Opinió
Història Local
Notícies de Macarella
Humor
Recomanacions
Club de lectura
www.macarella.org
L’AIXETA
TERCER CONGRÉS
CONTORNS DIFUSOS
L’Horta, la petita porció de terra periurbana que hi resta encara conreada d’uns segles ençà
i que, per això mateix, esdevé un paratge únic i un paisatge profundament antropitzat i divers, es
troba en una més de les encreuellades perquè ha hagut de transitar atés els canvis socioeconòmics
i, conseqüentment, de mentalitat dels seus pobladors i, també (o sobretot), dels que no ho són pel
seu caràcter urbanita i l’evident proximitat del cap i casal.
L’espai multisensorial que adés envoltava (acaronava, diríem millor) la ciutat de València
i que, tradicionalment, proporcionava sucoses rendes, les millors collites i llustrosos animals
domèstics als propietaris de la terra i als establiments capitalins, forjat a base de sacrificis difícils
de descriure, injustícies socials heretades i festivitats dedicades als sants protectors de la fertilitat
de què depenia la supervivència dels seus habitants, no és l’idíl·lic paradís que apareix tatuat en
l’imaginari col·lectiu dels valencians, tampoc l’arcàdia que els forans idealitzen.
No ho és no per la seua manca de bellesa, quin paisatge natural no conté els ingredients
per a ser-ho?, un desert o un oasi, una selva, una muntanya nevada, una pineda o una roureda,
sense anar massa lluny el secà mediterrani, una recòndita albereda o una marjal també ho són.
En uns o en altres la mà de l’home s’ha anat deixant sentir amb més o menys intensitat i, amb
ella, determinada forma d’ocupació territorial. L’Horta, però, s’ha anat convertint en un indret que
progressivament ha canviat de pell, mai no ha estat immutable i s’ha emmotlat indefectiblement a
les expectatives dels seus successius pobladors.
La seua terra queda delineada dintre d’un aparent caos reticular i cada parcel·la presenta
una tonalitat diferent en un mosaic multicolor depenent del seu estat de llaurança. Cada camp és
un quadre i en cadascun la línia recta justifica una obra d’art individual i col·lectiva, un ventall de
matisos, un museu ben viu mercè a un sòl generós, al domini i l’administració de l’aigua i a la llum
que tot ho abasta.
L’Horta és la línia, com la incertesa l’avanç dels contorns difusos que la separen de la sarpa
urbana preparant la seua immediata desaparició. L’espai rural casolà necessita d’eixa regulació
geomètrica ancestral que li proporcionen els marges, les séquies i els camins per a sobreviure
com a diminutes explotacions d’agricultura intensiva, de les alqueries que el custodien, dels arbres
que el fan acollidor, de la fauna que li dóna sentit... L’Horta és fragilitat i, per aquest motiu, té els
seus propis costums, uns codis de relació autònoms que fan que pervisca malgrat les pèrdues, ja
irreparables.
Al remat, sent un espai viu en constant transformació, no ha rebut les atencions que sens
dubte mereix per la seua peculiaritat, tampoc des del món de la creació artística i literària, en el
qual pesen com una llosa els tòpics encunyats a principis del segle XX, revifats constantment,
malaltissament, com si el temps s’haguera aturat per sempre i fossilitzat en les consciències.
Visions que han ancorat en el subconscient col·lectiu i que han distorsionat fins la sacietat la seua
realitat canviant i la fidelitat (en no pocs casos veneració) dels seus legítims usuaris.
L’Horta deixarà de ser-ho quan definitivament s’esborren les seues alineacions i els espais
difusos predominen sobre els perfilats contorns. Mentrestant, està viva i en ús. Congratulem-nos-
en i lluitem per la seua pervivència davant de les futures agressions que s’entreveuen en l’horitzó.
L’Associació Cultural Macarella organitza tots els anys 2 excursions temàtiques per conéixer
el nostre País.
Des de fa 10 anys hem tingut l’oportunitat de passejar per la via verda de L’Orxa fins a Gandia
i visitar els seus museus, recórrer els carrers d’Ontinyent i gaudir del naixement del riu Clarià, caminar
pels carrerons del barri vell de Bocairent i endinsar-se en les seues covetes, fer senderisme per les
gorges del Cabriol i disfrutar de la seua gastronomia. Hem anat a Catí i hem menjat els seus famosos
formatges artesans, hem tingut ocasió de conéixer la Serra d’Espadà i els pobles d’Eslida i Aín, hem
caminat pel barranc de l’Almançor d’Almedíjar, i hem pujat al Penyagolosa, una de les muntanyes
emblemàtiques de les comarques castellonenques. També hem fet el cim del Montgó, la mola de
Cortes de Pallás i la incomparable Font-Roja d’Alcoi. Hem recorregut en barca els congostos del
Xúquer i hem visitat el poblat ibèric de Moixent i una de les seues bodegues, hem passejat per la
marjal d’Almenara... i per molts més indrets de la nostra terra que ningú s’hauria de perdre per tot
l’interés que tenen.
Les excursions en bus hem pogut comprovar que són molt agradables i enriquidores. Al llarg del
camí podem conéixer millor la gent del poble i també fer amistat amb gent d’altres pobles i comarques
que ens acompanyen. Convivint un dia junts es pot aconseguir una bona i perdurable amistat.
També, i de manera reivindicativa, tots els anys fem caminades pels barrancs del Carraixet i
del Palmaret organitzades conjuntament amb altres associacions de l’Horta compromeses amb la
conservació d’estos espais naturals que ens pertanyen.
I res no seria igual sense la informació sobre la geografia i la història del lloc que visitem que
preparen Lluís i Roser. Ens la comenten quan pugem a l’autobús i ens pareix molt i molt interessant.
10 ANYS MACARELLA
MACARELLA I EL CINEMA
Sempre durant les setmanes culturals hem fet alguna sessió de cinema recordem:
Gràcies per la propina o La Plaça del diamant o els documentals A Tornallom , Una veritat
incòmoda , La República desarmada, La buena Nueva, Espejo Rojo, etc. A la Setmana de
la Dona, també proposem una sessió de cinema, així hem projectat pel·lícules com : Roma,
Melinda & Melinda, El domingo que viene si Dios quiere, Las Trece Rosas, Una palabra tuya...
Però quan havia passat un any de les grans manifestacions contra la guerra de l’Iraq, acordàrem
en assemblea que pels mesos de gener i febrer projectaríem pel·lícules que ens feren estimar la pau,
la solidaritat, el respecte, la llibertat, la comprensió i la justícia, tots ells valors humans que ens fan
bones persones, o no? Ja portem 9 anys fent cinema per la pau, a l’Auditori de l’Ajuntament hi hem
vist: El pianista, Bowling for Colombine, Amen, Good bye Lenin, Las Memorias del General Escobar,
Banderas de Nuestros Padres, Cartas de Iwo Jima, Los Girasoles ciegos, Lo mejor de mí, En un
Mundo Libre, el Rumor de la Arena, Edén al Oeste, Retorno a Hansalá, La vida de los otros, etc...
Les persones que assistim al cine eixim satisfetes d’haver vist la pel·lícula, tant per
la qualitat cinematogràfica del film com pel missatge que ens comunica, per això el nombre
d’assistents creix any rere any, el 2011 hem estat més de 28 persones de mitjana. A més, ara tenim
l’oportunitat, pensada l’any 2010 pel terratrèmol d’Haití, d’aportar un euro per la pau, ajuntant la
nostra aportació a la col·lecta que fa l’escola cada any. Continuarem fent cinema per la pau.
HISTÒRIA LOCAL
A Anna Lluch, esta breu història del seu col·lega i paisà Vicent Lluch Lliso
EL DOCTOR LLUCH
BREU HISTÒRIA D’UN FILL IL·LUSTRE DE BONREPÒS I MIRAMBELL
Introducció de l’autor
Amic i company com sóc de Rafel Sena, investigador, erudit que treballa a fons els noms dels
carrers de la ciutat de València , em va parlar un dia del Doctor Lluch, que té dedicat un carrer al
Cabanyal, al costat de la mar. M’explicà que era de Bonrepòs i m’animà a investigar sobre la seua
vida i a difondre després les investigacions. Ell m’indicà el llibre Història del Cabanyal de l’autor Antoni
Sanchis Pallarés on trobaria una biografia breu del doctor Lluch. Fent un estudi sobre els Moriscos,
un tema històric que també m’ocupa des de fa uns anys, vaig prendre contacte amb un llibre que
explica la història del port de València del mateix autor. Em va ser fàcil consultar la biografia del Doctor
Lluch. D’altra banda, vaig saber que ací, a Bonrepòs i Mirambell, encara hi ha persones familiars
pròximes del Doctor Lluch i vaig pensar també en entrevistar aquestes persones per completar una
biografia breu però que serviria per conéixer una persona nascuda al poble i que fou important com a
metge als pobles marítims de València.
Un ambient relacionat amb la cura i la medicina
Vicente Lluch i Lliso va nàixer, a les 2 del matí del 8 de j uny de 1849
a Bonrepòs i Mirambell (l´Horta) i batejat en la parròquia de la Mare de
Deu del Pilar per Mossén Domingo Esparza. Va créixer en un ambient
de curació de malalts ja que son pare era cirurgià i sa mare sagnadora.
Vicente Lluch Lliso va estudiar el batxillerat a València entre el 1868 i 1873. Va acabar el
batxillerat a l’Institut de Segona Ensenyança de Terol i allà superà les dues proves de grau que donaven
el títol de Batxiller els dies 21 i 23 de setembre de
1873.
Va cursar la llicenciatura de Medicina i
Cirurgia en la Universitat de València del 1868 al
1873, segons consta al seu expedient acadèmic. El
14 d’Octubre de 1873 va superar l’exercici pràctic
de l’especialitat amb qualificació d’aprovat, sent
President del tribunal Agustín Morte i secretari
Juan Bta Peset Cervera, pare del Doctor Peset
Alexandre. Una vegada aprovat l’examen de grau de
llicenciat en medicina i fets efectius els pagaments
corresponents, Vicente Lluch Lliso esdevé metge
als 24 anys.
Ordenanza 1795
Vida adulta i professional
Es va casar ben jove amb Teresa Laguarda Montañana, també filla de Bonrepòs i Mirambell,amb
qui va tindre quatre fills: Vicente, Encarnación, Emilia i Luis. La seua dona es va morir jove i es va
tornar a casar amb Victoriana Ferrer de Saldaña. D’aquest segon matrimoni no va tindre fills.
Amb la segona esposa visqué al carrer Àngel 13 del Poble Nou de la Mar, poc més tard
anomenat El Cabanyal. Allí tenia la seua clínica privada. Cap al 20 de Març de 1878 va ser admès
soci corresponsal de l’Institut Mèdic Valencià.
En 1881 després d’una discussió al carrer St. Andreu de Poble Nou de la Mar, resulten dos
ferits. El metge titular, Doctor Ramón Rocabert, no va poder atendre’ls perquè estava ocupat atenent-
ne uns altres i aleshores aquells desgraciats es van morir. L’ajuntament de Poble Nou de la Mar
va comprendre que calia contractar un segon metge titular per atendre la població. El metge que
contractaren va ser Vicente Lluch Lliso amb una retribució anual de 750 pessetes.
A més de metge, Vicente Lluch Lliso tenia algunes terres i en 1880 lloga a Matias Martí Ramón,
llaurador d’Almàssera, un camp de 5 fanecades i mitja de secà, vinya i oliveres, en Meliana per 100
pessetes l’any.
Bibliografia consultada
*HISTORIA DEL CABANYAL –POBLE NOU DE LA MAR (1238-1897) Antonio Sanchis Pallarés.
Javier Boronat editors. 1998
Agraïments de l’autor
En primer lloc a Rafel Sena, investigador dels carrers de València. Gràcies a la família
del Doctor Lluch: la Senyora Amparo Muñoz Lluch (néta de Ramón, germà del Dr Lluch),
la Senyora Pilar Ciurana Muñoz i la Senyora Amparo Ciurana Muñoz. Gràcies a En Joan
Micó, del departament d’Història de la Medicina de la Facultat de Medicina de València. A
Na Irene Manclús, encarregada de l’Arxiu Històric Universitari i a En José Enrique Ucedo,
encarregat de la Biblioteca Històrica de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència.
Dissabte 16 d’abril 12h.Pintada d’un mural al poble. 18h Manifestació a València i actuació de Lluís
Llach.
Diumenge 17 d’Abril 9:00h Passejada per la senda Macarella fins a Foios. Esmorzar a l’horta.
19h30m Projecció del documental MÉS ENLLÀ DEL MUR. Actuació d’AITANA FERRER. A
l’auditori de l’Ajuntament.
Amb motiu de la diada nacional Valenciana, el dia 9 d’Octubre, la Generalitat Valenciana concedeix,
cada any, uns premis anomenats Alta Distinció de la Generalitat. Hem de saber que estem molt
contents i contentes, perquè enguany ha estat distingida amb aquest guardó, la nostra amiga i
admirada borrempostina Anna Lluch. Si, la doctora Anna Lluch ha rebut , el 2010 l’Alta Distinció de la
Generalitat al mèrit científic pel seu treball investigador i la seua dedicació a combatre la malaltia de
càncer de mama. L’associació Cultural Macarella del seu poble , la va felicitar immediatament , i ara
publiquem la notícia amb molta alegria en la revista PLAERDEMAVIDA.
La segona notícia és que han fet una rampa utilitzable per vehicles, per a baixar al caixer del barranc
de Carraixet. Sabeu que en Macarella estem per un barranc viu, net i nostre, que el puguem recórrer,
gaudir estudiar i tot això. Volem que el declaren Espai Natural Protegit. Ja aconseguírem l’escala per
a baixar, ara tenim , de la part de Tavernes i Carpesa, una rampa per baixar bicis i tractors. Molt bé. A
més han fet la rampa evitant el ciment, que sabeu que ferix el paisatge. Han utilitzat pedres grosses
d’escullera. De manera que ha quedat bonic. Serà qüestió de felicitar a la Confederació Hidrogràfica
de Xúquer, a qui sempre reclamen coses.
Sabeu que l’Horta és una de les 6 meravelles de terra fèrtil del planeta creada per diversos factors: La
intel·ligència de l’home, les condicions del clima, naturalesa de la terra i la saviesa en la utilització de
l’aigua. L’horta està viva i segueix canviant i adaptant-se contra les adversitats. Col·lectius de joves
lloguen camps d’horta per a fer plantació i conreu ecològic que després venen a preu just i sense
intermediaris. A Bonrepòs i Mirambell prompte funcionarà una espècie de banc de terra par a llogar.
I una mala...
Club de lectura
Des d’aquestes fulles venim des de fa temps recomanant lectures literàries ben diverses, tractant de
comboiar al personal en l’aventura dels llibres i les lletres. Pot ser ara és hora d’atrevir-nos a donar
una passa més enllà, i tractar de crear un espai per posar en comú les nostres experiències literàries,
un espai on les lectores i els lectors compartim aquest gust per la lletra impresa. Açò que volem
proposar-vos és una idea molt senzilla i difosa arreu del món: posar en marxa un club de lectura.
Així, una colla de gent tria un llibre, el llegeix i el comenta, intercanviant opinions, parers diversos. La
literatura d’aquesta manera va més enllà de l’acte individual i solitari, per esdevenir acte col·lectiu i
compartit, experiència d’enriquiment mutu, de creixement de la perspectiva personal.
Hem pensat, per començar, de proposar-vos la lectura del llibre de l’escriptor nordamericà Ray
Bradbury que porta per títol “Fahrenheit 451”. Un llibre futurista que ens conta la història d’una
activitat molt particular: la crema de llibres. La professió dels que s’anomenen bombers té per tasca
fonamental, contradictòriament, cremar llibres. El protagonista de la novel·la forma part d’un escamot
metòdic que, de manera selectiva i especialitzada, cerca i localitza amagatalls secrets i destrueix tots
els exemplars. El cèlebre text de Ray Bradbury donà lloc a la recomanable pel·lícula, del mateix títol,
del director François Truffaut, protagonitzada per una parella, si més no, entranyable: Oscar Wermer
i Julie Christie.
El llibre “Fahrenheit 451” de Ray Bradbury, està al vostre abast en valencià a l’editorial Proa, en
castellà a Debolsillo i en anglès a l’editorial Simon & Schuster. La primera trobada de lectores i lectors
serà el proper divendres tres de juny, a la sala multiusos del Centre Cívic Municipal a les 22:00 hores.
Es recomana de vindre sopats i llegits de casa amb moltes ganes de debat i tertúlia. A la llibreria
Diana del poble podeu fer les vostres comandes des d’ara mateix. Que correga la veu.
Hem escrit en el Plaerdemavida-38: Teresa Monzó, Albert Ferrer, Alexandre Ros, Lluís Antolí, Rosella Antolí i Roser Santolària
Disseny i muntatge: Tamara Folguerà Impressió: Gràfiques Bolea de Meliana Edita: Associació Cultural Macarella.
Dipòsit Legal: V-2407-2004
Col·labora: Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana