IES

“JOANOT

MARTORELL”

DE VALÈNCIA. DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

EXERCICIS DE REPÀS de Comentari de textos valencians. 2n de Batxillerat. 1a AV. Nom:____________________________________________________ Grup:______ Data: 1. Llig el text i respon les preguntes que se’n fan després: [...]És en aquest punt que entra en joc el sistema de preferències al·ludit per fer la distinció inicial. Perquè, atés que la lectura és un solaç –el vici impune de Larbaud– cada lector l’orientarà segons les seues necessitats morals o psicològiques. Els uns –torne a la simplificació– tractaran de trobar en la literatura un suplement de somni; els altres, un suplement de vida. Uns voldran escapar, amb el llibre, de la urgència dolorosa amb què els assalta la vida; d’altres li demanaran un contacte més ampli amb l’amargor inevitable, voraç i temptadora, d’aquesta mateixa vida. Convé, però, fer encara un altre aclariment. Tots dos lectors, tots dos tipus de lector, al meu veure, pel sol fet de ser-ho, de ser lectors, ja suposen una distància entre ells i la vida. L’home que viu, que viu intensament –o que es pensa que viu intensament– no sent el desig de llegir. Teòricament, l’home vital no en sentirà més que qualsevol animal –una vaca– sa: ell seria l’animal sa. Però aquest home no existeix: l’home és sempre un animal malalt. I quan no busca remei –o calmant– en la lectura, el trobarà en d’altres recursos que solem qualificar d’embrutidors: l’alcohol, el cinema o el que siga. De tota manera, per paradoxal que semble, el suplement de somni i el suplement de vida, adés esmentats, no es corresponen amb els respectius mancaments. Seria natural que l’home de realitats acudís, com a lector, als llibres d’evasió, i que l’home abstret o poruc de la realitat anàs als llibres que li’n donaren notícia. Però, per regla general, la compensació no es dóna en aquest punt. Veiem, en canvi, que cada lector pretén prolongar en la lectura el fil de les seues preocupacions habituals. El qui té por a la vida del carrer segueix tenint-ne a la mateixa vida en els llibres: les repugnàncies no es resignen a desaparéixer perquè el seu objecte es presente sota espècie literària. I, al contrari, l’amor a les coses i als homes, en la seua tragèdia fatal, es manifesta igualment en el gust de lector. Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera. Joan F USTER. Diccionari per a ociosos. Edicions 62 • Quin és el tema del text? Concreta’l tant com pugues: • Posa tres exemples de dixi diferent:

• •

Finalitat del text: Codi, varietat dialectal i registre:

• • • •

Àmbit d’ús: Gènere textual: Superestructura predominant: Cita quatre característiques generals que compleix normalment el gènere textual de dalt. No calen exemples.

• •

Relació entre emissor i receptor: Posa tres exemples diferents de modalització basats en el text de dalt i anomena’ls:

2. Localitza sis connectors diferents al text i classifica’ls en algun dels quatre tipus estudiats.

3. Què signifiquen els claudàtors inicials del text, i per a què s’utilitza el punt i coma de la línia quatre?

4. Reescriu correctament: “Per lo vist lo millor és no fer-ho, per lo demés, lo mateix dóna. ”

5. El text de Fuster té 358 paraules. Fes-ne un resum de vora 120 mots màxim (fins a 12 línies aprox.) i vigila l’expressió.

6. Indica AL MARGE ESQUERRE quin tipus de mecanisme de referència lèxica o gramatical s’ha fet servir a l’interior de cada oració (l’el·lipsi no compta en aquests exemples): a. b. c. d. e. f. g. h. i. j. k. l. m. n. o. p. Us deien que el cotxe era blanc i d’altres que era negre. (1) El pla d’estabilització no estabilitza l’economia. (1) Compra taronges, plàtans i cireres. (1) Quantes novel·les i poemaris: tens molts llibres! (1) El Teatre Principal, inaugurat el segle passat, s’ha cremat. (1) T’ho explicaré clar i transparent. (1) Manel és invisible, ningú ha vist Manel recentment.(1) La pujada tan sobtada de la borsa és un fet irrepetible. (1) M’he repassat els senyals de trànsit, la mecànica del camió i les lleis de circulació. (1) L’apostrofació, l’article neutre i els determinants entren per a l’examen. (1) S’ha intentat la consecució dels objectius per a l’obtenció de bons resultats. (1) Van portar-ho tot, per exemple la graella i les xulles. (1) No hem comprat el que feia falta, o siga, res. (1) He vist el programa, que tu em vas recomanar, d’entrevistes a personatges famosos.(1) Aquest Nadal anirem a Londres. Tu ja hi vas anar l’any passat.(1) No ha volgut saber res de l’assumpte, ni en sap ara ni en sabrà.[ho dic jo ara mateix).

Master your semester with Scribd & The New York Times

Special offer for students: Only $4.99/month.

Master your semester with Scribd & The New York Times

Cancel anytime.