You are on page 1of 1

32

el 3 de vuit DIVENDRES, 6 DE MARÇ DEL 2020

Tertúlia
Reivindicació
Terra
Entendreix, aquest segon dia més feliç de la vida del

“Darrere les
Martí. Tothom n’hauria de tenir un de reconeixible, que
li servís d’aixopluc en temps adversos.

paraules” Teresa
No creus, Rafel, que només cal buscar una cosa per
Costa-Gramunt
Nutrix
trobar-ne moltes d’altres que t’interessin tant o més?
M’acaba de passar. Buscant un contacte al mòbil, m’he Vilafranca
topat amb un nom: Marcia. Potser quedaràs un punt
sorprès si et dic que aquest nom pertany a una monja

Sort en la pesca del març


amiga meva que va morir fa uns anys. Veritat que no és
nom de monja? En realitat, ella es deia Marciana Viñas.
He estat una estona fent córrer els contactes del mò-
bil amunt i avall. Pensarosa, he recuperat Marcia, plena
de temptacions de trucar al número. Quina bajanada! La cultura catalana reserva a la com si fossin un sant. Quan
Ho he deixat córrer, és clar, però el que no he deixat és falda de l’àvia un bon grapat la mar s’avalotava li enceni-
el fil del pensament que m’ha portat fins a ella. Dona de costums, mites i llegen- en una espelma i li resaven
extraordinària que es va fer monja i com a tal, va tom- des. La mitologia catalana una pregària.
bar mig món. La vaig conèixer a l’escola quan jo tenia, Rosa Soler és un patrimoni immaterial Pescadors de Vilanova: si
pel cap baix, set anys, i ella una dotzena més, encara espigoladora@gmail.com que s’acoloreix amb figures sortiu a la mar aquests dies
que jo aleshores no ho sabia, com et deus imaginar. Les que moltes vegades es re- de març podria ser que tin-
monges no tenien edat, i per no tenir, no tenien ni tí- flecteix en els entremesos guéssiu la sort de pescar
tol universitari. La seva condició religiosa les feia aptes de les festes majors. La mito- cotxos. Aquests peixos hu-
per a feines qualificades, i ningú ho qüestionava. Tot logia catalana està plena de mils tenen un gran poten-
just encetàvem la dècada dels cinquanta i això passa- curiositats i compta amb un cial: menar la mar com els
va d’aquesta manera. Marciana, però, era llicenciada bestiari que va més enllà del grans déus. Tenen potestat
en Belles Arts. Era una dona culta de tarannà tolerant, bestiari comú a altres cultu- per controlar les onades i la
assequible, alegre. Reia molt i somreia sempre. Tenia res (el drac, per exemple, és mala maror que fa desgràci-
veu de contralt, els ulls castanys de pestanyes escasses, una figura compartida per es, que s’enduu la sorra de
unes dents grosses, llargues, diria, molt blanques, lla- altres països) per particula- les platges, que pot engolir
vis prims. Jo tenia traça pel dibuix i m’encoratjava amb ritzar-se en figures com ara en la mar enrabiada algun
discreció i eficàcia. Les seves classes eren molt moti- Rafel Marco els cotxos. Si teniu la sort de pescador amb canya impru-
vadores. Realment, ella era l’excepció dins d’un món “Però què són, els cotxos?”, dent. Si en pesqueu un cal
absolutament gris, esmaperdut.
Molina us preguntareu, com m’ho
pescar un ‘cotxo’ salar-lo i posar-lo en una
Avui, però, a tocar del Dia de la Dona, quan la reivindi- Traductor. Director vaig preguntar jo, dona de tindreu bona sort capelleta. En cas de tem-
cació per la igualtat es fa sentir més que mai, tot d’una d’aixocomesdiu? ciutat si bé amb les arrels pesta poseu-li una espelma
he pensat en les companyes de Marcia, sense ressenti- marcoimolina@aixocomesdiu.cat maternes al Penedès interi-
en la pesca i en la i demaneu que posi pau en
ment, un ressentiment guanyat a pols per les grans di- or. Cal que anem, doncs, a la vida la mar furibunda. Aquests
ferències amb què ens tractaven segons l’origen i la re- llegenda recollida pel gran últims temps per causa del
alitat de les famílies. Que poc en sabien! I, mentrestant, Els homes podien etnòleg i folklorista Joan canvi climàtic i la barroe-
els homes que es dedicaven a la religió catòlica podien gaudir de tota Amades. Amades escriu que ria humana que no té cura
gaudir de tota la iŀlustració que calgués, així com d’un els responsables de les ona- del gran tresor: el planeta
marge de llibertat important. Elles eren simplement la iŀlustració que des del mar no són, segons Terra que l’acull. Si es tira
treballadores sense sou, amb drets escassos. calgués i d’un el relat clàssic, ni Neptú ni un tros de la cua de cotxo a
Com els títols de crèdit d’una pel·lícula vull reivindicar, Tritó, sinó uns éssers molt l’aigua s’encalma de segui-
com a petit homenatge, la veu rogallosa de la germana
marge de llibertat més humils que aquests da. Si teniu la sort de pescar
Carme; el somriure esbiaixat de Lourdes; la rialla jove important déus severs i capriciosos un cotxo tindreu bona sort
de Núria; la mirada de la germana Assumpció per da- de la Grècia antiga: els cot- en la pesca i en la vida. Pot-
munt les ulleres; les celles corrugades de Josefina; la xos, uns peixos que només ser només és una llegenda,
suspicàcia d’Esperança (amb borrissol del bigoti i tot); la es pesquen el mes de març. però la sort tothom la vol-
mà neguitosa de la germana Empar; la Maria Pintó, quan Per conservar-los els salaven dria atrapar en dies calms i
ens feia triscar amb les torretes; Montserrat Roca, par- com el bacallà i es diu que més encara en els dies con-
lant amb passió, amb espurnes de saliva inclosa; Dolors els pescadors els posaven en vulsos com els que ens toca
Jornet, arrodonida, airosa quan caminava; Maria Roqué, una capelleta i els veneraven viure.
prima com una estella. Potser em deixo algú...

El Penedès Bona nit, Gelida!


també A un quart de vuit és la sortida des de la Torre Bargalló, i amb un sonor “Bona nit, Gelida!”.
és molt puntual. Sort que hi he arribat corrent, perquè si Som al Pla de Lledoners i la benvinguda no podia ser més

existeix... no m’hauria quedat a terra. És dia laborable i costa harmo- identificadora del que hem vingut a fer: dir bona nit als
nitzar els horaris per poder fer-ho tot, però després de di- presos polítics amb el Joan Bonanit. Em penso que he anat La benvinguda
versos intents finalment puc participar-hi. Ens queden 45 a la presó de Lledoners en tot tipus d’horaris i convocatò-
minuts en cotxe per endavant. La conversa amb els altres ries. Una de les més emotives va ser quan 500 cantaires
no podia ser més
gelidencs és animada i els temes són diversos. No sempre i músics van interpretar el Messies de Händel per Nadal. identificadora del
és sobre política, malgrat que som conscients que pràcti- Això sí, sempre era cap de setmana o vacances. En aques-
cament és present en tots els àmbits de la vida, encara més ta ocasió és en la sortida que va engegar fa poc un grup de
que hem vingut a
en els temps actuals. gelidencs, cada primer dimecres de mes, en vehicles parti- fer
Després de circular per autopista, autovia, carretera i camí culars i que s’autorganitza entre els assistents. A les 20.35
asfaltat arribem a la destinació. És un immens descam- hores comencem a sentir com els nostres presos responen
Daniel Garcia pat envoltat de camps de conreu on ens reben amb un pe- amb veu ferma i clara al Bonanit. Ja són 465 nits que reben
tit foc, tot i que el canvi climàtic que vivim ja no el faria aquesta salutació. Signem en un llibre de dedicatòries i
Peris necessari. Això sí, serveix de punt de trobada i convida a iniciem la tornada cap a casa. Ells, des de Lledoners, i elles,
www.danielgarciaperis.cat menjar l’entrepà o la carmanyola que la majoria hem por- des de Mas Enric i Puig de les Basses, així com des de l’exili
tat per sopar. Els organitzadors ens coneixen i ens reben no podran fer-ho.