3.1 UN OBJECTE D'ESTUDI MULTIDIMENSIONAL En aquest capitol farem servir el concepte textos per referirnos alsproc!-_!l_<:~~~_~~_g_~~!

:<ll_g_l!~_~~~~aboren__ __p_e!j~.!: q~<:?_~os __ ~ traves <i_C:~S!1~i~3l:l!s_9-<::~()_II\u!1icacio. Com veurem, poden ser ere naturalesa molt diversa: des de pel- licules, programes de televisio, articles de diaris fins a pagines web. Tots formen part ~l'§_enciaLde .la.cultura d'una comunitat. Hi ha _ centenars de definicions de cultura, una diversitat que respon als dif~;~nts us os que en fan les disciplines i escoles diverses que formen les ciencies socials i les humanitats. Podem trobar des d'una definicio generica que enten la cultura c<?!l!una forma deeyida"_fII!sa_ us ~olt me~s~lectiu que un ,c:I_r8"tipgeixe£ltretipus de productescul'iuralS-(a1ia culiura i baixa cultura) (BELL[et at.], 1969). Avui dia es impossible parlar d'un~_,<:~_lt-Yra __ unica .i resulta mes adequat referir-se a cul_tures diverses i superposades basades en formes diferents de 'Vit7rer d'entendre la vida. Una imatge possible de tot aixo es la d'un sistema cultural en el qual competeixen multiples subcultures. Aquestes subcultures s'expressen amb una gran varietat de formes per arribar als publics amplis i heterogenis que els ofereixen la industria dels mitjans de comunicacio, Algunes d'aquestes subcultures son dominants mentre que d'altres son marginades. La naturalesa cultural dels productes comunicatius prove de la seva riquesa significativa. __ textos no solament son merEIs caderies, sino que tambe aporten sentit al sistema cultural. Son el resultat d'una serie de codis i convencions culturals que en determinen la produccio. Per e;'ernple, el vocabuiari de principi del segle xx es molt diferent de l'actual; els recursos tecnologics en el cinema han canviat molt des dels anys trenta; 0 els mateixos temes en la premsa del perfode franquista i

143

al cinema 0 a ~d..?-. es tracten de forma molt diferent.com uni'~~tructura 0 sistema de significacio on es ge_p. En primer lloc.€Il-elsen"iii: ~es . Aquesta visio ha obert la porta a interessants aplicacions metodologiques de models narratius sobre textos periodistics ('111 p_q.:?a~c:. especialment en el cas del llenguatge audiovisual. q_~ .]~_s"~mi~. Els diferents conceptes amb els quals es poden identificar els textos de la comunicacio ja ens n'indiquen el caracter multidi~ensional com a objecte d'estudi.guatges amb convencions discursives b~n d~~erents.e_!eE. tpentre qlle els de no-ficciorepresentaven la r~<!:! de la. en format de ficcio 0 de no-ficcio.o irreal.lo p . L s dues modalitats mes destacades son el_!l~!lguatg. 0 una combinacio de tots plegats.n. ~E!~ges i combinacions metodologiques que perrneten als -i~stigadors donar respostes mes adequades als problemes de recerca. Investigar els textos 145 en l'actualitat.continguts ha estat mes aplicada a <l29!IDe. Pel que fa al concepte discurs.:l~ge c()~ a discursos. . des d'una t1otf-ciIiJ.. pero s'ha generalitzat per designar qualsevol unitat delimitable de comunicacio que es compon de diversos signes.reportatges i noticies.~~. d'imatges en moviment i parla. S'atribueix a Charles W.=e_~t!g<!. I'::.son mes que les llillesde "coherencia simbolica amb les quals representem. El mot text s'aplicava originalment nornes ales formes escrites de r omurricacio. Les analisis de textos s' estenen des de novel-les 'fins a espots de televisio 0 grafits urbans.i. doncs.. Les noves tecnologies de la comunicacio estan trencant aquesta divisio i afavoreixen mes analisis combinades de fotografia mes text. «En!luJeJCtbi pothaver diversosd.i a la cornbinacio de procediments d'analisi tex(ual en general.. com ara el dis curs militar 0 el de la medicina 0 el de I'Esglesia. Els £()Iltinguts de ficcio construien un mon poss~~r. etc."I.i.>reuins a un reportatge en profunditat 0 una pel-Iicuf la. tica va donar un nou __rotagonisme al c(mc~_p~s:. que es pot expressar mitjancant la parla 0 els textos de qualsevor'tip~i'-.::~~'aquests tipus s'han desenvolupat ~~ms i procediments de recerca diferenciats sobre la base tractava de llep.~~~t(?~~~<_l~. els investigad2E~ coincideixen ara a acceptar que qualsevol text es una ronstruccio significativa estructurada com un relat. s~mpre e§ll. ereences i identitats.]licuIar.Eendent· !!l~ls suportsamb els quals s'expressin.Q_.os. A traves dels codis i convencions actuals s'expressen els textos del sistema cultural modern.s_.pero aquesta especialitzacio s'ha esgotat en favor de .s5!lrsOs.ci(Lg!obaL9:. mentre que als textos fotografics. arrenca dels treballs de Michel Foucault (1980) sobre els llenguatges institucionalitzats a gran escala._llo. es poden expressar mitjancant diverses formes i codis lingufstics.!'ignificats dintre dun context cultural. s'aplicaven habitualment els models danalisi semiotica. 'UucIiscu[s'no'es carrespon "materialmentamb uu"sol"text i a I'inreves.:.qi!antitativade.144 L'ofici de comunicoleg 3. 1998: 201). Es dibuixa.e e~_r2~. ja que durant la infante sa no ens eduquen en aquest llenguatgo com sf que es fa amb el llenguatge escrit. l'analisi -q~_ai1i-itati~~e' continguts s'aplicava de forma exclusiva a estudiar els mitjans escrits com els diaris i les revistes.teX1Q.mjlloLmanera possible. Aquesta divisio continua marcant moll profundament la recerca sobre els textos de la comunicaci . ~Dna segona di~g!l£io tradicional entre continguts de ficcio ide nQ·fi_cci6ha complicat encara mes l'estudi dels textos dels mr9a~s.ja que traslladen'uns significats d'un emissor a un receptor.» (ALONSO.tal·s. Cada llenguatge demana de l'investigador un serJ domini d 'IR codis i les formes a traves de les quals es transmeten els contillguts. mentre qUel:i~Ji~i. el discurs .~.Ill_parlant g~llen· I(llatg~~_q~e expressen §ignificats. a la televisio. una tendencia cap a l(li.text defin~nt. Per ultim. les diferents posicions socials. Les analisi semiotiques 0 narratologiques s'han aplicat als continguts de ficcio. Per2J!l_<!e_pendentment de si allo que refereixen els mitjans es 0 no es real. Tots dos conceptes son allw_[g_xuissatg@s. encara que s'estudiin textos escrits. imatges en moviment 0 imatges fixes.mecanic. En un sentit mes general.~~pot definir com una practica social que dona forma a valors. -I i llenguatge audiovisual. i ens representem en.a_~. Alllarg d'aquest capfto\ens referirem als. Tradicion~lment. Durant els anys seixanta._perque els discur.

eutre.Q_l>j~~~. protagonistes.tot aix_Q fa evident que els textos son un objecte es ~9i_h~ter()geni i multidimensional. En aquest nivell.s(i. etc. Algunes formes danalisi s'apliquen a grans volums de textos que cal aplegar i unificar.Eer poder comunicar-nos.sintaqica remet als codis i convencions que gover: nen la construcciodun discurs. ques del context en el qual s'han produit 0 s'han rebut. situacions.~~_~~uatge sat p~r .0!ltifics. La dimensio semantica esta associada al llegat de. En la parla. Cracies a l'aprenentatge de les regles gramaticals del nostre idioma.P~~·!:~pr~s~:t:!t!!! . nita~poZs. n . com l'analisi retorica. i elS coritextoss'ocials i culturals en els quals els con tinguts adquireixen aquest sentit prictic. i d'altres requereixen un acces repetit als textos.. Aquesta . un instrument al servei de les finalitats comunicatives dels productors de Is textos. escenaris i se'n pot fer una valoracio explicita.!. Tambe afecta les consideracions que 'cal tenir en compte a l'~_o~ade_conjuntar les'-uIi-itats minimes de que esta format un llt_:Il.~ce-p. es pod en reconstruir els proposits dels au tors 0 els canvis d'actitud de les audiencies.<[_<lIl@_~i!~_~tual. vehicle . les unitats dels quals i les regles per combinar-les varien segons la cultura (les gramatiques). 1~.r~Iq. ~..'-E'ns parla-dels autors i dels publics d'una manera indirecta i no amb evidencie. oracions..Lparts d'un relat.?_l?_. Aquests textos descriuen una realitat i no una altra.:os 'identificar ide descriure els elements basics (lletres.' criuen els mitjans de corrrunicacio.cio_delstextos en la societat i tarnbe la proliferacio de .1diblel domini basic d'ae questesnocions. d'una oracio. com es el cas dels idiomes.ol~~<:l_l:~. coses. per tant. i son aquestes representacions les que esdevenen l'objecte d' estudi. ~~IU§. dinand de Saussure (1990) per ~ qci~ada.lPIe. tant pel contingut com per la forma. el signe es cornpon d'unaimatge acustica (significant) i del c~ceRte.s_d~J4. La dirnensio . d'altres que es concentren en els significats.signe d'un llenguatge fa referencia a un objecte.~.es 'iritei-preiaCions que eis're~~pt~~~puguin fer dels l textos. etc.l_. Pero.reali tat. perque no ens proporciona coneixement sobre les ~{:iQns_secretes dels a. Investigar els textos 147 Morris (1985) la distincio en el camp de la serniotica de tres nivells 0 dimensions: sintacticavsemantica . el llenguatge es considera un vehicle que transporta significats i.ions_. Practicamenr no hi ha limits sobre els temes que es poden analitzar.§_tigacio que es treballa en la recerca dels amb publi~~~_dels emissors. '-. d'una paraula. no al doble sentit 0 als significats connotats 0 latents que un text pot contenir.~~i_t~~ions~_qels o~jectius c. Aixi. com i ranalisi de continguts. Fer-..~~J. E.. En aquest nivell entren enjoc les intencionalitats dels ~~~~~or~'.. Hi ha models danalisi que es fixen rnes en les estructures formals. com I'analisi !ID!arrativa...Le.i6d 'us ~~.:t l<l. combinacio desig-nes __ermet representar p idees.) q~e configuren untex~_~~crit. La. mental que enla. Es refereix als significats que es corresponen directament amb uns significants de Is missatges. som capa<.~~~_d'iny~." en forma de relatsi te:?):tos.l_!. La sociologia de la comunicacio s'ha centrat tradicionalment en aquesta dimensio dels textos difosos a traves dels mitjans. sino que es en ell mateix un objecte.E.tualpresenta.!. L'aparicio de tecnologies digitals com e s DVD 0 els CD·ROM ha facilitat l'enregistrament i I'ernmagatzematge de tot tipus de textos i formats. Els emissors produeixen te"Xtos per ferunes coses i els receptors els fan servir per fer-ne d'altres.. -~b. (significat).ql!~ga!epresentacio grafica .cio de]s textos per part del public.coIl1~mic:~c:~oo u .guatge. i l'examen de la realitat representada a traves dels textos permet arribar a conclusions sobre quin mon des.Lpxagmatica."~. realitats. la paraula gas fa referencia a un animal mamifer de quatre potes que pot ser de races i colors molt diversos. d paraules. com ha evolucionat i quin rnon exclouen.lJtQrs. e~~r::__ Pero l'a!1@~Ue:lj:. Tot aixo afavoreix ~a~g!culg.r<lv<lllt~tge de ser mes accessibles que els mate~j..nostra cultura te associada _<!. es LIJ.146 L'ofici de comunicoleg 3. La dimensio pragmatica dels textos incorpora la l1Q(.<.s clar que les reglesque.gu<:_t&~._~overn~n els llenguatges son o:mvillgllclesperuna cornunitat._r. Joan Leach (2000) qualifica de «fal-Iacia intencionalista» les pretensions d'alguns investigadors que nomes amb una analisi textual. Es poden identificar ternes. malgrat aquesta mmplexitat: tenen. etc.s-empiri..

i en particular la televisio modeLai n:_I_a~te. canviant i no rn - permet obtenir exactament els mateixos resultats en contextos diferents.k~a_ _ ll~E_s..Gerbner soste que «~!s mitjans de com-unicacio. a l'apartat 2.'_in::-estigadors diversos i en diversos rnoments sobre g__.l._ <:i'agenda presenten tambe un .~~J... La propietat cientifica de la replicabilitat es molt present en el camp de les ciencies naturals com a forma de COl1t!. -co~f.148 L'ofici de comunicoleg 3.'!.~?-r r_e.-1.uts.~~ali~i per ~"~~de-iec~io de la violencia enels coftting~ts"dels"mig.t()::s de textos_~Il9!!_i!_I!!. per naturalesa.LQPmv<l: cientifica per .t~ixo.eneii"U.'-"'_"""""'-'--" Pero I'aplicacio de l'analisi de continguts a la recerca en comunicacio es f~l~~~_~fl_~~~~ent a partir de la segona mei-__ ~~gLe ___xx. conrea. si ~I21i.ue!!:_e!s ateixos procediments i les mateixes decisions m ~. com perdescobrir el proposit 0 inten~!<?nalgatq. La _~~oriadel cuItiu desenvolupada per .Q~~9p. En les . perque el rnon social es.. _ La utili tat d'aquest metode rl'investigacio per analitzar la comunicacio mediada. ~"""~""""-"'.!1na_!~.q9l~».J_ing.partir de _q-etsi usos7.:L!!!~§_~'?:quest procediment.<!_ ent er~ateix eX'p('.m.4.glll<l:cio consisteix a r~p_e~irexactaque __ ~p~g.J~e_ro el seu desenvolupament definitiu no arriba fins a 1.. es ~~ea-- .s.-ue amaguen els ernissors la seva-acd6 comunicativa_.1986: 279). les percepcions dei public.rbner _i Larry Gross'(1976) sobre indicadors cultu-~-W-~s~t~disde cultiu) i els estudis sobreI'establiment d'agen-~I?-!Clats per !'1cCombs i Shaw..-de __ les_ciencies socials. Dues linies de treballs importants en la cons~~~~acio d'aquesta tecnica son e1s estudis desenvolupats per ~g~C:~.d'.2eci~}:riteres per <: I'analiside continguts.refo __ r:_~~r:. l' equip de Gerbner ha dedicat bona part de la seva recerca a analitzar els contin-guts per obtenir una descripcio acurada dels missatges televi-' ius amb els quals es demostra la teoria del cultiu.2 L'ANALISI DE CONTINGUTS La tradicio de recerca de l'analisi de continguts esta fortament arrelada des dels anys trenta en els estudis de comunicacio. Investigar els textos 149 idea supera el capital empiric dels textos com a objecte d'estudi i sup osa entrar en el terreny de l' especulacio. als quals ens hem referit en el capitol anterior. sist~mitiE~~i --guariti!~jya del contingut manifest de Ta-cor~1UIli~.-JIL<lJ:). a dir. els . Tanmateix. Aixi. A grans trets.~"?-.bred es mon_real» (BALLROCKEACH DE FLEUR.~ com una tecnica ~~.9.d.an~. encara que es facin servir els mateixos procediments i es prenguin les mateixes decisions .. una co~ caJ:acteiisJi_(. d. .~_~n.!tsobtingyts en el primcrtrehall.. Els estud~~~~~~_?!i~ent. Fins aqui i n~ sem~la una aportaci? gaire interessant per a la metodologia d estudi sobre els contmguts.1 Segona .:eq\i:~?_!:S_delllenguatge. A final dels an)'~ s~~ant<l_ amh _!9(l_~~ii~p~9_gQrf hi va ~ir !~~s_lje~!i. tot i que ja a final del segle XIX Max Weber es referia a la premsa escrita com a material en el qual s'haurien de fixar els cientifics socials i quantificarne les variacions de continguts (DEACON [et al. Guerra.cmltinguts. els Es una formade. que el dlstmgeIx de q_!Jalse:voL<!Ltx~."~?ment determinat s'enregistren per ser analitzats i. .---~ .enCies socials i humanes una prova d'aquesta mena es Impos-sible. la--finalitat amb que briginalmerin-'aplicava I'analisi de continguts va ser tant per id':.resultats han de ser necessariament els mateixos..r:.i.1!:_~~1?1i..ms.~_~W_c__<!!:~l_§_1!:\1..' la io de l'Index de violencia que mesura i fa pos:ible l~ ~ompa-racio entre diversos continguts pel que fa al nivell llindar de violencia que expressen..is de~~mtinguts portades a terme per Gerbn~r durant la-d~~~d~ Oe1sanys setanta i part dels vuitanta esdevenen un referent de la defini£io de les variables a estudiar i de les uli"i"t~t._~ a. ~e_\~r_c(l 'p~_ra la descripcio o"bjectiva..Jmlt.] 1999) .ldial quan es va ferservir per estudiar elsusospro:-/ pagandistics delScontinguts dels mitjans del bandol nazi. treballa ambunobjecte d'estudi que s'enten com a ~en~_!_Jlea-la--va~~Cio del c61ftext s"§§iaCg_fS-mIssatg~~-dif~sos .<:_~ca.sultC!Js_.:. 3.~io (BEllliLSON:~ 1952). Els treballs de Harold Laswell en el periode d'entreguerres son un referent en aquest camp. mtre els resuliais'fnes destacats d'aquesr esforc hi h_.. Les ~~aii. en canvi. la va entendre perfectament }_~ __ ~E?_ard Berelson quan formula l'any 1952 una definicio ja classica del "rr:~~dimen.

EI recompte de temes.9Elaj:Qm-Yiii(:_aci6 's()l~n'iplicar l'a~alisi de conungutsdeIa.i9. Estudis s'ob~e TiTmatge"q"uese'rldona lSobrefaformad6 i difusio d'estereotiR~~-qa:v~s-aers·initjaris Cit..!!".iJLa. Son casos d'aquesttipus els i~tents de I?3~'_l:~~~"E?:~.--~-.~~a....!:t9. entre els quaIs destaquen els estudis de genere. publicitat.~l~~~?::'I1_t!.fi2..U)E:~!isi en. dibuix_()~ ~r:!~~~.?":'~'.continguts en la seva aplicacio als estudis sobre comunica~io. ~~. En t~ts dos s'ha fet servir de forma combinada amb enquestes._t:fl t esfera public~. per!a!ltL\.!e. --dr veniments significatius (guerres.- ..-.~}nt~ndonso objectius dels pro~l!. l'analisi de continguts serveix sobretot per quantificar patrons 0 frequencies..9.i!~mID. talk shows. sino que respon a hipotesis dl .sd_t:_l~~_!.manera: 1) Descriure els patrons 0 tendeI1cie. Partint d aquesta formulacio.!e!:.~.~I1tacions~~d{~iiques.~e}1tacio_?SS!~~JE.l1ip'ot~s_~~_~.-~.150 L'ofici de comunicoleg 3.~.~~at!~s . imatges 0 d'altres unitats no te sentit si no esta guiat per un curos disseny que ()r~t.sp!.g9il'_.t_t:l~~~9_.~!~~~t' sobre la ideologia d'un mitja 0 les __ indicis ~o. comedies de situacio i sitcoms).] (1999) varen identificar l'amplitud delsestudis de conti~~~ .~E.rppte~ des~acats als informatius i els temes de debat publIc.. En un repas ales recerques publicades a finals de la decada dels anys noranta en les principals revistes academiques sobre comunicacio. ~._d.L~-~ analisi~ 'd~' o~tingut efectu.. La sobrerepresentacio d'unes ocupacions en detriment d'altres (professions liberals en lloc de treballadors assalariats).~~. Son els treballs qU~_1:!:.:}~dir~~c~9..~:ager:.---~- En comparacio amb la resta de procediments que descriurem mes endavant. Estudis sabre la preserfciad(q~:rups ocol-Iectius socials en els mitjans en contrast amb la seva presencia en el man social.pX~s.genda son dos bons exemples del profit de l'analiside . En aquests casos s'usa en combinacio amb altres_metodologies.. Aixo p l'acosta a recerques que es plantegin en termes deductius .. norrnalment les enque. inter_l_l:e~. Els casos d'analisi del cultiu !_<!. 4) Valorar la representacio de grups socials en particular.tiu~!:<:._ .. ha~ proliferat treballs .?~r.i_c (analisi de cultiu i agenda setting) . videos musicals. Wimmer i Dominick'(2001) han classificat els upus de problemes de recerca en els quals els inve_st.:gi.!~ informatives dels mitjans de comunicacro influeixen decisivament en allo que sabern i sobre allo que opina i discuteix el p-ublic. pero abunden les recerques fetes nornesamb anal~si de continguts que traCt:ri~i:?: us de productes i formes d'expressio de la comurucacio mediada.. -. danalisi de continguts per observar com es l'agenda dels ~ltpns.zecerca ben definides.~. ~.~~p_<:i?de la realitat social que te el 12ul>!.-. de ce!"<::<:l:uJ~.s_.oceCiiment exploratori.nfl':[~nci~~soqre els efectes dels rnitjans.'::E~~..r:. 2) Provar.a!!ll>_gQ. deja 3~ Comparar els continguts dels mitjans amb el man real.'des prese~ten els c assumptes informatius com un repertori de temes dlfe:'~nts que pugnen per ocupar els espais mes destacats dels mrqans durant el major temps possible.d'lJJlpr.. . 5) Formular i.-~~_~...ta:_.~i~cions comercials que hi ha darrere de personatges 0 si_t::Iacionspresentades ends continguts.:~:le~s~~ _i~.comunicacio.l!. detelevisio.d . Deacon [et al...-. t~eballs fets sobre notfcies.~ga.t...~~Q.i]<A. eleccions.~~~~E.e~~~.~!?!iIIl~flt _<i~a.da quan s'observa una al~<l_~.).~u_dAe~ .§.':t~_t:~larequencia f de temes internporals 0 la_~epn. la sobrerepresentacio de determinats espais en Hoc d'altres (el nord en Hoc del sud).. Estudis-'sooi:eTorientado-ue"1a forma positiva 0 negativa com es representen col-Iectius 0 institucions socials.Q@_i!1. paraules. E~ses:udis d'agenda posen I'emfasi en a~~estes questions: "Q~ms.re\ist~s. etc.~~9ans.!ant~~.. etc.:ns cons.c()rp)~. -No"es trac. trueixen el seudi~curs i.tLe. Investigar els textos 151 pot dir que les recerques d'agenda ::~. entre altres feines.~. Molts d'aquests treballs s'han orientat cap a ~::I_"l~l~s~ propaganda politica.. Es diu que s'ha produit un efecte de f. Un dels 1emesmesesrlfal"ats ha estat el de la violencia mediatica. so~ els continguts representats als rmtjans sobre els quaIs s opma 1 es debat en societat?» I "Com esjerarquitzen?» Es tracta.seguenr.~e ..EI"~vt~taer unt:s hipotesis.s:i'S.. reportatges e~po:tius.~profita la capacitat descriptiva de les analisis de continguts sobre com son els missatges i la capacitat descriptiva de les enquestes per !!lQ§traLcom-els continguts mod~C:I1_~~p~.

per exemple.poden donar (talk shows. e) el format 0 tipus de missatge.audiovisualcat.i~~~lesa estacional.que es.:. varen analitzar mes de 260 hores de cintes de video i. EI Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha aprofitat aquestes possibilitats en el seus informes periodics sobre els continguts audiovisuals catalans (vegeu www. etc.. La mill ora de les tecnologies per a I'emmagatzematge i la usabilitat dels continguts de Is mitjans han afavorit extraordinariament aquesta forma d'analisi i han obert la possibilitat de dissenyar mostres de continguts molt mes amplies i representatives. \ aquesta mena de publici tat concentra les seves campanyes_ 0 analitzar quina quanti tat d'espai dedica la premsa a la informacio esportiva i despres seleccionar nomes els diaris dels dilluns. c) el volum de public potencial al qual s~adreca.1 Mostres i unitats d'analisi .. obje~tiu de l'investigador pot ser.. escrit. internacional 0 industria._ .4. estudiar I'evoluci6 de la representaci6 del terrorisme en la premsa durant b~ llarg periode de temps. if! les possibilitatsi facilitats per poder accedir a aquests continguts per portar termeTanalisi efectiva (sobretot per a analisis de continguts historiques). Un exemple interessant sobre la magnitud de les mostres es 1a serie de~ecergues sobre continguts del Glasgow University Ti9iEi j'"lg-SOY final ders"anys setanta .).uri_teQl.ti()destambe s'ha de tenir present el fet que mglt'L(ie.ons labo1"<11s e div~rsos sectors industrials'<L'equip d de ~a:-'t~nia inicialment p~~~st analitzar els butlletins informatins d'un any de les cadenes de televisio britaniques BBe i lTV.' a diferencia 'de les mostr. mentre que en el segon cas.lnici~'a _.152 L'ofici de comunicoleg 3. b) l'abast geografic que tela difu. Tambe es van adonar que els mes estables dels tres temes en les dues cadenes era el de les noticies sobre industria.2 sobre les formes de mostrejos son igualment aplicables en el cas de mostres de continguts. noticiaris. Aixo estara marc at pel in taranna diacronic 0 sincroni"c de la recerca. _En_lase!eq:iQ.~!ssatges (si es audiovisual.. etc. L~repres~E:tati-. Respon a estrategies de recerca extensives que donin mes importanciauJa validesa ~~ter~a analitzant grans volums de textos all_lQ_Lo~e_ctil1_d. analogic."b" una analisi sobre la cobertura informativa de les relaci. En total. Per tant. com ara continguts de ficci6 0 de no-ficcio. \\ Bona part de les indicacions avancades en l'apartat del primer capitol 1.~ temporal.c_liat (BERT~'\ID i HDGHES2005: 184).' obtenir resultats genera1itzables.ls. En tots dos casos cal justificar on acaba i on comenca exactament el periode analitzat.' 3.. digital. a 1.~~1::_coherents amb -els objectius de la recerca ical tenir en co_mpte els seguents trets delscontinguiS: a) enip~. no es pot pretendre ii:1e'Surar l pes de lapll." sio del missatge. analisicl~_C()I'l~9:l'lg~~~ .). Aquesta decisi6 estara fortarnent condicionada per l'objecte d'estudi si es tracta d'un esdeveniment specific o _be 9.:~l: ment pot ser considerada estadisticament representativa perque es descorieix la totalitat de l:_1_:lnive~s~~.. difi<. per exemple. l'objectiu seria estudiar el tipus d'atenci6 dispensada per la premsa al fet puntual de les manifestacions populars contra la intervenci6 d'Espanya en la invasio de l'Iraq.u. escau en temes derecerca que pretenguin mesurar () quantificar els Continguts dels mitjans renunciant a prospeccions estetiques 0 retoriques profundes. varen convencer els investigadors de reduir el temps a 22 setmanes. reportatges. pero el volum de material enregistrat."de'~{iport dels . . de 25 anys. amb les limitacions tecnologiques de l'epoca..Q~!~_pe. ri)_ e1 tipus "d'audiencia. varen descobrir que la majoria de noticies dels informatius s'ajusten a alguns dels seguents temes: politica. en una primera fase. Pe~ ~~~pple. vitat de la rriostra tambe es un valor en l'analisi de continguts. encara que. Medi~'G~oup que-s. Investigar els textos 153 >~_quest~forma _geme.j _dintre d'aquests els multiples formats . A l'hora de delimitar el perfil dels continguts a analitzar tariib~ es important tenir dar els periodes de temps d'allo que ensT~teressi investigar.E<l54~.net).2.:lrr.. En el primer cas..t.cQntiQglltsdels mitjans de comllllicaci6 s6n de.s-pobli"cionals.surar els contin[u~~"~~21i~5!jJP trebgJJ de traducci6 dels missatges en unitats quantificables.blicitat infantil a la televisio aillarg d'un e any ignorant el fet que durant les vacances de Nadal es quan __ .. Les mostres 0 «corpus» -de textos d una.

es poden seleccionar espots publicitaris com a unitat per formar part d'una mostra en una recerca sobre el sexisme ala publici tat. la violencia de genere.l!§_j'unitats d'analisi i rnes es poden manifestar_~.:~sentaci6 que els missatges mediatics fan de la realitat social. 0 una combinaci6 d'aquests elements. Poden ser paraules d'un text.d.'~e. s'han 'de definir amb claredat les unitats d'analisi abans de cornencar a~ecol1lrles dades.1"itat~d'analisi. La immigracio. en que l'individu 0 grups d'individus fan d'unitat d'analisi i alhora s6n Ia unitat que se selecciona per fer la mostra (unitats de mostreig). Les analisis de continguts ~_premsa escrita solen distingir entre les formes grafiques dels continguts i les formesescrites. establir comparacions entre diversos' acto~s socialsi politics.-le". A banda d'actors i de fets socials. b) Li'fo'rma com es representen els actors dels missatges. Deacon [et at. reportatges 0 tanques publicitaries).dels missatges que investiguen. JY:Iesurar la presencia i l'absencia de Is _. A diferencia de les mostres de poblacio.q'=!<l!!'~ZE<l~S_!~P.!Eolt diverses en els productes comunicatius. relacions socials 0 productes culturals que es poden mesllrar tant per la seva presencia als mitjans com per la seva presencia social efectiva. planols 0 fragments musicals.'la -quantitat de temps que apareixen en pantalla els Iiders politics es molt mes senzill que calcular l'espai 0 el temps dedicat a un tema d'actualitat r perque no hi ha dubte sobre que entenem per apareixer en pantalla.~'s~. Hi ha algunes unitats danalisi mes facilment observables i identificables que d'altl:es:(Mesu~~. Per exemple. La comparaci6 entre ambdues perrnetra arribar a conclusions s~bre la «desvia_~~0~~~~E!. Es 'refereix alsatributs i qualitats dels actors dels missatges i al paper hi tenen. El Glasgow University Media Group (1980) focalitza l'atenci6 de l'analisi de continguts sobre la representacio televisiva de la crisi econornica britanica de 1975 i. Es tracta d'un tip us d'unitat que habitualment opera a nivell de recerques sobre opini6 publica. Poden ser persones 0 institucions. pero cal tarnbe especificar la forma S<. En la fase de delimitacio de la mostra es crucial decidir la unitat danalisi. pero la unitat danalisi son els homes i les dones que hi apareixen i el paper que desenvolupen en l'anunci. l'atur 0 el terrorisme poden ser unitats d'analisi que cal definir de forma ben precisa per identificar i mesurar la seva presencia en els mitjans. l'anali~ si de continguiSha de preveni-.e m~ne~. textos sencers (com ara noticies. sequencies. I'Index d'accions violentes que es re'presenten ala televisio es molt mes alt que l'fndex de les accions violentes que coneixem a traves de les institucions oficials.missatges . oracions." c) ~~ets 0 dades socials. col-Iectius als quals els continguts es refereixen de forma explicita. Com afirma Liesbet van Zoonen (1994). per fer-ho.act9r~ . -Per poder fer recomptes efectius de frequencies en els continguts.l11~s manifesta. i resulta molt mes senzill identificar els productes cornunicatius concrets que formaran el corpus.lls: a) Els «actors» dels missatges. Per exemple. Tambe dintre del format escrit es distingeix entre el text destacat als titulars i la resta del . ! ( '.analitzar. La televisio ens presenta una realitat mes violenta de!_que-ens-dilien les dades oficials. selecciona informatius de televisi6 pero les unitats d'analisi son els titulars. pero en canvi seria mes dificil posar-nos d'acord sobre els limits d'un tema d'actualitat com l'ecologia 0 el nacionalisme. fotografies.154 L'ofici de comunicoleg 3. Toti que cada treball haura d'iden-tlfic'~. els mares de 'signifTc~~dintre dels quals aquests actors 0 fets es donen "tambe poden esdevenir unitats d'analisi. r1) tIs temes.:el~inv~~tigadors d'hav-erae'f~r una «lectura entre linies. Poden ser accions socials (verbals 0 no verbals). els components visuals i altres elements singulars que es troben dintre dels informatius.I ~ que Tot aquest ~E.. ja es rnoltidentificar de forma precisa la unitat de contmgut minima a mesurar.] (1999)_ les agrupen~~. en el cas de les analisis de continguts. Per afavorir lectures «objectives». les dues unitats solen ser diferents.'. Investigar els textos 155 AI final de tot aquest proces de delimitaci6 l'investigador disposa d'un perfil forca ben defi.els.:it"d~ls ~~~tinguts<l.permet.

que en aquest cas es coneixen amb el nom de cadis. . En aquest sentit. Es refereixen als trets formals dels missatges. les formes de criminalitat son moltes i s'haura de treballar amb una quanti tat de tipus d'accions que van des de l'assassinat. Per exemple. la data. Es tracta d'inventariar totes les dades reeoIlides d'aeord amb categories com ara el nom del mitja de comunicacio. etc. Investigar els textos 157 text. que podria formar part d'una fitxa d'analisi sobre quines son les formes delictives mes representades a la televisio. 2 Ales analisis de continguts televisius en una primera fase s'acostuma a tractar. Cracies a ells i ala consulta de recerques anten~rs que hagin estudiat questions similars. 2. la fitxa ha de contenir les diverses opcions de resposta. cal dissenyar una fitxa on hi hagi ordenades les diverses categories. Una bona manera de preparar la Ilista de codis a observar en el contingut del man mediatic es consultar amb experts en el analitzat. En l'exemple usat anteriorment de la categoria acte criminal. per definicio. s'inc1ou un amplissim ventall de fets. La Ilista de questions d'una fitxa pot pretendre ser molt exhaustiva i observar molts aspectes. la transcripcio de la parla i els dialegs i. En aquest cas tambe es necessari un instrument que contingui les preguntes. ete. La naturalesa abstracta de l:s categories fa que. Pero per molt cornu 0 familiar que resulti la categoria analitica usada.156 L'ofici de comunicoleg 3. <drab». mentre que·en l'analisi de continguts es la fitxa d'analisi. per exemple. d'una banda. els limits i les formes diverses amb que es pot manifestar. papers que se'ls atorga 0 atributs amb els quaIs se'ls presenta).3 La fitxa d'analisi i elllibre de codis Per procedir a analitzar els continguts. pero mai no pot ser una bateria indiscriminada de questions. el!genere. Les categories topiques es corresponen amb les unitats danalisi definides previamerit iamb les diverses formes com es manifesten en 5ls eontinguts analitzats (per exemple. les imatges. 3. que . els robatoris. Les categories soh conceptes abstractes que poden conternr un ventaIl de realitats molt ampli i divers. Dintre del concepte acte criminal. actors socials i la seva presencia 0 absencia. «mediterrani». la venda de drogues 0 l' explotacio infantil. pero no «musulma». criteris excloents i de a sensibilitat. Exc10ents vol dir que cad a codi ha de respondre correctament als trets de la categoria i no es pot encavalcar amb altres codis de la mateixa categoria.2 Les categories d'analisi EI disseny de la mostra i la identificacio de les unitats danalisi nomes ens poden proporcionar dades si fern les preguntes adequades als continguts. =: . de l'altra. Les preguntes 0 categories analitiques que serviran per confeccionar la fitxa danalisi es poden dividir en dos grans tipus: Son les que serveixen per registrar i c1assifiear correctament totes les dades recollides per al tractament posterior. que en l'enquesta es el questionari.2. es pot delimitar el millor ventall de codis. a) Les categories didentificacio. la mida 0 durada. Com en el questionari d'una enquesta per mostreig. abastin un conjunt de reahtats heterogeniesi infinites que s'han de delimitar per fer-les productives a l'hora de recollir dades d'un contingut. les violacions. conve precisar-ne el significat. l'analisi de continguts es comparable a una enquesta pero amb la diferencia que en la primera no sinterpel-Ien persones sino un producte comunicatiu. Eis codis son tot el repertori de formes amb les quaIs es pot manifestar una categoria analitica. b) Les categories topiques. 3. Es refereixen als continguts dels missatges i aeostumen a respondre als objectius de la recerca plantejada. sota la categoria ambit cultural podem proposar codis com ara «anglosaxo». la posicio del text analitzat en el diseurs general del mitja. fins a la condue cia terneraria. els segrestos. Es important que els codis que han de configurar les opcions de cada categoria responguin -. Un bon punt de partida per a la construcci6 d'analisis de continguts quantitatives en premsa escrita es troba aJacques Kayser (1966).2.

respect vament.. contenen 12 i 17 codis Q variables.Industria JO. mem .158 L'ofici de comunicoleg 3.. 't 1 . Manuel Martinez. tzuda. Investigar els textos .--------Actores de fa informacion y tratamientos institucional no .. Ia raca deIs protagon' . umes pIanteja dues opcions (rn I' cs un contmgut ascu 1 0 Ie ') . Otros -. es tracta de proposar codis que siguin productius i serveixin per extraure dades i eliminar aquells que no ho siguin o be reduir-los a l'apartat «altres».." eI diar] al fi I 1 Iunats durant eI mostreig I'd pe s ml!]ans seIec..15~9 pertany a la categoria religi6. autorzdades politieas .gZ' . En I'analisi de continguts sobre el tractament informatiu de la sid a a Espanya des de la seva irrupcio l'any 1982 fins al 1992. la qual cosa demostrava que la codificaci6 efectuada no havia estat prou detallada o sensible per a una obtenci6 significativa de resultats..Czentijicos sociales . com la que es refereix a la d' «AI'(I I Tematica» que tracten les peces analitzades 0 a la dels actot" de la informaci6. Taula 2. fi na uxa d'analisi Categorfa: Variables: . . aeeu ti f~rm . gl t~nta compIexitat i n mo t l1)e dui d "'1' exempIe eI genere d I . tea . o a tegados de enfermos o seropositivos .Personajes -l I' ..Reaeeiones ante el sida en otros seetores de la poblaeion . dels quals no van obtenir resultats. Hansen [et al.Actuacion sanitaria institucional . S aquests casos es per tnar. I"al penany I'article anaIitzat est arar d ennu. .Mzembros d l. Algunes categories. s re urt e codis.Propagacion . puguin estar inclosos dintre d'un altre codi. tambe s'han d'evitar codis que.t a e a umtat anaIS es. I' .Periodistas/medios de comunieaci6n .Prevencion .:':.es 1 J Populares del mundo del espectaculo 0 de Ia eu ltura .ONG antisida . stes han d'estar numerades pe f '1' ores es 0pClOns r acr Itar l'ana'I" quan tilSI .Persona. En el cas del criteri de sensibilitat. a rnr a 0 durad d 1 . grupos profesionales .Medicos Y cientificos ..Personajes d.Asociaciones de h emoJz tcos .A utoridades sanitarias ..] (1998) mencionen el cas d'un estudi sobre la representaci6 de la ciencia als mitjans en que varen observar que practicament tres quartes parts d'aquesta representaci6 pertanyien al codi «rnedicina i biologia humana».Investigacion del VIH Area temdtica Categorfa: Variables: . e sz a 0 seropositivos . Exemple d 'algunes categories d 'u-.Reacciones ante el sida en los colectivos margin ados .Polztzcos y . etc. ae ambzto juridico ._--..Sindicatosj . en tOt It gen moItes menys opcions .Mzembros de colectivos marginados . Seguint aquest criteri. . Martinez (1994). EIs calia una distinci6 mes fina d'aquest codi que diferencies entre les diverses especialitats mediques i l'eliminaci6 de codis poe sensibles com «qufrnica» 0 «cristal-Iografia». Aquesta manca de sensibilitat es pot donar quan els codis son massa restrictius 0 be no s'adequen ala mostra de continguts seleccionada. " e s protagomste d' . e ambzto religioso . (1994) elabora una cornplexa fitxn amb 26 categories que conterien un total de 144 variable .Enfermos d id •. com ara cercar missatges sobre «actes de violencia domestica» quan ja disposem d'un codi que sigui «acres de violencia de genere 0 actes de violencia contra les dories». ~--------- Pero no totes Ies categories plante en poden resoldre amb un reperro-. e co ectzvos soeiales .Familiares '1'.Actuacion sanitaria .Discriminacion de los enfermos de los seropositivos • Solidaridad con los enfermos seropositivos 0 0 los • Testimonios e historias de vida de enfermos 0 seropositivos ·Otra IICIl1U: M. malgrat la seva significativitat.

les unitats cI an. In difusion de la epidemia en las carceles y otras). Discriminacion de los enfermos 0 seropositivos: Episodios de rechazo de las vlctJII_Ias sida y opiniones que abogan por el aislamiento y la ~:I margmacion de los afectados. 11.q~ereix un perfode de prova abans de ser aplil'. el acogimiento de enfermos u otras. sintomatologia) y remedies pili I combatir el sida. Martinez (1994). Reacci~nes de l~s colectivos marginados: Repercusiones del sida en los estilos de VIdade estos grupos y opinion de sus miembros acerca del problema: Reacciones de oiros sectoresde la poblacion:. Tratamientos e inoestigacion biomedica: Estfdo de los conocimi 'lllli~ cientificos en cualquier ambito de la enfermedad (etiologfa.. sobre les caracterfstiques de les unitats d'analisi. Solidarid~~ con los en!ermos 0 seropositivos: Iniciativas relacionadas con la atenc~o. Sovint les mostres a analitzar contenen tipus de missatges molt diversos i que poden dificultar una recollida de dades sistematica i homogenia. ha de contenir una descripci6 sobre la naturalesa de la mostra treballada. i sobre com s'ha de donar per acabada una fitxa d'analisi. Les fitxes danalisi digitalitzades permeten introduir directament els resultats de la codificaci6 en bases de dades des de les quals es fara l'explotaci6 estadfstica posterior.e!aclOnadas . S'hi han de descriure i detallar les caracterfstiques de cadascun de Is codis incorporats ala fitxa danalisi. 0 la historia personal de los enfer- disticas de morbilidad.r a prova tots aquests elements per millorar-Ios abans de l'ilpllcaci6 definitiva. campanas preventivas y cualquier otra actividad em?r~ndlda por los organismos responsables en materia de salud publica para combatir el VlH/ sida.m pe: afavorir un proces de recollida de dades tan estandurdirzat I rnecanic com sigui possible. Investigar els textos 161 tativa posterior de les fitxes.160 L'ofici de comunicoleg 3.con l~ adopcio~ de medidas para controlar la expansion de la epI~emla.Ilts tambe re. 011 gen del VlH. reacciones de panico 0 alarII_I~nte el sida.4Prova pilot i validesa de les dades Com les enquestes 0 eis experiments. Font: M. la vida cotidiana mos de sida y seropositivos.2. el consejo. oprrnonr-s sobre la situacion creada por la irrupa CIO~ de la enfermedad y consecuencias morales y culturales denvadas del problema. Llibre de cadis de les categories anterior's Categoria: Area ternatica Epidemiologia y propagacion del VIR Muertes causadas por el sida. previsiones ~obre el crecimiento de til enfermedad y situaciones que implican un riesgo de transmisi il del virus (episodios de sangre contaminada en los hospitalcs. com es eillibre de codis. Es tracta d'un manual d'instruccions sobre com omplir les fitxes d'analisi i sobre allo que cal fer en cas de dubtes. I'analisi de con tin~.yel cuidado de los enfermos 0 seropositivos y actuaciones dmgldas a recoger fondos para la lucha contra la enfermedad. Actuacion sanitaria no institucional: Acciones de las organizaciones no gubernamentales implicadas en la lucha contra el sida encaminadas a la prevencion. . 'lestimonios e historias de vida: Relatos referidos a la experiencia de la enferme~ad. os y costumbre~ sexuale~ de la sociedad. estn- Actuacio~ sanitaria institucional: Acciones de las autoridades sanitarias r. vias de transmision.n. Preoencum: Consejos sobre el modo de evitar el contagio del vm recomendaciones para incentivar la educacion sanitaria y el ahun dono de los comportamientos de riesgo.tda: ~~s. Impacto de 1 crisis en 1 usos a . La fitxa d'analisi s'ha de complementar amb un altre document important per a la recollida de les dades. declSl_ons sobre la selecci6 de la mostra. Una prova pilot es Jlosa. A continuaci6 reproduim un exemple de descripci6 dels codis de la categoria «area tematica» que fa fU11cions de llibre de codis en el treball de Manuel Martinez sobr el tractament periodfstic de la sida: Taula 3. El llibre de codis te la finalitat de reduir al maxim l'arbitrarietat en la recollida de dades evitant que els analistes prenguin decisions pel seu compte sobre si una unitat s'ajusta o no als requisits exigits en la fitxa per poder esdevenir una dada valida.allsi I el disseny de la fitxa d'analisi s'han d'afinar al maxI.

La virtut principal es que son representa'ions formals dels objectes d'estudi i. 0 la moderna semiotic a. per aillar unitats d'analisi de continguts que ~'paren imatges iso.ar.e. resulta mes facil obtenir conclusions abstractes de la seva aplicaci6 als casos 0 problemes de recerca practics.. ha revifat com a eina cl'analisi per studiar espots publicitaris. per tant.mp. usats de forma aillada 0 combinats entre ells. tant velles com noyes. ternilies rarliofoniques. editorials de diaris. 3. com la retorica aristotelica.3 MODELS D'ANALISI TEXTUALS Ja durant ('It els anys cinquanta. com l'Index P~ ~~ Scott 0 In Ka a de Cohen" que es poden usar un cop 1111Clat rreball el de P!. 011 3.ci. hi ha div I'" sos procediments estadistics. per superar aquestes limitacions.les in. Les eines dissenyades 1 la prova pilot estan pensades perque tots :l~ que hi par~icipi~ coin.1nitats. que explota al maxim la recerca de la c1imensi6 comunicativa dels discursos difosos a traves dels mitlr~ns. Altres formes d'analisi textual s'han anat aplicant. 1952). l'analisi de continguts qu hem tractat fins ara va rebre algunes critiques que en posaven evidencia les limitacions (KRACAUER. Un model mil-Ienari. Per confirmar-ne la validesa intrasubjectiva. Per a una descripcio exhaustiva d'aquestes proves estadistiques. etc. Les proves pilot s'a~liquen abans de ~ome~c. 0 la lingufstica critica. . qualitat d'objectivitat que es deriva del fet que una mate1X~\ dada es considerada valida per dues 0 mes persones quan apliquen els mateixos instruments per validar-la: Aquesta form:1 de procedir d6na als investigadors la garanu~ que les dad ~ recollides s6n valides independentment de qm ha estat el que les ha recollit. Un model representa I'objecte d'estudi a partir dels seus asp ctes mes significatius.' L'ofici de comurucoleg 3. Per a Max Weber.ecci6 d Is tin guts que form en la mostra. entre altres disciplines. modifica els criteris que segueix en el decurs de la re~olhd~ d dades. es posa en marxa aquesta ana lSI a petita escala durant la qual s'enregistrara~. deixin a reconeixer com a dades vahdes els mateixos upus d 1. Amb aquests tests es possible calcular el baix niv ·11 de diferencies en les dades recollides i nornes en el cas qtll' aquestes variacions siguin significatives caldra ajustar els cedis de la fitxa rl'analisi i to mar a tomenc. La validesa intrasubjectiva es vulnera quan un mateix investigador. de manera combinada 0 no amb l'analisi de continguts. D'aixo se'n diu validesa intersubjectiva. Es durant aquesta prova pilot que solen ~pare1x. Investigar els textos 163 La prova pilot s'ha de fer sobre una petita sel. que s'han demostrat profitoses (> r a la recerca dels textos dels mitjans. de la psicologia 0 de l'antropologia. perque es una fase d~l metodc molt rutinaria i mecanica. han estat cada cop mes aplicats pels investigadors d s de la decada dels anys seixanta.r. Es tracta de formes rl'analisi. En aquesta representaci6 es mostren els divers os elements que conformen el model i les relacions que hi ha entre ells. un model es una simplificaci6 intel-Iigihie de la realitat obtinguda despres d'un proces d'abstracci6.le:~ deficiencies dels codis esmentades abans sobre 1 exclusio 1 ~<I sensibilitat. d'analisi i el llibre de codis.Tots aquests metodes. i s'assenyalava que aquesta fragmentaci6 II'Is continguts en unitats quantificables trenca tambe amb el mtit global dels textos.cidenci~s qu es vagin produint amb les categories analitiques 1els C~?lS pr vistos. L' observaci6 i l' estudi de Is textos que difonen i fan circular ocialment elsmitjans de comunicaci6 s'han enriquit extraordinariament al llarg del segle xx amb 1'aplicaci6 de models d'analisi procedents de la linguistica. que s'ha mostrat eficac per a prospeccions en la significaci6 dels textos.162 . Pero la prova tambe es un bon assaig per a l' eq~lp d'analistes 0 codificadors que treballaran buidant els conunguts dels mitjans. Es plantejaven Ic:s dificultats del metode per definir categories analftiques de forma objectiva. Tanmateix hi ha una altra forma de validesa que no es pOI comprovar a~b les proves pilot que s'anomena validesa intrasubjectiva.M treballs de recollida de dades 1 no poden garantlr la vrgencia dels mateixos criteris aillarg de tot aquest proces. en referericia ~ 1". Fent servir el vocabulari infor- sulteu Wimmer i Dominick (2001). Un cop enllestits la fitxa con '1' .~r _!. Amb aqu~sta form~ ~'analisi de textos ~s pOI treballar amb equips amphs.

1~lIificat del text analitzat.. tenen l'objectiu de fer III rgir els significats latents de Is textos.leables. els models d'analisi textual als quals ens 1I'l'irem son una sequencia de decisions que fa molt flexible I PI'OCeSde recerca. si es comparen amb I'analisi de conII . D'altra banda. anterioritat. TrebaBar amb models darialisi com aquests te tants aVlIli tatges com inconvenients. En aquests casos es trebalIa per reconstruir . flS1CS qUlmlcs. esdevenen una IHPJII de guia que proporciona als investigadors I'heuristi a po I 01 per poder fer aportacions valides i reconegudes al Coli \ ~I ment cientific d'una disciplina (LAKATOS. . esuidiats. per tant. els esquemes interpretatius que despleguen t'M formes d'analisi. Se solen identificar models de tipus matenal 1 de tlpUSformal. ll005). D'una banda.anic i. s podria dir que un model es la i~terface e~tre la singularitat dels casos i l'abstraccio de la . En primer lIoc.11 I dels materials pero que en aquest cas ens serveix n I i'l I 1111 II dre que han de ser aplicables a qualsevol fet. suposa un obstacle per al canvi i el progres de la recerca. l'estrategia lill'ltt dologica a seguir i la tria dels procedlments de r . Aixo. Les fronteres entre reel recollida de dades i I'analisi son borroses (BERTRAND I/iUrES.fenOJlH'liII. Com sempre. Tracten amb conceptes que permeten mfimtes pOM' sibilitats combinatories per descriure els casos singulars. retorica. I diferencia de l'analisi de continguts. En aquest sentit. ~18 formals. L'aplicacio de models es. presenten un nivell mes elevat d'abstracCl ) perque sovint intenten representar sistemes molt ~om~lexos o simbolics. es tracta de procediments de recerca que.1983). s.l ' P(I It lilli' I. Eis seus trets qualitaI 1I0~ proven en del fet que es tracta de procediments intensius III posen l'ernfasi a esgotar les versions interpretatives possilit s d'un sol text en lIoc de trebalIar grans mostres de continIlls que es considerin representatives. Quan es tracta de formes d'anaIisi serniotica. els m?dels r ~l' 'N 'II ten un punt de partida solid per a tota recerca. .etractarcm. sovint s'agrupen sota el mateix cone pte d'analisi qualitativa dels continguts (WIMMERi DOMINICK. lificar de prejudicis teorics. 2001) 0 analisi estructuralista (BERTRANDi HUGHES.certs supositllo 11.1 1111111 I parteix d'unes suposicions primeres fonamentals Ijlt I' petuen en les recerques que l'apliquen. 0 Tenen un fort component analogic i estan basats en les relacions de causalitat entre els elements que els componen. dues qualitats que s'apliqu 11 il hi 11. un bon recurs per construir teoria per a una disc. I II II nostre cas. I'c'I' iiltim. pa{tir d'un model danalisi pot 1'('1' I ~ III 1111 tipus de recerca que sigui critic a amb ..164 L'ofici de comunicoleg 3. Abans d'entrar a descriure breument una seleccio d'aquestes formes d'analisi mes usuals en la recerca en comunica1'16 social.Servelx per ~raslladar les observacions concretes 1 particulars al nivell . abstracte de la teoria. Els primers tenen un caire mes mec. com un joc del qual nomes coneixem els protagonist 'M les regles que els governen pero no el resultat final de la p~l'tl da. mostrarem allo que. Investigar els textos 165 matic. L'aplicacio d'esquemes interpretatius 1111 Is esmentats es molt mes oberta que l'analisi de continII i permet als investigadors tornar sobre les seves passes III mes facilitat per modificar 0 corregir decisions preses . Aquest es el cas dels models d'analisi textual qU. l'ideal es troba en una actitud de permanent reflexivitat teoricometodologica de l'investigador que Ii permeti aprofitar la solidesa dels models d'analisi i alhora intenti resoldre amb creativitat les mancanes sobre allo que en el model es dona per descomptat. tipus de text que es vulgui estudlar (doH !II' ~ " de ficcio fins a noticies 0 tanques publicitaries).ipl~na ci~ntifica. 1'.olllrl I d'analisi de les dades. Un famos model d'aquestes caracteristiques es el model atomic. narratologica 0 discursiva. pero no es prejutja una sequenlin al de fases 0 etapes de recerca.2005). son molt mes complexos.teona .ja q~e on 111'11 de forma clara els usuaris en assumptes tan crucials OUI t I plantejament d'un problema de recer~a. des d'un punt de vista 111 todologic. les ha simplificat sota una sola denorninacio. en canvi. Ilall til I I versatils i maJ. q..'usen pe: ~e~criure el funcionament de sistemes socials.11 segon lIoc. No es tracta nomes "I . Tant la serniotica com la l'analisi del discurs son tambe teories que els inves11M han de coneixer per poder aplicar.

b) com un analista que descobreix continguts en el . Rosalind Gill (2000: 179) es refereix a l'activitat interpretativa de l'investigador com una forma de lectura amb esperit esceptic. En tots els models plantejats els investigadors han de tenir lin coneixement aprofundit dels conceptes que s'usen. 'Brunet [et al. pero que tambe la limita. tambe els objectius i les estrategies de recerca decidides 'ol1tfiguren en gran mesura l'actitud de l'analista davant dels tnxtos.. Investigar els textos 167 de procediments metodologics. es a dir. L'investigador tambe ha de ser competent en materia de Ilenguatge 0 codi amb que estiguin confeccionats els textos amb els quals s'enfronti. La fa possible perque pro porciona a l'investigador la competencia necessaria pel' " reconeixer signes 0 entendre una narracio. En qualsevol cas. Aixo vol dir que els investigadors han de . sino de perspectives teoriques des de les quals es poden abordar les multiples facetes significatives d'un text. Son estructures teoriques que posen l'ernfasi mes ('111. Pero encara que els en procediments a seguir no estiguin definits de forma precisa i ~(lquenciada. els objectius que s'assoleixen amb la seva aplicacio que no Jl:~s els procediments que cal adoptar.. la conversio en estrany d'allo que ens es familiar. 1996)..] (2002: 348) identifiquen fins a vuit maneres diferents d'orientar la mirada de l'analista: a) com 1111 lector que vol coneixer el missatge tal com el vol transmetre I'autor.oneixer eillenguatge escrit quan s'analitza la premsa escrita o l'audiovisual quan s'investiga una serie de televisio 0 un videojoc. Tambe suposa un exercici dirnmersio en els treballs de r cerca anteriors sobre textos escrits 0 audiovisuals que hagin nplicat els models d'analisi triats. Cada perspectiva ofereix un ampli ventall de possibilitats interpretatives que s'han d'adaptar a cada objecte d'estudi. La mentalitat analitica suposa demanar-se constantment: «Per que estic llegint el text d'aquesta manera?» «Quins trers del text provoquen aquesta lectura?». retorica 0 discursiva es peculiar i explora de forma peculiar els recursos teorics que ofereix la forma d' entendre el text en cada cas.1 L'investigador interpret Les principals critiques que es formulen contra els models danalisi textual es basen en la consideracio que no aporten resultats categories per donar resposta als problemes de recerca.. d) com un critic que . A banda de la competencia interpretativa dels investigators. sempre que do min in el model. L'investigador sempre fa la lectura analitica dels contingulN objecte d'estudi des d'un context cultural que en fa possible l'analisi. En tant que esquemes interpretatius. Els mitjans s'expressen en suports i formats cadacop mes diversos i els models d'analisi presentats 1'0 fan distincions. en les analisis de textos dels mitjans els resultats sempre depenen en gran mesura de les qualitats de l'investigador com a membre culturalment competent (HIjMANS... de les r rlacions entre ells i de les possibilitats d'aplicacio sobre objecICS d'estudi. Cada analisi semiotica. treballs exploratoris previs a una recerca quantitativa mes cientifica. aquestes formes danalisi son considerades una bona font per generar hipotesis per a recerques futures. els models orienten les interpretacions dels nvestigadors de manera que puguin arribar a conclusions ronsistcnts. c) com III jutge que cerca manifestacions que l'autor fa servir consontment per am agar altres missatges. .:ament la seva aplicacio suposa I'assumpcio que el significat no es unic. 3. son formes diverses de pensar el text analitzat per fer-lo intel-ligible i no es tracta d'un conjunt de regles estandarditzades en la seva aplicacio..3. Sovint s'han tractat com a assajos interpretatius basats en la intuicio arbitraria de Is estudiosos. Amb aquestes formes d'analisi no es possible extraure «el significat real» dels missatges emesos socialment. EJ punt de partida es la suspensio del coneixement que donem per descomptat. I la limita perque no es un marc cultural universal i polivalent que serveixi per a Cotesles cultures i tots els moments culturals i aixo obliga a recorrer a exercicis de traduccio. encara que el mateix autor no en sigui conscient. Des de posicions positivistes. pero. perque ja de bon comenr. xt.166 L'ofici de comunicoleg 3. Certament el paper de l'investigador es clau en I'aplicacio d'aquests models i no esta exempt de controversia.

encara es necessari presentar alguns altres conceptes que cerquen. Es un dialeg permanent entre les expectatives de l'investigador i els proposits de l'autor. mentre que a Mexic es fa servir p. El significat sempre es acordat. Els sfrnbols es caracteritzen per la seva connexio arbitraria entre significant i significat d'acord amb el sistema cultural que acull aquell simbol. de manera que podem trobar investigadors que analitzen els textos com a lectors i critics alhora 0 com a analistes i jutges. entes com a expressi6 d'alguna cosa. . les imatges fotografiques i les pel-Iicules son de naturalesa iconica. es formen amb combinacions de signes limitats per la logica del sistema al qual pertanyen. doncs. els llenguatges 0 codis de comunicaci6 es componen de signes. 3. que coneixem amb el nom de significant. En els indicis la relacio entre el significan t i el significat es lineal i causal.er referir-se a la conduccio de vehicles). com les brases ho son del foc 0 els mivols de la pluja. encara que popularment entenguem com a sfrnbols Domes aqueHes imatges. el significat de les icones no depen de convencions culturals sino de la fidelitat a allo ~ue r~pr~senten. en aquest sentit. convingut. Pero la relaci6 entre el significant (l'expressi6 linguistica) i el significat (allo expres- sat) es una convenci6 social i. a principi del segle xx. E!s signes iconics mantenen una relacio entre significat i significant basada en la capacitat del significant «d'esser com» allo que expressa.per de l'investigador es juga sempre amb relaci6 a 1'autor. com ara la petjada d'un gos ala neu es un indici de la seva presencia anterior. sobre el paper del signe com a vehicle de comunicaci6 en la cultura. E~ sentit estricte. Una similitud morfologica. Un indici es l'efecte d'allo que es vol representar. Aixi.rs . que es el concepte que mentalment associ em amb significat. etc. en 1'intent d'amagar-Ios.Peirce identifica tres tipus basics de signes: icana. Aquesta distincio ha ajudat a fer analisis semiotiques mes riques i exhaustives dels llenguatges audiovisuals. Investigar els textos 169 cerca continguts que l'autor usa inconscientment per amagar altres missatges. el filosof america Charles Sande. Un llenguatge es un sistema de signes que permet als usuaris expressar-se mitjancant la combinaci6 d'aquests signes. EI c6'ncepte central en la semiologia es. i h) com un contraespia que vol trobar con tin guts no expressats en el text.4 MODEL SEMIOTICOESTRUCTURAL L'entramat de conceptes que configuren la base teorica de la semiotica es remunta ales aportacions de Ferdinand de Saussure i de Charles Sanders Peirce. totes les paraules son simbols cl'allo que signifiquen. el transit de Is cotxes pels carrers. arbitraria. persones 0 coses que tenen significats totalment diferents dallo que son. 0 el senyal de prohibit aparcar. i una manifestaci6 abstracta. des d'aquesta perspectiva. Les diverses actituds descrites es poden adoptar sirnultaniament.168 L'ofici de comunicoleg 3. els quals comparteixen una manifestaci6 material (artefacte. el de signe. revela en forma de pistes sense ser-ne conscient. Paral·lelament a l'autor suis. indici I simbol. com ara un tros de tela en un pal (senyera d'un pais). el p". Aixo implica que els signes 0 paraules que usem diariarnenr per expressar-nos i comunicar-nos amb els altres no tenen un significat intrinsec. A ?iferencia dels altres dos tipus de signes. natural. Llocs i epoques diferents atorguen significats diferents a expressions lingufstiques identiques (en castella la paraula «manejar» te un sentit molt generic a Espanya. Per a Saussure. En tots els casos~ pen). La parla. el pare de la linguistica moderna. ~rde~ar el mon de signes que ens envolten. que 1'autor. g) com un espia que vol descobrir continguts amagats per l'autor intencionadament. La semiologia disnngeix entre dos nivells de significacio: la denotacio i la cannatacio. e) com un interpret que vol captar continguts tapats en el text dels quals l'autor es conscient. j) com un descobridor que vol cap tar sempre continguts amagats dels quals l'autor no es conscient... acte o imatge). El significat denotat es el contingut manifest del signe 0. l'escriptura. Per entendre l'entramat teoric del model danalisi que entenem per serniotica.

3. Per aixo es convenient tenir un coneixement de Is ingredients tecnicoestetics amb que selaboren els textos audiovisuals. pero sempre roman en un segon terrne. La unitat minima son els enfocaments. com ara la fotografia d'una persona nua que es refereix al signe home 0 dona. basant-nos en la descripci6 de Hansen [et al. ha de respectar les convencions de significat denotat i connotat que te en el context social i cultural de comunicaci6 en que es fa efectiu. que varien segons la distancia que la camera representa amb relaci6 als elements que te al davant. d) Pta sencer. la comunicaci6 esdeve aberrant 0 distorsionada. perque ocupen una gran part de la imatge. la recerca en continguts audiovisuals s'ha fet ignorant la forma com als mitjans populars els significats eren creats a partir de la interconnexi6 entre llengua i imatges. 0 de text. Aquesta totalitat pot ser un grup de persones. Per Deacon [et at. Els textos son transmesos a traves de formes sistematitzades de -comunicaci6 que anomenem llenguatges. La persona 0 l'objecte enfocat romanen aillats fins a un cert punt del seu entorn.4. Si algu vol expressar sign ificats amb signes que nornes enten ell 0 que es fan servir per expressar altres significats. El significat de les imatges es el resultat d'una combinaci6 de convericions formals i tecniques usades per organitzar i donar llum a l'espai de davant d'unes lents. de la mateixa manera que es comparteixen uns minims coneixements tecnics sobre la gramatica deillenguatge quan s'analitza un text escrit. si sabem que es advocat 0 advocada. Les possibilitats expressives que s'obren son infinites i tambe es multiplica la complexitat de les analisis de Is textos i la naturalesa de les dades que es recullen en una recerca.170 L'ofici de comunicoleg 3.] (1998). b) Pla detall. Aixi. allo a que al-Iudeix de forma directa i immediata un signe. Perque un text assoleixi de forma efectiva el seu objectiu d'esser comunicable i pugui ser entes pels altres. moral. amb la combinaci6 d'imatges i sons. el cos nu de la fotografia adopta sentits diferents segons que pertanyi a una persona famosa 0 no. imatges i sons. politica. etc. Mostra la totalitat de I'objecte 0 persona que centra el focus de la imatge. amb sons.1 Nocions basiques sobre eilleuguatge audiovisual Es important que els investigadors comparteixin el vocabulari del llenguatge audiovisual per ales seves recerques. L'audiovisual te un fort component teenologic que. Abasta una part encara rnes petita d'una persona o objecte i emfasitza encara mes el vessant dramatic de la imatge. model 0 prostituta. una parella. Investigar els textos 171 (' dit d'una altra manera. 0 de text escrit i imatges. com la fotografia d'un equip de futbol.] (1999). Prenem com a referencia la imatge d'una persona: a) Primer pla. A continuaci6 ens concentrarem en els elements tecnics basics del llenguatge visual. Cornpren una part d'una persona 0 dun objecte i d6na una forta carrega dramatica a la imatge. en moviment 0 no. El llenguatge audiovisual es un codi d'aquestes caracteristiques del qual s'han ocupat forca les analisis semiotiques. el rerefons significatiu del signe amb tota la carrega emocional. El significat connotat esdeve el contingut latent. ha arrelat profundament en les experiencies visuals modemes del public. Es tracta d'una distancia habitual en les imatges d'interior de les pel-lieules i dels programes de televisi6 fets en estudi. e) Pta llarg Compren diversos objectes 0 persones entre els quals no necessariament hi ha una relacio directa. i l' espai que envolta l'objecte suggereix el context. Tarnbe es fa servir per orientar l'atenci6 de I'audiencia i identificarla amb el personatge 0 la situaci6 representada. Aquestes . els quals s'especialitzen en sistemes de codis 0 sistemes de signes convencionals determinats. malgrat la complexitat. Es tracta de l'enfocament que mostra el cap i les espatlles 0 mig cos d'una persona. c) Pla mitj«. Una quantitat cada vegada rnes gran de textos dels mitjans s'expressa amb imatges. que hi estableix l' entorn social i cultural de cadascu. com les imatges dels casaments.

Its efectista i suposa un trencament amb les convencions de les lents estandard. /.ta S II 11111 d'amplitud i tot el que s'enfoca es veu forca nitid. quan canvien les lents tambe canvia el que es coneix com a profunditat de camp de la imatge. Dona m~l. c) Teleobjectiu. Eis angles generen un ~or: grapat de valors estetics i psicologics que ultrapassen els limits de la bidimensionalitat de les imatges fotografiques en paper 0 en una pantalla (HANSEN [et al. Es pot dividir entre: II) Llum fora a a) Gran angular. c) Contrapicat. Representen la igualtat i l'equilibri entre l'espectador i els objectes de la imatge. l'ull huma i crear nous tipus d'imatges.juminaciod'espais amb ombres. Les lents de la 'camera es troben a la mateixa alcada que l'objecte 0 subjecte enfocats. Cadascun d'aquests enfocaments 0 plans es pot presentar amb un grau d'indinaci6 0 angle diferents amb relaci6 a l'objecte 0 persona que enfoquen. Aixo emfasitza I'alcada i el poder de les persones de les imatges. Retalla la zona d'imatge visible per crear tensi6 en l'escena representada.r~ que no 1'impliquen i el mantenen a distancia de la tensio dramatica que poden contenir les escenes que representen. b) Picat. es dir. Aixo emfasitza la petitesa i la vulnerabilitat de 1 s persones de les imatges. La camera es troba a una alcada inferior a l'objecte.ue. Com quan tombem la cara per mirar sota una taula. Les escenes representades per les imatMI'S tambe poden contenir fonts de llum visibles per aporI II' mes realisme. d) Oblicu. Per raons tecniques. Investigar els textos 173 imatges solen donar-se fora de recintes tan cats i serveixen per relacionar els objectes i les persones a~b l'entorn. Aixi. en aquest cas l'angle de la camera trenca amb la vertical]tat 0 horitzontalitat de la realitat i decanta la imatge reprosentada cap a l'esquerra 0 la dreta. 1998). d'imatge.s:lpenor a 1'objecte.172 L'ofici de comunicoleg 3. on es potjugar amb la intensitat per crear ambients que II'Multinsignificatius per a l' espectador. a) Frontal. incertesa 0 espontaneitat.spai represen tat.] . quan una imatge te poca profunditat de camp esta determinant la capacitat de visio de 1'espectador i la concentra nomes en aquella petita lranja que es pot veure nitidament. Compren sistemes dil-Iuminacio de vegades molt complexos que parteixen de la base d'una Hum dau que recau igualment sobre tot l'espai de la imat10\"" a la qual es poden anar afegint altres Ilums per cornball' les ombres 0 Ilums de contrast per destacar perfils. les lents de les carrieres permeten superar les limitacion II. Its un tipus de lent que s'usa per abastar 1111. pe. El resultat es L111 enquadrament ple de diagonals usat per suggerir tren i me nt. . . La premsa sensacionalista 0 els documentalistes fan servir sovint aquests tipus de lents per capturar detalls excepcionals 0 sorprenents.'UiIn dintre d'imatge. sobretot en les imatges d'esiudi. La majoria d'imatges representen de forma realista Ii escenes.I. Representa detalls d'una escena 0 d'un objecte que es troba a gran distancia de la camera. La profunditat de camp es 1'amplitud de nitidesa que una imatge teo Els tipus de plans i els tipus de lents permeten jugar esteticament amb aquesta il-Iusio visual.ste~imatges. En canvi. La camera es troba a una alcada . La c'c)fJ. La il-Iuminacio tarnbe es un element important en la consnuccio del contingut audiovisual. b) uti de peix. L'espectador es troba como de amb aq. penombres i il-Iumiuats provoca una tensio visual que les pel-Iicules de terror el cinema negre han aprofitat molt be. en imatges amb una gran profunditat de camp l'espectador pot escollir on llxar la visio i obliga l'autor de la imatge a tenir mes cura de I' . Tanmalo . com si es rractes d'un ull huma.1 gran quantitat d'espai en plans llargs. La nitidesa del que s'enfoca es limita a l'objecte central.