You are on page 1of 12

PLAERDEMAVIDA - 39

Revista de cultura i opinió de Bonrepòs i Mirambell
ESTIU - TARDOR 2011

Opinió Història Local Notícies de Macarella Humor Recomanacions Club de lectura

Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dolç flaire que per a omplir d’aroma l’aire, no té lo món millors jardins. Allí hi ha un mas, i el mas té dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tinc l’ànima presa vora el barranc dels Algadins.

Teodor Llorente, 1836-1911

www.macarella.org

L’AIXETA
A PASQUAL CORTINA, EL CORRETGER DE LES CASES DE BÀRCENA Amb la passió que el caracteritzava em va convocar al dinar d’amics que faríem a una alqueria de l’Horta, molt prop de la mar, d’aquestes amb façana a Llevant des d’on es pot respirar la platja. Pel febrer ja s’havíem trobat al restaurant de Montoliu, a Meliana, i la seua recepció raonant amb Vicent, vora una séquia, la recordaré sempre, amb el seu vestit i corbata impecables per les millors ocasions, el seu esguard feliç per la vida i la vehemència de les seues intervencions, mentre el meu germà i jo arribàvem del Congrès d’estudis de l’Horta apressadament. Perquè aquesta persona, em sembla, s’estimava estar viu, s’estimava la vida, malgrat tots els lladres i xoriços que pogueres trobar-te pel camí, als que havia que desemmascarar. M’ho va comentar Bernat i jo mateix ho vaig pensar: a Meliana s’estava acomiadant, ell savia que marxaria aviat, si més no, ho intuïa. Pense que era cert, sobretot per com ens mirava. Durant el dinar parlà poc, escoltava les intervencions d’uns i d’altres i afegia qualque cosa si feia falta provocant, amb naturalitat, la simpatia dels convocats. Igual que alguns portaven a casa seua taronges o carxofes, jo mateix li vaig portar alguns llibres de Benedetti, de Galeano, finalment el voluminòs “Anna Karènnina” de Tòlstoi, mestre rus del que parlàrem en les darreres xarrades. Em va fer molta il·lusió que li donaren bons moments durant les seues vacances aquelles lectures, a ell lector devot del Quixot cervantí. Allí, en aquell habitacle, vora la carretera de Barcelona, tothom parava, saludava, conversava, algunes persones hi prenien cadira i feien i rebien companyia hores i hores. Allí, en aquell habitacle, les hores de feina constant filaven el temps de persones amb noms i cognoms al voltant d’un catalitzador incansable. M’encantava aturar-me en anar o vindre de Meliana, cert que no tenia sempre temps o predisposició, però la rebuda i el comiat eren sempre incondicionals, i aquell home et proposava sempre prendre cadira. Em sap greu no haver fet moltes coses, com ara acudir a la fira del llibre amb ell, veure plegats qualque espectacle o escoltar algun concert. Vicent explicava la seua afecció per la música, per acudir als certamens, pel ball també. Crec el seu estimat germà tocava l’acordió i anaven d’ací cap allà muntant balls i saraus, en uns temps memorables, entranyables. El soterrar va ser civil, va ser públic, va ser molt sentit pel que he sabut. Recentment, en visitar al cementeri la seua tomba, no vaig poder deixar de recordar un moment, asseguts als bancs de la placeta de l’església al costat d’una olivera, esperant el final de la missa d’un altre soterrar. Sense deixar de respectar les creences i pràctiques del temple, a la plaça la gent xarrava i esperava per acompanyar un taüt i una família en el moment més trist, que sempre és el de la separació, el del tu restaràs allà i nosaltres ací. Els bons moments ningú ens els prendrà, com aquell de la placeta sota el sol vora un arbre preciòs, intercanviant paraules, convocant el somriure, les complicitats. La teua adhessió al coneixement, la cultura, l’esforç, la solidaritat, la justícia, les persones més pròximes, ens guiarà per sempre. Vas escriure la història en lletres petites, la veritable. Aquell dia a l’alqueria tu estaves amb nosaltres, per sempre més. Gràcies.

2

NOTÍCIES D’ACÍ I D’ALLÀ
Esdeveniments ocorreguts entre gener i setembre de 2011 EL MÓN ÀRAB ES REVOLTA En gener esclatà una revolta multitudinària a Tunis, contra la corrupció, la repressió de la llibertat i l’empobriment de la població enfront de l’enriquiment desbordat dels governants sobre tots ells el president de la república Ben Alí. Les manifestacions pacífiques van ser persistents i enormes i el poble tunisià aconseguí la fugida del dictador i dèspota Ben Alí. De Tunis a Egipte on Hosni Mubarak governava dictatorialmemt sobre una població empobrida que està a punt de perdre l’esperança d’aconseguir la democràcia i la justícia. La persistència dels manifestants han obligat a que el sàtrapa de Mubarak haja fugit del país i ara està responent dels seus crims en un judici. Més manifestacions ha hagut als països àrabs com a Líbia i Síria. Allí les revoltes han estat tan violentament reprimides que han costat, a Líbia una guerra civil i a Síria més de 2000 morts per l’exèrcit del govern. Els pobles pateixen, però arriba un moment que no poden aguantar més la injustícia d’uns governants que es dediquen a enriquir-se i perpertuar-se en el poder reprimint qualsevol manifestació popular. LES ACAMPADES DEL 15 M A l’estat espanyol el 15 de Maig de 2011 s’inicià una revolta que mai abans no havia passat. Joves i no tan joves muntaren una organització espontània que tingué la seu en les places de les principals ciutats de l’estat. Ací a València, a la plaça de l’Ajuntament es realitzaven cada dia assemblees on s’acordaven accions reivindicatives d’allò més necessàries. En altres pobles i ciutats valencianes també hi hagué acampades. Democràcia real, ja! és el lema i els subjectes indignats. Indignats i frustrats ens sentim davant d’uns governants que es corrompen per enriquir-se o enriquir els seus amics; que no fan res pel benestar de la població. Menyspreen la participació crítica de la gent i manipulen els mitjans de comunicació. LLUITEM PER L’ESCOLA VALENCIANA I PER PODER SEGUIR VEIENT TV3 També hi ha hagut moltes mobilitzacions per l’escola valenciana. Fa 26 anys s’iniciaren així les anomenades línies en valencià que han funcionat perfectament. Allí s’aprèn el valencià, el castellà i un altre idioma, perquè qui aprèn el valencià i el castellà, ben apresos està més capacitat per aprendre una tercera llengua. Arran de l’anunci que d’ara endavant s’acabarien les línies en valencià, la gent ha eixit al carrer per parar el projecte “falsament multilingüe” que s’ha tret del sac la Conselleria i s’han fet mogudes pel valencià en tots els pobles i ciutats, també al nostre poble. També s’isqué al carrer el dia 18 d’abril a València contra la persecució a TV3 que personalitza el govern valencià. Les multes desproporcionades que s’han imposat a Acció Cultural han obligat a tancar els repetidors. Quin mal fa TV3 al govern valencià?Els ciutadans tenim dret a triar què volem vore. LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES I MUNICIPALS DE 22 DE MAIG Al parlament valencià ha entrat amb força COMPROMÍS, una coalició de 3 partits : el BLOC, INICIATIVA i ELS VERDS. És una alegria vore com els diputats de COMPROMÍS defensen, a les Corts Valencianes, la nostra llengua, el nostre territori, la nostra economia i la democràcia autèntica. A l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell també ha hagut canvi de partit. Ara és el Partit Popular qui governa amb majoria absoluta, després de 28 anys de govern del PSOE. Ens agradaria que, per la joventut de l’alcalde i per la novetat a l’ajuntament, es deixaren portar per un esperit democràtic de participació i respecte i que deixaren de banda els tics autoritaris i retrògrads, que no són propis del segle XXI.

3

NOTÍCIES MACARELLA
BAIXADA AL PALMARET 2011 El Palmaret jo no el coneixia i sóc de Bonrepòs i Mirambell, de l’Horta Nord, només el coneixia com a barranc perquè a prop del meu poble era com un sequiol pudent i la seva desembocadura, on està? Tot ple de finques, que quan plou no saben per on entra i per on treure l’aigua. I és que la natura no es pot transformar ni es pot agredir d’eixa manera, perquè després patim tots les conseqüències. El diumenge 5 de maig vaig tindre l’ocasió de conèixer més coses d’aquest barranquet que naix dalt de Massarrojos i ara mateix està canalitzat i ve a parar al Carraixet, al nostre gran barranc. La Colla Ecologista de Massarrojos, Bòbila d’Alfara i Macarella de Bonrepòs i Mirambell des de fa uns anys organitza una passejada i em va semblar molt interessant, pel que fa al recorregut i també per la gent que érem. Es va eixir de l’estació de Massarrojos cap a Montcada per vora sèquia Reial. A Montcada ens van mostrar la part més vella on hi ha runes excavades d’una casa mora. Després esmorzarem al jardí d’una casa gòtica que encara la conserven amb la mateixa delicadesa amb la que ens la mostraren les seues ames. De Montcada tornàrem a Massarrojos i ens passejàrem pel poble. Té un campanar de pedra molt bonic i nou, ja que ens explicaren que un poble de pedrapiquers ho havia de demostrar amb un bon monument. Encara que em va decebre un poc el nom del poble, perquè encara té a la façana de l’església la creu dels màrtirs feixistes, no sé si no és per no fer malbé la façana de pedra que tant s’estimen o perquè són Massablaus. El grup del poble es disculpaven tirant les culpes a la nostra reaccionària València. També vam vore la casa del mestre Giner, la casa de la Seda. Continuàrem la marxa eixint del poble i vorejant el barranc ací amb el seu estat verge/natural, per aplegar al “Tos Pelat”, on hi havia les restes excavades d’un poblat Ibèric molt ben conservades . Quina panoràmica de la nostra horta i la nostra mar… També vam visitar la pedrera, d’on antigament treien les pedres. Molt interessant el testimoni que queda allí de com treballaven els nostres avantpassats. Continuant el camí baixàrem fins el Mas del Fondo on finalitzava la nostra passejada i encara ens quedaven coses molt interessants per vore aquest matí. El mas és propietat privada i han mantingut la seua estructura encara que actualment no amb la mateixa finalitat. Té un RIURAU, el més gran del País Valencià. Actualment l’utilitzen com a centre de reproducció d’ovelles de la raça “GUIRRA” autòctona del nostre país. Però el més important és con hem dit abans el RIURAU que encara conserven amb algunes transformacions, perquè el seu origen va ésser per a la producció de panses, ja que abans estava tot envoltat de vinyes i les van tindre que arrancar per la malaltia de la “fil·loxera”, aleshores va perdre també la seua funció. El seu propietari ens va fer una xicoteta història del mas i també de la seua intenció de poder reivindicar la seua recuperació original. El dinar va ser allí mateix , al riurau del Mas del Fondo. L’ambient bo, amical i senzill. No faltaren el café i les infusions preparades per la Colla de Massarrojos. El recital va ser memorable, perquè entre els assistents hi havia el senyor Rafa Roca, que ha fet la seua tesi doctoral sobre l’obra literària i la figura d’en Teodor Llorente del qual el 2011 celebrem el centenari de la mort. Una vegada Roser recità un poema de Vicent Andrés Estellés, anomenat Riuraus, començà el festival Teodor Llorente amb Vora el Barranc dels Algadins, que recità Àlex. Rafa Roca recità el poema Al meu llibre, que és el primer del Llibret de versos. Els fill i la dona de Rafa recitaren Arròs en fesols i naps. Tot coordinat per Pau Marquès que destacà la vinculació del Poeta Llorente amb l’Horta Nord, al poble de Museros. Després de la conversa amical i els comiats fins a l’any que ve, acabà la IV Baixada a peu pel barranc del Palmaret.

4

10 ANYS MACARELLA
EXCURSIÓ A SOT DE CHERA El dia 15 de maig anàrem d’excursió a la Serrania. De bon matí vam eixir del poble amb l’autobús. Quan arribàrem a Sot de Chera, ja anàvem amerats de paisatge de la Serrania perquè una vegada passes Casinos, la muntanya serrana és present a banda i banda de la carretera. De Llosa anem cap a l’oest i travessem muntanyes altes cobertes de pins i al fons el riu de Xulilla. Bonic paisatge, amb el poble blanc, al recer de la muntanya i mirant a la mar, poble morisc. Les corbes de la carretera ens feien vore aquell paisatge grandiós diverses vegades. Sot de Chera ens sorprén pels carrers tan nets i cuidats. Guarnits de flors. Ens n’anem tots a la ruta de l’aigua, arribem a la Canal, antic aqüeducte que portava l’aigua a un molí, tornem cap al poble i en la font del Tio Fausto esmorzem i després, en arribar a l’anticlinal, els grans caminadors se’n van a la ruta de les tosques que tenien molt ben estudiada en internet però que quan arribaren in situ, no hi trobaren ni un senyal que els marcara el camí. Es perderen i arribaren a dinar tard però sans i estalvis llevat d’una viatgera que tingué un colp de calor que no pogué superar i hagué de vindre a València a l’hospital. Un bon ensurt. Gràcies que no fou més greu la cosa. Els caminadors mitjans anàrem a vore totes les fonts del poble: la de santa Maria, la del Pocillo... i passejàrem fins a l’hora de dinar. Després de dinar, la tertúlia, l’última visita dels xiquets al riu i a tornar a casa. Una bona excursió, la propera serà el dissabte 12 de novembre, t’apuntes?

5

HISTÒRIA LOCAL

EL TRAMVIA DE LA POBLA DE FARNALS
El temps passa volant. Més ràpid que el que tardava el primitiu tramvia de cavalls i vapor en realitzar el trajecte de València a La Pobla de Farnals, perquè de no haver finat fa cinquanta-sis anys, ara n’haguera complit cent denou. El tramvia València-La Pobla de Farnals va rodar per primera vegada el dia d’Any Nou de 1892 -un any abans que el trenet a Rafelbunyol, de traçat paral·lel a aquell- sota explotació, concedida el vint-i-ú de febrer de 1891, de la “Compañía de Tranvías del Norte de Valencia”, la qual promptament fou absorbida per la “Compañía General de Tranvías”. Així, tenint en compte la data, el tramvia vingué a Bonrepòs, on feia parada, en un moment crucial econòmicament per a la localitat perquè estaven transformant-se els camps de morera en taronjers, i també social perquè la rica burgesia del Cap i Casal fixà la seua residència d’estiueig en aquesta població (aleshores contava amb uns cinc-cents habitants) i altres de l’Horta Nord. Amb un itinerari de vora dotze quilòmetres i mig, amb carril tipus “Vignole” (en forma d’I), vora la marge dreta de la carretera de Barcelona, la línia incloïa les parades de Torres de Serrans, carrer Sagunt, Tavernes Blanques, Bonrepòs, Cases de Bàrcena, Foios, Albalat dels Sorells, Museros, Massamagrell i La Pobla de Farnals. En Tavernes Blanques s’intal·laren les cotxeres i es realitzava un canvi de tracció poc comú als ferrocarrils i únic als trens valencians: des de València els remolcs jardinera (oberts) i convencionals (tancats) anaven tirats per cavalls i, a la població veïna, eren enganxats a una maquineta de vapor per pujar fins a La Pobla de Farnals. Així va ser fins els anys 10 del segle XX quan va concloure l’electrificació de la ruta a 600 V, comportant una millora considerable en el temps de durada del viatge gràcies als nous tramvies de corrent (cal esmentar que en Almàssera estava la fàbrica de material ferroviari “Lladró y Cuñat”).

Tramvia 89 i remolc sèrie 100 sorpresos per la riuada de 1949. Alcaide (1998:225)

Línies de tramvies interurbans de València (resaltada la de La Pobla de Farnals). Alcaide (1998: 223)

6

HISTÒRIA LOCAL
En 1917, la “Compañía General de los Tranvías Eléctricos” i la “Sociedad Valenciana de Tranvías”, es fusionen en la “Compañía de Tranvías y Ferrocarriles de Valencia”, empresa que, en 1928, marcà el recorregut amb la numeració “Disco 24” dins la xarxa de línies. Però, la dècada dels 50 del segle XX és sinònim de crisi als tramvies i trens de via estreta valencians, sobretot als interurbans com aquest, degut a que no pogueren competir contra l’incipient ús del cotxe particular. A més, l’explotació del València-La Pobla de Farnals caducava en gener de 1952 i, davant la total deixadesa dels ajuntaments per on passava i de la Diputació -més interessada llavors en potenciar l’autobús-, la CTFV renuncià a la ruta en juliol de 1953 i tancà el servei als Nadals de 1955, posant punt i final a tan sols seixanta-tres anys d’un bon servei tramviari públic en la comarca que, als nostres dies, bé es tira en falta. Res queda hui de la seua emprempta pels pobles i la vella carretera de Barcelona. En les antigues cotxeres de Torrent romanen restaurats tramvies i remolcs que hi rodaren per ací, a l’espera d’un digne Museu del Transport.

Remolc jardinera 12 de tracció a cavalls, remolc 101 i tramvia 171 restaurats per al Museu del Transport. Iván Esbrí (maig 2004)

Però al poble, d’aquesta forma en José Esteve Marco, fill de Braulio Esteve Ros, maquinista del tramvia 24, li guarda record: “Mon Pare entrà al tramvia sobre l’any 1925 de conductor, però va tenir un accident. Un novio va voler pujar al remolc, on estava la novia, i per parar el tramvia li lleva la ballesta. Mon pare es sorprengué i pensà que se n’havia anat la llum. Baixant de la màquina, el va agarrar el cotxe que baixava de Puçol. Feu una cosa que està mal: un conductor mai deixa les manilles. Revisar quasevol accident és cosa dels tramviaris. Després d’açò, el col·locaren en les cotxeres de Tavernes i allí es jubilà. A banda, del tramvia, treballava en el Frigorífico de la Blanca i, en els ratos lliures, feia grava en el Barranc per fer sa casa, on ara visc jo. El 24 anava per la carretera de Barcelona i feia parada en Casa del Tendero i l’Ermita. Entremig estaven les vies per fer l’encreuament de tramvies. No tots pujaven a La Pobla. Hi havien uns que pegaven la volta en Albalat i altres es quedaven en Tavernes, es dir, dintre de la mateixa ruta varios destins.

7

HISTÒRIA LOCAL
El bitllet costava uns quinze cèntims, però els fills de treballadors teniem un bitllet per anar gratis. Quan eixíem mon germà i jo de treballar -jo del Frigorífico de la Blanca-, a les sis de la vesprada, anàvem a l’escola de nit -ell a Artes y Oficios i jo a la Industrial- amb el bitllet que indicava que podiem agarrar el 6 i el 24 de tal a tal hora. Moltes voltes, també pujàvem al tramvia en Casa del Tendero per portar mon pare l’esmorzar. La Compañía tenia un economato vora l’estacioneta de Pont de Fusta, on l’asil de monjes. El bitllet per anar a comprar també era gratis. L’economato era més barato que les tendes. En una cartilla es posava l’oli, sucre, arròs, etc. que havies comprat. Tot estava racionalitzat. Del record del tancament, bó si, deien aixó que llevaven el 24, però les cotxeres continuaren funcionant i mon pare allí es jubilà. Funcionaren fins molt temps després, sí.” Tal vegada, l’arribada de la línia T2 de Metrovalencia a Tavernes Blanques possibilite una futura perlongació a Bonrepòs i Mirambell. Bibliografia i fonts consultades ALCAIDE GONZÁLEZ, R. (1998): El trenet de València, Barcelona, ed. Lluís Prieto, pp. 211; 223-225; 231 i 234. José Esteve Marco, fill de maquinista i veï de Bonrepòs i Mirambell. Joan Lluís Llop i Bayo, documentalista de transport públic.

Iván Esbrí Andrés Llicenciat en història i Postgrau en Educació Artística i Museus

8

CLUB DE LECTURA

Segona trobada de lectors i lectores
El llibre que hem escollit per a la segona sessió del club de lectura, després de les votacions públiques fetes al web de l'associació Macarella, és Afirma Pereira. Un testimoni de l'escriptor italià Antonio Tabucchi (en valencià teniu la traducció de Xavier Riu a Edicions 62; en castellà el llibre porta per títol Sostiene Pererira i el trobareu a Anagrama). De la novel·la, Roberto Faenza va fer-ne una adaptació al cinema protagonitzada per Marcello Mastroianni. Pereira, periodista lisboeta, responsable dels fulls culturals d’un diari, vidu, solitari, malaltís, troba un col·laborador i amb ell una crida al compromís, en unes circumstàncies sociopolítiques, ben difícils, que assumirà fins a les darreres conseqüències. Entranyables personatges, deliciosa història.

IIa trobada de lectores i lectors
Divendres 4 de novembre sala multiusos del Centre Cívic Municipal 22:00 hores

11a FESTA DE LA CULTURA POPULAR
C/ Dr Fleming Divendres 23 de setembre
17h Guarniment del carrer i muntatge de l’exposició El Dr Alexander Fleming. Síntesi de la penicil·lina. 18h Taller de fanalets de meló. 20:30h Passacarrer del Sereno pels carrers del voltant. 22h Sopar de germanor i vetlada musical amb La Brama

Dissabte 24 de setembre
11h.Tallers i jocs tradicionals. 13h Partida de pilota.
Totes les activitats tindran lloc als jardins del carrer Pintor Sorolla

9

EL POALET DE LA CIÈNCIA

TOT ÉS QUÍMICA!
Enguany se celebra a tot el món l'Any Internacional de la Química, aquestes commemoracions representen una excusa per traslladar a la societat la importància que aquesta ciència té en la nostra societat actual, promoure vocacions científiques entre la gent més jove i a més, com s'ha fet coincidir amb el centenari del premi Nobel a Maria Skłodowska (Marie Curie), s'aprofita també divulgar les seues aportacions a la ciència i al seu torn el de moltes altres dones científiques. Marie Curie fou la primera persona a qui van atorgar dos premis Nobel, el de Física (1903) pel descobriment i les investigacions sobre la radioactivitat i el de Química (1911) per la identificació, l'aïllament i l'estudi del radi i el poloni (dos elements químics desconeguts fins aleshores). El cas és que a Plaerdemavida, a partir d'ara podreu llegir aquesta secció "El poalet de la ciència" on es presentarà un fet concret relacionat amb la vida quotidiana i un experiment senzill per realitzar a casa. Cal recordar que tot el que ens envolta és química: els plàstics i les fibres tèxtils s'obtenen a partir del petroli a través de reaccions químiques, el nostre organisme obté energia gràcies a reaccions químiques, els cotxes funcionen gràcies a la combustió de la gasolina o el gasoil, les piles dónen energia fruit de reaccions químiques, les medicines són productes químics que s'obtenen als laboratoris farmacèutics... a més a més, la importància de la química hui en dia és enorme, té un gran repte pendent: solucionar els grans problemes globals que amenacen el planeta que habitem. I en això estan treballant moltíssims investigadors i investigadores. El futur de la humanitat està en les mans d'una munió de científics que dediquen els seus esforços a trobar nous materials menys contaminants, procesos d'obtenció de productes d'ús quotidià o d'energia que generen menys residus o que aquests es puguen reaprofitar, nous tractaments per a malalties hui en dia incurables... I per què és important saber ciència? Perquè hi ha moltes decisions polítiques que ens afecten i estan relacionades amb la ciència. Què votaries si et preguntaren sobre la investigació en cèl·lules mare? En què et basaries? I si et pregunten per la ubicació d'un cementiri nuclear? Saber de ciència o tindre accès a la informació científica és poder decidir per un mateix.

SABÓ PER A LLAVAPLATS A PARTIR D’OLI USAT

INGREDIENTS:1 litre d’oli usat, 500 ml d’aigua,145 gr de sosa càustica, 1 cullerada de perborat + 1 cullerada de carbonat (en alguns supermercats pots trobar bossetes de mescla al 50% de perborat amb percarbonat) PROCEDIMENT: Atenció! Durant el procediment cal usar guants i ulleres perquè la sosa càustica no pot entrar en contacte amb la pell. Primer pesa la sosa dins d’un recipient hermètic i tapa-la. Fes el mateix amb el perborat i la sal i retola els pots. Calfa l’aigua i posa-la en un poal de 5 litres, afegeix la sosa i retira la cara del poal fins que actue (bull súbitament). Calfa l’oli filtrat (si està molt brut primer se li han d’eliminar les impureses) i aboca’l poc a poc sobre la mescla que tenim al poal. Cal remenar contínuament (es pot fer servir una túrmix a velocitat mínima). En 2 minuts tindràs la mescla feta. Afegeix el perborat carbonatat i la sal. Seguix removent fins que quede una textura cremosa. Deixa-ho reposar 24h en un lloc segur. Amb els guants posats, talla el sabó en porcions menudes (10g) i deixa-ho reposar una setmana perquè la sosa acabe el seu procés de saponificació i després ja ho pots posar al llavaplats. No necessitaràs ni sal ni abrillantador, si ho necessites, pots augmentar la quantitat de perborat perquè cada aigua té una duresa diferent.

10

LA RATETA DIGITAL

(recomanacions per no perdre’s entre programes del cor i webs porno)

MITJANS DE COMUNICACIÓ

DE TEMPORADA. CANAL 9. Dijous a les 21:40h (després de Notícies nou)
Programa dedicat a l'agricultura valenciana, els llauradors, els productes del camp i la gastronomia tradicional. Cada setmana l'equip del programa viatja a diferents pobles per visitar els camps I parlar amb els llauradors per conéixer els productes que cultiven i les seues propietats. En tots els programes podrem aprendre alguna recepta culinària i algun costum propi d'aquell indret. A més a més ens permet descobrir expressions i vocabulari valencià que no coneixíem. Molt recomanable. També es poden visualitzar tots els programes emesos a www.rtvv.es/va/detemporada

FOTOGRAFIES. Canal 33. Divendres 21:45h
Programa dedicat a la fotografia explicada a través de diferents fotògrafs de reconegut prestigi. En cada programa es tracta un gènere fotogràfic (paisatge, retrat, animals, esports, ciutat...). S'aprofita també per donar consells als afeccionats i es fomenta la participació dels espectadors mitjançant un concurs on es tria la millor foto cada setmana. Aquest programa acosta l'art fotogràfic al gran públic d'una manera molt didàctica tant als que ja estan iniciats com per als que els agrada gaudir de les bones fotos. 100% recomanable! Per desgràcia, a les comarques valencianes, Canal 33 només es pot vore si tens el servei de televisió contractat amb ono o per internet a www.tv3.cat/fotografies

LA WEB DEL COM.

www.musicaenvalencia.com

El COM (Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants en valencià) és una associació cultural que pretén agrupar el major nombre de grups i solistes que s’expressen en la llengua pròpia del País Valencià. En aquesta web podem trobar un recull de tots els grups que canten en valencià, escoltar cançons, informació de les activitats de l'associació (Premis Ovidi Montllor, Circuit So de Sons, COMcerts...). Si tens ganes de descobrir nous grups et sorprendrà la varietat d'estils i segur que en trobes que t'encanten!

RÀDIO ARRELS. Si tens internet i t'abellix escoltar música mentre treballes, neteges la casa o escoltar música sense més, si entres a www.arrels.net podràs aprofitar i escoltar com parlen valencià a Perpinyà perquè Arrels és una ràdio nascuda l'any 1981 amb la voluntat de dignificar el català a una regió de França on no hi ha altres mitjans de comunicació en la nostra llengua.

@la rateta digital 11

EL NOSTRE PAÍS ÉS MOLT BONIC Dic que el País Valencià És bonic de dalt a baix. De la costa a la muntanya De l’horta al secà també. La Marina és preciosa. Una costa retallada La Mediterrània blava El verd dels pins de la terra El blanc de l’arena i grava. Des de Dénia a Benidorm, Encara queden caletes Caps i platges boniquetes Sense aglomeració A pesar de la desfeta Per excés de construcció La lluita de gent sensible Que en tots els pobles n’hi ha Ha fet que indrets molt bonics Puguem admirar encara I aguanten per al futur. A l’interior, al Caroig Hi ha pobles com Millars Amb un paisatge grandiós Ple de petjades antigues Dinosaures, fòssils, pedres Art rupestre, herbes endèmiques Persones cultes i sensibles Preocupades per l’esdevenidor Estudien, investiguen i ens ensenyen Tot aquest patrimoni cultural Han muntat un museu interessant El poble guanya en cultura i benestar. Hem d’aprendre a conservar el patrimoni. Per a les generacions que ens succeïran.
Hem escrit al Plaerdemavida-39: Teresa Monzó, Iván Esbrí, Alexandre Ros, Lluís Antolí, Rosella Antolí i Roser Santolària Il·lustracions: Neus Arazo Disseny i muntatge: Ester Estela, Ethel Roca i Tamara Folguerà Impressió: Gràfiques Bolea de Meliana Edita: Associació Cultural Macarella Dipòsit Legal: V-2407-200 Col·labora: Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana