You are on page 1of 24

PLAERDEMAVIDA - 65

Revista de cultura i opinió de Bonrepòs i Mirambell


ESTIU 2020

Opinió

Notícies

Entrevistes

Estudis

Testimonis

Reportatges

Creació

Llibres

Comunicació

El que defenso és només que fins i tot els esdeveniments més


Slavoj Zizek.
horribles poden tenir imprevistes conseqüències positives.

www.macarella.org
L’AIXETA

Distàn
Fa dies alguns advertien o subratllaven no confondre cies
distància física amb distància social. Per raons sani- seguirà finalment la descoberta del rostre o a l’inrevés.
tàries caldria mantenir la primera, però no la segona, Igual les relacions sexuals són d’aquelles relacions
sobretot si parlem en termes de salut democràtica, humanes que s’han vist afectades seriosament pel
tan òrfena d’autoritats que la defensen en aquesta confinament, que se’n parla no és cap secret, també
hora greu. Començant pel cap del comandament únic es diu que ha augmentat el consum de “porno”, no
se’ns ha insistit una vegada i una altra amb aqueixa només del paper higiènic o després de la cervesa i els
segona distància (la social), sense oblidar el freqüent aperitius. Es diuen moltes coses. Vist el panorama, a
rentat de mans, amb sabó o solucions hidro-alco- les pròximes desfilades de moda no descartem la in-
hòliques, pràctica amb la que hi ha que anar molt en corporació dels accessoris COVID-19 als models de
compte en un temps no massa llunyà, encara, d’uns roba a lluir a les passarel·les, alguns models ja són
altres d’infausta corrupció generalitzada. al carrer, entre nosaltres, i de debò: hi ha nivell. Bo,
Cada vegada que em pose mascareta per eixir al món que per les seues mascaretes els/les coneixereu diu
exterior, tinc la impressió de cobrir-me el rostre com el senyor o la senyora.
si anés a atracar una sucursal bancària. Quina por, a Certament que els ulls guanyen protagonisme a cos-
cara tapada com que alguns ja no gosen ni dir bon ta de nassos i boques, i que el seu atractiu es veu
dia o les mirades ja parlen per elles mateixes, sense potenciat en aquesta fase novament primitiva de les
necessitat alguna de paraules. La limitació de la ges- nostres noves vides, una amenaça clara per a les clí-
tualitat del rostre portarà cua i un intueix que molta niques d’estètica especialitzades en endreçar llavis
desconfiança. El gran ninot de la falla de la batllia de i conductes respiratoris. Alguns escriptors, algunes
València d’enguany va ser cobert ràpidament i pre- escriptores ja s’han referit a la ratlla del complement
ventiva amb una mascareta en desconvocar-se les facial en termes semblants a la ratlla dels estiuencs
festes josefines, tot un avís a navegants, si no hem banyadors, en tornar de les no-vacances d’aquest
entès aquests mesos les festes majors esdevenien estiu corona-víric la podrem lluir com a marca de
de risc igual no hem entès res. la felicitat. Perquè això sí, la gent està ja a punt per
Amb la mateixa insistència que es demanava a la tornar a les platges, gent gran allà, famílies amb
gent no es menejara, es proclamava que les merca- criatures sector C, banyistes solitaris/solitàries sec-
deries no podien deixar de moure’s. Aquest era un tor S, els ajuntaments ja hi treballen i els socorristes
dels “discursos força” de no poques institucions no exploren com maniobrar en cas de demanda d’auxili
fa tants dies. Ací no hi havia distàncies, tampoc per dins l’aigua marina amb possibles banyistes sospito-
a contenidors i tota mena de mitjans de transport. sos: hi haurà boca a boca?
Evitar el desabastiment esdevenia prioritari durant els I sembla tornar el vehicle privat amb força, que ja ha
dies del tancament més exigent de la població, no baixat massa la contaminació i hi ha recorregut per
teníem perquè patir per la manca de productes als empastifar l’atmosfera de nou, això que algunes au-
prestatges dels supermercats pròxims: això mai, mai. toritats veient-s’ho vindre han continuat tossudament
Assumits la mascareta i els guants protectors, la dig- l’ampliació de voreres i carrils bus i taxi. Quan es va
nitat no tornarà a ser la mateixa. Un es pregunta què anunciar que la gent podria tornar a passejar man-
passarà amb aqueixos enamoraments que demanen tenint les distàncies, alguns es van preguntar: per on?
una besada apassionada, sense mascareta és clar, Amb la mort confirmada del primer gat per coronavi-
ara i ací. A la retirada apressada de la roba interior, rus es confirmà que la malaltia no entenia de territoris.

2
EL SENTINELLA D’OCCIDENT

Obres del
pintor Lluch

El pintor Vicent Lluch dóna nom a un


dels principals carrers de Bonrepòs i Mirambell;
consegüentment, sembla adient comentar, ara
i ací, les seues obres més destacades.
Apunt biogràfic. Vicent Lluch (Moreno?)
naix a Bonrepòs i Mirambell en 1771 i mor en 1812. ∙∙ Sis llenços de la Verge del Pilar. Emmarcats en
L’1 de juliol de 1791, fa de padrí en el bateig del fill unes elegants motllures en forma de medallons i
de Rosa Lluch Moreno, el xiquet Vicent Salvador situats damunt dels arcs que donen accés als sis
Ros Lluch; possiblement germana i nebot del pin- altars laterals de l’Església de Bonrepòs. Els tres
tor respectivament. Fou nomenat Acadèmic de Mèrit llenços de la part esquerra il·lustren el miracle de
de l’Acadèmia de Sant Carles de València en 1804 la Verge del Pilar a Bonrepòs: incendi d’una barraca
gràcies al quadre Fugida de Lot. Tal vegada, com i processó, els llauradors demanen ajuda a la Verge
s’apunta al registre de l’esmentat bateig, Vicent Lluch i Santiago Apòstol fa d’intermediari, l’aigua del riu
s’havia establit al barri de la Parròquia de Sant An- va a contracorrent i així s’aconsegueix apagar el
dreu a la ciutat de València. Entre altres coses, queda foc de la barraca. Els tres llenços de la part dreta
per aclarir si la defunció del pintor té relació amb la també representen escenes associades a la Verge
guerra esdevinguda entre 1808 i 1814. del Pilar: Festa d’Acció de Gràcies, Aparició a
Saragossa i Coronació.
Obres pictòriques de Vicent Lluch:
∙∙ Verge del Pilar. La Mare de Déu i el Xiquet
∙∙ Noces de Felip III amb Margarida d’Àustria.
apareixen rodejats d’angelets (querubins).
L’enllaç tingué lloc a la Catedral de València el 18
d’abril de 1599 i fou oficiat per l’Arquebisbe Joan
de Ribera. El quadre de Vicent Lluch, custodiat
al Museu de Belles Arts, ens mostra el casament Referències bibliogràfiques:
a l’altar major de la catedral. A la banda superior, -- Plaerdemavida número 17. Pàgines 6 i 7. Alexandre
s’entreveuen les portes del retaule; dotze taules Ros, tardor 2004.
rectangulars que representen els Gojos i la Vida -- Gran enciclopedia de la Comunidad Valenciana.
de la Mare de Déu. A la franja central, el clergat Volums 6 (pàgina 315) i 9 (pàgina 170). Diversos
i els contraients. A la banda inferior, la noblesa autors, any 2005.
cortesana. -- Una mirada al pasado. Pàgines 92-95. Trini Nicasio,
any 2008.
∙∙ Incendi de Sodoma i Gomorra, fugida de Lot
-- La Catedral del Santo Cáliz. Pàgines 54-56.
amb les seues dos filles i consort qui, per haver
Diversos autors, any 2014.
girat la vista a l’incendi, quedà feta estàtua de
-- Año de gracia 1755-2015. Pàgines 23 i 131.
sal. Episodi recollit a l’Antic Testament; llibre del
Diversos autors, any 2015.
Gènesi, capítol 19, versicles 1-38.
Santi Ros
3
MOLT PROP

En el vintè aniversari de l’Associació


Cultural Macarella ens unim a la celebració
mundial del 250 aniversari d’aquest genial
compositor de música.

Carrer de
BEETHOVEN

Moltes ciutats d’Europa tenen un indret dedicat a aquest ex-


cepcional i singular músic que ha fet, fa i farà gaudir de la
sublimació musical tantes generacions, i les esdevenidores.
València el té present als carrers des d’un acord municipal
(4-XI-1979) destinat a les noves urbanitzacions per a cases
de pisos que es construïren en terrenys de l’antiga horta de novació en el seu concepte, la seua influèn-
Patraix, on estava la popular casa Sardina, prop del curs de la cia en els posteriors compositors fou molt
Sèquia de Favara, Districte Jesús-Hort de Senabre. palesa; tècnica que transformà els nous
Nascut (16-XII-1770) a Bonn (Renània), Ludwig van Beethoven, moviments de la música culta occidental,
extraordinari i famós compositor alemany, d’origen flamenc, que també va repercutir en l’oriental: 32
morí (26-III-1827) a Viena (Àustria). sonates, concerts amb solistes instrumen-
tals i de cambra, quartets, lieders, peces per
La seua popularitat mundial és tan gran que existeixen per-
a piano, misses, l’òpera Fidelio i en especial
sones que coneixen el seu cognom, però ignoren que, a
les simfonies, des de la 1a (Viena, 1800)
principis del XIX, féu una de les més grans aportacions al
fins a la 9a (Frankfurt, 1825), declarada
bell so de la música en escriure partitures musicals per ser
aquesta Patrimoni Mundial de la Humanitat
exe­cutades, per primera vegada, per grans orquestres des-
per la UNESCO (20-XII-2002), el seu quart
tinades a un públic més nombrós i popular. Les audicions, en
moviment fou adaptat el 1972 com a himne
aquells temps, estaven centrades en l’auditori reduït i selectiu
europeu amb el títol Himne de l’alegria. La
de les denominades classes privilegiades de la cort. Fou un
seua completíssima i àmplia obra és de re­
dels grans precursors del romanticisme musical, amb una in-
pertori constant i usual en totes les grans
formacions orquestrals del nostre planeta.
La seua dilatada i dificultosa vida íntima i
social es pot trobar en les moltes biografies
que s’han editat, una de les més llegides
i consultades pels que veritablement es-
timem la música amb majúscules. Gràcies
Beethoven.

Rafel Sena, un, entre tants, admirador

4
DES DEL CARRER MAJOR

Reflexions arran d’una


pandèmia
La situació viscuda amb la irrupció del COVID-19 ha sigut les huit, la mostra de voluntat d’eixir d’aquesta situació,
tan surrealista que de vegades tinc la sensació d’estar dins també la cançó “Resistiré” del Duo Dinámico s’ha convertit
un somni que, malauradament, s’ha fet realitat. en tot un himne de la pandèmia a l’Estat espanyol.
Un dia, estant a casa i mirant el telenotícies escolte que En els moments en els que estic escrivint aquest article tot
a una ciutat de la Xina, Wuhan, hi havia un virus tan con- el món està a casa evitant el perill de què el virus s’escampe
tagiós que en 10 dies hagueren de construir un hospital per i morint gent cada dia... sabrem algun dia què ha passat
tal d’atendre a tot el món, hi havia tanta gent contagiada realment? Crec que jo ja no m’enteraré, però estic segu-
que no sabien on posar-la. Tots els dies arribaven noticies ra de què els meus fills o nets acabaran sabent la veritat
gravíssimes d’aquell país llunyà, tan llunyà que pensí que d’on ha eixit aquest virus. Ara mateix no puc llevar-me del
el que estava passant allà no anava amb nosaltres. Però cap que açò tan greu siga fruït de la casualitat, dóna molt
com va córrer eixe virus! El COVID-19 es va expandir fins que pensar, doncs molt al principi d’aquesta pandèmia es
que arribà a Europa, concretament a Itàlia (com de propet va dir als noticiaris que a Wuhan hi ha un laboratori, un
estava ja!), tan propet que de seguida ens atrapà. I ens dels més grans del món, on ningú sap exactament que
atrapà amb la seua gravetat, privant-nos de la cosa més s’investiga, la mateixa gent que hi viu ho afirma. La cosa
preuada que té l’ésser humà: La llibertat. per tant, hui per hui, no està gens clara.
Va ser aleshores, a més a més, quan vaig adonar-me’n que Durant la guerra, abans que els avions dels nacionals
m’havia fet major: Era una persona de risc. Les persones vingueren a llançar les seues bombes, passava un avionet
com jo mateixa, majors de 60 anys, havíem de quedar-nos conegut com “la pava”, avisant a tots els pobles per a què
a casa pel nostre bé i encara que hi hagué un confinament tot el món poguera anar-se’n al refugi. Fins que els avions
generalitzat, els fills, per protegir-nos, eren els qui eixien no havien acabat de fer la seua horrible feina la gent no
fora a fer les coses necessàries com, per exemple, la com- eixia del seu cau. Dic açò, perquè si una guerra és greu,
pra i evitar, així, el nostre perill. Aquesta ha sigut una de aquesta pandèmia pense que ho ha sigut encara més, tot
tantes coses dures que ens han passat. i que en aquest cas ningú ve a avisar-te del contagi.
L’altra ha sigut la suspensió de les falles, quins dies més Pense que alguna conclusió traurem, per la meua part
trists... quant vaig plorar el dia de l’ofrena... des de ben espere d’aquest fet isquem més humans, més sensibles
menuda he anat sempre a les falles a vore aquest acte: davant els problemes dels altres, més solidaris, que ens
els vestits, la flor, la música, la Mare de Déu dels Desem- adonem ens necessitem i el més important: Que cuidem la
parats, hi haurà coses més boniques??!! L’endemà, dia de vida i el planeta, doncs són el millor que tenim.
sant Josep, va ser un dia molt trist també. Primer fou el Tant de bo també les famílies isquen més reforçades, per-
sant de mon pare i el meu germà, ara del meu home i què ens han fet molta falta els nostres fills, germans, amics
el meu fill, sempre hem celebrat eixe dia en família, però i coneguts. He patit per tots i cadascun d’ells, supose que
aquest passat mes de març va ser el primer any que el vaig quan puguem tornar a ajuntar-nos per fer-nos el primer tal-
passar sola amb el meu home, supose que va ser un dia ladet, la primera cerveseta i el primer brindis amb vi o cava
tan estrany per a tanta gent com ho va ser per mi. serà la cosa més meravellosa del món. Que tot açò passe,
Tanmateix, cal dir que les persones tenim una capacitat però que mai oblidem allò que hem trobat a faltar. Besos
d’eixir de les dificultats i voler créixer extraordinàries, per per a tota la gent que he estranyat durant estos dies.
això, sense més, un dia algú tingué la idea d’eixir als bal- M’agradaria enviar des d’ací un record a eixos vel-
cons a les 20:00h a aplaudir a totes eixes persones que lets que passaren una guerra, fam i penúries i ara
ens estaven cuidant de totes les maneres possibles, sense els mata en la més absoluta soledat un altra guerra
mitjans, arriscant la seua vida... i a partir d’eixe moment silenciosa. D.E.P..
tots els dies, a tota Espanya, la gent eixia als balcons a fer
l’agraïment. Però, no sols han sigut els aplaudiments de Una bonrepostina
guapa i fina

5
VINT ANYS

Vint anys fent


Macarella
Amb motiu del vintè aniversari de l’Associació Cultural
Macarella de Bonrepòs i Mirambell, publiquem els següents
articles escrits per commemorar-lo, tot convidant-vos a
sumar-vos a la iniciativa. Per molts anys!

Cal celebrar-ho

Moltes persones manifesten els seus ideals


en la intimitat familiar o en cercles reduïts, però
fer-ho mitjançant la lletra escrita impresa, que
sempre es manté i perdura, és eina que les
distingeix, ja que adquireixen un compromís amb
l’entorn on viuen. Un risc que comporta treball
constant, però no desproveït d’il·lusió i esperança
per un futur millor i, com no, una raó per viure.
Això és el que ha mantingut, durant vint
anys!, el col·lectiu associatiu cultural de Macarella
de Bonrepòs i Mirambell.
Com a col·laborador m’identifique i augure
unes quantes dècades més, si els continuadors
tenen el mateix entusiasme, això espere.
Entre tots ho farem tot !!!!

Rafel Sena

6
VINT ANYS

Ara que fas vint anys.


Amb el ressò encara als oïts d’aquells dies més durs
de quarantena, quan la malaltia alcançava el seu punt àlgid,
se’ns repetia seguit que d’aquell confinament eixiríem més
forts com a societat, que esdevindria més solidària, més
humana en definitiva. Doncs ara, amb els ulls del temps —en
poc temps—, podem vore quant equivocats estàvem. Soc
pessimista. Si hem canviat no ha sigut a millor, tot el contrari,
la meua percepció és que cada volta les mostres d’odi se’ns
fan més quotidianes, i això fa por. Que prompte oblidem el
junts podrem, que fàcil canviem d’herois, amb quina facilitat
igual que ens desfem aplaudint passem a la crítica visceral.
És per això que complir vint anys fent cultura té tant de
valor. Amb els índexs de lectura més baixos d’Europa, amb
la cultura cada volta més assetjada per la vessant fosca de
la societat —diguem-ne societat, diguem-ne sistema; ja he
comentat que estic pessimista—, que l’Associació Cultural
Macarella s’hi haja mantingut activa vint anys és un goig, un
èxit del qual devem estar ben satisfets, perquè estes són
les iniciatives que ens fan avançar, créixer com a col·lectiu.
Serrat cantava: «Ara que tinc vint anys / Ara que encara
tinc força / Que no tinc l’ànima morta / I em sento bullir la
sang...». Així, ara que en fas vint no pots defallir: molta força
i per molts anys més Macarella! Que puguem dir, com també
va cantar Serrat: «Fa vint anys que tinc vint anys / Vint anys
i encara tinc força / I no tinc l’ànima morta / I em sento bullir
la sang...» i que els que vinguen darrere, com Serrat, encara
canten això de «Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc
vint anys / I encara tinc força!».

Manel Hurtado

7
NOTÍCIES DE MACARELLA

A manera d’introducció, volem dir-vos que la pandèmia


que hem patit ens ha dut a la suspensió de moltes
activitats del nostre calendari, tot i que n’hem realitzat
d’altres, com ara passem a comentar.

Club de Lectura online


2 d’abril

Comentàrem el llibre «Dos crímenes» de Jorge


Ibargüengoitia. Ho férem a través d’una aplicació
telemàtica i poguérem gaudir de les noves tec-
nologies: Una passada!

Activitats suspeses
No poguérem fer la festa i taller de catxerulos, així com l’excursió per l’Anell
Verd: Resta pendent. Igualment també suspenguérem l’excursió a La Jana-
Traiguera, una excursió plena d’història i vivències amb les oliveres mil·lenàries
d’aquest paisatge natural esperant-nos.

Passejada pel Palmaret


Primer diumenge de juny, dia 7

Férem, tot seguint la programació, la


Passejada pel Palmaret. Enguany, com
era d’esperar, amb un grup més reduït
de persones, però sense desaprofitar
l’ocasió de gaudir d’un dia assolellat, així
com de contemplar la natura d’aquest
racó de l’interior de la comarca.

8
NOTÍCIES DE MACARELLA

Primer pleniluni de l’estiu


Primer pleniluni de l’estiu. Igualment poguérem
passar un tros de nit en companyia del cantar de
les granotes i de la poesia que ens du, com anys
anteriors, al Pont Sec.

Una altra suspensió. Amb molta pena decidírem sus-


pendre la 26ª Foguera de sant Joan que havíem de fer
el 23 de juny. Una llàstima! L’any que ve serà.

Club de Lectura
26 de juny
I sí, el dijous 26 de juny, per fi, poguérem
reunir-nos, amb les precaucions que toca, per
tindre el primer contacte després de la pandèmia:
el del Club de Lectura. Comentàrem les lectures
que havia fet cadascú durant aquest període.
Miguel Ángel havia llegit l’últim llibre d’Ángel Ruiz
Zafón. Un record entranyable.

Activitats programades
Al Club de Lectura decidírem que el proper dia 10 de setembre comentaríem
el llibre Encara no és tard d’Andreu Escrivà: Animeu-vos a llegir-lo! Val la pena!
També tinguérem una reunió de l’associació i decidírem que enguany la Fes-
ta dels Melons la faríem el segon divendres de setembre, el dia 11. Per
acabar, del 18 al 25 de setembre, al vestíbul de l’Ajuntament, es podrà veure
l’exposició Carmelina Sànchez Cutillas.

9
NOTICÍES D’ACÍ I D’ALLÀ

Llibres
Dos llibres s’han publicat darrerament que fan referència, en tot o en
part, a Bonrepòs i Mirambell. En els dos ha tingut la nostra associació un
interès previ. Vejam: Al Club de Lectura, l’any 2017, el 25 d’abril, vam fer
el comentari del llibre Fer Harca. Històries medievals valencianes. A
la reunió van vindre els autors del llibre. Férem un soparet a Mirambell i
els animàrem a fer una història del poble. Mireu el Plaerdemavida 56. La
regidora de cultura d’aleshores, Rosella Antolí, que també és membre
del club, quan els historiadors iniciaren les investigacions, va fer les ges-
tions per poder editar un llibre i ací el tenim: De Carraixet a Bonrepòs
i Mirambell. Els orígens medievals d’un poble valencià. Els autors:
Vicent Baydal i Ferran Esquilache ens han fet una història documentada
dels orígens de Bonrepòs i de Mirambell. Cal llegir-lo.

Altre llibre
L’altre llibre que s’ha publicat fa
poques setmanes és La Postguer-
ra a les comarques valencianes.
L’Horta Nord i la partida judicial de
Xàtiva. L’autor que investigà la post-
La Covid
guerra als pobles de l’Horta Nord, Pau Acaba l’estat d’alarma per la Covid 19.
Pérez, vingué a Bonrepòs i Mirambell i Després de 98 dies d’estat d’alarma, que
contactà amb nosaltres, perquè li pre- suposava moltes restriccions de mobilitat
paràrem les persones a qui entrevistar. i moltes restriccions a les reunions de per-
Havia llegit els capítols que, sobre la sones, això ara s’ha suavitzat i ja poden vin-
guerra i la postguerra, publiquem al dre avions carregats de turistes a gaudir de
Plaerdemavida. Aquest llibre va ser les nostres platges. Diuen que ara la respon-
presentat on line el dia 28 de maig i sabilitat la tenim la gent, cada individu s’ha de
se’ns mostrà molt interessant. cuidar de no contagiar-se i de no contagiar.
Sempre hem actuat responsablement, els ca-
sos aïllats de persones que no han seguit les
normes són això: casos aïllats. Quan podrem
fer teatre? Quan podrem anar al teatre? No ho
sabem encara. El 25 d’abril per al valencians
Cant a Recer és jornada de lluita en què defensem els drets
que tenim com a poble. Enguany el lema és
El confinament per evitar contagis també ens ha privat d’un es-
Salvem la Cultura, el concert commemo-
deveniment molt important que es fa el segon dissabte de maig a
ratiu va fer-se per internet. La manifestació
Massalfassar, ací, a l’Horta Nord. És el Cant al Ras. Enguany, el
tradicional també va ser virtual.
15 de maig, quan feia la vint-i-quatrena edició, ha estat anomenat
Cant a Recer perquè tots els grups i persones que cantaven ho
feien des de casa, ben arrecerats, ben confinats. Per facebook
hem seguit el concert i hem gaudit de música i cant popular de
València, Catalunya i les Illes. Molt bé!

10
NOTÍCIES D’ACÍ I D’ALLÀ

Olis Cuquello
i la visita pendent
El passat 26 d’abril anàvem a fer una excursió a La Jana i altres pobles del Baix Maestrat per
visitar les oliveres mil·lenàries i conèixer un poc el paisatge d’aquelles contrades. El confinament
a causa de la COVID-19 ens va impedir fer la visita, però el treball del camp no para i tampoc
la persona que ens anava a fer de guia, Àlex Vilanova, jove agricultor i impulsor d’Olis Cuquello,
empresa que té per filosofia la producció i la venda d’olis a partir del respecte al medi ambient,
el tracte directe del productor al consumidor, la protecció del patrimoni arquitectònic i arbori
mil·lenari i la revitalització social i econòmica d’una zona que patix durament el despoblament.
Bé doncs, el passat mes de juny dos dels seus olis mono-varietals van aconseguir una medalla
d’or i una de plata al prestigiós concurs internacional Olive Japan. Així que no tenim excusa
per re-programar la visita quan es puga i mentrestant visitar el seu web www.oliscuquello.com
i fer una comanda a la tenda online per fer un tast dels seus olis, tot
i que, si passeu per allà este estiu, heu de contractar l’experiència
Vermut entre oliveres mil·lenàries.
Des de la nostra associació entenem que hem de donar suport a
estes iniciatives perquè posen en valor els productes de proximitat,
eviten el despoblament i mantenen vius els nostres pobles.

Contra el racisme
Manifestacions arreu del món contra el racisme i contra la brutalitat policial. Un
policia assassina per ofegament a un ciutadà nord-americà afro-americà, en George Floid.
La crueltat de l’acte, transmès per tots els mitjans de comunicació, va commoure la humani-
tat i moltes manifestacions contra el racisme s’han fet a tot el món. La veritat és que pel fet
de ser negre, o ser morè, o ser asiàtic, o ser homosexual, o ser pobre, o ser diferent, cap
persona humana no hauria de ser discriminada. Tot el contrari, hem de pensar que totes les
persones humanes tenim dret a una vida digna, a viure en pau, a vore créixer les nostres
criatures, amb alegria i seguretat. Les manifestacions sota el lema BLACK LIVES MATTER
ens han recordat el moviment ME TOO a favor del respecte i la llibertat de les dones, contra
la violència masclista. També el moviment FRIDAYS FOR FUTURE a favor de l’acció de
tota la humanitat contra l’emergència climàtica. La lluita per la igualtat de drets i oportunitats
per a totes les persones i la lluita per la vida del planeta no es poden separar i ens afecten
a tots i a totes.

11
80 ANYS DESPRÉS

Capítol XIII. 1940- 1942


Quan llegint els escrits de la Causa General, he vist que el dia 24 de maig de 1941
l’alcalde i el secretari de Bonrepòs i Mirambell escriuen al fiscal instructor militar, sr. Cas-
tro, que dos persones del poble estan a la presó de Llíria, Francisco Albert Ros i Ramón
Lluch Ros, me n’he recordat de la mestra Genoveva Pons Rotger, que va ser-hi també
empresonada, i que va escriure un llibre: Tres años de Antaño on explica la seua vida. En
aqueix mateix comunicat s’explica que José Ramírez Saball està complint condemna a la
presó de sant Miquel dels Reis. En aquest número de Plaerdemavida escriurem un record
d’aquestes dos persones: Genoveva Pons Rotger i José Ramírez Saball.

Genoveva Pons Rotger. (Biografia abreujada ex- en companyia de son pare, que donà com a resultat
treta del seu llibre Tres años de Antaño publicat el l’acusació d’Auxilio a la rebelión i l’empresonament al
1984 a Bogotà, amb una edició de 100 exemplars). centre penitenciari de Llíria: Genoveva a la secció de
Va nàixer a l’illa de Menorca el 1912. Quan tenia poc dones i son pare a la d’homes. Llegint el diari que,
més d’un any amb la família va traslladar-se a Valèn- d’amagat, va anar escrivint durant el temps en que
cia, ciutat on passaria la seua infantesa i joventut. estigué empresonada, l’emoció se’ns fa més i més
Son pare i sa mare treballaven l’artesania de la plata: intensa. Hi són descrites les penalitats que passen
Concretament feien moneders de malla d’argent. les preses, la por, la carència de menjar, la manca
Quan va tindre l’edat pertinent va decidir-se per es- d’higiene, la desesperació de moltes d’elles. Genove-
tudiar magisteri, carrera que cada vegada era més va ajuda a unes i altres, pateix per son pare, que està
prestigiada, sobretot quan arribà la Segona Repúbli- allí pres, i per sa mare que va a veure’ls sempre que
ca, l’any 1931. A l’Escola Normal de València va tro- té permís de visita. Algunes ex-alumnes seues, com
bar unes professores molt preparades que la influïren ara la Claudia, se les enginyaven per a dur-li cada dia
molt en l’amor a la cultura, el respecte a la infància i menjar calent, dolços i conhortar-la en uns temps
l’obertura als nous corrents pedagògics que venien durant els quals tampoc es podia mostrar solidaritat
d’Europa. Feu les oposicions el 1933 i anà a trebal- amb una persona presa política. De la primera presó
lar a l’escola pública de Llíria amb xiquetes
majors. Allí es troba una companya de treball,
Guillermina Medrano, amb la qual compar-
tirà idees polítiques i socials republicanes de
progrés i llibertat. Guillermina va ser elegida
regidora de la ciutat al febrer del 1936, quan
triomfà el Front Popular, lloc des d’on va dedi-
car-se a la millora de les escoles de València.
Genoveva, fent de mestra a Llíria, va ser una
activista cultural i política reeixida, sent traslla-
dada temps després, amb caràcter provisional,
a l’Instituto de Asistencia Social Gabriela
Mistral, a l’antiga Beneficència. Poc després
que les tropes feixistes entraren a València, va
ser denunciada per alguns elements feixistes
i va haver de comparèixer a un interrogatori Presó de Llíria.
12
80 ANYS DESPRÉS

Sant Miquel dels Reis, porta d’entrada.

de Llíria, que era una casa particular, la casa de Maru- i vexava Alfonso. Sempre amb l’ai al coll, explicaren
ja Domingo, passaren als porxos de l’ajuntament, els seus patiments a amics que s’havien instal·lat als
d’allí, primer els homes, i després les dones, ana­ Estats Units d’Amèrica. És en aquell moment, quan
ren a parar al Penal del Remedio. Serà més tard, a a Genoveva li proporcionaren un treball de professora
l’octubre de 1940, quan Genoveva anà a la presó de al Col·legi Americà de Bogotà. Arribà a Colòmbia el
dones del Convent de santa Clara de València, 12 d’octubre de 1952 i poc després reclamà el seu
on es dedicà a fer classes a les preses i a treballar a espòs i sa mare. Genoveva i Pepe van tindre una filla
l’oficina. En totes les circumstàncies va ser compren- el 1957. L’any 1979, 40 anys més tard, rep la reha-
siva i humana amb el seu tracte envers les dones del bilitació de mestra, Genoveva ve a Espanya i treballa
penal. Encara, temps després, va ser traslladada a la durant un any de mestra d’EGB. Demana la jubilació
Presó Provincial de Dones. Finalment, l’11 d’abril i torna a Bogotà on resideix la seua filla. Al país sud-
de 1942, va ser citada per patir el Consejo de Guerra. americà edita els llibres amb la memòria de la seua
És aleshores acusada de pertànyer a partits polítics vida: Tres años de antaño i Cenizas y rescoldo,
d’esquerra i de ser una mestra que podia influir nega- escrit per a Nuevas Raíces. Testimonios de mujeres
tivament en la infància i la joventut. En eixir del judici españolas en el exilio (traducció digital de l’original,
condemnada a sis mesos i un dia de presó, marxà a Mèxic, 1993, Joaquín Mortiz). Va morir a Bogotà el
casa amb sa mare, lliure, amb la condemna ja sobra- 1994 i actualment la figura de Genoveva Pons Rotger
dament acomplerta. Son pare aleshores encara con- és reconeguda i mostrada com a exemple de dona,
tinua pres a sant Miquel dels Reis. Ella trobà treball de mestra i ciutadana coherent, sempre solidària, sem-
comptable a una oficina i orientà tots els seus esfor- pre humana, sensible i sempre valenta en la defensa
ços a alliberar son pare. Per fi, el 1944, ix son pare de de l’ideal republicà.
la presó, però la seua vida lliure no va durar molt: Morí
l’octubre de 1944. El metge digué que les vexacions
Bibliografia: Pons Rotger, Genoveva, Tres años de
de què va ser víctima a Llíria li van causar proble­
Antaño, Bogotá, 1982.
mes greus al seu organisme. Genoveva va casar-se el
1947 amb Pepe Alfonso, company d’idees, que tam-
bé havia patit repressió. Els dos estaven fitxats i cada
vegada que l’autoritat franquista feia una batuda la
parella era violentada. La policia retenia, interrogava Roser Santolària
13
80 ANYS DESPRÉS

El meu iaio Sabal. El tio Pepe


JO EL RECORDE COM UNA PERSONA SERIOSA

El iaio Pepe va néixer a Sueca era fill de llauradors i quan va vindre


a viure a Bonrepòs i Mirambell va llogar un camp on plantava to-
maques, mentre treballava també al port de València. Va morir l’any
1970 al poble, massa jove, als 70 anys, perquè era diabètic i en
aquell temps les malalties cròniques es controlaven poc.

El meu iaio era una persona generosa, però tenia un al “Valle de los Caídos”. Allà va passar més d’un any
prompte fort encara que després no era ningú, era picant pedra i la meua iaia, tan atrevida, el va visitar,
un home treballador, senzill, molt apanyat. Li agrada- pot ser l’única vegada que va viatjar de jove, quan se
va anar al barranc a pescar granotes i anguiles, que l’emportaren es va quedar sola a casa amb les cinc
la iaia fregia després i estaven ben bones, també la filles, la menuda tenia sols 4 anys.
festa i, per damunt de tot, les paelles amb els a­mics La iaia Gertrudis era una dona afectiva, activa, alegre,
i la família. més valenta que gran. Va treballar per portar a totes
Amb els xiquets era carinyós, aquell temps, quan en- les filles endavant, buscant-se la vida com podia
cara no teníem TV, era temps de contes, d’històries... i sempre amb un gran somriure d’agraïment a tots
ell ens les contava desprès de sopar a la fresca del aquells que l’ajudaven. De ben menudes les xiquetes
carrer. Tenia una nebodeta que molt prompte comen- ja en amo, solament a canvi de menjar cuidaven xi-
çà a llegir i ell, molt orgullós, la feia llegir les “Dècimes”, quets, feien la bugada, cosien i aprenien. Algunes no
versets dedicats a les festeres que queien des dels pogueren ni anar a l’escola, altres el temps just per
coets durant les festes del poble. aprendre a llegir i escriure.
Treballava a la Colla d’estibadors del Port de València. Eren temps durs, de pors, mancances, tenien poc o
Mai no va matar ningú, el seu delicte va ser pertànyer res per menjar. Ens contaven que la meua iaia Ger-
a un sindicat: la CNT, sindicat majoritari i molt lluitador trudis, que era una gran cuinera, d’una pell d’abadejo
per les llibertats en aquells temps. i mitja colflor, amb algunes herbetes que recollia del
Com no havia de ser seriós després de passar tantes barranc, feia un arròs per xuplar-se els dits. Després
penúries i una vida tant malaurada i terrible? Però, a les 5 filles tragueren la seua ma i sensibilitat per la
casa mai ens contaven res del que havien passat: era cuina, i totes van ser bones cuineres. La meua tia va
per vergonya, per protegir-nos?, o simplement per ser una gran cuinera a París. Malgrat la vida tan dura,
oblidar i no condicionar més el nostre futur?... Tan se’n sortiren i mai perderen les bones maneres i el
sols pensaven a treballar per eixir endavant. Allò cert, bon gust de les coses.
i sí ho recorde, que hi havien secrets entre els grans, El nostre poble, com tants altres, estava ple d’homes
coses incomprensibles, que es parlaven a banda, i i dones valentes. La guerra va apagar aquella llume-
que a nosaltres els xiquets mai ens revelaven. Com neta que estes increïbles persones seguien per fer
una fotografia penjada a casa meua d’un xic jove, una societat més justa per a tots.
guapot, no ens deien qui era per no haver d’explicar Com es pot esborrar el record d’unes persones així?
allò que no volien. Més tard sabérem que era el meu
tio Pepe, germà del meu pare, que el van deixar morir
a la presó d’una malaltia greu, que possiblement te- (Açò són solament els records i opinions d’una neta,
nia cura a casa. de totes i tots els/les que encara té).
Als anys 40, durant la repressió, el meu iaio va estar
tancat a la presó durant 8 anys, fins i tot el portaren
Tere Monzó
14
TOTA UNA VIDA

Sobre l’abastiment
CURIOSITATS DELS
VENEDORS AMBULANTS
AL POBLE
Arrop i tallaetes
Recorde, fa més de 70 anys, l’any 1948, els meus
pares decidiren dotar al poble d’una nova tenda
d’ultramarins i productes bàsics per a la casa i al- Aladroc fresc!
guns per al camp, cosa que no va caure massa bé
entre els demés comerciants.
Posaren a la venda gènere d’ultramarins en gene­
ral, vi i licors a granel, carbó i derivats, pinso per
als animals domèstics (gallines, pollastres, ànecs,
conills, que solien criar la majoria de cases, i, fins L’esmolador
i tot, oques i titos), espardenyes de mudar i per
treballar (de careta, d’espart), alguns insecticides
(ZZ, GAMADIM, CRUZ VERDE) i altres productes El canterer
per al camp, en fi: un poc de tot.
La gent major, com jo, recordarà que, a més de les
tendes existents al poble, sovint venien venedors
ambulants i personal que arreglava objectes i apa-
rells diversos de la llar. El llanterner
Relacione, tot seguit, aquells venedors i venedores que
em venen a la memòria: -Venia un home que ens feia molta gràcia als xiquets i xi-
- La tia Joaquina, al principi a soles, després amb la seua quetes. Portava per a vendre pardalets de cera, que feia
neboda Lola, portaven peix des del Grau, en una cistella xiular quan els oferia, tot dient “Ploreu xiquets, que parda-
i passejaven el poble cridant a la gent i detallant la mer- lets tindreu”.
caderia. - També venia el salsero, que encara que sia en contra
- La platanera, cantava “dulces y maduros”. nostra, tenia bona clientela i, per tant, ens feia la “punyeta”
a tots els tenders.
- Una dona s’acostava venent rosquilletes i borreguets.
Tota esta gent, alguns de tard en tard, eren habituals i eren
- Altres arribaven oferint formatge blanquet i brullo.
esperats pels veïns del poble. Possiblement en faltarà algú
- Es portava amb una burreta arrop i talladetes i confitura per anomenar.
de Benigànim.
Per acabar, com anunciava, apuntar alguns dels qui repa-
- L’oliver es desplaçava amb un carret. raven objectes i aparells de la llar.
- El palillero, passejant el carrer i cantant “Palillos finos - El llanterner, que arreglava paelles, perols, safes, poals
yo traigo. El palillero, palillos finos yo traigo para el som- de zinc, però també gerres, llibrells, perols i cassoles de
brero, para el sombrero…” fang, paraigües i utensilis de llanda i ferro.
- El de les herbes aromàtiques i medicinals, cantava “Té - Altre que arreglava panys i deia “qui té claus i panys per
de muntanya, poleo, herbeta per la tos...” apanyar?…”.
- El tramusser. - També venia el tio Nel·lo, comprant paper i draps a canvi
- El castanyer “Castanyes torrades, calentes i bones. El de plats, gots, agulles de cosir, pinces d’estendre, etc.
castanyer que se’n va, amb les castanyes en la mà...”. - I el que comprava pells de conill, eixes pells que
- “Aladroc fresc”, deia un altre, que venia amb dos poals s’enganxaven a la paret per a què s’assecaren quan
carregat. matàvem algun conill.
- Venia també algú venent gambeta pels titos.
- El tio Juan, amb el seu carret portat a mà, cridava “El Quins temps aquells, de poca butxaca, quan amb no-res
TBO, cambio novelas”. ens apanyàvem! Curiositats que m’han vingut al cap.
- El tio Jaume, amb fruita i verdura, amb el carro i la mula.
Juan Orts
15
MEMÒRIA DELS CANTS

Memòria dels Cants i Música Religiosa 1a part

a Bonrepòs i Mirambell

CANTORS I CANTORES CANT GREGORIÀ


Volem que el present treball servisca d’homenatge El Cant Gregorià, anomenat així perquè naix a partir
als hòmens i dones del poble que posaren les de la reforma del cant religiós feta pel papa Gregori I
bases de la cançó, tant religiosa com popular; ja el Gran (mandat entre els anys 590 i 604), és un cant
que ‘ho cantaven tot’. Havien nascut a finals del ritual de l’Església Llatina; és la base de tot el cant
segle XIX i primer terç del segle  XX. Els hòmens religiós.
posaven cos i ànima, s’esforçaven; es deixaven els La Missa de Angelis, missa dels àngels, gregoriana
seus treballs, que eren el camp i la família, i li can- comença amb el cant introductori ‘Asperges me, Do-
taven un funeral molt solemne a qualsevol amic o mine, hyssopo et mundabor’:
veí. Les dones participaven cantant en maig (Mes
de Maria), en juny (Cor de Jesús)
i tots els dissabtes de l’any (la sa- ‘Asperges me, Domine, hyssopo et mundabor,
batina). lavabis me, et super nivem dealbabor.
Els cantors del poble eren els Miserere mei, Deus, secundum magnam misericordiam tuam.
següents: Joan Batiste Ros Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto;
Nicasio (dirigia el grup), Santiago sicut erat in principio, et nunc, et semper
Ros Nicasio (entonava), Antonio et in saecula saeculorum, amen.
Muñoz Sabater (tenor i solista),
Arruixa’m Senyor amb l’hisop i quedaré net,
Vicent Nicasio Ros (baix), Vi-
llava’m i quedaré més net que la neu.
cent Ros Molina (tenor), Alfredo
Ros Molina (tenor), Cosme Es-
Tingues pietat de mi, Déu, segons la teua gran misericòrdia.
teve Biot, Elies Guanter, José Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant;
Peris Ferrando, Miquel Sabater com era en un principi, ara i sempre,
i Pepico Sabater. pels segles dels segles, amén.’
Després, hi ha hagut un grup de
persones, algunes d’elles lligades
familiarment a les anteriors, que
ha continuat amb el cant coral
a la Parròquia de Bonrepòs i Mirambell. Àngel
Verdeguer és compositor, organista i director d’este
grup. Han interpretat, amb solvència, els cants que
corresponen en cada moment a la litúrgia. Llista de
les cantores: Loli Carretero Llopis, Lluïsa Juan
Ros, Trini Nicasio Traver, Júlia Ros Esteve, Pilar
Ros Huguet i Maria Pilar Traver Ros. De vegades,
han comptat amb l’ajuda de cantants professionals
com, per exemple, la soprano Yolanda Marín.

16
MEMÒRIA DELS CANTS

Després ve el Kyrie. ‘Kyrie eleison, Christe eleison’ és


una expressió en grec que significa ‘Senyor tingueu
pietat, Crist tingueu pietat’.
A continuació venen el Gloria, el Credo, el Sanctus
i l’Agnus Dei. L’expressió llatina ‘Agnus Dei’ equival
a ‘Anyell de Déu que lleveu el pecat del Món, tingueu
pietat de nosaltres… Doneu-nos la pau’.
En el moment de la consagració, el solista cantava,
amb molta devoció i fervor: ‘Oh Salutaris Hostia –
Uni trinoque Domino’, ‘Benedictus Dominus Deus
Meus’. Traduït del llatí: ‘Oh Cos de Crist; un sol Se-
nyor que integra Pare, Fill i Esperit Sant’ i ‘Beneït el DON JOAQUÍN MUÑOZ ROS
Senyor Déu Meu’. Fill del poble, es fa sacerdot l’any 1929. Era un entu-
siasta dels cants religiosos. En la dècada de 1950,
DÈCADES DE 1930 I 1940 fou coadjutor en la parròquia del seu poble. Ense-
L’any 1929 arribà un retor nou a la nostra par- nyava els cants, entre ells algunes nadales, que eren
ròquia: don Ángel  Capilla  Pérez. Hem escoltat la seua debilitat: Pangue Lingua, Adeste Fideles, Yo
que este retor, amb inquietuds musicals, comencà a soy el buen ramadán…
preparar un Cor Polifònic per a cantar. Després, el ‘Yo soy el buen ramadán
destinaren a Godella, un altre poble de l’Horta Nord. cansadito ya de andar
Malgrat la distància, un grup de persones de la nostra que guiado por la fe
parròquia el seguiren i anaven regularment a Godel-
a Jesús vengo a adorar.’
la, a peu o en carro, per a continuar assistint a les
classes de cant. L’any 1944, el retor don José Estel-
Les seues ensenyances de catequesi als xiquets i
lés Caballer fundà un Orfeó Parroquial a Godella i
xiquetes de Bonrepòs i Mirambell eren el dijous i el
a Massarrojos que donà a conéixer el cant coral pels
diumenge. Les classes es feien de manera didàctica
pobles de la comarca. Don José tenia la Llicenciatura
amb titelles que ell feia servir, tot molt entretingut.
de Cant Gregorià de Roma.
Feia que les festes de Nadal foren especials; tots
Entre els anys 1936 i 1944 estigué a Bonrepòs i portaven panderetes, simbombes… a l’església.
Mirambell un retor nascut a Xàbia, don Diego Ciu- Tots fent soroll per celebrar el naixement de Jesús.
dad  Bardisa. Acabada la guerra en 1939, el retor Fou l’impulsor de plantar betlems tant a l’església
reuní un grup d’hòmens amb ganes de cantar i els com a les cases particulars.
ensenyà la Missa de Angelis; és més, tots els feli-
La majoria de les dades escrites en este treball són
gresos i totes les feligreses acabaren aprenent esta
de transmissió oral des de temps immemorial. Hi
i altres peces musicals i les cantaven en les misses
ha dades de publicacions de programes de fes-
dominicals. Sabem que este retor tenia coneixe-
tes, d’esdeveniments festius diversos, de comuni-
ments musicals i bona veu de tenor; sabia tocar
cacions parroquials o del mateix Arxiu Parroquial.
l’orgue i, en conseqüència, feu servir l’harmònium
Altres dades han sigut aportades per descendents
del segle XVIII que encara tenim al cor de l’Església
dels esmentats cantors i cantores. Agraïm a tots
de Bonrepòs.
ells les aportacions fetes perquè es mantinga la
Don Diego Ciudad Bardisa fou destinat, amb càrrec de memòria d’allò que hui és història del nostre poble.
retor, al Monestir Presó de Sant Miquel dels Reis.
Des de Bonrepòs i Mirambell, els cantors anaven al
monestir presó per assajar els trisagis. Les xiquetes
Pilar Ciurana Muñoz
que acudien, escoltaven els cants i educaven l’oïda. amb la col·laboració de
Júlia Ros Esteve i Santi Ros

17
COMPTANT ELS VOTS

Capítols IV i V del recorregut que oferim pels


resultats electorals de les eleccions generals al
Congrés de Diputats al nostre poble
1986
La celebració d’eleccions un diumenge, el 22 de suport en 2,8 punts. Esquerra Nacionalista Valenci-
juny de 1986, l’organització de dues taules elec- ana en aquesta ocasió no obtindrà cap vot.
torals, l’oferiment de resultats de participació a les L’hereva del PCE, Coalición Izquierda Unida, serà la
14 hores (49,94%) i les 18 hores (66,02%), són sisena força més votada (35 vots, 2,06% del cens),
algunes de les novetats d’aquestes quartes elec- continuant el procés de pèrdua de pes electoral
cions del cicle que venim estudiant, tot seguint d’aquest bloc ideològic (3,29% del cens), que in-
les dades que ofereix el Ministeri de l’Interior. En tegrarien, a més, la Mesa para la Unidad de los
relació a les anteriors eleccions generals de 1982 Comunistas de Carrillo (9 vots), Unidad Popular
disminueix la participació, però es manté força alta, Republicana (5 vots), el Partido Socialista de los
per damunt del 80% del cens (81,33%), un cens, Trabajadores (que passa de 9 vots el 82 a 5), la
a més, que augmenta en relació a l’any 82 (1698 Unificación Comunista de España (2 vots), Partit
persones amb dret de vot), presentant-se un total dels Comunistes de Catalunya (0 vots) i el trotskista
de 17 candidatures a la demarcació provincial va- Partido Obrero Socialista Internacionalista (0 vots).
lenciana, número inferior a l’anterior convocatòria
electoral (20). L’estat havia ingressat a la Comuni- Com a novetat, entre les candidatures presen-
tat Europea a començament de 1986 i s’acabava tades, destacar la presència de partits dels dits
de celebrar el referèndum sobre l’OTAN, amb tri- ecologistes, així Los Verdes arreplegaran 3 vots i
omf del sí a l’estat (a Bonrepòs i Mirambell el “sí” Vértice Español Reivindicación Desarrollo Ecológi-
recolliria 674 vots (53,37% del cens) i el “no” 508 co 2, abastant un minso 0,3% del cens.
(40,22%)). Finalment, l’extrema dreta presenta una única
El partit més votat (PSOE) reuneix 688 vots (40,52% candidatura (va presentar-ne cinc l’any 1982),
del cens) i, tot i la fortalesa del suport, es constata Falange Española de las JONS que rebrà 3 vots
un descens respecte de 1982 de 7,37 punts per- (0,18% del cens).
centuals.
D’alguna manera les forces de centre-dreta es re-
organitzen després de la desaparició de la UCD,
essent la força més votada la Coalición Popular
(299 vots, 17,61% del cens) que pràcticament re-
produeix els de la coalició encapçalada el 82 per
Alianza Popular, més que duplicant vots el Centro
Democrático y Social respecte de la seua estrena
(passa de 40 a 98 vots), sumant 6 vots l’efímer Par-
tido Reformista Democrático, amb la presentació,
ara en solitari, del partit regionalista Unio (sic) Valen-
ciana, que, amb els seus 89 vots, serà la cinquena
força més votada. El conjunt d’aquests quatre par-
tits suposa el 28,97% del cens, percentatge supe-
rior a les eleccions de 1982 en 4,76 punts.
Significatiu és el pas de La Unitat del Poble Valen-
cià de quarta a tercera força més votada, amb 110
vots (6,48% del cens), formació que incrementa el
18
COMPTANT ELS VOTS

1989
Una altra vegada diumenge, el 29 d’octubre, el La Unitat del Poble Valencià perdrà suports re-
cens pràcticament no augmenta respecte de 1986 specte de 1986 (2,29 punts menys) i amb 73 vots
(ara 1700 electors/es, dos més), baixa un poc la serà la sisena força més votada. Esquerra Nacio-
participació (77,94%, per primera vegada per sota nalista Valenciana-URV torna a replegar suport
del 80% de les eleccions anteriors), es presentaran electoral (4 vots).
a la circumscripció valenciana 19 candidatures. Les candidatures verdes tornen a ser presents a
El PSOE guanya amb claredat (598 vots, 35,18% les generals (3) i augmenten sensiblement el re-
del cens), però continua perdent suports (5,34 colzament respecte de 1986 (amb un 1,76% del
punts des de les anteriors generals). Dins del bloc cens), en concret Los Verdes-Lista Verde 24 vots,
de centre-esquerra, crec es podria incloure amb Los Verdes Ecologistas 5 i Movimiento Verde 1.
totes les reserves que calguen, la candidatura Es torna a presentar Falange Española de las
Coalicio Socialdemocrata (sic) amb 3 vots. JONS, que perd un vot respecte de 1986, ara en
L’hereu de la Coalición Popular, el Partido Popular recull 2 (0,12% del cens).
d’Aznar, reuneix 235 vots (el que suposa un 3,79% Per acabar, apuntar que el Partido Humanista no
menys de vots respecte de 1986), la Unio (sic) Va- obté cap sufragi.
lenciana s’enfila a la tercera posició de les forces
més votades amb 169 vots (un 4,7% més que el
1986), baixen lleugerament els suports del CDS
(80 vots), i fa la seua aparició la Agrupación Ruiz-
Mateos (5 vots). Aquest conjunt de forces suposa
el 28,76% del cens, pràcticament els mateixos
punts que l’any 1986.
L’espai de l’esquerra, amb diverses formacions
com ve sent habitual, remunta posicions respecte
dels anteriors comicis (6,95% del cens, 3,66 punts
més que el 1986), notablement Izquierda Unida-
Esquerra Unida del País Valencià, que serà la
quarta força més votada (111 vots), obtenint un
suport molt minoritari la resta de partits: el Partido
Comunista de los Pueblos de España d’orientació
marxista-leninista aplega 4 vots, el Partido de los
Trabajadores de España-Unidad Comunista de
Carrillo 2 vots, el Partido Socialista de los Traba-
jadores 1 vot, el Partido Comunista de España
Marxista-Leninista i Alianza por la República no ob-
tenen cap vot.

19
VOCABULARI DE GUILLATS

“Hi ha gent que no vol sentir la veritat, i tant, però


9é això no és problema teu. Sí que ho seria pretendre
lliurament escriure sense voler anar al fons.”
Stephen King (Escriure. Memòries d’un ofici)

MISERICÒRDIA
MERDA
Vaig entrar per tal de seure un moment.
M’emprenya molt veure merdes de gos en-
Em trobava lleugerament marejat i va
mig la vorera, i aquest no és cap relat, és una
ser el millor lloc que vaig trobar: els
denúncia. S’ha de ser molt insolidari —anava
temples solen ser frescos. Estaven cel-
a escriure també molt ruc, però pobres animals,
ebrant l’eucaristia. A poc a poc em vaig
quina culpa en tenen— per permetre al teu gos
sentir reconfortat, així que en vaig eixir, i
cagar enmig la vorera i no replegar-la. Si, a més,
vaig deixar tot empantanat amb el braç
s’esdevé com en la meua, per on cada dia passen habitualment
estirat, esperant la pau, el meu veí de
dos invidents, amb el seu bastó blanc per guiar-se, i amb les seues
banc. En eixir, un pobre seia al banquet
sabates polides, t’emprenya, dic, encara més, si cauen a sobre
del pòrtic demanant amb el braç esti-
d’alguna d’aquestes mines, o merdes o caques, com vulgueu. És
rat, alhora que implorava misericòrdia.
indignant quin grau d’incivisme poden assolir algunes persones. Els
Vaig mirar a banda i banda del carrer i,
animals no en tenen la culpa, no els pot educar qui no té educació.
compadit, ho vaig fer: li vaig seccionar
Com tot: qui no siga confrare, que no prenga ciri.
la jugular amb el ganivet encara ensan-
MORALITAT gonat, amb un tall precís. No cal dir que
em tornaren els marejos i vaig haver de
Hi havia on llogaret on vivien dos llauradors. Un dia
seure en un banc del parc més pròxim.
que hi havia mercat al poble del costat, les dues
Mai m’acostumaré a veure sang.
mules alhora, la de l’un i la de l’altre, varen caure
malaltes. Amb el carro carregat, el problema era
com portar-lo fins al mercat. El primer llaurador,
amb bon criteri, optà per reunir la família i explicar- NATALICI
los la situació: “si el gènere no es ven avui mateix, Havia de ser el pitjor natalici de la
perdrem els guanys; haurem de tirar entre tots del seua vida, i ells, entestats a cele­
carro fins arribar al mercat. Serà dur, però no veig brar-lo. Només de saber que així
cap altra solució”, els va dir. El segon llaurador va podria acomiadar-se dels seus amics
reunir també la seua família i els va explicar que de tota la vida, mitigava l’enuig que ar-
tornaria un poc més tard, ja que hauria d’anar i rossegava ja feia uns dies, des del moment que
tornar al mercat tirant ell del carro. La dona i els van confirmar-li que se n’anaven a viure a l’interior. Ja
fills d’aquest es varen oferir per ajudar-lo, però no havia desistit de protestar, ho tenia assumit, però per-
en va voler, “això és cosa meua”, sentencià. Així, la què no podia quedar-se ací, a la seua casa de sempre?
primera família tornava al poble quan començava Perquè havien d’amargar-li l’existència d’aquella mane-
a fosquejar, tremendament cansats, però contents ra? “Que se’n vagen ells, si tant els agrada la ciutat. Que
d’haver aconseguit vendre tota la collita. El segon no hi ha telèfons? Doncs no! Han de portar-se’m amb
llaurador, arribà a casa ben entrada la matinada, ells, no em puc quedar sol”, mormolava. “Quines ba-
totalment esllomat i tremendament enutjat, ja que, janades que dius”, li deien. Això encara l’enutjava més,
en arribar al mercat, ja quasi no hi quedava gent que no el prengueren seriosament. Durant la festa tractà
i no va vendre quasi res. En arribar a casa, es va de mostrar el seu millor somriure; tot, pels seus amics
trobar amb la dona, a la qual, patint per la tardan- de l’ànima. De sobte apagaren els llums, l’entrada del
ça del marit, li havia entrat una reacció per tot el pastís provocà que un cor de veus desafinades ento­
cos. Estava molt alterada, per una banda, perquè naren un cop més “natalici feliç”. Llavors, pensà el seu
li picava tot; però a més, perquè s’havia passat el desig, que tenia molt clar quin era; després, agafà aire i
dia mormolant els xiquets el quals, alterats també bufà ben fort les cinc espelmes del pastís entre aplaudi-
perquè s’imaginaven com estaria patint son pare, ments, mentre els seus pares, davant seu, es mostraven
no paraven de discutir entre ells. incomprensiblement feliços.
20
VOCABULARI DE GUILLATS

NEGAR
El seu advocat els va dir que seria la millor solució: ho
havien de negar. Tot. Així que, com que no hi veien
NYESPLA
cap altra solució, ho varen fer. Varen negar-ho tot. El
major agafà el mall, s’enfilà cap al dipòsit i li va fotre 1. Veure galtada.
un parell de cops amb tota la força que va poder. Pel 2. Passejava tan tranquil pel carrer quan ella li va barrar
clivell va començar a brollar aigua fins que la mateixa el pas, en doblar un xamfrà, i li va soltar una nyespla
pressió va acabar rebentant el dipòsit. En uns minuts ben forta. Com si res, sense més explicacions, ella va
la granja era tota negada, no es va salvar cap pollas- continuar el seu camí amb cara satisfeta. Ell, encara
tre. Ja només calia esperar al pèrit de l’assegurança. atordit, desconcertat, palplantat amb una mà sobre
la cara, va veure com ella s’allunyava tranquil·lament,
amb un exemplar de Vocabulari de guillats sota el braç.

OASI
El camp era ple de gom a gom, més de quaranta mil ànimes empentant el seu equip.
L’empat semblava que no es desfaria mai, malgrat que el setge dels locals al marc
contrari era angoixant. Des del meu seient, el sol resplendent em feria la vista, els crits
ensordidors em turmentaven els oïts i les continues empentes dels meus veïns en botar
un cop rere l’altre m’estaven deixat bal-
dat. Com redéu havia arribat a parar jo ací? OBJECTIU
Vaig veure que les files més altes de l’estadi eren buides i cap Entre tots els companys, ell era el més
allà em vaig dirigir. Els jugadors semblaven formiguetes. Ales­ respectat. Els objectius més complicats
hores la vaig veure, tota sola, amb un llibre obert, aliena al portaven sempre el seu nom, era una ga-
que ocorria uns quants metres davall nostre. M’hi vaig acos­ rantia. El d’avui era dels més delicats que li
tar i vaig seure a la seua vora. Ni tan sols s’havia adonat de havien encomanat mai, però ja el tenia en-
mi, fins que va alçar la vista i en veure’m va dir: tre cella i cella. Amb tota la tranquil·litat del
—M’agrada vindre ací a llegir, corre un airet... món, va prémer el gallet, no va fallar. Ser el
I va continuar com si res. millor franctirador de tots no el torbava el
més mínim, l’enorgullia.
ÒRBITA
A la fi va divisar el seu objectiu al radar. Després
de quasi dos anys de viatge intergalàctic amb la
ONCLE
sola companyia de l’ordinador central, acabava
d’acomplir la major proesa a tot l’univers. A la Feia uns mesos que el pare havia portat un titot a
fi, les dues úniques civilitzacions interestel·lars casa. La idea era engreixar-lo per poder menjar-
crearien lligams d’unió. En principi, la terra no se’l la nit de Nadal. Però resulta que, alhora que
podria oferir gaire, era un planeta molt primi- l’animal s’anava posant més preciós, la família
tiu; però, amb el seu ajut, prompte estarien a també anava agafant-li més estima. La vespra del
l’altura. “Quin goig, quan descobririen la cura de sopar va arribar l’oncle de Suïssa per passar les
tantes malalties, fins ara incurables i totes les...” festes amb ells. Quan s’assabentà que l’endemà
De sobte, un so esgarrifós el va treure dels seus soparien truita de creïlles, burleta, no deixava
pensaments, un xerric metàl·lic que esmus- d’increpar els familiars per haver-se enamorat
sava. Desconcertat, va confirmar com un munt d’aquell animalot.
de deixalles —restes de satèl·lits desballestats —Animal que t’has de menjar, no li prengues
i demés andròmines espacials— orbitaven al a­fecte —deia amb sorna.
voltant de la terra i que, a més de complicar el
La nit de Nadal, l’oncle, inert, fet un bolic enmig la
fet d’acostar-se al planeta, li acabaven de ratllar
taula amb els ulls esbatanats, una poma a la boca
la carrosseria de la nau. Havien encertat amb els
i ben rostidet, estava a punt de ser trinxat. El titot,
càlculs per esquivar l’estació espacial i els dife-
que ja havia sopat, s’havia endormiscat al sofà.
rents satèl·lits, però amb açò no contaven. S’ha
de ser molt ruc per acumular el fem a la porta de Manel Hurtado
casa. Potser no seria una missió tan relaxada.
21
RESSENYES

L’esperit del temps. Quadern de


Martí Domínguez. Ca Perla.
Proa Manel Alonso.
Adolf, amant de la natura, descrita
Neopàtria
amb la precisió que coneixem a l’autor
en d’altres obres i articles de premsa,
deixarà inicialment la Viena natal per Algunes de les entrades d’aquest dietari ja les
culminar el seu recorregut acadèmic a havíem pogut llegir, crec, al desaparegut diari
la ciutat alemanya de Königsberg, on ocupa ni més ni menys digital La Veu. Manel hi exposa vivències, records,
que la càtedra del filòsof E. Kant; la narració el portarà més tard amb nom de persona, d’un tros sentit del país, co-
a la ciutat polonesa ocupada de Pose (Poznan), on pren part neixements diversos, matèria d’oblits i memòria,
activa en la política racial nacionalsocialista; i finalment al front de pors, de certa saviesa també, que configura
de guerra, a Bielorússia, com a metge, on viurà en primera línia l’espai físic i humà, el temps de la vida viscuda,
l’horror dels combats. La implicació dels homes de ciència en amb una determinació insubornable de qui es sap
execrables crims , no admet cap tipus de justificació, obres perseverant pesador de paraules. Saber-se d’un
com aquesta són un esforç per fer entenedor tant el procés lloc, d’un poble, d’un carrer, d’una casa, d’un
individual de participació en la seua concepció i execució, com temps no és tasca senzilla i l’escriptura, segura-
el col·lectiu, on la complicitat d’una societat lliurada a l’embogit ment, esdevé dedicació a partir de la qual identifi-
projecte dels seus líders la porta a un col·lapse terrorífic, revel- car-se, comprendre’s i comprendre als altres.
ant l’esperit d’aquell temps com quelcom absolutament me-
nyspreable i totalment reprovable.

Si aquest carrer fos meu.


Stefanie Kremser.
El vertigen dels dies. Edicions de 1984
Gustau Muñoz. Amb il·lustracions de la pròpia autora, el llibre és un carrer de car-
L’Avenç rers, un itinerari vital, un passeig en ocasions, que s’eixampla en
un bosc frondós o un mar de vida. El to autobiogràfic es barreja
Ric recorregut il·lustratiu per les inquietuds amb el to nòmada, d’algú que es busca en les geografies que
literàries, el pensament, les vivències person- l’han acollit, per on ha desplegat un jo que és tots els “jos”, cresol
als/familiars, fins i tot, d’una figura notable de colors diversos, altaveu de llengües amb les que dir un ésser
de l’edició, la traducció, el treball cultural, la complex, ric. L’ésser que es deixa entreveure entre línies es cerca
intel·lectualitat valenciana contemporània: Gus- a ell mateix constantment, l’impuls existencial és l’acceptació de
tau Muñoz. Sense oblidar els diversos reconeix- l’oferiment riquíssim dels indrets habitats, dels éssers coneguts.
ements a unes quantes personalitats que recor- La riquesa d’una persona són totes les que ha sigut, és el tresor
ren les fulles del volum, l’acostament a episodis que s’amaga en una caixa forta que custodies fidelment, de la que
recents de la història més pròxima, a àmbits ignores la combinació per obrir-la. Reivindicació de la possessió
com ara l’universitari, l’editorial valencià. preuada, ans que de la propietat fortificada.
22
23
Tres mesos que tenim Covid
contagiosa malaltia
produïda per un virus
que s’ha cobrat moltes vides.

Per aturar els contagis


hem estat tancats a casa
durant dos mesos i més
només a per menjar i farmàcia.

Quan han minvat els malalts,


han obert treballs i tendes.
Podem també passejar,
fer esport i reunir-nos
i anar cap als restaurants.

Per a mitjans juny podrem


anar al cine i teatre
als concerts i festivals
sense omplir tota l’entrada
perquè encara viu el virus,
i alguna gent contagiada.

Mentre el trànsit ha frenat


en un seixanta per cent
en el mateix percentatge
ha perdut contaminants
tot l’aire que respirem.

La natura s’ha expandit


on la humanitat pressiona
hem d’aprendre la lliçó:
Si volem l’espècie humana,
viure sobre aquesta terra
frenem contaminació,
cuidem oceans, marjals,
fonts, pastures i boscos.
Carbó i petroli, ja prou.
I l’explotació dels pobres,
que no acaparen uns quants
les riqueses del planeta.
Que tots som humans, o no?

Hem fet el Plaerdemavida 65 Col·labora


Textos de: Lluís Antolí, Lluís M. Antolí, Rosella Antolí, Pilar Ciurana, Manel Hurtado, Teresa
Monzó, Juan Orts, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolària i Rafel Sena.
Il·lustrador de portada i contraportada: Josep Vicent Ros.
Coordinació: A. Ros.
Muntatge i maquetació: Ethel Roca.
Imprimeix: Baquedano.
Edita: Associació Cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell.
Dipòsit Legal: V-2407-2004.
Som a

Pots trobar Plaerdemavida en format digital a www.macarella.org/plaer-de-ma-vida/