You are on page 1of 23

drames rurals

Educació 62 • 60

061-DRAMES RURALS.indd 3

3/6/10 09:48:41

jesús moncada

Drames rurals
Estudi preliminar i propostes de treball a cura de Núria Nardi

061-DRAMES RURALS.indd 5

3/6/10 09:48:41

u..lecció: Malaidea Disseny de la coberta: Tamara Sánchez Primera edició en aquest segell: juliol del 2010 www.educaula.lecció dirigida per Carme Arenas © 1966 i 2010.770-2010 ISBN: 978-84-92672-79-0 prohibit copiar. Getty Images Disseny de la col. Grup Editorial 62. Núria Nardi © d’aquesta edició: 2010. les propostes de treball i comentaris de text: 2010.indd 6 7/6/10 13:26:13 .cat educacio@educaula. 08001 Barcelona © imatge de coberta: Wind.Educaula Col. Peu de la Creu 4. de Jean-Baptiste-Camille Corot.lecció Educació 62 Col.cat Fotocomposició: Víctor Igual Impressió: Liberdúplex Dipòsit legal: B-25. s. hereus de Víctor Català © de l’estudi preliminar. Educaula.l. tots els drets reservats. 061-DRAMES RURALS.

indd 7 3/6/10 09:48:41 .TAULA estudi preliminar Introducció Caterina Albert Víctor Català L’obra Drames rurals drames rurals Prec En Met de les Conques Idil·li xorc Parricidi Daltabaix El pastor La vella L’empelt Agonia Ombres L’explosió «Nochebuena» L’enveja 7 11 12 16 24 34 55 59 100 128 145 164 193 206 218 235 255 271 287 061-DRAMES RURALS.

indd 8 3/6/10 09:48:41 .glossari propostes de treball i textos complementaris Propostes de treball Textos complementaris Bibliografia 297 305 313 317 8 061-DRAMES RURALS.

ESTUDI PRELIMINAR 061-DRAMES RURALS.indd 9 3/6/10 09:48:42 .

segurament no sospitava que aquest llibre de contes marcaria una fita.introducció Quan el 1902 Víctor Català va publicar Drames rurals. el petit poble mariner de l’Empordà on havia nascut el dia 11 de setembre de 1869 i on va morir el dia 27 de gener de 1966. manifestades en múltiples articles crítics.indd 11 7/6/10 12:20:47 . i feia també un any que havia pres la decisió d’identificar la seva figura d’escriptora amb el pseudònim de Víctor Català. un volum de poesies titulat El cant dels mesos. Caterina Albert i Paradís. Feia tot just un any que havia publicat el seu primer llibre. I encara menys esperava que tot plegat derivés en l’interès per identificar la personalitat que amagava el pseudònim i que el seu anonimat durés tan poc. les reaccions que el recull provocaria. tant en la seva vida en general com en la seva carrera literària en particular. Ni preveia. tampoc. 11 061-DRAMES RURALS. tenia aleshores trenta-dos anys i vivia a l’Escala. la dona que s’amagava sota «la careta» del pseudònim.

I des de la mort de l’àvia. en la negativa a formar part de cap grup. i també àmplia. Lluís Albert i Parareda. Ben al contrari. el 3 de desembre de 1890. Així. l’autora l’adquireix. Caterina Albert es mostra com una dona reservada. des de la mort del pare. que de més gran es traduiran en una profunda seguretat en ella mateixa. Dolors Paradís i Farrés.indd 12 3/6/10 09:48:42 . una dona malaltissa. Caterina Farrés. manifestada. un caràcter independent i solitari i una gran sensibilitat artística. De fet. condicionada per un seguit d’obligacions familiars. Caterina Albert només va cursar estudis a l’escola primària del seu poble i un any en un pensionat de Girona. ha de dirigir la casa i tenir cura de la mare. L’autora esmenta sovint aquestes obligacions i aquesta dependència familiars com a justificació del seu rebuig a mostrar-se en públic i les utilitza per protegir-se. Caterina Albert regeix i administra les propietats familiars. es mostra en la seva infantesa en un cert rebuig a l’escola. La sòlida. el 10 d’octubre de 1899. com a escriptora. La independència.caterina albert Un cop fet públic que l’autora de Drames rurals és l’escriptora de l’Escala. manifestats en una certa tossuderia. mostrant-se com a dona de casa seva i escriptora aficionada. Caterina Albert mostra ja des de petita un trets de personalitat forts. que ha d’assumir per la seva condició de filla gran d’una família de propietaris rurals. 12 061-DRAMES RURALS. base cultural i literària.

No és pas de fang. davant el poc interès que mostra per l’escola. a partir de l’ambient i l’ajut familiars i del seu propi esforç. el pare contracta el pintor Antoni Alarcón perquè li faci classes de dibuix. que és amiga de la mare. que més tard publicarà al volum Mosaic III. un dolç niuet penjat sota una teulada. també. que sabia de música i escrivia poesies. més tard. i l’àvia era una gran coneixedora i narradora d’històries.indd 13 3/6/10 09:48:42 . És també la família qui facilita a Caterina Albert els mitjans necessaris per ampliar la seva formació a casa. com diu ella. com l’espai que li permet desplegar les ales de la creativitat amb llibertat: «Jo tinc com les orenetes. però tampoc n’hi manca. les parets emblanquides i el sòl d’humils carreus. com el d’elles. quan manifesta interès per les arts plàstiques. el seu niu. un petit estudi a les golfes de la casa. Té l’enteixinat de rajol i llata. Encara més. que ben poques dones podien tenir en aquells moments. O. pintura i escultura. una dona sensible. Aquesta cambra l’evoca literàriament l’any 1905 en una prosa íntima titulada «Mon niu». Per una banda.doncs. rep classes particulars de la mestra de l’Escala. per poder escriure amb la tranquil·litat i la reserva necessàries. la família té el caliu suficient per afavorir-li unes inclinacions com el plaer de la lectura i la sensibilitat artística: el pare era advocat i polític. de manera autònoma a casa. És un niu que van fabricar els altres —uns altres que 13 061-DRAMES RURALS. Així. la família i la situació familiar li permeten disposar d’una cambra pròpia. la mare.

Caterina Albert segueix la tradició familiar de recollir cançons. l’arqueologia. el dibuix.comptaven. que dirigeixen Caterina Albert a manifestar la seva afició en diversos camps: el folklore. doncs. Així. Aquesta dedicació queda reflectida 14 061-DRAMES RURALS. la literatura amb tota la seva varietat de gèneres. i que un jorn em deixaren perquè jo hi ensitgés tremolors. sobretot.indd 14 3/6/10 09:48:42 . la voluntat i el propi treball van consolidant un bagatge cultural. una activitat en què no solament busca el gaudi artístic. Per una altra banda. la pintura i. adquirit. sinó també el coneixement i la informació i que li satisfà el gust per la llengua pròpia i l’interès per les altres. Un ambient i una personalitat. especialment. rondalles i dites. l’escultura. En el camp del folklore. aprèn francès i italià també de manera autodidacta. considera el folklore com «el millor estudi psicològic del poble». més que no somniaven— per ensitjar-hi el forment que granava en llurs camps. a partir de la lectura. amb l’ajut de gramàtiques i diccionaris i escoltant amb atenció el francès en les visites que fa al sud de França i l’italià en les representacions teatrals de les companyies italianes que aleshores eren freqüents a Barcelona. encara que en aquest terreny sempre es manté en el nivell d’aficionada. tal com afirma el juliol de 1906 en una carta que dirigeix a Rossend Serra i Pagès. angoixes i esperances. 1972. únic forment que llevaven els camps inconreats de la meva ànima» (Català. 1310). sobretot de l’Empordà i.

sentits o inventats per ella. nebot de l’escriptora. Motivada per la vinculació a la seva terra. però.. per poder excavar i estudiar les restes arqueològiques.en la seva narrativa. on hi és present a través dels costums. que continguessin paraules en perill de desaparició. el mateix nom que figura al quadern on ella els anava anotant.. sinó que va més enllà i entra en el 15 061-DRAMES RURALS.. i de formes populars com els goigs. gràcies a la publicació que n’ha fet Lluís Albert. descriure i classificar les restes que hi va trobant. Una part d’aquest recull és conegut.indd 15 3/6/10 09:48:42 . amb el títol de Quincalla. de tal manera que. com frases fetes. Hi ha. refranys. les cançons. les rondalles. D’aquesta activitat en va fer una gran col·lecció d’objectes que va mantenir fins que li va ser confiscada el 1936.. Caterina Albert s’implica totalment en la recuperació arqueològica de l’antiga Empòrion. una altra motivació en la dedicació de Caterina Albert a la recerca i la conservació de la cultura popular: la voluntat de salvar les paraules. N’ha quedat també algun text que mostra com la vinculació emotiva amb Empúries no queda limitada a l’interès històric o arqueològic. Al Museu Arxiu Víctor Català de l’Escala es conserva un quadern amb els dibuixos d’alguns objectes. Algunes de les peces es troben actualment al Museu Arqueològic de Montjuïc.. del llenguatge. compra un camp dels voltants d’Empúries i es dedica a dibuixar. dites. iniciada a començaments del segle xx. Per això es va posar a fer un recull de dites i adagis.

i Víctor Català. víctor català Malgrat que el 1902 es produeix el reconeixement públic de Víctor Català. doncs. d’algunes de les troballes. on traspassa sovint la seva mirada de pintora traduïda en una gran habilitat en la descripció. refugiada en la solitud. preserva la seva independència i la seva llibertat. en el domini dels enquadraments i en els efectes de la llum i el color que mostren la sensibilitat artística de Caterina Albert i la seva capacitat de traspassar a la literatura les tècniques i l’expressivitat de les arts plàstiques. En poden ser un exemple les recreacions literàries que fa. al discurs d’entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres. pintora i escultora. una personalitat dual identificada per Caterina Albert. una activitat que inicia als set anys i que cultiva en paral·lel a la literatura durant un temps.indd 16 3/6/10 09:48:42 . Caterina Albert ja feia uns anys que escrivia. És. No se sap la data dels seus 16 061-DRAMES RURALS. fins que l’abandona per lliurar-se amb més intensitat a la narrativa.terreny de l’emoció artística. Més remarcable és encara la seva dedicació a les arts plàstiques com a dibuixant. l’escriptora rebel que. d’una manera privada i autònoma com Caterina Albert va formant la personalitat de la dona i de l’escriptora. la dona dependent i condicionada per la família i la classe social a què pertany.

Caterina Albert s’amaga sota el pseudònim per protegir-se de la consideració pública i. que aleshores estava escrivint i que ja no va acabar. i són premiades totes dues. Diu en una entrevista que li va fer Tomàs Garcés l’any 1926 que va començar a fer poesia en castellà i que els primers textos en llengua catalana els va escriure quan tenia catorze o quinze anys. una poesia. L’autora no va a recollir el premi i decideix.primers escrits. projectar a través de la literatura la revolta que Cate17 061-DRAMES RURALS. Inicialment. És una data definitiva. tal com explica al pròleg de l’edició de 1948 d’El cant dels mesos. sinó també perquè comprova l’hostilitat que genera el fet que una obra d’un contingut tan dur com La infanticida sigui escrita per una dona. però. Hi ha. Calze d’amargor. És per això. una data definitiva que enceta la seva vida pública d’escriptora. «El llibre nou». segons manifestacions de la mateixa autora. també.indd 17 3/6/10 09:48:42 . desdoblada en Víctor Català. tal com diu ella. però. són de molt jove. que entre els anys 1896 i 1899 va publicar algunes poesies a l’almanac de L’Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Virgili Alacseal. La infanticida. Se sap. «no donar mai més la cara». que quan el 1901 se li proposa la publicació del llibre de poesies agafa el pseudònim de Víctor Català. anagrama de l’Escala. el 1898. el nom del protagonista d’una novel·la. quan presenta als Jocs Florals d’Olot dues obres. doncs. i un monòleg teatral. no solament perquè el premi estimula la creativitat de l’autora.

en una carta que li adreça el 15 de gener. o. m’ajudaran a amagar-me perquè la gent no es rigui de mi en ma mateixa cara» (Català. I vostès. ella. A més. que fou a Víctor Català a qui tingueren VV. per raons de classe. Un cop relacionat amb Caterina Albert. quan Narcís Oller ja l’ha descoberta. el nom de Víctor Català li serveix per traçar una frontera entre la seva vida privada i la seva projecció pública. li demana que guardi el secret: «És tan estranyot lo paper d’escriptora. doncs. que els noms de Caterina Albert i Víctor Català representen dues facetes diferenciades d’una dona amb una personalitat 18 061-DRAMES RURALS. no pot. i el manté fins al final perquè ha establert una identificació total entre Víctor Català i el seu ofici d’escriptora. Víctor Català amaga Caterina Albert.indd 18 3/6/10 09:48:42 . Aquest nom no és més que per fer la vida privada. la preserva de la consideració social. És evident. que em sembla que són molt bons. El 1903. Com es desprèn d’aquestes paraules. l’anonimat no justifica l’ús del pseudònim quan anys més tard tothom ja sap que amaga una escriptora de l’Escala. Me conec i sé que sens lo pseudònim no faria una ratlla més» (Muñoz. la bondat d’elegir. Així ho remarca en una carta a un dels seus editors. 1972. 2005. el maig de 1917: «Com veurà he tret tots los Catherina Albert. Francesc Matheu. Amb la ploma als dits no sóc ni vull ser altre que Víctor Català. que no tinc cap enveja de representar-lo. 225). No obstant això. 1826). no vol fer.rina Albert no gosa.

Caterina Albert és la dona de casa seva.) Lo treball literari és. un derivatiu. (. És en la creació literària on decideix i parla lliurement.indd 19 3/6/10 09:48:42 . ja esmentada. unes estratègies que li permeten defugir la competitivitat i ser acceptada i reconeguda pel col·lectiu d’escriptors. però. no és l’única estratègia que utilitza l’autora en la seva lluita per no ser rebutjada en el seu cercle familiar i social. Així es desprèn de les confessions que fa a Joan Maragall en una carta el 19 de febrer de 1903. manté al llarg de la seva vida. El pseudònim. 1788). projecta en l’escriptura no solament la seva sensibilitat i la seva creativitat sinó tota la seva rebel·lia. que és potser lo que constitueix lo subsòl de mon caràcter. quan afirma: «Jo de tots mos dolors ne trec més vigoritzat un secret impuls de protesta i més definida la tendència a l’acció enrunadora.. però. a favor de la seva pròpia autenticitat.. com a dona. Té. per a mi. 1972. aquesta intenció la voluntat de mostrar-se com a «amateur».complexa. Per una banda. S’ha de precisar. i per ser reconeguda i acceptada com a escriptora. Per l’altra. que accepta les limitacions de la seva classe i la seva família. que malgrat que Víctor Català justifica moltes vegades la seva absència en 19 061-DRAMES RURALS. també. Víctor Català és l’escriptora que traspassa els límits i. com el pseudònim. que. I encara cal afegir-hi la resistència a participar en actes públics i la negativa a ser adscrita a cap col·lectiu. un conhort i una salvació» (Català.

convençuda de la seva capacitat com a narradora. Malgrat la dualitat esmentada entre Caterina Albert i Víctor Català. uns textos teòrics en els quals reflexiona sobre la pròpia obra. sense concessions. l’Empordà. gairebé tota ubicada en marcs geogràfics propers i tota escrita en llengua catalana. amb ben poques excepcions. dos escriptors models per a Víctor Català i amics de Caterina Albert. de la seva estètica i de la seva llengua. Així és com es relaciona fonamentalment amb Narcís Oller i Joan Maragall. veritables documents que ens permeten descobrir una autora ben diferent de la imatge d’aficionada que volia projectar i que concorda amb la que es pot percebre a través de les obres i la que es reflecteix en els pròlegs amb què encapçala els seus llibres.indd 20 3/6/10 09:48:42 . I. De totes aquestes relacions han quedat les cartes. també. cada vegada més segura del seu ofici d’escriptora i defensora. hi ha dos aspectes presents en la vida privada i en l’obra que cohesionen el personatge: la vinculació emotiva amb la llengua catalana i amb el paisatge de la seva terra. que manté múltiples relacions literàries amb escriptors i escriptores mitjançant la comunicació epistolar. En el cas de la llengua 20 061-DRAMES RURALS.actes públics. Són dos trets d’identitat de Caterina Albert i dos elements de pes en l’obra de Víctor Català. l’any 1917 accepta de presidir els Jocs Florals i el 1923 admet de ser nomenada membre de l’Acadèmia de Bones Lletres. Uns documents que perfilen la imatge d’una autora lliurada a la literatura. de les seves idees.

El paisatge té l’excepció d’Un film (1926). una afirmació que no es pot acceptar sense matisos. ben pocs. que li fou censurat.l’excepció és el llibre publicat en castellà. una opció que l’autora justifica com a necessària per poder ser autèntica. perceptibles en diferents fets de la seva vida tant privada com d’escriptora.indd 21 3/6/10 09:48:42 . on va passar algun estiu a la casa de la seva germana. l’únic conte que l’autora va escriure directament en castellà. escrits en català i traduïts al castellà. expressada en el que havia de ser un pròleg de Retablo. com per exemple la defensa que va fer del català davant la prohibició franquista. novel·la d’ambient urbà. Amb la llengua catalana. Les captatio benevolentiae. del recull Jubileu (1951). i uns altres contes publicats a El Sol de Madrid. dels primers llibres. tal com ja s’ha esmentat. també pocs. la utilitza i la defensa com una opció personal d’identificació i d’afirmació. algun per la mateixa autora i la majoria per l’escriptora i periodista Mari Luz Morales. situats al Vallès. i alguns contes. Retablo (1944). l’escriptora Concha Espina. Caterina Albert/Víctor Català hi estableix una doble relació. Per una banda. situada a Barcelona. i alguns. són abundants 21 061-DRAMES RURALS. Per l’altra. Aquesta vinculació emotiva amb la llengua porta Víctor Català a presentar-se com una escriptora instintiva. Aquest aplega «Amapola». és una opció estètica i de creació. a petició de la seva amiga epistolar i companya de lletres. situats a Barcelona. com també cal matisar l’espontaneïtat que s’atribueix.

En el pròleg censurat de Retablo explica que en els seus inicis situava les obres en terres fabuloses o llocs desconeguts i que defugia la realitat més propera perquè li semblava vulgar i antiestètica. no movent-me mai de casa i no tinguent tracte amb ningú. No li diré que no hi passi qualque bordissenca o que jo no les escric malament (això és més fàcil). No obstant això. no les hauré repetides mai enraonant. ara l’una. no un docte. però en agafar la ploma van sortint. en faci vuit o en faci vint. ara l’altra. i jo sento que són de llei. faci quatre anys. L’únic que puc dir-li és que les paraules que empleo són vives. en textos més privats com les cartes. La necessitat de versemblança i l’afinitat emotiva és també el que l’empeny a situar les seves obres en la realitat més propera. 1972. i si em crida a exàmens veurà com no sabré què contestar-li. 1828).en Víctor Català. però si jo tingués la ciència que em manca i camp per a estudiar-les en son cau. En el fons té confiança en la seva competència lingüística i seguretat en les possibilitats d’enriquiment mitjançant el treball sobre la llengua.indd 22 3/6/10 09:48:43 . se m’arraconen distretament en la memòria. acla22 061-DRAMES RURALS. no sé on les he arreplegades. no em donaria cap ànsia de tenir un vocabulari ric i propi» (Català. es percep una voluntat de treball lingüístic i la recerca d’un estil propi. En una carta a Narcís Oller del 8 de febrer de 1904 ho deixa ben clar: «Jo sóc un instintiu. però jo alguna vegada les he sentides pronunciar. Contràriament. o en els manuscrits.

i la geografia amb la terra pàtria. doncs. doncs. 1659).indd 23 3/6/10 09:48:43 . Així. la pròpia comarca. no es va sentir còmoda escrivint fins que. La realitat més propera. Des d’aleshores la realitat palpable se li va imposar d’una manera irresistible. des del clos de la pròpia llar —petit cercle central— al de la pròpia vila. una necessitat de Caterina Albert que entronca amb el pensament del catalanisme conservador amb el qual sent una afinitat ideològica. va escriure el primer drama rural. la pròpia nació. La realitat s’identifica per l’autora amb una geografia..reix. naturalment. la pròpia raça. sempre amb figura complexa i perfecta. és el que permet a Víctor Català de ser autèntica. de lo més pròxim a lo més llunyà. 1972. Així ho formula al discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres el 1923. el seu predecessor al seient de l’Acadèmia: «Perquè el sentiment de pàtria ve a ésser com un joc de cercles concèntrics que van. en què parla de l’Empordà com la terra que estableix un lligam entre ella i Frederic Rahola. i els voltants de l’Escala més en concret. l’Empordà ha sigut el punt d’eternitat generador de tot el bo i tot lo bell que coneixem» (Català. de menor a major. tant més es condensa i intensifica la substància originària que enclou i tant més pura i activa n’esdevé l’essència resultant de la compressió sentimental.. en el seu cas la de l’Empordà. modificant aquesta opinió. per en Rahola i per a mi. L’Empordà. I com més es va reduint i estrenyent el cercle. són la base geogràfica de la major 23 061-DRAMES RURALS. tancant-se els uns als altres i abraçant i contenint.

i només publica un altre llibre de poesia. el gènere que. sobretot. Teatre inèdit. els horts.. De fet.. Llibre Blanc-Policromi-Tríptic el 1905. ha donat més ressò a l’autora. no són als que més es dedicarà. encara que els disfressi amb topònims inventats. l’ermita de Santa Caterina. Víctor Català continua escrivint poesia perquè és un gènere que l’apassiona. dos gèneres que entusiasmen l’autora i que. gràcies a Drames rurals i. Diu a Joan Maragall en una carta del 24 061-DRAMES RURALS. Són els elements del paisatge i no els noms de lloc els que ens situen en aquesta terra coneguda i propera: les vinyes... i el segon. l’obra La trajectòria literària de Víctor Català ha quedat associada bàsicament a la narrativa. malgrat que com a poeta no té la seguretat que mostra en la narrativa. En definitiva.. en vida.part de la narrativa de Víctor Català.. surt un altre volum de teatre. no publica cap més llibre de teatre segurament per la impossibilitat de veure representades les seves obres. els olivets. el primer llibre que publica és un volum de poesia. el mateix espai per a la dona i per a l’escriptora. la muntanya del Montgrí. l’Escala. El cant dels mesos. el 1901. en canvi. a Solitud. El 1967.indd 24 3/6/10 09:48:43 . el mateix any.. Torroella de Montgrí.... un any després de la seva mort. Quatre monòlegs. En privat.. No obstant això. un de teatre.

m’ho sento. per tant. també cal remarcar que en els dos volums hi ha poesies prou notables. concorden amb la seva narrativa. tolerable només com a tal. per citar-ne 25 061-DRAMES RURALS. de pèrdua. expressen una comunió sensual amb el paisatge. Cal recordar que és amb un monòleg. Però no hi tinc cap mena de confiança amb mos versos. jo faig versos perquè tots els llatins ne fan. que és premiada als Jocs Florals d’Olot el 1989. pels temes i per la força del seu contingut. i com a autora creant i defensant el monòleg com a gènere que considera «tan susceptible de perfecció artística com els altres». 1972.23 de desembre de 1903: «Jo no sóc poeta. 1799). sien o no correctes. i. no puc produir d’aqueixos versos dels poetes veritables que. Si bé aquesta inseguretat en el gènere es pot percebre en alguns dels poemes publicats. és una forma d’expansió innocent. però la pretensió de volum ja és altra cosa» (Català. Destaquen. seguint el model del seu mestre Joan Maragall. no em fa res.indd 25 3/6/10 09:48:43 . espargir-los ací i allà. ni tinc tampoc una vanitat ridícula de batxiller que em faça sentir enveja de veure’ls en lletres de motlle. com ho són també altres monòlegs com Germana Pau. unes poesies que. mig d’amagat. La infanticida. de solitud de l’ànima femenina. una obra d’una gran qualitat. I unes altres en què. per una banda. La passió que Víctor Català sent pel teatre la satisfà com a espectadora. les que penetren en el sentiment de dolor. bé o malament. diuen sempre quelcom digne d’ésser escoltat. assistint a totes les estrenes possibles.

també. La narrativa és. als ambients i a la creació de personatges com al domini de la tècnica narrativa i del llenguatge. i sobretot perquè la majoria són peces en vers. fins i tot. tenen elements que. ben bé podríem considerar precursor d’altres personatges femenins de l’obra de Víctor Català.. tant per la ubicació dels fets en un espai rural i un molí. pel caràcter tràgic dels fets expressats amb una gran intensitat dramàtica: la mare soltera que tira la filla acabada de néixer a la mola del molí. és un personatge que.. el seu dolor. La seva producció és abundant. per la projecció externa del seu món interior. com els dos esmentats. En l’aspecte temàtic i argumental. alguns dels monòlegs.indd 26 3/6/10 09:48:43 . La infanticida hi comparteix alguns dels seus trets més característics i més perceptibles. En concret. es poden relacionar perfectament amb la narrativa de l’autora. Malgrat la diferència formal que suposa el fet d’estar construïts per ser representats. com per la condició social dels personatges i.algun.. representats per símbols. una noia embogida. A Drames rurals (1902) el 26 061-DRAMES RURALS. aquesta obra accepta perfectament l’etiqueta de «drama rural». com la mateixa Mila de Solitud. D’altra banda la Nela. malgrat tot. la protagonista. el gènere pel qual es decanta com a autora perquè s’hi sent còmoda i segura. que mitjançant el monòleg reviu la seva història personal i aboca cap enfora tota la seva problemàtica. tant pel que fa a les temàtiques. les seves pors. empesa per la por extrema a la violència del seu pare i a la condemna social.

segueixen sis reculls més de contes. Mosaic (1946). el primer per les discrepàncies de l’autora amb els noucentistes i el seu rebuig al ruralisme i a la seva llengua i el segon per problemes personals i els dels país: la mort de la seva mare. i el recull de contes en castellà Retablo (1944). Vida mòlta (1949) i Jubileu (1951).000 metres (1926). la Guerra Civil. Solitud (1905) i Un film. dues novel·les. Marines (1928). Tot i això. les dècades dels trenta i dels quaranta. una antologia. que juntament amb tres contes inclou. 3. com si fossin narracions. Ombrívoles (1904). les característiques de la narrativa de Víctor Català són gairebé invariables. Tot un conjunt de llibres que sumen uns setanta-quatre títols i que abracen cinquanta anys de la vida de l’escriptora. La Mare Balena (1920). Fins i tot les dues úniques novelles que publica són obres nascudes d’una idea inicial més breu. Són dos silencis obligats. un volum de proses íntimes. Contrallums (1930). Uns anys.. les malalties dels germans. sinó d’haver travessat per les irrealitats d’un malson inacabable. però.indd 27 3/6/10 09:48:43 . 27 061-DRAMES RURALS. com també ho és la seva preferència per la peça breu. plens de dissorts que confessa tenir la sensació de no haver viscut. Diu l’autora que va planificar Solitud com un drama rural ampliat. la postguerra. trencats. per dos buits: de 1907 a 1920 i de 1930 a 1944. 3. Caires vius (1907). I que Un film. els dos únics capítols del que havia de ser la novel·la Calze d’amargor..000 metres li anava creixent mentre l’escrivia. la seva convalescència de més d’un any per la ruptura de la tíbia i el peroné.