EL MÓN IBÈRIC. IBERS A CATALUNYA.

Prof. Oriol Olesti
L'ESTUDI DEL MON IBERIC. ALGUNES QUESTIONS PREVIES.
Durant molts anys, l'estudi del món Ibèric ha estat, per dir-ho d'alguna manera, el parent pobre dels estudis sobre el món Antic a Catalunya (i a la Peninsula). No vol dir això que fos un tema que no interessés, al contrari, ha estat sempre un tema que ha interessat als investigadors (Serra Ràfols, Serra Vilaró, Bosch Gimpera a Catalunya, Menendez Pidal, Rodriguez Adrados, i altres a Espanya), però era un tema que sovint s'enfocava des d'una perspectiva excessivament arqueològica, des d'una línea de recerca més pròpia dels estudis de "prehistòra", sense arribar a establir un veritable discurs Històric sobre la qüestió. M'explicaré. Sovint en l'estudi del món ibèric ha predominat molt l'aspecte etnològic o cultural (es cercaven les especificitats en la "cultura material", la possibilitat d'identificar "pobles", "nacions"), i no tant l'aspecte històric. Es a dir, es tenia interès per diferenciar els pobles ibèrics, el seu origen, la seva formació, però sempre a un nivell "etnogràfic", per diferenciar grups culturals, per diferenciar "tribus", poblacions, mentre que es tenia poc interés en estudiar la seva evolució històrica, la formació d'estructures polítiques i socials pròpies, així com els seus canvis; en una paraula, poc interés en l'estudi històric d'aquestes formacions socials. Predominava l'aspecte etnològic, el que es traduïa en estudis que, partint de les fonts literàries basicament d'època romana, i dels estudis arqueològics, intentaven identificar "materialment", "culturalment" aquests pobles (el que abans definíem com una línea de recerca de tipus "prehistòria", entés no en el sentit cronològic, sinó en el sentit pràctic: identificar conjunts de materials, diferents dels altres, que indiquessin la diferenciació "tribal" i "étnica" entre els dos grups poblacionals/conjunts materials). Només recentment s'han prés més en consideració els elements polítics, socials i econòmics d'aquestes poblacions. Tot i ser necessària la identificació i delimitació de les diverses entitats polítiques ibèriques, aquest objectiu ha passat a ser secundari. - Aquest canvi ha estat degut en bona part a l'aribada dels estudis de territori al món de l'arqueologia, on el "jaciment" ha perdut importància en relació a l'estudi global del paisatge, el territori, com a principal document històric. L'estudi de les pautes de poblament del món ibèric ha permés començar a identificar les seves pautes econòmiques, socials i polítiques. - Però també això es degut en bona part a la inclusió de preguntes històriques a un tipus de recerca fins aleshores molt limitat al camp arqueològic. Termes com "ciutat", "aristocràcia", "heroització", "isonomia", "sinecisme", abans allunyades de l'arqueologia i dels estudis sobre el món ibèric, han passat ara a formar part habitual de les darreres línies de recerca. Sens dubte, en això la intervenció dels historiadors del món antic ha estat decisiva. El món ibèric ha passat de ser un tema d'estudi d'interés local (és a dir, Català o Hispà) a ser un tema d'interés global, perquè la dinàmica del poble ibèric ja no pot deslligar-se de la dinàmica del poble etrusc, o el Grec, o el Fenici. Es tracta de societats

antigues Mediterrànies, amb punts en contacte i diferències, i on l'estudi d'una recolza l'estudi de l'altra (no per mimetisme, no tots segueixen l'evolució del món Grec), sinó per lògica Històrica, per cercar arrels comunes a l'evolució d'aquest món Mediterrà. També en part s'ha superat el cert concepte "d'inferioritat" del món ibèric respecte de les altres potències culturals mediterrànies. Si bé és un món que està clarament influenciat pel món Grec i Fenici, per exemple, no hem de considerar-lo com una "rèplica menor" d'aquestes influències. Es cert que a nivell artístic, per exemple, no arribarà a les cotes de l'art Grec, lògicament, però no és a partir d'aquests conceptes "artístics" (arcaïc, Clàssic, etc..) que hem de jutjar ni analitzar les societats. Tenim concepte molt més operatius: "Orientalitzant" per qualificar la presència d'una "moda" cultural de s. VIII i VII a.C., que es reflexe d'una expansió del món comercial d'Orient i a la vegada de la potència econòmica les èlits locals d'Occident, "Territorialització", per explicar el procès de progressiu control d'un territori, amb l'establiment de nuclis sedentaris organitzats d'una manera jerarquitzada, "societat gentil.lícia" per explicar un tipus d'estructura social basada encara en el parentiu, etc.. A partir de tots aquests nous elements i conceptes, podem ja començar a analitar alguns aspectes referents a aquest món ibèric Peninsular.

FONTS LITERÀRIES REFERENTS ALS POBLES IBÈRICS. UNA INTRODUCCIÓ NECESSÀRIA.
Si bé avui en dia el coneixement dels fets arqueològics ha esdevingut imprescindible per a l'estudi del món ibèric Català, cal dir que durant bastants anys aquest estudi va estar sobretot recolzat en les dades de les fonts literàries antigues, i encara som hereus d'aquests estudis més antics. Aquest interés per les fonts és lògic, si tenim en compte que ens proporcionen unes informacions notables: ens informen de l'existència de diverses ètnies, ens donen els seus noms, i ens ofereixen una distribució aproximada dels seus territoris. De tota manera, aquestes dades dels autors antics no poden "acceptar-se" tal i com ens arriben. Es tracta de textos literaris, que han sofert ells mateixos diversos fenòmens que ens cal reconstruir, abans de poder valorar la "fiabilitat", o la mateixa cronologia, d'aquella o altra infromació (ja ho vàrem veure en part per al cas d'Empúries). Aquests mateixos processos poden explicar en bona part les diverses contradiccions que sovint s'aprecien entre els diversos autors (o d'un mateix autor en diversos passatges), contradiccions que cal explicar d'alguna manera (lògicament, queden encara moltes contradiccions per explicar..). No podem utilitzar les dades literàries sense un coneixement previ dels mateixos autors i les seves obres. Per una banda hi ha tota una sèrie de problemes "interns" (del propi texte) i "externs" (de l'autor o el context) dels quals cal ser conscient. Hi ha autors més fiables que altres, o autors més ben informats que altres, i això ha de servir-nos per jutjar en el cas de determinades contradiccions, o episodis foscos, etc.. Veiem rapidament alguns d'aquests fenòmens que cal tenir en compte a l'hora d'utilitzar aquests textos literaris antics referents al món ibèric Català: 1) Problemes Interns del text.

* Els textos antics ens han estat transmessos a partir d'una llarga sèrie de manuscrits, de tradicions textuals. Nosaltres consultem les "edicions canòniques", les més ben establertes, però els aparells critics ens reflecteixen també les "llacunes" o "corrupteles" del texte original, que pot afectar greument el nostre panorama. Es el cas p.ex. del problema Lacetans, Laietans, Iacetans, tres pobles de grafia molt semblant, que han pogut provocat equivocacions dels copistes medievals (o dels mateixos autors antics, que copiaven les seves pròpies fonts), i que no sempre és fàcil poder identificar. Algun altre poble, com els Suessetans, també pot haver sofert problemes semblants (per alguns podrien ser els Cossetans...). Error del copista?, de l'editor del texte?... * LLigat a aquest hi ha el problema de la cronologia i la densitat de la tradició manuscrita (p. ex. Estrabó és un autor amb bastant d'èxit -la tira de copistes medievals-, però el polèmic Aviè sols té una editio princeps, primera edició, que data del 1488). En casos de tradicons curtes i tardanes, és difícil establir les interpolacions, corrupcions, erros dels copistes, etc.. perquè hi ha pocs textos amb els que comparar (i refer les "famílies" dels manuscrits). Poca fiabilitat... * No són ni molt menys descartables els propis errors del mateix autor antic. Algunes contradiccions poden explicar-se per un "lapsus" de l'autor, i en aquest sentit també hi ha autors més fiables que altres (més escrupulosos...). Es el cas dels Iaketanoi que molts creuen Laketanoi de Ptolomeu. 2) Problemes externs. No és la transmissió o redacció del texte on hi ha la base de la confussió o problema, sinó en les seves fonts d'informació (directes -el seu punt de vista- o indirectes els autors que segueix-). Aquí hi ha diverses possibilitats que afecten la fiabilitat del texte: * Cronologia de l'autor: no és el mateix un autor que parli d'uns fets que han succeït en la seva època o poc abans, d'uns autors que descriuen fets molt anteriors. Per exemple Aviè escriví 1.000 anys després d'alguns fets descrits... Polibi escriví sobre la Península mentre acompanyava a Escipió Emilià en la captura de Numància. La seva visió és més fiable (tot i que sigui tendenciosa, lògicament) respecte a la situació del s. II a.C. que els autors Alt-Imperials. Estrabó ens descriu la Peninsula en època d'August, o Ciceró quan parla de les Guerres Civils, o Cèsar de la conquesta de la Galia... Això no vol dir que la informació d'un autor posterior no sigui fiable, però és un element més a valorar... * Contexte de l'autor. Aquest ès un element priomordial. Evidentment, tota obra comporta una ideologia, un missatge (qui diu que treballa sense ideologia, són els que tenen la pitjor...), i aquesta ideologia influeix en el texte. En el cas dels pobles ibèrics Catalans, tenim dades a partir sobretot d'autors pro-Romans, pro-Imperialistes. El propi cònsul Cató ens descriu les seves campanyes contra els pobles indígenes revoltats, textos recollits també en part per Livi, tots dos.... Un cas molt interessant, i ben estudiat (Placido, Habis), és per exemple el d'Estrabó, que ha estat considerat el Geògraf de l'Imperi, el personatge que analitza les possibilitats de cada territori, des d'un punt de vista de domini. Es l'avançada de l'Imperi en els nous territoris (com feren els membres de les societats geogràfiques del s. XIX, avantguarda del colonialisme..). La seva descripció està tenyida d'aquest punt de vista: que és útil per a Roma, planteja l'arribada de Roma com un progrès per als indígenes ("de la muntanya al pla.."), un factor de civilització, etc...

i no un objectiu per ells mateixos. VI d.. que no pas la precisió històrica. Estrabó poden ser considerats més fiables. amb un objectiu literari. (s. La història. o el tant polèmic cas d'Esteve de Bizanci (s.). Com que es difícil identificar les fonts (si no són explicitades per l'autor antic... Bona part d'aquestes obres són estrictament obres literàries. doncs és aquest un factor clau per entendre aquest fenòmen històric que fou la iberització. però si que utilitzà fonts cartagineses antigues (ell ho diu.) que és l'autor principal on es conserven fragments de 'obra d'Hecatu (s. cal ser cautelosos amb els autors i textos antics.C.Un cas contrari pot ser el d'Apià (Grec.. que domina el territori de Catalunya i dona lloc a les ètnies ibèriques catalanes. Plini.. en un moment donat seria més importnat una rima.C. * Fonts utilitzades per l'autor. és a dir. De nou aquí.. Estrabó utilitzà fonts orals. Es el cas ja vist del famós "Periple Massaliota" que va utilitzar Aviè: existí?. conquerint aquestes noves àrees. Iberos Sud. Depén també segons cadascun dels autors. o no tant tendenciós. que ens descriu les matances conmtra els pobles Celtíbers i Lusitans. sempre seria més fiable que els testimonis sovint literaris d'altres autors anteriors. més o menys literari. els historiadors i filòlegs acaben creant "castells de cartes" al respecte..). que escriu una Púnica plena de llegendes. però no és informació "en estat pur" sinó tenyida per molts elements: ideologia i contexte de l'autor. Celtiberos. i hi ha topònims fenicis).. als quals interrogava sobre allò que coneixien. Arribaria així a Catalunya un món ibèric ja format. etc. Es tracta d'una qüestió cabdal. considerat més aviat un autor imparcial. com a conclusió. podem ja començar amb el primer element que estudiarem respecte del món ibèric. Ja fa anys que aquesta teoria va caure en desús (mai va ser simple. havien predominat idees "difusionistes" respecte a l'origen del món ibèrc. documentació oficial dels recaptadors d'impostos romans. Aporten molta informació. etc. Per tant. la cruel destrucció de Cartago.C. com lo de Celtas Nord. i així no hi ha dubte de l'objectiu literari d'Aviè (arcaitzant) o de Sil. II d. * Finalment hi ha la qüestió de l'objectiu de l'autor.. que a vegades ho fa). és a dir.li Itàlic. l'etnografia. I d. L'ORIGEN DEL MON IBÈRIC Fetes totes aquestes precissions prèvies.) és una font molt interessant perquè sembla que basicament va utilitzar per a redactar la seva Naturalis Historia els llistats del cens fiscal Romà... De nou aquí haurem de fer referència a totes les teories sobre l'etnogènesi que hem anat veient anteriorment. Tot i el subjectivisme. també respecte a les fonts utilitzades hi ha una qüestió de fiabilitat: Plini. són sovint motius artístics. segons els autros utilitzats. s. doncs com vàrem veure per al cas d'Empúries un mateix texte pot tenir diverses etapes cronològiques. Normalment els autors antics (sobretot geografs i historiadors) copiaven els autors precedents per completar les seves obres. la geografia.). on els fons històric és ben reduït (segurmant.. A la vegada. Fins fa alguns anys. Per a alguns (Bosch Gimpera) seria un poble originat al Sud de la Peninsula (o fins i tot a Africa) que en determinat moment comença a pujar cap al Nord.. com és el seu origen. no històric o documental.). Establir les fonts de l'autor suposa poder establir la cronologia inicial d'una informació.. VI-V aC. tradició manuscrita. de viatgers de la seva època. i de fet tenia alguns elements a favor (la prova és que avui .

F. el moment on podem començar a parlar de món ibèric a Catalunya.U. la iberització podria ser més tardana. les diferenciacions .. fent-lo arribar a un nivell de cultura i de civilització notable. (indo-europeu?) i en canvi ibers posteriors (llengua no indo-europea). en la línea difusionista. Cada cop queda més clar que la equació ètnia-llengua-cultura-escriptura es pot trencar per múltiples llocs. només lleugerament iberitzats (DE HOZ).U. Aquest procès. En primer lloc. són elemnts encara poc clars i sobre els quals es pot discutir (de tota manera molt interessants. va prendre força la teoria del món ibèric com a resultat de l'aculturació dels pobles locals costers per part dels pobles colonitzadors. A partir dels anys 70 sobretot. A la zona de Catalunya.. Fins aleshores. LES NECRÒPOLIS DEL S. perquè expliquen l'aparent contradicció entre B. en procès de territorialització i jerarquització. L'interacció colonitzadors-aristòcrates reforça el prestigi i la capacitat econòmica dels segons i garanteix el monopoli dels primers (aubet 1993). almenys a nivell linguïstic. gràcies a la seva "superioitat" cultural i tecnològica. EL PROCÈS A CATALUNYA. segons alguns) i la possible difusió d'alguns elements culturals i lingüístics d'un Sud més avançat cap a un Nord més endarrerit. es veuen potenciades pel contacte entre els colonitzadors i les emergents aristocràcies locals. com ja vàrem veure quan parlavem del substrat dels C. En segon lloc.C..C. VI a. Ara sabem que el món colonitzador actua allí on ja hi ha unes aristocràcies o diferenciacions socials més o menys ben establertes. sense gaires importacions que ens permetin intuir la presència de notables diferències econòmiques i socials. no "arriba" format des de cap lloc). les necròpolis conegudes mostren bàsicament les pràctiques funeràries dels C. revifa de nou el paper dels Ibers Meridionals (veritables ibers incials. especialment Grecs i Fenicis. de C. i sorgir sobre una base "cultural" més aviat indo-europea..U. Es així com és potencia el món local. que garanteixen l'aprovisionament d'excedents i els fluxes regulars comercials. Aquesta teoria. Aquesta teoria ha estat la més acceptada fins recentment. però mai com un poble ja format que arriba aquí). El món colonitzador va "catalitzar". que culminarien en la formació de la cultura ibèrica. i no per "mimetisme" o influència cultural superior dels pobles colonitzadors.. el tenim ben identificat a Catalunya a partir de l'estudi de les necròpolis del s. segons el qual els colonitzadors.de nou es valora la influència meridional en la iberització catalana. va "multiplicar" les possibilitats d'aquest món local. De tota manera. dificilment podem acceptar a nivell històric un mecanisme simplista aculturitzador. on han sorgit algunes novetats respecte d'aquest concepció (fonamentalment bàsica: el món ibèric és autòcton. que semblen indicar que el "món ibèric" no seria un món homogeni. que esdevindrà poc després món ibèric. sobre la que influeixen els colonitzadors i també en part Ibers Meridionals. cal també tenir en compte els darrers estudis lingüístics. haurien estat els responsables d'una sèrie de transformacions en l'organització social i econòmica de les comunitats indígenes... Amb aquestes necròpolis. El món ibèric apareix perquè les societats locals. VI a. i que inclouria pobles d'arrel indo-europea.

Veiem aquestes necròpolis ràpidament (SANMARTI 1991): Es poden agrupar en tres àrees: * Sud de Catalunya (des de l'Ebre fins al Besós). i sobretot abunden molt les armes (abans no). l'Oriola cap espasa. ara.). dos ganivets. un super-guerrer (3 puntes llança. sols 1 espasa. Es tracta de necròpolis PaleoIbèriques (o Ibèric Antic): són l'Oriola (Amposta).C. i que com a urnes utilitzen vasos. Cap d'elles té nivells Pre-ibèrics (BF o Ferro I). Hi ha per tant ustrina. Granja Soley 4 llances.. Al voltant s'hi abocaven les cendres de la pira. Comencen a partir 2on quart s. si bé a . Hi ha també diferències en el ritual: incineracions primàries.). casc bronze. però vaja. . * Catalunya interior: La Pedrera de Vallfogona de Balaguer (Noguera. sino restes al clot. La Palma-Mas de Mussols (Tortosa). apareixen sovint simpula (copes de metall per beure vi. Perpètua).Les urnes cineràries utilitzades són ja majoritàriament fetes a torn. Baix Ebre). dependent-. però ja amb influències ibèriques: hi ha ceràmica ibèrica (poca. VIII a. en alguns casos no hi ha urna. La Femosa (Lleida.. es troben més espasses (d'antenes.C. V a.). i esdevenen ibèriques al s. i alguna perviu dins el V a. penjolls -Mianes un torques de plata-).es multipliquen (reflectint. Can Canyís (sols conserva una "tomba de guerrer"). No sempre s'ha d'extrapolar de manera "mecànica" allò que apareix en el món funeraria amb allò que trobem en el món dels vius. cap espasa). són encara de tipus C. La Palma (73 tombes).Les tombes amb fusaioles i elements d'embelliment personal (torques. potser dos. i unes pinces de depilar en un guerrer. l'Oriola en conserva 6. finals. i es posaven dins una única urna. braçalets.. enterrat dins). Mianes (61 tombes). destruïda). VI. si que com a mínim els canvis en allò que trobem en les necròpolis és significatiu). i s'introduïen dins el loculus. Can Canyis (Banyeres del Penedès) i la tomba de la Granja Soley (Sta. i no hi ha monument funerari (túmul). i des de fí s. VII possibles enterraments al costat túmul. Aquí es escassa la ceràmica ibèrica (ja a torn. cap espasa. castell de Perelada (destruïdes) i La Pava (Argelers). Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta). i són freqüents les restes de fauna (closques de cardium). destruïda). Bàrbara. Es tracta de necròpolis dels C. Celtes). docns. i en canvi són més escasses les espases (La Palma. identificades per la presència d'armes de ferro. cavaller i infant). semblen correspondre a dones. El cadàver es cremava junt amb les seves armes i objectes d'adorn personal. oxidada. Coll s.E.. soliferrea. VI. IX. grebas. VI reben influències ibèriques.C) que al s. Granja Soley (1 personatge.U. (La Pecdrera s. i s'hi colocaven els objectes de l'aixovar. * Empordà-Rosselló: Són les necròpolis d'Empúries (Muralla N. Son tombes dels C. Mianes (Sta. Mianes. Sembla que en general no es celebrava banquet funerari (poques restes de menjar). 2ª meitat s. en libacions rituals. tamé una diferenciació en el món dels vius. Can Canyís. 3 espases). Es tracta sempre d'incineracions secundàries (cremat fora. Composició de l'aixovar: .Presència en tots els jaciments d'un nombre considerable de "tombes de guerrer".U. . però.. Precisament hi ha pobles que donen als seus morts molt més del que tenen com a vius. Aquí persisteixen els túmuls -ara estructures quadrades.).U. Després probablement es trituraven els ossos netejats. Sobretot coneixem el Coll del Moro. Sobretot destaca la presència de puntes de llança (associades a ganivets sovint). Més que ibèric. En totes elles predomina ja el material ceràmic a torn.

Pocs vasos a torn (urnes orelletes perforades. és qüestionable en part la visió "difusionista" del problema (pot ser certament una explicació "difusonista" la que expliqui l'arribada de ceràmiques ibèriques.CONCLUSIONS. Això a ell li fa pensar en una difusió de l'"iberisme" de Sud a Nord. ganivets -un afalcatat.. També elements pertsonals: torques. VI a. VI ja trobem més sovint simples loculi. sota probable túmul) de finals s. Per a alguns potser la "tomba de guerrer" simbolitzaria només el caràcter masculí. sinó que segurament està mostrant l'existència d'un "status" precís.. i 4 cavalls enterrats amb els seus elements. però cal pensar més aviat que es tractaria d'un element més complexe. Fins aquest moment hi ha una total absència d'armes.partir mitjans s. i la seva clara relació amb les necròpolis de la zona del País Valencià. l'anàlisi d'aquestes necròpolis del s. Aquesta "iberització" no sembla sorgir a tot arreu al mateix moment. De tota manera.C. NECRÒPOLIS S. A la vegada. Es tracta clarament d'un guerrer-cavaller. etc. mostra la precocitat del fenòmen de transformació cultural cap al món ibèric a les comarques costeres meridionals de Catalunya. pinces. V a.C. Per tant. l'Iberització ha ja culminat arreu. Això indicaria una estructura social no familiar-nuclear (homes-dones més o menys associats). RAMON 1995).ex. etc. A nivell social.U. Això contrasta amb el periode anterior.C. ben significatiu. com a funció militar específica). tardans (incineracions en urnes a mà. Unes zones anirien més avançades que altres en alguns aspectes -p.U.VII i sobretot s. on predominen les tombes de guerrer. Podem parlar ja de pobles ibèrics. i poc ferro. sinó grups més amplis (un conjunt de guerres i un conjunt de dones). i tot i els problemes per interpretar una informació molt fragmentària. segurament importades. També hi ha la necròpolis de Milmanda (Vimbodí. sinó que davant la resta de la comunitat justifica el seu privilegi mitjançant la funció "ideològica" del guerrer. o fins i tot . coll de cigne).: hi apareixen ja importacions (arybal Corinti) i sobretot hi apareix nombrós armament: puntes de llança de ferro. De tota manera. Era una necròpolis de C. al s. absurd. i on ja s'ha incorporat la ceràmica a torn. d'un grup dominant que apareix davant la resta com a guerrer (no és que s'hi dediqui. i també en les que presenten influències ibèriques (excepte Coll del Moro). i sugereix un paper preponderant del "guerrer" a la societat ibèrica del periode inicial..C. urna a torn ibèrica.i un soliferreum. VI A... on les tombes amb armes ocupen una posició central en relació a nombrosses incineracions al voltant que semblen correspondre a dones. i de costa cap a l'interior.C. (Sanmartí parla de certa igualtat entre ells. VI a. Per a J. de les necròpolis del s... VI a. les frsquents importacions. mostra la pervivència més llarga de les tradicions pre-ibèriques a la zona Septentrional i Ocidental de Catalunya.) En aquest sentit és potser significatiu el cas de la necròpolis de Mianes (excavada). destruïda.. ara és evident que trobem una gran quantitat d'armes de ferro en les necròpolis específicament ibèriques. No és que la "tomba de guerrer" suposi la veritable presència d'un guerrer. Sanmartí. A la Pedrera hi ha una tomba amb una falcata. utilització del torn ceràmic-. . probablement de la costa... destacariem el fet que ens estant ja indicant que estem davant de noves formacions socials. una nova "aristocràcia" poc o mai reflectida en les necròpolis dels C..

).) i Cabrera de Mar (s. L'existència d'un comerç. d'unes possibilitats d'importació de bens de prestigi i de luxe. Aquesta "classe" centrarà la seva riquessa en la captació dels recursos agrícoles rpoduïts pels restants membres de la comunitat. Pedrera. una èlite. VI. basicament agrícola). això sorgeix arreu en un moment similar. Es fruit d'un procès intern de jerarquització.C. que potser controla agrupacions menors. s'ha constituït un sector de la població diferenciat. i per a enterrar-hi sols al grup dirigent-guerrers..-) . trobem arreu guerrers.o ideològics -santuaris.IV-III a. oppida-. A la fí del BF es produeix un desajustament gradual en la capacitat d'accès a la riquessa per a als membres de la comunitat. i al resposta del grup dominant passa pel desenvolupament de nous i més contundents mecanismes de control (físics -fortificacions. Aquestes són les fonts de riquessa en l'ordre de prioritat en que degueren influir en el procès d'estratificació de les comunitats del BF (Sud Peninsular). garantitzant una estratificació social. III a. en el control dels beneficis d'explotacions mineres. d'aquesta èlite ibèrica? (Alvar / Gonzalez-Wagner). és a dir.). que no cal fer arribar del Sud (contra Sanmartí. llinatges. EL SORGIMENT DE LA SOCIETAT IBÈRICA. Això generarà sens dubte tensió social. l'aixovar. una aristocràcia. després ja no trobem necròpolis propiament ibèriques fins la de Puig de Serra de Daró (s. Al final del procès. però. En tot cas. Seria un símbol de prestigi.. un món diferenciat i prou uniforme com per ser identificat així pels geògrafs Grecs i Llatins. Sobre aquests grups actuen els colonitzadors. sense caldre recòrrer a "difusions" del Sud (tot i que n'hi ha). Els grups dominants es veuen obligats a incrementar la producció: més mà d'obra. etc.ritus. els elements de caire social que trobem arreu: Milmanda. heroització. però no té perquè ser difusionista l'explicació que justifiqui perquè ara.). (Es interessant que fora d'aquestes necròpolis de s. amb millor aixovar. aquell que controla més recursos. Per abastir la demanda de productes d'importació cal incrementar la producció pròpia (a Catalunya. El final de tot el procès que hem anat veient dels del BF i el Ferro.. reforçant-los i promocionant-los. i ja pel control de l'incipient comerç. més explotació del treball aliè. VI. que s'enterra ja en tombes diferenciades. De tota manera. Com s'ha arribat al sorgiment d'aquest grup.). (grans despeses per cremar del tot. tiu sedent i 3 caps. Si la iberització suposa bàsicament el sorgiment d'un nou tipus de societat -de grups aristocràtics i de noves pautes territorials. També restes d'esculptura de Can Olivé (4 lleons) i Can Posastres (Penedès). al s. però molt lluny de ser un monarca. en l'explotació de la ramaderia.. amb algun privilegi hereditari. i les grans necròpolis d'incineració de l'Ibèric Ple sols es trobarien al costat dels centres més importants. Al front de cada comunitat cal suposar l'existència d'un cabdill. o més productivitat. Aquesta manca de necròpolis ibèriques arreu és ja ben sospitosa... el grup dominant.. intenta perpetuar-se en el seu privilegi.. el que està portant recentment a pensar que segurament no n'hem idntificat més perquè la major part de la població s'enterraria de manera molt sencilla. estimula aquests grups. és el sorgiment del món ibèric..C. UN MODEL D'INTERPRETACIÓ. Progresivament. les relacions socials al BF són encara simples. Ibèric Final: sols esteles: 8 exemplars catalans. S'està concentrant el poder en mans d'uns pocs. Cada unitat de producció és una petita aldea..

VIII-VI a. que. Altres camperols estarien al servei d'aquesta aristocràcia. etc. d'aquest procès. relacions de dependència (fides. i Grecs).): s. com a propietaris o probablement possessors. espècialització laboral (producció bens de consum. probablement pel domini dels mitjans de producció (terra). També aquest podria ser el cas dels artesans. el que suposa l'existència d'unes xarxes de dependència ben estructurades i "integrades" ideològicament. arrendataris). del que dependrien. que comercien molt amb esclaus. només ells tenen accès a les decisions polítiques. No en tenim evidències. V a.1er Ferro . devotio).. Igual seria el cas dels comerciants. S'alimentarien gràcies a la redistribució del grup dominant.leles en el procès d'urbanització. sorgiment d'un nou món. indici. alimenticis o artesanals. i l'establiment de nous llaços de relació i dependència en acord amb societats més complexes. com a Grècia..lúrgica. Té un caràcter guerrer (aixovars funeraris. sinó que aquells grups dominant que. però sense control dels mitjans de producció i del seu treball. l'aristocràcia..Ibèric Antic (Gonzalez ho explica per Tartessos.C: procès de concentració de la població en nuclis més amplis. seria Tartessos (atípic: riquessa metal. Es tracta de periodes identificats . crec). definirem breument quin són els periodes cronològics en els quals es divideix el periode ibèric. superació dels lligams tribals per establir vincles aristocràtics pseudomonàrquics. progresivament se n'anirien segregant terres en beneficis de certs individus. manca de terres. Sembla que possiblement d'una terra pública comunitària. PERIODITZACIÓ DEL MÓN IBÈRIC. el treball dels quals estaria sotmés a tributs. de conflictes socials. al Sud Peninsular. Menció a part merexieria el tema dels esclaus: existien esclaus ibèrics?.Un precedent. doncs solament aquells que poden defensar la comunitat estan capacitats per l'exerció de la política (ideal aristocràtic-Homèric.). trobariem a la resta de la població. però sabem que els ibers contacten amb cultures que en tenen (Fenicis.. per acabar aquest capítol introductori. han evitat les tasques de producció.?). III a. paral. però no es tracta d'una casta guerrera: la seva funció social no és exactament bèl.C. (Meu: Existència de mercenaris des del s. però.lica. Si la terra era colectiva i es va privatitzar. com a veritables "serfs territorials" (treballar la terra del senyor). No és que l'especialització porti al guerrer. si no és propietària de la terra té almenys els instruments necessàris per controlar la producció. Finalment. plata. En aquestes societats del BF . A part.. podrien posar-les en explotació a través de camperols dependents (jornalers. No sabem. esteles). pre-urbans.C. A mesura que es passa d'una producció per a la subsistència a una producció més important per l'increment del consum (creixement demogràfic. potser ells se'n beneficiaren. que treballarien de forma especialitzada. Com a mínim. però serveix arreu. Això repercuteix en la dissolució dels llaços de parentiu típics de les organitzacions tribals. posteriorment ideal hoplític). si podria haver-hi propietaris de terra no aristocràtics.. en les fonts literàries sabem que existien al s. Per sota de l'aristocràcia.. contactes externs) s'incrementa l'acumulació de riquessa. utilitzen la violència per mantenir el seu privilegi (tot i que difonen la teoria del guerrer-necessari. sinó que l'expansió d'aquesta ideologia guerrera és un recurs del grup dominant que garantitza la seva privilegiada posició mitjançant un sistenma de coerció. etc.).

C. . Tornabous.Ibèric Ple: s. sense clar urbanisme (excepte Lleida).serien les invasions dels Gals?). Al final del periode hi ha ja a totes les àrees ibèriques veritables oppida: poblats encimbellats enmurallats.. sinó que es transforma. etc.C. i de fet sembla més lògic explicar el pas d'un moment a l'altre per l'evolució interna. fruit de la progressiva complexitat del món ibèric.C. . Epoca de màxim apogeu.Ibèric Final: s. IV-III a. en el 400 a. dons identifiquen fases força homogènees: . Al principi del periode trobem a tot arreu encara poblats.sobretot a partir del registre arqueològic.Ibèric Antic: s... Apareixen les grans unitats ètniques (Ilergets.C. com a resultat del procès intern. No és gaire clar. però poden també ser útils a nivell Històric. i cal més aviat parlar d'Ibèric Final que no pas d'època Republicana.. agrupaments de cabanes. hi ha un trencament (es coneix alguna destrució i incendi de poblats -Ullastret. com la llengua)... Per a alguns. Ara sorgeix el món ibèric. o poblats de BF. induït o forçat pel món Romà.). El món ibèric no desapareix amb la conquesta romana. Ara trobarem la màxima densitat d'oppida ibèrics. (per alguns. VI-V a. poden haver-hi coalicions. La pervivència de moltes de les seves estructures és ben clara (o fins i tot potenciació. i és el moment on segurament culminen els processos de territorialització i de definició de les principals ètnies-pobles. Paleo-Ibèric).. Ausetans.. . II-I a.

Alguns jaciments tingueren però un paper articulador d’un territori important. i que es defensaven per una notable xarxa de talaies i ciutadelles secundàries. com en grups de camperols dependents. Aquest límit meridional és difícil de precisar. permeté una producció agrícola segurament excedentària. En aquest sentit. per tant indicatiu d’una certa unitat). com els de la Moleta. amb probables nuclis o poblats dependents. podria ser-ne un indici. conjuntant terres de secà però també altres de regadiu. Els seus límits territorials corresponent aproximadament a les comarques meridionals catalanes vertebrades entorn el riu Ebre: Ribera d'Ebre. sense que ara per ara poguem anar molt més lluny en la interpretació històrica i social. foren oppida que explotaven i controlaven uns territoris força importants. Priorat. Així. També degué ser important la seva vocació comercial i de redistribució de productes foranis. Altres elements arqueològics. La situació estratègica de molts d’aquests centres és un bon indici de la seva funció de control de les vies costa/interior. IV a. la Moleta del Remei i possiblement Coll del Moro.permet pensar que a partir d’inicis del s. Baix Maestrat i Plana Alta. Finalment. que ja havia atret l’interès dels colons Fenicis. i podria situar-se hipotèticament entorn el riu Millars. Castellet de Banyoles. Fins i tot en algun cas. precedent de Dertosa-Tortosa. densament ocupats per granjes i establiments de plana que produiren excedents agrícoles importants. Pautes de producció/Economia: El territori Ilercavó.C. Montsià. Matarranya (Aragó) i per la costa vers el Sud. una veritable capital. ens permeten pensar tant en l’existència d’aristocràcies que capturen i controlen l’excedent productiu. així com les necròpolis amb tombes de guerrer del s. però la complexitat i jerarquització territorial documentada -indici de forta complexitat social-. tenint en compte la situació estratègica de molts oppida controlant la desembocadura d’alguns rius (d’on cal destacarne la via fluvial de l’Ebre) així com dels passos muntanyencs interiors (com el Coll del Moro). Terra Alta. si bé la probable existència d’una ciutat anomenada Hibera a les fonts d’època de la conquesta. no podem oblidar la presència en el territori ilercavó de les mines de plata del Priorat. VI a. és de destacar l’àmplia distribució entre els oppida ilercavons de les torres centrals elipsoidals. ELS ILERCAVONS. Area territorial: Els Ilercavons ocupen un territori que depassa els límits de l'actual Catalunya. on per exemple apareix clarament un . que probablement foren explotades en aquest moment. Per alguns autors la iconografia present en les pàteres de Tivissa. permeten intuir també l’existència de grups d’artesans especialitzats. reforçat per la presència d’importants necròpolis en aquell sector (no oblidem que també a les fonts s’esmenta un territori ilercavó. i després d’un període probablement inestable. Els Ilercavons no semblen presentar una estructura Pautes de poblament: territorial unificada entorn un nucli preeminent. d’una notable magnitut. Antoni de Calaceit. Estructures polítiques i socials: No coneixem gaires indicis de la societat ilercavona. Donada l’inexistència de sitges entre els ilercavons aquests excedents els tenim testimoniats pels graners documentats en alguns oppida. però Sagunt ja era Edetà.ELS POBLES IBÈRICS CATALANS. la monumentalitat del sistema defensiu i la probable explotació dels recursos minerals del territori -en aquest cas la plata. com el de Castellet de Banyoles a Tivissa. Baix Ebre. com ho testimonia indirectament el tresor de Tivissa. St.C.. localitzades. s’havien consolidat ja unes estructures productives de caire estatal. un element que sembla peculiar d’aquesta ètnia. com la distribució interior d’alguns poblats o les produccions en plata de Tivissa.

i l’existència d’un edifici singular. quan tenen el seu origen alguns dels seus principals jaciments. La iberització suposa la vertebració del territori entorn un probable nucli preeminent. podrien reflectir l’existència d’avantpassats heroics mitificats. reguli ilergetes. Pla d’Urgell i Garrigues serien el seu territori central. Les fonts literàries d’època de la conquesta no dubten en descriure algunes estructures polítiques ilergetes amb termes com concilium. Pautes productives/Economia: Entre les produccions agrícoles predominaren els cultius de secà -el blat és esmentat explícitament com una contribució dels ilergets a Roma.presents en el seu territori. regulus. la menció a pecora -bestiar petit. en bona part hereva de les pautes territorials del Bronze Final i Ferro. com el Molí d’Espígol (Tornabous). o un genet amb llança. Seran freqüents els nuclis amb fossat. com els Vilars (Arbeca). una cisterna central. ovi-càprids. No deixa de ser curiós l’abandonament d’aquest espectacular centre defensiu en ple període ibèric ple. Caldrà esperar al període ibèric Ple per documentar el fenomen d’”encastellament” en els tossals de la plana que caracteritzarà bona part dels poblats ilergetes.personatge entronat d’un tamany molt superior a la resta. Les zones de plana dels rius Cinca i Segre. Alguns centres. el límit serien els Sedetans (i Suessetans al Nord) si bé per a alguns autors antics Osca era també Ilergeta.i és possible també suposar un paper important de la ramaderia. ben conegut entre els pobles ibèrics meridionals. la seva entitat unitària i el seu caràcter estatal o proto-estatal estan fora de dubte. També entre els ilergetes és de destacar la inexistència de sitges.IV. com ho testimonia la capacitat militar i d’influència en els esdeveniments polítics de l’època que reflecteixen les fonts. Estructures polítiques i socials: Els ilergets foren probablement el poble ibèric català més proper al model estatal. i aquí el límit serien per tant els Iacetans. termes que indiquen una clara jerarquització social i l’existència d’estructures polítiques complexes. Urgell. No deixa tampoc de ser sorprenent en aquest sentit la importància que té entre els ilergetes la seva cavalleria. ELS ILERGETS Area territorial: Genericament ocupen les anomenades "terres de ponent". carrers enllosats. A l'Est. si bé els límits són difícils de precisar. Al Sud limiten amb els Ilercavons del Baix Aragó i Ribera d'Ebre. que lògicament formen part d’una estructura territorial molt més complexa. De fet. etc.que segons Livi utilitzen els romans per enganyar els Ilergets el 206 és ben significativa. amb carrers que delimiten illes. mostren l’especialització defensiva d’alguns nuclis. tot i que tant les fonts literàries d’època de la conquesta com l’arqueologia són en aquest aspecte poc clarificadores. possible centre cultual o ritual lligat a l’existència de llinatges aristocràtics. potser indicant precisament l’establiment d’una nova territorialitat de l’estat ilergeta a partir del s. De tota manera. Pautes de poblament: Els Ilergetes presenten una estructura de poblament unificada. cultes propers a formes de poder monàrquiques. permeten intuir l’existència d’un . Iltirda. Respecte al poblament dispers i els nuclis productius. Cap a l'Oest. Al Nord el límit es trobaria a les muntanyes del Pre-Pirineu (Montsec). que podria aprofitar les àrees de pastura complementàries -al pla i a la muntanya. Alguns personatges com Indíbil. tenen un sistema urbanístic desenvolupat. l’elevada densitat de poblats fa pensar en una ocupació territorial on el pes de l’hàbitat dispers és força reduït. senatus. Mandoni o Bilistages. Altres establiments. ja molt proper a les formes estatals d’ocupació i control de les àrees dependents. el límit serien probablement els Lacetans (zona de la Segarra).

que els ilergetes oposaren contra els romans. com nuclis de plana més amplis. Serra Argentera. l’Alt Camp (límit la Conca de Barberà-Montblanc). que podem considerar la capital d’aquest poble. Pautes de poblament: Els Cossetans no apareixen esmentats a les fonts d’època de la conquesta. les recents excavacions han posat de manifest la importància de l’oppidum de Tarraco. però també les mencions de les fonts d’època de la conquesta. amb una funció especialitzada. el Tarragonés. es coneixen tant petits establiments uni-familiars de tipus granja. com els recentment excavats a les Guàrdies (Vendrell) o el Fondo del Roig (Cunit). Així. com ho indiquen les restes materials localitzades a les Toixoneres. petits establiments de caire més comunitari. altres oppida secundaris semblen articular també el poblament Cossetà: les Masies de St. com demostren els notables camps de sitges però també algunes significatives associacions amb forns terrissaires. però d’altres. com els de Darró. A nivell de poblament dispers. i que en principi caldria diferenciar de Tarraco. que sembla correspondre a un centre secundari amb un important caràcter defensiu. produeixen àmfores imitades de les Púniques-eivissenques. La producció agrícola degué ser excedentària. que seria el límit Nord. per exemple. També són ben coneguts els camps de sitges. Menció apart mereix el nucli de les Toixoneres (Calafell). sempre controlat per un grup de nobles estructurat entorn un consell aristocràtic. Estructures polítiques i socials: Tot i el silenci de les fonts. on es destaca el paper dels piscatores Tarraconenses. Es tracta d’un establiment que lògicament forma part d’una estructura territorial més àmplia. Alguns són productors d’àmfora i peça ibèrica. producte obtingut a partir de la fermentació de determinats cereals. Més problemàtica és l’existència d’una ciutat epònima anomenada Cissis per les fonts. força potent com deixa entreveure el poder militar i la capacitat de concentració de tropes -pròpies i aliades.ha acabat de confirmar aquest caire estatal ilergeta. També entre els cossetans fou important la pesca. Adarró o Olèrdola. Baix i Alt Penedès (Serra LLacuna i Puigfred separen de l'Anoia) i Garraf. centre d’una importància estratègica clara.C. àrees d’estocatge d’excedent agrícola amb una probable funció de redistribució. per exemple l'’Argilera (Calafell). II a. Pautes productives/Economia: Els Cossetans mostren una gran diversitat productiva. Miquel. Les pautes de poblament jerarquitzades així ho .. COSSETANS Àrea territorial: Els Cossetans ocupen una àrea que coincideix aproximadament amb el camp de Tarragona: el Baix Camp (al Sud el Coll de Balaguer. La coincidència d’aquestes dades literàries amb la forta complexitat territorial testimoniada per l’arqueologia ja permetia intuir l’entitat estatal d’aquest poble. i alguns centres terrissaires (Darró. i pot considerar-se un clar indici de la potència econòmica d’aquest poble. tenim indicis per pensar en un poble estructurat política i territorialment. d’una seca indígena anomenada Kesse.laboracionisme dels Cossetans amb Roma. Probablement dependents de Tarraco. fou nombrossa. pròpis de les àrees ibèriques septentrionals. i que ha estat qualificat com a Ciutadella. de finals del s. muntanyes de Prades).sistema proto-monàrquic o dinàstic. que plantegen la qüestió del seu veritable contingut. La cavalleria ilergeta. Fontscaldes) de notable dimensió. tot i el problema que suposa l’existència al s. en un turó sobre l’estuari del Francolí. però la identificació d’algunes monedes ilergetes -imitant les dracmes emporitanes. però hi ha prou indicis com per pensar que constituiren una unitat política. En el cas d’algunes àmfores ibèriques s’han identificat restes de cervessa.C. III a. potser degut a l’inmediat col.

de zones artesanals. el propi oppidum. i finalment d’un santuari -Montcabrer-. mentre que altres semblen detentar funcions més específiques. Cadira del Bisbe (Premià).III a. però en principi sembla que ocuparien la façana costanera central i la depressió pre-litoral. i TerrassaEgara podria ja no ser-ho). que actua com a àrea sub-urbana. com Can Xercavins... potser ubicat a la muntanya de Montjuïc. Malauradament l’arqueologia no ha pogut confirmarho. Barcelonès. Entre els oppida laietans és també possible observar una jerarquització i unes relacions de dependència. sinó també un control ideològic a través dels cultes gentilicis. com ho deixa veure la presència d’un sector d’hàbitat diferenciat a les Toixoneres. sinó també entorn tota la vall de Cabrera. Vallès Occidental i Oriental. Aquests grups probablement exercirien no tan sols un control social i productiu. pròpiament ibèric. dracmes d’imitació emporitana. Tot això ens indica l’existència d’un poblament jerarquitzat que implica un control i una explotació dels recursos del territori força acurat. al Nord pel riu Tordera-Blanes-La Selva. Alguns oppida secundaris -Mas Boscà (Badalona). si hem de fer cas de la cronologia de les muralles dels seus oppida. que semblen correspondre a la capital d’aquesta entitat política. També és coneix l’existència d’una aristocràcia diferenciada. camps de sitges aillats. articulat no tan sols en el perímetre enmurallat. de diverses àrees de necròpolis. amb carrers i cases planificades responent a un model pre-concebut. i a l'Oest per les muntanyes del pre-litoral: Montserrat. Així Burriac. Pautes de poblament: Sembla que la territorialitat dels laietans podria ser una mica posterior a la d’altres pobles ibèrics. És de fet tota la vall de Cabrera la que cal considerar el centre polític. Alguns elements són qüestionables (Blanes a Ptolomeu és Laietà. Així. ELS LAIETANS Area territorial: S'accepta comunment que els Laietans ocuparien un territori limitat al Sud pel Garraf-Martorell.C. aterrassat.. però també forns terrissaires. o les tombes de guerrer de la necròpolis de Can Canyís. situables a partir del s.semblen ser centres secundaris articuladors d’amplis territoris -sempre estructurats entorn les carenes muntanyenques litorals o pre-litorals-.deixen entendre. amb la llegenda Tarakonsalir.. Menció a part mereix la qüestió de la possible existència d’un altre nucli central. . econòmic i social d’un territori dependent: així s’explica la presència a la vall d’una gran concentració de camps de sitges. Sant Llorenç de Munt i Montseny. Can Olivé (Cerdanyola). que s’adapta als forts pendents dels turons i vessants. etc. Ocuparien per tant les comarques del Baix Llobregat. esdevé un nucli central. La identificació d’un petit espai ritual a les Toixoneres sembla en aquest sentit força significatiu. però també l’existència de monedes de finals de s. o centres d’un caire pluri-familiar. Només a partir d’inicis de l’ibèric Ple sembla documentar-se l’urbanisme. molt properes a un model estatal o protoestatal. el que permeten definir un espai urbà complexe. (com a Burriac). IV a. i Maresme. si bé és cert que hi ha alguns indicis.C. Just Desvern). Torre Roja (Caldes de Montbui). o altres com Turó del Vent com un veritable magatzem fortificat. associades o no a camps de sitges. Penya del Moro (St. amb una superfície de 10 Ha. Tot això ens indica l’existència d’unes pautes territorials complexes a nivell de poblament concentrat. és possible considerar nuclis com Puig Castell () o Castellruf (Martorelles) com recintes defensius. A nivell de poblament dispers el món laietà és força diversificat: es coneixen granjes aillades de tipus unifamiliar.

. Pel que fa a la metal. més lleugers. Area territorial: Els Indigets o Indiketes ocupen bona part de les comarques Gironines del litoral i Pre-litoral. fangues i aixades mostra la diversitat de técniques de cultiu emprades. Posteriorment trobarem la moneda de Laiesken. Estructures polítiques i socials: No hi ha cap menció dels laietans a les fonts d’època de la conquesta. però. i Pirineu i Alberes cap al Nord. Finalment.sovint associats a camps de sitges. com el Maresme. La producció d’àmfora ibèrica de boca plana i de peça està ben documentada en diversos centres terrissaires laietans. Les pautes territorials i l’arqueologia. on la presència de podalls. ELS INDIGETS. llegons per al regadiu. Estarien aproximadament delimitats per límits naturals: riu Tordera al Sud. les necròpolis de la vall de Cabrera han posat de manifest l’existència d’una població diferenciada que s’enterrava en necròpolis selectives i que responien al model de tombes de guerrer. La troballa d’alguns fragments escultòrics en l’àrea Laietana podrien recolzar l’existència d’aquests grups diferenciats.Pautes de producció/Economia: Les produccions agrícoles.Simó . els establiments de plana ibèrics semblen sobretot situar-se sobre els sols de vessant i replans elevats. però d’on encara en . en especial els cereals com el blat i l’ordi.C.lúrgia.Vista Alegre (Mataró). en un procès d’interacció entre indígenes i grecs que va implicar sens dubte fenomens d’integració. i per altra banda semblen existir-hi un o dos centres que podem considerar com a capitals polítiques. que degué aprofitar la presència d’aquest mineral a la serralada litoral central. És interessant destacar que en alguns territoris. testimoniades també entre els Laietans pels camps de sitges. hereva en bona part de les arrels comunes en el món mailhacià del bronze final. Seria la prova de que els laietans arribaren a emetre moneda en un moment previ o molt inicial de la conquesta. massís de les Guilleries envers Osona. i que podria fer referència al poblat de Motnjuic. que probablement donaren lloc a sistemes de govern oligàrquics entorn consells o “senats” segons la terminologia que utilitzen els autors romans.lela a la consolidació de la colònia focea d’empúries. es veu matitzat si tenim en compte l’instrumental agrícola conegut. però. No podem tampoc oblidar que la gènesi del món indiketa va transcòrrer paral. precedent de la ciutat romana. Gironès.constituits pels membres preeminent de cada grup gentilici. però que ja respón als patrons romans. Així els trobem a l'Alt i Baix Empordà. Serra de Finestres cap a la Garrotxa. III a. sense arribar a ocupar el darrer esglaó de la plana amb terrenys més hidromorfs de cultiu més dificultós. on s’excavà un taller de foneria. Selva i Pla de l'Estany. hi ha indicis de producció d’eines de ferro a Torre dels Encantats. d’una magnitut considerable -com els forns de St. on tenim força dades. amb un nivell notable d’importancions i de bens de luxe. Fins i tot. el que juntament amb la constatació dels importants estocatges de cereal fa pensar en un comerç força desenvolupat. pel que fa al comerç coneixem ja entre els laietans la presència de documents en plom que s’han considerat possibles cartes comercials (com a la Penya del Moro). són la principal font de riquessa dels Laietans. Pautes territorials: Els indigets presenten una notable homogeneïtat en la seva cultura material. A nivell social. es coneix una moneda -imitació de dracma emporitana de finals de s. Aquest predomini del secà.que presenta la llegenda Barkeno. per tant un signe d’independència política. el que qüestiona la seva veritable autonomia i entitat política. semblen confirmar-ho: per una banda la organització territorial és força coherent i jerarquitzada. Es tracta sens dubte de la forma de representació dels grups i llinatges aristocràtics.

amb preeminència dels ovi-càprids. els establiments de plana comencen a ser més ben coneguts. esdevenen camps de sitges. Coneixem en canvi bastant malament els centres productors d’àmfora i ceràmica. Els indigets són considerats per les fonts com un poble independent. La ramaderia seria també ben coneguda. i un paper força important de l’ordi. De fet. on l’absència d’oppida és significativa. amb clares influències colonials. amb alternança de cereals i lleguminoses. unitari. St. a l’interior). l’existència d’estructures pròpies de les ciutats-estat. dels indiketes). tot i que ha estat ben documentada la producció de peces amb pintura blanca a Ullastret. i per tant cal considerar alguns indigets com a elements actius en aquest negoci.lenització d’aquest poble. La densitat d’aquests oppida és molt elevada (a la zona costanera disten entre ells entre 5-8 km. IV. que semben ser cartes comercials. Pel que fa al comerç. Andreu s’ha identificat l’existència d’una estructura que podem considerar com un temple. la presència d’Empúries sens dubte multiplicà les possibilitats d’intercanvi. encara que mai encunyaren moneda pròpia (caldrà esperar al domini romà per trobar les monedes amb la llegenda Untikesken. Ullastret esdevé aleshores un oppida doble.. com els d’Ullastret. i l’elevada presència d’importacions gregues i púniques en molts d’aquests centres. amb alguns centres que podem considerar recintes defensius. com Perelada o Pontós. i uns 15-20 km. Julià de Ramis. Pautes de producció/Economia: L’agricultura indiketa sembla haver estat un sector d’elevats rendiments.). etc. tal i com testimonien els ploms grecs d’Empúries i Pech-Maho. L’envergadura d’aquesta producció permet pensar en una producció per a l’exportació. Cal en aquest sentit destacar la presència d’indígenes comerciant de manera integrada amb els mercaders grecs a la mateixa Empúries. Andreu. Es tractaria d’una agricultura extensiva. amb una capital que concentrà sens dubte el poder polític. en especial les de Pontós. al Puig de St. Sant Sebastià. i les estructures documentades a Pontós semblen correspondre a un singular centre redistribuidor. i per altra banda la forta hel. alguns oppida. donat l’enmurallament del nucli de la Illa d’en Reixac i la reforma monumental de la muralla del Puig de St. i sembla poder parlar-se d’una elevada presència de granjes al pla. és a dir. En qualsevol cas. per una banda. com ho indica el gran volum d’emmagatzematge testimoniat pels camps de sitges. tot i que fins fa poc temps només es coneixien els camps de sitges aillats. especialment aquesta última amb una important difussió. i de ceràmiques grises a l’àrea emporitana. amb una elevada densitat de població. La capacitat d’estocatge dels camps de sitges indigets ens defineixen força bé quin fou el principal producte exportat. . on la capitalitat d’Ullastret sembla fora de dubte. A nivell de poblament dispers. la presència i influència focea serà un element diferenciador del poble indiketa.desconeixem molts aspectes. com també ho deixa entendre la concentració de camps de sitges entorn les vies fluvials. com els temples urbans. La resta del territori indiketa es troba articulat entorn d’oppida secundaris (Montbarbat. que exploten i concentren els recursos d’aquests territoris.lels entre cap altre poble ibèric català i que demostra. Cal no oblidar tampoc els ploms ibèrics documentats en alguns oppida. No podem dubtar de l’existència d’armadors indígenes. una construcció sense paral. Més complexa és la situació a l’alt Empordà. com Puig Castellet (Lloret) que pot ser considerat una ciutadella de caire fronterer. documentant un canvi en les pautes de poblament que podria coincidir amb la potenciació de la chora emporitana. mostrant una jerarquització complexa. Estructures polítiques i socials: Els indiketes foren un poble ben definit. En entrar en el s. el que coincideix amb el que coneixem de les seves pautes territorials.

També és destacable la presència de grups aristocràtics en aquests centres. per tant ja pràcticament entrant en el periode ibèric Ple. s’intueix un predomini del nucli del Cogulló -amb un urbanisme avançat-. D’entre ells. i controlant l'accès des de St. tancant l'altiplà del Lluçanès. Al territori Lacetà se'n coneixen alguns (normalment.lenització. Sant Pere Sacama (més a l'Est). . i que no sembla coincidir excessivament amb la descripció que fan les fonts romanes de l’oppidum allargassat dels Lacetans capturat per Cató.. coincidint probablement amb el sorgiment d’una nova territorialitat entre aquestes comunitats indígenes. és a dir. allunyat de l’entitat urbana d’altres capitals ibèriques. La distribució dels oppida Lacetans sembla articular-se a partir de la xarxa fluvial de la comarca: els principals poblats es troben en turons dominants el curs dels rius (Llobregat i Cardener especialment).C. que presenten elements de caire ritual (un altar. que inclou el Bagès i les comarques afins: Solsonès. però sobretot en algunes residències identificades en centres com Pontós o Ullastret. oppida clarament dependents. i en posició central respecte les grans planes interiors. ELS LACETANS Area territorial: S'atribueix als Lacetans un territori interior. com poden ser el Puig Cardener (Manresa). la zona del Lluçanès. només en part recolzada però per les dades arqueològiques. hi ha el Puig Castellar de Talamanca (oppidum-talaia?). al pla es detecten nombrossos establiments rurals. apareixen les primeres muralles en alguns establiments aturonats lacetans. i a l'exterior s’hi ubiquen nombrosses sitges. III a. Finalment. prop d’Ullastret. cal destacar la presència d’elements rituals de tipus cèltic entre els indigets. amb una clara unitat política. que dediquen part de l'àrea ocupada a dependències tipus magatzem. llocs elevats i de difícil accès on es situa un o diversos edificis (tipus torre?) amb una funció de recinte defensiu i de control territorial (gran visibilitat). Pautes territorials: Els Lacetans són un poble ben identificat per les fonts literàries de l’època de la conquesta. Vers finals de s. i St. però. com la presència de caps enclavats a la muralla o les restes de crani en alguns espais rituals. dues columnes. sols material superfícial. El Serrat dels Lladres els plans de Casserres (Puig-Reig).la força del substrat autòcton. "La Portadora" (Olesa Montserrat). Finalment. si bé estem davant d’un poblat de dimensions relativament reduïdes. i Costa de la Vila (Santpedor). Es tracta d’amplies cases amb sales singulars.C. que almenys en la seva zona Sud presenta característiques molt similars -arqueològiques i geogràfiques. Castellvell domina la plana de Solsona. Es probable que el seu territori entri també dins la comarca del Berguedà.a l’àrea Lacetana. articulat bàsicament pel curs mitjà del Llobregat. Per sota d’aquests centres trobem un nivell de poblats secundaris. El Cogulló domina el Pla de Bages. Serien establiments ocupats per 1-2 nuclis familiars. Serrat de Soldevila a Balsareny. Es tracta d'hàbitats reduïts. i potser almenys una part de la Segarra (l’àrea de Guissona). Miquel de Sorba el Cardener mitjà. V a. Llorenç d'Amunt.). Així. probablement Anoia. sovint prop dels aiguabarreigs principals..) i que s’han interpretat com els espais de representació o de recepció de les clienteles nobiliaries. aiguabarreig LLobregat i Cardener (proto-campaniana s. corrals. normalment establerts controlant les vies de penetració. documentades en part a la necròpolis de Serra de Daró. Un altre tipus d'establiment són les Talaies. que ocupa una àrea d'uns 500-1000 m2): Castell de Castellgalí. Puig Ciutat (Oristà) la conca de la riera Gavarresa. Moianes.. que podria haver actuat com una capital o centre polític. el que permet intuir -tot i la hel.

amb un sistema de muralles molt potent i evolucionat (que ja presenta alguns precedents del BF i Ferro). Serrat del Carnisser (St. AUSETANS Area territorial: El territori Ausetà sembla comprendre bàsicament la comarca d'Osona. Pautes territorials: Es sorprenent la homogeneïtat i forta personalitat que mostren els Ausetans en la seva vertebració territorial. També es coneixen Boades (Castellgalí.laboració amb els Ilergetes. amb un volum considerable. Pautes de producció/Economia: La distribució dels poblats ja indica el pes decisiu de l’agricultura entre els Lacetans: pràcticament cada conca d'erosió fluvial que ha originat unes terrasses prou aprofitables per a l'agricultura es troba dominada per un oppidum important. cronològicament força posteriors als fets que descriuen. molts camps de sitges sense estructures serien d'aquests hàbitats.. Maria Merlès): una cas amb una estança amb llar de foc central.C. Finalment. També la ramaderia degué ser important. Aquest territori Ausetà no sols té entitat històrica i geogràfica. perquè no coneixem cap de les seves necròpolis ni tampoc mencions específiques de les fonts. en les quals s’han documentat poques estructures d’habitació. com en altres àrees. sinó que en algunes zones semblen poder-se identificar veritables àrees fronteres envers l'exterior (oppida estratègicament situats). i vers l'Est toparien amb els Indiquetes seguint la vall del Ter (si bé la Garrotxa podria tenir un caràcter diferenciat i propi). sitja a l'interior.. i que tanquen unes superficies d’altiplà molt àmplies. i ho fan amb unes característiques ben diferenciables: poblats d’esperó barrat. En qualsevol cas. constatat per la cronologia força antiga de les importacions que es troben en aquestes comarques. amb els que possiblement mantenen algun tipus de vincle de dependència o aliança. de tipus proto-estatal. semblen reflectir un model social i polític complex. . Precisament per això sorprén la menció a les fonts d’època de la conquesta d’uns Ausetans que ocupen àrees properes a l’Ebre. Els oppida Ausetans semblen aparèixer vers finals de s.V inicis s. com en el cas del poblat-magatzem de Sorba. Estructures polítiques i socials: És més difícil identificar entre els Lacetans sectors de tipus aristocràtic. Ja és més dubtós parlar d'Ausetans a les comarques del voltant: al Ripollès perquè arqueològicament no en sabem gairebé res (si bé la menció d’Auso-Ceretans a Aviè podria ser significativa). Algunes produccions ceràmiques. en un model integrat agro-ramader típic del món ibèric. així com la seva col. Els camps de sitges coneguts. Ocupa uns 500 m2. una notícia que si bé alguns investigadors consideren fiable és possible que respongui més aviat a una confusió dels autors antics.Segurament. Fruitós Bagès). Can Ramon (Santpedor). cal no oblidar tampoc el paper del Llobregat com una via comercial de pentració vers l’interior força important. Es tracta d’un habitat dispers força dens. refermat per l’atribució a aquest territori de les dracmes amb la llegenda Iltirkesalir.. indiquen també l’existència d’un sector terrissaire important. Cal no oblidar en aquest sentit la importància militar que presenten els Lacetans durant l’època de la conquesta. Entre aquests peculiars oppida destaca el de l’Esquerda (Roda de Ter). i al voltant àmbits més petits empedrats (típic bestiar). indiquen una producció excedentaria força important. que serà villa romana). la via principal de penetració a la comarca. D'aquest tipus en destaca "Can Bonells (St. raconera per a un molí. sens dubte coherent amb les dades que ens presenten les fonts literàries. així com l’existència d’un oppidum central que esmenten les fonts (Livi). i ja apareix al V a. com la ceràmica grisa estampillada.. on s'ha perdut la vivenda per l'erosió. que ocupa una posició central. el Lluçanès sembla més aviat Lacetà. herència clara del topònim antic.IV. les pautes de poblament conegudes.

en canvi. Les fonts d’època de la conquesta confirmen aquest aspecte. entre els territoris Lacetans i Ausetans. coincidint amb models polítics i socials molt fortament jerarquitzats. Les escasses troballes de sitges. com el Solsonès. si bé es tracta d’indrets no pròpiament de plana. i l’existència d’amplies zones dins dels oppida sense estructures d’hàbitat. Pel que fa al poblament dispers. si bé cal recordar que la posició estratègica de la comarca d’Osona. poc podem dir d’altres produccions. També la troballa d’alguns elements escultòrics. i de fet els establiments pròpiament de plana semblen presentar una cronologia més aviat de l’Ibèric final. podia haver suposat un control sobre aquestes àrees riques en minerals. on no existeix pràcticament hàbitat dispers. que ja presenta sitges. o millor dit d’aquestes èlits. que el control de la fèrtil plana que mostra la disposició dels establiments ausetans fa pensar també en un paper important de l’agricultura. Estructures polítiques i socials: La distribució territorial. El pagament com a compensació de 20 talents és un indici de la riquessa d’aquesta comunitat. . en tenim molt poques dades. si bé això es fa per una simple qüestió d’homonimia més que no pas per l’existència de veritables dades històriques o literàries. el que en cap cas és contradictori amb el que deiem abans. De fet. de cronologia majoritàriament dins l’Ibèric Final. Manca. no deixa de ser sorprenent. de cronologia incerta. destaca el paper aristocràtic d’aquestes èlits. ELS BERGUISTANS Àrea territorial: En principi el territori atribuit als Berguistans seria la comarca del Berguedà. sinó que es troba tot ell controlat en oppida de tipus mitjà. semblen correspondre a centres secundaris. doncs. la identificació d’un poblament d’època ibèrica plena que poguem considerar específicament rural.dominant sobre el Ter.és compatible amb un sistema agrícola on els farratges poden combinar-se amb els cereals i altres productes a les zones de plana. han portat a la hipòtesi d’un paper relativament important de la ramaderia entre aquest poble. el que definiria el territori dels Berguistans com una àrea pre-pirinenca. com a les Serrasses o el Clascar. i que probablement ostenta un paper de tipus capitalí (la urbs Ausetana esmentada per Livi?). Amusic. dominants sobre vies de penetració o sobre àmplis sectors de la plana. fa pensar en un tipus de societat molt jerarquitzada. i una urbs que resisteix durant 30 dies l’assalt romà. però. el Turó del Montgrós (El Brull) o El Pla del Castell (Tavertet). Altres establiments. del tipus granja o centre agrícola. l’alternància d’àrees de pastura d’hivern i estiu -que podria aprofitar les terres altes del Ripollès. Pautes de producció/Economia: Coneixem poques dades referents a les estructures de producció dels Ausetans. en esmentar l’existència d’un princeps. com indica el jaciment de Can Caseta. Podrien ser també Berguistanes algunes comarques properes. Les troballes de materials del periode ibèric ple en establiments que no semblen presentar fortificacions han estat també documentades. o el Camp de les Lloses (Tona). en poblats fortament defensats i sense pràcticament hàbitat dispers. com la terrissaire o la minera. Val a dir. Finalment. controlada per grups aristocràtics amb una elevat grau de coerció sobre la resta de la comunitat. com el Casol de Puigcastellet (Folgueroles). en la via fluvial vers les zones altes del Ripollès. Podria pensar-se aleshores en unes pautes de poblament properes a les d’aguns models ibèrics meridionals. i si bé això pot deuré’s a problemes de la recerca. com és l’escena d’un combat singular a l’estela de Tona o les representacions del monument de Malla.

L’esment d’una res publica coincideix amb l’important paper que tenen els berguistans a l’inici de la 2ª guerra púnica. que els autors romans no dubten en qualificar com una entitat del tipus ciutat-estat. Alguns establiments. Se’ns esmenta l’existència d’un Princeps Berguistanus i els seus seguidors. enfrontats com estan a un altre grup berguistà. Probablement aquesta diversitat podria amagar l’existència d’un important conflicte intern entre els Berguistans. sempre en àrees muntanyenques. ELS CERETANS. com el Serrat de l’Oca o Serrat dels Lladres. en època Alt Medieval apareixen referències a Ceretans en el Pirineu Aragonès. aprofitant les zones de plana prop dels rius. Miquel de Sorba l’impressionant conjunt de sitges excavat permet pensar en l’existència d’excedents cerealístics importants. força particular. ens permet conèxier el paper de l’agricultura en aquests territoris. Pautes de producció/Economia: Només algun establiment. la qual cosa fa pensar en una importància política i territorial que no es correspon amb les dades que coneixem per l’arqueologia.. En àrees més elevades és possible pensar que l’existència de zones de pastura pogué afavorir la producció ramadera. Possiblement aquest panorama s’adiu més amb les dades arqueològiques de l’àrea del Solsonès. Berga?) i diversos establiments defensius (castella). Vallespir. Area territorial: Amb seguretat els Ceretans ocupen l'àrea homònima de la Cerdanya. i on centres com St. però és més que probable que ocupessin un territori superior. en canvi. on els Berguistans o Bargusis semblen tenir unes pautes territorials complexes. com Can Bonells. quan Roma busca la seva aliança abans de l’inici de les operacions militars. Conflent. que correspon a una granja de caire unifamiliar. el que coincidiria amb algunes fonts antigues com Aviè o Plini que situen els Ceretans confrontant amb els Bascons. si bé les dades arqueològiques són ben minses. i que controlen la res publica. etc. però sense haver-se pogut identificar l’existència d’un veritable poblat o oppidum. són indicis ben significatius. com el cas de les mines de sal de Cardona si acceptem com a Berguistanes aquestes zones. que Livi qualifica de bandits (praedones). Alt Urgell. i potser també part dels Pallars). amb un conjunt de sitges força interessant. A Berga s’han trobat materials ibèrics i d’importació colonial. Capcir. semblen poder respondre al model dels oppida. Paradoxalment.Pautes territorials: El problema dels Berguistans és que si acceptem la seva localització a l’àrea del Berguedà. Pautes territorials: Poca cosa podem dir de les pautes de poblament. amb una capital homónima i una estructura social complexa. i per tant deixa entendre un territori força ampli. De fet. es coneix força bé un jaciment de plana. si bé no es coneix en ells l’existència de muralles. perquè tret de les puntuals excavacions fetes en alguns jaciments el coneixement arqueològic que tenim dels . També al poblat de St. amb un centre de tipus capitalí (castrum Bergium. La presència de sitges. que Roma aprofitarà en profit propi. una raconera per a establir-hi un molí. Can Bonells. Cal no oblidar tampoc altres possibles fonts de recursos. que ajuden als romans a prendre l’indret. no trobem reflectida a nivell arqueològic la importància que sembla tenir aquest poble a les fonts literàries d’època de la conquesta. Miquel de Sorba o Castellvell de Solsona responen clarament al model de l’oppidum. Estrabó ens parla també d'uns Ceretans que ocupen diverses valls centrals Pirinenques. Estructures polítiques i socials: Les fonts d’època de la conquesta esmenten als Berguistans com una civitas. al llarg del que podriem anomenar el "Pirineu interior" (Ripollès. aturonats. Aquest panorama arqueològic contrasta força amb les dades de les fonts literàries.

amb un paper important dels bous (diferència respecte al pla). amb un hivern molt dur. IV-III a. amb el món romà. A l’hivern. Es tracta d’estructures de l’edat del bronze que no semblen sofrir gaires transformacions durant el periode teòricament ibèric. Fora d’aquest fet puntual.han demostrat com si bé l'agricultura hi jugà un cert paper (restes escasses d'ordi. tots de talla petita.). no tenim indicis pròpiament d’iberització en aquestes contrades durant el periode cronològic que anomenem ibèric ple (s. estigué sens dubte lligat a l'activitat ramadera. l'ovella i la cabra. i quan semblen aparèixer alguns elements propis del món ibèric (sitges. i implica un canvi important en l'estratègia productiva. que devia implicar el cultiu (o recollida) durant l'estiu de farratges que s'emmagatzemaven per alimentar el bestiar a l'hivern. No hi ha elements per parlar de transhumància horitzontal. augmenta d'una manera important el porc.n. De fet. i si bé es coneix l'existència a St. però es tracta d’una identificació molt hipotètica. pocs elements ens ofereixen tant les fonts com l’arqueologia per diferenciar grups de nobles o aristocràcies a l’interior d’aquestes comunitats. cal també destacar la situació estratègica de la Cerdanya com via transpirinenca.C. II-I a. i en un punt d’accès a les pastures d’estiu. Durant el periode pròpiament ibèric continua l'hàbitat en cova i en abric (aprofitant els "caos granítics" de la zona solana. serà la producció de pernils ceretans el que en època romana coneixerem dels Ceretans. i un mur perimetral de tancament ("Els castellots". el que podia haver-los reportat ingressos a nivell de cobrament de drets de pas. i un altre de similar al Castell de Llívia. combatent al costat dels romans -el que indicaria l’existència efectiva de personatges nobles.C. Pautes de producció/Economia: A nivell d'economia.s. La font bàsica productiva era doncs la ramaderia (i la cacera). coincidint també amb un augment de l'ovella.). en un model relacionable amb els dels oppida. cases de planta quadrada en pedra..C. ja no és un animal transhumant. a 1630 m. . per tant possiblement degut al contacte d’aquestes comunitats. però.m. Finalment. en una disposició radial. la capacitat productiva agrícola de les terres al voltant no podia ser massa elevada. amb cases fetes amb murs de pedra seca amb fang. Els estudis de restes faunístiques i agrícoles a Llo -un hàbitat que per la seva posició. no hi ha cap exemple d’oppidum en aquestes contrades. Sembla tractar-se d'una ramaderia transhumant de tipus vertical. Recentment alguns sondejos han permés identificar l’existènca d’un hàbitat al pla amb sitges. que pugen els ramats des de la plana cerdana a les altes pastures) mentre a les zones de plana o vessant es planten farratges i altres productes agrícoles. amb hàbitats estacionals en alçada ocupats només durant l'estiu (cabanes de pastors.Ceretans és molt limitat. el que seria un indici de l’existència de personatges amb prou recursos com per a esdevenir mercenaris i col. directe o indirecte. sembla que els Ceretans practiquen una economia mixta.laborar en els exèrcits púnics. els ramats s’estabulen a la plana. però sense muralles). alimentats amb els excedents cultivats a l’estiu. Alguns investigadors consideren possible relacionar els Ceretans amb la menció a uns cavallers “Libenses” que apareix al bronze d’Ascoli l’any 89 a. però els materials recuperats corresponen ja a un moment tardà (s. Només ben entrada l'edat del Ferro (nivell III). dedicant una part important de la seva activitat productiva a la ramaderia. ceràmica a torn) és ja en el perìode ibèric final.C. pre-litoral o de la depressió central pugen els seus ramats a les pastures pirinenques. Estructures polítiques i socials: Sembla que els Ceretans colaboraren amb les tropes d’Anníbal el 218 a. Feliu de Llo d'un "poblat" de cabanes (ja algunes amb parets de pedra seca. a Bolvir). blat i pessols). El porc. que s’ocupen fins al periode de la romanització). on a l'estiu els ramats de les àrees de plana litoral. De fet. amb cavall-.

però. En el cas dels Airenosis i Andosins la trascendència de l’expedició Annibàlica probablement feu que es conservés i reprodís per part de les fonts antigues el nom d’aquests pobles. Val a dir.C. constatada per la identificació d’un important corpus de grafits i antropònims ibèrics localitzats en diversos sectos rocossos de la comarca. tant Airenosis com Andosins semblen tractar-se de pobles de les valls pirinenques o pre-pirinenques poc importants (sub-grups dels Ceretans?).. si l’objectiu final era Illiberris. dels quals no recullen el nom per la seva escassa importància. on les ceràmiques a torn i les produccions ibèriques arriben només en contextos d’època republicana. cal pensar que la filiació ibèrica d’aquestes poblacions -tot i ser tardana-. si tenim en compte que no són dues zones molt adients per al pas del Pirineu. L’absència d’altres mencions fa pensar en dues comunitats força reduïdes. amb una posició pirinenca o pre-pirinenca. Els indicis arqueològics coneguts no semblen en qualsevol cas indicar grans diferències entre aquests territoris pirinencs. que només en produir-se l’expedició d’Anníbal entren en contacte amb zones més obertes i conegudes pels autors antics. perquè són frequents les mencions dels autors antics als ignobile populi. Tampoc a nivell arqueològic hi ha indicis d’iberització en aquest territori al s. permetent pensar en l’existència de comunitats minimament estructurades que respondrien al model social i polític que trobem entre altres pobles ibèrics. doncs Polibi els esmenta després d’Ilergets i Bargusis. oberta vers l’Atlàntic. que són arguments relativament fiables. si bé cal dir que la filiació ibèrica d’aquestes comunitats no és mai esmentada per Polibi. probablement allunyats del fenòmen de la iberització. fent referència al pas d’Anníbal pel Pirineu l’any 218 a. Aquests dos pobles són esmentats només en un text antic. que d’altrament s’haurien perdut. precisament a Polibi (III. Tradicionalment. En resum. els Airenosis han estat ubicats a la Vall d’Aran. La seva ubicació en l’eix pirinenc és segura. Per exemple a les valls d’Andorra s’ha documentat un fenomen similar al de la Cerdanya. associades a materials romans. No es tractaria de casos atípics. especialment la vall d’Aran.En qualsevol cas.C. i els Andosins a Andorra. i abans d’arribar a l’àrea del Rosselló. i que semblen actuar en aliança o dependència amb altres entitats ibèriques més importants. per similitut toponímica. i que presentaven unes formes de vida i pautes territorials similars a la de pobles com els Ceretans. . III a. 35). o pobles secundaris. AIRENOSIS I ANDOSINS.

no política. podem identificar els Edetans (zona València.). bicònics. amb el sorgiment d'èlits i societats més jerarquitzades. perquè tot i ser evident un fenòmen més o menys homogeni d'aculturització (és evident la influència dels pobles colonials. doncs de fet almenys a nivell arqueològic no sembla tractar-se d'una àrea d'un gran desenvolupament. . VI a. Oretans (zona interior.). EVOLUCIÓ HISTÒRICA. l'àmfora de boca plana. però.. La unitat no serà ni tan sols cultural. tecnologia alfarera. linguïstica. Ilici. Només alguns pobles ibèrics. Jaén. De tota manera. i ja al final del periode (s. Baza). des del Sud de la Península (per a alguns la Turdetania. Turdetans (Vall del Guadalquivir. el món ibèric català hi juga un paper important. mentre que al Sud s'escriurà amb la llengua Meridional (o del S. com els Ilergetes i en part els Indiquetes. per a autors actuals. pobles. ja identifiquen com a una unitat cultural.III a. Càstulo. Ilici-Alcúdia). Bastetans (MàlagaAlmeria. però en global amb una certa sintonia. altres zones ibèriques del Llevant o Sud-Est estigueren dominades per centres urbans més importants. Aquest món ibèric. dificilment el Ròdan). la base del procès de canvi és la pròpia evolució interna d'aquestes societats.. íbers..INTRODUCCIÓ. . estats. Sud-Oest Peninsula. etc. Cada àrea en determinades proporcions.C. per a Estrabó. i cap a l'Aragó. però no especialment brillant. les ceràmiques ibèriques pintades (kalathos. la ceràmica grisa (emporitana. Es tracta d'un fenòmen històric complexe.. En aquest panorama. El món ibèric Català forma part d'un ampli fenòmen que es produeix a partir del s. foren ja en època ibèrica Plena veritables ciutats. diverses ètnies. etc. així al Llevant i Nord s'escriurà en la llengua ibèrica pròpiament dita (o llevantina). etruscs i grecs).. Contestans (Alacant-Elx.EL MON IBÈRIC CATALÀ: CONCLUSIONS. la iberització. Sud Castelló (Edeta-Lliria. a nivell de tencnologia i utilització del ferro.). Així. Càstulo). VI a. per a altres podrien agrupar-se amb els íbers.) segurament arribaren a aquests nivells d'organització política i social. fenicis.. sinó de relativitzar-lo respecte d'altres territoris. és cert que hi haurà una certa homogeneïtat a nivell de cultura material: quasi a tot arreu trobarem la ceràmica ibèrica oxidant. De tota manera. no). També a nivell constructiu i urbanístic les solucions seran a tot arreu similars. diferenciant-se progresivament. com sembla més lògic -Cordova. no és ibèrica -DE HOZ-.C. a grans trets (mapa que vaig donar)... nuclis d'una societat estatal desenvolupada. Sud Iacetans?). les quals tenen els mateixos problemes cronològics i d'identificació que ja hem vist per a les catalanes (pobles que "desapareixen".C. De fet. que els geògrafs Grecs des del s. diferents. aparents superposicions.) -i fins i tot en un territori entre els dos s'escriurà amb Greco-ibèric-. probablement fins al riu Herault (o Orb. centres com Sagunt. tecnologia agrícola. Sevilla.O. La iberització donarà lloc a una certa homogeneïtat en tots aquests territoris. No és tracta d'infravalorar el nostre passat ibèric. similitud. fins al Sud de França. Sagunt)). a tot el Llevant i Sud-Est Peninsular. Obulco (Porcuna). i tot i les clares diferències de cada àrea. anirà evolucionant d'una manera més o menys unitària. Coneixem diverses d'aquestes "ètnies" ibèriques peninsulars.). etc. Sedetans (Saragossa) i Suessetans (Osca?.

. i de manera clara..). sembla en part reflectida per l'arqueologia (ara es difón la ceràmica a torn arreu. p. i és ara quan cristalitzen els processos de sinecisme i de territorialització que s'iniciaren en el periode anterior. uniformitat que. podem identificar diferents etapes en l'evolució del món ibèric català.ex. és a dir.C. .. Iltirda?). coincideix de fet amb un periode de conflictes i canvis.. De tota manera. VI ja vistes. de fet al llarg del periode ibèric Antic el que predominarà no seran els oppida enmurallats (això serà el resultat d'aquest periode.F. d'aquest procès). Ara existiran ètnies determinades. a partir dels diversos substrats i dels diversos processos d'iberització.VI. els qui mitjançant l'interacció amb els comerciants i colonitzadors potencien els canvis en les pautes de poblament i producció que estem constatant. poblats enmurallats. .). sinó conjunts culturals més o menys uniformes. no identifiquen encara ètnies clares. Bages. i excepte alguns casos molt específics (Ullastret. armament. Lleida.encara és difícil poder identificar ètnies. i finalment estructurats en carrers i tancats per muralles. que s'enterra amb els seus símbols de prestigi.Com hem anat constatant al llarg de la ràpida visió que hem fet dels diferents pobles ibèrics catalans. doncs els geògrafs de s. Tornabous. cap al 400-425 a. etapes que responen a fenòmens històrics determinats (si bé dels quals no coneixem encara totes les conseqüències). Són ells probablement els veritables motors de la iberització.C.). sorgiran les muralles..) és un fet determinant en el món ibèric català.. almenys a nivell costaner. indicatives de l'existència d'una aristocràcia bastant clara. i aquests centres esdevnidran per tant veritables oppida. A nivell social.C. ara -s. després Romà). De tota manera. potser alguna altra capital?). vall de l'Ebre) però ara s'evolucionarà cap a nuclis més grans (Vilars.C. sinó que és un territori que en alguns casos. amb un territori determinat. de control polític. El pas d'un moment a l'altre. un tipus de cases. i és ara quan tenen lloc els processos de sinecisme. Aquesta evolució està en part també contrastada per les fonts literàries. IV-III a. societats estatals. No sols és un territori delimitat.El Periode Ibèric Ple (IV-III a. VI a. V a. L'aparició de muralles (que esdevindran cada cop més complexes al llarg del s. s'estructura sota unes pautes de control i explotació característiques (p. a finals de s. sinó els hàbitats ja en turons. pobles. però primer encara en cabanes.VI-V a.C. . les tribus ibèriques. Laietans turons.) es formaran la major part de les ètnies ibèriques catalanes. ex. ÇEs ara quan s'han delimitat àrees territorials. A les zones costaneres i meridionals (Lleida) l'hàbitat i el tipus de poblament evoluciona ja clarament cap als oppida. diferenciades.C. Ausetans poblats en barrera. Ara és quan trobarem les ètnies. que implica també la defensa respecte l'ètnia veïna la defensa dels mitjans de producció (la terra) i els seus excedents (camps de sitges). la concentració entorn de determinats indrets elevats d'una població abans més dispersa.En el Periode Ibèric Antic (s. àrees de domini. que sembla manifestar-se quasi a tot arreu (costa. només al final d'aquest període. En alguns llocs el poblament anterior també era concentrat en poblats (B. no coneixem d'aquest periode més que les necròpolis de s. després cases de base de pedra i paret de tovot. etc. Per tant. i tot i el fort desconeixement que tenim de determinats aspectes d'aquestes societats. Es ara de fet el període pròpiament ibèric (abans poc clar. doncs és un indici clar de territorialització i de jerarquització. vaixella d'importació i elements d'ornament personal. Cossetans fortalesses.

Es almenys possible pensar que en el procès de territorialització i jerarquització que ara constatem. heroització (Porcuna. Dama Baza). d'una base demogràfica més amplia amb certs drets polítics.etc. sembla lògic pensar que la pròpia evolució de les societats ibèriques portà a aquests conflictes (i perquè no conflictes interns dins dels grups?). sembla)) .. a apartir del s. i els camperols poden empitjorar la seva (dependències personals o bé territorials). i no seria extrany suposar que el procès es produís enmig de lluites i conflictes socials. Per altra banda. alguns pobles veïns de Sagunt. una primera fase. això lligaria bé amb el model Grec (pas de l'aristocràcia a l'oligarquia). el domini d'uns centres repecte d'altres. si a nivell de possessió (canalitzazció cap a determinats llinatges o grups de les rendes-excedents de determinades parceles).V de tota la població als oppida. (Alguns autors creuen poder determinar per al món ibèric general (però sobretot Sud Peninsula. si bé no a nivell de propietat (improbable ara). i a la vegada el conflicte a l'interior mateix d'alguns centres. testimoniada en aixovars més uniformes a les necròpolis. no cal veure-hi causes externes. Es el que Maluquer lligava a possibles invasions de pobles Gals. artesans.C. i que estaven sotmesses al seu poder: Turris Lascutana d'Hasta. Encara que no ho he llegit. etc. s.VI-V on predominen els models principescs: èlites molt reduïdes que dominen la comunitat. En canvi.. Aquest fenòmen ha de produir-se entorn aquest periode. Si.. molt jerarquitzat. la jerarquització territorial implicarà un major control de la producció. amb prestigi. etc (en arqueologia. i el que Tarradell lligava amb les consequències del segon tractat Roma Cartago (però això seria potser més tardà -349 a. abans sense cap dret (pèrò es difícil de demostrar per al món ibèric català. que pogueren comportar conflictes.).. s. com és probable. De fet. IV això es transformaria en un model isonòmic: ara hi hauria una base oligàrquica més amplia. del model amb poblament dispers anterior.). a la vegada que els fenòmens d'enmurallament: apareixen els territoris políticis dominats des d'un centre i per part d'uns grups dirigents. d'una banda es produirïen diferències entre les diferents entitats territorials pre-existents: la delimitació territorial d'un grup. i després del període Tartèsic. Poc a poc.). sens dubte afectà els seus veïns. etc. també guerrers però més igualitaris. per tant.VI. Darrera muralles trobariem ciutadans. i un possible enduriment de les relacions de producció i de redistribució de l'excedent. De fet. el procès es produeix enmig d'un fenòmen probable de diferenciació social i econòmica: les èlits reforcen la seva posició. sense centres dispersos). que segurament va anar en prejudici d'aquests grups de treballadros (camperols. V-IV a.. això també lligaria bé amb un altre fenòmen a partir del IV: el sorgiment dels ciutadans.. Les aristocràcies afermen encara més el "control social de la producció".C. Sense menystenir la possible relació amb aquests fenòmens. podria ser la causa d'aquests indicis de destrucció i lluita identificats per l'arqueologia. fins al s. Això explicaria l'existència d'alguns nivells d'incendi i destrucció.).. es passa a Alta Andalusia a concentració en el s. el control d'un terrioti. els senyors obtenen el seu excedent a partir de la renda camperola. probablement a partir d'un acaparament de les terres. el camperol anirà caient en les xarxes clientelars o de dependència dels aristòcrates (sense oblidar que en el món ibèric existeixen també servituds territorials: nuclis de poblament que pagaven una renda a unes altres. on hi ha monarquies sacres -Pozo Moro)..

. L'increment d'excedent agrari el tenim testimoniat pels gans conjunts de sitges excavats. sinó també l'extensió de les terres agrícoles. però com a montura.. on els càlculs permenten intuir un nivell productiu molt elevat (a les sitges de Pontós hi cabria tota la producció agrícola de l'Empordà actual. (quasi com eines actuals). Daró... amb la iberització (especialment a partir del s.. Burriac. quan s'efetua un control i organització efectiva de l'espai agrícola i del territori. . introducció de nous cultius (vinya i olivera??). aixades. El gran increment agrícola en època ibèrica Plena ens indica que s'ha incrementat no sols la productivitat. . Aquests grans conjunts de sitges es concentren sobretot en àrees de fàcil sortida cap al mar (Empordà. Es un tema debatut l'existència a Catalunya d'explotació ramadera transhumant (que es coneix bastant bé entre els pobles Celtibèrics de la Meseta). de societats estatals diferenciades. amb els consegüents fenòmens de jerarquització social. Es ara quan podem trobar-hi totes les característiques del món ibèric. terres de pastura..Agricultura. llana i llet). es delimiten parceles. Predominà al món ibèric català sobretot la ovella i la cabra (carn. etc. Serà també una font important de recursos entre tots els pobles ibèrics.. etc.. eix del Llobregat. pràcticament tots els centres urbans que seran principals ja estan enmurallats (mitjans s. més típic del món ibèric andalús) i el porc. però en determinats casos pogué ser la font principal (Ceretans. etc.. irrigades. terres d'horta.) s'introduïren noves tècniques agrícoles que permeteren un fort increment productiu: utilització àmplia d'eines agrícoles de ferro (millor productivitat).C. De fet el mateix sistema de la sitja ja tè una finalitat de redistribució. com ho demostra en part la ubicació dels pobles especialment a les àrees de plana i a les zones de valls àmplies i fèrtils de l'interior. Castellet de Banyoles. Podemparalr d'un ampli fenòmen de colonització agrícola.)..Aquesta fase portarà a un món ibèric de s. fronteres. La base econòmica del món ibèric era quasi a tot arreu l'agricultura. per sobre del bou (carn i tir.. i un cert caire especulatiu (guardar en grans quantitats no per a un consum local. No hi ha dades clares . IV): Ullastret-Illa. extensió del guaret bienal i després triennal -rotació de cultius-. que també es troben arreu però en proporció inferior (de nou excepte pobles Pirinencs). que permetia una àmplia explotació de les diverses terres: eines per a terres de regadiu. En general sembla ser més aviat un complement de l'agricultura.). gossos. al voltant Ter.. arada de ferro. Maresme. Tot i que la producció agrícola ja s'incrementà sens dubte al llarg del BF i Ferro. Fluvià.La ramaderia.. sinó a mig plaç. a part de l'aviram. També el cavall. Aquest increment agrícola estarà a la base del creixement demogràfic i de la divisió del treball que trobarem al món ibèric.).)..). Ara. de secà. Es ara quan podrem parlar d'ètnies. etc. que molt breument resumirem d'una manera global: ECONOMIA. IV ja plenament format. Es ara segurament la primera vegada que es guanya d'una manera organitzada terra al bosc (deforestació). L'estudi de les eines agrícoles de ferro ibèriques ha mostrat com hi havia una forta especialització (podalls. V a. intoducció de l'arada... que es delimiten les àrees de cultiu de les que no ho són (separació ciutat del camp).

i en segón lloc perquè si.Altres activitats econòmiques primàries. Es probable l'aprofitament de les vetes de plom i galena en alguns indrets (Bellmunt). Coneixem especialment bé les produccions ceràmiques (és el que més trobem als jaciments). pàteres de Tivissa. L'elevada quantitat de sitges ibèriques conegudes permet pensar en aquesta possibilitat. i la del vi només probable. No hem d'oblidar tampoc l'aprofitament del bosc.. Es segura la mineria del ferro. no ho oblidem.).per a l'existència de transhumància horitzontal de llarga distància (des de les planes prelitorals. difícil de conservar. Les importacions gregues i púniques -i a partir del s.lúrgic. Es tracta d'una ceràmica de molt alta calitat. la producció s'exportava en àmfora ibèrica de boca plana. però totes a la vegada o una darrera l'altra?. No podem afirmar res amb total seguretat. la producció canvia molt. Sens dubte les activitats mineres foren importants entre els ibers. producte que s'exportarà a diversos punts del mediterrani.Artesanat. element clau en la vida rural i camperola (obtenció de fusta. . aquesta és la gran qüestió que cal resoldre. com sembla. i de fet en època republicana el vi serà una gran producció. o gra). no simples subjectes pasius).. en especial els cereals. amb alts nivells demogràfics i una alta especialització industrial.. demandats pel món Grec i per altres pobles Mediterranis. així com la Sal (Cardona). En primer lloc pel propi problema de les sitges (n'hi ha moltes. els ibers seran prou competents (espasa-falcata. i des de fa alguns anys comencem a conèixer forns de producció ceràmica. de fet no tenim ni una sola prova fiable del que s'exportava en elles. Per a molts cereal (farina?.. recolecció de fruits silvestres. .). que si bé a Catalunya no presenta la riquessa decorativa d'altres àrees (ceràmica pintada figurada de Lliria.. poca cosa més. teixidors de lli o espart (documentats tots dos a Catalunya). a les tombes. Simó. però poc podem dir-ne. la producció més abundant és la de l'àmfgora ibèrica de boca plana (imitació púnica). on la divisió del treball permet l'aparició d'artesans especialistes: ferrers. El món ibèric català estarà plenament integrat en els circuits comercials Mediterranis de l'època. De fet.. i sobretot la cacera. però cal ser una mica prudents. degués ser important.. etc. però de nou estem limitats per al falta d'informaciól. També la pesca..). En canvi. Que exporten esl íbers a canvi? Com ja hem anat veient.. constatada per l'arqueologia com un element important en la dieta dels ibers). però en tot cas l'exportació de productes agrícoles fou segura.). podria ser per a ví. inventors del pilum romà.)...III romanesens indica l'interés d'aquests comerciants per comerciar amb els íbers (també comerciants. També a nivell metal. La major part dels investigadors consideren que havien de ser els productes agrícoles. que es transformarà en els tallers coneguts.. però per a altres contindria ja ví (de fet. suposa l'existència d'artesans especialitzats que treballen en alguns casos ja a un ritme quasi industrial (forns de St.). ceramistes. on apareix sovint buida. o la depressió central. però sembla més possible pel que fa a la transhumància vertical (curta distància. en zones costaneres i de maresmes. aprofitant zones amb pastures d'estiu. etc. El món ibèric Ple és ja un món amb forta especialització productiva. Imiten totes les importacions que els arriben. . pel que fa als artesans "artistes" el món ibèric Català no és gaire brillant (molt poca esculptura ibèrica.). amb èxit.. cap al Pirineu). . especialment com a productors d'armament.Comerç.

Alguns camps de sitges es troben a la vora del poblat. IV. cisternes... N'hi hauria tant de petits (una espècie de granja o masia.C.. De tota manera. V i durant el s. St. PAUTES DE POBLAMENT No entrarem de nou a fons en aquestes pautes de poblament. els "masos" ibèrics. Aquest paper redistribuïdor (que alguns anomenen "mercat").ex. i fins i tot el seu topònim donarà lloc al nom del poble. des de la 2ª meitat de s. i en segon lloc perquè cada cop es coneixen millor els materials púnics i Cartaginesos. o alguns dels recintes de barrera Ausetans). .tots els pobles comerciants comercien amb mercaderies de tot arreu (peci de el Sec. d'un tamany menor.Grans poblat aturonats o en llocs preeminents i de fàcil defensa.. Cogulló. Iltirda. s. amb la zona de la Magna Grecia i Sicília) s'està matitzant. Simplement. a títol general i com a conclusió. però alguns pobles tingueren també establiments dedicats de forma exclusiva a emmagatzemar l'excedent agrícola.. però que no arriben al rang de capital d'un territori. ja dins la 1ª meitat del s. En general. aldees de camperols).. etc. Burriac.. inferior sovint a 1 Ha. etc. sembla..Centres especialitzats en la defensa. i per això es també el centre econòmic. en els oppida.). La major part d'ells foren centres de poblament i explotació d'un territori determinat (una vall. No tots.. com a veritables magatzems fortificats (Turó del Vent.Pel que fa a la direcció d'aquest comerç ibèric català. la Moleta. De tota manera. sinó també els centres de redistribució d'altres productes: artesanals. III a. trobarem peces d'importació romanes (peces de vernís negre del taller de les petites estampetes). sinó com a fortalesses (p. clar urbanisme. amb 3/4 estances. és secundari. IV i inicis del s. Com a mínim existeixen: . III a. .C. quasi absents al Llevant i Sud Peninsular (tractats de l'Ebre?). en proporcions importants. . poblats. unes sitges. però.. Altres es troben protegits per muralles.Petits o mitjans poblats enmurallats. sino que estan subordinats a un centre principal.. i els dels recintes defensius: aparents oppida. Seria el cas de les talaies -torres de guaita i de defensa-. nuclis urbans. Les Toixoneres. sembla que en un primer moment estigué molt influit per la presència emporitana. La influència púnica seria creixent al llarg del s. que devia abastir al seu nucli principal. podem esmentar algunes característiques generals: * La major part de la població ibèrica viu en hàbitats concentrats. Seran no sols els centres de concentració de l'excedent. i indiquen la importància del poblament dispers ibèric. que cada vegada s'estant documentant a més indrets. sense preocupacions defensives. Així. oppida.). i aquests es troben a més indrets (gran importància d'Eivissa. . alguns d'aquests oppida ja seran ciutats.. mal conegudes però existents.. la importància d'aquest comerç Grec (sobretot. Puig Castellet a Lloret.Establiments rurals. etc.. però també Darró. al pla. Molí d'Espígol. degut a la importància de la redistribució). probables temples. tot i que aquests no són l'únic tipus d'establiment existent.Camps de sitges. . dominant-los des del centre (amagats de l'enemic?). Tàrraco. Molts d'ells seran les capitals d'aquestes ètnies. (Ullastret. Almenys al s. oppida.. predominen els petits. de fet el producte principal d'un vaixell. amb edificis públics. una plana).IV-). Són la major part dels poblats que coneixem. però que l'estudi detallat ha permés identificar no com a hàbitats.C. segons el meu punt de vista. les peces de vaixella àtica són les que trobem a tots els oppida.) com de més grans (una espècie de vicus. Es tracta sobretot d'àmfores. III a. com a nucli central on hi viu l'aristocràcia dirigent (i no. Es important perquè és el centre polític. es degut al seu paper polític. importacions. per una banda perquè com ja vàrem dir. Castellet de Banyoles. que com hem vist depenen sovint de cadascun dels pobles i de les àrees.

lligats a divinitats ctòniques (interior de la terra: fertilitat.Establiments artesanals: tallers de ceràmica i centres metal. una organització interna que possibilita l'aprofitament dels recursos (explotacions agrícoles. Els primers testimonis d'escriptura en ibèric són de 2ª meitat de s. Finalment.. mineres. de la 2ª meitat s. i segurament l'escriptura vingué formada des del Llevant. d'un tipus de societat estatal. jerarquitzades. els forns d'àmfora i ceràmica apareixen al costat de magatzems de sitges. però també de l'interior. Hi ha un control efectiu d'un territori. probablement indicatiu de que la producció que s'envasava procedia d'aquest excedent agrícola (Penedès. els Celtíbers escrieun en iber. però. V a. amb caràcter ritual (ofrenes. Els documents principals són els ploms.). fluvials. Maresme) -no podem oblidar que l'àmfora és un contenidor. l'íber. el tetra-brik de l'antiguitat-.làbic (o semi-sil. V a. * L'existència d'aquests tips d'hàbitats diversificats (molts d'ells ignorats fins fa pocs anys).. Aquest territori dominat i explotat serà defensat de l'exterior. Molt sovint. mitjançant talies i fortalesses. hi ha signes que representen lletres -alfabet. però en tot cas allunyats dels poblats. Vallès). ESCRIPTURA I RELIGIÓ Es aquest un problema difícil. Es un sistema alfasil. Això ens lliga amb tot el problema de la llengua . forns.làbic-). ramaderes. resurrecció. quan ens endinsem en el camp de la llengua. del bosc (cacera.C.). llengua molt probablement no-indoeuropea) suposa l'existència d'una societat complexa. magatzems de sitges-molins). Empúries. Hi ha alguna peça excepcional (ostrakon de Pontós: document comercial?). pintura blanca.Miquel de Sorba). dels grups desfavorits. i que comporta la construcció de veritables vies de comunicació (ports maritims. i organitzades des d'un punt central. .C. (posterior als ploms Grecs). tymatherioin.Santuaris: Tot i que coneixem malament tota aquesta vessant del món ibèric.lúrgics. on han aparegut necessitats de registre i de comunicació pròpies de l'Edat Antiga.i signes que representen sons -sil. vasos votius) ens parla de l'existència de santuaris rurals. com la gran ocupació de coves en època ibèrica. doncs fins fa pocs anys no hi havia gaires dubtes per considerar als pobles ibèrics catalans com a culturalment ibèrics. El problema apareix. alguna inscripció votiva i sobretot els grafits sobre ceràmica (normalment. etc. Els 1ers documents ibèrics Catalans provenen d'Ullastret i del Puig Cardener (vase àtica). fusta. En alguns forns. Es interessant destacar el fet que l'aparició de l'escriputra ibèrica (no traduïda. llengua molt probablement no indoeuropea. etc.). alguns indicis.. Empordà. La llengua que parlarien seria la mateixa que escriurien. . potser la llengua que parlaven no era l'ibèric (així. ens indiquen que estem davant d'unes pautes de poblament complexes. Grisa Emporitana. deeses mare. Tot i escriure en ibèric. ASPECTES CULTURALS: LLENGUA. lluna. que facilita la canalització dels recursos cap als centres transformadors (tallers. altres es troben dispersos en el territori (Penedès. A Catalunya s'utilitza l'escriptura ibèrica septentrional o Llevantina. de les societats proto-estatals o estatals. però parlen una llengua Celta). no sabem si amb estructures constructives desaparegudes. sistema complexe que permetrà el floriment de la vida urbana. indicis de propietat).. és a dir. la producció de peça sera fonamental (Fontscaldes: kalathos decorats.làbic. Ullastret. camins -moltes aprofitades i millorades per Roma. però camins aptes per a carros ja existents-). sense més problemes.

i en algunes esteles ibèriques (altar-tron de St. que si bé pot ser importat també és significatiu. . i algun indici a Sarrià de Ter-St. i amb el problema de la filiació Cèltica d'alguns pobles ibèrics catalans. Ara cal explicar el seu funcionament social. o antropònims. En aquest cas.. De tota manera.C.. al s. (ALVAR-GONZALEZ WAGNER 1991) El món ibèric és un món de comunitats en transició. es tracta d'una hipòtesi. segurament també els seus bens de prestigi. esclavisme?. vaixella importada i joies i braçalets en el cas de la dona. com Ind-.ibèrica com a llengua vehicular (llengua de comunicació entre els diversos pobles. etc. estela Ilergeta de Vallfogona. III a. i poca cosa més. VI a.C. Allò que ens interessa és destacar que probablement corresponen totes elles a necròpolis de grups socials diferenciats. però en primer lloc caldria mencionar l'emergència en aquests territoris d'unes aristocràcies que com hem vist poden captar part de l'excedent de producció aconseguit per les seves comunitats (bàsicament agrícola).Alguns elements religiosos o rituals dels pobles catalans lliguen bastant bé amb creences de filiacio cèltica: és el cas del culte al crani documentat a Ullastret. armes... potser Maresme. la jerarquització social i el paper del noble-guerrer segueix estant ben present en aquestes tombes (com ja ho era al s. Ja ho vàrem fer per explicar el sorgiment del món ibèric. i altres).. etc. concentració de l'excedent.Finalment hi ha una presència important d'armament de tipus Celta. NECRÒPOLIS Ja vàrem dir que coneixem molt poques necròpolis ibèriques Plenes (Cabrera de Mar-Burriac. altres abans.. tradiconal Celta. També els santuaris rupestres coneguts (Cerdanya?. i no es tracta de necròpolis obertes al conjunt de la societat. Es aquí on sovint l'arqueologia s'atura. Serra de Daró-Ullastret. En alguns llocs pot estar induït . però si que hem de dir que hi ha indicis de l'existència d'influències cèltiques a Catalunya: .. Es ara quan ens manquen elements històrics: propietat de la terra. i vaixella importada: bens de prestigi de l'home.. No podem entrar en la qüestió (entre altres coses perquè està avui en dia en el centre de la discussió.C). . Fusaioles.).. El punt de partida es diferent segons les zones. com en altres. i no permet avançar més enllà de determinats elements més o menys evidents: jerarquització. no parlada arreu). amb caps clavats. nobles-aristòcrates. cal recòrrer a l'elaboració de models d'interpretació. altres no. El mort s'enterra amb tots els seus elements de prestigi en vida: àmfora (probablement vi).. Julià.. vers unes estructures ja de caire estatal.La toponimia ofereix diversos exemples de topònims pre-romans explicables per la llengua Cèltica (acabats en -ac. i normalment cal "pair" les discussions). com ja hem vist. des d'unes formes d'organització més o menys simples. probables enterraments de grups de llinatges privilegiats. En tot cas. amb el contacte amb Roma i els Púnics. ja al VI-V a. etc.. Badalona) semblen indicar un culte al sol. Algunes arriben al final del procès. Algunes hi arriben només tardanament. No sabem en quines condicions es produeix aquesta desigualtat en la producció de riquesses (no cal que sigui arreu el mateix). (Catalunya sols V-IV).). Martí Sarroca. ORGANITZACIÓ SOCIAL Entrem ara ja directament en el tema més delicat.

el que la caracteritza pròpiament com a ciutat.). que incentivaren l'acumulació de riquessa d'alguns grups. bé per grans propietats territorials (gran jerarquització social). La integració en els graqns circuits comerials. Per tant. els quals necessiten d'un treball comú. doncs suposa la desaparició de l'economia colectiva. però no necessariament un benefici comú. a serfs domèstics. Diversos d'aquests centres intermedis estarien a la seva vegada sotmessos a un lloc central que funcionaria com una autèntica capital. D'aquesta manera.. La població camperola es trobarà també en els diversos nivells de població. d'on obtindrien uns productes per al seu autoabastiment i uns excedents que haurien d'entregar a un centre intermedi. monuments. a la vegada que s'intensificaria l'explotació del treball servil. amb coherència econòmica i social. i fins i tot en alguns casos podria donar-se la pervivença d'una estructura comunal. (meu).pels comerciants extrangers. Així. minera. però ja havia d'existir una base prèvia (meu). el desenvolupament urbà estaria vinculat a la implantació de règims polítics aristocràtics. Aquest procès va acompanyat per una paulatina urbanització del territori.. Es el reflexe de l'aparició de territoris polítics. a la cúpula de cadascun d'aquests poblats intermedis. ramadera. Cal pensar que es produí un procès d'apropiació del sol en profit de la clase dirigent local. sinó l'existència d'unes pautes d'ocupació del territori jerarquitzat. l'aristocràcia reforçarà el seu control sobre els camperols i els forçarà cap un augment de la productivitat i de l'excedent. que suposa no sols l'aparició de ciutats.. del qual dependrien política i administrativament. les comunitats ibèriques podrien estar composades a nivell de règim de la terra. i una diferència social major. podria ser propietària de la terra que treballaven o bé podien treballar una terra d'un altre. i probablement també trobarem elits locals. les aristocràcies. Amb el transcurs del temps el teixit social es faria més complexe. sotmessos a una relació de dependència. cisternes. . Aquesta aristocràcia terratinent s'apropïa del treball dels camperols mitjançant les rendes (i potser també mitjançant algun tipus de formes de dependència personal). donant lloc a situacions intermèdies. a una pressió fiscal (renda agrària. segons el lloc. però també segons la seva pròpia estructura). amb unitats diferents d'habitació (poble-granja) i de funció (sitges. Els poblats més petits tindrien com a objectiu l'explotació de l'entorn proper (activitat agrícola.. menors. o bé tindrien un caràcter més horitzontal en les relacions socials i econòmiques. la població més o menys dispersa pel territori es veuria sotmessa a una càrrega impositiva quue passaria d'una acumulació centralitzada de forma més o menys voluntària (pervivència d'un model "comunitari"). però ja així ens indica que a la cúpula del sistema hi trobarem les èlits més importants. produirà canvis en les relacions socials de producció. si n'havia. tributs) acompanyada de prestacions en treball obligatòries. Es el procès de territorialització: cada comunitat o grup social comença a delimitar i ocupar un territori coherent segons la seva estructura social i econòmica (per tant territori enfront altres comunitats. El sistema pot ser més complicat. Quant les èlits es perpetuen dinàsticament (llinatges) culmina la primera etapa de formació de les estructures complexes.).. forns. segons la més o menys homogènea privatització de la terra. com per exemple construcció de muralles. Progresivament. però ara s'incrementa. segons cada lloc. artesans qualificats i. però en els centres principals conviurà amb una percentatge important de treballadors no dedicats a la producció agro-pecuària. que pot oferir serveis (per exemple artesans especialitzats). La desigualtat ja és present a l'origen del procès. que controlarien un territori explotat per una població que.

Voldria dir que els llaços de parentiu i els vincles personals són encara a la base de l'ordenament de la producció.i no tant aristocràtic (model heroic)? Com diferènciar tombes d'oligarquia de les d'aristocràcia?) El cos cívic estaria sols representat pels propietaris i sols ells podrien enterrar-se a les necròpolis. Per contra. aquelles en que es dona una gran concentració de la propietat en mans d'un reduït grup d'aristòcrates. i estariem lluny encara d'un model estatal. d'una capacitat mitjana. Es possible que hi hagués també camperols lliures sense dependència personal. així com els comerciants que apareixen als ploms. i hi haurà situacions particulars. la major part de la població viu en règims de dependència (excepte potser l'artesanat) i això es tradueix en una ocupació del territori per nuclis d'habitació molt jerarquitzats entre ells. Alguns pobles ibèrics estarien encara aquí. sotmés de diverses maneres als grups aristocràtics. sotmessos mitjançant una càrrega fiscal a nuclis urbans organitzats segons els altres 2 tipus. o terratinents en àmbits homogenis. i on gran part de la població segueix sent homogènea.. hectemores). coneixem malament el paper d'aquest petit camperolat i de l'artesanat. però altres serien ja estatals (com ho testimonia el grau d'articulació política i l'existència de controls tributaris). igual com a les comunitats on es manté un tipus de propietat comunal. En definitiva. Es . L'anàlisi de les necròpolis sols ajuda parcialment a interpretar aquests fets. que en el procès d'apropiació de la terra per part dels llinatges nobles hagués quedat en una posició intermitja. respecte el grup aristocràtic. els poblats són més homogenis. on el pagament d'una renda agrícola i una renda en treball regularia la dependència. Però es tracta de fòrmules aparentment més properes al clientelisme que no pas a l'esclavisme propiament dit. tope oligàrquic -cos de ciutadans propietaris molt reduït. es trobarien en aquesta posició intermitja. sembla que les comunitats ibèriques s'orienten cap a dues tendències en les seves estructures econòmiques i socials: . o està encara indivisa.lació de les propietats. sotmessa a algun tipus de relació de dependència.Per una banda. Aquesta servitud territorial estaria molt allunyat del sistema de l'esclau-mercaderia.Per altra banda aquelles on la propietat està més repartida. en les zones on hi ha major parcel. i respondria molt més al sistema pre-clàssic del món Grec (hilotisme. L'existència d'institucions com la fides o la devotio. Formes de servitud personal explícita no es coneixen. o l'existència de comunitats amb un règim d'explotació de la terra comunitària. penestes. En qualsevol cas. com l'existència de petits propietaris en àrees de grans propietats. com una oligarquia emergent. donant lloc a un cos cívic més ampli i a una ocupació del territori amb poblats més homogeniament distribuïts. i on la major part de la població viu en poblament dispers. residents a l'àmbit urbà. que sols puguin enterrar-s'hi aquells que participessin de la propietat. de parentiu. Una altra explicació seria que encara predominessin els vincles gentilicis.Això lliga amb l'organització social: on les grans finques constitueixen la base de la propietat. ens parla de vincles de dependència personal. . Potser també els propietaris dels tallers industrials. Però la realitat és més complexa. però si les territorials. doncs hi ha la possibilitat (cada vegada més confirmada per a l'Ibèric Ple: meu). de tal manera que la massa social no hi seria representada (MEU: sols d'hi enterren ciutadans-aristòcrates: model hoplític.

.. Tenint això en compte no es pot parlar d'una única forma de sistema polític ibèric. En altres casos no hi ha monarques. sinó com a tropa en un principi: Grecia Homèrica: ideologia aristocràtica.dificil de dir. Amb el progrès de l'arqueologia comencem a diferenciar algunes coses més. Els processos d'iberització semblen coincidir amb l'emergència d'una aristocràcia urbana. que sols coneixem indirectament per les necròpolis. Segons les fonts literàries.. En aquest model social.). els escriptors utilitzen termes de la seva societat. el fonament del poder resideix en la propietat de bens inmobles (terra) coincidint amb la pertinença sanguínea a determinat grup social. etc.. aquests participen a les decisions polítiques a través d'assamblees (tipus "assamblea de guerres"). De tota manera. La 1ª modalitat podria donar lloc a un règim monàrquic (però no un estat monàrquic necessàriament. i no cal pensar que foren portats pels pobles colonials. o que l'exercici del govern es realitzés colectivament pels membres del consell.. fa la impressió que algunes comunitats ibèriques estaven governades a través de monarquies territorials més o menys àmplies. sense diferenciacions de riquessa. Allí on la concentració dels mitjans de producció no ha arribat a . sinó un consell que té la responsabilitat política. potser designada.. llar de foc. ja que pot ser un lideratge "primitiu".: cases amb diverses estances de Pontós i Illa d'en Reixach. que podien agrupar una o més unitats de poblament. preponderant i amb més riquessa. d'un líder polític.). que estaria representada per un consell reduït del que formarien part els caps patriarcals de les families que havien lograt un control efectiu sobre els mitjans de producció (consellers anomenats per les fonts com a senatores). ja en contacte amb RomaCartago. que ara anem constatant i que ens lliguen bastant bé amb aquest model proposat (també la concentració de sitges comunitàries en determinats punts va en aquesta línea. Això sols es cert per al període final. adaptats. III a. El problema és que a nivell arqueològic es difícil d'identificar una diferència clara respecte al nivell de vida.. La segona modalitat duria a un règim aristocràtic (tampoc ha de ser Estat aristocràtic forçosament). es parlava d'uns hàbitats iguals. Segurament la manca d'excavacions en extensió impedia identificar aquestes diferències. no els tenim ben identificats ni per les fonts ni per l'arqueologia. Segons les fonts existeixen els dos models. però seria probable. Així.. hi hauria doncs una clara divisió entre els aristòcrates i els no-aristòcrates. Els instruments de poder estan en dues esferes diferents: control ideològic i control de la força militar. V o al III a. Els interessos i privilegis del grup dominant es garantitzen mitjançant el poder físic: són els membres d'aquest grup els qui exerceixen la defensa del territori i del sistema (no sols com a comandants.C. sense burocràcia -les fonts no indiquen la diferència-). A les comunitats on persisteix l'estructura gentilícia.). amb patis. Per analitzar l'organització política cal tenir en compte el factor cronològic (de quan parlem al s. o allí on hi ha propietaris no aristocràtics. Fins fa pocs anys. lligades a famílies nuclears (habitació rectangular.. un cap. Es possible que entre ells sorgís la figura.C. àrees rituals privades. no forçosament abans. Cal veure què hi ha en cada cas..) i l'espai (diferents pobles en diferents ecosistemes.). A part. En els dos models. a les Toixoneres (Alorda Park) ja es parla de la casa d'un noble. ORGANITZACIO POLITICA. concentració per control i benefici. També en altres poblats s'estan identificant diferenciacions. etc. que són evidents sobretot a partir del s.

però no ho és: seria sols comandant militar temporal). que pot confondrés amb un monarca. que només en algun cas podrien estar evolucionant cap a fòrumles superiors. Ausetans). que alguns ibers participin en guerres extra-peninsulars pot estar vinculat al fet que perdessin les terres. que seria la seva comuna oposició als no-propietaris. Cap d'aquests models existiria pur. el que seria un exemple de conflictes polítics que han provocat la desaparició de la cohesió interna del sistema. Però també hi ha contractació de mercenaris en algunes comunitats ibèriques. Es tracta de processos diacrònics. que dominen sobre una o més d'una comunitat. i això els obligués a buscar un mitjà de vida.. Aquest grup de propietaris en armes tindria un gran interés comú amb els aristòcrates. Els dos fenòmens poden ser entessos en la línea de la concentració del poder en benefici dels grups aristocràtics.. Es aquí on sel's podria incloure com a guerrers de milícia. i segurament també el més aristocràtic o oligàrquic (senatores de diversos pobles. L'existència de mercenaris ha de ser entesa en aquest context.. ex.. per la qual cosa els grans propietaris han de buscar recolzament fora de la seva comunitat. princeps Ausetà i Berguistà). i el que és clar és que l'arribada de púnics i Romans a Hispania afectà aquestes evolucions internes: concentració del poder en mans de caps militars. En el cas de Catalunya. dinàsticament. Per una banda.). el basat en un sistema proto-monàrquic (reguli Ilergets. Roma afavorirà les aristocràcies locals. probablement lligat a la consolidació dels règims estatals. al marge de ser camperols.. en prejudici dels caps amb massa poder personal. aquestes assamblees del cos cívic capacitada per dur armes sembla ser la institució rectora de les decisions polítiques (a part que hi hagi un personatge de funció executiu. tenim documentats tots dos tipus de règim polític. i més aviat sembla que serien règims tots ells aristocràtics.. Per tnat no serien cap d'ells una casta militar (ni cavallers ni infants) doncs des d'un punt de vista econòmic i social el que són és propietaris. infanteria. Alguns autors creuen poder identificar un règim monàrquic entre els pobles de l'interior (Pro-púnic: Ilergetes. sinó barrejat (p. Estariem més propers a una democràcia primitiva que a un estat democràtic. No hi ha prou dades.. Per això no ha de sorprendre que en els enterraments ibèrics apareixi la panoplia o part d'ella. . d'un d'oligàrquic a la costa (pro-romà).generar una clase aristocràtica. voluntat del cap militar de perpetuar-se coma monarca). i això els porta subsidiàriament a defendre's amb armes.