Curs 2011 – 2012 Universitat de les Illes Balears Grau de Mestre Especialitat Educació Infantil

Treball : El far de Sa Conillera

Alumnes: Ribas Fernández, Alicia. Rodríguez Rodríguez, Amanda. Roig Galdón, Cira.

Curs: 3er de Grau.

Assignatura: Coneixement del Medi Natural i la seva didàctica (22022).

Professor: González De Alaiza Garcia, Jose J

Eivissa, 20 de desembre de 2011.

El Far de Sa Conillera.

ÍNDEX

Pàg.

1. JUSTIFICACIÓ..........................................................................................................4

2. INTRODUCCIÓ DE CONCEPTES.........................................................................6

3. ELS FAR A LES PITIÜSES......................................................................................8

4. EL FAR DE SA CONILLERA: DADES TÈCNIQUES..........................................9 4.1.CONTEXTUALITZACIÓ. a. HISTÒRICA...................................................................................................10 b. GEOGRÀFICA..............................................................................................13

5. APLICACIÓ DIDÀCTICA.....................................................................................15

6. CONCLUSIONS I DIFICULTATS........................................................................17

7. BIBLIOGRAFIA......................................................................................................20

8. ANNEXES.................................................................................................................24

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

2

El Far de Sa Conillera.

“Sa Conillera... per alguns bressol d’Aníbal, per a altres un espectacle submarí, per a tots una illa fascinant.”1

1

Farsdelesbalears.org, Autoritat Portuària de Balears, 2010.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

3

El Far de Sa Conillera.

1. JUSTIFICACIÓ. Com a grup hem escollit el tema dels fars, més concretament de les Pitiüses i, especialment, el de l’illa de Sa Conillera per motius personals. És a dir, en Francisco Fernández Rodríguez, l’avi d’una de les nostres companyes (n’Alicia Ribas) va ser torrer de molts de fars, inclòs l’anomena’t. I per tant, la majoria de la seva família inclosa la seva mare varen viure al far de Sa Conillera. A més a més, una vegada varen començar la tasca d’investigació ens varem adonar que hi havia molta informació envers aquestes construccions i tot el món que les envolta, ja que han estat elements molt rellevants per al desenvolupament de la nostra societat. Aquesta darrera afirmació la podem constatar amb la lectura d’alguns articles als quals hem tingut accés, com: Faros que iluminan vidas de José Miguel L. Romero (2010) i El Bohemio. Javier Matesanz (2001). Al primer escrit s’exposa la vida d’un torrer de Sa Conillera (Vicent Mayans) i com aquest home va col·laborar en algunes accions rellevants per a la supervivència de terceres persones. O sigui, aquest home des del seu lloc de feina i portant a terme les seves tasques va lliurar de la mort a un grup de francesos que es varen veure arrossegats per una tempesta. I com aquesta anècdota, n’hi ha moltes en les quals han interferit els fars i els seus cuidadors, doncs sense ells, per exemple, hauria hagut gent que no hagués sobreviscut.

En el segon article, expliquen, com El Bohemio, el llaüt més conegut i carismàtic d’Eivissa (una embarcació tradicional), recorria distàncies importants, com les que uneixen la Península i l’illa blanca, o aquesta amb Sa Conillera, per aconseguir queviures i així poder abastir a quasi tota la població de la Badia de Sant Antoni. Igualment, aquest vaixell era l’encarregat de traslladar els torrers del far de Sa Conillera des d’aquesta fins a Sant Antoni de Portmany.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

4

El Far de Sa Conillera.

Així mateix, el fet de poder optar i tenir accés a informació tant propera com ha estat aquella que ens han facilitat els familiars de la nostra companya, ens va fer pensar que aquesta recerca seria molt enriquidora per a nosaltres i per a n’Alicia, en particular. Doncs, hem pogut conèixer i esbrinar molts detalls, anècdotes, històries, testimonis reals, etc. de les quals no teníem constància i no podríem haver conegut sense la col·laboració dels familiars d’en Francisco Fernández Rodríguez (avi de n’Alicia i torrer del Far de sa Conillera des de 1957 a 1964).

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

5

El Far de Sa Conillera.

1. INTRODUCCIÓ DE CONCEPTES. En aquest apartat explicarem alguns conceptes clau envers el tema tractat, és a dir, sobre què són els fars, quina ha estat la seva utilitat i la seva funció durant la història i quina és o pot ser la seva funció actualment. Primerament explicarem què és un far. Segons l’Enciclopèdia Catalana, un far és “una torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, en esculls” o, en ocasions, dins la mar. A més a més, aquestes edificacions es solen ubicar als llocs on hi ha més transcurs de rutes de navegació, perquè qui l'albiri a la mar es pugui situar, tant de nit com de dia. En altres paraules, és un edifici que té una llum al seu punt més elevat, per a que els navegants es puguin guiar. D’altra banda, hem de saber quina ha estat la funció i la utilitat dels fars fins aleshores, però per això hem de tenir en compte que la llum de cada far disposa d’un nombre, d’una amplària, d’un color i d’una separació diferent. Doncs així, els vaixells que es troben a la mar no només veuen la llum dels fars i esbrinen a quina proximitat es troben de la costa, sinó que també poden identificar, pels intervals i els colors dels centelleigs, enfront quin far es troben. A més a més, alguns fars també estan equipats amb sirenes, per emetre sons en dies de boira densa, quan la llum no es veu clarament.

I finalment, hem de dir que en èpoques anteriors els fars tenien un torrer que acostumava a viure en el mateix far i que havia d’ocupar-se del manteniment i la neteja del far.

No obstant, actualment, per sort o per desgràcia, els moderns sistemes de navegació per satèl·lit, com el GPS, han llevat importància als fars. Encara així, aquests edificis segueixen sent d’utilitat, ja que aporten seguretat a la navegació nocturna.

Per aquesta raó, actualment molts fars estan quedant en desús i per tant els pocs que encara funcionen ho fan de forma automàtica i això provoca que la tasca de torrer s’està perdent, o ja s’hagi perdut.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

6

El Far de Sa Conillera.

Tanmateix, sembla que les autoritats no volen acabar de perdre aquests edificis històrics. Per això la Llei de Ports permet des de fa set anys l’ús compartit dels fars en desús, amb el fi d’evitar el seu total abandó i obtenir fons per minorar el cost de la conservació d’aquests.

Així bé, mitjançant els convenis amb altres Administracions públiques es va obrir la possibilitat de reconvertir aquestes talaies costaneres en instal·lacions d’ús cultural o en restaurants, bars i petits hotels o cases rurals.

Però aquesta idea original es va topar amb la nostra burocràcia, ja que la complicada tramitació de les sol·licituds i la obligatorietat que aquestes haguessin de passar pel Consell de Ministres, han restringit aquesta possibilitat a un de cada quatre dels 187 fars oficials que hi ha a Espanya.

En canvi, amb la nova normativa sembla que hi ha més facilitats legals, però encara així és difícil portar-ho a la pràctica, doncs en aquesta legislació s’especifica que la torre, l’enllumenat i les dependencies relacionades amb la maquinaria de la instal·lació no es poden utilitzar. És a dir, les concessions administratives es limiten pràcticament a l’antiga casa del torrer, que en molts de casos tenia només 100 m 2. Per tant, no tots els fars són susceptibles d’albergar alguna cosa més gran que un petit restaurant.

En poques paraules, si nosaltres com a societat, i més concretament com a educadores de les societats venidores, no fem res per mantenir la nostra cultura i els nostres bens històrics, prompte no ens quedarà res de les societats passades.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

7

El Far de Sa Conillera.

2. ELS FARS A LES PITIÜSES. Les Pitiüses es poden reconèixer des de la llunyania marítima gràcies als tretze llums dels seus fars. Els fars són alguna cosa més, que simples llums d’ajuda a la navegació, perquè hi convergeixen el món de les ciències pures i el de l’humanisme. L’aplicació de les ciències pures es troba en l’arquitectura i en els avenços tecnològics que han anat perfeccionant-ne el funcionament. Els fars es varen modernitzar constantment a partir dels descobriments en matèria de il·luminació. Les lleis de l’enginyeria s’han utilitzat per trobar solucions a les necessitats de cada un dels fars, segons l’emplaçament i les condicions que l’envolten, com ara la lluita contra l’onatge, el salnitre, el vent, etc. Però, per altra banda també són el fruit de criteris estètics i simbòlics que els han convertit en llocs molt especials.

Els fars que podem trobar a les Illes Pitiüses són els següents: Far del Cap de Barbaria (Formentera), Far de Moscarter (Eivissa), Far de la Mola (Eivissa), Far d’en Pou (Eivissa), Far de l’illa dels Penjats (Eivissa), Far de l’illa de Tagomago (Eivissa), Far de l’illa Conillera (Eivissa), Far de la Bleda Plana (Eivissa), Far del Vedrà (Eivissa), Far del Port d’Eivissa (Eivissa), Far de Botafoc (Eivissa), Far de Punta Grossa (Eivissa), Far de Coves Blanques (Eivissa).

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

8

El Far de Sa Conillera.

3.

EL FAR DE SA CONILLERA: DADES TÈCNIQUES.

Localització i descripció: Terme municipal: Sant Josep de Sa Talaia. Distància a costa: 1.000 m. Situació: Oest d’Eivissa, a 2.500 m. del port de Sant Antoni. Extensió: 1.000.000 m2. Altitud màxima: 65,64 m. Relleu: moderat. Materials: margues i calcàries argiloses quaternàries i del miocè inferior.

Valors naturals: Flora: Vegetació: vegetació de litoral rocós, prades de fenassos, garriga i savinar. Espècies d’interès: Brachypodium ramosum, Juniperus phoenicea, Limonium ebusitanum.

Fauna: Caragols: Trochoidea caroli caroli. Escarabats: Asida (Asida) ludovici ludovici, Asida (Granulasida) mater cunicularia, Philan mediterranius, Stenosis intricata. Rèptils: Podarcis pityusensis carlkochi. Aus: baldritja, corb marí, gavina comuna, paio, virot.

Valors etnològics: La llegenda parla que aquest va ser el bressol d’Hanníbal, el gran cap cartaginès. Les restes de sitges indiquen una intensa activitat carbonera en el passat. Hi existeix un far construït al 1857.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

9

El Far de Sa Conillera.

4.1

CONTEXTUALITZACIÓ.

a.

HISTÒRICA.

El nom de “Far de Sa Conillera” prové de l’abundància de conills que hi va haver en aquesta illa. A la zona nord d’aquest arxipèlag s’hi alça el far.

A la part sud de l’illa hi trobem les restes d’una edificació que reben el nom popularment, de casa de n’Hanníbal. Un error de lectura d’un text en llatí va provocar que, durant un temps, hom pensa’s que l’important estratega púnic havia nascut a sa Conillera, en llegir patria Hannibalis on deia parva Hannibalis.

El Far de la Conillera es tracta de la torre lluminosa més important d’Eivissa perquè es troba ubicat en una àrea molt estratègica, ja que marca el llarg canal que es troba entre la península Ibèrica i Eivissa.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

10

El Far de Sa Conillera.

El projecte d’aquesta torre lluminosa va ser realitzar per un enginyer anomenat Emili Pou i fou aprovat el 29 de maig de 1855. Les obres varen començar l’1 de desembre d’aquell mateix any amb la construcció d’un camí d’uns 400 m per poder arribar al cim del cap Blanc.

La inauguració del far es va realitzar el 19 de novembre de 1857 amb una òptica catadiòptrica de segon ordre, la qual produïa una aparença d’una llum blanca amb ocultacions de minut en minut i tenia un abast de 20 milles. La llàntia funcionava amb oli d’oliva.

L’edifici d’arquitectura singular i poc pràctica, consisteix en una torre troncocònica de 16,40 m d’altura, situada al mig d’un edifici de forma circular on hi havia els habitatges del torrer principal i de l’ajudant, a més de les dependències pròpies del servei del far. Cal assenyalar que la construcció consta de 12 habitacions amb deu finestres que servien d’estances per als torrers, magatzems, cuina, habitació per a l’enginyer i vestíbul.

Tot plegat circumdat per un passadís concèntric que envolta la planta. La forçada distribució de les estances en un espai tan atípic les fa estretes i incòmodes, però molt originals. Aquesta falta d’espai va obligar l’any 1908 a construir dos edificis rectangular, situats de forma simètrica a ambdós costats del fanal i que varen servir d’habitacions als torrers.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

11

El Far de Sa Conillera.

L’aparell lluminós va ser modificat segons avançava la tècnica: després de l’oli d’oliva es va adaptar al consum de parafina i, més tard, de petroli vaporitzat. El 1928 hom li col·locà un joc de lents giratòries sobre un flotador de mercuri accionat per un sistema de rellotgeria amb contrapesos; aquesta maquinària proporcionava un grup de quatre llampades blanques cada vint segons amb una abast de trenta milles.

Amb la reforma de 1971 se li instal·là un aparell d’òptica catadiòptrica de 250 mm, amb un cremador d’acetilè de 35 litres/hora que tenia una autonomia de tres mesos i un abast de divuit milles. Gràcies a aquests canvis va ser possible retirar-ne el personal que hi residia, i a partir d’aleshores i fins la dècada del 2010, el far funciona amb energia solar i esta completament automatitzat.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

12

El Far de Sa Conillera.

b.

GEOGRÀFICA.

La illa de la Conillera forma part d’un conjunt d’illots anomenats Illots de Ponent i es troben situats al Sud de l’illa d’Eivissa. Aquest conjunt d’arxipèlags formen part d’un Àrea Natural d’Especial Interès. El conjunt d’illots està format per un total de sis arxipèlags majors i una desena d’illots menors i esculls. El illots majors, ordenats de major a menor, són: Conillera, Espartar, Bosc, Na Plana, Na Bosc i Na Gorra, aquests tres últims formant part del grup de Ses Bledes. Sa Conillera, és una illa situada a l’oest d’Eivissa, davant la badia de Portmany. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i és una de les més extenses entre les pròximes a Eivissa i Formentera. El seu extrem nord és la punta des Cavall o de Mestral des Cavall. L’extrem sud és constituït pel cap des Blancar. Entre tots dos punts hi ha una distància, en línia recta, de 2.125m.

L’illa s’estreny a la part central, formant dues badies, l’Estància de Fora, a ponent, i l’Estància de Dins o d’en Terra, a llevant. Altres punts rellevants són el cap de s’Àguila i la punta des Estufadors, al nord i al sud, respectivament, de l’Estància de Fora i de la punta des Grum de Sal, al SE de sa Conillera, on es produí el naufragi d’un vaixell d’època romana. Dins l’Estància de Dins hi ha un embarcador, sa Salvadora, i la un poc al NE hi ha l’escull de sa Conillera. Els punts més elevats de l’illa són a 69 m d’altura, sobre la punta des Cavall, on hi ha un far (far de Sa Conillera). Al sud de l’illa també hi ha una elevació important (52m) sobre el cap des Blancar.
Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica. Pàg. 13

El Far de Sa Conillera.

En l’illa de la Conillera només hi ha dues canalades de relativa importància: el torrent de sa Salvadora, que recull les aigües del nord de l’illa i desguassa vora l’embarcador, i el canal de s’Olleta, al SE de l’illa.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

14

El Far de Sa Conillera.

4.

APLICACIÓ DIDÀCTICA.

En l’actualitat el territori des Vedrà i els illots de Ponent, són un territori protegit dins del terme municipal de San Josep de sa Talaia. Per a poder accedir a aquests arxipèlags, cal una autorització expressa per a poder desembarcar en ells.

Tots aquestos illots suposen autèntics tresors naturals on conviuen aus marines, sargantanes i invertebrats endèmics, a més d’una flora de gran riquesa. És per això que aquest espai natural protegit ha estat declarat també un Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

La nostra sortida comença al port de Sant Antoni de Portmany. Allí una barca ens recull per a transportar-nos cap a l’illa de sa Conillera, on els infants podran descobrir els valors naturals d’un illot i la gestió d’un espai tan peculiar. La durada d’aquesta excursió serà d’aproximadament unes tres hores i mitja, ja que sortirem del port de Sant Antoni a les vuit i mitja del matí, i tornarem a port cap a les tres del mig dia.

L’activitat anirà dirigida per a infants de primària, concretament per a un grup de vint i cinc alumnes. En aquest cas contarem amb el suport d’un guia de l’oficina de medi ambient, el qual ens conduirà per el illot mitjançant un itinerari guiat. A més a més contarem amb l’ajuda de dos mestres de l’escola i el suport d’algun pare que s’ofereixi voluntari per a acompanyar-nos en la nostra sortida.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

15

El Far de Sa Conillera.

Els objectius de l’activitat són els següents: Donar a conèixer el patrimoni natural i cultural de l’espai. Captivar els alumnes per a un respecte cap al medi. Promoure vincles emocionals positius amb l’espai. Conscienciar sobre la importància de l’entorn. Impulsar un criteri cap a la responsabilitat, la participació i la solidaritat. Fomentar el treball en equip.

Continguts: La protecció de les Reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent. La fragilitat dels ecosistemes insulars. Els valors naturals i patrimonials de l’espai protegit. La conservació i la gestió d’un espai protegit. Per tant, amb aquesta activitat volem que els nens s’apropin a la cultura tradicional eivissenca i, més concretament, a aquella relacionada amb la mar i la vida dels torrers. A més a més, amb el projecte que hem desenvolupat els boixos poden explorar i conèixer de forma vivencial les diferents espècies vegetals i animals que hi ha en aquest illot.

Igualment, nosaltres pretenem que els al·lots comprenguin que les activitats que realitzaven antigament els torrers han anat canviant. Doncs, en l’antiguitat per a sobreviure s’alimentaven d’espècies de la mar, com per exemple: cranques, pegellides (Patella coerulea), cornets, eriçons, etc., les quals en l’actualitat estan protegides. Així doncs, també menjaven conills, ja que com és sabut per tots en aquesta illa tranquil·la n’hi ha molts. Tot això, ho pretenem fer des d’un punt de vista atractiu i dinàmic per a l’enteniment dels nens, junt amb anècdotes particulars, com que els torrers quedaven incomunicats quan feia mala mar.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

16

El Far de Sa Conillera.

5.

CONCLUSIONS I DIFICULTATS.

Arribats en aquest punt volem fer una valoració envers el projecte en general i analitzar i comentar amb quines dificultats ens hem trobat al transcurs de la realització del nostre treball.

En primer lloc, anem a esmentar aquelles dificultats amb les quals ens hem trobat. Una d’elles és que alhora de realitzar la nostra recerca no hem localitzat un gran nombre de llibres publicats envers els fars de les Pitiüses, els torrers o, més concretament, el Far de Sa Conillera, doncs sembla que no hi ha hagut un gran interès sobre aquest tema.

Per tant hem agut de recórrer a altres fonts com testimonis i vivències personals dels familiars de la nostra companya Alicia Ribas. A més a més, també hem extret informació d’alguns articles publicats al Diari d’Eivissa i Formentera, i a les revistes Mardemars i Actual Ibiza, ja que han estat les úniques fonts d’informació. D’altra banda, varem anar a cercar informació a l’Oficina de la Conselleria de Medi Ambient, però ens varem trobar amb un gran obstacle. Les al·lotes que allí fan feina no tenien molta idea, per no dir mica, d’on podíem extreure informació envers el parc natural des Vedrà, es Vedranell i els Illots de Ponent, tot i que elles havien realitzat una exposició d’aquest tema no fa gaire temps. Així mateix, ens ha cridat l’atenció que la Televisió de les Illes Balears (IB3) no tenia gaire informació envers el tema, i la que tenien no estava al nostre abast, doncs no estava publicada. De manera que, hem hagut de recórrer a la Televisió de Catalunya (TV3) i més concretament al programa Thalassa.

Aquest fet ens ha resultat estrany i ens ha portat ha extreure les següents conclusions. Per una banda, ens enorgulleix pensar que els nostres bens culturals tenen especial rellevància per a altres persones distintes dels residents de les illes, i això fa que aquests coneixements estiguen a l’abast de més receptors.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

17

El Far de Sa Conillera.

Però, d’altre costat això ens fa sentir malament, ja que un espai natural de les nostres illes és molt més rellevant a unes altres comunitats i a uns altres països que no pas al nostre. Un fet detestable.

I a tot això hem tingut accés gràcies a les noves tecnologies, és a dir, Internet. Atès que, sense aquesta eina no haguéssim pogut tenir accés als documentals esmentats anteriorment ni haver descobert que l’home que sortia al reportatge del Diari de Ibiza, Fars que il·luminen vides, era l’avi de l’Alicia pescant. Per contra, ens agradaria haver pogut tenir l’oportunitat d’anar a explorar personalment el Illot de Sa Conillera, però degut a les restriccions d’accés que medi ambient ha implantat, no es pot accedir a cap espai de la reserva natural sense una autorització prèvia, la qual s’ajunta als annexos.

I ja per acabar, volem esmentar aquí la reflexió a la qual hem arribat després de realitzar aquest projecte. Aquesta és que, nosaltres com educadores, hem de transmetre a les noves generacions la importància que tenen aquest edificis (els fars), la tasca dels seus treballadors (els torrers) i el món de les senyals llumíniques a la mar. Aquests elements són un bé d’interès cultural i històric que nosaltres hem de preservar, encara que les noves tecnologies s’hagin encarregat de menysprear-los.

Per concloure, només ens queda remarcar que aquesta gran recerca ha estat, per a nosaltres, una tasca molt gratificant i enriquidora, doncs ens ha ajudat a conèixer molt més de la nostra cultura eivissenca i a començar a reflexionar envers com podem presentar aquests coneixements als infants, atraient a més el seu interès.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

18

El Far de Sa Conillera.

FAR DE L’ILLA DE LA CONILLERA

Para que el hombre pudiera ver desde el mas la bahía, o un islote requería, o un anclaje de galera.

El sol poniente apresura hacia el mar su luminaria, y enciende una luz vicaria el faro sobre la altura.

SA CONILLERA (fragment) Enric Fajarnés Cardona.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

19

El Far de Sa Conillera.

6.

BIBLIOGRAFIA.

Llibres i revistes: ACTUAL IBIZA (2009); Fareros ... y sus familiares. Parte I. Revista mensual, ACTUAL IBIZA, Nº 8 Agosto, pàg. 139 – 141.

BLANCO, Ortensia; COLINAS, Antonio; CONTRERAS, Fernándo; FERRÀ I MARTORELL, Miquel; GARRIDO, Carlos; i SOLER, Rafael (2002): Els fars de les Illes Balears. Edicions de Turisme Cultural: Palma de Mallorca. BENNÀSAR i TORRANDELL, Pere (1995); Illots del Sud i l’Oest d’Eivissa. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral; Conselleria d’Agricultura i Pesca, Govern Balear: Eivissa.

MATESANZ, Javier (2001): El Bohemio, Revista Mensual sobre el Patrimoni Marítim, MARDEMARS, Nº 19 Febrer, pàg. 12 – 15.

VILAS i GIL, Pere (1992): Senyals lluminosos de les Pitiüses: historia i evolució. Consell Insular d’Eivissa: Eivissa.

Pàgines web:

Envers els fars: Caib. 2011. Govern de les Illes Balears: Guia de Recursos Educatius dels Espais Naturals Protegits. [Web en línia]. <http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST34ZI106107&id =106107> [Consulta: 13 de novembre de 2011].

Caib. 2002. Govern de les Illes Balears: Reserva Natural d'Es Vedrà i els illots de Ponent. [Web en línia]. <http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=34&cont=21789> [Consulta: 13 de novembre de 2011].
Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica. Pàg. 20

El Far de Sa Conillera.

Diario de Ibiza. 2010. Pitiüses i Balears: Faros que iluminan vidas. [Web en línia]. <http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2010/10/10/faros-iluminaronvidas/438021.html> [Consulta: 3 de novembre de 2011].

Diario de Ibiza. 2010. Pitiüses i Balears: Faros que iluminan vidas. Reportatge de fotografies. [Web en línia]. <http://comunidad.diariodeibiza.es/galeria-multimedia/LOCAL/Farosiluminarion-vidas/18824/25.html> [Consulta: 3 de novembre de 2011].

Diario de Ibiza. 2010. Pitiüses i Balears: Nueva vida para los viejos faros. [Web en línia]. <http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2010/04/11/nueva-vida-viejosfaros/402697.html> [Consulta: 3 de novembre de 2011].

Diario de Ibiza. 2010. Pitiüses i Balears: Una estación biológica en Sa Conillera. [Web en línia]. <http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2010/04/11/estacion-biologica-saconillera/402699.html> [Consulta: 3 de novembre de 2011]. EEIF. 2011. Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera: Sa Conillera. [Web en línia]. <http://www.eeif.es/intro/intro.html> [Consulta: 11 de novembre de 2011]. EEIF. 2011. Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera: Far de sa Conillera. [Web en línia]. <http://www.eeif.es/intro/intro.html> [Consulta: 11 de novembre de 2011].

El faro de Luisu. 2011. Faro de Sa Conillera. [Web en línia]. <http://www.farodeluisu.es/faro_de_sa_conillera.html> novembre de 2011]. [Consulta: 3 de

Faros Ferrol. 2004. La web de un Farero. [Web en línia]. <http://www.farosferrol.com/first.htm> [Consulta: 19 de novembre de 2011].
Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica. Pàg. 21

El Far de Sa Conillera.

Fars de balears. 2010. Autoritat Portuària de Balears: Faro de la Conillera. [Web en línia]. <http://www.farsdebalears.org/faros-lighthouses-balears/faros-lighthousesbalears-faros-ibiza/faro-defaros-lighthouses-balears-conillera/> [Consulta: 27 d'octubre de 2011].

Levante. 2010. Comunidad Valenciana: Se alquila faro. [Web en línia]. <http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/04/11/alquilafaro/695214.html > [Consulta: 17 de novembre de 2011].

Masmar. Faros de Baleares: Faro de la Isla Conejera. [Web en línia]. <http://guias.masmar.net/Faros/Baleares/E-0274-Faro-de-la-Isla-Conejera.Ibiza>[Consulta: 3 de novembre de 2011].

Panoramio. 2010. Faro de la Conejera. [Web en línia]. <http://www.panoramio.com/photo/39331995> [Consulta: 27 d'octubre de 2011].

Sant Antoni. 2011. Exposició: Els usos tradicionals als illots.[Web en línia]. <http://www.santantoni.net/portalSanAntoni/p_75_imagen_ampliada.jsp?conten ido=995&tipo=2&codResi=1&language=ca&codMenu=119&codMenuPN=4&codMen uSN=103> [Consulta: 13 de novembre de 2011].

Sant Antoni. 2010. Guia: Sa Punta des Molí. [Web en línia]. <http://www.santantoni.net/portalSanAntoni/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0 _170_1.pdf> [Consulta: 13 de novembre de 2011].

Scribd. 2011. Power Point: Sa Conillera. [Web en línia]. <http://es.scribd.com/doc/23502462/Sa-Conillera> [Consulta: 13 de novembre de 2011].

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

22

El Far de Sa Conillera.

Tv3. 2008. Thalassa: L'illot de s'Espartar. [Web en línia]. <http://www.tv3.cat/videos/809189/Lillot-de-sEspartar> novembre de 2011]. [Consulta: 13 de

Tv3. 2007. Thalassa: L'encís d'Es Vedrà. [Web en línia]. <http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/125049> [Consulta: 13 de novembre de 2011].

Wikipedia. 2011. Faro de Conejera. [Web en línia]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Faro_de_Conejera> [Consulta: 27 d'octubre de 2011].

Xarxa Natura. 2000. Illes Balears: Illots de Ponent. [Web en línia]. <http://www.xarxanatura.es/index.php?seccion=zona&id=158> [Consulta: 27 d'octubre de 2011].

Diccionaris i enciclopèdies en línia: El Punt Avui. 2011. Diccionari en català. [Web en línia]. <http://www.elpuntavui.cat/serveis/diccionaris.html> [Consulta: 3 de novembre de 2011].

Enciclopèdia Catalana. 2011. Diccionari en línia. [Web en línia]. <http://www.enciclopedia.cat/> [Consulta: 17 de novembre de 2011].

Softcatalà. 2011. Traductor en línia. [Web en línia]. <http://www.softcatala.org/traductor > [Consulta: 27 d'octubre de 2011].

Wordreference. 2011. Diccionari de sinònims en línia. [Web en línia]. <http://www.wordreference.com/es/ > [Consulta: 3 de novembre de 2011].

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

23

El Far de Sa Conillera.

ANNEXOS

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

24

El Far de Sa Conillera.

Índex d’annexos

Annex 1: Entrevista de Ibiza Actual a Javier Fernández (fill del torrer Francisco Fernández). Annex 2: Full d’inscripció per a les activitats a les Reserves Naturals d’Es Vedrà, es Vedranell i Els Illots de Ponent. Annex 3: Follet informatiu de les Reserves Naturals d’Es Vedrà, es Vedranell i Els Illots de Ponent. Annex 4: Plànol de les Reserves Naturals d’Es Vedrà, es Vedranell i Els Illots de Ponent.

Annex 5: Fotografies antigues de la Conillera i els seus habitants, cedides pels familiars d’en Francisco Fernández Rodríguez (torrer de Sa Conillera).

Annex 6: Plano del Far de Sa Conillera. Annex 7: Plano de l’espai de llum que abasta el Far de Sa Conillera.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

25

El Far de Sa Conillera.

Annex 1

Entrevista de Ibiza Actual a Javier Fernández (fill del torrer Francisco Fernández). Publicada a: Ibiza Actual, publicada en agost de 2009, de la pàgina 139 a la 141. “Ibiza actual: Habrá sido una gran experiencia pasar los veranos en las isla Conejera. Javier Fernández: ¡Sí era fantástico! Teníamos la isla para nosotros y podíamos hacer nuestra voluntad todo el día. Nuestra mayor actividad era saltar de las rocas y nadar. Todos podríamos nadar como peces y nuestros padres apreciaron la importancia de este talento en este lugar. Recuerdo cuando mi hermano pequeño tenía dos o tres años, mi madre le recriminó a mi padre que todavía no sabía nadar. Mi padre respondió “me encargaré de eso” y ató una cuerda alrededor de la cintura del niño a un bote. Lo llevó a cinco metro de la costa y sin ceremonia previa lo arrojó al agua. Fue gracioso ver al pobre niño chapoteando alrededor. El segundo día ya había conseguido un estilo perrito y el tercer día ya podía nadar.

Ibiza actual: ¿Tus padres nunca te animaron a hacer algo productivo? Javier Fernández: Sí por ello me convertí en un excelente pescador- era muy sencillo atrapar a los peces allí. También recogíamos cangrejos, caracoles y lapas para comer pos supuesto- y se lo llevábamos a mi madre para cocinar paella con lo que habíamos pescado. Los pulpos eran un desafío porque se escondían en las rocas, ¡pero igual los cazábamos!

Ibiza actual: ¿Comían sólo pescado cuando vivían allí? Javier Fernández: No, un barco venía todas las semana a traernos comida. Eso era uno de los beneficios de vivir en una isla, que recibías todos los productos gratis mientras estabas allí. Las autoridades del puerto solían traernos pan, fruta, ensalada, carnes, especialmente pollo, ¡puedo afirmarlo! Vegetales, patatas, aceite, todo lo que una familia normal consume excepto pescado que pescábamos nosotros También cogíamos conejos en unas trampas de redes ya que corrían salvajes por toda la isla.

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

26

El Far de Sa Conillera.

Ibiza actual: ¿Es por esa razón que la isla se llama Conejera, Rabbit Island? Javier Fernández: sí, es por ello, sí estaba lleno hasta hace muy poco tiempo. Conejera también era un lugar de estancia y reproducción de pájaros. Particularmente los zorzales venían a tomar agua y mi padre podía cazar ocho o diez de ellos con un solo tiro de su rifle.

Ibiza actual: Has mencionado que bebían agua fresca, ¿cómo conseguían agua potable? Javier Fernández: El faro contaba con una cisterna para recoger agua de lluvia y teníamos suficiente para lavar la ropa y bañarnos. Te advierto que en esa época la gente no se duchaba todos los días como en la actualidad. Solíamos bañarnos en una alberca fuera del faro y nos dábamos muchos baños con la misma agua. Ibiza actual: Me imagino que con seis niños habréis tenido momentos difíciles. Javier Fernández: ¡ya lo creo! Solíamos pelear con uñas y dientes para decidir quién subiría a la torre con mi padre para mover el engranaje de rotación, cambiar la mecha conectar el gas y encender el fuego. Como ves era el trabajo de mi padre colocar el tiempo y la velocidad de rotación de la luz cada noche. Como con las estaciones la oscuradad de la noche variaba, mi padre debía hacer los ajustes necesarios. Esto se realizaba con unas pesas de hierro que pendían de una cuerda que era atada cada noche. Cuanto más peso más rápido se desataría la cuerda y más rápida ser3ía la luz. Cuanto menos peso la cuerda se desenrollaría más lentamente y más espaciados serían los destellos de la luz, brindado más horas de luz y de signos de precaución. Mi padre nos permitía ayudarle, pero sólo uno de nosotros podría subir con él ya que sólo dos personas entraban en la torre. Nunca nos cansábamos de ir allí por la magnífica vista de los espejos de aumento desde entro. ¡Esa parte del día siempre se convertía en una tarea ruidosa!

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

27

El Far de Sa Conillera.

Ibiza actual: parece que tu padre es una persona tolerante. Javier Fernández: Bueno…en realidad era bastante sargento. Tenía que tener un buen control del barco, ya que los inspectores venían frecuentemente a supervisar si todo estaba dentro de los parámetros de eficiencia esperados. Por ello mi padre se enfadaba tanto con sus dos hermanos Julio y Alfonso quienes organizaban excursiones de fines de semana en Conejera en su ahora legendario yate “Bohemio”.

Ibiza actual: ¿Por qué? ¿No estaba permitido? Creo que es inocente. Javier Fernández: Bueno, es bastante inocente, pero sus hermanos trataban de combinar la visita al faro, un paseo en barco, una paella y sopa de pescado para hacer dinero. A los niños nos parecía muy divertido y siempre bajábamos a la playa a compartir las comidas con el grupo. Allá por los años 50 los turistas eran casi todos franceses. Los ingleses comenzaron a venir en los 60. De todas formas Alfonso y Julio querían ofrecer visitas al faro a cambio de nuestra comida. Mi padre decía que era completamente ilegal, en realidad lo era, y que perdería su empleo si lo descubrían. Pero como eran los domingos, todos sabían que los inspectores no trabajaban ese día, y de hecho nunca han aparecido.”

Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica.

Pàg.

28