You are on page 1of 12

Associaci Cultural Macarella

PLAERDEMAVIDA - 40
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
HIVERN - PRIMAVERA 2012

Opini Histria Local Notcies de Macarella Humor Recomanacions Club de lectura

La descurana aptica ens est fent perdre els guanys que a un grapat de generacions tant desfor els va costar aconseguir Manel Alonso

www.macarella.org

LAIXETA

VINT ANYS
Llunyanes ja les millors festes de la histria de Bonreps i Mirambell, segons agosarades crniques, ac estem altra vegada entre vosaltres estimades lectores i estimats lectors. Com qui no vol la cosa, tornant a la histria si voleu, a la petita, obria laltre dia un recull daquesta publicaci i constatava que va ser per all el febrer de 1992, any olmpic per cert, que encetava el seu recorregut local la revista que teniu entre mans. Per tant, fem vint anys omplint de paraules i imatges la vida bonrepostina i mirambellana. Encara que no sc massa partidari de les celebracions, mhe atrevit a dedicar una aixeta a laniversari, sabedor de qu encara tot est per fer i tot s possible, per ms sabedor encara que cal molta fora per no defallir en cada intent de treure un nou nmero. Dit a, laspiraci de ser una revista de cultura i opini sha anat palesant en certa mesura, molt minsa cal dir-ho, per el cam s llarg i aquesta tasca no es pot deixar de valorar i avaluar sense copsar el conjunt del que ha anat passant-nos com a poble, mirar enrere no s fcil i ah s que els historiadors i experts tenen tot el camp preparat, ja sho faran quan vulguen i tindran tot el nostre suport. Continua essent tan necessria la reivindicaci de mitjans de comunicaci dabast local plurals, crtics, oberts, en valenci; continua essent tan necessria la construcci de propostes alternatives, slides, participatives, des de la base de la ciutadania i que la gent les senta com a prpies; continua essent tan necessria lexistncia despais dexpressi i de creaci que un es resisteix a tancar laixeta, s ms: laixeta esdev ben poca cosa. Igual els vint anys sn un motiu dalegria, per tamb un bon punt des don expressar lagrament ms sentit i sincer a totes i cadascuna de les persones que han passat per aquestes fulles des del bell comenament, per la seua confiana i illusi, per la seua empenta, per all de lhaver-se trobat en una empresa comuna en un moment o altre. Agrament extensible a les lectores i lectors sense els quals aquestos papers serien noms paper, doncs volem nodrir-vos, doncs pretensi nostra era contribuir a fer ms agradable i plena la vida, portar-vos qualcuns dels plaers que coneixem per compartir-los i fer-los crixer, doncs volem que sescoltaren les veus que no sescolten i tenen molt a dir. En aix estem i no estem sols, hi han moltes persones a ttol individual i organitzades collectivament que no defalleixen en lluites que omplin de sentit la nostra existncia. Laixeta continua oberta, bebeu si voleu, ompliu els atifells, refresqueu-vos, sadolleu la vostra set. Per molts anys.

OPINI

DOS MS DOS IGUAL A CINC


Independentment de com estan les coses, i com segurament estaran en uns mesos, hi ha temes que no varien, ni variaran mentre el sistema sociopoltic que patim, perdure. s igual que parlem del Pas Valenci que d'Espanya, Frana o Grcia, Alemanya o Portugal... Deixant de banda, o tenint en compte, cadasc que faa la tria pertinent, la crisi financera (especulativa i virtual) internacional, queda ms que pals que la producci dels sectors primari i secundari ha passat a millor vida, almenys des de fa massa anys l'agricultura, la pesca i la ramaderia principalment, i des d'un temps en la indstria i la construcci. Quasi tot ho abasta el sector serveis, en el qual treballa una immensa majoria de la poblaci, precisament el detonant d'aquesta situaci crtica. Aquest pas, i, per descomptat, aquest estat, tradicionalment fonamentats en els dos primers sectors socioeconmics, han passat en unes poques dcades tal com succeeix en altres nacions europees, posem per cas, sobretot les menys desenvolupades- de zero a l'infinit i ho han fet sovint a travs d'un endeutament astronmic d'acord amb les seues possibilitats reals, creant un estat del benestar subvencionat i a crdit que s'ha anat mantenint a dures penes merc a les ajudes comunitries i als prstecs de les entitats financeres mentre han durat. La irresponsabilitat i impunitat judicial (no diguem tica) en qu s'han menejat, i es menegen, molts dels nostres poltics de torn ha fet que la bola dels despropsits haja anat redolant i fent-se de proporcions gegantines i incontrolables; la corrupci general i generalitzada que s'ha generat a recer d'aquest poder llargament acumulat ha calat en els fonaments de l'administraci local, provincial, autonmica, estatal i comunitria; la desvergonya ms absoluta que manifesten els nostres representants en repartir culpes pertot arreu dient all que hom ha viscut per damunt de les possibilitats (quan un treballador, que se spiga, viu noms del seu sou, a travs del qual paga els seus impostos, compleix amb les seues obligacions i tira endavant la seua famlia consumint)... parlen per si mateixes de la bicoca que ha representat, i representa, dedicar-se als afers pblics per mitj de la pertinena a determinats partits poltics per a viure en una altra dimensi ms prpiament olmpica que no terrenal. Tota una patent de cors o una assegurana de vida, si es vol. En els nostres dies, ni Zapatero, ni Rajoy, ni quasi tota la pliade d'expresidents, exministres, ministres, ministrables, (ex)diputats, (ex)senadors, (ex)presidents autonmics, (ex)consellers, (ex)secretaris generals... -ja no parlem de la caterva que pullula per diputacions, ajuntaments, sindicats o patronal- mereixen la credibilitat de la ciutadania, sin la reprovaci ms contundent per no ser mnimament previsors i deixar-nos en la picota, per fer-nos creure que tot era possible de qualsevol manera i a qualsevol preu, per manipular-nos fins a la sacietat i per saquejar-nos vilment el present i el futur. Per a ells dos ms dos sempre ha estat igual a cinc (recorden all dels duros a quatre pessetes?) i aix ens va, i anir, amb la permissivitat alienada de la justcia, cega per a la majoria i torta (i extremadament alentida) per als de sempre. I s que els vots, contrriament el que creuen els poltics, no sn suficient aval per a justificar les seues malifetes sin, com els agrada dir a ells quan es tracta daltres, limperi de la llei (veritablement igual de justa per a tots).

Albert Ferrer

2+2=5

NOTCIES DAC I DALL

LA PILOTA A BONREPS I MIRAMBELL


Al nostre poble sempre ha hagut afecci a la pilota. Els majors recordaran les partides al carrer i ja ms cap ac lassociaci Amics de la Pilota ( amb la collaboraci de lAjuntament) ha fet possible que no es perda el joc de la pilota al municipi. Els darrers anys grcies entre altres al senyor Amado i a Llus Rodrigo (en homenatge al qual celebrem tots els anys un memorial) sha participat en diferents competicions: El trofeu el Corte Ingls de galotxa, els Jocs Escolars, etc. Ara fa uns quatre o cinc anys va haver un baix a lescola de pilota quedant-se noms en tres o quatre alumnes per la qual cosa lAjuntament no podia fer front a la despesa que suposava el monitor. No obstant aix, grcies a les persones del club de pilota, es va participar en 2010 en els XXIX Jocs Escolars (modalitat front,categoria benjamins) arribant a les semifinals provincials. Enguany lescola de pilota ha anat creixent ( hi ha 18 alumnes ) i lAjuntament est pagant al monitor. Hem participat en els XXX Jocs Escolars amb tres equips (un de benjamins i dos dalevins). Lequip de benjamins (format per Ivan i Aaron Ruiz i Yago), desprs de jugar en Borbot, Massalfassar i Almussafes es va desplaar a Benifl a jugar les semifinals autonmiques perdent contra els que desprs serien campions. A ms a ms, cal dir que el nostre monitor Amado Gmez ha resultat campi de 3a categoria de front valenci 2011. Els ms menuts de lescola collaboren tots els anys a la festa de cultura popular que organitza Macarella en el mes de se-tembre amb una partideta dexhibici. Esperem que els alumnes no deixen de practicar la pilota i de segur que els propers anys es consolidar la pilota al nostre poble.

XIM AMIG EXPOSA A VALNCIA


Ximo Amig, nascut al nostre poble el 1965, ha exposat a nombroses sales valencianes i de la resta de lestat espanyol. Nomenar entre daltres Cnem de Castell, La Nave de Valncia, Edgar Neville dAlfafar, Alicia Ventura de Barcelona, lIMC de Meliana o la sala May Mor de Madrid. Les obres que sexposen ara a la Galera Cuatro del carrer La Nau de Valncia, sinspiren en la novella de lescriptor itali Italo Calvino Il visconte dimezzato. Aquesta conta la histria dun vescompte que a una batalla s partit en dues meitats per una bala de can, tot convertint-se en dues persones, una de molt dolenta i laltra tot el contrari que acaben enamorant-se de la mateixa dona. La mostra ha segut molt ben rebuda pels crtics dart que han tornat a destacar el seu domini del tra, el color i la composici. A Macarella estem molt agrats a Ximo perqu ha collaborat desinteressadament amb els seus dibuixos sempre que li ho hem demanat.

10 ANYS MACARELLA

RECITALS POTICS
Cal parlar encara duna activitat que lAssociaci Cultural Macarella ha realitzat durant els deu anys de la seua histria. Una activitat consistent en recitar poemes dels nostres poetes. Ens preparem a conscincia i oferim al pblic un recital com a regal de Nadal. La poesia s la manifestaci ms bella de la llengua. Les paraules, artsticament triades, combinades amb el ritme i la rima , quan sn declamades amb expressivitat, comuniquen una emoci intensa, tant en les persones que reciten com en les que escolten. Podrem citar alguns recitals especials, com el dedicat a M Merc Maral, el dedicat a Loles Alemany en companyia dels msics, el que dedicrem a Vicent Andrs Estells, en qu cantrem el bolero de lAlcdia, imitant M del Mar Bonet, el recital de poesia ertica, el dedicat a Manel Garcia Grau i a Toni Mestre, en qu ens acompany Paco Muoz cantant Qu vos passa Valencians. Tamb el de Carles Salvador amb la participaci especial dun grup dalumnat de lInstitut de Tavernes amb la professora Anna Catalunya. El recital dedicat a lHorta del llibre El paisatge seductor amb la participaci de xiquets i xiquetes de lescola, on Llus project una srie de fotos bellssimes de lHorta. I el dedicat a Miquel Mart i Pol. Tamb el recital dedicat a Carmelina Snchez Cutillas i Alexandre Ros on Eloi i Hrcules tocaren el saxo en directe. O el dedicat als poetes rabs valencians amb una degustaci dalmoixvenes i per acabar els dos ltims, el dedicat a Manel Alonso, gran poeta de lHorta Nord, on hi hagu cantants i msics interpretant poemes seus i lltim dedicat a Teodor Llorente i Joan Maragall amb la interpretaci per Vicent Ros de Vora el Barranc dels Algadins de Paco Muoz. El grup de recitadors i recitadores creix any rere any en nombre i perfecci. El pblic tamb creix i sho passa b. Un bon regal de Nadal.

HISTRIA LOCAL

Captol 1er Obertura del carrer Pintor Lluch , urbanitzaci del carrer i construcci de vivendes: El barri blanc i el barri roig
La Senda Ampla venia de la carretera de Barcelona fins a Mirambell, al primer tram junt a la carretera de Barcelona era ja un carrer delimitat per les cases dEn Manuel Hurtado Zaragoza i NAntonio Marqus Soria. Acabat lespai daquestes cases la Senda Ampla discorria entre hortes magnfiques. Com era ms ampla que les altres permetia lentrada de carros i el pas de bicicletes i vianants amb una certa comoditat. El 31 dAgost de 1954, sent alcalde del poble NHonorat Laguarda Orts sacorda en ple municipal encarregar a larquitecte municipal nAntoni Gmez Llopis la redacci del projecte dobertura del carrer en projecte que sinicia en la carretera de Barcelona, cantonada amb les finques del senyor Manuel Hurtado i del senyor Antonio Marqus amb direcci a la barriada de Mirambell, fins a la uni amb la prolongaci del carrer Verge del Pilar. El 15 de setembre de 1954 saprova el projecte dobertura del carrer presentat per larquitecte. El 26 de setembre de 1954 pren possessi de lalcaldia Aureli Rodrigo Lladr. Ell s lalcalde que enceta una activitat urbanstica considerable perqu no noms obri carrers nous sin que inicia i conclou les obres de clavegueram i pavimentaci amb llambordes (adoquines) de pedra de tots els carrers del poble. Daquesta qesti ja en parlarem en captols successius. Una vegada obert el carrer en projecte quasi de seguida es projecta la construcci de 30 vivendes protegides amb faana a eixe carrer i a daltres dos ms que se nobriran. El 15 doctubre de 1954 es dna compte de les gestions davant la Confederaci Hidrogrfica del Xquer i de la Fiscalia Provincial de la Vivenda sobre les obres de sanejament i construcci de vivendes protegides. Es veu la necessitat de desplaar-se a Madrid una representaci de lajuntament per activar les obres projectades. Sacorda que hi vagen lalcalde Aureli Rodrigo i el secretari Benjam Faus. El 31 doctubre de 1953 saprova ladquisici de dues parcelles a Francesc Bruixola Blat per dedicar 1361metres quadrats a vivendes i 301 metres quadrats a carrers. s fcil dimaginar el carrer en projecte obert i ocupat per mquines que organitzen les squies, reconstruxen marges i aplanen la terra, alhora que va iniciant-se la construcci de 30 vivendes de protecci oficial promogudes per lajuntament de Bonreps i Mirambell. El 20 de Juny de 1955 sacorda, per unanimitat, que la direcci de les obres de les vivendes protegides siga dut a terme per en Josep Bort Bot com a autor del projecte i per NAntoni Gmez Llopis com a arquitecte municipal rebent per eixe concepte la quantitat de 841666 pessetes cadasc, que s la meitat del total convingut. Com a aparellador figura En Josep Martnez Ages. El 31 de gener de 1956 per unanimitat sacorda que lalcalde NAureli Rodrigo i el secretari Benjam Faus en representaci de lAjuntament formalitzen davant lInstitut Nacional de la Vivenda, lobertura de lescriptura de crdit corresponent al grup de 30 vivendes protegides. El 14 dabril de 1956 sacorda dotar de clavegueram el grup de vivendes demanant a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer perms per a tendir un ramal que vinga de la carretera de Barcelona i arribe al grup de vivendes. s interessant comprovar com lajuntament es preocupa de la millora del projecte quan demana una modificaci en el sentit de canviar les travesses de fusta de la teulada per viguetes cermiques i plaques de rasilla perqu siga ms resistent lobra. Avana el projecte de construcci de vivendes protegides. El 30 dabril de 1956 lalcalde dna compte que el 26 dabril passat firmaren en Madrid lescriptura dhipoteca dels terrenys grup de vivendes protegides a fons de lInstitut Nacional de la Vivenda davant el notari de Madrid Pasqual Lacal Fuentes.

Histria de lUrbanisme a Bonreps i Mirambell

Entrega de claus de les vivendes del Grup Verge del Pilar

HISTRIA LOCAL

Tamb avana lurbanitzaci del carrer en projecte. El 30 de Maig de 1956 sacorda pavimentar i collocar voreres i rastells en el carrer en projecte comenant pel cant de la carretera de Barcelona. El finanament ser amb aportaci municipal del supervit del pressupost de 1955 i amb contribucions especials a tant per metre de faana. El 15 de juny i desprs descoltar la demanda dels sindicats que hi havia 50 famlies en el poble amb obrers en latur, sacorda que les obres siguen durgncia, es contracte a persones del poble i que la modalitat siga al destall per acabar lobra en dos mesos. El 15 de juliol de 1957 sacord posar nom al carrer en projecte fent cas al cronista local, senyor Guillem Bayarri, sanomenaria Pintor Vicent Lluch i el grup de vivendes que havien quedat precioses, lluminoses, amples sanomen grup Verge del Pilar per al poble s conegut com a barri blanc. El 18 de juliol de 1957 sinauguraren les 30 vivendes protegides i lentrega es realitz per ordre de sollicitud. Durant el mes doctubre deixe mateix any esdevingu la riuada de Valncia i ac al poble va haver la barrancada que fu malb alguns edificis i ompl el municipi de fang. Lajuntament no sadorm, demana ajudes i socupa de netejar i reparar els desperfectes causats al poble. Lactivitat urbanitzadora s intensa , el 15 de gener de 1958 se sollicita la construcci de 50 vivendes de renda limitada, categoria C. El grup de vivendes de Sant Joan, conegut com el barri roig, inicia el procs de construcci. Sn habitatges per als damnificats de la riuada o de les riuades perqu nhi hagu dues: la de 1949 i la del 1957. El 2 de Juliol de 1962 sacorda la urbanitzaci del grup de vivendes Sant Joan: pagar terreny, electricitat, eixamples, pavimentar, fer voreres i rastells. Tamb sacorda que es faa un informe memria. El 6 de desembre de 1958 es fa recepci formal per totes les parts de les 30 vivendes del grup Verge de Pilar all sencontren els arquitectes de la delegaci de la vivenda, lalcalde Aureli Rodrigo i el contractista. Mentre el carrer Pintor Lluch seixampla per lltim tram es demanen llicncies dobres, es fa la finca Ntra. Senyora del Carme i l1 de mar de 1963 sacorda que els propietaris de les finques del carrer Pintor Lluch facen la urbanitzaci per compte dells, amb la direcci tcnica de lajuntament. Cal que considerem que en aquest temps tamb es pensa en connectar Mirambell amb la carretera de Barcelona. Sinicia el projecte de la zona industrial, es dissenya lespai urb de la plaa de Sant Ferran, etc. De tot ens ocuparem en altres edicions de Plaerdemavida.

Roser Santolria
Tota la informaci que es relata en aquest text ha estat extreta de les actes dels plenaris de lajuntament dels anys 1954-1963 Agraments: a Maria Mart Peris per la foto antiga que apareix al text

Grup de vivendes Sant Joan en lactualitat

CLUB DE LECTURA

UN ANY DE LECTURES
Benvolgudes lectores, benvolguts lectors del Club de Lectura de lassociaci cultural Macarella: fa qualcunes setmanes vam penjar al web de lassociaci la relaci dobres que vau triar a la darrera sessi del club per a la seua votaci pblica. Aix les coses desprs de votar sha produt un empat entre les dues obres ms votades, La sonrisa etrusca i Taxi. A ms al calendari 2012 shan fixat les dates per a les tres trobades de lany. Us proposem aprofitar la votaci que hem fet i els senyalaments del calendari i llegir els tres llibres ms votats. En conseqncia les sessions del club per al 2012 restarien de la segent manera: 1 trobada 3 de febrer, La sonrisa etrusca de Jos Luis Sampedro, que narra la histria dun home gran que per motius de salut deixa el seu poble installant-se a Mil amb el seu fill, nt i nora. Novella en castell que podeu trobar a les editorials Destino, Plaza y Jans i Alfaguara. 2 trobada 1 de juny, Taxi de Khaled Al Khamissi, conjunt de 58 relats sobre els viatges en taxi de lautor per la capital dEgipte, el Caire. Lobra en castell es troba publicada per leditorial Almuzara. 3 trobada 8 de novembre, El olvido que se-remos de Hctor Abad Faciolince, narraci de la vida dun metge a la ciutat de Medelln que lluita fins a la mort per la igualtat social i els drets humans. Lobra la trobareu publicada per leditorial Seix Barral. Procurarem que els llibres estiguen el ms aviat possible al vostre abast a la biblioteca municipal, aix com a la llibreria del poble, si els voleu comprar. Totes les sessions seran divendres al Centre Cvic a les 22h. Que crrega la veu. Grcies de bestreta per la vostra collaboraci i dedicaci lectora. Bon any lector.

CICLE DE CINEMA PER LA PAU 2012


Diumenge 22 de gener 19h El viento que agita la cebada de Ken Loach Diumenge 29 de gener 19h En tierra de nadie de Danis Tanovic Dissabte 4 de febrer 19h Promises documental de Justine Shapiro, B.Z.Goldberg i Carlos Bolado
Collaborarem amb la campanya Un euro llavor de pau dEscola Valenciana 8

UNA DE CONTES

EL CACAUER
Conte en vers arreplegat per Miquel Rives, del repertori de contes i romanos que guardava son pare

Per lo barranc del Mol per la senda del Romer caminava fosca nit, un xiquet, Lo Cacauer. Portava un cabasset on duia mercaderia, i a la m un fanalet deixos de mitja bugia, espardenyes de careta bruseta i mocadoret de gair duu la gorreta i una bufanda pel fred. Anava cantussejant, de lhorta una canoneta i all a lo fons del barranc es veia una llumeneta, era la del fanalet que per laigua es passejava tremolosa i somriuent quan en la brossa esbarava. Anava cap a lalqueria on viu amb sa germaneta arreplegats per sa tia que ja era molt velleta. Puix des de molt xicotets es van quedar sense pares, com si foren pardalets, sense niu ni qui els ampare. I feia descolanet a lesglesieta dels frares, i venia cacauet a Valncia les vesprades; per amb huit anys acomplits un home fet com Du mana a treballar decidit, per a ell i sa germana. Per lo barranc del Mol per la senda del Romer caminava fosca nit un xiquet, Lo Cacauer. De prompte quasi entropessa amb un bulto molt extrany i sesglaia amb la sorpresa, per si fra algun engany; per, passat el moment de lesglai reaccion i amb cura i molt torpement el bulto va destapar. Prompte va vore el que era

a la llum del fanalet, en veure que era un xiquet, un xiquet que enc vivia i que estava adormidet i que dormint somreia com si fra un angelet. Embarullat larreplega i el fica en el cabasset, brut de fang, mesclat darena, per molt ben tapadet, de pressa, molt de presseta quasi corrent i esbarant-se pareix una llumeneta que es veu que anava apagant-se. Quan arriba a lalqueria tot suat i tremols, crida corrents a sa tia i treu el xiquet nervis. la tia tota esglaiada no pot parlar, li entra por, tots dos es queden mirant i als dos els tremola el cor. -Tia, s meu, me lhe trobat a la senda del Romer que dna junt al barranc veritat que s un estel? Mire, mire qu bonic, s un angelet rosset t la careta de pillo Mire, quins ulls tan blavets gitel en el meu llitet i mentre encendr foc que esta nit fa molt de fred. I mentre tia i nebot armen aquell tracateig les campanes doraci sonen molt llunyanament poc li dura lalegria al pobre cacaueret, perqu a lendem, la tia, els ho va dir als frarets. Varen passar uns quants dies els pares no aparegueren, i els comentaris corrien i a la ciutat arribaren. La justcia prengu part es feren indagacions, i el cacaueret an per a fer declaracions.

-Que aquell xiquet era dell! Que se lhavia trobat! i que era la mateixa llei qui li lhavia furtat. -s meu, s meu!-repetia ofegant-se i mig plorant. -No facen cas a ma tia jo li comprar menjar jo li comprar lleteta, li portar pardalets igual que a ma germaneta! Creeu-me, jo vos ho pregue! Si jo tampoc tingu pares, per la voluntat de Du! deixeu-me que jo lampare per aquell que est en la creu! I per ms explicacions que el cacaueret don a la Inclusa, aquells senyors al xiquet varen portar. Per lo barranc del Mol per la senda del Romer camina amb el cor trencat tremolant-se el cacauer. Feia quatre setmanes que no veia el xiquet i havia perdut les ganes de menjar i de fer res. Va caure mal en lo llit amb una febra molt alta, i estes paraules va dir, a sa tia que el cuidava: -Tia, que no vinguen metges que ells no em poden curar, sols vull que els frares em vegen puix amb ells jo vull parlar. Els frares intervingueren on feia descolanet, i al remat aconseguiren recobrar al seu xiquet. Molt poc a poc la salut entr en aquell cor honrat i lhorta amb el seu perfum el cacaueret san. Per lo barranc del Mol, per la senda del Romer va cantant totes les nits molt alegre, Lo Cacauer.

EL POALET DE LA CINCIA

IAIA VAIG A FER UNA COSA DE PROFIT


Anem a fer un exercici illustratiu, per favor pensen el nom dun futbolista actual, dun cuiner, dun periodista, dun director de cine, dun advocat i ara pensen el nom dun cientfic (per favor recorden que Punset no ho s). Alguna idea? Si han tingut alguna els felicite, si no els ha vingut cap nom a la ment no es preocupen. El mateix diari El Pas lany 2009 feia un compendi de personatges influents entre els quals hi havia 3 cuiners i cap cientfic. Per continuem avanant, la Royal Academy Britnica s una construcci magnfica construda en un dels barris ms luxosos de Londres, la Reial Acadmia de la Cincia se situa en un barri degradat de Madrid envoltada de sex-shops (sense desmerixer els sex-shops s clar). Aquest fet podria resultat anecdtic per resulta que no ho s. Recentment va haver una conferncia a Londres analitzant perqu no rebien un premi Nobel des de feia uns anys, mentre ac celebrvem el centenari del nostre i nic Nobel Ramon i Cajal. La cincia tampoc s cultura. Una persona amb amplis coneixements dhumanitats pot passar per un gran illustrat i ignorar totalment el smbol qumic del ferro, qu s un virus i com es transmet i/o tants altres conceptes cientfics imprescindibles a la societat actual. Quants grans literats, i amants varis de les lletres heu trobat que exhibeixen fins i tot amb orgull el seu analfabetisme cientfic? Mai deixar de sorprendrem esta actitud. Fins i tot si ens fixem en un joc de coneixement com el trivial ens adonem que la cincia queda relegada a preguntes ximples, de complexitat evidentment menor que la de la resta drees. Fins i tot el tractament de la cincia als mitjans de comunicaci no deixa, excepte honroses excepcions com el diari Pblico, destar ple dincorreccions i inexactituds incomprensibles i intolerables en altres rees de la informaci. Imagineu un article desports amb errades en els noms dels jugadors, dels entrenadors o de les jugades. Impensable no? A ning li interessa la cincia? Ara es quan em parlareu de Punset i ara es quan vos dir que s noms perqu la cincia no li interessa a ning realment que Punset existeix. I tanmateix, mai la frase, un analfabet cientfic s simplement un analfabet havia estat tan encertada. Mai la hiptesi del cncer indut de Chavez hauria tingut espai als diaris de no ser a les pgines dhumor, mai els mitjans de comunicaci haurien fet un akelarre meditic amb les comunicacions de la OMS sobre el virus de la grip, mai ens haurien enganyat amb les notcies sobre el bacteri de les cogombres este estiu ni mai haurien entrevistat cientfics del CERN per a preguntar-los si era de veres que anaven a fer un forat negre accelerant partcules. Un amic meu, periodista en un diari desta nostra Comunitat el nom del qual callar, em debatia amb alegres teories conspiratives basades en coincidncies de quatre observacions que el cncer podia ser indut de forma unipersonal i dirigida. Vaig optar per callar, possiblement ell tinga ra i no jo, que he llegit els ltims avanos sobre el cncer dels ltims cinc anys, possiblement siga millor deixar que els periodistes especulen en lloc de preguntar als especialistes. Possiblement els especialistes no valem per a res i el millor siga preguntar a Punset i que ens responga amb vaguetats durant hores. En resum, la situaci de la cincia a Espanya i per suposat al Pas Valenci es resumeix amb la pregunta que tants de nosaltres hem hagut descoltar a les nostres famlies: Perqu no et deixes dinvestigar i treballes de veritat fent alguna cosa de profit?Podries contestar dient que segons Paul Samuelson, respectat economista (t un treball de veritat) la riquesa dels pasos que abans es mesurava en tones dacer o de petroli es mesurar en el futur en el nombre denginyers i cientfics. Possiblement no ho entenga, i si ni la teua iaia, o mare o pare ho entn no podem pretendre que ho facen els nostres poltics que sn gent tamb. Siguem llavors raonables, la percepci de la cincia per part de la societat no pot estar equivocada. Com deia el nostre Conseller de Sanitat Luis Rosado, han passat 20 anys des de que es va prometre curar la diabetes i encara est igual. Millor anem a fer coses de profit com crear un nou programa de televisi que es diga cientfics pel mn. A Pasteur li va costar 40 anys all de les vacunes i aix no hi ha poltic ni iaia que ho aguante.

Llcia Martnez Priego


t 34 anys, quasi doctora en biologia, t dos carreres (una d'elles a Frana), alguns msters, un grapaet d'idiomes i una experincia laboral de 8 anys. s co-responsable del servei de piroseqenciaci del CSISP (Centre d Investigaci en Salud Pblica de Valncia), tcnic analista en solitari dels brots vrics d'inters en Salut Pblica i milers d'altres tasques sense importncia. Sobre el paper agraciada amb un contracte temporal (molt temporal) de tcnic de laboratori de nivell B (C no va poder perque ja cantava molt, tot i que ho intentaren) amb una remuneraci mensual de 1390

10

LA RATETA DIGITAL

(recomanacions per no perdres entre programes del cor i webs porno)

MITJANS DE COMUNICACI

EL POBLE DEL COSTAT. Canal 9. Dimarts a les 22:00h


Perqu sempre hi ha hagut rivalitats de tot tipus entre els pobles contigus, histries i llegendes compartides i cultura local enfrontada. Un programa per conixer pobles del nostre Pas, per sobretot per saber quines sn i han estat les trifulques entre pobles vens, uns exemples que ens toquen de prop: Quants peixets t el miracle del mateix nom que uneix els pobles dAlmssera i Alboraia? I per qu uns sn anomenats xuferos i els altres raboses? I quina s la millor de les orxates? Si voleu ixir de dubtes noms heu de buscar el captol ems el passat 27 de desembre o si esteu encuriosits per descobrir altres conflictes entre pobles del costat, noms heu dentrar a la web www.rtvv.es/va/elpobledelcostat/

LA WEB DE LANDANA.

www.amicsdelandana.blogspot.com

Landana, amics del patrimoni i la cultura popular s una associaci cultural de Puol amb objectius compartits amb Macarella. s molt interessant visitar el seu espai web per seguir la important tasca que realitzen al seu poble i per consultar el calendari de les properes activitats a les quals estem, per suposat convidats, tots els macarellers i macarelleres! Fer comarca s conixer el que es fa en altres pobles, tindre ganes de visitar-los, dobservar-los amb estima i comparar-los constructivament amb el nostre, implicar-nos en el creixement collectiu i gaudir de la nostra cultura, les nostres tradicions i el nostre patrimoni. Landana i Macarella sn uns bons instruments com tantes i tantes associacions culturals repartides per tota la nostra geografia per fer aquest exercici, per fer comarca i fer Pas!

INDEPENDENTS. ICATfm. Dissabtes de 21:00 a 22:00h


La nostra vida est plena de msica. Hi ha msica que ens la trobem sense buscar-la. s la que ens posen a la majoria de televisions i rdios, la que sentim als locals comercials... en definitiva, la que ens persegueix. Per sempre hi ha lopci de no conformar-se i de comenar una interessant i enriquidora recerca de la msica invisible. All fora hi ha milers de creadors plens de talent que esperen ser descoberts. Aquest programa de rdio ens proposa conixer els creadors musicals ms independents. Lemissora Icatfm es pot escoltar al 87.5FM o per internet en www.icatfm.cat

GENERACI DIGITAL.Catalunya Rdio.Dissabtes de 16:00 a 18:00h


Un programa de rdio que enguany fa 10 anys i que amb la conducci de Jordi Sellasens porta el mn del joc al ciberespai, els blogs i ens ajuda a traduir i entendre molts dels noms que actualment sescolten per internet. Generaci digital parla de la importncia de la cultura de loci electrnic, dels jocs en lnia i dInternet, de loci digital, un sector que en els darrers anys ha envat la vida quotidiana de milions de persones. Catalunya rdio es pot escoltar al 106.3FM o per internet a www.catradio.cat si es compta amb una bona connexi.

@la rateta digital 11

Macarella, associaci participativa

Molta gent hi troba el moment De fer amb altres all que li agrada fer. Mirem lany des i escrivim els noms Festa en la Senda Macarella: Rafa, Ricard, Laura, srs. Torres, Laura, Vicent Ramn, Carmen, Paco, Xavi, Pep, Tica, Estrella, Joan, Roser, Empar,Teresa, Pilar Llus, Lloren, Paco, Edilene, Nria. Fanalets i jocs, passa 2010. Entra 2011, recital de Reis: J. Llus, Infussi, Garri, Manel, Santi, lex, ric, Paco, Rosella, M Josep, Xusa, Tere, Pilar, Conxa, Sesca, Roser, Pau M., Pau S. Passem al cinema: Tere, Empar, Ricardo, Llus i Roser. Per mar xerrada: Consol, M Jos, Roser i vdeo antic : lex i Manel. Per labril setmana cultural 10 Anys de Macarella: Vdeo de Tamara i Rosella. Presentaci lex, Estrella, Roser i Consol . Posem una placa: Viqueira lha feta. Esteban lha posada, Pau i MEugnia toquen tabal i dolaina. Marxem per la senda Macarella, lex explicant. Esmorzem en lhorta Llus i Silvestre, cantem i juguem. Xiquets i majors. Ho passem molt b.

Pasqua catxerulos: Tica, Joaquim, Roberto, Llus i Roser. Excursi per mar:Teresa ho fa b. Llus a caminar. Ja ve la foguera: Joan A.i Joan Ll. Vicent, Loles, Rafa, Iago, Edilene, Tica Estrella, Xavi, Marina, Ramon, Pilar, Roser, JoanMa, Rosa, Empar, Emma Mar, Carme, Ferran.Finals de setembre, carrer Dr. Flming: A lexposici: M Jos T., Lluset, Rosella, Roser. Als adornaments: Manolo, Maria, Isabel, Fanny, Miguel ngel. Ral, Fernando. Als fanals: Xavi, Rosella Juanma, Empar, Xusa ,Iago, Tica, Estrella, Joan A, Pau S., Empar. Octubre, rei En Jaume: Arazo, Neus, Rosita, Llus, Xusa i Roser. Xiquets i majors posen flors al llorer. Una altra excursi, Sagunt: Tere, Llus, Roser i, per sobre de tots, Manolo Civera. Heu comptat els noms? Nhi ha alguns ms que no haurem citat. Macarella ntegra. Cultura participativa. Tots som aprenents, Tots som ensenyants.

Hem escrit al Plaerdemavida-39: Llus Antol, Paco Cans, Albert Ferrer, Llcia Martnez, Alexandre Ros i Roser Santolria Disseny i muntatge: Rosella Antol, Ethel Roca i Tamara Folguer Coordinaci i correcci lingstica: Alexandre Ros Impressi: Grfiques Bolea de Meliana Edita: Associaci Cultural Macarella Dipsit Legal: V-2407-200 Collabora: Conselleria dEducaci de la Generalitat Valenciana

Rate