You are on page 1of 87

MERDA

DE
MORTS

https://www.google.es/search?q=albert+birkle+frau+jochum&sa=X&stick=H4sIAAAAAAAAAO
NgFuLWT9c3NDI2MjQ2r1LiBXEMk02rkuKNjYq0lLKTrfTLMotLE3PiE4tKkJiZx

JOSEP ALBERTÍ (TALLER LLUNÀTIC)


1
‘Aleshores, tot somrient, va descordar-se la bonica bragueta, va treure
l’instrument a la fresca, i se’ls va pixar damunt amb tanta violència
que en va ofegar dos-cents seixanta mil quatre-cents divuit sense
comptar dones i nens’.

François Rabelais

(‘Gargantua i Pantagruel’, trad., Emili Olcina)

https://www.pinterest.co.uk/pin/525724956494040631/

Rudolf Schlichter

SEGURAMENT quan Bertrand Russell –al capítol ‘Les


lleis causals’ de la seva ‘Iniciació a la filosofia’—

2
afirmava que ‘el món és increïblement més
complicat que no creu el sentit comú’ ja indicava
l’endiablada vitamina tòxica que ens havia de
nodrir, a alguns, els elegits, dins les forces de la
biologia.
Jo no crec que els canvis d’idees en el terreny que
empeny els actes contradictoris sigui degut a una
certa alienació mental, sinó més aviat psicològica i
social. Ben al contrari és un impuls de la necessitat de
companyia que tenen alguns humans. És la
predisposició a la frivolitat, a la buidor de la
contradicció que anima generacions joves i velles.
Taller Llunàtic no ha fet mai distincions entre
enemics petits ni grossos, ni jovent ni putes vells.
‘Quan cerquem en la natura –continua Russell més
endavant—regles invariables de seqüència, trobem
que no són tal com el sentit comú les estableix’. Com
que Taller Llunàtic està contra el ‘sentit comú’ ens
situam, per tant, al costat de la naturalesa més boja
sense deixar de veure, tanmateix, que la precisió de
disparar contra la imbecil·litat necessita la seva
pròpia lògica (exageradament, o no) primfilada. Tot
plegat, és clar, elimina unió, contacte o relació de
qualsevol compromís amb elements humans que no
segueixin una disciplina draconiana contra qualsevol
ambició, figurera i estufera. Ni de cap gargall verd
de bé comú.

3
https://en.artsdot.com/@@/8LHV8C-George-Grosz-Erotic-scene-2

El text que ve a continuació, per tant, no fa més que


refermar, ampliar i comprovar l’evolució de les
argumentacions i fets descrits a la meva creació crítica,
irada i d’alta seguretat, ‘Taller Llunàtic es caga en el
Crist de la idiotesa perquè no és idiota’, publicada dins
el xat ‘Cervellets pervertits’ el 22 de juliol de 2019.
Però alhora és una anàlisi de les característiques del
món artístic postmodern, contradictori i fastigós,
combatut sempre per Taller Llunàtic.

4
https://www.facebook.com/803953516393766/photos/rpp.803953516393766/806014102854
374/?type=3&theater

Rudolf Schlichter (Blinde Macht)

El meu escrit recull documentació diversa i


imprescindible per fotre per terra d’una vegada per
totes la tolerància de les contradiccions que perduren
dins el ridícul que signifiquen les carreres artístiques
en el temps que s’experimenta amb anticoagulants
com a tractament per la malaltia d’Alzheimer.
https://www.elnacional.cat/ca/salut/medicament-anticoagulant-frena-alzheimer-
Tanmateix no n’hi ha prou en la
ratolins_427655_102.html

recopilació de proves de tot plegat. La meva anàlisi


5
tant dels whatsapps que public, com del text de
Bartomeu Cabot, ‘Cabot: corruptor de menors’,
inclòs dins la meva andanada citada més amunt,
demana tocar alguns punts –afirmacions seves—que
eren i són molt preocupants perquè empra ni més ni
menys que paraules quasi literals d’un enemic de
Taller Llunàtic –Jaume Sastre—quan aquest va fer
servir una munició de pólvora mullada contra
nosaltres. Lapsus mental? Acte fallit? No ho sé. Allò
cert és que aquesta escriptura mostra incapacitat
d’imaginació, encara que al principi assumeix la
meva crítica sense reticències, contràriament al canvi
que farà dins ‘Cabot: corruptor de menors’. Anem a
veure-ho.

6 maig 2019.

6
‘Conec suficient el caràcter i el comportament del co-
fundador de Taller Llunàtic, Josep Albertí, i és molt seu
que em vegi en unes imatges sense crédits traïr uns
principis de porta blindada.’ (sic). (Bartomeu Cabot, dins
‘Taller Llunàtic es caga...’, pàg., 12).
‘Sé qui són i els conec perfectament perquè vaig ésser
l’any 1978... Jaume Sastre (‘Josep Albertí i Bartomeu
Cabot dos alienats mentals...’, segona part).

‘L’Estel de Mallorca’, 15 juny 1994.


‘...Si això es dona, si això ha succeït, que vengui Albertí o
qualsevol imbècil a pegar-me dos tirs al cul.’ (‘Cabot:
corruptor de menors’ pàg., 6).

‘Com us vaig dir dia 9 de novembre de 1988: jo sempre


seré “LLUNÀTIC”. I ara afegesc: i si algun dia, pel motiu
que sigui, deix d’esser-ho, doncs que vingui algú i amb raó
7
me dispari una escopeta de cartutxos a boca de canó. I a ca
una puta els sords!’Jaume Sastre.

‘Carta certificada del 2 de març 1989 de Jaume Sastre a


Bartomeu Cabot’, edició facsímil de Bartomeu Cabot,
pàg., 4, Palma, 1989.
És espaterrant, esborronador, no creïble! Les
coincidències són indiscutibles. Què li vola per dins el
cap a Cabot? Quin nerviosisme el domina més enllà
de les autojustificacions? Escriu les mateixes
imbecil·litats que Jaume Sastre el 1989, trenta anys
després!!! Cabot no exigeix la llibertat llunàtica i
universal de poder fer el que li passi pels collons.
Exigeix la llibertat de contradir-se en tot el que ha
defensat com a llunàtic: menyspreu i atac, no relació
amb els poetes, pintors, polítics, galeristes,
periodistes, etc, etc. A les nostres obres hi ha
exemples de sobra de la nostra intolerància.
Contradir-se pot ser una llibertat, però allò que és
amb seguretat és una tara antillunàtica de feblesa
acceptada. En el mateix moment que Cabot fa

8
distincions entre ell i jo –‘...és molt seu que em vegi
en unes imatges sense crèdits trair uns principis de
porta blindada’--, fa trontollar la seva pertinença a
Taller Llunàtic. O és que ell si em veiés a mi fent
l’idiota amb poetes i amics del malanat Felipe VI no
pensaria el mateix que jo? Aquesta primera mostra
no fa més que encetar un seguit de contradiccions i
incoherències que caracteritzen els que han
abandonat l’esperit criminal de Taller Llunàtic quan
han entrat en confiances personals i transigències
cap a polítics, capellans, artistes i altres cans
ronyosos. He hagut d’escriure jo, Josep Albertí, res
semblant a totes aquestes merdes que reproduesc
aquí dalt? N’he tengut necessitat, com sí la tenen
Cabot i Sastre? MAI. A mi no em cal proclamar que
sempre seré llunàtic. HO SOM I PROU. No tenc
ambicions de grimpar dins camps, inundats
d’imbecils, com la política, l’art, la literatura i les
relacions personals, amb confiances i altres bacils. Ho
repetiré fins que n’estigueu sadolls. Els meus
moviments de sístole i de diàstole no es veuen
alterats per entusiasmes sotmesos a la desaparició de
les armes crítiques de destrucció massiva. Ho he
demostrat amb escreix. I, per descomptat, ni Sastre
ni Cabot no m’han conegut mai ni em coneixen en la
més mínima mesura.
En primer terme, en publicar jo el meu text crític
sobre accions, actituds, toleràncies –tot antillunàtic—
de Bartomeu Cabot, cal dir immediatament que no

9
hi va haver cap resposta parcial o total dels
membres de ‘Cervellets pervertits’, ni molt manco de
Cabot. Això sí, aquest va publicar en paper (cosa
que demostra, i de la qual n’estic molt content, que
la meva obra és de puta mare en qualsevol suport)
el meu eixabuc amb una nota que la major part
informativa ja era dins el meu text. Tanmateix amb
una decisió seva a la qual es va sentir obligat: penjar
el seu vídeo, recitant a ca l’amic –Pau Vadell—del
puta rei espanyol —Felipe VI--, a la plataforma
d’Internet Vimeo. https://vimeo.com/350030371
Per tant el va treure de l’àmbit del xat i el va fer
públic, igual que el meu text. Sense contextualitzar el
seu vídeo.
Totes aquestes actituds poden induir a qualsevol
lector a pensar que Bartomeu Cabot no té por de les
crítiques, que no les amaga i que en certa manera les
difon. Res més allunyat de la veritat, com veurem,
perquè la RESPOSTA a la meva (auto)crítica, amb
punts i comes, passa a passa del que jo dic, la
refutació dels meus arguments i proves, no s’ha
produït per part de Cabot ni de ningú, perquè
tothom sap que tenc la raó absoluta. I ho dic tenint
en compte el no temps llunàtic, el no frissar, però
una acusació com la de Cabot cap a mi de censor, si
no s’aclareix tot d’una, demostra que no té proves.
(Vid., pàgs., 45-47 del meu immens ‘Taller Llunàtic
es caga en...').

10
Anunci dins el xat ‘Cervellets pervertits’ publicat per Cabot.

La teringa cabotiana d’incoherències el fa escriure


coses que no tenen cap justificació. Un altre exemple:
quan diu que la capella de can Pau Vadell ‘va
adquirir per Cabot la categoria d’edifici de més alt
rang mundial, just el dia que vaig tenir la sort i el
plaer de conèixer l’obra bèstia de Pere Salvà,
exposada i penjada ara fa uns anys dins les seves
parets mestres...’(pàg., 16 de ‘Cabot: corruptor de
menors’), equival a afirmar el mateix de la capella
del carrer de sant Feliu de Palma on descobrírem
l’obra meravellosa de Ralf Ziervogel (vid., pàg., 41
del meu escrit ‘Taller Llunàtic es caga...’). Una
bajanada. Una excusa. Una anotació: ‘l’obra bèstia’
de Pere Salvà no arribarà mai a les soles de les
sabates de la de Cabot ni de la concepció i escriptura
torturants de Taller Llunàtic. Per què Cabot no va
11
proposar immediatament a Salvà entrar a formar
part de la guillotina col·lectiva de Taller Llunàtic, si
feia una obra tan ‘bèstia’? I a les/els altres
‘cervellets’, per què no els ho ha proposat, tampoc? O
sí els ho ha proposat? O és que hi ha alguna cosa que
no poden acceptar de Taller Llunàtic? Si a Cabot li
agrada seduir per què no ha seduït el grup
‘Cervellets pervertits’ per entrar dins Taller Llunàtic?
(Cfr., ‘Taller Llunàtic es caga...’, pp., 46-47). D’altra
banda, tots/es aquests/es grans artistes que admiren
tant Taller Llunàtic han donat a conèixer a Cabot
obertament la seva voluntat de participar amb la
dictadura extrema de Taller Llunàtic? Per què crear
un grup nou tanmateix sense nom públic, en certa
manera amb vergonya del compromís d’un nom –
‘Cervellets pervertits’?
Aquests detalls no poc importants, reveladors, no són
els únics perquè Cabot s’ha vist obligat a emprendre
algunes accions com les que he exposat després de
publicar jo el meu ‘Taller Llunàtic es caga...’. Per
exemple, no ha tornat a la pútrida capella cristiana
de Pau Vadell, ni l’ha incendiada, sobretot a la festa
de la seva editorial, ‘Adia’, on hi podeu veure, sense
manies, Tònia Bauçà. Amb tot el seu dret, i tant, de
ser amiga del visitant del rei espanyol, Pau Vadell.
Insistesc, també, que jo tenc el meu dret de fer el que
faig.

12
Facebook d’Emili Sánchez Rubio 24 setembre 2019.

Hi afegiré la confecció d’una obra com ‘El cony


‘liebesborn’ de Tònia Bauçà...’ dins l’exposició
col·lectiva al bar sa Travessa de Palma com a reacció
a la meva negació que ‘Aquesta és l’escriptura que
Taller Llunàtic adora’ (Vid., ‘Taller Llunàtic es
caga...’, pàgs., 62-65). Ho fa després que jo ho hagi
denunciat, no abans. Ho hagués fet sense el meu
atac? No m’interessa. Ho repetiré: les obres
plàstiques de Cabot amb imaginació i actitud
llunàtiques són sempre bones. Una altra cosa és la
seva posició errant en confiances personals no
llunàtiques, rere l’excusa de la llibertat total que vol
i té i que no exerceix de manera crítica.

13
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=706117329867668&set=pcb.706118109867590&
type=3&theater

Tanmateix he d’anar ja a l’acotació i visió reflexiva


d’esdeveniments posteriors al meu ‘Taller Llunàtic es
caga en el Crist de la idiotesa perquè no és idiota’.


14

’L’immanculé conception’ https://surrealism.website/Trouille.html

‘En conseqüència, per acabar aquest pròleg, em lliuro


en cos i ànima i en tripes i budells a cent mil cistellades
de diables grossos si en tota aquesta història menteixo
tan sols d’una paraula; similarment que el foc de sant
Antoni us devori, que l’epilèsia us faci rodolar per
terra, que l’úlcera a les cames us faci coixos, que us
agafi la desinteria,
l’erisipela del traca-traca,
tan menuda com pèl de vaca,
ben reforçada de mercuri,
us entri pel forat del culi,

15
i tant de bo que, com Sodoma i Gomorra, us desfeu en
el sofre, en el foc i l’abisme, si no us creieu a ulls clucs
tot el que us explicaré en aquesta crònica.’
François Rabelais
(‘Gargantua i Pantagruel’, trad., Emili Olcina)

El recorregut de l’exposició ‘Coses de waters’ (sic)


(títol de Jaume Salvadiego) / ‘La nostra pudor contra
el vostre pudor’ (títol i obra de Bartomeu Cabot), al
bar palmesà sa Travessa (des del juliol de 2019) ha
produït sorpreses que informen del voler i no poder
de Cabot d’aconseguir una censura de la seva i de les
altres obres, contràriament a les peces moderades
que ha arribat a fer d’encàrrec de les quals parlaré
més endavant. És aquesta la veritat? Anem a pams.
Qualsevol intervenció dins els llocs comuns de tot el
món s’insereix en un espai molt especial. La relació
de l’escatologia pròpia dels vàters amb l’escriptura o
la plàstica emprèn el camí d’una pràctica
enormement seductora per Taller Llunàtic des de
sempre. (Vull esmentar uns mots llunàtics dins
‘Casòrum llibertí’ –inèdit--: ‘...l’antiga estació de
trens que tant ens va fascinar en els temps de sexe
clandestí durant el franquisme.’ Una estació –de
Palma—plena de grafits sexuals, no cal dir-ho). Ha
estat –i és en molts de casos—la llibertat única de
molta gent que l’ha d’exercir entre la pudor, la
merda i el pixum. El pànic a la norma, a la llei, fan
16
que en gran mesura les expressions dins les latrines
no vagin signades pels seus autors. Tanmateix és
aquesta la inserció del llibertinatge, de l’odi, de la
política, de la bogeria, etc, etc, dins aquest territori,
sense mesura, de forma rudimentària, urgent i
esquemàtica, que fa autèntica l’acció. Immiscir-se de
forma artística en el conglomerat d’inscripcions
brutes, violentes i desvergonyides als llocs de toaletes
públiques és tan apassionant com dificultós si no es
tenen en compte tant aquestes condicions com si no
es valoren els esdeveniments que poden succeir.
L’exposició a sa Travessa de Palma es du a terme
precisament en una cagadora neta, quasi
impol·luta, sense grafits. Per tant el fet de penjar
unes obres artístiques, d’exposició col·lectiva, es fa en
camp verjo. El lloc, l’espai ha estat situat.
Naturalment hi ha prou bibliografia des de temps
enrere sobre els grafits als lavabos. (Però jo no diria
que els membres de l’exposició s’hagin documentat
mínimament). El desembre de 1978 apareixia una
obra pionera en la sociologia del grafit: ‘La libertad
en el w.c’ de Federico Gan Bustos, centrada en
diverses facultats universitàries barcelonines –per
tant moltes de les frases eren en català.
Interessantíssim: tant quan es publicà com ara.
Tanmateix el temps s’ha escolat i han sortit a la llum
estudis ja centrats dins l’àmbit lingüístic i polític
català. Així Joan González Sastre publicava el 2017
un assaig centrat en grafits dins les comunes de la
Universitat de les Illes Balears del qual en don unes
17
mostres. (Cal consultar-ne la bibliografia també, és
clar).

‘Converses privades: Estudi dels grafits latrinaris del


campus de la Universitat de les Illes Balears’

Pàg., 172.

18
‘Converses privades: Estudi dels grafits latrinaris del
campus de la Universitat de les Illes Balears’

Pàg., 184.

Joan González Sastre


https://mail.yahoo.com/d/folders/1/messages/AP_8ocId7qVNXhm3Wg0TqBmSzYg/AP_8ocId7
qVNXhm3Wg0TqBmSzYg:2?fullscreen=1

19
Grafits dins casa abandonada de Son Pocapalla (Capdepera. Catalunya). Fotos:
Josep Albertí. 27 març 2017.

L’exposició col·lectiva dins el bar sa Travessa, com


era d’esperar, va ser intervenguda per grafiters
anònims damunt les obres tant de Bartomeu Cabot
com d’altres participants.
20
Whatssap de Cabot al xat ‘Cervellets pervertits’.

Res més contradictori que el whatssap precedent de


Cabot, sobretot si pensam que una protesta
semblant, així d’esquemàtica, hagués resultat eficaç
dins la Capella de Pau Vadell a Calonge
(Catalunya), en comptes de fer l’idiota sense ofendre
21
ningú d’allà. Si Cabot s’escridassa per les
intromissions dels anònims grafiters en les obres seves
i del seu grup, demostra que no té puta idea sobre
els grafits i la seva pràctica, i, el que és més toix, en
conseqüència opta automàticament per la defensa
de les galeries convencionals, on l’obra d’art rep tant
la ‘protecció’ com la ‘classificació’, manipulació,
censura, dirigisme, etc, etc. No és un espai lliure el
del vàter on exposen? Doncs tot el món hi pot
intervenir de la manera que sigui. De veritat que
Cabot i els altres ’cervellets pervertits’ es pensaven
que no rebrien bufetades dins el lloc comú de sa
Travessa, un bar? Es creien que la manca de respecte
per l’art des de posicions carques no actuaria? Fa
pixar de rialles. De cap de les maneres es tracta d’un
‘atemptat textual’, com vol Cabot. Ni per
aproximació és una censura. Cabot ens vol fer veure
figues per llanternes. En canvi la brega que provoca
entre els membres de ’Cervellets pervertits’ el
concepte feminisme que es carrega Cabot és
d’antologia, d’antologia ridícula, és clar. Davant la
qual Cabot calla una vegada més; es veu que la seva
adoració –sobretot per la Tònia Bauçà de llenguatge
falsament violent i feminista--, és tan grossa que els
‘atemptats’ venen sempre de l’exterior –jo com a
dissident del nou grup de Cabot, els desgraciats
puritans que fan grafits retrògrads, etc. Reparau en
els whatssaps que reproduesc.

22
Whatsapps de ‘Cervellets pervertits’, 27 setembre 2019.
23
He volgut deixar per després d’aquesta xerrameca
de xat la reproducció d’una foto de Cabot dins el
mateix desori que confirma que les seves creacions
amb total llibertat, impulsades per actes rabiosos,
etc, són bones, millors que les dels altres. Encara que
a mi m’agrada molt més la seva obra, complexa,
detallada, ‘Madame Lugosi preparant Bartomeu
Cabot per una sessió
de Porno-Nazi-Dur’,
en foto
sadomasoquista de
Bruno Richard dins
‘Sabó fluix de camp de
concentració’ de la
qual la d’ara a sa
Travessa és un remake
i un pàl·lid reflex. La
seva pràctica no té res
a veure amb la
submissió, el silenci i
acceptació que fa de
les idioteses progres
dels infants que tant
venera.

27 setembre 2019.

24
http://tallerllunatic.blogspot.com/search/label/sab%C3%B3%20fluix%20de%20camp%20de%2
0concentraci%C3%B3

No pot escapar a ningú, tanmateix, el whatssap de


Lluïsa Febrer preguntant ‘Què és això que han
retallat no sé què?’. Silenci davant les censures que
els mestres de Son Canals fan a Cabot, però reacció
immediata davant allò que li pugui afectar a ella.
(Vegeu pàg., 89 del meu ‘Taller Llunàtic es caga...).
Mostrar el llautó, una vegada més.

25
Intervenció artística del grafiter o grafitera? Fals.
Qui fa intervencions artístiques, més o menys de
qualitat, és el grup ‘Cervellets pervertits’, dins el
qual Bartomeu Cabot hi està perfectament integrat,
defensa els seus membres (quan ells no el defensen
mai per escrit) i hi col·labora sense reserves; un fet, la
llibertat del qual, ningú li ha qüestionat mai. Això
no vol dir que jo no pugui esbucar una contradicció
com aquesta.

26
https://www.artnet.com/auctions/artists/george-grosz/three-figures

27
Cabot vol identificar l’autor/a d’això que en diu
‘atemptat’ i qui li sembla que pot ser li ho
desmenteixen els mateixos membres del seu grup.
Ha, ha, ha. Ja ho val amb en Cabot!

28
https://www.google.es/search?sxsrf=ALeKk00xGKJw0DF5GahmEz6Ccos1EfFEpw:15843550806
74&q=german+dilemmas+george+grosz&tbm=isch&source=univ&sa=X&ved=2ahUKEwiz-
p_O5p7oAhXhyIUKHXSBBjAQsAR6BAgHEAE#imgrc=7NgBK3Zuk2wJ8M&imgdii=OyRoNBZNOW
R9OM

Faré aquí un incís aclaridor d’aquesta expo (i de les


activitats artístiques en què col·labora Cabot). Taller
Llunàtic ha demostrat amb el temps que cada
creació que fa supera les anteriors i les augmenta –
no les invalida. Si hem de parlar d’això que
s’anomenen exposicions, és a dir, d’autèntiques
instal·lacions en un espai determinat, no puc arribar
a una altra conclusió que impossiblement la de sa
Travessa –on només participa Cabot, de Taller
Llunàtic-- és comparable a la feta dins el cementeri
29
de Bon Sossec de Palma el juny de 2002,
‘L’aliénation gérontophilique qui m’a forcé à violer
mon père et ma mère’. És més, no arribar als cims
d’aquesta emporca aquella. L’escàndol, la perfecció
extrema tant d’aquesta com, per exemple, el film
‘Exploració i penetració al pòsit de l’inconscient
ovàric’ arriben tan amunt que ‘Coses de waters / La
nostra pudor contra el vostre pudor’, són d’una
insignificança total. La pregunta, doncs, és clara: ha
de rebaixar Taller Llunàtic la potència del seu
salfumant per anar de bracet amb artistes
postmoderns? Vull reproduir un document que
encara no havíem publicat que parla per ell sol. Es
tracta del reportatge de Matías Vallés, ‘Bon Sossec, el
entierro del siglo’ (‘Diario de Mallorca’ 30-VI-2002).
Matías Vallés, un colonitzat d’Espanya que treballa
altivament per ella dins Mallorca (Catalunya), és la
ganyota burlesca d’aquesta lloriguera de jesuïtes –
començant per Norberto Alcover-- que es diu ‘Diario
de Mallorca’. La seva ironia, tanmateix, no pot
amagar les evidències més ridícules –i dramàtiques--
del colonitzat. Transforma el seu nom i llinatge a la
llengua colonitzadora, parla en públic en castellà
fins i tot quan intervé a IB3, i escriu sempre en
l’idioma de Franco. Vegeu-ne un exemple:
https://www.youtube.com/watch?v=SVOWGmy4EpM

(Quin escàndol hi ha hagut a les expos de Sa


Travessa o als ’13 morts...’? Cap ni un. Es pot
comparar res amb ‘L’aliénation...’? Fa caguera tot.)

30
Article de Matías Vallés a ‘Diario de Mallorca’ 30 juny 2002.

Enmig de tot aquest batibull s’hi barreja un


fantasma que es diu ‘obra d’encàrrec’, que
analitzaré ara. Els membres de ‘Cervellets pervertits’
–que mantenen una tertúlia artística setmanal amb
Cabot—demostren una posició esquizofrènica en el
pitjor sentit del mot. Res explosiu en creació perquè
anul·len la seva credibilitat en pràctica plàstica amb
una contradicció que es diu ‘obra d’encàrrec’, que,
en alguns casos, no demostra més que la seva

31
ambició i arribisme en el món de l’art. Ho explicaré
amb detall. Taller Llunàtic s’ha pronunciat a diversos
llocs sobre les obres d’encàrrec. Vull esmentar el post
‘Infants hermafrodites’ dins
tallerllunatic.blogspot.com en prova del
comportament exclusiu nostre. Bé doncs, en paral·lel
a la seva obra ‘provocadora’ se succeixen sobretot
dins l’activitat de Lluïsa Febrer i Maria Antònia
Bauçà mostres d’una misèria mental molt notable i
contradictòria: les obres d’encàrrec. Començaré per
una, la de Febrer. Segons per qui sigui l’encàrrec el
criteri varia. S’hi poden incloure escenes violentes i
pornogràfiques o no. A mesura que passen les
imatges ho podeu comprovar.

Original d’’Arabalears’ 16/22 novembre 2019 i foto de Cabot enviada el mateix dia
al xat on no denuncia en cap moment que es tracta d’una obra anònima.

32
Però hi ha un detall important que predomina i és
l’anonimat voluntari de Lluïsa Febrer en aquestes
obres d’encàrrec. Cosa que no passa a les seves
exposicions on col·loca el seu nom ben gros i visible.
(Cfr., ‘Antisexe contra Taller Llunàtic’ pàg., 13).
https://es.scribd.com/document/440658072/Antisexe-Contra-Taller-
Llunatic#fullscreen&from_embed

Vegem una primera mostra de Febrer.

33
Els dos whatssaps són de 20 octubre 2019.

Vet aquí una obra comercial, d’encàrrec (no sé si


idiota o no, com qualifica els seus encàrrecs Cabot:
vid., ‘Taller Llunàtic es caga...’, pàg., 89). Ras i curt:
una merda on es divideix Mallorca en pagesetes i
turistes en un espectacle més que lamentable,
desproveït, per descomptat, de tota violència i
pornografia que Febrer empra a les seves obres quan
vol anar de moderneta i provocadora. No us perdeu
el títol cursi –‘Coloma’--, quasi quasi com el de ‘La

34
plaça del diamant’ de Mercè Rodoreda que abans es
titulava l’encara més carrincló ‘Colometa’ i passà
desapercebuda al Premi Sant Jordi.
https://html.rincondelvago.com/la-placa-del-diamant_merce-rodoreda_5.html (Vegeu

també ‘Mercè Rodoreda. Una biografia’ de Carme


Arnau, Edicions 62, Barcelona, 1992, pàg., 156). Amb
bona lògica Pere Banek li enfloca a Febrer: ‘No
surten cotorres ni polles’. No es tracta de minúcies,
afirm un cop més. Aquí tenim, doncs, un
qüestionament de la pràctica de Febrer que no faig
jo tot sol. És massa evident l’enganyifa. La resposta
d’ella no pot ser més definitòria: ‘No pq s’obra no va
d’això’. De manera que tenim una artistassa que se
sotmet al tema d’una obra per fer l’encàrrec.
ABANDONA TOTA LLIBERTAT IMAGINATIVA I PER
TANT QÜESTIONA LA CREDIBILITAT DE LA SEVA
OBRA LLIBERTINA. I tornem a una cosa de suma
importància per Taller Llunàtic de tota la vida: el
cartellet de Febrer no porta el seu nom. Vaja, una
obra anònima! Cabot acusa de ‘truja anònima’ qui
gosa intervenir a l’expo de Sa Travessa, però silenci
sepulcral quan Febrer no signa les seves obres.
Un dels propòsits més importants –convertit en
obsessió—de Taller Llunàtic és defugir per qualsevol
mitjà la característica de decoració, tant de la
plàstica com de l’escriptura. Recordaré aquí que un
dels títols memorables d’’El Correu de Son Coc’ és ‘Un
Canet Decoratiu’. Caure en un to decoratiu de la

35
nostra obra i teoria seria un fracàs imperdonable.
http://tallerllunatic.blogspot.com/2007/01/el-correu-de-son-coc-2.html

Revista ‘Enderrock’, núm., 296, desembre 2019, pàg., 83, dibuix de títol romàntic,
sense signar, ni identificar dins la publicació, de Lluïsa Febrer.

36
https://palmacultura.cat/ficha.php?Cod_not=5823

https://www.ultimahora.es/mallorca/ocio/conciertos/concierto-hugkakke-teatre-mar-
terra.html

Lluïsa Febrer, ja dins les institucions (l’Ajuntament de Palma), transformada en


decoradora anònima.

37
Després d’aquests espècimens en mostraré un altre
també com exemple de mutació hipòcrita d’això que
s’anomena art actual, on la vaporització d’allò tan
antiquat que es deia i es diu postmodernitat ja
admet –en el seu ‘tot és vàlid’, etc—la pornografia
festiva i la seva eliminació per part dels artistes quan
en les feines d’encàrrec no convé i accepten una
autocensura –antillunàtica—sense discussió possible.
Em referesc, un cop
més, a la falsa Tònia
Bauçà de la qual ja
vaig mostrar el
comportament
‘transgressor’ quan es
tracta de fer-se
alabar per Bartomeu
Cabot i la cara
contrària quan
participa a actes
culturals que puden
amb Àngels Terrons,
Biels Mesquides, etc.
(Vid., ‘Taller Llunàtic
es caga...’, pp., 52-
53). Bé, doncs ara us
presentaré una nova
mostra de la
felanitxera.

38
Whatssaps de 25 setembre 2019.

Després de la supervisió d’un puta professor espanyol


de na Bauçà que fa crítica de còmics al ‘Diario de
Mallorca’, el remolest i pedant Florentino Flórez,
vegeu com queda l’innocu cartell definitiu, retallat,
tot en espanyol.

39
https://allevents.in/palma%20de%20mallorca/rumba-katxai-presenta-sana-tu-cumbia-
concierto-ben%C3%A9fico/200018894500152

‘Diario de Mallorca’ publicà en paper el cartell anònim de Tònia Bauçà els dies 7
febrer i 6 març 2020.

Així són els encàrrecs que admet aquesta tropa.


Rebaixes i saldos! A fer currículum s’ha dit, i bona
carrera artística!
Anem a les comandes que rep Bartomeu Cabot. Jo
vaig ser el primer a escopir damunt la censura que
feren els mestres de Son Canals a una obra
d’encàrrec cabotiana (vegeu ‘Taller Llunàtic es
caga...’ pp-86-91). Per tant ningú no em pot retreure
res. Però no passem l’arada davant el bou. La
història és molt llarga. Cabot treballa al Centre
d’Educació per Adults de Son Canals de Palma des de
fa bastants anys. (El que Taller Llunàtic opina dels
40
fills de puta docents ha estat perfectament
espinzellat a ‘El Correu de Son Coc’ núm., 12
novembre 2013). Jo no sé quins pactes o contractes té
Cabot amb els mestres ni m’importa, només m’atenc
a la seva actuació, la d’un home que es diu llunàtic.
A les festetes escolars teatrals col·labora amb uns
decorats que han anat en decadència pel que fa a la
seva obra. Si podeu veure la magnitud llunàtica en
les creacions d’’Infants hermafrodites’ que us present
més avall i arribau a l’autocensura que signifiquen
les darreres obres, la conclusió no pot ser més
depriment. Irrespirable. Una de les últimes mostres –
també rebutjada pels mestres—ha estat entorn de
l’obra arnada de Santiago Russinyol ‘Gente bien’.
Doncs bé, per primera vegada en la meva vida he de
dir d’una obra de Bartomeu Cabot que és una
merda com un piano. Així de clar. Això és ‘la llibertat
més absoluta’ que escrivim a ‘Infants hermafrodites’?
El dibuix del rossinyol que fa Cabot és senzillament
horrorós. Per descomptat el que els mestres han
muntat és un autèntic assetjament, un ‘bullying’ a
Cabot. No volen res del que realitza. Els fa nosa la
seva sola presència dins la puta escola. I tanmateix
ell s’adapta a la miserable ideologia dels mestres en
comptes de cagar cada vegada imaginacions més
agressives i llunàtiques. I ho ‘denuncia’ dins aquest
xat com si fos la màxima repressió. Ha, ha, ha! Que
no veus que no et volen, passerell? Repressió a obres
mediocres? I a on anam a parar, Bartomeu Cabot de
Taller Llunàtic? Això són actes assassins d’un llunàtic?
41
I s’han de denunciar dins un xat els membres del
qual passen del que li puguin censurar a Cabot? No
tenim un blog de Taller Llunàtic per esbombar-ho
arreu del món encara que sigui resumit i fer una
anàlisi amb el temps que sigui per davant? Quines
represàlies immediates s’han pres per part de
‘Cervellets pervertits’ contra els mestres que votaren
prohibint les produccions de Cabot? Ja és ben curiós
que les actuals decoracions d’encàrrec de Febrer i de
Bauçà siguin tan mediocres com les també darreres
de Cabot. Dins l’anacronisme teatral: es dinamita i
es destrueix el model teatral divuitesc a aquestes
obres d’encàrrec? Mai.

42
QUÈ PUTES SIGNIFICA,
DONCS, ANULAR LA
SUBVERSIÓ PLÀSTICA
PER FER OBRA
D’ENCÀRREC?

Whatssap 20 octubre 2019.

43
Whatssap 20 octubre 2019.

Voleu comparar aquestes imatges llastimoses amb la


d’’El cony “liebesborn” de Tònia Bauçà’? És una
vergonya l’autocensura que s’aplica Bartomeu
Cabot de Taller Llunàtic davant els podrits mestres
de Son Canals. Té comparança aquesta decoració
amb les grans obres d’’Infants hermafrodites’ –fetes
per a la mateixa escola--, o el cartell ‘300 anys de
colonització espanyola’ de Cabot, que tants
conflictes va suposar per a Taller Llunàtic, ben
contats a ‘Den tottalen krieg’?
http://tallerllunatic.blogspot.com/search/label/Den%20tottalen%20krieg

44
http://tallerllunatic.blogspot.com/search/label/Infants%20hermafrodites

L’evolució d’una pràctica humana –sigui la que


sigui—pot ser un fracàs o un triomf. En el camp de les
expressions textuals, plàstiques, cinematogràfiques,
etc, la Història en va plena. Bastaria recordar
l’evolució de Giorgio de Chirico per a fer-nos una
idea de la immensa bassa de porqueria, de
decadència, d’esterilitat que va ofegar l’autor de

45
‘Les muses inquietants’ a partir de 1925. (No perdré
temps ni espai amb reproduccions de de Chirico).
Sabeu què vull dir. El més freqüent, com ens ensenya
la Història, són les evolucions cap a posicions
convencionals i reiteratives, còpies músties en tot cas
d’una producció vitenca que es va anar esvaint pels
motius (normalment polítics) que siguin. A mi el que
m’apassiona és gaudir de creadors que desenvolupen
una evolució des d’una obra --fracassada o no-- cap
a una producció viva, pertorbadora, bella en el
sentit obsessiu i malaltís. Posaré un exemple. Jean
Rustin. Nascut el 1928 i mort el 2013, aquest pintor
francès es va moure dins unes abstraccions que, com
la majoria, es transformen en objectes decoratius
dins els consells de ministres de qualsevol país.
Tanmateix a partir de finals dels anys setanta del
segle passat es va submergir en una revolució pròpia
–figurativa és clar—aixecada sobre ambients
claustrofòbics i amb personatges d’actituds folles.
Asils o manicomis li forniren la inspiració per crear
una atmosfera insuportable de dones i homes en
poses on es badaven els conys o exhibien els penis
d’una manera sens dubte boja i malalta que jo
qualificaria de molt semblant tant a Bartomeu
Cabot com a Bruno Richard. En definitiva llunàtica.
Vertaderament, contemplar-lo m’exalta i
m’impressiona a fons. Llançar per la borda tota la
merda de l’abstracció i construir un món repugnant,
intolerable, és el que a mi m’encoratja de bon de
veres.
46
http://www.artnet.com/artists/jean-rustin/sans-titre-lGUWxZHWq_n_6AmDGAtnhw2

http://www.artnet.com/artists/jean-rustin/

He fet aquesta digressió perquè m’agrada l’evolució


de les espècies monstruoses de veritat, no de tebeo
rialler, variant. D’aquí la meva fòbia envers les
incoherències, les marrades artístiques disfressades
de transgressió. Aquí, doncs, serà el lloc de fixar un
episodi de Lluïsa Febrer que acaba en renúncia dels
putes valents, que és el que tantes vegades hem vist.
El 12 de febrer de 2020 Lluïsa Febrer enviava al xat
47
un dibuix i alguns rebuigs de gent no identificada. El
dibuix és una caricatura: el cap del que encula amb
avions és el mapa d’Espanya, el que és enculat té el
cap de Mallorca. Em pens que seria un derivat del
realisme socialista un poc evolucionat. No gaire més.
Al mateix temps sabíem que el col·lectiu ecologista
Terraferida l’incloïa dins el seu Twiter i alabava
Febrer per la seva valentia. El que no es deia, ni s’ha
dit, és si el dibuix contra l’ampliació de l’aeroport de
Palma, com sempre sense signar, era un encàrrec de
Terraferida o una iniciativa només de Febrer. Com
sempre informació molt defectuosa, gens de rigor.
Ara bé, això sí, quan les situacions l’afecten
directament fa via a piular. No així quan censuren
els altres. Bé, ja ho he dit: per si algú ho oblidava.
Tot plegat un temporal dins un tassó d’aigua. Ella no
ha de justificar res, assegura; tanmateix es va ficar
dins un bon embolic que va acabar amb
contundència per part d’aquests ecologistes que són
tan coratjosos, però que a l’hora de defensar fins les
darreres conseqüències Febrer fan anques enrere
perquè saben que poden topar amb la moral. I això
sí que no. Demostren que la moral és igual per
tothom. ‘Lamentam el rebombori per haver
compartit la vinyeta de Lluïsa Febrer (...) cap
voluntat d’ofendre...’, diu Terraferida. Ha, ha, ha!!
Cap voluntat d’ofendre, i Febrer ja no diu res. Taller
Llunàtic ha fet mai això de callar davant les
demandes d’excuses de poetastres, ecologistes,
polítics, etc, etc?
48
49
Twiter de Terraferida del 15 febrer 2020

L’APOTEOSI DE LA DESAPARICIÓ
DE LA HUMANITAT A TRAVÉS
DEL VIRUS BENEMÈRIT DE LA
COVID-19, LA PLAGA MÉS SANA
QUE HEM CONEGUT MAI!!!

La desorganització dels teixits és una característica


dins aquesta úlcera que coneixem com art i artistes –
sobretot nostrats. Per tant no podem esperar –com
tantes vegades ha comprovat i polvoritzat Taller
Llunàtic—més que comportaments tous —enemics

50
del nostre totalitarisme—en nom de les carreres
artístiques. Qualsevol polític o parapolític pot
engalipar els artistes i menar-los a l’escorxador. Tot
això és tan suat, ho hem repetit tantes vegades els
llunàtics durant quaranta anys que fa colló, però
sembla que cal insistir-hi perquè n’hi ha que ho
ignoren voluntàriament. (Enllaç, doncs, amb les
cavil·lacions empreses a ‘Taller Llunàtic es caga...’,
pàg., 76). Ara en parlarem. Perquè aquest és un cas
especial. I tant que sí.
Walter Benjamin en el seu famós assaig, publicat per
primera vegada el 1936, ‘L’obra d’art a l’època de la
seva reproductibilitat tècnica’, assenyalava
directament que ‘...la reproducció tècnica es mostra
més independent enfront de l’original que no pas la
manual. Pot, per exemple, fer ressaltar en la
fotografia aspectes de l’original que són accessibles a
la lent, que és mòbil i capaç d’escollir a lloure el seu
punt de vista, però no, en canvi, a l’ull humà; o bé,
amb l’ajut de certs procediments, com l’ampliació o
l’alentit, pot captar imatges que escapen
absolutament a l’òptica natural’. Si aquestes
paraules les observam dècades endins del segle XXI i
feim també una ullada a les propostes plàstiques de
les generacions mil·lenials haurem d’arribar a la
conclusió que la regressió pràctica d’aquestes
propostes aposten sense dubtar-ho per la tradició,
per molta parafernàlia moderna que vulguin fer
servir. Un reguitzell d’espais per mostrar aquestes

51
obres tenen l’etiqueta tàcita d’alternativa a les
obsoletes galeries d’art convencionals. Accepten de
bon grat els artistes grenyals com a carn fresca per a
una sodomia que en cap moment es mostra però que
no és més que el trampolí cap una carrera artística
on tots els escenaris (banals) són possibles.
En prioritzar o emfasitzar la presentació pública de
la seva producció, una gran part dels artistes joves –i
no joves—a través d’espais ‘alternatius’ –o no--, en
‘difondre’ les seves obres com un material únicament
‘visible’ però no teoritzat o contextualitzat, aquests
artistes atorguen a les seves obres ‘físiques’ una aura
que, en el seu text visionari i premonitori d’Internet,
Benjamin ja va diagnosticar: ‘Hom pot englobar tot
el que així es perd dins el concepte d’aura i dir que
allò que, en l’època de la reproductibilitat tècnica va
a mal borràs, és l’aura de l’obra d’art. El procés és
simptomàtic; el seu significat va més enllà de l’àmbit
artístic. La tècnica de la reproducció, així es podria
formular la cosa, sostreu allò reproduït a l’àmbit de
la tradició’.
L’evidència és incontestable. Si la força grandiosa
d’Internet o de les tècniques futures no és entesa o és
menyspreada pels artistes –plàstics, textuals,
musicals, etc--, cauen indefectiblement en el món de
l’aura, del retrocés. (I diguem-ho entre parèntesis:
Internet no és –eficaç—en la seva superficialitat i
limitació de xarxes socials, sinó en les plataformes
que permeten sense censures una
52
multidisciplinarietat teòrica que Taller Llunàtic ha
profunditzat). Tornem a Benjamin: ‘La unicitat de
l’obra d’art s’identifica amb la seva integració en el
context de la tradició’. La rotunditat és absoluta. Les
afirmacions de Benjamin marquen el que seria el seu
futur—que ja és el nostre present i que serà el nostre
futur. ‘D’una placa fotogràfica –continua l’autor
berlinès--, per exemple, és possible obtenir tota una
sèrie de còpies; la qüestió de la còpia autèntica no té
sentit’. En la pintura, en la plàstica, doncs,
l’exposició, la galeria d’art –alternativa o
convencional—no té cap sentit. Tampoc en té, per
descomptat, la substitució de la galeria per penjar
una successió d’imatges a la xarxa sense diversitat
d’expressions, de teoria.
Les reflexions d’aquí dalt venen a tomb d’una
exposició col·lectiva que del 6 al 29 de març de 2020
(tancada per la pandèmia de la COVID-19 el 14 de
març i reoberta l’11 de maig segons ‘Diario de
Mallorca’ del 12 de maig de 2020), s’ha dut a terme
a Palma (Catalunya) des de la pretesa perspectiva
de l’alternativa a les galeries d’art convencionals i al
control de les institucions. Amb el títol ’13 morts 4
desapareguts’. El 28 desembre 2019, 18:51, Josep
Albertí i Bartomeu Cabot rebien, per separat, un
correu electrònic de Pere Vicenç a fi de convidar-los a
una exposició col·lectiva. Després d’una introducció
amb elogi del llenguatge llunàtic, Pere Vicenç oferia
als membres del nostre col·lectiu ‘sigui com a Taller

53
Llunàtic o de manera individual’ participar a l’expo
esmentada. Feia menció, també, ‘d’evitar qualsevol
mena de censura’, i d’un requisit estrany: ‘Cada
participant disposarà d’una lona d’uns 125 cm per
180 cm on podrà imprimir l’obra que trii’. Aquestes
lones, venudes, serviran per ‘pagar les despeses del
local’. Vicenç afegeix que els guanys dels artistes no
pagaran comissió. Molt bé. Entenc que es refereix a
milions de dòlars perquè només així deu valdre la
pena prendre part a les falses alternatives excretores
(vull dir expositores) de quatre penjats bohemis i/o
progres. (Amb requisits. Quan hem admès requisits
de qualsevol casta, Taller Llunàtic?).

https://imgprivate2.artprice.com/get/classifieds/3eb2/6243/ceb1/6d93/4d0a/9ed2/11f8/0d1
9/167d/d6c6/800/800/Ernst-FUCHS-Der-Puppenschluck-1508831076.jpg

54
CoCC
Pere Vicenç <nyegos@gmail.com>
Para:Bartomeu Cabot,Josep Alberti
28 dic. 2019 a las 18:51
Tenc el convenciment que si el dia d'avui, qualcú tallàs el cap a tota aquella persona que
hagués viscut, visitat o sobrevolat l'illa de Mallorca, anorreant qualsevol memòria viva, podríem
comprovar com poc temps després de repoblar l'illa, tornarien a aparèixer cada una de les
pulsions que esdevenen la pràctica artística del Taller Llunàtic.

Estic treballant per construir una exposició col·lectiva amb una obra on es donen aquestes
mateixes pulsions. Compt amb la participació de Lluís Juncosa i Jaume Tutzó, el menorquí de
qui ja us he parlat en altres ocasions. Joan Morey ha estat informat del projecte i esper la seva
col·laboració en les gestions. Calcul que hi haurà entre 6 i 10 participants. Reprenc el correu
que us vaig enviar el passat 12 de setembre de 2015 i us deman que participeu en aquesta
nova exposició, sigui com a Taller Llunàtic o de manera individual.

L'exposició tendrà lloc en el mes de febrer o març del 2020. Cada participant disposarà d'una
lona d'uns 125 cm per 180 cm on podrà imprimir l'obra que trii. Es preveu que la venda
d'aquestes lones servirà per pagar les despeses del local i de la producció que s'intentaran
cobrir abans d'inaugurar i seran avançades per Afta Perfecta.

Davant l'interès que pugui despertar la resta d'obra, l'associació posarà en contacte els
participants amb els interessats perquè es puguin posar d'acord en qualsevol intercanvi que
trobin oportú, sense cap comissió per part de l'associació.

Amb l'objectiu d'evitar qualsevol mena de censura, s'està cercant un acord sobre l'espai
mitjançant la fórmula cessió d'ús per a un període no superior a un mes i en un local privat. En
cas de rebre una confirmació de la vostra participació us podré informar més detalladament de
l'espai i de les gestions fetes.

Pere Vicenç, en representació d'Afta Perfecta.

Ciutat de Mallorca
28 de desembre de 2019

Correu electrònic de Pere Vicenç rebut per Josep Albertí.

Una segona carta ens assabentava el 4 de gener de


2020, 12:25, de dues coses. En primer terme que Afta
Perfecta és una associació integrada per Alícia
Beltran, Pere Vicenç i Roser Ramos, i en segon terme
que els convidats que havien respost afirmativament
són Joan Palou, Lluís Juncosa, Rafel Joan, Miquel
Àngel Joan, Doctor Morey, Jaume Tutzó, Lluïsa
Febrer, Pere Salvà, Pere Banek i Maria Antònia
Bauçà. També s’esmenta la col·laboració de Jordi
55
Martínez Suau. Amb tot això Vicenç estableix tres
objectius. El més interessant és el segon on afirma
que vol ‘Encarar els conflictes que es puguin
presentar’. ‘Entenem que un espai viu –continua—
ha d’incorporar el conflicte’. Ha, ha, ha!! Què deu ser
això de conflicte? Per a mi un misteri. En fi, no perdré
temps en qüestions tècniques i altres herbes.
Reproduesc els correus electrònics de Vicenç i n’hi ha
prou.

Benvolgut/da,

Des de l’associació Afta Perfecta, integrada per Alícia Beltran, Pere Vicenç i
Roser Ramos, estam organitzant una exposició col·lectiva que cerca establir un
diàleg plàstic entre artistes de diverses generacions lligats al territori de les Illes
Balears. Es preveu dur a terme l’exposició durant el mes de març del
2020 a Palma.

S’ha marcat el dia 15 de gener com a data límit per confirmar la participació. De
moment han respost afirmativament a la convidada: Joan Palou, Lluís
Juncosa, Rafel Joan, Miquel Àngel Joan, Doctor Morey, Jaume
Tutzó, LluïsaFebrer, Pere Salvà, Pere Banek i Maria AntòniaBauçà.

També es contarà amb la col·laboració de Jordi Martínez Suau.

Amb relació a aquesta exposició tenim tres objectius:

1.-Donar suport als participants. Treballarem per a fer una difusió dels
autors i la seva obra.
2.-Encarar els conflictes que es puguin presentar. Entenem que un espai
viu ha d’incorporar el conflicte.
3.-Interrelacionar l’obra i els artistes entre si. Creim que existeix un
imaginari, unes pràctiques i unes actituds que poden ser comuns entre
els participants i que aquestes es poden evidenciar en la confrontació de
les peces.

S’està acabant de negociar l’espai amb un propietari. Hem decidit prescindir de


qualsevol relació amb les institucions públiques per tal de poder garantir la
independència del projecte i evitar qualsevol mena de censura.

56
S’ha dissenyat un dispositiu expositiu en tres parts.

1.-Les lones

Un exemple de lona.

Cada artista triarà una imatge que serà reproduïda a escala sobre una
lona de plàstic PVC de 180 cm per 125 cm, una per participant. Es
preveu que no hi hagi més d’una o dues d’aquestes lones en exposició i
que cada dia vagin rotant. La producció de les lones anirà a compte de
l’associació i es donaran a les persones que han contribuït a sufragar els
costos de l’exposició.

Es treballarà en format .jpg i amb una resolució de 150 dpi. Des de


l’organització ens encarregarem de la digitalització i ajust de la imatge si
és necessari, en aquest cas ens haureu de facilitar l’obra. Junt amb la
lona hi haurà un document on constarà el títol de l’obra, les mides i la
signatura de l’autor. S’informarà cada participant del destí final de la
seva lona. La seva realització es preveu a la darrera setmana de gener.

57
Un exemple de document en forma d’etiqueta

2.-L’exposició

Com s’ha explicat abans l’acord amb el local no està tancat, hem centrat
l’atenció en un espai situat al carrer Eusebi Estada cantonada amb
Francesc Sancho per un costat i Joan Munar per l’altre. Clicant sobre
l’enllaç en veureu la imatge. Actualment la propietat ho ha dividit en dos
locals, cada un fa 35 m2. Es preveu que l’exposició duri un mes,
incloent-hi muntatge i desmuntatge. Si no es pogués fer aquí, se cercaria
un altre local.

La selecció de les peces anirà a càrrec de cada artista. Si voleu atendre


les interrelacions que es poden donar amb la vostra obra, trobareu un
primer recull d’imatges que es poden trobar a les xarxes clicant en els
noms dels participants. Les condicions de l’espai marcaran el nombre i
les dimensions de les peces. Com s’ha assenyalat es preveu dedicar
una setmana sencera entre el muntatge i el desmuntatge i tres setmanes
d’exposició, la voluntat de l’organització és redistribuir la ubicació de les
peces cada setmana per tal d’establir noves relacions.

58
En cas que un particular mostri voluntat d’adquisició d’obra, l’associació
posarà en contacte a l’autor amb la persona interessada, la venda d’obra
es farà de forma privada i s’informarà l’associació.

3.-Les trobades

Al llarg de les tres setmanes d’exposició volem organitzar diverses


trobades on es pugui veure més obra de cada un dels artistes i es pugui
obrir debat. El format encara no està ben definit.

En acabar l’exposició es farà una valoració posant en comú els resultats. En el


proper correu, si no es rep cap instrucció contrària, les vostres adreces de
correu es posaran en obert. Si teniu qualsevol pregunta o aclariment qued a la
vostra disposició.

Pere Vicenç

en nom d’Afta Perfecta.

Ens trobam, doncs, amb un projecte que es du a


terme segons la data prevista dins un lloc físic, una
galeria d’art improvisada, amanida d’allò que se’n
diu un espai alternatiu. Sense galeristes
professionals, sense institucions, però sí amb la
possibilitat de transaccions comercials, és a dir de
vendes d’obra. Quan ‘Diario de Mallorca’, el mateix
dia de la inauguració, el 6 de març de 2020, publica
–en nota sense signar—el primer cartell –anònim—
de l’associació promotora, escriu el següent: 13
MORTS 4 DESAPAREGUTS ‘Colectiva
hiperrepresentativa de lo más potente de la escena
artística local. Y el mejor nombre de expo de este
siglo’. (Cap protesta per part dels artistes per
aquesta ‘publicitat’ en castellà, deu ser una minúcia
també això en ple segle XXI).

59
Abans de la mostra quasi tots els integrants fan una
versió pròpia del cartell anunciador, que public, i
segueixen les pautes del primer cartell. Sense
desviar-se textualment en res. Els noms que hi
participen i els ‘desapareguts’ esborrats. Ni en això
són rebels. Mira si era fàcil escriure els noms dels que
no hem participat: Josep Albertí, Bartomeu Cabot,
Rafel Joan i Andreu Terrades. El nom d’aquest darrer
s’havia mencionat dins el xat de ‘Cervellets
pervertits’ en un missatge del 14 de gener de 2020 de
Tònia Bauçà. Fàcil deducció dels individus ratllats als
cartells. Però això no és tot. Abans de la inauguració
–del 13 de febrer al 4 de març-- es desencadena –
sobretot entre Pere Banek i Lluïsa Febrer-- un
reguitzell d’improperis contra Pere Vicenç on el
maleeixen pel seu dirigisme. M’és impossible
reproduir totes les recriminacions, queixes en audio,
etc, d’aquest duo, de tan profuses com són. Tot dins
el xat, és clar. La conclusió només és una. Cap dels
dos abandonen la seva participació a l’expo
col·lectiva. Això davant tot. Col·laboren amb un
comissari que no poden veure ni en pintura. Només
en don una mostra suficient. I una pinzellada de
Pere Salvà on afirma que no es vol ’dur malament’
[amb Pere Vicenç]. Si això no és la quinta essència de
les actituds antillunàtiques ja m’ho demostrareu.

Figurar, figurar, figurar.


60
Whatssaps 13 febrer 2020 i 2 gener 2020.

Simpàtica foto dels bohemis Pere Salvà i Bartomeu Cabot fent un simulacre de
besada. Facebook d’Emili Sánchez Rubio. 21 març 2020. Cap problema per Cabot
que Salvà es vulgui dur bé amb Pere Vicenç. Així és la postmodernitat.

61
Tanmateix un dels participants a l’exposició, Jordi
Martínez Suau, publica al seu perfil de Facebook de
6, 7 i 10 de març de 2020 unes quantes valoracions
vehements de la mostra i la seva obra que consisteix
en una catifa vermella amb els logotips d’institucions
com l’ajuntament de Palma, del Consell, del Teatre
Principal, etc. La catifa evidentment és per trepitjar-
la els ‘rebels’ contra les institucions. Per fer-ne befa.
Fabulós. Dit i fet, Martínez Suau publica un vídeo
també al Facebook de gent trepitjant els noms
d’institucions –oh profanació, oh provocació—el dia
de l’obertura de l’expo. Hi ha fems, hi ha brutor
diversa i fins i tot es veuen mascles i femelles que
pixen damunt l’estora vermella. Però tots els
participants se’n cuiden prou que no es vegin les
seves cares. Ben alerta! Aquesta és la rebel·lia dels 13
morts! Així bravegen els artistes contestataris de
vexar les institucions. Anònimament! Precaució!

http://www.artnet.com/artists/otto-rudolf-schatz/ohne-titel-MAhj1I5uz3jhvaX7Rr-pRw2

62
63
64
Captures de pantalla del Facebook de Jordi Martínez Suau del 6 al 10 març 2020
on podeu veure el vídeo que cit amb ‘provocadors/es’ pixant que no es volen
identificar. Així no hi haurà cap problema per ser convidats/es a exposar o
col·laborar amb les institucions. Martínez també amaga els noms –tan punk ell--
dels que no volien els logos de les institucions públiques. Tot escrit en puta llengua
espanyola. Cap mania de ningú d’exposar o col·laborar amb espanyols.

Tota la xerrameca al Facebook de Martínez Suau —


que public aquí—sobre ‘artistas fuera de la ley, del
mercado y de las instituciones’ se’n va a prendre pel
sac. Però és que tot és fals amb aquest jovent
caragirada? Fora de les institucions? A qui voleu fer
creure aquestes estufades, pringats? Ja he demostrat
que per exemple Lluïsa Febrer ha fet obra, ha fet
bonda per a l’ajuntament de Palma. Però n’hi ha
més. Pere Banek (Pere Butza als cartells) ha
col·laborat amb les institucions de forma inequívoca.
65
En faig un tast. El 27 de març de 2019, una vella
coneguda de Taller Llunàtic, Lourdes Durán (vegeu
‘Animals engabiats’ dins
tallerllunatic.blogspot.com), publicava un
reportatge al ‘Diario de Mallorca’ titulat ‘Pere
Banek finaliza un mural gigante bajo el puente de
la vía conectora’. Aquí es consigna perfectament que
el Consell de Mallorca va encarregar a Pere Banek
(ara amb el nom de Pere Butza a l’expo trencadora:
és fàcil camuflar-se) un mural, una obra de grafiter,
en una operació d’integrar la possible conflictivitat
del grafit brut, agressiu, com el rap o les expressions
que siguin problemàtiques pel seny, l’ordre, etc. No
parlava l’associació benèfica ‘Afta Perfecta’
d’’integrar el conflicte’? Es tracta d’això?

https://twitter.com/culturamallorca/status/911661064776974336/photo/4

66
https://www.google.es/search?q=pere+banek+ultima+hora&sxsrf=ALeKk01SmbCWlj55WamT
59sIB3oiAKn0Cg:1587923049583&tbm=isch&source=iu&ictx=1&fir=0tYYYaNJukbSuM%253A%
252C87T5N8BG1TEe9M%252C_&vet=1&usg=AI4_-kTlnjeRm7yjg5JasGIml-
e1MOpZFg&sa=X&ved=2ahUKEwjw8bOq0obpAhUtx4UKHTk1C1IQ9QEwCXoECAoQBQ#imgrc=
YLmoTwFzFqXeIM

https://www.arabalears.cat/cultura/Compte-enrere-final-dArts-Visuals_0_1646235509.html

67
Les fotos que public són molt entenedores pel que fa
a les institucions –ni més ni manco que tota una
presidenta de Govern, Francina Armengol (o també
un batle de Palma, Antoni Noguera) amb l’artista
convidat i subvencionat, i també la carrossa que vaig
indicar que era un dels ‘corruptors de menors’ (i no
Cabot, com ell voldria) dels jovençans, Biel Mesquida
(vegeu el meu ‘Taller Llunàtic es caga...’, pàg., 59).
Diré, de seguida, que el mural de Banek patrocinat
pel Consell de Mallorca és una obra interessant dins
les arts decoratives, però no més enllà. És el toc
alternatiu, controlat, que necessita tota institució,
tot poder. Vull que quedi escrit a continuació que jo
defens la llibertat de Pere Banek o de les madones
esmentades amb els seus dibuixets comercials
contradictoris de la seva pràctica ‘subversiva’. Ho
defens jo i ho ha defensat sempre Taller Llunàtic
exactament com defens la llibertat meva i nostra de
desmuntar tota aquesta pantomima de voler anar
de rebels dins un context i llavors embetumar-se de
convencionalismes decoratius dins un altre. Cal que
posi en aquest mur i en lletres visibles la
reverberació, l’afirmació de Taller Llunàtic tan
vigent avui com el 1986 –quan foren publicades--:
‘NOMÉS SORTIU DE L’OU I JA ESTAU DOMATS’ (les
majúscules i les negretes són meves, adients al segle
XXI; trob que s’ho paga). Ens referíem i em referesc,
naturalment, a la joventut que es dona a la
subvenció institucional. (Vid., ‘La vida
pornogràfica...’, op., cit., pàg., 125). La
68
postmodernitat artística és així i jo no faré de
company de viatge d’aquests companyons. Ara: és
‘una cagada, una gran cagada’ –com m’acusa
Cabot al seu text que reproduesc a la pàg., 7—fixar i
analitzar les fotos i les incoherències de Banek aquí?
No és el que ha fet sempre Taller Llunàtic, destapar
les greixoneres dels pardals que van d’alternatius?
Tanmateix sempre hi ha esdeveniments estranys o
extraordinaris en aquestes atzagaiades. Qui ho
hauria de dir? Dia 10 març 2020, a les 13:30, em va
trucar Roser Ramos Elías, cosa que no s’havia
produït mai. Ni més ni manco que una integrant
d’’Afta perfecta’, com s’afirma a la segona lletra de
P. Vicenç, es posa en contacte verbal amb mi.
Amablement em comunicà que és una llàstima que a
l’expo ’13 morts 4 desapareguts’ no hi participem ni
Cabot ni jo. ‘Hi feis falta’, va dir. Literal. Jo li vaig
respondre que Pere Vicenç va tenir una esbatussada
amb Cabot i, per tant, amb tot Taller Llunàtic. I li
vaig concretar que si consultava al nostre
tallerllunatic.blogspot.com l’interviu que ens va fer
Maria Elena Vallès, reproduïda a l’apartat
‘Converses exacerbades amb dos conys en zel’,
trobaria la descripció de la brega de Cabot amb
Vicenç. ‘Com que jo som coherent amb el que vaig
signar allà [pàg., 35] –vaig afegir—no vull
participar a l’exposició organitzada per Pere Vicenç’.
Aquí Ramos em va fer a saber que Bartomeu Cabot
havia visitat l’exposició el divendres passat, 6, és a

69
dir el dia de la inauguració; i em va demanar que jo
també hi anàs. Insistint fins i tot que si hi anava no
em trobaria amb P. Vicenç. Jo li vaig respondre que
jo no som Cabot. Jo som Josep Albertí. Cabot farà el
que voldrà, és clar. Ningú no li ha qüestionat mai la
seva llibertat de procedir com desitgi; ara, jo també
faré el que voldré. No anar-hi. Fi de la conversa.
Em plau, doncs, donar l’enhorabona a aquests
artistes de primera de l’expo ‘13 morts 4
desapareguts’ perquè han aconseguit l’aval i la
recomanació de dos individus que han afirmat per
escrit que sempre seran de Taller Llunàtic, i, que si ho
deixen de ser hi pot anar qui sigui i fotre-los dos tirs
a boca de canó o al cul: Bartomeu Cabot i Jaume
Sastre.
(Per descomptat els integrants del xat –i grup—
‘Cervellets pervertits’ tenen coneixement de la brega
de Cabot i Pere Vicenç. Això no els ha suposat cap
problema a l’hora d’acceptar el segon de comissari
de l’expo ’13 morts 4 desapareguts’).
Les captures de pantalla del Facebook de Pere
Vicenç informen de detalls que pens adient
reproduir.
Arribats a aquest punt m’assalten molts pensaments
sobre aquest aguiat. Els pensaments són sobre
l’afecció pels monstres de Taller Llunàtic. En tota la
vida hem fruït de la companyia i de l’admiració de
gent monstruosa. Em venen al cap tipus
70
meravellosos –esmentats i descrits als nostres textos i
documents—com Llorenç Bennàsser ‘Mostel’, Joan
Fiol Alomar ‘Volteta’, Joan Martorell Sastre, Jaume
Alzina ‘de Binifela’, Joan Melich Ledesma (a qui no
hem conegut personalment però sí a través de
premsa), etc, etc. Són els vertaders companys de
viatge lúbric que ens han enlluernat de veres. Quina
diferència entre aquests herois i els artistes
‘emergents’!! Em produeix molt de plaer reproduir
ara uns pocs textos creatius de Joan Fiol Alomar
‘Volteta’ que Taller Llunàtic va anotar fa un bon
grapat d’anys. Aquí els teniu.
‘Me cag en tots els inquers que tots són uns fills de
puta’.
‘Remenar-se-la és molt bo per fer la digestió’.
‘Que se fiqui el dit gros dins el cul i el dit petit dins el
nas’.
‘Pep, tenc una cosa per tu, i és un consolador per tu
el dia del teu sant. El teu amante Joan Fiol’. (Pub ‘Es
born’, Inca, 6-V-1992).
I una nota descriptiva d’una nit estrofolària: ‘Sortida
nocturna de Taller Llunàtic amb Joan Fiol Alomar
‘Volteta’. 24-V-1989. Inca-Santa Maria (bar Obac).
Sentit de protagonisme i excitació desmesurats de
Joan ‘Volteta’. Envesteix tothom. Diu a Cabot: ‘No et
vull veure amb aquests calçons bruts’. ‘Tots dos
estam locos, però jo tenc cura i tu no’. Desig d’anar

71
amb Josep Albertí dins el seu cotxe. Li demana que
posi música al ràdio-cassette. Cabot ha d’anar amb
un altre cotxe. Direcció Sineu: disco ‘Kié’. Joan
‘Volteta’ balla enmig de la pista amb moviments
reals d’un compulsiu, davant la mirada dels
assistents. Abans també ho ha fet al bar Es Born
d’Inca. Balla a la manera de John Travolta, es tira en
terra, tira la jaqueta per damunt el seu cap.’
Finalment una declaració apologètica dels instints de
Joan Martorell Sastre, el mariner ex-alcohòlic que
referenciam a ‘El patíbul del fill de puta: l’afer d’El
Golea’ I, pàg., 31. En plena pandèmia de la Covid-19,
el 26 abril 2020, en ser preguntat per mi si no tenia
el virus, em va respondre: ‘No crec que el tengui, lo
que tenc és fortor, i tenc fortor perquè no puc anar
de putes. Salut per tu també. Quan obrin me
menjaré dues fufetes’.
Ben relacionada amb aquesta bogeria Taller
Llunàtic publicava en paper el 2019 una obra que
havia estat regalada per Bartomeu Cabot a Vicenç
Altaió el 1978: ‘Pèls de nuvi’. Al nostre text
d’aquesta, ‘Les escopinades obnòxies de Taller
Llunàtic a la cara del poeta papissot’, explicam fil
per randa les vicissituds d’aquesta creació. L’inici
diu: ‘L’entusiasme de Taller Llunàtic no té límits,
tampoc la seva mala llet, la venjança, la tortura, la
guerra i els insults’. Puc afirmar amb orgull que jo
m’he mantengut ara i llavors conseqüent amb
aquesta afirmació.
72
Taller Llunàtic en la seva trajectòria vírica, tòxica i
homicida s’ha carregat mitja humanitat amb les
mateixes ideologies, comportaments i derives que els
‘Cervellets pervertits’. A les nostres obres em remet.
No serà ara que dimitiré de la intolerància llunàtica.
No seré jo qui deixarà de metrallar la idiòcia que ens
envolta.

http://www.sothebys.com/en/auctions/ecatalogue/2017/erotic-passion-desire-
l17322/lot.106.html

George Grosz

‘I en tot això vaig trobar més gust que un ronyós quan el graten’.

François Rabelais

(‘Gargantua i Pantagruel’, trad., Emili Olcina)

73
https://www.youtube.com/watch?v=wlB1HJIpbiM

Una de les pel·lícules més grans que s’han filmat mai és aquesta que teniu davant.
Observau els antifaços originals dels botxins. Per qui no tengui memòria diré que
Amon Goeth fou interpretat per un dels actors més descomunals, Ralph Fiennes, a
‘La llista de Schindler‘ d’Steven Spielberg. Us haureu d’espavilar per veure
aquesta pel·lícula, fills de puta!

74
ADDEND
L’OBRA DE Bertrand Russell citada fou publicada per edicions 62,
el cangur, 30, barcelona, 1977. Vid., pàgs., 112-113. Traducció de
jordi solé-Tura. LA DE WALTER BENJAMIN APAREGUÉ A ‘CLÀSSICS DEL
PENSAMENT MOdERN’, 9, EDICIONS 62/DIPUTACIÓ DE BARCELONA, 1983.
TRADUCCIÓ DE JAUME CREUS. VID., PÀGS., 36-37. LA TRADUCCIÓ QUE CIT
D’Emili olcina pertany a l’edició de ‘gargantua i pantagruel’ de
françois rabelais, laertes, barcelona, 2011. ELS FRAGMENTS
TRIATS PERTANYEN A LES PÀGINES 66-57-179.
De tots els cartells –xerecs i anònims en la seva presentació--
que venen a continuació l’únic que ha identificat els autors és
Lluís Juncosa en un correu electrònic de 2 març 2020, 11:42. Per
ordre d’aparició són de Catalina Obrador, Tònia Bauçà, Lluís
Juncosa, Pere Banek i Pere Vicenç. Més els de Pere Salvà i d’Eva
de las Heras dels quals jo don la referència.

75
Cartell de Catalina Obrador al Facebook de Pere Salvà. 2 març 2020. 15:05.

Cartell de Tònia Bauçà del 14 febrer 2020 dins el xat ‘Cervellets pervertits’.

76
Cartell de Lluís Juncosa.

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=4144105725614906&set=a.105124039513115&t
ype=3&theater Facebook de Pere Salvà. 27 febrer 2020. Cartells anònims.

77
https://www.facebook.com/aftaperfecta/photos/a.214392415655609/830971120664399/?ty
pe=3&theater Facebook de Pere Salvà. 7 febrer 2020. Cartell anònim. Reproduït a
‘Diario de Mallorca’ 6 març 2020.

Cartell anònim de Pere Salvà. Facebook Tònia Bauçà. Aquesta merda de dibuix es
pot qualificar d’’obra bèstia’ segons l’entusiasme de Cabot? Vid., pàgs., 11-12
d’aquest text.
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=2886081894768609&set=pcb.288269123510767
5&type=3&theater

78
Cartell anònim d’Eva de las Heras. Facebook de Tònia Bauçà.

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10157605628257702&set=p.1015760562825770
2&type=3&theater

79
Facebook de Pere Vicenç 21 abril 2020, 22:30 i 22:36.

Col·laboració entre d’altres de Jaume Sastre Font i Joana Maria Romaguera


Vallejo, la flor i nata estantissa de l’independentisme esclau de la superxeria de
l’Església Catòlica que els donà suport durant la vaga de fam de Sastre del 2014 i
del puta Jaume Santandreu!! A qui vols enganar, tu, imbècil Jaume Sastre? Ha,
ha, ha! Els ‘Cervellets pervertits’ es deixen ‘ajudar’ per tots els enemics acèrrims
de Taller Llunàtic. Vegeu http://tallerllunatic.blogspot.com/2015/07/den-tottalen-
krieg.html

80
Facebook de Jaume Sastre Font, ‘la dona barbuda’, que confirma les dues
captures de pantalla anteriors. 15 maig 2020. El grup ‘Cervellets pervertits’ es
deixa alabar per Sastre, el fracassat del llenguatge, de l’independentisme hipòcrita,
el compositor de pets.

81
Facebook de Pere Vicenç amb el divertit diàleg entre aquest i Pau Vadell. 6 juny
2020.

82
Part final del vodevil –quin tip de riure!-- amb el pallasso mentider i trapasser,
amic de Felipe VI, Pau Vadell i la seva incapacitat de resposta. Facebook de Pere
Vicenç 6 juny 2020.

83
ACTUALITAT»ESPECIALS

[VÍDEO]PalmaesconnectaambValència,BarcelonaiBrussel·lesperarecordarEstellés
dBalears | 19 setembre 2019

2 opinions

#OCB#CanAlcover#SoparEstellés2019

19-09-2019
Tweet31

PrintMás grandeMás grande

Com cada any, al setembre s’organitza una trobada per a recordar la figura del poeta valencià Vicent Andrés
Estellés que se celebra de manera simultània als Països Catalans: el Sopar Estellés.

Aquest acte s’inspira en els Burns supper (festa on els escocesos recorden el poeta Robert Burns) i combina poesia i
gastronomia en un ambient festiu i popular, el marc més adient per a recordar el poeta de Burjassot. Des de l’any
2010, diverses poblacions tant al País Valencià com a les Balears i Catalunya celebren al llarg del mes de setembre la
seva particular versió de l'homenatge a Estellés.

Així, enguany que es compleixen 95 anys del naixement d'Estellés, s'ha celebrat la seva vida i obra aquest dimecres
a Can Alcover de Palma, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, a la Casa València de Barcelona i
també a Brussel·les.

A Palma, organitzat per l'Obra Cultural Balear i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el sopar ha
comptat amb un recital de Tomeu Crespí i la lectura en directe amb València, Barcelona i Brussel·les del poema
'Assumiràs la veu d'un poble', (Llibre de meravelles, 1971) d'Estellés.

Enguany, per la situació d'excepcionalitat que vivim, s'han tengut molt presents els presos polítics i exiliats
catalans. A Brussel·les, el sopar ha comptat amb la participació de la delegada de la Generalitat de Catalunya
Brussel·les, Meritxell Serret, i del conseller Lluís Puig. A més, des del sopar de Barcelona, Marcel Mauri,
vicepresident d'Òmnium, ha llegit una carta de Jordi Cuixart des de la presó.

84
https://www.dbalears.cat/especials/2019/09/19/331141/video-palma-connecta-amb-
valencia-barcelona-brussel-les-per-recordar-estelles.html#comentaris

https://www.youtube.com/watch?v=5dZ1HL5XvBw&feature=emb_title

Vull acabar aquest addend amb la videopregària eucarística --enmig dels catòlics
de l’Obra Cultural Balear--, de Bartomeu Crespí, sense cabells pentinats en rastes,
amb camisa blanca i fet tot un bon al·lot assenyat. Aquest Crespí no és altre que el
poeta sobre el qual Cabot escriví: ‘Crespí té un físic que m’impactà. Porta els
cabells rasta fins el cul i calcul que fa uns dos metres d’alt.’ (Vid., ‘Cabot:
corruptor de menors’ dins el meu ‘Taller Llunàtic es caga...’, pàg., 18). No hi ha
dubte que Cabot accepta aquesta missa que protagonitza aquest poeta d’actes
putrefactes com el que ara us mostr. Cabot fins i tot ha publicat --en un vídeo
publicitari i promocional d’artistes i poetes postmoderns (això sí, especiat amb
obres seves bones), tan incoherent com en els actes que he descrit, penjat a la xarxa
amb el títol ‘Les clotxes del canalla Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic’-- una foto
del típic doble joc que fan poetes i pintors/es: Crespí assegut a un vàter a la
manera riallera dels ‘Cervellets pervertits’. Faré una pregunta semblant a la de la
pàg., 61 de ‘Taller Llunàtic es caga...’: per què Crespí no es posa a pixar quan
recita davant els beats infectes com
Josep Antoni Grimalt, Martí Gener,
etc? (No direu que només repartesc
mormes als artistes plàstics).
https://vimeo.com/user101151425/revie
w/429694989/32e3036a1f Aquest vincle
és erroni. Per veure el vídeo heu de
clicar damunt aquest:
https://vimeo.com/429694989

B. Crespí impacta B. Cabot assegut a


un vàter mentre al soparet de l’OCB impacta el cabrum independentista de pa
amb fonteta.

85
Un apunt més. B. Cabot ha estat entrevistat per Teresa Matas a Ràdio Marianda
(2-VII-2020, 19:00, programa Kamishibai). Cabot m’acusa de ser tolerant amb
Margalida Pons perquè ella participa a un report nauseabund dins IB3 d’Emili
Manzano i Claire Roquigny, ‘Què noms, Andreu Vidal?’. Quines imbecil·litats són
aquestes? Quan he col·laborat jo amb Pons o he escrit res tolerant amb aquest
documental? El Cabot que no frissa mai em dirà quan he de dir el que ell vol? Jo
he fet recitals fastigosos amb ella, com sí ha fet Tònia Bauçà (Vid., ‘Taller Llunàtic
es caga..., pàg., 52)? He participat a exposicions, lectures i altres cagarel·les amb
Bauçà com sí fa Cabot i els porcs pintorets i poetes dels quals és el mestre de
cerimònies? Què en som jo de la mort d’en Berga? Vaja una coa de palla que té
Cabot! M’acusa del mateix que ens acusava Arnau Pons a tot Taller Llunàtic de
‘no haver protestat per l’Ajut del Ministerio de Ciencia e Innovación de España a
les professores i alumnes, Margalida Pons, Mercè Picornell, Maria Muntaner..., del
grup de recerca LiCETC de la UIB’. (Vegi’s ‘Converses exacerbades amb dos
conys en zel’, pàg., 42). Tot el que he escrit fins ara demostra massa bé que
qualsevol acte cultural em fa vomitar. Jo no estic emmerdat en res, ben al contrari
de Cabot que llenega dins la merda senil.

http://tallerllunatic.blogspot.com/search/label/Converses%20exacerbades%20amb%20dos%2
0conys%20en%20zel

Whatsapp al xat ‘Cervellets pervertits’ de Tònia Bauçà del 19 setembre 2019


demostrant que fa sessions de pinturetes amb un tipus com Rafel Joan que apareix
ignominiosament gairebé com a protagonista al vídeo esmentat, ‘Què noms,
Andreu Vidal?’. Per què Cabot no li demana explicacions a Tònia Bauçà per
porcades com aquesta? Molta merda dins el crani és el que té Cabot, amb aquests
cadufos que fa de padrí que tot ho consent als netets. Jo som l’únic llunàtic que no
té tolerància amb ningú.

https://www.ivoox.com/player_ej_53261238_4_1.html

86
JOSEP
ALBERTí
TALLER
LLUNÀTIC
CATALUNYA
11GENER-5JUlIOL
2020

http://www.artnet.com/artists/jean-rustin/4

Primer Any Triomfal de la Covid-19


87