You are on page 1of 122

EVOLUCIÓ PATRIMONIAL D´UN LLINATGE TERRATINENT AL PENEDÈS

AL SEGLE XV : ELS GUAL

INTRODUCCIÓ

Aquest treball vol tractar d’investigar l’evolució, o no, del patrimoni d’un llinatge – des
de finals del segle XIV fins al segle XVI -, i les estructures familiars d´ uns pagesos
benestants, a partir bàsicament de documentació notarial.
Caldria concloure si el llinatge decau o creix durant el segle XV. Segle que,
conjuntament amb l’anterior, es consideren segles de crisi del feudalisme, degut
sobretot a una davallada demogràfica i a una crisi econòmica. Una crisi, que ha portat i
porta problemes als historiadors per trobar-hi la seva cronologia. Per Guy Bois, a
Normandia, va haver-hi una fase de depressió 1310/20 fins l´ any 1460, seguida d’una
altra de recuperació, des de l’any 1460 fins el 1550/60 de l’economia rural normanda. 1
Per Rodney H. Hilton les contradiccions de la societat feudal són al cor mateix de la
crisi dels segles XIV i XV. És gairebé segur que la productivitat per càpita de l’
agricultura restà estancada, o a la baixa, cap la darreria del segle XIII, que les rendes en
diners de molts hisendats estaven estancades o a la baixa a les primeres dècades del
segle XIV i que a França a mitjan segle XV, malgrat les dificultats, la pagesia mitjana
va tenir un moment favorable, recuperant la seva força a la darreria del segle.2 I per a
casa nostra Vicens-Vilar-Carrère fixaren l’inici dels esdeveniments crítics en el 1333, i
el final, en el procés de redreçament del regnat de Ferran II. El període de 1440-1455
marca la fase aguda de la decadència del segle XV en els aspectes econòmic i social i
continua la davallada fins al final de la guerra contra Joan II i les darreries d’aquest llarg
regnat, segons Jaume Vicens i Vives. Mario Del Treppo situa la crisi de creixement, a
Catalunya, abans de l’època de prosperitat del primer terç del segle XV, marcat per un
signe ascendent entre 1420 i 1433, una baixada el 1450, un auge entre 1454 i 1462,
després del qual la crisi ja és imparable durant la guerra civil. Maria Teresa Ferrer ens

1
Guy Bois, Crise du féodalisme. Economie rurale et démographie en Normandie Orientale du début du
14e siècle au milieu du 16e siècle, Editions de l’École des Hautes Etudes en Sciencies Sociales, 1976,
pàg. 351-365
2
Rodney H. Hilton, Una crisi del feudalisme, L’Avenç, dossier: el feudalisme i la seva crisi primera
(segles XIV – XV ), nº 33, desembre 1980.

1
diu que hi va haver una crisi a la segona meitat del segle XIV i que les causes foren
múltiples: la pesta Negra, la guerra amb Gènova, la revolta a Sardenya i la guerra amb
Castella, totes tingueren uns efectes desastrosos per a l’economia catalana dificultant o
impedint el normal desenvolupament del comerç.3
El nostre treball consistirà en estudiar la crisi en un cas concret, veure si el llinatge
Gual situat a l’entorn de Vilafranca del Penedès, pateix la crisi del segle XIV – XV; ho
farem a partir de l’estudi del desenvolupament patrimonial, tant dels béns immobles
com dels béns mobles, la inversió del capital, i les relacions i estratègies familiars.
Tot ens ha de servir per refermar la hipòtesi que els Gual van ser un llinatge, una
família, de les moltes que van existir en aquella època, que van contribuir a ampliar l’
economia urbana d’una vila en creixement, en aquest cas concret Vilafranca del
Penedès. Ells – com d’altres – van ser uns terratinents que es van integrar a la vida
urbana, es van relacionar amb la burgesia vilafranquina i van ajudar a formar-la. I si
fem cas de Valdeavellano, veurem que el burgès es podria identificar amb aquest
llinatge cap a finals del segle XV, i potser abans, pel pas a la petita noblesa.4

LES FONTS DOCUMENTALS

Els documents emprats per a realitzar aquest treball són de tipus, bàsicament notarial.
És a dir, es tracta de registres o còpies dels originals que, en el seu moment, es lliuraven
a l’interessat, mentre que en els llibres dels notaris hi quedava constància o còpia de l’
operació efectuada, dels capítols matrimonials o dels testaments.
Al plantejar-nos el tema, va caldre mirar tots i cadascun dels llibres notarials que guarda
l’Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès. Els registres notarials d’aquest arxiu no
van necessàriament correlatius ni estan ordenats d’una forma fàcil per investigar. L’

3
Maria Teresa Ferrer i Mallol, Establiments de masos després de la pesta Negra, a El Mas Català durant
l’edat Mitjana i la moderna ( segles IX – XVIII), CSIC, Barcelona 2001. Moltes són la diversitat de les
cronologies en quant a la crisis. Segons Carme Batlle, L’expansió baixmedieval ( segles XIII-XV),
Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, edicions 62, Volum III, pàg.288-289. Resumeix, dient
que, no és possible intentar una explicació limitada a una sola categoria de causes, com diu Pierre Vilar,
per aquest motiu, els anys centrals del segle XV ofereixen totes les possibilitats de ser definits com a
crítics, ja que aleshores s’esdevingueren no solament una recessió en la producció tèxtil i un moment baix
en el comerç, sinó també agitacions socials al camp i a les ciutats, tant a Catalunya com a Mallorca. La
represa de l’activitat industrial i la revifalla del comerç des de 1454 fins a la guerra podem atribuir-les a
les mesures proteccionistes i a la devaluació monetària preconitzades per Barcelona.
4
Luis Garcia de Valdeavellano, a Orígenes de la burguesia en la España medieval, que diu : “... la
calidad del “burgués, en sus orígenes más o menos identificada con la del mercado, no la determinan ni
el nacimiento ni la profesión del comercio o de la industria, sino la habitación, el domicilio, la vecindad

2
ordre que es segueix és per anys, però de vegades aquest es talla i et trobes amb
documents que no corresponen a aquells anys o estan en una caixa diferent. No és una
tasca doncs còmode per treballar i poder esbrinar o seguir un llinatge o per realitzar
investigacions sobre qualsevol altre tema.
Personalment creiem que la documentació que guarda aquest arxiu és molt rica, però en
manca encara molta per classificar. Aquests problemes, segons l’arxiver, hi són per la
falta de personal. I jo encara diria més, també per la manca de gent interessada en la
investigació de Vilafranca o del Penedès. I ho recalco sobretot en l’època medieval, ja
que és una de les poques treballades en aquestes contrades. Lògicament si no hi ha
interès, les institucions encarregades de vetllar-ho no fan res per millorar-ho.
Els anys més antics de la documentació consultada abasten des de l’any 1345 ( poca )
ininterrompudament fins el 1523. Del segle XIV, anys 1345 al 1399 hi ha unes 45
caixes amb una mitjana de tres llibres per caixa. Del segle XV unes 70 caixes amb uns
dos o tres llibres per caixa. I del XVI, s’han consultat sis caixes, fins l’any 1523.
El present estudi només pretenia saber l’evolució del llinatge Gual fins les acaballes del
segle XV. L’arribar una mica més enllà en el temps s’ha fet per saber si aquesta
evolució podria tenir una continuïtat en el segle posterior.
A part d’aquesta documentació notarial, l’hem ampliada – no gaire – amb capbreus del
segle XV del mateix arxiu – documentació molt ben classificada i rica , sobretot des del
segle XVI al XVIII-, també amb alguns registres de cancelleria i del mestre racional de
l’Arxiu de la Corona d´Aragó.
El mètode de treball que s’ha seguit ha estat registrant fitxes per cada Gual que anàvem
trobant, escrivint tot el referent a ell : vendes, compres, casament, mort, herència, fills,
muller, relació familiar, testimonis que signaven els documents...
Les primeres dades obtingudes ens ubiquen la família Gual com a terratinents en tres
masies de la comarca de l’Alt Penedès, a l’entorn de la seva capital, Vilafranca. La
Masia de la Riba, situada al municipi de Sant Martí Sarroca; el Mas de l’Alzina, fora
muralla de la mateixa Vilafranca i el Mas de Pacs, al municipi de Pacs del Penedès. A
partir d’aquestes dades s’ha d’intentar construir l’arbre genealògic del llinatge, agafant
com a base les tres masies. Cal dir però, que altres masies - a part, d’aquestes- referides
al mateix llinatge, les trobem en la documentació. Tot i que en farem referència en el
treball, hem escollit aquestes, perquè són les més abundants documentalment.

en una ciudad determinada, y también la incorporación a una comunidad local, concejo o municipio...”
pàg. 59, Edit Espasa- Calpe S.A. Colección Austral, 1975.

3
I finalment hem mirat de lligar totes les dades econòmiques, familiars, socials que ens
podien ajudar a trobar unes respostes a la hipòtesis del treball.

L’ORIGEN DELS GUAL.

El llinatge Gual, en el seu origen eren pagesos, ho continuaren essent al llarg dels segles
que estem estudiant. També durant els segles XIV-XV sorgeixen pagesos-mercaders,
notaris, sabaters, calderers, sastres, teixidors... Tots, es relacionaran amb la petita
noblesa, des de l’inici. Un d’ells, arribarà fins i tot a donzell a mitjans segle XV per
haver-se emparentat amb una filla d’aquesta noblesa. Uns vivien al camp, altres eren
urbans. Durant aquests anys van anar progressant d’una manera o d’una altra. Els
pagesos del camp van continuar essent pagesos o/i pagesos-mercaders vivint a les
masies originàries o d’altres que estaven a prop – com a resultat dels casaments amb
propietaris o propietàries d’altres masies, o compres d’aquestes -. Anem a veure però els
seus principis.
El cognom Gual, segons Mercè Aventin, prové de Guadall; 5 segons Alcover, del nom
personal Wadald, derivat d’un radical que significa “caminar”, “passar a gual”. Consten
documentats “Wadaldus” (949), “Vuadaldo” (954) o “Guadallus” (973). No obstant,
Josep Mª Albaigès en el seu “Diccionari de Noms de Persona”, li atorga com origen el
nom personal germànic Wald, que significa “il.lustre, governant”. La hipòtesis correcta
és difícil de saber. El que si podem assegurar és que el Gual del mas de la Riba, al terme
de Sant Martí Sarroca, és situada al “gual” del riu Foix, és a dir, a la part baixa d’aquest
riu.6
Ja al 1032, Sesmon i la seva muller Adalgarda, venien als esposos Bernat i Verna una
terra situada al comtat de Barcelona, al terme d’Olèrdola, a la Bleda, pel preu de 7 unces
d’or. Els límits d’aquesta terra eren la riera de Vitra, la terra de Bernat Aguiló i la de
Guadal. 7 Aquests límits podien correspondre al lloc on serà posteriorment el mas de la
Riba, al terme de Sant Martí Sarroca. La riera de Llitrà seria la de Vitra. Si així fora, el
llinatge dels Gual al Penedès és un – per no dir el primer – dels antics cognoms a l’Alt
Penedès. Més tard a l’any 1197 al Penedès, en Guillem, abat del monestir de Sant.

5
Mercè Aventin, Vilamajor 872 – 1299, Ed. Ausa, Sabadell, 1990.
6
El gual segons el diccionari de Pompeu Fabra és l’indret d’un riu en què l’aigua és prou baixa i el fons
prou bo perquè s’hi pugui passar caminant.
7
A.C. A. Pergamins arxiu comtal, Berenguer Ramon I, carpeta 8, nº 104.

4
Cugat, establía una terra situada a la quadra de Moja, al terme d’Olèrdola, a la comarca
de l’Alt Penedès, a diferents persones, entre elles a un tal Guadalli8.
Molt probablement els Guals penedesencs procedien d’aquells pagesos alouers que van
ocupar el territori de la Marca Catalunya Nova, vinguts al segle X. Sabem que durant
el segle X progressen els avenços a la Marca del Penedès
La Marca del Penedès com a unitat geogràfica i històrica que inclou les comarques de
l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i parts de les comarques veïnes de l’Anoia, el
Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà, és – encara ara – una zona amb una
altíssima densitat de castells roquers.
L’any 976 el comte de Barcelona, Borrell, i la seva muller van vendre el castell de
Queralt a Guitart. En el document de venda es llegeix que el castell s’esmenta situat als
límits extrems de la nostra Marca, és a dir, allà on acaba una zona geogràfica
determinada i que limita amb Hispània, nom que a l’època és utilitzat per referir-se a la
part de la Península Ibèrica dominada pels musulmans.
Cadascun dels comtats catalans que limitaven amb al-Àndalús, tenien la seva marca
respectiva. Per exemple, la Marca del comtat de Barcelona era la zona compresa entre el
Llobregat i el Gaià i arribava fins a la serra de Queralt; la Marca del comtat d’Osona
incloïa parts de l’Anoia i la Segarra, i la Marca del comtat d’Urgell s’estenia pel
Solsonès i la Segarra.9
La Marca oferia possibilitats a diferents tipus de gent : els camperols, poder conrear i
colonitzar noves terres; als fugitius, masses boscoses on refugiar-se; als nobles, espais
on assentar els seus senyorius...10
Possiblement Tarragona sigui el punt clau de tota una extensa zona compresa entre el
Llobregat i les serres de Prades i Tivissa. Aquesta àmplia franja durant els segles IX i X,
és l’autèntica frontera entre el món musulmà i el comtat de Barcelona, que ha establert
els seus límits als rius Cardener i Llobregat. Enmig queda una terra “de ningú”.
Probablement es va produir un buit de població més gran que en altres parts de la
frontera, però no va quedar despoblada del tot.11
Al Penedès resta un topònim, Castellví de la Marca, que recolza que el Penedès formava
part d’aquesta “Marca”, d’una frontera o delimitació. Probablement sota el concepte de

8
“Notum sit cunctis qualiter ego Guillelmus,... damus vobis Iohanni Bertrandi de Moya, et Soneth
Ferrario... et Arnallo Guadalli,...” Cart., f.123, nº 407.
9
Eloi Biosca, Teresa Vinyoles, Xavier Xortó, Des de la Frontera, castells medievals de la Marca.
Pàg.17,Ed. Universitat de Barcelona. Fundació Castellet del Foix.2001.
10
Ibídem...pàg.18

5
“marca” hi hauria un intent d’expansió, i de posar sota jurisdicció comtal terres, que
encara eren fora, tot i que deurien estar poblades molt abans.
Així, la Marca del Penedès és on podríem veure no tan sols l’origen del feudalisme sinó
també el naixement de Catalunya com a societat de frontera.
La historiografia clàssica distingeix entre una Catalunya Nova ( lloc de llibertat i terra
de franqueses ) i una Catalunya Vella ( subjecta a servituds i mals usos ), posant els
límits en el riu Llobregat, al Sud del qual hi havia la franja de frontera, la Marca del
Penedès, amb centre neuràlgic a la ciutat d’Olèrdola.
L´emplaçament de l’antiga ciutat d´Olèrdola es troba sobre una plataforma calcària
elevada que domina tota la plana del Penedès. Els comtes de Barcelona van comprendre
la importància de l’indret i per això va esdevenir un dels primers enclavaments del
Penedès que al segle X van ser incorporats al seu domini en un context d’espansió per la
Marca.12
Al segle X es comencen a fitar els termes dels castells de Castellví de la Marca i
Castellet, tots dos d’orígen comtal. Al voltant d’aquests dos castells termenats
s’articularà l’espai del Penedès actual ( Baix i Alt Penedès ).
L’extensió de les primeres termes castrals eren molt grans: el de Castellví de la Marca
ocupava uns 200 km i arribava fins el Gaià; el de Olèrdola començava els seus límits a
Castellví i arribava fins el mar ( Canyelles, Olivella, Geltrú, Ribes, Sitges i Cubelles).
Els senyors havien de posar algú a càrrec d’aquests castells i per això els infeuden als
castlans, cavallers que els hi juren fidelitat, aniran apareixent nous llinatges nobiliaris...
Apareixeran d’altres castra, com a disgregacions del terme Olèrdola : Gelida, Lavit,
Subirats, cap a orient, i Mediona, Font-rubí, Sant Martí Sarroca, Pontons, Foix i Pacs, a
la Serralada Pre-litoral13
Al costat de la possible presència de petits grups de població, s’anava produint un tipus
de repoblació espontània duta a terme per grups de pagesos colonitzadors que havien
emigrat del seu lloc d’origen a la recerca de terres ermes on poder-se instal·lar. Cal
pensar que deurien estar constituïts per diverses famílies i estaven organitzats. Per
aconseguir la propietat de la terra es regien per l’aprisió.
Actualment es poden veure algunes torres adossades a masies o cases de pagès. El fet
que moltes d’elles estiguin situades enmig dels camps i a prop o al costat dels camins

11
Ibídem...pàg.21
12
Ibídem...pàg.24
13
Rosa M. Urpí i Casals-Juan A. Resina Navas, Catalunya Romànica, vol.XIX, El Penedès, L’Anoia,
Enciclopèdia Catalana, Barcelona,1992. Afegeixo el castell de Pacs.

6
reforça la idea que, en origen, van ser construccions fetes pels pagesos lliures i
propietaris de les terres per tal de protegir-se14

2. LOCALITZACIÓ, ESPAI I TERRITORI DEL LLINATGE :
2.1 El llinatge a l’Alt Penedès

L’any 1108 el cartulari de Sant Cugat ens dona la dada d’un Bernardi Guadall, en un
alou situat a la Senabra, dins el territori d’Olèrdola.15 La Senabra és un turó situat entre
els termes d’Olèrdola, Santa Margarida i els Monjos i Castellet i la Gornal. Aquesta
dada és una altra prova de que els Gual vivien al Penedès des de molt abans dels
començament del nostre treball, segles XIV i XV.
També un Asalitus de Gudall signa com a testimoni en un document on Pere II el
Catòlic, l’any 1211, confirma a Ferrer de Girona el càrrec de batlle de l’Arboç del
Penedès i li encarrega la custòdia del seu palau, les fires i la recaptació de les seves
rendes i amb el nom d´Assalitus de Gual, un altre document de l’any 1228, on Jaume I
concedeix als habitants de l’Arboç franquesa de lleuda, peatge, passatge, portatge,
usatge, tolta... i reb a ells i als seus béns sota la seva protecció i guiatge especial. 16
I no serà fins l’any 1314 on continuem trobant més dades referides als Gual al Penedès.
En aquesta ocasió un Asberto Gual, cridat com a parroquià de la població de la Bisbal
del Penedès, en una visita pastoral del bisbe Ramon d´Escales.17
Els primers membres d’aquest llinatge que trobem en la documentació notarial pel
nostre treball, és en Berenguer Gual nascut al Vendrell, que viu a Vilafranca del
Penedès l’any 1374 i té família a Sant Vicenç de Calders.18
La branca del llinatge que estudiarem, viu sobretot, durant el segle XIV i XV a tres
municipis de la comarca de l’Alt Penedès : Pacs del Penedès, Sant Martí Sarroca i

14
Des de la F....Ibídem...pàg 29. Mirar el dibuix idealitzat de la quadra de l’Ortigós, on hi ha una torre
d’aquestes característiques.
15
La Senabra apareix en la documentació del segle XI, fins i tot una mica abans en el dit cartulari, en els
n. 292,465,522,567 i 800. Aquest últim ens dona la informació recollida.
16
Beatriz Canellas Anoz/Rafael Conde y Delgado de Molina, El Llibre Vermell de l´Arboç, Doc. nº 3 i 6.
Diputació de Tarragona, 1991. La població de l’Arboç del Penedès tindrà força relació amb els Gual,
durant els segles XIV i XV. Sobretot en el moment que un Gual es casarà amb Angelina Masdovelles,
filla de Dalmau de Masdovelles de l’Arboç.
17
Recullit per José Solé Caralt, a Bisbal Històrica, Resumen histórico del Panadés, pag. 198. 2ª edició.
Tarragona 1948. La Bisbal del Penedès, també es relacionarà amb els Gual, al segle XIV, per un casament
d’un Gual amb el futur senyor de la Bisbal, en Bernat Salbà.
18
AHCV. Notari Arnau Massó, 1360/77, Caixa 14.

7
Vilafranca del Penedès. Viuen distribuïts en tres masos : Mas de Pacs, Mas de la Riba,
Mas de l’Alzina. Alguns viuran en cases dins del centre urbà, a Vilafranca.

Sant Martí Sarroca: El Mas de la Riba. El Mas de les Clotes - El Mas de la
Mercadera.

La primera menció del castell de Sant Martí Sarroca a la documentació la trobem l’any
1013, però amb una referència a fets esdevinguts una generació abans19. A l’any 1009 es
parla ja de Sant Martí, en la venda d’un alou anomenat “Castro Serras “ amb les seves
terres i adjacents, el qual es troba situat al comtat de Barcelona... feta a Guillem, fill de
Galí, difunt, veguer o vicari de Sant Martí. Aquest Galí és un dels capdavanters de la
repoblació existent entre el riu Gaià i el riu Foix.20 També, per tant, de la repoblació del
territori de Calders, en la mateixa Marca del Penedès ( Baix Penedès )21. Una probable
hipòtesis seria el fet de la vinguda de repobladors a Sant Martí originaris de Calders :
Els Gual.
Galí fou l’iniciador del llinatge de la poderosa família que es cognominà Santmartí,
nom que agafà el castell d´una petita capella que hi havia hagut dins el territori del
castell. El vescomte Mir Geribert es casà amb l’hereva dels veguers de Sant Martí,
adquirí la castellania i esdevé el més poderós dels barons del Penedès.22
Actualment el seu terme municipal, té una extensió de 35,59 Km2. Limita al nord amb el
terme de Torrelles de Foix i Font-rubí. Al sud, amb el terme de Santa Margarida i els
Monjos. A l’oest amb el terme de Castellví de la Marca. I a l’est, amb el terme de Vilobí
del Penedès. Sant Martí Sarroca pertany en la seva totalitat a la conca hidrogràfica del
riu Foix, el qual travessa el terme de nord a sud.
L´any 936 s’esmenta el lloc com a afrontació de Castellví de la Marca. Estava compost
per la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, que incloïa el lloc de Vilobí del
Penedès.23
En el segle XIV i XV si ens fixem amb la documentació el terme de Sant Martí Sarroca,
Santa Margarida i els Monjos, Vilobí del Penedès i Pacs del Penedès es fonen – moltes

19
Pierre Bonnasie, Catalunya mil anys enrera, vol I, Economia i societat pre-feudal, pàg. 110, Edicions
62,1979.
20
Salvador Llorac i Santis, Sant Martí Sarroca, pòsit del temps, pàg. 96, Ajuntament de St. Martí
Sarroca, 1989.
21
Cart.,Sant Cugat, t.II, núm. 452
22
P. Bonnasie, op. cit., vol.II, pàg. 88.
23
Rosa M. Urpí i Casals..., op. cit., pàg. 53.

8
vegades – en un de sol, en el de Sant Martí Sarroca, la importància del castell és
evident.
Els Gual a Sant Martí Sarroca
Els Gual al segle XIV vivien i eren propietaris de tres masos situats al terme de Sant
Martí Sarroca24 : el Mas de les Clotes; El Mas de la Mercadera i/o el Mas de la Riba.
No hem de pensar que tots tres siguin el mateix mas i que segons qui escrivia en el
document notarial li canviés el nom. Trobem els tres masos convivint al mateix segle i
situats en llocs o espais diferents.

ELS PRIMERS GUAL- Mas de les Clotes 1340/1390 Quadre 1

GUILLEM GUAL
Mas de la Riba

ELISENDA
dif.1342

GUILLEM ARNAU BERENGUER
notari - Vilafranca
dif.1352

ELISENDA ELISENDA
MARC dif.1342
Mas de les Clotes
dif.1374

ARNAU GUERALDONA
prevere dif.1374

BORRÀS SIBIL·LA
hereu Mas de les Clotes Matr. 1374
dif.1388

PERICONA FERRER JAUME SALBÀ
filla de Pere i Francesca
de Sitges.
Tutor: Joan Cabreny, mercader.

Nadal Ravell
Torrelles de Foix ALAMANDA BERNAT GUERALDONA
2ª núpcies- 1392 Arboç del Penedès

BORRASSIGA BORRÀS
Tutor : Pere Gibert de hereu Mas Clotes
Vilanova de Cubelles (1388) 1352
dif.1392

El Mas de les Clotes era al terme de Sant Martí Sarroca, així ens ho indiquen les
afrontacions d’establiments de terres o compres per part de l’últim Gual del mas de les
Clotes – trobat a la documentació - en Borràs Gual, fill de Borràs Gual. Amb data
22/9/1352 estableix a Guillem Mateu, del mas de la Riera vinya i arbres diversos a Sa
Rovira. Les afrontacions són : riera de Sant Martí, seria l’actual riera de la Rovira,
afluent del riu Foix i Arnau de Vernet, cavaller, referit a la Torre d’en Vernet. La Torre

24
Durant el segle XIV la documentació indica que el mas de la Riba pertany a la parròquia de Santa
Maria de La Bleda. No especifica el terme de Sant Martí Sarroca. No vol dir això que La Bleda es formés
al voltant de la parròquia.

9
d’en Vernet, al límit del terme de Castellví de la Marca, és un nucli de població molt
antic, també a prop de la riera de la Rovira.
Durant el segle XV, es continua esmentant a la documentació el Mas de les Clotes, però
no sembla pertànyer als Gual sinó als Marroquí. El topònim de les Clotes al terme de
Sant Martí Sarroca o també dins del terme de Pacs, el seguim trobant conjuntament amb
una família anomenada Lledó25que són mercaders, cirurgians ( barbers ), pagesos ...26 un
Gabriel Lledó de les Gunyoles ( Avinyonet del Penedès ) es casà el 1430 amb una filla
dels Gual. Els Lledó, van ser durant el segle XV propietaris de algun mas situat a prop
del de les Clotes. Ho podem saber per les afrontacions del dit mas d’en Lledó que és
situat a les Clotes.

PRIMERS GUAL DE LA RIBA segles XIV-XV - Quadre 2.

BERENGUER GUAL

ELISENDA
dif.1342

JAUME ALAMANDA ELISENDA ERMESSENDA GUILLEMA
Mas de la Riba Matr.1342
dif.1386

RUMIA RAIMON PUIGDAT
ALZINA Santa Margarida
de Moja

GUILLEM
Mas de la Riba
1405
dif.1425

CATERINA ROCA
Lletger

El Mas de la Riba27 va ser el mas que va existir en el segle XIV i XV. I segurament
molt abans. Estava situat a la barriada dins del terme de Sant Martí Sarroca anomenada

25
En la documentació surt Lehó, Ledó o Leó.
26
Un exemple de molts : Berenguer Leó de les Clotes, terme de Sant Martí Sarroca, any 1441. Doc.
Judicial sense classificar.
27
Els quadrets acolorits indiquen que es repeteixen dels quadres genealògics anteriors.

10
el Pla de la Bleda. Actualment aquesta barriada està repartida entre Santa Margarida i
Sant Martí.
El Pla de la Bleda és troba situada a l’extrem més meridional del terme de Sant Martí
Sarroca. Agafà el nom del lloc de la Bleda, format antigament per un castell i una
església parroquial, actualment dins el terme de Santa Margarida i els Monjos. L’any
994 el bisbe Vives, concedeix a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia, de Barcelona,
els alous que tenia al terme del Penedès, els quals són al lloc de la Bleda. El 1121 ja
s’esmenta el castell de la Bleda, en el jurament de fidelitat de Berenguer de Queralt, fet
al comte Ramon sobre diversos castells. El comte no demana a Berenguer el castell de
la Bleda, ni el de Papiol fins que el facin senyor directe.28
Els senyors del castell de la Bleda al segle XIV i XV eren els Espitlles. El 1320
l’Almoina de la seu Barcelona ven el feu del castell de la Bleda a Ramon d’Espitlles.
Tots els descendents d’ell continuen sent els senyors de la Bleda: Eimeric d´Espitlles,
ven terra a la Riba,29 eren senyors també de la casa d’Espitlles del terme de Santa
Margarida i els Monjos. Personatges molt relacionats amb els Guals i amb Vilafranca.
Fixant-nos amb les afrontacions de terres podem saber que el Mas de la Riba dels Guals
era situat prop del castell de la Bleda i en el camí que anava a Santa Margarida:
Eimeric d’Espitlles, del castell de la Bleda, dona a Caterina, vídua de Guillem Gual,
terra situada al camí que va de la Riba a l’església de Santa Margarida.30
En quasi tota la documentació trobada se’ns indica que pertany a la parròquia de Santa
Maria de La Bleda, església isolada a prop del castell de la Bleda. Al segle XII ja era
parròquia. És curiosa la primera data que s’anomena la parròquia, la de l’any 1157, on
el canonge de Barcelona Pere de Ribes, estableix el mas Alzina, al terme del castell
d’Olèrdola, el qual confrontava amb el terme de la parròquia de Santa Maria de la
Bleda. És precisament el mas de l’Alzina, dels Guals de Vilafranca.
El topònim Riba segurament és perquè el mas estava ubicat al costat del riu Foix.
També els límits ens indiquen que a prop del mas hi ha el molí de Pere Pons.
Actualment també aquest riu passa per sota del lloc on suposadament es creu hi havia el
castell i que ara està substituït per un mas anomenat del castell de la Bleda.
La Riba no podem assegurar que fos una quadra en els segles XIV i XV i que li va
donar el nom el mas dels Gual que estava situada a la Bleda. El nom de quadra no l’hem

28
S. Llorac, op. cit., pàg. 160
29
AHCV.Notari, Joan de Gostemps, 1407/08. Prot. IV-1.
30
AHCV.Notari, Pere Alemany, 1428/29. Prot. XXIV-3

11
trobat ni en la documentació del segle XIV ni el XV. Podria ser un nom posterior. No
serà fins l’any 1849 que trobem el nom de quadra de La Riba i és diu que té sis
cases.31Des del segle XIV trobem veïns que viuen a La Riba, topònim per tant, que cal
suposar no correspon només a la masia. En més d’una ocasió trobem que la Riba forma
part de la parròquia de Santa Margarida.32
A l’edat mitjana la xarxa de camins va esdevenir un espai d’elevat interès econòmic atès
que constituïa la infrastructura necessària per a la circulació tant de persones i animals
com de mercaderies. La xarxa de comunicacions era constituïda per camins, ponts,
guals33...
Alguns historiadors parlen de que la via Augusta des de Vilafranca continuava cap a
l’oest en direcció a Can Ferriol, una masia que hi ha a l’extrem SE del terme de Sant
Martí Sarroca, uns 300 metres al SO del poblat de La Bleda.34 A partir dels diferents
límits del mas de la Riba podem veure que el mas estava molt ben comunicat, ja que
trobem límits, que ens indiquen un camí que va de la Riba al Pas de na “Calsada”.35
Sempre s’ha suposat que aquest pas era dins Vilafranca del Penedès, que correspon a un
altre traçat de la Via Augusta. Si a més veiem que després de la Bleda, la via morisca o
Augusta s’endinsava cap a La Múnia, Sant Marçal, Lletger... i sabem, també per la
documentació, que en Guillem Gual de la Riba es casà amb Caterina, veïna del poble de
Lletger, que hi va haver relacions matrimonials amb gent de masies de Santa Margarida,
que venien del Vendrell... fa suposar que potser sí que aquesta via seguia aquest
recorregut. Al nostre entendre la “calsada” podria ben bé ser un camí entre les dues
vies que es comunicaven. Veurem també que un altre mas dels Gual estarà a prop de
Vilafranca i en un altre pas de “calsada”
El Viver és un altre topònim que hi surt en el límits del segle XV. El Viver era a prop
del camí del Pas de Na Calsada, moltes són les indicacions en els documents, posarem

31
Pascual Madoz, Diccionario geográfico – estadístico – histórico de España y sus posesiones de
Ultramar, vol XII, Madrid 1849.
32
L’església de Santa Margarida es troba situada dins el nucli de població del mateix nom, actualment
deshabitat. Santa Margarida i els Monjos, correspon a dos termes antics agrupats actualment en un mateix
poble. Dins d’aquest nucli hi ha un grup de cases abandonades que formaven l’antic poble de Santa
Margarida, situades al costat de l’església romànica del mateix nom. Es desconeix la data de la
construcció d’aquestes, avui mig enrunades, però el seu origen ha de coincidir amb la construcció de
l’església romànica, pels voltants del segle XII.
33
Caldria fer notar que el cognom Gual es diu derivat del topònim gual.
34
Ignasi Mª Muntaner, El terme d’Olèrdola en el segle X... pàg.67, Institut d´Estudis Penedesencs,
Estudis i Documents VIII, 1995.
35
Nom aquest de na Calsada que podria derivar del nom d’alguna dona d’un mas o casa situada en temps
antic al pas d’aquesta via, ja que quasi sempre el trobem en femení.

12
alguns exemples: camí que va del Viver a la Riba; camí que va de la Riba al Pas de Na
Calsada; camí que va del camí general a la font del Viver i cases de la Riba.36
A la conca del riu Foix, com en altres rius en l’època medieval, es van construir molins
hidràulics per la necessitat de produir farina en majors proporcions, per a l’abastament
de viles i ciutats. A prop del Mas de la Riba hi havia el molí de Pere Pons i el molí de
Ramon Martí. Tots dos, moliners molt relacionats amb els Gual.
El Mas de la Mercadera el trobem també situat dins el terme de Sant Martí Sarroca. El
topònim mercadera era per estar també a prop de la Via Augusta, Strata Francisca, Via
Morischa o Strata Mercadera.37
Per aquest nom, en la documentació notarial no hi trobem referències fins ben bé a
finals del segle XV. Això ens fa pensar que potser el nom del Mas de la Mercadera
correspondria a un altre nom que es deuria conèixer el Mas de la Riba. En quant a la
situació d´aquest mas podria correspondre al mateix lloc.
Ens ho podria arribar a confirmar els fogatges del terme de Sant Martí Sarroca. En els
dels anys 1497 i 1515 el Gual que hi figura no s’esmenta que siguin de cap mas en
concret. El de l’any 1553 hi surt en Gabriel Gual de la Mercadera.

Pacs: El Mas de Pacs

El lloc de Pacs apareix documentat com un camí l’any 990, i al segle XI es fa referència
al castell de Pacs ( castri Pax ). El 1208, en aquest terme, hi havia la quadra de
Ermeniris i l’any 1277 apareix documentada la quadra de Canyemars.38
L’església parroquial de Pacs, sota l’advocació de Sant Genís, s’esmenta per primera
vegada l’any 992 dins el terme del castell d’Olèrdola.
Té actualment una superfície de 6,14 Km2. Limita amb Vilafranca del Penedès, Santa
Margarida i els Monjos, Sant Martí Sarroca, Vilobí del Penedès i les Cabanyes.

36
Referits als anys 1479 i 1489.
37
Noms aquests, de la Via Augusta on Maria Soler i Sala, Feudalisme i nucleació poblacional de
concentració de l’hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII, dins de l’Acta Història et
archaelogica Mediaevalia 23/24, homenatge al prof. José Ramón Juliá Viñamata, Barcelona 2002-2003,
indica que tots es refereixen a la mateixa via. En canvi, Josep Maria Masachs, Els vells camins del
Penedès, dins Miscel.lània Penedesenca 1979 , Vol.II, Institut d´estudis Penedesencs,Vilafranca del
Penedès, 1980 la indica com a via secundària de l’Augusta, amb el nom també de la carrerada : “ De les
vies secundàries, la de Barcelona a Lleida a través del Penedès i la Segarra, titulada llavors via
mercadera, esdevé la més important, i supera inclús en tràfec a la via Augusta per ésser la més utilitzada
pels mercaders que assistien a la Fira de Vilafranca o anaven de pas cap a l’interior de la península...”
pàg.131.
38
Rosa M. Urpí i Casals...,op. cit., pàg 52.

13
S’estén a l’esquerra del riu Foix, que en forma el límit occidental; drena el terme també
de la riera de Llitrà ( dita també riera de Pacs ).
L’etimologia probable de Pacs s’ha de fixar en el mot llatí “ pagus” al qual s’atorguen
sentits diversos : heretats, terrenys conreats, alqueries, masies.39
Al segle XIV en Raimon de Barberà era el castlà que vivia al castell “Raimon de
Barberà domicellus domos castri de Pacs” a la Masia Novella, masia que encara hi és.
Això podria fer creure que la masia podria haver estat castell antigament. També ens diu
el fogatge de 1359 que el castell de Pacs és d’en Raimon de Barberà.
Els Barberà, branca del marquesat de Santa Maria de Barberà, va ser-hi al Penedès molt
escampada, durant els segles XIV i XV. En Raimon era donzell, cavaller del castell de
Pacs, també senyor del castell de Subirats, de Fontrubí. Alguns, van viure a Vilafranca
del Penedès. L’Asbert de Barberà era castlà de Mediona, fill de Gisbert de Barberà. En
Bernat de Barberà, fill de Guillem Raimon, era castlà del “castri extrem de Marca” és a
dir de Castellví de la Marca.
L’any 1402 Eimeric d´Espitlles i Bernat de Barberà són “vigilants” del mercat de
Vilafranca del Penedès i detenen a Pere de Fontanyes i a Pere Peó a peu de carrer de la
plaça.40
En Galcerà de Barberà estava emparentat amb el castlà Bernat de Vilafranca, cavaller.
Al segle XV en Gerard de Barberà serà castlà de Vilafranca del Penedès.
La relació amb els Espitlles de La Bleda, els Salbà de la Bisbal del Penedès i els
castlans de Vilafranca era ferma.
El 1400 és domiciliat al castell de Pacs, Bartomeu de Vilafranca, fill de Bartomeu,
castlà de Vilafranca. Sembla que per aquest any, Pacs passa a ser jurisdicció de
Vilafranca per ordre reial.

39
Ramon Puigcorbé i Ticó, Toponímia Penedesenca, assaig etimològic, Volum I, Alt Penedès, pàg, 70.
Institut d´Estudis Penedesencs, 1985.
40
A.C.A. Reg. Canc.reial. 2233, Fol, 97v.

14
PRIMERS GUAL DE PACS segles XIV-XV - Quadre 3

JAUME GUAL
Mas de la Riba
dif.1386

RUMIA

BERNAT
dif.1432

ELISENDA BAGES
Pacs del Penedès

BERNAT ELISENDA
Matr.1406

RAMON JOAN

CLARA JOAN
pubilla Mas de la Torrella
Pacs- 1412

BARTOMEU MARROQUÍ
Vallformosa- Vilobí del Pdès
dif.1432

ANTONI
dif.1432

MARIA

Els Gual del mas de Pacs

Les primeres dates trobades del Mas d’en Gual són l’any 1376, on Raimon de Barberà
i la seva muller Blanca estableixen a Antoni Aragonès, advocat de Vilafranca, terra
alodial amb arboribus, que són de Bernat Gual, amb cens de tres quarteres d´ordi.41
Aquest Bernat Gual deuria ser el marmessor l’any 1392 del testament de Borràs Gual,
del mas de les Clotes.
En un altre document de l’any 1379 ens informen de qui són els parroquians de Pacs, :
Ferrer de Riudefoix, Raimon Rubio, Pere Tàrrega, Bernat Gual fill de Jaume Gual,
Bernat Verdaguer, Jaume Montserrat i el seu fill Bernat Montserrat, Guillem Solà,
Bernat Gual antiquum42, de la parròquia de Sant Genís de Pacs, situada a la vegueria
de Vilafranca del Penedès.43
Aquestes dues dates ens ajuden a ubicar el Mas d’en Gual de Pacs. Primer, estava situat
prop de les terres i possessions que ven Raimon Barberà a Antoni Aragonès, si
continuem llegint el document ens diu, que la terra és sobre de la de Guillem Roca,

41
AHCV, Notari Pere d´Olm, 1372/78, Caixa 24.
42
Major de dies.
43
AHCV, Notari Arnau Massó, 1377/80, Caixa 15.

15
sabater de Vilafranca, i a prop de la riera que baixa de Vilobí del Penedès. També a
prop hi ha la terra de Isaach Astruch Gratia, jueu de Vilafranca.Veiem que la riera de
Vilobí del Penedès i el terme de Sant Martí estava a tocar, i que un jueu tenia terres en
el mateix lloc.
La muntanya de Pacs o de Sant Pau44 era el lloc destinat a l’enterrament dels jueus de la
Vila. Molts jueus tenien possessions de terra en el mateix lloc. Cal pensar doncs, que la
masia no deuria estar molt lluny de la carretera actual de Sant Martí Sarroca.45
La riera de Llitrà era també l’espai on la gent alouera tenia terres o molins. Aquesta
riera - tal com hem dit – és afluent del riu Foix i arriba fins a Vilafranca. Diferents
límits del segle XIV i XV ens donen que el Mas de l’Alzina dels Gual també hi era a
prop, per exemple, en Miquel Figuerola, sabater, té terra a Llitrà, prop del Mas de
Pere Gual de l’Alzina.46

44
Actualment la muntanya se la coneix com de Sant Pau, per l’existència d´una ermita, ja existent al segle
XV.
45
Carretera que travessa i separa els termes municipals de Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès.
46
AHCV, Notari Bartomeu Llopis, Prot. XXVIII –IV.

16
Vilafranca: El Mas de l’Alzina

Segons Font Rius i altres historiadors vilafranquins, la formació de Vilafranca s’enllaça
estretament amb la no aconseguida restauració d’Olèrdola, després de la invasió
almoràvit de 1108. La decadència d’Olèrdola, el desig de buscar una posició més
avantatjosa i el trànsit cap a Tarragona, va contribuir a que de les cases escampades per

17
la plana es formés una nova població.47 L’existència de referències documentals sobre
un punt de fortificació, com a Torre Dela el 980, ha portat a pensar amb l’existència de
nuclis més antics de població vilafranquina.48
L’organització de la nova població va rebre un impuls decisiu amb la restauració de
Tarragona per part del comte Ramon Berenguer IV, cap a mitjans del segle XII.
Famílies d’un tal Pere Berenguer, anomenat de Vilafranca, es va constituir com a batlle
comtal a la vila. Els familiars d’aquest van continuar com a feudataris o castlans, situats
al castell de la vila per Alfons I, el Cast. L’any 1191, Berenguer de Vilafranca, Dalmau
de Canyelles i Vidià de Sarrafaguera, van rebre com a castlans de Vilafranca, la
confirmació dels seus anteriors drets sobre la vila i els seus habitants, reiterant-se la
possessió alodial dels seus antecessors i les respectives participacions amb els censos,
rendes i drets de tota classe que corresponien al monarca. A partir del context d’aquesta
carta de població es veu l’existència d´una progressió urbana, amb el seu mercat i fira,
els seus obradors...
La fira medieval vilafranquina o fires – se’n feien més d’una a l’any – eren de les més
importants que es celebraven a Catalunya durant els segles XIII, XIV i XV. Trobem
dades en la carta de poblament ja anomenada. Una es feia durant l’octubre i durava vuit
dies, començant el 18 d’octubre. La segona era a la primavera i durava quinze dies. Eren
anomenades en la documentació “ fira dels porcs o pos”; “fira de les bèsties menudes”;
“ fira de les bèsties grosses” o simplement “la fira”. La fira es feia arran mateix de la
Via Augusta o Mercadera que passava a prop de la vila i fora muralla.
Una mostra d’aquesta crescuda de la fira és el fet que les rendes reials de Vilafranca
eren el 1259 de 8000 sous barcelonesos
La lleuda era un dels noms dels impostos que gravaven l’entrada de mercaderies a la
vila, eren els ingressos més importants que rebia el rei, però degut als privilegis de
franquícies que donava a les viles o ciutats aquest erari públic era poc abundós. Aquest
era el cas a Vilafranca del Penedès. Els beneficis del mercat i les fires donaven per al
rei, però sobretot als mercaders, cavallers o/i burgesos de la vila. Les lleudes eren
arrendades en pública subhasta i els arrendataris pagaven l’import de l’arrendament al
batlle general administrador del patrimoni reial. La majoria d’aquests arrendataris al

47
Josep María Font Rius, Cartas de población y franquícia de Cataluña, Vol II, Estudio Apendice Vol. I,
C.S.I.C, pàgs. 667 – 669, Barcelona 1983. Milà i Fontanals, Apuntes històricos sobre Olèrdola, pàg.524.
Mas i Perera, Vilafranca del Penedès, pàg. 90. Joan Solé i Bordes, Catalunya Romànica, Volum XIX, El
Penedès, L’Anoia; pàgs. 213 – 219, Enciclopèdia Catalana . Barcelona 1992.
48
Segons J. Solé Bordes, op.cit., pàg. 213.

18
segle XV són mercaders vilafranquins. Hi havia la lleuda del peix que gravava el salat o
fresc. La lleuda del pla que gravava l’entrada de productes hortícoles. La lleuda de les
bèsties grosses o menudes. La lleuda dels porcs.
Els veïns de la vila que venien els seus productes pagaven menys impostos que els que
venien de fora. Per exemple, es manava que els forasters o gent estranya que vinguessin
a vendre a la fira i portessin una somada49a sobre d’un mul o mula o rocí o egua
paguessin 8 diners, si la càrrega era sobre d’un ase o somera 6 diners. Els homes de la
vila o ciutat franca només paguessin mitja lleuda.
Vet aquí doncs, que viure a la vila, a la ciutat, era fàcil enriquir-se.
Els Gual del mas de l’Alzina

ELS PRIMERS GUAL DEL MAS DE L´ALZINA, Segles XIV - XV, Quadre 4

JAUME GUAL
Mas de la Riba
dif.1386

RUMIA

JAUME GUAL
Mas de l´Alzina
Matr.1379

GUERALDONA SOLÀ
Laverna- Foix

JAUME JOAN FRANCESC
mercader hereu mercader
Vilafranca dif.1430 Vilafranca
dif.1430 dif.1423

ANGELINA CLARA MIRÓ FRANCESCA MAIOL
Les Gunyoles Vilafranca
Avinyonet del Pdès Matr.1405
Mas Miró de la Costa

PERE BATLLE
ANGELINA Mas Figuerola PERE BLANCA MARIA
Subirats dif.1445
2ª núpcies

49
Càrrega d’un animal

19
Els Gual això ho sabien i com més a prop de la vila estiguessin podrien cada vegada
més ampliar el seu patrimoni degut als beneficis de la venda a les fires o als mercats.
El mas de l’Alzina estava situat a les afores de la vila emmurallada però just tocant a la
Via Augusta o Mercadera, dins del límit de la parròquia de Sant Salvador.
De la capella de Sant Salvador en fa ja menció el Bisbe de Barcelona, Josep Vives,
l’any 985.

2.2 Els Fogatges

El fogatge com hom sap, no és altra cosa que un recompte de focs elaborat
exclusivament amb finalitat fiscal. A través d’aquests recomptes de focs es procedia al
repartiment del donatiu atorgat per les Corts, encara que eventualment també es podia
emprar per a repartir altre tipus de càrregues com coronatges, maridatges o
redempcions de l’usatge “ Princeps namque”, càrregues que derivaren de l’àmbit de la
fiscalitat reial.50
Els fogatges ens poden ajudar per a situar els Gual en els espais dels que hem parlat més
amunt. A més també ens permet veure quina va ser la continuïtat del llinatge en aquest
mateix espai en els anys posteriors.
El primer fogatge conegut data de l’any 1358, tot i que és imcomplert. Ens diu que el
terme de Sant Martí Sarroca pertany al noble Bernat Guillem d´Entença, i que hi ha 68
focs, que el procurador de dit noble és Bartomeu de Vilafranca i es paguen 34 lliures.51
Al castell de Pacs hi havia 13 focs i pertanyia a Ramon de Barberà, el qual li tocava
pagar 6 lliures i 11 sous.
A Vilafranca sabem els habitants a partir dels fogatges posteriors, ja que el primer és
fragmentari i no hi figura. Entre els anys 1365/70 Vilafranca té 820 focs. No es concreta
si són focs reials. Això fa pensar que en aquestes xifres s’engloben altres nuclis de
població, segons Josep Iglésies. Mentre que l’any 1378 té 453 focs reials.52

50
Esther Redondo García, El fogatjament General de Catalunya de 1378, pàg,5, CSIC, Barcelona 2002.
51
Salvador Llorac i Santis, Sant Martí Sarroca, Pòsit del temps, pàg.41-42. En aquest fogatge podem
també trobar un Gual vivint a Sant Vicenç de Calders, que era de l’abat de Sant Cugat del Vallès.
52
Aquesta diferència segons Josep Iglésies de 367 focs fa pensar que el registre de 1365/70 podria
englobar algun o alguns altres nuclis de població a part de la capital comarcal : Josep Iglésies i Fort,
estudi de les xifres de població de l’Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975), Estudis i documents
IV. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca, 1988.

20
Entre els anys 1365/70 Sant Martí és de la senyora reina Elionor de Sícilia, a la qual se
li lliurà el castell per una permuta amb el seu marit, el rei. Hi consten 116 focs.
En el fogatge de 1378 es diu que el castell de Pacs continua sota la jurisdicció de
Ramon de Barberà, però hi ha 3 focs que són del monestir de Santes Creus, 4 focs que
són de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, 2 focs que pertanyen a la Pia Almoina de
Barcelona i 2 focs, a la vila de Vilafranca i també que a la veïna parròquia de la Bleda,
que era de l’església, tenia 5 focs; a més hi havia tres aloers : Jaume Gual, Francesc Mas
i Pere Busquets.53Tenim per tant un primer Gual en la documentació dels fogatges.
Probablement seria el Jaume Gual casat amb Rumia del mas de la Riba.
En el fogatjament general de Catalunya de l’any 1378 i dins de la vegueria de
Vilafranca del Penedès, segons el fogatge extret per l’autora Esther Redondo, en el
terme de Sant Martí Sarroca hi ha 51 focs pertanyents a nobles i 37 a eclesiàstics. No hi
surten alouers. En el terme de Pacs del Penedès 12 focs pertanyents a nobles i 9 a
eclesiàstics. Tampoc no hi surt cap aloer. Mentre que en el terme de Santa Margarida
del Penedès hi ha 14 aloers, 13 focs pertanyents a nobles i 26 a eclesiàstics. És clar, que
els aloers Gual estaven comptats dins del terme de Santa Margarida.54 I per tant la
parròquia de la Bleda formava part d’aquest últim recompte. És important la quantitat
de nobles – propietaris, en els termes de Pacs i Sant Martí. La relació que es va donar
entre aquests pocs aloers i els nobles deuria ser ferma i interessada. Cal pensar que
molts d’aquests nobles eren gent que vivia a Vilafranca i tenia terres en aquests espais,
que segurament les feien treballar amb gent pagesa de la mateixa Vila.
A partir d’aquest últim any veiem que no hi ha fogatges fins a finals del segle XV.
Sembla que al municipi de Sant Martí Sarroca l’any 1497 s’hi compten 80 focs, o sigui
360 habitants.55En aquests focs hi trobem només en Pere i Berenguer Gual – cal dir que
la majoria de noms estan esborrats .
L’any 1515 continuant amb els fogatges hi trobem a Gabriel Gual .
Finalment a l’any 1553 hi continua sortint un Gabriel Gual, dit de la Mercadera.
El fogatge de l’any 1497 de Pacs, no es pot llegir en el document original per trobar-se
deteriorat.

53
Ibídem... a Pacs del Penedès, un municipi en harmonia amb la natura, Ajuntament de Pacs del
Penedès, 2003.
54
Ibídem... Esther Redondo...pàgina 285.
55
Per l’autor Salvador Llorach hi ha una pèrdua de 26 focs respecte a l’any 1378. Diferent del recompte
efectuat per Esther Redondo – que es basa amb dades més reals – que en comptava 88 de focs per l’any
1378.

21
En el del 1515, amb un total de 16 focs, hi surt en Bartomeu Gual. Al 1553 en Jaume
Gual és jurat de la universitat de Pacs. El 1566 hi trobem la casa d’en Gual en què hi viu
un matrimoni més l’àvia.56 A partir d’aquesta data sembla extingir-se el llinatge Gual a
Pacs sinó fos que el segle XVIII el tornem a trobar vivint a Pacs.
Finalment a Vilafranca, l’any 1497 tenia 315 focs, n’havia perdut 138, cosa lògica, si
tenim en compte la matança que hi va haver en temps de la guerra entre Joan II i la
Generalitat, que comença l’any1462 fns el 147257, és a dir, tenia 1575 habitants. En el
llistat de focs hi figura en Marti Gual, calderer.58
L’any 1515 hi ha vivint a la Vila, Antoni i Marti Gual, paraires. La vídua Gual,
donzella, al carrer de Sant Bernat59, en Miquel teixidor a la Plaça Major i en Pere Gual,
al mas de l’Alzina.60
Aquest llistat dels fogatges i la relació dels focs amb els Gual ens ha pogut donar una
idea de que la seva permanència al Penedès va ser més o menys llarga.

2.3. Eixos vertebradors de l’espai: Els límits. Els camins o vies.

Arribat fins aquí, caldria parlar dels límits de les masies anomenades: la parròquia i el
castell termenat. Sembla que l’existència d´aquests dos elements estructuraren el
territori i va generar el que hi hagués uns límits, com ens diu Jordi Bolós i Masclans 61.
Bolòs ens diu que els castells fronterers, en general, eren castells termenats. Al Penedès
en un primer moment, tal com hem dit, les fortificacions se situarien entorn de l’espai
central, grans termes de castells : Olèrdola, Castellet, Castellví de la Marca, el
Montmell, Sant Martí Sarroca. A la banda septentrional termes grans o mitjans :

56
Ibídem...Pacs del Penedès...pag. 54-59. En aquest autor podem seguir la pista de la casa dels Gual a
Pacs, posteriorment als anys 1566. En el fogatge de 1620 la casa d’en Gual és ocupada pel matrimoni
Carreres. Mentre que a partir de l’any 1718 ja no surt cap Gual en aquest terme.
57
Es diu que hi va haver més de 400 vilafranquins morts per ser partidaris de Carles de Viana. Més
endavant es comentaran més dades.
58
Sabem però que vivien a Vilafranca en aquest any en Joan Gual mercader i en Bartomeu sabater.
També hi figuren Guals al Vendrell i dos a Banyeres del Penedès. Actualment encara es coneix al
Vendrell la masia d’en Gual, antiga masia abandonada, que ha donat fins i tot el nom a una barriada de la
dita població.
59
La vídua de Joan Gual, donzell del mas de la Riba. El carrer de Sant Bernat era també el carrer de
Santes Creus.
60
En total podrien ser ben bé quatre cases amb un mínim de tres persones per família. 12 Guals eren
vivint a la Vila al segle XVI. Ens consta que fins ben entrat el segle XVIII el mas de l’Alzina, varen ser
els únics Gual que van quedar a Vilafranca.
61
Jordi Bolòs i Masclans, dins Territori i Societat a l´Edat Mitjana, història, arqueologia, documentació,
en l’article El territori i els seus límits. El poble, la parròquia i el castell a l’edat mitjana, pàg 43 – 80,
Edició a cura de Jordi Bolòs, Joan J, Busqueta, Volum I , Universitat de Lleida, INEHCA, 1997.

22
Vilademàger ( La Llacuna – l’Anoia ) Miralles, Mediona, Fontrubí, Pontons... amb la
feudalització ( segle X – XIII ) sorgiren unes fortificacions més tardanes ( més petites ) :
Pacs, Avinyonet del Penedès, Sitges ... els termes dels quals restaren inclosos dins dels
grans territoris castrals primers. Ens continua dient Bolòs, sembla que, inicialment,
alguns d’aquests castells tardans podien ésser quadres. No seria gens agosarat creure,
que la Riba fos una quadra que pertanyia a un límit ( petit ) d’un castell de domini
senyorial : el castell de la Bleda, i que a la vegada aquest castell estava dins el límit del
castell termenat de Sant Martí Sarroca; que el Mas de les Clotes tenia el límit ( petit )
d’un castell també de domini senyorial : el castell de Pacs, que estava dins del terme de
Vilafranca del Penedès 62 tot i que en principi la documentació no ho reflecteix. Durant
el segle XV trobem que el castell de Pacs i tot el seu “terme” pertany als límits de la
batllia de Vilafranca. Finalment, el Mas de l’Alzina pertanyia també a la batllia de
Vilafranca63.
Seguint a Bolòs, els grans dominis senyorials podien tenir un indret o lloc central de
tradició antiga, amb una església parroquial. Als segles X i XI pot passar que tota una
parròquia fos d’un sol senyor i que, fins i tot, hi tingueren terres pagesos alouers. Les
parròquies més grans serien les més velles, mentre que les més petites eren les noves,
que es veuen fragmentades de les primeres i ocupen zones marginals i que aquestes es
crearen en un moment de densitat de poblament força notable. En el moment de la
feudalització es constituïren, entremig de les restants parròquies, algunes esglésies
parroquials relacionades amb castells.
Tenim doncs ara, els límits de les parròquies. L’església parroquial de Santa Maria de
La Bleda es relacionava amb el castell ( la seva situació era quasi a tocar ). L’església
parroquial de Sant Genís de Pacs el mateix.

Resaltem però, que moltes de les dades que ell escriu pertanyen a la Catalunya Vella. Crec, que és
possible veure- ho també a la Catalunya Nova o fronterera.
62
Vilafranca del Penedès també tenia un castell, tot i que no en parla quasi ningú. La primera data és de
l’any 1181. Dins del castell hi vien els castlans de la vila. Els primers van ser en Berenguer de Vilafranca,
Pere de Vilafranca, Dalmau de Canyelles i Vidià de Sarrafaguera, ja n’hem parlat. El castell estava
envoltat per una muralla: l’illa que ocupava el castell estava molt ben murallada ab una paret y grossa
de pedra y argamasssa...y ab tan gran vall y fondo com requereix, a on acudien les aygues pluvials de la
vila, y ab portal que tenian ab pont llevadís... En el Llibre Verd de Vilafranca. Edició a cura de Jordi
Vallès i Cuevas, Jordi Vidal i Pla, Maria Carme Coll i Font, Josep Maria Bosch i Casadevall, pàgs 516 –
517, Fundació Noguera, Barcelona, 1992.
Caldria també dir, que actualment Vilafranca del Penedès té un barri anomenat Les Clotes. La seva
situació és en direcció a la Muntanya de Pacs. Molt probablement el topònim li vindria de la quadra de les
Clotes. Encara ho podriem assegurar més anotant que al segle XIV i XV els Gual del Mas de les Clotes
cobraven rendes de cases o terres situades en aquest barri. Sóc conscient però, que caldrien més dades per
afirmar - ho del tot.

23
I la parròquia de Sant Salvador? . Ens diu Bolòs que algunes esglésies o parròquies
podien ésser molt antigues, com les dedicades a Sant Salvador o Santa Maria64. L’espai
on estava situada aquesta capella o església tenia el nom de quadra de Masdovelles 65 .
Estava baix el patronat de la Universitat de Vilafranca del Penedès. Contenia tres altars
de pedra. La Capella estava dotada d’una caseta, un hort i una vinya que contribuïen al
sosteniment de l’ermità...en 1806, l’Ajuntament vengué la Capella juntament amb la
caseta, l’hort i la vinya, amb l’intent d´esmerçar l’import de la venda per a la
construcció de la Capella del Santíssim Sagrament de la Basílica de Santa Maria66
Un espai aprop de la capella el trobem en la documentació a finals del segle XIV i fins
quasi tot el XVI ( 1399 – 1589 ) citat amb el nom de Coll de la Creu o Coll de la Creu
de Sant Salvador. Nom que li donà amb tota probabilitat la dita capella. Hi havia una
creu de terme on hi sortia un camí que menava a la capella de Sant Salvador.
També comenta Bolòs que aquests límits hi són en espais que ja havien estat ocupats
antigament.
Si relatem les troballes arqueològiques en aquests espais veiem que és tan sols a tot el
terme de Sant Martí Sarroca on s’han trobat diferents restes ibèriques, des d’una
necròpolis ibèrica fins a diferents sitges o un monument funerari preromà molt
interessant, escultures romanes o un forn romà ( el Fornot ). Concretament al castell i
capella de La Bleda ceràmica ibèrica, restes d´àmfores...67. Indicis de poblacions
antigues en aquells indrets. La muntanya de Pacs és també “rica” en troballes ibèriques i
romanes.
Hem comentat anteriorment la hipòtesis de que la Via Augusta o Mercadera fos el
principal camí que unís totes les masies dels Gual. Sembla lògic creure que als espais on
s’han trobat restes ibèriques o romanes hi passava antigament també un camí antic o via
romana.

63
Però amb l’única diferència de que el seu límit no era situat dins del límit d’un castell, si no fos el de
Vilafranca.
64
Pàg, 65.
65
On els cavallers – poetes, Masdovelles, originaris de l’Arbós del Penedès tenien fins i tot un carrer al
seu nom. Cobraven censos i rendes de terres i cases d’aquest espai. Els Gual del Mas de l’Alzina
s’emparentaren amb un Masdovelles. En aquest lloc en realitat, existien dues parròquies: la de Sant
Salvador i la de Sant Jaume de la Calçada. Mirant la làmina 2 es veurà la situació d’aquesta quadra. Cal
fer esment que aquesta no era l’unica quadra que existia a la vila. Totes les esglésies o castells fora
muralla tenien el nom de quadra. A saber : quadra de Santa Magdalena; quadra de Santa Maria dels Horts;
quadra del castell de Mos ( castell situat en una muntanya prop de la de Pacs ). I també – fora muralla -
tenien el nom de quadra, espais o límits senyorials com quadra d’en Sapera; quadra d’en Llobet...
66
Mossèn Josep Planas, pvre, Antics Convents, esglésies i capelles de Vilafranca, Arts Gràfiques,
Vilafranca del Penedès, 1948, pàg. 93.

24
Les carrerades, camins de transhumància ja fets servir durant el segle XI i XII, que eren
organizades per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d´hivern que
adquirien pastures d´estiu per als seus ramats i més tard el sorgiment de la
transhumància inversa, la dels muntanyencs que adquireixen al pla pasturatges d´hivern
va conservar els camins o vies romanes.
Al segle XIV, està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès. 68
Els autors del llibre els camins de transhumància al Penedès i al Garraf situen una
carrerada anomenada de La Llacuna, dient que és un dels camins més antics de tot el
Penedès. S’anomenava, també, la via Mercadera69. Ens diuen, durant segles va servir als
mercaders i també als peregrins que anaven a Sant Jaume de Galícia. Actualment,
aquesta ruta se la coneix, popularment, com “la Carrerada”. Té 27 quilòmetres.
Anomenarem tan sols que comença al nucli de cases de les Cabòries ( Avinyonet del
Penedès ) i que un dels trams, l’anomenat de Can Lleó ( C-1) és la que passa pel costat
de les masies dels Gual enllaçant amb dos brancals que s’allunyen fins a Castellet o al
Baix Penedès.

67
Restes que es troben conservades i repartides entre el Museu Municipal de Sant Martí Sarroca i el
Museu de Vilafranca del Penedès.
68
Joan Rovira i Merino, Ferran Miralles i Sabadell, Camins de transhumància al Penedès i al Garraf,
Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la
marina, Associació d´Amics dels Camins Ramaders, Vilafranca del Penedès, 1999. Mireu C - 1, 19, 20, de
la làmina 2.
69
Pàg., 140 – 146. Hem vist anteriorment que alguns autors el nom de Mercadera el relacionen amb la
Via Augusta.

25
Seguint les indicacions del llibre sobre camins de transhumància al Penedès i al Garraf
llegim, que el tram de can Lleó ( C-1 ) ...travessa el pla del Diable fins agafar la pista
que mena a la riera de Llitrà...per l´esquerra, segueix el camí vell de Pacs fins al pont
que travessa la riera de Llitrà...segueix recte per anar a trobar la riera de Foix. La
riera de Foix es travessa dues vegades abans de pujar al llom i travessar la carretera
BP – 2121 que porta a Sant Martí Sarroca. I quan es refereix al tram ( 19 ) ens diu: Va
des de Vilafranca fins la Múnia...travessa la riera de Llitrà...al trobar la riera de la
Bleda la segueix en direcció a l´esquerra...i segueix tot recte fins a creuar la riera de la
Rovira...Molt a prop d´un molí de vent de treure aigua, segueix en direcció a la Múnia
passant pel costat de diferents masies fins el castell de les Pujades ... Per tant podem
veure que les masies dels Guals de Sant Martí Sarroca, les de Pacs i la de Vilafranca ( el
tram 19 surtia del mas de l’Alzina, a tocar de la carretera actual de Vilafranca a La
Múnia ).

26
3. ACTIVITATS ECONÒMIQUES DELS GUAL :

3.1 El mas

Segons Lluis To les mensions a “mansi” es multipliquen en la documentació de la
70
Catalunya feudal a partir del segle XII . Josep María Salrach ens diu que el mas és
avui una unitat de residència, i amb una explotació pagesa unifamiliar, pròpia de
l’hàbitat dispers i subjecta a regles específiques de successió que anomenem heretament
i es pregunta si sempre era així.
I parlant concretament del mas feudal, ens diu que era una tinença, unitat de residència,
producció i sostracció, marc d’aplicació de les servituds i l’heretament, i cèl·lula de
desenvolupament d’estratègies pageses i de formació d’unes regles de comportament
econòmic de la pagesia tradicional 71
Per Rodney Hilton la unitat familiar es pogué compondre, en un moment donat, per no
més de dues generacions d’una família nuclear. Aquest tipus de famílies van poder, per
tant, desenvolupar un nombre fluctuant i, a vegades, substancial de propietats, i, d’un
lloc a un altre i en distintes èpoques, mantenir potser cases amb famílies de tres
generacions amb fills i servents, per tant ens diu que el model normal de l’establiment
pagès era un nucli de propietats d’extensió suficient per a mantenir una família nuclear.
D’altre banda, un número menor de grans propietats ocupades per famílies riques,

70
Lluís To i Figuera. Le mas catalan du XII e s : genèse et évolution d´une structure d´encadrement et
d´asservissement de la paysannerie, a Cahiers de Civilisation Médiévale, Poitiers, XXXVI e année, núm.
2 abril- juny 1993, pàgs. 151-177.
71
Josep Maria Salrach, Mas prefeudal i mas feudal, Conferència a la Universitat Pompeu Fabra el 1994,
Recollida a Territori i societat a l´Edat Mitjana, història, arqueologia, documentació, Edició a cura de
Jordi Bolòs, Joan J. Busqueta....
A més podriem comentar altres referències relacionades amb el mas medieval: Per a Lluís To al segle
XIII es tracta de tinences, unitats de sostracció territorial ( fonamentalment pagadores de rendes fixes i a
part de fruits ) i unitats de sostracció banal o jurisdiccional sotmeses a unes normes rígides de successió i
subjecció a la terra... Señorio y família : los orígenes deL hereu catalàn ( siglos X-XIII), a Studia
Històrica – Història Medieval, XI, Salamanca, 1993, pàgs. 57-59. També Mercè Aventín ens diu que al
segle XIII – XV no hi ha resistència a la fórmula successòria, que estabilitzava les relacions socials
agràries, obria el camí a la formació d´ una elit pagesa ( al preu de dividir les famílies ) i donava solució
al problema del relleu generacional en forma de transició amb garantia per a heretants i hereus... Terra i
societat al Vallès Oriental ( segles XIII-XVI ) . Investigació sobre els mecanismes de comportament
econòmic de la pagesia tradicional, 3 vols., Barcelona, Universitat de Barcelona, 1993, pàgs. 869 – 1111 (
tesis doctoral mecanografiada).

27
usualment més grans, i de l’altra una perifèria de petits propietaris que han de completar
el producte de la seva tinença amb el treball artesanal o altres afers. 72
Carme Batlle parlant de Catalunya i al segle XIV veu que la propietat segueix la
tendència iniciada al segle XII, que repercuteixen en un augment de la producció i que
en algunes zones, l’acaparament de terres en mans d’unes famílies amb recursos dóna
com a resultat grans propietats i l’ascensió d’alguns pagesos a un nivell de vida més alt:
uns són batlles senyorials o d’aloers, altres aloers i alhora emfiteutes i sots-establerts 73
Més endavant ens comenta que existeixen anys crítics i de fluctuacions durant el segle
XIV a causa de la pesta negra i les collites deficitàries dels vols de 137474.
Però, com eren els masos dels Gual? Quina extensió tenien? Com eren les terres? Quin
era el seu patrimoni?

El Mas de la Riba. Primeres dades. Segle XIV: 1342/142575

Les primeres notícies que hem trobat en la documentació referides a la família Gual són
de l’any 1342 i també les referides a les possessions d’aquest mas. En Berenguer Gual
n’era el propietari. És en aquesta data quan la filla de Berenguer, Guillema, signa
capítols matrimonials, en un acte al mateix lloc de la Riba, amb Raimon Puigdat, fill de
Maimó Puigdat. El dot que rep Guillema correspon a un mas situat a la Bleda, al lloc dit
la Riba.76 Sembla que el mas ja el treballava en Raimon o el seu pare Maimó. Deuria ser
un pagès que pagaria cens a Berenguer Gual. A partir d´aquest any 1342, passa a ser-ne
propietària en Guillema amb motiu del casament. És valorat amb 1.600 sous
barcelonesos. Una quantitat no gens menyspreable.
Les filles de Berenguer, Alamanda, Ermessenda i Elisenda, germanes de Guillema,
aproven la donació. Raimon Puigdat fa l´augment, escreix o esponsalici de 500 sous,
que paga en dues vegades. Durant el segle XV el trobem en la documentació en un mas
al terme de Sant Martí Sarroca. No sabem més dades d’aquesta donació.
La llàstima de no trobar documentació abans d’aquesta data de 1342, podria fer pensar
que el mas no el va ocupar el llinatge Gual. Però si tenim en compte els fogatges, el vial
de camins, els Gual del Baix Penedès i altres variables – que ja hem comentat – podem

72
Rodney Hilton a l’article : La pagesia i l’ordre feudal al 1er col.loqui d’història agrària, Barcelona 13-
15 d’octubre 1978. Col.lecció Politècnica/11 Institució Alfons el Magnànim/Diputació de València, 1983.
73
Carme Batlle : L’expansió baixmedieval ( segles XIII-XV)... pags.120-121.
74
Pàgs 290...
75
Mirar quadre genealògic 2.

28
assegurar que aquest mas va ser el primer ocupat per la família Gual i d´aquest en van
derivar els altres.
Berenguer era casat amb Elisenda.
No sabem moltes coses més de Berenguer. Només que l’hereu del mas va ser en Jaume,
casat amb Rumia, filla dels Alzina de Moja. El trobem en la documentació, ja difunt,
l’any 1386, quaranta anys després.77
Rumia era muller de Jaume, filla dels propietaris del Mas de l’Alzina, a prop de
Vilafranca del Penedès i de la quadra de Moja. Rumia rebé el dit mas com a herència i
l’any 1379 li fa donació al seu fill Jaume. Així va ser com els Gual van ser propietaris
d’un altre mas, situat molt a prop de Vilafranca.
Jaume i Rumia tingueren cinc fills i dues filles.78 Difícil deuria ser – en una suposada
crisis econòmica – poder situar-los a tots. Anem a pams. Les filles, part sempre més
difícil, ja que no eren pubilles i s’havien de dotar, les casà a totes dues. La gran fou
Elisenda, i es casà amb Pere Gibert de Vilanova de Cubelles, senyor de la quadra de
Miralpeix, fou abans de l’any 1383, ja que en aquest any Elisenda és difunta.
Rumieta, la jove fou casada per la vídua de Jaume, Rumia, amb Pere Salelles, mercader
de Vilafranca, hereu l’any 1386.
Per tant, veiem que aquests dos casaments – en un temps considerat de crisis – van ser
ben triats, per una banda obtindrien beneficis d’una o altra manera del senyor de la
quadra de Miralpeix79 i per l’altra tindrien un bon salconduit per entrar en la vida urbana
i mercadera de Vilafranca.80
I els fills van estar tots ben situats. Guillem fou l’hereu del mas de la Riba, dotat pel seu
pare. A Jaume, li van donar el mas de l’Alzina – donació feta per part de la seva mare
en el moment del casament amb Gueraldona Solà, filla d’un altre terratinent de Torrelles
de Foix –; Bernat va rebre un dels masos de Pacs, es casà amb Elisenda filla d’un altre
terratinent de Pacs; Pere rebia un altre mas de Pacs; Berenguer va marxar al Vendrell i
després tornà a viure a Vilafranca, com a pagès.

76
AHCV, Notari : Guillem Brugal, 1342-44, Caixa 1. El llibre és molt fet malbé.
77
Mirar quadre genealògic 2.
78
Mirar quadre 5
79
En Pere Gibert i els seus hereus van estar durant tot el segle XV posats en qualsevol afer dels Gual,
servint-los com a procurador, com a tutor de fills/es menors d’edat...
80
Una filla de Pere Salelles, Joana es casà també amb Pere Gual, mercader.

29
Ens interessa ara, parlar de l’hereu, en Guillem. Ell va ser – i ho demostra així la
81
documentació trobada - un dels que va ajudar a ampliar i escampar el patrimoni del
mas de la Riba als altres masos i per tant, a tota la família. Podem assegurar que el mas
de la Riba no va patir dificultats econòmiques, durant tot el segle XV. És el mas dels
Gual més actiu en la documentació. I a més el que ajudarà a altres masos del llinatge -
tinguin dificultats o no- a enriquir-se. Ni la mort d´aquest Guillem - a l’any 1425 -
deixarà el mas de la Riba de ser capdavanter del llinatge.

Guillem Gual de la Riba 1383/1425

ELS DESCENDENTS DEL MAS DE LA RIBA - segles XIV-XV Quadre 5

JAUME GUAL
Mas de la Riba
dif.1386

RUMIA ALZINA
de Moja

JAUME RUMIETA
Mas de l´Alzina dif.1425
Matr.1379 Matr.1386

GUERALDONA SOLÀ PERE SALELLES
Laverna- Foix mercader
Vilafranca

BERNAT ELISENDA
dif.1432 dif.1383
Mas de Pacs

ELISENDA BAGES PERE GIBERT
de Pacs de Vilanova de Cubelles

GUILLEM PERE
1405. Mas de la Riba
hereu dif.1425

CATERINA ROCA
Lletger

JAUME

VIOLANT TRESTULL BLANCA LLOBET
Vilafranca 2ªnúpcies
dif.1425

BERENGUER
del Vendrell

81
Cal dir que no creiem que Guillem fou el primer Gual que arribés a arreplegar una quantitat
considerable de patrimoni, sinó que antecessors d’ell també ho varen fer. Cosa que no podem afirmar del
tot per la manca de documentació.

30
El 25 de juliol de l’any 1383, Guillem Gual és l’hereu de Jaume Gual i Rumia segons el
testament del seu pare82 i per tant, hereu del mas. Com a usufructuaria dels béns de
Jaume, Rumia signa document a Pere Alio vicari de l’església de Santa Maria de la
Bleda on reconeix a Pere Gibert de Vilanova el dot d’Elisenda, muller de Pere i
germana seva, que era difunta. Paga 25 lliures a la cort de Vilanova el dia de St. Joan, el
mes de juny. Aquesta és la primera data que tenim de Guillem Gual del mas de la Riba.
Més endavant, En Guillem Gual , Marc Calabuig, Francesc Mas i Pere Busquets es
troben en un document de l’any 1386 com alouers del terme del castell de la Bleda.83
La capacitat econòmica que tenia aquest mas el va ajudar a progressar. Estem
convençuts que una crisis econòmica tant al camp com a la ciutat hi devia haver a finals
del segle XIV i principis del XV. Però també estem bastant segurs que aquesta crisis no
va afectar a tothom per igual i el mas de la Riba i els masos que formaven part d´aquest
llinatge n’és un bon exemple. Va comprar terres als masos que podrien tenir dificultats.
Això quasi ho podríem assegurar veient les compres de terres que fa al mas dels Gual de
Pacs a finals del segle XIV. Una altra manera d’expansionar-se econòmicament
consistí en comprar censals morts a diferents nobles/cavallers de la zona, col·lectiu al
que també sembla haver-li afectat la crisi.
Per tant, si podia fer tot això volia dir que tenia un excedent econòmic prou bo per
poder-lo invertir, o sabia on trobar capital, però d’on venien els diners?. Primer hem de
suposar que aquest capital venia “arrossegat” dels seus antecessors que els deuria rebre
a partir d’herències, o compres de terres a pagesos que en cobraven censos, o compra de
censals/violaris – i que si no es pagaven les pensions, cobraven en espècies, fossin terres
o masos - .
Però probablement el que més capital li va comportar va ser el casament amb Caterina,
germana de Joan Roca, mercader i senyor del mas Roca, de Lletger ( Baix Penedès ) que
s’embarcà a Sicília. Caterina fou l’hereva del seu germà i del seu pare, també mercader.
Si a més el seu fill Jaume, es casà amb Violant, filla de Francesc Trestull, mercader de
Vilafranca, pot ajudar a entendre d’on li venia aquest excedent econòmic que va
invertir.
L’any 1388 compra terres i cases a Vilafranca i als seus voltants84. Comencem per a
veure les terres o extensió que podria tenir aquest mas. L’any 1393 Valentina, vídua de

82
AHCV, notari, Francesc Gabiol, 1383/1405, Caixa 37.
83
AHCV, notari Arnau Massó, 1380/86, Caixa 16.
84
Terres a El Sepulcre ( Olèrdola ) i al carrer de la Cort de Vilafranca. I també un alberg al mateix carrer
al preu de 61 lliures i mitja.

31
Jaume Pons, de Barcelona li ven per 30 lliures a Guillem, terres i cases a prop del mas
de la Riba85
L’any 1399,- potser per por a la mort o per deixar les coses lligades i ben lligades o per
una malaltia que patia – Guillem, fa donació del mas al seu fill emancipat, en Jaume.
Li fa donació, del mas de la Riba, amb les terres cultes i ermes, vinyes, arbres de
diverses classes que són possessions del dit mas i les pensions dels censals morts i
violaris.86
Violant, la seva primera muller, rep en dot terres i cases a Vilafranca. Això li va
permetre “llogar” o vendre aquests béns i sumar els seus beneficis. Això podria
significar que Vilafranca fins l’any 1416 no va patir una crisi crítica ja que podia
comprar i vendre bens mobles i immobles gràcies – suposem- als excedents que li
deuria donar els mercats i les fires que s’anaven celebrant sense interrupció durant tot el
segle XV.
Els beneficis de Jaume anaven a parar al mas de la Riba i aquests es tornaven a invertir
amb la compra de censals per part del seu pare, o del mateix Jaume.
Jaume acaba essent hereu l’any 1416, de la seva sogra, Francesca, filla d’un mas de
Santa Margarida i els Monjos, el mas Abadal. Això li proporciona també un bon capital
de terres, censals morts/violaris i cases a Vilafranca. L’any 1417 Jaume es casà amb
segones núpcies amb Blanca, filla d’Arnau Llobet, senyor de Montferri.
En Jaume, morí abans de l’any 1425. El seu pare, Guillem, morí el martis, in secunda
hora, post mediam noctem XXIII, octobris, obit venerabili Guillem Gual87d’aquest
mateix any. Abans, Guillem deuria haver canviat el testament – per la mort de Jaume –
deixant a hereu del mas de la Riba, al seu nét Guillem, fill de Jaume i Blanca88, menor
d’edat, éssent la vídua Caterina anomenada tutora del nét en el testament del seu marit i
administradora dels béns del mas de la Riba.
Testament de Guillem Gual de la Riba .- Amb data 25 d’abril de 1425 – sis mesos
abans de la seva mort – en Guillem fa testament. Anomena marmessors a la seva muller
Caterina, al seu germà Pere, al seu nebot Jaume, mercader i a Pere Ferran, sabater de
Vilafranca.

85
AHCV, Notari : Pere de Comalonga,1393, Caixa 62.
86
AHCV, notari, Pere de Comalonga, 1399, Caixa 45.
87
AHCV, notari, Joan de Gostemps, 1405/31, Caixa 67.
88
Jaume es casà amb segones núpcies amb Blanca Llobet, filla del senyor de Montferri.

32
Elegeix sepultura al cementiri dels frares menors. Desitja que quatre preveres i sis frares
menors portin el seu taüt, per això dóna 25 lliures. Dóna 33 sous per 33 misses el dia de
Sant Amador, al monestir dels frares menors.
Al citat monestir deixa les següents pensions dels censals morts : -de Mateu Company,
del mas del Brugalet ( Santa Margarida ).
A l’església de Santa Maria de Vilafranca, la pensió del censal mort d’Arnau Massana
del mas de les Llanes, (Castellví de la Marca ).
Deix a l’església de Santa Maria de la Bleda, 2 sous. A Santa Maria de Montserrat 12
diners. A Santa Maria de Penyafel ( Moja ) 12 diners.
A Jaume i Joan, fills del seu germà, Pere Gual, deixa totes les pensions de censals morts
que paga la universitat de Gallifa ( Miralpeix ) amb pensió 78 sous i 6 diners al preu de
50 lliures. A Pericó fill també de Pere, els censals morts dels homes de la universitat de
Moja i de Masquefa.
Mana que es retorni el dot a Caterina. En el testament Guillem, comenta el que va rebre
Caterina dels béns que foren del seu germà Joan Roca i del seu nebot Jaume Roca que
és un total de 15400 sous.
Institueix hereu universal al seu nét Guillem. Li dóna 100 lliures.
Anomena tutors del seu nét fins que tingui 18 anys, a la seva dona Caterina, al seu
germà Pere Gual, al seu nebot Jaume Gual i a Pere Ferran.

33
DESCENDENTS de Guillem i Caterina del Mas de la Riba, segles XV Quadre 6

GUILLEM GUAL 1405
Mas de la Riba
dif.1425

CATERINA ROCA
Lletger

JAUME GUAL
dif.1425

BLANCA LLOBET VIOLANT TRESTULL
2ª núpcies Vilafranca
dif. 1425 1ª núpcies
Montferri

PERE
mercader
dif.1455

JOANA SALELLES
Vilafranca
Matr.1414

PERE

GUILLEM
hereu
Mas de la Riba

ANGELINA MASDOVELLES
L´Arboç del Penedès
Matr.1435

Els censals morts i violaris del mas de la Riba.-

Hem vist anteriorment que Guillem feia donació al seu fill Jaume de les diferents
pensions de censal mort/violari que cobrava anualment. També deixava part d’aquestes
pensions en el seu testament a esglésies perquè li facin un bon enterrament.
Cal saber que molta gent venia o comprava censals morts, però en el cas d’en Guillem
és important – tot i que ho va anar fent tot el llinatge durant el segle XV – pel fet de que
no hem trobat que en vengui cap, sinó que sempre és ell qui en compra. Això – tornem-
ho a dir- és símptoma de bon capital per invertir. Després de la mort de Guillem, la seva
vídua Caterina va continuar invertint en aquest afer que donava per viure bé i amb
comoditat durant anys de crisis econòmica. Sembla clar que els que venien censals eren
els que patien la crisi.
El cens és la venda d’una pensió anual a alguna persona com a remuneració d´ una
quantitat determinada que aquesta li ha deixat. El comprador – o censalista – és qui
adquireix la pensió i el venedor – o censatari- és qui l’ha de pagar. Tot i que aquesta és
la definició que donen alguns juristes,89 alguns historiadors el defineixen com un préstec

89
A. Corbella, Manual de Derecho Catalàn, Reus, 1906, pàg. 609-613; A. García Sanz, El censal.
Boletin de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXVII, 1961, pàg. 281-310.

34
legal, indefinit, sancionat pels notaris, pel qual es paguen uns interessos anuals i en
conseqüència, constitueix una càrrega que pot ser eterna. En el segle XIV ja estava
perfectament format com a institució jurídica. El censal és l´ instrument que permet
intervenir en els processos d’endeutament d’altres masos. Els pagesos que han contret
deutes o han de liquidar pagaments ineludibles, busquen crèdits en les institucions
religioses, la burgesia urbana o els masos benestants.
Del censal se’n diu mort perquè la seva liquidació o lluïció depèn absolutament del
censatari sense que el censalista tingui dret a reclamar el capital, i per tant, pot tenir una
durada molt llarga. La diferència amb el violari, és que aquest consisteix en la venda d´
una pensió vitalícia per un preu determinat, en aquest cas, el préstec s´ extingia, sense
retorn del capital, després de la vida d´ una o dues persones. També existia el “traspàs”
d’una pensió que pagava una altra persona, això feia que la durada d’un censal s’
allargués encara més, a causa del traspàs a una altra persona, que es feia càrrec de les
pensions, i, per tant, assumia el deute.
Tenim per exemple, el cas del violari que venen el senyor de la Bleda, Guillem d’
Espitlles i la seva muller Constança l´ any 1381 a Jaume Gual de la Riba, pare de
Guillem, al preu de 14 lliures i una pensió vitalícia anual de 20 sous. El préstec s’
extingirà, sense retorn de capital, a la mort de Berenguer d’Espitlles , fill de Guillem, i
de Pere Gual, fill de Jaume.90
També l’any 1406, Ramon i el seus fills Pere i Antoni Brugal de Sant Miquel
d’Olèrdola venien a Guillem Gual 25 sous i 1 diner de violari a vida natural dels fills
Pere i Antoni: pensió que havien de pagar en el lloc de l’Alzina.91
La família de Romia, la muller de Guillem Gual de la Riba, que eren de Moja i li donà
el mas de l’Alzina en el moment del seu matrimoni, també vendrà censals morts fins la
mort dels fills d’ambdues parts, als Gual de la Riba, l’any 1444:
... Francesc Alzina, maior de dies i Joan i Francesc Alzina, germans i fills de
Francesc...venem a l’honorable Joan Berenguer de Masdovelles, cavaller de la vila de
l’Àrboç... Jaume Gual i Pere Ferran, mercaders de Vilafranca...tutors testamentàris de
Joaneta e Joanet fills del venerable Guillem Gual... de la casa de la Riba i Angelina...92

Joan Alzina té 20 anys i Francesc 18. La pensió era de 12 sous i 3 diners barcelonesos.

90
AHCV, Notari : Arnau Massó, 1380/1386, Caixa 16. La data exacta és 31/08/1381.
91
Es signà el document dins del mas de l’Alzina, a la parròquia de Sant Salvador. AHCV, notari Joan
Cabreny, 1405/09, Caixa 55.
92
AHCV, Notari Vidal Bartomeu, 1440/46, Manuale.

35
Guillem Gual i/o els seus fills o la vídua van comprar molts censals morts, la majoria
durant el primer decenni del segle XV. Al mateix temps cobraven pensions de censals
morts creats al segle XIV.
Veiem ara una creació de censal mort, feta l’any 1426:
dia 17 de novembre – Un any, després de la mort de Guillem Gual de la Riba – en un
acte a Sant Cugat Sesgarrigues, en Jaume Bascol de Sant Cugat , la seva muller Antònia
i el fill d’ambdós, Raimon Bascol, amb la seva muller Joana, venen a Pere Gual – nét
del difunt Guillem Gual – fill emancipat de Pere Gual, mercader – fill del difunt
Guillem Gual de la Riba – 22 sous de pensió de censal mort, que s´ havien de pagar a la
casa on vivia en Pere Gual, a Vilafranca:
...dandos, solvendos et apportandos per nos et nostros vobis et vestris in
Villaffrancha...et intus hospicium habitacionis vestre et vestrorum...S’acostumava a
posar la festa del dia en què s’havia de pagar : ...a proxime festo Sancti Andree ad
unum anum primo et continue venturum et sic de inde anno quolibet in dicto termino
sive festo...Després d’una sèrie de clàusules que s’anaven repetint acostumava a sortir el
preu del censal , és a dir, la quantitat prestada, en aquest cas per Pere Gual : ...pro precio
vero predictorum que vobis et vestris perpetuo vendimus dedistis et solvistis nobis et
confitemur...recepisse quindecim libris et octo solidos monete barchonense de terno....
També hi havia els fiadors, els avaladors d´aquesta deuta : damus vobis fideiussorem
Marchum Maço, mansi de les Garrigues, parrochie Sancti Cucuphatis de Garricis..93,. i
també una “multa” sinó es complia el pagament de les pensions : ..pro pena stilicet et
nomine pene et pro qualibet vice qua contrafactum fuerit, quinquaginta solidos dicte
monete... i si convingués les mullers – Antonia i Joana – hipotecaven el seu dot per
poder pagar el censal - : ...nos dicti Anthonia et Johanna, cerciorate de iuribus nostris
per notarium... ac dotibus et sponsaliciis nostris et iuribus ypotecharum nostrarum que
habemus ...in et super bonis dictorum vostrorum nostrorum... Molt sovint després del
document de creació del censal, venia un altre document on els venedors del censal
rebien la quantitat prestada – en aquest cas les 15 lliures i els 8 sous – i ells signaven
una àpoca conforme havien rebut la quantitat demanada : ...nos Jacobus
Bascol...confitemus et recognoscumus vobis Pericono Gual, filio emancipato Petri Gual

93
Els Maçó, eren propietaris des del segle XIII del mas de les Garrigues, nom que va donar origen al
poble. Part de la seva família va viure a Vilafranca, van ser notaris, mercaders, sabaters...

36
mercatoris Villeffranche...facimus vobis de predictis quidecim libris et octo
solidos...apoche...94
També la vídua de Guillem Gual, Caterina, el mateix any 1426 crea un censal : ... Nos
Jacobus Noya, loci de Letgerio, parrochie Sancti Jacobi dels Domenys, et Sibilia eius
uxor... venen a : ...venerabili domine Catharine, uxor venerabili Guillermi Gual,
quondam, mansi de la Riba, parrochie ecclesie beate Marie de Blita...censuali
mortuo...XIII solidos, III denarios...
Pensions, que s’havien de pagar al mas de la Riba per Sant Bartomeu. Les clàusules són
les mateixes que l´ anterior venda de censal mort. La quantitat prestada és de 10 lliures i
10 sous. També signen una àpoca rebent la quantitat prestada el mateix dia. L’única
diferència és que en aquest cas no hi ha avaladors. Possiblement la raó és la coneixença
i per tant, la confiança que tenia Caterina amb Jaume Noya, ja que aquest és veí del
poble de Lletger, del terme de Sant Jaume dels Domenys, d’on és originària Caterina.
En aquest llogaret/quadra hi tenia Guillem Gual possessions de terres fins i tot de
senyoria. Més endavant parlarem de les quadres on els Gual hi prenien censos. També
d’aquest mateix poble li va venir a Caterina una herència de part del seu germà. Un Pere
Noya es casà a finals del segle XV amb un Gual del mas de l’Alzina, probablement
família de Jaume. A més en Jaume Noya formava part de la universitat de Banyeres del
Penedès al segle XV. Més conegut i de confiança ja no podia ser. No calia que tingués
fiadors.
Donem una petita mostra, que podria ser molt més àmplia de pensions de censals morts
que cobraven els Gual entre 1391/1430:

Any Venedor Comprador Preu/pensió

11/06/1391 Prohoms de la universitat Raimon Roig,95 55 ll.
de Vilafranca.
29/01/1393 Prohoms de la universitat de
Vilafranca. Guillem Gual 10 ll.
30/07/1398 Bernat Coll i Guillema Guillem 9ll. 7s
96
23/12/1404 Guillem Gual de la Riba Jaume Canyelles teixidor 10 ll.1/2
27/03/1406 Bernat de Tous i homes

94
AHCV, Notari : Joan Gostemps, 1405/1431, Caixa 67.
95
Oriund de Vilafranca. Viu a Barcelona. En Guillem Gual paga el deute de 55 lliures, en el seu nom, a la
universitat de Vilafranca .
96
És un censal mort que el 11/11/1387 era de Jaume Canyelles teixidor, el 1404 passa a Pere Leves
teixidor i al seu fill Raimon Leves teixidor. En Guillem Gual fa el pagament de 15 sous anuals a Raimon
Leves.

37
de Lletger i Llorens del Penedès Guillem 17s. 3d.
.../..../ 1406 Pere Bertran de Barcelona Guillem 56s. 6d.
03/06/1407 Bernat de Tous Guillem 39 s.
i homes de Lletger i Llorens del Penedès
.../..../ 1407 Universitat de Castellet Guillem 8 ll.
28/07/1408
17/04/1408 Bernat de Tous
i homes de Lletger Jaume , fill de 39s. 3d.
i Llorens del Penedès Guillem Gual 17s. 3d.
28/07/1408 Bernat Fuster, mercader de Barcelona.
arrendador de 2200 sous de Castellet Guillem
25/01/1410 Bernat de Tous i homes de Llorens
del Penedès Guillem 17s. 3d.
04/06/1410 Universitat de Tamarit ( Tarragona ) Guillem 8ll.
14/03/1411 Bernat de Tous i
homes de Lleger i Llorens del Penedès Guillem 17s. 3d.
20/02/1412 Bernat de Tous i homes de
Llorens del Penedès Guillem 39s. 3d.
97
28/01/1413 Universitat de Vilafranca Francesc Vall 10 ll.
20/08/1425 Jaume Noya de Leger Caterina vídua 13s. 3d.
98
28/09/1425 Pere Leves, teixidor i Francesca. Guillem 15s.
Preu del censal de 10 ½ ll.
10/11/1425 Família Gerad de Banyeres del Pdès. Guillem 99 7s. 8d.
17/11/1426 Creació censal de Jaume Bascol i Pere , nét de Guillem 22 s.
família de s. Cugat Sesgarrigues. Preu: 15 ll. 8 s.
20/11/1428 Clara, vídua de Joan Pellisser Caterina vídua 7 ll. 6s. 8 d.
100
de Vilafranca.
04/02/1429 Miquel Casanoves del Mas de la
Rovira (Santa Margarida). Caterina, vídua 22 s. 3 d
Preu 20 ll.
02/02/1430 Caterina, vídua de Guillem Bertomeu Bonfill, 15 s.
en un acte al mas de l’Alzina. de Castellet

97
En Francesc Vall, difunt, de Santa Margarita – terme tocant el de Sant Martí Sarroca – li deix en
testament el pagament d´aquest censal a Guillem Gual de la Riba, per part de la universitat de Vilafranca,
fins la mort d´aquest. És a dir, que en Guillem el cobrà durant 12 anys. Al seu òbit, es traspassarà als
aniversaris de Sant Lluc, de l’església de Santa Maria de Vilafranca, segons el testament de Francesc
Vall. AHCV, notari : Francesc Gabiol, 1386/1413, Caixa 51.
98
En Pere Ferran, sabater, com a procurador de Guillem Gual del mas de la Riba és qui el cobra.
99
Es creà un censal mort al preu de 108 sous, corresponent a la venda d´una corretga de plata a la família
Gerard de Banyeres.
100
Censal creat l’any 1423 per part de la família Pellisser de Vilafranca. Família molt ben acomodada a la
vila, essent batlles quasi tots durant el segle XIV i XV. Deurien tenir realment problemes econòmics
importants per haver de demanar préstecs. El preu era de 110 lliures. Era venut a Guillem Gual de la
Riba.

38
Finalment, en aquest apartat parlarem dels censals de les universitats de Moja i
Masquefa, que es cobraven pensions des de l’any 1379 i que rebé Pere, amb herència
per part del seu avi Guillem.
A Vilafranca, el 29 d’Octubre de 1425, en Pere Ferran com a tutor del nét Guillem, i a
més com a procurador de Caterina, conjuntament amb Pere Gual i el fill d´ aquest, Pere,
confirmen al frare Marc de Rubió, paborde del Penedès, però ara al monestir de Sant
Cugat del Vallès que :
... Guillem de Corb i Pere Fàbregues, procuradors i síndics dels homes de la universitat
de Masquefa; Francesc Bonastre, procurador i síndic de la universitat de Monistrol de
Noia; Pere i Francesc Plana i Guillem Bertran homes de la universitat de la Quadra de
Moja; i Ferrer Girbau, Bernat Canyís, Pere Sunyer i Gerard Fuster, de Sant Esteve, llocs
que pertanyen al monestir de Sant Cugat del Vallès, van vendre a Jaume Gual del mas
de l’Alzina al preu de 100 florins d’or d’Aragó de censal mort. L’acte es feu a Moja, el
3 de desembre de 1394. En un altre acte, al mas de l’Alzina, amb data del dia 31
d’octubre de 1415 fou traspassat el pagament de les pensions a Jaume, fill de Guillem
Gual del mas de la Riba.101Deixant al moment de la seva mort, el cobrament de les
pensions d’aquestes universitats al seu nét, Pere Gual, fill de Pere Gual, mercader.102
És a dir, les universitats de Masquefa, Monistrol de Noia i Moja, havien venut l´ any
1394, en un acte a Moja, censals morts amb pensions anuals a Jaume Gual del mas de l’
Alzina. En Jaume del mas de l’Alzina en un acte al mateix mas, l’any 1415, traspassa el
cobrament de les pensions d’aquest censal a Jaume, fill de Guillem. En el testament d’
aquest últim, deixa el cobrament d’aquestes pensions al seu segon nét Pere Gual.103

101
No és el Jaume del mas de l’Alzina. Mirar quadre 5 sinó fill de Guillem Gual del Mas de la Riba.
102
Mirar el quadre 5.
103
El terme de Masquefa pertany a la comarca de l’Anoia. El 1254 el rei Jaume I confirmarà el castell de
Masquefa com una de les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès. En el fogatjament de 1365-
1370 surt esmentada la fortificació de Masquefa com una de les possessions del paborde del Penedès.
Monistrol de Noia és un poble del municipi de Sant Sadurní d’Anoia ( l´Alt Penedès ). El lloc pertangué
al terme del castell de Subirats. La quadra de “Munistrol” és documentada com un alou santcugatí l’any
986.
El lloc de Sant Esteve, fa pensar que es refereix a Sant Esteve de Castellet, al municipi de Castellet i la
Gornal ( Garraf ). Fou possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, en realitat el nom es refereix a
l’església romànica i era l’antiga parròquia del terme. El castell de Castellet és conegut també com a
castell de Sant Esteve.
Moja és a 2 km de Vilafranca del Penedès, unida per una carretera en direcció sud. L’any 1013 el seu
terme i les seves pertinències pertanyien al monestir de Sant Cugat. Actualment forma part del municipi
d’Olèrdola. El monestir de Sant Cugat del Vallès, també en tenia el domini.
De tots aquests llocs, Moja té una relació molt estreta amb els Gual. D’aquí sorgeix el nom del mas de
l’Alzina. Els primers propietaris abans del Gual, d´aquest mas, eren els Alzina, cognom molt estès per
Moja durant el segle XV i també a Vilafranca. En Rumia, muller de Guillem Gual de la Riba era filla de
Berenguer Alzina, de Moja.

39
En el mateix llibre hi ha un document signat a Vilafranca el mateix dia on també es
parla de la venda de censals a Jaume Gual de l´ Alzina de pensió de 91 sous i 8 diners
rendals, anuals, i la cessió d´ aquests censals a Jaume Gual de la Riba, difunt, pare de
Pere Gual. I els singulars de la universitat de Moja, fan la venda de la resta del censal
mort al nét Guillem Gual, l´ hereu del mas de la Riba, amb pensió de 33 sous al preu de
50 florins d´ or, a pagar el dia primer de Tots Sants, i d´un any, per Nadal.:
...in monasterio Sancti Cucuphatis Vallenses, domino dicti loci, hiis presenti et
consentienti obtenta letra, pro hiis ...iuxta portale vocatum de Bon Consell, dicti loci de
Modia...fuerunt presentis ...: Pere Mercer, Bertolomeu Jofre alias Serra, Marc
Mascaró, Pere Durrus, Antoni Pujador, Francesc Pintador, Francesc Plana, Jaume
Durrus, Antoni Barçaló, Guillem Alzina, Bertolomeu Pujo, Francesc Alzina, Jaume Riu,
Arnau Bertran et Pere Bertran, omnes habitatores singulares dicti loci...vendicionem
dictis heredi et pupillo suo tempore de triginta tribus solidis de censuali mortuo precio
quiquagintam florenorum... La venda la fan els síndics de la universitat, conjuntament
amb Caterina, vídua de Guillem Gual.
Resumint, veiem que en un mateix acte Pere Gual, mercader, fill de Pere Gual,
mercader de Vilafranca, i nét de Guillem Gual de la Riba, rep com a herència – segons
el testament de Guillem –la liquidació dels censal mort de la universitat de Masquefa
que és de 100 florins d´ or.
També que l’altre nét de Guillem, l’hereu, en Guillem, menor d’edat – l’any 1425 – rep
el dret de cobrar les pensions que encara falten pagar del censal mort de la universitat de
Moja. Què passa amb les pensions o censals de les universitats de Monistrol de Noia i
Sant Esteve de Castellet. No ho sabem. En el llibre notarial on surten aquests documents
hi ha més de 30 fulls en blanc. Calia omplir-los per saber com quedaven el cobrament d’
aquests censals?. No podem afirmar si el nét Guillem o la vídua Caterina se’n van fer
càrrec.
El que si queda clar és que després de la mort de Guillem Gual del mas de la Riba,
deuria costar molt endreçar el cobrament de les pensions de censals morts.
És clar que els Gual es van aprofitar de la crisis econòmica que hi havia a la comarca i
fora d’ella. Ells tenien un bon coixí econòmic, mentre que altres en necessitaven. Això
incrementà aquest excedent que ja tenien els Gual.

Molt probablement els altres llocs tenen d’una o altra forma i segurament econòmica, relació amb els
Gual.

40
Hem vist part de l’administració del patrimoni del mas de la Riba per part de la vídua
Caterina. Ampliem aquesta responsabilitat que va tenir la muller de Guillem.

La vídua Caterina “La Guala”

Quin paper se li dóna a la dona en quant a l’administració dels béns? La viduïtat
suposava uns canvis importants. La comunitat de béns que sovint s’establia entre els dos
membres de la parella es desfeia per deixar pas a una nova situació en la qual el cònjuge
supervivent compartia els seus drets amb els hereus del difunt. L’hereu de Guillem era
el nét Guillem, menor d’edat.
Caterina només rep del seu marit el dot que ja li pertanyia. Però sabem que Caterina
disposava de béns propis. A més era la tutora del seu nét – per ser menor d’edat -
.104Caterina va aprofitar la independència econòmica per a desplegar una activitat igual
o millor que el seu marit. Això sí, sempre conjuntament amb els altres tutors del seu nét,
quan es tractava d’administrar el patrimoni del futur hereu.

La tutoria de Caterina .

Segons els Usatges de Barcelona hi havia d’haver unes obligacions del tutor cap el seu
pupil, potestativa o forçosa segons els casos. Obligació respecte a la subrogació en els
drets i deures feudals del seu pare, a la conservació del seu patrimoni, a l’exercici de les
facultats senyorials, a l’educació del pupil, a armar-lo cavaller, si era un noi de
l’estament nobiliari; si era dona, procurar-li un casament digne, i, finalment, a restituir-
li els béns sense minva, a l’edat de vint anys si el pupil és cavaller, o de quinze si és
pagès.105
A les Corts Catalanes reunides a Perpinyà l’any 1351, s’hi estipulà que la tutela legítima
dels menors no emancipats corresponia únicament : a l’avi patern; a l’avi matern; a les
àvies paterna i materna, pel mateix ordre mentre romanguessin vídues, el germà més
gran per doble vincle i al més gran dels germans consanguinis. Són persones inhàbils
perquè siguin tutors o protutors : els que estan subjectes a tutela; els condemnats; els
religiosos i els estrangers. 106

104
Segons el testament del seu marit, resumit més amunt.
105
Usatge número 105. pàgina 116 ... Josep Rovira...Ibídem.
106
J. Pella y Forgas, Código civil de Catalunya, Edi. Vela, tom I, Barcelona, 1943, pg. 273-315.
Constitució “ Que la muller per lo marit...” o bé “De tutoria que serà per lo difunt”.

41
Tant la mare com l’àvia negaven les esmentades constitucions poder nomenar tutor, en
no tenir la pàtria potestat. Sabem però, que Guillem anomenà tutor del seu nét a
Caterina conjuntament amb altres familiars en el seu testament. Abans, però de la seva
mort, ell n’era el tutor del seu nét.
En Guillem Gual de la Riba, fou anomenat tutor pel batlle de Vilafranca, del seu nét, a
la mort del pare d´aquest últim, en Jaume. L’any 1424 l’avi nomena un procurador
perquè s’encarregui d’administrar els béns del seu nét : en Pere Ferran, sabater.
Hem dit que també ho podien ser les àvies paternes, aquest era el cas de Caterina, vídua
de Guillem, àvia paterna de Guillem, fill de Jaume Gual de la Riba – difunt- i hereu del
mas de la Riba. En el testament del seu marit fet el 25 d’abril de l’any 1425 l’anomena
tutora del seu nét ja que aquest és menor de quinze anys. Conjuntament amb ella hi és
també anomenat Pere Gual i Jaume Gual, mercaders i Pere Ferran, sabater de
Vilafranca. En Pere, era germà per part de pare de Guillem, l’hereu, ja que Jaume es
casà amb primeres núpcies amb Violant. Era l’hereu, però es morí abans que Guillem.
D’en Pere Ferran, en parlarem més endavant.
Però és que a més, el nét d’en Guillem Gual era hereu del seu pare, en Jaume Gual de la
Riba. Caterina era per tant, administradora i usufructuària – durant un cert temps, fins la
majoria d’edat de Guillem – dels béns o patrimoni de l’avi i del pare, del seu marit i del
seu fill.
Va ser tutora l’àvia Caterina fins el 21 de març de 1435. Aquesta és la data del
document signat a l’hort del monestir dels frares menors de Vilafranca, que anul·la la
tutoria. Aquest document ens diu que Guillem ja té quinze anys. Per tant, ens demostra
que quan va morir el seu avi en tenia cinc d’anys. Degut al casament amb Angelina
Masdovelles el document és el que al casar-se s’emancipa amb llicència familiar per
portar les rendes i fer-se càrrec del seu patrimoni107. Li donen llicència per poder-ho fer
el seu avi matern, Guillem de Llobet, pare de Blanca i Pere Raimon d’Avinyó, cosí
germà seu108 per la part de la seva mare i Jaume Gual, mercader de Vilafranca, Pere
Gual del mas de l’Alzina i Pere Ferran, parents, per la part del seu pare. Reconeix que
tenia com a tutora a la seva àvia Caterina, vídua de Guillem Gual del mas de la Riba.
Que l’alimentava i li havia portat tots els seus negocis, administracions, judicis...

107
Tot i que la majoria d’edat al segle XV era de 25 anys.
108
Tots dos cavallers. Molt probablement en Pere Raimon d’Avinyó es casà amb Clara, filla de Jaume
Gual i Violant, per tant germà per part de pare de Guillem.

42
Aquesta també és la data i el mateix lloc on el nét Guillem fa capítols matrimonials amb
Angelina Masdovelles.109

El procurador Pere Ferran i Caterina.

Es podia necessitar un procurador per diverses causes. Sembla que les més freqüents
eren les que s’instituïen per resoldre una qüestió concreta i, per tant, per un temps
limitat. Es podia instituir procurador un germà, o un nebot, és a dir, un familiar, amb l´
encàrrec de defensar una causa, com fan els Gual. Els Gual, mercaders tenien
procuradors, per quan ells no hi eren i algú pogués vetllar els seus interessos. En Jaume
Gual, mercader, fill de Pere i Joana, de la branca del mas de la Riba és el que més en va
tenir: Ell va anar de viatge a Sicília i per tant sembla lògic pensar que tingués gent al
càrrec del seu patrimoni.110
En Pere Ferran és procurador de la vídua Caterina. També és anomenat procurador i
tutor de l’hereu del mas de la Riba, en Guillem Gual, nét de Guillem, en el testament d´
aquest últim, fet el mateix any, al mes d´ abril.
Però ja al mes de maig del mateix any 1425, Pere Ferran era procurador de Caterina en
els afers de la herència que va obtenir del seu germà Joan Roca de Lletger – més
endavant, en parlarem -111 El 25 d´ octubre de l’any 1425, el batlle de Vilafranca del
Penedès signa la procuradoria de la vídua Caterina. El document notarial que avala
aquesta procuradoria és escrit tot el que ha de fer un procurador, en aquest cas com
podeu veure en l’annex és ric, perquè ens dóna molta informació del patrimoni de
Caterina, deixat en herència per Guillem Gual de la Riba.
Es pot llegir que s’encarregarà de cobrar el lluïsme, foriscapia. El lluïsme, el foriscapi i
el dret de fadiga representaven el dret del senyor directe en cas de venda de la terra, per
tant, del tinent. Abans de vendre-la, el senyor tenia el dret, durant un mes, d’adquirir-la
al mateix preu establert amb el comprador ( dret de fadiga ). I quan es venia a tercer, el
senyor tenia el dret de cobrar-ne la tercera part ( lluïsme i foriscapi ). El procurador

109
Més avall parlem d’aquest enllaç i en fem el comentari.
110
Jaume Gual, mercader se’l troba a la documentació notarial des de l’any 1420 fins el 1470, any en què
va morir. Els procuradors que va tenir eren de Vilafranca Miquel Vinyals, mercader (1441) Joan
Revardes sastre (1449). De Barcelona a : Joan Miró, mercader ( 1463) i Nicolau Capellades,
mercader.(1466) També ell era procurador del seu sogre a Valls (1456), del seu fill Gabriel a Sitges
(1440).
111
Amb data 1/5/1425 Caterina, com hereu de Joan Roca, ordena procurador a Pere Ferran, sabater, de
Vilafranca, entre altres coses per solucionar les peticions i demandes que el venerable Pere de Miravalls i

43
podia fer això en nom dels Gual. També lloguers “d’hospicis”: ..logeria hospiciorum...;
comprar censal morts o violaris: ...et aliarum posesionum pensiones, censualium
mortuorum et violariorum... hem vist ja anteriorment, pagaments que fa de censals
morts; o fer transaccions comercials o bancàries, o de representant dels Gual en llocs on
ells hi tenen senyoria, demanant homenatge i fidelitat als homes i dones d’aquest espai
territorial, representant als Gual en els judicis entre els enfiteutes o tinents i ells. Hem
de creure amb tota seguretat, que aquesta responsabilitat havia d’estar donada a una
persona de molta confiança, a una persona que podien conèixer molt i els “servís” sense
cap problema.
Qui era en Pere Ferran?.
En Pere Ferran era sabater i vivia a Vilafranca. Deuria formar part de la família dels
Gual, però no hem trobat una referència concreta d´ aquesta relació. Durant el segle XV
és administrador conjuntament amb altres de la Pia Almoina de Vilafranca – fundada el
1401 – Té taules de venda al mercat de Vilafranca. El seu fill va ser en Gaspar Ferran,
mercader important a la vila. Tenia una esclava de nom Caterina, de 33 anys. La relació
dels Gual amb Gaspar va ser-hi molt assíduament cap a finals del segle XV. L´ any
1467, en nom de Joan Gual venia o llogava cases al carrer dels Pintors, a Vilafranca.
Segurament deuria per tant, ser procurador o tutor de Joan Gual de la Riba. Formava
part de la universitat de la vila.
A l’any 1477 era procurador de Joan Gual del mas de la Riba en Martí Gual calderer.
Vist tot això, era molt important que en Pere Ferran fos el procurador de la vídua
Caterina, ell sabia com funcionava la vida urbana, formava part de la vida tant
mercantil, política i religiosa de la Vila.

El Mas de les Clotes, el seu patrimoni.

L’hereu del Mas de les Clotes, després de la mort de Borràs Gual fill, va ser en Marc
Marroquí l’any 1402. No hem trobat el testament de Borràs, ni sabem com va anar a
parar el mas a les seves mans. Borràs Gual, pare, era fill i hereu d’en Marc Gual i
Gueraldona.112 En Borràs, el 1388 era difunt. Els marmessors del seu testament són
Bernat Gual del terme de Sant Martí i Pere Gibert de Vilanova de Cubelles. Deixava 40

la seva muller, de l’Arboç del Penedès feu contra els hereus de Berenguer Rosana de l’Arboç, on en Joan
Roca hi tenia algun afer : AHCV, notari Joan Gostemps, 1405/1431, Caixa 67.
112
Mirar l’arbre genealògic, quadre 1.

44
lliures per misses a l’església de Sant Martí Sarroca,113 el 6 de desembre de l’any 1389
se li lliuraren al rector les 40 lliures.114 L’any 1392 la seva vídua Pericona es casà amb
Nadal Ravell, del terme de Torrelles de Foix. Pericona i Nadal van tenir un fill de nom
també Borràs, que va ser hereu del mas fins l’any 1392 i la filla de nom “Borrassiga”,
que era menor d’edat. A la mort de Borràs li anomenen un procurador, en Pere Gibert,
de Vilanova de Cubelles.
Anem a veure el que hem trobat sobre les activitats d’aquest mas i relacionat amb
Borràs Gual pare i fill. Indicarem les dates per ordre cronològic:

DE BORRÀS GUAL :
Compra
1352 : terra a Pacs ( amb cens de 3 quart. d’ordi, al senyor de Pacs, Raimon de Barberà ) .115

Torna
1352 : dues terres de Pacs al senyor Raimon de Barberà, que era del seu avi Arnau de
Vilafranca. .116
Estableix/Venda
1352 : vinya amb arbres de fruits a La Rovira, al terme de Sant Martí Sarroca a Guillem Mateu, del
Mas de la Riera, ( amb cens de 3 quart. d’ordi ). .117
1358 : Ven un esclau, captiu, grec que es diu Esteve, a través del seu procurador Joan Montaner. 118
1374 : Estableix casa al carrer Santa Maria Magdalena de Vilafranca a Marc Surià, sabater.119
1380 : Estableix terra i pati al mateix carrer a Bernat Estrany, pagès de Vilafranca.120
Redueix el cens de 7 sous a 4, a Jaume Ortolà, pagès de Vilafranca per cases al dit carrer.121
Societat mercantil
1360 : Dona 30 lliures per participar en la societat formada per Pere Prats, Bartomeu Ot i Raimon
Arboç, mercaders de Vilafranca. .122
Herència
1374 : Rep la herència de la seva germana Sibil·la, casada amb Jaume Salvà i que deixà al seu

113
No és la de Santa Maria de la Bleda. És la situada al castell , també dita de Santa Maria, sobre la Roca.
I que té un dels més bells portals romànics de Catalunya. El rector l’any 1389 era Guillem Martorell.
114
AHCV, Notari : Berenguer Alegret, 1389. Caixa 32. Foli. 163r.
115
AHCV, Notari :Pere d’Olm, 1351-52. Caixa 20. Fol. 17v, 18r. Tot i que li ven una terra al terme de
Pacs, en Borràs és veí del terme de Sant Martí. L’origen dels Gual de Pacs pot ésser aquesta terra?.
116
AHCV, Notari: P. d’ Olm, ...
117
AHCV, Notari : P. d’Olm,... Mireu Làmina 1, la riera de La Rovira. La terra és situada a prop de la
Torre d’en Vernet i Rovellats.
118
Aquest mateix Joan Montaner serà també procurador de Berenguer Gual, del mas de Pacs l’any 1399.
Tenia casa al carrer Magdalena, de Vilafranca.
119
AHCV, Notari : Arnau Massó, Judicial sense classificar, 25/11/1374.
120
AHCV, Notari : Arnau Massó, 1380 – 1386. Caixa 16. El carrer Magdalena pertany a l’actual barri de
Les Clotes de Vilafranca. És un dels carrers suposats on passava la Via Augusta. Mireu més amunt.
121
AHCV, Notari : Arnau M...
122
AHCV, Lligall III, Judicial.

45
fill Arnau, de l’Arboç del Penedès. .123
1386: Servei d’armes
Pel servei d’armes que rep de Dalmau Soler, de Torrelles de Foix, li dóna terra a Pacs.
També un censal que grava terra de Berenguer Gual, a Pacs.
1388 : Pagaments del procurador de “Borrassiga”
Joan Cabreny, mercader de Vilafranca, com a procurador de la filla, paga:
16 florins d’or d’Aragó i 2 sous a Guillem Puiggener de Fontrubí, que li devia Borràs.
58 sous a Pere Sadurní de Castellví de la Marca
3 florins i mig d’or a Pere Cases, sabater de Vilafranca.
82 sous i 6 diners, a Asbert Tallada, de l’Arboç del Penedès, per una comanda que li va vendre.
25 sous a Marc Simó de Vilafranca, per la venda d’un censal mort. .124

No tenim moltes notícies referents al patrimoni d’aquests Gual del mas de les Clotes, ja
que la documentació anterior a l’any 1352 no hi és a l’arxiu de Vilafranca.
La poca que hem trobat ens dona alguna informació. Anem a veure-ho:
Surten els Guals : en Bernat Gual de Sant Martí, en Berenguer Gual de Pacs, el pare de
Berenguer?, Borràs, del mas de les Clotes, el fill Borràs, hereu del mas de les Clotes
l’any1352 i l’avi Arnau que viu a Vilafranca. Molt segurament el primer és en Bernat
Gual del Mas de la Riba. En Berenguer de Pacs sembla tenir un mas – no és el de les
Clotes – Podria ser un altre fill de Borràs, no ho assegurem. Per les deutes que es
paguen a l’any 1388, cal suposar que el testament del pare es deuria fer aquell mateix
any. El fet de que ens parli del seu avi vilafranquí, ens dóna entendre que abans de l’
any 1352 ja hi eren a la comarca. I posseïen alguna casa i/o terra a Vilafranca.

123
AHCV, Notari: Arnau Massó, 1360-1377. Caixa 14. Els Salvà, van ser una nissaga penedesenca, d´
origen bisbalenc ( Bisbal del Penedès – Baix Penedès ). Una nissaga de la mitjana noblesa. Eren castlans
del castell d’Albà al segle XII i es documenten a la Bisbal del Penedès per primera vegada, l’any 1309.
Els Masdovelles estaven emparentats amb els Salvà. No sabem si aquests Salvà formen part de la nissaga.
És molt probable, ja que la vila de l’Arboç va estar molt relacionada tant amb els Salvà com els
Masdovelles. Si això és cert, que potser molt bé així, els Salvà, els Masdovelles i els Gual van estar
emparentats des del segle XIV. En Guillem Gual del mas de la Riba, va casar-se amb Angelina
Masdovelles l´ any 1435. Per més dades de la nissaga Salvà : Salvador Ferré i Miró, Els Salbà, nissaga de
la mitjana noblesa catalana d’origen bisbalenc, a Miscel·lània Penedesenca 1988, Comunicacions
Primeres Jornades d’Estudis Penedesencs de la prehistòria a l’edat Mitjana, Vol. XI, Sant Sadurní d’
Anoia, 1989. Les dades anteriors no hi figuren, tot i que sí la relació amb els Gual.
124
AHCV, Notari : Joan de Cabreny, Fol. 69r, 1384-1388. Caixa 57. AHCV, Notari : Joan de ... En Pere
Gibert de Vilanova de Cubelles era el marit d’Elisenda, filla de Jaume Gual de la Riba. L’ any 1383,
Elisenda era difunta. Aquesta és una data prou significativa que ens demostra que en Borràs Gual, el mas
de les Clotes i el mas de la Riba estaven relacionats familiarment. AHCV, Notari: Joan de ... Foli. 114 v.
AHCV, Notari : Joan de ... Foli. 101v. CV, Notari : Joan de ... , Foli. 126v. AHCV, Notari : Joan de ... ,
Foli. 127v.

46
Per un altre cantó podem saber que els Gual del mas de les Clotes formaven part de la
pagesia superior, de la més rica, perquè 1/ podien reduir els cens d´ altres pagesos que
treballaven terres seves o cases que hi tenien el domini – carrer Santa Magdalena, de
Vilafranca -. 2/ tenia esclaus, que a més podia vendre a altres – això fa pensar en el
tracte amb mercaders, la informació que ens dóna el document de la societat mercantil
de l´ any 1360 així ens ho confirma. Llàstima que no tinguem més dades. – 3/ Tenia
florins d´ or aragonesos. Segons Peter Spufford, en la dècada de1360 la fabricació de
florins es va estendre enormement als dos costats dels Pirineus.125 L’equivalència és la
correcta per l’època. El mateix autor ens assenyala que l’any 1350, el florí florentí a
Barcelona, el canvi en moneda equivalia a 15 sous 3 diners. En aquests anys, finals del
segle XIV ens ha surt una equivalència de 13 sous i mig si fa o no fa. 4/ Van rebre
herència de gent noble, els Salvà, i així ampliar el seu patrimoni.
I finalment hem de ressaltar que els marmessors van pagar deutes que tenia. Segurament
n’eren més, ja que no en tots caldria fer una àpoca. La majoria de les deutes semblen –
encara que no ho diguin els documents – que podrien ser pagament de censals morts.
Al segle XIII, la població de Vilafranca havia crescut vertiginosament. Vilafranca com a
centre d´ intercanvis que era, té una època de puixança entre els segles XIII i XIV i
inclòs el XV. Un dels exemples més clars d´ aquesta prosperitat de Vilafranca, és el que
ens dóna un document de Pere, el Catòlic126 en el que reconeix l’important paper
colonitzador realitzat pel monestir de Sant Cugat del Vallès, a la comarca del Penedès, i
que per altra part, la creixent supremacia del poder reial i de manera més forta l’
atracció de Vilafranca sobre els altres poblats de l’entorn... aquest document ens fa
creure doncs, que molts pobladors del voltant tenien molt a veure amb la vila.
Les persones que probablement en Borràs els hi va vendre censals ( per tant ell havia de
pagar la pensió anual ) són :
Asbert Tallada, mercader al segle XIV. Cobra moltes rendes a Vilafranca tant per cases
com per terres. Tenia una casa en un dels carrers importants de la vila: carrer dels
Pintors.
Els Puiggener també es van establir a Vilafranca. Vivien al carrer del Coll. En un altre
carrer cèntric de la vila medieval. En Benet Puiggener era teixidor.

125
Peter Spufford, Dinero y moneda en la Europa medieval, pags. 370-372. Ed. Crítica 1991.
126
Cartulari St. Cugat. III, pgs. 392. document nº 1274.

47
En Pere Cases – com els sabaters – de Vilafranca, cobrava rendes de la carnisseria. Va
formar part de la universitat de Vilafranca tota la segona meitat del segle XIV. Vivia en
un alberg al carrer Raimon de Senyecs, a prop del castell de la vila.
Jordi Bolòs ens diu que amb la crisi dels segles XIV i XV, només es van conservar els
masos més importants, aquells que tenien les terres més bones. S’abandonaren els
masos més dolents. Només els que tenien una llarga tradició seguien.127
No creiem que el mas de les Clotes fos un d’aquests, tot i que deuria tenir problemes
econòmics cap a mitjans del segle XV – si bé no ho podem assegurar, per la manca de
documentació -. Sembla que Borràs pare, molt abans de la seva mort va fer hereu del dit
mas al seu fill Borràs, a l’any 1352. Deurien conviure dins del mas el pare, - fins a la
seva mort, l’any 1388- la mare, el fill i la filla fins l’any 1392, data de la mort del fill.

La vídua Pericona

La vídua Pericona era filla dels Ferrer de Sitges, de Pere Ferrer i Francesca. El fet de
parlar dels Ferrers, molt probablement hagi estat una nissaga sitgetana medieval
important. No sabem l’ofici d’ells, molt probablement mercaders. La mare, Francesca,
era nascuda a Vilanova de Cubelles.
Amb data del 31 de gener de 1392, Pericona dóna de dot al seu segon marit, Nadal
Ravell, un censal mort128 de 255 sous anuals que el cobra de Pere de Fontanyes,
mercader de Roda ( parròquia de Barà ) i n’és el fiador en Pere Mulner, cavaller de la
Granadella, en un acte fet davant notari, a Ruart, (Pineda), Tarragona, el 1 de març de
1384. Podem doncs, així veure les relacions importants amb la noblesa que tenien els
Gual del Mas de les Clotes a la comarca del Baix Penedès.129
En Jaume Nadal, senyor de Puigciuró, quadra del terme de Sant Cugat Sesgarrigues,
molt a prop de Vilafranca, forma part de la família de Pericona, no sabem de quin grau.
En els documents només ens diu “ parent meu”. En un acte davant notari al lloc de
Puigciuró, ( Sant Cugat Sesgarrigues ), rep dels béns de Borràs Gual 50 lliures.

127
Jordi de Bolòs, El mas, el pagès i el senyor. Pags. 190-92. Edit. Curial.1995.
128
El censal és la venda d’una pensió anual a alguna persona com a remuneració d’una quantitat
determinada que aquesta li ha entregat. El comprador – o censalista – és qui adquireix la pensió i el
venedor – o censatari – és qui l’ha de pagar. El censal mort és perquè la seva liquidació depèn
absolutament del censatari sense que el censalista tingui dret a reclamar el capital, i per tant, pot tenir una
durada molt llarga.
129
Hem però, de dir que aquestes relacions són de Pericona. Tot i que caldria entendre que Borràs es
deuria desplaçar del Baix Penedès fins al terme de Sant Martí Sarroca.

48
Per la seva banda Nadal Ravell, el nuvi, reconeix a Pericona la donació del censal mort
de 250 sous i les 50 lliures, que rep de mans de Jaume Nadal.
Ja hem dit que Pericona deuria viure al mas conjuntament amb el seu fill i filla fins la
mort d´aquest primer. És llavors quan es tornà a casar, no abans.

L’hereu Marc Marroquí

Un document fet davant de la “façana” de l’església de Pacs130 amb data del 19 de maig
de l’any 1402 comença així : En nom de Deu, sia amen. En March Marroquí, hereu del
mas de les Clotes del terme de Sant Martí, menor de XXV anys, en edat de XVII anys,
signa...
Aquest document ens aclareix que després de la mort del fill Borràs, l’hereu del mas de
les Clotes va ser en Marc Marroquí, fill d’una altra nissaga d’alouers del terme de Sant
Martí Sarroca. En la documentació del segle XIV i XV hi trobem molts Marroquí al
terme. Un Tomàs Marroquí figura al fogatge de 1497 i el de 1515 i en el de 1553 a la
quadra de Vilobí a tocar del terme de Sant Martí hi trobem en Pere Marroquí de la
Guixera. Marc Marroquí es probable – tot i que no en tenim documentació – que s´
emparentés amb els Borràs Gual del Mas de les Clotes, potser es casà amb
“Borrassiga”?. El document en qüestió ens narra la venda de 15 lliures de censals mort
de terres, és a dir, la venda de 15 lliures de rendes, anuals, perpetuals, a Berenguer
Asbert, mercader de Barcelona per preu de 210 lliures barceloneses. És important
ressaltar que el primer nom que hi figura és el d’en Marc Marroquí com a hereu del mas
de les Clotes. Hi figuren altres noms fins un total de quinze. Entre ells, el rector de
l’església de Pacs, els marmessors de Borràs Gual,131 en Pere Mateu del molí i pagesos
del terme del castell de Sent Marthi Ça Rocha. Cap d’ells hi figura com a vivint en
algun mas. Són persones que cobren censos de terres al terme de Sant Martí Sarroca. Hi
ha drapers/mercaders. No hi surt cap Gual. S’havien de pagar – com hem dit – cada any
a la casa d’Asbert, a Barcelona, el 20 de maig. Després de les clàusules de costum per si
no es pagava, la muller de Berenguer Asbert, Rumia, és qui els hi dóna la quantitat
fixada i ells fan una àpoca .

130
Recordem que el Mas de les Clotes estava situat dins el terme de Sant Martí Sarroca, però a tocar amb
el terme de Pacs. El document ja hem dit que té la referència : AHCV, Notari : Joan de Cabreny, 1375-
1402, Caixa 53.
131
En Pere Gibert de Vilanova de Cubelles i Joan Crebey, mercader. No hi surt en Bernat Gual.

49
Tot seguit segueix una altra venda de 7 lliures, 2 sous i 10 diners de censal mort, a
Bernat Gostemps, alies Sala, del terme de Sant Martí, per preu de 100 lliures, pagats a
casa seva, a Vilafranca. També signen àpoca de rebuda.
També venen 71 sous i 5 diners de censal mort per preu de 50 lliures, a la vídua de
Duran Martí, Romia, de Castellví de la Marca. Han d’aportar la dita quantitat cada any
al mas “Des Vives”.
Veiem que els propietaris de terres del terme de Sant Martí Sarroca i Pacs necessiten
demanar crèdit. Sembla, per tant, que en el moment de la possessió del mas de les
Clotes, per part de Marc Marroquí, hi ha alguna “crisi” al camp. A la ciutat no sembla
que li hagi d’afectar. Ells són qui donen el crèdit: sigui a Barcelona, sigui a Vilafranca
del Penedès. Si diem que hi havia “crisi” al camp, els Gual, pagesos del mas de la Riba,
ells no demanen crèdit?. Estem convençuts de que no els hi calia.
Més endavant ho aclarirem. Mirem i comentem però el document d’en Marc:
Tots los anomenats han feta semblant venda, i segueix :
Jo, Marc Marroquí, degut al pagament de les deutes que tenia el mas, que era de
Borràs Gual i del que en sóc l’hereu no puc pagar de moment les pensions de les
vendes d’aquests censals morts. Per pagar aquestes deutes dona ple poder als honrats en
Pere Gibert – de Vilanova – Joan Punyera, Antoni Marroquí i Bernat Gostemps perquè
puguin vendre o establir en el seu nom los fruits i blats i vi i tots altres fruits del dit Mas
de les Clotes . I quan en Marc pugui tenir el dret de possessió legal del dit mas i pagar
els deutes, llavors pagarà les pensions d’aquest censals morts.132 Estem doncs, davant
d’un exemple de que a Pacs i concretament al Mas de les Clotes hi va arribar la crisi i
aquesta a més va impedir que el dit mas pogués ampliar el seu patrimoni.
A part de la confirmació ja dita, ens dóna informació de les propietats que tenia el mas :
blat, arbres fruiters, vinya. No tenim però, l’extensió. L’any 1418 en Bartomeu Lledó,
pagès està al molí d’en Clotes, es a dir que també hi havia un molí.
A partir d´aquest any es comença a trobar en la documentació gent que viu a les Clotes.
Molt probablement s’anava fent una nova quadra presidida per la casa senyorial del mas
de les Clotes, on sembla els Gual no van participar de la bona disposició d’aquestes
terres. A més part de les Clotes surt inclòs dins els termes de Pacs133

132
Fol. 8v, dels vuit que hi ha. No està paginat.
133
Uns exemples :..en Bartomeu Lledó, que està al molí d’en Clotes, que és dins els termes de Pacs. Té
una gran peça de terra que és damunt lo reg del dit molí AHCV, Lligall IX, judicial.

50
L’any 1423, Clara, filla de Bernat Gual de Pacs, que és muller de Bartomeu Marroquí
del terme de Sant Martí ( a Vallformosa ) rep part de l’herència del seu pare. Ja tenim
els Marroquí emparentats amb els Gual134 o ja ho havien estat abans d’aquesta data? És
una recuperació per part del llinatge Gual d’un mas que havia estat seu? O en realitat no
havia marxat de les seves mans i l’hereu en Marc Marroquí ja estava emparentat amb
els Gual? no ho sabem per la documentació, però podem assegurar que així era.

El mas de Pacs – Bernat Gual, mercader. Sortida de la crisis?

Hem comentat anteriorment que ens fa suposar que el mas de les Clotes era el mas de
Pacs. No ho podem assegurar del tot, però si que els límits d´aquest mas i el de Pacs
coincideixen. És per això que el posem en relació amb aquest mas. Si no era el mateix
mas sí que estaven molt a prop un de l’altre.
La primera data que ens dona referència del mas de Pacs és de l’any 1376 en què
Raimon de Barberà, senyor de Pacs, amb la seva muller Blanca ven/estableix a Antoni
Aragonès, advocat de Vilafranca terres i pastures que són de Bernat Gual del dit terme
de Pacs. Aquesta venda es signa dins el mas de Torrella135. És a dir, que el senyor
directe estableix part de les terres que té en Bernat Gual com a domini útil i que per tant
Aragonès ha de pagar el cens a Bernat. Això ens fa creure que abans d’aquesta data el
mas de Pacs existia. El preu de l’establiment és de 33 lliures.
Si encara en tenim dubtes, l’any 1379 els homes de la parròquia de Sant Genís de Pacs
es concentren per rebre el nou rector de la dita església. Aquests són en Ferrer de
Riudefoix, Raimon Rubio, Pere Tàrrega, Bernat Gual fill de Jaume Gual, Bernat
Verdaguer, Jaume i el seu fill Bernat Montserrat, Guillem Solà i Bernat Gual.
Ens aturarem, amb el Bernat fill d’en Jaume que es casà amb Elisenda Bages, filla de
Guillem Bages de Pacs. Podria haver rebut el mas que ocupava com a dot d´aquest
casament. Van tenir tres fills i dues filles.136
Per ampliar el seu patrimoni va tenir l’ajuda dels seus germans Berenguer del Vendrell i
Jaume del mas de l’Alzina. Van traspassar-li les 110 lliures que els hi devia la
universitat de Vilafranca per la venda d’ordi que ells van fer-li l’any 1392.137 Era

134
Mireu testament de Bernat Gual de Pacs, pare de Clara l’any 1423. Clara és l’hereva del mas del seu
pare, situat a Pacs. I els fills d’aquesta reben part de l’herència.
135
Mas que formarà part del patrimoni dels Gual de Pacs.
136
Mirar quadre genealògic 3, els primers Gual de Pacs.
137
I que ho anava cobrant per termes i en forma de pensions de censal mort de preu 27 lliures i 10 sous.

51
possible que això ho fessin els germans pels problemes econòmics que podria tenir en
Bernat? Probablement era així. En tenim més dades: l’any 1399, Bernat ven a Guillem
del mas de la Riba, és a dir al seu germà, una vinya i una altra terra situada a prop del
seu mas. El mas de la Riba estava més ben situat econòmicament i – com hereu –
Guillem tenia l’obligació de dotar en certa manera als germans.
En el moment d’aquesta venda es diu que el fill de Bernat és absent, ja que ha partit cap
a l’illa de Sardenya a fer fortuna. Sabem que l’any 1403 ja estava aquí. A partir d´aquest
moment i sobretot durant l’any 1404 en els documents notarials surten dades de que
comença a vendre censals morts i violaris. El viatge a Sardenya del seu fill li va
proporcionar diners que podia prestar a crèdit: aquestes vendes són fetes a pagesos de
Sant Martí, de Castellví de la Marca, a l’hospital de Cervelló, a Sant Vicens de Calders,
a La Granada... fins i tot li traspassen censals que es cobren de la universitat de Castellví
de la Marca per poder pagar pensions de censal mort. Els diners que deixava oscil·laven
entre 7 lliures i 50. Ha d’anomenar un procurador perquè li vagi portant els comptes. La
seva economia creix, augmenta.
També pot casar a les seves filles. La seva filla Elisenda rep de dot 40 florins d’or i un
alberg pel casament amb Ramon Joan l’any 1404. L’altra filla Clara – com hem dit - es
casa amb Bartomeu Marroquí del mas del mateix nom situat al terme de Vallformosa.138
Els altres fills, en Joan, es casa amb la pubilla del mas de la Torrella, dins del mateix
terme. Antoni es casa amb Maria i té terres i propietats que són seves dins el terme de
Pacs.
La compra de terres per ampliar les propietats entra també en els seus plans. Compra
terres a l’església de Pacs l’any 1408 pel preu de 44 sous.
També posseeix terres al voltant de Vilafranca que compra i ven. El fet de disposar ara
d’un probable excedent econòmic el va empènyer a invertir a dins de la vila. Compra un
alberg pel seu nét, fill d’Antoni que és sabater, al carrer de la Sabateria de Vilafranca,
tot i que no hi viu sinó que el lloga i també cobra censos de taules de la carnisseria de la
Vila.
L’any 1432 és difunt. La seva filla Clara és qui rep l’herència, en aquest moment ella és
vídua i s’encarrega d’administrar tots els béns del seu pare.
I ens podem preguntar, el fill Bernat, el que va anar a Sardenya on és?. Bé no ho sabem.
Sembla clar que hauria d’haver estat ell l’hereu. Potser en Bernat va tornar a viatjar i es

138
Vilobí del Penedès. Recordem, era per recuperar el mas de les Clotes aquest enllaç o era per ampliar el
seu patrimoni amb terres i masos?. Creiem més amb la segona probabilitat.

52
quedà en algun d’aquests països on va desembarcar o es va morir? No trobem un
Bernat Gual, fill d’aquest altre Bernat en la documentació.

El mas de la Mercadera, un altre mas dels Gual a Pacs.

Tenim bastant clar que el mas de la Mercadera va anar a parar a mans del Gual en el
moment del casament d’Antoni, fill de Bernat i Maria.139 L’any 1403 es signa un acord
de venda d’una casa que era de l’avi matern d’Antoni, sogre de Bernat, en Guillem
Bages de Pacs. Aquesta venda es fa dins del mas de la Mercadera.
Més endavant, trobem en la documentació que el mas de la Mercadera era de Pere Gual,
fill de Jaume i Rumia del mas de la Riba.140 El fill d´aquest va ser en Bartomeu – que no
hem trobat referències en la documentació -.
L’any 1424 un Guillem Gual del mas de la Mercadera ven censals morts. És fill de
Bartomeu. No sabem després d’ell que va passar. Si es va casar o va tenir fills/es o no.
La qüestió és que l’any 1456 el mas de la Mercadera el té en Bernat Gual, fill d’en Pere,
sabater de Vilafranca del Penedès.
Vendes i compres en deuria també de fer perquè aquest mateix any anomena un
procurador a Vilafranca perquè li porti els assumptes econòmics.
L’any 1474 el mas amplia les seves terres. Al seu germà Gabriel li estableixen masos
rònecs: ...cases derruïdes o masos amb honors i possessions, camps, vinyes, pastures,
aigües... tot pertany a un mas que li estableixen a Gabriel Gual, pagès de Pacs. Els
límits d’aquest mas assenyalen un altre que és de Gabriel Gual. A més li estableix els
dits masos amb els homes propis, solius i afocats. L’establiment el fa Gabriel
Carcassona, mercader de Barcelona, com a procurador del noble cavaller, Raimon de
Bellera. 141 En Gabriel subestableix aquestes cases al seu germà Bernat el mateix any.
Resumint, veiem que els Gual a l’ampliar la família també amplien el seu patrimoni en
quant a terres i masos.

139
Mirar quadre 3.
140
Mirar quadre 5.
141
A.H.C.V., notari Vidal Bartomeu, 1436/90. Prot.XV.XXIII.

53
(2) El GUAL DE PACS - segles XIV - XV - Quadre 7

JAUMEGUAL
Mas de la Riba
dif.1386

ROMIA ALZINA

BERNAT PERE
dif.1432 Mas de la Mercadera
Mas de Pacs

ELISENDA BAGES MARIA

ANTONI BARTOMEU
dif.1432

MARIA
GUILLEM
1424
Mas de la Mercadera

PERE
sabater
Vilafranca
dif.1473

CLARA

BERNAT GABRIEL
Mas de la Mercadera de la Mercadera
1523- Barcelona

El mas de Calabuig, un tercer mas dels Gual a Pacs?

El mas Calabuig és situat – encara existeix – al barri dels Hostalets, dins del terme de
Sant Martí Sarroca. És una masoveria de Can Lleó142. L’edifici és tancat per un
baluard.143És situada entre els límits del terme de Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès.
L’any 1475 surt en la documentació com a propietari del mas Calabuig de Pacs, Antoni
Gual que era fill de Jaume, mercader, i Coloma. Es casà amb Maria vídua d’Antoni
Terra de La Granada. El més probable és que tingués el mas per deutes que tenia el dit
mas amb els Gual de la Riba, ja que pagaven 35 sous i 8 diners de pensió i van deixar de
fer-ho a mitjans del XV.
Després d’aquest any no trobem que Antoni sigui en aquest mas. Tot i que el senyor en
aquell moment de Pacs, el noble en Guillem Ramon de Bellera, li ven béns del mas

142
Mas molt important situat entre el terme de Sant Martí Sarroca i Pacs. D’origen medieval, encara en
peu.
143
La seva planta és rectangular i consta de baixos i un pis, té coberta a dues vessants, amb teula àrab. La
façana presenta una composició senzilla amb poques obertures. La porta d’accés és d’arc de mig punt
adovellat. Finestra conopial de pedra treballada. A la planta baixa de l’edifici, arcades de mig punt de
pedra treballada. Quasi totes les finestres tenen festejadors dobles.

54
Calabuig amb les seves possessions, una casa amb ruïnes, terres cultes i ermes, pastures,
garrigues i arbres diversos al terme de Pacs, que foren del difunt Calabuig. Això era
l’any 1477. En fou o no el propietari Antoni, sí que a la mort d’en Calabuig part del
seus béns van anar a parar a les seves mans.
Antoni vengué terres, per tant, vol dir que en tenia. L’any 1476 ven vinya que cobra
cens a prop del mas de les Clotes.
Aquest mateix any forma part dels homes de la universitat de Pacs.
A finals de segle paga 10 lliures per 21 quarteres de forment que li ven Francesc Riba,
mercader de Vilafranca.
Hereus d´aquest Gual en són Pere i Maria. Del Pere Gual de Pacs, n’hem trobat
l’inventari de la seva masia que en un altre apartat es comenta.
Els Gual del mas de les Clotes procedeixen dels Gual de la Riba. Igualment els Gual de
Pacs eren fills o vinguts de la branca del de la Riba – com tots els Gual, d’aquest treball
– i se’ls situava amb béns a prop del dit mas. La família era cada vegada més amplia i
això va ser un bon símptoma perquè el patrimoni s’anés ampliant i reforçant.144

(3) ELS GUAL DE PACS - segles XV - Quadre 8

PERE GUAL
mercader
dif.1455

JOANA SALELLES JAUME
Vilafranca mercader
Matr.1414 dif.1487

COLOMA FERRAN ANTONI
Matr.1429 Mas Calabuig de Pacs
1475

MARIA PERE
vídua de Jaume dif.1507
Terre de La Granada

MARIA BARTOMEUA
dif.1507 8 ANYS - 1507

144
AHCV, notari Pere de Comalonga 1393/ 1395/99, Caixa 62 i 63; Berenguer Alegret 1403/ caixa 34;
Vidal Bartomeu, 1436/90. Prot.XV:XXIII i Capbreu núm.734.

55
El Mas de l’Alzina : Donació del mas, any 1379.

Jaume Gual de la Riba i la seva muller Romia, l’any 1379, degut al matrimoni entre el
seu fill Jaume i Gueraldona, filla de Raimon Solà i Gueraldona de Laverna, del terme de
Foix, fan donació al seu fill pro partem hereditate et legitima vestra paterna et materna
primer, la mare Romia de consensu et voluntate dicti Jacobi, li fa donació de manssum
meum vocatum de la Ultzina, parrochie Sancti Salvatoris, cum campis, vineis, plantis,
arboribus et cum omnibus aliis honoribus et possesionibus.145
El mas de l’Alzina li deuria arribar a Romia, a través del dot, donat pels seus pares en el
moment del casament amb en Jaume, o com herència.146El marit de Romia millorava la
donació afegint-hi uns camps de safrà, forment i blat a prop del mas de l’Alzina.147
Recordem que Jaume i Romia van tenir quatre fills i dues filles. Tots els fills van rebre
en el moment del seu casament un mas. És a dir cada fill té la seva part quan es casa.
Totes les donacions corresponen a la part d’herència i legítima que els hi pertoca.
Sembla evident que en Guillem fou el més afavorit en relació amb els altres germans,
pel patrimoni més extens del mas de la Riba respecte als demés, seria l’hereu. En
Bernat, en Pere i en Berenguer, reberen masos a Pacs. Jaume, com hem vist, fou afavorit
pel legat matern del mas de l’Alzina, ja que totes les possessions d’aquest, eren prou
amplies. La proximitat del mas de l’Alzina, a Vilafranca, fou decisiva per l’evolució
cada vegada més gran del seu patrimoni.148
En l’anomenada donació, Romia es reté com a usdefruit, dels béns anuals del mas,
quatre quarteres de blat, quatre d´ ordi, dos sestersos de most bo, dos quartans d’oli i 50
sous pel vestit i companatge.149

145
AHCV, notari, Berenguer Alegret, 1369/79, Caixa 31.
146
Romia era filla dels Alzina, de Moja. Del seu cognom deriva segurament el nom del mas o viceversa.
147
Li fa donació també de 500 sous, barcelonesos.
148
Sabem que el Mas de l’Alzina conjuntament amb el Mas de la Riba, van ser els masos que fins al segle
XIX encara van existir amb moltes possessions. No pas continuats regits per la família Gual.

56
ELS GUAL DEL MAS DE L´ALZINA, Segles XIV - XV, Quadre 9

JAUME GUAL
Mas de l´Alzina
Matr.1379

GUERALDONA SOLÀ JAUME
Laverna- Foix mercader
Vilafranca
dif.1430

ANGELINA ANGELINA
filla de Miquel Mitjans Matr.1422
mercader

PERE AMIGUET
Vilarrodonaç
Castellví de la Marca

JOAN FRANCESC
hereu mercader
dif.1430 Vilafranca
dif.1423

CLARA MIRÓ FRANCESCA MAIOL PERE
Les Gunyoles Vilafranca Hereu Mas de l´Alzina
Avinyonet del Pdès Matr.1405 dif.1466
Mas Miró de la Costa

PERE BATLLE BLANCA EULÀLIA CALDORIA
Mas Figuerola 2ªnúpcies de Cervelló
Subirats Matr.1445
2ª núpcies

PERE
Hereu Mas de l'Alzina

JOANA BUSQUET FRANCESCA NOYA
Matr.1474 2ª núpcies
Matr.1481

EULÀLIA JAUME
Vilafranca
mercader

GUILLEM PUJADOR
Moja

JOAN
Hereu del Mas de l'Alzina
1521

BLANCA MARIA
Matr.1421
dif.1445

GABRIEL LLEDÓ
Les Gunyoles
Avinyonet del Penedès

En Jaume figura en un document de l’any 1386 com aloer de la parròquia de Sant
Salvador de La Calçada, conjuntament amb altres de la parròquia de Santa Margarita.150
Més d’un aspecte ens fa evident l’excedent econòmic que tenia aquest mas. L’any 1389

149
Aspecte aquest normal en les cartes d’heretament que formen part dels capítols matrimonials que els
pares, que fan una donació entre vius als fills, es retinguin una part de la propietat per poder viure o fins i
tot de vegades per poder testar.
150
AHCV, notari, Joan de Cabreny, 1375/1402, Caixa 53.

57
els jurats i prohoms de la universitat de Vilafranca confirmen un deute a Jaume i al seu
germà Berenguer del Vendrell de 400 florins d’or d’Aragó per la venda que els hi va fer
de forment.151 Ja hem parlat de la venda de censals morts de l’any 1394 a Jaume per
152
part de la universitat de Masquefa, Sant Esteve de Castellet i Moja . Ja abans de l’
any 1404 el Mas de l’Alzina havia ajudat a Berenguer Gual del Vendrell, el germà de
Jaume amb préstec de diners. Aquest any en Berenguer, traspassava al seu germà el
cobrament de les pensions de censal mort que ell rebia dels homes de la parròquia de
Santa Margarita. El preu del censal era de 20 lliures i la pensió de 33 sous i 4 diners, la
raó és el pagament del deute.153
Un altre símptoma de la bona situació econòmica d´aquest mas és la venda de censals
morts, un exemple a Moja l’any 1412, amb pensions de 14 sous i 3 diners i al preu de 10
lliures o al rector de l’església de Sant Cristòfol de Queralt amb pensió de 8 sous i al
preu de 110 sous i 6 diners, amb data del mateix any.

Els hereus del Mas de l’Alzina

La successió familiar en el mas de l’Alzina sembla regular-se a través de la
primogenitura. Dels tres fills que varen tenir Jaume i Gueraldona, Joan és l’hereu. En
Joan féu capítols matrimonials amb Clara, filla de Bartomeu Miró del Mas de la Costa,
situat a Avinyonet del Penedès154. L’any 1431 ja era difunt.155
No hem trobat el testament de Joan, però no és difícil entendre perquè l’herència del
mas passà al seu nebot Pere. Joan no tingué fills/es amb la Clara, per tant, un germà o
un nebot hauria heretat el mas. El seu germà Jaume tingué tan sols una filla, Angelina,
no coneixem el dot que va rebre en el moment de casar-se, però molt probablement la
part que li pertocava per herència li fou concedida el dia de les núpcies. Vistes així les
coses, en Joan va optar en el seu testament deixar hereu del mas al seu nebot Pere, fill
del seu germà Francesc, mercader, i de Francesca.
En Pere va continuar venent censals morts, un exemple és el que féu al rector de
l’església de Sant Sadurní, de Castellví de la Marca de pensió 40 sous.

151
AHCV, notari, Berenguer Alegret, 1389, Caixa 32.
152
Mirar la part dels censals morts i violaris del mas de la Riba.
153
AHCV, notari, Francesc Gabiol, 1383/1405, Caixa 37.
154
Aquest Mas té al segle XV un patrimoni molt ampli. Era important la unió d’un hereu amb una filla
d´aquest mas.

58
El seu fill homònim, Pere, fou l’hereu del mas. Segurament era també menor d’edat – en
el moment de la mort del seu pare- ja que la vídua Blanca anomena procurador per
administrar els béns a la mort del seu marit, l’any 1466.
Conjuntament amb la seva mare Blanca, li foren pagats aquest mateix any 1466, 50
florins d’or d’Aragó que li devien familiars seus del Vendrell, els del mas Borràs de
Sant Vicens de Calders.156Pere va firmar capítols matrimonials amb primeres núpcies
amb Joana Busquets de Sant Quintí de Mediona l’any 1474. Matrimoni aquest que durà
poc o no es consumà perquè l’any 1481 tornà a fer capítols aquesta vegada amb
Francesca Noya, filla del senyor en Pere Noya i Francesca de Banyeres del Penedès.157
Com a mínim sabem que Pere i Francesca tingueren tres fills, en Joan que fou l’hereu
del mas, en Jaume que fou botiguer/mercader de draps, que visqué al carrer de la Cort
de Vilafranca, i Eulàlia que es casà l’any 1521 amb Guillem Pujador de Moja.158 En la
signatura dels capítols matrimonials d’aquests últims, Francesca vídua de Pere i el fill
Joan fan donació del dot a Eulàlia, es compleix del tot la norma que assenyalava que
l’hereu havia de dotar les germanes solteres i que la mare vídua actua com
usufructuària.

3.2 Les quadres
Segons el diccionari d’història una quadra és la demarcació especial, amb grau de
llibertat jurisdiccional respecte al terme on es troba, sigui castell termenat o jurisdicció
reial. Generalment se centra en una torre o casa forta. Es diferencia d’un alou, o terra
lliure de prestacions feudals, perquè el senyor de la quadra ha de prestar jurament de no
atacar el terme on es troba. Les quadres es formen en zones de població antiga, amb
privilegis especials atorgats pel senyor del castell o el rei; es desenvolupen sobretot a la
Marca.159

155
Bona relació hi va haver entre la vídua Clara i els Gual. L’any 1431 Clara es casà amb segones núpcies
amb Pere Batlle, del Mas Figuerola de Subirats. L’acte d’aquests capítols es fa a l´hort de Nicolau
Salelles de Vilafranca emparentat amb els Gual de la Riba.
156
Més amunt ja hem parlat d´aquest mas que també pertanyia al llinatge dels Gual al Baix Penedès. Els
Gual que figuren en el document són en Pere del mas de Borràs de Sant Vicenç de Calders, però que ara
viu al Vendrell i el seu sogre Guillem Borràs. És a dir aquest Pere es casà amb la filla del mas Borràs.
AHCV, notari, Bartomeu Llopis, 1466, Caixa 80.
157
En els capítols hi figura Pere, fill del senyor Pere Gual i Francesca, filla del senyor Pere Noya. Els
Noya eren de Banyeres del Penedès. En Pere formava part de la universitat d´aquest territori. Sabem ja
que els Gual tenien família a Banyeres ja en el segle XIV. És important ressaltar que l’acte dels capítols
es fa al monestir dels frares menors. No seran els únics que es pactaran en aquest lloc. La presència dels
frares menors era important per destacar la importància que es donava en aquests pactes.
158
Recordem que el mas de l’Alzina és originari dels Alzina de Moja. No anava perdent les seves arrels.
159
Pàg. 871. Diccionari. D’Història de Catalunya, Edicions 62.

59
Si fem cas en aquesta definició deduïm que els Gual de la Riba van ser senyors com a
mínim de tres quadres durant el segle XV: la quadra de l’Ortigós,160 el Gatell i quadra
de Vallformosa. Les dues primeres situades a la comarca del Baix Penedès al voltant
d’una torre forta. La segona a prop del terme de Sant Martí Sarroca i suposem situada a
prop d’una fortalesa. Els homes i dones d’aquestes quadres són considerats homes
propis, solius i afocats. Eva Serra ens aclareix que el concepte “d’afocat” no sempre
indica servitud.161 Hem de tenir en compte que Eva Serra ho diu per altres llocs de
Catalunya. Segons Hinojosa els homines proprii et solidi dels documents catalans
medievals voldria dir que es trobaven lligats a una senyoria personal que es basava en
l’encomanació o patrocini d’homes lliures, generalment petits cultivadors, a grans
propietaris, els quals els oferien protecció i seguretat a canvi d’un cens. El fet que els
homes siguin propis, solius i afocats fa pensar que eren de remença. Estaríem per tant,
parlant de remences que hi havia a la Catalunya Nova.
Tenen l’obligació de prestar jurament als seus senyors segons els documents que hem
trobat de les primeres dues quadres.162 No tant la quadra de Vallformosa, de la que el
senyor només es reté diferents fruits o drets d’aquella.
Els drets que en Guillem Gual de la Riba va comprar en les dues primeres quadres, no
era la totalitat de la jurisdicció de les dites quadres, sinó tan sols l’anomenat mixt
imperi, la jurisdicció civil, mentre que la criminal mer imperi la tenia un altre senyor. La
suma d’aquestes dues jurisdiccions al segle XIV pertanyien exclusivament al rei en tots
els territoris on estan situades les quadres.163
Com van anar a parar a les seves mans?. Veiem-ho.

160
L’Ortigós és actualment un caseriu agregat a la Bisbal del Penedès i situat a uns 2 km del casc del
poble. La seva naixença, documentalment parlant, fou al segle XI, que és quan es redactà el text del
testament sacramental que Adalbert, fill del vescomte Guitart de Barcelona va fer abans d’anar a la
conquesta de Córdova amb l’host del comte Ramon Borrell. Això passava l’any 1010. En un document
que consta al cartolari de Sant Cugat diu : ...deixo vi a Moja, blat a Sant Esteve de Castellet...i disposo a
favor del monestir de Sant Cugat del Vallès, la torre de Moja i les pertinences que posseeixo a Albinyana
i que són a tocar de Santa Oliva, Villa Artigos, Albornar, Mont Marcell, castell de Calders...recollit per
Benjamí Català Benach a Masies...la Bisbal del Penedès i Rodalies, 1987. L’any 1378 el caseriu de
l’Ortigós pertany a Berenguer dez Guarnesch, segons el mateix autor abans esmentat.
161
Ho explica per diferenciar-ho dels remences, que no podien abandonar la terra, mentres que aquests sí.
Pàg. 26, a Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronía de Sentmenat 1590-1729. Edit.
Crítica 1988.
162
Segons els Usatges : Com tot hom deu jurar a son senyor: Tots hòmens, cavalers e pagès, juren a lurs
senyors axí com els lur o faran jutgar per dret en plet. Mas los senyors no juren a lurs hòmens Cap-
XLIII.

60
Quadra de l’Ortigós
Hem comentat ja les relacions dels Gual amb els territoris de la comarca del Baix
Penedès. Abans de l’any 1411 un Bartomeu Gual vivia i tenia en propietat un mas a la
quadra de l’Ortigós. Ho sabem per un document de l’any 1417 on Joan de Far, senyor
de la dita quadra, ens diu que l’any 1411 va fer una crida als hereus de Bartomeu – ell
era difunt – perquè es fessin càrrec del mas i de les seves possessions : ...que com lo
mas qui fou d’en Barthomeu Gual, ab tots drets e pertinencies d’aquell, situat a la
quadra de l’Ortigós, stiga en stat d’abandó, en tant, que lo dit senyor no ha lo fruyt
que·n hauria, çò és lo cens que sol fer, ni tascha, en la quantitat que·m hauria...segons
se pertany... Com que ningú va respondre, en Joan de Far va vendre el dit mas amb les
seves possessions i la jurisdicció civil de la quadra a Raimon Marquet, senyor de la
quadra de Canyelles. Primer podem deduir de tot això que els Gual, l’any 1417, encara
no eren senyors de la dita quadra. Segon, que en Bartomeu, formava part del llinatge
que estem estudiant, sinó qui pot explicar el perquè l’any 1420 en Guillem Gual de la
Riba, compra els drets de la dita quadra sinó fora perquè va assabentar-se de la crida
que va fer en Joan de Far?
És doncs, l’any 1420 quan Raimon Marquet ven els drets de la jurisdicció civil, mixt
imperi, a Guillem Gual de la Riba pel preu de 13.000 sous. En Joan del Far encara havia
de cobrar de Raimon. Guillem havia de portar 11.500 sous a casa seva, a Vilafranca. Els
altres 1.500 els cobrà Raimon amb censals. Es signaren uns pactes entre Raimon i
Guillem que no permetien que a ..los homens de la dita quadra, no puxen ésser
maltractats per lo dit comprador, ne per los seus, çò que no puxen ésser forçats per ells,
ne per sos hereus...emperò sí graciosament, los dits homens, volien fer algun do o
servey al dit comprador o als seus, que en aquest cas...ho puxen pendre... però sí que
els hi podia demanar ...als dits homens lealtat, per rahó del sagrament e del homenatge
per los dits homens prestador...çò és que sien tenguts defendre e a cuidar e seguir al dit
comprador he als seus... En aquests pactes també es concreta que qui té el dret de
jurisdicció criminal és en Raimon : ... Ramon Marquet ho los seus haguen rahó de
defendre los homens de la dita quadra...exercint la jurisdicció que lo dit senyor ha en la
dita quadra...També Raimon demanava als homes que li prestessin jurament per
aquesta raó.164

163
L’any 1358 el rei Pere III el Cerimoniós, va vendre a Bernat de Tous, la totalitat de les jurisdiccions
del castell de Banyeres, Lletger i del castell de Llorenç.
164
AHCV, sense classificar, Judicial, Caixa 2.

61
L’any 1426, la vídua Caterina ratifica a Bartomeu Calaf, de l’Ortigós a ser el seu
procurador/batlle per cobrar els censos.
L’any 1476, Joan Gual, pagès de la Bisbal del Penedès signa un rebut a Bartomeu
Busquet, pagès de l’Ortigós com a procurador de Joan Gual del mas de la Riba. Part de
la família doncs, deuria viure a la quadra a finals de segle XV.
L’any 1570 els Gual ja no eren senyors de la quadra de l’Ortigós, però quedà un
topònim : torrent anomenat riu d’en Gual.

Quadra del Gatell
Gatell és un caseriu i antiga quadra del municipi Sant Jaume dels Domenys, al nord del
poble. Amb data del 11 de juny de l’any 1425 i en un acte a Barcelona, Esperandeu
Cardona, advocat, ven la jurisdicció de dita quadra amb tots els homes i dones,
jurisdicció civil, censos i rendes, pel preu de 7.200 sous, a Guillem Gual de la Riba.
Aquest, el dia 30 d’agost envia a la quadra de Gatell a un notari i al procurador Pere
Ferran, sabater, perquè prengui possessió en nom seu i rebi sagrament i homenatge dels
homes de la quadra. Anomena batlle del lloc a Joan Ventosa. L’any 1430 la vídua
Caterina ordena procurador i batlle perquè li cobri les rendes de la quadra a Asbert
Ventosa, fill de l’anterior.
L’any 1487 Joan Gual, com a senyor de la quadra d’en Gatell, canvia els censos
d’espècies a diners165pel prec que li fa el seu batlle, en Joan Palau166 a causa de la guerra
entre la Generalitat i Joan II que va deixar la quadra en ruïnes. Uns exemples dels mals
que va fer la guerra del segle XV al Baix Penedès és l’incendi de diferents edificis a la

165
Es pagava amb quarteres d’ordi i forment. Ara es demanen 18 sous, 5 gallines i mitja quartera d’oli.
166
AHCV, notari, Bartomeu Llopis, 1487, Caixa 98.

62
població de l’Arboç del Penedès, entre ells, l’escrivania del batlle. O el castell de
Castellet que fou sitiat per les forces del rei Pere IV de Catalunya. El terme de Sant
Jaume dels Domenys es va empobrir de tal manera, durant el temps d’aquesta guerra,
que li va costar iniciar la recuperació. No fou fins el segle XVI quan inicià el
creixement.
L’any 1490 constituïts a la quadra de Gatell, Francesca vídua de Joan Gual i el seu fill
Joan, amb dos notaris, notifiquen a Joan Palau com a batlle de la quadra, que han de fer
el sagrament i homenatge al seu fill, com hereu de Joan Gual de la Riba. Al mateix
temps demanen al batlle de la quadra de l’Ortigós, en Bartomeu Busquets, i a Antoni
Ferrer i Bartomeu Esteve, que facin el mateix jurament. Sembla que aquestes persones
no havien jurat fidelitat a en Joan i se’ls obligà a fer-ho.

Quadra de Vallformosa
La quadra de Vallformosa, al segle XIII corresponia a la parròquia de Santa Maria de
Vallformosa, la qual depenia de la de Santa Maria de Sant Martí Sarroca. Els
Castellbisbal van ser els senyor del lloc fins ben entrat el segle XIV. Formava part de la
quadra de Vilobí del Penedès. L’any 1322, el cavaller Berenguer de Castellbisbal,
vengué la quadra de Vilalbi amb la fortalesa de la parròquia de Santa Maria de
Vallformosa, als administradors de la Pia Almoina del capítol de la catedral de
Barcelona.167 No sabem com va anar a parar a mans dels Gual.
No és fins l’any 1462 que trobem en Jaume Gual, mercader de Vilafranca del Penedès,
que estableix a Joan i Guillem Rovira, de Sant Jaume dels Domenys, la quadra de
Vallformosa amb totes les terres i possessions. Fa un llistat dels censos que li han de
pagar i els drets que es reté i han de complir els nous emfiteutes.168 Part del que es reté
és el bosc, oliveres, tots els molins, pastures...
Concloent aquest capítol afegim en el patrimoni dels Gual, els beneficis que els hi devia
donar la possessió jurisdiccional d’aquestes quadres des de mitjans segle XV fins – com
a mínim- a finals de segle. En Guillem de la Riba va ser el precursor i els seus hereus
van conservar el patrimoni que els hi deixà.

167
Arxiu Catedral de Barcelona. Reg. G. 4-81-2.
168
Mirar Annexos.

63
3.3 Activitats urbanes :
L’escrivania de la cort del batlle
Els municipis catalans entre el segle XIII i l’any 1714 estaven encapçalats per uns
magistrats directius, amb poders executius, que rebien, segons la localitat, diferents
noms: consellers a Barcelona, pahers a Lleida o Cervera, cònsols a Tarragona, i jurats a
Girona, Vilafranca del Penedès, i moltes altres poblacions de l’anomenada Catalunya
Nova. Un segon òrgan era el cos d’assessors d’aquells magistrats ( anomenats
consellers).
El batlle, com a representant del monarca, presidia i supervisava el consell municipal i
aplicava les ordenacions generals i locals, mitjançant crides i bans. Per tal d’administrar
justícia, era assistit per una cort o cúria. Aquesta era integrada per un substitut
(lloctinent, en el cas de Vilafranca ), el notari i el procurador fiscal.
El notari exercia d’escrivà de la cort i custodiava els documents. Aquesta notaria era
arrendada pel rei a nobles de la vila i aquests a la vegada la subarrendaven als notaris.
Per altra banda, la vegueria era el districte sota la jurisdicció d’un veguer, una divisió
administrativa - més amplia que la divisió comarcal actual - que es perfilà a Catalunya
al segle XIII. La vegueria de Vilafranca existia a partir de l’any1413. Era regida per un
veguer -ja que altres eren regides per sots-veguers- . L’escrivania del batlle i de la
vegueria estaven situades juntes - en un mateix edifici- dins de Vilafranca, al carrer de
la Cort. S’acostumava arrendar-les conjuntament.
No devien passar molt anys de l’existència de la vegueria de Vilafranca quant en
Guillem Gual de la Riba comprà part de l’escrivania a Joan Busquets advocat, fiscal de
la vegueria i a Pere Pons, notari de l’escrivania de Vilafranca.169
L’any 1436, el batlle general signa per raó de senyoria la venda que fa el noble en Joan
de Boixadors, donzell de Barcelona, a la vídua Caterina: l’escrivania de la vegueria e
batllia de Vilafranca...ab tots drets e emoluments, enclou lo quart any de l’escrivania
del batlle, com los tres anys sien dels hereus d’en Pere Ponç, notari de Vilafranca per
preu de 11.000 sous...la qual senyoria se té per lo senyor rey a cens ...de 40 sous...170
Al mateix temps, Caterina arrenda l’escrivania al notari Jaume Maimó, de Vilafranca, a
cens de 21 lliures i un parell de capons anuals, és a dir 420 sous més els capons. El
guany de l’arrendament és considerable.

169
No ens consta l’any, però estem segurs que va ser abans de l’any 1436.
170
ACA, Batllia general sig.1111, Fol. 23r.

64
L’any 1455, en Joan Gual rep 38 lliures -760 sous- de l’arrendament de l’escrivania de
la cort del batlle per un any a Mateu Puigesteve, notari d’Igualada.
L’any 1464, en temps de guerra i estar a favor del rei Joan li fa gràcia i donació
d’aquella ...mitat o part que micer Joan Andreu, juriste de Barcelona té o pretén tenir
en la scrivania del batlle de la dita vila de Vilafrancha, en aquella forma e manera que
aquell la tenia o li pertanya...171
L’última data referida a l’escrivania la tenim de l’any 1497 quan el veguer de
Vilafranca, en Guillem Joan de Masdovelles – parent dels Gual -, paga l’arrendament
per dos anys, al preu de 120 sous.172
Els beneficis aconseguits pels arrendaments d’aquestes dues escrivanies van fer pujar
considerablement el patrimoni dels Gual al segle XV.

Els mercaders i els Gual

Els mercaders centraven la seva activitat econòmica en el comerç a l’engròs, traficaven
amb mercaderies o diners, practicaven el comerç exterior. A Barcelona, la posició dels
mercaders s’enfortí a la darreria del segle XV amb la creació del Consell dels Vint.
Molts eren també els mercaders que hi havia a Vilafranca al segle XIV i XV, degut a les
fires i al mercat que es celebrava. Fires conegudes a fora del nostre país.
La característica essencial dels mercaders, ens diu Coral Cuadrada, - i comuna a tots
ells- seria el mercader, protagonista d´ una estructura econòmica de tipus pre -
capitalista, lligada al comerç, d´ importància variable, implantada a la ciutat o al camp,
comptant amb una mà d’obra assalariada, dirigida per, diguem-ne “empresaris”, tant
comerciants com mestres d´ oficis o petits patrons d´ obrador.173
Com ens diu aquesta autora, des del segle XIII fins al XV, la Mediterrània era una
cruïlla de mercaders. Diferents rutes donaven pas a fer transaccions comercials d’un
país a un altre. Una de les possibles rutes que els Gual i altres mercaders del Penedès
deurien aprofitar era la que anava als ports de Barcelona- Sitges – Vilanova de Cubelles
– Tarragona, que portava un eloqüent dinamisme i una intensa activitat internacional.
Per exemple, sabem que l’any 1399 en Bernat Gual de Pacs era absent del país, es
trobava a Sardenya.

171
Mirar Anexos.
172
ACA, Mestre Racional, sig.1498, Fol, 35r.
173
Coral Cuadrada, La Mediterrània, cruïlla de mercaders ( segles XIII-XV), pàg. 53. Ed. Rafael Dalmau,
2001.

65
El 1406, Joan Roca, del mas de la Roca de Lletger, germà de Caterina, confirma haver
rebut de Bernat Gual de Pacs, per via de comanda, via port i segons el pes reial de
Sicília 55 lliures. És a dir, els Gual de Pacs havien fet un dipòsit de diners per a un fi
determinat, en aquest cas, un viatge comercial a Sicília a través del seu cunyat.
Part del benefici dels Gual és d’origen mercantil, aconseguit amb dipositar diners, per
via de comanda o rebuts en herència. Aquest és el cas de Caterina, vídua de Guillem
Gual de la Riba. Ella rebé els béns de Jaume Roca, fill i hereu de Joan Roca de Lletger,
germà seu. En Joan Roca, Bartomeu Tàrrega, mercader de Vilafranca i Joan Bertran de
Vilanova de Cubelles, havien format una societat mercantil, negociaven i administraven
mercaderies ultramarines de diferents parts.174

Els fills mercaders
Entre els descendents del mas de l’Alzina alguns van ser mercaders; igualment que
descendents del mas de la Riba. Tal com hem dit, la proximitat del mas de l’Alzina a
Vilafranca, va repercutir en que els fills anessin a viure a la Vila per aprofitat el tràfec
mercantil que allí es donava.
Dels tres fills que van tenir Jaume i Gueraldona, dos eren mercaders. En Joan va ser
l’hereu del mas de l’Alzina. En Francesc vivia al carrer Cap de Creus de Vilafranca, lloc
aquest, on es celebrava el mercat setmanal, anomenat també en època baix-medieval
Plaça Major.175Es casà amb Francesca, filla de Berenguer Maiol, avarquer176Sembla que
la seva vida mercantil va girar entorn de l’ofici del seu sogre. L’any 1408 en Marc
Avinyó, administrador de la Pia Almoina de Vilafranca i fundador d’un dels primers
hospitals pels pobres a la Vila, li ven l’ hospici - dit més amunt- amb obrador al carrer,
pel preu de 90 lliures.177 La casa fou de Berenguer de Muntanyà, mercader de l’Arboç.
A la mort d’en Francesc, la seva vídua llogà l’hospici a un altre mercader, en Joan de
Santa Eulàlia per cinc anys, al preu de 65 florins d’or, unes 760 lliures. La diferència del
preu de la compra i del lloguer és important, tot i que hem de tenir en compte que han
passat 25 anys entre un i altre.

174
AHCV, notari, Joan Gostemps, 1405/31, Caixa 67.
175
Més avall fem l’inventari del seu alberg.
176
Ofici que treballava les avarques, calçat rústic de cuir que es lliga amb corretges al turmell.
177
Preu aquest, que fa pensar que la casa no era gaire barata si la comparem amb el preu que ens diu
Teresa Vinyoles que valien les cases a Barcelona durant la mateixa època. L’autora fa una llista de la
compra i venda de cases. La més cara és de 650 lliures. I del preu entre 106 o 110 lliures són aquelles
comprades per teixidors o mercaders.

66
Jaume, l’altre fill, tenia una botiga de draps al carrer dels Ferrers178 de Vilafranca i va
ser jurat de la universitat de Vilafranca l’any 1405. L’any 1406 forma societat mercantil
amb Nicolau Salelles, Pere Pinyol i Pere Gombau, mercaders de Vilafranca. Sabem que
la vídua Angelina, recupera el dot de mans del seu sogre l’any 1430. La quantitat és de
400 florins, que valien 180 lliures.179Quantitat prou considerable.
Sabem que altres descendents del Mas de l’Alzina fins més enllà del segle XV van
esdevenir mercaders.
Els procedents del Mas de la Riba més d’un, també en el segle XV, van ser mercaders.

(4) DESCENDENTS del Mas de la Riba, segles XV Quadre 10

JAUME GUAL
dif.1425

BLANCA LLOBET VIOLANT TRESTULL
2ª núpcies Vilafranca
dif. 1425 1ª núpcies
Montferri

GUILLEM PERE CLARA
hereu mercader
Mas de la Riba dif.1455

ANGELINA MASDOVELLES JOANA SALELLES PERE RAIMON AVINYÓ
L´Arboç del Penedès Vilafranca
Matr.1435 Matr.1414

JOAN JOANA PERE JAUME
Hereu del Mas de la Riba mercader mercader
dif.1487

FRANCESCA MARTÍ COLOMA FERRAN
2ª núpcies Matr.1429

JOAN JOAN PERE GABRIEL JOANA BERNAT
Hereu del Mas de la Riba dif.1455 Sitges mercader
1488 dif.1440

FRANCESCA MARTI
1ª nùpcies

Pere, fill de Jaume i Violant i nét de Francesc Trestull, mercader/apotecari de
Vilafranca, fou l’hereu del seu avi i àvia materns. L’any 1414 es casà amb Joana, filla
de Nicolau Salelles, mercader/sabater de Vilafranca.180Rebia pensions de censals morts
de la universitat de Calders181

178
Carrer suposat de la Via Augusta . Molt a prop de la casa de Francesc.
179
AHCV, notari Joan Gostemps, 1430, caixa 65.
180
Un llinatge molt ampli eren els Salelles a Vilafranca al segle XV: mercaders, botiguers, preveres,
sastres, avarquers....Alguns vivien com a mercaders a Barcelona. Es relacionaven amb mercaders de
Sitges i Barcelona.
181
Fins i tot anomena procurador perquè les cobri el seu nebot del Vendrell, en Jaume Gual, l’any 1414.

67
També a Joan Roca, germà de Caterina, Pere li donà 120 florins d’or d’Aragó, amb via
comanda port regne Sicília. En Guillem Gual de la Riba, li donà 82 lliures i 10 sous per
la mateixa raó.
L’any 1428 a Pere, el fill de Jaume, li venen pel preu de 6 florins d’or un passadís que
surt d’un carrer travessant un corral i part d’una casa. Un espai segurament per
dipositar-hi mercaderies, no pas per viure.182Era situat al carrer Santes Creus, a prop del
castell de Vilafranca.
Pere i Joana tingueren dos fills, tots dos mercaders. En Jaume es casà amb Coloma, filla
de Pere Ferran, mercader de Valls. L’any 1462 trobem un Jaume Gual, mercader, en un
inventari de la galera “ Santa Maria i Santa Joana” que va anar a Sicília i restituïda al
seu propietari, Joan Bertran.183 Bartomeu Sant Just era el capità de la dita galera.184És
molt probable que Joan Bertran fos en Joan Bertran de Vilanova de Cubelles o un fill
d’aquest, relacionat amb el germà de Caterina i que feia societat mercantil amb ell.
Molts són els procuradors que en Jaume té durant el segle XV185 Molt probablement
eren anomenats quan ell era absent – potser cap a Sicília – i necessitava que algú vetllés
els seus interessos.
Jaume era propietari de diferents cases a Vilafranca. L’any 1437 paga per la compra de
cinc quartons de terra a Coll de Bou i una casa al carrer Pintors, amb cens a la Pia
Almoina de Vilafranca, 4000 sous. Casa, aquesta, que va llogar durant tot el segle XV a
diferents persones i tindrà problemes judicials per la propietat d’aquesta. Per exemple,
l’any 1448, en Pere Gual del mas de l’Alzina, Raimon Lledó de la casa de Puigroig186 i
Pere Lledó de les Gunyoles, fill, participen a favor de Jaume, en un procés contra
Berenguer de Clariana per la propietat de la dita casa. Cal pensar que Jaume va guanyar
ja que continua tenint-la després d’aquest any.

182
Normalment una domus romana, estava procedida per un corredor d’accès des del carrer : l’andron,
nom aquest, corresponent al que li ven andronam diu el document. Estava situat a la planta baixa.
183
A.C.A. Generalitat, G, 132/3, fol.135r-140r. Recollit per Arcadi Garcia i Sanz/Núria Coll i Julià,
Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV, pàg. 509-512 Fundació Noguera, 1994. Hi figura un
Jaume Gual, mercader, però no ens aclara el seu origen.
184
Els Sant Just van viure a Vilafranca. Fins i tot en la documentació hi figura el nom d’un carrer al seu
nom.
185
Alguns exemples en són Nicolau Capellades i Joan Miró, mercaders, seran procuradors seus a
Barcelona. Joan Ripoll, teixidor, a Vilafranca. Ell serà procurador de la vídua de Martí Jordà de Sitges.
Del seu sogre, en Pere Ferran, a Valls.
186
Casa senyorial situada al terme de Sant Cugat Sesgarrigues. Lloc on es celebrà l’acte de la venda de la
casa. Els Lledó eren emparentats amb els Gual. En Gabriel Lledó és casà amb Blanquina, filla de
Francesc Gual, mercader.

68
Però quins productes venien aquests mercaders?. D’en Jaume sabem que ven mules l’
any 1451,187 també ven l’any 1456 ovelles. 128 són venudes a Jaume Mercer, carnisser
de Vilafranca, per proveir la casa de la Pia Almoina perquè celebressin el dia de reis.
L’activitat ramadera deuria ser molt important al Penedès, a la carnisseria de Vilafranca
l’any 1391 hi havia cinc parades de carn d’ovella.188 Sabent que als dies festius hi havia
a les taules medievals doble ració de menjar i menjars especials els diumenges o als
aniversaris molt especials o dies de gran festa, cal pensar que la festa de reis era un
d’aquests dies i els pobres abundaven en la casa de la Pia Almoina, i d’aquí ve la
quantitat important de carn d’ovella.
Els mercaders no acostumen a vendre censals morts a partir de mitjans del segle XV.
Cal pensar de fet que entre els Gual a partir d’aquesta data, ja no hi ha ningú que en
vengui tants com anteriorment. Això ens fa entendre que si hi va haver una crisis – que
hi era – ara anava de baixa.
Joan, fill de Jaume i Coloma era també mercader. Es casà amb Francesca Martí, filla
d’un mercader de La Granada. Podria haver viscut a Valls amb el seu avi, ja que aquest
li paga 2000 florins d’or d’Aragó pels serveis que li fa. Joan morí l’any 1455 a l’edat de
48 anys. La vídua Francesca es tornà a casà amb Joan, fill de Guillem i Angelina
Masdovelles. A més va estar reclamant al seu sogre Jaume, durant molt de temps, la
restitució del dot que li pertanyia, que pujava a la quantitat de 40 florins i 11 sous.189
En Gabriel, fill de Jaume i Coloma va viure a Sitges.190
En Bernat fou l’hereu de Jaume. Des de l’any 1443 fins ben entrat el segle XVI la
documentació en va plena de diferents afers d’aquest Gual, mercader. En referirem
algunes de les més importants . Se’l coneixia en la documentació com l’hereu de
l’inventari de Jaume Gual. L’any 1473 en un capbreu de les terres que té de domini útil
a Vilafranca el monestir de Santes Creus, el testimoni de totes aquestes capbrevacions
és en Bernat.191 Tenia dret de senyoria a Moja i a molts llocs de Vilafranca. L’any 1476

187
Les mules servien sobretot per transportar mercaderies d’un lloc a un altre. Les persones compradores
són pagesos benestants del Penedès.
188
Segons un procés sobre la carnisseria de Vilafranca del Penedès. ACA, 1391, num. 1-J.
189
No va ser fins l’any 1466, és a dir deu anys després de la mort del seu primer marit, que Jaume es
compromet a pagar-li el dot davant notari. I no serà fins l’any 1470 que se li acabi de pagar una resta de
30 lliures amb cinc quartons de pa a Coll de Bou i Fontanelles. En Jaume ja era difunt. Va ser l´ hereu qui
ho va fer. AHCV, notari Vidal Bartomeu, 1454/76, caixa 89.
190
A l’arxiu diocesà de Barcelona existeix un procés que Gabriel Gual de Sitges va fer contra Iolanda
Jordà de Sitges de l’any 1462. Té 62 folis. El concepte és per reclamar un deute. N. 1017.
191
AHCV, Capbreus. Cap. Núm. 413.

69
arrenda el molí del Coll192 al moliner dels Monjos, al preu de 11 lliures i 9 sous. L’any
1487 torna a arrendar el mateix molí, per set anys a Pere Oller de Viladellops al preu de
8 lliures i 2 sous anuals. Ven també mules a finals del segle XV. L’any 1505 era ja
difunt.
Aquest mateix any, en Gilabert Salvà, cavaller, conseller reial, governador de
Catalunya, participa en nom dels hereus de Bernat Gual i anomena procurador dels seus
béns a Guillem Joan de Masdovelles i rebre en el seu nom 50 lliures que li són degudes
per Joan Capellades de La Granada, arrel d’unes pensions sobre la creació d’un censal
mort.193
Els fills d’aquest Bernat són calderers.194 Ofici que encara no havien tingut els Gual.
Suposem que la poca activitat artesanal que hi havia d’aquest ofici a la vila i la relació
amb la venda d’aquests utensilis va fer que es fessin calderers.
Podem concloure aquest capítol dient que evidenciant que els mercaders van tenir molt
a veure amb l’ampliació del patrimoni dels Gual. Aquest era abundant a finals del segle
XV. Estaven integrats del tot en els estaments urbans més poderosos de la Vila i havien
iniciat una inversió amb propietats a la terra, dels voltants de Vilafranca. Fins arribar a
convertir-se en senyors feudals del territori circumdant. Els mercaders Gual, van arribar
a ser una família del patriciat urbà. Al segle XVI continuaven havent-hi mercaders del
llinatge. Uns exemples : Antoni Gual vivia a Vilafranca l’any 1566, ven sabates per 71
lliures a un mercader de Sitges.195La seva filla Magdalena es casà amb un altre
mercader Joan Colldesants l’any 1522. O un Jaume Gual, mercader l’any 1572 que ven
a Gaspar Soler, sabater de Vilafranca, un censal de 4 sous sobre una casa i un hort a la
Vila.196

192
Encara hi ha restes d´aquest molí a prop d’Olèrdola. Existia ja al segle X, l’any 996. Formava part de
les donacions de Isimbardo al Monestir de Sant Cugat. ( cart. Sant Cugat, p.263, nº 313. ). Els Gual
tenien la possessió d´aquest molí des de l’any 1410. El pare de Jaume, en Pere el comprà a Antoni Cirera
al preu de 55 sous.
193
Arxiu Familiar Cuscó de La Granada. Pergamí nº 28.
194
En la documentació notarial treballada només hem trobat un calderer l’any 1410, que no és diu Gual.
Tot i amb això a Vilafranca formaven gremi conjuntament amb els argenters, armers, ferrers, llauners.
Els calderers fabricaven peroles, càntirs, olles.
195
AHCV, Caixa sense classificar. Judicial 1/5.
196
Arxiu Vilassar de Mar. Sig. 19-2-12 (E-1). Existeix un capbreu a l’AHCV en el nombre 708 de només
tres folis corresponent a dominis d´aquest Jaume Gual, dels anys 1541/1545.

70
(5) DESCENDENTS del Mas de la Riba, segles XV Quadre 11

JAUME
mercader
dif.1487

COLOMA FERRAN
Matr.1429

BERNAT
hereu
mercader

EULÀLIA RIBA
filla de mercader
Vilafranca

MARTI
calderer
Vilafranca

FRANCESCA COLL
filla de sastre
Vilafranca
Matr.1481

JOAN ISABEL BARTOMEU
calderer Matr.1495 calderer
Matr.1495 Vilafranca
Hereu

JOANA CULLERER ANDREU CULLERER
filla de sabater hereu
Vilafranca fill de sabater
Vilafranca

71
4.Qualitat de vida / ascens social :
4.1 Les cases
Arribats en aquest punt, potser no caldria parlar de que els Gual van aconseguir durant
part del segle XIV i en la totalitat del XV, tenir una bona qualitat de vida, ja que pot
semblar evident, a partir de totes les dades que s’han donat fins ara. Hem abordat un
punt de vista, que ens ha fet saber -sobretot- quins ingressos han anat tenint durant
aquest segle llarg. Un altre punt de vista, consistiria en buscar proves més directes sobre
les condicions materials en què vivien : sobre les seves cases, els seus vestits, els
aliments que menjaven... Aquest segon punt de vista és el que voldríem fer en aquesta
part del nostre treball, agafant com a mostra dos inventaris de les seves cases.
Ni els Gual urbans ni els rurals no van trencar els lligams que els unien amb les masies d´ origen, però
van anar ampliant el seu patrimoni econòmic tant dins del mateix àmbit rural com urbà. Tots durant
aquests segles, van tenir una evolució favorable que va ajudar a l´ ampliació de la família i del seu
patrimoni.

Els Gual tenien força llibertat de moviments per traslladar-se d’un lloc a un altre, de llibertat per comprar
i vendre, per contraure matrimoni, per disposar dels seus béns sense limitacions. Tot això va permetre
estratègies matrimonials importants que els va fer ascendir socialment, tant al camp com a la ciutat.

D’aquest altre aspecte, el de les estratègies matrimonials, voldríem també fer-nos ressò en aquest apartat.
Molts són els casaments que van fer els Gual, durant aquests segles que van ajudar a enriquir molt més el
seu patrimoni. Uns exemples clars són els de l’any 1386 entre Rumia, filla de Jaume i Rumia del mas de
la Riba, amb Pere Salelles, mercader de Vilafranca que els va ajudar a entrar dins el món urbà tant polític
com econòmic. I es va reforçar amb el casament de l’any 1414 entre Pere, fill de Jaume Gual i Violant,
amb Joana, filla de l’anterior Pere Salelles.197 Però en volem destacar un de tots aquests, el de l’any 1435,
entre Guillem, el nét hereu, del mas de la Riba, amb Angelina Masdovelles, filla de Dalmau Masdovelles
de l’Arboç del Penedès, del que parlarem al final d’aquest capítol.

Dos inventaris “post mortem”

Els inventaris són els documents que major informació positiva ens dóna sobre la
riquesa material, si bé no es poden agafar com a fidel reflex de la realitat;198 alguns
autors diuen que una cosa són els objectes que es posseeixen i una altra els que

197
Mirar quadres 5 i 6. Hem comentat ja que els Salelles estaven dins la política municipal de Vilafranca i
molt relacionats amb les forces vives de la Vila.
198
Ens ho diu P. Saavedra Fernandez, Evolución de una agricultura de autoconsumo a través de los
inventarios post-mortem: la Galicia cantàbrica, 1600-1800 i altres, la majoria referents a inventaris del
segle XVII.

72
s’utilitzen.199 o que, l’inventari s’ha fet amb massa temps de retràs respecte a la
defunció de l’individu estudiat, i que per tant implica ocultació, pèrdues i imprecisió en
la identificació dels objectes.
Jo crec que els inventaris ens ajuden a ampliar la informació que podem haver
aconseguit per altres mitjans. Com en el nostre cas, si fins ara hem comentat aspectes
econòmics del llinatge Gual, anem a veure quin patrimoni material tenien, on viuen, si
té relació el que fan amb el que tenen o fan servir.
Només hem pogut aconseguir dos inventaris, però els dos ens poden donar una “petita”
idea del que podrien tenir o fer servir. A més podem comparar els dos inventaris, ja que
el de Francesc Gual, mercader, forma part de la vida urbana. Tot i que aquest alberg,
forma part de la donació que va rebre en temps de núpcies per part del seu sogre, en
Berenguer Maiol, avarquer200, l’any 1403. L’altre, és la masia de Pere Gual de Pacs. Si
el primer correspon a l’any 1423, el segons és de l’any 1507.
Saber una realitat – a partir de la riquesa material – i comparar-la amb una altra – potser
no gaire diferent – ens pot ajudar a veure molt més com devia ser el seu patrimoni, en
aquest cas, material.
Francesc Gual, mercader morí el 22 d’agost de l’any 1423. El dimecres, dia 15 de
setembre es fa l’inventari.
Les cases dels mercaders i menestrals eren força diferents les unes amb les altres.201
Anem a veure si la casa d’en Francesc té alguna cosa a veure amb les de Barcelona.
Alguns eren albergs, que eren espais més gran que una casa.
Els inventaris sovint es feien perquè així ho manava la llei, en aquest cas encara era més
evident. Els fills de Francesc i Francesca eren menors i tenien com a tutors a Jaume
Gual i el seu fill. Francesca era usufructuària dels béns del seu marit i s’havia de saber
de què disposaven.
El segon inventari, correspon a Pere Gual de Pacs. És “manat” pel batlle Joan Carbó de
la Buadella, del terme de Sant Martí Sarroca, Bartolomé Gual, Antoni Gual i Jaume
Gual, tots germans, tutors de Bartomeua, filla del difunt Pere i Maria, de 8 anys. També
és demanat l’inventari per part del batlle de Pacs, Antoni Casanoves.
Tot i que són dos inventaris molt separats pel temps, ens donaran una idea de com eren
aquests espais de “vida” i potser sabrem com va canviar el patrimoni entre aquests

199
M. Santiveri Morata , Niveles de vida material en la sociedad leridana....
200
L’ofici d’avarquer era el d’espardenyer.
201
Teresa Vinyoles, La vida quotidiana a Barcelona vers 1400, pàgs,62

73
anys. No hem d’oblidar que Francesc no va passar la guerra del 62/72 i en Pere sí. Tot i
això sempre ens faltaran aspectes que se’ns escaparan i no podrem saber. Farem el
comentari seguint el mateix ordre que ens donen els inventaris.

Inventari de l’alberg de Francesc Gual, mercader,
i la masia de Pere Gual, pagès de Pacs.
La casa urbana la situem al carrer de Cap de Creus de Vilafranca del Penedès, a la casa
que li fou donada per Berenguer Maiol, el seu sogre, el dia de capítols matrimonials,202
...Primo fou a trobat en la heretat del honrat en Francesch Gual ·1· alberch, lo qual
havia e possehia dins Vilaffrancha, per fi e franch alou... La majoria dels mercaders a la
Vila, formaven part dels ciutadans honrats. Els mercaders tenien un paper essencial en
l’univers social de la Vila. Berenguer tenia en propietat l’alberg. El fet de que hi visqués
en el moment de la seva mort ens fa creure que abans del seus casament, l’any 1403,
vivia al mas de l’Alzina, amb els seus pares. Trobem objectes que pertanyen al seu
sogre, que deuria viure al costat. El fet de que l’inventari separi els que són de Francesc
i del sogre ens fa més fàcil no confondre’ls. Va viure en aquest alberg durant vint anys.

L’accés a l’alberg es fa per una entrada que és sota voltes o columnes, on hi ha a la
planta baixa en uns edificis afins, l’estable i el celler. Sota l’alberg hi havia la
botigueta203. I el menjador, és a dir la sala i la cuina també a la planta baixa. En el
menjador hi ha una arcada.204 L’edifici deuria correspondre a dos cossos, a la primera
planta i sobre la cuina una cambra i la casa de les gallines, que suposem correspondria a
un petit galliner. I una altra cambra sobre el carrer, referint-se a que estava subjecta per
les columnes ja anomenades que seria la més gran.

Pel que fa a la masia, l’accés corresponia a diferents edificis, primer la casa on estava
dit Pere Gual defunt, ab sas portas bonas e quasi tota nova ab son forrellat, pany e
clau. La cuina a baix, a l’entrada. L’estable amb unas portas ab sa barra, també a la
planta baixa. El celler amb las portas ab son forrellat. La botigueta el galliner i una
pallissa, amb el seu porxo de palla i l’era davant. Pujant a la primera planta enmig de la
scala que puja a las cambras e menjador, una porta nova, bona. En aquest espai hi

202
Aquest carrer és el que correspon a l’actual plaça de la Constitució. Hi ha voltes, on les botigues hi són
al sota. En època medieval sabem que existia tal com són ara.
203
Espai aquest, que tenen actualment quasi totes les botigues que són en aquest carrer.
204
Les arcades són també fàcil de veure actualment en qualsevol botiga o casa d´aquest carrer.

74
trobem una primera cambra al cap de la scala, una altra cambra o menjador que mira a
la finestra, amb sa porta, forrellat e balda. Una altra sobre l’estable ab sa porta sens
tanchadura. Una tercera que mira la finestra al camp de blat, ab sa porta. Una quarta
que mira la finestra devers casa ab sas portas. I una cinquena cambra, on mori dit
defunt ab sas portas, ab sa tanchadura e clau e las portas de finestra.
Podem veure per tant que la masia té força espai. A part dels edificis annexos, té també
una planta però amb cinc cambres. L’alberg urbà només tenia dues cambres a la primera
planta, tot i que no sabem les dimensions d’aquestes.

Els objectes relacionats amb oficis i/o feines del camp

En Francesc compartia l’ofici d’avarquer del seu sogre, en els capítols matrimonials li
dóna l’obrador. Hi trobem en l’alberg, a l’entrada, on deuria tenir l’obrador que donava
al carrer: treneylles d´espart, 38 sogues d’espart, cinc parells d’espardenyes d’espart,
cordes de cànem, dos dogals de cànem,, 2 lliures de cordes de cànem, cuiro.. com que
venia i pesava el que feia a l’obrador hi tenia una post de comptar diners i unes
balances de fusta amb el seu calastó de ferro, amb 4 lliures de coure i mitja de ferro.
No hem d’oblidar que procedeix del camp i també – com veurem- rebia censos amb
espècie de les diferents possessions que tenia, necessitava posar – sobretot, el blat- en
un garbell, senalles, una en 8 punyerons, aixades, sacs de borràs ,de canyamàs amb 4
quarteres de forment, sarrions on hi posava el blat, 2 atxes, 2 podadores, 2 dalles.
L’existència de la vinya a la comarca també li fa possible fer-se el vi a l’alberg o tenir
alguna vinya pròpia o arrendada que li proporcioni. Hi trobem al celler un cup de 45
somades de cabuda, una tona de 12 sisters, una bóta maresa, carratells, en un, un poch
de vin blanch i 3 portadores.
El treball amb fibres tèxtils, el cànem o el lli, segurament també cultivat per part
d’alguna de les seves explotacions o de la família, no és d’estranyar trobar-ne en
l’alberg : en el celler hi ha 2 masses de picar lli, a la cambra gran de l’alberg s’hi troba:
18 fusos, 9 cabdells i 9 rams crus de fil, tres pintes de pentinar lli, 14 rams de fil
apuntat, ja cuit. Les llargues hores del lleure de les dones de la casa es dedicaven a filar
i cosir.
L’abastament d’aigua es faria per mitjà d’un pou. En l’inventari no ens ha surt el pou
però sí que hi ha al celler : una corriola de pou guarnida de ferro, ab una soga nova,
potser el pou no hi era i la corriola servia per altres pous de les seves terres.

75
Tot el que hem vist es refereix a l’alberg d’en Francesc. Anem a veure que hi havia a la
masia d’en Pere. Si a l’alberg situat a la Vila hi ha utensilis relacionats amb l’ofici
d’espardenyer, a la masia hi hauria d’haver més eines agrícoles, i aquestes abunden :
cistelles de canya, 2 quarteres de fusta, una ordiera, l’altra formentera; sacs de borràs
grossos plens de farina, que hi poden haver sis quarteres; sanalles per posar civada,
costals d’una quartera; un sacot de 2 quarteres; una podadora que penjava del sostre
de l´entrada; sogues, de pèl i de cànem,a l’estable hi ha una arada amb la seva rella; 2
relles de migsenceres, les tirandes, dos collars e jou...una somera de sis o set anys, un
parell de mulas, la una de sella, l´altra ab la cua llarga; una sella, un fre, estreps, un
aixa, una destral, 3 falç, arpelles de ferro, 6 càvecs entre bons i dolents, un càvec de
polcar safrà i una aixada, tot penja amb una barra, un rascle amb 3 pues, de ferro, 6
forques i un trill. A l’entrada hi havia dos parells de balances, 5 pesos de ferro entre
lliures, mitges lliures i onzes. Això ens pot fer pensar que vendrien part de la seva
producció. Les quarteres de fusta i les balances així ho fa pensar. En Pere si que
treballava la terra, sabem que podien podar i llaurar les vinyes, amb eines i bèsties amb
els seus guarniments per llaurar o traginar la producció.
En el celler com a eines relacionades amb la viticultura hi trobem : un cup de cabuda de
30 càrregues més de mig de verema; una bóta grossa de 10 càrregues; 2 bótes mareses;
2 parells de portadores bones i dues de dolentes; 3 carratells d´una càrrega cadascun,
plens de vinagre; embuts; unes carbasses vinaderes ; barrils de fusta; un barril vinader
i unembut de terra per triscolar.
És clara, la importància de la producció, conservació i venda del vi a la masia.
Les llargues hores de Maria, la muller de Pere també les deuria dedicar a filar. Hi
trobem debanadores amb el seu fus de fusta, rams de fil,3 rams d’estopa, un paner de
verga en que hi ha 14 rams de fil i 7 cabdells entre bri i estopa, una fusada de fil, 19
cabdells de borràs penjat a la paret, en un caixò 40 rams de fil. Sobre la botiga dos
fexos de li no espedeçat. Si fa o no fa les dues dones, la Francesca i la Maria, que
documentem amb un segle de diferència, feien les mateixes feines. Caldria però dir que
a la masia el fil, cànem, lli, el fabricaven i segurament també el venien, cosa que també
podria haver passat a la vila. El fet de ser mercaders – part del llinatge – podria haver
ajudat a que això fos així.

L’alimentació

76
Per poder elaborar-se el vi hem vist que tant l’alberg com la masia estan ben proveïdes.
A l’alberg en relació amb l’alimentació hi trobem a la botigueta 6 gerres olieres, també
hi ha 8 gerres olieres a la cambra de sobre la cuina.
Al celler una alcolla de terra verda per tenir 12 quarteres de vi, farinera de terra amb 4
quarteres de farina, un quartó de safrà, poalets de terra, de coure, gavadals per rebre
l’aigua dels poals, altres gerres escampades per tot l’alberg. Hi ha tres pasteres, dues
situades a la cuina, una de poc valor, l’altre, : pastera cubertada amb la seva escaleta,
sedassos per a passar la farina, el riscle. La tercera en una cambra, a la primera planta
on hi ha un banc e una pastera i 2 posts de pastar i 2 sedassos i una rasora205 També
tenen una caixeta on tenen el pa. En l’alberg també hi trobem mig quarter de cansalada
en una cambra de dalt.
Al seu abast tenia les gallines per poder-se proveir d’ous i d’aviram: en la casa de les
gallines, 3 gallines i 2 polls, una lloca amb 14 polls o 5 coloms pahoners.

A la cuina hi ha els utensilis necessaris per poder cuinar com,4 paelles, una cassola
d’aram i una altra de terra,: una giradora 25 talladors de fusta, 2 culleres, 2 de grans,
5 escudelles de terra, 3 olles de coure, morters de coure i de fusta, 13 escudelles, 4
salers de fusta, 1 tenidor d’ast, una esmoladora llarga oliera, 3 setrills.
En la masia hi trobem també menjar, amb la pastera bona amb els seus petges, dos
sedasos, una escaleta i la rasora. Relacionat amb el porc, hi ha una escudelleta plena
de sagí dolç, mig sagí de porc, un tros de cansalada, que poden haver, 2 lliures.
2 olletes de tenir mel, 1 pot de vidre ple de mel; 2 arnes, en la una hi ha mitja quartera
de veces, en l’altre 3 cortans de fanàs, 8 quarteres de civada, un bressol i mig de
pèssols, 26 feixos d’alls, en un caixò nous.
En el galliner, un gall, 4 gallines i un porc.
Hi trobem diferents tipus de cereals: 80 quarteres de forment vermell, 10 quarteres de
xexa206 mallorquí, 5 quarteres de xexa, 12 quarteres de llavor vermell, 10 quarteres de
xexa, 15 quarteres de vermell i una de forment, tot a la cuina.

També, utensilis per cuinar. Ells disposen de xemeneia, lleves per posar l’olla al foc, 4
calderes d’aram, olles d’aram i de coure, una conca de caldera, un escudeller on hi ha

205
Paleta per a raure, especialment la pastera.
206
Blat mallorquí.

77
6 escudelles,3 plats, un tallador i 2 culleres de fusta, morters de terra i de coure, un ast
de ferro, 2 paelles, 2 olles de terra amb els seus cobertons, un setrill d’oli, un tallador.
Dins d’un armari, amb una cistelleta es troba 12 parells d’escudelles pintades, bonas; 5
parells de plats obrats, bons; dos brocals i 2 tasses. En un tinell fet de guix a la cuina
hi ha un càntir de terra per beure.
La cuina és a la part baixa i el menjador a dalt., La llar i el pastador són dues de les parts
importants que hauria de tenir tota cuina. En les dues cases no hi és tot – com hem dit
abans -.

En quant a la higiene i neteja no hi trobem cap latrina ni privada a la masia. A l’alberg
una cadira de privada , un bugader a la cuina, un lavador de cap de ferro al menjador.
Espai aquest, una mica estrany, tot i que no fora per rentar-se les mans a l’hora de
menjar. També bassins de llautó. També trobem bassins de llautó a la masia i dos cossis
encastats en la paret, a la cuina.

Les armes, la defensa

L’alberg estava molt ben proveït d’armes. Com a armes ofensives hi ha al menjador: 3
glavis llargs (espases), una altra espasa amb lo pon rodó cuberta de cuiro negre. En
una cambra 2 espases fornides de negre, 2 matrassos, dards, una corretga amb un
coltell i una daga gran.
I les ballestes. Hi ha quatre tipus de ballestes : una de croc o d’estrep, per posar-hi el
peu i fer força, mentre la corda era tesada amb el croc o ganxo. Una per levar, és a dir,
una per portar-la a sobre, al carrer. Una tercera la té en penyora per 6 sous en Torrelles.
I Una ballesta amb un carta. I a parts d’aquestes : un croc, dos arbrers japonesos,
cartaxos, un amb 6 fletxes, i dos escuts, un scut blanc ab senyal de sol i un escut amb
senyal de creu
El joc de la rutlla, es jugava en un espai que tenia Vilafranca en època medieval. Era un
joc on es feien servir ballestes.207 No era habitual tenir més d’una ballesta a les cases de
Vilafranca. Tenim altres inventaris de la Vila que així ens ho confirmen. El mànec o
suport de fusta anomenat arbrer ens diu que és japonès, no hem sabut trobar la raó,

207
Un exemple seria un ban de Vilafranca de l’any 1447 on es fa saber que a petició dels jugadors de
ballesta s’anuncia que s’han plantat uns arbres a la plaça nova de fora de la muralla on s’acostuma a jugar
a ballesta. I es prohibeix tallar branques dels dits arbres i lligar-hi porcs o bèsties, ni tirar pedres, ni
fems... AHCV, notari Bartomeu Llopis, Caixa 101.

78
podrien haver vingut de fora de Catalunya, amb els Gual que van viatjar?. No ho sabem.
Per altra banda, la casa d’en Francesc és situada en l’espai on es celebrava el mercat,
caldria pensar que alguna d’aquestes armes era per defensa personal, ja que venia gent
de tot arreu a vendre i comprar al dit mercat . Les moltíssimes dades sobre baralles que
es poden trobar a l’arxiu de Vilafranca així ens ho confirmaria.

A la masia no sembla que la defensa sigui tant necessària. Tot i amb això les armes
estan situades a l’entrada, per poder-les agafar de seguida en cas de necessitar-les : una
llança llarga i una ballesta, o al celler : una espasa del dit difunt. I escampat per la casa
hi trobem un cartax dolent que penjava a la paret, un altre de cuiro amb 8 passadors i
unes corretges d’espasa grans antigues.

Els llits i les robes de llit

A l’alberg, a la cambra sobre el carrer, el llit tenia una màrfega plena de palles amb el
seu matalàs de fustany vergat amb sotana de canemàs vermell ab travesser de fustany
barrat, ple de ploma, amb dos llençols de bri de 3 teles; una vànova ondada; dues
flassades blanques amb llistes als caps, burelles i verdes. Hi trobem també un parell de
llençols oldans de 3 teles, un de bri, l’altre d’estopa; un altre matalàs de canamàs ens
negre i vermell; una flassada blanca amb llistes burelles i vermelles i una altra amb
burelles vermelles i grogues; coixí obrat de seda antic; 10 llençols més; dos coixins
amb ratlla i botons de seda morada; un altre travesser gran de fustany amb llistes; 1
parell de llençols de 3 teles; una vànova prima gran abotonada; una altra flassada
blanca amb llistes vermelles als caps, vermells i puntes als costats; un llençol de bri;
diferents teles de llençols esquinçats; dues flassades, una amb llistes blaves, l’altre amb
llistes vermelles;

A la masia :
4 màrfegues grans, plena de palles; un matalàs; quatre parell de llençols; 5 flassades
blanques i 3 burelles; 3 travessers; en un caixò un parell de llençols nous; un llençolet
vermell i un coixinet; un llençol nou d´estopa que encara no és cosit. Frase que ens
indica que es cosien ells mateixos els llençols. Un parell de llençols prims, de bri, de 3
teles, bons; tres més grossos, de 3 teles; un llençol gran per cobrir unes robes; llençols
sotils de tres teles i una tela sobre un llit; parell de llençols de 3 teles comunals;

79
Notem que en quant a llits, la masia en tenia quatre/cinc com a mínim208 mentre que a
l’alberg n’hi hauria dos. Això ens podria donar la idea de que a la masia eren més
família o més gent a l’hora de dormir. Cal dir, però, que hi ha llençols no fets servir a la
masia ( nous ) i per tant no es segur que fessin servir tots els llits.

Vestits
A la vila hi trobem:
2 mantell; tirabraguer; dues aljubes;209una camisa d’home, una gramalla negra, una
cota folrrada d’esquirols; un gipó blanc de fustany; gonelles, típic dels pagesos; un sac
mallorquí folrrat d’esquirols, amb mànegues i calcers. Una altra cota de gipó; un capell
de sol, folrrat de tela negre de rostay;2102 camises del difunt; unes calces; diferents
sacs, alguns estripats, altres folrats o brodats; 2 caperons;
A la masia :
Dues calces i unes grises; un giponet dolent, de fustany; una camisa de dona dolenta;
unes calces blaves; 4 camisotes d’home dolentes; 1 camisa bona de dona; un mantó
negre de dona; 2 camises noves del dit difunt; dos mantells de dona negre, un de bó
l’altre usat; una gonella de canyelat bona, una altra verda i una de vermella, de dona;
una saya de mescla del dit difunt i una altra dolent; un sayet d’estamenya morada, de
dona; unes faldetes de capellant bones; un altre sayet de dona de mescla; un mongil
lleonat de dona, dins d’una capsa : un sombrero negre bò, dos ligues de vels, de cotó i
de seda,5 parells de mànegues de dona verdes, vermelles i de mescla, una capa negre,
ja usada,una toca d´home,3 cotetes de cotonines,5 canes de drap d’estopa i 3 canes i
mitja de drap de bri prim, una mànega de dona, 51 quart, de cànem bragat.

Roba de casa

208
Les màrfegues/matalassos que surten en l’inventari ens poden guiar en aquesta hipòtesis.
209
Vestimenta més aviat morisca, que també feien servir els cristians, consistent en un cos cenyit a la
cintura, botonat, amb mànigues i faldilla que arribava als genolls.
210
El té en Berenguer Maiol, el seu sogre.

80
De la neteja : 8 tovalloles, 2 manils amb llistes de cotó blau, de daus; 4 tovalloles, dos
en un pèssol; una tovallola prima amb ratlla i flocadura als caps; dos manils blancs de
cobrir la pastera; uns manils llargs amb llistes de cotó blau; 2 manils més; 1
eixugamans.
A la masia :
Manils; 2 tovalloles; uns manils nous, barrats de blau.

De la taula : tovalles de canamàs de Borgonya, amb llistes de fil blau; 4 tovallons, en
dos pèssols en dos engrunats; mitja dotzena de tovallons nous en un pessol, eren dins
d´un cofre; 3 tovallons més, dos en un pèssol; unes tovalles d’una cana i mitja amb
llistes blaves de cotó;
A la masia :
Un parell de tovalles, 2 tovalles sotils, 2 de grans, bones, en què hi ha unes barrades de
blau als caps,
Tot el que hem enumerat de l’alberg era situat a la mateixa cambra, la cambra sobre el
carrer, a la primera planta.
A la masia, la roba era desada en la cambra de sobre l’estable.
Concloent aquest apartat del vestuari, indiquem la diferència en la roba d’home o de
dona segons si era a la masia o l’alberg. A la masia hi havia més roba d’home que no
pas de dona. Mentre que la roba de neteja , de llit o de taula era més utilitzada a l’alberg
que a la masia del segle XVI.
Per conèixer la riquesa d’una casa cal saber els mobles que hi havia. Els seients, els llits,
els llums...
A l’alberg, en quant a il·luminació hi ha a l’entrada 2 torxes, al menjador, una llàntia
davant Sant Cristòfol, 4 llumaners, un amb cunya de ferro,5 canalobres, enmig de l’arc
un canalobre de banyes de cèrvol amb una nina. A la cambra de sobre el carrer, un
canalobre que puja i baixa i 2 llumaners.
En mobles té a l’entrada una post de pi, al menjador una tauleta amb els seus peus
llevadisos, dos cairats que serveixen de bancs, a la cuina, una taulota on hi ha les
escudelles, una tauleta migsencera, en la cambra sobre la cuina, un llit amb 4 posts, tot
parat211, en la cambra de sobre el carrer, dos llits, un, amb 8 posts tot parat, l'
altre amb 5
posts, també parat, un armari de plegar, un cofre valencià pintat, amb la seva
tancadura, dos cofres blancs, enlleonats, un cofret encuirat, enlleonat amb un lligar de

81
vèls, un altre cofret encuirat enlleonat,una caixeta amb dos forats per posar diners
(una guardiola ), una altra per tenir diners amb 2 forats, una arca amb peus, als caps
de sí mateixa212, un banquet, una tauleta plegadisa amb els seus peus, un banc de seure,
un altre llit de 5 posts tot parat, una banqueta davant del llit, un cofret de poc valor.
El que abunda a l’alberg són cofres i llits. Hi tenim només una arca. Sembla que també
hi havia cortinatges perquè a la cambra de sobre el carrer hi ha 2 peses de cortines amb
senyal de lleó.

A la masia d’en Pere Gual en quant a il.luminació hi ha, a la cuina, 3 llumaners, amb
cunya de terra, un canalobre de ferro dolent, a la cambra on morí el difunt, un
canalobre de llautó xic. Hi trobem els mobles, a l’entrada, una taula amb els seus peus
i dos bancs, a la cuina, dos bancs de fusta grossos, al celler, dos bancs, a la primera
cambra del cap de l’escala, bancs de fusta, una caixeta xica, un cofre gran amb el seu
pany i clau amb roba dins, una altra caixa xica, buida, al menjador, un banc gran i una
taula gran, un banc davant del llit, en l’altra cambra sobre l’estable, un banc nou i dos
sotils, una taula gran nova, una taula amb els seus peus, sotil, una estrada nova de 3
trons, amb els seus panys i claus i que a dins hi ha coses vàries, un caixò, un cofre gran
amb pany i clau en que hi ha roba, una caxota dolenta sense cubertor, un cofre gran
groc amb el pany i clau amb roba dins. Un altre cofre gran, groc, nou amb el pany i
clau i que a dins hi ha: Una capsa pintada amb dos managuins, una altra capsa
pintada. Una caixeta petita sense cubertor, dolent. Una caixa plana amb el seu pany i
sobrepany, un cofret xic ferrat amb pany i sobrepany buit.
Pel que veiem l’alberg era més il·luminat, sobretot el menjador, espai on deurien estar-
hi més hores.
Ens faltaria encara relatar aquells objectes , que al nostre entendre, els trobem d’una
certa qualitat, aquells que serveixen per decorar la casa o ens poden mostrar una certa
espiritualitat. Jaume Aurell ens diu que la casa, la llar familiar d’un mercader, és el medi
on desenvolupa la seva vida privada, i en molts casos la professional. És lògic, doncs,
que la seva religiositat impregni algunes de les estances de les cases213. L’alberg de
Francesc nomé hi té al menjador un retaule de Sant Cristòfol amb la passió de

211
Ens refererirem a la màrfega, llençols...
212
de poc valor i que té Jaume Gual.
213
Jaume Aurell i Cardona, Iconografia a les llars mercantils del segle XV, mentalitat, estètica i
religiositat dels mercaders a Barcelona, pàgs, 302, dins l’Anuario de estudios medievales, C.S.I.C. 25/1,
Barcelona, 1995

82
Jesucrist. Ens segueix dient Aurell : Hi trobem retaules, - sovint composicions
articulades; oratoris, tapissos...No pas a la casa d’en Francesc. A la masia de Pere,
també al menjador hi ha un oratori de paper amb el crucifix i amb una tovallola. En la
cambra on morí Pere, un paper pintat a la paret amb la figura de Nostra Dona i de Sant
Bernat. No podríem pas dir que aquestes dues famílies són molt religioses. Això també
ens confirma que de fet, només hem trobat dos Gual que són preveres i una filla que es
fa monja durant tot el segle XV. No és molta cosa si pensem la quantitat de branques
familiars que eren.
En quant a joies o objectes de valor tampoc és gaire variat. A l’alberg, en la cambra
sobre el carrer només podem llegir, dues estores, una de paret, d’obra de València,
l’altre d’espart, de peus. A la masia hi trobem un collar d’argent que són 70 grans, un
parell de culleres planes i una copa d’argent que costa 10 ducats. També una conca
d’argent gran. Tot allò que veiem a l’hora de fer els capítols matrimonials, els diners,
els objectes de valors – pocs – que es donen a l’hereu o la cabalera no es reflexen amb
aquests inventaris. Ens faltarien més dades per cobrir més informació al respecte.
Els inventaris anotats no ens ajuden gaire a l’hora de saber el patrimoni d’ambdues
cases. Sí, que podem deduir que no van canviar tant les coses des de l’any 1423 al 1507
en quant a la qualitat de coses materials que posseïen aquestes dues branques del
llinatge Gual.
Podríem dir però, que vist els dos inventaris, no donen molta riquesa material ni en
l’alberg urbà ni en la masia. Més aviat pot semblar que el patrimoni dels Gual s’hauria
de comptar més amb els béns immobles que no pas els mobles.
Tenim buidats altres inventaris de cases de Vilafranca dels mateixos anys i no hi ha
diferències importants entre unes i altres. Cosa aquesta, que ens fa pensar que la
possessió de béns materials de la gent –pertanyessin a la classe que fos- que vivia a
Vilafranca en època baix- medieval era bastant semblant.
Els beneficis aconseguits per les famílies Gual a les zones urbanes o rurals no
necessàriament servien per comprar coses materials - ni cases- sinó que aquests, eren
per tornar-los a invertir, augmentant així les seves explotacions i guanys.

4.2 Ascens per mitjà del matrimoni:
Els Masdovelles
Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, féu donació de la vila de l’Arboç, l’any
1174, al seu fill Alfons I, esdevenint vila reial. Més tard, el rei Jaume II, l’any 1297,

83
cedeix a l’Arboç, juntament amb Molins de Rei i Vilafranca, a Guerau de Cervelló. El
rei Pere III, l’any 1366, autoritza a la vila de l’Arboç a tenir call jueu.
El rei Pere III, el mes de juny de l’any 1339, autoritzà que a més de les fires que ja s’hi
celebraven a primers d’agost, en pogués tenir unes altres que duressin deu dies, després
de les de Vilafranca, passats vuit dies. Alhora concedia seguretat i protecció a tots els
que vinguessin.214
L’any 1358, des de Girona, el rei confirmà les fires de l’Arboç i autoritzà a celebrar-les
deu dies després de la festa de Sant Pere Apòstol, al mes d’octubre.215
Aquests canvis de dates va originar un plet entre l’Arboç i Vilafranca. Els homes de la
universitat de Vilafranca protestaren per l’excessiva proximitat entre les dues fires.
Aquest fet ens porta a comentar la importància que tenia la vila reial de l’Arboç durant
el segle XV. En ella s’hi celebrava també fires i mercat, com a Vilafranca.
Els Gual havien de ser-hi, era important aconseguir relació amb gent d’aquesta
població. Ja la tenien des del segle XIV al casar-se una filla dels Gual del mas de les
Clotes amb un Salbà de l’Arboç, però durant el segle XV no hi era tant.
Els Masdovelles eren originaris de l’Arboç. Tenien possessions a Vilafranca i al
Penedès. S’havien emparentat amb els castlans de Vilafranca. Tot era prou important
per buscar lligams amb els Masdovelles.
Dalmau de Masdovelles és domiciliat a l’Arboç. Estava casat amb Mundina. Germà del
poeta Guillem fou el pare de Pere Joan, de Joan Berenguer i d’Angelina, casada amb
Guillem Gual del mas de la Riba, l’any 1435.

Notoris són els Masdovelles per haver donat dos poetes catalans, l’obra dels quals és
coneguda gràcies a un cançoner elaborat el 1470 per Joan Berenguer de Masdovelles, el
qual aplega gran quantitat de poesies seves i quinze del seu oncle Guillem de
Masdovelles.216
En Guillem de Masdovelles fou poeta al servei de Martí l’Humà i de Ferran I, fou oïdor
de comptes de la Generalitat. Premiat en certamens a Tolosa i Barcelona. Les quinze
poesies que té en el cançoner són datables entre 1389 i 1438. Algunes de les
composicions líriques són escrites en un occità ple de catalanisme. Fou cortesà i soldat;

214
ACA, Registre Cancelleria núm.866, fol 58r.
215
ACA, Registre Cancellaria núm.900, fol 201v.
216
Edició de R. Aramon i Serra, El cançoner dels Masdovelles ( Manucrist núm.11 de la Biblioteca de
Catalunya ). I.E.C., Barcelona, 1938.

84
membre del patriciat barceloní. Oncle de Joan Berenguer de Masdovelles, també poeta.
Fou també soldat a Sicília durant la revolta anticatalana de 1394217.
Té un poema ,Sirventès a mossèn Ramon d’Abella, que refereix les lluites de 1389 en el
nord de Catalunya, quan Bernat d’Armagnac, invadeix el Principat amb l’objecte de fer
valer per la força els seus suposats drets al tron del regne de Mallorca.218És un poema
polític, una defensa de Joan I a més d’una dura crítica dels traïdors al rei i ara partidaris
del d’Armagnac.
També, Sirventès al siti de Catània, és un poema polític. Compost per ordre del duc de
Montblanc, l’infant Martí, i durant el setge de Catània, un dels episodis de la revolta
siciliana de 1394, violent i agressiu, ple de rancor contra els rebels.
Joan Berenguer de Masdovelles, era nebot de Guillem i germà d’un altre poeta, Pere
Joan de Masdovelles. L’any 1442 heretà al primer dels esmentats. Partidari de Joan II
durant les guerres civils, el monarca li va fer donació de L’Arboç del Penedès com a
premi a la seva fidelitat. Els seus poemes comprenen del 1438 al 1467. En la seva obra,
molt extensa, apareix com a poeta amorós i religiós. Però el sector més significatiu de la
seva obra són els poemes polítics, perquè ens mostra la reacció, sovint interessada, d’un
partidari de Joan II. L’obra Regne divís és desolat, perdut, la va llegir el 17 de gener de
1459 en ocasió de l’entrada de Joan II a Catalunya i de la rebuda que li va ser feta a
Vilafranca, on es trobava Masdovelles. Eren presents Lluís Despuig, mestre de
Montesa; Pere d’Urrea, arquebisbe de Tarragona, i Lope Ximénez de Urrea, entre altres
grans personatges i partidaris de Joan II. De to pessimista, anota els mals produïts per la
guerra i aconsella la pacificació del país:
Regne divís és desolat, perdut,
E no ha rei ajudat per Déu sia,
e ço ne part per mala tirania,
que lo pus fort ha sobrat o vençut.

217
L’any 1380 el rei Pere III de Catalunya-Aragó, cedí els seus drets a la corona siciliana al seu fill Martí,
que hauria de governar l’illa com a vicari, mentre que el fill d’aquest, del mateix nom, es casaria amb la
reina Maria. L’infant Martí aconseguí de desembarcar a l’illa, on la reina Maria i el seu marit Martí I de
Sicília el Jove foren rebuts per tres vicaris. Quan semblava que la reinstauració de la reina Maria i el seu
marit ja havia estat aconseguida, s’inicià el 1393 una revolta que s’estengué per tota l’illa. Quant l’infant
Martí, esdevingut rei de Catalunya- Aragó a la mort del seu germà Joan I (1396) deixà l’illa, el 1397,
Sicília estava gairebé pacificada.
218
Ramon d’Abella defensava el territori al voltant de Torroella de Montgrí i Palafrugell i el nostre poeta
formava part de les seves companyies.

85
Molts altres poemes són dedicats a Joan II, com el de Si la fe fos per los tots bé tenguda,
composat el 1464. Es tracta d’un violent atac contra l’Església catalana, rebel en part
contra l’autoritat reial, i contra el conestable Pere de Portugal, titulat rei de Catalunya.
Pere Joan de Masdovelles fou germà de Joan Berenguer i nebot de Guillem de
Masdovelles. Es casà amb Isabel, filla de Lluís de Vilafranca, castlà de la Vila, senyor
de la casa de les Pujades ( Castellví de la Marca ).

Capítols matrimonials Masdovelles/Gual
La vídua Caterina, del mas de la Riba, ho va tenir clar. L’any 1435 casà -com a tutora
que era del seu nét i usufructuària del mas- l’hereu del mas de la Riba, el seu nét, amb
Angelina Masdovelles, filla de Dalmau.
Aquest casament, va produir amb els Gual del mas de la Riba un ascens social
important, a partir de 1435 fins mitjans segle XVI. Durant tots aquests anys els
Masdovelles i els Gual van anar junts molt sovint. Uns exemples en són la tutoria que
tingué en Joan Berenguer de Masdovelles de l’Arboç del seu nebot en Joan Gual, fill de
Guillem, l’any 1457 conjuntament amb Jaume Gual, mercader de Vilafranca. O el 1490
on té lloc la creació i venda d’un censal mort, de valor 10 lliures anuals, atorgada per
Francesca, viuda de Joan Gual, donzell, senyor de la casa de la Riba, Joan Gual,
donzell, fill dels indicats, i Pere Fàbregues, procurador d’en Guillem Joan de
Masdovelles, a favor del discret Blai Merles, prevere de Vilafranca219 o l’any 1499 on
Guillem Joan de Masdovelles com a veguer de Vilafranca, va donar poder a Joan Gual,
donzell, de la casa de la Riba, que, en nom d’ell, renunciés al càrrec de veguer davant el
lloctinent general de Catalunya,220o també el 1502 en què Joan Gual, donzell,
procurador de Guillem Joan de Masdovelles, atorga un establiment enfitèutic, a favor de
Pere Gual, pagès del mas de l’Alzina, d’una peça de terra de set quartons situada a la
parròquia de Sant Jaume de Moja, al lloc anomenat “Pera Borda”.221
Els capítols matrimonials d’Angelina Masdovelles i Guillem Gual es signaren dins de
l’hort del monestir dels frares menors de Vilafranca. 222
En aquests capítols, Caterina, àvia de Guillem, li concedeix tota l’heretat del mas de la
Riba ( censals morts, violaris, quadres, rendes...). Guillem té disset anys.

219
AHC, notari Bartomeu Llopis. Protocol XV-XXIX-5. Foli 39r.
220
Ibidem.Notari Jaume Bartomeu.Llibre 1498-1503.Folis 4r i 4v.
221
Arxiu Comunitat de Preveres de Vilafranca. Pergamí 951.Carpeta 8.
222
Prop del monestir els Masdovelles hi tenien un carrer en el seu nom. El monestir estava situat en
l’espai anomenat en la documentació com la quadra de Masdovelles.

86
El germà d’Angelina, Joan Berenguer de Masdovelles, cavaller de l’Arboç, com hereu
de Dalmau de Masdovelles, dóna la llegítima en forma de dot, segons la voluntat del seu
pare Dalmau, a la seva germana de 5.000 sous barcelonesos.
Guillem fa augment o esponsalici de 2000 sous barcelonesos.
L’ascens social, els Gual ja l’havien aconseguit a Vilafranca, gràcies amb altres enllaços
matrimonials, però aquest va ser el que els col·locà directament dins la classe de la
petita noblesa del Penedès i dins la política. El llinatge es tornà a escampar cap a
l’Arboç i la comarca del Baix Penedès. Uns exemples en són, un Joan Gual, que l´any
1477 forma part del jurat de la universitat de l’Arboç.223
Tot plegat va fer, que els Gual, fossin amos de patrimonis considerables, acumulats

ELS MASDOVELLES, VILAFRANCA, L'ARBOÇ I ELS GUAL, segle XV, Quadre 12

GUILLEM DE MASDOVELLES DALMAU DE MASDOVELLES
POETA L'ARBOÇ
L'ARBOÇ

MUNDINA

PERE JOAN DE M. JOAN BERENGUER DE M. ANGELINA
POETA L'ARBOÇ L'Arboç
POETA Matr.1435

ISABEL BLANCA GUILLEM GUAL
filla de Pere Lluís de Vilafranca MAS DE LA RIBA
castlà i senyor de les Pujades
Castellví de la Marca

GUILLEM JOAN DE M. JOAN JOANA
VEGUER DE VILAFRANCA Mas de la Riba

FRANCESCA MARTÍ
2ªnúpcies

també, per les diferents estratègies matrimonials que anaven aconseguint.

223
En el document on hi surt un inventari de les joies i vasos sagrats de l’església de l’Arboç tot indicant
els seus dipositaris. Llibre vermell de l’Arboç, fols. 125-125v.

87
CONCLUSIONS

Des de que vam enfocar aquest treball sobre la família Gual, sabíem que una crisi al
segle XIV – XV hi va ser en els espais en els quals va viure el nostre llinatge. No
sabríem però, situar-la en uns anys concrets d’un o altre segle, ni el temps que va durar.
Hem dit, en la nostra introducció, que la intenció del nostre treball era veure si el
llinatge Gual va patir aquesta crisi i si va repercutir en l’evolució del seu patrimoni.
A finals d’aquest segle sorgeix un aspecte econòmic/patrimonial important dins del
llinatge Gual, i farà que els anys posteriors, moltes de les actuacions dels Gual girin al
voltant d’aquest aspecte, ens referim a la suma en el seu patrimoni, del Mas de l’Alzina,
mas, que a pel fet d’estar situat molt a prop de Vilafranca del Penedès ajudarà a que els
fills d’aquest i dels altres masos del llinatge inverteixin i participin de l’engranatge urbà.
Hem vist en tota la documentació registrada en el treball que, els Gual – sobretot en el
segle XV – són inversors ocupats en generar cada vegada més guanys econòmics. Eren
homes de negocis que actuaven com arrendadors, administradors o gestors de rendes
senyorials ( familiars o no ), prestamistes per a persones de qualsevol nivell social,
comerciants sols i en societats i inversors tant en propietats rurals com urbanes.
Aquesta primera idea ens dóna ja el convenciment que al llinatge Gual, durant el segle
XV no li va repercutir la crisi en el seu patrimoni, tot el contrari, aquest es va anar
ampliant.
Sabem que la terra era una vàlua segura a l’edat mitjana. Totes les fortunes eren per
aconseguir un patrimoni immobiliari rural i urbà, explotat sota cens. La possessió de
propietats era el primer indicador de la posició social. Així podem constatar que tots els
Gual són propietaris de la casa o masia on viuen i d’altres cases, horts, vinyes, camps...
des del segle XIV fins més enllà del segle XV. A partir del mas de la Riba ( Sant Martí
Sarroca ) que ja abans de l’any 1340 és dels Gual amb les seves terres i possessions.
Abans de l’any 1350 el mas de les Clotes també forma part de les propietats dels Gual.
Igualment el mas de Pacs, abans de l’any1370. I el mas de l’Alzina abans des de l’any
1379.
Masos que anaven acompanyats per les seves unitats d’explotació, que ells treballaven o
establien a altres pagesos. Cap d’aquests masos va desaparèixer o va passar a ser un mas

88
rònec durant el segle XIV i XV. Ni tampoc van ser menys les terres que formaven part
dels dits masos. Hem anomenat que l’any 1388 un Gual, del mas de la Riba, compra
terres i cases a prop de Vilafranca i als seus voltants o el senyor de Pacs, que estableix a
un advocat de Vilafranca , terres que són del domini útil de Bernat Gual del mas de
Pacs. I molt important és ressaltar la venda abans de l’any 1389, de forment dels Gual
del mas de l’Alzina als prohoms de la universitat de Vilafranca. Aspecte aquest últim,
que ens dóna a afirmar que les terres dels Gual estaven en bon rendiment, durant aquests
anys.
Si entrem en els anys primers del segle XV veiem una continuïtat en la possessió de les
terres i masos. El mas de la Riba té l’any 1399, terres cultes i ermes, vinyes i arbres de
diferents fruits. A més, continuen ampliant el seu patrimoni a partir d’una acurada
política matrimonial, sobretot amb casaments amb gent important de Vilafranca del
Penedès i que més d’un els fa emparentar amb la petita noblesa.
Resumint, no és probable que la producció de les terres dels Gual estiguessin estancades
o a la baixa des de finals del segle XIV i començaments del XV. Podem afirmar que el
llinatge Gual se’n va aprofitar de la crisi que existia en algunes altres famílies o
llinatges. Una dada que ens ho afirma del tot, trobada en el moment de tancar aquest
treball, és un document de l’any 1403 on el conseller del rei, Bernat Serra, demana a
Guillem Gual i Francesc Ferrer del terme del castell de la Bleda, presentin títols i raons
del perquè són propietaris dels masos situats en el dit terme i que eren de Berenguer
Riba i de Borràs Coll, tots dos difunts.224 No consta que Guillem presentés els títols,
cosa que si féu en Francesc Ferrer. És un exemple de que alguns masos restaven
abandonats, degut a la pesta o altres causes, i els que no ho eren – llegiu els dels Gual –
se’ls apropiaven.
Una mostra de que aquesta crisi existia en altres masos – i fins i tot a Vilafranca- és la
quantitat de venda de censals morts que fan els Gual des de abans de l’any 1391 fins
mitjans segle XV, anys aquests últims, que sembla estancar-se la venda de censals
morts, dada que podria significar que és a partir dels anys 1425/30 que la crisi es va
superant.
Per tant, no estaríem d’acord – dins del territori on ens hem mogut per estudiar aquest
llinatge - amb les dades que dona Mario del Treppo quant situa la crisi de creixement, a
Catalunya, abans de l’època de prosperitat del primer terç del segle XV, marcat per un
signe ascendent entre 1420 i 1433.

89
A partir de l’any 1425 el mas de la Riba – a partir de l’administració de la vídua
Caterina - va ampliant el patrimoni, comprant terres a prop de Vilafranca i voltants.
Tots els hereus dels masos dels Gual continuen comprant i establint terres durant tot el
segle XV. Una part les reben d’herència d’altres masos i una altra part molt més gran a
partir dels diferents casaments que organitzen. A més no es queden tan sols a prop de
Vilafranca del Penedès, sinó que arriben a l’Arboç del Penedès, una altra vila reial.
No tan sols en propietats els Gual tindran patrimoni sinó també en senyories i drets
castlans. El cas de les quadres de l’Ortigós, el Gatell i Vallformosa ( segle XV ) i els
drets amb els béns del castlà de Vilafranca Lluís de Vilafranca, en seran uns exemples
importants.
A la quadra de l’Ortigós hi trobem abans de l’any 1411 vivint un Gual. A partir del
1420 els Gual del mas de la Riba compren la jurisdicció civil de la dita quadra. Així és
com van invertir l’excedent econòmic que tenien. L’any 1425 compren la jurisdicció
civil de la quadra del Gatell. La compra de les jurisdiccions d’aquestes quadres van ser
fetes per Guillem Gual del mas de la Riba. Anem veient per tant, que el mas de la Riba
és qui va adquirint més beneficis, però no per això cal creure que no els repartia amb la
seva família. Després de la mort de Guillem, en la documentació, es va trobant molta
relació de la vídua Caterina i la resta del llinatge. L’establiment de la quadra de
Vallformosa ( Vilobí del Penedès ) per part d’un Gual mercader l’any 1462 demostra
que el patrimoni dels Gual no ha canviat i continuen acumulant beneficis. També Mario
Del Treppo ens comenta que hi ha una baixada de la crisi l’any 1450 – que no hem notat
en el territori estudiat – i una altra pujada entre 1454 i 1462 . L’establiment de la quadra
de Vallformosa s’emmarca dins d’aquest últim any, per tant, cal suposar que hom podia
pagar i patia dèficit econòmic. També dins d’aquests anys i posteriors els Gual
arrenden, perquè tenen en senyoria , a diferents notaris, l’escrivania del batlle i del
veguer de Vilafranca ( 1436/1455/1497 ).
La guerra civil tampoc no trenca el patrimoni dels Gual. És també aquesta guerra qui
dona beneficis al llinatge. El rei Joan els hi concedeix el que ja posseïen abans de la
guerra i una mica més, sobretot quan dona a Joan Gual del mas de la Riba, la part que li
pertany del castlà Lluís de Vilafranca, referint-se a diferents senyories del Penedès.
Finalment, l’activitat comercial, ja des del segle XIII, era conduïda per les fortunes –
sobretot urbanes – i s’identificaven amb famílies que el seu ofici acostumava a ser
comerciants, banquers, advocats, teixidors... Els Gual participen en les activitats

224
A.C.A. Real Patrimoni. Batllia nº 858. Fol. 34r 34v.

90
comercials ja abans del segle XIV i durant el XV. El seus oficis van des de pagesos –
benestants – fins a mercaders, calderers... i no serà fins a finals del segle XV que no
trobarem teixidors en el llinatge.
Aquesta activitat comercial la considerem bàsica en el procés d’evolució del patrimoni
del llinatge Gual. El comerç va ser qui va donar els beneficis primers, per poder invertir
en la compra de terres i vendre censals morts.
Els Gual a partir de mitjans segle XV van ser un llinatge privilegiat, fins el punt de
voler-se semblar a la baixa noblesa – el casament d’un Gual amb una Masdovelles, va
ser una fita important -.
A finals del segle XV part del llinatge formava part com a consellers de les universitats
de l’Arboç del Penedès i Vilafranca del Penedès. Ara més que mai podien utilitzar les
institucions en benefici dels seu interessos. Uns Gual eren cavallers, altres continuaven
els oficis dels seus familiars. Però la majoria formaven part de la burgesia urbana.

91
BIBLIOGRAFIA

AINAUD I DE LASARTE JOAN/ I ALTRES AUTORS, Catalunya Romànica, Vol.XIX, El Penedès,
L’Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1992.
AURELL I CARDONA, JAUME Iconografia a les llars mercantils del segle XV, mentalitat, estètica i
religiositat dels mercaders a Barcelona, a anuario de estudios medievales, C.S.I.C. 25/1, Barcelona 1995.
BATLLE, CARME L’expansió baixmedieval, segles XIII-XV, Volum 3, Història de Catalunya, Edicions
62, Barcelona Edició 1999.
BELENGUER CEBRIÀ, ERNEST València en la crisi del segle XV, Edicions 62, Barcelona 1976.
BIOSCA, ELOI/ VINYOLES, TERESA/ XORTÓ, XAVIER Des de la Frontera. Castells medievals de
la Marca. Ed. Universitat de Barcelona. Fundació Castellet del Foix. 2001.
BOFARULL I TERRADES, MANUEL L’Esquernosa, un indret desconegut, a Miscel.lània
Penedesenca, Vol.IX, Institut d´Estudis Penedesencs, 1986.
BOIS, GUY Què és el feudalisme?. dins el dossier : El Feudalisme i la seva crisi primera (segles XIV –
XV ) a l´Avenç núm.33, 1980.
DE BOLÒS, JORDI El mas, el pagès i el senyor, Edit. Curial, 1995.
Aportació a l’estudi de la morfogènesi dels llocs de poblament, Pàg 69... a Territori i Societat a l’Edat
Mitjana, història, arqueologia, documentació, 1998.
PIERRE BONNASSIE, Catalunya mil anys enrera, segles X-XI, Economia i societat feudal, Volum 2,
Edicions 62, 1981.
BORRELL Y SOLER, ANTONIO MARIA Protección de la vidua en los regimenes civiles españoles, A
Estudios de derecho sucesorio, conferencias del cursillo del año 1945, Pàgs, 9/43, Barcelona 1946.
CANYELLAS I VILAR, NÚRIA La marca del Penedès: avenç de la frontera i repoblació al baix
Penedès. Problemes jurisdiccionals, s.XI-ppi XII, a Miscel·lània Penedesenca, Volum XIV, 1990, Pàgs,
215/227 Institut d’Estudis Penedesencs, 1991.
CARBONELL I VIRELLA, VICENÇ Els Masdovelles, llinatge del Penedès a Miscel.lània Penedesenca,
Volum I – 1978, pàgs. Institut d’Estudis Penedesencs, Barcelona 1979.
CATALÀ BENACH, BENJAMÍ Masies, història, dibuixos, detalls de construcció i decoració. La Bisbal
del Penedès i rodalies. Ed. Caixa Penedès. Sant Sadurní 1987.
CONDE Y DELGADO DE MOLINA, RAFAEL transcripció i índex, El llibre vermell de l’Arboç,
Diputació de Tarragona, 1991.
CUADRADA, CORAL La Mediterrània, cruïlla de mercaders ( segles XIII-XV ), Edit. Dalmau 2001.
FERRER I MALLOL, MARIA TERESA/ MUTGÉ I VIVES, JOSEFINA/ RIU I RIU, MANUEL/ EDS,
El mas català durant l’edat mitjana i la moderna ( segles IX – XVIII) CSIC, Barcelona 2001.
FERRÉ I MIRÓ, SALVADOR Els Salbà, nissaga de la mitjana noblesa catalana d’origen bisbalenc, a
Miscel.lània Penedesenca 1988, Vol. XI, Sant. Sadurní d’Anoia 1989.
FONT I RIUS, JOSEP MARÍA Cartas de población y franquícia de Cataluña, Vol II, CSIC, Madrid,
1983.
FOSSIER, ROBERT El tiempo de las crisis 1250/1520, Edit. Crítica, 1988.
GARCÍA, ARCADI/ COLL, NÚRIA Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV, Fundació

92
Noguera, Barcelona 1994.
GARCÍA DE CORTÁZAR, JOSÉ ANGEL La sociedad rural en la España Medieval, Siglo XXI, 1988,
Madrid.
DE VALDEAVELLANO, LUÍS GARCÍA Curso de historia de las instituciones españolas. Alianza
Editorial, S. A. Colecc. Alianza Universitaria Textos, núm 53. Madrid, 6ª Edición. Madrid 1982.
Ibídem, Orígenes de la burguesia en la España medieval, Ed. Espasa. Calpe S.A. Colección
Austral.1975.
GIRONA I GALIMANY, JAUME Coord. Santa Margarida i els Monjos, El nostre Patrimoni
Arquitectònic, Quaderns de divulgació Local, núm.9 Ajuntament Santa Margarida i els Monjos, 2003.
Santa Margarida i Els Monjos, Passeig per la nostra història, Ajuntament de Sta. Margarida i Els
Monjos, 1982.
GUAL CAMARENA, MIQUEL Vocabulario del comercio medieval, Edicions El Albir, Barcelona, 1976.
GUAL VILÀ, VALENTÍ La família moderna a la conca de Barberà, Diputació de Tarragona, 1993.
HEERS, JACQUES Occidente durante los siglos XIV y XV, Edit. Labor, 1968.
H. HILTON, RODNEY Una crisi del feudalisme. “ El Feudalisme...”.
La Pagesia i l’ordre feudal, al 1er Col·loqui d’Història Agrària, Barcelona, 13-15 d’Octubre 1978,
Col·lecció Politècnica/11 Institució Alfons el Magnànim/Diputació de València,1983.
IGLÉSIES I FORT, JOSEP Estudi de les xifres de població de l´Alt Penedès en el curs de sis segles
(1358-1975), Estudis i documents IV. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca, 1988.
LALINDE ABADÍA, JESÚS La jurisdicción real inferior en Cataluña, Corts, veguers, batlles,
Barcelona, 1966.
LLORAC I SANTIS , SALVADOR, Vilobí del Penedès, passat i present, Ajuntament de Vilobí, 1991.
Sant Martí Sarroca, Pòsit del Temps, Ajuntament de Sant Martí Sarroca, 1989.
Pacs del Penedès, Un municipi en harmonia amb la natura, Ajuntament de Pacs del Penedès, 2003.
LÓPEZ PÉREZ, Mª DOLORES, La Corona de Aragón y el magreb en el siglo XIV ( 1331-1410),
C.S.I.C. Barcelona, 1995.
MADOZ, PASCUAL, Catalunya, Volum I i II, Diccionari geográfico, Edit. Curial, Barcelona 1985.
MARGARIT ANTONI / SOLÉ I BORDES, JOAN/ MIRET, ANTONI Episodis de la història de Sant
Cugat Sesgarrigues, Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, 1999.
MAS I PERERA, PERE Vilafranca del Penedès, Edit. Barcino, 1932. Facsímil, 1982. Ajuntament de
Vilafranca del Penedès.
MASSANELL ESCLASANS, ANTONI Les creus de terme vilafranquines (II), dins Olerdulae, nº 21-22,
Museu de Vilafranca, Juliol-Desembre, 1983.
MESTRE I CAMPI, JESÚS Director del Diccionari d’història de Catalunya. Edicions 62. Barcelona,
1993.
MIQUEL I LÓPEZ, JÚLIA La venda de la jurisdicció civil i criminal de Llorenç del Penedès, 1358, a
Miscel·lània Penedesenca, Volum XI, 1988, Pàgs, 189/216, Institut d’Estudis Penedesencs 1989.
MUNTANER, IGNASI MARIA, El terme d’Olèrdola en el segle X, segons el document de dotació de
l’església de Sant Miquel, Estudis i Documents VIII, 91, Institut d’ Estudis Penedesencs 1995.
OCAÑA I SUBIRANA, MARIA El món agrari i els cicles agrícoles a la Catalunya Vella, s. IX – XIII,

93
Universitat de Barcelona- Geografia i Història, Barcelona 1998.
PALAU I RAFECAS, SALVADOR, Els molins fariners de la conca de l’Anoia, a Miscel·lània
Penedesenca, Volum XV, 1991, Pàgs 591/619. Institut d’Estudis Penedesencs, 1992.
PELLA Y FORGAS, JOSÉ, Código civil de Catalunya, Ed. Vela, tom. I, Barcelona, 1943.
PÉREZ SAMPER, MARIA DELS ÀNGELS, Coord. La vida quotidiana a través dels segles, Edit. Pòrtic,
2002.
PLANAS, JOSEP Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca, 1948, Vilafranca del Penedès.
PORRAS ARBOLEDAS PEDRO ANTONIO,/ RAMIREZ VAQUERO, ENRIQUE / SABATÉ I
CURULL, FLOCEL “La època medieval : administración y gobierno” Historia de España VIII, História
medieval, E. Istmo, 2003.
POYO I CREIXENTI, ANTONIO Vilafranca del Penedès, pedres armeres, lloses i làpides sepulcrals del
claustre de Sant Francesc, Ed. Vilatana, Vilafranca del Penedès, 1991.
PUCHADES I BATALLER, RAMON JOSEP Als ulls de Déu, als ulls dels homes, estereotips morals i
percepció social d’algunes figures professionals en la societat medieval valenciana, Universitat de
València, València 1999.
PUIGCORBÉ I TICÓ, RAMON Toponímia Penedesenca, Assaig etimològic,Volum I, Alt Penedès,
Estudis i Documents I, Institut d´Estudis Penedesencs, 1987.
REDONDO GARCÍA, ESTHER El fogatjament general de Catalunya de 1378, C.S.I.C. Barcelona,
2002.
RIUS I MORGADES, JOSEP El Baix Penedès..., El Vendrell, 1980.
RODRIGUEZ PUERTOLAS JULIO / ALPERA, LLUÍS Poesia i societat a l’edat mitjana,Edit. Moll.
Palma de Mallorca 1973.
ROVIRA I ERMENGOL, JOSEP A cura de “ Usatges de Barcelona i Commemoracions de Pere
Albert”, Edit. Barcino, Barcelona, 1933.
ROVIRA I MERINO, JOAN / MIRALLES I SABADELL, FERRAN, Camins de transhumància al
Penedès i al Garraf, Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats
baixaven dels Pirineus a la marina, Ed. Associació d´Amics dels Camins Ramaders, Vilafranca del
Penedès, 1999.
SABATÉ I CURULL, FLOCEL Ejes vertebradores de la oligarquía urbana en Cataluña, A stampa in
“Revista d´Història Medieval”, IX (1998), Distribuito in formato digitale da “Reti Medievali”.
SAFONT, JAUME a cura de Josep Maria Sans i Travé, Dietari o llibre de Jornades
(1411-1484),Textos i documents, Fundació Noguera, Barcelona 1992.
SALRACH, JOSEP MARÍA Mas prefeudal i mas feudal, Conferència a la Universitat Pompeu Fabra,
1994 a Territori i societat a l’ Edat Mitjana, 1997, Universitat de Lleida.
SANMARTÍ I ROSET, CARME La pagesia benestant al Bages. El mas San Martí. Beca d´investigació
Fundació Caixa de Manresa, 1991.
SERRA I CLOTA, ASSUMPTA La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra ( s. XIII-
XVI), Edit. Eumo, 1990.
SERRA, EVA Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII, Baronia de Sentmenat 1590-1729, Edit.
Crítica, 1988.
SIMON I ABELLAN, JOAN ANTON / I RESINA I NAVAS, PERE Apunts sobre l’Arboç en la Baixa
Edat Mitjana, a Miscel·lània Penedesenca, Volum VIII, 1985, Pàgs,259/277, Institut d’Estudis

94
Penedesencs, 1986.
SOLÉ CARALT, JOAN Bisbal Històrica, Resumen històrico del Panadès, 2ª edición. Tarragona 1948.
SOLER I SALA, MARIA Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l’hàbitat al
comtat de Barcelona entre els segles X i XIII, a l’acta historica et archaelogica Medievalia, 23/24
homenatge al prof. José Ramón Juliá Viñamata. Facultat de Geografia i història Universitat de Barcelona,
Barcelona 2002/2003.
SPUFFORD, PETER Dinero y moneda en la Europa medieval, Edit. Crítica, 1991.
TO FIGUERA, LLUÍS Família i hereu a la Catalunya Nord-Oriental, SEGLES X-XII, Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, 1997.
TORRES SANS, XAVIER El mas català durant l’edat mitjana, 1999, Girona.
URPÍ, ROSA MARÍA / RESINA NAVAS, JOAN ANTONI El castell i terme de Banyeres del Penedès,
dels seus orígens al segle XIV. Ajuntament de Banyeres. 1991.
Banyeres del Penedès i els vincles amb el batlle de Barcelona, segons els capítols de la redempció de
l’any 1376, Banyeres, 2003.
VALLÈS, JORDI / VIDAL, JORDI / COLL, MARIA CARME / BOSCH, JOSEP MARÍA/ Editors, El
llibre Verd de Vilafranca, Volum I i II. Fundació Noguera, Barcelona 1992.
VINYOLES I VIDAL, TERESA La vida quotidiana a Barcelona vers 1400,
VIRELLA BLODA, ALBERT Els molins d’aigua en l’alta medievalitat a ponent del Llobregat”, a
Miscel·lània Penedesenca, 1983. Volum VI. Pàgs, 249/73. Institut d’Estudis Penedesencs.
Les cases fortes de la marca penedesenca, A Miscel·lània Penedesenca, 1988. Volum XI, Pàgs, 267/305.
Institut d’Estudis Penedesencs, 1989.
WADE LABARGE, MARGARET La mujer en la edad Media, Edit. Nerea, 1986.

95
1426 octubre, 26. Vilafranca del Penedès.

Caterina, vídua de Guillem Gual del mas de la Riba, en nom propi i com a hereva dels béns del seu marit difunt, i tutora del nét,
anomena procurador seu a Pere Ferran, sabater de Vilafranca. Segueix un llistat de totes les obligacions, com a procurador que ha de
fer en Ferran en l´administració dels béns. El document es fa amb llicència del batlle de Vilafranca.

A.H.C.V, Documentació vària, notari Joan Gostemps, de Vilafranca del Penedés:
1405/1431. Caixa 67. Cinc folis sense numerar.

Assit principio Sancta Maria meo
Presens huic operi sit gratia Pneumatis almi

me iuvet et faciat complere quod utile fiat

( Anno a nativitate millessimo quadrigentesimo vicesimo quinto )

( die veneris, vicesima sexta octobris anno predicto)

Noverint universi, Quod ego, Caterina1, uxor venerabilis Guillermi Gual, quondam,
mansi de la Riba, parrochie beate Marie de Blita, nomine meo propio et ut heres
universalis, dicti Guillermi Gual, viri mei, ad certum tempus, ac manumissor et
exiqutrixt ac tutrix et suo loco curatrix, constituta et assignata per dictum virum meum,
persone et bonis Guillamoneti Gual, pupilli mei et dicti quondam viri mei, neptis sive
net, filiique et heredis universalis venerabilis Jacobi Gual, quondam, filii nostri,
dictorum conjugum et domine Blanquine, eius uxoris, deffuncte; unacum, Petro Gual,
Jacobo Gual, mercatoribus et Petro Ferran, sutore Villeffranche Penitensi, et nos, dicti
Petrus Gual et Jacobus Gual, manumissores et exequtores ut predicitur testamenti seu,
ultime voluntatis eiusdem Guillermi Gual ac tutores et suo loco curatores iam dicti
Guillamoneti Gual, heredisque universalis dicti avi sui, certo tempore adveniente prout
de dictis herencia, manumissoria, tutela et cura plene constat per testamentum ipsius
Guillermi Gual, quod fecit et ordinavit in dicto manso de la Riba, in posse Joahannis de
Gostemps, autoritate regia notarii publici infrascrpti, vicesima quinta, die aprilis
proxime lapsi, anno presenti in infrascripto, nominibus predictis, cum autoritate et

96
decreto venerabili baiuli Villeffranche, vel eius loctinente, laudandoque primitus et
aprobando, ratifficando et confirmando, quitquid per vos, dictum Petrum Ferran, huc
usque ubique pro ipso deffuncto me, et dicta tutela procuratum et actum fint sive
gestum,. Constituimus et ordinamus vos, dictum Petrum Ferran, presentem
procuratorem et actorem mei iam dicte Caterine, et dicte tutele, ac suo loco cure, certum
et specialem et ad infrascripta generalem ad petendum ex habendum, et recipiendum
colligendum, et levandum pro nobis, dictis nominibus et utroque nomine insolum
omnes, et singulos census, redditus, exitus et pertinenciis, fructus, laudimia, tercia et
foriscapia, agraria, decimas, partes expletorum, reedita, mutua, comandas, comodata,
deposita logeria hospiciorum et aliarum possessionum, pensiones, censualium
mortuorum et violariorum, que habemus et recipere debemus, nominibus prexpressis,
vel altero tam ubicumque locorum et etiam eorum precia, causa quo luantur seu
redimentur et alias quasvis peccunie quantitates, res, bona, instrumenta, litteras,
albarana, rescripta, privilegia et alias scripturas, tam publicas quam privatas. Et quelibet
alia jura et bona universa, quocumque nomine censeantur et que nobis predictis
nominibus pertinent, et spectant ac debentur nunc vel imposterum seu que a nobis, ipsis
nominibus vel altero, tam detinentur et detinebuntur, ubique per quascumque personas,
quibuscumque racionibus, iuribus, titulis sive causis solucionem et soluciones, tam
2
numerando quam in tabulis campsorum seu sivitatum, recipiendum et dictas
campsorum acceptandum. Et asque recipiendum et levandum seu eas alii vel aliis
mutandum, ac dici et scribi faciendum, et inde apocham, et apochas atque fines et
cessiones, transhacciones, gratas, lexias composiciones, absoluciones, remissiones
faciendum et firmandum, componendum quoque transhigendum, paciscendum et
stipulandum, scripturas terciorum, et alias obligaciones et confessiones judiciales et
nota instrumentorum quod nobis dictis nominibus vel altero tam facientes
cancellandum, anullandum, abolendum et liviandum seu cancellari, anullari, aboliri et
liviari, faciendum et consentiendum. Compotum et compota, et rationes a quibusvis
personis que aliquid de bonis et iuribus meis dicte Caterine, seu dictarum hereditate et
tutele reciperint, tenuerint, rexerint seu quovis modo administraverint, petendum
audiendum et exhaminandum. Et ipsa compota, si vobis visum fuiter, laudandum,
3
aprobandum vel etiam improbandum. Et ad gestorum veritatem reducendum seu

1
Sobre Caterina, dues ratlles indicant que ha fermat.
2
Ratllat : dictis
3
Ratllat : redicend

97
reduci, faciendum et reliqua rationum, petendum, exhigendum et recipiendum errori
cauculi, alii cuicumque renunciandum, et ipsis personis, que ipsam compota res
diderint, et reliqua rationum, restituinter absoluciones fines et apochas faciendum et
firmandum. Item ad firmandum domini ratione in omnibus et singulis instrumentis,
vendicionum, stabilimentorum, permutationum et aliarum, alienationum et contractuum,
factarum et factorum, fiendarum et fiendorum de hiis que per nobis, predictis nonibus
coniuctim vel divisim tenentur et tenebuntur, et in quibus firma nostra eisdem nomibus,
vel altero tam utilis sit seu fieri requiratur iure, tamem dominio et faticha nostri et
nostrorum, ipsius nomibus vel altero, tam in omnibus semper salvis, ffaticiis utendum,
et ea que alienabuntur si volueritis ad opus mei dicte Caterina, seu ad opus dicte tutele
retimendum, vel aliis consentiendum laudimia, tercia et alia iura inde provinencia, et
nobis, dictis nomibus vel altero, tam conjuctim et divisim conpetencia recipiendum
necnon novas laudaciones, sive instrumenta precaria predictis nominibus faciendum et
firmandum, de hiis que pro nobis, eisdem nominibus vel altero, tamen teneantur ad
similes tamen vel consuetos census.4 Et iura sine domini mei et dicte tutele preiudicio et
diminucione. Redacciones quoque de agrario sive agrariis ad certos annuos census prout
vobis videbitur faciendum. Item homagia et fidelitates ab homnibus et mulieribus meis
et dicte tutele petendum et recipiendum. Iudicem et judices in omnibus, causis tam
principalibus quam appellatoriis, que inter me et enphiteoticiis ac terratenentes meos,
vel inter ipsos emphiteoticas adinuvicen tangentes quam deffendentes quavis, ratione
vel accione predictorum que sub directo dominio meo, dicte Caterina, ad censum et alia
iura teneantur provenerint vel quomodolibet ventilentur, de ligandum, et in arbitrum vel
arbitros arbitratorem, seu arbitratores, et amicabiles conpositores, cum pena vel sine
pena, compromitendum et pro ipsa pena pignora, tornandum et manulevandum. Et pro
ipsis pignoribus, tornandis et manulevandis bona mea, et dicte tutele obligandum et
omnia que in arbitrio requiravir faciendum et 5 laudandum. Et sentenciam seu arbitrum
ipsorum arbitrorum seu arbitratorum audiendum. Et eum seu eam si vobis videbitur
firmandum, aprobandum, laudandum et emologandum vel etiam inprobandum litteras et
rescripta ac privilegia onminibus predictis, et quolicet nomine insolum, impetrandum et
impetratis, et inpetrandis, contra me dictam Caterina, et dicta tutela obtinendum et

4
Ratllat Et. Interlineat : et
5
Ratllat il.legible d’una lletra.

98
contrada, 6et ad vendendum generaliter seu aliter alienandum ad tempus vel ad
imperpetuum simul vel duran... illis cui seu anibus et precio cum quibus vobis videatur,
omnes domos et alios quoscumque ... posesiones, servos et captivos et servas ac
captivas mei, dicte Caterina et dicte tutele7 ...dicte Caterina et dicte tutele ... ad dandum
emptoris, seu emptoribus ipsorum bonorum et servorum, ac ...possessionem ... omnibus
vel altero cum obligandum. Et ipsa precia pretendum, exhigendum,...Et inde apochas,
fines, petendum et recipiendum. Et de ac super et pro predictis fideiussores, dandum et
eorum in...servare promittendum ipsisque fideiussoribus, omnia bona nostra dictis
nomibus vel altero cum pro indi obligandum preconitzacionis ... dierum dandum et
exponendum et eos ab offonentibus in eisdem purgandum. Et de seu super predictis,
faciendum seu fieri facendum et faciandum nomibus predictis, et pronobis conjunetim
et divisim quacumque volueritis instrumenta et scripturas predictis necessaria et
8
opportuna, ac tercias et opportunas, cum omnibus et singulis provissionibus,
stipulacionibus, bonorum, obligacionibus, renunciacionibus, juramentis et aliis debitis,
assignatis clericis, et 9 cautelis predictis, necessariis et opportunis ac poni assuetis 10; et
omnia alia faciendum queam in contractu empti et venditi fieri requirantur. Et pro hiis et
eorum, accione et alia coram quibuscumque curiis, iudicibus et personis, tam
ecclesiasticis quam secularibus, delegatis et subdegandis comprendum. Et coram ipsis,
quascumque personas nobis, ipsis nomibus vel altero, tam in aliquo obligatas, seu
11
injuriantas in judicio conmeniendum, de iuribus mei dicte Caterina et dicte tutele
docendum. Querelas tam primas quam secundas, sine reaculas faciendum et
exponendum, ius super bonis nostris eisdem nominibus et utroque eorum firman. Et
aque pro inde obligandum agendrumquoque, respondendum, deffendendum,
excipiendum, proponendum et replicandum, libellum et libelos, sive peticiones dandum
et offerendum, etiam contestandum, de calumpnia et aliter in animas nostras predictis,
nominibus jurandum et ex adverso jurari petendum, testes instrumenta et alia
probacionum genera pro ducendum et publicari petendum. Et productos ac producta ex
adverso impugnandum et contradicendum, crimina et deffectus, et alia opponendum,
disputandum, allagandum, renunciandum et concendendum in causa, et omnia alia

6
El que segueix és interlineat fins a duran i segueix després de dues línies com afegit posteriorment, fins
a purgandum. Algunes paraules no s’arriben a llegir perquè estan borrades. Transcriurem les possibles. Si
no és així hi posarem punts suspensius.
7
Segueix una línea il.legible.
8
Interlineat : ac tercias et opportuas
9
Ratllat : necessariis
10
Interlineat : et omnia alia faciendum quam in contractu empti et venditi fieri requirantur

99
faciendum que in littere fieri requirantur. Et que verita causarum, postularum et
requirunt sentenciam et sentencias, tam interloqutorias quam diffinitivas audiendum. Et
ab ipsa vel ipsis et aquolicet 12 gravamine, et processu illato vel inferendo cominato vel
cominando, appellandum, reclamandum, et suplicandum apostulos, pitendum,
recipiendum et presentandum. Et appellaciones, reclamaciones et suplicaciones,
prosegundum et funiendum, protestandum quoque, requirendum et moriendum. Et pro
testaris, requisitis, e moritis, ex adverso respondendum, replicandum, duplicandum,
triplicandum, et ultra. Et inde et alea fieri faciendum, petendum et recipiendum,
publicum et publica instrumenta, emparas sequestraciones13 et opposiciones pro
predictis, faciendum seu fieri, faciendum et requirendum,14 et eas, absolve et cancellarii,
faciendum...Et ad predicta et 15 quodlibet predictorum, procuratores et actores unum vel
plures, substituendum, et eos destituendum et revocandum si quando et quociens, vobis
finere bene visum. Et generaliter omnia alia et singula, faciendum et libere exercendum
pro nobis et nomine nostro nominibus per expressis et utroque eorum, in predictis et
circa ea et deppendentibus seu emergentibus, ex eisdem quecumque ad ea utilia fuerint
et neccessaria sive etiam opportuna. Que nos, eisdem nominibus vel altero, tamen facere
et possemus personaliter constituti.19 Etiam si talia fuerint que de iure vel de facto, aut
alia mandadum exhigant et exhigerent speciale nos, enim prefatis nominibus, in et super
predictis omnibus et singulis20tradimus et comitemus vobis et substituendis a nobis
21
plenarie vices nostras, ipsis, nomibus ac administracionem cum plenissima facultate.
Et volens, predictis nominibus et utroque eorum, vos dictum procuratorem et actorem,
et substituendos a vobis, relevare super predictis ab omni onere satisfandi, fideiubendo,
in hiis pro vobis et eis, promittimus vobis, et ipsis necnon et notario infrascripto,
tanquam publice persone, pro vobis et eis et pro aliis etiam personis, omnibus, quarum
22
intersit legittime, stipulanti, judicio fisci, et judiccicum solvi cum suis clericis
universis. Et nos, ipsis nominibus et utroque eorum, semper habere, ratium, gratum et
firmum, quitquid per vos et ipsos in predictis et circa ea et deppendentibus seu
emergentibus, ex eisdem pro nobis, et nostro nomine predictis nominibus procuratum, et

11
Ratllat : in judicio convenie
12
Ratllat : granq
13
Ratllat : dues paraules il.legibles ratllades.
14
Interlineat : et eas absolve et cancellarii faciendum...
15
Ratllat : quolibet
19
Segueix interlineat i al marge de dalt del full cinquè des de Etiam fins facultate.
20
No es llegeixen tres paraules.
21
No es llegeix una paraula.
22
Ratllat : interest

100
actum fierit sive gestum in nullo tempore revocare sub bonorum, nostrorum, predictis
nominibus omnium ypotecha. Actum est hoc,in Villaffrancha Penitensi XXVI, die
Octobris, anno a nativitate domini, millessimo quadrigentesimo vicesimo quinto.
Signum na Caterina, uxor dicti Guillermi Gual, et Petri Gual, predictorum. Qui hec,
nominibus predictis, laudamus, et firmamus, presentibus testibus, Johanne Punyera, loci
Sancti Cucuphatis de Garricis, Petro Ferrarii, boterio, Villeffrancha, Johanne Gual,
mansi de la Ulzina, et Guillermo Lobets, junior domicello. Signum Jacobi Gual,
predicti. Qui hec, predicto nomine laudo et firmo, die mercurii duodecima december,
anno predicto, presentibus pro testibus. Dominico Esquerre, scriptore, et Berenguer de
Rochamora, sagione Villeffrancha Penitensi, ad hec pro23 vocatis specialiter et
assumptis.

Signum Bernardi de Peralba, baiuli Villeffranche Penitense, pro illustrissimo domino
rege, qui huic procuracionis et actorie instrumento ut eidem, in judicio et extrafides
plenaria impendatur. Et parte domini regis et auttoritate offici quo finigimur
auttoritatem nostram iudiciaria, interponimus pariter et decretum hic apositam et
apositu, manu Johanis de Gostemps, notari publici auttoritate regia, regentisque
scribaniam, curie dicti venerabilis baiuli pro discreto Petro Poncii, notari et scriba dicte
curie. Sexta decima ( ) die novembre, anno a nativitate domini, M CCCC XXV.
Presentibus, Dominico Esquerre, scriptor et Berenguer de Rochamora, sagione
Villefranche.

23
Ratllat : testibus

101
1404, 26 gener, terme del castell d’Olèrdola

Berenguer Gual, del Vendrell i el seu fill Jaume, de 15 anys, venen al germà de Berenguer, Jaume Gual

del mas de l’Alzina, el cobrament de les pensions que ells rebien d’homes de la parròquia de Santa

Margarita. El preu del censal és de 20 lliures i la pensió de 33 sous i 4 diners. El traspàs es fa per liquidar

un deute

AHCV. Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès. Prot.XIV.XXXVI (2) 1401/1405. Notari:

Francesc Gabiol.

Noverint universi. Quod nos, Berengarius225 Gual, de loco de Venrello,226 et Jacmetus227
Gual, filius emancipatus dicti Berengarii, in solutum et satisfaccionem consimilis
pecunia quantitatis, quam debemus vobis, Jacobo Gual, de manso de la Ulzina
presenti,228 fratri meo, dicti Berengari, damus, concedimus et mandamus vobis, dicto
Jacobo Gual229 et vestris, omnia loca iura, voces et acciones reales et personales, utiles
et directas, ordinarias et extraordinarias, sive etiam mixtas et alias quascumque, que
nobis et alter nostrum competunt, possunt, et debent, competere adversus et contra
Bernardum d’Olivella, Geraldonam eius uxorem, Bernardum Corbera, Anthoniam eius
uxorem, Ffranciscum Corbera et Bartholomeum Brugal, omnes parrochie Sancte
Margarite et in bonis eorum, et cuiuslibet eorum insolidum, ratione illorum triginta
trium solidorum et quatuor denariorum, monete Barchinone de terno, censualium,
annualium, rendalium et perpetualium, nudorum ab omni dominio, vocatorum de
censuali mortuo230, et precii seu propietatis eiusdem quod est, viginti librarum, quod
censualem mortum, predicti serius nominati, vendidunt michi dicto Jacmeto231
solvendum, tradendum et apportandum michi dicto Jacmeto et meis, eorum propriis
sumptibus missionibus et expensis, ad locum de Venrello, et in hospicio mei et meorum
in hiis successorum, quolibet anno perpetuo in festo Sancte Eulàlie; prout de dicta

225
Sobre Berengarius l’abreviatura ferm, per indicar que ha signat.
226
Ratllat Ego
227
Sobre Jacmetus l’abreviatura ferm, per indicar que ha signat.
228
Interlineat fratri meo, dicti Berengarii
229
Ratllat presenti
230
Interlineat et precii seu propietatis...mortum. Ratllat quas
231
Ratllat vendidunt

102
vendicione costat per publicum instrumentum quod actum fuit infra parrochie Sancte
Margarite, nona die, ffebruari, anno a Nativitate Domini milesimo quadringentesimo, et
clausum per notarium infrascriptum. Quibus locis, juribus, vocibus et accionibus
predictis possitis vos et vestri et quos volueritis, prefactum censuale mortum dictorum
triginta trium solidorum et quatuor denariorum, petere, exigere, habere ac recipere in
primo termino sive festo Sancte Eulalie232 proxime venture, de inde quolibet anno,
perpetui in dicto termino sive festo. Retroclama facere et exponere, exequtiones fier,
facere, una cum expensis, dampnis, et interese salariis, cuniss et aliis omnibus et
singulis contentis in instrumento vendicionis dicto censualis mortui et in obligatione
233
iudiciali inde facta, quod vobis tradere eius una cum apocha precii ipsius censualis.
Et apocam et apochas faciendo et firmando et in casu lucionis et redepcionis234,
exigendo et habendo, absolvendo et difiniendo apocam faciendo et alios defendendo,
excipendo, proponendo et replicando, et omnia alia faciendo in iudicio et extra,
quamadmodum et quamcumque nos facere, possemus tunc huismodi cessionem et nunc
et postea quamdocumque. Nos unum facimus et constituimus vos et vestros, in hiis
dominos et procuratores, ut in rem vestram propiam ad faciendum de predictis vestras
libere voluntate, et vos, in locum nostrum, et cuilibet nostrum, posimus et stuimus,
dicimus et mandamus, tenore presentis, publici instrumenti vice et plene in se gerentis
predictis serius nominantis, venditoribus et eorum succesoribus et aliis personis que, ad
hec teneantur et decetero tenebuntur, quarum de predictis triginta tribus solidis et
quatuor denariis de censuali mortuo in primo termino sive festo Sancte Eulalie, et de
inde quolibet anno perpetuo in dicto termino sive festo, vobis et vestris et hiis
succesoribus, pareant respondeant et obediant, prout nobis seu michi dicto Jacmeto,
parere respondere et obedire, tenebantur et de precio ipsius si lui vel redimi contigerit.
Et promitimus et convenimus utrique nostrum insolidum vobis et vestris, pro predictum
censuale mortuum faciemus vos et vestros et quos volueritis perpetuo habere, tenere et
possidere secure et potenter, in suma pace perpetuo contra omnes personas, et de firma
et legali emissione dicti censualis mortui, vobis et vestris eficaciter, tenerii in hunc
modum: Quod si vos et vestri in predicto censuali mortuo successores non potueritis
habere, prefactum censuale mortuum, singulis annis in suo termino sive festo a predictis
vendicionibus et bonis eorum, promitimus et convenimus utrique, nostrum insolidum,

232
Interlineat proxime venture
233
Segueix paraula il.legible
234
Segueix dues línies il.legibles.

103
vobis et vestris, quod illo anno vel annis quibus a predictis vendicionibus, et bonis
eorum et succesorum, apocarum habere non potueritis, solvemus et trademus vobis et
vestris, prefatum censuale mortuum una cum omnibus missionibus, expensis, dampnis,
et interesse siquos quas et que feceritis et sustinueritis, quomodo pro predictis sumis
quibus missionibus expensi, dampnis et interesse credentur, vobis et vestris
vestrorumque propio juramento quod vobis et vestris, nunc pro tunc et enim deferius et
pro delato vobis primitus, ad haberi ulloque alio probacionum genere requisito.
Renunciamus quare ad hec legi sive iuri dicenti delacione iuramenti nunc sui
prestacionem posse per deferentem liciter revocari. Et pro hiis omnibus et singulis
complendis, tenendis et firmater attendendis obligamus, utrique nostrum insolidum
vobis et vestris, omnia bona nostra cuiuslibet nostrum, insolidum mobilia et inmobilia
quicumque sit, et ubicumque habita et habenda. Renunciantes, quartam ad habet
beneficio revocarum constitucionum et dividendarum actionum et epistole divi adriani.
Et ego, dictus Jacmetus quia minor sum XXV annis maiore enim quatuordecim,
renuncio quantum ad hec beneficio minoris etatis et restitucionis in integrum. Et ut
predicta omnia et singula maiori gaudeant firmitate nos ambo iuramus sponete in
animas nostras per dominum Deum et eius Sancta quatuor Evangelia, inmanibus nostris
corporaliter tacta, predicta omnia et singula attendere et complere et inviolabiliter
observare, et in alis non contrafacere vel venire aliquo, iure causa vel etiam ratione. Hec
igitur universa omnia et singula supradicta facimus promitimus235 et convenimus nos
ambo vobis dicto Jacobo Gual in manu et posse notari infrascripti tamquam publice
persone hec a nobis pro vobis et pro omnibus illis quorum interese intererit ac interese
potest et poterit suplicantis et recipientis. Actum es hoc infra terminos Castri Olerdule,
XXVI die janerii anno a Nativitate domini milesimo quadrigentesimo quarto. Signum
Berengariis Gual. Signum Jacmeti Gual predictorum. Qui hec laudamus, concedimus et
firmamus ac etiam juramus

Testes, huius rey sunt : Johanis Jofre, filius Ffresqueti Jofre, de Villaffrancha.
Bernardus Agusti de Sancte Columba de Queraltó.

235
Ratllat promitimus

104
1429, 15 març. Vilafranca del Penedès

Eimeric d’Espitlles, senyor de la Bleda, estableix a Caterina, vídua de Guillem Gual,
del mas de la Riba, i amb ell el seu procurador, Pere Ferran, una peça de terra erma,
amb albars i altres arbres. La terra està situada prop del molí de Pere Ponç i al camí
que va de la Riba a l’església de Santa Margarida. El cens és de mitja quartera d’ordi.

AHCV. Notaris varis. Caixa 23.

Die marti XV marcii, anno a Nativitate Domini
M CCCC XXVIIII

In dei nomine. Noverint universi quod ego, Eymericus236 dEspilles, domicellus
dominus, castri de Blita, in penitensi. Gratis et ex certa sciencia, per me et omnes
heredes e successores meos, quoscumque, stabilio et in emphiteosim, dono et concedo
vobis, venerabile domine Catharine uxore venerabilis Guillelmi Gual, quondam, mansi
de la Riba, licet absenti, e Petro Ferran, procuratori vestro, presenti et acceptanti et
vestris ac cui sive quibus volueriti perpetuo, vestris tamen consimilibus et vestrorum,
totam illam peciam terre heremam, cum alberis et aliis arboribus, que in ea sunt, quam
ego, meis justis titulis, atque causis237 per liberum e franchum alodium habeo et
possideo satis prope molendinum Petri Poncii, et terminatur, ex una parte, cum camino
quo itur de la Riba ad ecclesiam Sancte Margarite. Et ex alia parte, cum onore Petri
Poncii, predicti. Et ex alia parte cum riaria, que ibi est partim et partim cum rego dicti
molendini. Et ex alia parte cum onoribus vestris dicte domine Catharine, sive dicti
mansi de la Riba.238 Hanc autem, stabalicionem et in emphiteosim, concessionem facio
vobis et vestris de predicta, pecia terre, cum introhitibus, exitibus, omnibusque suis,
juribus et pertenenciis, sub tali tamen pacto, forma et condicione. Quod pro predicta
pecia terre, et per omni melioramento, quod ibi inde feceritis, aut facere poteritis, detis
et prestetis et dare et prestare teneanimi239 michi et meis, anno quolibet in festo
sanctorum Petri et Ffelicis, mediam quarteriam ordei, de censu annuatim in dicto

236
Dues ratlles inclinades sobre el nom, indicant que ha fermat.
237
Interlineat per liberum e franchum alodium
238
Ratllat part, dictam vero, peciam terre habeatis, teneatis e possideatis vos que vestri, vestri...familie et
uxore sub tali tracto pacto forma condicione e retencione.
239
Ratllat dicte ver...

105
termino sive festo. In hiis autem non proclametis neque, eligatis seu faciatis vos nec
vestri, alium dominum seu dominos misi tamen me et meos. In hiis, successores
liceatque vobis, et vestris predicta que vobis, stabilio et in emphiteosim, dono et
concedo240 post dies triginta ex quo, in me et meos faticati, fueritis vendere, stabilire,
impignerare et aliter, alienare vestris tamen consimilibus et vestrorum et non aliis. Salvo
241
tamen semper, in e super dicta pecia terre, michi et meis, in hiis successoribus
predicto censu medie quarterie ordei, jure dominio et faticha XXX dierum et certo
242
tercio, pro firmamentorum carte, pro intrate autem, huiusmodi stabilimenti habui et
243
recepi a vobis sex florinos auri, auragone, rectique, ponderis. Et ideo, renunciando,
excepcioni peccunie non numerate, et intrate predicte non habite et non recepte et dolo,
et malo et actioni instrumentum et omni alii juri rationi et consuetuetudini, hiis
obiantibus, dono et remito vobis et vestris in hiis successoribus, siquid predicta que
vobis, stabilio et in emphiteosim, dono et concedo plus modo valent aut a modo
valebunt, intrata predicta. In super convenio et bona fide promito, vobis quod predicta,
que vobis, stabilio et in emphiteosim, do et concedo faciam vos et vestros, ac quos
volueritis, habere, tenere et possidere in pace perpetuo, contra omnes personas, iure
vestre proprie adquisicionis et inde vos et vestros facere, priores tempore et jure
potiores. Et quod tenebe vobis et vestris, semper de firma et legali evictiones
predictorum et de omni dampno et interesse, 244 litis et extra. Obligando, pro inde omnia
bona mea mobilia et inmobilia habita ubique et habenda.
Ad hec ego, Petrus245 Ferran predictus, acceptants nomine quo supra a vobis dicto
venerabile Eymerico dEspilles, predictam, stablicionem sub condicionibus antedictis.
Promito, et convenio vobis et vestris iamdicte nomine, quod quamdiu dicta principalis
mea, et sui in hiis successores tenebunt et possidebunt, predictam peciam terre, dabunt
et solvent ac complebunt vobis et vestris, secundum modum, forman et condicionem
predictos, dictum censum medie quarterie ordei et alia predicta prout, superius
246
continetur. Obligando inde prefato nomine, specialiter vobis et vestris, predictam
peciam terre, et generaliter omnia alia bone dicte mea principalis mobilia et inmobilia,
habita ubique et habenda. Et voluimus nos, dicti contrahentes quod, de presenti nota fiat

240
Ratllat ut
241
Ratllat dicte aniversariis
242
Ratllat pro intrata autem
243
Interlineat auri
244
Ratllat vestri et vestrorum
245
Sobre el nom dues lletres inclinades indicant que ha fermat.
246
Ratllat specialiter

106
et tradatur, utrorque nostrum videlicet michi dicto Petro Ferran, nomine predicto vel
dicte principali mea unum consimile publicum instrumentum per notarium
infrascriptum. Actum, est hoc, in Villaffrancha penitensi, XV die marcii, anno a
Nativitate, Domini, M CCCC XXVIIII.
Signum, Eymerici dEspilles, stabilientis.
Signum, Petri Ferran, acceptatoris predicti. Qui hec, laudamus, concedimus et
firmamus.

Testes huius, rei sunt, discretus Petrus Alamany, notari, et Bernardus Robis, ballistarius,
Villeffranche penitense, predicte.

107
1435, 1 març, Hort del monestir dels frares menors de Vilafranca del Penedès

Guillem Gual, fill de Guillem, difunt, del mas de la Riba i Blanca, reconeix el dot
d’Angelina, filla de l’honorable Dalmau de Masdovelles, difunt, i Mandina de l’Arboç
del Penedès. La quantitat és de 250 lliures barceloneses. Li fa un augment o esponsalici
de 125 lliures.

AHCV. Notari Joan Gostemps. 1430/35. Caixa 65.

247
In dei nomine. Noverint Universi. Quod, ego Guillemus248 Gual, filius honorabili
Guillelmi Gual, quondam, domini mansi de la Riba, sita in penitensi, et domina
Blanquine eius uxor, deffuncionum. Confiteor et recognosco vobis venerabile Angeline,
future uxore mea, filioque honorabili Dalmacii de Masdovelles, quondam, domicelli in
villa de Arbucio, domiciliati et domine Mandine eius uxor, viventis. Quod huius et
recepi a vobis sive pro vobis in dotem viam et pro dote viam ac nomine dans vestre
ducentas quinquaginta libras Barchinonensis. Et ideo, propter hanc dotem a vobis, sive
pro vobis habitan et michi naditam facio vobis, augmentum sive donacionem propter
nupcias, de centum vigintiquinque libris pre dicte monete. Et sit sunt in dotem et
augmenti sume donacionem propter nupcias trecente septuaginta quinque libres. Quas
salvo et assecuro vobis, dicte venerabile Angeline future uxore mea et vestris249 hudas et
recuperandas a me et a bonis meis mobilibus et inmobilibus, hius ubisque et iudis. Et
ideo renunciando excepcioni non numerate peccunie et dons predicte, non sive et no
recepte et doli mali et accioni infantium omnique alii juri usuii rationi et consue... unica
hec repugnantibus. Convenio et bona fide, promito a vobis et vestris que, predictas
trecentas septuaginta quinque libras, dons viem et augmenti sive donacionis propter
nupcias, reddam restimam et solvam vobis et vestris aut cui sive quibus vos volueritis
loco vestri ad vestram et eorum voluntate indilare, in omni stilicet causa sen eventu
restuven de et per solvende dono et donacionis propter nupcias, confesum stilicet cum
restitucioni et solucioni ipsius dotis locis assit, sive aliqua videlicet delacione,
excupacione, compensacione deduccione et retencione et absque omni campno missione

247
Al marge sponsalicium
248
Dues línies sobre el nom indicant que ha fermat.
249
Ratllat pi er

108
et interesse vestru et vestrorum posis successorem. Et habeants et jure vestri propii
sponsalicii possideans predictas trecentas septuaginta quinque libras, dotis et augmenti
sive donacionis propter nupcias toto tempore vite vestre cum marito et sine marito, cum
infantibus et sive infantibus et absque obstaculo et contradiccione mei et meorum et
alicuis congcumque mere et persone. Pre dicte vero, centum vigintiquinque libres dicti
augmenti, sive donacionis propter nupcias, sunt et revertantur, post obitum vestrum
infanti vel infantibus sen liberis qui de me in vobis procreatis, supersites fuerunt, quibus
quidem infanti vel infantibus sen liberis250 in causa existencia eorumdem, ego, dictus
Guillelmus nunc pro nunch dictas centum septuaginta quinque libras dicti augmenti sive
donacionis, propter nupcias, confero et assigna in manu et posse notarie infrascripti
tanquam publice persone pro personis, omnius et singulis quarum, interest et intererit,
recipienti et satisfeti ac etiam legitime suplanti. Ses si ad obitum vestrum infans sen
infantes, aut liberi de me in vobis procreati uni super sites non fuerunt. Hoc causa volo
ego, dictus Guillelmus quod predicte centum septuaginta quinque libres dicti augmenti
251
sive donacionis propter nupcias, sunt et reverantur michi vel meis, aut illi vel illis
cui, vel quibus dampero vobis vel testamento aut alia mea suncio pertinebit exceptis
centum libris, de quibus vos dicta Angelina252 futura uxo meam possites testari et
vestras facere voluntates. Cum dei eisdem ob contemplacionem dicti matrimoni vobis
253
donacionem graciosam fecierunt. Et ad super abundatem cautelam facio cum
precium’. Pre dictas autem ducentas quinquaginta libras dotis viem predicte habeatis,
254
teneatis et possideatis cuncus diebus que une viem cum infante aut sive, si vero ad
obitum vestrum infans vel infantes, de legitimo et carnali matrimoni procreati, super
sites fumiter? et decosserunt? Quocumque sive liberis de legittimo et contra li
matrimoni procreatis in his nomibus predicte ducente quiquaginta libres, dotis viem
predicte, sunt et reverantur illi vel illis cui vel quibus procurebunt et spectabunt
255
secundum condicioneo inn donacione pro honorabile Johannem Berengarium de
Masdovelles, fratem vestrum, de huiste in posse notariu infrascripti faciat. Et pro
predictis et infrascriptis omnibus et sen singulis attendendis et complendis, tenendis et
firminer observandis obligo, vobis et vestris omnia et singula bona mea mobilia et

250
Ratllat qui de me in vobis
251
Ratllat p
252
Ratllat so
253
Ratllat sub
254
Ratllat vel infante
255
Ratllat viam

109
256
inmobiliam habita et habinda. Et guita minor sum vigintiquinque annis maior vero
sexdecim, juro, sponte in viam manum per dominium deum et eius Sancta quatuor
Evangelia manibus corporaliter, carta predicta omnia et singula attendere et complere
tenere et observare et in nullo confiteor vel venire iure257 aliquo causa vel etiam ratione,
y meo procuratur ad hec renuncio ipsius minoris etatis benefficio et restitucioni in
integrum omque, alii juri usuiravi et consuetudini contra hec repugnantibus. Hec gitur
omnia et singula que et prout dicta sicur supia facio paciscor convenio et promito ego,
dictus, Guillelmus Gual, vobis dicte venerabile Angeline, future uxore mea necnon et
notario, subscripto ut publice persone pro vobis et vestris et pro aliis etiam personis
omnibus et singulis quatuor interest et interit ac interesse potest et poterent recipienti et
pacisteti ac etiam legitime stipulanti. Actum esct hoc, in orto monesterii fratum
minorum Villeffranche penitensi. Prima, die marcii, anno a Nativitate Domini,
Millessimo CCCC XXXV.
Signum Guillelmi Gual predictum. Qui hec laudo, firmo et juro

Testes huius rei sunt, venerabile Johannes Babau mercator, Bernardus
Pastor sutor, Jacobus Fferrarii, faber et Ffranciscus Balagarii, scriptor, habitatores
Villeffranche penitense.

256
Ratllat maior
257
Al marge minoris etatis nec

110
1481 gener, 9, Biblioteca del monestir dels frares menors de Vilafranca del
Penedès.

Capítols matrimonials entre Pere Gual del mas de l’Alzina, fill del difunt Pere Gual i
Blanca, amb Francina Noya, filla del Pere Noya, de Vilafranca del Penedès i de
Francesca. Nadal Noya, prevere de la catedral de Tarragona i oncle de Francesca li
dóna 50 lliures de dot que li pagarà vuit dies abans del casament. Pere Gual li fa espoli
de 25 lliures assegurant els seus béns que té de l’heretat del mas de l’Alzina.

AHCV. Notari. Vidal Bertomeu. Caixa 34.

Die mercurii, nona jannuarii, anno Mº CCCCº LXXXI º
Intus, bibliotam monasterium fratrum minorum Villeffranche
Penitensi258

En nom de nostro senyor Déu sia, e de la sua gloriosa mare e sempre verge nostra, dona
sancta Maria, amén.
Sobre lo matrimoni, lo qual, deus volent se deu fer, entre lo senyor en Pere259 Gual,
senyor de la casa o mas apellat de la Ultzina, de la parroquia de Vilaffrancha, fill del
senyor en Pere Gual, quondam, senyor de la dita casa, e de madona Blanquina vivent,
muller sua, d’una part. E na Ffrancina, donzella, filla del senyor en Pere Noya,
quondam, e de madona Ffrancescha, sa muller, vivent, de Vilaffrancha de Penadès, de la
part altra, són stats fermats los capítols següents:

Primerament, lo venerable e discret mossèn Nadal260 Noya, prevere e comensal de la
Seu de Tarragona, avonculo de part de pare, de la dita Ffrancina, per contemplació del
dit matrimoni, fa donació irrevocable entre vius, a la dita Ffrancina, neboda sua,261 e als
seus e per dot, e en nom de dot sua262, liura, constituheix al dit Pere Gual, spós
sdevenidor seu, sinquanta liures barcheloneses. Sots tal forma, sots que si, so que Déus
no vulla, la dita Ffrancina moria sens infants de legítim e carnal matrimoni procreats o
ab tals infants, qui sens los dits infants morien, quant que quant, en lo dit cas, los
dites263 sinquanta lliures, tornen al dit donador, si viu serà,264 o a aquell o aquells qui

258
Segueix amb altra lletra 1481. Capítols de Pera Gual de la Ulzina ab Francisca Noia.
259
Tots els noms de persona que comencen per la lletra P és abreviada només amb aquesta lletra.
260
Sobre el nom dues ratlles inclinades que indiquen que ha fermat.
261
Interlineat sols sus
262
Interlineat liura
263
Ratllat XV
264
Ratllat S

111
ordonara de paraula o per testament, o llur successió per dret se pertanyerà. Exceptades
deu lliures, de les quals, en tot cas, la dita Ffrancina puxa testar e fer ses planes
voluntats. Item que la dita Ffrancina ab exprés acte, fetes les esposalles d’ella, ab lo dit
Pere Gual, ab exprés consentiment e voluntat del dit Pere Gual, spós sdevenidor seu,265
aia renuncia a tot dret, acció, petició e demanda, que ara o en sdevenidor pogués fer
temptar o moure en los béns de part de pare e de mare, per dret de natura,266 sò és de
legíttima paternal, e maternal e suplement de aquella. Exceptats vincles e
condicions267fideicomissos o substitutos, en persona sua concebuts, o concebedors, e
per qualsevol altre títol, dret, causa e rahó. Prometent, sots la dita forma, la present
donació, haver ferma e agradable, e no revocar-la per causa de ingratitut o inòpia, o per
qualsevol altra causa o rahó. Et la dita Ffrancina, accepta de bon grat, la dita donació, ab
multiplicació de gràcies, sots la forma e manera dessus dites.

Item lo dit Pere268 Gual, fa confessió a la dita Ffrancina, sposa sdevenidora sua, de les
dites sinquanta liures. Et fa-li spoli per sa virginitat de XXV lliures barceloneses. En axí
que si per ventura la dita Ffrancina cevenia sobreviure al dit Pere Gual, spós sdevenidor
seu, tenga e possehescha, la heretat e béns seus. Et los fruyts seus, fassa no comptants
aquelles en sort de paga de la dita dot. Et assò fuis sia contenta e satisfeta269integrament
en sa dot e spoli, de dites XXV lliures. Los quals sien de infants de llurs dos legítims
procuradors, si ni haurà, sinó a qui la sua successió se pertanyerà. Exceptades X lliures,
de les quals,270 la dita Ffrancina, en tot cas, dit screix puixa fer ses planes voluntats.
Prometent, et cetera. En la qual seguretat de béns e forma sobredita, ferma la dita
madona Blanquina271, mare del dit Pere, per quant es dona poderosa e usufructuària de
la 272 vida sua de la heretat e béns de la Ultzina.
Item volgueren les dites parts273sots pena de XXX lliures, et cetera. Fiant dues parts, et
cetera que d’assí per tot lo present mes celebraran lo present matrimoni, en fas de santa
mare església,274 e per vuy tot dia, lo qual temps puixa ésser acursat o allargat a

265
Interlineat aia renuncia
266
Interlineat sò és de legíttima paternal e maternal e suplement
267
Interlineat fideicomissos o substitutos
268
Sobre el seu nom dues ratlles inclinades que indica que ha fermat.
269
Interlineat integrament
270
Interlineat la dita Ffrancina
271
Ratllat per quant
272
Ratllat heret
273
Ratllat que
274
Interlineat e per vuy tot dia

112
coneexença dels honorables en Barthomeu Guilera, per part del dit Pere Gual, e de·n
Pere Feliu Mascaró, per part de la dita Ffrancina.
Item lo dit monsenyor Nadal275 Noya, confessa al dit Pere Gual deure·li les dites L
lliures, prometent·li aquelles, pagargar·li (sic) vuyt jorns ans, de la celebració dessus
dita fahedora en fas de església, franques e quities de totes messions e despesses et
cetera. Obligant·me tots sos béns ab sagrament et cetera.

Testes, firme omnium predictorum, dempta dicta Blanquina, honorabile Johannes
Mascaró, Martinus Gual, caldererius, Petrus Marti276barbitonsor e Valentinus Sola,
faber Villeffranche.

Et dicta die post sponsalia o consumacionem dicte matrimoni, per verba de presenti,
prefata, Ffrancisca,277 de expresses licencia, consensu et voluntate ac firma dicti Petri
Gual, sponsi sui, expresse renunciavit omni iuri sibi, nunc et in futurum pertinenti in
bonis paternis et maternis, quare nature et alias nunc et in futurum. Exceptis vinculis et
substitucio in sui personam conceptis et recipiendis et cetera. Renuncians expresse et
cetera. Et quius minor est XXV anys, maior vero XX, renunciavit beneficio minoris
etati et cetera. Ad hec, dictus Petrus Gual, sponsus consensuit et cetera.
Testes predicti.

1481, gener 13.

Blanquina assegura restituir el dot a Francina.

Die sabbati, XIII januarii. Anno predicto, domina Blanquina,278 mater dicti Petri Gual,
et usufructuària omnium bonorum que fuereunt dicti quondam, viri sui, cuius
universalis heres ipsis Petri est, asseguravit dicte Ffrancine dotem suam predictam. Casu
quo locus esset restitucioni ea viventem et cetera. Ita quod non obstante dicto usufructu
suo dicta Ffrancischa et sui in dicto tamen restitucionis dote, teneat e possideat
hereditatem et bona, que fuerunt dicti sui quondam viri, et fructus suos proprios faciat
non computando in sortem dotis e sponsalicii et cetera, prout in instrumento sponsalicii

275
A sobre del nom dues ratlles inclinades indicant que ha fermat.
276
Ratllat Faber
277
Sobre el nom dues ratlles inclinades amb la paraula iuri, indicant que ha fermat i jurat.
278
Dues ratlles inclinades sobre el nom indicant que ha fermat i amb la paraula iuri

113
est expressum et cetera dicto usufructu, non obstante et cetera, Qui nunc pro tunc in
dicto casu renunciavit et cetera fiat large

Testes, dictus Martinus Gual et Petrus Punyera, calçaterius Villeffranche, maior dierum.

1481, març 21

Àpoca que signa Pere Gual per raó de les 50 lliures que rep de Nadal Noya, referent al
dot de Francina.

Die lune, XXVIª, marcii, anno predicto. Dictus Petrus279 Gual firmavit apocham dicto
discreto Nathali Noya, de quinquaginta libris, dotalibus dicte Ffrancina, uxoris sua quas
numerando ab eodem habuisse e recepisse, confessus est in peccunia et una solucione et
dicto et cetera. Cancellans dictem debitorii instrumentum superius per cum factum et
firmatum de dictis quinquaginta libris et cetera.

Testes, honorabile Bartholomeus Guilera mercator et Laurencius Ferrarii, sartor
Villeffranche.

114
1455, novembre, 18. Vilafranca del Penedès.

Jaume Gual, mercader de Vilafranca del Penedès, protesta davant notari de què la seva
nora, vídua del seu fill Joan Gual, mercader, no vol marxar de casa seva. Li promet que
si marxa li pagarà el dot que li deu, donat en temps de núpcies entre el seu fill i ella.

A.H.C.V. Caixa 6, Judicis segle XIV-XV. Fulls solts.

Jat sia vos, madona Francina, muller d’en Johan Gual, quondam, mercader, diverses
vegades, siau stada preguada e amonestada per en Jacme Gual, mercader de la present
vila, de Vilafrancha, li isquesseu de casa com ell, no agués, en voluntat més acollir·vos,
per difugis e en altra manera, la exida nostra haveu porrogada. E vuy en dia, en la dita
casa habitar no cessau, per tant, lo dit Jaume Gual per maior descàrrech seu, volent que
de la voluntat apperegut ab los presents struments, vos preguà, amonestà e requés dins
tres jorns, los quals de gràcia dóna de la dita casa sua, li escham. Certificant·vos passats
aquells, per ell, vos feta tancada. Li porta e promet contra voluntat sua, en sa casa no
habitareu, oferint·sa tota hora e quant per vos legittíament serà, mostrant-ho per causa
de dot ho screx ho en altra via, ell, ésser·vos tengut en alguna quantitat, aquella sens
dilació e difugi paguar·vos parth contra vos, si de casa no li volreu exir de injuria, dans
e dampnatges. E de tot lo que promès, li sit de protestar, requerint a vos, notari del
present protest ésser feta carta pública, tot quant, et cetera.

Die lune, november decem, intus domum Jaume Gual, mercader, Vilafrancha. Facte hora vesperorum.

Insta die e requirente dicto Jacobo Gual, fuit presentata cedula dicte domina Francina, in
camera sua, dicte domus presente, discretus Andreas Lop et Michael Farrer, presbiter de
Vilafrancha, que respondens dixit : “ quant seria pagada, era contenta, exir de casa”.

279
Sobre el nom dues ratlles indicant la ferma.

115
1455, novembre, 18. Vilafranca del Penedès.

Jaume Gual, mercader de Vilafranca del Penedès, protesta davant notari de què la seva
nora, vídua del seu fill Joan Gual, mercader, no vol marxar de casa seva. Li promet que
si marxa li pagarà el dot que li deu, donat en temps de núpcies entre el seu fill i ella.

A.H.C.V. Caixa 6, Judicis segle XIV-XV. Fulls solts.

Jat sia vos, madona Francina, muller d’en Johan Gual, quondam, mercader, diverses
vegades, siau stada preguada e amonestada per en Jacme Gual, mercader de la present
vila, de Vilafrancha, li isquesseu de casa com ell, no agués, en voluntat més acollir·vos,
per difugis e en altra manera, la exida nostra haveu porrogada. E vuy en dia, en la dita
casa habitar no cessau, per tant, lo dit Jaume Gual per maior descàrrech seu, volent que
de la voluntat apperegut ab los presents struments, vos preguà, amonestà e requés dins
tres jorns, los quals de gràcia dóna de la dita casa sua, li escham. Certificant·vos passats
aquells, per ell, vos feta tancada. Li porta e promet contra voluntat sua, en sa casa no
habitareu, oferint·sa tota hora e quant per vos legittíament serà, mostrant-ho per causa
de dot ho screx ho en altra via, ell, ésser·vos tengut en alguna quantitat, aquella sens
dilació e difugi paguar·vos parth contra vos, si de casa no li volreu exir de injuria, dans
e dampnatges. E de tot lo que promès, li sit de protestar, requerint a vos, notari del
present protest ésser feta carta pública, tot quant, et cetera.

Die lune, november decem, intus domum Jaume Gual, mercader, Vilafrancha. Facte hora vesperorum.

Insta die e requirente dicto Jacobo Gual, fuit presentata cedula dicte domina Francina, in
camera sua, dicte domus presente, discretus Andreas Lop et Michael Farrer, presbiter de
Vilafrancha, que respondens dixit : “ quant seria pagada, era contenta, exir de casa”.

116
1467, 21 agost. Casa de la Bleda- Mas de la Riba -

Francesca, muller de l’honorable Joan Gual, donzell, signa àpoca a favor del
venerable Jaume Gual, mercader de Vilafranca, del pagament total de les 194 lliures,
deute del dot que ella havia donat al primer marit, Joan, fill de Jaume. Afirma que li
resten encara per cobrar 33 lliures, 4 sous i 6 diners.280

AHCV. Notari:Vidal Bartomeu 1454/1476. Caixa 80. Foli s/numerar. (2).

Die, veneris, XXI augusti, anno predicto. Actum
In domo de Blita, vicarie Penitense.

Sit omnibus notum. Quod ego, Ffrancischa281 uxor, honorabili Johannis Gual, domicelli
in penitensi domiciliati. Ex certa stiencia, confiteor et recognosco vobis, venerabile
Jacobo Gual, mercatori Villefranche Penitensi, licet absenti, et notario infrascripto
tanquam publice persone, pro vobis stipulanti et recipienti et vestris. Quod per modum
infrascriptum, solvistis tradidistis et restituistis michi, ad meam voluntatem, omnes illas
centum nonaginta quatuor libras monete Barchinonense de terno, et seu de mei282
voluntate, per pachas et soluciones sequentes: Venerabile domine Isabeli, quondam,
matri mee uxorque vnerabile Johannis Martini, quondam, patris mei, mercatoris ville
Vallismolli, videlicet in messibus sive messes proxime lapsis, anni, millesimi
quadringetesimi sexagesimi quinti sine formento, triginta sex libras et quindecim
solidis. Et in messibus sive meses proxime preteritis anni millesimi quadringentesimi
sexagesimi sexti in formento undecim libras et decem solidos. Et pro quodam collario
sive collar auri283 de dona, duodecim libras, et etiam284 ex alia parte, quinque
duchatos285 auri, turchos, valentes tres libras,286 septem solidos et sex denarios. Et
etiam287, ex alia parte, quindecim solidos, quos pro dicta domina Isabele, quondam,

280
Francesca Martí es casà amb primeres núpcies amb Joan Gual fill de Jaume Gual i Coloma Ferran i
amb segones núpcies amb Joan Gual, fill de Guillem i Angelina Masdovelles
281
Dues ratlles inclinades sobre el nom, indicant que ha fermat.
282
Interlineat voluntate. Ratllat voluntat venerabile
283
Interlineat de dona
284
Interlineat ex alia parte
285
Interlineat auri. Ratllat turquos
286
Ratllat septem libras
287
Interlineat ex alia parte

117
matre mea, de mei voluntate dixistis et288 fecistis Nicholao Capellades, mercaterio dicte
ville. Et etiam, solvistis dicto honorabili Johanni Gual, viro meo, de mei voluntate et seu
pro me, per pachas sive soluciones sequentes: Videlicet, primo, numerando
quinquaginta quinque libras. Et ex alia parte, undecim libras.289 Et ex alia parte, quatuor
libras. Et nunc die presenti et infrascripta numerando, quatuordecim libras, iamdicte
290
monete. Que quantitates caperint sumam dictarum centum nonaginta quatuor
librarum. Et que, quantitates291 michi solvistis et restituistis et seu de mei voluntate,
iamdictis honorabili Johanni Gual, viro meo, et domine Isabeli, matri mea ratione
292
illarum [...] librarum, iam dicte monete quas vos michi, solvere et restituhere,
habeatis pro dote mea et ratione dotis mea, quam etiam ratione augmenti et aliorum
iurum michi pertinencium in hereditate et bonis vestris et 293 venerabili Johannis Gual,
quondam, filii vestri, primi viri mei. Qua294 ego, 295
in et pro dote mea ac nomine dotis
mea, atuli dicto vnerabili Johanni Gual, quondam, primo viro meo, filio vestro, tempore
296
suarum et mearum nupciarum, prout in instrumentis nupcialibus inter ipsium
297
Johanne Gual et me, factis, lacius continetur. Et de qua mea dote, augmenta et aliis
juribus michi, pertinencibus in hereditate et bonis vestris, et dicti quondam, filii vestri,
primi viri mei. Facto compoto inter vos et me et seu pro me et de mei voluntate, inter
vos et dictum Johannem Gual, virim meum, restant michi ad solvendum usque, in
298
presentem diem trigintam tres libras, quatuor solidos et sex denarios, iam dicte
monete. Et ideo, renunciando, excepcioni pecunie non numerate, 299 et dictam quantitati
non habitarum et non receptarum et doli, in testimonium primissorum, presente vobis
facio apocham vestri solutum de predictis quantitatibus ac bonum et perpetuum , facere
et pactum de ulterius non petendo et de non agendo in manu et posse subscripti notari
Vallarum stipulacione solemni. Actum, est hoc, in domo de Blita, vicarie Penitensi,
vicesima prima, die mensis augusti, anno a Nativitate Domini, millesimo
quadringentesimo sexagesimo septimo.

288
Paraula il·legible
289
Ratllat ex ex alia parte undecim libras
290
Ratllat librarum
291
Ratllat caperint summam
292
Espai en blanc, que deuria ocupar la quantitat de lliures.
293
Ratllat sen dicti, quondam, filii vestri primer viri mei
294
Ratllat dotem.
295
Interlineat in et pro dote mea ac nomine dotis mea
296
Interlineat Johanne Gual
297
Interlineat i al marge augmenta et aliis juribus michi pertinencibus in hereditate et bonis vestris et
dicti quondam, filii vestri, primi viri mei.
298
Ratllat de dicta
299
Ratllat non habite

118
Signum, Francisca predicte. Que hec laudo concedo et firmo.

Testes huius rei sunt, discretus Petrus Vallspinosa, clericus ville de Cabra. Jacobus
Morgades, de Puigdecet. Amator Sanahuga, eius gener, et Anthonius Miro, agricultoris,
parrochie ecclesie Sancte Margarite.

119
1464 maig, 11. Lleida

Resposta a la súplica que fa en Joan Gual, donzell de Vilafranca del Penedès, com a
satisfacció dels mals que li han ocasionat els rebels en temps de guerra, en què se li
concedeix a ell i als seus hereus, perpètuament, els censals que puguin crear a qualsevol
persona. També, els capbreus dels preveres de la vila, les propietats dels rebels, en Joan
Babau i Berenguer Vila, la casa de la Bleda i els drets de tota la seva dominatura, els
drets o vincles que li pertanyen de Pere Lluís de Vilafranca i la seva filla i la part que ja
tenia en l’escrivania del batlle de la vila.

A.C.A. Registre Cancellaria 3355, fol, 112v,113r,113v,114r.

Joannis Gual, domicelli

Nos Joannes, etcetera. Ex habita, excellentissima nostre, pro parte, vestri300 dilecto, et
fidelis juri, nostri,301 Joannis Gual, domicelli Villeffranche Penitensi. Suplicacione, faci
sequentis. Senyor molt excellent, a vostra exel. humilment, suplique en Joan Gual,
donzell, de302 Villeffranche de Penedès, que en smena dels dans a ell donats, per los
rebelles de vostra celsitud, e en alguna satisfacció dels serveys fets a vostra senyoria per
ell, en aquesta concurència de temps, vulla fer gràcia, donació e concessió al dit Joan
Gual e als hereus e successors seus, in perpetuum, de tots e qualsevol censals que ell
faces sie tengut fer a qualsevol persones, axí eclesiàstiques, com seculars de la vila de
Vilafrancha de Penadès: e signament, als303, e preveres de la sglésia de la dita vila, e als
hereus d’en Berenguer Vila, e an Joan Babau e a sos hereus, rebelles a vostra
excellentcia. E axí, en proprietats com en pensions degudes e devedores. E axí mateix,
vulla fer gràcia, donació e concessió al dit Joan Gual e als dits hereus e successors seus,
de tots los béns, mobles e sehents noms, drets e actions que sien o pertanguen en
qualsevol manera an Pere Luys de Vilafranca e a sa filla, e a sos hereus. Los quals béns,
lo dit Joan Gual pretén per virtut de certs vincles at altre pertanyer·li. E no res menys, de
la casa de la Bleda, e de tots los drets de aquella, a la dominatura de aquella pertanyents,

300
Ratllat fidelis
301
Interlineat Joannis
302
Interlineat Villaffranque
303
Paraula borrada il.legible.

120
que és en la vegueria de la dita vila situada. No res menys, li vulla fer gràcia, donació e
concessió304 de aquella mitat o part, que micer Joan Andreu, juriste de Barcelona, té o
pretén tenir, en la scrivania del balle de la dita vila, de Vilafrancha, en aquella forma e
manera que aquell la tenia o li pertanya305, o li pertany com l’altre mitat sia del dit
suplicant. Per la rebellió dels quals, damunt dits, los censals, pensions, béns, casa,
scrivania o part de aquella306, totes les coses sobredites pertanyen a vostra excel·lència e
a favor e fisch. Plau al senyor307 Rey, fer e fa la dita gràcia, donació e concessió al dit
Joan Gual e a sos hereus, e successors, in perpetuum, de totes les coses e béns damunt
dits. Semperò, són rebelles les persones damunt mencionades, a les quals, los dits
censals,308 pensions, cases, scrivania o part de aquella, béns, noms, drets e accions
demunt dits, pertanyen; e les dites coses, a altri o altres, primer no són stades atorgades,
309
ab que emperò de las cosas et sia se entena en ús de fruyt tant solament e durant la
dita rebellió. Joan, de Coloma, secretarius. Supplicatoque, excellencie nostre, ut
graciam, donacionem et concessionem, omnisque et singula in preinserta supplicatione,
contenta vobis et vestris predictis, concedere de nostri sodita benignitati, dignaremur.
Nosque ipsa supplicatione admissa benigne specteris maxime serviciis per vos eiusdem
Joanne Gual maiestatis nostre prestitis. Ac etieam damnis per rebelles maiestatis nostre
vobis illatis, tenore presentis, stienter et expresse, gram (sic) donacione et concessione
nostras predictas, omnisque et singula de super contenta, inata videlicet modificatiorum
et responsione per maiestati nostram preinserte suplicationi, datas et factas, et 310 in fine
eiusdem supplicationis contentas et apositas vobis, eidem Joanni et vestris heredibus et
successoribus predictis facimus, concedimus, pleno jure illasque, volumus eari, fortiri
efectum, et exequcione vinque et robur, obtinere perpetue firmitatis spectabilibus,
propterea dilectis consiliaris et fidelibus nostris, quibusvis,311 locatenentis nostris, et
gubernatoribus generalibus,312 eorum, quod vicesgerentibus capitaneis, in super vicariis,
baiulis, subvicarius, subbaulis, et aliis universis et singulis officis et subditis nostris,
ubisque dicionis nostre, e signanter in dicto Principatu Cathalonie, constitutis, et
constituendis ipsorum oficio locutenentis presentibus et futuris dicimus et mandamus

304
Ratllat de la
305
Paraula il·legible.
306
Ratllat e comses bes
307
Interlineat Rey
308
Ratllat e
309
Paraula il·legible
310
Interlineat in
311
Ratllat quabusque
312
Paraula il·legible

121
firenter et expresse ad nostre ire et indignationis incursum penamque florenorum auri
Aragonum mille quatenus grandonacione mee concessionem, nostras predictas
omnisque et singulas, de super contenta teneantis, efficanter et observantes, tenerique et
observari, inviolabiliter facientes, vos, eiundem Joanne Gual, et successive dictos
vestros heredes et successores quod pro vestri vel eorum parte requisii, fuerunt seu
eorum, et alter fuerint requisitus opportunitasque inpremissis se obtulerit, in
posessionem censualem, eorum et bonorum, et313 predictorum per314 nostram vobis ut
supra donato, et concessorum ponerat, et intenientes posit inirque, et315 manu teneat et
deffendant contra cunctos necnon illo qui ad resposioner iurium et redditum
predictorum huiusdi, nostre donacionis precextir vobis tenebuntur de his omnibus,
responderat et satisfatiant atque vos, et dictos, predictos quod dominis dictorum
bonorum habeant, de quibus et quemadmodum antedictam, rebellionem, ac presentem
nostram concessione, rebellibus predictis respondebant respondereque, tenebantur,
eosque pro dominis ipsorum bonorum habeant. Ita tum quod si316 que bona expremissis
feudalia fuerint quod feudalibus habeantur. Et non contrafaciant vel veninant, aut alique,
contrafacere vel venire, faciant aliqua ratione, vel causa, in huius rei testimonium
presente, fieri iussimus nostro comuni sigillo inpendenti, nunilit. Datum in nostro
felicibus castris, contra Civitate Ilerde, XI, die maii, anno a nativitate Domini, M
CCCCLX quarto, regisque nostri Navarre, anno XXXVIIII aliorum, vero regnorum,
nostrorum, septimo.

JOSEP BOSCH PLANAS

313
Paraula il·legible.
314
Paraula il·legible
315
Paraula il·legible.
316
Paraula il·legible

122