You are on page 1of 24

PLAERDEMAVIDA - 66

Revista de cultura i opinió de Bonrepòs i Mirambell


TARDOR 2020

Opinió

Notícies

Entrevistes

Estudis

Testimonis

Reportatges

Creació

Llibres

Comunicació

El mal que existeix al món prové gairebé sempre de la La Pesta.


ignorància; i la bona voluntat, si no és intel·ligent, pot fer tants Albert Camus
estralls com la malícia.

www.macarella.org
L’AIXETA

Un, diria, es fa gran


La segona onada de la pandèmia m’ha pillat, igual ens volen vendre el cotxe elèctric, canvien vostès de
que la primera, tot hi ha que dir-ho: amb el darrer cotxe una altra vegada, aquest amb piles. Si els fran-
roll de paper higiènic al rebost. La meua manca de cesos i les franceses van votar poc i preferentment
previsió ha anat de la mà de la de les autoritats com- partits verds durant els dies del primer confinament,
petents (o no) i les notícies apunten la població s’ha igual volia dir alguna cosa. Si es va excloure l’impost
llançat de cap, novament, a l’aprovisionament de tan a les grans fortunes del paquet de mesures de nor-
preuat bé de consum. En un programa d’humor po- malitat governamental, pense volia dir alguna cosa.
lonès, el marit d’un matrimoni tornava a acumular, Si es van e­ nviar els reis no emèrits de volta desficiosa
a més dels rolls referits, un nombre considerable de pel reialme, crec també volia dir alguna cosa. Si el vell
paquets de farina, tot disposat ell a tornar a fer pa monarca va marxar del regne que tant s’estimava du-
casolà, no és el meu cas. L’home i la dona, pel que rant l’agost, doncs diria alguna cosa. Algunes coses
sembla, continuem essent animals de costums i qui respecte la nova normalitat de què parlàvem, vull dir.
sap si acabarem cantant allò del Resistiré, sincera-
ment: de ganes en tinc ben poques ni d’escoltar-lo, Ara bé, un es fa gran i ja no creu en certs prop­òsits
ni per descomptat de cantar-lo. d’esmena i no està en condicions d’empassar-se
els argumentaris d’una altra sentència, una més,
Als pocs dies d’encetada la nova normalitat, com ja
d’aquells togats, de moment sense perruca, que
anunciaven algunes veus per cert, va resultar ésser
haurien de defensar els drets lingüístics d’un respecte
tan vella i tan anormal com aquella que ja coneixíem:
la que encara considera llengua pròpia. Un es fa gran
futbol cada dia, fins i tot en hores, les dues de la
i considera el que es tracta de colar com a solidaritat
vesprada de finals de juny, durant les quals les au-
en molts casos, no deixa d’ésser propaganda gro­
toritats sanitàries deurien recomanar seriosament,
llera. Un es fa gran i li costa d’entendre tanta pas-
entre d’altres activitats, evitar la pràctica de qualsevol
sió per comprar i vendre, quan una gran part de la
esport, per suposat el que es practica a l’aire lliure.
L’enviament de reporters a primera línia de platja població malda per sobreviure en condicions al límit.
per transmetre l’arribada dels primers banyistes de Un es fa gran i no està disposat a posar-se del costat
l’estiu o el desplegament policial de la nit de sant d’aquells que critiquen allò local, quan no veuen més
Joan, tornaven a certificar l’interès col·lectiu per la enllà de les pròpies fronteres i de la nacionalitat que
repetició, per activa i per passiva, dels vells rituals proclama un passaport de paper no higiènic. Un es fa
massius que, sincerament, ja ens podíem estalviar. gran i no veu amb bons ulls tant d’heroisme aplaudit i
Un acabava sos­pitant la recent normalitat i la desit- exhibit, sospitant tants esforços valuosos, quasi tots,
jada anaven de masses, d’acumulació embogida de van restar en l’anonimat, sovint en la incomprensió
persones en determinats punts de la geografia un dia general. Un es fa gran i ja està cansat de les mentides
concret, sia el de la mare de déu, sia el del pare. El preparades pels llestos de torn, que pensa no saben
trànsit s’ha acabat recuperant, afortunadament per d’autocrítica i menys de responsabilitat constitucional
als amants del fum contaminant i els embussos, i ara o no. Total: que un es fa gran.

2
EL SENTINELLA D’OCCIDENT

El Nové Art
En aquest any de pandèmia, toc de queda i Aprofundint en el tema del nové art, trobem que
confinament perimetral; tots i totes ens expres- són moltes les paraules i expressions associades
sem mitjançant l’art. Volem fer present que estem al còmic: caricatura, dibuix, enllaç entre vinyetes,
vius i que encara tenim coses a dir. I és en aquest globus, historieta il·lustrada, humor gràfic, manga
moment, quan ens veiem espentats a tirar mà de japonés, novel·la gràfica, onomatopeia, tira còmica
la tipologia que ens proporciona el diccionari i la i vinyeta.
Viquipèdia. Segons el Diccionari Normatiu Valen- Quant als humoristes gràfics, moltes vegades
cià (teniu consulta en línia i aplicació gratuïta de han patit i pateixen la censura, la persecució i la
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua), les belles violència. Recordem alguns exemples significatius:
arts són les que tenen per objecte l’expressió de Vicent Miquel Carceller (La Traca), Harca (Saó), El
la bellesa a través del color, la forma, el so, el llen- Gat Invisible (El Temps), Ortifus, Quino (Mafalda),
guatge i el moviment: pintura, escultura, arqui- Manel Gimeno (Turia) i, en el cas de Plaerdemavi-
tectura, música, poesia i dansa. Després venen da, JL Benito Jiménez i Josep Vicent Ros.
els benvolguts seté art (el cinema), huité art (la fo-
Quants dies d’aventura, evasió i reflexió ens ha
tografia) i nové art (el còmic, també conegut com
facilitat, ens facilita i ens facilitarà el tebeo; clar que
tebeo). A més, són igualment dignes d’admiració
sí! Que estigueu bons. Salut i Germania!
i reconeixement l’art popular i les anomenades
arts menors: argenteria, ceràmica, marqueteria,
enquadernació, gravat, ebenisteria i mosaic. Tam-
poc volem oblidar que dissenyar i cosir trages de
festera i torrentí és art. Més enllà, recordem que
l’art multimèdia es basa en la utilització de les tec-
nologies de la comunicació; una imatge retocada o
un vídeo casolà poden arribar a aconseguir un èxit
i un ressò impressionants en internet.
Tots sabem de la importància d’una bona com-
binació d’imatge i text. Sí, un dibuix o il·lustració
val més que mil paraules, però, sense contingut,
equival a la buidor més absoluta. Al contrari, mas-
sa text equival a un rotllo marejador i insuportable.

Referències bibliogràfiques:
-- Llebeig, col·lecció Els vents del món. Pere Riutort -- Los surcos del azar. Paco Roca, Astiberri
Mestre, il·lustracions de Bellvert, any 1980. Ediciones, any 2014.
-- Llavor, llibre per a l’ensenyament amb dibuixos -- Camacuc. Revista per a xiquets i xiquetes
de Paco Giménez, pàgines 249-257 i 274. (camacuc.com).
Mostren el còmic l’Encobert (imatge adjunta), un -- Còmics de l’AVL. Estan en accés obert i gratuït,
personatge enigmàtic que encapçalà el moviment es pot baixar el pdf, a la pàgina web de l’Acadèmia
agermanat valencià en la seua etapa final (any Valenciana de la Llengua (avl.gva.es). Parlen de
1522). Gregal Llibres, any 1984. festes i personatges valencians.
-- Historia del tebeo valenciano. Diversos autors,
Editorial Prensa Valenciana, any 1992. Santi Ros
3
MOLT PROP

Aquest any s’han complit a les nostres terres els


500 anys de la revolta de

LES GERMANIES
El primer rei que assolí governar unitàriament les coro-
nes d’Aragó i Castella fou l’emperador del Sacre Imperi
Romà-germànic Carles V (Gant, Flandes, 1500–Yuste, a tots els nivells i a totes les classes socials, en el govern
Càceres, 1558), que regnà a l’Estat espanyol amb el de la ciutat. Reunit el Consell General per l’elecció dels
nom de Carles I, malgrat que primerament no hi entrà Jurats de València, va triomfar la candidatura popular
amb bon peu, ja que, entre altres canvis, donà poder encapçalada per Joan Llorenç i, en no acceptar-la la
a una particular noblesa que va aprofitar-se, amb el noblesa, va provocar l’inici de l’enfrontament, que es va
consegüent perjudici per a les classes populars, de la transformar en revolució, fet que motivà que el virrei, el
pujada dels impostos i, junt als greus problemes que comte de Melito, fugís a Cocentaina i que la monarquia
patia el aleshores Regne de València, dels continus espanyola enviés com a nou virrei el seu germà: el noble
atacs dels musulmans i de pirateria, no defensades de- castellà marqués de Zenete, la intransigència del qual
gudament les costes per l’absència de la noblesa militar provocà encara més els agermanats.
de la ciutat, per por, entre altres coses, a la malaltia de
Com a caps populars van destacar, junt al susdit
la pesta. Un gran sector del poble es revoltà per la de-
Llorenç, Vicent Peris i Guillem Sorolla. Si en un principi
fensa dels seus interessos, agermanant-se (d’on prové el
van tindre grans èxits, posteriorment van patir moltes
nom de Les Germanies) els rellevants gremis de Valèn-
derrotes, ja que els nobles valencians foren ajudats per
cia i d’altres importants poblacions, les quals mantenien
la noblesa castellana i, sota el comandament del duc
vigents els privilegiats Furs de l’encara respectat regne
de Sogorb, van ser vençuts a diverses poblacions com
valencià, amb una nodrida participació d’una certa bur-
ara Almenara o Castelló. I encara que a Alzira, Xàtiva
gesia, juntament amb els llauradors i obrers, per la qual
i Gandia van resistir valerosament més temps, també
cosa a partir de 1520 es va iniciar una guerra contra un
caigueren, acabant la lluita el 1521 amb les correspo-
sector, dirigit per una noblesa unida a la cort central, la
nents dures represàlies.
qual es va estendre posteriorment al Principat de Catalu-
nya i a Mallorca (1521), on destacà el líder Joanot Colom, També van destacar Joan Caro, marqués de la Ro-
que va patir la mateixa mort del valencià Vicent Peris. mana, que donà suport amb tot el seu patrimoni a la
“noble” causa dels agermanats, Josep Monjolí i Joan
Els ciutadans es van organitzar formant l’anomenada
Garcia, famosos a Russafa, Miquel Estellés, que morí
Junta dels Tretze (en record a Jesucrist i els dotze apòs-
a Castelló, així com el misteriós i popular “Encobert”,
tols), tots treballadors artesans, i presentaren al rei, dins
que morí a Burjassot (1522) sense desvetllar-se la seua
de les regles de la corona, el capítol de greuges que
personalitat.
tenien en contra dels nobles, demanant, així mateix, els
fóra restablert el privilegi que el 1278 els va concedir el Posteriorment, la reina Germana de Foix, convertida en
rei Pere el Gran, amb què es donava igual participació, virreina de València, va establir una innoble repressió i
càstig al poble, ajudada pel sever marqués de Zenete.
De fet, a nivell lingüístic, està documentat que el 1524
es fa públic el primer decret oficial de la nova cort al
Regne de València escrit en llengua castellana.
El moviment de les Germanies, que van acabdillar uns
conscients valencians, fou una de les més importants
revolucions socials que va protagonitzar el nostre poble
i, per la seua data primerenca (1520-23), adquirí im-
portància històrica en avançar-se a la Revolució fran-
cesa (1789-99).

Rafel Sena
4
DES DEL CARRER MAJOR

De capellans
conservadors va la cosa...

Quan comencí a escriure al Plaerdemavida vos


Luis ens posà la corresponent
vaig parlar del capellà que teníem a Bonrepòs i
penitència i una vegada complida,
Mirambell durant els anys 50. Aquest era don
quan ens vam agenollar a l’altar
Ramon i ja vos vaig contar que va ser un home
sobre el coixí roig, on es posava
molt senzill i proper, que es feia molt amb la
la gent per prendre la comunió, el
gent del poble. Els xiquets i xiquetes d’aquella mossèn tingué la santa barra de
època el volíem molt, doncs havíem fet el ca- passar de llarg i no donar-nos-la.
tecisme i la primera comunió amb ell. Quan Aquest fet en aquells temps va ser
el vèiem pel carrer anàvem corrent a besar-li molt greu i vergonyós. Vos conte
la ma, era el costum de l’època. Si vos escric aquestes coses per a què us feu
tot açò és perquè vull contar-vos un cas que una idea de com era.
passà al poble i que té a veure amb l’església.
Sent més xicoteta encara, vingué
Don Ramon se n’anà del poble i a Bonrepòs a viure al carrer rei en Jaume, al
i Mirambell vingué un nou rector: don Luis. costat de casa Vicent i Salvoreta,
Aquest, molt burgés i conservador, venia de la la família de Paco “el Pastor”: Deo i
Rioja, era de Logronyo. Tinguí la sort d’estar els seus tres fills. Per aquell temps
tres mesos en aquesta ciutat, me n’aní amb freqüentava molt aquest car-
la meua veïna Milagros, que era també d’allí, rer, perquè allí vivien uns quants
i aní molt a la casa de don Luis, qui, en assa- amics com Alfonso “el Curro”,
bentar-se que allà me n’anava, em va donar Pepe Peiró, Ana Bañón, Vicentín
l’adreça de ca sos pares, me’n recorde era “el Tramviero”. Tots érem amics i
una casa molt bonica i senyorial. Aquest sa­ jugàvem molt en aqueix carrer, per
cerdot tenia una particularitat, bo... en rea­ això coneixíem molt bé a la famí-
litat... més d’una... quan entraves a missa i lia de Paco i Deo. Quan Paco “el
aquesta ja havia començat parava el discurs, Pastor” va morir, va passar una
es baixava les ulleres i et seguia amb la mira- cosa que va estranyar molt al po-
da fins que t’assentaves al banc, aconseguint ble: Don Luis no volgué soterrar-lo
posar-te roja i nerviosa. Conte açò perquè els dins del cementiri i el soterrà fora.
qui no l’hagen conegut es facen una idea de No me’n recorde ara de l’edat que tindria, però sí recorde que va
com era l’home. ser molt gros açò referit. Es va dir que Paco no va ser soterrat al
Un any, per les festes del Pilar, va haver re- cementiri perquè estava casat i Deo no era la seua dona legítima,
vetla al cantó del Forn de Raga. Cal dir als és a dir: Que per aquell temps vivien en pecat. Quina diferència
anys 50 i 60 tot es feia en aquest cantó, on tan gran hi ha d’un capellà conservador a un altre progressista!
també estaven l’ajuntament i les escoles. Així Fins que no vingué don Vicent Estrems, no el varen soterrar dins
les coses, totes les amigues anàrem al ball, del cementiri com a tot el món. Aquest fet va ser gràcies a don
s’ho passàrem molt bé, tindria uns 14 anys Vicent. Han canviat molt les coses, gràcies que per a millor!
i aquella mateixa setmana, quan anàrem a Espere que ningú es moleste per haver contat aquesta història,
confessar-nos i li contàrem a don Luis que doncs està escrita amb molt de carinyo.
havíem anat a ballar: Prepara’t morena! La
bonegada que vam rebre al confessionari va
ser descomunal! Quina vergonya passàrem! Una bonrepostina
S’assabentaren tots els que estaven a la ca- guapa i fina
pella, el lloc on es feien les confessions. Don
5
NOTÍCIES DE MACARELLA

Una altra vegada la pandèmia ha condicionat l’activitat cultural de


Macarella, activitat que, per cert, durant 20 anys venim portant endavant
amb decidida perseverança. Tot i suposar un colp molt dur, anem a fer un
repàs de tots els actes programats i dels finalment realitzats.

Club de Lectura
10 de setembre
El dia 10 de setembre ens ajuntàrem per comentar el
llibre Encara no és tard. Tinguérem la sort que ens
acompanyara en aquesta sessió el seu autor, Andreu
Escrivà, així com de poder-nos acostar tant al que sig-
nifica l’efecte hivernacle, com al que aquest ens afec-
ta. Així mateix, comentàrem llargament i relaxadament el present i futur del nostre planeta, tot
resseguint el ritme amenaçador que li imposem i les conseqüències que portarà seguir forçant
el canvi climàtic. Un llibre molt interessant. Des d’ací vos animem a què vingueu i participeu
del nostre club de lectura.

Festa dels fanalets de meló


i Sopar Estellés
Altres de les activitats programades eren la Festa dels fana-
lets de meló i el Sopar Estellés. Enguany només poguérem
celebrar la festa d’una forma telemàtica, a través dels pro-
grames WhatsApp i del nostre correu electrònic, penjant les
fotos dels melonets que prepararen alguns socis. Tanmateix
no poguérem fer el tradicional sopar a la fresca al voltant de
la figura del poeta nostrat en Vicent Andrés Estellés, un altre
any serà, a vore si tenim sort.

Diada del poble valencià


9 d’octubre
No volíem deixar passar la commemoració de la Diada Nacional
del País Valencià i per això, com en anys anteriors, mantinguérem
la tradicional ofrena floral al rei en Jaume i la lectura del manifest rei-
vindicatiu del Nou d’octubre. Tot seguit, La Brama dolçaines i tabals
ens oferí una cercavila pel poble. Des d’ací volem comentar la poca
sensibilitat i respecte del nostre Ajuntament, que per segon any con-
secutiu, ni tant sols ha penjat la senyera a la seu de la corporació
municipal.

6
NOTÍCIES DE MACARELLA

L’Associació Cultural Macarella ix


a la revista Espai Carraixet
Al número 10, el corresponent a la tardor 2020, de la revista Espai Carraixet, s’ha
publicat un reportatge sobre la nostra associació. Un membre de la redacció vingué
a fer-nos una entrevista. Volien celebrar el vinté aniversari de Macarella. Si llegim el
reportatge, veurem quanta ha estat la nostra activitat durant els darrers vint anys,
molta i molt variada: Des de la Foguera de sant Joan i el Berenar de Pasqua al
barranc, tot passant per les lectures continuades, les xerrades, el cinema, les ex-
cursions, sempre treballant per una cultura compromesa amb els valors de la pau,
la llibertat, la igualtat, l’estima pel paisatge, l’amor a la llengua. Som, ara i ací, tot
agraint la confiança dels nostres socis i de les nostres sòcies, el respecte i la com-
prensió dels col·laboradors i del poble en general.

Jornades
mediambientals
del Pont sec
7, 10 i 14 de setembre
Exposició dedicada a Sabeu on està el Pont sec?
l’escriptora de l’any Doncs bé, vos diríem és una
Carmelina Sánchez zona humida del barranc de
Carraixet molt a prop de casa
Cutillas nostra, a Montcada. És ací on ja
portem cinc anys fent un volun-
18-25 de setembre de 2020
tariat mediambiental de segui-
ment de la tortuga de rierol. En-
L’Associació Cultural Macarella, sem-
guany, tot i estar en pandèmia,
pre a l’aguait dels esdeveniments
fou molt concorreguda per xi-
culturals que podem portar al poble, va aparaular l’exposició
quets i adults i gaudírem, una
itinerant que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua havia preparat
vegada més, de la natura. Des
enguany en memòria de l’escriptora Carmelina Sánchez Cutillas.
d’ací vos animem a participar en
La mostra va estar exposada una setmana al saló de plens de
les properes edicions.
l’Ajuntament, si bé pel matí va estar custodiada per la bibliotecària
i no anà quasi gent, potser temorosa d’encomanar-se de la ma-
laltia, per la vesprada Macarella oferia la visita guiada i un grup,
gens petit de persones, pogueren visitar-la amb tranquil·litat.
Quasi totes les persones s’endugueren el desig de llegir, o de
rellegir en el seu cas, el llibre Matèria de Bretanya, la seua més
famosa novel·la. L’exposició ens trasllada a com fou de colpidora
la irrupció de Carmelina en el món de les lletres valencianes allà
pels anys 1960-1980, una veu literària que abastà la prosa, la
poesia culta i la popular, la historiografia, l’assaig. Contemporània
de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Manuel Sanchis Guarner
es va relacionar amb tots ells.

7
NOTICÍES D’ACÍ I D’ALLÀ

Les persones que lligen Plaerdemavida escriuen


Hem rebut de Juanjo Muñoz la nota que transcrivim a propòsit de la paraula Ramadán- Rabadán.

Bon dia i bona hora amigues i amics.


Primerament donar-vos l’enhorabona pels 20 anys de l’associació i la
revista que, malgrat la distància, seguesc puntualment des de Caudiel.
Gràcies, Juanjo pel teu escrit. T’animem a
Només volia dir-vos que en el darrer número, crec que el que fa 65, i
escriure a la revista Plaerdemavida. Ens ve
al text que parla de la música religiosa i de món oncle-avi Joaquín
a la memòria el teu article Valencià pont de
Muñoz, he vist una més que possible errada sense cap importància,
convivència, bon article. La puntualització
però que no puc estar-me de comunicar-vos. Es troba a la cobla de la
foto que vos adjunte i on pense que cal canviar RAMADÁN i posar de Juanjo Muñoz ens ha portat al diccio-
RABADÁN. No conec el text ni he sentit mai la cobleta, sé però nari. Hem consultat el Diccionari Català-Va-
(degut a la meua afició als assagadors i les transhumàncies) que el lencià-Balear i en l’entrada RABADÀ llegim:
RABADÀ és el pastor que va darrere durant el camí, també pot dir-se Xic que ajuda un pastor a guardar el ramat.
saguer. No crec que en cap text catòlic es parle del ramadà islàmic, Cast, zagal. El significat de «majoral dels
mentre que la cobla crec que parla d’un pastor. Res més, moltes gràcies pastors» que té el castellà RABADÁN és im-
per seguir amb la revista i l’associació. Salut! Juanjo Muñoz propi de la nostra llengua.

Canvi d’alcalde i de El 5 d’octubre de


regidora de cultura En les eleccions de
2020 va faltar el tio
2019 el partit més votat
va ser el PSOE, però no va arribar a la majoria absoluta. Tal i Emilio Albert
com anunciaren en la campanya electoral no volien governar
amb Compromís, cosa per a nosaltres prou incomprensible si Ja li voltava la mort feia mesos
però no podia endur-se aquell ser.
volien ser útils al poble, perquè, al nostre parer, Compromís feu
Estava fet de terra, sol i horta
moltes coses ben fetes en la legislatura passada. La qüestió
era fort i valent Emilio Albert
és que l’alcalde va ser el mateix d’abans, Rubén, i la regidora
de cultura va ser Raquel. Passen mesos, un any, i no veiem Un dia que escrivíem sobre cases
cap millora en la gestió, però arriba un dia que l’alcalde és re- isqueren les moreres, canyissos i cucs
vocat pel seu propi partit i puja a la batllia Raquel. El poble no els bessons ens parlaren de tio Emilio
ha tingut cap explicació oficial, però el que corre de boca en que era el major dels xiquets collidors.
boca és que hi hagué, presumptament, un cas d’assetjament. Aquesta fou la primera entrevista
Ara tenim una altra regidora de cultura. Resulta que no veiem li seguiren unes quantes més
cap programa que potencie la cultura del poble: Coses soltes el Carraixet, bombardejos, collites
sense la participació del Consell Municipal sabia molt, ens ensenyava bé.
de Cultura. Doncs si no hi ha participació Gràcies, tio Emilio per ser tant amable
organitzada i eficaç no tindrem un poble per dir-nos versos, sempre redolins.
més culte i més lliure. La trista mort no esborrarà el record
tan alegre que ens deixà en el cor.

Mort de Els periòdics del diumenge 5 d’abril dedicaren diverses pàgines a glossar la
figura artística de Luis Eduardo Aute, mort el dissabte 4 d’abril de 2020, als
Luis Eduardo Aute 76 anys, a un hospital de Madrid. Transcrivim unes quantes frases de l’article
que li dedicà Xavier Cervantes al diari Ara: Pintava perquè sempre va ser la
seua passió. Escrivia cançons per treure’s càrregues de sobre... només obeïa la
bellesa, una veritat que per a ell era tot el contrari de l’ambició parasitària, de la
violència i de la mentida... en 2012 va dedicar la cançó Feo Mundo Inmundo al
Fons Monetari Internacional.... Xavier Cervantes assenyala quatre cançons que
exemplifiquen la profunditat i el talent de la seua poesia, són quatre cançons
d’amor, dolor i ràbia: «Al Alba», « Las cuatro y diez», «Sin tu latido» y « La belleza».
Aute, fill de filipina i de català, va nàixer a Manila el 1943... Va ser un artista del
Renaixement. Feia moltes coses i totes les feia bé...Un gegant.
8
NOTÍCIES D’ACÍ I D’ALLÀ

Ha mort Carme Gonzàlez


El dimarts 15 de setembre de 2020 faltà a Utiel, on s’havia establert i exercia d’agricultora, Carme,
lluitadora immensa i coordinadora de la lluita per la supervivència de La Punta. Va ser la presidenta
de l’associació de veïns i veïnes «La Unificadora de la Punta», fundada el 1993 i, conjuntament
amb Mamen, Carme Albors, Maruja, va estar en la primera línia en la lluita perquè les cases, i
les barraques, les famílies, els horts, els camins, les sèquies d’aquell tros d’horta, preciós, es
mantingueren com estaven, horta protegida, cuidada a la manera tradicional i molt productiva. Al
Pla General d’Ordenació Urbana de 1987 La Punta estava catalogada com «horta d’especial pro-
tecció» i en 2003 ja s’havia consumat la destrucció. El Port, el Ministeri de Foment, la Generalitat
Valenciana i l’Ajuntament de València, totes les institucions gestionades pel mateix partit, havien
decidit convertir La Punta en una Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port. Sense explicacions, atropellant els drets humans,
sense escoltar les persones que lluitaren frontalment parant les màquines i legalment, amb contenciosos i recursos, ho destruïren
tot i expulsaren de les seues cases més de 100 famílies. Ara La Punta és un erm que ens recorda que el sacrifici de Carme i de
les altres persones no pogué vèncer la prepotència destructora dels poderosos. Carme va posar tot el seu amor a La Punta, tota
la seua intel·ligència i tota la seua força en la causa de salvar una joia d’horta de la ciutat de València. Nosaltres, la Macarella, ens
solidaritzàrem amb Carme i la resta de punteres perquè creiem en l’horta viva i productiva, perquè va ser una lluita del poble menut
carregat de raons enfront de la tirania del poder. Anys després la Justícia sentencià que la demolició de la Punta va ser il·legal. Ara
també ens hem de mobilitzar perquè allò siga horta de primera classe. Gràcies Carme pel teu exemple.

La repressió -presó, exili, La guerra entre Armènia i Azerbaidjan


detencions- de polítics i pel domini de l’Alt Karabakh
ciutadans catalans continua El món de guerres i conflictes pel domini d’uns estats sobre d’altres no
cessa. Fa només uns dies s’ha signat l’alto el foc entre Azerbaidjan i
Ganes tenim que la repressió practicada per
Armènia, dos estats situats al Caucas, per parar la guerra que han man-
l’Estat espanyol contra la ciutadania catalana
tingut durant unes setmanes per la possessió del territori de la república
acabe. Tres anys fa que estan presos els Jordis i
d’Artsakh, antigament anomenada Nagorno-Karabakh. Ací veiem que
poc menys de tres anys que estan empresonats
a l’estat armeni li dona suport Rússia i a l’estat àzeri l’ajuda Turquia. No
els polítics i a l’exili altres polítics i músics. Més
és la primera vegada que hi ha combats entre eixos dos estats. Hi ha
de 2300 persones detingudes i interrogades.
morts, molts morts i desplaçats. Ni l’ONU, ni la Unió Europea actuen
Una vergonya que no s’haja pogut dialogar ni
per tal que els conflictes es resolguen amb el diàleg i el coneixement.
posar en marxa el trellat, perquè s’arregle aquest
desori. Una amnistia estaria bé.
La Plaça del llibre
Des del 28 d’octubre fins a l‘1 de novembre a la
plaça de l’Ajuntament de València va tenir lloc
Un periodista l’esdeveniment més important de la tardor per al lli-
explicava que bre en valencià. Enguany és la huitena edició de la
el triomf de Joe Biden a Plaça del llibre i ha estat un èxit tant per les editorials,
les eleccions a la presidència dels com pels llibres que s’hi han aplegat. Hem pogut vore dos llibres
Estats Units d’Amèrica era la més de contes dedicats a Llorenç Jiménez, el contacontes amic nostre,
bona notícia que tenia en molt temps. I és que quatre que morí el 2019. Per a glossar aquest esdeveniment, l’escriptora
Maria Jesús Volta ha fet un article que titula Visca la cultura, publi­
anys més amb Donald Trump de president es feien de mal
cat al diari Levante del proppassat 7 de novembre, del qual trans­
suportar. Trump representa el govern caciquil, se conside­
crivim tot seguit un fragment: S’acaba de celebrar a València la
rava a ell mateix l’amo de tot. Qualsevol que no pensava
Plaça del llibre... En resum durant uns dies tenim l’oportunitat de
com ell era inferior, si formava part del seu go­vern el des-
submergir-nos en el riu, cada vegada menys cabalós, certament,
tituïa i en pau. Les relacions amb el món les feia difícils.
però no per això menys torrencial, de la literatura en la nostra llen-
Estava en contra de l’OMS, de la Unió Europea, anava de
gua... He conegut esperits il·luminats capaços de recrear una mul-
prepotent i de racista. Els immigrants topaven amb el mur
tiplicitat de paisatges i personatges... que sense demanar res a
de Mèxic, la gestió de la COVID-19 va ser, amb Trump, canvi, em descobreixen les seues angoixes i esperances, a fi que
nefasta, els seus discursos eren per a dividir, per a se­ jo hi trobe també les meues....Tot és possible amb la cultura... per
gregar i propiciaven l’odi. Ara no accepta la derrota i fins això, a mossets o tota d’un glop, hem d’aprendre a assaborir-la en
a última hora no sabrem el que ordirà la seua ment contra cada una de les seues manifestacions per poder mirar-nos en la
la victòria del seu oponent Joe Biden. resta de la humanitat i obrir-nos a les seues existències.
9
80 ANYS DESPRÉS

Capítol XIV. 1940- 1942


Considerem com és de terrible que estigues vivint a un poble on l’efervescència revolucionària arriba
quan pot arribar, és a dir, quan els governs locals, els governs provincials, el govern de l’estat estan
portats pels qui han guanyat les eleccions, açò és partits d’esquerra, sindicats obrers, tots els que
s’havien presentat com a Front Popular, fet que tingué lloc el febrer de 1936.

Ara, considerem que les forces de la dreta, açò és plantar cara, teníem la línia XYZ i teníem un altra línia
l’església, partits conservadors, sindicats dretans, defensiva la Puig-Carasols, que no feu falta fer servir.
terratinents, militars, banca, comencen a conspirar i L’exèrcit republicà havia perdut la guerra i ara venia a
ja no li fan ois a un colp d’estat militar per frenar l’acció per tot el poble, començava el temps de la repressió.
revolucionària, que tant havia omplert d’esperança les La vespra del primer d’abril de1939 els franquistes
classes baixes i que, tot i els entrebancs, van portant ja sabien qui havia ocupat llocs de responsabili-
a terme col·lectivitzacions, l’escolarització universal, tat en el govern local, qui havia dirigit o gestionat
el treball per a totes les persones, la llibertat de pen­ les col·lectivitzacions i si no ho sabien ho pregun-
sament, la legalització del vot femení. I arriba l’estiu taven, nomenaren un jutge militar instructor i, amb la
de 1936 i el 18 de juliol l’exèrcit feixista, encapçalat col·laboració de l’ajuntament i la població que se con-
per Franco, s’alça contra la República. Considerem siderava adepta, que denunciava, tot estigué enlles-
com és de terrible que has d’anar a la guerra, a matar tit per castigar amb presó a les persones més avan-
o a morir, tu que eres pacifista. Els plans de Franco çades, tant si eren persones poc conegudes, com
són anar del Marroc a Andalusia, recordem que el 18 si ho eren l’espionatge actuava molt bé, recordem
d’agost del 1936 mataren Federico Garcia Lorca, que el 15 d’octubre de 1940 afusellaren Lluís Com-
després a Extremadura, a Madrid, amb bombardejos panys, President de la Generalitat de Catalunya. Tot
horribles, al nord, a Galícia, que aviat és seua, a Eus­ això ve a propòsit del tio Tano, Santiago Ramon Es-
kadi, on bombardegen Gernika, horrible matança, a tellés, tan treballador, tan actiu i tan entusiasta, que
Castella, que va ser de Franco des del principi, on en totes les denúncies figura al lloc número tres, des­
mataren al mestre de Bañuelos de Bureba, Antoni prés de José Peiró Valero, l’alcalde del poble i des­
Benaixes, del qual fa molt pocs anys sabem on prés de José Traver Marí, el primer tinent d’alcalde.
l’havien soterrat (el silenci sobre les foses). Avancen També hem de dir que, mentre estan a la presó, el
els franquistes cap a l’Aragó, morts i desesperació, poble no els abandona, els amics reaccionen com a
després la mamprenen amb Catalunya, molt prompte persones sensibles i no tarden a considerar-los com
van fer-se amb Mallorca, des d’on l’aviació italiana eren abans. El que passa és que hi hagué delators i
de Mussolini castigà quasi diàriament les nostres durant algun temps es toparen amb moltes dificul-
costes i ciutats. Els valencians estàvem disposats a tats, com si foren proscrits.

1. Federico Garcia Lorca.


2. Antoni Benaixes.
3. “El Gernika” de
1. 2. 3. Picasso.

10
80 ANYS DESPRÉS

Apunts per a una biografia mínima de


Santiago Ramón Estellés
Santiago Ramón apareix en les actes municipals de
Bonrepòs i Mirambell en diverses ocasions. Forma
part de la comissió gestora constituïda en el ple de
l’ajuntament segons acta del 16 de febrer de 1936.
En acta de 4 d’agost de 1936, després del colp mili-
tar contra la República, es forma al poble el Comité
Ejecutivo del Frente Popular, Santiago Ramón entra al
comitè pel partit Esquerra Republicana amb els seus
companys de partit José Ramírez Saball i José Marco
(Plaerdemavida 53, pàg 12). En acta de 28 de juny de
1937 llegim que es forma al poble el Consell Munici-
pal de Bonrepòs, Santiago Ramón Estellés hi entra
com a membre triat pel Sindicato de Oficios Varios
de la CNT en companyia de José Serrano Cuñat. En
acta de 5 d’agost de 1937 llegim que s’han format
les comissions, el conseller municipal Santiago for-
marà part de la comissió d’Abastos, juntament amb
Vicente Ros Orts. Segons llegim a la Causa General,
en comunicacions al militar instructor, senyor Castro,
Santiago Ramón ha complert condemna en diverses
presons, en concret a Burgos, a Cuéllar i, finalment, a seua esposa Rosa Banyuls, on van instal·lar-se i de-
Sant Miquel dels Reis (Plaerdemavida 62. Repressió senvolupar el negoci de vivers d’arbres fruiters. La
Franquista). família de Santiago Ramón va posar-se a viure en un
pis del Barri blanc. Arribà a muntar una carnisseria al
En una entrevista realitzada a Empar Serrano en
carrer Major. Era molt amic de mon pare i quan ens
preguntar-li per son pare, membre destacat de
vam casar, Joan i jo, ell va anar a l’església a firmar
la Col·lectivitat, Empar parla un poc de Santiago
com a testimoni, ell precisament, que no era gens
Ramón: Un amic de mon pare, afiliat al mateix sin-
amic de l’església! La seua dona, Antonia, donà de
dicat i membre actiu de la Col·lectivitat era Santiago
mamar a Lluïsa, amiga meua, germana de Dolores
Ramón Estellés, que també va ser regidor municipal.
Laguarda Traver.
Era molt bona persona, tenia un amic de l’altre bàn-
dol, és a dir feixista, este amic agafà una malaltia,
una mala seguida, deien aleshores, doncs Santiago Roser Santolària,
Ramoń, el tio Tano, compartia amb el seu amic la part
novembre 2020
que li corresponia de la Col·lectivitat.

Breu conversa amb Pilar Ros, la Llorera. El tio Tano


tenia d’ofici escorxador ( cast. matarife), era mata- Agraïm les explicacions tan atentes i cordials de Pilar
dor en una indústria càrnica de Tavernes Blanques. Ros, la Llorera i també les d’Empar Serrano.
Era una bellíssima persona. Vivia amb la seua dona
Antonia i els seus dos fills en una casa vella en la
carretera de Barcelona. Eixa casa no era seua, més
tard la van comprar Francisco Sanchis Bayarri i la
11
TOTA UNA VIDA

De com jugàvem de xiquets.


De xiquets, vol dir fa 70 anys, que és
quan nosaltres érem xicotets

Qui açò subscrivim, Ernesto i Juan, tot xarrant un


bon dia, fent-nos un cafè, entre nosaltres va eixir a
la conversació Com de bé ho passàvem de menuts,
inventant-nos el jocs si calia: Com hui en dia, vaja!
Comentàrem alguns dels jocs d’aquell temps i, pen-
sant-ho un poc, decidírem preparar esta historieta de
iaios, que esperem siga motiu de record pels majors
i per fer sabedors als joves de com jugàvem durant Anem a vore, Ernesto podries explicar un poc què era
la dècada dels quaranta. En aquell temps, tan dife- això del titou-titou, no te pareix? -Sí, perquè hui so-
rent de l’actual per l’evolució de la vida, la majoria de narà un poc rar. Allà va. Com els carrers del poble no
xiquets ens passàvem el temps al carrer, això sí, una estaven empedrats, durant l’hivern es trobaven plens
vegada complida l’obligació escolar del dia. de fang i d’això tractava el titou- titou. Agafàvem un
Passava que, sense saber com, alguns xiquets co- grapat de fang, el que tenia el primer torn feia una es-
mençaven a practicar un d’aquells jocs als que tots pècie de cassoleta, li pegava una escopinada al mig
ens dedicàvem de tard en tard, anomenem-los jocs tot dient als altres titou-titou, si esclafe la mona em
de temporada, i, com si fora cosa obligada, tot se- dones un parell d’ous?, la tirava sobre terra cul per
guit, ens agafàvem els demés, com per exemple: amunt i el forat que es feia el tenien que tapar els de-
Les boletes, els caicos, la trompa, les gometes, el més amb fang. Aixina anaves acumulant-ne fins que
pic-i-palo, el titou-titou, la roda i ganxo. En passar algú es quedava sense. En això consistia el joc: En
els Reixos jugàvem amb els joguets que ens havien jugar amb el fang que teníem al carrer.
deixat, alguns dels quals, per cert, apareixien tres o També estaven els jocs més tradicionals, que no
quatre anys seguits entre nosaltres, això sí, ben pre- passaven mai de moda, com ara: El pot, el parot, el
sentats, com el patí de Pepito i Ernesto, que sem- rotgle, amb algun xavo al mig, el xurro va, la pilota, el
blava nou de trinca cada vegada i pel que fèiem cua baló (futbol), jocs de baralla com ara la xinxirinxina, el
per pegar una volteta. bac, l’esquipolat, el muntonet, el set-i-mig, etc.

12
TOTA UNA VIDA

Ara, Juan, explica tu el joc del xurro va. -Vinga, parra, cosa que no li agradava gens que férem i que,
d’acord. Per a jugar al xurro va es formaven dos gru- de donar-se compte, enfadava molt i feia que eixira
pets de 4 o 5 xiquets cadascun. Com es veu a la foto, a renyir-nos, acabant la frase amb allò de los xiquets
del grupet que pagava un es posava dret, arrimat a la dels ous, recordem ací ell era de parla castellana. To-
paret d’esquena, un altre ficava el cap contra la seua tal que per no fer-lo parlar més se n’anàvem. També
panxa i els demés s’alineaven, l’un darrere l’altre, en visitàvem l’albercoquer del tio Juanito que estava
la mateixa postura, formant el xurro, tocant als de a l’entrada del carrer Major. En temps d’albercocs,
l’altre grupet muntar-los a cavall. El primer del segon verds o madurs, allí que entràvem a menjar-ne i om-
grup intentava botar fins caure damunt el primer del plir-nos les butxaques, fins que apareixia el tio José
xurro, aquell que es trobava a tocar del que estava María, veí del camp del costat, que sempre ens cri-
dret, tot intentant deixar lloc suficient per la resta de dava i, és clar, nosaltres a córrer. Altres malifetes
saltadors. Xurro mediamanga, mangotera, la pimpa, semblants podien ser colar-se per la tanca d’algun
la pampa i la ceba cridava el saltador, deixant caure la hort o corral per collir altres fruites, per exemple co­
mà, el colze, el muscle sobre els del xurro, tenint que donys, que ens assemblaven molt bons o visitar al-
endevinar-ho el que estava baix. Si endevinava què es gun melonar, per comprovar si la producció estava
posava damunt (la mà, el colze, el muscle...) s’havia bona per fer la collita. Ara bé, si en collíem algun era
acabat la partida i es formava el xurro a l’inrevés, en per menjar-se’l vora el camp, a casa res de res.
cas contrari continuava botant el següent i així una Durant l’estiu, com es sembrava molt de forment al
vegada i una altra. terme, venia la trilladora. Amb la palla que es feia els
Algunes vegades solíem anar a l’ermita de la carre­ llauradors confeccionaven els pallers, el nostre joc,
tera, la de les Cases de Bàrcena. Igual jugàvem al ho endevinareu, consistia en rebolcar-nos per la pa­
futbol amb una tella com, per fer parlar a Patricio, que lla, fins i tot si el paller estava en formació, acció que
vivia amb la família en una casa just a tocar del tem- provocava el consegüent emprenyament de l’amo
plet, intentàvem collir algun xanglotet de raïm de la del camp. Per eixe temps les mares ens posaven
la por al cos tot advertint-nos amb allò de: Compte
amb els greixeros, que van pels camps de forment,
no vos acosteu! Durant l’hivern, com que es feia
prompte de nit i la llum era escassa, col·locàvem, nu-
gat amb un cordell, un pot (ple d’aigua normalment)
sobre l’ampit d’una finestra, mentre l’altre extrem de
la corda subjectava una pedra grossa, que deixàvem
sobre la vorera més pròxima, de manera tal que en
passar algú entropessava amb el cordell i l’aigua li
queia al damunt.
Què teníem que fer si ens passàvem el dia al car-
rer? També teníem el costum de tocar a les portes i
amagar-nos per destorbar a les dones del veïnat. Així
mateix, protagonitzàvem altres despropòsits que ens
passaven pel cap, un cap, per cert, que ens posaven
roig els grans amb els calbots que rebíem. En tot cas:
Criaturades sense mal cor ni malícia, molt diferents
de les de hui en dia.

Juan Orts
13
MEMÒRIA DELS CANTS

Memòria dels Cants i


Música Religiosa 2a part
a Bonrepòs i Mirambell
FETS PARROQUIALS
L’any 1874 es celebrà el primer centenari del Temple Par- instrumentals per interpretar diferents tipus de música: pro-
roquial de Bonrepòs; el més rellevant d’esta celebració van cessons, música popular com jotes i valsos…
ser les misses i cants que s’escoltaren durant aquells dies. A l’Arxiu Parroquial de Bonrepòs i Mirambell es fa menció
El cronista retor don Valeriano Miralles ho descriu al Llibre d’un altre fet rellevant. El 9 d’abril de 1921, l’Arquebisbe de
IX, folis del 39 al 42, de l’Arxiu Parroquial… València vingué de visita pastoral a esta parròquia; tota la
El 10 d’octubre de 1874 es cantà la gran Missa de Rossi feligresia sabia els cants eucarístics en llatí, l’arquebisbe es
pel Grup de Cant de la Capella del Corpus Christi del Patriar­ quedà bocabadat.
ca de València acompanyat per una nombrosa orquestra. L’any 1974, els Xiquets de l’Escolania de la Mare de Déu
L’11 d’octubre, dia de la Festa del Roser, es cantà la Missa dels Desemparats de la ciutat de València realitzaren cinc
amb orquestra de Mercadante. concerts en esglésies de la comarca de l’Horta. També
vingueren al nostre poble, els xiquets cantaren a l’Església
El 12 d’octubre, tercer dia de festes dedicat a la Nostra Parroquial de Bonrepòs el dia 26 de juny de 1974.
Senyora del Pilar, patrona i titular d’estos pobles, es cantà
la missa amb orquestra. FOTOS Una fotografia mostra la Processó del Corpus
celebrada al nostre poble el 15 de juny de 1929. L’altra
El 13 d’octubre, Festa d’Acció de Gràcies a la Nostra Se- fotografia mostra un fet esdevingut el 7 de juliol de 1974.
nyora del Pilar, es cantà la Missa de Trioli amb una brillant Es veu un grup de gent del poble a l’interior de l’Església
orquestra. Parroquial de Bonrepòs amb motiu de la celebració de la
El 14 d’octubre, Missa dels Mossos del poble a Sant Vicent primera missa cantada pel retor Manuel Traver.
Ferrer, es cantà la missa amb orquestra.
El 15 d’octubre, l’Associació Divina Pastora celebrà la mis-
sa amb música.
El 16 d’octubre, es celebrà la missa a Mirambell al patró
Sant Joan. Cantaren missa amb orquestra a les 12 del
migdia i repartiren calderes als pobres.
El 17 d’octubre, aniversari solemne per les ànimes dels con-
tribuents a fer l’església, Missa de Rèquiem amb orquestra.
El 18 d’octubre, final de les festes amb els habitants de les
Cases de Bàrcena i les barraques de Macarella. Es cantà
la missa amb música.
L’any 1891, per commemorar els 100 anys del lliurament
del Viril a la parròquia, es celebrà un tríduum de 40 hores
els dies 23, 24 i 25 de juny a l’Ermita de Sant Joan de
Mirambell. El dia 24 s’organitzà una gran processó del
Santíssim Sagrament; un seguici dels misteris de l’Antic
Testament, la Custòdia portada per quatre retors baix el
pal·li nou, quatre retors incensaven i junt amb el poble can-
taven himnes eucarístics, dos bandes de música interpre-
taven marxes piadoses. El retor era don José Maria Sem-
per Macià.
Durant el segle XIX i gran part del segle XX, totes les parrò-
quies antigues dels pobles i ciutat de València tenien organ-
istes; sempre hi havia algun aficionat a la música que toca-
va l’harmònium a l’església. Estos organistes, molts d’ells
mestres d’escola, es comprometien en una tasca cultural
molt important; la fundació d’agrupacions musicals i grups
14
MEMÒRIA DELS CANTS

COR DE DONES
En els anys quaranta del segle XX, el retor don Diego Ciu- El Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi, o Col·legi
dad Bardisa va dirigir un Cor de Dones a Bonrepòs i Mi- del Patriarca, fou fundat a la ciutat de València per Sant
rambell; les seues veus eren melodioses i melismàtiques. Joan de Ribera (1532-1611); Patriarca d’Antioquia, Ar-
Don Diego tenia coneixements musicals i era organista, els quebisbe i Virrei de València.
assajos es feien a l’església parroquial.
LA MISSA DE RÈQUIEM
En eixos anys de postguerra, hi ha un esclat de religiositat
i devoció mariana per tota Espanya. En el cas de la nos- En els funerals, la missa i els responsoris es cantaven en
tra parròquia, són moltes les mostres de l’esmentat esclat: llatí. El mateix grup de voluntaris del poble, autodidactes,
imatges, processons, peregrinacions, cercaviles, músiques cantaven sense orgue, a cappella, i es desplaçaven algu-
i cants. na vegada a les parròquies de la contornada. També dis-
posaven del seu repertori per a la Setmana Santa.
Les dones cantaven himnes i gojos a tots els sants que hi
havia a l’església; confrares i confraries també participaven. LES XL HORES (TRÍDUUM DE 40 HORES)
A més a més, es cantaven jaculatòries, salms i salves. Són actes religiosos nascuts en el Renaixement. L’Església
Tots els dissabtes de l’any es cantava la sabatina. fixà les 40 hores al començament del temps de la Qua-
En el mes de març, es practicava exercici religiós a l’església resma com un acte expiatori pels pecats que es feien en
els diumenges per la vesprada; els hòmens cantaven des Carnestoltes.
del cor. Això passava durant els set diumenges anteriors a El Trisagi és l’himne a la Trinitat, es proclama la seua
la festa de Sant Josep. santedat. Són els cants que acompanyen al Santíssim du-
En maig, Mes de Maria, les dones cantaven a la Verge Maria. rant els tres dies que duren les 40 hores. El Trisagi havia
El mes de juny es dedicava al Cor de Jesús. En octubre, sigut compost per Francisco Peñarrocha Martí. A més de
cants a la Verge del Roser; el rosari podia ser recitat o cantat. compositor, fou Mestre de Cor de la Capella Musical del
Reial Col·legi del Patriarca de València.
Per a cantar, el grup de dones es situava a l’Altar del Cor de
Jesús, prop del presbiteri; les dirigia Julia Laguarda Palau L’últim dia de les 40 hores es cantaven les Lletanies de
(Julieta la Serenga). Components del grup: Paquita Amigó Joan Baptista Comes. Este gran compositor i impulsor de
Ferrer, Mercedes Ferriol Ferrando, Rosa Laguarda Roig, la música policoral nasqué al carrer Tapineria de València en
Carmen Lluch Ros (Carmen la dels Arbres), Pilar Navarro 1582. A més, va ser Mestre de Capella del Reial Col·legi del
Bosch, Mercedes Peris Ferrando, Teresa Raga Muñoz, Patriarca de València.
Carmen Rodrigo Orios (l’Escrivana), Flor Ros Giner, Re- CANT AL SANTÍSSIM SAGRAMENT
medios Ros Giner (Remediets) i Pilar Ros Huguet (filla del
El tercer diumenge de cada mes, després de la missa,
mestre Joan Batiste Ros Nicasio).
s’exposava a l’altar major el Santíssim a la Custòdia i es
LES MISSES DE LES FESTES PATRONALS cantava, amb molta solemnitat, tant amb harmònium com a
Ací a Bonrepòs i Mirambell, en el primer terç del segle XX cappella; els hòmens del cor entonaven i el poble responia:
i després, hi havia un bon grup de Cantors del poble, hui ‘Alabado sea el Santísimo
ja desapareguts, que s’encarregaven de totes les activitats Sacramento del Altar
musicals i corals. y por siglos infinitos
Les misses de les festes patronals es celebraven amb molta ensalzada su deidad.
solemnitat. Venien de fora els tenors Jordi Martí i Císcar; Sea por siempre
pertanyien al Cor de l’Església del Patriarca i formaven part bendito y alabado
d’eixa escola. Ells dos, amb els cantors del poble i acom- el Santísimo Sacramento
panyats per instruments musicals barrocs, feien molta festa. del Altar, del Altar.
En les misses dels dies de festa, el grup musical de Bon-
Santísimo Sacramento
repòs i Mirambell era dirigit pel mestre i compositor Vi-
seáis bendito y alabado
cent Sansaloni. Vicent Sansaloni fou Mestre d’Infants de
eternamento adorado
la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i Mestre de oh soberano, oh redentor.’
Cor de la Capella Musical del Reial Col·legi del Patriarca de
València.
Paquito Sabater Ballester, un bon violoncelista, gaudia Pilar Ciurana Muñoz
d’acompanyar el grup de Cantors de Bonrepòs i Mirambell
amb la col·laboració de
en les misses solemnes. Era fill del poble, un gran profes-
sional i mestre de música; a més, actuava amb el seu violon- Júlia Ros Esteve i Santi Ros
cel a l’Església del Patriarca de València.
15
EL RODER DE BENIMACLET

Si hom pregunta a algun valencià qui fou Arnau de Vilanova o de


què li sona, esmentarà l’hospital que du el seu nom a la ciutat
de València. O potser l’estàtua enorme que hi ha dedicada a ell
en altre hospital de la ciutat de València, l’Hospital Clínic.
Però amb Arnau de Vilanova ens trobem amb un personatge que podem qualificar de geni en
tots els sentits: Metge (per això la seua vinculació amb els hospitals valencians), però també
visionari, reformador eclesiàstic (precursor del protestantisme en molts aspectes), precursor de
la psicologia i àdhuc de la psiconàlisi, i segons els seus enemics, alquimista (tot i que això no
està demostrat). Ens trobem, doncs, amb un personatge que es pot dir que assoleix la categoria
de geni, just en els inicis de la vida del Regne de València al s. XIII. Així mateix, la seua vida entre
València, Catalunya i àdhuc Occitània, demostra la unitat de la nació dels Països Catalans i la
germanor amb la veïna nació occitana. Sense més, anem a exposar una breu biografia seua.

Arnau de Vilanova [València ?, ca. 1240 – Al Mar de 1281 esdevingué metge privat del rei Pere III d’Aragó
Ligúria, 6 de Setembre de 1311] fou un teòleg i metge (II de Catalunya, I de València). Degut a això es tras­
de la Corona d’Aragó. Donà classes de Medicina a la lladà a viure a Barcelona. Allà traduí en 1282 algunes
Universitat de Montpellier, i fou també metge i conseller obres del metge grec Claudi Galè de la versió àrab al
de diversos reis d’Aragó i papes. La majoria de les llatí. En aquests anys també traduí importants obres
seues obres foren escrites en llatí. Unes poques no obs­ d’Avicenna i Abū al-Ṣalt de l’àrab al llatí. Aquestes són
tant foren escrites en català. Ell escrigué sobre pràctica- les obres que escrigué durant aquests anys: De medici-
ment tots els temes de la medicina: Versions d’autors nis simplicibus (1270/1279. Traducció al llatí d’aquesta
antics, comentaris, aforismes, tractats teòrics i pràctics, obra d’Abū al-Ṣalt), De rigore et tremore et iectigatione
consells per a malalts, monografies sobre malalties i fins et spasmo (1282. Traducció al llatí d’aquesta obra de
i tot antidotaris. Així mateix s’ocupà de l’escatologia i Claudi Galè), De viribus cordis (1280/1289. Traducció al
de la demostració de la veritat de la religió cristiana. Les llatí d’aquesta obra d’Avicenna. Tracta del cor i dels me-
seues idees sobre la reforma de l’església catòlica foren dicaments per a curar-lo), De amore heroico (abans de
molt avançades per al seu temps. Per això mateix és 1288), De reprobacione nigromantice ficcionis (abans
considerat com a un precursor del protestantisme. de 1288. Dedicat al bisbe de València Jaspert de Bo-
Sobre els seus orígens hi han diverses teories. En ge­ tonac. És un llibre contra la bruixeria).
neral hom creu que ell nasqué al Regne de València, Aprengué la llengua hebrea del dominicà Ramon Martí.
molt possiblement a un petit poblet anomenat Vilanova El rei Pere III emmalaltí i morí en 1285. Arnau esdevin-
de València, als afores de la ciutat de València del s. gué llavors metge personal del seu successor Alfons III
XIII. Altres afirmen, però, que nasqué a Villanueva de d’Aragó (II de Catalunya, I de València). En 1286 tornà
Jiloca, al Regne d’Aragó. Solia ser designat, però, com a València, i allà romangué quinze anys. Allà la seua filla
a Catalanus i no com a Aragonensis. Assistí en qual- fou monja dominicana. En 1291 ell esdevingué profes-
sevol cas a escoles de València. A València esdevingué sor de medicina en la feia poc fundada Universitat de
clergue segons un document del Papa Climent V. Pels Montpeller. Hi havia abans una famosa escola de Me-
volts de 1260 estudià a la famosa Escola de Medici- dicina a Montpeller, que feia dos anys que havia estat
na de Montpeller, on obtingué el títol de Magister. En unida a la nova universitat. Durant els anys següents
aquesta ciutat també estudià teologia al convent dels escrigué uns quants treballs sobre Medicina, amb la
dominics. Conegué a la seua futura muller, Agnès Blasi, intenció d’ajudar els seus alumnes, i també de propo-
en aquesta ciutat. Amb ella tingué una filla, anomenada sar nous temes i idees: Aforismes, comentaris d’obres
Maria. Visqué a València a partir de 1276, però l’any d’Hipòcrates i Galè, llibres de farmacologia i medicina
16
EL RODER DE BENIMACLET

teòrica. Les seues fonts no foren els ja coneguts tractats que tenia l’objectiu de tractar la condició jurídica de la
àrabs, sinó obres gregues, de les quals els euro­peus Vall d’Aran. A París exposà ell les seues idees apocalíp-
fins llavors tenien poc coneixement. També es preo­cupà tiques a la Universitat de París. Els inquisidors exami-
de fixar la medicina com a ciència independent i de se­ naren les seues obres i estigué un curt període de
parar-la de la Filosofia Natural. Podem des­tacar alguns temps a la presó. En 1301 li demanà el Papa Bonifaci
treballs d’aquest període: Tractatus de intentione medi- VIII que anés a Anagni. Els seus escrits teològics foren
corum (1291/1295), Commentum super tractatum Ga­ molt lleugerament punits i hom li exhortà a escriure sols
lieni “De malitia complexionis diversae” (1292/1295), De sobre temes mèdics. Durant aquest temps curà Arnau
dosi tyriacalium medicinarum, Aphorismi de gradibus al Papa del seu dolor de ronyó. Podem destacar els

(1295/1300. Exposició de l’obra De gradibus medicina- següents treballs sobre Medicina durant aquest període:
Compendium regimenti acutorum, Doctrina Galieni de
rum d’Al-Kindi), De considerationibus operis medicinae
interioribus (1300), Medicationis parabolae (1300. 342
(1298/1300).
aforismes sobre Medicina i Cirurgia, dedicats al rei de
Durant aquests anys fou influït pels franciscans radi- França Felip IV), Repetitio super canonem Vita brevi,
cals (com per exemple Pèire Joan Oliu, qui donava Aphorismi particulares, Aphorismi de memoria i Apho-
classes de teologia a la Universitat de Montpeller). A rismi extravagantes (162, 25 i 24 aforismes sobre malal-
causa d’aquesta influència començà a escriure obres ties), Expositio super isto aphorismo Ypocratis: In mor-
teològiques sobre la propera vinguda de l’Anticrist: Al- bis minus, Compilatio de conceptione (sobre les causes
locutio super significatione nominis Tetragrammaton de l’esterilitat, tant en homes com en dones).
(1292), Introductio in librum Ioachim de semine scrip-
Les seues idees sobre la immediata vinguda de l’Anticrist
turarum (ca. 1292), Alphabetum catholicorum sive ele­ foren combatudes per diversos dominicans: Joan de
mentis catholicae fidei (1295/1297. Aquest llibre fou París, Bernat de Puigcercós i Martín de Ateca entre
dedicat al rei d’Aragó Jaume II per a l’educació dels els més rellevants. Arnau defensà aquestes ­opinions i
seus fills), Tractatus de prudentia catholicorum scola­ idees a Girona en1302, a Lleida en 1303, a Marsella en
rium (1295/1297). En 1297 esdevingué metge privat del 1304, a Barcelona en 1305 i també davant dels papes
rei Jaume II d’Aragó, de la seua dona Blanca d’Anjou i Benet XI i Climent V. En aquest període abunden les
dels seus fills. En 1299 ó 1300 fou membre d’una am- obres sobre les seues idees escatològiques i de reforma
baixada del rei d’Aragó a París al rei Felip IV de França de l’Església: Tractatus de tempore adventus Antichristi
(1297-1300), Protestatio facta coram
domino rege Francorum (1300. Dedicat
al rei de França Felip IV), Appellatio ad
apostolicam sedem contra cancellari-
um et collegium theologorum Parisien-
sium (1300. Dedicat al Papa Bonifaci
VIII), Tractatus de mysterio cymbalorum
ecclesiae (1301), Philosophia catholica
et divina (1302), Apologia de versutiis
atque perversitatibus pseudotheologo-
rum et religiosorum (1302/1303), Eu-
logium de notitia verorum et pseudoa-
postolorum (1302/1303), Denuntiationes
Gerundenses (1302/1303), Confessio
Ilerdensis de spurcitiis pseudoreligio-
sorum (1302/1303), Gladius iugulans

17
EL RODER DE BENIMACLET

thomatistas (1304), Denuntiationes Massiliae factae et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris (1309. Dedicat
(1304), Protestatio Benedicto XI (1304), Protestatio Pe- als germans Jaume II d’Aragó i Frederic II de Sicília),
rusii facta (1304), De esu carnium (1304? Sobre la dieta De helemosina et sacrificio (1309/1310). Es traslladà a
vegetariana dels cartoixans), Allocutio Christini de hiis Almeria en l’any 1310, ja que el rei Jaume II d’Aragó
quae conveniunt homini secundum propriam dignita- estava posant setge a aquesta ciutat. Allà li exposà al rei
tem creaturae rationalis (1302-1305. Dedicat al rei de en català allò que abans havia exposat als cardenals en
Sicília Frederic II), Antidotum contra venenum effusum Avinyó sobre la reforma de l’església catòlica (Raona-
per fratrem Martinum de Atheca praedicatorem (1305), ment d’Avinyó). El rei, però, comparà la versió catalana
Confessió de Barcelona (1305. Escrita en català), Prae- amb la versió llatina, i trobà discrepàncies i s’enfadà, i
sentatio facta Burdegaliae coram domino summo pon- llavors es trencà l’amistat entre ells. Més tard viatjà a
tifice Clemente V (1305). Després de recopilar totes les Sicília, on escrigué la seua Informació espiritual en cata-
obres d’Arnau ordenà el Papa Climent V l’examen de là. Aquesta obra influí les Constitutiones Regni Trina­
les obres per la Santa Seu. L’inquisidor valencià Gui­ criae, és a dir, el codi de lleis de Sicília, ja que com hem
llem de Cotlliure li oferí al rei Jaume II aportar-li aquests indicat el rei Frederic era un seguidor seu. En aquest any
llibres, però llavors reconegué el rei Jaume II que ell traduí el cirurgià Berenguer de Sarriera el seu Regimen
posseïa aquests llibres i que ell n’era lector. Amb això sanitatis ad regem Aragonum al català per a la reina
s’acabà aquesta controvèrsia. A partir de 1305 s’ocupà Blanca d’Anjou. En 1310 escrigué Arnau: Rao­nament
Arnau molt sovint amb els afers derivats dels conflictes d’Avinyó (1310. En català), Regimen Almariae seu De
dels germans Jaume II d’Aragó i Frederic II de Sicília regimine castra sequentium (1310. Sobre medicina mili-
amb el Papa Climent V. En 1308 prengué part en l’afer tar), Epistola ad Iacobum regem II de titulo regali Fre­
de la supressió de l’orde del Temple. En aquest any els derici (1310), Informació espiritual (1310. En català), Alia
monjos grecs ortodoxos del Mont Athos li demanaren informatio Beguinorum (1310/1311, Continuació de la
a Marsella que intercedira davant del rei Jaume II per a Lliçó de Narbona), De humilitate et patientia Iesu Christi.
aconseguir protecció dels monestirs d’aquella munta­ Arnau anava en un vaixell que el duia envers Gènova i
nya front a l’assalt i expoliació que llavors feien els al- allà morí el 6 de setembre de 1311. El lloc del seu so­
mogàvers. Arnau li ho transmeté al rei, i el rei accedí. Els terrament és desconegut. El seu testament fou redactat
treballs teològics i mèdics d’aquest període foren dedi- el 20 de juliol de 1305, i modificat el 1308. Allà s’hi deia
cats a diversos mecenes: Regimen sanitatis ad regem sols que ell devia ser soterrat a la parròquia on la seua
Aragonum (1305/1308. Dedicat al rei Jaume II. Tracta mort tinguera lloc. La controvèrsia al voltant de la pro­
de les malalties del rei i del seu tractament), Speculum pera vinguda de l’Anticrist anà pujant de grau després
medicinae (c. 1308. Obra genèrica sobre teoria mèdi- de la seua mort. Els representants eclesiàstics Godofreu
ca), Responsio ad cavilationes (1306), Lliçó de Narbona de Cruïlles i Joan de Llotger condemnaren a Tarragona
(1305/1308. Escrit en català), Epistola ad priorissam de el 8 de novembre de 1316 diverses tesis teològiques
caritate (1305/1308), Epistola ad ge­rentes zonam pel- d’Arnau. Llavors també fou condemnada la possessió i
liceam (1307/1309), Epistola ad Cle­mentem papam V la lectura de les obres teològiques d’Arnau. Així doncs
de Templariis und Epistola ad Iacobum regem II de Tem- ha resultat que les obres mèdiques d’Arnau es conser-
plariis (1308. Cartes al Papa Climent V i al rei d’Aragó ven en molts manuscrits i llibres, però les seues obres
Jaume II sobre la qüestió dels templers), Practica sum- teològiques, religioses i apocalíptiques s’han conservat
maria (sobre la cura de 31 malalties), Regimen poda­ en molt pocs llibres i manuscrits. Per aquesta raó hi ha
grae. A Avinyó en 1309 defensà de forma oberta davant unes quantes obres seues que molt possiblement s’han
dels cardenals la reforma de la religió cristiana mitjan- perdut per a sempre.
çant els reis Frederic II de Sicília i Jaume II d’Aragó.
Jaume dubtà, però Frederic hi estava d’acord. A Nar- Lluís Brines,
bona tingué tracte amb els franciscans espirituals. En
membre de la PDaD
aquest any escrigué Arnau: Interpretatio de visionibus
in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum

18
COMPTANT ELS VOTS

Capítol VI del recorregut que oferim pels


resultats electorals de les eleccions generals al
Congrés de Diputats al nostre poble

1993
A l’abril havia estat brutalment assassinat en Guil-
lem Agulló i Salvador; des del 1991 la senyora Bar-
berà i Nolla és alcaldessa del Cap i Casal en haver
pactat amb la Unió (sense accent gràfic) Valencia­
na d’en V. G. Lizondo; na Vicenta Bosch i Palanca
continua de batllessa al poble per tercera legislatura
consecutiva, ho era des del 1983, poca broma.
Les eleccions generals de l’any post-olímpic, diu­
menge 6 de juny del 93, les torna a guanyar un fort
PSOE a Bonrepòs i Mirambell, amb 688 vots, el Els partits amb referències directes a l’ecologisme
37,51 del cens, primera d’entre les 19 candidatures perden suports respecte de la convocatòria ante-
presentades, uns resultats que milloren sensible- rior pel Congrés de Diputats, 29 vots sumaren el
ment al nostre poble les de la convocatòria anterior 89 i ara en recolliran 16 entre Los Verdes/Els Verds
(+2,33% del cens). El segon lloc dels partits més (12) i Los Ecologistas (4).
votats és pel Partit Popular, que guanyarà a l’estat, L’extrema dreta (FE-JONS) tindrà un únic votant.
tot i que tornarà a governar en Felipe González (vá­ Les candidatures d’Esquerra Nacionalista Valencia­
yase...), aplegant 448 sufragis (24,43% del cens), na i el Partido Cantonalista de Valencia rebran un
uns significatius 213 votants més que les anteriors sufragi cadascuna.
eleccions es decanten ara pels conservadors.
Cinc forces es troben per damunt dels 50 vots (en
Dins el bloc dretà, els regionalistes d’UV mante- van ser 6 el 1989), dada que podria interpretar-se
nen vots i percentatges en relació al 1989, reunint com una tendència a la concentració dels sufragis,
164 sufragis (5 menys que aleshores, el 8,94% del amb dues forces clarament destacades, PSOE i
cens) i el CDS, del reivindicat centre-dreta, pateix PP, amb un pes major del vot en conjunt, per al-
una forta davallada, tot passant de 80 vots a 13, tra banda, del centre-esquerra. Afegir, a més, en
diferència que segurament nodrirà el vot popular; suport d’aqueixa concentració, que de totes les
la candidatura de Ruiz Mateos, dins aquest àmbit eleccions que venim comentant, des del 1977,
ideològic, rebrà 1 vot pels 5 anteriors. aquestes del 1993 són les que registren més for-
En l’eix de l’esquerra-valencianista la UPV obté 61 macions sense suport electoral, en concret cinc:
vots, amb una lleugera tendència a la baixa. Els Partido Humanista, Partido de la Ley Natural, Uni-
continuadors del Partit Comunista, sota el parai- ficación Comunista de España, Coalición por un
gua d’Esquerra Unida, pugen moderadament en Nuevo Partido Socialista y A.R.D.E. Federación Re-
nombre de vots, obtenint-ne ara 134 front els 111 publicana. Per concloure, remarcar, i entenc no és
de l’anterior elecció, tot concentrant sòlidament una dada menor, el cens electoral ha augmentat de
en aquesta ocasió el vot esquerrà (dues forces, 134 votants respecte de 1989, una constant des
testimonialment, recolliran sengles vots més a del 1977.
l’esquerra: el Partido Socialista de los Trabajadores
(1) i el Partit Obrer Revolucionari (1)). A. Ros
19
VOCABULARI DE GUILLATS
“El coneixement personal de la vida és
una bella font de matèria narrativa”. 10é
lliurament
Enric Valor
ORFEÓ
Era un orfeó molt respectat: va ser l’únic que,
durant aquell aplec de cors, li va cantar les qua­
ranta al president.

ORGANIGRAMA OVNI
A l’organigrama de l’empresa, l’Albert n’era un més, 1. Veure òrbita.
fins que la va cagar. En va fer una de ben grossa, però 2. Els telescopis ja l’havien detectat molt abans
va tindre sort: quan anaven a fer-lo fora, l’ajudant del que entrara a l’atmosfera, per això l’exèrcit es-
supervisor va caure malalt, així que, de moment, el su- tava a punt. Quan els antiaeris estigueren segurs
pervisor agafà l’Albert al seu càrrec per tal de tenir-lo d’encertar, li varen fotre canya: tots alhora obriren
controlat, fins prendre una determinació. Com que la foc contra aquell objecte volador no identificat. El
feina era supervisar què feien els altres, i els altres ho van desfer en mil miquetes.
feien bé, el supervisor acabà valorant la tasca d’Albert El mal de cap va ser després
i anaren agafant confiança l’un amb l’altre. Tanta que, per als serveis meteorològics:
en tornar l’anterior ajudant, ja recuperat de la malal- a veure com s’ho muntaven
tia, aquest no recuperà el seu lloc a l’organigrama, per explicar aquella pluja de
sinó que el varen re­legar a l’antiga feina d’Albert. Poc partícules metàl·liques.
acostumat a desenvolupar eixa tasca, l’antic ajudant
del supervisor la va cagar de seguida, llavors el varen
fer fora de males maneres.

PALETA
El pobre paleta va haver de fer la feina
dues vega­ des, entre viatge i viatge
PARÀBOLA maleïa el capatàs que l’havia renyat. Que
1. Un home llença una llavor a terra i, sense li ho hagueren explicat de primeres, es
que es preocupe de tenir-ne cura, germina, queixava mentre carregava de nou el car-
i va creixent fins que pot collir-ne el fruit. Ma- retó amb blocs de formigó. Ell com havia de
lauradament, les preferents eren de mala llavor. saber que no es podia construir aquell edifici amb
rajoles. I així era, al capatàs li ho havia deixat ben clar
2. Amb la fortuna amassada en vida es va poder
l’arquitecte: l’ajuntament assumia el cost total de les
pagar el nínxol més luxós del cementiri, el més ben
obres, per tant, el centre nacional d’escriptors havia
situat i el més gran.
de fer-se amb blocs de formigó, en cap cas amb ra-
joles, no podien córrer el risc que les paraules acaba-
ren filtrant-se per les parets.
PENA
—Doncs què vols que et diga? Jo pense que la pitjor pena és la PEDERASTA
nostra. És la meva opinió...
Persona abominable, execra-
—Vols dir? ble, odiosa, repulsiva, que no
—I tant que ho dic. A vore, uns saben que al cel ho tenen tot, no té cap tipus de perdó... i en-
els falta de res; els altres ja saben com se les gasten a l’infern, cara em quede curt.
acaben acostumant-s’hi; però nosaltres... entre Ares i Benassal:
ni ací ni allí. Per acabar-ho d’adobar, amb l’excusa de les retal-
lades, eliminen el purgatori, sense haver previst on reubicar-nos,
si dalt, si baix... Així que ací estem, enmig d’un buit legal passant
l’eternitat, més avorrits que uns gossos.
20
VOCABULARI DE GUILLATS
PERIODISTA
La informació que acabava de caure-li a les mans era una
vertadera bomba. Quan va esclatar, molta gent hi quedà em-
POEMA
pastifada; tanta que, fins i tot,
1.
a ell li’n caigué algun esquitxó. PLAUSIBLE
Llarg camí de ferralla,
L’única diferència plausible entre Rachid i crosta negra, pudenta,
PLUTOCRÀCIA Marcel era que un dels dos era bona persona. llit de greix, oli, sang...
1. Veure DICTADURA. fumarola bastarda!
Erma de tota vida,
2. Quan va ser elegit alcalde tenia molts projectes al cap. Malauradament, la crisi
havia deixat empobrides les arques locals, però sobretot, els dos cacics locals, per tu, qui planyerà?
a més d’estar enfrontats entre ells, impedien portar a terme qualsevol decisió de Arteria obturada!
l’alcalde si no era que perjudicava l’altre cacic, amb la qual cosa, el cacic perjudi- Així és la carretera
cat s’enutjava i sempre acabava pagant-ho l’alcalde. Fins que a l’alcalde li va eixir que voreja la mar!
la loteria Primitiva, el major premi que mai s’havia repartit en tot l’estat. Conse- 2.
qüència: l’alcalde va pujar, econòmicament parlant, un parell de graons més que He eixit al balcó
els dos cacics, que varen perdre el seu poder dins plovia massa,
influent. Ara, alcalde, ja no n’és, n’és un altre, enlluernat pel sol
votat democràticament, però que balla al so de dansant amb la pluja
l’anterior alcalde, vaja. enmig de la porta,
per tota cortina
PRECIPITACIÓ l’arc de Sant Martí
Va eixir de la consulta esperitada. Això que en traspassar-hi
li passava per confiar en bruixes. Com, em fa alçar un pam,
una dona com ella, podia deixar-se just el moment que
entabanar d’aquesta manera? Pensar la demolidora
que es podia endevinar el futur... quin badava a la fi
PRESTIGI
disbarat! Doncs, ¿no va i li diu que el als peus del balcó,
seu marit sempre l’havia estimada molt Era un crític molt valorat. Sobre aquell just en el moment
en vida, i que si “sempre vetllarà per tu concertista tan prestigiós, només va que jo m’enlairava.
allà on estiga...”? Ah! I que a més, volia destacar que havia tocat molt afinat. Seguit s’hi prostrava
cobrar la mala... bruixa! A galtades ha- el bell casalot.
via d’haver-li pagat. Tot açò anava pen- PROBLEMA
sant, fins que va arribar a casa, on es L’educació és la causa de tots
va trobar amb la filla, que els problemes, de la poca o mala educació
estava esperant-la. en aquest cas, és clar. Es pot ser la per-
—Mare... seu, he de con- sona més correcta del món, però alhora la
tar-te què ha passat. més corrupta, la més immoral, o la més in-
solidària o egoista, o... no penseu?

PSICÒLEG
Li havia costat molt convèncer-se que era el millor que podia fer. Tot i això, as-
segut a la sala d’espera, encara dubtava si havia fet bé. Però el ben cert era que
el seu món s’ensorrava, anava a la deriva sense que ell encertara a trobar-hi
cap solució. Definitivament, se li havia anat de les mans. Li havia demanat ajuda
al seu fill, però aquest va eixir tan escaldat la darrera vegada que passava de
treure-li les castanyes del foc un cop més. I tenia raó, massa bajanades havia
consentit, havia d’haver tallat de soca-rel al primer desficaci i ara no es veuria
així. Li passava per ser massa confiat. Si almenys fóra cert això que enviant
unes plagues o un diluvi ho podria arreglar tot..., però això només era literatura.
A punt d’entrar a la consulta, encara buscava la manera d’explicar-li al psicòleg
que, qui tenia tombat al divan, era el mateix Déu Vostre Senyor. Manel Hurtado
21
RESSENYES

De Carraixet a Bonrepòs i Mirambell.


Els orígens medievals d’un poble valencià.
Vicent Baydal, Ferran Esquilache.
Institució Alfons el Magnànim. Centre Valencià d’Estudis i Investigació, 2020
Que aparega un llibre sobre el poble propi és motiu sempre de celebració, tasca meritòria en els
temps que corren, més encara si el volum tracta sobre els seus orígens medievals. “I al principi
era Carraixet” ens vénen a dir Ferran Esquilache i Vicent Baydal, per afegir a posteriori “i després
esdevingué Bonrepòs o Bellrepòs, més tard Bonrepòs i Mirambell”. Amb to didàctic, contextualitzant les diferents etapes
del recorregut, els autors despleguen davant nostre el seu particular viatge al passat, als moments abans de la conquesta
jaumina, als temps dels diferents senyors de Bonrepòs i de la configuració del llogaret musulmà de Mirambell. Aquest
iti­nerari els ha portat a la documentació dels arxius, així com a fer una lectura del paisatge heretat (l’horta), molt especial-
ment de l’hidràulic (xarxa de reg) i de l’arquitectònic (cas de Mirambell). L’aproximació a la toponímia i l’antroponímia, a
la relació amb la ciutat i els nuclis de població veïns, el seguiment particular de les vides d’alguns pobladors, l’apèndix
documental, completen l’estudi que demana una lectura serena i un reconeixement merescut per autors i editors.

Quanta, quanta El títol parla d’una de les pro-

guerra. tagonistes del llibre: la guerra


(una guerra serveix perquè
Mercè Rodoreda. la perdi tothom, diu un dels
personatges a la pàgina 169),
Club Editor la que es troba l’Adrià Guinart
(qui conta en primera persona
les vivències) en fugir de casa seua, sense cap intenció de participar-
hi, aparentment, ni d’entendre-la tampoc, en constant lluita, això sí,
per alguna mena de supervivència, guerra que no l’abandona mort rere mort, personatge
que amb aquesta trobada creixerà, es farà gran. De capítols breus, que es despleguen
com petits contes, la narració apareix farcida de nombrosos elements poètics i onírics.
La gran empenta per viure de l’adolescent topa amb la dura experiència d’un món que
s’ensorra, d’homes i dones en plena metamorfosi, sacsejats per la desfeta. Ignot.
Manuel Baixauli.
Edicions del Periscopi
Els fantàstics setanta. L’escriptura i la pintura (Crisòstom, Mateu),
1969-1974. la ficció, la creació, elements conductors de

Josep Piera. la narració, provoquen en la lectora, el lec-


tor fascinació des de la primera plana fins la
Institució Alfons el Magnànim darrera. El llibre és una invitació a aventurar-
se en terrenys desconeguts, fet de ficcions
Crònica o aproximació a les vivències personals de l’autor d’aquells dins la ficció (Tinta negra), de personatges
anys de tardo-franquisme, de despertar, de joventut, de llibertat desi­t­ (Ivor, Cosmina) oblidats, desconeguts, al
jada i exercida també malgrat tantes dificultats, de presa de conscièn- marge, cridats a figurar a la selecta enciclo-
cia, de descoberta. En Piera sent l’empenta de la poesia, de la bellesa, pèdia que recull llurs biografies. Tot plegat
de la pròpia llengua, de l’amor, de la independència personal, del teatre. es planteja com una mena d’elaborat joc
L’ambient cultural de Gandia i València es presenten al lector amb els de nines russes o caixes xineses, alhora
noms i cognoms de les persones i llocs de la generació del país “que que viatge continu entre diferents països i
ja anem fent”. El poeta carregat de ganes de viure conta aquells temps es­tranys escenaris que esperen el lector, la
fonamentals des de la vellesa dels setanta anys complits. lectora més agosarats.
22
23
Dins de la preocupació
que cada dia sentim
per la xifra de contagis
que, amb el fred, pot augmentar
que podem emmalaltir
que s’omplin els hospitals...
Hem vist per televisió
À Punt i altres de l’estat
que al nostre poble se munta
un espectacle total.
Una xica molt bonica
fa exercicis corporals
contorsions, obrint les cames
amb un pal, barra, suport
i amb poca roba, excitant.
El fotograma primer:
La xica girant i el pal
i darrere, les banderes
del pleno municipal.
Si fos pel·li de Berlanga
falta el fotograma clau:
Huit cares amb ulls brillants
que, a dos metres de la xica,
els cau la baba, somiant.
Ai! Com s’ho munta de bé
la junta dels comerciants!
L’alcaldessa i regidor
també ho van presenciar.
Al final, de positiu
no veiem cap resultat.
La xica ha guanyat en fama,
les autoritats fatal.
El poble, a pagar despeses:
Que calle i que tire avant!

Hem fet el Plaerdemavida 66 Col·labora


Textos de: Lluís Antolí, Lluís M. Antolí, Lluís Brines, Pilar Ciurana, Manel Hurtado,
Juan Orts, Alexandre Ros, Santi Ros, Roser Santolària i Rafel Sena.
Il·lustrador de portada i contraportada: Josep Vicent Ros.
Coordinació: A. Ros.
Muntatge i maquetació: Ethel Roca.
Imprimeix: Baquedano.
Edita: Associació Cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell.
Dipòsit Legal: V-2407-2004.
Som a

Pots trobar Plaerdemavida en format digital a www.macarella.org/plaer-de-ma-vida/