You are on page 1of 103

G.D.

Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 3

índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Utilització de la guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Elements per elaborar el projecte curricular del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Objectius generals de l’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8


Continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Objectius terminals de la matèria de llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . 13
Orientacions metodològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Temporització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Elements per elaborar la programació d’aula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

3
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 5

presentació
El llibre de llengua catalana i literatura ofereix una part del contingut de la matèria, per repassar i aprofun-
dir alguns aspectes vistos en estudis anteriors. Hem estructurat la presentació d’aquests coneixements en nou
unitats ben diferenciades, cadascuna de les quals està formada per tres blocs de continguts distints:

1. Llengua i comunicació, incloent-hi l’estudi del text i de les seves propietats i la tipologia textual.
2. Gramàtica, amb el treball de la fonètica, la morfologia i la sintaxi de la llengua.
3. Literatura, amb els principals autors, moviments i obres des de l’origen de la lengua catalana fins al
segle XIX.

La seqüenciació dels continguts en tres blocs permet simultanejar el treball de les diferents tipologies textuals
amb la reflexió sociolingüística i l’estudi gramatical; però alhora, la nostra proposta ofereix la possiblitat que
cada professor o professora adapti la tria dels continguts a les necessitats i l’evolució de cada grup.

Una altra consideració que hem valorat a l’hora de fer aquest projecte és el bagatge desigual amb què arriben
els alumnes al Batxillerat. Aquesta consideració ens ha dut a no bandejar del currículum alguns aspectes l’a-
prenentatge dels quals, si bé s’ha d’haver assolit en l’etapa anterior, sovint no ha estat prou consolidat.

Finalment, aquest projecte inclou un solucionari que resol les activitats proposades. Creiem necessari intentar
donar respostes o oferir alternatives de tots els exercicis, fins i tot d’aquells que defugen una única correcció.

Esperem que aquest material us sigui d’utilitat en el difícil repte d’ensenyar llengua a les escoles i els instituts
del nostre país.

Els autors

5
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 6

utilització de la guia didàctica


Aquesta guia consta dels apartats següents:

Elements per elaborar el projecte curricular de centre

1. Objectius generals de l’àrea Relació dels objectius que estableix el currículum del
Batxillerat.

2. Continguts Especificació dels continguts conceptuals, procedimen-


tals i actitudinals en relació amb els objectius terminals,
i especificació dels continguts conceptuals per al primer
curs.

3. Objectius terminals de la matèria Relació dels objectius terminals.


de llengua catalana i literatura

4. Orientacions metodològiques Exposició d’una metodologia i una estratègia didàctiques


per impartir els contingus de l’àrea.

5. Temporització Proposta d’hores per treballar les unitats del llibre.

Elements per elaborar la programació d’aula


Per a cada unitat s’inclou:

1. Objectius didàctics Relació dels objectius que es pretén que l’alumnat asso-
leixi en acabar la unitat.

2. Continguts: Programació dels continguts conceptuals, procedimen-


– Fets, conceptes i sistemes conceptuals tals i actitudinals que es treballen al llarg de cada unitat.
– Procediments
– Valors, normes i actituds

Solucionari del llibre de l’alumne


S’ofereixen totes les solucions del llibre de l’alumne.

6
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 7

elements per elaborar


presentació el projecte curricularpresentació
del centre
Objectius generals de l’àrea
D’acord amb el Decret 182/2002 de 25 de juny, en acabar els estudis de Batxillerat l’a-
lumnat ha de ser capaç de:

1. Comprendre textos orals emesos en la varietat estàndard, i també en altres variants


més usuals en el context situacional de l’alumnat.
2. Llegir de manera expressiva textos de caràcter formal en la varietat estàndard, i tex-
tos literaris, amb la pronúncia i l’entonació adequades.
3. Comprendre i resumir textos escrits de caràcter formal, literaris o no, tot distingint-
ne l’estructura formal i el contingut.
4. Expressar-se oralment en la varietat estàndard de la llengua en diverses situacions
formals.
5. Escriure textos de caràcter formal en la varietat estàndard i en diverses situacions
formals (humanístics, científics, periodístics), amb adequació i coherència, usant,
si cal, processadors informàtics.
6. Fer servir amb correcció les normes que regulen l’ortografia en textos formals
escrits, i la pronunciació i l’entonació en textos formals orals.
7 Fer un ús correcte de les normes gramaticals a partir de les regles de la morfologia
i la sintaxi.
8. Usar un lèxic i unes estructures comunicatives adequades a cada situació, tenint en
compte les relacions textuals i semàntiques.
9. Analitzar, comentar i valorar textos en prosa, en vers o teatrals, significatius de la
literatura catalana, des del punt de vista formal i de contingut.
10. Llegir significativament, al llarg del Batxillerat, obres programades de la literatura
catalana, tot valorant-ne l’enriquiment personal aportat.
11. Contextualitzar adequadament els textos i els llibres llegits en relació amb l’autor,
amb els períodes més representatius de la literatura catalana i amb altres paràme-
tres artístics.
12. Ser conscient de la realitat plurilingüe i pluricultural del món d’avui, tot fent espe-
cial esment a la situació a Europa, a l’Estat espanyol i a la societat catalana.
13. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural, com un mitjà d’inter-
pretació de la realitat i de comunicació personal i social.
14. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües
i valorar els processos de desplegament i normalització de la llengua catalana.
15. Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit crític, elaboració i presentació de
la informació, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies.

7
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 8

Continguts
Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua
1. Elements de la comunicació. Aspectes no lingüístics. El context.
2. Funcions del llenguatge.
3. Tipus de textos orals i escrits: característiques.
4. Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. La correcció en l’oral
i en l’escrit.
5. Tipus de textos específics: científics i tècnics; jurídics i administratius; humanístics;
periodístics; publicitaris.

II. Literatura
1. Els gèneres literaris.
2. L’obra literària com a missatge: emissor/a, receptor/a, personatges, temes, tòpics,
lloc, temps, interpretació.
3. La llengua literària aplicada a l’estudi d’una obra: recursos fònics, morfosintàctics,
lèxics i semàntics.
4. Evolució històrica de les formes literàries:
4.1. Edat mitjana: marc històric i cultural. Principals gèneres i autors/es.
4.2. Edat moderna: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i
autors/es.
4.3. Edat contemporània: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i
autors/es.

III. Llengua i societat


1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especial
atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya.
2. Origen i evolució social de la llenga catalana. Dominis lingüístics.
3. Els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic.
La planificació lingüística i els processos de normalització lingüística.
4. L’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació i en altres àmbits.
5. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística.

IV. Estudi de la llengua


1. Fonètica i ortografia.
1.1. Conceptes generals: fonètica, fonologia, ortografia.
1.1. Els sistemes vocàlic i consonàntic.

8
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 9

presentació
2. Gramàtica.
2.1. Text, oració i mot.
2.2. Estructura del text. Els connectors.
2.3. Tipus d’oracions. Funcions sintàctiques. Categories gramaticals.
3. Lèxic.
3.1. Estructura del mot.
3.2. Relacions per la forma i pel significat.
3.3. Els camps lèxics i semàntics.
3.4. La formació del lèxic.
3.5. Les locucions i frases fetes.
3.6. Els reculls lèxics.

Procediments

1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i


noves tecnologies (CD-Rom, bases de dades, Internet).
2. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals.
3. Reconeixement dels fonemes catalans, així com els principals al·lòfons dels fone-
mes catalans.
4. Lectura expressiva de textos formals i literaris.
5. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents
varietats i registres de la llengua.
6. Identificació d’unitats lingüístiques, i de les seves funcions i relacions.
7. Identificació i pràctica d’estructures comunicatives.
8. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text.
9. Anàlisi, interpretació i comentari de missatges publicitaris.
10. Producció de missatges orals en la varietat estàndard.
11. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant un processador de textos.
12. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i
lèxiques.
13. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefi-
xades.
14. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin rela-
cionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política,
social i cultural en què es produïren.
15. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, te-
nint en compte els contextos en què se situen.
16. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats.
17. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els recursos
retòrics corresponents.

9
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 10

presentació
18. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social.
19. Anàlisi de la situació sociolingüística a Catalunya.
20. Redacció de treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fit-
xes, índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.

Valors, normes i actituds


1. Relacionats amb la comunicació.
1.1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements.
1.2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica.
1.3. Respecte envers les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi.
1.4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals.

2. Relacionats amb la literatura.


2.1. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal,
d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
2.2. Interès per conèixer les diverses produccions literàries.

3. Relacionats amb la societat.


3.1. Interès per la situació sociolingüística de Catalunya i la normalització de la seva
llengua pròpia, i diàleg entorn de les diverses actituds lingüístiques.
3.2. Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i
promoció personals.

4. Relacionats amb l’aprenentatge de la llengua.


4.1. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de
comunicació personal.
4.2. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques.
4.3. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació
al context, tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos
escrits.
4.4. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor
d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com una
manera d’entendre el món.

10
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 11

presentació
Primer curs
Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Elements de la comunicació: situació, intencionalitat, missatge, interlocutors/es


i codi. Aspectes no lingüístics. El context.
2. Funcions del llenguatge.
3. Tipus de textos orals (conversa, tertúlia, debat, conferència) i escrits: caracterís-
tiques. El text expositiu. El text argumentatiu. El text descriptiu. El text narratiu.
El text instructiu. El text predictiu. El text retòric.
4. Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. La correcció en
l’oral i en l’escrit (ortologia, entonació, signes de puntuació, ortografia, lèxic,
morfosintaxi).

II. Literatura

1. Els gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre, assaig, dietari, memòria, periodis-
me literari).
2. L’obra literària com a missatge: emissor/a, receptor/a, personatges, temes,
tòpics, lloc, temps, interpretació.
4. Evolució històrica de les formes literàries:
• Edat mitjana: marc històric i cultural.
– La poesia trobadoresca.
– Ramon Llull.
– Les cròniques.
– L’humanisme.
– La poesia del segle XV: Ausiàs March.
– La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.
• Edat moderna: marc històric i cultural.
– La literatura catalana entre els segles XVI i XVIII. Renaixement, Barroc, Il·lus-
tració. La literatura popular.
• Edat contemporània: segle XIX.
– El romanticisme: marc històric i cultural.
– La Renaixença. Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.
– El realisme i el naturalisme. Narcís Oller.

11
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 12

presentació
III. Llengua i societat
1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especial
atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya.
5. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística. Les varietats geogràfiques del
català.

IV. Estudi de la llengua


1. Fonètica i ortografia.
• Conceptes generals de fonologia, fonètica i ortografia. La síl·laba.
• El sistema vocàlic, tònic i àton. El sistema consonàntic.
2. Gramàtica.
• Text, oració i mot.
• Tipus d’oracions. Categories gramaticals. Funcions sintàctiques.
3. Lèxic.
• Estructura del mot. Lexema i morfema.
• Relacions per la forma: derivació i composició.
• Els camps lèxics i semàntics.
• El lèxic i el diccionari. Característiques de les obres lexicogràfiques bàsiques.
Principis generals del diccionari en suport CD-Rom i a Internet.
• Relacions pel significat: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hipero-
nímia, hiponímia.
• La formació del lèxic: mots populars, cultismes, semicultismes, doblets i pseu-
doderivats. Préstecs o manlleus. Procediments lingüístics de creació de neolo-
gismes.
• Les locucions i frases fetes.

Objectius terminals de la matèria


de llengua catalana i literatura
1. Obtenir, seleccionar i processar la informació relacionada amb els àmbits familiar,
social, acadèmic i dels mitjans de comunicació.
2. Consultar diccionaris, enciclopèdies i altres fonts de documentació en bibliote-
ques, arxius, mediateques i xarxes telemàtiques.
3. Comprendre i analitzar els principals elements que formen part del procés de
comunicació: interlocutors/es, missatge, canal, codi, intencionalitat i situació
comunicativa.
4. Descriure els aspectes no lingüístics en una situació comunicativa i aplicar-los en la
producció de textos orals i escrits.

12
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 13

presentació
5. Identificar i valorar discursos orals i textos escrits en les diverses varietats i regis-
tres de la llengua.
6. Llegir, recitar o dramatitzar textos de tipologia diversa amb bona entonació i
prosòdia adequada.
7. Analitzar i interpretar textos orals i escrits de caràcter formal en la varietat estàn-
dard i en les principals varietats geogràfiques i socials de la llengua.
8. Analitzar i valorar críticament els missatges publicitaris.
9. Reconèixer en un text concret les propietats textuals d’adequació, coherència i
cohesió.
10. Comprendre i resumir el contingut d’un text periodístic, humanístic, jurídic,
administratiu, científic i tècnic (de divulgació), identificant-ne el tema, establint-
ne les idees clau i organitzant-les correctament en un esquema.
11. Exposar oralment un tema amb planificació prèvia i amb l’estratègia comunicati-
va més adient.
12. Participar activament en activitats escolars i extraescolars, respectant les normes
de cada situació comunicativa.
13. Produir i corregir textos mitjançant processadors informàtics.
14. Aplicar convenientment les diferents possibilitats funcionals que ofereix el llen-
guatge a l’hora de produir missatges orals i escrits.
15. Ser tolerant i crític amb els missatges rebuts i autocrític amb els emesos.
16. Reconèixer les diferències entre el sistema fonològic català i el sistema fonològic
castellà.
17. Aplicar les normes ortogràfiques, morfosintàctiques, lèxiques i signes de puntua-
ció en la correcció de textos propis.
18. Aplicar els registres lingüístics més usuals d’acord amb els factors que els deter-
minen.
19. Redactar textos amb cohesió, coherència, adequació al context i correcció lin-
güística, seguint les fases que integren el procés de creació d’un text: planificació,
escriptura i reescriptura.
20. Escriure textos formals d’àmbit acadèmic, periodístic, administratiu, amb estruc-
tura adequada a la intencionalitat i situació comunicativa.
21. Comparar textos literaris i no literaris amb la finalitat de contribuir a una millor
caracterització dels diversos tipus de textos.
22. Fer comentaris de textos lingüístics i literaris, servint-se de criteris objectivables,
segons esquemes i tècniques predeterminats, i redactar-los de manera coherent.
23. Analitzar els principals recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text.
24. Comentar aspectes mètrics i recursos expressius de textos literaris.
25. Llegir significativament durant el curs les obres programades de la literatura cata-
lana, tot valorant-ne l’enriquiment personal aportat.
26. Analitzar obres literàries, tenint en compte l’autor/a, el lector/a, el missatge, tot
relacionant-les amb les estructures de gènere i els procediments retòrics utilitzats,
i contextualitzar-la dins la producció de l’autor/a, el marc polític, social i cultural
de l’època i la seva importància en la literatura.

13
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 14

presentació
27. Confeccionar i interpretar quadres cronològics i esquemes que permetin relacio-
nar diverses manifestacions literàries entre elles i amb la situació social de l’època.
28. Reflexionar, partint de l’entorn més proper, sobre la situació plurilingüe de l’Estat
espanyol i del món contemporani, amb especial atenció a la realitat sociolingüísti-
ca de Catalunya.
29. Comprendre l’origen i l’evolució social de les llengües catalana i castellana, al llarg
de la història i en el moment actual, i constatar-ne les varietats.
30. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües
i valorar els processos de desplegament i de normalització de la llengua catalana.
31. Aplicar a la situació actual de la llengua els conceptes de bilingüisme, diglòssia,
conflicte, minorització, substitució i normalització, per superar les actituds diglòs-
siques i per explicar els canvis que s’hi estan produint.
32. Valorar l’aprenentatge de llengües com a factor d’enriquiment cultural i de pro-
moció personal.
33. Redactar treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fitxes,
índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.
34. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural viva, com un mitjà d’ex-
pressió personal i comunitari i d’interpretació de la realitat.

Orientacions metodològiques
Llengua i comunicació

La metodologia del primer bloc no pot quedar deslligada de l’objectiu fonamental


d’un curs de Batxillerat: potenciar l’ús de la llengua. En definitiva, aprendre llengua
significa aprendre a comunicar-se. Per això, la caracterització de la llengua es fa a par-
tir de la relació que s’estableix amb el pensament i la comunicació (unitat 1).

En una segona fase (unitat 2), s’analitzen la llengua oral i la conversa. La presentació
d’aquests continguts ha de ser només el marc teòric que ha de permetre desplegar un
seguit d’activitats que potenciïn l’ús de la llengua oral. Cal crear diferents situacions
comunicatives que permetin generar missatges, tant formals com espontanis. A més, cal
incidir en els aspectes relacionats amb el llenguatge no verbal.

La unitat 3 caracteritza el text i les seves propietats textuals, mentre que les unitats 4, 5
i 6 presenten els textos expositius, argumentatius i narratius. L’estudi d’aquests textos
ha de permetre posar al descobert les propietats d’adequació, coherència i cohesió que
singularitzen aquests textos. Amb aquest bagatge, els alumnes poden enfrontar-se a la
producció de textos de diferents tipologies. Les unitats 7, 8 i 9 presenten la llengua des
del punt de vista de la seva diversitat. La reflexió ha d’anar adreçada a fer veure a l’a-
lumne que, amb variacions històriques, socials, geogràfiques o estilístiques, la llengua
viu en la seva diversitat.

14
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 15

presentació
En definitiva, la identificació de les principals varietats dialectals catalanes hauria de ser
un altre dels objectius que haurien d’assolir els alumnes; però la descripció dialectal
hauria de permetre també reforçar i justificar la unitat que travessa totes les varietats de
la llengua.

La lectura i el treball de textos ha de permetre als alumnes d’enfrontar-se a situacions


reals de comunicació, tant si corresponen a la realitat quotidiana com a l’àmbit litera-
ri. En qualsevol cas, donada la tipologia de contingut que s’ofereixen en el primer bloc,
sembla que paral·lelament al mètode expositiu-instructiu s’imposa la utilització de pro-
cediments inductius.

Gramàtica

En el segon bloc se situa l’estudi de la gramàtica i el lèxic. L’objectiu d’aquests contin-


guts no passa per oferir a l’alumne una formació teòrica deslligada de la pràctica lin-
güística. Els conceptes gramaticals estudiats estan orientats a la confecció de textos amb
correcció i amb una varietat d’estructures. Novament, el mètode expositiu s’ha de com-
binar amb l’inductiu, perquè només en la mesura que l’alumne sap reconèixer els
mecanismes que regulen l’ordenació sintàctica i gramatical podrà fer-ne ús en les seves
produccions escrites. Un capítol a banda mereix el tractament de l’ortografia. No con-
siderem que l’ortografia hagi de constituir un dels eixos d’estudi dels alumnes de
Batxillerat. Tot i així, l’experiència ens diu que hi ha encara alguns alumnes que arros-
seguen greus dèficits en aquest aspecte. Per aquest motiu hem situat al final del bloc
gramatical corresponent a cada unitat un breu apartat ortogràfic. Es tracta que l’alum-
nat posi a prova els seus coneixements i, a partir dels exercicis pràctics, en dedueixi la
norma que cal aplicar.

Pel que fa al lèxic i la semàntica, encara resulta més evident que la reflexió lingüística
que acompanya aquest apartat ha de tenir com a objectiu l’ampliació i la precisió lèxi-
ca. D’aquí que la lectura de textos hagi de ser el punt de partida del treball lèxic, que
només posteriorment s’ha de posar en relació amb els mecanismes de creació lèxica i
semàntica.

Literatura

L’apartat de literatura està encapçalat en cada unitat per un text d’algun autor desta-
cat i entès en la matèria tractada. Aquest text permet al professorat introduir a classe
de forma general i flexible els continguts que s’han d’estudiar. El plantejament meto-
dològic és compartit amb els altres dos apartats del currículum: cada unitrat es divideix
en el contingut teòric i les activitats pràctiques, concebudes per aplicar els coneixe-
ments adquirits i avaluar-ne l’aprenentatge assolit per l’alumnat. Aquestes activitats, i
sempre a criteri del professor o professora, es poden fer de manera individual o bé
col·lectivament.

Totes les unitats es tanquen alternativament amb un comentari lingüístic o un de lite-


rari. En el cas del comentari literari, oferim un model de comentari poètic a l’annex de
figures retòriques. A criteri del professorat, els textos dels diversos autors inclosos en

15
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 16

presentació
cada tema poden utilitzar-se per al comentari de text realitzat a classe, com a treball
individual o fins i tot per a l’avaluació general de la unitat. A més, per les característi-
ques obertes d’aquest plantejament, creiem que es pot valorar el comentari literari com
una activitat d’ampliació per als alumnes que poden assolir uns objectius didàctics més
ambiciosos.

Avaluació
L’avaluació, que s’integra en el procés d’ensenyament-aprenentatge, ha de tenir com
a primer objectiu que l’alumnat assoleixi un nivell de coneixements adequat a les seves
possibilitats. Aquesta finalitat obliga a plantejar-nos l’avaluació des d’una doble pers-
pectiva. D’una banda, ha de permetre adequar el disseny i el desenvolupament de
la programació a les necessitats i els ritmes d’aprenentatge dels alumnes; de l’altra, ha
de proporcionar-nos dades i informació sobre el procés d’adquisició de continguts de
l’alumnat. Des d’aquesta perspectiva, l’avaluació ha de tenir una clara funció formativa
i orientadora, la qual cosa implica que ha de ser per força contínua i diferenciada.

En aquest context resulta evident la necessitat de partir dels coneixements previs dels
alumnes si volem garantir l’efectivitat de l’ensenyament. L’avaluació inicial ens per-
metrà constatar els diferents graus d’aprenentatge que han assolit els alumnes al llarg
de l’etapa de Secundària i adequar la programació a les necessitats que s’han detectat.
Posteriorment, l’avaluació formativa hauria de permetre confirmar que els alumnes
assoleixen individualment els objectius proposats en els diferents apartats de la matè-
ria: llengua i comunicació, gramàtica i literatura.

Quant a llengua i comunicació, cal avaluar positivament la valoració i el coneixement


de la diversitat lingüística: variació geogràfica, social, registres... i la reflexió sobre el
procés comunicatiu: factors que hi intervenen, context... De la mateixa manera, convé
insistir en la producció de textos orals (converses, debats, exposicions...) i de textos
escrits en els modalitats descriptiva, expositiva i argumentativa.

Quant a la gramàtica, els alumnes han d’obtenir una competència lingüística adreçada
a millorar l’expressió oral i escrita dels alumnes. Per això, tot i que pot ser avaluada de
manera diferenciada, cal que els alumnes tinguin en compte que la gramàtica ha d’in-
tegrar-se en la producció o anàlisi de qualsevol text oral o escrit.

Pel que fa a literatura, és especialment recomanable que s’efectuï una avaluació inicial,
que hauria de permetre fixar els coneixements literaris i culturals dels alumnes.
Evidentment, l’ensenyament de la literatura no pot basar-se en l’aprenentatge memo-
rístic d’autors i obres, sinó que haurà de partir de l’anàlisi de textos. A partir d’aquí, cal
que l’alumne sigui capaç de reconèixer els aspectes textuals coincidents que presenten
les produccions pertanyents a una mateixa època i, alhora, que sàpiga identificar les
característiques comunes que comparteixen els diferents gèneres literaris. Per això, el
comentari de text s’ha de convertir en el mètode d’avaluació idoni, perquè permet a

16
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 17

presentació
l’alumne analitzar els recursos, tant des del pla de l’expressió com del contingut. A més,
en la formació de l’alumnat es podria introduir la producció de textos literaris, que
haurien de permetre posar en pràctica el coneixements adquirits en l’anàlisi dels dife-
rents gèneres i períodes.

En síntesi, en l’avaluació dels alumnes de Batxillerat haurem de considerar els contin-


guts i capacitats següents:

Llengua i comunicació

• Valoració i coneixement de les principals varietats dialectals catalanes.


• Utilització de diferents registres i coneixement i ús de l’estàndard.
• Producció de textos orals i escrits amb adequació, coherència i correcció.

Gramàtica

• Identificació de les categories, estructures i funcions sintàctiques.

Literatura

• Contextualització històrica dels principals autors i obres de la literatura catalana.


• Caracterització dels períodes més importants de la literatura catalana.
• Comentari de textos literaris de diferents períodes i gèneres.

Temporització
En la temporització d’aquest llibre podem seguir el criteri d’agrupar tres unitats per
crèdit, la qual cosa permetria establir l’equivalència crèdit/avaluació. Cada crèdit supo-
sa una dedicació horària de 36/40 hores efectives de treball, de les quals 3 es podrien
dedicar a l’avaluació. Atès que cada crèdit inclou tres unitats, la temporització assigna-
da a cada unitat seria de 12 hores. De tota manera, atesa l’articulació del llibre en tres
blocs, també és possible que el pofessorat opti per donar continuïtat a un dels eixos. En
aquest cas, la dedicació horària a cadascun dels blocs que constitueixen una unitat hau-
ria d’estar al voltant de les 3 o 4 hores.

17
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 18

elements per elaborar


la programació d’aula

unitat 1

Objectius didàctics

1. Conèixer les possibilitats comunicatives del llenguatge.


2. Saber utilitzar diferents sistemes simbòlics.
3. Explicitar el valor comunicatiu dels signes, dels símbols i d’altres tipus de senyals.
4. Identificar la diversitat d’usos (individuals i col·lectius) d’una llengua.
5. Valorar totes les formes de comunicació, tant les orals com les escrites.
6. Identificar els sons i fonemes de la llengua catalana.
7. Relacionar els sons catalans i les grafies corresponents.
8. Comprendre la definició del concepte de literatura
9. Valorar la literatura com un acte de comunicació lingüística.
10. Distingir les manifestacions de literatura culta i literatura popular segons el context històric i social del fet lite-
rari.
11. Conèixer l’evolució en la divisió dels gèneres literaris.
12. Identificar les característiques formals del gènere poètic: aplicar l’esquema mètric i estròfic en l’anàlisi dels poe-
mes, a més de conèixer els principals recursos retòrics.

Continguts
Fets, conceptes
Procediments Valors, normes i actituds
i sistemes conceptuals
1. Llengua i comunicació 1. Recollida, selecció i processament 1. Predisposició per a l’intercanvi
1.1 El llenguatge: pensament i co- de la informació, utilitzant mitjans d’informacions i coneixements.
municació tradicionals i noves tecnologies 2. Desenvolupament de la capacitat
1.2 El llenguatge i la comunicació (CD-Rom, bases de dades, crítica i autocrítica.
1.3 La comunicació Internet). 3. Respecte envers les normes de
1.3.1 El context comunicatiu 2. Interpretació i reconeixement de cada situació comunicativa a
1.3.2 El signe lingüístic missatges orals formals. l’hora de participar-hi.
1.3.3 Funcions del llenguatge 3. Lectura expressiva de textos for- 4. Participació en activitats orals i
1.4 L’escriptura mals i literaris. escrites i en diverses manifesta-
4. Identificació i pràctica d’estructu- cions culturals.
2. Gramàtica res comunicatives. 5. Sensibilitat per la lectura i la lite-
2.1 De la gramàtica a la fonètica 5. Producció de missatges orals en la ratura, com a mitjà de coneixe-
2.2 Fonètica i fonologia varietat estàndard. ment personal, d’obertura a d’al-
2.3 La producció del so: l’aparell 6. Producció de textos escrits en la tres àmbits i de desvetllament
fonador varietat estàndard, utilitzant un estètic i imaginatiu.
2.4 Del fonema al grafema processador de textos. 6. Interès per conèixer les diverses
7. Correcció de textos d’acord amb produccions literàries.
3. Literatura les normes ortogràfiques, morfo- 7. Valoració del coneixement de di-
3.1 El llenguatge literari sintàctiques i lèxiques. verses llengües com a factor d’en-
3.2 La poesia 8. Lectura i interpretació de textos riquiment i promoció personals.
literaris significatius, d’acord amb 8. Valoració de la llengua com a
pautes prefixades. mitjà de comprensió i d’anàlisi,

18
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 19

presentació
9. Anàlisi dels comportaments lingüís- de reflexió i de comunicació per-
tics en la vida social. sonal.
10. Producció de textos literaris d’acord 9. Interès per conèixer les diverses
amb les estructures de gènere i els produccions lingüístiques.
recursos retòrics corresponents. 10. Valoració de la cohesió i co-
herència, de la correcció lingüís-
tica i de l’adequació al context,
tant en la recepció com en la
producció de discursos orals i
textos escrits.
11. Valoració de la llengua com a font
de coneixement, com a vehicle
transmissor d’una herència cultu-
ral, com a mitjà d’expressió d’una
comunitat i com una manera
d’entendre el món.

19
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 20

presentació
unitat 2

Objectius didàctics
1. Caracteritzar situacions d’ús oral i escrit, i valorar de la mateixa manera tots dos codis.
2. Reconèixer la importància de la comunicació oral en la nostra societat.
3. Expressar-se oralment en les diferents situacions comunicatives.
4. Identificar els constituents immediats de l’oració: SN i SV.
5. Reconèixer els diferents tipus d’oracions: simples, compostes; negatives, passives i tematitzades.
6. Identificar els principals recursos narratològics d’un text en prosa.
7. Distingir les característiques pròpies d’un text teatral.
8. Conèixer les primeres manifestacions literàries en llengua romànica, especialment el primer ús escrit del català.
9. Comprendre les relacions entre la literatura i el feudalisme.

Continguts
Fets, conceptes
Procediments Valors, normes i actituds
i sistemes conceptuals
1. Llengua i comunicació 1. Interpretació i reconeixement de 1. Predisposició per a l’intercanvi
1.1 El llenguatge oral i el llen- missatges orals formals. d’informacions i coneixements.
guatge escrit 2. Reconeixement dels fonemes cata- 2. Desenvolupament de la capacitat
1.2 La conversa lans, així com els principals crítica i autocrítica.
al·lòfons dels fonemes catalans. 3. Respecte envers les normes de ca-
2. Gramàtica 3. Lectura expressiva de textos for- da situació comunicativa a l’hora
2.1 L’oració mals i literaris. de participar-hi.
2.2 L’estructura de l’oració 4. Anàlisi dels recursos fònics, mor- 4. Participació en activitats orals i
2.3 Classificació de les ora- fosintàctics i lexicosemàntics d’un escrites i en diverses manifesta-
cions text. cions culturals.
5. Producció de missatges orals en la 5. Sensibilitat per la lectura i la litera-
3. Literatura varietat estàndard. tura, com a mitjà de coneixement
3.1 La narrativa 6. Producció de textos escrits en la personal, d’obertura a d’altres
3.2 El teatre varietat estàndard, utilitzant un àmbits i de desvetllament estètic i
3.3 Orígens de la literatura processador de textos. imaginatiu.
3.4 Primers textos en llengua 7. Correcció de textos d’acord amb 6. Interès per conèixer les diverses
catalana les normes ortogràfiques, morfo- produccions literàries.
sintàctiques i lèxiques. 7. Valoració del coneixement de di-
8. Lectura i interpretació de textos verses llengües com a factor d’enri-
literaris significatius, d’acord amb quiment i promoció personals.
pautes prefixades. 8. Valoració de la llengua com a mitjà
9. Producció de textos literaris d’a- de comprensió i d’anàlisi, de refle-
cord amb les estructures de gènere xió i de comunicació personal.
i els recursos retòrics correspo- 9. Interès per conèixer les diverses
nents. produccions lingüístiques.
10. Redacció de treballs acadèmics que 10. Valoració de la llengua com a font
incorporin els elements comple- de coneixement, com a vehicle
mentaris (fitxes, índexs, esquemes, transmissor d’una herència cultu-
glossaris, bibliografia), utilitzant ral, com a mitjà d’expressió d’una
processadors de textos. comunitat i com una manera d’en-
tendre el món.

20
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 21

presentació
unitat 3

Objectius didàctics

1. Reconèixer el text o discurs com a unitat significativa.


2. Valorar positivament els elements comunicatius de tot tipus de text.
3. Distingir les propietats textuals que fan adequat el missatge que transmet un text.
4. Conèixer els elements lingüístics de la coherència, cohesió i adequació d’un text.
5. Identificar el tema o unitat temàtica que cada text presenta.
6. Classificar els diferents tipus de textos que apareixen en la nostra vida personal, acadèmica i professional.
7. Analitzar les peculiaritats diferenciades dels tipus de textos que es reben o es produeixen.
8. Reconèixer els constituents del SN, analitzar la morfologia del nom, identificar les funcions del SN i dels CN.
9. Reconèixer els diferents gèneres de la literatura trobadoresca.
10. Analitzar els aspectes formals d’un poema: vesificació i estrofes.
11. Interpretar els continguts dels poemes i contextualitzar-los.
12. Conèixer els aspectes geogràfics que incideixen en l’obra de Ramon Llull.
13. Identificar els trets definidors de l’obra de Ramon Llull i reconèixer-los en fragments representatius.

Continguts
Fets, conceptes
Procediments Valors, normes i actituds
i sistemes conceptuals
1. Llengua i comunicació 1. Recollida, selecció i processa- 1. Predisposició per a l’intercanvi
1.1 El text i la seva caracterització ment de la informació, utilitzant d’informacions i coneixements.
1.2 Les propietats textuals mitjans tradicionals i noves tec- 2. Desenvolupament de la capacitat
1.3 La tipologia textual nologies (CD-Rom, bases de crítica i autocrítica.
dades, Internet). 3. Respecte envers les normes de ca-
2. Gramàtica 2. Interpretació i reconeixement da situació comunicativa a l’hora
2.1 El sintagma nominal (SN) de missatges orals formals. de participar-hi.
2.2 Les funcions del sintagma 3. Lectura expressiva de textos for- 4. Participació en activitats orals i
nominal mals i literaris. escrites i en diverses manifesta-
4. Interpretació i resum de textos cions culturals.
3. Literatura escrits formals, i també redactats 5. Sensibilitat per la lectura i la lite-
3.1 Literatura medieval (I). La líri- en les diferents varietats i regis- ratura, com a mitjà de coneixe-
ca trobadoresca tres de la llengua. ment personal, d’obertura a d’al-
3.2 Ramon Llull 5. Identificació d’unitats lingüísti- tres àmbits i de desvetllament
ques, i de les seves funcions i re- estètic i imaginatiu.
lacions. 6. Interès per conèixer les diverses
6. Anàlisi dels recursos fònics, mor- produccions literàries.
fosintàctics i lexicosemàntics 7. Valoració de la llengua com a
d’un text. mitjà de comprensió i d’anàlisi,
7. Producció de missatges orals en de reflexió i de comunicació per-
la varietat estàndard. sonal.
8. Producció de textos escrits en la 8. Interès per conèixer les diverses
varietat estàndard, utilitzant un produccions lingüístiques.
processador de textos. 9. Valoració de la cohesió i co-
herència, de la correcció lingüís-
tica i de l’adequació al context

21
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 22

presentació
9. Correcció de textos d’acord amb tant en la recepció com en la pro-
les normes ortogràfiques, morfo- ducció de discursos orals i textos
sintàctiques i lèxiques. escrits.
10. Lectura i interpretació de textos 10. Valoració de la llengua com a font
literaris significatius, d’acord de coneixement, com a vehicle
amb pautes prefixades. transmissor d’una herència cultu-
11. Confecció i interpretació de qua- ral, com a mitjà d’expressió d’una
dres cronològics i esquemes que comunitat i com una manera
permetin relacionar les diverses d’entendre el món.
manifestacions literàries entre
elles, i amb la situació política,
social i cultural en què es pro-
duïren.
12. Anàlisi i comentari (lingüístic, li-
terari, històric) de textos literaris
i no literaris, tenint en compte
els contextos en què se situen.
13. Anàlisi i comentari d’obres lite-
ràries dels autors i autores estu-
diats.

22
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 23

presentació
unitat 4

Objectius didàctics
1. Reconèixer els discursos expositius i aprendre’n les peculiaritats organitzatives i estructuradores.
2. Diferenciar i classificar els diversos tipus de textos expositius.
3. Reconèixer el lèxic específic que sol associar-se a cada missatge expositiu i valorar la importància semanticoin-
formativa que confereix al text.
4. Identificar el sintagma adjectival i la seva estructura.
5. Reconèixer els determinants i utilitzar-los amb correcció.
6. Reconèixer els pronoms i identificar les funcions que exerceixen.
7. Situar les cròniques dins el marc de la Corona catalanoaragonesa.
8. Reconèixer les característiques de la literatura historiogràfica medieval.
9. Situar la literatura religiosa i moral dels segles XIV i XV en el seu context històric i ideològic.
10. Identificar les característiques retòriques de la prosa cancelleresca.
11. Situar la figura i l’obra de Bernat Metge en el seu context històric.

Continguts
Fets, conceptes
Procediments Valors, normes i actituds
i sistemes conceptuals

1. Llengua i comunicació 1. Recollida, selecció i processa- 1. Predisposició per a l’intercanvi


1.1 Els textos expositius ment de la informació, utilitzant d’informacions i coneixements.
1.2 Tipus de textos expositius mitjans tradicionals i noves tec- 2. Desenvolupament de la capacitat
nologies (CD-Rom, bases de crítica i autocrítica.
2. Gramàtica dades, Internet). 3. Respecte envers les normes de
2.1 El sintagma adjectival (SAdj) 2. Interpretació i reconeixement cada situació comunicativa a
2.2 Els determinants de missatges orals formals. l’hora de participar-hi.
2.3 Els pronoms 3. Lectura expressiva de textos for- 4. Participació en activitats orals i
mals i literaris. escrites i en diverses manifesta-
3. Literatura 4. Interpretació i resum de textos cions culturals.
3.1 Literatura medieval (II) escrits formals, i també redactats 5. Sensibilitat per la lectura i la lite-
3.2 Literatura historiogràfica en les diferents varietats i regis- ratura, com a mitjà de coneixe-
3.3 Literatura religiosa i moral tres de la llengua. ment personal, d’obertura a d'al-
3.4 L’humanisme. Bernat Metge 5. Identificació d’unitats lingüísti- tres àmbits i de desvetllament
ques, i de les seves funcions i rela- estètic i imaginatiu.
cions. 6. Interès per conèixer les diverses
6. Anàlisi dels recursos fònics, mor- produccions literàries.
fosintàctics i lexicosemàntics 7. Valoració de la llengua com a
d’un text. mitjà de comprensió i d’anàlisi,
7. Producció de missatges orals en de reflexió i de comunicació per-
la varietat estàndard. sonal.
8. Producció de textos escrits en la 8. Interès per conèixer les diverses
varietat estàndard, utilitzant un produccions lingüístiques.
processador de textos. 9. Valoració de la cohesió i co-
9. Correcció de textos d’acord amb herència, de la correcció lingüís-
les normes ortogràfiques, morfo- tica i de l’adequació al context
sintàctiques i lèxiques.

23
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 24

presentació
10. Lectura i interpretació de textos tant en la recepció com en la pro-
literaris significatius, d’acord ducció de discursos orals i textos
amb pautes prefixades. escrits.
11. Confecció i interpretació de qua- 10. Valoració de la llengua com a font
dres cronològics i esquemes que de coneixement, com a vehicle
permetin relacionar les diverses transmissor d’una herència cultu-
manifestacions literàries entre ral, com a mitjà d’expressió d'una
elles, i amb la situació política, comunitat i com una manera
social i cultural en què es pro- d’entendre el món.
duïren.
12. Anàlisi i comentari (lingüístic,
literari, històric) de textos litera-
ris i no literaris, tenint en comp-
te els contextos en què se situen.
13. Anàlisi i comentari d’obres lite-
ràries dels autors i autores estu-
diats.

24
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 25

presentació
unitat 5

Objectius didàctics
1. Reconèixer els textos argumentatius i saber-ne produir.
2. Valorar la importància de l’argumentació en la producció de textos orals i escrits.
3. Aprendre les peculiaritats de l’estructuració lingüística dels textos argumentaris per després saber-la utilitzar.
4. Diferenciar entre els tipus d’argumentacions que llegim o produïm.
5. Identificar l’estructura del SV i reconèixer els lexemes i morfemes verbals.
6. Identificar les irregularitats verbals i conèixer l’ús dels verbs ser i estar.
7. Reconèixer les característiques singulars de l’obra poètica d’Ausiàs March.
8. Comprendre la concepció amorosa de l’obra marquiana i comparar-la amb la lírica trobadoresca.
9. Identificar les característiques més representatives de les literatures de l’Escola Valenciana: Jaume Roig i Joan
Roís de Corella.
10. Distingir els llibres de cavalleries de la novel·la cavalleresca.
11. Analitzar les característiques singulars de la novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Continguts
Fets, conceptes
Procediments Valors, normes i actituds
i sistemes conceptuals
1. Llengua i comunicació 1. Recollida, selecció i processa- 1. Predisposició per a l’intercanvi
1.1 L’argumentació ment de la informació, utilitzant d’informacions i coneixements.
1.2 Els textos argumentatius mitjans tradicionals i noves tec- 2. Desenvolupament de la capacitat
nologies (CD-Rom, bases de crítica i autocrítica.
2. Gramàtica dades, Internet). 3. Respecte envers les normes de
2.1 El sintagma verbal (SN) 2. Interpretació i reconeixement cada situació comunicativa a
2.2 Els verbs irregulars de missatges orals formals. l’hora de participar-hi.
3. Lectura expressiva de textos for- 4. Participació en activitats orals i
3. Literatura mals i literaris. escrites i en diverses manifesta-
3.1 Literatura medieval (III). 4. Interpretació i resum de textos cions culturals.
La poesia dels segles XIV i XV escrits formals, i també redactats 5. Sensibilitat per la lectura i la lite-
3.2 L’escola valenciana en les diferents varietats i regis- ratura, com a mitjà de coneixe-
3.3 La novel·la cavalleresca tres de la llengua. ment personal, d’obertura a d’al-
5. Identificació d’unitats lingüísti- tres àmbits i de desvetllament
ques, i de les seves funcions i estètic i imaginatiu.
relacions. 6. Interès per conèixer les diverses
6. Anàlisi dels recursos fònics, mor- produccions literàries.
fosintàctics i lexicosemàntics 7. Valoració de la llengua com a
d’un text. mitjà de comprensió i d’anàlisi,
7. Producció de missatges orals en de reflexió i de comunicació per-
la varietat estàndard. sonal.
8. Producció de textos escrits en la 8. Interès per conèixer les diverses
varietat estàndard, utilitzant un produccions lingüístiques.
processador de textos. 9. Valoració de la cohesió i co-
9. Correcció de textos d’acord herència, de la correcció lingüís-
amb les normes ortogràfiques, tica i de l’adequació al context
morfosintàctiques i lèxiques. tant en la recepció com en la pro-

25
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 26

presentació
10. Lectura i interpretació de textos ducció de discursos orals i textos
literaris significatius, d’acord escrits.
amb pautes prefixades. 10. Valoració de la llengua com a font
11. Confecció i interpretació de qua- de coneixement, com a vehicle
dres cronològics i esquemes que transmissor d’una herència cultu-
permetin relacionar les diverses ral, com a mitjà d’expressió d’una
manifestacions literàries entre comunitat i com una manera
elles, i amb la situació política, d’entendre el món.
social i cultural en què es pro-
duïren.
12. Anàlisi i comentari (lingüístic,
literari, històric) de textos litera-
ris i no literaris, tenint en comp-
te els contextos en què se situen.
13. Anàlisi i comentari d’obres lite-
ràries dels autors i autores estu-
diats.

26
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 27

presentació
unitat 6

Objectius didàctics
1. Conèixer els elements d’una narració i els tipus de textos narratius, descriptius i instructius.
2. Identificar els elements que donen coherència i cohesió en un discurs narratiu.
3. Conèixer les possibilitats informatives dels missatges descriptius.
4. Aprendre a utilitzar la descripció tant per aplicar-la a éssers vius com a éssers inanimats.
5. Reconèixer l’estructura del discurs descriptiu i els elements lingüístics que el fonamenten.
6. Aprendre l’estructura dels textos directius i aplicar-la als missatges d’aquesta tipologia que es produeixin.
7. Conèixer la forma lingüística de les instruccions, reconèixer-la i saber-la utilitzar.
8. Identificar el predicat verbal i nominal i reconèixer els complements verbals: CD, CI, Atr., CPred, CCV i CC.
9. Comprendre les implicacions històriques i polítiques de la davallada lingüística i literària que caracteritza el
període comprès entre els segles XVI i XVIII.
10. Valorar les manifestacions en defensa de la llengua catalana durant el període de la Decadència.
10. Reconèixer el valor de la literatura popular i identificar-ne les característiques.
11. Distingir els diferents gèneres de la literatura popular.

Continguts
Fets, conceptes
Procediments Valors, normes i actituds
i sistemes conceptuals
1. Llengua i comunicació 1. Recollida, selecció i processa- 1. Predisposició per a l’intercanvi
1.1 Els textos narratius ment de la informació, utilitzant d'informacions i coneixements.
1.2 Els textos descriptius mitjans tradicionals i noves tec- 2. Desenvolupament de la capacitat
1.3 Els textos instructius nologies (CD-Rom, bases de crítica i autocrítica.
dades, Internet). 3. Respecte envers les normes de
2. Gramàtica 2. Interpretació i reconeixement cada situació comunicativa a
2.1 Les funcions sintàctiques en el de missatges orals formals. l’hora de participar-hi.
sintagma verbal 3. Lectura expressiva de textos for- 4. Participació en activitats orals i
mals i literaris. escrites i en diverses manifesta-
3. Literatura 4. Interpretació i resum de textos cions culturals.
3.1 Literatura dels segles XVI a escrits formals, i també redactats 5. Sensibilitat per la lectura i la lite-
XVIII. Literatura popular. en les diferents varietats i regis- ratura, com a mitjà de coneixe-
tres de la llengua. ment personal, d’obertura a d'al-
5. Identificació d’unitats lingüísti- tres àmbits i de desvetllament
ques, i de les seves funcions i estètic i imaginatiu.
relacions. 6. Interès per conèixer les diverses
6. Anàlisi dels recursos fònics, mor- produccions literàries.
fosintàctics i lexicosemàntics 7. Valoració de la llengua com a
d’un text. mitjà de comprensió i d'anàlisi,
7. Producció de missatges orals en de reflexió i de comunicació per-
la varietat estàndard. sonal.
8. Producció de textos escrits en la 8. Interès per conèixer les diverses
varietat estàndard, utilitzant un produccions lingüístiques.
processador de textos. 9. Valoració de la cohesió i co-
9. Correcció de textos d’acord amb herència, de la correcció lingüís-
les normes ortogràfiques, morfo- tica i de l’adequació al context
sintàctiques i lèxiques. tant en la recepció com en la pro-

27
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 28

presentació
10. Lectura i interpretació de textos ducció de discursos orals i textos
literaris significatius, d’acord escrits.
amb pautes prefixades. 10. Valoració de la llengua com a font
11. Confecció i interpretació de qua- de coneixement, com a vehicle
dres cronològics i esquemes que transmissor d’una herència cultu-
permetin relacionar les diverses ral, com a mitjà d’expressió d’una
manifestacions literàries entre comunitat i com una manera
elles, i amb la situació política, d’entendre el món.
social i cultural en què es pro-
duïren.
12. Anàlisi i comentari (lingüístic,
literari, històric) de textos litera-
ris i no literaris, tenint en comp-
te els contextos en què se situen.
13. Anàlisi i comentari d’obres lite-
ràries dels autors i autores estu-
diats.
14. Producció de textos literaris d’a-
cord amb les estructures de gène-
re i els recursos retòrics correspo-
nents.

28
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 29

presentació
unitat 7

Objectius didàctics
1. Reconèixer els diferents factors que incideixen en la variació lingüística.
2. Analitzar les variacions socials i històriques en la llengua catalana.
3. Identificar i valorar textos orals i escrits produïts en les diferents varietats i registres de la llengua.
4. Identificar l’estructura i el funcionament dels sintagmes preposicional i adverbial.
5. Utilitzar amb correcció les preposicions i els adverbis.
6. Identificar els trets característics del Renaixement.
7. Identificar els trets característics del Barroc.
8. Identificar els trets característics dels dos moviments del segle XVIII: la Il·lustració i el neoclassicisme.

Continguts
Fets, conceptes
Procediments Valors, normes i actituds
i sistemes conceptuals

1. Llengua i comunicació 1. Recollida, selecció i processa- 1. Predisposició per a l’intercanvi


1.1 La variació lingüística ment de la informació, utilitzant d'informacions i coneixements.
mitjans tradicionals i noves tec- 2. Desenvolupament de la capacitat
2. Gramàtica nologies (CD-Rom, bases de crítica i autocrítica.
2.1 Els sintagmes preposicionals i dades, Internet). 3. Respecte envers les normes de
adverbials. 2. Interpretació i reconeixement cada situació comunicativa a
de missatges orals formals. l’hora de participar-hi.
3. Literatura 3. Lectura expressiva de textos for- 4. Participació en activitats orals i
3.1 Literatura dels segles XVI a mals i literaris. escrites i en diverses manifesta-
XVIII. Literatura culta. 4. Interpretació i resum de textos cions culturals.
escrits formals, i també redactats 5. Sensibilitat per la lectura i la lite-
en les diferents varietats i regis- ratura, com a mitjà de coneixe-
tres de la llengua. ment personal, d’obertura a d'al-
5. Identificació d’unitats lingüísti- tres àmbits i de desvetllament
ques, i de les seves funcions i estètic i imaginatiu.
relacions. 6. Interès per conèixer les diverses
6. Anàlisi dels recursos fònics, mor- produccions literàries.
fosintàctics i lexicosemàntics 7. Valoració del coneixement de
d’un text. diverses llengües com a factor
7. Producció de missatges orals en d’enriquiment i promoció perso-
la varietat estàndard. nals.
8. Producció de textos escrits en la 8. Valoració de la llengua com a
varietat estàndard, utilitzant un mitjà de comprensió i d’anàlisi,
processador de textos. de reflexió i de comunicació per-
9. Correcció de textos d’acord sonal.
amb les normes ortogràfiques, 9. Interès per conèixer les diverses
morfosintàctiques i lèxiques. produccions lingüístiques.
10. Lectura i interpretació de textos 10. Valoració de la cohesió i co-
literaris significatius, d’acord herència, de la correcció lingüís-
amb pautes prefixades. tica i de l’adequació al context
tant en la recepció com en la pro-

29
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 30

presentació
11. Confecció i interpretació de qua- ducció de discursos orals i textos
dres cronològics i esquemes que escrits.
permetin relacionar les diverses 11. Valoració de la llengua com a font
manifestacions literàries entre de coneixement, com a vehicle
elles, i amb la situació política, transmissor d’una herència cultu-
social i cultural en què es pro- ral, com a mitjà d’expressió d’una
duïren. comunitat i com una manera
12. Anàlisi i comentari (lingüístic, d’entendre el món.
literari, històric) de textos litera-
ris i no literaris, tenint en comp-
te els contextos en què se situen.
13. Anàlisi i comentari d’obres lite-
ràries dels autors i autores estu-
diats.
14. Anàlisi dels comportaments lin-
güístics en la vida social.

30
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 31

presentació
unitat 8

Objectius didàctics
1. Identificar les varietats dialectals de la llengua catalana.
2. Valorar l’aportació que des de cadascuna de les varietats es fa a la unitat de la llengua catalana.
3. Aprofundir en els camps lèxics i semàntics de la llengua catalana.
4. Reconèixer els mecanismes de la formació de noves paraules en català.
5. Valorar les aportacions fetes pels llenguatges d’especialitat.
6. Establir relacions de significats entre els termes lèxics dels llenguatges d’especialitat.
7. Aprendre els mecanismes de formació de termes.
8. Comprendre el context històric en què se situa la recuperació lingüística i cultural del segle XIX.
9. Identificar els trets romàntics de la poesia de la Renaixença.
10. Conèixer la figura i l’obra de Jacint Verdaguer.
11. Conèixer les característiques de la producció dramàtica d’Àngel Guimerà.

Continguts
Fets, conceptes
Procediments Valors, normes i actituds
i sistemes conceptuals
1. Llengua i comunicació 1. Recollida, selecció i processa- 1. Predisposició per a l’intercanvi
1.1 Els dialectes ment de la informació, utilitzant d'informacions i coneixements.
mitjans tradicionals i noves tec- 2. Desenvolupament de la capacitat
2. Gramàtica nologies (CD-Rom, bases de crítica i autocrítica.
2.1 Terminologia dades, Internet). 3. Respecte envers les normes de
2.2 Ús del diccionari 2. Interpretació i reconeixement cada situació comunicativa a l’ho-
de missatges orals formals. ra de participar-hi.
3. Literatura 3. Lectura expressiva de textos for- 4. Participació en activitats orals i
3.1 Literatura dels segle XIX (II). mals i literaris. escrites i en diverses manifesta-
Poesia i teatre 4. Interpretació i resum de textos cions culturals.
3.2 Jacint Verdaguer escrits formals, i també redactats 5. Sensibilitat per la lectura i la lite-
3.3 Àngel Guimerà en les diferents varietats i regis- ratura, com a mitjà de coneixe-
tres de la llengua. ment personal, d’obertura a d’al-
5. Identificació d’unitats lingüísti- tres àmbits i de desvetllament
ques, i de les seves funcions i estètic i imaginatiu.
relacions. 6. Interès per conèixer les diverses
6. Anàlisi dels recursos fònics, mor- produccions literàries.
fosintàctics i lexicosemàntics 7. Interès per la situació sociolin-
d’un text. güística de Catalunya i la norma-
7. Producció de missatges orals en lització de la seva llengua pròpia,
la varietat estàndard. i diàleg entorn de les diverses
8. Producció de textos escrits en la actituds lingüístiques.
varietat estàndard, utilitzant un 8. Valoració del coneixement de
processador de textos. diverses llengües com a factor
9. Correcció de textos d’acord d’enriquiment i promoció perso-
amb les normes ortogràfiques, nals.
morfosintàctiques i lèxiques.

31
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 32

presentació
10. Lectura i interpretació de textos 9. Valoració de la llengua com a
literaris significatius, d’acord mitjà de comprensió i d’anàlisi,
amb pautes prefixades. de reflexió i de comunicació per-
11. Confecció i interpretació de qua- sonal.
dres cronològics i esquemes que 10. Interès per conèixer les diverses
permetin relacionar les diverses produccions lingüístiques.
manifestacions literàries entre 11. Valoració de la cohesió i co-
elles, i amb la situació política, herència, de la correcció lingüís-
social i cultural en què es pro- tica i de l’adequació al context
duïren. tant en la recepció com en la pro-
12. Anàlisi i comentari (lingüístic, ducció de discursos orals i textos
literari, històric) de textos litera- escrits.
ris i no literaris, tenint en comp- 12. Valoració de la llengua com a font
te els contextos en què se situen. de coneixement, com a vehicle
13. Anàlisi i comentari d’obres lite- transmissor d’una herència cultu-
ràries dels autors i autores estu- ral, com a mitjà d’expressió d’una
diats. comunitat i com una manera
14. Anàlisi dels comportaments lin- d’entendre el món.
güístics en la vida social.

32
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 33

presentació
unitat 9

Objectius didàctics
1. Identificar i caracteritzar els diferents registres de la llengua.
2. Valorar la varietat estàndard com a element unificador i referencial de la llengua.
3. Conèixer les possibilitats combinatòries dels signes lingüístics i utilitzar aquests tipus de relacions.
4. Reconèixer els mecanismes de formació de paraules noves en català.
5. Diferenciar els mots de nova creació segons el procés seguit.
6. Valorar les aportacions fetes en el camp del lèxic, tant les degudes a la de derivació com les relatives
a la composició.
7. Reconèixer les característiques realistes i naturalistes en la narrativa catalana.
8. Identificar els trets característics de la producció narrativa de Narcís Oller.

Continguts
Fets, conceptes
Procediments Valors, normes i actituds
i sistemes conceptuals

1. Llengua i comunicació 1. Recollida, selecció i processa- 1. Predisposició per a l’intercanvi


1.1 Els registres lingüístics ment de la informació, utilitzant d'informacions i coneixements.
mitjans tradicionals i noves tec- 2. Desenvolupament de la capacitat
2. Gramàtica nologies (CD-Rom, bases de crítica i autocrítica.
2.1 Semàntica dades, Internet). 3. Respecte envers les normes de
2. Interpretació i reconeixement cada situació comunicativa a
3. Literatura de missatges orals formals. l’hora de participar-hi.
3.1 Literatura dels segles XIX (II). 3. Lectura expressiva de textos for- 4. Participació en activitats orals i
Narrativa. mals i literaris. escrites i en diverses manifesta-
3.2 Narcís Oller 4. Interpretació i resum de textos cions culturals.
escrits formals, i també redactats 5. Sensibilitat per la lectura i la lite-
en les diferents varietats i regis- ratura, com a mitjà de coneixe-
tres de la llengua. ment personal, d’obertura a d'al-
5. Identificació d’unitats lingüísti- tres àmbits i de desvetllament
ques, i de les seves funcions i re- estètic i imaginatiu.
lacions. 6. Interès per conèixer les diverses
6. Anàlisi dels recursos fònics, mor- produccions literàries.
fosintàctics i lexicosemàntics 7. Interès per la situació sociolin-
d’un text. güística de Catalunya i la norma-
7. Producció de missatges orals en lització de la seva llengua pròpia,
la varietat estàndard. i diàleg entorn de les diverses
8. Producció de textos escrits en la actituds lingüístiques.
varietat estàndard, utilitzant un 8. Valoració del coneixement de
processador de textos. diverses llengües com a factor
9. Correcció de textos d’acord d’enriquiment i promoció perso-
amb les normes ortogràfiques, nals.
morfosintàctiques i lèxiques. 9. Valoració de la llengua com a
10. Lectura i interpretació de textos mitjà de comprensió i d’anàlisi,
literaris significatius, d’acord de reflexió i de comunicació per-
amb pautes prefixades. sonal.

33
G.D. Llengua i Lite - Introducc 15/11/02 11:23 Página 34

presentació
11. Confecció i interpretació de qua- 10. Interès per conèixer les diverses
dres cronològics i esquemes que produccions lingüístiques.
permetin relacionar les diverses 11. Valoració de la cohesió i co-
manifestacions literàries entre herència, de la correcció lingüís-
elles, i amb la situació política, tica i de l’adequació al context
social i cultural en què es pro- tant en la recepció com en la pro-
duïren. ducció de discursos orals i textos
12. Anàlisi i comentari (lingüístic, escrits.
literari, històric) de textos litera- 12. Valoració de la llengua com a font
ris i no literaris, tenint en comp- de coneixement, com a vehicle
te els contextos en què se situen. transmissor d’una herència cultu-
13. Anàlisi i comentari d’obres lite- ral, com a mitjà d’expressió d’una
ràries dels autors i autores estu- comunitat i com una manera
diats. d’entendre el món.
14. Anàlisi dels comportaments lin-
güístics en la vida social.

34
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 35

solucionari

unitat 1

Llengua i comunicació

1. a) En el llenguatge podem distingir dues funcions principals: la comunicació i l’elaboració


del pensament.
b) Edward Sapir i Benjamin L. Whorf van proposar la teoria del relativisme lingüístic. En
síntesi, aquests lingüistes consideraven que el llenguatge determina la percepció de la
realitat i la manera de pensar. Segons aquesta teoria, cada llengua ofereix una perspecti-
va única del món.
c) Resposta oberta. La proposta de Sapir-Whorf s’apuntala damunt una base real, tal com
posa de manifest la comparació entre llengües i cultures diferents. Tot i així, no pot ser
admesa amb valor absolut perquè, encara que sigui amb més d’una paraula, un parlant
d’una altra llengua pot adquirir un concepte que no existeix en la seva.

2. a) Reposta oberta. Certament els humans posseïm una capacitat innata per al llenguatge.
Però aquesta capacitat per a l’aprenentatge lingüístic només es pot desenvolupar a par-
tir dels contactes i estímuls socials: pares, avis... Sense aquest marc social un infant no
aprendria res.
b) La trobada al llarg de la història de diferents infants salvatges ha permès constatar aques-
ta evidència. Mancats de la facultat del llenguatge, la majoria d’intents adreçats a fer-los
aprendre una llengua van fracassar.

3. a) Resposta oberta. A hores d’ara no resulta prou clar quines són les parts del cervell impli-
cades en la producció lingüística, però dues àrees, les de Broca i Wernicke, hi tenen un
paper decisiu.
b) L’ús del llenguatge va implicar la modificació i reutilització d’alguns òrgans: connexió
entre cavitat bucal i nasal, abaixament de la laringe, pujada del paladar, escurçament i
volum de la llengua.

4. a) Resposta oberta. Podem definir la cultura com l’espai de comunicació en què se situa una
persona. Aquest espai cultural està integrat per diferents signes: lingüístics, gestuals, gas-
tronòmics...
b) Resposta que admet diferents propostes segons si es tenen en compte criteris semiòtics,
socials, polítics, etc.

5. En la configuració del llenguatge no verbal podem distingir quatre grups de signes: gestuals,
expressió facial, tàctils i olfactius.

6. a) Segons F. de Saussure, el signe lingüístic està constituït per la unió d’un concepte (signi-
ficat) i una forma acústica (significant)

35
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 36

presentació
b) Característiques: arbitrarietat, doble articulació, immutabilitat i mutabilitat, concatena-
ció.
c) Exemples: qualsevol paraula permet justificar la definició i les característiques.

7. a) elements comunicació forma lingüística

emissor funció emotiva

codi funció metalingüística

missatge funció poètica

elements comunicació forma lingüística

receptor funció conativa

referent funció referencial

canal funció fàtica

b) La funció identificativa o simbòlica queda al marge de les relacions establertes entre els
elements de la comunicació i les funcions lingüístiques.

8. En l’origen de l’escriptura es troben els pictogrames (relació forma/contingut). El pas


següent va ser l’adopció del logograma, en què el símbol ja representa una paraula (cuneï-
forme/jeroglífica) i d’aquí, vers el 1700 aC, a l’escriptura alfabètica. El primer alfabet va
ser el fenici.

9. Il·lustració 1 funció expressiva


2 funció conativa
3 funció metalingüística
4 funció referencial

10. Escrit de la Generalitat: símbol.


Text: signe lingüístic (símbol).
Mapa del parc: icona.
Senyals de prohibició: combinació d’icones (allò que es prohibeix) amb el símbol de
prohibit.

11. a) banderes: símbols


b) paó: indici
c) caricatura de Berlioz: icona
d) foc: no és un signe; si que ho seria el fum (indici).

12. Resposta oberta.

13. Resposta oberta.

36
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 37

presentació
14. a) l’emissor: el professor
el receptor: els alumnes
el canal: oral; si escriu a la pissarra, escrit
el missatge: informació exposada pel professor
el codi: llengua en què s’ha expressat
el referent: context social dels interlocutors: l’aula

b) l’emissor: qui fa els senyals amb les banderes


el receptor: qui les interpreta
el canal: aire
el missatge: informació que contenen els senyals emesos
el codi: llenguatge gestual, visual
el referent: context dels interlocutors, plataforma d’aterratge del vaixell

c) l’emissor: el repartidor de telegrames


el receptor: la persona a qui va adreçat i/o la persona a qui es lliura
el canal: el text està escrit, però el canal a través del qual arriba és l’espai geogràfic, el lloc
el missatge: la informació sintetitzada que s’ha escrit com a missatge que s’envia o es rep.
el codi: l’emissor pot escriure’l o bé comunicar-lo per telèfon. El telègraf l’envia a través
del llenguatge Morse. L’oficina de telègraf el rep i el transcriu en un paper, codi escrit
que es lliurarà al destinatari
el referent: comunitat lingüística dels interlocutors

d) l’emissor: aquell que escriu i envia el missatge electrònic


el receptor: qui el rep
el canal: Internet, els respectius servidors
el missatge: la informació codificada i comunicada
el codi: idioma en què s’escriu i es rep; llenguatge de màquina que els ordinadors utilitzen
el referent: context social dels interlocutors

e) l’emissor: el pianista
el receptor: el públic
el canal: aire
el missatge: la partitura on hi ha transcrita la composició musical
el codi: les notes del codi musical
el referent: context social dels interlocutors, lloc on es realitza l’audició

f) l’emissor: els dofins


el receptor: el públic
el canal: aire i espai
el missatge: sons emesos pels dofins
el codi: llenguatge propi dels dofins
el referent: context on s’ofereix l’espectacle

15. Resposta oberta. Cal distingir entre el llenguatge, que és una característica humana, i la
capacitat de comunicar-se, que comparteixen també altres espècies animals. La comuni-

37
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 38

presentació
cació animal està determinada, en general, per raons genètiques. Així, per exemple, en el
cas de les abelles es tracta d’una comunicació tancada: només pot indicar la distància i l’o-
rientació en què es troba la font de nèctar. Quant a Kanzi i d’altres experiments similars
fets amb ximpanzés, cal tenir present que es fan sobre una base conductista (estímul - res-
posta - premi) en un ambient que no és natural. Tot i així, els resultats són molt pobres,
sobretot si es compara amb la capacitat d’aprenentatge dels humans.

Gramàtica

1. a) Gramàtica intuïtiva: conjunt de coneixements que té una persona de la llengua que


parla.
b) Competència lingüística: conjunt de coneixements que fan que un parlant pugui pro-
duir, compondre i interpretar les oracions produïdes en aquesta llengua.
c) Actuació lingüística: ús real de la llengua o, dit d’una altra manera, l’actualització de la
competència lingüística.

2. Resposta oberta. Les definicions d’A. Bofarull i A. Blanc i J. P. Ballot tenen un caràcter més
normatiu, ja que introdueixen judicis de valor sobre les construccions lingüístiques. En
canvi, la definició de M. Llinàs s’ajusta més a una formulació descriptiva/predictiva, la
qual, a partir de l’estudi del corpus d’una llengua, dedueix les regles que en permeten
generar qualsevol oració.

3. El fonema pot ser definit com la realització ideal d’un so. En realitat, quan articulem un so
ho fem amb unes peculiaritats distintes segons quin sigui el context lingüístic o extralin-
güístic en què ens trobem; tot i així els altres parlants sabran distingir els trets pertinents
que permeten identificar-lo amb un determinat fonema de la llengua. Per aquest motiu
considerem que [ β ] [ δ ] són al·lòfons, ja que la seva aparició és determinada pel context
fonètic i en cap cas pot permetre distingir dos lexemes diferents.

4. Els fonemes /“/, /∫/ tenen com a trets d’oposició la sonoritat.


/“/ palatal fricativa sonora.
/∫/ palatal fricativa sorda.
Aquest tret té un caràcter distintiu o funcional, ja que la seva presència o absència permet dis-
tingir entre dos lexemes diferents.
joc/xoc
xec/gec /∫/ > /“/
xac/jac
xa/ja
Els fonemes /z/, /s/ mantenen la mateixa oposició descrita anteriorment.
casa/caça
els avis/els savis/ /z/ > /s/
rossegar/rosegar
cel/zel

38
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 39

5. punt d’articulació mode d’articulació sonoritat

[˚] palatal africada sonora

[-] labiodental nasal sonora


[l] alveolar lateral sonora
[r] alveolar vibrant sonora
[z] alveolar fricativa sonora
[n] alveolar nasal sonora
[p] bilabial oclusiva sonora

[t∫] palatal africada sorda


[g] velar oclusiva sonora

6. 1 pi: bilabial oclusiva sorda 16 nas: alveolar nasal sonora


2 tu: dental oclusiva sorda 17 nus: alveolar fricativa sorda
3 potser: alveolar africada sorda 18 blanc: velar nasal sonora
4 zel: alveolar fricativa sonora 19 mare: alveolar vibrant sonora
5 dutxa: palatal africada sorda 20 bo: bilabial oclusiva sonora
6 sóc: alveolar fricativa sorda 21 dotze: alveolar africada sonora
7 sol: alveolar/velar lateral sonora 22 far: alveolar vibrant múltiple sonora
8 mà: bilabial nasal sonora 23 que: velar oclusiva sorda
9 xoc: palatal fricativa sorda 24 joc: palatal fricativa sonora
10 duc: dental oclusiva sorda 25 àmfora: labiodental nasal sonora
11 llis: palatal lateral sonora 26 vi: bilabial oclusiva sonora
12 cos: velar oclusiva sorda 27 got: velar oclusiva sonora
13 lleig: palatal africada sorda 28 platja: palatal africada sonora
14 fals: labiodental fricativa sorda 29 roc: alveolar vibrant múltiple sonora
15 las: alveolar lateral sonora 30 vinya: palatal nasal sonora

7. 1 [d“]; 2 [d“]; 3 [t∫]: 4 [∫]; 5 [t∫]; 6 [t∫]: 7 [“]; 8 [t∫]; 9 [∫]; 10 [“]

a) tx/ig: aquestes grafies corresponen al so [t∫] (palatal africat sord). El dígraf tx pot aparèi-
xer entre vocal, cotxe, i a final de paraula, despatx. En aquesta posició pot alternar amb ig.
Cal utilitzar tx quan el derivat verbal manté el caràcter sord: despatx > despatxar. En canvi
s’haurà d’escriure amb ig quan en el derivat verbal el so esdevingui sonor: desig > desitjar.

b) x, ix: aquestes grafies corresponen al so palatal fricatiu sonor. La grafia x s’utilitza a prin-
cipi de paraula, xec; després de consonant, linx; darrere la semivocal u, disbauxa, i darre-
re i, bixest. Escriurem ix darrere les vocals a, e, o, u: reixa, maduixa, peix.

c) Les alternances tj/tg i j/g es produeixen davant a, o, u/e, i, respectivament. A més, cal
recordar les excepcions dels grups jec, ject, el verb jeure i altres mots com ara Jesús,
Jerusalem, majestat, jerarquia, jeroglífic.

39
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 40

presentació
8. 1 calze [z]; 2 holandesa [z]; 3 comissió [s]; 4 dimissió [s]; 5 passar [s]; 6 baronessa [s]; 7
cel [s]; 8 caçar [s]; 9 exposició [z][s]; 10 princesa [s][z]; 11 zona [z]; 12 posar [z]; 13
enfonsar [z]; 14 transatlàntic [z]; 15 ceba [s]; 16 expressar [s]

a) El so sord [s] admet la grafia s a principi de mot, serp; entre consonant i vocal, dansa; a
final de mot, pagès, i darrere prefixos i mots compostos, entresòl, gira-sol. S’utilitza la gra-
fia ss per representar el so [s] entre vocals: missió, passar. A més, el so [s] pot ser repre-
sentat per la grafia c davant e, i; cel, cistell o bé ç (ce trencada) davant a, o, u: semblança,
puça i, en alguns casos, a final de mot després de consonant, avenç.
El so sonor [z] pot representar-se amb la grafia s, que s’utilitza entre vocals, països, o bé
en els compostos dins, fons, trans. A més, caldrà utilitzar la grafia z a principi de mot, zero,
zona i després de consonant, colze, tretze.

b) anglès: to express; commission; to pass; resignation; zone; opposition


francès: exprimer (però expressió és expression); commission; passer; démission; zone; opposition
italià: esprimere (però expressió és espressione); commissione; passare; dimissione; zona; opposit-
zione
En general, l’origen etimològic comú d’aquests mots (llatí) explica la coincidència en
la utilització de la grafia ss per representar el so alveolar fricatiu sord, i z/s per repre-
sentar el so alveolar fricatiu sonor.

9. 1 relaxar [ks]; 2 sintaxi [ks]; 3 exèrcit [gz]; 4 sexe [ks]; 5 excel·lent [ks]; 6 lèxic [ks]; 7 fix
[ks]; 8 exactitud [gz]; 9 examen [gz]; 10 complex [ks]

10. 1 terra [1] oberta 13 peix [e] tancada


2 cel [1] oberta 14 francès [1] oberta
3 defensa [1] oberta 15 rovell [e] oberta
4 costa [3] oberta 16 ploma [o] tancada
5 tro [3] oberta 17 mossa [o] tancada
6 roc [3] oberta 18 amor [o] tancada
7 premi [1] oberta 19 europeu [1] oberta
8 conte [o] tancada 20 torrent [e] tancada
9 cabell [1] oberta 21 ferrer [e] tancada
10 poma [o] tancada 22 mort [3] oberta
11 clos [3] oberta 23 serp [e] tancada
12 jove [o] tancada 24 mosca [o] tancada

Repassem l’ortografia

1. a) 1 ai-xe-lla 6 jut-ges-sa 11 boi-na 16 cu-a


2 ju-li-ol 7 mo-uen 12 jo-ia 17 co-pi-o
3 creu-re 8 guar-di-o-la 13 io-de 18 quo-ta
4 fés-siu 9 dè-iem 14 di-ürn
5 pin-güí 10 his-tò-ri-a 15 iie-na

40
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 41

presentació
b) Dígrafs inseparables: ll, ny, qu, gu, ig.
c) Diftong: grup de fonemes vocàlics constituït per una semiconsonant seguida d’una
vocal o per una vocal seguida d’una semivocal.
Consonantització: fenomen fonètic en què i/u (àtones) se situen a principi de paraula
seguida de vocal o entre dues vocals a l’interior d’un mot.
d) Diftong decreixent: creure, féssiu, boina
Diftong creixent: pingüí, guardiola, quota
Consonantització: mouen, dèiem, joia, iode, hiena

2. 1 estàtua 7 síndria 13 masia


2 xofer 8 històric 14 fenomen
3 dormirien 9 dia 15 orígens
4 tèxtil 10 medul·la 16 futbol
5 policíac 11 examen 17 sortiríem
6 traduiríeu 12 país 18 període

3. 1 vuitè 7 diguéssiu 13 cafè


2 admès 8 vèncer 14 excés
3 préstec 9 entén 15 aliè
4 època 10 créixer 16 anglès
5 matèria 11 préssec 17 església
6 gairebé 12 interès 18 éreu

4. 1 això 7 espòs 13 exclòs


2 córrer 8 calorós 14 verdós
3 de debò 9 racó 15 sabó
4 fórmula 10 nerviós 16 repòs
5 colònia 11 pólvores 17 arròs
6 ressò 12 glòria 18 allò

5. 2 ús/us (pronom)
5 vós/vos (pronom)
7 fóra/fora (adverbi)
8 sé/se (pronom)
9 sòl/sol (astre)
11 pèl/pel (preposició + article)
12 mà/ma (possessiu àton)
14 nét/net (adjectiu)

6. 1 diürn 7 posseïdor 13 arruïnar


2 intuïció 8 suïcidi 14 espontaneïtat
3 fluïdesa 9 cuinera 15 heroic
4 helicoïdal 10 veïna 16 egoísme
5 circuit 11 reduint 17 empaitar
6 peüc 12 fluid 18 ingenuïtat

41
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 42

7. present subjuntiu imperfet indicatiu pretèrit perfet

actuï reduïa posseí

actuïs reduïes posseïres

actuï reduïa posseí

actuem reduíem posseírem

actueu reduíeu posseíreu

actuïn reduïen posseïren

8. a) Per indicar que cal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui.

b) Per senyalar que la i/u no formen diftong amb la vocal anterior o següent.

c) Sempre que la i/u porten dièresi, perquè són tòniques i no formen diftong amb la vocal
anterior o posterior, també n’han de dur en els mots derivats encara que la i/u no
siguin tòniques: veí, veïna, veïnatge.

d) Els mots amb terminacions -tat, -dal, porten dièresi en la i sempre que aquesta vocal apa-
regui darrere d’una altra vocal: homogeneïtat, helicoïdal.

e) Fem estalvi de la dièresi:


• En l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir.
• En els mots acabats en els sufixos -isme, -ista.
• En els mots compostos amb els prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-.
• En les terminacions llatines -us, -um.

Literatura

1. Es tracta de tres quartets de versos decasíl·labs, rima consonant, femenina i encadenada


distribuïda de la manera següent: ABAB CDCD EFEF. Els fenòmens de contacte vocàlic
que hi apareixen són elisions als versos 1, 7, 10, 12 i sinalefa al vers 2.

2. Resposta oberta. Cal tenir en compte a l’hora de fer el comentari aspectes com: la defini-
ció de cal·ligrama, la relació amb el cubisme, el collage lingüístic, que Guynemer fou un
aviador francès mort en combat durant la primera guerra mundial, el lloc on s’esdevenen
els fets, la disposició gràfica del poema (essa central), etc.

42
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 43

presentació
unitat 2

Llengua i comunicació

1. En general les informacions que ofereix el text de Cassany es refereixen al codi escrit.
– El codi escrit és un sistema de signes que serveixen per transcriure l’oral.
– El codi escrit no és un simple sistema de transcripció de l’oral, sinó que és un codi complex
i independent, un codi nou.
Les gramàtiques tracten bàsicament de fonètica i ortografia, de morfologia i sintaxi, i de lèxic, i
els manuals de redacció també presenten les activitats escrites segons aquesta divisió. Per
tant, el codi escrit seria només això. Però la lingüística textual i la gramàtica del discurs ens
constaten que, quan parlem o escrivim (i també quan escoltem o llegim), necessitem fer
moltes més coses.
Les regles fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques són només una part dels
coneixements lingüístics necessaris per dominar la llengua; les regles que permeten elabo-
rar textos són les regles d’adequació, de coherència i de cohesió.

2. Trobada cara a cara:


Moltes dades per captar les intencions i l’estat interior de l’altre.
Veiem el seu rostre i el que fa (riu, somriu, fuma...).
Veiem el seu cos, què fa, com ho fa.
Veiem com va vestit.
Conversa telefònica:
Captar els matisos de veu, del to, l’estat d’ànim de l’altre, les intencions... Copsar la realitat
sense veure-la.
La capacitat de concentració en una conversa telefònica és o ha de ser molt alta, ja que, si
no l’altre se n’adona.

3. a) Trucar a un programa televisiu per participar en un concurs.


– Nom i cognoms de la persona que fa la trucada; número del DNI; altres dades personals.
– El text corresponent al tipus de concurs i el seu desenvolupament constitueix una res-
posta oberta.
– Els guionets de diàleg mostraran els torns d’intervenció.

b) Demanar hora perquè ens visitin al centre mèdic del barri.


– Nom i cognoms del pacient, número de DNI i de la pòlissa d’assegurança (Servei
Català de la Salut, de la mútua privada X, etc.).
– En el text de la conversa telefònica hi haurà la informació corresponent a:
• El metge especialista que es vol visitar i les raons d’aquesta visita, si les demanen o si
es volen comentar, el dia i l’hora que se sol·licita o que s’adjudica, les condicions en
què ha d’anar-hi el malalt (en dejú, amb mostres de...), un telèfon per contactar, i les
frases tòpiques de conclusió de diàleg (respectar el principi de cortesia de les regles
conversacionals).

43
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 44

presentació
c) Sol·licitar el pressupost per canviar la caldera de la calefacció.
– Identificació personal (nom i cognoms, DNI, adreça completa, telèfon de contacte...).
– Concreció del dia i l’hora en què es fa la trucada i es deixa el missatge.
El text que explica allò que se sol·licita podria ser així: Voldria informació sobre el cost d’una
caldera de calefacció de la marca que és a la vegada escalfador i calefactor; en el pressupost que els
demano agrairia que s’hi detallessin els costos de l’aparell i de la instal·lació. Agraeixo la seva infor-
mació tot esperant la seva resposta (per carta o bé per telèfon) al més aviat possible.

d) Convidar algú a una festa.


– Concreció del dia i l’hora en què es fa la trucada i es deixa el missatge.
El text que explica el motiu de la festa i el dia en què es farà podria ser així: Sóc el/la (identifi-
cació personal (nom i cognoms, adreça (si cal), telèfon de contacte). Voldria convidar-te a la festa d’ani-
versari que celebrarem el proper dissabte (dia i mes) a casa meva; espero que puguis venir. Confirma la teva
assistència per poder preparar l’avituallament de la festa. Gràcies.

4. Resposta oberta.

5. a) Saber mantenir el clima de respecte. Ser amable i dialogant. Tenir bona presència i per-
fecta dicció. Saber reconduir la conversa sobre el tema. Saber tallar amb elegància.
Conèixer bé el tema i els participants. Controlar les intervencions que es puguin produir
per part de l’auditori.

b) Resposta oberta. Seran textos orals que podrien ser transcrits per després analitzar-los i
comentar-los.

6. a) Resposta lliure. Podríem suposar que anem a trucar a la porta de casa seva i li ho expo-
sem. També podríem pensar que ens hi encarem des de la finestra que dóna al pati
cobert de l’edifici. El registre podria ser col·loquial o fins i tot vulgar si estem molt i molt
enfadats.

b) Resposta lliure. La carta o bé l’imprès de sol·licitud estàndard de què disposa el centre


tindrà un marcat to formal i el registre escrit seguirà la normativa i les regles de cortesia.

7. Resposta oberta.

Gramàtica

1. a) Cada dia resulta més car viure a les grans ciutats.


Det N V Adv Adj V/N prep det adj N
SN SAdj SPrep
SV SN

44
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 45

b) Com que no sempre estudia veig difícil que acabi aprovant el curs.
Conj. Adv Adv. V V Adj conj. V det N
SAdv
SV SV/oració
SAdj
SV

c) Res no m’amoïna tant com el futur de les zones humides del litoral.
Pron adv pron V conj det N prep det N adj prep/det N
SN SV SPrep
SPrep
SN

d) No crec que la Carme pensi el que ens ha dit.


Adv V conj det N V det conj. Pron V
SN SV
SN SV
SV

e) Renoi! quin mal que m’has fet.


Interj. Det. N -- pron V
SV

2. Naturalesa del verb Modalitat oracional


a) atributiva negativa
b) predicativa/transitiva interrogativa directa total
c) predicativa/transitiva dubitatives
d) predicativa/transitiva exhortatives
e) predicativa/transitiva enunciatives
f) predicativa intransitiva optativa
g) predicativa transitiva interrogativa directa parcial
h)predicativa transitiva interrogativa indirecta total
i) predicativa intransitiva dubitativa

3. a) No hi ha verb. Fragment.
b) Fragment.
c) Oració constituïda per SN/SV.
d) Oració impersonal. El pronom en fa de CD.
e) Oracions impersonals.

4. Resposta oberta. Sempre m’ha agradat viatjar per les terres occitanes.

5. Resposta oberta.
Cap diputat pot acceptar aquesta llei.
Si en trobes cap avisa’m.
Ningú no s’ho pensava.

45
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 46

presentació
Has vist ningú?
No vull res.
Què has trobat res a la nevera?
No aniré enlloc amb ell.
Aniràs enlloc aquest estiu?
No li ho perdonaré mai.
Si mai el trobo, li ho diré.

6. a) Transitiva reflexiva
b) Atributiva
c) Intransitiva
d) Impersonal
e) Passiva pronominal
f) Atributiva/impersonal
g) Impersonal
h)Passiva pronominal
i) Transitiva/recíproca

7. a) No vingueu cap aquí.


b) No estudieu la unitat abans de fer l’examen.
c) Ningú no m’havia dit que no vindries.
d) No ho facis immediatament.
e) No hi vagis avui, i no tornis demà.
Canvis morfològics:
• Canvi del mode imperatiu al subjuntiu.
• Substitució del pronom algú per ningú.
• Col·locació proclítica dels pronoms febles.

8. a) Els ecologistes locals (oració activa).


b) Les relacions amb els sindicats (oració tematitzada).
c) Relacions (oració passiva pronominal).
d) Hom (oració activa).
e) 3a persona plural (oració activa).

9. a) El segrestat, el van alliberar els mossos.


b) La casa, la tenim empantanegada per les obres.
c) Els aldarulls, els va provocar un grup de descontents.
d) La novel·la, la va publicar amb disset anys.
e) La guitza, la fan cada dia.
f) Els camps de golf, els construeixen sense mesures de protecció.

10. a) La manifestació antitransvasament va arribar a Brussel·les.


TEMA REMA
b) En la reunió, només hi va parlar el ministre.
TEMA REMA

46
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 47

presentació
c) El campionat del 1974, el va guanyar el Barça.
TEMA REMA
d) La Bohème va ser composta per Puccini.
TEMA REMA

11. Resposta oberta. Una possibilitat amb la primera oració és la següent:


Els nens no dormen deu hores cada dia (negativa)
Que els nens dormin deu hores cada dia! (imperativa)
Els nens dormen deu hores cada dia? (interrogativa)
Tant de bo els nens dormissin deu hores cada dia. (optativa)
Potser els nens dormiran deu hores. (dubitatives).

12. a) Cap cosa l’espanta.


b) Qualsevol cosa l’espanta.
c) L’espanta el no-res (concepte filosòfic/religiós).

Repassem l’ortografia

Als naturals del poble del Vilosell, a la part alta de la comarca de les Garrigues, en els
primers replecs de la serra de la Llena, se’ls coneix –ara ja no tant– pel renom genèric
de llops, però no tots són o eren tan ferotges com es podria deduir del seu apel·latiu
col·lectiu. Algun fins i tot n’ha sortir més semblant a un corderet.
Seria al cas, entre altres, de Pere Queixal, abat de Poblet entre 1526 i 1531 i visitador
general del Císter. Malgrat la importància d’algunes de les obres impulsades per l’abat
Queixal al capdavant del monestir de la Conca de Barberà, com ara el formidable altar
major d’alabastre encarregat al mestre Damià Forment, el seu mandat va ser fortament
contestat per alguns membres de la comunitat, sobretot pels monjos més joves, descon-
tents amb la divisió del dormitori col·lectiu en cel·les individuals, que l’abat havia impo-
sat per tal d’evitar cets abusos... A més a més, i en la mateixa línia, havia prohibit sota
pena d’excomunió que cap frare entrés en la cel·la d’un convers o a la inversa.
VIDAL VIDAL, El salvatge oest

Literatura

1. Resposta oberta.

2. • Estructura: correspon al nus de la narració segons l’ordenació lineal dels fets.


• Punt de vista: narrador omniscient des del punt de vista extern.
• Espai: al camp de concentració nazi d’Auschwitz. En concret, al taller de fusteria del
camp.

47
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 48

presentació
• Temps: el temps extern és durant la segona guerra mundial. El temps intern del text
correspon a les hores de la nit fins al matí.
• Personatges: el protagonista de la novel.la correspon al personatge del text –un luthier i
músic– que és presoner del camp nazi.

3. • Platea: 1. En un teatre, planta baixa, generalment voltada de llotges, on hi ha una sèrie


de files paral.leles de cadires o butaques per als espectadors. 2. El conjunt d’espectadors
que s’asseuen a la platea.
• Llotja: compartiment construït en un teatre, o en un altre lloc d’espectacle públic, sepa-
rat per envans.
• Bastidors: cadascuna de les teles o dels papers pintats i fixats en una armadura de fustes i
llistons que hom posa a banda i banda de l’escenari formant part d’una decoració teatral.
• Coverol: en el prosceni d’un teatre, el forat on s’amaga l’apuntador, proveït d’una
coberta que generalment té forma de mig hemisferi.
• Trapa: tanca, generalment de fusta a manera de porta, d’una obertura practicada en un
sostre o a terra.
• Galliner: part alta d’un teatre o d’un cinema, sovint allunyada de l’escenari o de la pan-
talla, que ofereix preus més populars i assequibles que uns altres sectors de les sales d’es-
pectacles.
• General: platea.

4. Cal tenir en compte les diferències existents entre el teatre i els altres gèneres, per poder
destacar la importància d’alguns elements, com ara l’escenografia, absent en la narrativa
o en la poesia. S’hauria d’insistir en el concepte del text literari, que en una representa-
ció teatral comparteix protagonisme amb altres elements.

unitat 3

Llengua i comunicació

1. Tot i que la resposta és lliure, cal no oblidar l’exposició de les informacions corresponents
a cada un dels apartats indicats a l’esquema.

2. El text A seria el més resumit i, a la vegada, el més precís, ja que les informacions principals
hi apareixen exposades. El text B seria millor que el C perquè les expressions col·loquials
d’aquest darrer allarguen la lectura, omplen la informació bàsica de matisos i subjectivitats.

Text A
incisos: no n’hi ha
paraules falca: no n’hi ha
repeticions: no n’hi ha
preguntes retòriques: no n’hi ha
nivell de llenguatge: estàndard o estàndard alt

48
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 49

presentació
Text B
incisos: escolta això; com que no sabia què dir
paraules falca: A veure; Ah, sí!; Com t’anava dient; Aleshores,
escolta això; Bé
repeticions: Com t’anava dient; així, jo, això i allò, aleshores, ell
preguntes retòriques: Què t’anava a dir?
nivell de llenguatge: col·loquial o familiar

Text C
incisos: Ja me’n recordo; Bueno, el que et deia; que res
paraules falca: Bueno, aixins, Después, i aleshores, Ah, sí! El que
et deia
repeticions: Estic... estic; que res, com si res
preguntes retòriques: no n’hi ha
nivell de llenguatge: col·loquial baix, molt, molt familiar però no
arriba a vulgar

3. La resposta enllaçaria les informacions tot seguint aquest ordre: en primer lloc la infor-
mació de l’apartat f; després seguirien les informacions corresponents als apartats d, g, c,
a, e, h (copiats en aquest ordre), i, finalment, la de l’apartat b, que podria explicar-se amb
més detalls.

4. Elements de cohesió logicosemàntica (connectors i flexió verbal) són:

I, que, ofereix, a, de, en, per a, els que, són, però, també, han estat, hi troben, i, es conju-
ga, sobretot, aposta, per, com ara, o, quan, era, portava, aquí, sentir, que, diu, és, freqüent,
on, han trobat, passen, canvien, continua ocupant, sobre, atraient, abans, hi pujava, ara, hi
puja, es reparteixen, entre, continua pujant, disfrutar, sense, oblidar, conserva, no, hi fal-
ten, a les quals, s’afegeixen, permet fer, veure, si fa o no fa, que, es veu, s’aterra, amb, de
debò, perquè, per la banda, solen creuar, ofereix, des de, es veu, és, gira, eleva, fins a, volta,
per tot, més, malgrat, hi ha, a les quals, s’han d’afegir, junt, últimament, se n’han poten-
ciat, estan adaptades, augmenta, destacar, segons, hi ha, ni, mai, hi ha hagut, treballen,
varia, hi pot haver, aparentment, ha variat, fa, només, encara, es pagava, es pujava, avui, es
paga, s’hi està, fins a, aprofitar, a més, té, s’hi exhibeix, concebut, espantar, els que, hi gosen
entrar, decorat, com, si, fos, és visitat, arriben a conèixer, s’emporten, hi treballen, es con-
serven, protagonitzen, als que, són, o, han estat, es fan, rep, durant, completen, destaca,
especialment, es veu, des de dalt, envolten, brilla, està, fa
Connectors
preposicions: a, de, en, amb, per, per a, fins a, sobre, entre, des de, sense, durant, segons
conjuncions: i, ni, però, o, encara, perquè, malgrat
adverbis i locucions adverbials: també, sobretot, aquí, com ara, abans, ara, no, si fa o no fa, de
debò, per la banda de dalt, més, junt, últimament, mai, aparentment, només, avui, a més,
com, si, des de dalt, freqüentment, especialment
pronoms relatius: que, on, els que, a les quals, als que

49
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 50

presentació
Classificació dels verbs segons:
• la conjugació: oferir, ser, estar, trobar-hi, conjugar, posar, portar, sentir, trobar, passar, can-
viar, continuar, disfrutar, oblidar, conservar, atraure, pujar, repartir-se, continuar, faltar,
afegir, permetre, fer, veure, aterrar, creuar, oferir, veure’s, potenciar, adaptar, augmentar,
destacar, haver-hi, treballar, variar, poder haver-hi, pagar, pujar, estar-s’hi, aprofitar, exhi-
bir-hi, concebre, espantar, gosar entrar, decorar, visitar, arribar a conèixer, emportar-se,
treballar-hi, conservar, protagonitzar, fer-se, rebre, completar, destacar, envoltar, brillar
• lla persona gramatical: terceres persones del singular i del plural
• lel temps verbal: present d’indicatiu, pretèrit imperfet d’indicatiu, pretèrit anterior, infini-
tius, gerundis, participis
• lel mode: en general, l’indicatiu, etc.

5. coreferències: les paraules Tibidabo, parc, muntanya màgica es refereixen a un mateix indret i
s’alternen en el text per fer-lo més lleuger.
anàfores/catàfores: els que són nens, però també els que ho han estat; quan el teu pare era
petit i jo el portava aquí; Sentir un avi que diu...
repeticions: de verbs en persona, nombre, temps i mode, com per exemple: hi ha, ofereix,
puja, paga, etc. D’altres mots, com per exemple: atraccions clàssiques, atraccions més moder-
nes.
la concordança morfològica en el segon paràgraf: per exemple: sentir un avi que diu aquestes
paraules al seu nét és força freqüent al Tibidabo. Abans, el 90 % de la gent hi pujava en funi-
cular. Ara hi puja amb aquest transport un 30 % dels visitants i la resta es reparteixen entre
autocars, motos i, sobretot, cotxes.
la presència de pronoms en el tercer paràgraf: hi, a les quals, que, s’ (es), es, que (pron relatiu), on.

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

8. Resposta oberta.

9. Resposta oberta.

10. piscina: aigua, coberta, poliespostiu, nedadors, competicions, olimpíades, trofeus, guanya-
dors, banyador, ulleres, casquet, sabatilles, xancletes, esport, braça, papallona, esquena...
institut: companys, passadissos, aules, professors, llibres, exàmens, papers, bolígrafs, llapis,
compàs, goma, taules, edifici, gimnàs, barra, cantina, sala de professors, despatxos, secreta-
ria, laboratoris...
pel·lícula: cinema, sales petites, multicines, pantalles grans, so estèreo, butaques, crispetes,
actors de cinema, directors de cinema, color, blanc i negre, policíaca, drama, comèdia,
fantàstica...

11. Canigó (fragment): la descripció d’un paisatge de la Cerdanya, la serra del Cadí, el riu
Segre.
La fageda d’En Jordà: exposa la situació d’un indret i les seves qualitats de manera poètica.
És quan dormo que hi veig clar: juga amb el llenguatge tot cercant la rima.

50
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 51

presentació
12. mitjans de comunicació: carta a la premsa, avís, reportatge, article d’opinió, notícia, entre-
vista, eslògan publicitari, anunci, assaig, columna esportiva
acadèmic: exàmens, debat, conferència, apunts, resum, butlletí de notes, avís, fitxa, tesi, tre-
ball monogràfic, article de diccionari
científic: conferència, entrevista, informe tècnic, fitxa, tesi, assaig
quotidià: diari personal, notes, agenda, avís, pressupost, factura
d’oci: còmic, conte, novel·la, pel·lícula, teatre, poema
cultural associatiu: acta d’una reunió, participació de boda, entrevista
polític: intervenció parlamentària, eslògan polític, míting electoral
religiós: homilia, pregària
administració pública: llibre de família, instància, formulari, decret, declaració jurada
professional: partitura musical, currículum, enquesta, pressupost, factura, poema
–diari personal: expressar les pròpies vivències i emocions.
–participació de boda: comunicar l’esdeveniment.
–còmic: entretenir.
–examen: demostrar allò que se sap, s’ha après.
–pel·lícula: entretenir, conèixer nous esdeveniments.
–homilia: predicar als fidels i convèncer-los.
–instància: sol·licitar alguna cosa.
–article d’opinió: exposar les teves idees sobre un afer o un tema.
–acta de reunió: resumir i exposar els temes tractats i la manera com s’han tractat, els acords
presos, etc.
–notícia: informar sobre un esdeveniment concret.
–informe tècnic: comunicar l’estat de la qüestió sobre un assumpte determinat.
–anunci: donar a conèixer les bondat d’un producte.
–treball monogràfic: recopilar i aprendre informació exhaustiva sobre un tema.
–factura: comprovar les despeses realitzades i arxivar-les.
–míting electoral: convèncer l’auditori del programa que es defensa.

Gramàtica

1. pineda: concret, comú, comptable.


Jofre: concret, propi, comptable, individual, animat, antropònim
llibertat: abstracte, comú, individual
peu: concret, comú, comptable, individual
pèsol: concret, comú, comptable, individual
Cotlliure: concret, propi, comptable, individual, topònim
neu: concret, comú, individual
dolor: abstracte, comú, individual.

2. Els dies de sol els bucs de La Bella Casa del Capità (subjecte)
La porositat del mar (subjecte)
Aigua (CD d’absorbint)
Llavors i pols portades pel vent (subjecte d’incrustaven)

51
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 52

presentació
Les façanes (subjecte)
La Bella Casa (subjecte)
Les quals (subjecte)
La sensació (CD)

3. a) abadessa; b) advocadessa; c) princesa; d) baronessa; e) poetessa; f) metgessa; g) burge-


sa; h) satressa; i) pagesa; j) jutgessa; k) diablessa; l) marquesa; m) alcaldessa; n) deessa; o)
mestressa; p) sacerdotessa q) promesa; r) duquessa; s) tigressa; t) hostessa

4. a) guilla (al llibre hi hauria de dir guillot); b) fornera; c) mestra; d) alumna; e) lloba; f)
masovera; g) óssa; h) sogra; i) núvia; j) parenta; k) pagesa; l) fillola

5. a)monja; b) vídua; c) presidenta; d) Lluïsa; e) néta; f) jueva g) òrfena; h) comtessa;


i) àvia; j) serva; k) minera; l) europea

6. a) el corrent; b) el senyal; c) el costum; d) les allaus; e) les anàlisis; f) els llegums;


g) el dubte; h) el pendent; i) el compte

7. a) text; b) aigües; c) segles; d) usos; e) fix; f) terços; g) pugnes; h) dialecte; i) tendència;


j) complex

8. a) comitès; b) raons; c) cinquens; d) esquís; e) frens; f) veïns; g) menús; h) sofàs; i) setens;


j) bacallans; k) tabús; l) tarannàs

9. a) braços; b) peixos; c) despatxos; d) gusts/os; e) complexos; f) texts/os; g) discs/os;


h) passeig; i) lluços; j) feixos; k) esquitxos; l) tasts/os; m) reflexos; n) cascs/os; o) mariscs/
os; p) gests/os

10. a) El pebrot
b) Ø / granotes. En plouen
c) el que dius
d) els expedicionaris
e) 3a persona plural (indefinició semàntica)
f) diners/educació. Li’n sobren i li’n falten
g) impersonal
h) 1a persona plural (semànticament pot referir-se a la 2a persona singular)
i) 1a persona del singular/subjecte empeny: qui dia passa ---subjecte passa: qui
j) antiguitats

11. Resposta oberta.

12. Resposta oberta.

13. nusos, calçs, orfes, milhomes, llapis, guant, anàlisi, assaigs/assajos, trossos

14. a) la; b) la; c) la; d) una; e) el; f) el; g) un; h) els; i) els; j) el; k) el; l) la; m) la; n) la; o) el;
p) la

52
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 53

presentació
15. a) fase; b) síntesi; c) tesi; d) paraigua; e) parèntesi; f) oasi; g) anàlisi; h) crisi; i) paràfrasi;
j) guant; k) pantaló/pantalons; l) apendicitis

16. a) el riu Ebre


det N N
esp. nucli CN (aposicional)

b) aquelles tardes fredes de l’hivern passat


det N adj prep det/N adj
esp CN
CN
esp N CN

c) el rebuig a la LOU
det N prep det N
esp CN

d) la crisi de les avellanes


det N prep det N
esp CN

e) l’equip del president del govern


det N prep/det N pre/det N
esp CN
CN

f) manual d’instruccions per a homes i dones sense recursos pecuniaris


N prep N prep N conj N prep N adj
CN
CN
CN

g) plaça dedicada a la memòria d’un home sense escrúpols ni principis


N adj/V prep det N pre/det N prep N conj N
CN
CN
CR
CN

h) enquesta telefònica realitzada als ciutadans


N adj adj/V prep/det N

CI
CN CN

i) la germana vídua de l’oncle Ramon


det N adj prep det N N
CN (aposició)
esp CN
CN

53
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 54

presentació
j) l’únic gol marcat a la final
det adj N Adj/V prep det N
CC
CC CN

* En las oraciones g, h, j, hi ha un participi que té caràcter adjectival i verbal.

Repassem ortografia

1. a) 1 el mestre 3 el pediatre 5 el poble


2 la mestra 4 la pediatra 6 la Pobla
Regla general: els noms acaben en -e quan són masculins i en -a quan són femenins.

b) 1 febre 5 torre 9 base


2 diploma 6 suïcida 10 patriarca
3 mare 7 classe 11 piràmide
4 tema 8 poeta 12 anarquista
Regla les terminacions: -arca, -cida, -ista, -ta, -ma acaben en -a; en canvi, febre, classe, mare, torre,
base, piràmide tot i ser femenines acaben en -e.

c) 1 espera 3 tenies 5 salta


2 compren 4 saltaven 6 dormíem
Regla: a final absolut de verb s’escriu -a; si la vocal no és l’últim so s’escriu -e.

d) 1 corre 3 obre 5 riure


2 vine 4 omple 6 ploure
Regla: la tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb córrer, venir, obrir
i omplir incorporen una e. També s’escriuen amb e els infinitius de la segona acabats
en -re.

2. a) 1 defensor 5 serralada 9 llampec


2 fusteria 6 peixater 10 escalfador
3 segador 7 banyador 11 abraçada
4 encadenar 8 rosegador 12 ventall
Regla: a l’interior d’un mot s’escriu -a/-e segons que un altre mot de la mateixa família
tingui -a o -e tònica.

b) 1 xerrem 8 sabríeu 15 traurem


2 passo 9 començaria 16 nedo
3 resem 10 nedaria 17 avancem
4 farem 11 neixen 18 tasteu
5 raspalleu 12 peixen 19 jaiem
6 empaitaven 13 descarregaren 20 enyorar
7 peso 14 disfressaran

54
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 55

presentació
Regla: a l’interior de verb, s’escriu a/e segons que aparegui a/e en la primera persona del
present d’indicatiu.
Fan excepció a aquesta regla els verbs treure, néixer, jeure, fer i saber, que escriuen a en totes
les formes en què l’arrel és àtona.

3. 1 afaita 8 rave 15 assemblea


2 monestir 9 meravella 16 estella
3 avaria 10 assassí 17 ambaixada
4 Sardenya 11 polseguera 18 racó
5 avaluar 12 estendard 19 arravatar
6 efeminat 13 rancor 20 sometent
7 resplendent 14 sergent

4. a) 1 trossos 5 número 9 països


2 zero 6 lloro 10 suro
3 musclo 7 ferro 11 gerro
4 porxo 8 carro 12 morro
Regla: a final de mot s’escriu -o en els mots que es pronuncien [u] (dialecte central).

b) 1 cactus 5 trofeu 9 liceus


2 continu 6 assídua 10 museu
3 correus 7 sinus 11 individu
4 globus 8 trineu 12 ambigu
Regla: constitueixen una excepció a la regla anterior els cultismes acabats en -us i els mots
acabats en diftong decreixent.

5. a) 1 sucar / suc 6 bucal / boca 11 encorbar / corba


2 juvenil / jove 7 fullejar / full 12 dulcificar /dolç
3 bocassa / boca 8 joventut / jove 13 dotzena / dotze
4 ulleres / ull 9 endolcir / dolç 14 plomall / ploma
5 curvatura / corba 10 humà / home 15 golafre / gola
Regla: a l’interior d’un mot s’escriu o o bé u segons que un altre mot de la mateixa famí-
lia tingui una o o una u en posició tònica. Alguns mots manllevats directament del llatí
conserven la vocal etimològica (pseudoderivats).

b) 1 poséssim 6 bullim
2 juguem 7 mullava
3 polsar 8 gronxaré
4 correrem 9 espolsem
5 tornaràs 10 trobés
Regla: a l’interior d’un verb s’escriu o/u segons que s’escrigui en un context tònic.

6. 1 cullo 6 sortim 11 escopirem


2 vull 7 tus 12 podem
3 surts 8 escup 13 cuses
4 collia 9 cosim 14 puc
5 volia 10 tossim 15 puguem

55
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 56

presentació
Regla: els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir s’escriuen amb u quan l’arrel és tònica. Però
les formes en què la vocal de l’arrel és àtona s’escriuen amb o.
7. pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin
vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

8. 1 avorrir-se 10 roí 19 sorgir


2 turment 11 suport 20 esportiu
3 polir 12 complir 21 cobrir
4 cartolina 13 torró 22 muntar
5 sospirar 14 escullera 23 embotit
6 govern 15 ordir 24 ateu
7 joglar 16 suborn 25 muntanya
8 sufocar 17 sofrir
9 bordell 18 botifarra

Literatura

1. a) plany
b) alba
c) sirventès
d) tençó
e) cançó
f) pastorel·la

2. Introducció i contextualització

Bernat de Ventadorn (1147-1170) és considerat un dels trobadors més importants i repre-


sentatius del gènere. La seva producció poètica és exclusivament de temàtica amorosa i es
caracteritza pel to de sinceritat i d’autenticitat.

Anàlisi mètrica
Aquesta cançó és formada per set cobles de vuit versos octosíl·labs cada una i una torna-
da de tres versos. Són cobles alternades i capcaudades. La rima és consonant i creuada
(abbacddc) i la tornada repeteix la rima dels darrers tres versos de l’última estrofa.

Concreció del tema


El tema d’aquesta composició és l’expressió de l’angoixa que el trobador sent davant l’ac-
titud de la dama, que no respon al seu amor.
En el poema podem distingir tres parts. A les dues primeres cobles, el poeta es defineix
com el millor trobador perquè el motiva l’amor, «car al meu cor el guanya amor, / i al seu
poder, fidel roman», i manifesta la seva incomprensió davant el fet que hi hagi gent que
no estimi; ell mateix s’estimaria més morir que sentir desamor.

56
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 57

presentació
En les cobles 3, 4, 5 i 6, el poeta expressa com aquest sentiment i el desig d’aconseguir
els favors de la dama fan que s’identifiqui amb el fenhedor o amant tímid, que se sent inse-
gur i temorós quan veu la dama, i que experimenti un seguit de sentiments contradicto-
ris: li agrada estimar, encara que aquest amor el faci patir: «D’aquesta amor sóc molt
sofrent, / però és tan dolç el seu sabor / que cent cops moro de dolor / i joiós revisc
altres cent».
En l’última estrofa el trobador, que ha assolit com a enamorat l’estadi de pregador, dema-
na a la dama que accepti el seu servei, és a dir, que accepti el seu amor.
Finalment, en la tornada, i mitjançant el senhal, es fa referència a la dama a qui el troba-
dor tramet els seus versos.

Recursos estilístics
En aquesta cançó s’incorporen tot un seguit d’elements característics de l’amor cortès.
La relació amb la dama és paral·lela a la d’un vassall envers el seu senyor.
Fixem-nos com aquesta superioritat i altivesa de la dama es reflecteix tant en l’ús del
tractament midons, com en les repetides demandes i súpliques que el trobador manifes-
ta: «o a midons no fos ben sotmès» (v. 15); «De la més bella, sedejant / i amb fe lleial
cerco el favor» (v. 17 i 18); «...si no mercès / a pietat que ella no sent?» (v. 23 i 24);
«midons volgués ser benevolent» (v. 40); «Doncs si midons així m’ha ullprès, / per què
no escolta més mon plant?» (v. 47 i 48). Aquesta concepció de l’amor, entès com a ser-
vei i submissió, i expressat i viscut tot seguint les pautes de comportament de la cort,
queda perfectament definida en la darrera cobla, en la qual el trobador s’adreça a la
dama: «Dama gentil, sols us deman / que m’accepteu de servidor. / Jo us serviré com
bon senyor. / Cap guardó no seré esperant. / Estic al vostre manament / amb cor humil
gai i cortès; [...]».

Conclusió
Així doncs, aquesta cançó de Bernat de Ventadorn s’ajusta perfectament als preceptes tant
formals com temàtics de la lírica trobadoresca. Tant pel tractament i el desenvolupament
del tema com per l’estructura estròfica, el poema esdevé un model representatiu del gène-
re de la cançó.

3. • Estrofa 1: es refereix al seu naixement terrenal, a la vida pecaminosa com a cortesà a la


cort del rei Jaume I de Mallorca i a la posterior conversió l’any 1263, després de la visió
miraculosa i profètica de Jesucrist crucificat.
• Estrofa 2: del 1265 al 1274 es dedicà a la vida contemplativa al puig de Randa, entre vin-
yes al centre de l’illa. Per revelació divina gestà els fonaments de la seva filosofia, cen-
trats en l’amor a Déu. El 1275, l’infant Jaume de Mallorca li permet fundar el monestir
de Miramar per a la formació de missioners.
• Estrofa 3: la conversió en la seva vida és total: abandona els vells principis per centrar la
nova vida en tres objectius: compondre un nou sistema filosòfic basat en la raó per llui-
tar contra els errors dels infidels; exercir una labor missional; crear noves escoles mis-
sionals.

57
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 58

presentació
• Estrofa 4: Llull es troba al final de la seva vida vell, incomprès i abandonat, sense clau-
dicar en cap moment dels seus principis.
• Estrofa 5: un dels tres principis de la seva tasca és la formació de missioners i predicadors
de sòlida preparació que sàpiguen transmetre la paraula de Déu. Prega perquè en l’ho-
ra de la mort li siguin perdonats els pecats.
• Estrofa 6: tota la seva ambició és lloar Déu, tot i que sap que ha estat un gran pecador,
per exemple perquè ha exercit de trobador de poesies amoroses.
• Estrofa 7: la finalitat dels seus múltiples viatges ha estat fer el bé i clamar l’amor de Déu,
la qual cosa ha exalçat en els seus llibres (en tots, siguin filosòfics, científics, novel.les,
manuals de predicació o llibres místics).
• Estrofa 8: prega a Déu en l’hora de la mort que li permeti una vida celestial sense tur-
ment, a canvi de la seva devoció en la lleialtat, el temor i la raó.

4. Les carreres per les quals l’amich encercha son amat són [...] he enluminades d’amors.

L’Amic anà a la font


on aquell que no ama
[...]
senti en el cor fiblades amoroses.
Les carreres per les quals l’amich encercha son amat són longues, perilloses, poblades de
consideracions, se suspirs e de plors [...]
L’Amat també hi anà
[…]
mes ai!, també cresqueren les congoixes.
Cantava l’aucell en lo verger de l’amat.
Un aucell de grogues ales
de l’Amat cantava en l’hort.
Cantava de nit i dia
l’himne de ses llaors
Vench l’amich, qui dix al auçell: – Si no.ns entenem per lenguatge, entengam-nos per
amor
i l’Amic li deia: «Canta,
aucell de les ales d’or:
si no ens enetenem per llengua
entenem-nos per amor,
cor en lo teu cant se representa a mos hulls mon amat.
que les teves refilades
me parlen de l’Aimador.»

5. franchs / servitud
serfs / llibertat
Correcció a criteri del professorat.

58
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 59

presentació
unitat 4

Llengua i comunicació

1. La superestructura o unitat bàsica del text A és del tipus causalitat, perquè hi ha una rela-
ció de causa (antecedent) a efecte (conseqüent).
La superestructura del text B és del tipus comparació, ja que s’hi descriuen dos fenòmens
o entitats que es confronten entre ells per fer-hi notar les semblances i les diferències.
Comparar és sempre posar cara a cara dos conceptes, dos objectes, dos fets o fenòmens i
buscar-hi les semblances i les diferències.
La superestructura del text C és del tipus seqüència o enumeració, ja que conté diferents
arguments units de manera simultània o sense un lligam clar i específic. En una enume-
ració, les frases informatives tenen totes el mateix valor, no n’hi ha cap de predominant.
La superestructura del text D és del tipus descripció, ja que ens dóna informació sobre un
tema particular tot descrivint-lo, assenyalant-ne les característiques.

2. a) El text A és de tema derivat, s’exposa la causa (la proximitat del mar) i, a continuació,
es diu l’efecte produït (En aquests indrets només s’hi fan una sèrie de vegetals molt espe-
cialitzats que presenten una fisiologia pròpia adaptada a aquests ambients, etc.).
El text B és de tema derivat perquè en el primer paràgraf s’anuncia que es parlarà de les
investigacions de Pasteur.
El text C és de tema lineal perquè comença per situar el concepte, després el defineix i
l’exemplifica. Aquesta seqüenciació es repeteix amb els diferents termes específics que
s’exposen al llarg del text, paràgraf a paràgraf.
El text D, Els altiplans de Manresa ,és de tema lineal perquè la seva superestructura és des-
criptiva i aquest tipus de missatge segueix linealment l’exposició dels continguts temà-
tics.

b) Els textos A, B, C, D d’aquesta activitat podrien classificar-se segons el tema, l’emissor, el


receptor, etc.
El text A tracta un tema de ciències, concretament del medi geogràfic. L’emissor és l’au-
tor del text (A. Batlle) i el receptor, els lectors del llibre Els aiguamolls de l’Empordà.
El text B tracta un tema d’investigació científica, dins el camp de la medicina. L’emissor
és Isaac Asimov, i el receptor és el públic a qui s’adreça.
El text C tracta d’un dels avenços de la humanitat, la impremta, i la revolució que va
suposar en el món: la divulgació del coneixement existent.
El text D descriu un espai geogràfic concret, els altiplans de Manresa. L’autor, emissor
del text, s’adreça a un ampli sector de públic, ja que una guia d’una ciutat se suposa que
té un públic ampli i divers.

59
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 60

presentació
c) La presentació inclou el concepte de tipografia i l’inici de l’explicació del procés. (La
presentació respon a un fragment curt que conté, a mode de resum, les idees fonamen-
tals que el text es proposa d’explicar.)
El desenvolupament el constitueix l’exposició de la resta del procés, des de «Per fer
el tipus d’un llibre […]» fins a «[...] impresa en paper». El desenvolupament està
constituït per la part més llarga de text, ja que s’hi exposa, pas a pas, el procés tipogrà-
fic.
La conclusió és un fragment breu que informa sobre l’abast d’aquest avenç; es corres-
pon amb l’últim paràgraf.

d) Els adjectius són: impossible, degut, excessiva, especialitzats, pròpia, suculentes, carno-
ses, crassifoli. El tipus de qualificació que aporten aquests adjectius és neutre, perquè els
termes lèxics que conformen l’adjectivació utilitzada en el fragment admeten aquesta
valoració; són formes lèxiques generalitzables a diferents noms substantius, verbs atribu-
tius, etc.

e) Els connectors són: ( : ) , i, ( . ), ( , ), menys, en, ( : ), sobre, de, ( ; ), com si, ( , ), men-
tre que, no, ( . ), i, que, no, per, com, Però, a, no, cap, ( : ), de, i, al, ( . ), de, ( , ), men-
tre que, de, de, ( . ), als, de, de, del, ( . ), com, de, ( , ), de, i, de, ( . )
La funció dels nexes com ara mentre que, que, però, i, com, no, menys, com si indiquen rela-
cions de causa-efecte, comparació i confrontació. Els nexes preposicionals (a/al,
de,/d’/del, en, sobre, cap) indiquen sintagmes preposicionals que completen el significat
de substantius. Finalment, el tipus de signes de puntuació (comes, punts i comes, dos
punts, punt i seguit o punt i a part) indiquen l’estructuració textual en fragments
informatius distints; per exemple, l’ús dels dos punts indica una enumeració; l’ús del
punt i coma indica la concatenació d’idees; l’ús del punt i seguit indica l’estructura-
ció segmentada de la informació; els punts i a part, la segmentació en paràgrafs dis-
tints.

f) Les nominalitzacions són: altiplans, Manresa, terme, Manresa, manera, resta, comarca,
successió, altiplans, cal Gravat, Cardener, Llobregat, alçada, m, materials, esment, altiplà,
Collbaix, termes, Manresa, Sant Joan, Vilatorrada, m, altitud, rieres, Fonollosa, Rajadell,
riu, Cardener.
m: abreviatua de metre (mesura de longitud)
Els adjectius que hi ha són marins, fronterer, separador.
Els verbals utilitzats són es caracteritza, mostrar, cal destacar, situat, assoleix, s’aixeca, cal, ateny,
és.
El fet que hi hagi tants noms substantius és degut al tipus d’informació que el text ofe-
reix: la descripció d’un indret geogràfic, la qual es construeix tot enumerant els elements
geogràfics que componen el lloc i la delimitació d’uns elements i uns altres. No hi ha gai-
res adjectius perquè la forma de complementació nominal utilitzada és el CN (format per
sintagmes preposiconal tipus «de...»). La selecció verbal també indica el tipus de missat-
ge analitzat.

60
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 61

presentació
3. a, e i f, perquè suggereixen temes propis de textos expositius i perquè la manera com
solen presentar-se les informacions referides a aquests temes respon a aquesta tipologia
de text.

4. a) Els valors.

b) 1r paràgraf: presentació.
2n, 3r, 4t, 5è i 6è paràgrafs: desenvolupament.
L’estructura del discurs ofereix la informació des d’allò més general a allò més parti-
cular. Després de la definició de valor (2n paràgraf), amplia el tema tot exposant altres
informacions relacionades amb els valors; els dóna exemples i els comenta; planteja la
valoració i els valors des de diferents punts de vista; concreta una de les característiques
més importants i peculiars de la valoració humana.
No hi ha conclusió del discurs perquè es tracta d’un fragment i no es pot donar el tema
ni el text per acabats.

c) A través d’exemples de valors concrets. Oferint informacions detallades sobre alguns


valors, etc.

d) La progressió temàtica segueix el model del tema derivat.

5. Resposta oberta. A la Gran enciclopèdia catalana trobareu informació adequada buscant


atmosfera, ozó, Terra.

6. a) Oferir un nombre de rutes (50 per exemple) que mostrin els itineraris que es poden
seguir i les peculiaritats de cada un d’ells, tant per les facilitats o dificultats en el recor-
regut com pels diferents indrets que es podrien visitar.

b) Possibilitats de copsar la bellesa submarina amb una càmera especial. Detalls sobre el
tipus de càmera i el seu funcionament. Paisatges submarins que podríem aconseguir
fotografiar.

c) El problema de l’atur en els diferents països europeus: causes i conseqüències.


Plantejaments laborals que miren de pal·liar el problema.

d) La manca de pluja durant les èpoques estivals. La cura del bosc: neteja del sotabosc,
vigilància, recursos per sufocar els incendis ràpidament.

e) Molts cotxes, infraestructura viària deficitària.

7. Compara el diccionari pràctic amb el diccionari teòric. Així, interrelaciona, tot contrastant-
les, les parts constitutives d’aquests tipus de reculls lèxics. També en compara la mida (més
o menys entrades) i la manera com hi apareix exposada la informació. A més, concreta el
contingut semàntic dels termes que es reflecteixen en cada tipus de diccionari.

8. a) Text A: L’Auditori de Barcelona. Text B: Tenir cura de la nostra veu.


b) Text A: Un nou espai per a la música. Text B: Salut laboral: la prevenció és la millor
manera de cuidar la veu.

61
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 62

presentació
c) El text A està format per dos fragments expositius i descriptius sobre el nou auditori bar-
celoní: sales que hi ha i destinacions que se’ls adjudicarà. Hostatges habituals i condicions
de l’espai lúdic que s’ha dissenyat. El text B té una introducció que conté la definició de
la veu, la importància i la cura que se n’ha de tenir, i un desenvolupament format pels
apartats: factors que hi incideixen (respiració i alimentació) i elements que cal tenir en
compte (precaucions i ambient).
d) Entre les semblances destacaríem la funció referencial informativa que ambdós posseei-
xen, la forma de presentació de la informació (text i fotografia; text i dibuix explicatiu).
També coincideixen en la tipologia de missatge que el conjunt informatiu representa, ja
que en ambdós casos s’ha utilitzat l’exposició. Les diferències es trobarien en el contin-
gut concret que cada tríptic ofereix.
e) Per al primer tríptic, tant les guies turístiques de Barcelona com la bibliografia editada
sobre l’Auditori barceloní ens n’oferiran. Per al segon, els manuals de medicina labo-
ral, les monografies sobre l’aparell fonador, els manuals de medicina.

9. Resposta lliure.

10. Resposta oberta.

11. Resposta oberta.

12. a) L’apartat primer del prospecte seria la introducció d’un text expositiu.
b) El segon i el quart corresponen a textos instructius, així com els gràfics que completen
el quart fragment. El tercer podria ser un eslògan publicitari.
c) Resposta lliure.

Gramàtica

1.
mixt mixta mixts/mixtos mixtes
francès francesa francesos franceses
ignorant ignorant ignorants ignorants
boig boja boigs/bojos boges
mig mitja mitjos mitges
pobre pobra pobres pobres
comú comuna comuns comunes
gris grisa grisos grises
annex annexa annexos annexes

2. a) política íntegra; b) pediatre eficaç; c) professor culte; d) cantaire cèlebre; e) monja


pobra; f) duquessa corrupta; g) vídua trista; h) boc salvatge

62
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 63

presentació
3. a) psicòloga nul·la; b) bruixa comuna; c) pediatra gasiva; d) òrfena tranquil·la; e) heroï-
na boja; f) actriu magribina; g) bombera ardaç; h) degana valenta

4. a) texts/os ambigus; b) casos homòlegs; c) assaigs/jos durs; d) llapis grisos; e) gasos fixos;
f) pastissos crus; g) accessos europeus; h) índexs complexos; i) sufixos eficaços; j)
desigs/tjos precoços

5. Dues terminacions
opulent, cruent, violent, calent, dolent, sant
Invariables
prudent, preferent, conscient, pestilent, exigent, brillant, abundant, excel·lent, elegant,
equivalent, repel·lent, decent, negligent, torelant

6. Resposta oberta. Les formes femenines dels adjectius són: pobra, còmoda, agra, ampla,
destra, rude, sinistra, íntegra

7. Resposta oberta. Les formes masculines són: minso, mixt, hipòcrita, culte, neutre, veraç,
insigne, unànime

8. a) capaç, capaç, capaços, capaces


b) nu, nua, nus, nues
c) atroç, atroç, atroços, atroces
d) precoç, precoç, precoços, precoces
e) dolç, dolça, dolços, dolces
f) rude, rude,, rudes rudes
g) feliç, feliç, feliços, felices
h) roí, roïna, roïns, roïnes

9. tènue, tranquil·la, òrfena, felices, potent, brillant, grisa, inerta, tèbia.

10. Resposta oberta.

11. a) el que/allò que


b) el que
c) el fet cert
d) el que és autèntic del que és fals
e) a allò pactat
f) el que ha dit el president
g) Vine al més aviat / com més aviat
h) Fes-ho al més aviat / com més aviat

12. a) He visitat l’ateneu i he decidit fer-me’n soci.


b) Massa persones han expressat les seves queixes.
c) El que facin els altres no m’interessa.
d) El professor i els seus alumnes van anar al teatre.
e) No m’atabalis més; ja tinc prou problemes.

63
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 64

presentació
f) Connecta el televisor; no tinc gaire son.
g) Avui em quedo, però dilluns me’n vaig a casa.
h) Tot Vilafranca en va plena.

13. a) tant/prou e) força


b) força/gaire f) tan
c) bastants g) gaire
d) massa h) gaire

14. a) m’ho dieu


b) els l’escriviu/escriu-los-la
c) l’en posen/posem-l’en
d) ens hi apuntem/apuntem-nos-hi
e) li’n porta/porta-li’n
f) us les renteu/renteu-vos-les
g) aixafar-nos-ho
h) us els canvieu/canvieu-vos-els
i) l’en parleu/parleu-l’en
j) us hi vaig trobar/vaig trobar-vos-hi
k) els n’enviant
l) ens n’anem/anem-nos-en

15. a) amagar-los-la
b) volien trencar-los-els
c) vols treure-l’en
d) volem quedar-nos-en
e) vau beure-us-en un
f) va arreplegar-nos-hi
g) vaig escriure-los-hi

16. a) m’assabento / fes-me / dóna’m / em mireu


b) emporta’t / renyant-te / t’estimo / et banyaré
c) agafi’s / va rentar-se / s’aixeca / es bullen
d) ens enfadem / vam trobar-nos / ens fixem / comenta’ns
e) van felicitar-vos / us renteu / us acabeu / vull veure-us

17. faci’s el llit feu-vos el llit


estiri’s estireu-vos
segui seieu
canviï’s canvieu-vos
digui’m digueu-me
mogui’s moveu-vos
no es mogui no us mogueu
ha de moure’s heu de moure-us
vagi-se’n no us n’aneu
vostè, què faria vós, què faríeu?

64
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 65

presentació
Repassem l’ortografia

1. 1 la 7 el 13 l’
2 l’ 8 l’ 14 l’
3 l’ 9 la 15 l’
4 la 10 la 16 l’
5 la 11 l’ 17 l’
6 la 12 la 18 el

2. 1 a l’ 4. per la 7. ca n’
2. can 5. de l’ 8. als
3. ca l’ 6. de la 9. per als

Literatura

1. Una vídua no pot ser vanitosa; per tant no pot cercar la bellesa física ni amb la roba ni amb
cap altre ornament. No pot pintar-se, depilar-se, ni pentinar-se seguint certes modes. La
seva actitud ha de ser decorosa. Han de treballar, no exhibir-se ni burlar-se dels altres, sinó
respectar el dol sense oferir-se descaradament al millor partit.

2. La intenció és alliçonar les dones sobre el seu comportament, concretament les dones que
han estat vídues. El discurs parteix de la línia moralitzant pròpia de l’època i participa de
les característiques generals d’aquests tipus de textos. S’allunya, però, de la tradició misò-
gina. No ataca les dones, sinó que intenta de manera planera, per tant adreçant-se a tota
mena de públic, oferir un manual de comportament per a les dones cristianes.

3. Les qualitats atribuïdes per Turmeda als animals són falses. Turmeda pretén demostrar la
superioritat de l’home sobre els animals. Tots els seus arguments són refutats per l’ase,
com demostra aquest fragment menys l’últim «Déu va triar la forma humana per encar-
nar-se». Turmeda barreja ironia i historietes anticlericals que converteixen l’obra en un
producte divertit. La solució que proposa està lligada al seu escepticisme radical i a la visió
del món que se’n desprèn.

4. El tema que s’hi tracta és la fe i la creença en els predicadors. Els exemples que usa Vicent
Ferrer són els dels apòstols, per demostrar què és un predicador, i el del no creient per
justificar la fe.

65
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 66

presentació
unitat 5

Llengua i comunicació

1. a) Argumentatiu. Pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes; b) Expositiu; c) Expositiu;


d) Argumentatiu. Causes del fet d’arribar tard; e) Argumentatiu. Importància de la selec-
ció natural de les espècies al llarg dels temps; f) Expositiu.

2. El text B és expositiu. El text A és argumentatiu. La tesi que planteja és «El racisme al món».
El plantejament es correspon amb el primer paràgraf; presenta la igualtat entre les races
–no hi ha races pures. Els arguments d’aquest text giren entorn de l’estudi genètic dels
éssers humans, de l’estructuració social de les poblacions i de la varietat/diversitat que s’hi
aprecia. La conclusió es correspon amb l’últim paràgraf.

3. El fet de menjar bé o el de menjar unes menges determinades es relaciona amb les cele-
bracions festives i amb la noblesa.
La necessitat d’aigua que les persones tenim i el benefici que una aigua té sobre el nostre
estat físic (ho relaciona amb fer esport, gimnàstica, tenir bona imatge, figura).

4. Exemples d’ironia

«Us auguren i prometen tants drets, que si fos de veres, això seria la glòria celestial». «Amb
la regulació corresponent advertireu de seguida que tot són prohibicions.» «La mitologia
de la llibertat, tan estimada, és una fal·làcia.» «Apa, a complir la llei. La llibertat podem
llegir-la en un poema de Paul Éluard.»

Exemples de paradoxa
«No feu cas de les lleis. Bé: feu-ne cas.» «Però no: hi ha les lleis [...] llibertats seran regula-
des després». «En la mesura [...] poder ens otorga.» «Les llibertats no són [...] respectuo-
ses amb les altres llibertats.» «La ignorancia de la ley no excusa de su cumplimiento.»
Els termes lèxics relacionats amb els conceptes bàsics que vehiculen el tema presentat
podrien relacionar-se amb la valoració de mots cultes, encara que no siguin realment cul-
tismes; entre aquests destacaríem: lleis, dret, règim, llibertats, declaracions, Constitució, regulació,
abismal, atorga, prohibicions, emana, Codi Civil i, de manera particular, els mots clàusula, augu-
ren, precautòria, fal·làcia, kantianament, mitologia.
Entre els termes i les expressions més col·loquials hi ha: són una altra cosa, mals majors, seria
la glòria celestial, aplicarà com li plaurà, les lleis habituals, retalla una llibertat, amos, subalterns,
apa, a complir la llei, podem llegir-la.
La utilització d’un tipus de termes o uns altres és donada pel sentit irònic, contraposat,
paradoxal que Fuster mostra en el seu escrit. Fins i tot el títol, Nota sobre la llibertat, indica
part d’aquesta matisació.

66
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 67

presentació
5. a) Per què l’anglès pot esdevenir l’única llengua oficial europea?
Quina anàlisi sociolingüística ho podria corroborar?
Què succeiria amb les altres llengües europees?
Com resoldríem els problemes d’aprenentatge de l’anglès en països on no hi ha tradició
acadèmica o escolar d’estudiar-lo?
b) El govern defensa la flexibilitat per a l’horari laboral? I els sindicats? Què en pensem
nosaltres?
c) Hi ha igualtat d’oportunitats i de responsabilitats per a les dones en el món laboral? Per
què?
d) La televisió ha vist en la retransmissió dels partits de futbol, tant dels grans clubs com de
les grans competicions d’aquest esport, una font d’ingressos inesgotable. Sembla que
han trobat la gallina dels ous d’or. Vèncer aquesta tendència i arribar a no retransmetre
ni un partit és una tasca gairebé impossible d’assolir. Caldrà molta inventiva i moltes
compensacions econòmiques a les televisions per poder-ho aconseguir.
e) Què entenem per tribus urbanes?
Quina és la seva trajectòria ciutadana?
f) Per què no són acceptats, en general, aquests grups socials?

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

8. Marta, t’envio aquesta entrada de cinema perquè aquest matí, quan ha sonat el despertador, m’he lle-
vat massa de pressa i, en posar el peu a terra, el guix s’ha esquerdat. He hagut de tornar a anar a
l’hospital perquè me’l tornessin a enguixar. El metge m’ha dit que he de fer bondat i estar-me una set-
mana fent repòs absolut. Com que tinc una entrada per demà, per al cinema, te la faig arribar perquè
l’aprofitis.Que t’ho passis bé i ja m’explicaràs la pel·lícula, eh?
a) El destinatari d’aquest escrit seria la Marta, una amiga de l’autora del text, la Cristina.
b) La relació que deu haver-hi entre elles és una bona amistat.
c) El diàleg telefònic seria:
—Hola Marta! Mira, demà no podré anar al cinema,i ja tinc l’entrada, la vols?
—És clar Cristina, ja saps com vaig de peles. Però per què no hi aniràs? Què t’ha passat?
—Doncs mira, aquest matí, quan he sentit el despertador, m’he llevat de pressa i, en posar el peu a
terra, he sentit una forta fiblada i el guix s’ha esquerdat.
—Què dius? Realment, tens mala pata, eh?
—Bé no te’n riguis, que he tornat a l’hospital i després de treure’m el guix del peu esquerre el metge
me n’ha posat un altre de nou. La veritat és que l’altra vegada no vaig seguir les recomanacions
del metge; els quatre dies de repòs i immobilitat es van convertir en dos.
—Ho sento molt!
—Bé! T’envio l’entrada del cinema per missatger.
—Gràcies. Ja t’explicaré si m’ha agradat.
—Adéu.

67
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 68

presentació
9. a) A una institució que actués en contra de l’avortament i que estés recollint signatures per
presentar-ne un recurs.
b) S’utilitza aquest model textual perquè el grau de formalitat que tenen implícit els recur-
sos jurídics exigeix que la recollida de signatures segueixi unes normes establertes.
c) Si es fes una consulta ciutadana i es recollissin les signatures en taules situades als carrers
i les places, n’hi hauria prou de posar el nom i els cognoms, el DNI i la signatura de cada
un dels ciutadants que s’hi solidaritzen.
Els encapçalaments dels dos textos són idèntics perquè es tracta de dues instàncies. Allò que
difereix en ambdós casos és la manera com s’expressa la informació; en el primer cas, es trac-
ta d’una simple exposició i una petició. En el segon, l’exposició va acompanyada d’una argu-
mentació que explicita el tema esmentat en la sol·licitud. Els paràgrafs finals tornen a coin-
cidir perquè el grau de formalitat i els requisits del missatge hi obliguen.

Gramàtica
1. forma lexema/ persona nombre temps mode aspecte
verbal morfema
tornaríem torn-a-ríe-m 1a pl. cond. ind. imperf.
portés port-é-s 1a/3a sing. pret. imperf. subj. imperf.
cantarà cant-a-rà 3a sing. fut. ind. imperf.
vingui vingu-i 1a/3a sing. pres. subj. imperf.
estàveu est-à-ve-u 2a pl. pret. imperf. ind. imperf.

2. imperfet
infinitiu futur condicional
d’indicatiu
debatia debatre debatré debatria
irrompia irrompre irrompré irrompria
transmetia transmetre transmetré transmetria
recorria recórrer recorreré recorreria
incloïa incloure inclouré inclouria
emetia emetre emetré emetria
difonia difondre difondré difondria

3. a) present de subjuntiu
jo canviï perdi dedueixi
tu canviïs perdis dedueixis
ell/ella canviï perdi dedueixi
nosaltres canviem perdem deduïm
vosaltres canvieu perdeu deduïu
ells/elles canviïn perdin dedueixin

b) pretèrit imperfet de subjuntiu


jo saltés servís corregués
tu saltessis servissis correguessis
ell/ella saltés servís corregués
nosaltres saltéssim servíssim correguéssim
vosaltres saltéssiu servíssiu correguéssiu
ells/elles saltessin servissin correguessin

68
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 69

presentació
4. a) agrair: agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen
conduir: conduïa, conduïes, conduïa, conduíem, conduíeu, conduïen
b) condicional simple
penedir-se: em penediria; et penediries; es penediria; ens penediríem; us penediríeu; es
penedirien
anar-se’n: me n’aniria; te n’aniries; se n’aniria; ens n’aniríem; us n’aniríeu, se n’anirien
condicional compost
anar-se’n: me n’hauria anat; te n’hauries anat; se n’hauria anat; ens n’hauríem anat; us
n’hauríeu anat; se n’haurien anat
penedir-se: m’hauria penedit; t’hauries penedit; s’hauria penedit; ens hauríem penedit; us
hauríeu penedit; s’haurien penedit
c) trobar: trobava, trobaves, trobava, trobàvem, trobàveu, trobaven
reduir: reduïa, reduïes, reduïa, reduíem, reduíeu, reduïen
aparèixer: apareixia, apareixies, apareixia, apareixíem, apareixíeu, apareixien
partir: partia, parties, partia, partíem, partíeu, partien
d) portar: portí, portares, portà, portàrem, portàreu, portaren
perdre: perdí, perderes, perdé, perdérem, perdéreu, perderen
sortir: sortí, sortires, sortí, sortírem, sortíreu, sortiren

5. agrair: agraeixi, agraeixis, agraeixi, agraïm, agraïu, agraeixin


suar: suï, suïs, suï, suem, sueu, suïn
fer: faci, facis, faci, fem, feu, facin

6. a) anuncio; b) suo; c) inicio; d) estudio; e) aprecio; f) trio; g) desvio, h) renuncio; i) acari-


cio; j) copio; k) situo; l) canvio

7. vaig, conec, comparec, visc, caic, cabo, sé, sóc, tinc, estic, hec

8. creure
indicatiu: creia, creies, creia, crèiem, crèieu, creien
subjuntiu: cregués, creguessis, cregués, creguéssim, creguéssiu, creguessin
coure
indicatiu: coïa, coïes, coïa, coíem, coíeu, coïen
subjuntiu: cogués, coguessis, cogués, coguéssim, coguéssiu, coguessin
poder
indicatiu: podia, podies, podia, podíem, podíeu, podien
subjuntiu: pogués, poguessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin
encendre
indicatiu: encenia, encenies, encenia, enceníem, enceníeu; encenien
subjuntiu: encengués, encenguessis, encengués, encenguéssim, encenguéssiu, encenguessin
viure
indicatiu: vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien
subjuntiu: visqués, visquessis, visqués, visquéssim, visquéssiu, visquessin

69
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 70

presentació
cabre
indicatiu: cabia, cabies, cabia, cabíem, cabíeu, cabien
subjuntiu: cabés, cabessis, cabés, cabéssim, cabéssiu, cabessin
sentir
indicatiu: sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien
subjuntiu: sentís, sentissis, sentís, sentíssim, sentíssiu, sentissin

9. infinitiu present d’indicatiu present de subjuntiu gerundi participi


1a pers. sing. 1a pers. sing.
cabre cabo càpiga cabent cabut
conèixer conec conegui coneixent conegut
saber sé sàpiga sabent sabut
oferir ofereixo ofereixi oferint ofert
veure veig vegi veient vist
merèixer mereixo mereixi mereixent merescut
moure moc mogui movent mogut
viure visc visqui vivint viscut
treure trec tregui traient tret
riure ric rigui rient rigut

cantava cantar canten cantaran cantéssiu

abatia abatre abaten abatran abatéssiu


concloïa concloure conclouen conclouran concloéssiu
adscrivia adscriure adscriuen adscriuran adscrivíssiu/guéssiu
admetia admetre admeten admetran admetéssiu
confonia confondre confonen confondran confonéssiu
corrompia corrompre corrompen corrompran corrompéssiu
concebia concebre conceben concebran concebéssiu
assentia assentir assenteixen assentiran assentíssiu
combatia combatre combaten combatran combatéssiu
concorria concórrer concorren concorreran concorreguéssiu

10. a) donessis; b) visc; c) conec; d) hagis; e) facis; f) donis; g) sabéssim; h) vagis; i) càpiguen

11. a) batent; b) comparegut; c) espremut; d) interrompent; e) concorrem; f) calgut

12. a) estar: estigues, estigui, estiguem, estigueu, estinguin


b) treure: treu, tregui, traguem, traieu, treguin
c) conèixer: coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin
d) venir: vine, vingui, vinguem, veniu, vinguin
e) beure: beu, begui, beguem, beveu, beguin
f) dir: digues, digui, diguem, digueu, diguin
g) dur: duu/du, dugui, duguem, dueu, duguin
h)voler: vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
i) tenir: té/tingues, tingui, tinguem, teniu/tingueu, tinguin
j) desaparèixer: despareix, desaparegui, desapareguem, desapareixeu, desapareguin

70
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 71

presentació
13. a) doneu; b) enceneu; c) beveu; d) dueu; e) creieu; f) asseieu; g) veniu; h) digueu;
i) moveu

14. a) No us la begueu. e) No te n’adonis.


b) No ens l’obrin. f) No ens la inaugurin.
c) No ens ho llegiu. g) No us hi oposeu.
d) No la hi escriguis. h) No els la indiquis.

15. a) estret/estrenyent h) dut/duent


b) mòlt/molent i) pres/prenent
c) resolt/resolent j) aparegut/apareixent
d) imprès/imprimint k) empès/empenyent
e) clos/cloent l) difós/difonent
f) nascut/naixent m)admès/admetent
g) obert/obrint

16. a) atès/atenent
b) ajagut/ajaient
c) recaigut/recaient
d) romàs/romanent
e) dolgut/dolent
f) omplert/omplint
g) concorregut/concorrent

17. a) és; b) són; c) hi ha; d) s’està; e) és; hi és; f) està; g) és; h) és; i) ser; j) hi ha; k) s’estan;
l) estaran/seran/estaran; m) estic; n) està/estan

18. a) sabessis
b) i es va trencar la pelvis
c) no m’ho hauries dit
d) conec
e) he de dir-li la veritat
f) devien ser les sis
g) traiem
h)puguem
i) volent
j) imprès

19. a) aprovaran/aprovin
b) vindré/vingui
c) treballava/treballés
d) deia/digués
Comentari: l’ús del subjuntiu situa l’acció en un pla més hipotètic, mentre que l’indicatiu l’a-
costa a una realitat més probable.

71
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 72

20. creure lexema pur futur: creuré


condicional: creuria

lexema velaritzat pret. perfet simple: creguí


present subj: cregui
imperfet subj: cregués
imperatiu: cregui; però: creu/creieu

lexema amb i antihiàtica imperfet: creia


gerundi: creient

participi: cregut
present: crec, creus, creiem

entendre lexema pur imperfet: entenia


gerundi: entenent
present: entens (excepte entenc)

lexema eufònic futur: entendré


condicional: entendria
pret. perfet: entenguí

lexema velaritzat present subj: entengui


Imperfet subj: entengués
Imperatiu: entengui; però: entén/enteneu

participi: entès

poder lexema pur imperfet indic: podia


present: pots, però puc
gerundi: podent

lexema eufònic futur: podré


condicional: podria

lexema velaritzat pret perfet: poguí


present: pugui
imperfet subj: pogués
imperatiu: pugues

participi: pogut

Repassem l’ortografia

1. a) 1 poble 5 branca 9 pobre


2 canvi 6 vent 10 envelat
3 blanc 7 brisa 11 blat
4 àmbit 8 convicció 12 embenar
Regla: Escrivim b davant de r i de l.
Escrivim b darrere m i v darrere n.

72
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 73

presentació
b) 1 blavenc 6 curvatura
2 bevia 7 calvície
3 rebia 8 labial
4 sabéssim 9 mòbil
5 vivència 10 probable
Regla: En una mateixa família alternen u amb v i p amb b.
En alguns casos els pseudoderivats divergeixen d’altres mots de la mateixa família.

c) 1 havíem
2 acabava
3 havia
4 robàveu
5 havent
6 anava
Regla: Escrivim v en els acabaments en -ava dels verbs de la primera conjugació.
El verb haver s’escriu amb v.

d) 1 rebentar 7 llavi 13 pavelló


2 rebolcar 8 travar 14 taverna
3 cavalcar 9 berruga 15 avorrir
4 biga 10 basc 16 provar
5 govern 11 avet 17 canviar
6 envestir 12 ganivet 18 fava

2. 1 sabata 7 Saragossa
2 vèncer 8 safareig
3 suro 9 passar
4 adreça 10 pes
5 caçar 11 cera
6 sedàs 12 glaç

Regla de l’essa sorda: A principi de mot, davant a, o, u escrivim s; davant e, i podem haver
d’escriure c/s: sang, cel, suro.
Enmig de mot entre vocals escrivim ss o c/ç; entre consonant i vocal
s o ç/c; entre vocal i consonant, sempre s: cassola, dansa, escacs.
A final de mot sempre s/ç.
b) Regla els mots derivats i compostos no dupliquen la s, excepte els prefixos a-, dis-, pres-,
pros-.
c) Regla els mots acabats en -gressió, -gressor, -missió, -missor, -pressió, -pressor es pronuncien
amb [s] i s’escriuen ss.
d) Els mots derivats en -ança/-ença s’escriuen amb ç.

73
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 74

presentació
3. a) 1 zero 7 guitza
2 oasi 8 catorze
3 fase 9 països
4 crisi 10 quinze
5 presumpte 11 zona
6 princesa 12 marquesa

Regla: A principi de paraula s’escriu z.


Enmig de paraula entre vocals escrivim s; entre consonant i vocal, z; en canvi entre
vocal i consonant sempre s.

b) Els mots formats amb trans, dins i fons es pronuncien [z] i s’escriuen amb s.
Alguns mots cultes derivats del grec s’escriuen amb z.

Literatura

1. TRAMUNTANA
MESTRAL GREGAL
PONENT LLEVANT
GARBÍ XALOC
MIGJORN

2. Cal relacionar tota una sèrie d’elements que, units, provoquen la crisi de la baixa edat
mitajana, com són: la crisi espiritual i de pensament (Cisma d’Occident), la pesta negra,
la guerra dels cent anys, revoltes socials, etc.

3. Activitat oberta. Es pot comentar oralment l’argument de novel·les i pel·lícules d’aventu-


res que l’alumnat hagi llegit o vist i que parteixin de l’esquema bàsic esmentat.

4. Activitat oberta. Cal comentar prèviament l’estructura bàsica de la lletra de batalla.


Després de la lectura, s’haurien d’identificar els diferents apartats de la carta: introducció
i presentació del motiu del desafiament, plantejament del desafiament, condicions del
combat (tipus de combat, armes, lloc...) i comiat.
Aquest esquema s’ha de tenir en compte a l’hora d’escriure les pròpies lletres de batalla.
Es pot fer l’activitat per parelles i adreçar la carta a altres companys, que posteriorment hi
hauran de respondre.

74
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 75

presentació
unitat 6

Llengua i comunicació

1. El fragment de l’Odissea descriu la construcció d’una embarcació i l’avituallament necessa-


ri per emprendre el viatge.
Els noms emprats són: grat, troncs, rai, terra, taulons, seguretat, Ponto, pa, aigua, vi, fam,
vestits, vent, pàtria, déus, cel.
Els adjectius: bon, grans, extens, fosc, rosat, propici, sa, estalvi, ampli.
Els verbs: ploris, deixaré, vagis, relliga, forma, posa, porti, posaré, deslliurar, passar, donaré,
enviaré, arribis, volen, habiten.
El fragment de Decameró descriu una tempesta i el naufragi d’una nau i els seus passatgers.
Els noms emprats són: vent, mar, embarcacions, força, vent, nau, Landolfo, embranzida,
illa, Cefalònia, vidre, paret, desgraciats, nit, mar, ventura.
Els adjectius: tempestuós, pobre, gran, llençat, pobres, negra, grossa, avalotada.
Els verbs: vesprejar, aixecà, avalotant, separà, esdevingué, anava, encallà, esberlà, anaven,
era, estava, nedaren, sabien nedar, començaren, aferrar-se, posava.
El fragment de l’Eneida explica com és un indret geogràfic costaner.
Els noms emprats són: lloc, badia, illa, port, molls, onades, costat, roques, pics, cel, alçada,
aigües, silenci, amplada, façana, cova, estalactites, aigua, setials, roca, casa, nimfes, amarres,
vaixells, àncora, dents.
Els adjectius: resguardat, profunda, enormes, bessons, segures, dolça, viva, soferts, encor-
bades.
Els verbs: hi ha, forma, es trenquen, amenacen, guarden, hi ha, no es necessiten, no ha de
subjectar.
Finalment, el fragment del Tirant explica el desenvolupament del duel que mantingueren el
senyor de Vilesermes i en Tirant.
Els noms emprats són: Tirant, senyor, Vilesermes, lletres, batalla, mort, rei, armes, jutge,
senyor, Vilesermes, cavaller, batalla, peu, camises, seda, França, escuts, paper, barretet, flors,
cap, vestit, armes, ganivets, fulla, puntes, pams, mida, Montpeller, manera, mort, armes,
falta, nit, rei, armes.
Els adjectius: requerit, ofensives, genovesos, agudes, llarg.
Els verbs: es van reptar, van buscar, va poder triar, era, trio, es faci, siguin, combatré, aneu
a aconseguir, faci, es faci, va dir.

2. a) Es tracta d’una ciutat.

b) L’autor aconsegueix l’expansió informativa tot descrivint els diferents aspectes de la con-
taminació ciutadana. Tots aquests efectes ens suggereixen l’existència, en aquell indret,
d’una ciutat gran, industrial...
c) Podia haver-se fet tot explicant els seus carrers i places, els edificis singulars, les condi-
cions de vida, etc.

75
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 76

presentació
3. Per descriure els personatges de les fotografies seguiríem l’esquema corporal, que s’inicia
tot dient com és la imatge que mostra el retrat, des de les informacions més generals fins a
les més detallades, tant de les característiques físiques com de les interiors o anímiques (els
dos actors cinematogràfics són prou coneguts per poder-ne dir algunes qualitats o defec-
tes). També s’explicaria la indumentària i els complements de vestuari que els caracterit-
zen. El color de les fotos ens ho facilita.
Per escriure els textos de les caricatures solament es remarcarien els aspectes físics, de ves-
tuari i anímics dels dos dibuixos.
En comparar els textos produïts es constatarà que els corresponents a les fotografies són
més extensos –quantitat d’informació– i precisos. Els corresponents a les caricatures seran
més sintètics però anunciaran uns trets molt i molt característics dels actors de cinema
(allò pel que se’ls coneix, la fama, el renom que han adquirit amb les pel·lícules que han
interpretat).

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.
Un exemple de text seria: L’abric que acabo de veure és preciós. És de color negre, llarg
fins a mitja cama, de pell tipus napa, i du un reng de botons negres al davant, des del coll
fins al genoll. Té dues butxaques grans a banda i banda de la filera de botons. El coll és com
el de les camises però està cobert amb vellut negre. Les mànigues són rectes i una mica
amples, acabades amb un repunt també negre. El preu és una mica elevat ja que a l’etiqueta
hi ha un nombre de cinc xifres que comença amb el nombre 7.

6. L’esmorzar
El noms utilitzats són: esmorzar, clericalisme, xicra, xocolata, espanyola, vas, cafè, llet, lles-
ca, pa, vas, aigua, xocolata, marques, Banyoles, Trapa, espesseïment, color, cafè, llet, mica,
cafè, marro, llet, quantitat, aigua, Girona, llet, desena, centúria, crostes, molla, pa, estona,
líquid.
Els adjectius són: acabat, provincial, terrosa, desmesurat, rogenc-ocre, esblaimat, tolerada,
permesa.
Els SPrep i CN són: d’un clericalisme acabat, en una xicra de xocolata a l’espanyola, de cafè
amb llet, de pa, d’aigua, de Banyoles, amb les de la Trapa, d’un espesseïment desmesurat,
d’un color rogenc-ocre esblaimat, amb llet, de cafè de marro, amb aquella quantitat d’ai-
gua, a Girona, a la llet, en la segona desena de la centúria, amb les crostes, del pa, a sucar,
a sucar, a sucar, a sucar.
Els pronoms són: hi alternaven (entre les marques de xocolata), amb les de la Trapa (ante-
cedent: marques de xocolata), que a Girona (antecedent: aigua), que anem passant (an-
tecedent: centúria), de la tolerada (antecedent: aigua), ens dedicàvem, tot s’havia acabat.
Els nexes i connectors són: d’, en, de, a, de, amb, de, i, d’, de, amb, de, d’, d’, amb, de, de,
i, amb, d’, que, a, de, a, en, de, que, però, de, amb, i, del, a, a, a , a, fins que, i.
d/d’/del (16) a (7) amb (5) en (2) i (4) que (2) però (1) fins que (1)
Els signes de puntuació: comes (10), punt i seguit (3), punt i coma (1).
El capellà
El noms utilitzats són: capellà, casa, mossèn, Campol, senyor, galta, ulls, pietat , mica, el ves-
tir, catedràtic, Seminari, capella, entrada, mica, claror, llum, finestra, noses, altar, llum,

76
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 77

presentació
lluerna, metres, paret, casa, ratlla, capella, corredor, bancs, banda, banda, sostre, volta,
canó, lloc, bancs, terme, població, comunitat, mossèn, Campol, oficiant, maneres, bancs,
silenci, capella.
Els adjectius són: seriós, alt, inflada, pàl·lida, petits, recollit, ombrívola, acurat, modesta,
pobra, desproveïda, baixa, altíssima, partida, central, vella, baixa, obscura, espiritualitat,
escolar, cançoner, expeditives, ràpides, agradable, calmant.
Els SPrep i CN són: de la casa, de galta inflada i pàl·lida, d’una pietat una mica ombrívola,
en el vestir, del Seminari, a l’entrada, de claror, per una finestra, de noses, cap a l’altar, d’una
lluerna, a dos metres, de la qual, d’una altra casa, per un corredor central, amb bancs a
banda i banda, de volta de canó, al lloc, en els bancs del primer terme, en aquells bancs, de
la capella.
Els pronoms són: que era catedràtic del Seminari (antecedent: mossèn Campol), hi havia,
hi entrava (antecedent: a la capella), de la qual s’alçava (antecedent: de la lluerna), que
donava (antecedent: la volta de canó), hi sèiem (antecedent: en els bancs), s’hi estava
bé(antecedent: en aquells bancs).
Els nexes i connectors són: de, de, i, d’, en , que, del, a, de, perquè, per, de, però, al, cap a,
d’, a, de d’, com si, al, per, amb, a, i, de, de, i, que, al, en, del, i, i, en, de, i.
d/d’/del (13) a/al (6) en (3) per (2) cap a (1) i (6) que (2) però (1) per-
què (1) com si (1)
Els signes de puntuació: comes (17), punt i seguit (10), punt i coma ( cap ), dos punts (1).

7. Els quatre textos tracten el tema del menjar. Al text A s’expliquen les delícies del flam; al
B, què es necessita per fer flam d’ous i com s’elaboren aquestes postres; al C es comenta
com és la sopa de pastor i s’hi esmenten els ingredients que s’hi utilitzen i, a grans trets,
com es prepara. Finalment, el text D ofereix la llista de menjars que agraden a un perso-
natge determinat.
El text A és un poema sobre el flam; el B és una recepta de cuina o text instructiu també
sobre el flam d’ous (ingredients i preparació); el text C és un fragment d’una novel·la que
presenta una situació culinària d’un àpat o de l’elaboració d’un plat –les sopes de pastor–;
el D parla de la fal·lera que Mr Leopold Bloom té pel menjar, i l’autor del text ens hi cita
les menges que més agraden a Mr Bloom.
a) Ingredients: un gra d’all, un brotet de farigola, quatre gotes d’oli, pa, aigua i sal.
Preparació:
Es posa un olla (un tupí) amb aigua al foc (probablement al foc a terra), a l’aigua s’hi
posa un gra d’all, un brotet de farigola i pa llescat a trossets (llesquetes primes i de poca
mida). S’hi tiren unes gotes d’oli i una mica de sal. Es deixen bullir una bona estona i ja
es poden servir.
b) Els noms substantius del text D són: Mr, Leopold, Bloom (cognom), òrgans, ocells, bès-
tia, sopa, menuts, griers, gust, nou, cor, llenques, fetge, crostons, pa, oueres, bacallà, pae-
lla, ronyons, be, graella, ronyons, cap, cuina, soroll, coses, esmorzar, plàtera, cuina, llum,
aire, matí, estiu.
El camp semàntic al qual pertanyen la majoria d’aquests substantius és el del menjar. La
raó d’aquesta ubicació semàntica és deguda al fet que el fragment ofereix informació
sobre els menjars que prefereix un personatge (Mr Bloom) mentre prepara l’esmorzar
per a la seva companya.

77
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 78

presentació
c) Els verbs de la recepta Flam d’ous són: es fica, s’acaramel·la, quedi, es posa, escalfar, és, es
baten, s’hi barreja, agradi, s’hi fica, es desfaci, dissolt, s’hi barreja, mesclat, s’aboca,
es posa, coure, és, es tapa, dura, es comprova, introduint-hi, fer, surt, és cuit, es deixa,
refredar, s’aboca, servir.
La mateixa recepta escrita tot utilitzant els verbs en 2a persona del plural del present
d’indicatiu seria així:
Ingredients: sucre, 4 ous, un quart de litre de llet.
Preparació: Fiqueu a la flamera quatre cullerades plenes de sucre i acaramel·leu-la, tota ella,
fins que quedi ben folrada. Poseu la llet a escalfar un xic, així la cocció del flam és més ràpi-
da. Bateu els ous i barregeu-hi el sucre, una cullerada a caramull per ou o a criteri propi,
segons agradi més o menys dolç. Fiqueu-hi un raget de llet per desfer-ho més bé. Un cop
dissolt el sucre, barregeu-hi la llet, i una vegada ben mesclat tot: ous, sucre i llet, aboqueu-
ho a la flamera preparada i poseu-ho a coure, al forn o al bany maria (si és en aquest
darrer sistema, tapeu la flamera). Deixeu-ho coure mitja hora aproximadament. Comproveu
el punt, introduint-hi una vareta metàl·lica, o una agulla de fer mitja; si la vareta surt neta
ja és cuit. Deixeu-lo refredar bé, i aboqueu-lo en una plata, per servir-lo.
En canviar les formes verbals del text es comprova que hi ha alguna forma verbal que no
admet la modificació. A més, en modificar totes les altres, el text adquireix un grau de
generalització i de distanciament respecte al destinatari. Aquesta és, doncs, la modifica-
ció semàntica que aporta a la recepta de cuina reescrita.

8. a) Hi ha 22 ordres.

b) Ús dels verbs en mode imperatiu i segona persona del plural. El text segueix un ordre
d’exposició que pretén assolir una fita: preparar el puré de patates correctament. En
general, les frases són curtes; hi abunden els punts i a part; diferencia entre allò que es
necessita i com s’ha de preparar el plat; s’utilitzen moltes formes verbals i es manté la fle-
xió al llarg de l’escrit; s’hi utilitzen connectors lògics de causa-efecte i d’ordenació tem-
poral; etc.
c) És homogeni. Sols diferencia els ingredients del procés d’elaboració. En el desenvolu-
pament del procés només s’hi constaten expressions lingüístiques referides a la prepa-
ració del puré.
d) Els pronoms febles del text són: rentar-les (antecedent: les patates); poseu-hi (antece-
dent: l’olla); aboqueu-hi (a l’olla); deixeu-ho (les patates netes i pelades); passeu-les (les
patates ja bullides); unteu-la (antecedent: la plata fonda); aboqueu-hi (antecedent: a la
plata); poseu-hi (a la plata on ja hi ha les patates passades pel passapuré); repartiu-la (la
mantega); poseu-hi (antecedent: a la plata amb la patata i la mantega); repartir-lo (ante-
cedent: el formatge); afegiu-los (antecedent: els dos ous); remeneu-ho (la patata amb
mantega, formatge i ous); tireu-ho (ídem); tapeu-ho (ídem); deixeu-ho (ídem); destapeu-
ho (ídem); deixeu-ho (ídem).
e) Podríem reescriure la recepta del puré de patates tot usant les formes impersonals dels
verbs corresponents. Quedaria així:
ingredients
un quilo de patates, cent grams de mantega, dos ous, mig litre de llet, cent grams de for-
matge Gruyère ratllat, sal

78
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 79

presentació
elaboració
Es pelen les patates i es renten sota l’aixeta
Es posa una olla amb aigua al foc. S’hi posa també la sal corresponent.
S’hi aboquen les patates pelades i netes i s’espera que comenci a bullir.
Es deixa bullir quinze minuts perquè les patates quedin ben cuites.
Es treuen les patates ja bullides, s’escorre bé l’aigua i es passen pel passapuré vigilant que no
quedin grumolls.
S’agafa una plata fonda de gratinar, s’unta amb una mica de mantega i de formatge rat-
llat.
S’hi aboca el puré de patates sense grumolls que ja tenim a punt.
S’hi posa la resta de mantega talladeta a trossets petits i es reparteix bé per tota la plata;
finalment, s’hi posa el formatge ratllat mirant de repartir-lo per igual.
Es fa bullir el mig litre de llet. Es baten els dos ous i s’afegeixen a la llet bullida; es remena
una estoneta.
Es tira damunt del puré de patates que ja té els trossets de mantega i el formatge, es tapa i
es deixa al forn uns cinc minuts.
Després, es destapa i es deixa gratinar perquè quedi ben rosset i dauradet.
f) En canviar les formes verbals de l’imperatiu per les de l’impersonal, el text guanya en
generalització i perd el to d’obligatorietat que el mode imperatiu li donava.

9. El text A és un diàleg entre el Petit Príncep i un marxant de píndoles que indirectament


ajuden a estalviar temps. El registre emprat és literari (l’obra a la qual pertany és un clàssic
de la literatura francesa).
El B és un fragment d’una entrevista que van fer a Francesc Mauri, home del temps de TV3.
El registre no és ple de tecnicismes i termes específics sinó que en les respostes donades s’hi
utilitza un registre col·loquial que segueix la normativa de la llengua catalana.
El C és un fragment d’un article d’opinió i el registre és l’estàndard.
El D és també un fragment d’un article escrit sobre un personatge famós –Nostradamus– i
el registre usat pel periodista torna a ser l’estàndard; la revista de divulgació on apareix així
ho confirma.
Les diferències entre el text A i el B provenen del fet que l’A és un diàleg pertanyent a
un text narratiu i el B és un diàleg corresponent a una entrevista; per tant, en el primer
hi ha les marques aportades per l’ús dels guionets de diàleg, i en el segon, les inicials del
nom i el cognom de l’entrevistador i l’entrevistat. A més, el primer text és un fragment
d’una narració literària i el segon, un fragment d’una entrevista (gènere periodístic).
En el primer hi ha la subjectivitat de l’autor literari, i en el segon, la subjectivitat de l’en-
trevistat.

10. a) El paràgraf introductori pot associar-se a la introducció d’un text expositiu que tractaria
sobre aquest tema. El fragment corresponent als principals tipus de rotondes podria for-
mar part del desenvolupament d’aquest text expositiu o bé incloure tres textos breus des-
criptius de tres tipus distints de rotondes. El fragment «Funcionament d’una rotonda»
seria una mena de text directiu o bé informatiu (formaria part d’un text expositiu més
ampli). El fragment «Senyalització» és un text directiu (les formes del verb caldre que s’hi

79
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 80

presentació
utilitzen ho confirmen). El fragment «Com heu de circular» torna a ser un text instruc-
tiu, ja que explica com s’ha de fer per circular correctament per les rotondes sense perill
d’accidents. I, finalment, el text «Accidentalitat», més que un referent escrit, és un refe-
rent gràfic, amb imatge visual, ja que els quatre esquemes dibuixats mostren com succe-
eixen els accidents en les rotondes.

b) El principi de funcionament d’una rotonda depèn de l’alternativa circulatòria que es


vulgui prendre; amb tot, regeix una norma del codi de circulació que mana cedir el pas
al vehicle que ens ve per la nostra dreta. En l’explicació d’aquest apartat hi ha tres apar-
tats distints, i cada un exposa el que i el com de la manera de circular. El to que s’hi apre-
cia és el d’obligatorietat.

c) Els senyals de trànsit que s’enumeren en el paràgraf «Senyalització» són: un avís de


rotonda a 150 metres, un cediu el pas, un senyal que marca la reducció de velocitat i els
senyals que indiquen les destinacions possibles. Segons el tipus de senyal, tenen una
forma o altra (el codi de circulació regeix la seva utilització i format).

d) Els alumnes han de copiar els tres esquemes del «Com heu de circular» de la pàgina
217.

e) La causa del primer accident és avançar un vehicle dins la rotonda tot anant pel carril
interior. La del segon, no cedir el pas al vehicle que circulava per la rotonda abans d’in-
troduir-nos-hi nosaltres. La del tercer i la del quart són les mateixes. Entrar a la rotonda
tot envaint el carril d’un altre vehicle, però en el tercer cas es tracta de dos turismes, i en
el quart, d’un turisme i un autocar.

Gramàtica

1. a) Ø; b) Ø; c) per a; d) Ø; e) Ø; f) al; g) Ø; h) Ø; i) a

2. a) verb pronominal; b) CI; c) verb pronominal; d) CD recíproc; e) verb pronominal; f) CD;


g) pronominal; h) CI; i) verb pronominal; j) verb pronominal

3. a) M’he oblidat de comprar el pa. Subjecte: 1a pers. sing.


CD
V CRV

b) No acostumis els amics a acompanyar-los sempre a casa amb l’auto. Subjecte: 2a pers. sing.
CD CCT CCL CCInstrument
modificador V CD CRV
oracional

c) Els rosers han quedat glaçats.


Subj. V Predicatiu V

80
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 81

presentació
d) La noia es veia tranquil·la.
Subj V Predicatiu V

e) En Josep parlava molt ràpidament.


Subj V CCM

f) Ahir va arribar el jutge.


CCT V Subj

g) M’ho va explicar a corre-cuita. Subjecte: 3a pers. sing.


CI CD V CCM

h) Em vaig llevar d’hora. Subjecte: 1a pers. sing.


V CCT

i) Farem els forats amb el trepant. Subjecte: 1a pers. pl.


V CD CCInstrument

j) L’Oriol sempre està de mal humor.


Subj CCT V Atribut

k) Em molesten els saberuts.


CD V Subj

l) Vaig comprar-me uns pantalons de quadres. Subjecte: 1a pers. sing.


CN
V CI CD

m) A la Pepa li agrada l’arròs.


CI V Subj

4. a) el seu fill (CD) f) el seu fill (CD)


a caminar cada diumenge (CRV) a la fira (CCL)
b) el manuscrit (CD) g) en els reis (CRV)
al frare més humil (CI) h) els nostres compromisos (CD)
c) totes les accions (CD) com (CCM)
al comptat (CCM) i) un ram (CD)
d) en la seva germana (CRV) li (CI)
e) l’aigua (CD) per Sant Jordi (CCT)
en un beuratge imbevible (CRV) j) d’això (CRV)
al vostre tutor (CI)

5. a) La Rosa es pinta.
Subj CD V
reflex

81
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 82

presentació
b) Aquesta llet s’ha tornat agra.
Subj V Predicatiu

c) A Barcelona s’han venut molts pisos.


CCL V Subj

d) El president i el ministre es passaven les responsabilitats.


Subj CI V CD
recíproc

e) La notificació, l’han duta a la mà. Subjecte: 3a pers. pl.


CD V CCL

f) Van prendre el Gerard de cap d’esquila. Subjecte: 3a pers. pl.


V CD Predicatiu

g) No ens posem nerviosos.


modificador V Predicatiu
oracional

h) La Laura duia la bata rebregada.


Subj V CD predicatiu

6. pronom davant pronom darrere


b Mengeu pa En mengen. Mengeu-ne.
c Va desar els apunts Els va desar. Va desar-los.
d No poden trobar el document No el poden trobar. No poden trobar-lo.
e Renteu la roba La renteu. Renteu-la.
f Vam beure unes cerveses En vam beure unes. Vam beure’n unes.
g Agafa les sabates Les agafes. Agafa-les.
h Vau dir un secret a Va dir-ne un. En va dir un.

7. a) Tothom en volia tenir. e) La va sotmetre a l’assemblea.


b) La invitaré a sopar. f) L’havien de començar a les vuit.
c) Preguntem-li-ho. g) Trobeu-me’n on sigui.
d) La va obrir amb gran energia. h)Ho hem comprovat.

8. a) Aquesta finca els va pertànyer. e) Els vaig fer la proposta.


b) Li va escriure. f) Quan vulguis, truca’ls.
c) No els ho volia dir. g) Els deu diners.
d) Li ha enviat la carta. h)Li regala un viatge.

9. a) Hi exposaven el quadre. e) Afanyeu-vos-hi.


b) Se’n vanava. f) Des de llavors s’hi dedica.
c) Hi va renunciar. g) El nostre grup se’n va abstenir
d) A la reunió en parlava. h)Se’n van oblidar d’avui per demà.

82
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 83

presentació
10. a) l’animal més gros l’és
b) les dues en punt les són
c) l’alumna més intel·ligent l’és
d) metge ho és
e) petita ho és
f) malalt ho està
g) de cotó ho semblen

11. a) cap més nit CCT


b) a causa de la boira CC Causa
c) amb la mare CC Companyia
d) amb tren CC mitjà
e) als prestatges CC Lloc
f) sense fixar-shi CCM
g) al carrer CC Lloc
h) amb una maça CC Instrument

12. a) l’hi té (CD+Pred) e) si hi cau


b) s’hi va posar f) s’hi va mostrar
c) vaig restar-hi/hi vaig restar g) l’hi consideren
d) visqueu-hi h) l’hi prenen

13. a) CD. Encara no us l’han arreglat


b) Cd, CI. Li n’hem clavat una.
c) Subj. Me’n calen més.
d) CD, CI recíproc. En fa que s’escriven.
e) Atr. Ho està.
f) CRV. No s’hi avé gens.
g) Pred. Me’n dir.
h) Atr. Ho és.
i) CD, CI. No els l’apugen.
j) CRV. Va accedir-hi.
k) Pred, CCL. Hi caminaren per la platja/Hi caminaven tranquils
(només es pot fer una substitució)
l) CC Lloc, CC Modo. no hi anaven amb aquell aspecte.
m)CI, atr. No m’ho sembla.
n) CRV. No hi estic.

14. a) els en va repartir h) els el paga


b) els hi vam demanar /li’ls i) dóna-li-ho
c) els en parlàvem j) fiqueu-los-hi
d) les hi demana /li les k) li’n porta
e) li’n vaig parlar l) els ho explica
f) penja-la-hi /-li –la m) les hi sucava
g) els les deixo

83
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 84

presentació
15. a) Només s’hi dedica: CRV
b) Demà li ho enviaré: CI/CD
c) No n’hi vull parlar: CCLl/CRV
d) Els hi van deixar/van deixar-los-hi: CD/CI
e) L’hi carreguen.
f) La veïna n’ha estrenat un: CD
g) No us en recordeu: CRV
h) Els en desitgen: CI/CD
i) Li vaig escriure: CI
j) Els hi van convidar: CD/CVR
k) La vaig trobar: CD
l) M’ho han dit: CI/CD

16. a) en j) en sortim, en parlarem


b) li ho, te’n k) el portarà, li telefona
c) se’n l) ho volia saber, el perjudiquéssim
d) li ho m) el podem veure, li fan gara-gara
e) el/l’hi n) porta-me’n
f) recordeu-li o) l’hi vaig trobar
g) telefonar-li, dir-li, s’ho p) li ho van permetre
h) dóna’ls-en q) agafa’n dues, li’n dónes
i) participa-hi, te’n penediràs

17. a) me’n; b) en/hi; c) en; d) n’/n’; e) l’hi; f) els en; g) deixeu-les; h) li ho; i) les; j) hi

18. a) es/s’hi/es/es/se’n/-ne/hi/-lo/-hi/-lo
b) s’hi/-la/la/li/n’/s’hi/en/les/-li/s’hi/s’hi/hi/-s’hi

Repassem l’ortografia

1. a) 1 sap 5 llec 9 amic


2 rígid 6 sort 10 destorb
3 poruc 7 noruec 11 humit
4 ràpid 8 llarg 12 càstig

Regla: A final de mot escrivim p, t, c darrere d’una vocal tònica.


Quan el mot acaba en vocal àtona o consonant, hem de mirar un derivat de la
mateixa família.

b) 1 comprenc 7 tinc 13 ferèstec


2 càrrec 8 espàrrec 14 biòleg
3 adob 9 sud 15 demagog
4 venc 10 mànec 16 préssec
5 fàstic 11 fent 17 solitud
6 fred 12 quietud 18 pròfug

84
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 85

presentació
Regla: Són excepcions a la regla anterior el present d’indicatiu -nc, els mots femenins
acabats en -etud, -itud, entre d’altres excepcions que apareixen a la llista.

2. 1 acte 7 pneumàtic
2 dubte 8 optar
3 maragda 9 abdomen
4 obtenir 10 capçal
5 cabdell 11 suggerir
6 dracma 12 cabdal

3. 1 guix 7 gruix
2 rauxa 8 baix
3 arxiu 9 xop
4 reixa 10 eixam
5 xoc 11 bixest
6 panxa 12 maduixa

Regla: Escrivim -ix sempre que trobem el so [‘] darrere d’una vocal que no sigui i o bé
la semivocal u.
Escrivim x a principi de paraula, després de consonant, de i o de la semivocal u.

4. a) 1 gerani 5 ginesta
2 girafa 6 bogeria
3 jutjar 7 jugador
4 jardí 8 joguina

Regla: Escrivim j davant a, o, u i escrivim g davant e, i.


b) 1 objecte 6 Jeroni
2 Jesús 7 jeroglífic
3 injecció 8 jeure
4 Jerusalem 9 majestat
5 jerarquia 10 subjecció

Regla: Constitueixen una excepció a la regla anterior els grups -ecc ect i els mots jerarquia,
majestat, jeroglífic, etc.

5. 1 capritx 7 boig 13 raig


2 passeig 8 fletxa 14 escabetx
3 botxí 9 estoig 15 fuig
4 faig 10 empatx 16 assaig
5 lleig 11 cartutx 17 desig
6 bateig 12 esquitx 18 puig

Regla: Escrivim -ig si altres mots de la mateixa família tenen g/j o tg/tj.
Escrivim -tx si en altres mots derivats hi ha tx.

85
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 86

presentació
Literatura

1. Activitat oberta. Es poden comentar oralment els recursos que l’alumnat trobi sobretot en
nadales, cançons i romanços: repeticions, paral·lelismes, tornades, encadenaments, rimes
senzilles...

2. «Boniqueta sou...» i «Entre el clavell...»: la bellesa de la noia s’expressa amb comparacions


(«com la flor del gessamí...», «més fragància i hermosura...»).
«Dos pardals...»: competència amorosa expressada amb la imatge «dos pardals en una
espiga...».
«Es dia que...»: tristesa i enyorança d’amor expressades amb una comparació hiperbòlica
(«No bastaren teixidors per teixir-me mocadors»).

3. Activitat oberta.

4. Arguments:

a) La cort reial que finança totes les iniciatives culturals és a Castella.


b) La política de la cort castellana és centralista i unificadora.
c) Amb la desaparició de la cort catalana de la Corona d’Aragó, s’afebleix l’autonomia i el
poder polític català.
d) Els escriptors es van castellanitzant progressivament.
e) Els models literaris castellans del Siglo de Oro tenen un gran poder d’atracció sobre els
intel.lectuals catalans.
f) Al segle XVIII la dinastia dels Borbons marca la culminació de la repressió cultural i polí-
tica a Catalunya (Decret de Nova Planta el 1716).
g) La tradició lingüística i cultural catalana és relegada als àmbits populars, familiars i de
tradició oral.

5. Resposta oberta. Cal recordar les característiques d’aquest tipus de composicions: poemes
anònims, rima assonant, transmissió oral en força casos, com en el romanç que s’està
comentant, acompanyats d’alguna melodia i integrats en cançoners que s’interpretaven a
les festes o trobades populars (és possible que entre l’alumnat algú reconegui la cançó La
presó de Lleida). També cal comentar la presència de repeticions i l’estructura dialogada
(en forma de pregunta-resposta) com a recursos que faciliten la memorització del
romanç.

86
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 87

presentació
unitat 7

Llengua i comunicació

1. a) V; b) F; c) F; d) F; e) V; f) V; g) F; h) V

2. Variació històrica: modalitat que presenta la llengua en un determinat moment histò-


ric de la seva evolució. El català, com qualsevol altra llengua, ha sofert un procés de
transformació al llarg del temps que es remunta al llatí vulgar portat en aquests terri-
toris pels colons romans i que arriba a l’actualitat. A grans trets podem diferenciar qua-
tre períodes: català preliterari (segles VIII-XII), català medieval (segles XII-XV), català de
la decadència (segles XVI-XIX), i català actual (segle XX i XXI).
Al llarg de la història el català ha sofert canvis que han afectat amb major o menor grau tots
els components de la llengua: lèxic, fonètic, sintàctic o morfològic.

Lèxic: forment (blat), enaixí (així), ensús (amunt), ministres (músics), jatsia (encara), pus
(més), cogitar (imaginar).

Fonètic: probablement el fenomen més peculiar que presenta l’evolució del vocalisme
tònic català sigui l’evolució de la e tancada llatina en català. En català oriental la e llatina ha
evolucionat a 1 oberta després de passar per una etapa intermèdia [2] (segles XI-XIII), tal
com encara es manté en el dialecte balear.

APICULA> ab[2]lla > ab[1]lla

STRICTU> estr[e]t > estr[1]t
- > cad[2]na > cad[1]na
CATENA

Morfològic/sintàctic: es poden documentar restes de la primitiva declinació llatina fins als


segles XIII-XIV.
En el català medieval els temps compostos dels verbs intransitius i de moviment es cons-
truïen amb el verb ser: sóc vingut, és arribat, etc.

3. Varietat lingüística associada a una activitat social o professional utilitzada amb finalitat
críptica a fi d’estrènyer les relacions entre els seus membres:
Característiques: • vinculat a un àmbit professional;
• finalitat críptica i voluntat d’identificació amb un grup;
• influència d’altres llengües: calós, castellà, anglès;
• desplaçament de sentits per procedimetns metafòrics;
• ús de mecanismes de derivació o escurçament.

4. La utilització d’un terme propi de l’argot té sovint una finalitat críptica i una voluntat de
marcar les relacions grupals. L’ús de l’argot, però, queda restringit als àmbits poc formals,
mentre que la terminologia específica es reserva per als formals.

87
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 88

presentació
5. Idiolecte: peculiar realització del codi que fa cada parlant d’una llengua, en la qual con-
vergeixen factors dialectals, socials, històrics, repertori verbal, estructures sintàctiques, etc.

6. varietat històrica: cèntims2, sou1, florí


varietat social: calés3, talego3, virolla3, pasta3, peles3
estàndard: pessetes, euro

1
sou també podria classificar-se com a varietat dialectal ja que és un terme d’ús freqüent a
Mallorca.
2
la implantació de l’euro ha suposat la incorporació de la paraula cèntim a l’estàndard.
3
al marge de la varietat social, aquests termes corresponen a un registre poc formal.

7. Resposta oberta

8. Varietat històrica medieval: es tracta d’un text de 1374. La presència de l’arcaisme entro,
però sobretot les variacions morfològiques en verbs i pronoms així ho permeten deter-
minar:
fac/faç: faig uolets: voleu uullats: vulgueu havets donat: heu donat
Utilització de les formes plenes dels pronoms personals febles: fac uos, uos uos uolets. Cal
assenyalar també que es tracta amb tota probabilitat d’un text que pertany al català orien-
tal perquè presenta vacil·lacions a l’hora d’escriure la vocal neutra en posició àtona: alegra,
gayra, matzines.
Al marge d’això, també resulta significativa la presència de les formes de l’article masculí,
lo gat, que alterna amb formes elidides, quel, i, sobretot, amb restes de l’article salat: lescu-
della sescudella i sa casa.

9. Resposta oberta. Cal distingir entre el primer paràgraf, en què el narrador utilitzava una
varietat culturalitzada, i la resta del fragment, en què utilitzant l’estil directe se’ns presenta
una modalitat lingüística distinta. Aquesta varietat social es caracteritza pels trets següents:
Hàbitat: rural Sexe: femení Varietat: no culturalitzada Codi: no interferit

10. Resposta oberta. A. M. Alcover s’oposa a la idea força comuna de valorar els dialectes a
partir de prejudicis relacionats amb la qualitat o la puresa. Contràriament, proposa una
visió força més oberta i científicament més coherent. Del text de A. M. Alcover es dedueix
que totes les llengües estan constituïdes per diferents dialectes i que, per tant, no existeix
oposició entre llengua i dialecte, ja que només podem conèixer la llengua a través de l’es-
tudi dels seus dialectes. Es tracta, doncs, d’una posició que s’enfronta al prejudici amb què
encara avui són considerats molts dialectes. L’obra del Diccionari fa referència a la magna
obra lexicogràfica que va iniciar A. M. Alcover. El primer volum es va publicar el 1926 i el
darrer, el 1962.

88
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 89

presentació
Gramàtica

1. a) en; b) a; c) amb; d) al; e) amb; f) en; g) en; h) en; i) en; j) amb; k) amb; l) al; m) en;
n) en.

2. a) la noia; b) els pacients; c) el Rafel; d) a la Maite; e) els veïns; f) les nenes; g) el Pere;
h) la iaia; i) tothom/a tothom.

3. a) a; b) en/al; c) en; d) cap; e) a; f) a; g) de; h) en.

4. a) Ø; b) amb; c) Ø; d) En; e) Ø (de); f) per a; g) a; h) Ø; i) Per a; j) Per.

5. a) per; b) per a; c) per a; d) per a; e) per; f) per; g) per a; h) per a.

6. a) per (causa + SN)


b) per (infinitiu de causa i finalitat)
c) per (davant adverbi)
d) per a (termini temporal fix)
e) per a (complement que afecta el nom)
f) per (verb estar per atendre)
g) per (infinitiu d’expectativa)
h)per (expressió d’una opinió
i) per a (infinitiu de finalitat)
j) per (infinitiu de causa i finalitat)
k) per a (complement que afecta el nom)
l) per (infinitiu de causa i finalitat)

7. a) Ø que els expropiessin els terrenys


b) a conservar el patrimoni
c) per (correspon a l’exercici 6)
d) a fer totes les coses
e) Ø que fos pessimista
f) Ø que els investiguessin
g) Ø que els preus augmentessin
h)que l’expulsarien
i) Ø que aprovaria

8. a) en; b) a; c) que; d) en; e) que; f) a; g) en; h) a; i) que; j) que; k) en; l) a

9. L’oració «sortir a passejar cada dia» fa de subjecte i per tant no pot ser introduïda per una
preposició que, hem de recordar, serveix per connectar i subordinar alhora. A més la pre-
posició de que encapçala el subjecte no té un caràcter obligatori; per tant, no ens trobem
davant una preposició, sinó simplement d’un connector sense cap funció.

10. a) pertot; b) enlloc; c) en l’aire; d) per tot; e) en lloc; f) enlaire; g) potser

89
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 90

presentació
11. a) A mitjan.
b) Confio que: caiguda de preposició.
c) Des que: caiguda de preposició.
d) Va substituir Cruyff: el CD s’introdueix sense preposició.
e) Davant un pronom tònic pot col·locar-se la preposició a.
f) Ambdues preposicions són admissibles, però és aconsellable emprar amb.
g) Baix no actua com a preposició. Cal posar sota.
h) El CN s’introdueix amb la preposició de.
i) Quant a/pel que fa a.
j) Caiguda de les preposicions àtones davant la conjunció que.
k) Les referències temporals s’introdueixen amb la preposició a.

12. a) 5/6; b) 1; c) 10; d) 8; e) 3; f) 2; g) 4; h) 9; i) 7; j) 4

13. a) 6; b) 3; c) 1; d) 8; e) 10; f) 9; g) 2; h) 5; i) 4; j) 7

Repassem l’ortografia

1. a) 1 ombra 5 immens 9 canvi


2 commoure 6 campió 10 amfibi
3 conveni 7 èmfasi 11 omplir
4 triomf 8 enveja 12 simfonia

Regla: Escrivim m davant b, p, m, i f.


Escrivim n davant v.

b) 1 confessar 5 enfeinat 9 inflar


2 tramvia 6 trumfo 10 àmfora
3 conferència 7 enfocar 11 informe
4 triumvir 8 immòbil 12 enmig

Regla: S’escriu n davant de f en les paraules que comencen amb els prefixos: con-, en-, in-

2. 1 alegria 7 revelar 13 solució


2 parcel·la 8 cèl·lula 14 satèl·lit
3 recela 9 el·lipse 15 apel·lar
4 milió 10 molècula 16 col·lisió
5 rebel·lió 11 celebrar 17 cal·ligrafia
6 estela 12 nul·litat 18 pol·len

3. 1 axil·lar, b) 6 cristal·lí, f) 11 corol·lí, e)


2 ampul·lós, a) 7 melós, o) 12 hel·lènic, j)
3 gàl·lic, i) 8 infal·lible, m) 13 ineludible, l)
4 excel·lent, h) 9 colèric, c) 14 colossal, d)
5 il·lès, k) 10 mel·liflu, n) 15 el·líptic, g)

90
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 91

presentació
4. 1 ahir 6 ermita 11 isard
2 maó 7 coet 12 cacauet
3 adherir 8 orfe 13 filharmònica
4 orxata 9 cohesió 14 exhaurir
5 subhasta 10 ham 15 hivern

5. 1 rebedor 6 arbre
2 vapor 7 enraonar
3 prendre 8 radicar
4 irracional 9 garrofes
5 monestir 10 madurs

Literatura

1. Sonet format per dos quartets i dos tercets de versos decasíl.labs de rima consonant: ABBA
CDDC EFG EFG. Els referents es troben en la poesia clàssica, en la poesia italiana i en l’in-
terès per l’home (antropocentrisme).

2. Resposta oberta. Facilitem obres d’art significatives d’ambdós moviments susceptibles de


ser comparades:

• Renaixement: Retaule Colonna de Rafael, pati del palau del Lloctinent a Barcelona, i
Esclau morent de Miquel Àngel.
• Barroc: La sagrada família amb sant Francesc de Rubens, entrada principal del palau del
marquès de Dosaigües a València, i Éxtasi de santa Teresa de Bernini.

3. Sonet de tendència culterana, estructura perfecta, vocabulari culte, complexitat sintàcti-


ca, versos decasíl·labs de rima consonant i femenina (ABBA ABBA CDE CEE), temàtica
amorosa, dedicat a la bucòlica Flora.

4. El títol fa referència al contingut de l’obra; articles sobre els temes i els aspectes més diver-
sos de la vida catalana del segle XVIII. Igual que en un «calaix de sastre», a l’obra hi té cabu-
da qualsevol comentari o anotació.

91
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 92

presentació
unitat 8

Llengua i comunicació

1. a) F; b) F; c) F; d) V; e) F; f) F; g) V; h) V; i) V; j) F

2.

3. Perpinyà: rossellonès; Prats de Molló: rossellonès; Prada de Conflent: rossellonès; Pont de


Suert: nord-occidental (ribagorçà); Benavarri: nord-occidental (ribagorçà); Vall-de-roures:
nord-occidental (tortosí); Morella: valencià (septentrional); Xàtiva: valencià (meridional);
Elx: valencià (meridional); Guardamar: valencià (meridional); Palma de Mallorca: balear
(mallorquí); Maó: balear (menorquí); Ciutadella: balear (menorquí); València: valencià
(apitxat); Alacant: valencià (meridional); Barcelona: central; Lleida: nord-occidental;
Girona: central; Tarragona: central (tarragoní); l’Alguer: alguerès

92
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 93

presentació
4. Les Corberes: frontera catalàseptentrional - occità.
Les Alberes: frontera català septentrional - català central.
Noguera Ribagorçana: frontera català nord - occidental - aragonès.
Franrolí: frontera català central - català nord-occidental.

5. Dialecte geogràfic: modalitat lingüística, característica d’un territori determinat. Entre llen-
gua i dialecte no hi ha per tant una diferència substancial. Ben mirat, si comparem la moda-
litat lingüística parlada a Menorca amb la parlada a la Toscana, hauríem d’acceptar que es
tracta de llengües diferents (català/italià); però si establim la comparació entre Menorca i la
Conca de Barberà ens adonarem que són formes dialectals d’una mateixa llengua (català).

6. Morfologia: article: lo, los


Demostratiu: aqueixa
Pronom: formes plenes: se
Verb: pos, moseva, sés, feva succeïeva, feva, dierem compreneva, tec
Sintaxi: s’és tornat, és anat, s’eren posats, s’és arrecondat
Lèxic: lego, davero, llonga, pistant, forsis, ixi
Comentari: Text alguerès en què es poden detectar molts dels trets que identifiquen
aquest dialecte. Probablement allò més característic sigui la morfologia ver-
bal amb la conjugació específica del verb ser i l’ús de les formes analògiques
de l’imperfet d’indicatiu de la 2a i 3a conjugació moieva, feva, dieven, etc.
Quant al lèxic, cal destacar l’aparició del mot lego i d’arcaismes llonga o d’i-
talianismes davero, forsis.

7. Morfologia: article: sa, es


pronom: me, nos
preposició/adverbi: pus, devora
verb: trob, tenga, començ
Lèxic: polissonada, vossa Mercè
Comentari: Es tracta d’un text dialogat construït a partir de la varietat mallorquina. La
presència de l’article salat (sa, es) i la utilització de les formes plenes dels pro-
noms febles juntament amb la manca de reforç vocàlic en la terminació de la
1a persona del present d’indicatiu (trob, començ) permeten adscriure aquest
text a la varietat balear i, concretament, al subdialecte mallorquí. No obstant
això, en els fragments que corresponen al narrador s’utilitza la varietat estàn-
dard i apareixen les formes literàries de l’article: el, la.

8. Fonètica: traure
Morfologia: verbs: ingressà, vingué, volgué, retorcé, entengué, tinguera
Lèxic: alqueria, xiquet, malea, rogíssima
Comentari: En aquest text, escrit des de la varietat estàndard, s’hi poden detectar alguns
trets valencians. En aquest sentit cal tenir en compte la presència de traure, la
utilització de les formes simples del pretèrit perfet o l’ús de la terminació -era
en l’imperfet de subjuntiu. Al marge d’això, cal fer atenció al lèxic amb mots
com ara xiquet, rogíssima, etc.

93
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 94

presentació
9. Morfologia: possessius: seua
verb: haigues dinyat, sortive, tingues, sigues, faigue
Fonètica: ancara, amb, é, aurella, ascales, semble, ere
Lèxic: xantots
Comentari: Novament el text presenta una clara dualitat entre el text dialogat i el narratiu.
El primer pot identificar-se amb el dialecte nord-occidental, mentre que el
narrador utilitza la varietat estàndard. Cal remarcar que en aquest text és pos-
sible identificar alguns trets fonètics del nord-occidental, com ara la diftonga-
ció de la o àtona inicial, l’articulació a de les e inicials travades: ancara, am, asca-
les. A banda d’això, podem assenyalar la presència dels possessius seua, l’ús de
les formes verbals haigues, faigues i, sobretot, de sortive, la qual cosa ens permetrà
situar el text dins el subdialecte pallarès.

Gramàtica

1. Termes específics:
ionosfera: alta atmosfera, altitud, ionització, conductor.
ionització: ionitzar, ionització de xoc, àtom, molècula, partícula, energia, alliberar, electró;
ionitzar: ions, medi.
ió: àtom, càrrega elèctrica, ió negatiu, captura, ió carboni, catió, orgànic, càrrega electrò-
nica, localitzat, carboni.

Els elements que asseguren la precisió són: ionització, ionització de xoc, àtom, molècula,
electró, càrrega elèctrica, catió, carboni.

Els mots corresponents als termes d’especialitat provenen de les llengües clàssiques (llatí,
grec) i aquest origen els dóna una forma lingüística similar en els diferents idiomes en què
s’utilitzen.

2. a) xat; b) web; c) mailing; d) ciberespai

3. a) trigonometria; b) la subsistència de la humanitat; c) l’òpera. Resposta oberta.

4. a) en; b) amb; c) a la; d) de; e) de; f) de


5. General de la llengua; enciclopèdic; ortogràfic; de sinònims i antònims; d’abreviacions; de
pronunciació; de barbarismes; de locucions i frases fetes; ideològic; de rimes; invers; etc.

6. a) opcions; notícia, assumpte, fet; c) solució, resposta, idea, concepte; d) ingredients; e)


distracció, descans; activitat, tasca, feina, acció.

7. a) relacionava; b) dissenyat, fabricat; c) acostumades, avesades; d) redactar i aprovar;


e) compondre; f) fabrica.

8. a) Locució llatina que significa ‘des de la càtedra’. Donar opinions amb aire de mestre,
sense admetre contradiccions i dogmatitzant.

94
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 95

presentació
b) Locució llatina que significa ‘expressament, a propòsit, amb el propòsit exclusiu de’.
c) Locució llatina qie significa ‘quedar-se en blanc’, no recordar allò que s’anava a dir, o
allò que anteriorment se sabia.
d) Locució llatina que significa ‘en cas extrem, com a darrera possibilitat, en el darrer
moment’ (‘en cas de mort’ seria el més adequat).
e) Locució llatina que indica una situació amb valor jurídic que pot ser contraposada o no a
la realitat. Podria ser un sinònim de de facto, oposició, contraposició a una situació jurídica.

9. a) vulguis o no vulguis; b) aquí i ara; c) un altre jo; d) després del fet; e) a propòsit d’a-
quest fet; f) significació literal; g) estat de la qüestió; h) condició imprescindible perquè
alguna cosa sigui possible; j) de fet; i) haver decidit una cosa i encara no haver-la feta
pública.

10. bucal (boca), dulcificar (dolç), folial (full), concórrer (llatí concorrere), sèu (‘greix’), gin-
gival (geniva), fusió (del llatí fusio -onis, ‘fondre’), cloenda, cerebral (cervell), vulcanòleg
(volcà), escriba (escriure).

11. Per exemple: antropologia, antropometria; heliògraf, helioscopi; fotosíntesi, fotorepro-


ducció; cosmopolita, cosmologia; circumferència, circumstància; intromissió, introversió;
extraradi, extraordinari; postguerra, postmeridià.

12. tope, desahuciat, estrenos, solterón, lejía, cadera, moraleja, sablón, relleno, lentejuela,
quilat, panyals, repaldo, cunya, pepino.

Repassem l’ortografia
1. dl., dt., dm., dj., dv., ds., dg.; gen., febr., març, abr., maig, juny, jul., ag., set., oct., nov., des.;
1r, 2n, 3r, 4t, 5è, 6è; 1a, 2a, 3a, 4a, 5a, 6a.

2. 1 Excm/a.; 2 Rend.; 3 Hble.; 4 M. Hble.; 5 Il·ltre.; 6 S. M.

3. 1 a/c; 2 c.; 3 àt.; 4 rbla.; 5 distr., dte.; 6 art.; 7 av.; 8 entl.; 9 rda.; 10 esc.; 11 a.C., aC; 12 pl.;
13 bxs.; 14 s/n; 15 esq.; 16 ctra.; 17 bl.; 18 pta.; 19 núm.; 20 dta.
4. 1 Boletín Oficial del Estado; 2 Institut de Ciències de l’Educació; 3 Institut Nacional
d’Educació Física de Catalunya; 4 Índex de Preus al Consum; 5 Impost sobre el Valor
Afegit; 6 Universitat Oberta de Catalunya; 7 Proves d’Aptitud per a l’Accés a la Universitat;
8 Síndrome d’immunodeficiència adquirida; 9 Taxa Anual Equivalent; 10 Unitat de Cures
Intensives; 11 Tren de Gran Velocitat; 12 Associació de Pares d’Alumnes; 13 Institut
d’Estudis Catalans; 14 Fons Monetari Internacional; 15 Impost sobre la Renda de les
Persones Físiques; 16 United Nations Educational Scientific and Cultural Organisation;
17 Servei Públic; 18 Organització Mundial de la Salut; 19 Educació Secundària Obli-
gatòria; 20 Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord.

5. a, dam, ha, ºC, min, M, rpm, m/s; E, NNO, ESE, O, SE, NE, S, ENE, SSO, N, NO, EO;
$USA / $, B, RU, FS, F, EUA, €, IRL, RUS, JPY, D, N.

95
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 96

presentació
Literatura
1. Oda formada per sis octaves de versos dodecasíl·labs de rima consonant
(ABBAACCA/DEEDDFFD/GHHGGJJG/KLLKKMMK/NOONNPPN/QBBQQRRQ
/STTSSUUS), que alterna rimes femenines i masculines. Pel que fa al contingut, cal distingir
la nostàlgia per l’allunyament de la pàtria, la idealització d’aquesta, la identificació amb la llen-
gua materna, la confusió llemosí-català i l’interès per la tradició literària.

2. Els punts de contacte entre ambdós poemes són els següents: el poeta és lluny de la pàtria
i en fa una remembrança idealitzada; s’enumeren diferents elements destacats de la geo-
grafia de la pàtria; es recorda la mare i apareix el concepte de llengua materna, i es vol
deixar constància d’un passat, d’una tradició literària.

3. Johann Wolfgang Goethe (Frankfurt 1749 – Weimar 1832). Pensador i literat alemany.
Obra destacada: Els sofriments del jove Werther (1774), Elegies romanes (1795) i la tragèdia
Faust.

Johann Christoph Friedrich von Schiller (Marbach 1759 – Weimar 1805). Escriptor ale-
many que estudià medicina a l’acadèmia militar de Stuttgart. El seu interès pel moviment
romàntic el féu patir represàlies i va haver de fugir a Mannheim. Obra destacada: Els ban-
dits (1781), Càbales i amor (1784) i Els déus de Grècia (1788).

George Gordon Noel Byron (Londres 1788 – Mesolóngion, Grècia, 1824). Poeta romàn-
tic anglès. Sisè baró de Byron. Poeta rebel, d’una extraordinària sensibilitat, excel.lí
sobretot en el vers d’intenció polèmica i contingut líric i en les obres satíriques. Gràcies
a la seva obra i a la seva biografia, esdevingué el prototipus de l’actitud romàntica euro-
pea. Obra destacada: Hores d’oci (1807), La infidel (1813), El corsari (1814) i El setge de
Corint (1816).

Walter Scott (Edimburg 1771 – Abbotsford 1832). Novel.lista, poeta i publicista escocès.
Responsable de la novel.la històrica en l’època victoriana. Obra destacada: Rob Roy (1818),
Ivanhoe (1819) i The bride of Lammermoor (1819).

Giacomo Leopardi (Recanati 1798 – Nàpols 1837). Poeta italià de família noble. De vasta
cultura, deformat, impotent i malaltís. Gran admirador de la cultura grega, de Dant i de
Petrarca. Obra destacada: Proses satíriques (1827), Pensieri (1845), Canti (iniciats l’any 1818)
i Agli amici suoi di Toscana (1831).

John Keats (Londres 1795 – Roma 1821). Poeta anglès de família humil. Estudià medici-
na i publicà Poems (1817), Endymion (1818) i Lamia and other poems (1820). Va morir a Itàlia
de tuberculosi.

Victor Hugo (Besançon 1802 – París 1885). Poeta, novel.lista, assagista, dramaturg i pin-
tor francès. És l’autor francès romàntic més fecund. Obra destacada: Odes et ballades
(1828), Hernani (1830), Notre-Dame de Paris (1831) i Les misérables (1862).

96
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 97

presentació
Friedrich Hölderlin (Wurttemberg 1770 – Tübingen 1843). Poeta alemany. Obra destaca-
da: Hyperion (1797), Elegies (1800) i Himnes. A partir de 1805, restà a Tübingen a causa
d’una malaltia mental.

Alessandro Manzoni (Milà 1785 – 1873). Escriptor italià. Obra destacada: Inni sacri (escrits
entre 1812-1822), Il conte de Carmagnola i I promessi sposi (1825-1827).

4. «L’arpa» és una composició escrita per Jacint Verdaguer i inclosa en un recull de l’any
1896, titulat Flors del Calvari, fruit de la darrera etapa del poeta.

Aquest poema és format per 56 versos pentasíl·labs. Està estructurat en tres parts desiguals
pel que fa al nombre de versos, que va disminuint a mesura que avancem en la lectura. És
un intent de conjuminar el calze amb l’arpa, és a dir, els dos vessants de la vida de
Verdaguer: la religió i la poesia.

La primera part consta de 30 versos. És la més extensa i s’inicia amb la presència de Jesús
crucificat (v. 1-4). Aquest Jesús rebutjat pel poble, igual que el poeta, fa un present diví a
l’autor, la creu (v. 8), que més endavant es transformarà en una arpa (v. 21-22). És un bé
senzill, però molt preuat pel poeta, i que naixerà de l’esqueixament del seu propi calvari
(v. 9-10). Observem un segon estadi del recorregut del mite personal de Verdaguer, aquell
en què l’harmonia es desestabilitza a causa del rebuig de la mediació del poeta entre l’es-
fera de la poesia i el món. És el mateix autor qui transformarà la creu en arpa, instrument
que s’oposarà a la creu, ja que aquesta és aspra mentre que l’arpa és real (v. 22-23). El
poeta intenta portar la creu; però el tercer dia, en veure que Jesús ho aprova fent-li una
mitja rialla (v. 18), l’autor converteix la creu en una arpa, de manera que aprofita els ele-
ments que formen la creu i identifica el seu calvari amb el de Jesucrist (v. 25-30). Aquesta
creu presenta una similitud amb la que apareix en una altra composició de Verdaguer titu-
lada La Pomerola, en la qual la creu serveix per penjar el llaüt del poeta. Cal recordar que
l’arpa, la lira o el llaüt eren instruments lligats al món trobadoresc, com també l’arbre del
qual pengen. A més, Verdaguer, vinculat a aquesta tradició, assumeix el fet que trobador
és sinònim de poeta.

La segona part consta de vint versos (v. 31-50). Només començar, trobem l’aprovació de
Jesús pel que fa a l’actitud del poeta, que toca l’arpa davant seu i arriba a un estat d’alegria
mística i d’exaltació pròpies del Romanticisme (v. 31-34). L’autor és feliç, però demana l’ar-
ribada de més sofriments com a font d’inspiració per poder compondre. Es pot observar
una identificació entre «penes–cordes» i «ànima» (v. 35-40). Les penes tensen –«són l’ar-
quet»– les cordes de l’ànima i, per tant, podríem dir que creu i arpa són instruments idèn-
tics que pertanyen a dos plans diferents: religió i poesia, dos mons propers a Verdaguer en
els quals buscarà refugi. Quan, per diverses circumstàncies, sigui allunyat d’un món, cerca-
rà recer en l’altre. En el vers 41 trobem una apel·lació directa a la creu, que es repeteix en
el vers 45. El poeta insisteix en el fet que per a ell és una arpa i per a Jesús una creu; reforça
la identificació anterior entre religió i poesia, i entre calvari de Jesús i calvari del poeta, el
qual és rebutjat com a mitjancer entre la poesia i el seu públic (v. 45-50), però en marca les
diferències. Des del vers 41 fins al 44 es repeteix una idea expressada amb anterioritat
(v. 9-10): el regal que Jesús li ha fet és molt preuat pel poeta. Aquest instrument, l’arpa,

97
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 98

presentació
commociona l’ànima del poeta i el condueix a un estadi de goig místic que li fa desitjar la
mort sempre que sigui en companyia de la creu-arpa, la qual li proporciona l’oportunitat
d’expressar els seus sentiments i la inspiració com a creador (v. 47-50).

La darrera estrofa és la més breu, ja que només té sis versos (v. 51-56), i ens dóna la clau
de la inspiració poètica. L’instrument musical, sorgit de la transformació provocada en
el poeta a causa del regal diví, és el que permet l’aparició de les composicions de
Verdaguer. Aquestes composicions provenen dels patiments interiors i dels sentiments
més íntims de l’ànima, i són comparades, seguint la tradició, amb els ocells. Això per-
met, en part, identificar Jesús i la creu, d’una banda, i Verdaguer i l’arpa, de l’altra (v.
51-54).

Els dos darrers versos (v. 55-56) resumeixen el sentit del poema: l’exiliat és el poeta ban-
dejat, a qui s’ajuda a retrobar el camí parlant-li de la pàtria, i que s’identifica amb aquell
Jesús que encapçala la composició, rebutjat i crucificat. El poema acaba amb una estruc-
tura perfecta. Al començament ja reconeixem un «exiliat» i al final en trobem un altre. A
mig camí, però, han coincidit i entre ells s’ha produït la identificació situacional.

En conclusió, «L’arpa» és una composició breu de Verdaguer que expressa la provinença


de la inspiració poètica i la relació íntima entre dos mons, religió i poesia, en la produc-
ció d’aquest autor.

5. Resposta oberta. Recerca bibliogràfica per part de l’alumnat.

unitat 9

Llengua i comunicació

1. a) F; b) V; c) F; d) V; e) F; f) V; g) V; h) F; i) V; j) V; k) V

2. A l’hora de determinar el registre que cal utilitzar en un context comunicatiu, hem de


considerar els factors següents: tema, canal de comunicació, grau de formalitat i inten-
cionalitat. En general les temàtiques generals tendeixen a associar-se a registres poc
formals, mentre que les específiques ho fan als formals. El canal també condiciona el
registre emprat. A grans trets, podem afirmar que el canal escrit s’ha vinculat al regis-
tre formal, i el canal oral, en canvi, a formalitats més baixes. De la mateixa manera, el
propòsit objectiu o subjectiu pot incidir en el registre adoptat. Així, l’objectivitat sol
anar lligada als registres formals, mentre que la subjectivitat, als informals. Però, pro-
bablement sigui el grau de formalitat allò que condiciona més la tria del registre lin-
güístic. Evidentment els graus de formalitat elevada exigeixen la utilització de registres
formals, mentre que els nivells de formalitat baixa impliquen l’ús de registres menys
formals.

98
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 99

3. L’estàndard hauria de constituir un subconjunt de la normativa. O, dit d’una altra mane-


ra, qualsevol terme o construcció lingüística corresponent a l’estàndard ha de cenyir-se a la
normativa, però necessàriament no ha de succeir a l’inrevés.

4. Resposta oberta

a) Condició per assegurar la continuïtat d’una comunitat lingüística.


Ocupa un lloc central en el sistema lingüístic i té, per tant, un valor simbòlic i aglutinant.
És un element d’estabilitat: neutralitza les diferències existents entre els diversos dia-
lectes.
És la varietat del sistema educatiu, dels mitjans de comunicació i de l’Administració.

b) En la formació de la varietat estàndard podem distingir dos models fonamentals. En el


primer l’estàndard es modula sobre la base d’un dialecte que per raons polítiques o
literàries ha tingut una projecció més gran; per exemple, l’italià, el francès, el castellà.
Contràriament en el segon model, en la construcció de l’estàndard intervenen en grau
divers tots els dialectes; per exemple, euskara batua.

5. Resposta oberta. Els avatars històrics que han sacsejat la història catalana a partir del se-
gle XVI han dificultat la creació i consolidació d’un estàndard català. Cal recordar que la
normativització va haver d’esperar fins al segle XX. Un cop superat aquest entrebanc, els
breus períodes de normalitat democràtica fins al 1977 i la compartimentació administra-
tiva del domini lingüístic en què derivà el model autonòmic sorgit de la Constitució de
1978 han estat factors decisius a l’hora d’impedir la creació i consolidació d’un model
estàndard unitari. A més dels anteriors cal afegir altres factors de caire intern, com ara la
desigual implantació de la llengua a l’escola o la falta de grans grups mediàtics compro-
mesos amb la normalització de la llengua. Quant a les característiques de l’estàndard
català, caldria un model que fos prou flexible per incloure solucions morfològiques o lèxi-
ques de diferents dialectes, però que alhora fos prou estable perquè tothom el veiés com
a model de referència.

6. culte estàndard col·loquial vulgar

a expirar morir anar al canyet


dinyar-la

b dissertar parlar garlar piular

c libar beure mamar


consumir

d satisfer pagar gratar-se la butxaca esquitxar


afluixar la mosca

e jaure dormir fer una becaina clapar

esposori boda
f
noces enllaç

embocar-se menjar matar el cuc manducar


g
cruspir-se

99
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 100

presentació
7. Resposta oberta.

a) Text de caràcter literari, que incorpora un registre col·loquial i vulgar, caracteritzat per
la utilització de freqüents dissimilacions: dingú, vegili, domés, indiccions, iodització de la
palatal -ig; o bé síncopes, apòcopes: pro, gafen. Aquests trets permeten veure que es trac-
ta d’un registre poc culturalitzat i, a més, amb inteferències del castellà: afeitar-te, modos,
lis, hermanes, lo que. La col·loquialitat, a més, pot detectar-se per la presència d’interjec-
cions: hala, i de comparacions: com una font.

b) Text literari amb un propòsit descriptiu. Per aquest motiu utilitza una tria lèxica sug-
gerent i altament connotativa: canó serpós d’un blau de calitja, i al mateix temps recorre a
les personificacions: desempallegant-se, vagarejaven, majestuosament.

c) Text de caràcter científic amb una finalitat descriptiva. Per aquesta raó, tot i el caràcter
divulgatiu de l’article, apareixen termes científics com ara cumulonimbus o pressió atmosfè-
rica.

d) Text de formalitat elevada, tal com pot comprovar-se amb el tractament que s’empra:
excel·lentíssim, digníssims. D’aquí que s’opti per la utilització de la varietat estàndard: cons-
truccions sintàctiques complexes, tria lèxica, etc.

e) Text científic de caràcter divulgatiu amb utilització de termes científics: interaccions nucle-
ars, nuclis de deutori, protó, neutró.

8. Resposta oberta.

a) Variació dialectal: Rossellonès.


Morfologia: pronoms forma plena te (té)
Verbs: parli, foti, 1a persona present indicatiu formes pròpies del verb ser: sem
Fonètiques: forma tònica pronom (té)
Vocals epentètiques: sabes, aferes, dire
Demostratius: aqueixa
Sintaxi: auxiliaritat verbal amb ser: és esverat
negativa amb pas
Lèxic: jornal, sous anciens, trucs catalans, xef, donques, qualcús.
Registre: literari, però amb la incorporació de característiques col·loquials/vulgars
llengua oral i text dialogat; presència freqüent de suspensions (...)
Formalitat baixa: tractament de tu
Lèxic: frases fetes: treu foc pels queixals
Col·loquialismes/vulgarismes: hòsties, conyeries, gros porc, emprenyis, colló, nanà,
foti, la mare que el va parir

b) Resposta oberta. Podem considerar els aspectes següents:


Variació dialectal: valencià
Morfologia: verbs: toque, obri
Lèxic: servici
Registre: varietat funcional literària que incorpora en el diàleg un registre vulgar

100
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 101

presentació
9. a) L’anunci estableix un paral·lelisme entre la informació lingüística i l’element ico-
nogràfic. Amb aquesta estratègia, l’ús del cinturó deixa de convertir-se en una impo-
sició derivada del codi de circulació per relacionar-se amb el verb estimar, en mode
imperatiu, i amb la presència d’un complement directe de segona persona. Amb
aquest recurs el cinturó de seguretat no és tant una prescripció legal com una neces-
sitat vital.
b) L’anunci utilitza un dels recursos més habituals en la publicitat: l’associació entre un
objecte i el cos humà. El lligam es veu reforçat pel joc de contrast llum/ombra que s’es-
tableix entre la cara del noi/rellotge amb el fons. A banda dels aspectes suggeridors que
l’anunci explota àmpliament, el text: «tu desprens energia, aprofita-la» introdueix una
segona línia de persuació que recolza en la doble càrrega semàntica que incorporen els
mots energia i aprofita-la. Primerament pot fer referència al tipus de funcionament del
rellotge, però de l’altra fa referència a la necessitat d’aprofitar el temps. Es tracta, així,
d’una nova reutilització del tòpic del tempus fugit, buidat de qualsevol referència filosò-
fica i posat al servei del consumisme.

10. Resposta oberta.

En primer lloc el text parteix d’una confusió deliberada entre normativa, estàndard i varia-
ció funcional (registres). La barreja indiscriminada d’aquests tres conceptes permet a l’au-
tor construir una crítica, que pretén ser sarcàstica, de l’ús lingüístic d’un dels participants.
En realitat ambdós interlocutors desconeixen una característica essencial en la confecció
de qualsevol text: l’adequació. D’aquí que la conversa establerta entre els dos interlocutors
sigui un vertader despropòsit. L’arribada d’un nou interlocutor, que s’adreça en castellà als
dos personatges anteriors, només serveix per crear més confusió al voltant de la idea que
la llengua només ha de servir per facilitar la comunicació.

11. Resposta oberta. Llorenç Villalonga recorda l’existència a Mallorca de fins a cinc tipus de
tractaments: tu, vós, vostè, vossa mercè, Ell o ella. Ell mateix reconeix haver vist desaparèixer
completament el darrer ell/ella, mentre que vossa mercè va quedar reduït a l’àmbit familiar
després de la guerra del 14. Durant el s. XX la reducció ha continuat i ha vist com desapa-
reixia de la llengua col·loquial el vós, que, no obstant això, s’ha introduït en el registre de
l’Administració. A l’entrada del s. XXI resten únicament tu i vostè, però amb una tendèn-
cia creixent del primer a ocupar els àmbits en què tradicionalment s’usava el vostè: perso-
nes més grans, desconeguts, indicació de respecte, etc.

Gramàtica
1. a) parar; b) trànsit; c) ponen; d) compondre; e) desa; f) llençar; g) eixugues; h) rentar
posar: col·locar; tràfic: comerç; composar: imposar una multa o contribució; guardar: preser-
var, protegir; llançar: deixar anar amb força enlaire; assecar: treure la humitat; fregar: netejar
el paviment

2. a) greix; b) medicina; c) empremtes; d) mesures; e) músculs; f) adreça; g) estavellar; h)


sucar

101
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 102

presentació
grassa: que conté greix; medicina: medicament; ditades: taca que deixa el dit; mides: mesura
lineal; muscles: part superior i lateral de l’espatlla; direcció: costat vers el qual es dirigeix; estre-
llar: castellanisme; mullar: adherir-se aigua o líquid a un cos

3. a) 1; b) 5; c) 8; d) 6; e) 3; f) 2, g) 4; h) 7; i) 10; j) 9

4. a) 3; b) 1; c) 6; d) 2; e) 10; f) 9; g) 8, h) 7; i) 5; j) 4

5. a) natural (complementari); b) construir (complementari); c) brut (gradació); d) asso-


lellat (gradació); e) dos (gradació); f) amollar (inversió); g) humit (complementari); h)
valent (gradació); i) imprecís (gramatical); j) tebi (complementari); k) cuit (comple-
mentari); l) matusser (gradació)

6. Resposta oberta.

7. a) 2; b) 6; c) 3; d) 5; e) 4; f) 1

8. Resposta oberta.

9. Els hipònims formen part del camp semàntic en què s’integra l’hiperònim. Així, per exem-
ple, llobarro, mero, llenguado, etc., són hipònims de l’hiperònim peix i alhora poden formar
part del camp semàntic de mar.

10. a) 8; b) 9; c) 5; d) 3; e) 6; f) 1; g) 2; h) 7; i) 4

11. a) 8; b) 1; c) 7; d) 2; e) 9; f) 5; g) 6; h) 4; i) 3

12. Resposta oberta.

a) cristall de Bohèmia / vidre de la finestra; b) ruïnes ibèriques / runes de l’edifici sinis-


trat; c) les ones de la platja / els cabells li fan ondes; d) ret que es posa al cap per retenir
els cabells / xarxa de pesca; e) cursa d’obstacles / carrera d’advocat; f) gran: que té mesu-
res considerables / gros: que té un volum considerable; g) medi ambient / mitjà: instru-
ment, mitjans de comunicació; h) l’esquadra enemiga / cal utilitzar l’escaire per fer aques-
ta làmina; i) dejuni: privació voluntària d’aliments / has de fer-te l’anàlisi en dejú; j) gos
de pèl llarg / aquell xicot du els cabells llargs; k) provar la innocència / tasta aquest ros-
tit; l) abonar-se al Liceu / carn adobada, adobar el terreny; m) fets reals, família reial; n)
òrgans humans, concert d’orgue; o) té una feina molt ben pagada / el treball corporal és
esgotador.

13. Resposta oberta.

a) Enfadat, de tracte difícil. b) No vendre res. c) Adaptar l’opinió o els actes a la conve-
niència. d) Demostracions exagerades i insinceres. e) Neteja de la casa. f) Fer caure. g)
Tenir aspecte ridícul. h) Portar les coses massa enllà. i) Arribar tard. j) Donar importància.
No facis cabal del que diu. k) Tenir mala cara. l) Morir.

102
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 103

presentació
14. a) Anar vivint. b) Expressió enutjada. c) Esperar un fill abans de casar-se. d) Deixar fer. e)
Galantejar. f) Explicar a la menuda. g) Importunar. h) Guanyar prou per alimentar-se. i)
Importunar. j) No convèncer. k) De bon veure. l) Fer enveja.

15. a) No arribar a saber-ho amb certesa. b) Anar malament. c) Irritar. d) Atipar-se. e) Detallar.
f) Anar malament. g) Decaure, esfondrar-se. h) Conèixer com s’ha esdevingut un fet.

16. Els mots sinònims de robar que apareixen en el text són: lladrunyar, fer córrer l’ungla, afaitar
i cisar. A continuació es mostra la classificació segons el grau de formalitat:

formalitat alta formalitat mitjana formalitat baixa


desposseir prendre fer córrer l’ungla
espoliar furtar arrambar amb
extorquir robar polir
sostreure afaitar
defraudar rapinyar

17. mot derivat mot primitiu lexema


peatge peu pe(u)-
mil·lenària mil mil-
glacera glaç glaç-
vergonyant vergonya vergony-
detenció detenir deten-
eficàcia eficaç eficaç
policial policia polici-
fitxatge fitxa fitx-
triomfar triomf triomf-
utilització útil útil-
carreró carrer carr-
sortida sortir sort-

18. matí: mati-(n)ada, mati-(n)ador, mati-(n)al, mati-(n)ar, mati-(n)ejar, mati-(n)er, mati-


(n)es
En tots els casos cal afegir una n eufònica al lexema i, a continuació, el sufix corresponent.
arbre: arbr-ot, arbr-eda, arbr-issó, des-arbr-at, arb-ust, arbor-icultor, arbr-ell, arbr-atge
En el cas dels derivats d’arbre no cal fer-hi aquest tipus d’afegitó. El mot arboricultor té el lexe-
ma del mot culte arbori (arbor-). El derivat desarbrat té un prefix i un sufix. La resta sol tenen
un sufix.
matí: part del dia compresa entre l’alba i el migdia.
matinada: començament del dia.
matinador: persona a qui li agrada llevar-se d’hora.
matinal: acció o activitat que es fa al matí.
matinar: acció de llevar-se de bon matí.
matinejar: agradar llevar-se dematí.
matiner: que es lleva al matí.
matines: part de l'ofici diví i primera de les hores canòniques.

103
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 104

presentació
arbre: vegetal llenyós.
arbrot: el despectiu d’arbre.
arbreda: plantació d’arbres.
arbrissó: arbre petit.
desarbrat: lloc sense arbres.
arbust: vegetal llenyós que comença a ramificar des de terra.
arboricultor: persona que es dedica a l’arboricultura.
arbrell: arbre petit.
arbratge: conjunt d’arbres d’una població.

19. incontestable: in-contest-able (prefix-lexema-sufix)


aportacions: a-port-acions (prefix-lexema-sufix)
particularitats: part-icular-itats (lexema-sufix-sufix)
acurat: a-cur-at (prefix-lexema-sufix)
traspuaven: tras-pu-aven (prefix-lexema-morfema verbal)
rebaixament: re-baix-a-ment (prefix-lexema-sufix)
disgregació: disgreg-ació (lexema-sufix)
acollir: a-coll-ir (prefix-lexema-sufix)

20. a) preexistir; b) prepirineu; c) pretext; d) predominant; e) precolombí; f) preromà; g) pre-


científic; h) premeditat; i) prejudici; j) predisposar; k) prehistòria; l) preconcebut

21. primitiu infix derivat primitiu infix derivat


ceba -all- ceballot crit -an- cridaner
blanc -in- emblanquinar magre -itx- magritxol
(es)prim -atx- esprimatxar sang -on- sangonera
llarg -ar- allargar nom -en- nomenar

22. a) migpartir: partir en dues parts iguals; b) aiguabarreig: ajuntar-se barrejant llurs aigües dos
o més rius, torrents, etc.; c) menysprear: considerar una persona com a indigna d’estima;
d) caragirat: persona que canvia d’idea, que trenca la paraula donada; e) carvendre: fer pagar
cara alguna cosa; f) camatrencat: persona o animal a qui han trencat una pota o les potes; g)
capficar-se: preocupar-se greument per una cosa; h) corprendre: captivar el cor a algú.

23. rentaplats, llançaflames, comptagotes, paracaigudes, dragamines, eixugamans, parabrisa,


portaequipatges, muntacàrregues, curtcircuit, salvavides, gratacel, caganiu
busca-raons, para-sol, porta-revistes, mata-rates, gira-sol

Repassem l’ortografia

1. 1 altocúmulus; 2 sociocultural; 3 lligacama; 4 dentinasal; 5 capipota; 6 grecoromà; 7 indo-


xinès; 8 centpeus; 9 sordmut; 10 filferro; 11 capgròs; 12 labiodental; 13 menysprear; 14 fisi-
coquímic; 15 terratinent

104
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 105

presentació
2.1 tric-trac; 2 pengim-penjam; 3 no-tolerància; 4 bescomte; 5 vicerector; 6 sud-coreà; 7 adéu-
siau; 8 sud-africà; 9 perclorat; 10 maldecap; 11 cul-se-sac; 12 nord-oest; 13 cloc-cloc; 14 pesu-
doderivat; 15 usdefruit; 16 zum-zum; 17 abans-d’ahir; 18 a cuita-corrents; 19 ultraconservador;
20 vetesifils.

3. aplom: seguretat; a plom: caure verticalment.


daltabaix: caure, haver-hi un...; dalt a baix: mirar de dalt a baix.
almenys: com a mínim; al menys: al menys lluny possible.
aleshores: llavors; a les hores: a les hores de menjar.

4. 1 camió cisterna; 2 pica-soques; 3 futbol sala; 4 guarda-robes; 5 decret llei; 6 de soca-rel;


7 mà morta; 8 nou ric; 9 bocamoll; 10 cerca-raons

Literatura

1. Activitat oberta. Es poden repartir els autors i comentar oralment allò més rellevant.

Stendhal (Grenoble 1783 – París 1842). Nom amb què és conegut l’escriptor francès
Henry Beyle. Obres destacades: Le rouge et le noir (1830), La Chartreuse de Parma (1839), Vie
de Henry Brulard (publicada pòstumament el 1913).
Honoré de Balzac (Tours 1799 – París 1850). Escriptor francès. Obra destacada: La
Comédie Humaine, títol ideat per l’autor el 1842 i sota el qual s’apleguen un conjunt de
novel·les agrupades en temes (escenes de la vida privada, escenes de la vida de província,
escenes de la vida parisenca...); en formen part Le père Goriot, Eugénie Grandet, La cousine
Bette entre d’altres.
Gustave Flaubert (Rouen 1821 – Croisset, Normandia 1880). Novel·lista francès. Obres des-
tacades: Madame Bovary (1857), Salammbô (1863), Éducation sentimentale (1870).
Lev N. Tolstoi (Iasnaia Poliana 1828 – Astapovo 1910). Escriptor rus. Obres destacades:
Guerra i Pau (1867), Anna Karenina (1874-1877), La mort d’Ivan Ílitx (1886), Sonata a
Kreutzer (1890).
Fiodor M. Dostoievski (Moscou 1821 – Sant Petersburg 1881). Escriptor rus. Obres desta-
cades: Crim i càstig (1866), El jugador (1866), L’idiota (1866), Els germans Karamàzov (1878).
Charles Dickens (Landport, Hampshire 1812 – Gadshill, Kent 1870). Novel·lista anglès.
Obres destacades: Pousthumous Papers of de Pickwick Club (1837-1839), Oliver Twist (1838),
A Christmas Carol (1843), David Copperfield (1849), A tale of two cities (1859).
Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canària 1843 – Madrid 1920). Novel·lista, dra-
maturg i articulista. Obres destacades: Episodios nacionales (conjunt de novel·les lligades
per les aventures fulletonesques del seu protagonista (1873-1879, 1a sèrie; 1898-1912, les
altres). El amigo Manso (1882), Tormento (1884), La de Bringas (1884), Fortunata y Jacinta
(1886 i 1887), Miau (1888).
Leopoldo Alas (Clarín) (Zamora 1852 – Oviedo 1901). Novel·lista, periodista i assagista.
Obres destacades: la novel·la La Regenta (1884-1885) i els reculls de contes i novel·les cur-
tes Pipà (1886), Doña Berta, Cuervo, Superchería (1892).

105
G.D. Llengua i Lite cat (Soluc) 15/11/02 11:25 Página 106

presentació
2. • Costumistes: seleccionen la realitat, els interessa descriure’n només una part que es
correspon amb les escenes, els personatges i les activitats més tradicionals i pintores-
ques, i que, en un món en procés de canvi, estan a punt de desaparèixer. Descripció
nostàlgica. Escenes de la vida quotidiana i personatges típics dels barris populars o del
món rural.
• Realistes: observació i descripció de la realitat en la seva globalitat (allò bo però també
allò dolent). Punt de vista objectiu i crític; absència de sentimentalismes i idealitzacions.
• Naturalistes: la realitat es converteix en un instrument d’observació i d’experimentació
per investigar les lleis que regeixen la societat i les persones. S’hi apliquen mètodes cien-
tífics. Sovint es fixa l’atenció en els ambients més marginals i desagradables de la socie-
tat que cal reformar.

3. Activitat oberta. Cal comentar fonamentalment dos aspectes que Zola qüestiona: la pèr-
dua d’objectivitat provocada per l’entendriment del narrador i la idealització dels perso-
natges.

4. Activitat oberta. Cal comentar fonamentalment la manera com Zola defensa la funciona-
litat de la creació literària i es mostra en desacord amb la manifestació literària gratuïta,
és a dir, que obeeixi només a inquietuds personals estètiques. Oller defensa en canvi l’a-
portació individual de l’artista a l’hora de crear una obra.

106

You might also like