You are on page 1of 8

VEDRUNA BALAGUER.

EQUIP DE PASTORAL.

Bons dies.
EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.
MAIG 2021.
INTRODUCCIÓ I ACLARIMENT PER ALS MESTRES.

Durant el mes de maig farem el bon dia recordant esdeveniments de la


Biografia de Joaquima de Vedruna. AquestS ens serviran per agrair
alguna cosa d’aquest nou dia que se’ns presenta.

Dilluns, 3 de maig.
Joaquima de Vedruna va néixer a la ciutat de Barcelona.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort d’haver nascut en un
lloc del món on no ens falta de res. Això no ho triem. No ens oblidem de
l’afortunats i afortunades que som.

Dimarts, 4 de maig.
Joaquima va créixer i es va educar de manera molt feliç entre els seus 8
germans.

Per a això avui volem donar gràcies de la família que tenim. Tots ens
estimem i ens cuidem. Mirem d’ajudar-nos i de compartir, malgrat alguns
cops ens enfadem, però sabem que els nostres pares ens cuidem
moltíssim.

Dimecres, 5 de maig.
Pel fet de viure en una família que es guanyava prou bé la vida, va tenir
la sort d’aprendre a llegir i escriure, la majoria de nens i nenes no en
sabien.
Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort de poder anar a
l’escola. Cada dia tinc la sort de poder jugar amb els meus amics i amigues,
aprendre moltes coses i tenir una senyoreta o mestre que m’acompanya
en el meu aprenentatge.

Dijous, 6 de maig.
Explica la història que Joaquima, de ben jove, era una noia somiadora.
Volia ser monja, és a dir, viure amb altres noies com si fossin germanes i
dedicar la seva vida al treball i a la pregària.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort de poder somiar i
desitjar allò que ens agradaria ser de grans. No perdeu mai la il·lusió de
treballar molt per poder aconseguir ser el que vosaltres vulgueu.

Divendres, 7 de maig.
Un bon dia, va conèixer a un noi jove i elegant que es deia Teodor de
Mas.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort dels nostres pares. Ells
un dia es van conèixer i nosaltres som aquí perquè es van estimar.
Abracem-los! Serà la millor manera de donar-los les gràcies.

Dilluns, 10 de maig.
Teodor i Joaquima es van casar, es van posar a viure a Barcelona i allí van
arribar els primers fills.  Però, de cop i volta, una cosa important va
passar en la seva vida. Va començar una guerra.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort d´una família que ens
estima molt. En els moments més difícils encara ens unim més per estar
més junts i poder superar aquestes adversitats.
Dimarts, 11 de maig.
Teodor, el marit de Joaquima, va haver d’anar a la guerra.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort de no haver viscut mai
una guerra. Les guerres separen a les famílies, fan patir molt i moren
éssers estimats. Demanem pels nens del món que viuen en llocs on hi ha
molta violència.

Dimecres, 12 de maig.
Joaquima devia patir. De les seves CARTES sabem que va escriure
aquesta frase que va dir moltes vegades: “L’amor tot ho pot vèncer”.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort de poder estimar molt.
Estimem la família, els companys, els mestres. Si estimem molt, també ens
estimaran i podrem superar tots els problemes.

Dijous, 13 de maig.
Com que a Barcelona es passava fam i no arribaven els aliments,
Joaquima, amb els seus fills, va decidir marxar i va anar a viure a Vic.

Molta gent ha de marxar de casa per poder treballar i moltes vegades ho


fan amb la família. Els fills i filles han d’anar a escoles diferents i això
sempre costa. Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort de poder
anar a la nostra escola i tenir els mateixos companys.
Divendres, 14 de maig.
A Vic van acabar de tenir 9 fills. Quina colla! Teodor i Joaquima, els
estimaven molt i procuraven educar-los.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort dels nostres pares que
ens volen educar de la millor manera. No us enfadeu si no us deixen jugar
una estona més, o si us demanen que feu feines a casa... ho fan perquè us
estimen i volen el millor per vosaltres.

Dilluns, 17 de maig.
Tres dels nou fills i filles de Joaquima i Teodor van morir quan no havien
arribat als 9 anys.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort de poder anar al metge.
Ells ens donen els medicaments que ens curen. Les persones que més ens
estimen quan estem més malalts estan al nostre costat i ens cuiden de la
millor manera que saben.

Dimarts, 18 de maig.
Joaquima, en les seves CARTES, ens ha deixat frases molt boniques:
“No vull ningú trist al costat vostre”.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort de poder fer realitat
aquesta frase. De tu depèn que els qui tens al costat no estiguin tristos. Tu
pots fer feliç als qui tens més a prop. Ho pots fer on vulguis: al cole, a casa,
al carrer...
Dimecres, 19 de maig.
Teodor va caure malalt i va morir. Joaquima tenia, en aquells moments,
33 anys i va quedar vídua i amb sis fills per criar.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort que moltes persones
ens han estimat i ens estimaran. Algunes no són entre nosaltres però si
som capaços de recordar-les i enviar-los algun somriure... d’alguna manera
semblarà que són molt a prop.

Dijous, 20 de maig.
Joaquima, en les estones que tenia lliures, anava a fer visites a l’hospital
de la ciutat (on s’acumulaven molts i molts malalts) i els ajudava en allò
que podia. També feia visita a una casa on hi havia noies orfes, és a dir,
que havien perdut el pare i la mare.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort de poder ajudar a molts
amics i amigues. Segur que ens demanaran ajuda. Que siguem valents
d’estar al costat d’aquests companys amb molta paciència i una bona rialla.

Divendres, 21 de maig.
Avui celebrem el dia de Santa Joaquima. La pregària que veurem, ens
ajudarà a conèixer-la millor. Va ser una gran dona.

Dilluns, 24 de maig.
La vida de Joaquima va anar passant fins que un dia, va conèixer una
persona que li va canviar la vida. Era un frare, que es deia Esteve.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort de poder conèixer
persones que ens ajuden a ser millors. Fins i tot algunes persones que
anirem coneixent al llarg de la nostra vida ens faran canviar i treuran les
millors coses de nosaltres mateixos.
Dimarts, 25 de maig.
Joaquima va fundar la CONGREGACIÓ DE GERMANES CARMELITES o
GERMANES VEDRUNA un 26 de febrer.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort de poder venir en
aquesta escola Vedruna. Si Joaquima no hagués sigut valenta i no hagués
volgut ajudar les nenes i les persones que més ho necessitaven, avui no
seríem en aquesta escola.

Dimecres, 26 de maig.
La bona feina feta per Joaquima i les Germanes va fer que molts pobles
de Catalunya poguessin gaudir de l’ajuda de les germanes.

Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort que hi ha moltes
escoles Vedruna com la nostra per tot Catalunya. Som 36 escoles que
mirem de transmetre els millors valors per fer dels alumnes Vedruna els
millors nens i nenes.

Dijous, 27 de maig.
Joaquima va morir als 71 anys, a Barcelona, però la seva obra no va
morir, es va començar a estendre, primer arreu d’Espanya a través de les
Germanes i, més endavant, i fins a l’actualitat, fins a vint-i-cinc països del
món.

Les bones obres perduren en el temps i s’encomanen molt ràpidament.


Per a això avui volem donar gràcies de tenir la sort de poder fer coses ben
boniques. Encara que no durin, ens faran passar una bona estona i ens
sentirem molt contents de nosaltres mateixos.
Divendres, 28 de maig.
Per la seva llarga obra, pel què feia, pel què deia i per allò que pensava,
l’Església va acordar de donar-li el títol de “Santa”, que no és més que el
reconeixement que fa l’Església a totes aquelles persones que han fet de
la seva vida un model de vida inspirat en la persona de Jesús.

Nosaltres potser no serem Sants ni Santes, però avui volem donar gràcies
de tenir la sort que podem fer coses bones, que ens ajudin a créixer com a
grans persones. En sabeu alguna?

Dilluns, 31 de maig.
Avui en acabar aquest mes on hem anat descobrint la vida de Joaquima i
veient com nosaltres també tenim la sort de poder fer moltes coses bones
com ella, és el moment de recordar i fer nostra una de les seves frases més
boniques:

“Aconseguiràs més amb l’amor, que no pas amb la força”.