Unitat 17.

Preposicions I
1. Algunes remarques sobre l’apostrofació de la preposició de i casos conflictius de les contraccions
1. Generalment, la preposició de s'apostrofa i no es contrau amb l'article davant de paraules en cursiva o entre cometes. És un article d'El Temps. Però no s'apostrofa en els usos metalingüístics de la cursiva i les cometes. El mot sivella, en castellà rep el nom de hebilla. 2. Davant de topònims no catalanitzats, l'article s'escriu amb majúscula i la preposició de s'apostrofa i no es contrau amb l'article. La història d'El Álamo és molt coneguda. En el cas dels topònims catalans que porten article, l'hem d'escriure amb minúscula i, si cal, hem de fer les contraccions que estableix la normativa. Viu a la Marina Alta. Viu al Campello des de fa cinc anys. Vinc tots els dies del Campello. 3. Davant els articles que formen part de títols i noms d'entitats, la preposició de s'apostrofa i les preposicions a i per no es contrauen amb els articles (amb majúscula inicial) que formen part de títols i noms d'entitats. Hem vist una obra d'Els Joglars. Treballa a El Corte Inglés.

157

158

Quadern de Valencià Superior

2. Coincidència de dues preposicions febles1
En general, convé evitar la coincidència de dues preposicions febles en frases com les següents: En comptes *d'als teus nebots, el que has de fer és atendre els teus fills. En comptes d'atendre els teus nebots, el que has de fer... Anirem a París en comptes *d'a Londres. Anirem a París en comptes de Londres (o també: ... en comptes d'anar a Londres) El contacte entre les preposicions a i per en locucions com *anar a per o *enviar a per ( en el sentit de 'anar o enviar algú a buscar alguna cosa') és incorrecte, ja que es tracta d'un castellanisme. En català s'usa a + buscar ( o cercar). Van enviar el xiquet *a per pa. Van enviar el xiquet a buscar pa. Vaig *a pel periòdic. Vaig a comprar el periòdic. Cal dir i escriure Cent homes de peu, El segon de bord, i no pas *d'a peu, "*da bord.

3. Coordinació de termes que van amb preposicions diferents
S'ha d'evitar la coordinació de termes que van amb preposicions diferents (o l'un amb preposició i l'altre sense).

*Ells no renuncien ni es desentenen de tractar aquest assumpte (perquè és renunciar a i desentendre's de) Ells no renuncien a tractar aquest assumpte ni se'n desentenen De tota manera, amb els verbs de moviment no hi ha restricció si els dos verbs regeixen preposicions diferents. Es tracta de casos en què els dos verbs formen "parelles" de significat contraposat, com ara pujar i baixar, entrar i sortir, etc. Puja i baixa del tren tres vegades al dia Puja al tren i en baixa tres vegades al dia

1

Les preposicions febles són les següents a, amb, de, en, per i per a.

Unitat 17. Preposicions I

159

4. La preposició a
Com a regla general, el complement directe no va introduït per la preposició a, tant si designa una cosa com si designa una persona. Aneu amb compte, sobretot, quan el complement directe és una persona.2 He vist *a Pere al bar. He vist ton pare al cinema. He vist els discos que t'has comprat.

5. Altres observacions sobre l'ús de la preposició a
a) És incorrecte escriure que en comptes de a entre res (o alguna cosa, quelcom) i un infinitiu. No hi ha res *que dir. No hi ha res a dir. No tenen res *que veure amb els carnissers. No tenen res a veure amb els carnissers. b) La preposició a s'usa també erròniament en expressions com *a que sí, *a que no, *a que arribe abans!, etc. Es tracta d'un calc del castellà que cal substituir per altres expressions. *A que sí! Què t'hi jugues? *A que sembla mentida? Oi que sembla mentida? / Veritat que sembla mentida? c) Un altre ús incorrecte de a el trobem en frases comparatives, amb paraules com major, menor, igual o amb el verb preferir. El preu d'aquest moble és menor/major *al seu valor de mercat. El preu d'aquest moble és menor/major que el seu valor de mercat. Preferisc tenir el cotxe al garatge *a haver de deixar-lo al carrer. Preferisc tenir el cotxe al garatge que haver de deixar-lo al carrer.

Excepcionalment, a introdueix el complement directe en els casos següents (i sempre referits a persones): a) Quan és un pronom personal fort (mi, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, vós, ells/elles, vosté/vostés, si). Ex.: Ell m'ha vist a mi. b) Si el complement directe és tothom, ningú, algú, altri, qui o el qual (aquest últim amb els respectius femenins i plurals) es pot usar la a per a introduir-lo. Hem correspost tothom adequadament. Hem correspost a tothom adequadament. c) Quan s'expressa una idea de reciprocitat: Estimeu-vos els uns als altres com us estimava Jesús. d) També es pot introduir el complement directe amb a si està desplaçat, especialment si va anteposat al verb. Ex.: A Joan, no l'afecten les teues crítiques.

2

160 d) En l'expressió de les dates no s'anteposa la a al dia. Alacant, 3 de març de 2003.

Quadern de Valencià Superior

e) Recordem que les locucions fixades a casa, a muntanya, a palau, a classe, a taula, etc., totes duen la preposició a. f) És un gal·licisme l'ús de la preposició a que, amb valor d'obligació, s'anteposa a un infinitiu. Quins són els temes *a tractar en la reunió? Quins son els temes que s'han de tractar en la reunió? g) És incorrecte també l'ús de la preposició a amb valor condicional. *A jutjar pel que sembla, ell és l'assassí. Si es jutja pel que sembla, ell és l'assassí. h) No s'accepta l'ús de la preposició a davant del nom de determinades professions per a indicar l'espai físic on les persones exerceixen la seua activitat laboral. És necessari intercalar els mots casa (o la forma reduïda ca), o altres de més específiques, com ara consulta, clínica, etc. Avui vaig *al metge. Avui vaig a cal metge. Avui vaig a la consulta del metge. He d'anar *al mecànic. Cal que vaja urgentment *al psiquiatre. i) Hi ha un conjunt d'expressions en què hi ha una tendència a utilitzar incorrectament la preposició a en lloc d'altres preposicions.

Jo sempre vaig molt *a pressa. Jo sempre vaig molt de pressa. Tinc por *a possibles represàlies. Tinc por de possibles represàlies. Aquest pastís fa gust *a maduixa. Aquest pastís fa gust de maduixa. Jo tinc el compte corrent *al descobert. Jo tinc el compte corrent en descobert.

Tot s'ho pren *a broma. Tot s'ho pren de broma. Heu de passar *a net la redacció. Heu de passar en net la redacció. Això és molt diferent *a com ho havia pensat. Això és molt diferent de com ho havia pensat. Han de fer-ho *a la força. Han de fer-ho per força. I *a molta honra! I amb molta honra!

Unitat 17. Preposicions I

161

6. La preposició amb
a) L'expressió acabar amb no és correcta en el sentit de acabar, donar (o posar) fi, anorrear, destruir, desfer, eliminar, matar, suprimir, etc. Els atemptats del mes passat *van acabar amb l'esperança de pau. Els atemptats del mes passat van posar fi a l'esperança de pau. Aquest home *acabarà amb la meua paciència. Aquest home m'acabarà la paciència. b) De manera semblant, no és correcte l'ús de poder + amb, expressió que generalment cal substituir per poder + infinitiu o, de vegades, sortir-se'n o altres verbs. Dubte que *pugues amb totes les maletes, jo t'hi ajudaré. Dubte que pugues portar totes les maletes, jo t'hi ajudaré. No sé si *podran amb tot. No sé si se'n sortiran. c) Tampoc no és correcte usar fer-se + amb en el sentit de aconseguir, haver, atrapar, etc.3 Pinochet *es va fer amb el poder mitjançant un colp d'estat. Pinochet va aconseguir el poder mitjançant un colp d'estat. d) L'ús de la preposició amb per a emfatitzar alguna cosa és un castellanisme sintàctic. *Amb el bon temps que fa i jo no puc anar a la platja (Con el buen tiempo que hace...) Tan bon temps com fa i jo no puc anar a la platja. e) En moltes locucions fem servir incorrectament la preposició amb per influència del castellà. És una despesa *amb càrrec als pressupostos del departament. És una despesa a càrrec dels pressupostos del departament. En comparació *amb el que tu fas, jo no faig res. En comparació del que tu fas, jo no faig res. Hi ha gent que naix *amb bona estrella. Hi ha gent que naix en bona estrella. *Amb relació amb el que parlàrem ahir, encara no puc donar-te una resposta. En relació amb el que parlàrem ahir, encara no puc donar-te una resposta.

3

Fer-se és correcte en el sentit de 'tenir relacions'. Ex: Maria no es fa amb el seu germà.

162

Quadern de Valencià Superior

7. La preposició de
a) La preposició de en sentit partitiu Quan un adjectiu qualificatiu es refereix a un nom sobreentés (o substituït pel pronom en) ha d'anar introduït per de. Vols taronges? En tinc *unes molt sucoses. Vols taronges? En tinc unes de molt sucoses. Un cas semblant en què s'ha d'usar de és en frases com la següent, en què el substantiu també és representat pel pronom en. Si no t'agrada aquest menjar, malament, perquè no n'hi ha d'altre. Si el verb i el pronom s'ometen, també cal mantenir la preposició de davant de l'adjectiu qualificatiu. De substitueix el nom sobreentés. Tenen dos fills petits i un *més gran que jo. Tenen dos fills petits i un de més gran que jo (fill se sobreentén) És veritat que teniu discos dels anys cinquanta? —Sí que en tenim, però no *tant antics. És veritat que teniu discos dels anys cinquanta? —Sí que en tenim, però no de tant antics (discos, se sobreentén) També cal usar de davant de noms anticipats o repetits en frases emfàtiques en què hi ha duplicació per mitjà del pronom en. *Carnisseries com la del meu germà, ja no en queden. De carnisseries com la del meu germà, ja no en queden.

b) Necessitar algú / *necessitar d'algú (recordeu que necessitar és un verb transitiu, és a dir, que porta complement directe i no pot portar preposició) Necessita *d'algú que l'ajude durant la mudança. Necessita algú que l'ajude durant la mudança. c) L'ús de la preposició de per a expressar una quantitat indeterminada és un castellanisme: Le dio de puñaladas hasta que murió. Li donà diverses punyalades fins que va morir. d) Davant d'un infinitiu amb valor condicional, no podem utilitzar de. *D'haver-ho sabut no ho hauria fet. Si ho haguera sabut no ho hauria fet. e) És un castellanisme l'ús de la preposició de davant d'un pronom personal fort. Jo *de tu no ho faria Jo que tu no ho faria.

Unitat 17. Preposicions I

163

Jo *d'ell sí que hauria venut la casa. Si jo fóra ell sí que hauria venut la casa. f) És també incorrecte utilitzar la preposició de per a introduir els diversos àpats del dia. Què hi ha *de dinar? Què hi ha per a dinar? g) En algunes expressions també és incorrecte usar la preposició de, ja que és un calc del castellà. Ha posat *de relleu la magnitud de la tragèdia. Ha posat en relleu la magnitud de la tragèdia. És un treball *d'encàrrec. És un treball per encàrrec. h) En alguns casos, reproduint la sintaxi castellana, hi ha una omissió indeguda de la preposició de. — en frases negatives, interrogatives o condicionals, per a unir res amb un adjectiu qualificatiu. Aquesta persona no té res d'especial. Si coneixes res de nou m'ho dius. — alguns adjectius requereixen l'ús de la preposició de per a adquirir la categoria d'adverbis. De segur que aprovaràs els exàmens. De primer cal considerar tots els inconvenients possibles. i) Per contra, hi ha alguns casos en què la preposició de s'utilitza sobrerament, copiant la sintaxi castellana. Acabem aquest assumpte una vegada per sempre. Acabem aquest assumpte *d'una vegada per totes. Prou farsa! Hem acabat. Prou *de farsa! Hem acabat.

8. La preposició en
a) Hi ha molts casos en què, partint de la sintaxi castellana, la preposició en s'utilitza incorrectament en lloc d'altres preposicions. Acabarem el treball de seguida. Sempre parla mig de broma, mig de veres. De conformitat amb el que disposen les lleis, no tens raó.

164 Tenen dos hotels de propietat. (*en propiedad) No m'agrada el lluç amb salsa. (*en salsa) Va pel camí d'engreixar-se. (*en camí)

Quadern de Valencià Superior

b) Davant de certs adjectius, es tendeix a formar innecessàriament locucions amb la preposició en: Quin és el seu pes brut? (*en brut) Ahir vaig caure redó en el llit. (*en redó) El meu amic beu massa. (*en excés) Si fem una anàlisi freda de la situació... (*en fred) c) També és sobrer l'ús que es fa de la preposició en en certes construccions. Quant al que em vas dir, no ho accepte. (*en quant)

Unitat 17. Preposicions I

165

Exercicis unitat 17
1. Corregiu, si escau, les frases següents. a) N'estic fart. No hi ha res que fer amb tu. b) A considerar pel que diu, no hi ha solució. c) El meu amic ha anat al dentista. d) França té por a possibles represàlies per parts dels EUA. e) Els paratges a fotografiar han estat elegits amb cura. f) He enviat al teu germà a per sucre, que ja no ens en queda. g) Vam observar als teus fills mentre jugaven. h) Els nord-americans es faran amb tot el món. i) j) Amb el dia que fa tan bo i tu no vols eixir de casa. Tres músics italians i altres alemanys tocaven una polca.

k) El meu germà necessita d'algun fuster per acabar la cuina. l) Què heu preparat de berenar, xocolate?

m) Jo de vosaltres no menjaria porc a l'Iraq. n) Avui he acabat, finalment, el treball d'encàrrec amb el qual em vaig comprometre. o) No patisques, arribarem enseguida. p) En quant a la pujada del preu del petroli, cal no exhaurir-ne les reserves. q) He comprat al Segle d'Or un moble del segle XVII. r) Aquesta paella fa gust a pollastre. s) El resultat de les proves és més positiu al que vam fer l'any passat. t) El consell ha fet propostes per ajudar i donar suport a l'alumnat.

u) Ha d'estudiar a la força, si no, no ho fa. v) Vaig conéixer a Tom Cruise. És molt diferent a com l'havia imaginat. w) No patiu, que George Bush acabarà amb el terrorisme internacional i tots viurem més feliços. x) Estigues tranquil, que segur que arribaràs molt lluny.

166

Quadern de Valencià Superior

y) No sé si els meus amics podran amb tot, tenen molts maldecaps. z) Jo visite sovint a la meua iaia. aa) Aquest espectacle no aporta res de nou.

2. Traduïu les frases següents. 1. El presidente ha puesto de relieve la gravedad del conflicto. ____________________________________________________________________ 2. Tenemos que enriquecernos de una vez por todas, dijo Henry Ford. ____________________________________________________________________ 3. No me gusta la ternera en salsa, prefiero la merluza. ____________________________________________________________________ 4. No vayas tan a prisa, que tienes tiempo aún. ____________________________________________________________________ 5. Jo de él no me lo pensaría tres veces. ____________________________________________________________________ 6. Hemos visto a tus padres muy bien de salud. ____________________________________________________________________ 7. Mis primos tienen tres pisos en propiedad. ____________________________________________________________________ 8. En conformidad con lo que expone el convenio, hoy es fiesta. ____________________________________________________________________

3. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us proposem: a) Fins a quin punt l'opinió pública (tant local com internacional) té un veritable pes polític? És veritat que té tanta força com per a fer canviar la política d'un govern? Penseu que l'opinió pública, al capdavall, està manipulada pels poders polítics, mediàtics o econòmics? b) Sembla que el soroll és molt perjudicial per a la salut. Penseu que s'hauria d'endurir la legislació al respecte? Fins a quin punt nosaltres tenim uns hàbits silenciosos? És veritat que el clima, els costums culturals propis, propicien conductes ben sorolloses?

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful