I

Normalitzaci6: formats, retolaci6

Ifnies

1

€lbjectius didactics
- Coneixer I'origen i I'abast actual de les normes i valorar-ne la necessitat i la irnportancia. - Coneixer les normes UNE i ISO pel que fa a formats, retolaci6 i linies.

Normalitzaci6
GENERALITATS

Dins de les nacionals hi ha: - Les oficials - Les del sector. - Les d'empreses. Entre les normes internacionals hi ha, entre altres, les dictades per: Organitzacio Internacional de Normalitzaci6 CEI Cornissio Electrotecnica Internacional UNESCO Organitzacio Cultural, Cientifica i Educativa CENELEC Cornite Europeu de Norrnalitzacio d'Electrotecnia FAO Organitzacio Mundial per a l'Alirnentacio i l'Agricultura OMS Organitzacio Mundial de la Salut Les normes oticiels s6n les emeses perl'Organisme Nacional de Norrnalitzaclo de cada pais. Alguns dels anagrames utilitzats en diversos parsos per ales seves normes oficials s6n els seguents DIN NBN NF UNI Alemanya Belgica Franca ltalia PN BS ANSI UNE Portugal Regne Unit Estats Units Espanya ISO

Una norrnalitzacio es el conjunt de regles, de recornanacions I de prescripcions que estableixen els diversos parses amb la finalitat d'afavorir el comerc, l'obtencio i la realitzacio d'objectes unificats. Les formes d'expressio de la norrnalitzacio son: - Especificacions. - Reglarnents, - Normes. Les especificacions son documents en que s'indica que un producte compleix necessariarnent un seguit de condicions. Eis reglaments son unes especificacions de compliment obligatori; per exemple: el Reglament General del Servei Public de Gasos Combustibles aprovat per Decret de 26 d'octubre de 1973 (2913/73 del Ministeri d'lndustria). Les normes son especificacions que no tenen caracter d'obligatorietat; n'hi ha de consulta i d'altres que son recomanacions. Les normes cal estudiar-Ies amb atencio i son d'aplicacio senzilla. Els obiectius de les normes son: simplificar, tipificar i definir, es a dir, reduir al minim possible les operacions i les varietats dels productes, adoptar solucions tipus i eliminar models i, per ultim, precisar i especificar les caracteristiques dels materials.
CLASSIFICACIO DE LES NORMES

A Espanya es l'Associacio Espanyola de Norrnalitzacio i Certificaci6 (AENOR) la que s'encarrega de I'estudi, l'aprovacio, la irnpressio i la ditusio de les normes UNE (que vol dir: Una Norma Espanyola). Cada norma UNE te un nurnero i un tttol: per exernpleUNE 1-039-75: Dibuix Industrial: Acotaci6. Les normes del sector son les adoptades per un grup d'industries de la mateixa especialitat autornocio, metal-lurgia, electricitat, etc. Les normes d'emorese son les que s'estableixen per a la seva aplicacio particular en grans empreses, com per exemple FGC,FECSA, etc.

Les normes poden ser - Nacionals. - Internacionals.

NORMALITZACIO ESPANYOlA L'6rgan encarregat de l'elaboraci6 de la normativa a Espanya es l'Associaci6 Espanyola de Normalitzaci6 i Certificaci6 (AENOR), amb el suport de les Comissions Tecniques de Treball (CTT) EI Departament de Norrnalitzacio d'AENOR elabora tres tipus de documents UNE: - Proposta UNE ..S6n projectes de normes UNE que estan en estudi i pendents d'a provaci6. - Norma UN E. S6n les regles recomanades i establertes per AENOR per a la resoluci6 de questions susceptibles d'una solucio especifica. - Instrucci6 UNE. S6n les regles recomanades per AENOR per a la resolucio de problemes de caracter general. AENOR disposa d'unes 100 Cornissions Tecniques de Treball (CTT) formades, cadascuna d'elles, per especialistes en la materia que es tracti, be siguin comerciants, fabricants, tecnics, etc. Cada norma UNE es designa amb un nurnero format per tres grups de xifres separats per un gui6. EI primer grup es un numero d'una 0 dues xifres que indica la CTT corresponent. EI segon grup es un numero de fins a tres xifres que Indica I'ordre cronol6gic de la seva redacci6. EI tercer

grup indica, per mitja de dues xifres, l'any de la seva redacci6 i publicaci6. Exemple: UN E 1-108-83. Dibuixos Tecnics: Representaci6 convenciona I de rosques.

Qualsevol persona 0 entitat pot iniciar el projecte d'elaboraci6 d'una norma UNE. La CTT estudia la proposta a partir de dades provinents de les mateixes normes UN E, de normes de sector 0 be de normes d'altres paisos Posterlorment se'n fa exposici6 publica durant tres mesos i es aqui on apareixen les observacions i els suggen ments a la proposta, que s6n analitzats per la CTT A continuaci6 es redacta la proposta definitiva, que s'envia a AENOR perque I'aprovi i la registri. La norma UNE 0-000-85: Guia per ala preparaci6 de norrnes, conte les regles que cal segurr en la redacci6 i la presentaci6 de qualsevol norma UNE. EI format de paper que s'ha d'utilitzar seguents - Objecte. - Designacio. - Text - Normes de consulta. - Correspondencia amb altres normes.

es

l'A4 (210 x

297 mm) i els apartats que hi figuren s6n els

CD

Format

o

EI format es la mida del plec de paper tallat en que es dibuixa. Els formats utilitzats en dibuix tecnic estan especificats a la norma UNE 1-026-83 part 2, que concorda amb la ISO 5457-1980. Les mides fixades permeten doblegar els planols per al seu arxivament posterior. Els formats normalitzats compleixen les regles seguents:
.---------,---,

REGLA DE REFERENCIA

~----.
------------~ /-r
/

»

Eis formats estan referits al sistema metric decimal. La superficie del format ongen, anomenat AO, es igual a 1 m2, es a dir (fig. 1):
y x

Si=x.y=l

rn-'

y

/

'('].//
)/
/

S
REGlA DE

=

x·y=

1 m2

~f-/'

/ / / /

SEMBlAN~A

I.
FIG.!

~

~_i_L

x

·1
FIG. 2

x

Tots els formats son semblants. La relaci6 entre els costats xi y d'un format es la mateixa que hi ha entre el costat d'un quadrat i la seva diagonal (fig. 2): Y=

xV

REGlA DE DOBlAMENT

Qualsevol format s'obte dividint en dos el format immediatament superior.

x
y

y/2 x

-------~-------

~

y

La relaci6 de superffcies es 1/2 (fig. 3). Format 1: de costats xi y Format 2: de costats xi y/2. Format 3 de costats xl2 i y/2. EI primer es el doble del segon i aquest es el doble del tercer.
TRIA DE FORMATS

y/2

I:

FIG. 3

x/2

·1
MIDES (en mm) 1.189 1.189 841 841 594 594 594 420 420 420 297 297 297 297 x x x x x x x x x x x x x x 1.682 2.523 (*) 1.783 2.378 (*) 1.261 1.682 2.102 1.486 1.783 2.080 1.261 1.471 1.682 1.892
utilitzar

EIformat del dibuix original i de les seves reproduccions ha de ser triat entre les series que figuren a continuaci6: - Formats serie A: les mides son les que s'especifiquen a la taula I. - Formats allargats especials: vegeu taula II. - Formats allargats excepcionals: vegeu taula III. DESIGNACIO AO Al A2 A3 A4
TAULA I

DESIGNACIO AO x AO x Al x Al x A2 x A2 x A2 x A3 x A3 x A3 x A4 x A4 x A4 x A4 x
TAULA III
practics, aquests formats.
(*) Per motius

MIDES (en mm) 841x1.189 594x 841 420x 594 297x 420 210x 297

DESIGNACIO A3 A3 A4 A4 A4 x3 x4 x3 x4 x5

MIDES (en mm) 420 420 297 297 297 x 891 x l.189 x 630 x 841 x 1.051

2 3 3 4 3 4 5 5 6 7 6 7 8 9

TAULA II

no s'aconsella

1'----MARGES I REQUADRES I

-

-

-

I---j--Requadre ---I--1I--Amplada
20 mm a AO i Ai 10 mm a A2. A3 i A4
paper

En tots els formats cal deixar marges entre les vores del format final i el requadre que delimita la zona d'execuci6 del dibuix (fig. 4). Aquests marges han de tenir una amplada mfnima de 20 mm per als formats AO i Al ide 10 mm per als formats A2, A3 i M. EI requadre que'delirnita la zona d'execuci6 del dibuix s'ha de realitzar amb un trac continu d'una amplada mfnima de 0,5 mm.
• SENYAlS DE CENTRATGE

minima,

1-- Vora del

FIG. 4

En tots els dibuixos realitzats en formats de la serie A i allargats especials hi ha d'haver quatre senyals de centratge, amb I'objectiu de facilitar la disposicio del dibuix en la reproducclo 0 en la rnicrografia (fig. 5)
=

FIG. 5

1------------1
I

Aquests senyals s'han de collocar als finals dels dos eixos de simetria, i s'han de realitzar per mitja de traces d'una amplada minima de 0,5 mm que, partint de les vores del format final, sobrepassin en uns 5 mm el requadre que delimita la zona d'execuci6 del dibuix, amb una tolerancia de 0,5 mm per ales disposicions de Is senyals SENYALS D'ORIENTACIO Per indicar la disposicio del full sobre el tauler de dibuix es preveuen els senyals d'orientacio consistents en fletxes (fig. 6), que s'han de collocar sobre el requadre, una sobre el costat curt i l'altra sobre el costat llarg, coincidint amb els senyals de centratge d'aquests costats (figs. 7-8-9-10) SISTEMES DE COORDENADES

FIG. 6

FIG. 7

En tots els formats es recomana la previsio d'un sistema de coordenades amb I'objectiu de permetre la facil localitzacio dels details i les modificacions en el dibuix (fig. 11) El nombre de divisions del sistema ha de ser parell, i cal triar-lo en funcio de la cornplicacio del dibuix. Les mides dels costats dels rectangles que formen la reticula han de ser compreses entre 25 i 75 mm. Els traces utilitzats per a la identiticacio de les coordenades han de tenir una amplada minima de 0,5 mm. Eis rectangles s'identifiquen amb Iletres majuscules al Ilarg d'una de les vores, iamb nurneros al Ilarg de l'altra, prenent com a origen I'angle oposat al del requadre de retolacio, i es repeteixen a Is costats oposats. Les Iletres i els nurneros han de tenir caracters rectes segons la norma UNE 1-034-75 part 1 i s'han de col-locar a prop del requadre, a una distancia vores del format final minima de 5 mm de les

FIG. 8

FIG. 9

-I

FIG.

to

SENYAlS

DE TAll

Es pot preveure la inserci6 de senyals de tall al marge, als quatre angles del format final, amb l'obiectiu de facilitar-ne el tall. Aquests senyals es poden realitzar per mitja de triangles rectangles isosceles, amb catets que facin uns 10 mm (fig. 12), i tarnbe es poden fer els senyals de tall per mitja de dos traces curts a cada angle, d'una amplada de 2 mm (fig. l3).
GRADUACIO METRICA DE REFERENCIA

A

8

B

c

D
2

En tots els d ibu ixos es recoma na preveu re una graduaci6 metrica de reterencia sense numerar, d'una longitud minima de 100 mm i dividida en centimetres (fig. 14). Es preferible que la graduaci6 es disposi simetricament amb relaci6 a un senyal de centratge S'ha de situar al marge, a prop del requadre, amb una amplada maxima de 5 mm i dibuixada amb traces continus d'una amplada minima de 0,5 mm. Eis fulls de dibuix preimpresos han de contenir els elements seguents - Quadre de retolaci6. - Requadre que delimiti la zona d'execuci6 del dibuix. - Senyals de centrat. La resta d'elements es facultativa.
QUADRE DE RETOlACIO
I

FiG.!!

FIG. 72

EI quadre de retolaci6 s'ha de situar dins de la zona d'execuci6 del dibuix, de manera que la zona d'identificaci6 se situ"!"a I'angle inferior dret, tant per als fulls horitzontals (fig. 7) com per als verticals (fig. 9). No obstant aixo, es permet utilitzar els fulls horitzontals en posicio vertical (fig. 8) i els verticals en posici6 horitzontal (fig. 10) EI sentit de lectura del quadre de retolaci6 sera, generalment, el del dibuix. La longitud maxima del quadre de retolaci6 es de 170 mm. EI quadre de retolaci6 de tots els formats utilitzats en dibuix tecnic s'especifica a la norma UNE 1-035-83, en que s'estableixen les directrius, les regles i les recomanacions apropiades per a la ut.litzacio i la realitzaci6 dels quadres de retolacio. EI quadre de retolaci6 consisteix fonamentaiment en un 0 diversos rectangles adjacents que es poden dividir en caselles, on s'escriuen les informacions especifiques. Aquest quadre s'ha de collocar seguint la norma UNE 1-026-83 part 2
-_j

FIG.!3

1-------------1

;
FiG.14

i

--_

Contingut del quadre de retolaci6
I
-

I I I
I I

Amb I'objectiu d'aconseguir una ordenacio uniforme, es fa necessari agrupar les informacions en d.iverses zones, de la manera seguent. - Zona d'identlticacio. - Zones per ales informacions suplernentaries, que cal collocar 0 be per damunt, 0 be a I'esquerra de la zona d'identificaci6

I I
I

I

I.
-

Zona d'identificacio. Aquesta zona cornoren informaci6 fonamental segOent: I NOmero de registre: s'ha de collocar inferior dret de la zona d'identificacio.

la

a I'angle del

I

I
I I I

II Tftol del dibuix: ha de descriure dibuix d'una manera funcional.

el contingut

III Nom del propietari del dibuix: pot ser el seu nom ofieial, una sigla 0 una abreviatura.
II III

I I I
I

Aquestes tres dades s6n obligatbries per a qualsevol tipus de dibuix tecnic: nornes la dada III es facultativa per als cam ps de 18construcci6 i de I'electricitat. A la figura 15 es mostren les disposieions possibles de la informaci6 fonamental. (b) La zona d'identifieaci6 s'ha de collocar sempre a I'angle inferior dret de la zona d'execucio del dibuix i s'ha de fer amb una gruixaria de linia igual a la utilitzada per al quadre que delimita la mateixa zona d'exeeuei6. Zones d'informaei6 suplementaria, Les dades que es colloquen en aquestes zones s6n les seguents:

170 max
I

I

-

I I I

I I
I I
I

II
III

- Indicatives: metode de projecci6, escala principal, unitat de mesura si es diferent al rnillfrnetre.

- Tecniques estats superficiels, tolerancies geornetriques. - D'utilitzacio
170 max

(c)

format del dibuix, data, index d'una revisio, signatures de Is responsables.

FIG. 15

II

Les dades indicatives nornes son obligatories en cas que no es pugui comprendre sense la informaci6 suplernentaria.

13 representaci6

Rotulaci6
ilPUS I CARACTERfSTIQUES

Un pia de dibuix te dues parts - Part grafica. dibuixos. defineix la forma i la disposici6 dels

- Retolaci6: escriptura aspeetes del dibuix.

que indica les mides i altres

La retolacio, que es pot definir com una escriptura tecnica, es pot fer "a rna" 0 "arnb plantilles" i es troba

normalitzada a la norma UNE 1-034-75 part 1 i a la norma ISO 3098/1-1974, que concorda amb l'anterior. Segons aquestes normes, hi ha dos tipus de retolacio. - Retolacio recta: les Iletres formen 90° amb la pauta horitzontal. - Retolacio inclinada: pauta horitzontal. - L1egibllitat: les Iletres formen 75° amb la

Caracteristiques fonamentals de la retolaci6: s'ha de poder Ilegir amb facilitat. - Hornogenertat. la gruixaria de Ifnies i la separacio de Iletres ha de ser constant. - Reprodu"lble: ha de ser adequada per a la reproduccio en microfilm I en altres procediments de reproduccio totografica.
MIDES NORMALITZADES

';123 Dib'u ix ~I i Tecnic!
I

~

-l9.-

--¥

fJ 2:fdJiblJiJdJ.

Pel que fa ales mides de les Iletres i els nurneros, cal tenir en compte aquestes normes (fig. 16 i taules IV I V): a) L'altura h de les Iletres majuscules es pren sempre com a mida nominal. b) La sene d'altures h normalitzades es la seguent 2,5 - 3,5 - 5 - 7 - 1 14 - 20 (m m ) La relaci6 entre una altura i una altra a la sene anterior es f2. igual a la que existeix entre les mides norrnalitzades dels formats de paper. c) Les altures hie no poden ser inferiors a 2,5 rnrn, per tant, un text de h = 2,5 mm nornes pot terur Iletres majuscules. d) Les amplades d normalitzades son: Serle 1 (en mm) 0,18 - 0,25 - 0,35 - 0,5 - 0,7 - 1 - 1,4 - 2 Serie 2 (en mm) 0,1 - 0,2 - 0,3 - 0,4 - 0,5 - 0,6 - 0,8 - 1,2 La sene 2 ja no s'utilitza, no obstant aixo, s'inclou per poder aprofitar aparells d'escriptura i de dibuix existents. En la retolacio a rna cal tracar les pautes 0 Ifnies de guia que delimiten I'altura de les lletres, aquestes pautes es fan a llapis, amb un trac molt fl iamb rnma dura. En cas que retolem unicarnent Iletres majuscules, nornes cal tracar dues pautes separades una distancia igual a I'altura nominal h de la lletra: si la retolacio inclou Iletres majuscules i minuscules tracem, ames, les pautes que corresponen a I'altura c de les minuscules i als seus sortints inferiors.

*

Tecnic_j
FIG. 16

°-

Escriptura

A (d = h/14)

~
RELACIO
(h)

TAULA IV

CARAClERiSTIQUES
Altura de les majuscules Altura de les minuscules sense traces sortints (e) Espai entre caracters (a)

MIDES (en mm)

(l41l4)h (l01l4)h
(2/14)h

2,5

3,5 2,5

5 3,5 0,7
7

7 5
1

10 7 1,4 14 4,2 0,7

14
10

20 14 2,8 28 8,4 1,4

0,35 3,5 1,05 0,18

0,5 5 1,5 0,25

2 20
6

Espai minim entre Ifnies de recolzament (interlfnia) (b) Espai mfnim paraules (el Amplada entre

(20114)h

10 3 0,5

(61l4)h

2,1 0,35

del trac (d)

(l114)h

1

Nota: L'espai a entre caracters es pot reduir a la meitat si proporciona o TVli correspondria aleshores una amplada de tray d.

un millor efecte visual, per exemple, a LA

Escriptura

B (d = h/lO)

TAULA

v

CARACTERISTIQUES
Altura de les majuscules (h)

RELACIO

MIDES (en mm)

(lOllO)h (71l0lh
(21l0)h

2,5

3,5 2,5

5 3,5 1 7 3 0,5

7 5 1,4
10

10 7 2 14
6

14
10

20 14
4

Altura de les minuscules sense traces sorti.nts (e) Espai entre caracters (a)

0,5 3,5 1,5 0,25

0,7 5 2,1 0,35

2,8 20 8,4 1,4

Espai minim entre linies de recolzament (interlinia) (b) Espai minim parau les (e) Amplada entre

(1 411O)h

28 12 2

(61l0)h

4,2 0,7

del trag (d)

(lIlO)h

1

Nota: L'espai a entre caracters es pot reduir ala meitat si proporciona o TV Ii correspond ria aleshores una amplada de trac d.

un millor efecte visual, per exernple, a LA

Escriptura A cursiva

FIG. 17

Escripture A recta

FIG. 18 Escripture B cursiva

FIG. 19

Escriptura B recta

FIG. 20

Unies normalitzades
TIPUS DE LlNIA
Classes de lima

Per a la representacio grafica de qualsevol element utilitzem la llnia HI ha diversos tipus de ifnia i unes aplicacions molt concretes per a cadascuna d'elles (figs 21 i 22): 1 Lfnia continua En contorns 2 Lfnia continua gruixuda. fina. d'arestes vistes.

1

continua gruixuda continua tine

2-------3 ----------------5
6 7 _._._._._.

continua (ina a
fma

ma

ak;ada

de trecos 4 ------------------de trecos

i punts fina

de trecos i punts fina acabada amb dos extrems gruixufs de trscos i punts gruixuda

En contorns i arestes ficticies. En linies de cota i de referencia En ratllats

FIC.21

3 Lfnia continua

fina a

rna

alcada.

En limits de vistes a tails parcials. En linies de trencament.

4

Unia de

traces traces

fina. i punts fina.

En contorns 5 Unia de En En En En

i arestes ocultes.

eixos de simetria. posicions de peces rnobils. parts situadas davant del pia de tall. les circurnterencies de distribuci6 de centres.

6 Lfnia de traces i punts fina acabada amb dos traces
gru ixuts. En les traces dels pia ns de tall.

7 Lfnia de traces i punts gruixuda.
Indicaci6 de superficies amb tractament particular Eis tipus de linia que s'utilizen en dibuix industrial estan normalitzats a la norma UNE 1-032-74 i a la norma ISO R7128-1959, que concorda amb I'anterior
FIG. 22

Amplada de Ifnies
La relaci6 entre les amplades de les Ifnies gruixudes i les fines no ha de ser mai inferior a 2. L'amplada de les linies es tria en funci6 de les dimensions del dibuix entre una de les dues series seguents

0,18 - 0,25 - 0,35 - 0,5 - 0,7 - 1 - 1,4 - 2 (en rnrn). 0,1 - 0,2 - 0,3 - 0,4 - 0,5 - 0,6 - 0,8 - 1,2 (en mm). Distancia entre Ifnies
La separaci6 minima als ratllats) no ha de I'amplada de la linia pot ser inferior a 0,7 entre linies paral-Ieles (fins i tot ser mai inferior a dues vegades mes gruixuda. Aquest espai no mm.

Prioritat de Ifnies coincidents
Si en un dibuix coincideixen dues 0 rnes linies de naturalesa diferent, se seguira aquest ordre de

prefers ncia:
1 Arestes i contorns vistos. 2 Arestes i contorns ocults. 3 Traces dels plans de tall. 4 Eixos i traces de plans de simetria. 5 Unies de centres de gravetat.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful