Curs 2011 – 2012 Universitat de les Illes Balears Grau de Mestre Especialitat Educació Infantil

Treball: El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Alumnes: Ribas Fernández, Alicia. Rodríguez Rodríguez, Amanda. Roig Galdón, Cira. Curs: 3r de Grau. Assignatura: Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II (22020). Professora: Ribas Moranta, Antonia Maria De La Salud.

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Eivissa, 17 de gener de 2012.

Índex Pàg.
1. Elecció i definició del projecte.......................................................................... 3.

2. Planificació del projecte.................................................................................... 6.

3. Avaluació............................................................................................................ 7.

4. Bibliografia......................................................................................................... 9.

5. Annexos............................................................................................................. 12.

5.1. Annex 1: Qüestionari que hem passat als diferents professionals.

Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II.

Pàg.

2

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

1. Elecció i definició del projecte. Per a realitzar aquest projecte, ens vàrem fixar en un dels vídeos que va posar la professora a l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II, envers una escola que segueix la metodologia de Maria Montessori a França. Després de veure la filmació vàrem comentar que el què més ens va impactar era la manera amb la qual treballaven la lectura i l’escriptura. És a dir, ens va cridar l’atenció que per practicar la grafia de les vocals els nens havien d’escriure les anomenades lletres en un calaix ple de sorra. Un fet, per a nosaltres, poc freqüent i interessant, que ens va fer pensar en els materials emprats en aquesta activitat. O sigui materials naturals i de la vida quotidiana. Arran d’això, pensarem que el nostre projecte podria intentar donar resposta a la següent pregunta: quins materials es fan servir a la metodologia de Maria Montessori envers la lectura i l’escriptura? En haver-ho comentat amb la professora, arribarem a la conclusió que potser era millor plantejar una qüestió més oberta que posteriorment poguérem focalitzar, segons la quantitat d’informació que trobarem. Ja que si plantejàvem una pregunta massa concreta podríem trobar-nos amb que no tindríem prou recursos per donar-li resposta. Així doncs, vàrem decidir tornar a formular el focus de partida de la nostra investigació, el qual va quedar de la següent manera: quins materials es fan servir a la metodologia de Maria Montessori? Però, que va passar llavors? Doncs, que cercant informació ens vàrem topar amb que hi havia dades molt interessants envers la metodologia que utilitzava aquesta autora i que potser era més enriquidor indagar envers aquesta metodologia en general.

Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II.

Pàg.

3

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Finalment, després de reflexionar, vàrem decidir que el tema a desenvolupar al nostre projecte es centraria en els materials que es fan servir a la metodologia de Montessori. Tot això es tradueix en la següent qüestió, la qual seria el nostre punt de partida: quina és la rellevància del material Montessori a l’etapa de l’Educació Infantil? Una vegada hem centrat la nostra pregunta de partida ens hem adonat que l’índex que havíem plantejat no donava resposta a les qüestions que se’ns demanen al projecte. Així doncs, hem hagut de tornar a formular el nostre índex inicial i concretar una mica més els punts d’aquest. És per això que arribats en aquest punt, volem respondre a tres qüestions indispensables per a continuar desenvolupant aquesta recerca. Aquestes preguntes són: què sabem envers el tema seleccionat, quins dubtes tenim i, per tant, què volem saber de nou. En definitiva, ens hem adonat que tenim alguns coneixements sobre la metodologia de Montessori i les seves idees innovadores per a la seva època, com ara explicarem. Però ens agradaria donar resposta a diversos dubtes i concretar algunes dades envers els materials que va crear aquesta autora, per poder dur a terme les seves conviccions teòriques referents a l’educació. Què sabem? Maria Montessori va ser la primera dona italiana metge que va treballar amb nens amb necessitats educatives especials. Desprès de la seva experiència ella se’n va adonar que els nens progressaven més amb tècniques educatives i no tant amb tècniques medicinals. A partir d’aquí, va començar a dedicar-se a la docència amb un mètode que ella estava confeccionant. La principal idea de la seva filosofia educativa era el seu concepte d’infància. Ella veia als infants no com a projectes de futurs adults, sinó com a persones completes, amb plenes facultats i portadores d’un enorme potencial a desenvolupar.

Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II.

Pàg.

4

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Conseqüentment, del seu mètode es pot extreure que no es tracta, “doncs, d’ensenyar-los coses que les persones grans sabem i ells no, sinó de proporcionar-los situacions, mitjans i activitats concretes perquè desenvolupin les seves capacitats i així aprenguin tot allò del seu entorn que els interessi i els convingui” 1, per progressar i ser feliços. Envers el seu mètode, hem de dir que algunes de les característiques més rellevants són: les agrupacions que feia amb els infants de diferents edats, és a dir, els nens més grans podien ajudar als més petits alhora que aquestos reforçaven els seus aprenentatges. Una altra característica essencial era aprofitar les experiències de la vida quotidiana. L’autora també donava valor a la figura de l’infant com a centre del procés educatiu i per tant, tot havia d’estar organitzat tenint en compte els interessos dels nens. A més a més, remarcava que cada boix té el seu desenvolupament individual i que l’adult l’ha de respectar, així com mostrar una actitud de paciència davant d’aquells que tenen un ritme d’aprenentatge més lent. Quins dubtes se’ns plantegen? i Què volem saber? En iniciar aquest projecte, ha estat necessari estructurar tot allò que volíem saber i on podíem cercar tota la informació que es requeria per tal de resoldre aquells dubtes que ens han anat sorgint al llarg del nostre projecte de recerca. És per això, que ha arribat el moment de concretar els nostres dubtes, encara que aquest punt es podrà anar ampliant o reduint a mesura que vagin sorgint noves idees, conceptes i preguntes. En altres paraules, les nostres inquietuds inicials sobre el tema i que ens hem plantejat són: 1

Quin tipus de material es fa servir al mètode Montessori? El mobiliari forma part del material Montessori? Serveix qualsevol tipus de material?

CANALS, M.Antonia (2003).

Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II.

Pàg.

5

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

-

Quina funcionalitat tenen els materials? Els materials estan agrupats d’una determinada manera? Com es distribueix el material dins de l’aula? Els infants tenen lliure accés per gaudir dels materials? Tots els objectes que s’utilitzen com a joguines tenen finalitat lúdica? Com han d’actuar els mestres envers la relació que s’estableix entre els infants i els materials? És a dir, els adults han de donar indicacions o han d’estar a l’escolta?

2. Planificació del projecte.

Per plasmar i tenir consciència de tota la informació que s’anirà recollint elaborarem un document amb les idees més rellevants per tal que serveixi d’estudi als companys, així com una presentació PowerPoint per mostrar a classe i il·lustrar el procés seguit, les idees bàsiques apreses i les conclusions. Per poder dur a terme aquesta fita, ens hem distribuït les tasques a realitzar i per això varem fer un organigrama on posàrem els noms de les autores del projecte i les primeres feines amb les que, en un primer moment, pensàvem que podríem extreure la informació necessària. Però, com és obvi, aquesta organització pot anar variant i modificant-se segons vagi avançant el projecte i les aportacions amb les quals cada component pot contribuir. Per dur a terme el projecte, hem planificat uns dies i unes hores flexibles amb l’horari de classe per poder realitzar uns qüestionaris a unes professionals de l’educació que ens poden fer aportacions sobre el tema a tractar, ja que som conscients que coneixen de primera mà el mètode Montessori, i cercar dades als diferents punts d’informació.

Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II.

Pàg.

6

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

És a dir, hem cercat informació a la biblioteca per veure de quins llibres disposàvem envers el mètode de Montessori, hem demanat ajuda a professores encarregades de la docència de futures educadores, les quals ens han facilitat alguns articles d’interès i ens han donat les referències de diverses revistes especialitzades. I, finalment, hem buscat dades complementaries a webs on-line de temàtica educativa.

Dit d’una altra manera, així com hem planificat la realització de la nostra investigació considerem molt viable i factible el seu desenvolupament, però pensem que si disposéssim de molts més recursos econòmics, temporals i materials, arribaríem a realitzar una recerca molt més profunda. O sigui, podríem permetre’ns el luxe d’anarnos de viatge a La Village école a França, entre altres escoles montessorianes, per conèixer de primera mà com els infants treballen amb aquest tipus de materials. Aquí a sota, deixarem constància de la darrera planificació envers la temporalització i les tasques que hem hagut de portar a terme per poder realitzar aquesta investigació. Nom Cira Amanda Alicia Tasca Qüestionari Recerca Internet Biblioteca Data 28/11/2011 29/11/2011 30/11/2011 Posada en comú 6/12/2011 15/12/2011 12/01/2012

3. Avaluació.

Què ens aporta el tema a la nostra futura tasca com a mestres? Després de la realització d’aquest treball, volem posar de manifest els nostres pensaments i sentiments que ens han sorgit amb la realització del nostre projecte envers el nostre aprenentatge.

Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II.

Pàg.

7

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Paral·lelament, hem de dir que el nostre propòsit com a futures mestres és que els nens aconsegueixen un aprenentatge significatiu i, una sintonia entre allò que saben i allò que els contextos els hi ofereixen. Creiem adient insistir que, a l’etapa d’educació infantil, el docent és una figura fonamental en el procés d’ensenyament i aprenentatge. El mestre ha de ser capaç d’establir vincles afectius envers els infants i les famílies, per tal d’arribar a crear un espai de seguretat, confiança i confort per aconseguir una estabilitat en les emocions i els sentiments, la qual cosa comportarà un autoconcepte positiu a cada infant cap a l’aprenentatge, tal com Maria Montessori fa referència a la seva metodologia. A més, s’han de tenir en compte les necessitats dels infants com: el joc, el moviment, la socialització, el descans, l’autonomia i l’experimentació, etc. Per tant, hem de crear espais d’investigació, per jugar, comunicar-se, organitzar, prendre decisions, equivocar-se i refer l’error, crear, imaginar, etc. Degut a això, el nostre projecte està enfocat a una metodologia constructivista que dona resposta a les necessitats emocionals, socials i intel·lectuals dels infants, hem de tenir present la importància de la perspectiva globalitzadora, el vincle afectiu, l’aprenentatge significatiu així com, cooperatiu, col·laboratiu i individual. I es per tot això, que considerem que aquest projecte ens ha ajudat a entendre la rellevància que té l’estructura d’un ambient ric i elaborat, a més d’un material útil, atractiu i enriquidor per al desenvolupament adient dels infants. En altres paraules, aquesta investigació ens ha fet comprendre que la vertadera tasca del docent és crear un ambient cuidat i amb materials triats acuradament, ja que la nostra major finalitat és incitar als boixos i guiar-los cap a un pensament crític mitjançant l’experiència.

4. Bibliografia.

Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II.

Pàg.

8

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Llibres, revistes i documents: CANALS, M. Antònia (2003); Maria Montessori i el seu concepte d’educació. Revista Infància, Nº 130, gener – febrero. GONZÁLEZ – AGÀPITO, Josep (2003); La educación infantil. Lecturas de un proceso histórico en Europa. Octaedro – Rosa Sensat: Barcelona. SANCHIDRIÁN, Carmen.; RUIZ BERRIO, Julio (coords.) (2010); Historia y perspectiva actual de la educación infantil. Graó: Barcelona. ROSENDO CAMIÑA, V. Power Point: El método Montessori. Pàgines web: Envers el tema: Casa y Taller Montessori. 2011. El sistema Montessori. Espanya. [Web en línia]. <http://casaytallermontessori.edu.mx/index.php/montessori/ver/el_metodo> [Consulta: 20 de novembre de 2011]. Educar. 2011. Artículos: Método Montessori. America Latina. [Web en línia]. <http://www.educar.org/articulos/metodomontessori.asp> [Consulta: 20 de novembre de 2011]. Espacio Logopedico. 2002. Artículos: Principios Básicos del Montessori. [Web en línia]. <http://www.espaciologopedico.com/articulos2.php?Id_articulo=197> [Consulta: 20 de novembre de 2011].

Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II.

Pàg.

9

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Jugar i Jugar. 2011. Juguetes para vivir. Espanya. [Web en línia]. <http://www.jugarijugar.com/es/buscar? linkSearch=1&submit_search=Buscar&categoria=64> [Consulta: 5 de desembre de 2011]. Montessori. 2011. International Montessori School. Colegio Parque Conde de Orgaz. Madrid. [Web en línia]. <http://www.montessori.es/web/index.php> [Consulta: 20 de novembre de 2011]. Psicopedagogia. 2003. Metodologia Montessori. Santiago. [Web en línia]. <http://www.psicopedagogia.com/articulos/?articulo=350> [Consulta: 20 de novembre de 2011]. Uclm. 2010. Maria Montessori: Materials. Castilla La Mancha. [Web en línia]. <http://www.uclm.es/servicios/buscador/?cx=011183630464236066727%3A2b2fthxjxe&cof=FORID%3A11&q=maria+montessori> [Consulta: 20 de novembre de 2011]. Uhu. 2004. Cine: Educación: Figuras Pedagogia: Montessori. Huelva. [Web en línia]. <http://www.uhu.es/cine.educacion/figuraspedagogia/0_montessori.htm> [Consulta: 20 de novembre de 2011]. Youtube. 2011. Le Village école Montessori. St Georges de Didonne. [Web en línia]. <http://www.youtube.com/watch?v=g7hnOSXyCu4> [Consulta: 14 de novembre de 2011]. Diccionaris i enciclopèdies en línia: El 2011]. Enciclopèdia Catalana. 2011. Diccionari en línia. [Web en línia]. Punt Avui. 2011. Diccionari en català. [Web en línia]. <http://www.elpuntavui.cat/serveis/diccionaris.html> [Consulta: 10 de desembre de

<http://www.enciclopedia.cat/> [Consulta: 10 de desembre de 2011].

Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II.

Pàg.

10

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Softcatalà.

2011.

Traductor

en

línia.

[Web

en

línia].

<http://www.softcatala.org/traductor > [Consulta: 10 de desembre de 2011]. Wordreference. 2011. Diccionari de sinònims en línia. [Web en línia]. <http://www.wordreference.com/es/ > [Consulta: 10 de desembre de 2011]. Pel·lícules: Una vita per i bambini, Itàlia (2007). Dirigida per: Gianluca Maria Tavarelli.

Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II.

Pàg.

11

El rerefons i el transcurs del nostre projecte.

Annexos

Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància II.

Pàg.

12