Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes

Abstract
En aquest Treball de Final de Màster es desenvolupa el Projecte Curricular d'Etapa (PCE) de l’Àrea de Tecnologia per els dos cursos de Batxillerat en la modalitat de Ciències i Tecnologia. També es desenvolupen les programacions de les dotze unitats didàctiques proposades per primer de Batxillerat i altres dotze per a segon, a un nivell de detall prou fi com perquè el professor només necessiti les corresponents Programacions d'Aula. Finalment, i com aspecte innovador, es proposa i justifica una nova dinàmica de classe que considerem més en consonància amb les teories educatives recents que la pràctica docent habitualment observada.

Carlos Peña Tiburcio

Treball Final de Màster

Abstract i Resum

Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes

Abstract i Resum

Treball Final de Màster

Carlos Peña Tiburcio

Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes

Resum
Per desenvolupar el Projecte Curricular d’Etapa hem partit del marc legal vigent. Fonamentalment del Decret 142/2008 de 15 de juliol en base al qual s’estableix el Currículum del Batxillerat a Catalunya, així com de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, més coneguda com la LOE. S’ha procedit a realitzar una anàlisi “top-down” dels requisits legals generals recollits en aquesta legislació i, com a conseqüència, s’ha obtingut el currículum específic de l’Àrea de Tecnologia per tota l’etapa del Batxillerat, consistent en: objectius, competències, continguts, metodologia, avaluació, recursos didàctics i atenció a la diversitat. Com que un Projecte Curricular d’Etapa ha de ser forçosament un document genèric, hem volgut no tan sols que figuressin la metodologia, sistemàtica d’avaluació, criteris, etc específics que considerem més apropiades per el tema que ens ocupa, sinó que també fos un recull d’eines i recursos intel·lectuals disponibles per el professor, que aquest pugui consultar al llarg de la seva activitat. Com a continuació lògica, s`han definit un total de vint-i-quatre unitats didàctiques: dotze per primer curs i altres dotze per segon. Per cadascuna d’aquestes s'han concretat: objectius, continguts, criteris d’avaluació, competències específiques, la seva contribució a les competències genèriques del batxillerat i la seva connexió amb altres matèries. Aquestes vint-i-quatre unitats didàctiques, repetim una vegada més, han estat concretades a un nivell de detall prou fi com perquè el professor només necessiti les corresponents Programacions d'Aula. Finalment hem considerat necessari justificar la nova dinàmica de classe proposada, l’origen de la qual es troba en la discrepància que hem observat entre les teories educatives més recents i la pràctica que habitualment veiem a les aules. Hem pres com a base de partida alguns dels conceptes clau del Cognitivisme-Constructivisme, de l’aprenentatge per competències i de la voluntarietat del Batxillerat. Hem pres com a model d'activitats intel·lectuals La Taxonomia Revisada de Bloom i a La Piràmide de l'Aprenentatge com a guia quant a l’eficiència dels instruments d'ensenyamentaprenentatge. La Taxonomia Revisada de Bloom ens ha servit per repartir, organitzar i optimitzar, tant el temps com les activitats dels diferents protagonistes; en tant que les accions associades a les habilitats definides en el model de Bloom ens han orientat quant a les activitats específiques a desenvolupar. La Piràmide de l’aprenentatge ens ha indicat quines activitats són més eficients, permetent-nos optimitzar el procés d'ensenyament-aprenentatge, alhora que serveixen de guia quant a com han de ser dissenyats els continguts (i el software associat) des del punt de vista pedagògic. Com a resultat, hem redefinit els papers de professor i alumne i, fent intervenir un tercer protagonista, les TACs, hem augmentat l'eficiència de l'aprenentatge a classe, tant quantitativament com qualitativament.

Carlos Peña Tiburcio

Treball Final de Màster

Abstract i Resum

Batxillerat. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Abstract i Resum Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.

.................2 2............................................................ 12 Estructura de les descripcions de les unitats didàctiques ............... Interdisciplinarietat ........................................................................... 13 Tipus de motivació .................................4 2........3...2...1 2....................................................... 12 Principis metodològics en què es basa aquesta programació ................................2...................1 2...........1 2........................................................ 9 Unitats didàctiques proposades ...............2................ 14 Elements específics que afavoreixen la motivació dels alumnes ....................3................................................ 9 Continguts del currículum oficial .............................. 5 Programació de l’Àrea .....2 2...................................7 Mètodes ............................ 6 Llei Estatal amb rang de Llei Orgànica .......................................6.........................................2 2....4...........................2 2..2..5....6..........6.....3 2...... 8 Competències bàsiques i competències del batxillerat .......... 6 Competència Autonòmica .......................................................4 2................................3............5.... 8 Objectius generals de l'àrea .............................................. 7 Objectius ..........................................................6..........6 2.........................1 2.......................................3 2. 11 Connexió amb altres matèries...................... 13 Variables que hi influeixen........................................................3............. 6 Llengua vehicular ......6.......................................................................................5................................................................................................................2........6.................3 2.......................... 12 Metodologia ...2 2.3 2........ 6 2.......................... 15 Estudi de casos ............ 14 Carlos Peña Tiburcio ......................1 2... Batxillerat.5 2.........6 2............6.... 6 Continguts mínims ..................... 15 Aprenentatge cooperatiu.........................................................2............................2..................5 2..............5 2............... Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Índex 1 2 Introducció.................... 9 Seqüenciació i temporització.................................1 2.6.............6...3..........2 2......2 2..................................................... 15 Aprenentatge orientat a projectes . 15 Aprenentatge basat en problemes ...3..............................3........ 7 Legislació de partida per la programació ....6..............................................................3. 8 Continguts .............................................................................5 2.......... 6 Marc Legal ......... 14 Mètode expositiu ....................................................................................................................................................2..5................6............................................Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.......4 2................................ 16 Treball Final de Màster Pàgina 1 2... 8 Objectius particulars de les unitats didàctiques proposades ..........................................6............................................3 2..................... 8 Competències ............1 2............................... 15 Resolució d’exercicis i problemes .................4 2.....3................................................1 2................................................................... 12 La motivació.................................................................................................2 Sistemàtica .5...................................... 8 Competències específiques de la programació proposada .................. 16 Contracte d’aprenentatge ..........................................................................................6...................................4........................3 2..............................................

................................................. 28 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio 2........ 18 Avaluació ............ 25 Principals tècniques i instruments en funció del contingut ........ 17 Activitats específiques de la unitat .........................7 2................................................................................4 2....7...........7.......................1 Dinàmica de classe proposada ............ 27 Continguts procedimentals .................................3 2.. 20 2............................................ 18 Activitats a casa ..........5... 20 Segons la funció ..4 2........2 2................................5 2...................................................4..3......7...4.............3 2.............................6.6............................... 24 La interrogació .....5.........6........................................4 2......................................................................................................................................3 2........1 2..............6 2....................7....5 2.....................6................................2............... 22 L’observació ...................7.....................................................2......... 21 Segons l’origen dels agents avaluadors ..................................7.......................5.............. 24 Anàlisi de tasques i produccions ..........6.................1 2.....4....7....................1 2.7.7...........................1 2......6........7..... Batxillerat.. 18 Activitats per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat ...............4 Activitats ........6.5 2............................7.... Característiques ....... 28 Continguts actitudinals ..............................4........................................................................ 20 Tipus d'avaluacions ................................................5....2.........6.................... 16 Consideracions ........................................................... 18 Activitats complementàries .....8 2..........................1............2 2............. 19 Pràctiques amb cursos inferiors . 24 Altres tècniques .................7.3 2.....................2...............3 2................. 21 Segons el normotip al qual pertanyen ............................ 23 L’enquesta ............3 Pàgina 2 Principals tècniques i instruments en funció del moment ...2....................6...............1......................................................................... 17 Desenvolupament dels continguts teòrics ................ 19 Finalitat d’aquesta dinàmica de classe .................7.7.... 17 Activitat inicial d’Introducció-motivació ..............6.2 2................................................. 23 El col·loqui ......................2 Principals tècniques i instruments genèrics disponibles .....7.6............................................................................................................3....6.......6..........4 2..4........................ 22 L’entrevista..........4......4.....1 2.....7.....................6 2........ 18 Classe introductòria ..7 2.7..........2............................................................3 2........................................................3...........................7..... 19 Classes ordinàries ........ 22 2................4........ 25 Avaluació inicial-diagnòstica .................................5 2............2 2................................ 18 Activitats d’avaluació .................................................... 20 Segons el moment d'aplicació ...........................1.............6. 16 Com seleccionar activitats. 26 Continguts conceptuals.............................4.7..................2 2.............................................4..................................................................................................................... 25 Avaluació processual-formativa .................1 2........................Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.................. 27 ..........................................2 2.................4 2.....1.........5................................... 25 Avaluació final-sumativa ....................................................4.......................6..........................2.....7 2.... Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2..7.7...

.......................... 29 Avaluació inicial ...7................... 39 Criteris per a la selecció i utilització ...........1 2......................................4 2.3 2.......... 36 Justificació.. 43 Diversitat d'alumnat per procedència d'alteres cultures............................... 44 Tecnologia industrial I ...............1......4........................1 2.3 2... Circuits elèctrics ..8.. 38 Material tècnic de laboratori i taller ..........................................7 Objectius de l’avaluació proposada ... 46 UD–3........4...........1 Propostes especifiques per respondre a la diversitat ............8..................... 42 Diversitat d'alumnat per altes o baixes capacitats d'aprendre........................ 40 Alumnes amb necessitats especifiques de suport educatiu...4........9......... Educació adaptativa ...............6 2....................2 2......8.................................... 49 UD–4.............1......... Fonts d’energia no renovable ..............8..1 2................................... 52 UD–5......... 41 Conceptes i característiques .... etc ..............................................9....9...................................... Energia i recursos energètics ...1 2.....7.....................5 2.................................3 2........................4.......1 2....2.............. 44 UD–1...............................2 2.3....... Batxillerat...........................................10..............9.............................1............... 29 Sistemàtica d'avaluació proposada ........................................................................................ 36 Criteris per a la selecció i utilització ..... 35 2................................................................................................... poblacions........8 2.......................................2 2...7.............................3.. 40 Criteris per a la selecció i utilització ........8.........................1...8................. 40 2..................................7.............. 28 Criteris d'avaluació proposats........................... Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2............Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària....9.........................1............ 41 Tipus d’adaptacions curriculars individualitzades .. 37 Criteris per a la selecció i utilització ..............10...........................2 2..................... 54 Treball Final de Màster Pàgina 3 2......................................................2.........1 2.............4 2.......8.........................................9.........................9..1 2..9.......3 2.......4......................................8.........................................2 2.....2 2.........8....8...................................................................4 2.10..8.....3 Material informàtic .......................... 43 2...................1 2.1 2...................2 Material audiovisual ..........9...... 40 Atenció a la diversitat ..................8.......4............................3.............................................1. 38 Justificació...2 2...................... 36 Material imprès .................................... 40 Les respostes a la diversitat.......................1....10...........................10............ 37 2........................... 42 Unitats didàctiques de què consisteixen les matèries...............3........2 2........... 37 Justificació.. 41 Diversitat d'alumnat per discapacitats físiques o sensorials ........................10..............................7................4 2....9.........5 Carlos Peña Tiburcio ..................... Fonts d’energia no renovable ............................................7......................... 30 Avaluació final-sumativa ............ Instal·lacions elèctriques domèstiques ......... 41 Adaptacions curriculars individualitzades.......................................................................9 2..........10 2.... 30 Avaluació processual-fomativa ........... 44 UD–2............................................................................ 43 Diversitat d'alumnat per diferent estils i ritmes d'aprenentatge ............................7............................................2 2....1 Recursos didàctics. 39 Justificació........7.....7..............

.................3 3....... Indústries química i tèxtil .................5 3.....2..... Metalls no fèrrics ............1 4................10..................................................10.................. Oleohidràulica .......10........12 UD–12..... 112 Pàgina 4 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio ....................................10..................................................................... 109 Bibliografia ...........1.......................................................................................................10.......................................................... 106 Deficiències de la dinàmica de classe observada ........................................ Màquines simples i elements de màquines ......................................10. Electrònica digital ...................6 2...... Sistemes automàtics i de control...................2 5 Fonaments teòrics . 58 UD–8............................................................ 108 Avantatges de la dinàmica de classe proposada ........... 101 2........................................ Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2........................................1................ 83 UD–6.................................. Elements d’organització industrial ........................... Soldadura ................................................................................................10............. 80 UD–5.......10..........Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària............................... 73 UD–2................... 107 Dinàmica proposada .................. Electropneumàtica ...............................................2.....10 UD–10...............................................................10.................. 98 2......... 105 Models de referència .4.1 3....2..........10.. Materials no metàl·lics............................2.......4 2.......6 4 4.................................................7 2. 90 UD–8..........................................................2...........2 3.........2..............4..10........................3 3...................7 2........................... Metrologia i normalització .....10.................... 93 UD–9.........................10................. 56 UD–7......................8 2....10...... Mecanismes de transmissió de moviment ........ Accionaments pneumàtics ....... 72 UD–1.........12 UD–12...............................................10.......................................11 UD–11................ Motors tèrmics ..............9 UD–6.................................2 3................8 2..............2.....................10....2.................2............. 105 Idees clau ............. 102 3 Justificació de la dinàmica de classe .............. 65 2............2..............................................................................................3 2..................... Estructura i assaig de materials ............................................. 87 UD–7.........5 2............2 Tecnologia industrial II ... Màquines: fonaments i elements ..................................................................................................................10............. 61 UD–9.. 63 2.................2 3.........................................................1 3.......1...........9 2.... 108 Pràctiques amb cursos inferiors. 70 2.... 105 Dinàmica de classe freqüentment observada ...................... 75 UD–3....10.......4.............................1................................................. 105 3... Màquines elèctriques ......1...........1........................... 110 Programa de treball independent .......... 107 Dinàmica en la classe ........................................... Corrent altern .... Batxillerat......1 2.. 107 Activitats de l’alumne a casa ....................2.........6 2.....................2............ 77 UD–4....4 3........1.........1..... 109 Resum de conceptes clau .......................2 2........ 110 Conclusions i línies de futur ............... 108 Condicionants previs...... Metal·lúrgia i siderúrgia ....... 96 2.......................10 UD–10.......10...............................11 UD–11................. 68 2.......1...............................................................................10.1 3...............

3 Objectius 2. També es desenvolupen les programacions de dotze unitats didàctiques proposades per primer de Batxillerat i altres dotze per a segon.9 Atenció a la diversitat En aquests subapartats es desenvolupa el Projecte Curricular d'Etapa.4 Competències 2.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.1 Tecnologia industrial I (Matèria de primer de Batxillerat) 2. Programació de l’Àrea en dos grans blocs conceptuals.10 Unitats didàctiques de què consisteixen les matèries i consta dels subapartats: 2.2 Marc Legal 2.8 Recursos didàctics 2.5 Continguts 2.10.10.6 Metodologia 2. a un nivell de detall prou fi com per a que el professor només necessiti les corresponents Programacions d'Aula.1 Sistemàtica 2. Per cadascuna d’aquestes unitats didàctiques es detallen:     Objectius Continguts Criteris d’avaluació Competències específiques Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 5 . El primer engloba els subapartats: 2.7 Avaluació 2.2 Tecnologia industrial II (Matèria de segon de Batxillerat) on es desenvolupen les programacions de les 24 unitats didàctiques proposades. El segon bloc conceptual correspon a l'apart 2. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 1 Introducció En aquest Treball de Final de Màster es desenvolupa el Projecte Curricular d'Etapa (PCE) de l’Àrea de Tecnologia Industrial tant per el primer curs (matèria: Tecnologia Industrial I) com per el segon curs (matèria: Tecnologia Industrial II) del Batxillerat en la modalitat de Ciències i Tecnologia. Batxillerat. És per aquest motiu que aquesta programació es desglossa dins de l'apartat 2.

de 3 de maig. 2. finalment. D’acord amb aquesta mateixa Llei. etc. 2.2. quins condicionant legals lliguen a aquesta programació i com s’ha dut a terme la Programació Curricular d’Etapa així com les programacions de vint-iquatre unitats didàctiques proposades: dotze per el primer curs de batxillerat i altres dotze per el segon.3 Continguts mínims Els ensenyaments mínims estan fixats per el Reial decret 1467/2007.2.2 Competència Autonòmica La Generalitat de Catalunya. té competència compartida per a l’establiment dels plans d’estudi corresponents a l’educació secundària. Conclusions i línies de futur on s’extrapolen els conceptes claus exposats i. continguts. 2. desenvolupar i completar el currículum establert per Pàgina 6 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels diferents ensenyaments. Acabem el present treball amb els habituals apartats de 4. Batxillerat. pas a pas. de 2 de novembre.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.2 Marc Legal 2. Justificació de la dinàmica de classe es dedica a descriure la fonamentació de la part més innovadora del present Treball Final de Màster. l’apartat 5. competències.c) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.) fins obtenir els particulars per l’Àrea de Tecnologia al llarg de tota l’etapa del Batxillerat.2. correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya fixar l’ordenació curricular de l’educació secundària. Bibliografia. d’acord amb el que preveu l’article 131. inclosa l’ordenació curricular.1 Llei Estatal amb rang de Llei Orgànica La Llei orgànica 2/2006.1 Sistemàtica Aquesta programació respon a les exigències del Decret 142/2008 de 15 de juliol (publicat en el DOGC del dia 29/7/2008) en base al qual s’estableix el Currículum del Batxillerat a Catalunya. A partir d’aquest decret i de la legislació relacionada (marc legal) desenvoluparem la nostra programació fent una anàlisi “top-down” dels requisits legals generals (objectius. competències bàsiques. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes   Contribució a les competències genèriques del batxillerat Connexió amb altres matèries L'apartat 3. 2. i correspon als centres educatius. estableix a l’article 6 que s’entén per currículum el conjunt d’objectius.3. consistent en una nova dinàmica de classe que considerem més en consonància amb les teories educatives recents que la pràctica docent habitualment observada. 2 Programació de l’Àrea Detallarem a continuació. d’educació (LOE). d’acord amb el principi d’autonomia pedagògica d’organització i de gestió que la Llei els atribueix.

” L’èmfasi es nostre i no més fa destacar les tasques a que ens obliga aquest Decret quant a la nostra programació. ja tenim els ingredients legals per començar la nostra tasca de desenvolupar la programació de l’Àrea de Tecnologia Industrial al llarg de tota l’etapa del Batxillerat. Per complir amb aquest imperatiu legal ens hem d’adreçar a l’annex 2 d’aquest Decret on es fixen els objectius i les competències específiques de les matèries comunes i de modalitat. Batxillerat. En les diferents matèries s’han de proposar activitats que estimulin l’interès i l’hàbit de lectura. l’atenció a la diversitat i la transversalitat. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes l’Administració educativa. 2. Altres punts de partida procedeixen del Article 6 (Currículum) on.2. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 7 . 2.4 Llengua vehicular La Llei 1/1998. mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquests ensenyaments. en el seu Article 3 fixa els Objectius del batxillerat.2. objectius.5 Legislació de partida per la programació Es pren com a referència per a la realització de la programació el Decret 142/2008. de normalització lingüística a Catalunya. per treballar en equip. a i que aquest sigui un instrument vàlid per donar resposta a les característiques i a les diferents realitats de cada centre. així com els continguts i els criteris d’avaluació. que ens serviran com un dels punts de partida en les nostres actuacions. literalment. a l’article 20 defineix la llengua catalana com la llengua pròpia de Catalunya i de l’ensenyament en tots els seus nivells educatius. a que ens obliga la LOE. per aplicar els mètodes d’investigació apropiats i per continuar formant-se al llarg de la vida. Si a aquestes afegim les metodologies. concreció que. 3. com ja ho feia la Llei 7/1983. de política lingüística. S’entén per currículum del batxillerat el conjunt de competències.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. per el qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat. de 18 d’abril. 2. Les activitats educatives en el batxillerat han d’afavorir la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix. L’Estatut d’autonomia de Catalunya determina a l’article 6 que la llengua pròpia de Catalunya és el català i que és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. ha de formar part del seu projecte educatiu. Els centres educatius han de desenvolupar i completar el currículum del batxillerat establert en aquest Decret. de 7 de gener. en les seves línies fonamentals. 4. es diu: “1. Aquest decret. continguts. de 15 de juliol. així com la capacitat d’expressar-se correctament en públic i d’usar les tecnologies de la informació i la comunicació.

2. de 15 de juliol.2 Competències específiques de la programació proposada Com en el cas dels objectius. El resultat d'aquesta també l'hem agrupat per unitats didàctiques.4. es una intenció. 2. de manera transversal i interactiva. de 15 de juliol per a l’àrea de Tecnologia. definir les intencions educatives respecte dels alumnes. Remetem per tant al lector a l’apartat Unitats didàctiques de què consisteix la matèria i els seus subapartats. es tot allò que volem que els nostres alumnes aprenguin. la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació”. defineix competència com: “S’entén per competència la capacitat d’aplicar els coneixements i les habilitats.4 Competències El propi Decret 142/2008.1 Objectius generals de l'àrea Són els objectius que marca el Decret 142/2008. 2. i a través d’ells. les quals estan definides només per l'ESO.3 Objectius Un objectiu. Consisteix en una guia per a la planificació de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Remetem per tant al lector a l’apartat Unitats didàctiques de què consisteix la matèria i els seus subapartats.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. i es refereixen l als que una vegada acabada el Batxillerat. cosa que implica la comprensió. s'ha fet una descomposició "top-down" a partir de les competències genèriques del batxillerat per obtenir les competències específiques de la programació proposada. i són l'objecte d'aquest treball. En un procés d’anàlisi "top-down" a partir dels objectius generals de l'àrea hem arribat als objectius específics de cada unitat didàctica. A l’annex 2 s’estableix les competències genèriques del batxillerat. Nosaltres ens concentrarem en els dos últims.3.4. en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers. l’alumne ha d’haver assolit dins de l’àrea de tecnologia. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. Pàgina 8 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . El resultat d'aquesta anàlisi l'hem agrupat per unitats didàctiques. Aquestos objectius venen determinats per llei en 5 nivells de concreció. on descrivim la contribució a les competències genèriques del batxillerat.1 Competències bàsiques i competències del batxillerat Les competències genèriques del batxillerat. Batxillerat. 2.2 Objectius particulars de les unitats didàctiques proposades Es troben a un nivell de concreció més gran que els de l’àrea.3. 2. que són un nivell de concreció superior al de les Competències Bàsiques.

Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.5. El resultat ha estat el següent: Tecnologia industrial I (Primer de batxillerat) El procés tecnològic i la producció industrial   Fonts d’energia no renovable Instal·lacions elèctriques domèstiques Materials.1 Continguts del currículum oficial Àrees temàtiques de 1er de batxillerat:      El procés tecnològic i la producció industrial Materials Sistemes energètics Màquines i sistemes Processos de fabricació Àrees temàtiques de 2n de batxillerat:      Materials Màquines tèrmiques i elèctriques Oleohidràulica i electropneumàtica Sistemes automàtics Control i programació de sistemes automàtics 2. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. 2.5 Continguts La estructura del contingut apareix en l’Annex 2 dins de l’apartat de “Tecnologia”.2 Unitats didàctiques proposades Interpretant el contingut del annex. Són els que es detallen a l’apartat que ve a continuació. no gaire clar en alguns paràgrafs. (Nivell I)   Estructura i assaig de materials Metalls no fèrrics Treball Final de Màster Pàgina 9 Carlos Peña Tiburcio . Batxillerat. s’ha decidit desdoblar algunes de les àrees temàtiques amb la finalitat d’equilibrar la càrrega de treball. Són continguts genèrics que han de servir de base per a una programació detallada.5.

Electropneumàtica Sistemes automàtics.  Metal·lúrgia i siderúrgia Tecnologia industrial II (Segon de batxillerat) Materials (Nivell II)   Metrologia i normalització Soldadura Màquines tèrmiques i elèctriques     Màquines: fonaments i elements Motors tèrmics Corrent altern Màquines elèctriques Oleohidràulica i electropneumàtica   Oleohidràulica Circuits industrials. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes  Materials no metàl·lics Recursos energètics   Energia i recursos energètics Fonts d’energia no renovable Màquines i sistemes     Circuits elèctrics Màquines simples i elements de màquines Mecanismes de transmissió de moviment Accionaments pneumàtics Processos de fabricació. Batxillerat.  Electrònica digital Control i programació de sistemes automàtics Pàgina 10 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.

Soldadura UD-11. Màquines elèctriques UD-6. Motors tèrmics UD-3. Metrologia i normalització UD-10. Corrent altern UD-5. Fonts d’energia no renovable UD-3.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.5. Electropneumàtica UD-7. així com el tems en hores assignat a cadascuna es poden veure a continuació: Tecnologia industrial I (Primer de batxillerat) UNITAT DIDÀCTICA UD-1. Instal·lacions elèctriques domèstiques UD-6. Elements d’organització industrial Total HORES 12 12 12 12 12 11 11 11 10 10 10 10 133 Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 11 . Energia i recursos energètics UD-2. Metal·lúrgia i siderúrgia UD-8. Estructura i assaig de materials UD-7. Electrònica digital UD-8. Accionaments pneumàtics Total HORES 14 14 16 17 15 15 13 9 15 18 16 18 180 Tecnologia industrial II (Segon de batxillerat) UNITAT DIDÀCTICA UD-1.3 Seqüenciació i temporització El ordre en què s’impartirien aquestes unitats didàctiques. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes  Sistemes automàtics i de control Al final de la matèria s’han agrupat les unitats didàctiques:   Indústries química i tèxtil. Sistemes automàtics i de control UD-9. Batxillerat. UD-12. Màquines simples i elements de màquines UD-11. Els residus industrials Elements d’organització industrial Per evitar que el currículum estigués massa carregat a primer de batxillerat. Màquines: fonaments i elements UD-2. Metalls no fèrrics UD-9. Fonts d’energia no renovable UD-4. Circuits elèctrics UD-5. Materials no metàl·lics UD-10. Mecanismes de transmissió de moviment UD-12. Indústries química i tèxtil. 2. Oleohidràulica UD-4.

Per a que un aprenentatge sigui significatiu s'ha de complir que: Pàgina 12 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . Batxillerat.4 Connexió amb altres matèries. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. Destaquem els següents punts:   L'alumne ha de construir activament el seu propi coneixement. per la informació que cerqui en particular. 2. el lector pot accedir al apartat Unitats didàctiques de què consisteix la matèria i els seus subapartats. on detallem aquestes matèries. L'alumne ha de desenvolupar aprenentatges significatius.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.1 Principis metodològics en què es basa aquesta programació La metodologia empleada amb caràcter general per el desenvolupament de les matèries Tecnologia Industrial I i II es basarà en les Teories Cognitivistes de l’aprenentatge i. Remetem per tant al lector al apartat Unitats didàctiques de què consisteix la matèria i els seus subapartats. descrivim a continuació l’estructura de les descripcions individuals.6. 2.5. en el Constructivisme. 2. És a dir. Interdisciplinarietat Per cada unitat didàctica s’han llistat les matèries que s’ha considerat que tenen una relació més estreta amb ella.5.6 Metodologia Repassarem els principals elements de les metodologies vigents i donarem indicacions específiques per a ser utilitzades per els professors a l’aula. tot aprenentatge nou ha de basar-se en coneixements prèviament obtinguts. tot aprenentatge ha de basar-se en activitats i participació activa de l'alumne. especialment. que és la següent:       Objectius Continguts Criteris d’avaluació Competències específiques Contribució a les competències genèriques del batxillerat Connexió amb altres matèries Des d’aquí. Es a dir.5 Estructura de les descripcions de les unitats didàctiques Donat que hem agrupat tantes idees amb la descripció de cada unitat didàctica.

 2. per iniciativa pròpia.  L'alumne ha d'aprendre a aprendre.6. És per això que insistim aquí i llistem les seves característiques i els elements que l’afavoreixen com una mena de “receptari” a disposició del professor en la seva pràctica habitual. la més valuosa de les dues és la primera.1 Tipus de motivació Diferenciem dos tipus de motivació segons el seu origen: Motivació intrínseca: apareix qual un alumne. o Els nous coneixements siguin rellevants i que es presentin de forma ordenada. 2. La motivació és un dels aspectes que més influeixen (pot ser el que més) en el rendiment d’un alumne. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes o L'alumne estigui motivat positivament (actitud favorable) davant dels nous coneixements. sigui capaç de resoldre els problemes de manera autodidacta. i convé que el professor mobilitzi tots els seus recursos per desenvolupar-la en els seus alumnes. Els trets més importants de la motivació són:    L’existència d’una meta. donat que en el món social al qual l'enviarem aquests valors són importants. o Ha de posseir coneixements previs que suportin els nous coneixements. La voluntarietat. és a dir. d’assolir alguna meta. un objectiu que ens mou cap a la seva consecució.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. és a dir: l’estat d’energia especial relacionat amb el que es fa o es deixa de fer.2. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 13 . ha de tenir prou maduresa i se li han de facilitar les eines conceptuals per a pugui aprendre per sí mateix: s'ha d'afavorir l'autoaprenentatge per a que. o Els nous coneixements siguin funcionals. Evidentment. en obtenir i en desenvolupar coneixements i habilitats per el propi plaer d’aprendre. tant si continua estudiant com si no.2 La motivació La motivació és el motor per a l’acció i està caracteritzada per col·locar les persones en predisposició de fer quelcom. Motivació extrínseca: apareix quan l’alumne està més interessat en obtenir un altre objectiu i l’aprenentatge és un medi per obtenir un altre fi. Batxillerat. han de ser aplicables a altres situacions. És a dir.6. és a dir: la iniciativa personal. està interessat en aprendre. Certa càrrega afectiva-emocional. L'alumne ha d'aprendre a treballar en equip i a fer servir tècniques d'investigació. una vegada adquirits.

L’ambient de l’aula: si l’ambient és relaxat i de confiança la motivació augmenta. 2.6. de recursos i d’ambients. Centrant-nos en els alumnes a classe mencionarem: El docent: la seva personalitat. En suma: en l’exemple que dona. Dur a terme aprenentatges concatenats. També la disposició física de l’alumnat pot motivar o desmotivar. simpatia. donar importància a l’actitud de l’alumne en classe. en un altre subapartat. Començar les sessions amb idees senzilles i per els conceptes previs que tinguin es alumnes. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2.3 Elements específics que afavoreixen la motivació dels alumnes En la mateixa línia que expressàvem més a dalt. amenitat. avaluació variada.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. varietat de exemples que il·lustrin els continguts. Batxillerat.2. passió i entusiasme pedagògic. Transmetre entusiasme als alumnes. Fomentar el dubte i la visió crítica de l’alumne davant l’entorn. laboriositat.6. Els procediments d’ensenyament que faci servir el docent: procediments i tècniques que comentarem més endavant. Usar un llenguatge adequat al context de l’aula. Fomentar el treball en grup. Aprofitar els comentaris dels alumnes i les seves experiències. preparació cultural i professional. Fomentar l’aprenentatge deductiu i significatiu. mencionarem alguns elements específics que estan a la disposició del professor per a la seva pràctica diària:             Varietat didàctica: diversitat de metodologies. 2. Cerca d’aplicacions pràctiques: apropar la realitat a l’aula.6. capacitat didàctica.3 Mètodes Considerem que no existeix el mètode perfecte que pugui servir a tothom i en qualsevol circumstància.2. fent servir enllaços que vagin d’un contingut a un altre i d’una sessió a una altra.2 Variables que hi influeixen Són múltiples les variables que poden influir en el comportament de les persones. Ordre i estructura dels continguts: claredat del que s’exposa. Per això passarem revista als principals mètodes d’ensenyament-aprenentatge Pàgina 14 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . Dedicar atenció a l’avaluació: controls periòdics.

per tant. interpretar-lo. 2.6. Es centra.1 Mètode expositiu Consisteix en la transmissió de coneixements i activació de processos cognitius en l’estudiant. 2. dissenya per el professor.6. Es justifica el seu ús en la necessitat d’exercitar i posar en pràctica o assajar els coneixements previs en situacions diferents a les anterior. amb la finalitat de resoldre problemes complexos a Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 15 . entrenar-se en els possibles procediments alternatius de solució.6. l’aplicació de fórmules. Aquest mètode es basa en l’aprenentatge experiencial i reflexiu en què té una gran importància el procés investigador al voltant d’un tema. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes que té el professor a la seva disposició amb l’objectiu de proporcionar-li un recordatori dels recursos disponibles. problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. 2. generar hipòtesis contrastar dades. l’estudiant ha de resoldre per a desenvolupar certes competències prèviament definides.3. assaig i posada en pràctica dels coneixements previs. 2. Es tracta d’un mètode el punt de partida del qual és un problema que. en l’exposició verbal per part del professor. Tracta de la presentació d’un tema lògicament estructurat amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a la finalitat buscada.6.6.3.3. Batxillerat. dels continguts relatius a la matèria objecte d’estudi.4 Aprenentatge basat en problemes Consisteix en el desenvolupament d’aprenentatges actius mitjançant la resolució de problemes.5 Aprenentatge orientat a projectes Consisteix en la comprensió de problemes i l’aplicació de coneixements per a la seva resolució. 2. Es fonamenta en la idea de que aquesta posada en pràctica i la interacció entre els coneixements prèviament adquirits i la nova situació permetran un aprenentatge significatiu.3. Es tracta d’un mètode d’ensenyament-aprenentatge en què els alumnes desenvolupen un projecte en un temps prefixat per a resoldre un problema o endegar una tasca mitjançant la planificació.3 Resolució d’exercicis i problemes Consisteix en l’exercici. reflexionar completar coneixements. el disseny i la realització d’un sèrie d’activitats.3. Es tracta de situacions en què es demana als alumnes que desenvolupin les solucions adequades mitjançant l’exercitació de rutines.2 Estudi de casos Consisteix en l’adquisició d’aprenentatges mitjançant l’anàlisi de casos reals o simulats. resoldre’l. assajar o indagar sobre la naturalesa de les activitats i fenòmens quotidians. de vegades. l’aplicació de procediments de transformació de la informació disponible i la interpretació dels resultats. diagnosticar-lo i. Tot això a partir del desenvolupament i aplicació d’aprenentatges adquirits i del ús efectiu de recursos. Es tracta d’una anàlisi intensiva i complerta d’un fet. El terme “lliçó magistral” s’acostuma a utilitzar per nomenar un tipus específic de lliçó impartida per un professor en ocasions especials. Aquest mètode surt de la idea que l’estudiant aprèn d’un manera més adequada quan té la possibilitat d’experimentar.

4 Activitats Donarem alguns conceptes clau i llistarem activitats específiques a disposició del professor en la seva pràctica docent diària: 2. Els alumnes aprenen millor els uns dels altres per posseir nivells semblants de competència.3. amb l’ajuda del professor. Es tracta d’un acord establert entre el professor i l’estudiant per a la consecució d’uns aprenentatges mitjançant una proposta de treball autònom. 2. una relació de contraprestació recíproca.6.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.4.7 Contracte d’aprenentatge Consisteix en el desenvolupament del aprenentatge autònom. una implicació personal i un marc temporal d’execució. És necessari u acord formalitzat. 2. 2. El professor ha de procurar que la informació sobre els conceptes arribi als alumnes en el moment en què l’aprenentatge sigui més significatiu. Els seus components essencials són els següents:      Interdependència positiva Interacció cara a cara Responsabilitat individual Habilitats inherents a grups petits Avaluació dels resultats i del procés Aquest mètode prioritza la cooperació davant la competició i desenvolupa competències relacionades amb la interacció entre iguals. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes partir de solucions obertes o enfrontar temes difícils que permetin la generació de nous coneixements i el desenvolupament d’unes habilitats per part dels alumnes. la resolució de problemes i l’adquisició d’actituds i valors. Batxillerat. Han de ser els alumnes els que controlen cada fase del procés que porta a la finalització dels treballs.6. amb una supervisió per part del professor i durant un període de temps determinat. Pàgina 16 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . en connexió amb el desenrotllament dels treballs.1 Consideracions    Les activitats han d’estar lligades a la UD i a la resolució del problema plantejat.3. Es tracta d’una manera interactiva d’organitzar el treball en l’aula en la qual els alumnes són responsables del seu aprenentatge i el dels seus companys en una estratègia de corresponsabilitat per assolir metes i incentius grupals.6.6.6 Aprenentatge cooperatiu Consisteix en el desenvolupament d’aprenentatges actius i significatius de forma cooperativa.

aula d’informàtica o aula habitual en funció de la seva natura. Característiques          Han de ser coherents i desenvolupar la capacitat per a assolir l’objectiu Han de ser significatives i motivadores Adequades al nivell i capacitat del grup/s i alumne/s Per a un mateix objectiu hi ha moltes activitats diferents Una mateixa activitat pot donar resultats diferents i imprevisibles Les activitats amb mitjans simbòlics idònies per a coneixements complexes Activitats on predomina ensenyament directe millor per a procediments i actituds Les activitats ha de tenir un ordre i estructura Els alumnes han e participar en el seu plantejament en la mesura que sigui possible 2.4. a més de servir de repàs dels coneixements previs per als alumnes.  2. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes  La realització d’exercicis pot complementar i reforçar l’aprenentatge d’alguns conceptes.6. contrastar la relació de la tecnologia amb la qualitat de vida que a vegades es millora.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. La intenció es fer veure als alumnes la proximitat dels continguts tecnològics que van a estudiar amb la seva realitat. objectes o textos relacionats amb la unitat. tant de forma individual com en grup. Aquestes activitats inicials es poden complementar amb la projecció d’un DVD transparències. però altres simplement creen hàbits de consum. estimulen a la creació de valors i actituds positives per a la vida.6. Per al professor es importat per a conèixer el nivell dels alumnes i poder adequar els continguts conforme a les seves possibilitats.4. El desenvolupament de les activitats es realitzarà a l’aula-taller fonamentalment.6. diapositives. no es tracta d’una activitat continuada. en la que els alumnes presentaran els seus coneixements previs dels continguts que es van a tractar i posaran en comú aquelles aplicacions tecnològiques que coneixen i que relaciones els continguts. El professor servirà de guia i moderador en aquesta activitat. per així tinguin un punt de partida motivant i il·lusionat al afrontar cada nova unitat didàctica. i que serveix per a que el professor pugui introduir cadascun dels nous conceptes teòrics que requeries el desenvolupament de la unitat didàctica i del projecte.2 Com seleccionar activitats. Les activitats reflexives. Batxillerat.4 Desenvolupament dels continguts teòrics Tenint en compte la metodologia de projectes emprada. i permetran.3 Activitat inicial d’Introducció-motivació Es planteja com a activitat d’inici de cada unitat didàctica la realització d’una xerrada-debat en el aula. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 17 . sinó que es simultània amb l’elaboració de cada projecte. 2. tot i que algunes es podran realitzar en l’aula d’audiovisuals.4.

2. i van dirigides las alumnes que no han assolit les objectius marcats. Inclouen la resolució de problemes numèrics.6 Activitats d’avaluació Proves objectives de tipus examen escrit.6. de manera que no afecten al desenvolupament normal de la unitat.  Aquest tipus d’activitats es treballaran paral·lelament al ritme normal de la classe.6. Batxillerat. amb implicació del Departament de Tecnologia al costat de la resta de departaments.1 Classe introductòria Durant la classe introductòria. Activitats de recuperació: solen ser similars a les desenvolupades en el desenvolupament de la unitat.7 Activitats per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat Tanmateix.5.4.5 Dinàmica de classe proposada 2. es molt probable que necessitem un altre tipus d’activitats per a atendre a aquelles alumnes que ho necessiten. a més de les activitats plantejades.6. tenint en comte la possible diversitat de l’alumnat. el professor proporcionarà per escrit:  Els objectius d’aprenentatge fixats.6. muntatges al taller. Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio Pàgina 18 .4.4. exercicis per a entregar el professor. Aquest tipus d’activitats les dividirem en tres grups:   Activitats de reforç: dirigides a l’alumnat que té problemes per a seguir el ritme normal de la classe o necessita repassar i refermar els conceptes treballats en l’aula.8 Activitats complementàries També podem tenir activitats complementàries i extraescolars.6. proves orals. si el centre en què estem impartint classe té programades una sèrie d’activitats.6. (algunes d’aquestes proves poden abraçar més d’una unitat didàctica).4. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. 2. etc. Estes activitats poden ser:    Visites didàctiques a exposicions i museus tecnològics Visites a empreses o centres de producció relacionats amb activitats de industrials Exposició en el propi institut dels projectes construïts en Tecnologia Cadascuna d’aquestes activitats es desenrotllaran per a cada Unitat Didàctica del curs.5 Activitats específiques de la unitat Son bàsicament activitats d’aplicació i consolidació dels coneixements adquirits. 2. Activitats d’ampliació: per a aquells alumnes que porten un ritme de treball superior a la mitja de la classe i necessiten exercicis amb una major dificultat perquè els estimuli el repte. 2. etc. la primera del curs. cerca d’informació.

2.5. seguir els hiperenllaços. sinó que han de ser ells qui els estudiïn donat que se’ls suposa assolida la competència d’aprendre a aprendre. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 19 . 2. Batxillerat. analitzant) i. Primerament aprofundint en els coneixements adquirits (aplicant. Com es farà l’avaluació: instruments i criteris. El professor ha d’assegurar-se que els alumnes tenen clar que s’espera d’ells que s’iniciïn en l’aprenentatge autònom.6. Un esquema dels continguts a estudiar.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.6.5.. En especial han de comprendre que NO se’ls explicaran a classe els continguts de la matèria. Aquesta activitat té moltes avantatges per els dos tipus d’alumnes: Els d’ESO accepten millor nois d’una edat propera a la seva que no pas als adults. sintetitzar i esquematitzar els continguts proposats a classe i hauran d’anar completant el dossier educatiu (d’ara endavant només “dossier”) que serà una de les eines d’avaluació que es faran servir.2 Activitats a casa Els estudiants hauran d’analitzar. així com material avaluable. Els més grans (els de Batxillerat) es fan més responsables al donar-los aquestes “atribucions”. etc. Així. creant). 2. la realització de tutories d’alumnes de Batxillerat a alumnes d’ESO. Aquesta iniciativa es veu afavorida per el fet que els continguts de l’ESO en la matèria de Tecnologia són els mateixos que en el Batxillerat. Una altra de les eines que considerem molt important. en segon lloc.4 Pràctiques amb cursos inferiors S’accepta generalment (i és un fet recollit en la Piràmide de l’Aprenentatge) que quan més s’aprèn d’un tema és. generar les seves pròpies observacions.3 Classes ordinàries En les classes ordinàries el professor ha de continuar on acaben els continguts curriculars: la seva funció NO és transmetre els coneixements (d’això ja s’encarreguen els continguts curriculars) sinó fomentar amb preguntes. per desenvolupar en l’alumne Habilitats de Pensament d'Ordre Superior. Aquesta mateixa proximitat fa que els dos col·lectius parlin un mateix llenguatge i s’entenguin millor entre ells que amb els adults. assegurant-se que els alumnes entenen el que s’espera d’ells. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes     Les competències a desenvolupar. Detallarà la metodologia que es farà servir. és el “modelatge metacognitiu”: que el professor expliqui els seus raonaments. prenent com a model els processos intel·lectuals del professor l’alumne aprendrà a desenvolupar les seves pròpies aptituds. especialment en les assignatures de ciències i tecnologia. donada la importància que les deduccions tenen en aquestes matèries.5. preparant-los per la creació de coneixements (avaluant. La finalitat és que ells mateixos generin el propi coneixement. etc. Quan se li ensenya a una altra persona! És per això que es proposa com una de les activitats de pràctiques. activitats.. si bé estaran supervisats per el seu professor. Per això hauran de llegir les explicacions. fer les activitats d’autocontrol.6.

anàlisi d’aquestes i pressa de decisions oportunes al llarga d’un període temps prefixat per a la consecució dels objectius prefixats. Per últim recordar que fa poc van tenir aquesta matèria. 2.1 Segons el moment d'aplicació Avaluació inicial: és aquella que s’aplica a l’inici d’un procés avaluador. un curs escolar. Serveix com estratègia de millora per ajustar i regular sobre la marxa els processos educatius. Etc. considerem que a més de formar els estudiants en els continguts curriculars dictats per la llei. Batxillerat. com a constatació que s’han obtingut els objectius esperats. És per això que es relaciona amb l’avaluació formativa i amb l’avaluació continua.5 Finalitat d’aquesta dinàmica de classe Donat que l’alumnat a qui van adreçades aquestes unitats didàctiques és de batxillerat. per la qual cosa tenen més fresques les avantatges i els inconvenients de la matèria. Mitjançant aquesta. es detecta la situació de partida dels subjectes que posteriorment seguiran el procés de formació i altres processos d’avaluació adequats als diversos moments per els quals passin Avaluació processual: Consisteix en l’avaluació continua de l’aprenentatge de l’alumnat i de l’ensenyament del professor. un treball. Avaluació final: consisteix en la recollida i valoració de dades al finalitzar un període de temps previst per la realització d’un aprenentatge. al viure els problemes “de l’altre costat”.5. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes També desenvolupen una certa “empatia” per els seus propis professors. els criteris d'avaluació i la sistemàtica d'avaluació que considerem més adients per els objectius d’aprenentatge.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. 2. 2. un programa. 2. les tècniques i els instruments d’avaluació poden ser categoritzats depenent de:     El moment de la seva aplicació La funció que compleixin L’origen dels agents avaluadors El normo tip al qual pertanyen Passarem a comentar breument aquestes categories.6.7 Avaluació En l'esperit de proporcionar al professor una referència dels recursos que té a la seva disposició revisarem a continuació els principals conceptes associats a l'avaluació. i el batxillerat és l’antesala de la universitat. mitjançant la recollida sistemàtica de dades. Després detallaren els objectius d’avaluació.7.1.7. Pàgina 20 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . cal iniciar-los en els hàbits de l’aprenentatge autònom.1 Tipus d'avaluacions A grans trets. els continguts i la dinàmica de classe que hem proposat.

la seva actuació. 2. Es fa dins del propi centre. 2.7. No es pretén millorar res amb aquesta avaluació de forma immediata. ja que és en aquest moment quan el professor necessita conèixer la realitat educativa del seu alumnat.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. En l’avaluació sumativa cobra presència i significat la intencionalitat de les avaluacions anteriors: inicial-diagnòstica i processual-formativa. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes L’avaluació final acostuma a identificar-se amb l’avaluació sumativa en la mesura en què jutja o valora processos finalitzats fent abassegament de les dades seleccionades en anteriors activitats d’avaluació. Es pretén determinar el valor final del mateix.3 Segons l’origen dels agents avaluadors Autoavaluació: els avaluadors avaluen el seu propi treball.7. D’aquesta manera. Coavaluació: determinades persones o grups pertanyents a un centre s’avaluen mútuament. La coavaluació consisteix en l’avaluació mútua d’una activitat realitzada entre vàries persones. com els resultats finals del mateix. per la qual cosa les responsabilitats d’avaluat i de d’avaluador coincideixen en les mateixes persones.2 Segons la funció Avaluació diagnòstica: la seva finalitat és que el professor iniciï el procés educatiu amb un coneixement real de les característiques dels seus alumnes. És la més adequada per avaluar els processos i acostuma relacionar-se amb l’avaluació continua. Avaluació formativa: serveix com estratègia de millora per ajustar i regular sobre la marxa els processos educatius. Els resultats de l’avaluació sumativa poden ser el punt d’inici de l’avaluació diagnòstica del següent període escolar. Aquest coneixement és fonamental. per persones del mateix i sense la concurrència d’avaluadors externs. avaluadors i avaluats intercanvien el seu paper alternativament. de cara a assolir les metes u objectius previstos. És duta a terme generalment per els professors. Es realitza mitjançant un procés d’autoreflexió i ajudant-se de la complimentació d’algun tipus de qüestionari. de manera que en tot moment es tingui el coneixement apropiat de la situació avaluada de manera que es puguin prendre de seguida les decisions encasaries. Heteroavaluació: consisteix en l’avaluació que du a terme una persona sobre una altra: el seu treball. etc. després de realitzar una activitat.1. Suposa l’obtenció de dades al llarg de tot el procés. Els avaluadors i els avaluats no són les mateixes persones. ja que permetrà al professor dissenyar les seves estratègies didàctiques i adaptar la seva pràctica docent a la realitat de tots i cadascú dels seus alumnes. el seu rendiment. els quals pretenen conèixer. tant en l’aspecte personal com en l’aspecte acadèmic. Ha de tenir lloc a començament del curs. tant la marxa del procés educatiu que han desenvolupat. el grau d’aprofitament de l’alumne i el grau d’assoliment dels objectius proposats. Avaluació sumativa: s’aplica aquesta avaluació al final d’un període de temps determinat com a comprovació dels èxits aconseguits en aquest període. o en acabar una unitat didàctica. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 21 . és a dir. sinó valorar definitivament. etc.1. Batxillerat. els alumnes i els professors poden avaluar determinades qüestions.

4 Segons el normotip al qual pertanyen Segons el referent o norma que prenem per avaluar. Batxillerat.1 L’observació Està en la base de les tècniques d’avaluació didàctica.1. que acostumen a ser la mitjana de la classe. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. entenent per conducta un ampli ventall de manifestacions. Es centra en l’obtenció d’informació sobre les conductes i els esdeveniments normals dels alumnes. Instrument: eina específica. etc.2 Principals tècniques i instruments genèrics disponibles Abans de passar revista a les principals tècniques i instrument disponibles. una avaluació pot ser: Normativa: suposa la valoració d’un subjecte en funció del nivell del grup en què es troba integrat.7. En aquest tipus d’avaluació. 2.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. donat que de forma inconscient es tendeix a comparar el rendiment de l’alumne amb la resta dels alumnes del seu entorn. Criterial:es tracta d’una avaluació amb referència a un criteri previ. Aplicada a l’aprenentatge de l’alumnat. Los instruments d’avaluació vàlids per aquesta tècnica són els següents: Pàgina 22 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . la avaluació normativa estableix la comparació entre el rendiment mitjà de la classe en què es troba situat. activitats i situacions que reflecteixen la manera de ser i d’actuar dels alumnes al qual no és possible accedir mitjançant de proves estandarditzades. Es tracta de avaluar l’assoliment dels aprenentatges de cada alumne en funció de criteris d’assoliment prèviament establerts. o amb la mitjana nacional.2.7. Això suposa la formulació prèvia d’objectius educatius i d’uns criteris d’avaluació que els delimitin i que permetin determinar si un alumne ha assolit els objectius previstos. mitjançant la determinació precisa i concrea dels rendiments que es pretenen assolir (avaluació criterial). mitjana de la classe. Per això és necessari que els criteris d’avaluació estiguin formulats de manera concreta i clara. programes. matisarem que és cada concepte:   Tècnica: mètode operatiu de caràcter general que posa en joc diferents procediments per a obtenir la informació necessària sobre l’aprenentatge assolit.7. És la modalitat d’avaluació més practicada per el professorat en general. És per això que hem agrupat les tècniques amb els instruments més adients. centres. recurs concret o material estructurat que s’aplica executoriament per recollir les dades pertinents de forma sistematitzada i objectiva sobre algun aspecte clarament delimitat. És una modalitat d’avaluació que no personalitza el procés avaluador i que pot perjudicar a un determinat alumne en funció de la classe en què es troba. el referent de comparació és el nivell general d’un grup normatiu determinat: altres alumnes. és a dir. o amb la mitjana de tot el centre. 2. malgrat que aquesta comparació també pot establir-se amb la mitjana d’altres classes.

No obstant. on es reflecteixen les dades principals que es recolliran. es tracta d'una tècnica d'avaluació no estandarditzada. Batxillerat. problema o situació determinada.3 L’enquesta Tècnica de recollida d'informació formal i estructurada que te per objectiu l'anàlisi e la població basant-se ne les dades obtingudes sobre una mostra representativa de la mateixa. segons es desenvolupi aquesta. Els instruments d'avaluació vàlids per aquesta tècnica van des de la gravació en àudio o vídeo.2. se’n aniran plantejant les preguntes adequades. Hi ha diferents tipus d'entrevistes:  Formal: és una entrevista preparada prèviament per el entrevistador. És una situació en què s'estableix un diàleg entre persones a fi i efecte d’aconseguir unes dades informatives concretes. que es realitza habitualment mitjançant l'aplicació de qüestionaris orals o escrits. Consisteix en l'obtenció d'informació relativa a un tema. fins a un registre escrit. etc.2. ja que es pretén abastar uns fins pedagògics que permetin aprofundir en aspectes diversos tals com: interesses.7. No es tracta d’una conversa ordinària. actituds. subjectiva i no quantificable.2 L’entrevista És la tècnica més directa per obtenir informació amb la finalitat de poder emetre un judici o prendre una decisió. o Semiestructurada: en ella es segueix un qüestionari preestablert. problemes d'aprenentatge. però amb prou flexibilitat com per modificar les preguntes que es consideri necessari.7.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. o Lliure o oberta: en aquesta no existeix cap guió predeterminat. L'entrevista comença amb una qüestió que donarà peu a una conversació i. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 23 . resolució de conflictes. Presenta diversos graus d'estructuració: o Estructurada: en ella es segueix un qüestionari elaborat amb antelació per l’entrevistador.  Informal: es una entrevista sense preparació prèvia en què l'entrevistador recull la informació rellevant. elaborat abans. 2. El instruments d’avaluació vàlid per aquesta tècnica és el qüestionari. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes      Anecdotari Registre descriptiu Llista de control Escala d’observació Registro acumulatiu 2.

2. és una de les tècniques d'avaluació més antigues i més utilitzades en l’àmbit educatiu. És una tècnica que afavoreix la comunicació espontània per el seu caràcter informal. també breu. Els instruments d'avaluació més adequats per aquesta tècnica són els següents:  Els exàmens: constitueixen l'instrument d’avaluació que més s'ha fet servir per els docents per avaluar els seus alumnes. sobre el tema a tractar.2. són instruments d'avaluació formats per un gran nombre de preguntes tipus test (ítems).2. Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio Pàgina 24 . Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. Durant la seva realització ha de ser possible valorar els aprenentatges obtinguts. mantingut per diverses persones. fonamentalment per el temps que demana. No obstant permet avaluar la capacitat de síntesi. els seus costums d'estudi.7. o Examen oral: és una tècnica que es fa servir poc. etc. etc. Poden ser escrits i orals: o Examen escrit: és el que més es fa servir perquè permet conèixer com organitza l'alumne els coneixements assimilats. les seves causes. Tots els participants són receptors i emissors. Batxillerat. està predeterminada.6 La interrogació La interrogació didàctica.2. 2. quina resposta. descartant-se d'aquesta manera la subjectivitat. la capacitat per emetre judicis crítics. fluïdesa verbal i la capacitat organització de la informació. així com l’ortografia i l’originalitat de pensament. les dificultats trobades. idees.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. vuits. enunciades de forma breu i concisa.7. opinions.5 Anàlisi de tasques i produccions Es tracta d'una tècnica consistent en l'anàlisi de les tasques i produccions dels alumnes que inclou exercicis i activitats realitzats per els alumnes a l'aula o a casa.7. Cuadern-archiu d'exercicis Fitxes de reforç o de millora Probes diverses de control formatiu i criterial Fitxa-seguiment d'avaluació Diari del professor Etc. dificultats. la formulació de preguntes en l'ensenyament. Els instruments d'avaluació vàlid per aquesta tècnica són els següents:        Registre d'aspectes significatius: errors. és a dir. i la seva funció principal és compartir impressions. etc.  Les probes objectives: també anomenades "exàmens tipus test".4 El col·loqui Es tracta d’un intercanvi oral sobre una qüestió concreta.

2. Batxillerat. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 25 . matèries optatives cursades.7.3.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.7. 2.3. o bé que demanin l'aplicació de procediments adequats. etc. Tècniques basades en construccions i ordenacions personals Tècnica del dossier.7.1 Avaluació inicial-diagnòstica A l'inici d'un nou curs escolar és convenient fer servir tècniques i instruments d’avaluació que permetin conèixer com són i què saben els alumnes. No tan sols ens interessa saber els aspectes deficitaris de qualsevol alumne. podem fer servir unes tècniques o unes altres. Com és l'alumne?: pot ser interessant revisar el seu expedient acadèmic per analitza el seu procés fins aquell moment. Algunes tècniques útils per l'avaluació processual-formativa són:       L'autoanàlisi de la pràctica docent Les proves d'assaig lliure la Utilització d’enquestes La observació directa a l'aula La revisió dels quaderns de classe la correcció a classe d'activitats habituals realitzades per els alumnes.3 Principals tècniques i instruments en funció del moment Depenent del moment en què s’apliquin.2. altres tècniques menys esteses que són:      Test estandarditzats Tècniques de grup Tècniques basades en l'autoinforme i la introspecció.2 Avaluació processual-formativa Aquesta avaluació es realitza al llarg de tot el desenvolupament del procés d'aprenentatge i té com objectiu conèixer les característiques del procés educatiu de cadascú dels alumnes per orientar-lo i millorar-lo en la mida que sigui possible. Què sap l'alumne?: és convenient plantejar tasques individuals o col·lectives que demanin utilitzar conceptes o dades relatius a la matèria a avaluar. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2.7 Altres tècniques Mencionen.7. cursos repetit. sinó que també els seus punts forts i les seves potencialitats. Les més importants són les que es troben a continuació. amb ànim de complerts. 2.

Batxillerat.3. Algunes tècniques útils per l'avaluació final-sumativa són:     L’examen L'anàlisi de la situació escolar de l'alumne L'evolució del seu procés educatiu L'anàlisi dels seus progressos en cada matèria Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio Pàgina 26 .7. Al final de la unitat didàctica. jutja i prendre decisions. assemblees i posades en comú La elaboració de projectes.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.3 Avaluació final-sumativa Aquest tipus d'avaluació es refereix a la fe última del procés d'avaluació dels aprenentatges i permet saber el grau d'assoliment dels mateixos per part de cada alumne. La aplicació de probes específicament dissenyades Alguns instrument útils per l'avaluació processual-formativa són:               Les activitats habituals dels alumnes Els temes proposat per debatre Enquestes Posades en comú Diàlegs Quaderns de classe Quaderns o guies de laboratori Probes o exercicis de comprovació Escales d'observació Llistes de control Anecdotaris Qüestionaris diversos Preguntes de desenvolupament Exercicis d'autoavaluació 2. registrar dades. aquest tipus d'avaluació ha d'aportar l informació necessària per valorar els progressos. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes    La organització de debats. del trimestre o final de curs.

Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Batxillerat. reconèixer.7. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes  L'anàlisi de dades de registres acumulatius Alguns instrument útils per l'avaluació final-sumativa són:           Informes del nivell de l'alumnat Informes de progrés dels objectius proposats Qüestionaris de coneixements Informes sobre els reforços aplicats i el seu grau d'evolució Informes del departament d'orientació Estratègies didàctiques utilitzades Programes de reforç desenvolupats Tècniques d'estudi aplicades. Algunes tècniques i instruments vàlids per avaluar conceptes són:  Proves escrites: o Qüestionaris amb preguntes curtes o Qüestionaris d'alternatives o Elaboració de mapes conceptuals o Proves escrites específiques de la unitat  Proves orals: o Exposicions orals o Resolució de preguntes breus Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 27 .1 Continguts conceptuals L’avaluació d'aquest tipus de continguts demana tècniques i instruments que informin sobre el nivell d'assimilació dels mateixos. Conclusions de les sessió de preavaluació i de postavaluació 2. aplicar.7.4 Principals tècniques i instruments en funció del contingut 2. etc. comparar.4. enumerar. explicar. Es tracta de comprovar que l'alumne és capaç d'identificar. recordar. Avaluació psicopedagògica realitzada.

i la forma de verificar-ho serà mitjançant situacions pràctiques d'aplicació en las que se utilitzi. o Anàlisi dels treballs realitzats tant en grup com individualment 2.4. Tècniques de dinàmica de grups en les quals es fan evidents determinades actituds 2. o Habilitats demostrades o Realització d'informes detallats del treball dut a terme. sinó que han de contemplar un espectre més ampli dins del procés d'ensenyament-aprenentatge. Algunes tècniques i instruments vàlids per avaluar actituds són:  Registres en què incloem: o Presencia d'aquestes actituds a l'aula o Generalització d’aquestes actituds o Grau de participació de l'alumne o Costums de treball   Exercicis relatius a l’aplicació d'actituds en situacions quotidianes. Específicament.4. Algunes tècniques i instruments vàlids per avaluar procediments són:  Observació directa i sistemàtica del treball a l'aula. però aquesta observació ha de ser rigorosa i sistemàtica: no podem deixar-nos emportar per impressions vagues o opinions imprecises.7. proposem el següent: Pàgina 28 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .7. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. el seu domini implica un saber fer.5 Objectius de l’avaluació proposada Opinem que els objectius del procés avaluador no s'han de limitar a comprovar el que ha après l'alumne cada cert temps.7. problemes proposats a classe o Ordre i neteja. Batxillerat.3 Continguts actitudinals La tècnica habitual per l'avaluació d’aquest tipus de contingut és l'observació directa del comportament dels alumnes.2 Continguts procedimentals Tenint en compte que un procediment és un conjunt d'accions ordenades per a la consecució de una meta. valorant: o Grau de correcció dels exercicis.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.  Anàlisi de les realitzacions pràctiques dels alumnes són: o Anàlisi dels treballs realitzats en llibretes.

En suma. en vistes a la seva promoció o titulació. Això és així perquè el detall de les proves d’avaluació és específic dels continguts. Remetem per tant al lector a l’apartat Unitats didàctiques de què consisteix la matèria i els seus subapartats. Seleccionar els recursos didàctics i programes específics per el centre. excepte en casos molt específics. Facilitar l’elaboració de la programació idònia i adequada per els alumnes. o Regular el procés d'ensenyament-aprenentatge: reforçar els elements positius. Durant l’aplicació de cada unitat didàctica: o Conèixer les idees prèvies del alumnat. per la qual cosa s’han definit unitat didàctica per unitat didàctica.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. tant en la seva relació amb el centre com amb l'aula. 2. Batxillerat. incorporant-los a unitats posteriors.7 Sistemàtica d'avaluació proposada Donarem directrius generals per la sistemàtica d’avaluació proposada. sense entrar en els instruments d’avaluació i les rúbriques corresponent.6 Criteris d'avaluació proposats Es troben a un nivell de concreció més gran que els de l’àrea. sempre i quan apliqui detallarem en els subapartats que venen a continuació els següents conceptes: Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 29 . i els continguts depenen òbviament del curs de Batxillerat en qüestió i de la unitat didàctica concreta. o Controlar els resultats obtinguts o Mantenir els objectius no assolits.7. o Adaptar el conjunt d'elements de la unitat a la situació del grup. eliminar els elements negatius. 2. Controlar el rendiment general de l'alumnat.7. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes    Detectar la situació general per iniciar un procés d'ensenyament-aprenentatge. superar immediatament les dificultats a mida que apareguin. Per tant. Elaborar informes descriptius relatius al procés d'aprenentatge que segueix cada alumne. Orientar l'alumnat quant a futurs estudis o sortides professionals.       Confirmar o reformular la programació en funció de les dades obtingudes amb el desenvolupament de les unitats didàctiques que la composen. adaptar les activitats a les possibilitats de cada alumne. Regular i millorar l’organització i actuació docent. en funció del diagnòstic fet en el pas anterior.

Pàgina 30 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . Batxillerat. Servir com a base de comparació per avaluar el grau de millora o progrés individual dels alumnes. 2.7. amb la finalitat de valorar si aquests últims estan al seu abast. generat per l’alumne.7. 2.7.. En terminologia de Vigotsky: valorar si els nous coneixements es troben dins de la Zona de Desenvolupament Proximal (ZDP) l’alumne. donat que es pretén valorar el “gap” o distància conceptual entre els coneixements que ja ha adquirit i els que adquirirà. Quant al que fa a aquests últims. voldríem destacar que la seva finalitat encaixa plenament amb l’enfocament Constructivista. Un ConceptMap.. a excepció de casos evidents (que s’indicaran expressament) tal com: “Entrega la feina a temps” que no admet més que dues respostes. com a part de l’avaluació continuada.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. també generat per l’alumne Una llista d’observacions. es va optar (com a regla general). per un marge o “span” de CINC intervals. L’instrument previst per aquesta avaluació inicial és un examen el contingut del qual queda a discreció del professor en funció de les unitats didàctiques i matèries prèvies que estiguin lligades a les seves. amb la qual es pretén valorar els coneixements previs (i que s’haurien d’haver adquirit en les unitats precedents) que es consideren necessaris abans de desenvolupar els continguts de la unitat actual.1 Avaluació inicial Es preveu que la primera activitat a dur a terme sigui la d’una avaluació inicial.. Aquests coneixements són d’ordre:   Conceptual (Què es. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes    Les eines i activitats d’avaluació El com i el perquè del seu disseny Els intervals de valoració en les rúbriques. Per tant.7. el seus objectius han de ser els següents:   Valorar si els alumnes posseeixen els coneixements previs que es consideren necessaris abans de desenvolupar els continguts de la unitat actual.?) No s’ha previst en aquesta etapa inicial avaluar aspectes actitudinals ni competencials perquè requereixen unes observacions al llarg del temps cosa que es troba fora de l’abast d’una avaluació inicial. realitzades per el professor.?) Procedimentals (Com es fa. Malgrat que l’avaluació d’aquests coneixements es fa amb una eina “tradicional”.2 Avaluació processual-fomativa Les tècniques i instruments que es faran servir per aquesta etapa són:    Un dossier..

etc. Continguts de la unitat 4. Responsabilitat: Del docent.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Responsabilitat: Òbviament. Batxillerat. Els apartats que es consideren imprescindibles són els següents: 1..1 Dossier Al dissenyar la seva estructura. No tan sols la seva redacció. capacitat de síntesi. Finalitat docent: un índex diu molt de les capacitats intel·lectuals de l’autor: organització. 2. 1. Contingut: No ha de ser merament un "copy-paste" sinó que ha d’estructurar-se diferenciant els objectius i manera d’avaluació de:    Tota la unitat. malgrat que s’evidenciï el seu assoliment en altres documents Els de la unitat que s’evidenciïn en el dossier L’avaluació del propi dossier com a document tècnic 3. sinó que el professor ha de fer preguntes ben orientades per assegurar-se que els alumnes en són conscients. s’ha considerar convenient no dotar-lo d’excessiu contingut. donat que és responsabilitat del alumne omplir-lo. Objectius d’aprenentatge i la seva avaluació 3. Només avançar que tindrem dues rúbriques per avaluar el dossier:   Una genèrica per avaluar el propi dossier com a document tècnic independent d’unitats didàctiques i matèries. Índex de contingut 2.-Índex de contingut De fet. qualsevol document hauria de tenir un bon índex de contingut.7. Continguts de la unitat Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 31 . Objectius d’aprenentatge i la seva avaluació Finalitat docent: l’alumne ha de ser plenament conscient de què i com se l’avaluarà. Conclusions i reflexions Els quals comentarem a continuació. serà responsabilitat de l’alumne.7. Una altra per avaluar els continguts dependents dels continguts. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. però sí una certa organització a alt nivell que descrivim a continuació. per a que mobilitzi els seus recursos i per evitar malentesos.2.

Responsabilitat: Òbviament. Al professor li servirà com a eina d’avaluació tant sumativa com formativa. Contingut: la documentació generada i/o seleccionada per l’alumne que evidencia una interiorització i assimilació que li permet anar “més enllà” . serà responsabilitat de l’alumne. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Finalitat docent: Per l’alumne servirà preferentment d’eina d’aprenentatge. Al professor li servirà com a eina d’avaluació tant sumativa com formativa. Contingut: la documentació generada i/o seleccionada per l’alumne en relació amb aquesta unitat que evidencia el seu aprenentatge. 2. La rúbrica que es farà servir per avaluar-lo serà la següent: 1(MM) 2(M) 3(R) 4(B) 5(MB) Estructura del document Claredat del document Amplitud del tractament Profunditat del tractament Objectivitat Originalitat Expressivitat i comunicació Pàgina 32 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .7.1 Avaluació del dossier com a document tècnic Valorem molt les següents característiques en un document tècnic:        Estructura del document Claredat del document Amplitud del tractament Profunditat del tractament Objectivitat Originalitat Expressivitat i comunicació I considerem que d’aquesta manera s’exerciten trets intel·lectuals valuosos que s’han de fomentar en els alumnes i. Responsabilitat: Òbviament. Batxillerat. per tant. Conclusions i reflexions Finalitat docent: Per l’alumne servirà preferentment d’eina d’aprenentatge.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. avaluar el seu grau d’assoliment.1.7. 4.2. serà responsabilitat de l’alumne.

negreta.7.1. Estructura del document S’anomena així a la correspondència entre l’estructura externa de l’escrit: apartats.7. idees subordinades. etc. etc. És a dir. També s’inclou aquí la manera com es van encadenant els raonaments i arguments. etc. NO es tracta de "l’art per l'art" ni de "fer una presentació artística" sinó de fer servir l’estètica per millorar la comunicació de les idees i emfatitzar les altres característiques: estructuració.2 Directrius per l’avaluació del dossier com a document tècnic Donem a continuació algunes directrius per interpretar la rúbrica que serveix per avaluar el dossier com a document tècnic. Claredat del document Es contempla aquí la precisió i rigor del vocabulari emprat. i l’estructura de les idees principals. Si ha vist o no ha vist els punts essencials. si ho deixa clar i sense originar confusions. es valorarà per mitjà d’aquestes evidències l’estructuració de les idees de l’autor.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. així como si ha percebut aspectes més subtils. subapartats. gràfiques.2.). que l’autor pretén transmetre. claredat. Originalitat Es valora la capacitat de veure-facetes-del-problema i/o generar-argumentacions des de punts de vista nous i insòlits Expressivitat i comunicació Es valora aquí l’ús de recursos gràfics (dibuixos. subratllat. color. que es valoren més les frases clares i directes que no pas les fosques i recargolades. argumentacions. tipogràfics (tipus i tamany de font. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 33 . etc. Batxillerat. És a dir. Amplitud del tractament Aquí es valoren les facetes del tema que ha percebut el subjecte. així com la concreció de les frases que s’utilitzen. paràgrafs. etc) i similars amb la finalitat de fer mes efectiva la comunicació del contingut. així com la manera com van “fluint” des del preàmbul fins les conclusions. així com les seves capacitats de raonament. quan dóna opinions. Profunditat del tractament Es valora el detall i abast amb què s’han tractat les facetes del tema. Objectivitat Es contempla aquí si l’autor s’ha ajustat o no als fets i.

1.2. Ens explicarem: . claredat de conceptes etc.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. precisió.2 ConceptMap Per què un mapa conceptual? Per diversos motius:      D’un costat perquè és una eina de síntesi molt bona i el que és també molt important: un estàndard “de facto”. resulta una bona eina d’avaluació. per el que podríem anomenar les seves capacitats de remodelar les facultats cognitives de l’alumne. Batxillerat. S’avaluarà com veiem seguidament: 1(MM) 2(M) 3(R) 4(B) 5(MB) Presència de tots el conceptes Síntesi de conceptes Originalitat de conceptes Enllaç correcte de conceptes Síntesi d’enllaços Originalitat en les relacions/associacions Enunciats ben construïts Bona estructura Bon ús de les característiques del software 2. aquests trets s’incorporaran a l’estructura conceptual del subjecte. .). El mapa conceptual té la seva pròpia rúbrica d’avaluació.3 Llista d’observacions La llista d’observacions té la finalitat de registrar d’una manera sistemàtica les observacions fetes per el professor a classe. Pàgina 34 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .7.2. Una idea que considerem es troba implícita en les tesis del constructivisme. Per les facilitat de cerca segons el context de ConceptMap creat per l’usuari i altres eines d’ajuda a la creativitat.2. per la qual cosa no es considera necessària cap directriu especial addicional a les bones pràctiques habituals. Finalment. capacitat de síntesi.3 Directrius per l’avaluació del contingut del dossier específic a la unitat L’avaluació dels continguts és estrictament dependent de la unitat i matèria.7. Perquè gràcies a que és un document sintètic i altament estructurat.L’estructura gràfica d’un mapa conceptual generat per una persona té una estreta relació amb l’estructura conceptual del subjecte. Perquè disposa d’una xarxa mundial d’usuaris disposats a compartir els seus coneixements.7.Però nosaltres anem un pas més enllà postulant que si un subjecte s’exercita mitjançant un ConceptMap en els trets intel·lectuals que es consideren desitjables (rigor.7. 2.7. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2.7.

Exemples:    Sap quina és la funció d’un dispositiu de protecció? En reconeix els diferents tipus? Etc.7.7.. etc.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. La valoració mitjançant rúbrica la deixem a l’entera discreció del professor la realització de tasques de treball cooperatiu donada la seva estricta dependència dels continguts curriculars.. de manera transversal i interactiva. cosa que implica la comprensió.2.3 Avaluació final-sumativa Els criteris d’avaluació sumativa són importants perquè serveixen per prendre una decisió definitiva final de quin és el valor o mèrit de l’objecte avaluat i fer el judici de quina serà la qualificació final.   Sabria localitzar una avaria en una instal·lació domèstica? Sabria fer una proposta per una instal·lació domòtica? Com es pot veure. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 35 . Actitudinals (motivació.)    Entrega els treballs a temps? Participa en las classes? Etc Competencials (Ser eficaç – competent .7.4 Treball cooperatiu Deixem a l’entera discreció del professor la realització de tasques de treball cooperatiu donada la seva estricta dependència dels continguts curriculars. iniciativa. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Al generar la llista d’observacions aconsellem ordenar-la d’acord amb les següents categories de continguts a avaluar: Conceptual (saber què es..a l’hora de fer ús dels propis recursos intel·lectuals de tota mena segons demana el context o situació) “S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats. 2. Exemples:    Sap representar gràficament els circuits més característics de la instal·lació elèctrica interior d’un habitatge? Sap calcular un dispositiu de protecció (un magnetotèrmic. per exemple) Etc.).. ). Procedimentals (saber com fer.7. Batxillerat. en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers. suggerim agrupar i categoritzar els continguts en funció de les capacitats intel·lectuals: des de les que exigeixen capacitats intel·lectuals d’ordre inferior cap a les d’ordre superior. 2.

Per la feina que desenvolupen no han de ser definitius. fet que la farà molt més objectiva. Justificarem el seu ús i fixarem uns criteris per a la seva selecció i utilització.8 Recursos didàctics Analitzem a continuació els recursos materials de què seria desitjable disposar per du a terme els objectius de la metodologia descrita. Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio Pàgina 36 . On hem tingut en compte 5 criteris diferents. Aquests criteris els hem tingut en compte segons la fiabilitat i rigor dels resultats. Batxillerat. 2.1 Material imprès Malgrat la forta tendència als continguts digitals. i fins que aquests últims no estiguin més àmpliament disponibles.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. ja que els dos són d’una envergadura similar que l’alumne haurà d’entregar individualment. és el factor més important. en que cap sigui definitiva. és on els alumnes han de demostrar que saben arribar fins la solució desitjada. una sèrie de criteris seleccionats entre tots els formatius per dur a terme l’avaluació sumativa i la qualificació final. La llista d’observacions serà on el professor podrà avaluar els aspectes actitudinals a més de poder comprovar mitjançant preguntes i observacions que els alumnes hagin adquirit els coneixements que han demostrat en la seqüència d’activitats individuals.8. Permet a l'alumne revisar i repetir les lectures quan vulgui. Fomenta el costum del estudi i la consulta d'informació tècnica. Per el que fa a l’avaluació del treball en grup.8. 2.1. però no hem volgut donar mes d’un 30%. ja que mitjançant la llista d’observacions i el peer to peer (avaluació entre la resta de components del grup) hem de poder compensar l’avaluació del treball realitzar de forma individual. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes D’una banda definim una sèrie de criteris d’avaluació formativa (destinada a aconseguir el màxim profit i encert del guiatge en el procés de recerca i d’aprenentatge) i. de l’altra. tot i que són claus per veure els coneixements de l’alumne i a l’hora de fer l’avaluació formativa. Permet a l'alumne adquirir certa autonomia en el procés d'aprenentatge. encara serà necessari disposar de material imprès per l’ensenyament dels següents tipus:    Llibres de text Llibres de consulta Revistes tècniques 2. fer servir. Hem volgut donar el mateix pes d’un 20% al dossier i al ConceptMap.1 Justificació Avantatges:     Permet a cada persona adequar el ritme d'acord a les seves possibilitats. per exemple.

8. etc.8. imatges. seleccionades i/o preparades per el professor. no tan sols de processos d'aprenentatge sinó.1 Justificació Projector de transparències:   Permet projectar fulls d'acetat amb esquemes. avui dia té tanta o més vigència que fa dos mil anys. Limitacions:   L'èxit de l'aprenentatge depèn de l'habilitat per llegir. la qual cosa implica que han de tenir una amplia gama d'activitats a realitzar.2. 2. Batxillerat. Pot fomentar més el desenvolupament de les habilitats de memorització que les de comprensió. 2. també.8.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. També es pot fer ús d'ell com a pissarra lluminosa. de processos d’ensenyament. Projector de diapositives:   Vídeos: Per presentar ajuda visual fotogràfica. Visites a llocs d'interès. Han d’adaptar-se als diversos ritmes d'aprenentatge dels alumnes.1. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes  Generalment és un medi econòmic. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 37 .2 Criteris per a la selecció i utilització Els més importants són els següents:    Els materials han d'incloure els tipus de continguts que s’estableixen al currículum. És desitjable reunir material audiovisual del següents tipus:     Transparències Diapositives Vídeos Canó de vídeo 2.2 Material audiovisual "Una imatge val més que mil paraules" és un antic proverbi xinés que es repeteix amb freqüència i que malgrat la seva antiguitat. etc. Han d’incloure orientacions sobre què avaluar.

Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. segons el tipus de vídeo:    Funció informativa i explicativa. Funció avaluadora. per la qual cosa permet fer presentacions de qualsevol contingut informàtic. CD-ROMs: Amb títols com. Es graben debats. etc. Després són analitzats amb la classe.2 Criteris per a la selecció i utilització Els més significatius serien els següents:   Tractament científic del tema. Canó de vídeo Permet projectar la imatge generada per la tarja de vídeo de l'ordinador. Pissarra Digital: Permet projectar la imatge generada per la tarja de vídeo de l'ordinador. col·loquis. Adequació didàctica. Enciclopèdia de la ciència y la tecnologia. 2.2. etc. Veure apartat de material informàtic.8. per exemple::   Com funcionen les coses.3 Material informàtic És el més modern i amb la facultat de incorporar tot el que ofereixen els anterior més la possibilitat de què l’alumne interactuï amb el programa. ètics. Funció motivadora. Són vídeos de testimonis humans. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Transmeten la realitat més fidelment per incorporar moviment i so. Programes de Simulació:     Pneusim (simulacions de pneumàtica) Hidrausim (simulacions d’oleohidràulica) Electronic Workbench (simulacions electròniques) Orcad (simulacions electròniques) Pàgina 38 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . 2. Reben el nom de vídeo-documents. Veure apartat de material informàtic. per la qual cosa permet fer presentacions de qualsevol contingut informàtic.8. Batxillerat. Reben el nom de vídeo-motivadors. Compleix amb vàries funcions.

y sobretot per el seu ús accedint a Internet. Batxillerat.3. programes tutorials. Pissarra Digital Interactiva: Permet una interactivitat total entre el professorat. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 39 .3.1 Justificació L’ordinador es avui dia el recurs didàctic més apreciat per els alumnes.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Es pot fer ús d’ell de dues formes:   L’ordinador com a objecte d’estudi en sí mateix. comercials y d’Internet sobre:       Energia Motors Aviació Electrònica Miniaturització Etc. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes  Crocodile (simulacions diverses) Sistemes de Gestió de l’Aprenentatge LMS (Learning Management Systems) tals com:   MOODLE Sakai Programes altament interactius d’elaboració pròpia.8. Capacitats multimèdia.8. Facilitat d’ús del software. l’ alumnat y les noves tecnologies. 2.2 Criteris per a la selecció i utilització      Els més significatius serien els següents: Adequació al currículum. 2. Com a recurs didàctic per a realitzar estudis de simulacions. programes d’exercitació dels coneixements. Es un recurs amb què els alumnes troben les classes més atractives. Capacitats interactives. programes de propòsit general.

8. i reconeix el dret de tothom a pertànyer i participar. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2.8. 2.2 Criteris per a la selecció i utilització Els més importants són els següents:   Han de ser robustos i suportar la manipulació per mans inexpertes.1 Alumnes amb necessitats especifiques de suport educatiu Alumnat amb necessitats eductives especials per:     Discapacitat física Discapacitat psíquica Discapacitat sensorial Trastorn de la personalitat o de la conducta Pàgina 40 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.9.4. Han de tenir dispositius de seguretat per a que les persones que els facin servir no pateixin accidents. 2.1 Justificació No requereixen cap justificació donat que no hi ha cap altre element que pugui fer les seves funcions. Principi d’inclusió: Es basa en l'acceptació de la diferència. Entenent la diferència com una variació natural. 2.4 Material tècnic de laboratori i taller Els més importants són els següents:     Polímetres Fonts d’alimentació Entrenadors digitals i analògics Entrenadores de microprocessadors 2. Principi de normalització: Les persones amb discapacitats han de ser integrades en la mesura que sigui possible en les activitats de la vida diària.9 Atenció a la diversitat Ve dictada per la LOE que diu específicament: | "La atención integral al alumnado con necesidades específicas de apoyo educativo se iniciará desde el mismo momento en que dicha necesidad sea identificada y se regirá por los principios de normalización e inclusión". Batxillerat.8.4. ningú queda exclòs.

9. Educació adaptativa L'Educació adaptativa considera que l'èxit educatiu s'explica per la interacció alumne . 2. Batxillerat. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Alumnes amb integració tardana al sistema educatiu. 2. professors i professors de suport.3. Tals com: la metodologia. Mesures de reforç educatiu: es tracta de modificacions de més abast. Adaptacions curriculars individualitzades (ACI): quan no són suficients cap de les altres mesures i és precís un major esforç d'adaptació. assessorats per especialistes. així. el tipus d'activitats. aconseguir els resultats educatius desitjats suposa un procés d'ajust dinàmic entre components diferencials de l'alumne i components diferencials de l'ensenyament.3. estratègies d'avaluació diversificades. No afecten als objectius educatius. Alumnes amb necessitat de compensació educativa. els quals acomoden el currículum tenint en compte les característiques individuals.2 Les respostes a la diversitat.  Adaptacions dels elements humans o Adaptacions en els espais i aspectes físics o Adaptacions en l'equipament i els recursos o Adaptacions del temps  Adaptacions dels elements bàsics del currículum: o Adaptacions metodològiques Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 41 .situació instructiva i. Es tracta d’una programació que conté objectius i continguts diferents.9.1 ACIs poc significatives Són las que afecten als elements del currículum.9.1 Conceptes i característiques Poden ser de diferents tipus:    Adequacions curriculars: es tracta de petites modificacions o ajustos quotidians del currículum que tot professor realitza per fer-lo accessible. depenent dels objectius planificats i de la situació instructiva on es desenvolupi. amb les quals l'alumne rep un suport addicional en els aspectes en què no assoleix el nivell proposat.2 Tipus d’adaptacions curriculars individualitzades 2. 2.3 Adaptacions curriculars individualitzades Són responsabilitat dels tutors.9. els instruments i les tècniques d'avaluació.9.2. 2. Poden ser: Adaptacions en els elements d'accés: els elements que possibiliten el desenvolupament curricular.3.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. possibles seqüències o temporitzacions diferents i organitzacions escolars específiques.

col·locant-se enfront i a la seva mateixa alçada.1 Diversitat d'alumnat per discapacitats físiques o sensorials Discapacitat visual:      Ubicar l'alumne a les primeres files.2. La responsabilitat recau sobre el professor tutor la resta de professionals que treballin amb l'alumne. però comptaran amb el suport del Departament d'Orientació.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Acompanyar qualsevol suportar visual amb una descripció verbal del seu contingut. Ubicar l'alumne a les primeres files. Pàgina 42 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .9.9.3. Ampliar el temps disponible per l’examen entre un 20% i un 50% Discapacitat auditiva:      Fer comprendre als companys les dificultats d'aquest alumne. Habilitar un espai adaptat a les seves necessitats i característiques. 2. Parlar l'alumne el més a prop possible.2 ACIs significatives Les que s'aparten significativament dels objectius.9. Discapacitat motora:     Mantenir una actitud natural amb aquest tipus d'alumnes. El temps de les proves s'ha d’allargar. Redactar els exàmens escrits en Braille o amb grandària de font superior a la resta.4 Propostes especifiques per respondre a la diversitat 2. Vocalitzar i articular els sons amb claredat.4. Demanar assessorament a l’ONCE. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes o Adaptacions del tipus d'activitats: o Adaptacions de les tècniques i els instruments d'avaluació 2. Batxillerat. continguts i criteris d'avaluació i està adreçada als alumnes amb necessitats educatives especials. El professor ha de posar-se en llocs ben il·luminats per a que el seu rostre sigui ben visible. situar-se en front seu i assegut per a ser-hi a la mateixa alçada. Quan es parli amb un alumne en cadira de rodes.

Alumnat amb bixes capacitats:    Donar-los més temps per aconseguir els objectius marcats. Tenir present que per alguns alumnes bastarà un sola sessió per assolir els objectius mentre que altres necessitaran més temps.4. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes  Cas que les habilitats verbals de l'alumne siguin millors que les manipulatives. Combinar el treball en grup amb el treball individual. Fer ús d'ajuts visuals com a complement de la comunicació oral.) per transmetre les idees. etc.4 Diversitat d'alumnat per procedència d'alteres cultures.4. 2. escrit. Col·locar l'alumne a prop del mestre per a que el pugui sentir clarament.4. Ampliar continguts. Donar-los més tems per fer els exàmens.2 Diversitat d'alumnat per altes o baixes capacitats d'aprendre Alumnat amb altes capacitats:     Fomentar l'ensenyament individualitzat. 2. fer probes orals en contes d'escrites. Usar un diccionari de la seva llengua.9. gestual. poblacions. etc      Adaptar els texts escrits afegint imatges. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 43 .9. Fer ús de diferents canals (verbal. Realitzar diverses activitats per aconseguir el mateix objectiu.3 Diversitat d'alumnat per diferent estils i ritmes d'aprenentatge     Planificar les activitats intentant donar diferents respostes a les diferents habilitats.9. Fer ús d'enfocaments diferents a l'hora de dissenyar i desenvolupar estratègies educatives. Batxillerat. Tan verticalment (profunditzant més) com horitzontalment (continguts addicionals). desenvolupant la seva creativitat. Facilitar l'accés a recursos d'informació addicionals i complementaris. les seves habilitats per a resoldre problemes i per fer investigacions. 2.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Desenvolupar el potencial d'aquest alumne.

10. Fonts d’energia no renovable UD-3. Pàgina 44 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . Tots els apartats dedicats a una unitat didàctica en particular tenen la mateixa estructura que és la següent:       Objectius Continguts Criteris d’avaluació Competències específiques Contribució a les competències genèriques del batxillerat Connexió amb altres matèries 2. Metalls no fèrrics UD-9. Materials no metàl·lics UD-10. Energia i recursos energètics UD-2. Accionaments pneumàtics 2. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. les propietats dels materials combustibles i la seva importància social i econòmica.10. Energia i recursos energètics 2.1. Metal·lúrgia i siderúrgia UD-8.1 Objectius Descriure les principals fonts o els recursos energètics.10 Unitats didàctiques de què consisteixen les matèries A continuació detallem les unitats didàctiques proposades.10.1. Mecanismes de transmissió de moviment UD-12. Estructura i assaig de materials UD-7. Fonts d’energia no renovable UD-4. Màquines simples i elements de màquines UD-11.1 UD–1.1. Batxillerat. Circuits elèctrics UD-5.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Instal·lacions elèctriques domèstiques UD-6.1Tecnologia industrial I Consta de les següents unitats didàctiques:             UD-1.

utilitzar amb precisió la terminologia i la simbologia característiques dels materials combustibles i de les reaccions nuclears. Valorar l’ús de noves tecnologies en el cas de les centrals tèrmiques i la utilització de les centrals hidroelèctriques reversibles i les centrals de cogeneració. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure els components. a partir d’informació adequada. econòmiques i mediambientals de la producció i distribució d’energia elèctrica i suggerir possibles alternatives de millora.10. Calcular. les pèrdues energètiques en el transport de l’energia elèctrica amb línies trifàsiques.1. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Descriure els efectes de contaminació ambiental que produeix l’ús de determinades fonts d’energia.1.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials.4 Competències específiques Competència tecnològica: Abordar i resoldre problemes tecnològics senzills característics amb creativitat i autonomia.1. ètic.1. Reconèixer els processos d’obtenció de l’energia elèctrica i la seva aplicació en els processos tecnològics. Descriure el procés de producció d’energia elèctrica en les diferents centrals elèctriques convencionals i valorar-ne les raons econòmiques i les repercussions ambientals.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. econòmic i mediambiental del desenvolupament energètic. Explicar l’estalvi obtingut en transportar el corrent elèctric a altes tensions i la necessitat de la interconnexió de centrals elèctriques i de l’existència dels centres de transformació. Competència TIC: Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 45 .1. humà. La contaminació ambiental.1. analitzar i valorar críticament l’impacte social. així com valorar la necessitat d’aplicar mesures d’eficiència energètica i adoptar actituds de consum responsable. Descriure els principals tipus de centrals elèctriques convencionals i conèixer el seu funcionament.10. els processos i els sistemes tecnològics implicats en la producció. el transport i la distribució d’energia elèctrica. Utilitzar adequadament la representació gràfica en esquemes i diagrames dels components de les centrals elèctriques i en la descripció del sistema elèctric. 2. Batxillerat. Importància econòmica dels recursos energètics. 2.10. Materials combustibles. L’energia nuclear.2 Continguts Les fonts d’energia. 2.

síntesi i comunicació de la informació. ciències de la Terra i el medi ambient i les ciències per al món contemporani.1.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. Els aspectes ètics. Batxillerat. història. Competència en la gestió i el tractament de la informació: Desenvolupament d’activitats tecnològiques que requereixen cercar. Descriure el funcionament de les centrals elèctriques. La descripció dels diferents tipus de combustibles. Els efectes de les radiacions ionitzants i de la pluja àcida tenen connexió amb les matèries de biologia. economia i ciències per al món contemporani.10.2. estableixen ponts entre l’estudi dels recursos energètics i les matèries de filosofia i ciutadania.1.6 Connexió amb altres matèries La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crítica de textos divulgatius i retalls de premsa estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani. Així mateix. Interaccionar oralment. Pàgina 46 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .1. selecció.1. 2. la interpretació de textos d’altre i la redacció dels propis informes i de documents tècnics contribueixen a assolir aquesta competència. el pensament crític i una visió integradora en l’anàlisi de la utilització dels materials combustibles. la lectura. per convertir-la en coneixement útil. Fonts d’energia no renovable 2. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats.10. anàlisi.1 Objectius Identificar els principals elements de les centrals hidroelèctriques. 2. 2.10. tot fent servir també les TIC.2 UD–2. simbologia i unitats de la física i la química. dels seus productes derivats i dels processos implicats en la seva obtenció està molt lligada a la química i a les ciències de la Terra i el medi ambient. de la història del desenvolupament energètic i del context actual. valorar i seleccionar informació. termoelèctriques i nuclears. La resolució de problemes senzills per quantificar l’energia calorífica requereix l’ús d’eines matemàtiques i del llenguatge. per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals. procedent de fonts diverses i obtinguda en diferents suports. analitzar. Competència de coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre fonts d’energia i sobre processos d’obtenció de l’energia dels materials combustibles.1.1.10. el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca.

Calcular. 2. Reconèixer els processos d’obtenció de l’energia elèctrica i la seva aplicació en els processos tecnològics.4 Competències específiques Competència tecnològica: Abordar i resoldre problemes tecnològics senzills i característics amb creativitat i autonomia. els processos i els sistemes tecnològics implicats en la producció.2.2. Conèixer els elements principals que formen el sistema de distribució de l’energia elèctrica. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Identificar les transformacions energètiques a les centrals elèctriques.1. transport i distribució d’energia elèctrica i la funció que desenvolupen dins el conjunt. Descriure el procés de producció d’energia elèctrica en les diferents centrals elèctriques convencionals i valorar-ne les raons econòmiques i les repercussions ambientals. a partir d’informació adequada. 2. Utilitzar adequadament la representació gràfica en esquemes i diagrames dels components de les centrals elèctriques i en la descripció del sistema elèctric. el transport i la distribució d’energia elèctrica.2 Continguts Centrals elèctriques productores d’energia Centrals hidroelèctriques Centrals termoelèctriques convencionals Centrals nuclears Distribució de l’energia elèctrica 2.2. econòmiques i mediambientals de la producció i distribució d’energia elèctrica i suggerir possibles alternatives de millora. Batxillerat. esquemes i diagrames per conèixer els elements que formen els subsistemes de producció. Explicar l’estalvi obtingut en transportar el corrent elèctric a altes tensions i la necessitat de la interconnexió de centrals elèctriques i de l’existència dels centres de transformació. Utilitzar amb precisió la terminologia i la simbologia dels processos tècnics Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 47 .10. Valorar l’ús de noves tecnologies en el cas de les centrals tèrmiques i la utilització de les centrals hidroelèctriques reversibles i les centrals de cogeneració.1.10.1.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials. Descriure els principals tipus de centrals elèctriques convencionals i conèixer el seu funcionament. Valorar els impactes ambientals produïts per les centrals elèctriques. Analitzar gràfiques.10. així com valorar la necessitat d’aplicar mesures d’eficiència energètica i adoptar actituds de consum responsable.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure els components. les pèrdues energètiques en el transport de l’energia elèctrica amb línies trifàsiques.

Competència en la gestió i el tractament de la informació: Desenvolupament d’activitats tecnològiques que requereixen cercar. humà. el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca. anàlisi. Analitzar i valorar críticament l’impacte social. coneixent els riscos associats als diferents tipus de centrals. 2. per convertir-la en coneixement útil. tot fent servir també les TIC. la interpretació de textos d’altres i la redacció dels propis informes i de documents tècnics contribueixen a assolir aquesta competència. Batxillerat. procedent de fonts diverses i obtinguda en diferents suports. Interaccionar oralment. la lectura. Competència personal i interpersonal: Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal. Entendre la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats i la seva producció i utilització d’energia elèctrica. socialment i èticament. Així mateix. Reforçar l’educació per a la salut.1. ètic. per desenvolupar les habilitats cognitives i facilitar la presa de decisions en problemes concrets. justes i equitatives Competència de coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre els processos convencionals de producció d’energia elèctrica i de distribució d’energia elèctrica per al seu consum. la tecnologia i el consum. Competència TIC: Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats. Integrar conceptes i principis bàsics per entendre la complexitat de les relacions entre la humanitat. Incorporar hàbits de consum racional a partir del coneixement dels costos de la producció d’energia elèctrica i dels sistemes tecnològics d’aprofitament de la producció no consumida. selecció. Competència digital: Adquirir capacitació tecnològica i utilitzar adequadament el programari i les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. analitzar.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Abordar problemes tecnològics de manera reflexiva i plantejar alternatives i solucions que siguin. per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals. Pàgina 48 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .10. també en l’àmbit tecnològic. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes característics.2. síntesi i comunicació de la informació.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. tèrmiques i nuclears. econòmic i mediambiental del desenvolupament de l’energia elèctrica convencional. Competència en modelització i simulació: Adquisició de coneixements sobre simulacions didàctiques per mitjà de programes informàtics que recreïn el funcionament de centrals hidroelèctriques. valorar i seleccionar informació.

Valorar la necessitat del desenvolupament sostenible i d’incorporar hàbits d’estalvi energètic en la conducta habitual com a respecte al medi ambient.3. L’estudi de la distribució de l’energia elèctrica està estretament relacionada amb la matèria d’electrotècnia. simbologia i unitats de la física i l’electrotècnia. 2. Batxillerat. 2.1.1. Descriure els principals sistemes d’aprofitament energètic amb fonts renovables. També.2 Continguts Energies alternatives Centrals solars Centrals eòliques Centrals geotèrmiques Centrals mareomotrius Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 49 . Fonts d’energia no renovable 2.10. Descriure i valorar els beneficis que implica l’ús de les energies renovables. La descripció del funcionament dels diferents tipus de centrals elèctriques i de les successives transformacions energètiques que hi tenen lloc està lligada a les matèries de física i de ciències per al món contemporani. Descriure els aprofitaments energètics de les energies alternatives.1.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.1. filosofia i ciutadania i d’història del món contemporani. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. la notació i el llenguatge emprats per descriure els components de les centrals elèctriques i la seva funció dins el conjunt són compartits per la tecnologia i la física.1 Objectius Relacionar i comparar els conceptes d’energia convencional i d’energia renovable. La resolució de problemes senzills per quantificar les pèrdues d’energia elèctrica en el seu transport requereix l’ús d’eines matemàtiques i del llenguatge.10.10.2.3.10. L’estudi de l’impacte mediambiental dels diferents tipus de centrals i la reflexió sobre el nostre model de producció i consum elèctric presenten punts comuns amb les matèries de ciències per al món contemporani. Identificar i descriure els elements característics de les centrals elèctriques que utilitzen energies alternatives.6 Connexió amb altres matèries La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crítica de textos divulgatius i retalls de premsa estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani.3 UD–3.

econòmic i mediambiental del desenvolupament de l’energia elèctrica convencional. eòliques.10. a partir d’informació adequada. així com valorar la necessitat d’aplicar mesures d’eficiència energètica i adoptar actituds de consum responsable per a l’estalvi energètic. geotèrmiques i mareomotrius. Identificar els components i els mecanismes que componen les centrals solars. Utilitzar amb precisió la terminologia i la simbologia dels processos tècnics característics. identificar-ne les propietats i analitzarne l’adequació a la producció d’energies elèctrica i calorífica.1. Reconèixer els processos d’obtenció de l’energia elèctrica de les fonts renovables i d’aprofitament dels residus sòlids urbans (RSU).3. els rendiments de les centrals elèctriques de fonts d’energia renovables amb els rendiments de les centrals elèctriques convencionals. ètic.4 Competències específiques Competència tecnològica: Abordar i resoldre qüestions amb creativitat i autonomia. Descriure els processos d’obtenció d’energia elèctrica a partir de les fonts d’energia renovables i els d’aprofitament dels RSU. Valorar el seu ús com a alternativa a les fonts d’energia no renovables. Analitzar i valorar críticament l’impacte social. humà. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure els components. esquemes i diagrames per conèixer els elements que formen els sistemes de producció d’energia elèctrica de fonts renovables i d’aprofitament dels RSU i la funció que desenvolupen dins el conjunt. Batxillerat. els processos i els sistemes tecnològics implicats en la utilització de fonts d’energia renovables i en l’aprofitament dels RSU.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Analitzar gràfiques.3.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials. Descriure les fonts d’energia alternatives més habituals. Competència TIC: Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats.1. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes La biomassa L’aprofitament dels residus sòlids urbans (RSU) Procediments d’estalvi energètic 2. així com els elements funcionals de les instal·lacions per a la producció de biocombustibles i la posterior generació d’electricitat. Comparar. Pàgina 50 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . econòmiques i mediambientals de la utilització de fonts d’energia renovables per produir energia elèctrica i suggerir possibles alternatives de millora de la seva eficiència.10. 2.

Demostrar un esperit crític en l’observació de la realitat.1. anàlisi.10.10. socialment i èticament. per convertir-la en coneixement útil. Incorporar hàbits de cura del medi ambient i de consum racional. procedent de fonts diverses i obtinguda en diferents suports. la notació i el llenguatge emprats per descriure els processos i els esquemes de components de les centrals fotovoltaiques i dels parcs eòlics són compartits amb les matèries de física i electrotècnia. Competència digital: Adquirir capacitació tecnològica i utilitzar adequadament les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics.3. tot fent servir també les TIC. Adquisició de coneixements sobre els processos de producció d’energia elèctrica de fonts alternatives i d’aprofitament dels RSU. Així mateix. el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca. també en l’àmbit tecnològic. La descripció del funcionament dels diferents tipus de centrals elèctriques de fonts reversibles i de les successives transformacions energètiques que hi tenen lloc està lligada a les matèries de física i de ciències per al món contemporani. valorar i seleccionar informació. Abordar problemes tecnològics de manera reflexiva i plantejar alternatives i solucions que siguin. analitzar. justes i equitatives.1. Batxillerat. Competència en la gestió i el tractament de la informació: Desenvolupament d’activitats tecnològiques que requereixen cercar. També. Competència de coneixement i interacció amb el món: Ús responsable dels recursos i cura del medi ambient.3.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 51 . selecció.6 Connexió amb altres matèries La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crítica de textos divulgatius i de retalls de premsa estan relacionades amb els continguts de llengües i de les ciències per al món contemporani. contrastant la informació de l’àmbit tècnic amb informacions d’altres contextos. Interaccionar oralment. L’estudi de l’efecte hivernacle i dels principis de funcionament de les centrals geotèrmiques i mareomotrius té molts punts en comú amb les ciències de la Terra i mediambientals i les ciències per al món contemporani. Competència personal i interpersonal: Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. síntesi i comunicació de la informació.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals. 2. la lectura. la interpretació de textos d’altra i la redacció dels propis informes i de documents tècnics contribueixen a assolir aquesta competència. Entendre la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats i la seva producció d’energia elèctrica.

Calcular la resistència i la secció dels conductors d’un circuit elèctric de CC. paral·lel i mixta.10. Pàgina 52 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .4. la caiguda de tensió en un conductor i la mínima secció de conductor permesa ateses raons de seguretat.1. 2.2 Continguts Antecedents històrics Naturalesa del corrent elèctric El circuit elèctric Circuits de corrent continu Lleis de Kirchhoff Conductors.1 Objectius Relacionar les magnituds elèctriques i les seves unitats.1.10.1. i analitzar-ne l’adequació a una finalitat concreta. Aplicar les lleis de Kirchhoff per a la resolució de circuits elèctrics de corrent continu. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure els components dels circuits elèctrics de corrent continu i els fenòmens físics associats. Identificar els efectes tèrmics del corrent elèctric. Llei de Joule 2.3 Criteris d’avaluació Descriure els elements més habituals dels circuits elèctrics de CC. Resistivitat i resistència Efectes tèrmics del corrent elèctric.4. Identificar els diferents tipus de connexió d’elements en circuits elèctrics de corrent continu. 2. magnituds elèctriques característiques.4 UD–4.10. Saber identificar les connexions sèrie. a partir d’informació adequada. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes La descripció dels diferents processos per obtenir energia de la biomassa i per aprofitar els RSU està lligada a les matèries de química i biologia. Resoldre problemes de circuits elèctrics de CC.10. identificar-ne les magnituds i les aplicacions característiques. L’estudi de la utilització de les fonts renovables al llarg del temps es relaciona amb la història. a partir d’informació adequada. Calcular. Entendre la pèrdua energètica en forma d’energia calorífica associada al pas del corrent elèctric en un conductor.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.4. Batxillerat.1. Circuits elèctrics 2. Calcular. conèixer els valors comercials de dites magnituds.

Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes

Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure els circuits de corrent continu, aplicant correctament la normalització i la simbologia. Muntar, experimentar i simular circuits elèctrics bàsics a partir d’esquemes,amb autonomia i seguretat. 2.10.1.4.4 Competències específiques Competència tecnològica: Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia problemes relatius a circuits de CC, a seccions de conductors i als efectes tèrmics del corrent elèctric. Analitzar esquemes de circuits de CC des de diferents punts de vista per conèixer els elements que els formen i la funció que desenvolupen dins el circuit. Utilitzar amb precisió la terminologia, la simbologia i els mètodes de representació gràfica. Competència en experimentació: Adquisició de capacitats per projectar i muntar circuits simples de corrent continu, aplicant les tècniques específiques que li són pròpies i manipulant amb destresa els components, les eines i els instruments de mesura necessaris. Desenvolupament d’habilitats per efectuar correctament mesures i realitzar proves de funcionament. Competència TIC: Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats. 2.10.1.4.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic, el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, síntesi i comunicació de la informació. Interaccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir també les TIC. Així mateix, la redacció dels propis informes i la lectura de documents tècnics contribueixen a assolir aquesta competència. Competència digital: Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. Competència personal i interpersonal: Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en la resolució de problemes teòrics i experimentals. Percebre els riscos associats a la manipulació dels circuits de corrent elèctric i desenvolupar hàbits saludables. Entendre els criteris tècnics de seguretat. Competència de coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre els processos d’utilització d’energia elèctrica. Desenvolupament de destreses tècniques per manipular elements de circuits de CC amb Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 53

Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes

seguretat. Comprensió de la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats i el seu ús d’energia elèctrica. Integració de conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos. Capacitat per aplicar el marc teòric en la resolució de problemes reals o simulats, basats en aspectes de la vida quotidiana o de contextos més globals. 2.10.1.4.6 Connexió amb altres matèries La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani. La resolució de circuits de corrent continu així com de problemes sobre seccions de conductors i energia tèrmica alliberada requereix recursos matemàtics. L’estudi de la naturalesa del corrent elèctric, de la resistivitat i de la conductivitat, i de la llei de Joule, és compartit amb la física. L’estudi dels sistemes i magnituds elèctriques, dels elements que constitueixen els circuits de CC, així com l’aplicació de les lleis de Kirchhoff i els càlculs de la secció dels conductors, corresponen també a l’àmbit de la física i l’electrotècnia. La descripció dels elements de protecció i dels aparells termoelèctrics són comuns a l’electrotècnia. 2.10.1.5 UD–5. Instal·lacions elèctriques domèstiques 2.10.1.5.1 Objectius Identificar i descriure la instal·lació elèctrica d’un habitatge. Identificar i descriure la funció dels aparells de comandament i protecció de la instal·lació interior d’un habitatge. Representar gràficament els circuits més característics de la instal·lació elèctrica interior d’un habitatge. Descriure els elements i les aplicacions d’un sistema domòtic. Valorar el compliment de les normes d’ús i seguretat de la instal·lació elèctrica d’un habitatge, i la importància de mantenir-la en bon estat. 2.10.1.5.2 Continguts Instal·lacions elèctriques Aparells de comandament. Circuits d’aplicació Introducció a la domòtica Sistema de tarifació de l’energia elèctrica Mesures d’ús, seguretat i conservació

Pàgina 54

Treball Final de Màster

Carlos Peña Tiburcio

Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes

2.10.1.5.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials, econòmiques i mediambientals de les instal·lacions elèctriques domèstiques i dels avenços en la domòtica, i suggerir possibles alternatives de millora. Identificar els elements funcionals i els circuits que componen les instal·lacions elèctriques de baixa tensió. Descriure els elements més habituals en els aparells de comandament, identificar-ne les aplicacions més característiques i analitzar-ne l’adequació a una finalitat concreta. Conèixer les principals característiques de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’acord amb la normativa vigent. Reconèixer la importància de les mesures d’ús, seguretat i conservació de les instal·lacions elèctriques domèstiques. Descriure els elements d’un sistema domòtic. Valorar les raons econòmiques i les repercussions ambientals de les aplicacions de la domòtica. Conèixer el sistema de tarifació de l’energia elèctrica. Interpretar les factures de consum emeses per les companyies distribuïdores d’energia elèctrica. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure els elements i els circuits de la instal·lació elèctrica interior d’un habitatge, d’aparells de comandament i de sistemes domòtics; i també per descriure els diferents termes que es tenen en compte en la tarifació de l’energia elèctrica. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure elements i circuits elèctrics en instal·lacions elèctriques domèstiques, aplicant correctament la normalització i la simbologia i emprant instruments de dibuix i aplicacions informàtiques. Simular circuits elèctrics de comandament bàsics a partir d’esquemes, amb autonomia i seguretat. 2.10.1.5.4 Competències específiques Competència tecnològica: Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia qüestions relatives a instal·lacions elèctriques de baixa tensió, d’aparells de comandament i de sistemes domòtics. Analitzar esquemes de circuits i instal·lacions elèctriques i diagrames de blocs de sistemes domòtics des de diferents punts de vista per conèixer els elements que els formen i la funció que desenvolupen dins el circuit. Utilitzar amb precisió la terminologia, la simbologia i els mètodes de representació gràfica. Analitzar i valorar críticament l’impacte social i econòmic de les instal·lacions elèctriques domèstiques. Competència TIC: Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat d’obtenir informació de diferents fonts. 2.10.1.5.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 55

1.1.6. Comprensió de la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats i el seu ús d’energia elèctrica.10. per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals. Descriure i classificar les propietats més importants dels materials. Estructura i assaig de materials 2. i en la tarifació elèctrica.10. La utilització de magnituds i unitats en la caracterització dels components de la instal·lació elèctrica interior i dels sistemes domòtics. En la realització d’esquemes de la instal·lació elèctrica interior d’un habitatge. tot fent servir també les TIC. basats en aspectes de la vida quotidiana o de contextos més globals.6 Connexió amb altres matèries La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani. L’estudi de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. dels aparells de comandament i dels sistemes domòtics corresponen també a l’àmbit de l’electrotècnia. és compartida amb la física. mentre que en el càlcul dels diferents termes que constitueixen la factura elèctrica s’utilitzen recursos matemàtics. Capacitat per aplicar el marc teòric en la resolució de problemes reals o simulats.5. Percebre els riscos associats a la manipulació dels circuits de corrent elèctric i desenvolupar hàbits saludables Competència de coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre els processos d’utilització d’energia elèctrica en les instal·lacions domèstiques. Integració de conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos. Així mateix. Capacitat de prendre decisions i d’assumir riscos en el disseny de circuits de comandament. Descriure els principals tipus d’assaig de materials. Pàgina 56 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. Competència personal i interpersonal: Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en la resolució de qüestions i en el dibuix d’esquemes i diagrames de blocs. Competència digital: Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. 2.1 Objectius Descriure l’evolució dels materials al llarg de la història i els factors que més han influït en la seva utilització i selecció.10. d’aparells de comandament i de sistemes domòtics es posen en pràctica habilitats de dibuix tècnic.1. la redacció dels propis informes i la lectura de documents tècnics contribueixen a assolir aquesta competència. la interpretació de retalls de premsa. el qual ha de ser utilitzat en els processos de síntesi i comunicació de la informació. la seva finalitat i les seves aplicacions.6 UD–6. Batxillerat. 2. Interaccionar oralment.

2.4 Competències específiques Competència tecnològica: Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia problemes relatius a les propietats mecàniques i tèrmiques dels materials i dels corresponents assaigs. així com del comportament dels materials davant la calor. idees alienes fonamentades. a partir d’informació adequada.6. Calcular.10. Interpretar gràfiques i diagrames referits a propietats dels materials.1. valors característics del comportament dels materials davant esforços de diferent tipus.1. Batxillerat.10. humà i econòmic de la utilització de materials en els processos tecnològics. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure les propietats mecàniques dels materials.6. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure les propietats dels materials i els corresponents assaigs per quantificar-les. simbologia i mètodes de representació gràfica. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Valorar la necessitat i la importància de l’assaig de materials en els processos industrials.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.1. Descriure els diferents tipus d’assaigs de materials i valorar-ne la importància des del punt de vista econòmic i social.2 Continguts Els materials i els processos industrials Propietats mecàniques Propietats tèrmiques 2. Identificar els assaigs corresponents a cada una de les propietats mecàniques dels materials i els assaigs de fatiga i de defectes. si s’escau.10. Reconèixer els criteris de selecció de materials en els processos industrials. Aportar idees i opinions pròpies argumentades sobre objectes i productes fabricats mitjançant processos tecnològics. 2.6. valorant críticament i acceptant. així com els paràmetres que les quantifiquen. Valorar l’impacte ambiental com un d’aquests criteris. Conèixer les relacions entre diferents propietats dels materials. intensitat i durada.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials i econòmiques dels productes tecnològics obtinguts de matèries primeres que són sòlides a temperatura ambient. Competència TIC: Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 57 . Utilitzar amb precisió la terminologia. Analitzar i valorar críticament l’impacte social. Descriure les propietats mecàniques i tèrmiques dels materials que són considerades més importants des del punt de vista tecnològic.

L’estudi de les propietats dels materials i dels principis en què es basen els diferents tipus d’assaigs en materials és compartit amb la física. Competència de coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre els criteris de selecció de materials. 2.1. amb el disseny i les ciències de la Terra. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats. la redacció dels propis informes i la lectura de documents tècnics contribueixen a assolir aquesta competència.10.10. per convertir-la en coneixement útil.7.10. selecció. tot fent servir també les TIC. mentre que en els dibuixos acotats de provetes i en els esquemes d’assaigs es posen en pràctica habilitats de dibuix tècnic. per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals.6.7 UD–7. síntesi i comunicació de la informació.1 Objectius Descriure el procés metal·lúrgic. Capacitat per aplicar el marc teòric en la resolució de problemes reals o simulats. anàlisi. Competència digital: Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. valorar i seleccionar informació. Competència en la gestió i el tractament de la informació: Desenvolupament d’activitats tecnològiques que requereixen cercar.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. Metal·lúrgia i siderúrgia 2. analitzar.6. Així mateix. 2. L’estudi dels criteris de selecció dels materials i de la duresa i assaig de la duresa tenen punts en comú. Pàgina 58 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .10. basats en aspectes de la vida quotidiana o de contextos més globals. les seves propietats i els assaigs per determinar-les Integració de conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos. Interaccionar oralment. La resolució de problemes sobre propietats de materials i els resultats d’assaigs requereixen recursos matemàtics.1.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.6 Connexió amb altres matèries La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani. el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca. procedent de fonts diverses i obtinguda en diferents suports. respectivament. 2. Batxillerat.1.1. la formació d’aliatges i determinar les masses i els percentatges dels seus components.

Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes

Descriure els principals sistemes d’obtenció del ferro i dels seus aliatges, les seves instal·lacions, maquinària i evolució. Identificar els principals productes siderúrgics: ferro, acer i ferro colat; descriure’n les varietats, les propietats i les aplicacions més importants. Conèixer els sistemes de designació normalitzats dels productes siderúrgics i les seves formes de presentació comercial. Descriure el procés, la finalitat i les aplicacions dels diferents tractaments tèrmics. 2.10.1.7.2 Continguts El procés metal·lúrgic Siderúrgia: processos d’obtenció del ferro colat i de l’acer Formes comercials dels acers Tractaments tèrmics 2.10.1.7.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials, econòmiques i mediambientals del procés metal·lúrgic, i suggerir possibles alternatives de millora. Aportar idees i opinions pròpies argumentades sobre productes siderúrgics, valorant críticament i acceptant, si s’escau, idees alienes fonamentades. Descriure els aliatges més habituals, les seves propietats en comparació amb els metalls purs i els diagrames d’equilibri característics, i analitzar-ne l’adequació a una finalitat concreta. Calcular, a partir de la informació adequada, masses i percentatges dels components de minerals i d’aliatges. Descriure les propietats de les varietats al·lotròpiques del ferro pur i les dels aliatges ferrocarboni i els seus constituents. Identificar les fases estables en diagrames de solidificació i d’equilibri. Conèixer el procés d’enriquiment dels minerals per a l’obtenció de menes i enumerar els productes metal·lúrgics més utilitzats. Descriure els processos tecnològics i químics per a l’obtenció del ferro colat i de l’acer i valorar-ne les raons econòmiques i les repercussions ambientals de la producció, l’ús i el rebuig. Descriure els tractaments tèrmics que s’apliquen als acers per millorar-ne les propietats i reconèixer els gràfics que els representen. Conèixer les principals formes comercials dels acers i saber interpretar la seva designació normalitzada. Realitzar càlculs senzills a partir de valors comercials.

Carlos Peña Tiburcio

Treball Final de Màster

Pàgina 59

Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes

Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure els minerals, els aliatges i els constituents químics, així com les seves propietats i els processos a què són sotmesos, aplicant correctament la normalització i la simbologia. 2.10.1.7.4 Competències específiques Competència tecnològica: Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia problemes senzills relatius a composició de minerals i aliatges i a pes d’acers comercials. Analitzar i interpretar diagrames d’equilibri i de solidificació i gràfics de tractaments tèrmics. Comprendre les reaccions químiques en els processos metal·lúrgics i siderúrgics i les propietats físiques dels productes resultants. Utilitzar amb precisió la terminologia i la simbologia. Analitzar i valorar críticament l’impacte social, humà, econòmic i mediambiental del desenvolupament de la siderúrgia. Competència TIC: Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats. 2.10.1.7.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic, el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, síntesi i comunicació de la informació. Interaccionar oralment, per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir també les TIC. Així mateix, la redacció dels propis informes, la consulta de documentació tècnica i la lectura de retalls de premsa contribueixen a assolir aquesta competència. Competència en la gestió i el tractament de la informació: Desenvolupament d’activitats tecnològiques que requereixen cercar, analitzar, valorar i seleccionar informació, procedent de fonts diverses i obtinguda en diferents suports, per convertir-la en coneixement útil. Competència digital: Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. Competència personal i interpersonal: Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en la resolució de problemes teòrics. Competència de coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre els processos metal·lúrgics i siderúrgics i sobre les propietats d’aliatges i acers. Comprensió de la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats i el seu ús de la metal·lúrgia i siderúrgia. Integració de conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos. Demostrar un esperit crític en l’observació de la realitat.

Pàgina 60

Treball Final de Màster

Carlos Peña Tiburcio

Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes

2.10.1.7.6 Connexió amb altres matèries La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani. La resolució de problemes senzills sobre composicions i percentatges i el càlcul del pes de perfils laminats d’acer i de velocitats de refredament requereixen recursos matemàtics. L’estudi introductori dels minerals i de les formes al·lotròpiques del ferro pur és comú a les ciències de la Terra i mediambientals; mentre que la descripció de les propietats de metalls purs i aliatges és compartit amb la física. Tant la simbologia emprada en la composició de minerals i aliatges com la descripció de les reaccions químiques per separar les menes de les gangues i per obtenir ferro colat i acer corresponen a l’àmbit de la química. L’estudi i la interpretació dels diagrames de solidificació i d’equilibri, així com dels gràfics de tractaments tèrmics són compartits amb les matèries de química i física. La reflexió sobre el procés metal·lúrgic i la indústria siderúrgica tenen punts en comú amb la història i l’economia. 2.10.1.8 UD–8. Metalls no fèrrics 2.10.1.8.1 Objectius Descriure el procés metal·lúrgic d’obtenció dels metalls no fèrrics més importants d’ús industrial i els seus aliatges: coure, alumini, estanys, plom, etc. Descriure les propietats i les aplicacions dels metalls no fèrrics més importants d’ús industrial i els seus aliatges. Identificar i assajar els materials més utilitzats, tot seleccionant-los segons les seves propietats i aplicacions. Analitzar, relacionar i emprar les dades procedents de les especificacions tècniques de materials. 2.10.1.8.2 Continguts L’obtenció dels metalls Propietats dels metalls i els aliatges El coure L’alumini Altres metalls d’aplicació industrial Pulverimetal·lúrgia

Carlos Peña Tiburcio

Treball Final de Màster

Pàgina 61

Analitzar i valorar críticament l’impacte social.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.1. l’ús i el rebuig. Competència TIC: Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats. econòmic i mediambiental del desenvolupament de la metal·lúrgia de metalls no fèrrics i de la pulverimetal·lúrgia.8. gràfics i diagrames de barres. anàlisi. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2.8.8. 2. les seves propietats i les aplicacions més característiques.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure els metalls i aliatges no fèrrics més habituals. Utilitzar amb precisió la terminologia i la simbologia. Interaccionar oralment. tot fent servir també les TIC.1. i analitzar-ne l’adequació a una finalitat concreta.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. selecció. per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals. humà. Competència en la gestió i el tractament de la informació: Pàgina 62 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . econòmiques i mediambientals dels processos d’obtenció de metalls no fèrrics i de la pulverimetal·lúrgia. si s’escau. el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca. i suggerir possibles alternatives de millora. Descriure els diferents procediments tecnològics d’obtenció de pólvores metàl·liques. Comprendre les reaccions químiques en la metal·lúrgia de metalls no fèrrics i en la pulverimetal·lúrgia. així com les seves propietats i els processos d’obtenció. Descriure els metalls i els aliatges no fèrrics més habituals en la producció industrial. la redacció dels propis informes contribueix a assolir aquesta competència. síntesi i comunicació de la informació.10. Valorar-ne les raons econòmiques i les repercussions ambientals de la producció. Analitzar i interpretar diagrames de blocs. Identificar els processos d’obtenció de metalls i aliatges no fèrrics en diagrames de blocs. Aportar idees i opinions pròpies argumentades sobre objectes i productes fabricats amb metalls i aliatges no fèrrics. idees alienes fonamentades. 2. Així mateix. Identificar metalls i aliatges no fèrrics a partir de la interpretació i anàlisi de gràfiques i dades comparatives sobre les seves propietats.4 Competències específiques Competència tecnològica: Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia qüestions relatives a propietats de metalls i aliatges no fèrrics i a la seva obtenció.10.10.1. valorant críticament i acceptant. Batxillerat.

per convertir-la en coneixement útil.10.1. 2. relacionar i emprar les dades procedents de les especificacions tècniques dels plàstics i altres materials no metàl·lics. 2.9. mentre que la descripció de les propietats de metalls i d’aliatges és compartida amb la física. Identificar i descriure els diferents tipus de fusta. Competència digital: Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics.2 Continguts Els plàstics Les fustes Les ceràmiques Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 63 .6 Connexió amb altres matèries La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Desenvolupament d’activitats tecnològiques que requereixen cercar.1. valorar i seleccionar informació.9. fibres tèxtils. Competència de coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre els processos de la metal·lúrgia no fèrrica i de la pulverimetal·lúrgia i sobre les propietats d’aliatges no fèrrics.1.10. Comprensió de la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats i el seu ús dels aliatges no fèrrics.1. Analitzar.10. les seves propietats i les seves aplicacions més importants. els processos d’elaboració i conformació.1 Objectius Identificar i descriure els diferents tipus de plàstics. Materials no metàl·lics 2. 2.10. Competència personal i interpersonal: Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en la resolució de problemes teòrics. Batxillerat. L’enumeració dels minerals dels quals s’extrauen els metalls és comuna a les ciències de la Terra i mediambientals. Tant la simbologia emprada en la composició de minerals i aliatges com la descripció de les reaccions químiques en la metal·lúrgia no fèrrica i en la pulverimetal·lúrgia corresponen a l’àmbit de la química.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.9 UD–9. les seves propietats i les seves aplicacions més importants. Capacitat per treballar en equip. materials compostos.8. procedent de fonts diverses i obtinguda en diferents suports. analitzar.

la seva classificació i els processos d’obtenció i preparació.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials. ceràmiques. Conèixer el nom dels polímers més comercials i la seva designació abreviada.10. a partir d’informació adequada. l’ús i el rebuig. Valorar la seva utilització en comparació amb els materials metàl·lics. fustes. Aportar idees i opinions pròpies argumentades sobre objectes i productes fabricats mitjançant plàstics. Interpretar gràfics i dades referits a propietats dels materials no metàl·lics. humà. i suggerir possibles alternatives de millora. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Les fibres tèxtils Els materials compostos 2.9. Incorporar coneixements de l’àmbit de la química en la descripció dels materials. valorant críticament i acceptant.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure les propietats dels materials no metàl·lics. Descriure el procés de fabricació de plàstics i valorar-ne les raons econòmiques i les repercussions ambientals de la producció. identificar-ne les propietats i les aplicacions més característiques. 2. i analitzar-ne l’adequació a una finalitat concreta. econòmic i mediambiental de la utilització de materials no metàl·lics en els processos tecnològics. les ceràmiques i les fibres tèxtils i les característiques que determinen cada agrupació.1. Conèixer les classificacions dels polímers.4 Competències específiques Competència tecnològica: Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia qüestions i problemes senzills relatius a propietats i aplicacions dels materials no metàl·lics i dels processos d’obtenció i preparació. Calcular. si s’escau.9.1.10. Descriure les estructures moleculars i la composició dels polímers i relacionar-ho amb la millora de les seves propietats característiques. fibres tèxtils i materials compostos. Descriure els materials no metàl·lics més habituals. Competència TIC: Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats. Batxillerat. Utilitzar amb precisió la terminologia i la simbologia. econòmiques i mediambientals de l’activitat industrial i dels avenços tecnològics associats a l’ús de materials no metàl·lics. el contingut d’humitat de fustes i el valor de la resistència específica de materials compostos. aplicant correctament la simbologia. Pàgina 64 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . les fustes. Analitzar i valorar críticament l’impacte social. idees alienes fonamentades.

roda.9.1. anàlisi. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 65 .10 UD–10. socialment i èticament.1 Objectius Descriure i aplicar les condicions d’equilibri estàtic en la resolució de problemes i situacions de cossos i màquines simples. Competència de coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre els materials no metàl·lics. Competència digital: Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. pla inclinat.10.10.6 Connexió amb altres matèries La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani.10. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. justes i equitatives. La descripció de les ceràmiques té a veure amb les matèries de ciències de la Terra i mediambientals. Identificar i descriure el funcionament de màquines simples: palanca. Competència personal i interpersonal: Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en la resolució de problemes teòrics. etc. ciències per al món contemporani i química.10. 2. 2.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Capacitat de prendre decisions. selecció. Màquines simples i elements de màquines 2. torns. Plantejar alternatives i solucions que siguin. les seves propietats i les seves aplicacions i sobre les seves classificacions i processos d’obtenció.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic.1.10. Ús responsable dels recursos i cura del medi ambient. síntesi i comunicació de la informació. tot fent servir també les TIC. Interaccionar oralment. Integració de conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos. L’estudi dels polímers té molts punts en comú amb la química i les ciències per al món contemporani. rodes. Batxillerat.1.9. la redacció dels propis informes contribueix a assolir aquesta competència. mentre que l’enumeració de les propietats dels materials no metàl·lics es relacionen amb la física i la química.1. Així mateix. politges. Entendre la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats i dels seus productes tecnològics. per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals. el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca. En el càlcul del percentatge d’humitat d’una fusta o de la resistència específica s’efectuen operacions matemàtiques bàsiques.

Descriure els elements de màquines més habituals: unions fixes. ternal. Avaluar l’impacte social. la simbologia i els mètodes de representació gràfica. Utilitzar amb precisió la terminologia. moments. i aplicant les condicions d’equilibri estàtic. així com valorar la utilització de rodaments i lubrificants per augmentar l’eficiència energètica. etc. 2.1. elasticitat. politja. i els seus principis de funcionament. Conèixer la designació normalitzada de rosques i materials de molles. roda. així com els seus principis de funcionament. identificar-ne les característiques i les aplicacions. distància i rendiment en màquines simples. Analitzar esquemes de màquines simples des de diferents punts de vista per conèixer els elements que els formen i la funció que desenvolupen dins el conjunt. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure màquines simples i elements de màquines. etc. passadors. Reconèixer els processos de transformació d’energia i realització de treball que es duen a terme en les màquines simples i elements de màquines. rodaments. torn.1.1. 2.10. entalles.2 Continguts Sistemes mecànics.. clavetes. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure màquines simples i elements de màquines. Identificar els diferents tipus de màquines simples: palanca.10.10. aplicant correctament la normalització i la simbologia. molles. econòmiques i mediambientals de la utilització de les màquines simples. etc. Estàtica de màquines Màquines simples Elements de màquines 2. Pàgina 66 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. unions caragolades. Analitzar diagrames de cossos lliures per calcularne magnituds característiques. pla inclinat i caragol. humà i econòmic de les màquines simples. clavetes.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials.4 Competències específiques Competència tecnològica: Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia problemes relatius a màquines simples i qüestions relatives a elements de màquines. a partir de la informació adequada. Batxillerat. i conèixer els principis físics del seu funcionament.) i les funcions dels diferents elements de màquines. càrregues màximes permeses. Calcular forces.10. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Identificar i descriure les funcions i les característiques dels elements de màquines més usuals: unions. Comprendre el concepte de rendiment en les màquines simples. i conèixer els principis físics de la seva funció dins el conjunt. així com la relació entre les propietats dels materials (resistència a la tracció.10.10. rodaments.

de la trigonometria. Desenvolupament de les habilitats cognitives. basats en aspectes de la vida quotidiana o de contextos més globals.6 Connexió amb altres matèries La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani. Integració de conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos. Competència de coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre els principis de funcionament i les característiques de màquines simples i elements de màquines. els quals permeten a l’alumnat que descobreixi les lleis que regeixen les màquines simples i que recreï el seu funcionament. així com la descripció de les propietats dels materials amb què es fabriquen els diferents elements.10. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Competència en modelització i simulació: Adquisició de coneixements sobre simulacions didàctiques per mitjà de programes informàtics. perseverança i aprendre dels propis errors.1. la redacció dels propis informes i la lectura de documents tècnics contribueixen a assolir aquesta competència. síntesi i comunicació de la informació.10. tot fent servir també les TIC.1. per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals. Competència TIC: Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats. La resolució de problemes sobre màquines simples requereix recursos matemàtics i. Interaccionar oralment. anàlisi. en alguns casos.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Comprensió de la dimensió temporal dels processos d’evolució de les societats i el seu ús de màquines simples. Percebre els riscos associats a la manipulació de màquines simples. Així mateix. 2.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. Adquisició de capacitats per resoldre problemes tecnològics que plantegin un model real i relacionar les simulacions amb situacions reals. Competència digital: Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. Tenir esperit de superació. selecció. el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca. 2. Batxillerat. Competència personal i interpersonal: Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en la resolució de problemes. Capacitat per aplicar el marc teòric en la resolució de problemes reals o simulats. L’estudi dels principis de funcionament de màquines simples i elements de màquines és comú a la física.10.10. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 67 .

11. Pàgina 68 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . També es poden trobar punts comuns amb les matèries de ciències per al món contemporani i d’història. Descriure les característiques dels mecanismes de transmissió i regulació del moviment més habituals.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials i econòmiques del desenvolupament de mecanismes per transmetre i modificar el moviment en màquines i enginys tecnològics. Calcular els paràmetres més importants de les transmissions: relació de transmissió i velocitats lineals i de rotació en funció de les seves característiques dimensionals.1.10. Conèixer els seus principis de funcionament. Batxillerat. Identificar els diferents elements que componen els mecanismes de transmissió del moviment. Descriure i calcular les característiques geomètriques en transmissions per engranatges.11.1 Objectius Identificar els mecanismes de transmissió del moviment més importants i descriure la seva funció i aplicacions. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure els diferents tipus de mecanismes de transmissió del moviment i els elements que els constitueixen. frens i altres mecanismes 2.2 Continguts Mecanismes de transmissió del moviment Trens de mecanismes Embragatges.11.10. Mecanismes de transmissió de moviment 2. Relacionar el rendiment dels trens de mecanismes amb les pèrdues energètiques. els frens i els inversors de gir. els trens de mecanismes.1. 2. condicions d’aplicació i limitacions i analitzar-ne l’adequació a una finalitat concreta. Determinar les característiques i els paràmetres geomètrics de les transmissions per engranatges i per politges.11 UD–11. els embragatges.1.10.1. les relacions de transmissió. Calcular. Determinar les característiques dinàmiques elementals en mecanismes de transmissió del moviment circular: parell i potència. a partir d’informació adequada. Reconèixer els processos de transmissió d’energia i els canvis en velocitats angulars i parells que tenen lloc en els mecanismes de transmissió del moviment. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes En la representació d’elements de màquines cal aplicar habilitats del dibuix tècnic.10. velocitats i moments de força en mecanismes de transmissió del moviment i trens de mecanismes.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. si es reflexiona sobre el desenvolupament de les màquines simples i els elements de màquines al llarg del temps. 2.

2. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure mecanismes de transmissió del moviment. perseverança i aprendre dels propis errors. selecció. frens i mecanismes similars. Competència de coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre els principis de funcionament i les característiques dels elements de transmissió del moviment. Capacitat per aplicar el marc teòric en la resolució de problemes reals o simulats. la simbologia i els mètodes de representació gràfica. 2. tot fent servir també les TIC. per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Així mateix. Competència TIC: Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats. Competència personal i interpersonal: Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en la resolució de problemes.10. el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca. la redacció dels propis informes i la lectura de documents tècnics contribueixen a assolir aquesta competència. síntesi i comunicació de la informació.1. humà i econòmic dels mecanismes de transmissió del moviment.11. aplicant correctament la normalització i la simbologia. Avaluar l’impacte social.10. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 69 .11. Utilitzar amb precisió la terminologia. basats en aspectes de la vida quotidiana o de contextos més globals. Competència digital: Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. Competència en modelització i simulació: Adquisició de coneixements amb simulacions didàctiques que permeten a l’alumnat descobrir les relacions entre paràmetres característics en mecanismes de transmissió del moviment i recrear el seu funcionament.1.4 Competències específiques Competència tecnològica: Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia problemes relatius a mecanismes de transmissió del moviment i qüestions relatives a embragatges. Tenir esperit de superació. Batxillerat. Desenvolupament de les habilitats cognitives. Analitzar esquemes de mecanismes de transmissió i regulació del moviment des de diferents punts de vista per conèixer els elements que els componen i la funció que desenvolupen dins el conjunt. Integració de conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos. Interaccionar oralment.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. anàlisi.

i en especial de les noves tecnologies.10. lleis i relacions de la física. i l’expressió de la potència en termes de parells i velocitats angulars. 2. Accionaments pneumàtics 2.1.1.1. en els processos d’automatització industrial.11.12. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. En la resolució de problemes sobre elements de transmissió del moviment s’efectuen operacions matemàtiques bàsiques. Realitzar i muntar circuits pneumàtics senzills a partir d’una prescripció o condicions determinades. la modificació de parells i de velocitats angulars mitjançant la unió d’elements de diferents dimensions. Realitzar i interpretar esquemes de circuits pneumàtics senzills utilitzant la simbologia normalitzada.2 Continguts La pneumàtica El circuit pneumàtic Elements de comandament.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.6 Connexió amb altres matèries La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani.1.12 UD–12. Valorar l’impacte de la tecnologia.10. mentre que l’estudi dels engranatges rectes i el del mecanisme bielamaneta requereixen coneixements de geometria. 2.1 Objectius Descriure la funció i identificar els elements bàsics d’un circuit pneumàtic.10. Per exemple.12.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials. En l’estudi dels mecanismes i en la resolució de problemes característics s’apliquen conceptes. regulació i control Disseny de circuits plicacions pneumàtiques 2.10.12.10. Descriure les principals aplicacions dels circuits pneumàtics. la transmissió perfecta de velocitats lineals sempre que no hi hagi lliscament. Pàgina 70 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . Batxillerat. econòmiques i mediambientals de la pneumàtica aplicada a la indústria.1. En la representació esquemàtica dels mecanismes de transmissió de moviment s’apliquen habilitats del dibuix tècnic.

Reconèixer la transformació d’energia i realització de treball que es duu a terme en els cilindres. la simbologia i els mètodes de representació gràfica. Descriure els diferents tipus de vàlvules i la seva designació i simbologia d’acord amb la normativa internacional. Avaluar l’impacte social. identificant els elements i descrivint el funcionament. aplicant correctament la normalització i la simbologia. Competència TIC: Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 71 . Realitzar diagrames i esquemes. Analitzar diagrames i esquemes de circuits pneumàtics des de diferents punts de vista per conèixer els seus elements i la funció que desenvolupen dins el conjunt.4 Competències específiques Competència tecnològica: Abordar i resoldre amb creativitat i autonomia problemes relatius a circuits i actuacions pneumàtiques. identificant els seus components i descrivint-ne la funció dins el circuit pneumàtic. a partir d’informació adequada. Batxillerat. Calcular. Competència en modelització i simulació: Adquisició de coneixements sobre simulacions didàctiques per mitjà de programes informàtics. en diagrames. Analitzar els circuits pneumàtics d’aplicació més habituals amb un o dos actuadors. Utilitzar amb precisió la terminologia. els elements que componen cada una d’elles i la seva funció dins el conjunt.1. humà i econòmic de la pneumàtica aplicada. Simular circuits pneumàtics bàsics a partir d’esquemes amb autonomia i seguretat. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Descriure les etapes característiques d’un circuit pneumàtic.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Realitzar diagrames de seqüències de treball i esquemes funcionals a partir de la descripció d’actuacions pneumàtiques concretes. el valor de magnituds associades al treball desenvolupat per cilindres de circuits pneumàtics. actuadors de gir i motors rotatius. Descriure els paràmetres bàsics que caracteritzen aquests elements de treball. Identificar. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure elements. i emprant instruments de dibuix i aplicacions informàtiques. representacions esquemàtiques i esquemes. els elements que componen les actuacions pneumàtiques i descriure’n el mode d’operació. i valorar-ne el rendiment. 2. Desenvolupament de les habilitats cognitives. processos i mecanismes pneumàtics.12.10. Adquisició de capacitats per resoldre problemes tecnològics que plantegin un model real i relacionar les simulacions amb situacions reals. els quals permeten a l’alumnat que recreï el funcionament dels circuits pneumàtics. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure elements i mecanismes pneumàtics.

En la resolució de problemes sobre cilindres s’efectuen operacions matemàtiques bàsiques.10. Capacitat per aplicar el marc teòric en la resolució de problemes reals o simulats. tot fent servir també les TIC.10.12.1.6 Connexió amb altres matèries La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit estan relacionades amb els continguts de llengües i les ciències per al món contemporani. 2.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Màquines: fonaments i elements UD-2.12. la consulta de documents tècnics contribueix a assolir aquesta competència. Competència de coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre els circuits pneumàtics i els seus elements. Competència digital: Adquisició de la capacitació tecnològica i utilització adequada de les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. Interaccionar oralment. per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals.2Tecnologia industrial II Consta de les següents unitats didàctiques:     UD-1. i aprendre dels propis errors. Interpretació d’esquemes tècnics.10. Ser capaç de prendre decisions i d’assumir riscos en la presa de decisions. basats en aspectes de la vida quotidiana o de contextos més globals.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. Competència personal i interpersonal: Desenvolupar-se amb autonomia i iniciativa personal en la resolució de problemes.1. Batxillerat. Corrent altern Pàgina 72 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . 2. Així mateix. Tenir esperit de superació i perseverança. més concretament. En estudiar els principis de funcionament dels actuadors pneumàtics s’apliquen conceptes de la física i. de la termodinàmica. Motors tèrmics UD-3. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats. 2. Integració de conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos. En la representació d’elements i de circuits pneumàtics cal aplicar habilitats del dibuix tècnic. Oleohidràulica UD-4.

Elements d’organització industrial 2. volums i temperatures aplicant les lleis dels gasos perfectes. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes         UD-5. Sistemes automàtics i de control UD-9. Màquines elèctriques UD-6. Indústries química i tèxtil. Electropneumàtica UD-7. Batxillerat.2. de treball. control i potència. d’energia. Interpretar diagrames P-V de les diferents transformacions.2. Calcular les magnituds bàsiques i expressar-les de manera adequada. de potència i de rendiment aplicats a elements en translació i en rotació. isobàriques i adiabàtiques. 2. Aplicar els recursos gràfics i tècnics apropiats a la descripció de la composició i funcionament d’una màquina concreta.1 Objectius Fer càlculs senzills de forces.1. Metrologia i normalització UD-10. Determinar el treball produït en transformacions isotèrmiques. Aplicar el primer principi de la termodinàmica en sistemes senzills. Analitzar la composició d’una màquina d’ús comú i identificar-ne els elements de comandament. Explicar la funció que correspon a cadascun.3 Criteris d’avaluació Determinar els paràmetres nominals d’una màquina a partir de les seves característiques de funcionament i ús.10.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.10. UD-12. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 73 .2.1. Determinar pressions.1.10.2. Electrònica digital UD-8. Determinar velocitats angulars i parells motors en màquines rotatives a partir de la potència desenvolupada.10. Soldadura UD-11.2 Continguts Dinàmica de màquines Principis bàsics de termodinàmica Primer principi de la termodinàmica 2. Màquines: fonaments i elements 2.1 UD–1.

Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.1. i més concretament amb mecànica. com el rendiment que s’obté d’una determinada màquina o procés.10. anàlisi. així com la manera d’interpretar-la i comunicar-la utilitzant el llenguatge específic de la matèria.2. Competència personal i interpersonal: El fet de treballar amb mecanismes i elements de màquines reals comporta que els alumnes puguin abordar d’una manera més senzilla tots aquests problemes tecnològics. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. i permetin que l’alumnat descobreixi i analitzi les diferents lleis que regeixen el procés tecnològic. L’alumnat ha de ser capaç d’analitzar els objectes i sistemes mecànics que formen una màquina o procés. processos i sistemes tecnològics.2. per ser-ne capaç d’obtenir un disseny adequat i valorar-ne el seu correcte funcionament. síntesi i comunicació de la informació) per tal d’argumentar les idees i els resultats obtinguts. Competència en gestió i tractament de la informació: Cercar i seleccionar informació de temes relacionats amb el funcionament de màquines a través de diferents fonts. Pàgina 74 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . l’estudi de principis de màquines pot anar acompanyat de simulacions didàctiques per mitjà de programes informàtics o d’aplicacions interactives. 2. selecció.10. Competència en el coneixement i interacció amb el món: Aquesta competència està plenament vinculada amb l’estudi de màquines. tant des del punt de vista de seguretat com d’eficiència energètica. En aquesta unitat es plantegen problemes i casos crítics per a la seguretat que han de ser resolts amb autonomia. Implica adquirir coneixements teòrics sobre objectes. com és el càlcul d’energies.1.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús del vocabulari tecnològic específic en el camp de l’anàlisi de màquines i mecanismes. que recreïn el funcionament d’una màquina o sistema. És important treballar la capacitat de selecció i anàlisi de la informació recollida. i prenen consciència de la importància de resoldre problemes tècnics amb rigor i precisió. essent capaços de raonar la coherència del resultat final.4 Competències específiques Competència tecnològica: Tenir una sòlida base tecnològica per abordar amb rigor i autonomia problemes tecnològics senzills característics en l’estudi de la dinàmica de màquines. Aquesta competència ha de permetre utilitzar amb precisió la terminologia i la interpretació de diagrames i gràfics termodinàmics per analitzar i valorar críticament els resultats dels problemes plantejats. Competència en modelització i simulació: Estretament relacionat amb l’estudi de física. i determinar-ne la funció que hi realitzen. i molt especialment Internet. valorant-ne els possibles errors. Aquest vocabulari ha de ser utilitzat en tots els processos de comunicació entre els alumnes i el professor (recerca. Aprenen a ser reflexius amb els resultats. Batxillerat. treballs i potències de màquines.

2. Explicar la funció que correspon a cadascun.1. Aquesta unitat està molt vinculada amb l’estudi de forces. etc.1 Objectius Descriure l’evolució. ús de la notació científica. energies. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 75 . Matemàtiques: Per a la realització dels càlculs de les diferents qüestions plantejades en aquesta unitat és imprescindible comptar amb recursos matemàtics com la resolució de problemes.2 UD–2.2 Continguts Màquines tèrmiques i segon principi de la termodinàmica Màquines tèrmiques generadores d’energia mecànica Màquines tèrmiques consumidores d’energia mecànica 2. control i potència.10. Motors tèrmics 2.10. 2. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2.2.10.10.2. 2. treballs. Descriure el funcionament i les parts més importants de les màquines frigorífiques i la bomba d’escalfor. Analitzar les màquines tèrmiques a partir del segon principi de la termodinàmica. el funcionament i els elements constitutius de les màquines tèrmiques més usuals. aspectes bàsics tractats també en l’àrea de la física.3 Criteris d’avaluació Identificar les parts de motors tèrmics i descriure’n el principi de funcionament i les aplicacions.2. Llengües: Ser capaços d’argumentar les idees i els resultats obtinguts de manera oral i escrita és fonamental per a la tecnologia.10. utilitzant en tot moment el vocabulari específic de la matèria.2. interpretació de gràfiques. Interpretar la documentació comercial i tècnica referides a les màquines tèrmiques.2. Analitzar la composició d’una màquina d’ús comú i identificar-ne els elements de comandament. cicle de Clausius-Rankine i cicle d’Otto. Assimilar els processos termodinàmics als cicles de funcionament de les màquines tèrmiques: cicle de Carnot.2. velocitats. Determinar els paràmetres nominals d’una màquina o instal·lació a partir de les seves característiques de funcionament i ús.2. Batxillerat.6 Connexió amb altres matèries Física: Especialment amb mecànica i la dinàmica de forces.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. moviments i potències.

i intenta analitzar com s’ha arribat a la solució del problema tecnològic plantejat.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Estretament lligada amb la unitat anterior. Aquestes aplicacions generalment realitzades en Java. Batxillerat. Competència TIC: L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació estan associats a la simulació i la comprensió dels diferents processos tèrmics mitjançant l’ús d’aplicacions didàctiques disponibles en la xarxa.2. L’alumnat ha d’aprendre a ser molt rigorós en la resolució dels Pàgina 76 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . per conèixer la funció que desenvolupen dins el conjunt. Per tal de contribuir a assolir aquesta competència. utilitzant amb precisió la terminologia adequada. permetran a l’alumne comprendre i dominar els conceptes de funcionament dels motors d’explosió i interpretar els diferents cicles de funcionament de les màquines tèrmiques en general. Competència en recerca: Permet valorar i posar en pràctica la identificació de problemes i proposar-ne possibles solucions. ha de comprendre la incidència de les màquines tèrmiques en els sistemes productius i de transport. l’alumnat adquireix i usa el vocabulari específic referent als processos tèrmics.10. i fent una anàlisi de la validesa dels resultats obtinguts. valorant possibles solucions i alternatives. Competència en gestió i tractament de la informació: El camp treballat en aquesta unitat permet desenvolupar activitats que requereixen cercar. valorar i seleccionar informació procedent de diverses fonts. tant des del punt de vista sòcio-econòmic com energètic-ambiental. 2. No es tracta només de cercar la informació.2. analitzant-ne els elements i sistemes que formen les màquines tèrmiques des de diferents punts de vista. L’alumnat realitza una sèrie d’activitats estructurades relacionades amb el tema d’estudi.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Calcular les magnituds bàsiques i expressar-les de manera adequada 2.2. industrial i social. el qual ha de ser utilitzat en tots els àmbits de treball. Competència personal i interpersonal: Desenvolupament amb autonomia i iniciativa en l’àmbit tecnològic mitjançant la resolució de problemes de forma reflexiva. Aquesta competència li permetrà entendre el procés d’evolució de les màquines tèrmiques i la motivació que sempre ha mantingut l’home en cercar millores en la resolució de les necessitats humanes. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Aplicar els recursos gràfics i tècnics apropiats a la descripció de la composició i funcionament d’una màquina concreta. Al seu torn.2. sinó de treballar la capacitat de síntesi i abstracció dels punts principals. des de la recerca d’informació fins a la síntesi i comunicació de la informació i els resultats obtinguts.10. valorant-ne la importància que tenen en el desenvolupament econòmic.4 Competències específiques Competència tecnològica: L’alumnat ha d’assolir la capacitat d’abordar i resoldre problemes relacionats amb processos tèrmics amb autonomia. l’alumnat pot treballar la cerca i la interpretació de documentació tècnica referida a la unitat. comunicant-la via oral o escrita usant el llenguatge tecnològic. analitzar.

2. Batxillerat.3 UD–3. ús de la notació científica.6 Connexió amb altres matèries Física: Aquesta unitat està estretament lligada a la termodinàmica. Oleohidràulica 2. Llengües: Ser capaços d’argumentar les idees i els resultats obtinguts de manera oral i escrita és fonamental per a la tecnologia.2. Matemàtiques: Per a la realització dels càlculs de les diferents qüestions plantejades en aquesta unitat és imprescindible comptar amb recursos matemàtics com la resolució de problemes. de les noves tecnologies en els processos d’automatització industrial. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 77 . la majoria dels quals empra combustibles fòssils per al seu funcionament.10.1 Objectius Descriure la funció i identificar els elements bàsics d’un circuit oleohidràulic. amb la conseqüent contaminació generada a partir dels gasos obtinguts de les reaccions de combustió. Avaluació de l’abast i els límits que representen l’ús de determinades màquines.2. Valoració de millores en el rendiment per donar una resposta més eficient. processos termodinàmics. Interpretació de gràfics P-V. Ciències de la terra i el medi ambient: Aquesta unitat aborda el funcionament dels motors tèrmics. Competència en el coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre màquines i sistemes tecnològics presents en la nostra societat. Descriure les aplicacions principals dels circuits oleohidràulics. Valorar l’impacte de la tecnologia i. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes problemes.2. rendiments. donat que un petit error en el càlcul o en la hipòtesi pot portar a posteriors errors gruixuts de disseny i de funcionament de les màquines. càlcul d’energies. etc. interpretació de gràfiques. Capacitat de síntesi de la informació recollida.3. Fer i interpretar esquemes de circuits oleohidràulics senzills utilitzant la simbologia normalitzada. És important valorar-ne l’impacte que suposa sobre el medi ambient obtenir màquines més eficients. 2. en especial.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.10. Dissenyar i simular circuits oleohidràulics senzills a partir d’una prescripció o de condicions determinades. utilitzant en tot moment el vocabulari específic de la matèria.2. i utilitzar en el cas de les màquines frigorífiques gasos que no destrueixin la capa d’ozó.10.

Batxillerat. i en especial de les noves tecnologies en els processos d’automatització industrial.2. l’alumnat pot posar en pràctica els coneixements adquirits. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2. Pàgina 78 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . amb autonomia i seguretat. i valoració de possibles millores en el seu funcionament. manipulant amb destresa els components. Avaluació del disseny realitzat. el pot representar i simular. Ha de valorar l’impacte de la tecnologia. L’alumnat aplica les lleis que regeixen el funcionament del circuit abans de passar a la fase d’implementació de l’aplicació hidràulica. Descriure circuits oleohidràulics i electropneumàtics bàsics i identificar els elements que els componen. i entengui quina funció desenvolupen dins el conjunt. Muntar.2. Competència en modelització i simulació: A partir dels programes informàtics de disseny i simulació de circuits hidràulics.2. i en pot identificar les diferents situacions que es produeixen abans d’implementar la solució real.3 Criteris d’avaluació Determinar els paràmetres nominals d’una màquina o instal·lació a partir de les seves característiques de funcionament i ús.10. Calcular les magnituds bàsiques i expressar-les de manera adequada.10.2 Continguts Oleohidràulica El circuit oleohidràulic Elements de potència: bombes Elements de regulació i control Elements de treball: cilindres i motors 2. i comprovant-ne el correcte funcionament del disseny realitzat. Competència en experimentació: Adquisició de capacitats per dissenyar circuits oleohidràulics aplicant les tècniques específiques adquirides. 2. seguint exactament les fases de treball que realitzarien un equip de disseny d’una empresa.10. experimentar i simular circuits oleohidràulics a partir d’esquemes d’aplicacions característiques bàsiques. Aplicar els recursos gràfics i tècnics apropiats a la descripció de la composició i funcionament d’un circuit oleohidràulic.3.3.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. i ser capaç de donar solucions tecnològiques als problemes plantejats que puguin ser resolts amb mecanismes hidràulics.4 Competències específiques Competència tecnològica: És de vital importància que l’alumne analitzi i reconegui els diferents components que formen un circuit hidràulic.3. de manera que adquireix les capacitats per resoldre un problema que plantegi un model real. Ha d’utilitzar amb precisió la simbologia normalitzada.

Competència en el coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre diferents circuits oleohidràulics presents en la nostra societat. 2. i fent una anàlisi de la validesa dels resultats obtinguts.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. comunicant els continguts i els resultats de les simulacions i dels experiments.3. etc. Matemàtiques: Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 79 . Competència en gestió i tractament de la informació: Capacitat de seleccionar. Generació d’informes tècnics amb la descripció resumida del funcionament del circuit. com ara els processadors de textos.10. Molts dels circuits plantejats com activitats en aquesta unitat són casos reals d’aplicacions industrials. programari específic. Batxillerat. La lectura de documentació tècnica/comercial i la redacció d’informes tècnics per part de l’alumnat ajudaran a assolir aquesta competència.2.3. tant des del punt de vista de seguretat com econòmic. cabals. Competència personal i interpersonal: Desenvolupament amb autonomia i iniciativa en l’àmbit tecnològic mitjançant la resolució de problemes de forma reflexiva. avaluar. l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació es poden utilitzar a través d’aplicacions didàctiques interactives disponibles en la xarxa.6 Connexió amb altres matèries Física: Unitat lligada a la hidrodinàmica: càlcul de pressions. etc. forces.2. La comunicació tecnològica adequada juga un paper important entre els alumnes i el professor a l’hora d’argumentar les idees i els resultats obtinguts durant el procés. analitzar i sintetitzar la informació recollida sobre circuits i components hidràulics. Capacitat de presentació de dades i dissenys de circuits en diferents formats informàtics. i que en molts casos un error de disseny pot provocar situacions molt negatives. Adquisició de destreses relatives a aquests entorns multimèdia. valorant possibles solucions i alternatives. Competència digital: Necessitat de trobar. utilitzant els programes adequats.10. fulls de càlcul. i si aquest disseny s’ha realitzat amb rigorositat. seleccionar i sintetitzar la informació recollida d’una manera crítica.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús del vocabulari tecnològic específic dins l’àrea de l’oleohidràulica. Cal que l’alumne prengui consciència de la viabilitat del disseny plantejat. Avaluació de l’abast i els límits que representen l’ús de determinats mecanismes oleohidràulics. velocitats. 2. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Competència TIC: Estretament relacionada amb la competència anterior. Ús de magnituds i unitats físiques.

ús de la notació científica.10. flux i inducció Inducció electromagnètica. Corrent altern 2.3 Criteris d’avaluació Reconèixer els processos d’obtenció de l’energia i la seva aplicació en els processos tecnològics. bobines i condensadors) en el CA. Descriure el fenomen de la inducció electromagnètica. cal cercar olis nets i reciclables per a la seva utilització. interpretació de gràfiques. 2. Ciències de la terra i el medi ambient: L’ús dels diferents fluids en els circuits oleohidràulics pot provocar agressions al medi ambient. Connexió de receptors 2. Resoldre problemes de circuits elèctrics de CA monofàsics i trifàsics. L.10. Per tant.4 UD–4. Definir i relacionar els valors fonamentals dels CA monofàsics i trifàsics.2. Llengües: Ser capaços d’argumentar les idees i els resultats obtinguts de manera oral i escrita és fonamental per a la tecnologia. Descriure el comportament dels elements passius (resistències. Autoinducció Acció d’un camp magnètic sobre un conductor recorregut per un corrent elèctric El corrent altern.2 Continguts El camp magnètic: pols.2. Valors fonamentals Els elements passius lineals en CA: R. Capacitat de síntesi de la informació recollida. C Circuits de corrent altern: RL. utilitzant en tot moment el vocabulari específic de la matèria. 2.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Pàgina 80 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . Batxillerat. Resoldre problemes de circuits magnètics elementals.2.10.10. línies de força.4.1 Objectius Identificar i descriure els camps magnètics i les característiques que els defineixen: intensitat. FEM induïda. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Per a la realització dels càlculs de les diferents qüestions plantejades en aquesta unitat és imprescindible comptar amb recursos matemàtics com la resolució de problemes. així com valorar la necessitat d’aplicar mesures d’eficiència energètica i adoptar actituds de consum responsable. inducció i flux magnètic.4. RC i RLC Corrent altern trifàsic: connexions en estrella i triangle.4.2. etc.

amb autonomia i seguretat. considerant-ne les propietats i les característiques tècniques. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Identificar els elements funcionals. les estructures. processos i sistemes. els mecanismes i els circuits que componen una màquina o sistema d’ús comú. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure elements. Aplicar els recursos gràfics i tècnics apropiats a la descripció de la composició i funcionament d’una màquina. Competència TIC: Aquesta competència és fonamental en per a la realització d’activitats tecnològiques. Per a l’adquisició del coneixement i la competència tecnològica és imprescindible desenvolupar habilitats per efectuar correctament mesures i realitzar proves de funcionament. és fonamental i complementari a l’experimentació. màquines elèctriques. sistèmic i metodològic que impliquin adquirir capacitats per projectar. aplicant correctament la normalització i la simbologia i emprant instruments de dibuix i aplicacions informàtiques. per conèixer els elements que els formen i la funció que desenvolupen dins el conjunt. processos i sistemes tecnològics. actualment. aplicant les tècniques específiques que li són pròpies i manipulant amb destresa els materials i les eines. Usar l’ordinador i altres tipus d’aparells programables per recollir dades.10. un circuit o un sistema. pneumàtics i de transformació d’energia bàsics a partir d’esquemes. Els coneixements científics de base fonamenten en aquesta unitat el desenvolupament posterior del corrent altern i la seva utilització en la distribució d’energia elèctrica i en l’ús de màquines elèctriques de forma que permet actuar amb autonomia.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. experimentar i simular circuits elèctrics. Batxillerat.2. Aquesta competència també suposa adquirir capacitats per resoldre problemes tecnològics que es puguin estudiar amb un model informàtic i relacionar les simulacions amb situacions reals. l’adquisició de coneixements a través de simulacions amb programes informàtics. mesurar magnituds i Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 81 . planificar i construir circuits. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure objectes. Aquests permeten que l’alumnat descobreixi les lleis que regeixen processos tecnològics i que recreï el funcionament d’una màquina. Competència en modelització i simulació: En tecnologia. Muntar. Calcular les magnituds bàsiques i expressar-les de manera adequada. Competència en experimentació: En tecnologia és fonamental la realització d’activitats de caràcter instrumental. circuit o sistema tecnològic concret.4 Competències específiques Competència tecnològica: La competència tecnològica requereix un coneixement dels problemes tecnològics i dels sistemes tècnics des de diferents punts de vista. 2. sistemes i processos tecnològics.4. Seleccionar materials per a una aplicació pràctica determinada. confiança i seguretat en la intervenció en circuits elèctrics.

síntesi i comunicació de la informació.10. a la simulació de circuits i processos tecnològics.4. Diferenciació i explicació de força electromagnètica i electrodinàmica i de força sobre un corrent en un camp magnètic. inducció i intensitat magnètica. a l’adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats i és clau per a les activitats de recerca. Pàgina 82 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.2. Explicació del concepte d’autoinducció. anàlisi.4.10. Definició de permeabilitat relativa. Caracterització d’imants. Enumeració de les propietats magnètiques dels materials. flux magnètic. Competència digital: Implica adquirir capacitació tecnològica. Definició de camps i forces magnètiques creats per corrents elèctrics. Descripció d’inducció electromagnètica. la lectura. 2.2. Electrotècnia: Descripció dels fenòmens magnètics. Batxillerat. la valoració i la selecció d’informació per convertir-la en coneixement útil forma part d’aquesta competència.6 Connexió amb altres matèries Llengües: La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crítica de textos científics. és a dir. Enumeració de les lleis fonamentals de magnetisme i electromagnetisme. 2. també.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: L’adquisició i l’ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. la interpretació de textos i la redacció del propis informes i documents tècnics contribueix a l’assoliment d’aquesta competència. conèixer què és i com funciona la tecnologia i utilitzar adequadament el maquinari. Així mateix. Competència en la gestió i el tractament de la informació: L’anàlisi. en la llengua pròpia o en llengües estrangeres. Competència en recerca: El plantejament de preguntes que creïn inquietud i desvetllin la curiositat faciliten el procés de recerca. Relació entre camp magnètic. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes realitzar el control i l’automatització de processos i sistemes tècnics. el programari i les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. per a ser utilitzat en els processos de recerca. L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació està associat. selecció.

10. FCEM. rendiments. Unitats de mesura d’angles. Flux del camp magnètic. Els vectors lliures com a translacions en el pla. tensions d’ús. amb ordinador.1 Objectius Identificar i classificar els diferents tipus de màquines elèctriques. Diferents representacions. La notació científica per treballar. factors de potència. Definició de reactància i d’impedància. Calcular els paràmetres bàsics de les màquines elèctriques: potències. investigant els factors que influeixen en el valor de la FEM induïda. Interpretació dels efectes de la resistència. L’estudi. Descriure les parts i el funcionament de les màquines elèctriques d’ús industrial més freqüents. Comparació de circuits resistiu.2. cosinus i tangent. FEM. Reconeixement de sistemes trifàsics: generació. Predicció de la variació de la impedància amb la freqüència. factor de potència i correcció del desfase. l’autoinducció i la capacitat. Problemes geomètrics que es poden resoldre per triangulació. inductiu i capacitatiu. acoblament.2. Raons trigonomètriques d’un angle qualsevol. amb calculadora i/o ordinador. parells. intensitats. Descriure l’evolució i la importància de les màquines elèctriques. Representació gràfica de circuits de CA i resolució de problemes. Màquines elèctriques 2. Aspectes globals d’una funció. Descriure i interpretar diagrames de parell-potència i documentació tècnica en general referida a màquines elèctriques. Els vectors com a forma de representar una magnitud i una direcció. 2. Llei d’inducció de Faraday i llei de Lenz. Definició de potències. Batxillerat. RC i RLC. Les funcions sinus. L’angle com a gir. Utilització de les funcions per a la interpretació de fenòmens científics. etc.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.5.10. tipus i potències. Resolució gràfica i analítica de triangles: els teoremes del sinus i del cosinus. Caracterització de circuits sèrie i paral·lel RL. Descripció de circuits de corrent altern monofàsics i enumeració de lleis.5 UD–5. en contextos científics. Aplicació a l’estudi de fenòmens periòdics. Física: Identificació experimental dels efectes de la inducció electromagnètica en un circuit elèctric. de les funcions trigonomètriques sota canvis d’escala: període i amplitud. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Caracterització de les magnituds del corrent altern. Funcions a partir de taules i gràfics. Representació gràfica de magnituds i senyals de CA. Matemàtiques: Els nombres complexos com a solucions d’equacions quadràtiques que no tenen arrels reals. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 83 .

els mecanismes i els circuits que componen una màquina o sistema d’ús comú. Reconèixer els processos d’obtenció de l’energia i la seva aplicació en els processos tecnològics. les estructures. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure elements. circuit o sistema tecnològic concret. així com valorar la necessitat d’aplicar mesures d’eficiència energètica i adoptar actituds de consum responsable. amb autonomia i seguretat. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure objectes.10.2.4 Competències específiques Competència tecnològica: La competència tecnològica requereix un coneixement dels problemes tecnològics i dels sistemes tècnics des de diferents punts de vista. Calcular les magnituds bàsiques i expressar-les de manera adequada. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2.5. 2. experimentar i simular circuits elèctrics. Aplicar els recursos gràfics i tècnics apropiats a la descripció de la composició i funcionament d’una màquina.5.2. Explicar la funció que correspon a cadascun. Identificar els elements funcionals. Identificar les parts de motors tèrmics i elèctrics i descriure’n el principi de funcionament i les aplicacions. i suggerir possibles alternatives de millora. per conèixer els elements que els formen i la Pàgina 84 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . Determinar els paràmetres nominals d’una màquina o instal·lació a partir de les seves característiques de funcionament i ús.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials. processos i sistemes. aplicant correctament la normalització i la simbologia i emprant instruments de dibuix i aplicacions informàtiques.5.10. control i potència. processos i sistemes tecnològics.2. Experimentar el funcionament de circuits característics de control per mitjà de programes de simulació o simuladors. pneumàtics i de transformació d’energia bàsics a partir d’esquemes.2 Continguts Què són les màquines elèctriques? Generadors elèctrics Motors elèctrics Transformadors 2.10. Analitzar la composició d’una màquina o sistema automàtic d’ús comú i identificar-ne els elements de comandament. Batxillerat.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. econòmiques i mediambientals de l’activitat industrial i dels avenços tecnològics. Muntar.

a l’adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats i és clau per a les activitats de recerca. mesurar magnituds i realitzar el control i l’automatització de processos i sistemes tècnics. selecció.10. confiança i seguretat en la intervenció en circuits elèctrics.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat L’adquisició i l’ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic.2. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes funció que desenvolupen dins el conjunt. Competència en recerca: La realització d’activitats estructurades i orientades a la investigació per donar solució a un determinat problema tecnològic. l’adquisició de coneixements a través de simulacions amb programes informàtics. aplicant les tècniques específiques que li són pròpies i manipulant amb destresa els materials i les eines.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Així mateix. El plantejament de preguntes que creïn inquietud i desvetllin la curiositat faciliten el procés de recerca. Competència TIC: Aquesta competència és fonamental en per a la realització d’activitats tecnològiques. la interpretació de textos i la redacció del propis informes i documents tècnics contribueix a l’assoliment d’aquesta competència. sistèmic i metodològic que impliquin adquirir capacitats per projectar. actuar amb autonomia. Competència en la gestió i el tractament de la informació: L’anàlisi. Aquests permeten que l’alumnat descobreixi les lleis que regeixen processos tecnològics i que recreï el funcionament d’una màquina. per a ser utilitzat en els processos de recerca. també. Competència en experimentació: En tecnologia és fonamental la realització d’activitats de caràcter instrumental.5. actualment. L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació està associat. planificar i construir circuits. síntesi i comunicació de la informació. és fonamental i complementari a l’experimentació. Competència en modelització i simulació: En tecnologia. a la simulació de circuits i processos tecnològics. Batxillerat. Els coneixements adquirits en aquesta unitat permet aprofundir en l’ús de màquines elèctriques de forma que permet. 2. la lectura. sistemes i processos tecnològics que s’integrin en un projecte. Competència digital: Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 85 . Aquesta competència també suposa adquirir capacitats per resoldre problemes tecnològics que es puguin estudiar amb un model informàtic i relacionar les simulacions amb situacions reals. un circuit o un sistema. la valoració i la selecció d’informació per convertir-la en coneixement útil forma part d’aquesta competència. anàlisi. Usar l’ordinador i altres tipus d’aparells programables per recollir dades. Per a l’adquisició del coneixement i la competència tecnològica és imprescindible desenvolupar habilitats per efectuar correctament mesures i realitzar proves de funcionament. màquines elèctriques.

identificació de la constitució i interpretació del funcionament. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Implica adquirir capacitació tecnològica. Enumeració de tipus. Identificació dels efectes i aplicacions del corrent induït: fabricació de corrent altern. Resolució de problemes. Reconeixement de les diverses connexions. Batxillerat. Ús d’alternadors i dinamos. Descripció de màquines de corrent continu i de corrent altern. transformadors i motors: les seves parts. enginyers i investigadors. Comprensió de les limitacions als processos possibles derivades de la conservació i la degradació de l’energia. Identificació i quantificació de les pèrdues i del rendiment. Determinació experimental de la potència de màquines en funcionament i de persones realitzant activitats físiques. Càlcul de la força electromotriu induïda alterna. Competència en el coneixement i interacció amb el món: El coneixement de les aportacions de la tecnologia com un procés evolutiu amb la confluència de molts tècnics. Rendiment: avaluació de l’eficiència energètica de sistemes senzills.2. 2.6 Connexió amb altres matèries Llengües: La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crítica de textos científics. conèixer què és i com funciona la tecnologia i utilitzar adequadament el maquinari. abordar problemes tecnològics de forma reflexiva i plantejar alternatives. Enumeració de tipus.5. identificació de la constitució i interpretació del funcionament. Resolució de problemes. Observació i descripció de generadors.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Mesura i determinació de la calor que intervé en un procés en el que canvia la temperatura o l’estat físic d’un sistema. en la llengua pròpia o en llengües estrangeres Electrotècnia: Descripció de transformadors. és a dir. Física: Diferenciació de transformació i transferència d’energia. el programari i les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. Reconeixement de les diverses connexions. El resultat d’això es concreta amb màquines que han canviat al món. Caracterització del Pàgina 86 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . Reconeixement dels corrents de Foucault i aplicació als frens magnètics i a les cuines d’inducció.la seva funció i la importància en la societat actual.10. Competència personal i interpersonal: El desenvolupament de la iniciativa personal. Anàlisi de processos de conservació i degradació de l’energia. Realització d’experiments reals i/o simulats en els que es mostrin de manera qualitativa i quantitativa processos de transferència i de transformació de l’energia. Identificació i quantificació de les pèrdues i del rendiment.

Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes motor d’inducció. Relació de voltatges en un transformador. Les funcions sinus.2. Els vectors com a forma de representar una magnitud i una direcció. cosinus i tangent.6.10. Aplicació a l’estudi de fenòmens periòdics.2 Continguts Quadres de comandament i protecció Dispositius de maniobra de màquines Circuits de comandament de motors Electropneumàtica Circuits electrònics industrials 2. amb ordinador.2. determinació experimental de la relació de transformació. L’angle com a gir.6. Descriure i identificar els components de circuits electrònics elementals. Resolució gràfica i analítica de triangles: els teoremes del sinus i del cosinus. amb calculadora i/o ordinador.1 Objectius Identificar i descriure els elements principals dels circuits elèctrics industrials: elements de protecció i dispositius de comandament i control. 2. Aspectes globals d’una funció. Electropneumàtica 2.2.3 Criteris d’avaluació Aportar idees i opinions pròpies argumentades sobre objectes i productes fabricats mitjançant processos tecnològics. Descriure i identificar els elements bàsics d’un circuit electropneumàtic i les aplicacions que té. Funcions a partir de taules i gràfics. Matemàtiques: La notació científica per treballar. Els vectors lliures com a translacions en el pla. Unitats de mesura d’angles. Utilització de les funcions per a la interpretació de fenòmens científics.2. Problemes geomètrics que es poden resoldre per triangulació.10. Raons trigonomètriques d’un angle qualsevol. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 87 . Identificar i descriure els dispositius de comandament i control de màquines i motors elèctrics: relés contactors i elements transductors. 2.10.6 UD–6. Batxillerat. en contextos científics.10. valorant críticament i acceptant. Fer i interpretar plànols i esquemes normalitzats referits a circuits de comandament i control de motors elèctrics i electropneumàtics. L’estudi.6.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. de les funcions trigonomètriques sota canvis d’escala: període i amplitud. idees alienes fonamentades. si s’escau.

Analitzar la composició d’una màquina o sistema automàtic d’ús comú i identificar-ne els elements de comandament.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. amb autonomia i seguretat. processos i sistemes. Experimentar el funcionament de circuits característics de control per mitjà de programes de simulació o simuladors. Aquests permeten que l’alumnat descobreixi les lleis que regeixen processos tecnològics i que recreï el funcionament Pàgina 88 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . amb autonomia i seguretat. planificar i construir circuits. els sistemes i els processos tecnològics d’automatització cablada. pneumàtics i de transformació d’energia bàsics a partir d’esquemes.10. actualment. Aplicar els recursos gràfics i tècnics apropiats a la descripció de la composició i funcionament d’una màquina. aplicant correctament la normalització i la simbologia i emprant instruments de dibuix i aplicacions informàtiques. Explicar la funció que correspon a cadascun. experimentar i simular circuits electropneumàtics a partir d’esquemes d’aplicacions característiques bàsiques. Calcular les magnituds bàsiques i expressar-les de manera adequada. Per a l’adquisició del coneixement i la competència tecnològica és imprescindible desenvolupar habilitats per efectuar correctament mesures i realitzar proves de funcionament. experimentar i simular circuits elèctrics. les estructures. El coneixement dels circuits elèctrics industrials bàsics i el seus components permeten la seva aplicació a les màquines elèctriques. Competència en modelització i simulació: En tecnologia. l’adquisició de coneixements a través de simulacions amb programes informàtics. control i potència. per conèixer els elements que els formen i la funció que desenvolupen dins el conjunt. Determinar els paràmetres nominals d’una màquina o instal·lació a partir de les seves característiques de funcionament i ús. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure objectes. 2. Competència en experimentació: En tecnologia és fonamental la realització d’activitats de caràcter instrumental. Muntar. Muntar. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Identificar els elements funcionals. és fonamental i complementari a l’experimentació.6. aplicant les tècniques específiques que li són pròpies i manipulant amb destresa els materials i les eines. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure elements.4 Competències específiques Competència tecnològica: La competència tecnològica requereix un coneixement dels problemes tecnològics i dels sistemes tècnics des de diferents punts de vista. sistèmic i metodològic que impliquin adquirir capacitats per projectar. circuit o sistema tecnològic concret.2. en els que s’integren els elements de tecnologia electropenumàtica. els mecanismes i els circuits que componen una màquina o sistema d’ús comú. processos i sistemes tecnològics. Batxillerat.

síntesi i comunicació de la informació.2. també. Competència personal i interpersonal: El desenvolupament de la iniciativa personal. un circuit o un sistema. Usar l’ordinador i altres tipus d’aparells programables per recollir dades. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes d’una màquina. conèixer què és i com funciona la tecnologia i utilitzar adequadament el maquinari. Competència en el coneixement i interacció amb el món: El coneixement de les aportacions de la tecnologia com un procés evolutiu amb la confluència de molts avenços tècnics el resultat dels qual es concreta amb màquines que han canviat al món. per a ser utilitzat en els processos de recerca. la lectura. L’ús d’un conjunt de símbols que permetin la interpretació i l’elaboració dels esquemes elèctrics d’aplicació. Competència digital: Implica adquirir capacitació tecnològica. abordar problemes tecnològics de forma reflexiva i plantejar alternatives. la interpretació de textos i la redacció del propis informes i documents tècnics contribueix a l’assoliment d’aquesta competència.6. Aquesta competència també suposa adquirir capacitats per resoldre problemes tecnològics que es puguin estudiar amb un model informàtic i relacionar les simulacions amb situacions reals. anàlisi. L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació està associat. selecció.10.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. a la simulació de circuits i processos tecnològics. El plantejament de preguntes que creïn inquietud i desvetllin la curiositat faciliten el procés de recerca. a l’adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats i és clau per a les activitats de recerca.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: L’adquisició i l’ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. 2. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 89 . Competència TIC: Aquesta competència és fonamental en per a la realització d’activitats tecnològiques. Batxillerat. el programari i les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. mesurar magnituds i realitzar el control i l’automatització de processos i sistemes tècnics. és a dir. Competència en recerca: La realització d’activitats estructurades i orientades a la investigació per donar solució a un determinat problema tecnològic. la valoració i la selecció d’informació per convertir-la en coneixement útil forma part d’aquesta competència. Competència en la gestió i el tractament de la informació: L’anàlisi. Així mateix.

Fer les operacions aritmètiques elementals en el sistema binari. en contextos científics. Aplicar les lleis bàsiques de l’àlgebra de Boole per obtenir les funcions dels circuits digitals i realitzar-ne la seva simplificació. transistors. Descripció de sistemes electrònics analògics. i saber-ne realitzar la conversió entre ells. Identificar portes lògiques bàsiques i relacionar-les amb les funcions que efectuen.10. tiristors.7. Aspectes globals d’una funció.1 Objectius Emprar el sistema binari per a la representació d’informació. comercials i industrials.2. Electrònica digital 2.2.10. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2.6. Interpretació de la reglamentació. representació gràfica i resolució de problemes.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Sintetitzar circuits lògics digitals a partir de la taula de la veritat o de l’expressió booleana. Electrotècnia: Descripció d’instal·lacions elèctriques domèstiques.10. Anàlisis de circuits bàsics. Identificació dels valors característics i reconeixement experimental. Caracterització de semiconductors: díodes. Descriure i aplicar els circuits digitals seqüencials bàsics.7. amb els diferents codis de numeració. amb calculadora i/o ordinador. Descriure i aplicar els circuits digitals combinacionals bàsics. Reconeixement i ús de les normes de seguretat i de protecció en instal·lacions elèctriques.2. Funcions a partir de taules i gràfics. Emprar la simbologia adient per representar esquemes lògics. Utilització de les funcions per a la interpretació de fenòmens científics. Matemàtiques: La notació científica per treballar.10.6 Connexió amb altres matèries Llengües: La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crítica de textos científics.7 UD–7. 2. Batxillerat.2. 2. en la llengua pròpia o en llengües estrangeres.2 Continguts Sistemes analògics i digitals Sistemes de numeració Pàgina 90 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio .

Aquesta competència també suposa adquirir capacitats per resoldre problemes tecnològics que es puguin estudiar amb un model informàtic i relacionar les simulacions amb situacions reals. Calcular les magnituds bàsiques i expressar-les de manera adequada.7. és fonamental i complementari a l’experimentació. per conèixer els elements que els formen i la funció que desenvolupen dins el conjunt. les estructures. Per a l’adquisició del coneixement i la competència tecnològica és imprescindible desenvolupar habilitats per efectuar correctament mesures i realitzar proves de funcionament. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure objectes. un circuit o un sistema.2. Aquests permeten que l’alumnat descobreixi les lleis que regeixen processos tecnològics i que recreï el funcionament d’una màquina. l’adquisició de coneixements a través de simulacions amb programes informàtics.10.2. aplicant correctament la normalització i la simbologia i emprant instruments de dibuix i aplicacions informàtiques. els mecanismes i els circuits que componen una màquina o sistema d’ús comú. circuit o sistema tecnològic concret. amb autonomia i seguretat. Aplicar els recursos gràfics i tècnics apropiats a la descripció de la composició i funcionament d’una màquina.3 Criteris d’avaluació Identificar els elements funcionals. processos i sistemes. Batxillerat. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Principis de l’àlgebra de Boole Circuits digitals combinacionals Circuits digitals seqüencials 2. 2. comprovar i programar circuits digitals lògics i de control de sistemes automàtics senzills. planificar i construir circuits.10. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 91 . Experimentar el funcionament de circuits característics de control per mitjà de programes de simulació o simuladors. Competència en experimentació: En tecnologia és fonamental la realització d’activitats de caràcter instrumental.7. sistèmic i metodològic que impliquin adquirir capacitats per projectar. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure elements.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.4 Competències específiques Competència tecnològica: La competència tecnològica requereix un coneixement dels problemes tecnològics i dels sistemes tècnics des de diferents punts de vista. processos i sistemes tecnològics. Competència en modelització i simulació: En tecnologia. Els coneixements adquirits en aquesta unitat permet aprofundir en els sistemes digitals per a que s’integrin en un projecte o per a la comprensió de sistemes electrònics més complexos. Muntar. aplicant les tècniques específiques que li són pròpies i manipulant amb destresa els materials i les eines. actualment.

conèixer què és i com funciona la tecnologia i utilitzar adequadament el maquinari. anàlisi. enginyers i investigadors. Competència digital: Implica adquirir capacitació tecnològica. a la simulació de circuits i processos tecnològics. la interpretació de textos i la redacció del propis informes i documents tècnics contribueix a l’assoliment d’aquesta competència. també. és a dir. El plantejament de preguntes que creïn inquietud i desvetllin la curiositat faciliten el procés de recerca.7. Batxillerat. Competència en el coneixement i interacció amb el món: El coneixement de les aportacions de la tecnologia com un procés evolutiu amb la confluència de molts tècnics. síntesi i comunicació de la informació.2. 2.10. Usar l’ordinador i altres tipus d’aparells programables per recollir dades. Així mateix. Competència en la gestió i el tractament de la informació: L’anàlisi. mesurar magnituds i realitzar el control i l’automatització de processos i sistemes tècnics. la valoració i la selecció d’informació per convertir-la en coneixement útil forma part d’aquesta competència i en aquesta unitat és d’especial rellevància per a la tecnologia la representació digital de la informació. a l’adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats i és clau per a les activitats de recerca. selecció. El resultat dels qual es concreta amb els sistemes i circuits digitals que han canviat al món.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: L’adquisició i l’ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic. 2.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.6 Connexió amb altres matèries Llengües: Pàgina 92 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . per a ser utilitzat en els processos de recerca. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Competència TIC: Aquesta competència és fonamental per a la realització d’activitats tecnològiques. abordar problemes tecnològics de forma reflexiva i plantejar alternatives. Competència en recerca: La realització d’activitats estructurades i orientades a la investigació per donar solució a un determinat problema tecnològic. la lectura. Competència personal i interpersonal: El desenvolupament de la iniciativa personal.7. el programari i les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics.2.10. L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació està associat.

2.10. emmagatzematge i intercanvi de dades. Ciències per al món contemporani: Classificació funcional de les tecnologies de la informació i la comunicació. tractament de la imatge i realitat virtual.2. Dissenyar i simular aplicacions senzilles per a autòmats programables emprant els diagrames de GRAFCET i realitzar la programació amb algun dels llenguatges propis d’aquests controladors.8. Anàlisi de l’evolució del tractament de la informació en suports analògics i digitals: processament. comparadors i actuadors L’autòmat programable o PLC Programació d’autòmats Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 93 . Diferenciar els sistemes de control i la tècnica emprada en la seva fabricació.10.10.1 Objectius Valorar les aportacions de la tecnologia de control a l’entorn industrial i a l’entorn domèstic. en la llengua pròpia o en llengües estrangeres.2 Continguts Introducció a la tecnologia de control Sistemes de control de llaç obert i llaç tancat Components dels sistemes de control Controladors Transductors Generadors de consigna.2.8. tot avaluant el seu impacte social i laboral. Identificar els diferents tipus de control. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crítica de textos científics.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Batxillerat. Representació gràfica i simulació de circuits. tot avaluant les característiques de cada un d’ells i l’adequació a una aplicació concreta. Explicació de l’àlgebra de Boole. Electrotècnia: Descripció de sistemes electrònics digitals. Sistemes automàtics i de control 2. Anàlisis i disseny de circuits combinacionals i seqüencials.2. 2.8 UD–8. Identificar els elements que intervenen en un sistema de control i descriure’n la seva funció individual. Descriure la funció i aplicació dels autòmats programables industrials.

comprovar i programar circuits digitals lògics i de control de sistemes automàtics senzills.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials. Per a l’adquisició del coneixement i la competència tecnològica és imprescindible desenvolupar habilitats per efectuar correctament mesures i realitzar proves de funcionament. Competència en experimentació: En tecnologia és fonamental la realització d’activitats de caràcter instrumental. control i potència. Batxillerat. 2. Aquesta competència també suposa adquirir capacitats per resoldre problemes tecnològics que es puguin estudiar amb un model informàtic i relacionar les simulacions amb situacions reals.2.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Experimentar el funcionament de circuits característics de control per mitjà de programes de simulació o simuladors. Aplicar els recursos gràfics i tècnics apropiats a la descripció de la composició i funcionament d’una màquina. Aquests permeten que l’alumnat descobreixi les lleis que regeixen processos tecnològics i que recreï el funcionament d’una màquina. circuit o sistema tecnològic concret.4 Competències específiques Competència tecnològica: La competència tecnològica requereix un coneixement dels problemes tecnològics i dels sistemes tècnics des de diferents punts de vista. actualment. Competència en modelització i simulació: En tecnologia. idees alienes fonamentades. sistèmic i metodològic que impliquin adquirir capacitats per projectar. econòmiques i mediambientals de l’activitat industrial i dels avenços tecnològics. Calcular les magnituds bàsiques i expressar-les de manera adequada. valorant críticament i acceptant.2. Explicar la funció que correspon a cadascun.10.8. i suggerir possibles alternatives de millora.8. si s’escau. Els coneixements adquirits en aquesta unitat permeten aprofundir en els sistemes de control per a que s’integrin en un projecte o per a la comprensió de sistemes robotitzats més complexos. processos i sistemes tecnològics. un circuit o un sistema. Aportar idees i opinions pròpies argumentades sobre objectes i productes fabricats mitjançant processos tecnològics.10. planificar i construir circuits. amb autonomia i seguretat. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure elements. és fonamental i complementari a l’experimentació. per conèixer els elements que els formen i la funció que desenvolupen dins el conjunt. l’adquisició de coneixements a través de simulacions amb programes informàtics. aplicant les tècniques específiques que li són pròpies i manipulant amb destresa els materials i les eines. Analitzar la composició d’una màquina o sistema automàtic d’ús comú i identificar-ne els elements de comandament. Competència TIC: Pàgina 94 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . Muntar. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 2.

a l’adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en diferents formats i és clau per a les activitats de recerca. la lectura.2. Batxillerat. L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació està associat. Competència personal i interpersonal: El desenvolupament de la iniciativa personal. enginyers i investigadors. el programari i les xarxes de comunicació per aconseguir objectius específics. Usar l’ordinador i altres tipus d’aparells programables per recollir dades. 2. és a dir. Competència en el coneixement i interacció amb el món: El coneixement de les aportacions de la tecnologia com un procés evolutiu amb la confluència de molts tècnics. Competència digital: Implica adquirir capacitació tecnològica. síntesi i comunicació de la informació. també. per ser utilitzat en els processos de recerca. L’ús d’un conjunt de símbols que permetin la interpretació i l’elaboració dels esquemes d’aplicació. Competència en la gestió i el tractament de la informació: L’anàlisi. a la simulació de circuits i processos tecnològics. mesurar magnituds i realitzar el control i l’automatització de processos i sistemes tècnics. El resultat dels qual es concreta amb els sistemes i circuits digitals que han canviat al món.8. Així mateix. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 95 . anàlisi. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Aquesta competència és fonamental en per a la realització d’activitats tecnològiques.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. la valoració i la selecció d’informació per convertir-la en coneixement útil forma part d’aquesta competència. 2.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: L’adquisició i l’ús contextualitzat del vocabulari tecnològic específic.8. la interpretació de textos i la redacció del propis informes i documents tècnics contribueix a l’assoliment d’aquesta competència. El plantejament de preguntes que creïn inquietud i desvetllin la curiositat faciliten el procés de recerca. Competència en recerca: La realització d’activitats estructurades i orientades a la investigació per donar solució a un determinat problema tecnològic. en la llengua pròpia o en llengües estrangeres. selecció.10. conèixer què és i com funciona la tecnologia i utilitzar adequadament el maquinari.6 Connexió amb altres matèries Llengües: La comunicació i l’argumentació de dades i idees oralment i per escrit i la lectura crítica de textos científics. abordar problemes tecnològics de forma reflexiva i plantejar alternatives.10.2.

Funcions a partir de taules i gràfics. Relació entre les propietats físiques i químiques dels materials i les necessitats que satisfan.1 Objectius Descriure el concepte de mesura i les aplicacions que té. Utilització de les funcions per a la interpretació de fenòmens científics. Resoldre problemes de toleràncies i fer operacions amb toleràncies. i els canvis socials. Errors Instruments de mesura Instruments de mesurar longituds Pàgina 96 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Electrotècnia: Descripció d’instal·lacions elèctriques domèstiques. en contextos científics.10. Classificació dels tipus de materials: ceràmiques. comercials i industrials. objectes i serveis. precisió i apreciació. Batxillerat. Ciències del món contemporani: Anàlisi i debat sobre la influència de les revolucions tecnològiques. que comporten innovacions en materials. Aspectes globals d’una funció.10. Metrologia i normalització 2. com per exemple.2. Identificació de materials presents en els objectes de la vida quotidiana usos i riscos.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. 2. amb calculadora i/o ordinador. 2.9 UD–9.2. Valorar la necessitat de normalitzar tots els productes. Interpretació de la reglamentació.10. Física: Descripció del funcionament dels sensors basats en la transformació de la magnitud que es vol mesurar en un senyal elèctric. Descriure el concepte d’apreciació i demostrar l’apreciació d’un instrument de mesura dimensional.2. Reconeixement i ús de les normes de seguretat i de protecció en instal·lacions elèctriques. metalls i polímers.9.9. els sensors de temperatura basats en un termistor o els sensors de llum basats en fotoresistències o en fotodíodes. Identificar i utilitzar correctament els instruments principals de mesura i descriure’n les aplicacions.2 Continguts Mesures i unitats Exactitud. Matemàtiques: La notació científica per treballar.

3 Criteris d’avaluació Seleccionar materials per a una aplicació pràctica determinada. Ha de tenir un esperit crític vers els resultats obtinguts. Competència en experimentació: Adquisició de capacitats per realitzar mesures utilitzant de manera adequada els diferents aparells de mesura. processos i sistemes.10.4 Competències específiques Competència tecnològica: Capacitat d’abordar problemes de mesura amb una sòlida base tecnològica.9. L’alumnat ha de ser conscient de l’existència d’errors en mesures repetides d’una mateixa peça.9. Adquisició de destreses relatives a aquests entorns multimèdia.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Batxillerat. aplicant correctament la normalització i la simbologia i emprant instruments de dibuix i aplicacions informàtiques. considerant-ne les propietats i les característiques tècniques. Capacitat de presentació de dades i càlculs usant diferents formats informàtics.2. Utilitzar adequadament la representació gràfica per descriure objectes.10. Desenvolupament d’habilitats per efectuar correctament les mesures.2. i ha de poder determinar-ne l’error en els càlculs.10. així com la precisió i l’apreciació dels aparells de mesura. processos i sistemes tecnològics. Competència TIC: L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació es poden utilitzar a través d’aplicacions didàctiques interactives disponibles en la xarxa. Valorar la necessitat de fabricar peces dins d’una qualitat determinada per poder intercanviar peces.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 97 .9. 2. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure elements. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Instruments de comparació i verificació Instruments de mesura angulars Normalització Toleràncies i ajustatges Sistema ISO de toleràncies dimensionals Sistema ISO d’ajustatges Operacions amb toleràncies 2. Determinar si una determinada peça pot ser acceptada com a peça vàlida.2. 2. i determinar si les mesures realitzades són correctes.

6 Connexió amb altres matèries Llengües: Ser capaços d’argumentar les idees i els resultats obtinguts de manera oral i escrita és fonamental per a la tecnologia. fent una anàlisi de la validesa dels resultats obtinguts.10.10 UD–10. amb la finalitat de valorar-ne finalment si la peça està dins unes determinades toleràncies acceptades com a vàlides. Competència en el coneixement i interacció amb el món: Mesurar és una acció present des de l’origen del desenvolupament humà: mesurar temps. Pàgina 98 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . especialment en l’argumentació dels resultats obtinguts.2. longituds. Aquest vocabulari ha de ser utilitzat en tots els processos de comunicació entre els alumnes i el professor. etc. ús de la notació científica. Identificar les màquines i els aparells necessaris en un procés de conformació determinat. L’alumne ha d’aprendre a ser molt rigorós en els càlculs dels ajustatges i les toleràncies. interpretació de taules de toleràncies.10. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Adquisició i ús del vocabulari tecnològic específic en el camp de la metrologia. trepadores. i els procediments necessaris per poder realitzar mesures de peces adients dins d’un procés industrial. Matemàtiques: Per a la realització dels càlculs de les diferents qüestions plantejades en aquesta unitat és imprescindible comptar amb recursos matemàtics com el càlcul dels errors. etc. 2.1 Objectius Descriure i classificar els diferents processos de conformació de metalls. 2. toleràncies i ajustatges. Descriure els paràmetres i les màquines més importants en el procés de conformació per arrencament de ferritja: serres. Física: Ús de magnituds i unitats físiques associades a les diferents mesures. temperatures.9. Indicar el procés de conformació necessari per fabricar una peça determinada. etc. L’alumne adquireix els coneixements necessaris sobre els aparells i la seva manipulació.2. Soldadura 2. que en alguns casos poden ser crítics. Batxillerat. donat que acceptar com a vàlides peces incorrectes pot comportar errades en els mecanismes. utilitzant en tot moment el vocabulari específic de la matèria.10. freses.2. Diàriament estem realitzant mesures contínues. Competència personal i interpersonal: Desenvolupament amb autonomia i iniciativa en l’àmbit tecnològic mitjançant el càlcul i la resolució de problemes de mesures.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. torns.10. Descriure els avantatges i les aplicacions de la mecanització amb CNC.

així com les normes d’ús i seguretat per manipular-los. per assolir la capacitat d’abordar els diferents processos de conformació de metalls i de soldadura. objectes.2.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Competència en experimentació: Adquisició de capacitats per planificar i construir objectes.10. instruments i màquines-eina. Batxillerat.10.2.3 Criteris d’avaluació Descriure els principals tractaments superficials dels materials industrials d’ús comú.4 Competències específiques Competència tecnològica: Adquirir sòlids coneixements tecnològics sobre eines. Descriure i classificar els procediments de soldadura més importants.10. Amb l’assoliment d’aquesta competència l’alumne podrà valorar quin és el procés més adequat per dur a terme la fabricació d’una peça determinada. utilitzant amb precisió la terminologia adequada de l’àrea.10. Desenvolupar Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 99 . Manipulació amb destresa dels materials. Seleccionar materials per a una aplicació pràctica determinada. 2. Soldadura tova i per fusió amb gas Soldadures elèctriques per arc i per pressió 2. les propietats que tenen i les aplicacions més importants. 2. Experimentar el funcionament de circuits característics de control per mitjà de programes de simulació o simuladors.10.2.2 Continguts Els sistemes de fabricació i la indústria metal·lúrgica Conformació amb motlle Conformació per deformació plàstica Conformació amb arrencament de ferritja Conformació amb arrencament de partícules El CNC (Computer numerical controller) La soldadura. aplicant les tècniques pròpies de l’àrea. control i potència. considerant-ne les propietats i les característiques tècniques.10. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Fer i/o executar un programa de mecanització senzill d’una peça amb el torn de CNC. eines i màquines necessaris. La possibilitat de poder realitzar aquests processos mitjançant sistemes automatitzats permetrà a l’alumne valorar l’impacte que té el desenvolupament tecnològic en els processos de fabricació i en la qualitat dels productes finals. Analitzar la composició d’una màquina o sistema automàtic d’ús comú i identificar-ne els elements de comandament. Explicar la funció que correspon a cadascun.

Importància de prendre mesures de seguretat adequades en els processos de mecanització i de soldadura. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes habilitats per efectuar correctament les operacions i realitzar les proves de funcionament i de qualitat adequades. l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació es poden utilitzar mitjançant la simulació del codi programat.10. Adquisició de destreses relatives a aquests entorns.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús del vocabulari tecnològic específic en el camp de la indústria metal·lúrgica i la soldadura. L’alumne recrearà el funcionament de la màquina.10. duresa. L’alumnat pren consciència de la importància d’escollir el mètode més adient per dur a terme un determinat procés de fabricació.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. i li permetrà adquirir capacitats per resoldre problemes tecnològics que plantegin un model real. Competència en el coneixement i interacció amb el món: Adquisició de coneixements sobre diferents processos de conformació i d’unió de materials presents en la nostra societat. els quals permeten aprendre i practicar la programació de CNC. relacionant les simulacions amb situacions reals. principalment dels metalls. Batxillerat. Aquest vocabulari ha de ser utilitzat en tots els processos de comunicació entre els alumnes i el professor (anàlisi.2. coneixent els riscos que se’n deriven d’un mal ús de les eines i les màquines. Llengües: Pàgina 100 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . 2. valorant-ne especialment la necessitat d’obtenir peces que s’ajustin a les qualitats demanades.10. Competència personal i interpersonal: Desenvolupament amb autonomia i iniciativa en l’àmbit tecnològic mitjançant la reflexió de les solucions plantejades i dels processos de conformació utilitzats.6 Connexió amb altres matèries Química: Conèixer les propietats (temperatura de fusió. 2. o bé a través d’aplicacions didàctiques interactives disponibles en la xarxa. síntesi i comunicació de la informació) per tal d’argumentar les idees i els resultats obtinguts. Competència en modelització i simulació: Adquisició de coneixements sobre simulacions didàctiques de mecanització per mitjà de programes informàtics. i que un mal funcionament podria posar en perill la seguretat de les persones. Avaluació de la importància que adquireixen els sistemes automatitzats enfront dels sistemes manuals tradicionals.2.) dels materials que es mecanitzen.10. selecció. etc. Capacitat de programació i verificació de llenguatge per màquines de CNC. donat que són peces que s’ajustaran a processos industrials reals. Competència TIC: Relacionada amb la competència anterior.

Valorar l’impacte social i econòmic que ha tingut en la indústria en general.2.2 Continguts La indústria química Operacions bàsiques a la indústria química La indústria tèxtil Els residus industrials 2. i en la indústria catalana en particular.11. i la necessitat de tractar els residus industrials.2.4 Competències específiques Competència tecnològica: Adquirir sòlids coneixements dels processos més importants de la indústria química i tèxtil. Descriure les operacions i màquines més importants dels processos tèxtils de filatura i tissatge.10.11.11 UD–11. utilitzant en tot moment el vocabulari específic de la matèria.11. Valorar críticament l’impacte mediambiental del desenvolupament dels processos industrials.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 101 . Competència TIC: L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en el camp dels processos químics està associat a l’adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia i a la capacitat de dur a terme el tractament de dades i presentar els resultats en formats diferents. 2.2.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.10. Valorar la necessitat de tractar els residus industrials i en especial la depuració de l’aigua. 2. Descriure el procés de fabricació d’un producte i valorar-ne les raons econòmiques i les repercussions ambientals de la producció.10.11.2. Identificar els elements funcionals. les estructures. assolint les capacitats essencials per analitzar els diferents elements i sistemes tècnics que els formen. 2.1 Objectius Descriure els objectius i processos més importants de la indústria química. Batxillerat. 2. el desenvolupament de la indústria tèxtil. l’ús i el rebuig.10.10.10. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Ser capaços d’argumentar les idees i els resultats obtinguts de manera oral i escrita és fonamental per a la tecnologia.2. els mecanismes i els circuits que componen una màquina o sistema d’ús comú. Indústries química i tèxtil 2.2. així com les normes d’ús i seguretat per manipular-los.11.3 Criteris d’avaluació Descriure els principals tractaments dels materials industrials d’ús comú.

Ciències de la terra i el medi ambient: Impacte ambiental que produeix la generació de residus.2. Aquesta competència està estretament relacionada amb la Competència TIC pròpia de la matèria. i les solucions aportades per eliminarlos.11. Implica adquirir els coneixements fonamentals per poder analitzar els diferents processos i tipus de reaccions químiques que es duen a terme en la indústria química. Competència personal i interpersonal: Reflexió de la necessitat de reduir la quantitat de residus generats en la indústria química i tèxtil.1 Objectius Descriure els sistemes d’organització industrial principals i quins en són els elements més importants.12. Batxillerat.2. 2.6 Connexió amb altres matèries Química: Molt vinculada a l’estudi de les reaccions químiques: classificacions. utilitzant en tot moment el vocabulari específic de la matèria. tipus de reactors. Elements d’organització industrial 2. La informació la pot cercar en diferents fonts. Competència en el coneixement i interacció amb el món: Aquesta competència està vinculada amb la química i ciències de la terra i el medi ambient. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Adquisició i ús del vocabulari tecnològic específic del context químic i tèxtil. És important que l’alumne reflexioni de la importància de disposar d’una normativa que reguli l’envasament dels productes químics i el tractament dels diferents residus.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. per el fet d’usar les TIC en la redacció d’informes i documents tècnics. Des de l’àmbit tecnològic l’alumne ha de plantejar-se la rellevància vital que té per a la societat tractar els residus industrials. Pàgina 102 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . Competència en gestió i tractament de la informació: Convertir en coneixement útil la informació seleccionada referent als diferents sistemes i processos químics i tèxtils estudiats en aquesta unitat.12 UD–12.2. anàlisi. i és important treballar la capacitat d’anàlisi i síntesi de la informació recollida. utilitzant els llenguatges audiovisuals que estan al seu abast. Llengües: Ser capaços d’argumentar les idees i els resultats obtinguts de manera oral i escrita és fonamental per a la tecnologia. analitzar l’impacte ambiental que provoquen els residus industrials i valorar la necessitat de disposar d’una xarxa àmplia de plantes depuradores d’aigua.10.10. substàncies reactives que s’utilitzen. síntesi i comunicació de la informació. i els beneficis socials que s’obtenen d’una gestió adequada. selecció. el qual ha de ser utilitzat en els processos de recerca.10. 2.

10.2 Continguts L’organització industrial Estudi i disseny del producte Elaboració i planificació dels sistemes de fabricació La informàtica aplicada als sistemes de producció Seguretat i higiene en el treball 2.4 Competències específiques Competència tecnològica: Adquisició d’una sòlida base tecnològica per abordar els problemes relacionats amb els sistemes de producció i la millora de qualitat. econòmiques i mediambientals de l’activitat industrial i dels avenços tecnològics. Aquesta competència ha de permetre adquirir la terminologia precisa i la interpretació dels resultats obtinguts per valorar críticament les solucions plantejades en els diferents processos de producció analitzats.2.12. Descriure i valorar el control de qualitat en la fabricació de béns i productes. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Valorar i analitzar críticament els sistemes de producció actuals i quina incidència tenen en el desenvolupament econòmic i social. Competència TIC: Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 103 . processos i sistemes tecnològics.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.12. Descriure i valorar el paper de la informàtica i els sistemes automàtics en els sistemes de disseny i fabricació de productes i aparells. i acabant amb els controls de qualitat necessaris per satisfer les exigències dels clients. valorant críticament i acceptant. passant per l’organització i gestió de la producció. l’ús i el rebuig. 2.10. Valorar la necessitat del control de qualitat i els sistemes més adients per dur-lo a terme.12. Utilitzar un vocabulari tècnic apropiat per descriure elements. L’alumne ha de prendre consciència de la importància que tenen cadascuna de les etapes del procés productiu. 2. idees alienes fonamentades. Batxillerat.2. Aportar idees i opinions pròpies argumentades sobre objectes i productes fabricats mitjançant processos tecnològics. si s’escau.10. des del disseny fins a la producció final. Descriure el procés de fabricació d’un producte i valorar-ne les raons econòmiques i les repercussions ambientals de la producció. Valorar la necessitat d’establir plans de prevenció que garanteixin la seguretat i la higiene en el treball.3 Criteris d’avaluació Avaluar críticament les repercussions socials.2. i suggerir possibles alternatives de millora.

Competència personal i interpersonal: El fet d’analitzar els sistemes d’organització industrial implica que l’alumnat es plantegi de forma reflexiva la seva evolució al llarg dels anys.10. Llengües: Ser capaços d’argumentar les idees i els resultats obtinguts de manera oral i escrita és fonamental per a la tecnologia. Per fer el seguiment de la qualitat de les peces fabricades també s’utilitza el suport informàtic per a l’adquisició.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. 2. Competència en gestió i tractament de la informació: Cercar i seleccionar informació de diferents sistemes de producció aplicats a diferents empreses de diferents sectors. anàlisi i representació gràfica dels resultats. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Dins de l’àrea de l’organització industrial.12. i la correcta implantació d’un sistema de prevenció d’accidents i malalties professionals. Batxillerat. tant en el disseny com en la fabricació i el control de la qualitat.10. i pugui plantejar-se alternatives i solucions a problemes productius reals d’empreses de la nostra societat. Tanmateix.6 Connexió amb altres matèries Economia: Anàlisi de rendibilitat. En moltes fases del procés productiu l’ús de l’ordinador constitueix un element clau. i quins són els riscos més habituals que se solen presentar. Anàlisi dels diferents sistemes productius en funció de la demanda i l’oferta. L’alumne pot buscar a través de diferents fonts.5 Contribució a les competències genèriques del batxillerat Competència comunicativa: Adquisició i ús del vocabulari tecnològic específic en el camp dels processos productius. l’alumne ha de valorar el paper que hi juga la informàtica en l’automatització dels processos de producció. quin tipus de mètode productiu utilitza una determinada empresa.2. L’alumne ha de valorar la importància cabdal que té per als treballadors i les empreses l’establiment de plans de prevenció que garanteixin la seguretat i la higiene en el treball. costos de producció i de gestió d’estocs. L’adquisició d’aquest vocabulari permetrà descriure i analitzar els diferents mètodes de disseny. gestió. Pàgina 104 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . tant tècnics com humans. Valorar la necessitat d’oferir productes que compleixin amb els estàndards de qualitat exigits. planificació de la producció. utilitzant en tot moment el vocabulari específic de la matèria. Competència en el coneixement i interacció amb el món: Implica adquirir els coneixements necessaris sobre cadascun dels diferents processos productius per tal d’optimitzar els recursos existents.12. Considerar la seguretat del treballador. L’alumne ha de valorar l’increment de productivitat que han introduït els sistemes informàtics en les etapes de disseny (CAD) i de fabricació (CNC). i els beneficis que això li reporta.2. és important cercar els aspectes més rellevants que cal tenir en compte a l’hora de redactar un pla de prevenció d’accidents. 2. especialment d’Internet.

En tercer i últim lloc. segons la qual les activitats intel·lectuals es classifiquen en sis categories.) fins les Habilitats de Pensament d'Ordre Superior (.avaluar i crear) Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 105 . L'aprenentatge ha de ser significatiu: a partir del seus coneixements previs. la teoria Constructivista:   L'alumne ha de crear activament el seu propi coneixement. que el Batxillerat és una etapa d’estudis postobligatoris..2 Models de referència La Taxonomia Revisada de Bloom (també coneguda com Taxonomia de Bloom per l’Era Digital). 3.1 Fonaments teòrics 3. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 3 Justificació de la dinàmica de classe En els subapartats que es troben a continuació argumentarem en detall en què es basa la nostra proposta de dinàmica de classe i perquè la considerem millor que la pràctica docent habitualment observada. En segon lloc. comprendre..1 Idees clau Les idees clau que han donat origen a aquesta dinàmica de classe han sorgit de: En primer lloc. 3. però no semblen estar tan presents en la pràctica docent que hem vist.. per la qual cosa s’assumeix que:  L' alumne està motivat per a estudiar.. més específicament. de les teories implicades: la pròpia teoria Cognitivista i. Tots aquest conceptes estan presents en la teoria docent d’avui dia.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.       Crear Avaluar Analitzar Aplicar Comprendre Recordar (Habilitats de Pensament d'Ordre Inferior) (Habilitats de Pensament d'Ordre Superior) Des de les Habilitats de Pensament d'Ordre Inferior (recordar.1. Batxillerat. que entre les competències bàsiques de l’ESO que s’han de tenir assolides (almenys parcialment) en el Batxillerat està la competència d’aprendre a aprendre:  L'alumne té prou capacitat per l’autoaprenentatge.1.

Els més progressistes substitueixen la pissarra per una presentació tipus PowerPoint. Batxillerat.2 Dinàmica de classe freqüentment observada Hem observat que en les classes les accions de professors i alumnes responen bàsicament al següent patró: El professor:      Explica verbalment els continguts. Fa alguna pregunta Posteriorment. Pàgina 106 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . si en el poc temps que ha tingut per assimilar els continguts se li acudeix alguna cosa. presumiblement. possiblement amb errors i omissions. els més treballadors / motivats passen els apunts “a net” En resum: escolta les explicacions. En resum: segueix la rutina que tots hem viscut “d’explicar la lliçó”. L’estudiant:     Escolta les explicacions. pregunta. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes La piràmide de l'aprenentatge. Fa de tant en tant algun dibuix (alguns professors). Pren apunts. Fa de tant en tant exercicis repetitius per veure el progrés dels alumnes Etc. Escriu en la pissarra. Un petit pas en la direcció que considerem correcta. pren nota i. a casa. que quantifica el percentatge de retenció després de vint-iquatre hores en funció del tipus d'aprenentatge:        Ensenyar a altres Fer pràctiques Argumentar Demostrar Utilitzar audiovisuals Llegir Escoltar 90% 75% 50% 30% 20% 10% 5% Visual Auditiu PASIU Cenestèsic ACTIU 3.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.

si observem la Piràmide de l’Aprenentatge. L’alumne. per la seva banda.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. escolta. pren apunts i. Per això hem d’introduir un tercer element: uns continguts educatius altament interactius. De tant en tant s’ajuda amb alguns medis gràfics que poden ser molt rudimentaris (el guix) o de més qualitat (una presentació: un petit pas. no tan sols hem alliberat al professor de tasques repetitives i mecàniques..1 Dinàmica en la classe L’objectiu és alliberar al professor i a l’alumne.. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 3. en terminologia de La Taxonomia Revisada de Bloom. Tantes. Però. sinó que també hem aconseguit una millora en la retenció de l’aprenentatge de gairebé un 30%! El professor pot dedicar el seu temps de classe ara a fomentar en l’alumne Habilitats de Pensament d'Ordre Superior. en qualsevol circumstància. creant). preparant-los per la creació de coneixements (avaluant. però possiblement incomplert i amb errors. que pot escoltar. durant el temps de classe.4.. reflexionar i escriure tot a l’hora. etc. suposant que ho ha entès tot a la primera. A aquest element li encarregarem la tasca de transmissió dels coneixements. Una de les eines que proposem és la formulació de “preguntes socràtiques” per dirigir l’atenció dels alumnes envers els conceptes clau i conduir-lo cap a activitats intel·lectuals de més alt nivell: aplicar els coneixements transmesos. que és l’activitat principal de l’alumne només comptabilitza un 5%! 3. hem comprovat que tots dos estan dedicant la major part del seu temps a Habilitats de Pensament d'Ordre Inferior. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 107 . analitzant) i. els “passa a net”. així com orientar-los cap a les Habilitats de Pensament d'Ordre Superior.3 Deficiències de la dinàmica de classe observada Tant el professor com l’alumne dediquen la major part del temps a fer tasques repetitives i gairebé “mecàniques”: El professor repeteix els mateixos continguts una vegada i una altra. Batxillerat. allò que en castellà es diu: “Cada maestrillo tiene su librillo”.. en segon lloc.. gairebé com professors. etc. Més encara.. tots dos estan participant en activitats de molt baix rendiment des del punt de vista de la retenció de l’aprenentatge: escoltar. repetim. Aquest patró té moltes variants. de tasques repetitives. en la direcció que considerem correcta). eventualment. mecàniques i propenses a l’error. Si ens fixem en La Piràmide de l’Aprenentatge. etc.4 Dinàmica proposada 3. En les millors circumstàncies l’alumne es dedica a registrar per escrit el coneixement transmès. Primerament aprofundint en els coneixements adquirits (aplicant. El millor que podem dir és que el professor es dedica a transmetre d’una manera “artesanal” el coneixement.

especialment en les assignatures de ciències i tecnologia. usar. Així. atribuir. organitzar. exemplificar.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. simuladors. màxime avui dia en què els conceptes estan reformulats com a verbs en contes de substantius:       Recordar: reconèixer. delinear. Batxillerat..2 Activitats de l’alumne a casa L’alumne pot dedicar ara el seu temps a casa a estudiar a partir d’uns continguts d’alta qualitat que asseguren un percentatge de retenció dels coneixements molt més alt: passem de “llegir = 10%” a. elaborar.. estructurar.. criticar. Crear – Dissenyar. jutjar. 3. experimentar. Analitzar – Comparar. idear. integrar. Pàgina 108 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . 3.?.. trobar. detectar.? Un altra de les eines que considerem molt important.5 Condicionants previs Tota aquesta dinàmica de classe descansa sobre dos condicionants:  Un “canvi de papers” de professor i alumne que han de protagonitzar uns altres rols. “Utilitzar audiovisuals = 20%” i fins i tot. planejar. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Les preguntes estan implícites en La Taxonomia Revisada de Bloom. denominar...3 Pràctiques amb cursos inferiors Si mirem la Piràmide de l’Aprenentatge veiem que el màxim quant a retenció dels coneixements adquirits es dóna quan el subjecte ensenya a uns altres. és que el professor expliqui els seus raonaments. resumir. Entendre: Interpretar. És aquest un dels motius que ens va impulsar a proposar com activitat que els alumnes de Batxillerat fessin de professor / monitor (“professor particular”?) amb alumnes de cursos inferiors. Hem multiplicat per 2 o 3 l’eficiència de l’estudi a casa! 3. etc. fent servir programes molt interactius. provar. descriure. explicar. exercir. localitzar. Què passaria si.. Aplicar: Implementar.? Què faríeu per. parafrasejar. executar. com a mínim. trobar. recuperar.. produir.. traçar. Fent èmfasi en els plantejaments hipotètics amb la finalitat de que l’alumne construeixi activament el seu coneixement: Per quin motiu.4.? Amb quina finalitat. llistar. prenent com a model els processos intel·lectuals del professor (el que avui dia s’anomena “modelatge metacognitiu”) l’alumne aprendrà a desenvolupar les seves pròpies aptituds. construir. identificar. Avaluar – Revisar. arribem a un “demostrar = 30%”. donada la importància que les deduccions tenen en aquestes matèries. comparar.4. formular hipòtesis. classificar. inferir.

millor. Nosaltres hem proposat una tal redefinició que considerem una millora evident comparada amb la pràctica habitual. Els continguts educatius han de ser prou bons en els sentits de:   Atreure i mantenir l’atenció de l’alumne: motivar-lo. durant el temps de classe. els fabricants de jocs de consola els quals. de cara al futur. És per això que. en l’argot del sector. però que no gosem considerar perfecta. de tasques repetitives. de tècniques d’estudi que molt rarament s’ensenyen. els fan més addictius. Com han d’estar programats aquests continguts per que siguin “prou bons”? Mirem la Piràmide de l’Aprenentatge. El professor ha de voler deixar el paper de transmissor de coneixements (diguem “d’explicador”) en mans dels continguts educatius i dedicar-se a planificar i regular l'aprenentatge així com fomentar en l’alumne Habilitats de Pensament d'Ordre Superior. El procés d’adquisició de coneixements (recordar. principalment. Fet que coneixen molt bé. Una de les conseqüències d’aquesta situació serà la redefinició dels papers del professor i de l'alumne.6 Avantatges de la dinàmica de classe proposada Alliberar al professor i a l’alumne. 4 Conclusions i línies de futur Pensem que l’ensenyament es troba avui dia en un encreuament de camins. així com de les seves eines d'ensenyament-aprenentatge. mecàniques i propenses a l’error. El temps estalviat pot ser dedicat a altres activitats més productives i a l’atenció a la diversitat. es tradueix en un millor aprenentatge en quantitat i/o qualitat. per exemple. en el cas de l’alumne. Veiem que com més gran la qualitat i quantitat d’inputs sensorials i més activa sigui la participació de l’estudiant. 3. al dedicar més temps a desenvolupar les seves Habilitats de Pensament d'Ordre Superior. comprendre) es millora molt. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes  La disponibilitat d’uns continguts educatius (típicament software) que reuneixi uns certs requisits. L’alumne ha de ser prou madur i/o estar prou motivat perquè pugi iniciar-se en les activitats d’autoaprenentatge sota la supervisió del professor. Batxillerat.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. opinem que s’ha d’aprofundir en: Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 109 . Els donem a tots dos l’oportunitat de participar en experiències més enriquidores que. És a dir: prou bons com per substituir al professor en les tasques associades a les Habilitats de Pensament d'Ordre Inferior. L’alumne ha de disposar d’un cert metaconeixemet en forma. Transmetre amb eficàcia els coneixements.

a fi i efecte de:   Atreure i mantenir l’atenció de l’alumne: motivar-lo. El professor ha de dedicar-se a fomentar en l’alumne Habilitats de Pensament d'Ordre Superior. fins i tot.2 Programa de treball independent En acabar.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. La descripció d'accions associades. els suggerim un programa de treball: Prenguin la Taxonomia Revisada de Bloom (o un altre model equivalent) que els proporcionarà:   Una categorització d’habilitats intel·lectuals. sense la participació del professor. crear). Transmetre amb eficàcia els coneixements. Un Sistema de Gestió de l’Aprenentatge LMS (Learning Management Systems) tal com MOODLE. Prenguin la Piràmide de l'Aprenentatge (o un altre model equivalent) que els indicarà: Pàgina 110 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . És a dir concentrar-se en les Habilitats de Pensament d'Ordre Superior.1 Resum de conceptes clau El professor no ha de dedicar-se a transmetre el coneixement. Perquè aquests continguts siguin altament eficients han d’estimular a l’alumne amb gran quantitat d’inputs sensorials d’alta qualitat i l’han de fer-lo participar el més activament possible en el procés d’aprenentatge. Sakai o similar. L’alumne no ha de dedicar-se a registrar el coneixement. els verbs. a crear nou coneixement (avaluar. Uns continguts curriculars de qualitat han de ser els transmissors del coneixement i encarregarse de fomentar les Habilitats de Pensament d'Ordre Inferior. 4. Tots dos han de dedicar el temps de classe a aprofundir en el coneixement (aplicar. analitzar) i. per aquells que considerin que la nostra proposta (malgrat no ser perfecta) té conceptes prou interessants com per invertir quelcom del seu temps. L’alumne ha de dedicar-se a assimilar els coneixements (recordar. ha de descarregar a tots dos de les tasques purament administratives i de gestió de l’aprenentatge. 4. Batxillerat. comprendre) a partir de continguts altament eficients. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes   Els conceptes claus que hem exposat En el programa de treball que hem fet servir i que es deriva dels models teòrics que s’han utilitzat. deixant més temps per les pedagògiques. Els quals resumim a continuació.

tant el temps com les activitats dels diferents protagonistes. Les accions associades (els verbs) els diran les activitats específiques a desenvolupar. organitzar i optimitzar. Sabent quines activitats són més eficients. Batxillerat. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes  Quines activitats són més eficients per l'ensenyament-aprenentatge. podran optimitzar el procés d'ensenyamentaprenentatge i tindran una guia de com han de ser dissenyats els continguts i el software associat des del punt de vista pedagògic. Carlos Peña Tiburcio Treball Final de Màster Pàgina 111 . dissenyin i optimitzin la seva pròpia dinàmica de classe. Finalment.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. A partir d’aquí:    La categorització d'habilitats intel·lectuals els servirà per repartir.

L. F.. M.M. (2003). J. (2008). J.. SALVADOR MATA. El diseño didáctico: objetivos y fines. GARÓFANO. Alcoy: Marfil ISBN 978-84-600-9753-6 SALVADOR MATA. GARRAVÉ. Madrid: Prentice Hall. J.L. F. VILA. Tecnología industrial 2. Evaluación educativa y promoción escolar. J. O. F. Madrid: Prentice Hall ISBN 978GALLEGO ORTEGA. Batxillerat. (2008).. CABRERIZO DIAGO. Madrid: Prentice Hall ISBN 978-84-95251-65-5 Pàgina 112 Treball Final de Màster Carlos Peña Tiburcio . ISBN 978-84-711-2506-4 BLAZQUEZ. ISBN 978-84-665-9263-6 SÁENZ BARRIO. F. Madrid: Prentice Hall.L.. (2003b).. J. Didáctica general. ISBN 978-84-968-1007-5 GALLEGO ORTEGA. (2003). F. LUCERO.. ISBN 84-481-6157-2 MURO GIMENEZ. ISBN 978-84-86782-42-2 CASTILLO ARREDONDO. Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes 5 Bibliografia ALONSO TAPIA. J. R. motivar en la familia. F. Madrid: Prentice Hall. ISBN 978-84-95118-52-1 JOSEPH. Barcelona: McGraw-Hill Interamericana de España. Barcelona: McGraw-Hill Interamericana de España. Enfoque didáctico para la globalización y la interdisciplinaridad. F. (2008). Motivar en la escuela.. y GALLEGO ORTEGA. GARRAVÉ. VILA. ISBN 978-84-95251-72-8 GALLEGO ORTEGA. HOYOS. F. J. J. Madrid: Prentice Hall. Tecnología industrial 1.L. Enfoque didáctico para la individualización. (2005). Madrid: Editorial MAD.Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.. J. Modelos y técnicas de evaluación didáctica. SALVADOR MATA. J.. (1994). (2003). (2003a). ISBN 84-481-6770-8 JOSEPH. F. Métodos autodirectivos e individualizados. J. Programación y unidades didácticas en Formación Profesional.. S. GARÓFANO. Madrid: Ediciones Morata... SALVADOR MATA. (2002).

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful