MEMORIA D'ACTIVITATS DEL CENTRE DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ

DE BÉNS CULTURALS MOBLES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

1982-1988

DIRECCIÓ

GENERAL DEL PATRIMONI

CULTURAL

SERVEI DE RESTAURACIÓ

DE BÉNS MOBLES

MEMORIA D'ACTIVITATS DEL CENTRE DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ

DE BÉNS CULTURALS MOBLES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

1982-1988

Mm
~
Generalitat de Catalunya

Departament de Cultura
BARCELONA 1988

Iustitut Catalá de Bibliograña.

Dades Clf': i Restauració de Béns Culturals Mobles de

Centre de Conservació

la Generalitat

de Catalunya

Memoria dactivitatx

del Centre de Conservacíó i Restauració de Béns Cuhurals Mobles Cultural.

de la Generaluat de Caralunva: 1982-1988 A la pan superior de la portada: Direcció General del Patrimoni Serve¡ de Resuuraoó de Béns Mobles

1. Caralunva. Generalítat. Serve¡ de Restauració de Béns Mobles l. Centre de Conservació
j

11. Catalunva. Generalitat. Departament de Cultura III. Titol Restauració de Béns Cuhurals Mobles de la Generalitar de Catalunva Conservacíó i restauració Conservactó i restauractó Caralunva Caralunva -

Informes _

19H2/1988

2. Béns mobles 3. Objecres dart -

Informes - 1982/1988 Informes -1982/1988

7.025.4( 467.1 ).1982/1988-

CONSELL

DE REDACCIÓ

JOSEP MNUA XARlUÉ M1REIA MESTRE 1RENE CIVIL ClSA FUXET DORIS LEUSSLER Arnb la collabomcíó ÁNGEL'; BORELL EUIÁI.IA BOSCH ISABEL PERMANYER ANNA PUjOL FOTOGRAFIES CARLES AYMERICH I MARTí PIE DISSENY GRÁFIC de,

SARSANEDAS/AZCUNCE AGRAlMENTS UNIVERSITAT DE BARCELONA Facultar de Cíénctes Físiques i Químiques Serve¡ de Microscopia Electrónica SERVEI D·ARQlIEOI.OGIA Araceli Martlu JOAN AlNAlID PRIMERA DE IA';ARTE EDICIÓ

DESEMBRE 1988 TIRATGE 3.000 EXEMPI.ARS

©

GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA FOTOCOMPOSICIÓ FORT. SA REPRODUCCIONS CROMEX. SA IMPRESSIÓ IMPREMTA./lIVENIL. SA

CARRER MARACAlI\O. DIPÓSIT

II - BARCELONA LEGAL

B. -12.123-19HH COBERTA LA NATIVITAT (RETAlII.E DEL'; DOLORS) PERE ClIQlIET. SEGLE XVII

ÍNDEX

6
PRESENTACIÓ
JOAN GUITART I AGELL

8 CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ, SET ANYS D'ACTIVITAT
JOSEP M. XARRIÉ I ROVIRA

18 L'ANÁLISI DE PIGMENTS I METALLS
EUDALD CID I BALLBÉ

20
DOCUMENTACIÓ DELS PROCESSOS DE RESTAURACIÓ
ANNA PUJOL I ÁLvAREZ

24
PINTURA SOBRE FUSTA

100
ESCULTURA

136
PINTURA MURAL

160
PINTURA SOBRE TElA

194
ARQUEOLOGlA I ETNOLOGlA

220
MATERlALS D'ARXIU I TEXTILS

230
TALLERS COMARCALS

244
RElAClÓ DE PECES RESTAURADES

286
MAPA DE VISITES 1 INTERVENClONS

288
RElAClÓ DE RESTAURADORS

AMPOLLA

GOTICA


Segles XIV·XV Església parroquial de Sant Andreu de Sagas (Berguedá) Núm. Reg. 2511. 1988
14,80 x 21 cm

Conjunt deis fragments abans de restaurar.

204

L'excavacíó del subsol del temple de Sant Andreu de Sagas va permetre la localitza: ció, a la zona mitjana de la nau central, d'una gran sitja tallada a la roca, omplerta amb terres que contenten abundosos rnaterials arqueológícs de la baixa edat mitjana, els elements més tardans deis quals corresponien al final del segle xv o molt a l'inici del
XVI.

des, s'hí va trobar molta trencadissa de vidre bufar de tonalitat verd-blau que, un cop degudament estudiada, es va poder determinar que en la seva gran majoria penanyia a una única peca Aquesta correspon a un recipient tipus ampolla de vas multiforme i coll alt, decorat amb un bordó anular amb estries i el fons conic entrant.

EXAMEN ORGANOLEPTIC

I DIAGNOSTIC

Aquesta peca provenia directament de l'excavació, encara que havia estat necessarta una primera restitució deIs fragrnents de manera provisional, amb pega Universal, per fer el dibuix de l'ampolla, Així dones, alguns fragments venien enganxats. Hi havia més de cenr cinquanta fragments de diverses mides; semblava que alguns d'ells no pertanyien a l'ampolla, sobretot pel gruix i el color del vídre. El coll venia practícament sencer. Tots els fragments prcsentaven concrecions de diversa naturalesa i terra de l'excavacíó. L'ampolla era totalment irisada,

Al costar deIs fragments de cerámica diversa i les restes de fauna, metall i rnone-

El vidre catalá gotíc, tot i que forca estudiat sobre la base de les restes arqueologiques i la documentació
íconográfíca,

conserva molt pocs exemplars Integres arran deIs evídents problemes de fragilitat del material. Així dones, les peces conservades senceres i conegudes a Catalunya no arriben a la dotzena i pertanyen a petíts recipíents

amb una distribució desigual. L'estat de conservació era bo.

(copes, llántíes, vasos i se-

trills). Per aquesta raó l'exemplar trobat a l'església de Sagas té una especial importancia, ja que la seva tipologia era fins ara només coneguda per troballes fragmentaries en diversos
jacírnents PROCÉS DE CONSERVACIO-RESTAURACIÓ

Feta la classificació, en quedaren uns seixanta fragments aproximadament.
La

(Castell Vell de

Llinars del Valles, Monestir de Poblet, etc), o per representacions píctoriques i miniatures, mentre que no es tenia constancia de l'exístencia de cap exernplar complet, la qual cosa fa que es tracti d'una peca excepcional (Eduard Riu i Barrera).
Detall del coll de l'ampolla abans de la neteja.

neteja es va fer normalment amb

eines de fusta, sobretot, pero també amb bisturí i llapis de fibra de vidre. Tots els fragments varen ser enganxats amb pega de cyanocrilat.

OORIS LEUSSLER

205

Reconstrucció arqueológica de l'ampolla.

Les análisis s'han fet amb una Microsonda
Electrónica

(Microscan 5) que pertany a

llargada d'ona i el Microscopi la dispersió d'energía, En els dos casos s'ha trobat que els elements constituents del vidre són: silici, alurnini, calci, rnanganes i, en menys proporció, ferro i potassi. Les análisis de les zones amb un estat avancat de desvitrificació, a més de trobarhi els mateixos elernents que en el vidre, detecten la presencia de clorurs, sense poder, de moment, precisar quins (potassi, sodi, amoni, etc.). Caldria fer una microdifracció.

El fet és que un deis elements destructors és el cloro Amb els clorurs és molt possible que hi hagi una descomposició química del carbonat calcíc i deis alumino-silicats. En efecte, les sals d'aquest tipus, sotmeses a la hídrólisi per l'accíó de l'aigua, engendren una base .feblernent doten la solució dissociada i un acíd dissociat. EIs ions hidrogen .d'una reacció ácida que pot provocar la descomposició deis carbonats.

la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona, Secció d'Enginyeria Química (Drs. Costa, Cunill, Tejero). S'utilitza

cada cap que s'írnposa la necessitat d'una analísí. També s'han fet unes segones análisis per confirmar les primeres en el Servei de Microscopia Electroníca de la Uníversitat de Barcelona (Dr. Bargalló), amb un microscopi (leol),
La Microsonda utilitza la dispersió de

electroníc

de rastreig

EUDALD CID

Related Interests