EL MODERNISME fvila1@xtec.

cat

1

EL

MODERNISME

Període de la literatura catalana que va dels volts de 1890 fins als volts del 1910. La industrialització va generar una burgesia econòmicament forta i ideològicament conservadora. Representa l’actitud de voler-se posar a un nivell de modernitat definida pels gustos canviants i variables, seguint la moda i rebutjant els gustos del passat adquirint una dimensió reformadora i revolucionària inserint-se en una realitat social. Preocupació de posar la cultura catalana al mateix nivell de les europees i que els artistes fossin considerats uns professionals Volien canviar la societat catalana convertint-la en una societat oberta, moderna i pròspera (Ho va aconseguir plenament el Noucentisme) Actitud de revolta contra la burgesia tot i que molts n’eren fills L’Avenç com a revista més representativa del moviment L’expressió de la dimensió i cohesió del moviment són les festes modernistes que s’organitzen a Sitges (Cau Ferrat) on es fan exposicions, lectures, obres de teatre, etc. L’art per l’art: l’art té valor per ell mateix (esteticistes) L’art com a transformació de la realitat (regeneracionistes) Adopten una actitud d’homes incompresos i es marginen voluntàriament de la societat 2 etapes: - 1892-1900 amb la publicació dels primers articles de Jaume Brossa a L’Avenç - 1900-1911 amb l’aparició de la revista Joventut Diversitat de tendències dins del mateix moviment:: - Decadentisme. Comporta una sensació d’inseguretat, d’afecció a la mort i als misteris de l’existència humana: és la manifestació d’una civilització acabada i d’un període decadent. - Simbolisme. No creuen en la representació de la realitat per mitjà de la poesia, sinó que defensen la força suggestiva de la paraula, capaç de drear un món intuït, imaginat. Consideren que la finalitat de la poesia és suggerir unes idees-conceptes mitjançant l’expressió simbòlica o metafòrica, carregada de musicalitat. - Prerafaelitisme. S’aproxima al món medieval i a la cultura del Renaixement italià (propugna un retorn a la pintura renaixentista anterior al pintor Rafael), pel culte a la natura i pel desig d’assolir la màxima expressivitat mitjançant l’acumulació d’imatges, símbols i descripcions detallades - Parnassianisme: Rebutja el sentimentalisme romàntic i pretén que l’obra d’art aconsegueixi la bellesa absoluta, pura. El principal objectiu és la perfecció formal i l’obtenció del plaer estètic. Recuperen les formes clàssiques per a la literatura (sonet). - Impressionisme. En literatura designa un tipus d’escriptura que descriu les sensacions produïdes per les coses més que les coses en elles mateixes. Utilitzen frases curtes, suggestives, etc.

EL MODERNISME fvila1@xtec.cat LA POESIA

2

Rebutja la tradició jocfloralesca i proclama uns models poètics centrats en la renovació de la versificació i de la temàtica Es valora el “verisme poètic”, la poesia sincera que expressa l’experiència de la vida. - El simbolisme es manifesta com una reacció contra l’herència romàntica i contra la poesia acadèmica. L’objecte de la poesia és suggerir l’essència de les coses mitjançant l’ús simbòlic de les paraules. Cal destacar Santiago Rusiñol. - El parnassianisme es caracteritza pel refús del sentimentalisme romàntic, per la impassibilitat i per la recerca de la bellesa pura i absoluta. Cal destacar Jeroni Zanné, Gabriel Alomar, Miquel Costa i Llobera, Joaquim Ruyra,... - Els decadentistes recreen temes com la mort, la llangor malaltissa,... - El prerafaelitisme defensa una concepció sincera de la creació artística. Les obres es caracteritzen per un fort medievalisme i una cella preocupació social. LA NARRATIVA Cal fer front a dues dificultats: - La manca de tradició catalana amb certes limitacions lingüístiques i estructurals: falta de models narratius i d’una llengua literària adequada, falta de públic, manca d’editorials sòlides,... - La crisi general de la novel·la, conseqüència de la crisi del positivisme que es desenvolupa a Europa. El realisme artístic va deixant pas al subjectivisme , i la novel·la, gènere realista per excel·lència, ha de trobar camins nous. Una concepció nova del món desemboca en una concepció nova de la narrativa Dues dates que marquen principi i fi: - 1901 amb la publicació d’Els sots feréstecs de Raimon Casellas - 1911 amb La vida i mort d’en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès, i al mateix temps any de la mort de Maragall. Conreen una novel·la des de la subjectivitat, la impressió, el suggeriment, la interioritat i l’emotivitat. Introdueixen el simbolisme i reprenen alguns aspectes temàtics i formals del costumista-realista (la natura, l’ambientació rural en determinats paisatges, un llenguatge dialectal) però la seva utilització i el seu objectiu són radicalment diferents. Preocupació pel paper de l’individu en la societat Base temàtica filosòfica en Nietzsche: - Superhome referit a un home que anuncia una cultura superior i manté una actitud inconformista amb tot allò adormidor o decadent - La voluntat de poder referit com una energia creadora

EL MODERNISME fvila1@xtec.cat CARACTERÍSTIQUES DE LA NOVEL·LA MODERNISTA -

3

-

-

-

-

Presenten un protagonista rebel i inconformista que s’enfronta a una realitat hostil i lluita per superar les dificultats, i que simbolitza l’artista creador, la voluntat de lluita, l’esperit L’espai i els objectes que basteixen l’obra adquireixen un sentit simbòlic, i per això les novel·les es localitzen sovint en ambients rurals que faciliten un tractament simbòlic de la natura Hi apareixen personatges instintius i bàrbars que exhibeixen violència i passions desenfrenades, simbolitzant la brutalitat de la condició humana Es dóna molta importància a la interioritat del personatge, als seus sentiments, a les sensacions Les descripcions no són detallistes, sinó que sovint es donen en un marc d’inconcreció. Interessa més que suggereixin que no pas que perfilin Es barreja la temàtica místico-religiosa amb el sensualisme i fins i tot l’erotisme Es presenten realitats crues i decadents que la novel·lística anterior no havia gosat tractar El llenguatge utilitzat és viu. Sovint hi trobem presència de dialectalismes o expressions populars. Malgrat que encara és un llenguatge literari en procés de normalització, es pot afirmar que els modernistes, amb la introducció de temes nous i tractaments diferents, contribueixen notablement a aquesta normalització.

EL TEATRE A les festes modernistes de Sitges es representen obres dels autors europeus més significatius: Ibsen i Maeterlinck. Així amb peces com La fada o La intrusa, entren en el panorama català el teatre d’idees i el teatre simbolista. En el tombant de segle es crea l’Escola Catalana d’Art Dramàtic on es publica, es donen a conèixer autors (Pous i Pagès, Puig i Ferreter) i apareix el Paral·lel (especialitzat en teatre popular). Teatre i música van molt units ja que una de les aspiracions del modernista és aconseguir l’art total. L’òpera ho aconsegueix: escenografia, literatura, interpretació, música,... El teatre ideològic, d’idees Té com a protagonistes herois rebels i inconformistes Les obres analitzen una situació social determinada i proposen una tesi revolucionària o regeneradora de la societat del temps L’acció i el llenguatge retraten fidelment la realitat Cal destacar: Ignasi Iglésias, Josep Pous i Pagès i Joan Puig i Ferreter

EL MODERNISME fvila1@xtec.cat El teatre simbolista Brevetat i poca acció de les peces Caràcter simbòlic dels personatges La manca de decoració en l’escenografia El suggeriment del món interior de l’home Cal destacar: Adrià Gual i Santiago Rusiñol

4

A U T O R S
GABRIEL ALOMAR Palma, 1873 - El Caire, 1941 Forma un cas a part dins l’Escola Mallorquina ja que va formar part plenament del moviment modernista del Principat en la seva pretensió de renovar la societat de la Restauració oposant-se a la societat mallorquina, encara més tancada que la del principat Influït pel parnassianisme, els seus poemes es caracteritzen per la serenor clàssica i per la llengua, molt elaborada

-

JOAN MARAGALL Barcelona 1860-1911 La seva vida i la seva obra, difícilment destriables, exemplifiquen l’evolució de la societat catalana durant el Modernisme Els temes fonamentals de la poesia maragalliana són: el paisatge, l’amor familiar, els mites pouats en llegendes tradicionals, l’entorn político-social i la preocupació per la Catalunya del seu temps, la creació poètica, el plantejament de qüestions de tipus metafísic L’obra de Maragall es caracteritza per l’exaltació de la vida, per aquest vitalisme que deriva del romanticisme alemany. Teoria de la “paraula viva”: Considera la poesia com a transmissora de la vida, la paraula és un do sagrat atorgat al poeta. La poesia és el resultat de la inspiració i de la intuïció, i ha de defugir de l’artifici. L’art veritable serà l’art espontani i sincer, i per això s’inspira en la poesia popular.

-

MIQUEL COSTA I LLOBERA Pollença 1854 – Ciutat de Mallorca, 1922 Reflecteix en la natura el seu estat anímic mitificant els elements del paisatge de la seva Mallorca natal. Combina dos corrents bàsics: el romàntic i el clàssic . El classicisme del poeta l’hem d’entendre com una actitud de l’home davant la vida que comporta una visió religiosa i humana del paisatge. Aquests dos sentiments, el religiós i l’humà, van inspirar tota la seva poesia Utilitza els elements de la natura per plasmar tota la seva visió del món: La terra, les roques, són símbol de la col·lectivitat. Les grans

-

EL MODERNISME fvila1@xtec.cat

5

roques gegantines són temple guardador de les arrels col·lectives i la immutabilitat del mediterranisme. Els penyals enlairant-se cap al cel i de cara al mar obert són també la representació de la voluntat humana i terrenal d’espiritualització L’aigua, dinàmiva i purificadora, és l’element que uneix la terra i el cel, la divinitat Molts altres elements – àguiles, coloms, arbres, colors, etc. – estructuren tot un univers literari i ric que crea escola en els poetes mallorquins posteriors JOAN ALCOVER Ciutat de Mallorca, 1854 – 1926 La seva poesia és humana: és poeta en la mesura que, com a home, s’assembla als altres homes La seva poesia és sincera: expressa el dolor i accepta resignadament la dissort. El poeta ha de comunicar amb sinceritat les seves vivències Fa una projecció del seu estat anímic sobre la natura: així el paisatge és humanitzat i rep una interpretació simbòlica Els artistes no poden desfigurar la realitat. L’art acompleix una funció social Considera que hi ha tres lleis que condiciones la creació poètica: la sinceritat, la claredat i la realitat; aquesta darrera és la llei suprema, ja que les coses, abans de ser cantades, han d’haver estat viscudes.

-

L’ESCOLA MALLORQUINA Cal destacar a: Costa i Llovera, Maria antònia Salvà, Llorenç Riber, Miquel Ferrà i Josep-Lluís Pons i Gallarza Equilibri d’arrel clàssica que es tradueix en perfecvció formal Elegància i depuració lingüística Temàtica sovint paisatgística Mesura

SANTIAGO RUSIÑOL Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931 Ell mateix es considerava un artista que pintava i que de tant en tant escrivia Les obres teatrals tradueixen el conflicte artista-societat que tant preocupava al moviment modernista. Expressa la impossibilitat de reconciliació entre ambdós estaments

VÍCTOR CATALÀ L’Escala, 1869- 1966 Presència d’una força còsmica que acabarà eliminant l’home Dicotomia entre bé i mal

EL MODERNISME fvila1@xtec.cat -

6

Novel·lista polèmica amb la que els autors noucentistes posteriors s’hi encaren sovint

PRUDENCI BERTRANA Tordera 1867 – Barcelona 1941 La psicologia dels seus personatges és sovint malaltissa i obsessiva

JOAN PUIG I FERRETER La Selva del Camp, 1882 – París, 1956 La seva obra reflecteix en molts aspectes la seva biografia Les seves primeres obres pertanyen de ple al teatre d’idees A partir de 1914 es va dedicar plenament a la novel·lística

JOAQUIM RUYRA Girona, 1858 – Barcelona, 1939 És un cas a part en la literatura modernista per la seva ideologia i pel seu estil preciosista Rebutja el romanticisme i alguns aspectes del realisme i en la seva prosa cerca l’efectisme musical Els noucentistes li valoren el seu treball de llengua i estil