You are on page 1of 13

ATROCITATS

VIRICOGENITALS
Josep Albertí (Taller Llunààtic)

‘Boví escapçat i espellat amb llengua tallada’

Títol i foto: Josep Albertí. Taller Llunàtic. 8 desembre 2019. Sineu. Catalunya.

1
UNA INFECCIÓÓóÓ DE LA TÚNICA
MUCOSA NASAL OBRI LA CAIXA
FORTA DE LES FRAGÀNCIES QUE
MATEN TOT QUANT TROBEN

De vegades assistesc a còctels i actes socials.


Entr a la sala on es fa una presentació de joies o
similars. D’aquelles que surten als ecos de
societat. [La darrera fou a Venècia el vint-i-nou
de novembre passat, a la Fondazione Querini
Stampalia, on hi vaig poder veure fotografies de
la ciutat des de 1888 als anys setanta del segle
XX, amb Pasolini i Aldo Moro, amb Shirley
Maclaine i Ingrid Bergman, i fins els nostres dies
del segle XXI. L’alta societat veneciana
embriagada de perfum i d’alcohol]. Ho faig per
ensumar les fragàncies de les dames. Rinofília
total. Afecció desmesurada per les olors. Em fic
entre elles en una acció identificada amb el
fregarisme i em submergesc en una
endimoniada mescla de perfums. Gran plaer. És
clar, jo visc per al plaer. Una vegada em vaig
excitar tant, en un lliurament de premis per a la
igualtat femenina, que fins i tot vaig entrar als
lavabos de les dones quan tothom estava eufòric
amb el xampany. Era tan intensa l’olor
d’essència --que tapava els efluvis habituals de
la merda i el pixum de femella-- que em vaig
masturbar i no vaig sentir la sentor del meu
semen.

Josep Albertí. Taller Llunàtic. Catalunya. Desembre 2019.


2
https://www.dazeddigital.com/photography/gallery/19620/5/elmer-batters

L’ARISTOCRÀCIA DEL
PENSAMENT I EL XAMPANY BRUT

Bernard Arnault ha comprat ‘Tiffany’ per


catorze mil set-cents milions d’euros. Això no us
emociona? L’amo de Dom Perignon, de TAG, de
Heuer, de Fendi, de Christian Dior, de Kenzo i
tants altres imperis de pau i de bonhomia, té
una fortuna estimada en cent set mil tres-cents
milions de dòlars, un poc més de diner que Bill
Gates, segons la llista de la revista poètica i
reivindicativa Forbes. L’amo del luxe, en diuen
d’ell. Aquest és el meu partit. En som un
militant abnegat i sempre disposat a no
treballar, a cobrar-ho tot en fast, en
refinament. Cada dia som més els que lluitam
per un món més just on tothom sigui
multimilionari.

Josep Albertí. Taller Llunàtic. Catalunya. Desembre 2019.

3
LA FELICITAT ES TROBA AL
DEIXANT,ESQUITXAT DE
MEMBRES HUMANS I
ANIMALS,QUE FA UN SUPERIOT

A Gènova s’hi fa, una setmana a l’any, la mostra


més luxosa d’embarcacions. M’esclavitza de
plaer. Sempre he pensat que els trossos de carn
que hom llança per la borda és una imatge
superior. A la coberta de proa d’un iot de
Ferretti Yatchs hi sol haver pel cap baix mitja
dotzena de dones joves esculturals. Carden amb
homes grassos i calbs, dolents, taurons.
Tanmateix quan passen més gust és quan es
fiquen les llengues dins els seus culs i dins les
seves fufes. El meu projecte és refregar-me amb
elles, amb els seus cossos que regalimen
bronzejador i fluxos. Que elles facin un gang
bang amb mi. Tot això ho fa el diner. Ho teniu
clar? A partir d’aquí seríeu tan amables
d’imaginar les seves xones depilades vora un
Martini com a una recopilació d’objectes
preciosos i peribles? El rumor arriba a les
vostres orelles. En desapareix alguna no se sap
com. Sents a dir al pont, a la sala de màquines, a
la coberta de popa... : ‘La tenyida de verd l’altre
dia es va fer fonedissa’. Et quedes glaçat, com si
sentissis una conversa entre un moro ric i un
assessor fiscal.

4
https://es.wikipedia.org/wiki/Gang_bang#/media/Archivo:Thomas_Rowlandson_(35).jpg

https://commons.wikimedia.org/wiki/Thomas_Rowlandson_erotic_engravings

5
https://www.picuki.com/media/2139847395807211043

Enrico Robusti

Josep Albertí. Taller Llunàtic. Catalunya. Març 2020.

6
EXCLÒS SOCIAL VOL DIR
PUTA BRUT PERDUT,
BORRATXO I GANDUL

A la plaça de les Tortugues, no fa gaire, vaig


quedar astorat davant un perdulari espanyol,
amb una fesomia igual que la de Ralph Fiennes
alcoholitzat, que em va xocar amb un reguitzell
de salms mentre mamava d’una botella de
cervesa. No els he volgut traduir al català. Els
escric talment.

Dios bueno Dios malo Dios estúpido Dios suave


Dios puerco Dios cerdo Dios cero Dios nada Dios
manco Dios loco Dios cuerdo Dios santo Dios
miedo Dios pavor Dios judío Dios moro Dios
engendro Dios esclavo Dios poco Dios mucho
Dios cabra No hay Dios.

I així fins a l’infinit.

Josep Albertí. Taller Llunàtic. Catalunya. Abril 2020.

7
GUANTS DE CAUTXÚ AMB
LUBRIFICANT D’ESPERMA I
CÈL·LULES HOSTE AMB
MASCARETA DE SODOMIA
NEGRA

https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19#/media/Fitxer:Novel_Coronavirus_SARS-CoV-2.jpg

8
Mentre una ambulància aparcava al portal de
l’edifici una filipina veïna hi entrava remenant
les anques. Un cul petit i dur, habitual en aquest
tipus de dona prima però fibrosa, que es pot
moure àgil per qualsevol lloc i sobre qualsevol
membre. Es va creuar amb uns sanitaris que
portaven una llitera amb un home d’uns
vuitanta anys. El tipus pensà tot d’una que la
coneixia de tot el temps que feia que vivia a
l’edifici, a un pis pastera però endreçat i sense
renou. També li va passar per la imaginació que
aquell posterme menut i estret devia fer unes
deposicions petites i primes. Va ser com un
llamp recordar allò que angoixava Luis Buñuel,
allò que no podia suportar. La matèria fecal que
flueix dins el ventre de les dones polides. El
puta vell encara va provar d’alçar la mà amb
l’esperança que se saludarien, que ella s’hi
acostaria i ell amb un rampell d’ira final li
entaforaria uns segons la mà a l’entrecuix.
Tenia al cap el desig d’un tacte ràpid damunt un
teixit acrílic. En efecte, va ser així i tot va
passar molt aviat. La groga no feia olor de res
però va sentir una mà –que no va veure—a la
xona. Abans d’adonar-se’n ja embarcaven el vell
sarnós al vehicle. Era, tanmateix, una sensació
com d’un somni que es liqua i no es recorda.
Immediatament va agafar l’ascensor i pujà al
seu apartament. En obrir la porta ja estava
segura que entrava amb ella un ser invisible que
era al seu costat dins l’ascensor. Com si fos fet
d’una boira molt prima se’n destriaven els
9
contorns. A poc a poc, tanmateix, es tornava un
bípede --mascle o hermafrodita, no ho sé-- com
aquelles aparicions a les pel·lis mudes dels anys
1920.

https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-
19#/media/Fitxer:3D_medical_animation_coronavirus_structure_(ca).jpg

De sobte el virus es posà a parlar. La groga se’l


mirava i s’excitava. Ara sabia que el moribund
que se’n duien li havia deixat aquella penyora
purulenta, fulgurant i immaculada com la verge
Maria. ‘El meu estimat Embolcall Víric –li va dir—
et vol presentar, puteta, la seva amant, na
Sindrome Respiratòria de l’Orient Mitjà’. Una
escomesa d’aquell calibre tan aristocràtic va
sorprendre Jenny –la filipina. Bocabadada, tan
sols va assentir amb el cap. ‘Bé, senyoreta
filipina. Jenny, oi?—va dir amb seguretat. Ara ja
som dos. Virus, que som jo, i Embolcall Víric que
és diguem-ne el meu sodomitzador. I hi ets tu i
na MERS-CoV’.

10
https://ca.wikipedia.org/wiki/Embolcall_v%C3%ADric#/media/Fitxer:CMVschema.svg

‘Fliparàs –continuà. Jo et prendré per davant i


Embolcall Víric per darrere. Tu mamaràs una
verga molla, sense erecció, que tanmateix serà
una pròtesi que es col·locarà na MERS-CoV’.

https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80cid_ribonucleic#/media/Fitxer:RNA_pol.jpg

Jo ho havia vist tot al peu del carrer i ara m’ho


mirava per un crui a la paret entre el meu pis i
el de la filipina. Amb un sol ull només, quasi
fora de l’òrbita, observava l’orgia més
espaordidora que s’hagués fet mai.

11
https://www.artsper.com/en/contemporary-artworks/drawing/154075/leducation-prenatale

Hans Belmer

Josep Albertí. Taller Llunàtic. Catalunya. Maig 2020.

12
https://www.pinterest.es/pin/575194183639591912/

Elmer Batters

ATROCITATS VIRICOGENITALS

JOSEP ALBERTÍ

TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
2020

13