28/04/2011-60 anys des de la Vag a de Tramvies fins al Catala Emprenyat (http://blocgran.catl?

p=5488)
60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Catala Emprenyat

o abril 27, 2011

I @) Fantassin Manel I
La vetlla al Parc de la Ciutadella, Llei d'Independencla autonornlques, interessants per la votaclo parlamentarla sobre la

de Catalunya,

en plena ressaca de les eleccions

iamb I'expectativa entre patriotes

de les municipals, va permetre debats

d'ERC, CUP, DCAT, etc. que yam trobar-nos

fent costat a la iniciativa d'ScI.

Un tema que es va repetir, amb distints arguments, ciutadania, perc que quan aquesta

fou com la practice partidista

acaba destrempant

la

s'indigna acaba emergint

amb forca, fins que novament electoralment.

els partits

tornen a intentar suplantar

el poble, i aquest acaba castigant-Ios

Ens estavern polemlques d'aquest

referint

ales

grans

manifestacions

massives Sobiranistes

que ha viscut

Barcelona

arran

de les

sobre I'estatut.

De fet, les Consultes

son percebudes

com una contlnuaclo

moviment

civic, perc, per contra, els processos

electorals

on han pres part alguns dirigents
0

civics han semblat quelcom alle i fins contraproduent, els mateixos partits que van retallar l'Estatut.

ates que la gent s'ha acabat abstenint

votant

Yam recordar tarnbe la Vaga de Tramvies de marc del 51, encuriosits el 60e perque els mitjans Es cert no que havien era un

comentat context elements perspectiva

aniversari.

molt diferent, interessants antropolcqlce

perc yam assenyalar d'aquells fets, des

alguns de la

ide la psicologia social, per del present: la

a ser introdu'its insostenibilitat gent percebeix fortunes corruptes.

en les reflexions

de la sltuaclo economlca i el fet que la que en son responsables les grans

Pero, a dlferencla d'Islandla, haurem de socialitzar

aqul sembla que tenim assumit que som nosaltres, corruptes

el poble ras, els que en la sanitat

les perdues de les grans fortunes

a base de retallades

publica, alxl com a precaritzar

els drets socials i laborals. Es clar, la realitat econornlca es molt diferent ...perc la reacdo de la gent es interessant, i desmotivada, la poblacio va necessitar ates que en aquell que I'espurna que

de la de 1951, no te res a veure! moment, mancada

de dlreccio politica

encenques els arums fos, alhora, patrlotlca i social.

En concret, va ser la dlferencia de tracte de Barcelona amb Madrid. A la capital de ca I'ocupant les protestes no sols van aturar I'increment del preu del bitllet sino que, fins i tot, aquests van quedar en una tarifa inferior a la de Barcelona d'abans de I'encariment. (Recordem com tarnbe s'havia fet aturar la rnatrtculacio de cotxes i la concesslo de telefons a Barcelona fins que Madrid haques superat les xifres de la capita I cata lana.)

Estelades i peles! Aquesta era la formula filosofal on anava a parar la conversa amb arguments circulars. Si, perc com gestionem el dia a dia? -varn coincidir a preguntar els rnes esquerrans de la tertulla-. No puc dir que arrlbesslrn que a cap acord; causen tornavern ales deserclo mateixes electoral. propostes Pero el

partidistes

la paradoqlca

problema no son pas els partits sino quelcom de la seva estructura que no acaba de sintonitzar amb les necessitats de I'electorat.

Eis amics de ScI em justificaven

la seva proposta

municipalista, i jo els responia que el discurs de dels ciutadans que sofreixen problemes que CiU,

Santiago Espot te poc ganxo als barris i en les expectatives concrets (de mobilitat, de desnonaments per hipoteques

impagades, de manca de guarderies

permetin conciliar la vida laboral i familiar ...). Les repllques sovint anaven a la defensiva: "pitjor

que el Trias mira de no bellugar-se gaire per guanyar sols amb l'abstenclo dels que estan cansats de I'Hereu!" .

...1 encara ens sorprenem d'lndependencla? partits

de veure com la poblaclo "passa de votar" despres de manifestar-se al crit i, despres de la famosa Vaga de Tramvies, els

Si al 51 haques hagut dernocrada proposat

politics haguessin

circumloquis sobre els terminis en els increments dels bitllets, massivament. Es normal, hi ha un moment que la poblaclo

probablement

la gent s'hauria abstingut

s'atipa i, alhora, percep les institucions com part del problema. Cap lnstltuclo fica en I'organigrama el seu botxi, i els partits estan inserits en la realitat institucional espanyola, per tant alguna cosa se'ls deu contagiar de manera que sovint allo que fan es apagar focs, pitjor encara: apagar I'espurna.

No, companys d'independentisme

immadur, I'espurna no

vindra d'eludir les politiques socials. L'espurna no ha de ser "independentisme i consclencla d'espoli fiscal". Massa

intel·lectual! Aixo es I'escalfor de fons, perc no I'espurna. L'espurna ha de ser la lndlqnacio del barri "per les

retallades dels serveis basics degut a que Espanya ens roba i els privilegiats no sols no tenen pebrots de lIuitar contra Espanya sino que, en comptes d'aixo , pretenen fernos-he pagar a nosaltres, al poble ras, perque d'aquesta

manera poden mantenir beneficis fiscals, escoles concertades a les quais se les tolera escaquejar-se del repartiment dels nens nouvinguts, i tot el gaudi habitual de privilegis mesquins" .

La nostra tasca ha de ser propostes de solucions concretes sense mossegar-nos la lIengua, perc amb solucions, encara que aquestes estiguin a Madrid, pero concretes. I no voler fer d'apagafocs, perque quan el poble se n'atipa, quan "cal ser valents altre cop", quan hi ha el canvi, es quan hi ha una espurna "patrlotica i social alhora". Com en la Vaga de Tramvies d'aquell marc;de 1951.

Grans mercest

Que tingueu un bon jorn de satisfaccions ide lIuita en el camf de I'alliberament!

Fantassin Manel

(Gotholonia) Etiquetes Poiftica catalana

I ~ 14 comentaris »

14 respostes Guim diu: abril28, 2011 ales 1:28 am 5'esten el dogma, iamb gent que pensava rnes liberal, que no existeix ni esquerra ni dreta, i que privatitzar serveis publics es l'unlca sortida, en definitiva, que no hi ha volta de fulla i punt. Perque ho diu "tothom", des l'Artur Mas al Mas-Colell, passant per la Merkel, en 5arki, l'Ansar i tants d'altres. De la nostra ide la no tan nostra brillant "intelligentsia". L'argument que no hi ha altres opcions de gestionar I'economia es pervers i pense tarnbe que poc liberal, polfticament. La "meva" Europa, millorable com tot, s'assenta
0

s'assentava sobre

les llibertats formals, perc tarnbe sobre un concepte clau, per a mi, que es una classe mitja ampla i potent, i possibilitats per a tothom. Es evident que els catalans, com els europeus, trien
0

han triat de moment en sentit contrari, en la Ifnia de neutralitzar i aprimar els serveis

publics en la Ifnia de seguir disminuint el gruix de la classe mitjana, en la Ifnia tarnbe de primar I'economia davant la polftica. I sino combregues, estupid. L'excusa de la "retallada" d'en Mas no es conjuntural, no es d'apagafocs, no es que s'ha de fer

perque s'ha trobat la caixa buida (mira qui parla) es el seu model (De la Rosa, empresari de I'any?), afavoreix els rnes privilegiats i no als que rnes s'esforcen, i alxo amb del nefast pacte fiscal que patim amb Espanya. Fantassin Manel diu: abril 28, 2011 ales 2:17 am
0

sense la revlslo

No estic d'acord que els Europeus estiguin triant el mateix, sf que es cert que alxo es el que ens arriba, coneguts meus de diversos parses europeus Suecla) em diuen que a ca seva no esta havent retallades que I'aprimament de l'adrnlnlstrado (franc;a, Alemanya, Holanda, Austria i que afectin a serveis basics sino per increments en serveis basics

s'esta veient compensat

(per exemple el no increment de funcionaris rnerltorles de prestacions unlversalltzaclo un euro
0

per controlar so us i patrimonis a persones les prestacions, el cost de la qual
0

es compensa universalitzant

es inferior al cost dels funcionaris que haurien d'estar mirant si et passes En canvi aqul simplement

no

si et fa Ita un euro per tenir dret a la prestaclo). i tarnbe impostos pels que rnes tenen.

retallen

drets i prestacions,

Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu: abril 28, 2011 ales 2:46 pm T'equivoques, es normal tu que vius de fantasies. de I'estat del benestar el provca el partit comunista de la Xina fent dumping d'elevar el nivell de vida en aquests ptsos que estem enriquin i de riquesa que ens estan empobrin, rnes barat i produir aqui es la

el desmoronament

social, i tarnbe la necessitat que diem emeregents,

fent-Ios immenses transferencles

aqul no es pot produir per que el que ve d'alla es infinitament

ruma.
I no es pot permetre que es criminalitzi cap col·lectiu, els que tenen rnes no poden ser perseguits d'altres. Fantassin Manel diu: abril 28, 2011 ales 3:17 pm No visc pas de fantassies, que pocs em guanyen a materialista! No nego tampoc els efectes De tota manera per quatre que com hom ha vist abastament nornes esperen quedar-se el que es

que pot tenir en el nivell de vida dels palsos el joc de capitals transnacionals. estic d'acord amb en Guim, no es tant cnmlnalltzaclo lIiberals i gens sospitosos

com potineria, ates que en altres patsos

de socialistes son rnes seriosos i cerquen l'excel-lencla empresarial coheslo social com fa la classe

en el valor afegit i no pas en xanxullos ni en posar en periliia empresarial vallfosca diu: abril 28, 2011 ales 5:44 pm EI marxisme i la lIuita de classes no te res a oferir a Catalunya, hispanocatalana.

res de profit, ans al contrari

lqnorancla i pobresa. De fet una de les principals dificultats que tenim es la prevalenc;a del mite de que "tothom te dret a tot" i de que els que impedeixen aquesta realltzaclo son uns fills de

puta egoistes que no volen perdre privilegis de "cia sse". Pero aquest mite no explica com es fa per a pagar tota aquesta despesa sense robar. vallfosca diu: abril 28, 2011 ales 5:52 pm Ah!, per cert, sembla que la partlclpaclo del 2.010 ha estat rnes alta que la del 2.006, potser alguns ciutadans es varen decidir a anar ales urnes,malgrat tot, amb l'unlca mlsslo de

foragitar
Guim diu:

els Tripartits de I'igualitarisme

redemptor

universal.

abril 28, 2011 ales 8:03 pm Manel, la lnforrnaclo que jo tinc indica que la dlferencla entre rentes, i tarnbe entre les provinents decades. Soc una mica esceptic quant ales solucions i alternatives siguem capacos, a nivell catala i europeu, al a aquest problema, pero tant de bo del capital i les del treball, s'ha eixamplat progressivament a Europa en les darreres

rnon, a no triar el camf rnes facll sino un camf mes
i naturalment, no ho dic bloc.

just. Pero el discurs que arriba rnes es la matraca conservadoritzant, nornes per alguns opinadors, "realistes", David Morgades i Clopes diu: abril 28, 2011 ales 11:45 pm Nou article a I'hora Vallfosca: http://blocgran.cat/?page_id=5508 Fantassin Manel diu: a bril 28, 2011 ales 11 :49 pm Guim: jo soc optimista habituals d'aquest

perque els drets socials ens els hem guanyat lIuitant contra els lIadres, la majoria han vingut majors". Jo soc

perc no totes les polftiques socials han vingut de I'esquerra, segurament de la dreta, especialment optimista, de la dernocracla cristiana, per tal d'evitar"mals

no pas per les capacitats dels treballadors dels empresaris a afegir-nos

catalans, que son ben febles, ni per

I'honestedat condemnats

catalans que n'he vist rnes aviat poqueta, sino perque estem

a un espai social rnes ample, I'europeu, on hi ha rnes seny per dalt i

rnes forca per baixo I la prova es que els va millor que a nosaltres. Vallfosca: el problema per a mi no es el percentatge el percentatge independentista que gent que vulgui foragitar tripartits ni

de gent que al final ha decidit votar catanyol. Per a mi el problema es la gent que es queda a casa. De moment el problema el tenim aquf. De cara ales sobre si els marxistes
0

municipals ja pots deixar estar les entel-lequles

els no marxistes,

perque a Barcelona allo que tenim es penes: independentistes

que passen de votar perque perque la gent esta

nornes veuen divisio , i un Tries que no te cap atractiu i que quanyara

cansada de I'Hereu: 0 sigui, en comptes d'excel-lencla allo que tenim, l'unlc que tenim, es mediocritat. val/tosca diu: abril 29, 2011 ales 2:59 pm En alxc estem d'acord, aquest es un Pafs ben trist en el que els ciutadans,una triar entre votar "el mal menor" Fantassin diu: abril 29, 2011 ales 3:02 pm Avui he trobat a faltar els comentaris rnes convergents. t.lastlrnat, tenia ganes saber com es
0

majoria, han de

quedar-nos

a casa ...

que coincideixen tant el PSC i CiU en penar menys qui se salta un sernafor en vermeil que qui va pel carrer com a Malibu (deu n'hi do la dlferencla en la quantia de les multes!)

http://www.ara.cat/societat/LAjuntament-Barcelona-seminudisme-PSC-CiU_0_471553122.html Andreu diu: abril 29, 2011 ales 5:50 pm Manel, crec, sincerament, que t'equivoques molt i molt. Sobretot en comentaris fora de lIoc. Aci

no hi ha hagut mai comentaris convergents, que, en tot cas, nomes els poden donar els qui tinguin la representativitat comentaris estrictament convergent. Aixo, crec, us omple de fantasies qauan confoneu personals amb parers col.lectius. Ja entenc que els qui formen part de

grupets que fan assemblees en un menjador petit s'ho puguin arribar a creure, pero la vida polftica es molt diferent, gracies a Deu, dels comentaris personals de tothom a aquest bloc. Vaja, no se de ningu que escrigui dient que representa al gropuscul rnes petit dels mes petits de Catalunya. Bon cap de setmana i que els sindicats espanyols vagin desapareixent nostra. Cordialment, Andreu Ramon diu: abril 30, 2011 ales 10:59 am Hi ha forc;a episodis de l'hlstorla recent de Catalunya que han estat mitificats perque calien mites rnes que no pas perque s'ho valguessin. Pel que se, la Vaga de Tranvies n'es una. Es sol presentar aquesta vaga com una mena de aixecament popular, perc testimonis presencials, entre ells el meu pare, ja traspassat, m'explicaven que el dia de la vaga hi havia uns senyor d'una vegada de casa

molt ben vestits i encorbatats que, sense ser molestats per la policia franquista, anaven tranquil·lament pel carrer ordenant ales botigues que tanquessin, que s'adherissin a la vaga, i

ho feien sense amagar-se. No sembla pas que la policia franquista hagues permes la feina d'aquests actius promotors de la vaga si arriben a ser agents del Komintern, oi? La versio que corria a I'epoca era que a 110 era una "guerra" entre faccions del regim, pero es clar com pels antifranquistes era inadmisible que la unica accio de certa importancia contra el regim no

hagues estat obra d'ells sino del propi regim, doncs potser van reinventar el succett a major gloria de la lIibertat i la democrada. Passa que quan s'arriba a una certa edat, les mentides ja fan fastlc, Ramon diu: abril 30, 2011 ales 11:08 am Fantassin Manel, Eis drets socials "obtinguts amb dura lIuite per les classes populars", com diria la propaganda

d'esquerres, van ser nomes concessions de qui tenia el pdoer als parses occidentals per a no donar facilitats a la pinc;a constituida pel Exercit Roig a Berlin i potents Partits Comunistes a cada pais. Eis anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, el comunisme s'havia imposat als palsos de Europa del Est gracies a la fora militar societica, i alesores no estava gens clar que aquests no decidissin tirar capa l'Oest, i la forc;a militar aliada per evitar-ho era mes aviat modesta. La solucio va ser la Guerra Freda i el Tela d'ACer per un costat, i el "desarmament"

dels partits comunistes nacionals que foren abandonats pels electors quan la prosperitat i els drets socials van comenc;ar a manar a dojo. Pero arriba el1989, l'Exercit Roig s'ensorra, i tot de sobte, les pensions son insosteibles, I'estat de benestar esdeve una carrega feixuga, i els lIocs de treball volen a Asia buscant salaris baixos. Es I'origen de la situacio actual, no nomes aqui sino a tot Europa, encara que el cas espanyol es dels pitjors a causa dels vicis propis: I'estat de benestar de rebaixes, les pensions enderredrides amb I'esperanc;a de que els perceptors es morin abans de cobrar, I'atur galopant etc. I I'origen de tot es I'ensorrament del sistema comunista i, sobre tot, del Exercit Roig: ara les classes populars occidentals no tene cap papus amb el que amenac;ar els de dalt. I ho estan pagant.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful