You are on page 1of 2

PEC-ESO

?????? ESO – Progr 1r batxillerat

Veles i vents, d’Ausiàs March

Veles i vents bé m’hauran d’obeir
tot fent camins dubtosos per la mar.
Mestral, ponent en contra veig armar;
xaloc, llevant els han de subvenir
amb llurs amics el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
perquè en bufar els sigui parcial
i així tots cinc em portin de retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn,
mudant color i l’estat natural,
i es mostrarà disposat a fer mal
a tot allò que se li posi entorn.
Els peixos xics i grossos correran
cap a buscar amagatalls secrets:
fugint del mar on són criats i fets,
sortosament a terra sortiran. [...]

Temo la mort per no ser-vos absent,

ja que l’amor per mort és anul·lat,
però jo crec que el meu voler minvat
no podrà ser per tal departiment.
Jo sóc gelós del vostre escàs voler
el qual, jo mort, m’enterrarà en l’oblit.
Pensant això, ja perdo tot delit;
mentre visquem, no crec que pugui ser.

Després de mort, d’amar perdreu voler
i serà tot en ira convertit,
quan jo, forçat, del món hagi partit
i ja mai més el rostre no us veuré. [...]

Tornada

Sento de vós, amor, més que no en sé
i a mi la part pitjor em tocarà.
Sols sap de vós qui sense vós està,
joc que amb el joc de daus compararé.
PEC-ESO
?????? ESO – Progr 1r batxillerat

EL CONTEXT DEL POEMA: ASPECTES BIOGRÀFICS I SOCIALS

El poema titulat Veles he vents han mos desigs complir és el designat amb el número XLVI dels
manuscrits que han transmès la producció de March. És un dels més coneguts i populars
gràcies a l’adaptació musical que en va fer Raimon el 1969. Aquí apareixen reproduïdes les
cobles sobre les quals va basar la cançó, és a dir, la primera, segona, quarta i primera part de
cinquena, a més, és clar, de la tornada.

LA FORMA POÈTICA

El poema original està format per set cobles de vuit versos decasíl·labs croats capcaudats i una
tornada de quatre, és a dir, que rimen segons l’esquema ABBACDDCCDDC.

LA MATÈRIA ESTRUCTURADA

Les tres primeres cobles les dedica a descriure el marc d’esdeveniments externs als quals
compara l’estat d’ànim que li produeix la manca d’amor de la dama. Aquest poema no és
dedicat a cap de les dames en concret que ocupen els diferents cicles, sinó a la dama genèrica
que practica el desamor. March va marcar diferències respecte als altres poetes coetanis
europeus en el fet que situa les accions en paisatges reals i quotidians que fessin molt més
intel·ligible al lector el gran drama pel qual passava l’amador. Així en el poema que ens ocupa,
la primera estrofa descriu una gran tempesta enmig de la mar, dominada pels vuit vents de la
rosa dels vents. Dels vuit, dos li van en contra (mestral i ponent) i quatre (xaloc, llevant, gregal i
migjorn) li poden anar a favor si ho permet la tramuntana i, d’aquesta manera, aconseguir
retornar a port. Aquí el símil és entre la tempesta marítima fictícia i el desamor que pateix el
poeta.

Encara, en la segona cobla, seguint en el mateix paisatge marítim, recorre a la metàfora de la
cassola bullint en el forn, per intensificar hiperbòlicament el daltabaix que representa la
tempesta, tant la marítima com l’amorosa. La fúria de tot plegat és tan intensa i demolidora que
«Els peixos rics i grossos correran / cap a buscar amagatalls secrets: / fugint del mar on són
criats i fets, / sortosament a terra sortiran.» Així doncs, la tempesta tan atroç provoca accions
incomprensibles, fora de tota raó, als peixos, com ara sortir de la mar per poder viure, de la
mateixa manera que provoca decisions forassenyades en l’amador.

A la tercera cobla i en els quatre versos de la quarta tracta de la pervivència de l’amor mentre hi
ha vida. El poeta tem la mort perquè el farà absent de presència a l’estimada i, doncs, el seu
escàs voler ajudarà la mort a colgar-lo, tard o d’hora, en l’oblit. Mentre que ell, forçat a anar-se’n
d’aquest món, només enyorarà una cosa: poder veure la dama.

A la tornada es ratifica el que ja ha dit: que l’amor, en sentit més que no en rep, i acaba
comparant el joc de desamor que manté la dama amb els jocs de daus, metàfora molt lligada a la
quotidianitat de l’atzar.