You are on page 1of 12

Una lectura de Retorn a la Comallega i The Fugue* book de Ton Ferret

des de l’anàlisi pragmàtica del discurs.

Oreto Doménech
IES Poeta Paco Mollà de Petrer. Hermeneia, Universitat de Barcelona.

1. Com ensenyem literatura?


En el present treball proposem un exercici de lectura de dues obres de literatura digital
de Ton Ferret, Retorn a la Comallega i The Fugue* book, per tal de reflexionar al
voltant de la dimensió pragmàtica dels discursos literaris, centrant-nos en les
intervencions dialògiques, la construcció del context, la intenció dels actes de parla, els
implícits i la noció d’intertextualitat.
Ara bé, com deia Fuster1, l’exegesi sempre comporta un cert perill: “El crític pot acabar
creient que l’obra que comenta ha estat escrita exclusivament perquè ell hi exercesca el
seu ofici de comentarista”. Quantes vegades, sovint oprimits per la cotilla curricular,
hem bastit lliçons literàries sense ni tan sols aturar-nos en la lectura de l’obra? En
alguns moments, com expressa Fuster, sembla que perfeccionem tant la tècnica de
l’anàlisi de textos que oblidem el més important, els textos. Tanmateix, la lectura
requereix un aprenentatge no exempt d’afanys i treballs; sens dubte es tracta d’aprendre
a mirar en el text i més enllà si es vol fruir de l’obra literària. A més, i sense poder-ho
evitar, la lectura ara es trasllada, de manera ràpida i global, a la pantalla de l’ordinador2.
La presència de la literatura en els nostres programes d’ensenyament no hauria de
remetre, potser, a quelcom més arrelat i antic, més contundent i dens, més humà i menys
tecnològic? La disposició del lector enfront de la pantalla de l’ordinador no serà
excessivament relaxada i predisposada a l’oci? La lectura no hauria de ser una cosa més
pura i essencial, com el record inesborrable dels moments en què aquelles sensacions i
emocions passaven a formar part de la nostra persona mentre passàvem pàgines de
paper?
Per tot això, i per altres qüestions en les quals ara no ens estendrem, la nostra tasca de
professors de literatura sembla, moltes vegades, una infinita travessia en una mar de

1
CRESPO I REDONDO, ISIDRE (2003): Joan Fuster. Aforismes. Ed. Bromera. Alzira. (RISC DE L’EXEGESI)
2
Per a una panoràmica acurada i rigorosa, alhora que sintètica, sobre la literatura digital, consulteu Borràs, L. (2010):
“L’escriptura literària en l’era digital”, Cultura, núm. 7, Generalitat de Catalunya. Consultable en línia a
http://cultura2.gencat.cat/revistacultura/article.php?ida=96 (consultat el 25 de novembre de 2010).
dubtes sense tenir clar quin rumb seguir i apressats, sempre apressats, perquè l’arribada
al port ha de ser en una hora i en un dia determinats.
Tzvetan Todorov3 explica molt encertadament la combinació alquímica de la literatura,
allò que hauria de guiar, al nostre parer, qualsevol lectura literària en l’àmbit acadèmic,
aconseguir ensenyar una mena de combinació perfecta entre anàlisi i passió:
“La literatura no neix en el buit, sinó en el si d’un conjunt de discursos vius amb
els quals comparteix nombroses característiques; no és casualitat que, al llarg de
la història, les seves fronteres hagin estat canviants. [...] Si avui dia em pregunto
per què estimo la literatura, la resposta que em ve al cap de forma espontània és:
perquè m’ajuda a viure. Ja no li demano tant, com a l’adolescència, que
m’estalviï les ferides que podria patir en els meus encontres amb persones reals;
més que no pas excloure les experiències viscudes, em fa descobrir mons que se
situen en continuïtat amb elles i em permet entendre-les millor. I no crec que jo
sigui l’únic que la veu així. Més densa i més eloqüent que la vida quotidiana però
no radicalment diferent, la literatura amplia el nostre univers, ens incita a
imaginar altres maneres de concebre’l i imaginar-lo”.
És evident que, malgrat tot, és urgent que repensem l’educació literària. I l’entorn
digital ens proporciona noves possibilitats didàctiques i moltes vies alternatives al
sistema establert per tal de poder-les desenvolupar. L’ensenyament de la literatura i la
lectura, ara, hauria d’aprofitar que amb les tecnologies presents a l’entorn digital podem
aprofundir en les obres de manera dialògica, entre els lectors i amb els autors, i
asíncrona, gràcies a les possibilitats que ens ofereix l’espai de la Web. Ens cal una
formació literària que depasse la història de la literatura i una formació lingüística que
aplique les estratègies de l’anàlisi de textos a qualsevol text com una eina de
comprensió i aprofundiment i no com un seguit de classificacions o de llistes que s’han
d’aprendre. Ens cal, també, la lectura i l’estudi d’obres literàries d’ara, que connecte els
professors amb els últims productes culturals i que faça copsar als alumnes la relació
entre expressió literària i actualitat. Potser la comprensió a través del diàleg i la vivència
que la literatura és quelcom que està en plena actualitat, dues de les característiques de
la literatura a l’entorn digital, sembla que està tenint un efecte vivificant i revaloritzador
del fet literari.

3
TODOROV, T. (2007): La literatura en perill, Galàxia Gutenberg, Barcelona.
2. Dues obres de narrativa hipertextual
Tant Retorn a La Comallega com The Fugue* book són hipertextos narratius, és a dir,
relats formats per seqüències textuals (en aquest cas, tant orals com escrites) enllaçades
entre si per nexes formats per paraules clau. En aquestes dues obres, a més, se segueixen
unes línies de lectura relativament senzilles. Retorn a La Comallega comença amb un
únic camí de lectura (amb dues incursions a un exterior fals) que en un punt determinat
s’obri en els diversos relats dels personatges els quals, en ser llegits, ens ofereixen un
final amb dues possibilitats per triar. Una de les dues eleccions dóna per acabada l’obra
i l’altra ens obliga a la relectura. A The Fugue* book, en canvi, podríem dir que es
desenvolupen dos camins de lectura que es van entrellaçant constantment: el que
s’esdevé en el nostre correu electrònic i el que llegim a l’aplicació The fugue, encara
que el fet d’anar saltant d’un a l’altre fa que sentim que hi ha més interactivitat, encara
que la tria i la manipulació del text són mínimes. Podríem parlar, en aquest cas, d’una
interactivitat mental o simbòlica ja que sembla que és el fet d’estar usant la nostra safata
de correu i les nostres dades personals allò que ens implica més.
Retorn a La Comallega i The Fugue* book recreen, per tal de desenvolupar les trames
de ficció, la multiplicitat de formats que usem per comunicar-nos a la xarxa: el xat, el
blog o dietari personal (tant per a l’ús particular com dedicat a l’ús literari), el telèfon
mòbil, el correu electrònic, les xarxes socials, els fòrums, les pàgines web, els
hipertextos, les presentacions de diapositives... L’ús d’aquest ampli ventall de formats,
alhora, és el mecanisme fonamental per mitjà del qual l’autor construeix la
versemblança dels relats i els situa, irònicament, al centre del nou panorama digital. El
resultat es formula, a més a més, sobre una voluntat literària evident que basteix, pas a
pas, una reflexió metadiscursiva sobre el fet literari inserit en el fet històric i social. Tot
amerat d’humor intel·ligent i crítica social: la lloança de la tecnologia per se, els mitjans
de comunicació que fan circular qualsevol informació al mateix lloc i al mateix moment
i l’artificiositat aparent del mitjà digital. Sense perdre mai de vista, això sí, la
complexitat de l'essència de l'ésser humà que, amb màquines o sense, és capaç de crear
amb paraules, de crear xarxes de relats i d’imaginar mons virtuals molts abans de la
creació de la web.
2.1 Retorn a La Comallega: la distància entre la realitat i el desig.
Amb Retorn a la Comallega4 (2006), una obra narrativa, Anton Ferret és premiat amb la
menció especial “Vicent Ferrer” a la millor obra digital en llengua catalana del Premi
Internacional “Ciutat de Vinaròs”.
L’obra, com hem dit, permet que els movem a través dels enllaços que la confegeixen
amb una navegació senzilla i molt pautada, de manera que el lector no pot avançar o
saltar d’un lloc a un altre, sinó que ha d’esperar que acabe cada discurs,
intencionadament relacionat amb el suport. Fet i fet, que hàgem d’esperar amb certa
impaciència els missatges al mòbil d’una parella o que estem atents a la pantalla per
veure quins són els consells d’un amic o pendents de saber com acaba un xat és un
recurs buscat que dóna compte de la rellevància de la temporalitat en l’obra.
El protagonista de Retorn a La Comallega és Maks, un jove una mica tímid que torna al
seu poble natal, La Comallega, un lloc que, segons els seus amics, no existeix sinó que
és producte de la seua imaginació i de la gran quantitat d’hores que passa davant
l’ordinador. Tanmateix, un enllaç a GoogleMaps situa el poble físicament, entre Sitges i
Garraf, i la pàgina web de l’ajuntament amb el Saluda de Vicenç Marçal, l’alcalde
pedani, converteixen La Comallega en el lloc on transcorren els fets. L’entrada en la
ficció emula, en certa manera, el recurs de l’antic manuscrit trobat: la identitat digital de
La Comallega es legitima pel lloc al mapa5 i una pàgina turística. El lloc és versemblant
i, des d’ara, els esdeveniments estan absolutament vinculats al poble del protagonista
que ha estat convidat a dir el pregó de les festes de Sant Anton.
Les aigües costaneres de La Comallega guarden el tresor dels “americanos”, una riquesa
que suposaria una gran millora per al poble: la possibilitat de entrar en la modernitat.
No és estrany, per això, que la seua desaparició cause un gran trasbals entre els
habitants de la vila que havien dipositat totes les seues esperances de progrés en el
tresor amagat, però sobretot per al batlle, per a qui, se’ns dubte, la promesa de trobar el
tresor és la millor basa electoral. El capellà, per contra, només es preocupa perquè la
imatge de Sant Anton ha desaparegut i sense ella no podran fer la processó. A Maks
només l’angoixa la indecisió de triar entre l’amor platònic de Laieta, la seua cosina del
poble, o continuar amb la relació que manté amb Joana, a la ciutat.
Tot el relat s’estructura al voltant de la contraposició entre allò modern i allò
tradicional, la tecnologia i els costums ancestrals, allò urbà i cosmopolita i l’entorn

4
Retorn a La Comallega, Ton Ferret, http://www.salnitre.com/retornalacomallega/ (consultada el 29 de
novembre de 2010).
5
Sobre la importància dels mapes de Google, vegeu: http://ves.cat/amH8
rural. Siga en un lloc o en un altre, a cadascú li preocupa únicament allò que li afecta:
tothom té un punt d’egoisme només superat per l’amor. I és que sort tenim dels
discursos que ens fem, de la literatura que ens ajuda a acarar aquesta vida amb el punt
d’insensatesa necessària per sobreviure-hi a la realitat pura.
2.2 The Fugue* book: vides enxarxades.
The Fugue* book6 (2008), també menció especial “Vicent Ferrer” a la millor obra digital
en llengua catalana del Premi Internacional “Ciutat de Vinaròs”, funciona com una
aplicació que usa el Facebook i el nostre compte de correu electrònic per llegir la ficció.
Interactuem, així, amb el relat i la lectura és més que mai el miratge d’un diàleg a través
d’una correspondència fingida, això sí, ja que no responem els nostres correus com fem
habitualment, sinó que accedim al relat a través d’enllaços dins els missatges. L’obra
combina el text, la imatge i la veu i amb aquests elements es construeix la ficció, en la
qual nosaltres també participem com a personatge.
El primer missatge que rebem el signen amb el nostre nom; algú que es diu com
nosaltres es queixa de la nefasta coincidència i ens acusa d’haver copiat una obra seua.
Adelaida Rius i Pepeta Cuixart, a banda de nosaltres mateixos, són els altres
personatges de qui rebem missatges de correu. La història gira al voltant del plagi d’un
relat pseudoeròtic, del qual trobem fins a tres versions pràcticament iguals i com, a poc
a poc, el nostre alter ego es troba implicat en la vida d’Adelaida Rius amb una antiga i
ambigua relació d’amistat. Amb la suplantació de la identitat i el plagi en la xarxa es fa
una analogia amb les relacions interpersonals, d’amistat, que teixim al llarg de la vida i
com, de vegades, són més aparents que profundes. Pepeta Cuixart, per això, ens acusa
d’haver deixat abandonada Adelaida Rius en un moment de malaltia, quan més ens
necessitava, tot i que ella sempre havia mostrat el seu suport vers nosaltres; fins i tot
havia defensat vehementment la nostra autoria literària a un fòrum de debat acadèmic i a
la vista de tots. Això sí, si nosaltres som qui som, perquè en un moments determinat la
nostra identitat es desdobla i, després, es multiplica. Tots els nostres altres ‘jo’
apareixen ara al Facebook, junt amb les amistats que tenim a la xarxa que passen,
també, a formar part de la ficció. Així, les descobrim mortes, víctimes d’un assassí que
ben mirat podríem ser nosaltres mateixos, juguem amb elles per fer-les partícep de relats
extravagants que emulen l’estil d’actuals best-sellers i, finalment, ens abandonen i ens

6
The Fugue* book, Ton Ferret, www.salnitre.com/fuguebook/ (consultada el 29 de novembre de 2010).
deixen sols, cara a cara amb nosaltres mateixos. The Fugue* book ens mostra com
Adelaida Rius, Pepeta Cuixart i nosaltres mateixos som persones més aviat estranyes i
una mica egoistes, enxarxades, com per casualitat i només per uns moments, amb vides
alienes, amb els relats dels altres.
3. Aspectes pragmàtics destacables a Retorn a La Comallega i The Fugue* book.
Ens centrarem en la relació del text amb el context extralingüístic on es desenvolupa,
per tal com observem que és una característica central i vertebradora de la ficció
hipertextual en aquestes dues obres. La relació del context amb la construcció temàtica
dels textos que ens ocupen, les intervencions discursives i les diferents tipologies
textuals que s’hi aprofiten, la intenció i la construcció dels actes de parla, els implícits i
la noció d’intertextualitat hi juguen un paper central.
3.1 Eixos temàtics i context.
La temàtica dels relats, com hem explicat adés, està travessada pel context digital, i la
connexió temàtica entre ambdues obres és evident: la identitat, els enganys i la
hipocresia, els noms, el poder de les paraules, la comunicació interpersonal i el desig de
no estar sols, de ser estimats. No obstant això, a The Fugue* book el tema es destil·la, es
depura i se centra en la deshumanització de les relacions entre les persones. A Retorn a
La Comallega, la identitat digital, allò que ensenyem i allò que amaguem en la xarxa, la
construcció del nostre personatge digital és central. Els textos literaris se’ns presenten
despullats de la contextualització social i històrica i remeten a la seua funció primigènia,
la de discursos que trobem al mateix nivell que els relats quotidians, tal i com ara
trobem els textos a la xarxa. Al capdavall, allò que val és l’essència de l’ésser humà
com a ésser social, i això ja ens ho està demostrant, també, la web, encara que la crítica
al mitjà a través de la paròdia, la ironia i el sentit de l’humor, és un dels eixos que
travessa ambdues obres.
3.2 Discurs i competència pragmàtica.
En les dues obres destaquen, sobretot, aquells aspectes que fan referència a la relació
entre text i context. L’adequació dels textos, en aquest cas, ve donada intrínsecament
per l’entorn on es consumeixen, la xarxa, ja que, de fet, començar la lectura ens obliga a
participar del marc concret de la pantalla i de la web. No obstant això, és remarcable
que només trobem la presència de paratextos la funció dels quals és aclarir aspectes
sobre el funcionament de l’obra a The Fugue* book , l’obra que es desenvolupa, en part,
en la nostra safata de correu, en un espai privat.
Però, a més de la competència pragmàtica dels lectors pel que fa a l’entorn digital
ambdós textos s’insereixen en diversos marcs de referència; en el cas de Retorn a La
Comallega funciona com a referent allò tradicional, rural, de poble junt amb els
aspectes relacionats amb la tecnologia i la modernitat. A The Fugue* book el marc de
referència immediat és el de les xarxes socials i d’amistat a la web, però també, en un
moment determinat, el del món de la creació literària que inclou la crítica acadèmica, la
qual parodia amb l’emulació que en fa.

La relació entre el text i el marc en el qual es desenvolupa es fa palesa amb diferents


recursos que ha triat l’autor. Un dels fonamentals és la habilitat que mostra amb la
variació lingüística; el registre i les varietats funcionals i el llenguatge que fan servir els
joves s’identifica amb la manera d’escriure pròpia del xat, dels missatges de text a
mòbils i de les emoticones pròpies d’aquesta mena de textos. L’autor, constantment,
tanteja el terreny d’aquests mecanismes d’adequació de la llengua a les exigències de la
situació comunicativa.
A Retorn a la Comallega trobem, també, la imitació de la varietat històrica de la
llengua, el català del segle passat prenormatiu és el que s’usa a Drama rural, un relat
que ben bé podria ser una rondalla musicada o transmesa oralment. I a The Fugue*book,
el joc amb les varietats funcionals és constant: la llengua elevada, culta, al fòrum literari
i la llengua col·loquial a les aplicacions del Fugue funcionen com a registres marcats,
enfront de la llengua usada a la resta de l’obra que funciona com a no-marcada, encara
que siga la una llengua intencionadament literària.
De la mateixa manera que la creació de les emoticones són conseqüència d’una variació
funcional de la llengua que ha resultat dels canvis de paràmetre en la situació d’ús (el
canal telemàtic, la presència no diferida però si llunyana en l’espai) els gèneres, com a
maneres convencionals de dir o d’escriure en cada situació també troben un espai
rellevant en ambdues obres i són construïts i usats com a part de la paròdia, com a peces
del collage que s’elabora i que és la imatge del ciberespai reflectida com en un espill.
Fet i fet, que el cal·ligrama siga la porta d’entrada als diferents relats dels personatges
que formen la ficció de Retorn a la Comallega o que una de les possibilitats de The
Fugue* book siga la de crear un relat segons diferents gèneres evidencia la qualitat de
del gèneres com a productes canviants, fruit d’un temps i d’un espai.
3.3 Tipologies textuals i actes de parla.
El text conversacional i els monòlegs, la majoria dels quals podríem dir que
corresponen a converses fragmentades, retallades, són les seqüències textuals
absolutament predominants a Retorn a La Comallega. En aquesta ficció hi ha ben poc
discurs en tercera persona, el més típic de la narració, i és curiós que, l’ús d’aquesta
manera de contar s’associe al relat La processó, un text a la manera dels primers
hipertextos, on s’explica els patiments del vicari Macari al voltant del robatori i
posterior rescat de la imatge robada de Sant Anton.

A The fugue*book, en canvi, les seqüències conversacionals són pràcticament


inexistents i trobem textos narratius en segona o en tercera persona, com ara els correus
electrònics, els relats plagiats entre si i els relats orals del narrador que, en determinades
ocasions, ens guia pel fil de la història; textos tradicionalment relacionats amb una
situació comunicativa del tot aliena a la creació literària. Les implicatures o
informacions implícites que hem d’inferir a partir del context extralingüístic són les que
fan que tots aquest fragments textuals funcionen com a parts d’una única narració. I el
codi mateix (que inclou paraules, imatges, colors, moviments) funciona com a acte de
parla performatiu ja que ens informa, incita, pregunta, convenç per si mateix i a banda
de la ficció literària.
A Retorn a La Comallega, el joc amb les pressuposicions i el trencament de les
màximes conversacionals, l’ambigüitat, la referència, la desambiguació, l’emulació de
la comunicació no verbal només amb el joc de la polisèmia o del moviment és un
fenomen interessant, per tal com aconsegueix l’efecte desitjat a través de mitjans
diferents als convencionalment acceptats.
3.4 La importància de les referències textuals.
Les referències textuals com a mecanisme de remissió a altres textos i, en concret, les
que fan una incorporació explícita d’altres textos en un text determinat juguen un paper
fonamental en les dues obres que estem analitzant. Les obres de Ton Ferret es formulen
sobre una voluntat literària evident i basteixen, pas a pas, una reflexió metadiscursiva
sobre el fet literari inserit en el fet històric i social. De vegades es parteix de textos
anteriors i se’ls confereixen les transgressions necessàries perquè, tot i ser el mateix
text, funcionen com tota una altra cosa. És el cas del cal·ligrama a Retorn a la
Comallega, un text completament innovador en el seu temps i que ara forma part de la
nostra tradició i que funciona com una imatge més que com un poema, perquè el dibuix
que formen les paraules ha esdevingut l’escenari des d’on accedim a la resta de l’obra.

Les referències metatextuals, és a dir, els comentaris d’altres textos s’han concentrat en
les dues obres de Ton Ferret en una emulació de diferents estils i registres que parodien,
evidencien, com si es posaren una disfressa determinada d’un gènere, d’un estil, d’una
manera de contar, un gran ventall de possibilitats que hem ideat les persones per
explicar i per explicar-nos: els versos tan poètics, les descripcions sentimentals, la
correspondència personal, la glossa literària, el relat detectivesc, la rondalla o cançó
popular, els best-sellers, els relats eròtics...
Però amb la mitja rialla soterrada que ens genera l’humor negre, escatològic fins i tot,
amb el mig somriure que ens provoca la crítica política, amb l’escepticisme que
compartim i des d’on s’observa allò social, mitjançant tot això hem anat manipulant,
escoltant, observant, repetint, en definitiva, llegint.
I els poemes de Robert Graves (1895-1985) i de Henry W. Longfellow (1807-1882)
són intertextos que ens fan percebre el rerefons que batega subtilment però continu a
Retorn a La Comallega i The Fugue* book; les paraules ens ajuden a trobar-nos, a
trobar els altres ni que siga per un moment fugaç en el temps, a explicar-nos la vida, a
fer-la millor.

4. A mode de conclusió.

El coneixement i la lectura de les obres digitals es mostra, per a nosaltres els professors
de llengua i literatura, com una oportunitat que no podem deixar passar. Les
possibilitats que presenta aquesta literatura són moltes i molt positives: mostrar el fet
literari com quelcom viu i social i no com un objecte d’estudi purament acadèmic;
reflexionar sobre la literatura com a text total, és a dir, com a text que conté tots els
textos perquè representa mons de ficció i mostrar als lectors com aquesta contenció de
textos està carregada de sentit; reflexionar sobre l’evolució dels discursos literaris al
llarg de la història i com aquests es reescriuen constantment, eixamplant, així, les
possibilitats de descoberta dels nostres clàssics fent-los més vius a ulls del nostre jovent
i poder compartir les lectures entre els lectors i amb els autors.
I, si pot ser, encara, que parem una mica d’atenció en la literatura com a mitjà
d’expressió de l’ésser humà7:
“Tots estem fets d’allò que ens donen els altres éssers humans: primer els nostres pares
i els que ens envolta; la literatura obre fins a l’infinit aquesta possibilitat d’interacció
amb els altres i, per tant, ens enriqueix infinitament. Ens proporciona sensacions
irreemplaçables que fan que el món real esdevingui més carregat de sentit i més bell.
Lluny de ser un simple afegit, una distracció reservada a les persones educades, permet
que cadascú respongui millor a la seva vocació d’ésser humà”.
Bibliografia
BORDONS, G. et al. (2005): TXT. La lingüística textual aplicada al comentari de textos. Ed.
Universitat de Barcelona. Col·l. Textos Docents, núm. 127.
BORRAS, L. (2005). “Teorías literarias y retos digitales”. Textualidades electrónicas. Nuevos
escenarios para la literatura, Barcelona: Editorial UOC.
DEVÍS, A. et al. (2006): Comentar textos, Castellnou edicions, València.
CUENCA, M.J. (2008): Gramàtica del text. Editorial Bromera – IIFV. Alzira. Col•l. Essencial,
núm. 11.
CONCA, M. et al. (2003): Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Ed.
Teide. Barcelona.
CRESPO I REDONDO, I. (2003): Joan Fuster. Aforismes. Ed. Bromera. Alzira.
KOSKIMAA, R. (2007): “El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital”. UOC
Papers. Revista sobre la societat del coneixement. Núm. 4. [Data de consulta: 2 de desembre de
2009].
MENDOZA FILLOLA, A. (2008): “La educación literaria. Bases para la formación de la
competencia lecto-literaria”.
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12258307719058273987213/p0000001.htm [Data
de consulta: 18 de desembre de 2009].
RODRÍGUEZ, J. A. (1999):Teoría, práctica y enseñanza del hipertexto de ficción: El relato
digital http://www.javeriana.edu.co/relato_digital/index.htm [consultada el 27 de novembre de
2010]
SERRA I CAPÓ, M. et al. (2005): Unitats didàctiques integrades de llengua catalana i literatura i
llengua castellana i literatura (Batxillerat). Govern de les Illes Balears.
TODOROV, T. (2007): La literatura en perill, Galàxia Gutenberg, Barcelona.

7
T. Todorov. Op. cit.

You might also like