You are on page 1of 12

PLAERDEMAVIDA - 38

Revista de cultura i opinió de Bonrepòs i Mirambell
HIVERN - PRIMAVERA 2011

Opinió Història Local Notícies de Macarella Humor Recomanacions Club de lectura

Tinc una oda començada que no puc acabar mai; dia i nit me l’ha dictada tot quant canta en la ventada, tot quant brilla per l’espai. L’oda infinita (fragment). Joan Maragall, 1860-1911

www.macarella.org

L’AIXETA
TERCER CONGRÉS Al febrer l’associació Centre d’Estudis de l’Horta Nord celebrava amb estreta col·laboració amb la Universitat de València el seu tercer congrés d’estudis. Les actes han estat publicades en dos volums que s’afegeixen als dos de les dues anteriors edicions. L’Horta no està per tirar coets, al contrari: les amenaces que sobre ella planen poden matar-la definitivament. Sense anar més lluny, el nostre municipi, d’un quilòmetre quadrat, ha experimentat els darrers anys una progressiva pèrdua de sòl agrícola i un augment indeturable de la superfície asfaltada. Durant les jornades es van compartir al fòrum de debat diferents anàlisis i propostes, sovintejant les crítiques al Pla d’Acció Territorial de l’Horta, tot insistint en la falta de contundència i compromís institucional amb el territori a protegir, així com en la manca d’una planificació seriosa i capficada per garantir-ne la viabilitat econòmica. A la taula rodona que posava punt i final a les jornades l’anunciada presència de l’administració va transformar-se en sonora absència, silenci premonitori de qui sap quants enganys encara. Malgrat els signes de la preocupació, les sospites de què se’n prepara una de grosa i les constatacions de les bestieses més imperdonables, una vegada més es va aconseguir crear un cert clima, ambient si voleu, de reflexió i pensament lúcid, admirables en els temps que corren, generador de veritable compromís. Si el dèbil ressò de tot plegat contrasta amb el silenci còmplice d’una majoria ciutadana endormiscada pels cants de gavina d’un progrés fonamentat en rajoles i el missatge, sempre suggeridor, “visite pis pilot”, no ens pot entretenir de la ferma voluntat de lluitar pel que és de justícia, cadascú des d’on es trobe, amb les forces de què dispose, amb tota la il·lusió i responsabilitat que faça falta.

OPINIÓ

CONTORNS DIFUSOS L’Horta, la petita porció de terra periurbana que hi resta encara conreada d’uns segles ençà i que, per això mateix, esdevé un paratge únic i un paisatge profundament antropitzat i divers, es troba en una més de les encreuellades perquè ha hagut de transitar atés els canvis socioeconòmics i, conseqüentment, de mentalitat dels seus pobladors i, també (o sobretot), dels que no ho són pel seu caràcter urbanita i l’evident proximitat del cap i casal. L’espai multisensorial que adés envoltava (acaronava, diríem millor) la ciutat de València i que, tradicionalment, proporcionava sucoses rendes, les millors collites i llustrosos animals domèstics als propietaris de la terra i als establiments capitalins, forjat a base de sacrificis difícils de descriure, injustícies socials heretades i festivitats dedicades als sants protectors de la fertilitat de què depenia la supervivència dels seus habitants, no és l’idíl·lic paradís que apareix tatuat en l’imaginari col·lectiu dels valencians, tampoc l’arcàdia que els forans idealitzen. No ho és no per la seua manca de bellesa, quin paisatge natural no conté els ingredients per a ser-ho?, un desert o un oasi, una selva, una muntanya nevada, una pineda o una roureda, sense anar massa lluny el secà mediterrani, una recòndita albereda o una marjal també ho són. En uns o en altres la mà de l’home s’ha anat deixant sentir amb més o menys intensitat i, amb ella, determinada forma d’ocupació territorial. L’Horta, però, s’ha anat convertint en un indret que progressivament ha canviat de pell, mai no ha estat immutable i s’ha emmotlat indefectiblement a les expectatives dels seus successius pobladors. La seua terra queda delineada dintre d’un aparent caos reticular i cada parcel·la presenta una tonalitat diferent en un mosaic multicolor depenent del seu estat de llaurança. Cada camp és un quadre i en cadascun la línia recta justifica una obra d’art individual i col·lectiva, un ventall de matisos, un museu ben viu mercè a un sòl generós, al domini i l’administració de l’aigua i a la llum que tot ho abasta. L’Horta és la línia, com la incertesa l’avanç dels contorns difusos que la separen de la sarpa urbana preparant la seua immediata desaparició. L’espai rural casolà necessita d’eixa regulació geomètrica ancestral que li proporcionen els marges, les séquies i els camins per a sobreviure com a diminutes explotacions d’agricultura intensiva, de les alqueries que el custodien, dels arbres que el fan acollidor, de la fauna que li dóna sentit... L’Horta és fragilitat i, per aquest motiu, té els seus propis costums, uns codis de relació autònoms que fan que pervisca malgrat les pèrdues, ja irreparables. Al remat, sent un espai viu en constant transformació, no ha rebut les atencions que sens dubte mereix per la seua peculiaritat, tampoc des del món de la creació artística i literària, en el qual pesen com una llosa els tòpics encunyats a principis del segle XX, revifats constantment, malaltissament, com si el temps s’haguera aturat per sempre i fossilitzat en les consciències. Visions que han ancorat en el subconscient col·lectiu i que han distorsionat fins la sacietat la seua realitat canviant i la fidelitat (en no pocs casos veneració) dels seus legítims usuaris. L’Horta deixarà de ser-ho quan definitivament s’esborren les seues alineacions i els espais difusos predominen sobre els perfilats contorns. Mentrestant, està viva i en ús. Congratulem-nosen i lluitem per la seua pervivència davant de les futures agressions que s’entreveuen en l’horitzó. Albert Ferrer Orts

10 ANYS MACARELLA 10 ANYS VIATJANT PEL NOSTRE PAIS L’Associació Cultural Macarella organitza tots els anys 2 excursions temàtiques per conéixer el nostre País. Des de fa 10 anys hem tingut l’oportunitat de passejar per la via verda de L’Orxa fins a Gandia i visitar els seus museus, recórrer els carrers d’Ontinyent i gaudir del naixement del riu Clarià, caminar pels carrerons del barri vell de Bocairent i endinsar-se en les seues covetes, fer senderisme per les gorges del Cabriol i disfrutar de la seua gastronomia. Hem anat a Catí i hem menjat els seus famosos formatges artesans, hem tingut ocasió de conéixer la Serra d’Espadà i els pobles d’Eslida i Aín, hem caminat pel barranc de l’Almançor d’Almedíjar, i hem pujat al Penyagolosa, una de les muntanyes emblemàtiques de les comarques castellonenques. També hem fet el cim del Montgó, la mola de Cortes de Pallás i la incomparable Font-Roja d’Alcoi. Hem recorregut en barca els congostos del Xúquer i hem visitat el poblat ibèric de Moixent i una de les seues bodegues, hem passejat per la marjal d’Almenara... i per molts més indrets de la nostra terra que ningú s’hauria de perdre per tot l’interés que tenen. Les excursions en bus hem pogut comprovar que són molt agradables i enriquidores. Al llarg del camí podem conéixer millor la gent del poble i també fer amistat amb gent d’altres pobles i comarques que ens acompanyen. Convivint un dia junts es pot aconseguir una bona i perdurable amistat. També, i de manera reivindicativa, tots els anys fem caminades pels barrancs del Carraixet i del Palmaret organitzades conjuntament amb altres associacions de l’Horta compromeses amb la conservació d’estos espais naturals que ens pertanyen. I res no seria igual sense la informació sobre la geografia i la història del lloc que visitem que preparen Lluís i Roser. Ens la comenten quan pugem a l’autobús i ens pareix molt i molt interessant.

10 ANYS MACARELLA MACARELLA I EL CINEMA Sempre durant les setmanes culturals hem fet alguna sessió de cinema recordem: Gràcies per la propina o La Plaça del diamant o els documentals A Tornallom , Una veritat incòmoda , La República desarmada, La buena Nueva, Espejo Rojo, etc. A la Setmana de la Dona, també proposem una sessió de cinema, així hem projectat pel·lícules com : Roma, Melinda & Melinda, El domingo que viene si Dios quiere, Las Trece Rosas, Una palabra tuya... Però quan havia passat un any de les grans manifestacions contra la guerra de l’Iraq, acordàrem en assemblea que pels mesos de gener i febrer projectaríem pel·lícules que ens feren estimar la pau, la solidaritat, el respecte, la llibertat, la comprensió i la justícia, tots ells valors humans que ens fan bones persones, o no? Ja portem 9 anys fent cinema per la pau, a l’Auditori de l’Ajuntament hi hem vist: El pianista, Bowling for Colombine, Amen, Good bye Lenin, Las Memorias del General Escobar, Banderas de Nuestros Padres, Cartas de Iwo Jima, Los Girasoles ciegos, Lo mejor de mí, En un Mundo Libre, el Rumor de la Arena, Edén al Oeste, Retorno a Hansalá, La vida de los otros, etc... Les persones que assistim al cine eixim satisfetes d’haver vist la pel·lícula, tant per la qualitat cinematogràfica del film com pel missatge que ens comunica, per això el nombre d’assistents creix any rere any, el 2011 hem estat més de 28 persones de mitjana. A més, ara tenim l’oportunitat, pensada l’any 2010 pel terratrèmol d’Haití, d’aportar un euro per la pau, ajuntant la nostra aportació a la col·lecta que fa l’escola cada any. Continuarem fent cinema per la pau.

HISTÒRIA LOCAL

A Anna Lluch, esta breu història del seu col·lega i paisà Vicent Lluch Lliso

BREU HISTÒRIA D’UN FILL IL·LUSTRE DE BONREPÒS I MIRAMBELL
Introducció de l’autor Amic i company com sóc de Rafel Sena, investigador, erudit que treballa a fons els noms dels carrers de la ciutat de València , em va parlar un dia del Doctor Lluch, que té dedicat un carrer al Cabanyal, al costat de la mar. M’explicà que era de Bonrepòs i m’animà a investigar sobre la seua vida i a difondre després les investigacions. Ell m’indicà el llibre Història del Cabanyal de l’autor Antoni Sanchis Pallarés on trobaria una biografia breu del doctor Lluch. Fent un estudi sobre els Moriscos, un tema històric que també m’ocupa des de fa uns anys, vaig prendre contacte amb un llibre que explica la història del port de València del mateix autor. Em va ser fàcil consultar la biografia del Doctor Lluch. D’altra banda, vaig saber que ací, a Bonrepòs i Mirambell, encara hi ha persones familiars pròximes del Doctor Lluch i vaig pensar també en entrevistar aquestes persones per completar una biografia breu però que serviria per conéixer una persona nascuda al poble i que fou important com a metge als pobles marítims de València. Un ambient relacionat amb la cura i la medicina Vicente Lluch i Lliso va nàixer, a les 2 del matí del 8 de j uny de 1849 a Bonrepòs i Mirambell (l´Horta) i batejat en la parròquia de la Mare de Deu del Pilar per Mossén Domingo Esparza. Va créixer en un ambient de curació de malalts ja que son pare era cirurgià i sa mare sagnadora. El seu pare, Vicente Lluch Palanca, natural de Bonrepòs i Mirambell, era barber i mestre sagnador, això volia dir que igual practicava sagnies als malalts, que ajudava a les parteres per tota la comarca fins a Nàquera, en uns temps en què el viatge es feia o caminant o en burro. En octubre de 1849, mesos després del naixement del seu fill Vicent, va obtindre el títol de Cirurgià de 3ª Classe, davant un tribunal que l’aprovà per unanimitat. Prèviament havia fet els Ramona Lliso López 3 cursos reglamentaris d’estudis teòrics i les pràctiques quirúrgiques dirigides pel professor de cirurgia, doctor Vicent Ausina, al Reial Col·legi de Pràctiques en l’Art de Curar. Aquesta preparació el facultava per a exercir de metge als pobles, com Bonrepòs i Mirambell, on no hi havia metge titular. La primera Ordenança per a la carrera de cirurgia fou promulgada el 1795, sent Rei d’Espanya Carles IV. El pla d’estudis marcava unes assignatures directament relacionades amb la salut i la medicina: Anatomia, Fisiologia, Patologia, Terapèutica, Art obstètrica, etc. Els estudis de sagnadors i de parteres eren també regulats pel decret reial citat. El 1824, després del trienni liberal del regnat de Ferran VII, va haver un altre pla d‘estudis que feia més homogenis els estudis de llicenciats en medicina i cirurgia, els de cirurgians menors, els de sagnadors i els de parteres. Sa mare Na Ramona Lliso López, natural d’Almàssera, apareix també com a mestra sagnadora. Ramona Lliso i Vicent Lluch formaren una gran família amb 8 fills. El major de tots era Vicente Lluch Lliso, el metge. També va estudiar per a metge un altre fill que va morir i un altre dels fills, Ramón, va tindre el títol de practicant en 1878.

EL DOCTOR LLUCH

Sagnador de Vicente Lluch Palanca

HISTÒRIA LOCAL Estudis per a ser metge Vicente Lluch Lliso va estudiar el batxillerat a València entre el 1868 i 1873. Va acabar el batxillerat a l’Institut de Segona Ensenyança de Terol i allà superà les dues proves de grau que donaven el títol de Batxiller els dies 21 i 23 de setembre de 1873. Va cursar la llicenciatura de Medicina i Cirurgia en la Universitat de València del 1868 al 1873, segons consta al seu expedient acadèmic. El 14 d’Octubre de 1873 va superar l’exercici pràctic de l’especialitat amb qualificació d’aprovat, sent President del tribunal Agustín Morte i secretari Juan Bta Peset Cervera, pare del Doctor Peset Alexandre. Una vegada aprovat l’examen de grau de llicenciat en medicina i fets efectius els pagaments corresponents, Vicente Lluch Lliso esdevé metge als 24 anys.
Ordenanza 1795

Vida adulta i professional Es va casar ben jove amb Teresa Laguarda Montañana, també filla de Bonrepòs i Mirambell,amb qui va tindre quatre fills: Vicente, Encarnación, Emilia i Luis. La seua dona es va morir jove i es va tornar a casar amb Victoriana Ferrer de Saldaña. D’aquest segon matrimoni no va tindre fills. Amb la segona esposa visqué al carrer Àngel 13 del Poble Nou de la Mar, poc més tard anomenat El Cabanyal. Allí tenia la seua clínica privada. Cap al 20 de Març de 1878 va ser admès soci corresponsal de l’Institut Mèdic Valencià. En 1881 després d’una discussió al carrer St. Andreu de Poble Nou de la Mar, resulten dos ferits. El metge titular, Doctor Ramón Rocabert, no va poder atendre’ls perquè estava ocupat atenentne uns altres i aleshores aquells desgraciats es van morir. L’ajuntament de Poble Nou de la Mar va comprendre que calia contractar un segon metge titular per atendre la població. El metge que contractaren va ser Vicente Lluch Lliso amb una retribució anual de 750 pessetes. A més de metge, Vicente Lluch Lliso tenia algunes terres i en 1880 lloga a Matias Martí Ramón, llaurador d’Almàssera, un camp de 5 fanecades i mitja de secà, vinya i oliveres, en Meliana per 100 pessetes l’any.

Fragment de l’acta d’ingrés a l’ “Instituto Médico Valenciano” 1878

HISTÒRIA LOCAL El Doctor Lluch, un bon metge, enmig d’una epidèmia de còlera Segurament, estaria present en la conferència pronunciada en 1884 en l’Institut Mèdic Valencià, pel Dr. Amalio Gimeno, en la qual defensava la vacuna contra el còlera de Dr. Ferran. La gran dedicació professional que mostrà durant l’epidèmia de còlera que va patir la ciutat de València i altres pobles i comarques a l’estiu de 1885, va ser destacada. A Poble Nou de la Mar el còlera va matar 105 persones de 300 persones afectades. Comenta Martí Pallarés al seu llibre Història del Cabanyal que el doctor Vicent Lluch “Fou un eficaç col·laborador de les autoritats sanitàries, la Comandància de Marina, el diputat provincial i el delegat de Sanitat”. Fou un trist any per València, al cementiri general de la ciutat existeix un monument que recorda tan fatal desgràcia. Es va suprimir la Fira de València de juliol i les platges estigueren desertes. El Dr. Lluch dedicà gran part de la seua vida a atendre un gran nombre de malalts. El caràcter que tenia passà a la història oral de la gent i ens n’ha arribat una bonica descripció: “El Doctor Vicent Lluch era home bo, senzill, liberal i catòlic”. Va morir jove, a causa de una broncopneumònia, el dia 18 de gener de 1890 a Poble Nou de la Mar. Tenia 41 anys. Està enterrat al cementiri del Cabanyal.

Portada “Memoria del cólera 1885 en Valencia”

Agraïment d’un poble al seu metge Segons A. Sanchis, el dia 14 d’abril de 1917 es va cursar a l´Ajuntament de València una petició, encapçalada pel republicà blasquista Joan Bta Bau sol·licitant que el nou carrer guanyat a la mar denominat “Front al mar” en el Cabanyal fora retolat amb el nom, de doctor Vicent Lluch , per a perpètua memòria. Així també podem trobar un xicotet bust , en el cementiri del Cabanyal, entrant a la dreta, fet en bronze verdós, fabricat en 1891 en els tallers Gómez, que després fundaren les Drassanes.

Bust del Dr. Lluch al cementiri del Cabanyal

HISTÒRIA LOCAL Bibliografia consultada *HISTORIA DEL CABANYAL –POBLE NOU DE LA MAR (1238-1897) Antonio Sanchis Pallarés. Javier Boronat editors. 1998 * BOLETíN DEL INSTITUTO MÉDICO VALENCIANO. * HISTORIA DE LA MEDICINA VALENCIANA. Autors diversos. * EL CÓLERA DE 1885 EN VALENCIA. Ajuntament de València. Agraïments de l’autor En primer lloc a Rafel Sena, investigador dels carrers de València. Gràcies a la família del Doctor Lluch: la Senyora Amparo Muñoz Lluch (néta de Ramón, germà del Dr Lluch), la Senyora Pilar Ciurana Muñoz i la Senyora Amparo Ciurana Muñoz. Gràcies a En Joan Micó, del departament d’Història de la Medicina de la Facultat de Medicina de València. A Na Irene Manclús, encarregada de l’Arxiu Històric Universitari i a En José Enrique Ucedo, encarregat de la Biblioteca Històrica de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència. Lluís Antolí Gosàlbez - març 2011 -

SETMANA CULTURAL 2011
15- 20 D’ABRIL
Divendres 15 d’abril. 19:30h Inauguració de l’exposició 10 ANYS DE MACARELLA. Audiovisual. Presentació del PLAERDEMAVIDA-38. Centre Cívic Dissabte 16 d’abril 12h.Pintada d’un mural al poble. 18h Manifestació a València i actuació de Lluís Llach. Diumenge 17 d’Abril 9:00h Passejada per la senda Macarella fins a Foios. Esmorzar a l’horta. 19h30m Projecció del documental MÉS ENLLÀ DEL MUR. Actuació d’AITANA FERRER. A l’auditori de l’Ajuntament. Dimarts 19 d’abril 19h30. Cloenda de l’exposició i col·loqui.

NOTÍCIES BREUS Tres bones notícies Amb motiu de la diada nacional Valenciana, el dia 9 d’Octubre, la Generalitat Valenciana concedeix, cada any, uns premis anomenats Alta Distinció de la Generalitat. Hem de saber que estem molt contents i contentes, perquè enguany ha estat distingida amb aquest guardó, la nostra amiga i admirada borrempostina Anna Lluch. Si, la doctora Anna Lluch ha rebut , el 2010 l’Alta Distinció de la Generalitat al mèrit científic pel seu treball investigador i la seua dedicació a combatre la malaltia de càncer de mama. L’associació Cultural Macarella del seu poble , la va felicitar immediatament , i ara publiquem la notícia amb molta alegria en la revista PLAERDEMAVIDA. La segona notícia és que han fet una rampa utilitzable per vehicles, per a baixar al caixer del barranc de Carraixet. Sabeu que en Macarella estem per un barranc viu, net i nostre, que el puguem recórrer, gaudir estudiar i tot això. Volem que el declaren Espai Natural Protegit. Ja aconseguírem l’escala per a baixar, ara tenim , de la part de Tavernes i Carpesa, una rampa per baixar bicis i tractors. Molt bé. A més han fet la rampa evitant el ciment, que sabeu que ferix el paisatge. Han utilitzat pedres grosses d’escullera. De manera que ha quedat bonic. Serà qüestió de felicitar a la Confederació Hidrogràfica de Xúquer, a qui sempre reclamen coses. Sabeu que l’Horta és una de les 6 meravelles de terra fèrtil del planeta creada per diversos factors: La intel·ligència de l’home, les condicions del clima, naturalesa de la terra i la saviesa en la utilització de l’aigua. L’horta està viva i segueix canviant i adaptant-se contra les adversitats. Col·lectius de joves lloguen camps d’horta per a fer plantació i conreu ecològic que després venen a preu just i sense intermediaris. A Bonrepòs i Mirambell prompte funcionarà una espècie de banc de terra par a llogar. I una mala... Des del dia 17 de febrer ja no podem vore TV3 perquè Acció Cultural, propietària dels repetidors que ens permetien rebre el senyal d’aquesta televisió a les nostres cases, ha hagut de tancar-los per evitar noves multes de la Generalitat Valenciana que suposarien la ruïna de l’entitat. No cal dir que en ple segle XXI, on la tecnologia permet vore quasi bé totes les televisions del món resulta lamentable que per motius exclusivament polítics se’ns prive als valencians i valencianes d’una televisió pública que emet íntegrament en la nostra llengua. El PP demostra una vegada més la seua cara més intolerant i antidemocràtica. Des d’aquell dia les manifestacions s’han succeït a multitud de pobles i ciutats i molts ajuntaments (inclòs el del nostre poble) han demanat a la Generalitat Valenciana, la retirada de les multes a Acció Cultural i la reobertura dels repetidors.

RESSENYES Club de lectura Des d’aquestes fulles venim des de fa temps recomanant lectures literàries ben diverses, tractant de comboiar al personal en l’aventura dels llibres i les lletres. Pot ser ara és hora d’atrevir-nos a donar una passa més enllà, i tractar de crear un espai per posar en comú les nostres experiències literàries, un espai on les lectores i els lectors compartim aquest gust per la lletra impresa. Açò que volem proposar-vos és una idea molt senzilla i difosa arreu del món: posar en marxa un club de lectura. Així, una colla de gent tria un llibre, el llegeix i el comenta, intercanviant opinions, parers diversos. La literatura d’aquesta manera va més enllà de l’acte individual i solitari, per esdevenir acte col·lectiu i compartit, experiència d’enriquiment mutu, de creixement de la perspectiva personal. Hem pensat, per començar, de proposar-vos la lectura del llibre de l’escriptor nordamericà Ray Bradbury que porta per títol “Fahrenheit 451”. Un llibre futurista que ens conta la història d’una activitat molt particular: la crema de llibres. La professió dels que s’anomenen bombers té per tasca fonamental, contradictòriament, cremar llibres. El protagonista de la novel·la forma part d’un escamot metòdic que, de manera selectiva i especialitzada, cerca i localitza amagatalls secrets i destrueix tots els exemplars. El cèlebre text de Ray Bradbury donà lloc a la recomanable pel·lícula, del mateix títol, del director François Truffaut, protagonitzada per una parella, si més no, entranyable: Oscar Wermer i Julie Christie. El llibre “Fahrenheit 451” de Ray Bradbury, està al vostre abast en valencià a l’editorial Proa, en castellà a Debolsillo i en anglès a l’editorial Simon & Schuster. La primera trobada de lectores i lectors serà el proper divendres tres de juny, a la sala multiusos del Centre Cívic Municipal a les 22:00 hores. Es recomana de vindre sopats i llegits de casa amb moltes ganes de debat i tertúlia. A la llibreria Diana del poble podeu fer les vostres comandes des d’ara mateix. Que correga la veu.

I trobada de lectores i lectors
Divendres 3 de juny sala multiusos del Centre Cívic Municipal 22:00 hores

TEMPS D’ELECCIONS La participació buscant el bé comú no és només en el temps d’eleccions. I no es fa només des de l’Ajuntament, que el poble té moltes associacions dins de les quals es crea cultura, reivindicació, oci, millor educació, de forma democràtica i amb interès de tots. Si els que es presenten com a principals a les llistes de les eleccions no han treballat durant anys pel poble, poc interès tenen, i poca formació social i política han acumulat. Caldrà votar als que treballen i lluiten pel benestar de totes i de tots. I compte! Fóra la corrupció! que ha envaït el partit que governa la Generalitat i moltes poblacions. També assota l’altre partit gran que ha governat en la nostra població. Els partits grans i amb poder de fa anys treballen molt per a ells i per a tots poc. Està bé que hi haja, dins les institucions partits xicotets i progressistes que resten als grans, poder i corrupció. Pensem, abans de votar, què ens convé per augmentar la nostra dignitat. Som éssers humans responsables que sabem i podem distingir. Que no ens manen gent cacic i corrupta; Que els qui ens manen ens animen a expressar-nos i a treballar junts per un demà millor.

Hem escrit en el Plaerdemavida-38: Teresa Monzó, Albert Ferrer, Alexandre Ros, Lluís Antolí, Rosella Antolí i Roser Santolària Disseny i muntatge: Tamara Folguerà Impressió: Gràfiques Bolea de Meliana Edita: Associació Cultural Macarella. Dipòsit Legal: V-2407-2004 Col·labora: Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana