You are on page 1of 1

18

el 3 de vuit DIVENDRES, 7 D’AGOST DEL 2020

EDITA
Publicacions Penedès, SA REDACCIÓ:

Opinió
Papiol, 1 - 08720 PRESIDENT Judit Benages (Redacció Vilafranca)
Vilafranca del Penedès Pere Montserrat i Ferrer Tito Boada (Esports)
redaccio@el3devuit.cat Xavi Gonzàlez (Redacció Vilafranca i Cultura)
maquetacio@el3devuit.cat CONSELLERS DELEGATS Eva López (Redacció Sant Sadurní)
administracio@el3devuit.cat Xavier Freixedas i Fèlix Miró (Fotografia)
Domènech Anna Rafecas (Correcció)
Els escrits que publiquem a les planes d’opinió, (Àrea econòmica) Biel Senabre i Eloi Miralles (Col·laboradors)
així com qualsevol altre article signat, no són
forçosament compartits pel setmanari i només Joan Raventós i Pujadó Àngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetació)
reflecteixen el parer de qui els signa. (Àrea de la redacció) Ricard Vinyals (Redacció El Vendrell)

El drac de VNG i el rei JC Ciao, rei!


Salta la notícia dilluns a la llest i murri. El canvi produ- Vivim uns dies de grans con-
tarda: el rei Joan Carles se’n ït amb el nomenament de trastos, intentant fer la vida

El Penedès
va del país. L’anunci, que s’es- Suárez i tot el desmuntatge més normal o habitual pos-
perava fa deu dies, coincideix del Movimiento. La legalit- sible complint les mesures

Entretoc també
–a nivell personal–amb la re- zació dels partits, àdhuc el contra la propagació de la Co-
cepció d’un vídeo del drac de comunista (ERC va quedar a vid-19. També són uns dies en

existeix...
Vilanova passejant solitari la porta...però vindria Tarra- què les notícies sobre la pan-
per deu ciutats... Estranya dellas i acabaria marquès) i la dèmia del coronavirus ocu-
coincidència. convocatòria de les primeres pen les capçaleres informati-
La decisió de Joan Carles cul- eleccions democràtiques van ves arreu del món. Però això
mina uns anys – i, sobretot segellar el gran canvi. Ara no ha impedit que la marxa
mesos– de turbulències en- és en revisió critica per als d’Espanya del rei emèrit tin-
torn d’accions que havia fet qui no havien nascut o eren gui ressò mundial i hagi revi-
el rei quan regnava i, especi- canalla. fat el moviment antimonàr-
alment, quan ja havia abdi- Joan Carles ja no era el breu quic. Quan el raper Valtònyc
cat. Ara, per no deteriorar (?) ni el pallús. Era cordial, pro- es va haver d’exiliar a Bèlgica
més la corona que porta el per i, sobretot, trempat (cam- per injúries greus a la coro- Daniel Garcia
seu fill, marxa del país en una Toio Ribas pechano). Una anècdota local na en denunciar la corrupció
Peris
molt discutible solució... Les Periodista el retrata. A Sant Sadurní, dels Borbons no va generar
reaccions no triguen i a Ca- quan es va fer la celebració la mateixa expectació. Mal- www.danielgarciaperis.cat
talunya abunda més l’opinió de l’aniversari de la fil·loxera, grat tot, el govern espanyol,
critica i republicana de la ma- confessà als alcaldes de l’èpo- o si més no la part que encara
joria de polítics. Només PP, La incògnita és ca que ell preferia el vi al cava dona suport a la monarquia,
Cs i socialistes són moderats. “porque el cava da gases”... segueix negant que sigui una
L’any 1975, quan va morir
saber com es També s’explica que amb un fugida perquè no té cap causa Que tots els
Franco, ningú era monàrquic, resoldrà la fonda pet es va guanyar la confiança oberta. La qüestió és que nin-
ciutadans som
i aquesta opció la defensava dels companys de dormitori a gú s’exilia sense motiu. Ni la
poca gent. Tampoc es cridava
crisi política l’acadèmia militar. cobertura que en fa el Tribu- iguals davant la
amb entusiasme la tornada Ho explicava Baltasar Porcel: nal Suprem, en rebutjar adop-
de la república. Durant uns “Al rei només li interessa na- tar mesures cautelars contra
llei hauria de ser la
anys, els monàrquics llestos vegar i les dones!”. I se li ac- Joan Carles I, podrà evitar millor garantia de
i liberals –recordem Santia- ceptaven els hobbies. No se sa- que hagi de retre comptes
go Nadal a Destino i a l’escola bia de l’afany de fer fortuna pel presumpte pagament de
continuïtat
de periodisme – postularen àdhuc, com presumptament comissions en la construcció
la monarquia parlamentària sembla, seguint formes clan- de l’AVE a la Meca.
com en els regnes nord-euro- destines clàssiques. Ara, el Encara és més flagrant si te-
peus com una solució seriosa despit d’una dona ha desco- nim en compte les condem-
a la fi del franquisme. Va ser, bert els tripijocs. I tot se n’ha nes vergonyoses contra els
velis nolis, així. anat en orris. líders del procés i tot el pro-
Però Juan Carles era dit el breu Com la seva rebesàvia Isabel cediment per portar-los a la
en la premsa clandestina i di- II, amb qui tant coincideix: presó que es va iniciar a partir
buixat a Treball (PSUC) com temps de canvis, comissions de l’1-O. Tots aquests esforços hauria de ser la millor garan-
una marioneta en mans de a dojo, luxúria, caràcter pla- a minimitzar les llibertats no tia de continuïtat. Si aquesta
Franco. Entre el catalanisme ner... exili. Ella va anar a Pa- esborraran el debat per a un condició clau de la democrà-
moderat també era vist així... rís. Joan Carles a la Domini- canvi de règim que deixi pas cia no es pot donar és perquè
Eren quatre gats els monàr- cana. Calia? a la república. Com sempre, s’intenta evitar l’inevitable.
quics, i dels grups franquis- El drac solitari vilanoví torna la por entre els partidaris de L’excusa de l’estabilitat ins-
tes hi havia nuclis durs del al cau amb un missatge, “Hi la corona és que la manca titucional per afrontar la cri-
falangisme que el 1975 en- tornarem”, al·ludint a les fes- d’aquesta institució afavorei- si ja no serveix. En veurem
cara li deien a Juan Carles el tes majors. La fonda crisi que xi la disgregació del territori, molts més episodis, d’aquest
que ell mateix va explicar a manifesta la marxa de Joan que consideren tan unit. La serial, que sembla haver co-
Santiago Carrillo: “Em feia Carles com es resoldrà? Els condició que tots els ciuta- mençat ara però que porta
el pallús”. Tot i això, va sortir dracs foragitaran les àligues? dans som iguals davant la llei moltes temporades.

Fotogrames Potser millor que tremolin una mica els polsos...


de vilanies “Sin que me tiemble el pulso”, una frase performativa de la fermesa en l’exer- La causa és múltiple: una del tot justificable, pel que fa als protocols d’actuació
cici de l’autoritat, que traduïda al català reapareix cada vegada que el fleuma sobre la pandèmia, que sempre fan aigües per algun lloc. Per això cal fer pinya
vicari que fa president de la Generalitat en vol representar el paper. d’esforços entre nivells institucionals.
Quan el sento m’esgarrifo perquè m’imagino garrotades de tancaments peri- És aquí precisament la causa més difícil de corregir: la incapacitat de renún-
metrals, confinaments, restriccions al consum cultural, al lleure. Si predomi- cia al programa màxim (d’amnistia per als presos i referèndum d’autodetermi-
nés la responsabilitat sobre l’autoritat en les aŀlocucions s’exposarien l’inventari nació) s’ha d’expressar en desconnectar del lleial ministeri de sanitat, en fer
de mesures preventives i de respostes dels serveis públics de salut que, passat campana a la conferència de presidents de les nacionalitats i regions; les línies
l’estat d’alarma, han tornat a la competència exclusiva de la Generalitat. Podem vermelles inconscients amb els “unionistes”, en subordinació dels principals
assajar paraŀlelismes: el nostre distanciament social són també els nostre fons ajuntaments metropolitans. Quines penques considerar lobbis els agents eco-
de reserva de llits a UCIs; la nostra asfixiant mascareta esdevé respirador als nòmics que viuen amb l’aigua al coll, tan lluny de les magnífiques retribucions
hospital; el TOC de rentar-se les mans en dèria de rastreig de contactes. del nostre executiu (bruts anuals: 153 mil € el president; 115, els consellers;
Si l’agitador - que vicàriament ens presideix - durant aquelles setmanes en lloc 90 mil € el segon nivell)
Fonxo Blanc de contraprogramar Pedro Sánchez s’hagués adonat de com emergien federalis- Quan la conselleria de sanitat tingué com a titular del quadrienni Boi Ruiz es van
Professor jubilat mes i concertacions socials ara ho practicaria: amb els nostres ajuntaments i amb perdre 1.100 llits i 2.400 en personal; 1/6 del pressupost. El de sanitat d’aquest
de l’Eugeni d’Ors els sectors econòmics; sobre els quals perjudica, més que s’hi coordina i negocia, 2020 encara era -136 milions d’euros el de 2010. No va tremolar el pols per a
com a mètode previ de decisió. retallar; i quan s’hi alçà el 15-M una protegida oficial ANC i la reconversió in-
Anem pel mal camí de la desafecció envers el nostre autogovern de la Generalitat. dependentista de Mas & Homs van desviar-nos l’atenció pels segles dels segles.