You are on page 1of 8

COM PARLAR BÉ

EN PÚBLIC
RUBIO, J. I PUIGPELAT, F.

Educació Infantil
Facultat de Psicologia, Ciències de
l’Educació i de l’Esport Blanquerna
Universitat Ramon Llull
Comunicació oral, escrita i digital
Professora: A. Mckay
Alumna: Laura Verdugo Trevín
Primer curs, grup C
Torn de tarda
Data de lliurament: 27/10/2010

ÍNDEX:

1. Resum del llibre………………………………………………………………….... pàgina 3


2. Decàleg personal………………………………………………………………….. pàgina 5
3. Opinió personal……………………………………………………………………. pàgina 6

2
1. RESUM DEL LLIBRE

Saber parlar bé en públic es cada dia més necessari. Es curios el valor que
donem avui en dia a que una persona comuniqui bé, i alhora no s’ensenyi.
Això pot portar a pensar que l’habilitat de parlar en públic és innata, però això
no es veritat. Es cert que hi ha una part de “predisposició natural”, però també
hi ha una altra part més important: la tecnica. Així, pot orar molt millor una
persona sense “dons innats” i ben preparada, que una amb més
“predisposició natural” que no exercita les seves habilitats. Quan un orador
s’expresa de manera senzilla, clara, ordenada, original, moderna, sincera i
completa, diem que fa una bona retòrica.

Una de les primeres dificultats que podem tenir a l’hora de fer un discurs
son els nervis. Hem d’acceptar que estem nerviosos i procurar mantenir els
nervis sota control. Per aconseguir-ho, hem de procurar no autovigilar-nos
obsessivament, tenir alguns criteris i tecniques bàsiques i sobretot, haver-nos
preparat molt bé. Si encara continuen, podem probar a aixecar-nos i fer unes
passes, somriure, o parlar més tranquilament. Si ens quedem en blanc, el
millor que podem fer és reconeixe-ho i repetir el mateix que ja hem dit amb
altres paraules o bé formular una pregunta al públic.

Per elaborar un bon guió o esborrany del que direm, em de tenir en compte
quatres aspectes:

- Per que? Quin es l’objectiu.

- Qui? A quin tipus de públic va dirigit.

- Què? El que em de dir, el guió del discurs.

- Com? Els mitjans que utiitzarem (la veu, el llenguatge, els audiovisuals,

3
etc).

Així, al guió ha de quedar molt clar la idea o les idees que volem
transmetre, i anar al gra. Per això cal pensar del que volem parlar i
documentar-nos i eliminar les idees que no siguin impotants. Quan ja tinguem
la idea clara em de respondre a sis preguntes: Que? Qui? On? Quan?
Perque? I com? I ser capaços de descriure-ho, comparar-ho, relacionar-ho,
analitzar-ho, aplicar-ho, argumentar-ho,

Una vegada tinguem el guió preparat haurem de tenir en compte la manera


de parlar. Em de parlar amb naturalitat, l’artifici genera desconfiança. Em de
seguir un guió, però no llegir. Per això ens anira be portar esquemes. Si
volem improvitzar haurem de dominar el tema i tenir molt clar el que direm.

La mirada es la via bàsica d’intercanvi d’informació amb el públic. En les


cares del públic podem veure si s’estan avorrint, estan interesats o tenen
ganes marxar. Si som bons oradors, variarem el discurs en funció de la
resposta del públic (feedback).

La veu, el to, l’entonació i la pronuncia son molt importants i revelen molt


de l’orador. Cal parlar amb un bon volum de veu, trobar una velocitat
adequada per a la xerrada i adequar l’actitud a cada moment. A més, podem
remarcar amb la veu les idees clau. Hem de controlar la respiració fent
pauses. També podem fer una pausa per recuperar l’atenció del públic.

El llenguatge oral ha de ser clar i simple, sense tecnicismes i el mes breu


possible. Això ho podem aconseguir fent frases curtes, utilitzant un ordre
gramatical lògic i donant moltes dades.

Esta comprobat que la gent enten i recorda millor una idea amb una imatge
o un exemple que només amb paraules, per això em d’utilitzar molt exemples,
comparacions, anècdotes personals i refranys. L’humor, tambe es molt
important ja que trenca barreres amb el públic, genera identificació i confiança
i relaxa l’auditori. També podem utilitzar, encara que no tan freqüentment,

4
altres figures retòriques com la paradoxa, la ironía, la onomatopeia, la
personificaió, etc.

Hem de demostrar que parlem perfectament l’idioma amb un registre ampli


i gran varietat lèxica.

Per una altre banda, em de saver que un 65% de la comunicació es realitza


de manera no verbal. És bo començar amb un somriure i estar drets, en una
posició comoda, senzilla i natural. I enseyar el cos sencer, moure’s de tant en
tant, no jugar amb petits objectes i no creuar els braços. La gesticulació ha de
ser natural i no ha de semblar assajada ni exagerada.

Podem utilitzar mols suports audiovisuals per acompanyar el nostre discurs


com una pissarra, un powerpoint, un video, una imatge,etc. Però em
d’utilitzar-los amb mesura, com un suport, no com a guía principal del discurs.

5
2. DECÀLEG PERSONAL

- Controlar els nervis i ser positius.

- Portar un guió molt ben preparat i estructurat, amb frases curtes i simples.

- No intentar donar massa idees, sinó definir una idea principal i remarcar-la
constantment al llarg del discurs, sobretot al principi i al final.

- Utilitzar molt l’exemplificació, la comparació, les oposicions i les antítesis.

- Fer canvis de to, utilitzar frases exclamatives i interrogatives.

- Contar acudits o anècdotes personals per aproximar-se al públic i captar la


seva atenció.

- El feedback: observar el comportament del públic per saber si el teu


discurs està agradant i t’estan seguint o has de canviar alguna cosa. La
conexió amb el públic amb la mirada es molt important.

6
- Dominar a la perfecció l’idioma en el que es parla, ja que sinó, no podràs
parlar amb naturalitat i no podras comentar cap cosa que et vingui al cap
en aquell moment, com un acudit o una anècdota personal.

- Parlar amb claredat, en un registre apropiat al públic, i fer pauses per


deixar reflexionar.

- Utilitzar algun suport audiovisual, com un power point, un prezi o un video.

3. OPINIÓ PERSONAL

A continuació, donaré la meva opinió com a lectora del llibre COM


PARLAR BÉ EN PÚBLIC.
Personalment, m’ha agradat molt aquest llibre. El considero molt
constructiu pel meu aprenentatge i molt adiè per la meva persona. Ja que al
llarg de la meva carrera universitària, i posteriorment al llarg de la meva vida
professional, hauré de fer moltes exposicions orals i xerrades en públic. Crec
que seguir els consells d’aquest llibre m’ajudará molt a fer unes bones
xerrades en públic.
L’he trobat molt amè, ja que explica les coses d’una manera molt simple i
eficaç. És a dir, explica just el que fa falta sense enrotllar-se en coses

7
minoritàries i, a més, amb un llenguatge molt proper que s’entén
perfectament.
El que també m’ha ajudat molt a comprendre les idees d’aquest llibre és
que gairebé tots els conceptes estaven exemplificats, cosa que al meu parer,
facilita molt l’assimilació dels continguts. A més els exemples eren molt
quotidians, pel que no havies d’ imaginar-te res, simplement recordar, i
relacionar els conceptes.
En conclusió, crec que es un bon llibre i molt ben estructurat, que de ben
segur tornaré a llegir o a consultar algun capítol quan hagi de parlar en públic.