You are on page 1of 6

ESTUDI DUSUARIS DATENCI CENTRE (ATCEN) ATENCI DE LES ABS DEL BAGES COMPARANT LES DADES AMB EL RCA

OBJECTIUDE LEXPERINCIA: Mantenir la base de dades de Sistema dInformaci dAtenci Primria (SIAP) Registre Central dAssegurats (RCA) actualitzat. PARAULES CLAU: SIAP, RCA, Comprovaci. DESCRIPCI DE LEXPERINCIA: Realitzar la comprovaci manual dels llistats datenci al centre (ATCEN) entre el SIAP i RCA, de totes les ABS de la comarca del Bages, menys ABS Manresa -2 (en rgim dautonomia de gesti) i les ABS de Manresa dependents dALTAHIA (Manresa -1 i Manresa -3), per tal de mantenir aquestes bases de dades (SIAP i RCA) al dia. Mitjanant els llistats de SIAP, es realitza la modificaci, en una primera part del procs, dels registres que no precisaven una comprovaci documental; Posteriorment shan rems a les diferents Unitats dAdmissions de les ABS les relacions daquells registres que s que precisaven una comprovaci documental com nivell de cobertura sanitria, etc... i daltres dades addicionals, com adrea i telfon per tal que des de els diferents centres es fessin les modificacions oportunes Nm de registres Consultats /Modificats
298 222 55 105 2552 366
RURAL 4 RURAL 5 URBANA 1 RURAL 1

Incidncies en Dades Generals


RURAL 10 RURAL 9 RURAL 8 RURAL 7 RURAL 6 RURAL 5 3 RURAL 4 RURAL 3 1 3 13 3 6 1 6 8 2

Incidncies en Dades Personals


9

8 6

55

RURAL 2

RURAL 3

2
2

160 392 68 422 183

2 1 1 1
U R BAN A 2 R U RAL 3

2 1
1

2 2 1

2 1

2 2 1

1 0

RURAL 6

RURAL 7
RURAL 2 5 6

RU R AL 4

RU R AL 5

Dades totalment diferents COGNOMS dif. SIAP i RCA

R U R AL 6

R UR AL 7

R U R AL 9

R UR AL 10

URBANA 1

RURAL 10

10

15

20

25

30

35

40 No CIP al RCA

45

No UAB al RCA

No Nivell Cobert. SIAP

CIP diferent entre SIAP i RCA

COGNOMS dif. SIAP i RCA

Diferent NUM D.Identitat

Dades totalment diferents

R U R AL 1 1

RURAL 8

RURAL 9

RURAL 1

R UR AL 8

Incidncies sobre Dades de la SS


20 18 16 14 12 10 8 6

1 5

25

Incidncies sobre situacions al RCA


100% 90% 80% 70%

Data naixement diferent

1 1

Manquen dades de SS

2 2 1 3 1 1 1 1
URBANA 2 RURAL 3 RURAL 4 RURAL 5 RURAL 6 RURAL 7 RURAL 8 RURAL 9

NASS diferent SIAP i RCA

60% 50%

Dades AFILIACI diferents

40% 30%

4 2 0

No te Entitat Cotitzaci RCA

20% 10% 0%

URBANA 2

RURAL 3

RURAL 4

RURAL 5

RURAL 6

RURAL 7

RURAL 8

RURAL 9

No te Assit. Sanitria al RCA RURAL 10 RURAL 11 RURAL 12

Situaci de BAIXA

Exitus al RCA

Situaci TRASLLAT al RCA

NO ES TROBA AL RCA

CONCLUSIONS
Veiem que els registres als quals els cal comprovaci documental per part de les UAAU de les ABS varien entre el 2,94% (rural 10) al 16,36% (rural 3) del total dels seus usuaris datenci al centre. Per tal de minimitzar les diferncies entre SIAP i RCA cal fer de forma programada una revisi de les dades datenci al centre de cada equip EAP, estudiant tamb quin ha estat lndex de modificaci requerit per cada ABS, i per tant el grau dactualitzaci de les seves dades. Comprovar quines han estat les incidncies que han requerit major modificaci manual APLICABILITAT: Shan actualitzat els registres ATCEN del SIAP i del RCA, de les ABS anteriorment esmentades. Caldria estendre aquesta metodologia a tots els centres del nostre SAP. Realitzat per: Llusa Ortega, Eduvigis Moreno
Institut Catal de la Salut Servei dAtenci Primria Bages-Bergued-Solsons

120 100 100 13,06 80 60 40 20 0


URBANA 1 RURAL 1 RURAL 2 RURAL 3 RURAL 4 RURAL 5 RURAL 6 RURAL 7 RURAL 8 RURAL 9 RURAL 10

18 16,36 14,2 11,2 10,47 41 27 3,91 9 11 29 15 2 26 2,94 13,01 9,47 40 16 14 12 10 8 6 4 2 0

9,06

9,375

51

TOTAL INCIDENCIES

% INCIDNCIES

INTRODUCCI
Donades les circumstncies econmiques actuals la facturaci ha esdevingut una prioritat en centres de primera assistncia on satenen malalties no catalogades com a malaltia comuna. Per aquest motiu ens hem preguntat a qui i amb quins motius de consulta estem facturant al Centre dUrgncies dAtenci Primria.

MATERIAL I MTODES
Disseny i mbit destudi: Descriptiu, retrospectiu i transversal. Subjectes i perode: Usuaris amb conceptes facturables atesos en el perode establert. Recollida de la informaci: Del sistema informtic ( siap i e-cap ) i de larxiu de paper. Variables: Edat, sexe, franges horries i motius de facturaci. Estadstica : Clcul dels totals i percentatges

RESULTATS
El total de factures realitzades durant els anys 2009/2010 va ser de 349 (0,48 factures/dia). Aquest total de facturaci classificat per grups dedat ha estat : el 57% el grup de 18 a 40 anys , el 37% de 40 a 65 anys i el 6% de ms de 65 anys . Per sexes el 53% correspon a homes i el 47% a dones. Per franges horries de 8h-15h shan fet el 46% de factures, de 15h-22h el 44% i de 22h-8h el 10%. Els tipus de facturaci han estat: accident de trnsit 45%, accident de treball 45%, altres 10%. Aquestes factures shan realitzat en un 90% en horari dirn. En referncia als accidents de trnsit un 69% de les factures corresponen al grup dedat entre 18 i 40 anys. Desprs de revisar 121 informes assistencials facturats cal destacar que el motiu de consulta ms habitual en els accidents de trnsit s la fuetada cervical per collisi de cotxe en un 65% i que el motiu de consulta ms freqent dels accidents de treball sn les ferides i/o talls en un 32%. Tamb destaquem que el 28% de visites daccidents de treball han estat ateses per abordatge propi dinfermeria.

08h-15h 15h-22h 22h-08h


0 5 10

46% 44% 10%


15 20 25 30 35 40 45 50

40-65 anys 37%

>65 anys 6% 18-40 anys 57%

ALTRES 10% TRNSIT 45%

TREBALL

45%

DONES 47%

HOMES 53%

14% 28% 4% 6%

10%

ACCIDENTS DE TREBALL
28% 33%

2% 5% 65% 23%
Entorsis Sobresfor / Mal gest Cos estrany ull Caigudes

VISITA ESPONTNIA D'INFERMERIA

72% 10%
Ferides / Talls Contusi / Traumatismes Cremades
VISITA CONJUNTA

Cerviclgia/Esquin/Fuetada Cervical per Col.lisi Cotxe. Caiguda/ Col.lisi Moto. Atropellament Peat. Traumatisme, contusi, contractura muscular per Colisi Cotxe.

CONCLUSIONS
- La facturaci a tercers ms realitzada al CUAP ha estat els accidents de trnsit i els accidents de treball. I el motiu de consulta ms habitual la fuetada cervical per collisi de cotxe i les ferides i/o talls. - Pel que fa a les caracterstiques dels usuaris destaquem que el 69% dels accidents de trnsit atesos sn persones entre 18 i 40 anys. - Durant lhorari dirn s quan shan realitzat ms intervencions facturables (90%) tot i que les mtues de treball i altres centres estan operatius. Caldria puntualitzar que alguns dels pacients atesos eren de fora de la ciutat i que com a referncia de la seva Mtua constava el Centre Hospitalari de Manresa com a servei durgncies. Altres pacients han vingut al servei per la proximitat daquest a la seva residncia o lloc de treball. - Un nombre significatiu dels pacients facturats van ser atesos dins la demanda aguda dinfermeria.

PARAULES CLAUS
Facturaci. Urgncies. Primria

Institut Catal de la Salut Servei dAtenci Primria Bages-Bergued-Solsons

LOPINI DEL CIUTAD (La reclamaci: un repte per millorar)


Objectius de lexperincia: 1. Analitzar la gesti de les reclamacions en els centres del Servei dAtenci Primria (SAP) Bages-Bergued-Solsons 2. Revisar els circuits actuals. 3. Creaci dun grup de treball per a la revisi del procediment de les reclamacions, protocollitzaci i posada en com del procs actualitzat. 4. Posteriorment, treballar en propostes de millora.

Descripci de lexperincia: Hem recollit informaci actualitzada en la sessi LOpini de la Ciutadania, com gestionar-la?. Hem fet una revisi de com sestan tractant les reclamacions i queixes en les diferents Unitats Productives (UP) del SAP i si sestan introduint al GRE (programa de Gesti de les Reclamacions). Sha fet una recerca de documentaci actualitzada: legislaci, guies, manual destil, diagrama de flux, nous fulls de reclamacions i circuit establert.

Circuit:

Conclusions: 1. Hem detectat que no tots els centres gestionen les reclamacions seguint el procediment adequat: . Assegurar la rebuda, registre i introducci al GRE. . Contacte amb lusuari i anlisi de la queixa (de vegades s inexistent). . Resposta en el termini adequat. 2. Un cop revisats els procediments actuals i la documentaci existent, hem confeccionat el circuit que mostrem en aquest pster per tal dunificar la gesti de les reclamacions a tots els centres del SAP. 3. Hem format un grup de treball per tal de fer un seguiment de les reclamacions i elaborar propostes de millora per solucionar els problemes detectats. 4. Encara no hem pogut realitzar cap proposta de millora per en un futur immediat ho farem ja que en lactualitat estem treballant lanlisi de les reclamacions rebudes. Aplicabilitat: Unificar criteris a lhora de gestionar les reclamacions i creaci del grup de treball, amb el comproms delaborar un Pla de Millora al SAP a partir dels problemes i queixes detectades. Paraules clau: Reclamaci, GRE, Opini Autores: M. Gloria Codinas, Judit Mas, Llusa Ortega, Montserrat Solsona

Institut Catal de la Salut Servei dAtenci Primria Bages-Bergued-Solsons

NOU CIRCUIT DE DISPENSACI DE TIRES PER A LANLISI DE GLICMIA CAPILLAR EN PACIENTS DIABTICS
Susana Tarrs Hurtado, Isabel Vilanova Guitart, Jordina Planas Vilardaga, Ester Tobas Rossell.

ABS Sant Vicen de Castellet

OBJECTIU Establir un nou circuit de dispensaci de tires en pacients amb Diabetis Mellitus per tal dadequar el consum a lalgoritme sobre la indicaci i la freqncia dautoanlisi de glicmia capillar recomanada per lICS i responsabilitzar al pacient en ls adequat a la nostra ABS. DESCRIPCI DE LEXPERINCIA A partir de setembre de 2008 iniciem el nou circuit de dispensaci de tires, que consisteix en actualitzar la fitxa dentrega de material per a diabtics a travs de laplicatiu ecap. Es pacta amb el pacient els controls autoritzats en funci del seu tractament seguint lalgoritme de lICS. Cada pacient disposa dun albar on hi consta el material que utilitza i tamb la data del prxim lliurament. Shabilita una bstia al taulell dadmissions on lusuari diposita lalbar a mesura que sapropa la data de lliurament. El servei dadmissions fa lentrega del material preparat en un pla mxim de 48 hores.

Any 2006 2007 2008 2009 2010


RESULTATS

Despeses totals 44254 46987 47979,5 51163,54 51899,53

Persones 437 577 856 905 922

Despesa/persona 101,27 81,43 56,05 56,53 56,29

La despesa en tires ha disminut un 42,2% des de lany 2006. Lestalvi des de 2008 ha estat de 44,76 /pacient/any. CONCLUSIONS La informatitzaci de la fitxa permet conixer el consum que fa cada pacient.

Lentrega del full responsabilitza al pacient per tal que no santicipi a la data proposada i alhora aprn que un major nombre de controls dautoanlisi de glicmia capil.lar no implica un millor control de la seva malaltia.
Fer un seguiment acurat de la dispensaci de tires ha perms que el pacient en faci un s adequat alhora que ha disminuit el cost pacient/any. APLICABILITAT Poblaci de la nostra ABS amb diabetis i que precisa dispensaci de tires. s aplicable i dutilitat per a totes les rees bsiques de lICS.

Institut Catal de la Salut Servei dAtenci Primria Bages-Bergued-Solsons

ESTUDI: RETORNS DE LA TARJETA SANITRIA SANIT INDIVIDUAL PER PART DEL CATSALUT
INTRODUCCI: Donades les cartes que des del Catsalut de Manresa rebem demanant-nos fer modificacions en les sollicituds dAltes / Modificacions de les TSI tramitades des dels diferents centres del SAP Bages - Bergued, ens varem plantejar fer un estudi per conixer el volum, els motius i els centres on es produen aquestes incidncies OBJECTIUS: Conixer el volum real dels retorns de modificacions i/o sollicituds dAltes a lRCA. Determinar les causes ms freqents daquests retorns. Saber de quins centres provenen els retorns per intentar buscar la disminuci dels retorns. PARAULES CLAU: TSI, CATSALUT, Retorns MATERIAL I MTODES: mbit destudi: Tots el centres del SAP Bages Bergued. Durada de lestudi: 12 mesos (des del mes de febrer de 2010 fins al gener de 2011) Tipus destudi: Descriptiu transversal. Instrument de recollida de dades: Hem realitzat resums/graelles mensuals de totes les modificacions demanades pel Catsalut, recollint les segents variables: CIP, ABS, Centre, Motiu o problema detectat per la devoluci per part del Catsalut i Data en qu es notifica el retorn per escrit als nostres Centres. Tamb hem utilitzat el SIAP per conixer el volum daltes tramitades al CatSalut i poder aconseguir el % dincidncies en cada centre. Per al tractament estadstic hem utilitzat lExcel. RESULTATS: Respecte al volum dincidncies: dun total de 182 incidncies (99 incidncies al primer semestre i 83 al segon semestre), veiem que a linici de lestudi tenim pic de 35, amb fluctuacions durant tot lany, i que ha baixat en general. Pel que fa a les causes de les incidncies: Veiem que els pics dels motius sn bsicament: Manca de les fotocpies dels DNI / Passaport i manca dels impresos: Dret a lassistncia sanitria pblica (sollicitant del pasos de la UE o del EEE) i Accs a lassistncia sanitria pblica. Respecte a CENTRES on shan produt les incidncies: tenim la urbana 2 que amb un 5.42% de modificacions casi duplica els valors de les altres dues urbanes (urbana 1 amb 3.31% i urbana 3 amb 3.59%), tot i tenint un valors molt iguals de TSI tramitades durant el mateix perode. Respecte als centres rurals veiem que la rural 5 que t valors superiors als valors de les urbanes, amb un 7.14% de modificacions, i amb la meitat de TSI tramitades que les urbanes. Relaci TSI demanades / TSI retornades / Centre
10
601

Centres on shan produt les incidncies

RURAL 12 RURAL 11

URBANA 1 35 30 25 20 15

34
URBANA 2 URBANA 3

20

RURAL 10

20 5 10 10 10

12
RURAL 9

7 15 8 8 10
0

10

RURAL 1

RURAL 2

RURAL 8

RURAL 3

RURAL 7 RURAL 6

23
RURAL 5

RURAL 4

% dIncidncies per Centres


9 8

501

7 6

401

5 4 3 5,42 3,59 3,31 URB 2 URB 3 1,6 RURAL 1 1,14 RURAL 2 0,2 RURAL 3 0,48 RURAL 4 RURAL 5 RURAL 6 RURAL 7 RURAL 8 RURAL 9 RURAL 10 RURAL 11 3,36 3,53 2,84 7,14 4,67 2,07 1,99 0,99 RURAL 12

301

201

2 1

101

0 URB 1
URB 1 URB 2 34 627 URB 3 20 557 RURAL 1 5 312 RURAL 2 10 87 RURAL RURAL RURAL RURAL 3 4 5 6 10 487 10 205 23 322 4 119 RURAL RURAL RURAL 7 8 9 10 283 8 281 8 171 RURAL RURAL 10 11 12 579 7 602 RURAL 12 1 101 20 604

RETORNS TSI 12 MESOS TSI DEMANADES 12 MESOS

% DE MODIFICACIONS

CONCLUSIONS: Lestudi ens ha servit per conixer la quantitat total de retorns, els motius daquests, aix com la variabilitat daquests segons els centres i, per intentar disminuir la seva quantitat, incidint en lexplicaci dels motius de retorns als centres del nostre SAP. Aquesta aplicabilitat a tots els centres ha coincidit en el temps amb un canvi en la normativa de tramitaci de les TSI, la qual cosa ens fa pensar que fora bo de poder realitzar un altre cop lestudi per fer-ne comparacions. Realitzat per: Eduvigis Moreno i Llusa Ortega
Institut Catal de la Salut Servei dAtenci Primria Bages-Bergued-Solsons

TREBALLEM LA CONFIDENCIALITAT
OBJECTIUS DE LEXPERINCIA: Desprs de fer el curs de Preservar la Confidencialitat al Centre Corporatiu, veiem la necessitat de estudiar la situaci actual de la confidencialitat al SAP Bages - Bergued, per aquest motiu recuperem part de lestudi que va realitzar la Comissi de Millora Qualitat de la DAP Bages - Bergued elaborat els anys 2000-2001, i el posem al dia amb la nova normativa. DESCRIPCI DE LEXPERINCIA: Determinaci de quins tems volem destacar i cerca exhaustiva de documentaci, tant del Departament de Salut, com del Catsalut, com de l lCS, i com no de documentaci ja elaborada pel nostre SAP. 1- Drets i deures dels Ciutadans

5 Llei orgnica de Protecci de Dades (LOPD)

2-Documentaci Clnica

NDEX

4- Consentiment Informat

3- Document de Voluntats Anticipades (DVA)

CONCLUSIONS: Veiem la necessitat de la creaci dun grup de treball, que inclogui tant a personal sanitari com a personal de GiS, per tal dimplementar un Pla de Millora i detectar problemes de manca de confidencialitat en les ABS del SAP: com problemes estructurals, problemes de circuits de documentaci, etc .. I buscar solucions, a part de fer un Decleg de Bones Prctiques (Taules netes, Discreci al taulell, a la consulta, en els sistemes informtics, etc..). APLICABILITAT: Creaci del Grup de Treball, amb la tasca dimplementaci del Pla de Millora. Realitzat per: Gloria Codinas, Llusa Ortega, Neus Moreu, Eduvigis Moreno
Institut Catal de la Salut Servei dAtenci Primria Bages-Bergued-Solsons