You are on page 1of 68

Programació didàctica de la matèria HISTÒRIA DE L’ART de Segon de Batxillerat

Josep Bernat Capó DNI: 43045366 S

OPOSICIONS AL COS DE PROFESSORS D’ENSENYAMENT SECUNDARI
1

ANY 2007

ÍNDEX 1. Introducció: justificació de la programació ............................................................. 4 1. 1. Nivells de concreció .............................................................................................. 4 1. 2. Justificació de la matèria ...................................................................................... 5 2. Objectius generals ...................................................................................................... 6 2.1. Objectius generals d’etapa .................................................................................... 6 2.2. Objectius generals d’àrea ...................................................................................... 6 2.3. Objectius generals de la matèria ........................................................................... 6 3. Continguts ................................................................................................................... 7 3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals ................................................................ 7 3.2. Procediments ......................................................................................................... 9 3.3. Valors, normes i actituds ....................................................................................... 9 3.4. Continguts transversals ....................................................................................... 10 3.5. Continguts interdisdisciplinars ............................................................................. 10 4. Temporització ............................................................................................................ 11 5. Metodologia ............................................................................................................... 12
2

5.1. Principis metodològics generals .......................................................................... 12 5.2. Dinàmica de les sessions .................................................................................... 12 5.3. Estils o tècniques d’ensenyament ....................................................................... 13 5.4. Activitats d’ensenyament/aprenentatge ............................................................... 13 5.5. Recursos didàctics .............................................................................................. 14 5.5.1. Per al professor ............................................................................................ 14 5.5.2. Per a l’alumnat ............................................................................................. 14 5.6. Agrupaments i espai docent ................................................................................ 14 5.7. Ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) .............................. 15 6. Avaluació ................................................................................................................... 15 6.1. Principis generals ................................................................................................ 15 6.2. Criteris d’avaluació .............................................................................................. 16 6.3. Criteris de qualificació i recuperació .................................................................... 19 6.4. Instruments i procediments d’avaluació .............................................................. 20 7. Alumnat amb necessitats educatives específiques .............................................. 21 8. Activitats complementàries i extraescolars ........................................................... 21 9. Les Unitats Didàctiques ........................................................................................... 21 UNITAT DIDÀCTIA I: Teoria i funció de l’art ................................................................ 21 UNITAT DIDÀCTICA II: Art Prehistòric. Art Egipci. Art Mesopotàmic ......................... 24 UNITAT DIDÀCTICA III: L’art Clàssic. Grècia i Roma. L’art Paleocristià .................... 26 UNITAT DIDÀCTICA IV: L’Alta Edat Mitjana: Bizantí, Preromànic i Islàmic …............ 30 UNITAT DIDÀCTICA V:La Baixa Edat Mitjana: Mitjana: Romànic i Gòtic ..................
3

....................................... 52 UNITAT DIDÀCTICA XII: La imatge i el cinema ........................... 45 UNITAT DIDÀCTICA IX: L’arquitectura del segle XIX............................. L’art Neoclàssic........... 41 UNITAT DIDÀCTICA VIII: Rococó.......................... Nivells de concreció La matèria Història de l’art és pròpia de les modalitats d’Humanitats i ciències socials i d’Art que s’ofereixen al 2n curs de batxillerat de l’etapa d’ensenyament postobligatori i està elaborada d’acord amb la normativa legal vigent que ordena el sistema educatiu a 4 ............................ 50 UNITAT DIDÀCTICA XI: Evolució de les arts figuratives al segle XX......... Goya ...............................................1...............33 UNITAT DIDÀCTICA VI: El Renaixement............................................. Evolució de les arts figuratives fins a l’Impressionisme ........... 37 UNITAT DIDÀCTICA VII: El Barroc ....... El Manierisme ....................................................... INTRODUCCIÓ: JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ 1................... 47 UNITAT DIDÀCTICA X: L’Impressionisme ........................ L’arquitectura i l’urbanisme del segle XX ............................................... 56 1.....................................

orientacions metodològiques i per a l’avaluació. l’aplicació del projecte curricular i la programació a l’aula. procedimentals i actitudinals-. la Llei orgànica 10/2002. organitzades i seqüenciades amb criteri i rigor per als alumnes. d’Educació). La programació a l’aula és la pràctica de les intencions educatives del Projecte curricular del centre que se concreten en el temps i relacionen tots els elements anteriors aplicant una metodologia específica basada en activitats d’ensenyament i aprenentatge.l’Estat Espanyol (Llei orgànica 1/1990. de Qualitat d’Educació i la Llei orgànica 2/2006. que correspon a la primera part d’aquest document.El primer correspon a l’administració autonòmica que estableix l’estructura i ordenació dels ensenyaments de batxillerat a les Illes Balears al Decret 111/2002. de 3 d’Octubre. . de 23 de desembre.El segon. correspon al professor que imparteix la matèria i concreta la pràctica dels procés d’ensenyament i aprenentatge amb els elements curriculars desenvolupats als altres nivells. la seva eficàcia i adequació a la matèria.El tercer. d’ordenació general del sistema educatiu. El procés d’ensenyament és la concreció a partir de la norma legal de desenvolupament dels elements curriculars: objectius generals -capacitats-. que seria la segona part del document. especificats a partir de establir la relació més adient entre les capacitats recollides als objectius amb els continguts a través de les activitats d’ensenyament i aprenentatge per tal d’avaluar amb rigor les intencions educatives del procés d’ensenyament. de 2 d’agost de 2002. La programació d’aula de la matèria és el resultat d’un procés que té tres nivells de concreció: . és l’aportació que fa el departament amb les programacions de les matèries de l’àrea de coneixement de Ciències socials al Projecte educatiu de centre. 5 . de 3 de maig. continguts -conceptuals. amb les avaluacions tant de l’aprenentatge com de l’ensenyament. .

juntament amb altres matèries del currículum de batxillerat. Justificació de l’àrea i matèria L’alumnat ja s’ha iniciat en la història a través del currículum de Ciències socials de l’etapa de l’Educació secundaria obligatòria. 2. És evident que hi ha diferents opcions de cara a l’organització dels continguts d’Història de l’art. L’alumnat d’entre 16 i 18 anys està plenament capacitat per a consultar diferents fonts d’informació. a la vegada que s’aprèn i es coneixen les seves manifestacions artístiques. han aparegut inserits una sèrie de continguts. caldrà evitar que un enfocament eclèctic d’aquesta matèria pugui desorientar l’alumnat. Val a dir també que sempre hi haurà una referència clara i explícita a la nostra comunitat. Amb tot. tecnològics. etc.1.. estatal. polítics. S’han analitzat les característiques generals dels grans períodes artístics posant-los sempre en relació amb els aspectes socials. econòmics. s’han de recollir aportacions procedents dels diferents paradigmes artístics integrats en un enfocament crític. analitzar fenòmens complexos i formular hipòtesis o interpretacions. Es per això que cal definir un marc epistemològic que doni coherència a l’anàlisi i la interpretació de l’art. la comarca. Per això. i es relacionaran fenòmens a escala local. el país. el component artístic ha estat un element més d’entendre l’època que s’estudia. una seria en mòduls segons les diverses escales mundial. europea i mundial. estatal. les Illes Balears. a descobrir com es reflecteixen aquests processos a escales mes petites i properes: la pròpia localitat. Remarcar que la proposada és tan sols una de les possibles i respone a criteris de 6 . al mateix temps. a induir els alumnes vers l’anàlisi i la comprensió dels canvis que es produeixen en la societat actual a gran escala (estatal i mundial) i. regional. regional i local. La matèria d’Història de l’art ha de contribuir. de cada època i cada societat. En les estratègies d’ensenyament i aprenentatge. per tal de donar coherència epistemològica i didàctica.

entendre els elements de la investigació i la metodologia científica. normativament. 2. aplicats a diversos exemples. El currículum de batxiller ha de tenir com a finalitat desenvolupar unes capacitats que respecte a la nostra comunitat es desenvolupen a l’article 15 del Decret 111/2002 i són. la propedeútica i la formativa i terminal. classificar i argumentar la pertinença d’obres d’art a un estil. entre d’altres el domini de la llengua catalana i castellana. consolidar una personalitat autònoma i responsable. Els objectius generals es poden concretar en tres: proporcionar als alumnes una maduresa intel·lectual i humana. 2. manifestant el seu domini a partir de propostes pràctiques i concretes. 3. escola o 7 . Objectius generals d’àrea Fan referència als blocs de continguts i estan desenvolupats a l’apartat del continguts conceptuals 2.1. Explicar i valorar el concepte i funció de l’art a través de diverses èpoques històriques. i dominar els coneixements fonamentals de l’especialitat. Identificar. presenta una doble vessant. OBJECTIUS GENERALS 2. Objectius generals de la matèria L’alumnat. 4.2.marcs referencials preferents i complexitat de desenvolupament temàtic.3. en acabar la matèria. adquirir hàbits i procediments relatius a les tecnologies de la informació. proporcionar els coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i capacitar-los per accedir a estudis superiors. 2. Conèixer alguns dels sistemes de lectura i mètodes d’anàlisi de les obres d’art més utilitzats en la pràctica d’aquesta disciplina. utilitzar amb fluïdesa una llengua estrangera. Objectius generals d’etapa El batxillerat. ha de ser capaç de: 1. Utilitzar l’esquema d’un mètode d’anàlisi i interpretació de les obres d’art. valorar críticament el món contemporani. participar en la millora de l’entorn.

11. 2. analitzar i diferenciar alguns dels estils principals de la història de l’art occidental. La classificació de les arts. conceptes i sistemes conceptuals I. tot relacionant-los amb els estils precedents i consegüents. de manera especial la d’aquells que tenen relació directa amb l’art contemporani. amb especial atenció a l’època contemporània. Afavorir el coneixement i la comprensió d’èpoques i societats històriques a partir de les seves manifestacions artístiques. 8 . assumint les responsabilitats que suposa el seu manteniment i protecció. Fets. Prendre consciència de la significació especial que té aquest patrimoni com a manifestació de la memòria col·lectiva i expressió de la identitat pròpia i genuïna del poble de les Illes Balears. obres i temes d’estils particularment rellevants en la producció artística dins l’àmbit de la història de les Illes Balears. manifestant rigor i alhora sensibilitat i imaginació. Vehicles. 6. 8. Realitzar activitats de documentació i d’indagació en les quals s’analitzin i s’interpretin informacions diverses sobre aspectes de la història de l’art. L’art i l’artista al llarg de la història. 9. Conèixer. 5. Concepte i funció de l’art. 3. gaudir i valorar el patrimoni historicoartístic i contribuir a la seva conservació. Identificar. 7. CONTINGUTS 3. la capacitat de gaudi estètic i l’expressió de sentiments propis davant les obres comentades. 10. Analitzar autors.tendència determinada. El concepte d’estil i la seva periodització. La Història de l’art: conceptes i mètodes 1. Comentar diverses obres d’art. de tal manera que es manifesti l’adquisició d’un gust personal. Conèixer i utilitzar la terminologia pròpia dels grans corrents de producció artística. descobrir les connexions explicatives amb el medi social i històric en el qual es varen desenvolupar.1.

La pintura a les Illes Balears. L’art gòtic a les Illes Balears: arquitectura. El cas de les Illes Balears. L’art romànic: arquitectura i arts plàstiques. La restauració de l’obra d’art. Els principals corrents arquitectònics i l’urbanisme en el segle XX. 6. L’art occidental en el món antic i medieval 1. 3. L’art gòtic: arquitectura i arts plàstiques. Els itineraris historicoartístics. 2. 2. L’art barroc a les Illes Balears: arquitectura. IV. 4. l’art bizantí i l’art preromànic. L’art del segle XVIII. Elements de comentari de les obres d’art. 3. II. 3. El Renaixement a la resta d’Europa. 5. escultura i pintura.tècniques. El cas de les Illes Balears. El Renaixement a Itàlia: arquitectura. escultura i pintura. III. Els orígens de l’art: l’art a la prehistòria. El patrimoni artístic: la seva protecció i conservació. L’art contemporani 1. L’art islàmic. 9 . urbanisme i arts plàstiques. Els museus. 4. L’art occidental en el món modern 1. 3. materials i tipologies artístiques. L’art clàssic: arquitectura. 2. El Barroc: arquitectura. urbanisme i arts plàstiques a Grècia i Roma. escultura i pintura. a Mesopotàmia i a l’antic Egipte. El procés de transformació des de les tradicions clàssiques fins al món medieval: l’art paleocristià. Els principals corrents arquitectònics i l’urbanisme en el segle XIX. L’escultura i la pintura franceses en el segle XIX: del romanticisme al postimpressionisme. El Modernisme a Catalunya i a les Illes Balears.

2. Formulació de preguntes i plantejament d’hipòtesis. 5. 10. bases de dades. Representació gràfica del temps històric amb la inclusió d’informació artística pertinent. taules. 3. 7.2. fets historicoartístics i estils. 11. 9. estils i escoles cinematogràfiques. obres. a l’obra escultòrica i a l’obra pictòrica. Les arts plàstiques a la segona meitat del segle. Síntesi dels principals gèneres. Utilització de tècniques de representació i emmagatzemament de la informació (apunts. diapositives. texts en suport informàtic). Aplicació i ús del vocabulari específic de la història de l’art. vídeos i pel·lícules.4. resums. Comparació interpretativa entre obres d’art significatives. 4. Aplicació d’un esquema de lectura de l’obra arquitectònica. monuments. audiovisuals o informàtiques per a l’obtenció d’informació de naturalesa historicoartística. Les avantguardes abans de la Segona Guerra Mundial. El naixement de l’abstracció. fotografies. 6. documentals. com la visualització de làmines. centres de documentació o els treballs de camp. Ús de la cronologia i codis per mesurar i comprendre el temps històric. Identificació de causes i conseqüències dels fenomens artístics en el seu context històric. Procediments 1. ja siguin textuals. 8. Utilització de fonts primàries i secundàries. Utilització de tècniques d’observació indirecta per obtenir informació de naturalesa historicoartística. autors. L’escultura i la pintura a les Illes Balears en el segle XX. arxius. 5. dades. 6. 3. El llenguatge artístic de la fotografia i el cinema. Utilització de tècniques d’observació directa com les visites a museus. 10 .

Interès per la formulació d’hipòtesis i objectius abans d’iniciar l’anàlisi d’una obra arquitectònica o plàstica. 2. 3.4. 8. 4. Interès per participar en les activitats de caire artístic (exposicions. Sensibilització per la bellesa i l’harmonia. 3. el rigor i la sistematització del treball propi i objectivitat en la utilització de les fonts històriques i artístiques. espectacles). tolerants i no dogmàtiques. 7. Predisposició a apreciar l’obra d’art com a producte de la creativitat humana. formes de vida i manifestacions artístiques de persones o grups de societats o cultures diferents de la nostra o d’una altra època. Respecte del patrimoni artístic com a manifestació dels lligams que uneixen el present amb el passat i de l’humanisme col·lectiu. Actitud favorable a l’ordre. 12. 3. Valoració de les pautes de conducta que afavoreixin la convivència i l’estudi. 6. Valoració positiva de la defensa del patrimoni artístic i cultural i sensibilització respecte de la conservació del patrimoni propi de les Illes Balears. normes i actituds 1. Tolerància. així com la pulcritud i l’ordre en la presentació i la comunicació dels treballs propis. Ús de les tècniques d’investigació i comunicació de resultats i conclusions. Continguts transversals Respecte als continguts transversals que han de formar tot el procés d’ensenyament i 11 . 5. 10. respecte i valoració crítica d’actituds. Normalització del lèxic propi respecte dels continguts específics de la Història de l’art. 9. creences. 13. Consciència de la importància de l’organització en els propis plans de treball. Preocupació per l’obtenció d’un esperit crític en relació amb la producció artística. 11. Valoració positiva de l’hàbit d’observació i per l’observació i la percepció de sensacions i emocions proporcionades per les manifestacions artístiques.3.12. tot incidint en l’adopció d’actituds participatives. Valors.

per la construcció europea. el caràcter obert i dinàmic de la matèria ho permet. ens ajudarà la Història per explicar el processos socials on es desenvolupa la pràctica artística i la seva incidència en les concepcions mentals i ideològiques de l’artista. o la Literatura com element que influeix i és influït alhora per les arts plàstiques. i s’ha d’afegir una darrera setmana. per la pau. bé que ja s'hagin tractat. la Sociologia i en menor incidència o si més no més puntual. al llarg del curs i en el desenvolupament de les unitats didàctiques i sempre que el context ho permeti s’establiran relacions amb altres disciplines. A tall d’exemple. per la igualtat d’oportunitats entre els sexes. per la democràcia i el coneixement i la pràctica dels drets humans. l’educació sexual i per la salut. 3.5. sinó també des de la conceptual i la procedimental. pel consum. del 23 al 27 de maig per a les recuperacions. bé les que s'estiguin treballant a l'hora. l’Economia per entendre moments de crisi i desenvolupament. les Matemàtiques i la Literatura. la Filosofia la Geografia. l’educació ambiental. que permet integrar els eixos transversals no només des de la vessant actitudinal. TEMPORITZACIÓ L’assignatura de Història de l’art de 2n de batxillerat sol tenir unes 110 classes a raó de quatre setmanals: de setembre a desembre 51. de gener a març 28. Les disciplines més recurrents són la Història.aprenentatge. la Física. l’àrea resulta especialment adequada en raó del seu currículum. La selectivitat es desenvolupa al 12 . l’Economia. i d’abril a maig 31. Es promourà la transversalitat com a eix fonamental en la formació de la futura ciutadania i es tractaran quan correspongui els temes de l’educació moral i cívica. 4. Continguts interdisciplinars Des del punt de vista de la connexió interdisciplinar. Dintre d’aquestes estan incloses les proves objectives. viària. així com l’educació pel respecte i la igualtat dels drets i deures de les persones.

juny. Unitat didàctica III: L’art clàssic. Unitat didàctica V: La Baixa Edat Mitjana: L’art Romànic. • Segon trimestre (del 10 de gener al 22 de març) Unitat didàctica VI: El Renaixement. La distribució de classes per temes i mesos serà la següent: • Primer trimestre (del 17 de setembre al 21 de desembre) Unitat didàctica I: Teoria i funció de l’art Unitat didàctica II: Art Prehistòric. L’arquitectura i l’urbanisme al segle XX. reflexió. es fonamenta en: a) La participació activa en el treball d’anàlisi. Preromànic i Islàmic. Unitat didàctica XI: Evolució de les arts figuratives en el segle XX. Unitat didàctica VII: L’art Barroc.1. Principis metodològics generals El treball amb l’alumnat. 5. Unitat didàctica X: L’Impressionisme. Unitat didàctica XII: La imatge i el cinema. Art egipci i mespotàmic. recollida i interpretació de dades 13 . Unitat didàctica VIII: L’art Neoclàssic. • Tercer trimestre (del 4 d’abril al 20 de maig) Unitat didàctica IX: L’arquitectura del segle XIX. bàsicament. METODOLOGIA La metodologia esdevé en la concreció de com es volen aconseguir els objectius generals. Evolució de les arts figuratives fins a l’Impressionisme. El Rococó. Del total es dedicaran 7/8 hores a la presentació i explicació de les pràctiques. L’art gòtic. L’art mudèjar. Grècia i Roma Unitat didàctica IV: L'Alta Edat Mitjana: Bizantí. 5. El Manierisme. Goya.

la darrera sessió contempla una activitat de comprovació d’adquisicions dels coneixements. contempla una dinàmica a dos nivells: . b) L’aplicació en la realitat immediata dels coneixements apresos per tal de fer-los plenament significatius i motivar la reflexió gestió dels territori o dels recursos naturals c) La diversitat en l’organització del treball i en la gestió social de l’aula: treball sobre alternatives a problemàtiques de individual. així com les activitats a realitzar. recerca. treball en petit o gran grup.l’estructura d’ensenyament-aprenentatge de les unitats didàctiques.que permetin fonamentar opinions pròpies i provocar el contrast d’opinions. a més d’una la terminologia que hauran de cercar o anotar al llarg de les exposicions del professor. amb l’objectiu d’ajudar-lo a consolidar els seus coneixements i millorar la pràctica de l’estudi . que contempla una sessió inicial d’introducció amb un esquema dels continguts. així com els criteris per tal de superar-la. debat. d) L’atenció a la diversitat: fomentar la capacitat personal de cada alumne/a per a aportar punts de vista.l’elaboració d’un dossier per part de l’alumne al llarg del curs i que s’organitza amb la informació recollida sobre la matèria. permetre diferents maneres de comunicar el propi coneixement. Dinàmica de les sessions Al començament del curs es farà la presentació de la matèria. A la primera sessió s’explicarà el temari a desenvolupar. treball de camp. Es lliurarà a l’alumnat un full o dossier on quedaran explicitats els requisits. amb la data de lliurament de produccions i de la prova escrita. una avaluació inicial i el lliurament de material (si necessari). El desenvolupament de la matèria. es contempla atenció a la diversitat en les maneres d’aprendre i de comunicar. amb 14 .2. organitzada en unitats didàctiques amb les seves sessions. l’organització seqüenciada de la matèria i la bibliografia. 5. els criteris de qualificació. la seqüenciació. facilitar la interacció dins del grup.

5.4. col·laboratiu i compartit -debat-.3. premsa escrita.1. .l’objecte de la història de l’art és l’estudi de l’obra d’art amb la finalitat d’observar-la.aportació per part dels alumnes respecte als termes específics de la unitat didàctica 5.5. Per al professor L’opció metodològica realitzada per l’àrea de Ciències socials implica la utilització a l’aula de materials i recursos didàctics diversos. sempre sota el principi del dinamisme i la participació activa. Activitats d’ensenyament/aprenentatge Les activitats es plantegen atenent a principis bàsics: . i de forma puntual el microensenyament. Les activitats es formulen a partir de la seva adequació a la temàtica. Estils o tècniques d’ensenyament Bàsicament al llarg de les unitats didàctiques els estils o tècniques d’ensenyament. les diferents activitats contemplen el treball autònom.5. Recursos didàctics 5. recíproc. 5. Són: 1) la realització de mapes conceptuals referents a la unitat 2) l’anàlisi del context historicoartístic mitjançant l’anàlisi de diapositives i imatges4) la realització de definicions dels conceptes més importants de la unitat 3) l’anàlisi i comentari de texts històrics 4) la realització de quadres comparatius i de síntesis dels continguts de la unitat 5) la consulta de bibliografia específica de contingut històric i artístic. analitzar-la i interpretar-la dins determinats contexts històrics.amb el conseqüent esperit científic i crític.l’aprenentatge de l’alumne és l’objectiu fonamental. En conseqüència s’utilitzaran: . … 15 . plànols.Manuals i llibres de contingut artístic divers: enciclopèdies. . revistes especialitzades. que fan referència al traspàs de decisions són una combinació entre exposicions de contingut per part del professor i activitats d’indagació. atles geogràfics i històrics.

De l’aula s’han de destacar dos aspectes: la distribució de l’espai i l’organització i gestió de la classe. per la qual cosa convé que el mobiliari sigui individual i permeti diferents organitzacions. Es fonamental fer una sessió sobre l’ús de la Biblioteca del centre i/o municipal o local. Editorial Vicens-Vives. 5. L’aplicació de les noves tecnologies resulta particularment indicada en el tractament i processament de la informació.. 5. A l’inici de cada unitat didàctica es farà menció dels recursos didàctics recomanables i es contempla el lliurament de material específic. es treballa tant a nivell individual. Barcelona. Ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) Els mitjans informàtics ofereixen noves perspectives per a l’ensenyament i són un recurs d’enorme potencial didàctic i educatiu.Materials informàtics i de suport audiovisuals: projector de diapositives. documentals i pel·lícules. d’aquest o d’altres centres. Agrupaments i espai docent Els agrupaments a batxillerat venen donats pels alumnes que fan la modalitat d’Humanitats i ciències socials. la disposició de l’alumnat és voluntària i lliure. Història de l’Art. a més de les 16 .amb altres. els que han superat el curs anterior i els repetidors.5.6.2.7. 1996 que es complementarà -si escau. vídeo. com una font de recursos i un espai òptim per al desenvolupament de les activitats d’estudi i indagació. en petits grups o en gran grup. També fer veure a l’alumnat la necessitat d’un ús crític d’Internet a l’hora de cercar informació gràfica i textual. 5. Per a l’alumne A l’aula es treballarà amb el llibre: Autors Diversos. El centre hauria d’oferir la possibilitat de disposar d’un aula específica per treballar els recursos audiovisuals i informàtics.

Els portals recomanables són els que recullen enllaços diversos que incloguin els d’institucions públiques i privades que assegurin la fiabilitat de la informació.museoprado. el qual introduirà als alumnes en el seu ús. El Prado (www. 6. Per a recursos generals de tot abast són adients les webs de ciències socials. Els tres referents són els objectius generals a partir dels quals es concreten els específics a les unitats didàctiques i per tant vinculats als continguts.louvre. i delimiten les capacitats que s’haurien d’assolir.fr). normatius també. Per a imatges d’obres d’art són de gran utilitat les webs dels grans museus com el Louvre (www.wga. grau i nivell d’aprenentatge. Principis generals L’avaluació és un element curricular que serveix per autoregular els propis aprenentatges de l’alumnat i per determinar el compliment de les intencions educatives. Les TIC són un suport i recurs del discurs del professor. i els criteris d’avaluació.uk).thebritishmuseum. o el British Museum (www. els continguts que concreten les intencions educatives dels objectius generals.es). a) Avaluació d’aprenentatge 17 . i altres més específiques com la The Web Gallery of Art (www.vitruvio. AVALUACIÓ 6.org.uffizi.uk).hu) o Vitruvio (www.net/~jbuxader/historia/socials/art.htm) La pissarra digital pot resultar una eina altament eficaç per al treball interactiu entre professor i alumnat.1.possibilitats d’una utilització interactiva.it).xtec.ac. la National Galery (www.nationalgallery.ch).mcu.firenze. la Galleria degli Uffizi (www. Com a diccionari de termes artístics resulta molt completa la web de J. Buixader (http://www. És important que l’alumnat conegui la utilitat pràctica del programari informàtic aplicable a l’anàlisi de l’obra d’art i el seu context històric.

6.Avaluació sumativa: Finalment l’avaluació sumativa contemplarà les produccions dels alumnes. Explicar el concepte d’art resumint algunes de les funcions que aquest ha tingut al llarg de la història i posant-ne exemples concrets. sense errors ortogràfics ni de lèxic. .Avaluació formativa: El seguiment i el control per part del professor de les activitats de cada unitat permetrà l’avaluació formativa i continua. Identificar de manera pràctica els diversos vehicles de l’art i de les seves particulars tipologies. 1. les altres es duen a terme a l’inici de les unitats didàctiques que son temàtiques i permeten detectar el nivell de coneixements i les idees prèvies de l’alumnat.Avaluació inicial: Aquesta contempla una introductòria a la matèria a principi del curs. es farà en obtenir els resultats de les unitats didàctiques i a l’acabament del curs.2. es poden consultar a la programació a l’aula perquè tenen formats diferents. 2. . Es contemplaran les directrius de propostes del Departament de llengües. El criteri més destacat és l’anàlisi rigorosa de les informacions que proporciona l’avaluació d’aprenentatge de l’alumnat. b) Avaluació d’ensenyament Servirà per determinar si la pràctica educativa és eficaç i adequada i per valorar l’aplicació de les programacions d’aula. Criteris d’avaluació Dins els criteris d’avaluació es tindrà sempre present la correcte expressió de l’alumnat.L’avaluació de l’alumnat es farà continua. totes elles activitats que es faran al llarg del curs i venen especificades a la temporització. 18 . . Els criteris d’avaluació es concreten a partir dels normatius establerts al Decret 111/2002 i recollits a la programació del Departament. i la seva aplicació ho permetran els procediments i els instruments. l’observació per part del professor de la participació als debats i les proves objectives.

12. Identificar diverses obres escultòriques del món antic i medieval. Identificar diverses obres arquitectòniques del món antic i medieval. Aplicar a diverses obres arquitectòniques. Reconèixer algunes obres de la cultura talaiòtica i de l’època romana a les Illes Balears i algunes obres púniques de l’illa d’Eivissa. 4. Analitzar un vehicle artístic al llarg del temps (des de la Grècia clàssica fins al final de l’època moderna). 9. pictòrica i fílmica. comentar-les estilísticament. i de la periodització general de la història de l’art. 11. 6. comentant-les estilísticament i explicant-les en relació amb el seu context històric d’acord amb les pautes pertinents d’un esquema complet i rigorós de lectura. Analitzar una obra artística i també l’evolució de l’obra d’un autor o autora que no sigui de l’època contemporània. 7. Descriure una ruta historicoartística de les Illes Balears. pictòriques. assenyalant-hi les peculiars relacions entre el rol de l’artista i la societat en el cas estudiat i els canvis respecte d’èpoques precedents o consegüents. escultòrica. temes i funcions d’una de les èpoques de la Història de l’art (tret de la contemporània). Resumir els components determinants i les línies bàsiques de les formes. per tal d’establir distincions fonamentals en l’evolució estilística. tot establint-hi les ruptures i continuïtats pertinents i situant-los amb la màxima precisió possible en la seva cronologia històrica. 5. Establir els passos d’un sistema de comentari i lectura d’una obra arquitectònica. Explicar el concepte de patrimoni artístic comentant algunes de les actuacions que s’han efectuat per conservar-lo a les Illes Balears.3. escultòriques i fílmiques un sistema de comentari i lectura d’acord amb uns passos explicitats prèviament. comentant les obres que s’hi poden observar i la importància social i econòmica de la seva explotació. explicitant-ne el tema i les seves fonts. 10. i explicantles en relació amb el 19 . 8.

escultòrica i pictòrica del Barroc a les Illes Balears. Analitzar una obra arquitectònica. 20. 19. 18. comentar-les estilísticament. 13. Identificar diverses obres pictòriques del món antic i medieval. Fer un petit treball d’indagació sobre una obra arquitectònica. explicitant-ne el tema i les seves fonts. 14. comentarles estilísticament i explicant-les en relació amb el seu context històric d’acord amb les pautes pertinents d’un esquema complet i rigorós de lectura. en el qual s’analitzin algunes de les obres més representatives d’aquest moviment a les Illes. Resumir les tendències urbanístiques i arquitectòniques dels segles XIX i XX a 20 . i explicant-les en relació amb el seu context històric d’acord amb les pautes pertinents d’un esquema complet i rigorós de lectura. un tema sobre el gòtic a les Illes Balears. comentar-les estilísticament. 21. i explicantles en relació amb el seu context històric d’acord amb les pautes pertinents d’un esquema complet i rigorós de lectura. de manera ordenada. i explicant-les en relació amb el seu context històric d’acord amb les pautes pertinents d’un esquema complet i rigorós de lectura. Identificar diverses obres arquitectòniques del món modern. explicitant-ne el tema i les seves fonts. XVII o XVIII. 16. Identificar diverses obres pictòriques del món modern. Realitzar un petit treball de recerca sobre una obra arquitectònica gòtica a les Illes Balears. Explicar per escrit. 15.seu context històric d’acord amb les pautes pertinents d’un esquema complet i rigorós de lectura. 17. que s’hagi produït i sigui observable a les Illes Balears. comentar-les estilísticament. escultòrica o pictòrica dels segles XVI. Identificar diverses obres escultòriques del món modern. explicitant-ne el tema i les seves fonts.

Comentar. realisme. Comentar. 29. segons els esquemes de comentari establerts a classe. Explicar de manera resumida les avantguardes abans de la Segona Guerra Mundial i les arts plàstiques a la segona meitat del segle XX. Analitzar l’evolució de l’obra d’un autor plàstic del segle XX comentant. algunes obres arquitectòniques pertanyents als segles XIX i XX. 30. alguns quadres dels pintors de les Illes Balears més significatius del segle XIX i del segle XX. neoimpressionisme i postimpressionisme. 24. en el qual s’analitzin algunes de les obres més representatives d’aquest moviment a les Illes i s’hi estableixin les relacions pertinents amb les seves manifestacions catalanes i europees. a partir d’un esquema complet i rigorós de lectura i en relació amb el seu context històric. 22. 21 . 31. un quadre representatiu d’un dels estils pictòrics del segle XIX a França. 23. les obres que marquen una fita important en la seva producció. Comentar. Explicar de manera resumida les continuïtats i els canvis observables dels estils pictòrics del segle XIX a França: romanticisme. 27. argumentant les raons de la tria. 25. dues obres plàstiques representatives dels estils i propostes del segle XX (l’una anterior i l’altra posterior a la Segona Guerra Mundial). 28. Realitzar un petit treball d’indagació sobre una obra arquitectònica modernista a les Illes Balears. impressionisme. 26. Identificar.partir de l’anàlisi d’alguns plànols i d’alguns edificis característics. Explicar de manera ordenada per escrit un tema sobre el Modernisme a les Illes Balears. Descriure els elements formals fonamentals del llenguatge fílmic i comentar els elements del contingut d’un film. tot comentant-los. argumentant les raons de la tria.

L’actitud podrà condicionar la nota d’avaluació. Els alumnes que tinguin l’assignatura suspesa al final de curs hauran d’examinar-se de tota la matèria en el mes de setembre. És valorarà l’actitud participativa en totes les activitats de l’assignatura i l’assistència regular i continuada. Els criteris de puntuació de cada avaluació seran: A) 20% de la qualificació final: Observació del treball diari dels alumnes. 33. dimensió econòmica i institucions de mecenatge que condicionen l’art en l’actualitat. 6. Aquells alumnes que tinguin dues avaluacions suspeses s’hauran de presentar a la prova de recuperació de tota l’assignatura (en finalitzar el curs). En el cas que un alumne no realitzi alguna prova escrita la matèria no avaluada s’incorporarà a la prova escrita següent. B) 80% de la qualificació final: • Proves escrites: a) Proves objectives i/o obertes sobre dades 22 . Aquells alumnes que tinguin una sola avaluació amb una nota inferior a 4 i una mitjana de les tres avaluacions de 6 o més.32. Aquells alumnes que tinguin una avaluació amb una nota inferior a 4 hauran de fer al final del curs la recuperació de l’avaluació suspesa. Constatar la diversitat de propostes estètiques del segle XX valorant els sistemes de difusió. no hauran de realitzar la recuperació de l’avaluació suspesa. Realitzar un petit treball de recerca sobre l’obra d’algun director de cinema de la segona meitat del segle XX. crítica artística. Criteris de qualificació i recuperació Durant el curs es faran proves de recuperació relacionades amb les proves escrites no superades en finalitzar les avaluacions 1a i 2a.3.

domini del context històric. C) Es ponderaran amb caràcter negatiu: els errors. A les proves pràctiques d’anàlisi d’imatges i texts es valorarà: originalitat. debats. . els plantejaments incongruents a una o vàries de les qüestions plantejades.Proves objectives: cada prova escrita seguirà el model de les PAAU.Instruments per a les avaluacions inicials amb formats orals. .. per treballar de forma complementària. D) La qualificació obtinguda en les proves d’avaluació es veurà afectada pel seu grau de correcció sintàctica i ortogràfica.Intercanvis orals: observació quant a participació activa amb i rigor i dintre de les normes bàsiques de convivència i respecte. qüestionaris. interpretació i comentari de gràfics d’imatges i texts. La reiteració en les faltes d’assistència injustificades suposarà perdre el dret a l’avaluació continua. escrites. c) Anàlisi. A vegades dóna bon resultat el suport que certs alumnes puguin oferir a d’altres.Produccions dels alumnes: sempre es valorarà de forma positiva. 7. ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES (NEE) L’única tipologia d’alumnat amb NEE a batxillerat són els alumnes superdotats diagnosticats.. E) L’avaluació serà positiva quan obtinguin cinc sobre deu punts. 6. . . 23 . sobretot d’indagació. sentit crític i objectivitat.b) Temes a desenvolupar. a aquests alumnes se’ls lliuraria material específic. Instruments i procediments d’avaluació .Instruments d’observació sistemàtica: per dur un control sobre l’assistència i registrar el desenvolupament de la matèria. profunditat. desenvolupant un sentit de solidaritat i a la vegada de consolidació de continguts de la matèria (microensenyament).4. .

Comprendre les causes i conseqüències de la variació dels elements formals de l’art. Diverses maneres de classificar l’art. 4. B. Objectius didàctics 1. Concepte de bellesa. 2. 3. 9. sociològica. Entendre que l’art té un llenguatge propi. 24 . 12. Explicar les principals tècniques pictòriques i el tipus de suport. 8. 2. 6. Entendre l’art com a forma d’expressió que reflecteix l’essència d’una cultura. …) 7. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS Algunes unitats didàctiques contemplen la possibilitat de realitzar sortides. Obtenir informació de diverses fonts i dur a terme activitats d’indagació en les quals s’analitzin i interpretin informacions diverses sobre aspectes de la història de l’art. 10. 5. Conèixer el patrimoni cultural i la importància de conservar-lo i restaurar-lo.8. La creació artística. PROGRAMACIÓ D’AULA: LES UNITATS DIDÀCTIQUES UNITAT DIDÀCTICA I: Teoria i funció de l’art A. Identificar les diverses tipologies arquitectòniques. 3. 9. i usar el seu propi llenguatge. 11. Una de les activitats és normativa: la de museus i monuments propers al centre educatiu. 13. Analitzar el procés creatiu de l’obra i les diferents finalitats de la producció artística. Influx mutu entre artista i societat. Analitzar els elements formals d’una pintura. Continguts • Conceptuals 1. Identificar els diversos models escultòrics i els seus procediments tècnics. Conèixer el vocabulari artístic i les vies d’anàlisis de l’obra (formal. Entendre el canvi en el tractament d’un mateix tema per les circumstàncies històriques.

5. • Procedimentals 1. L’escultura: mètodes. C. 13. Elements formals de la pintura: dibuix. Art i societat. Els estils artístics. Temporalització Tres sessions 25 . 5. Ampliació del lèxic personal i organització del propi treball. Diàleg artista-societat. 3. 6.…) per a l’obra arquitectònica. Elaboració d’un model de comentari (tècnica. Anàlisi d’una obra pictòrica: La Verge de les Roques de Leonardo da Vinci. 2. composició. 9. Percepció de l’obra d’art com un bé de valor universal. 12. L’arquitectura: elements estructurals.4. espiritualitat o sentit de l’harmonia. 8. 10. un per a l’obra escultòrica i un per a l’obra pictòrica. Valoració. 2. Com l’hem de mirar. 11. La pintura: tècniques pictòriques. funció. llum. 4. Anàlisi de l’obra d’art. profunditat. forma. • Actitudinals 1. conservació i restauració del patrimoni artístic. Els mecenes. Interès en el coneixement. Ús de diverses fonts d’observació directes i indirectes: texts i material audiovisual. El patrimoni artístic. Ús de taules cronològiques i seguiment de l’evolució dels estils per situar-los en el temps. 4. 3. 7. Interès per les obres d’art com a documents i llegats històrics. significat. sostenidors i sostinguts. color. La concepció del tema en les arts plàstiques. Capacitat de sentir l’emoció que l’obra pot produir per la seva bellesa. conservació i restauració.

llibres de consulta. 3a: Continguts: Arquitectura. artista i societat. combinant diferents tècniques: les exposicions de continguts del professor i d’indagació dirigides. Avaluació • Procediments i instruments Avaluació inicial: activitat de la 1a sessió. la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector i Internet. mecenatge. patrimoni artístic. escultura i pintura. Metodologia La metodologia serà dinàmica. elements formals. anàlisi de l’obra d’art. tècniques i mètodes.D. i per reforçar l’aprenentatge es treballarà de forma autònoma. E. interès i participació activa. Avaluació sumativa: produccions i prova escrita de la terminologia amb la unitat didàctica 2. Anàlisi de La Verge de les Roques de Leonardo da Vinci. Elaboració i lliurament d’un model de comentari per a l’obra d’art. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Durant tota la unitat didàctica s’usaran i analitzaran imatges de temàtica artística i històrica. Avaluació formativa: observació sistemàtica del treball a l’aula. 1a: Avaluació inicial: Xerrada en grup per identificar dels coneixements previs de l'alumnat sobre la Història de l’art. F. 2a: Introducció als recursos de la xarxa Internet (webs dels grans museus). recíproca i en gran grup. G. Continguts: art. Continguts: Creació artística i concepte de bellesa. Revisió de les produccions de l’alumne. Recursos i materials didàctics Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text. • Criteris d’avaluació 26 . Elaboració i lliurament d’una taula cronològica general dels estils. activa i participativa. Classificació i estils.

2. 4. Objectius didàctics 1. Situar correctament en el temps les diverses civilitzacions mediterrànies de l’antiguitat. Conèixer les principals manifestacions artístiques de la prehistòria europea. . 7. Situar en el temps els origens i les primeres manifestacions artístiques. Conèixer l’art egipci i de l’art mesopotàmic i relacionar-lo amb el context històric. 3. 7. Comprendre el condicionament mutu entre la societat de l’època i l’artista. A. l’escultura i la pictura de a l’antic Egipte i de Mesopòtàmia. Comprendre que l’art es part d’una cultura i expressa l’imaginari de cada època. Conèixer els condicionants socials. Ús correcte del seu vocabulari artístic. Coneixer l’existència del patrimoni i la necessitat de restauració i conservació. 8. sociològic. 10. Reconèixer la importància de Mesopotàmia a l’art de la construcció. Coneixer els modes de classificar les obres i el concepte d’estil. iconològic. les seves causes i diferències. Poder analitzar l’arquitectura. 5. 3. Entendre l’existència d’un llenguatge propi de les manifestacions artístiques.. 27 . Explicar els llenguatges plàstics d’Egipte i Mesopotamia. Comprendre el concepte de bellesa entesa en un sentit ampli. 6. 4. Entendre que estan molt relacionades amb ritus màgics o religiosos. Coneixer les possibilitats d’anàlisi de l’obra d’art: formal. Comentar una pintura rupestre. 8. Identificar els modes i tècniques escultòrics i pictòrics i comentar els elements formals.. 9. Art Egipci. Art Mesopotàmic. 2. Identificar correctament les tipologies arquitectòniques. 9. UNITAT DIDÀCTICA II: Art Prehistòric. econòmics i intel·lectuals de cada època. Comprendre el procés creatiu de l’obra i el perquè d’aquest procés. 6. 11. 11.1. 10.

• Procedimentals 1. La prehistòria a Espanya. mapes. La civilització de l’antic Egipte: condicionants intel·lectuals. • Actitudinals 1. 3. Temporalització Sis sessions D. Les grans aportacions mesopotàmiques: l’arc i la volta. escultura i pintura egípcies. 2. Respecte per plantejaments culturals diferents dels propis i pel seu patrimoni artístic. El naixement de la pintura. combinant diferents tècniques: les exposicions de continguts del professor i d’indagació dirigides. l’escultura i l’arquitectura. escultòriques i pictòriques. Valoració de l’hàbit d’observació. i per reforçar 28 . texts i elaboració d’una síntesi del temes d’estudi. 6. 4. Capacitat de sentir i expressar el que produeix l’obra per la seva bellesa. Arquitectura. Mesopotàmia. Anàlisi de l’obra com a font de coneixement històric i comparació entre les significatives. bressol de diferents civilitzacions.B. 3. socials i econòmics. espiritualitat o sentit de l’harmonia. 4. 2. 4. Valoració de les causes històriques de la creació artística. Ús de taules cronològiques. 7. 3. Anàlisi i interpretació d’obres arquitectòniques. C. activa i participativa. Els origens de l’art: l’art prehistòric 2. Metodologia La metodologia serà dinàmica. Continguts • Conceptuals 1. 5. Ús del vocabulari específic de la matèria.

recíproca i en gran grup. escultura i arquitectura). …) i Internet. Projecció d’un DVD. 4a: Continguts: Context de civilització mesopotàmica. G. interès i participació activa. l’atles de l’aula. d’Egipte i de Mesopotàmia. obres. Elaboració d’un mapa conceptual dels principals trets de l’art egipci. Avaluació sumativa: produccions de l’alumnat i prova escrita de la unitat didàctica. gràfics. • Criteris d’avaluació 1. llibres de consulta. 5a: Continguts: Pintura. pintura i escultura. F. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Durant tota la unitat didàctica s’usaran i analitzaran imatges de temàtica artística i històrica.l’aprenentatge es treballarà de forma autònoma. Avaluació • Procediments i instruments Avaluació inicial: activitat de la 1a sessió. Revisió de les produccions de l’alumne. 2a: Continguts: Context de civilització egípcia. Art prehistòric a la península Ibèrica. Recursos i materials didàctics Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text. 1a: Avaluació inicial: Situació en el temps i l’espai de l’art prehistòric i les civilitzacions egípcia i mesopotàmica. 3a: Continguts: Egipte. Elaboració i lliurament d’una taula cronològica d’Egipte i Mesopotàmia. 29 . Continguts: La prehistòria i els origens de l’art (pintura. 6a: Prova escrita de les unitats didàctiques 1 i 2. arquitectura. la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector (mapes. E. Situar en el temps i l’espai l’art de la prehistòria. Avaluació formativa: observació sistemàtica del treball a l’aula. escultura i arquitectura mesopòtàmiques.

8. 4. hel·lenisme).2. socials i econòmics de cada etapa. socials i econòmics. Saber aplicar un esquema de comentari pictòric a una obra d’aquestes etapes. 3. Localització espacial. Objectius didàctics 1. 11. Relacionar les obres d’art romanes amb l’esperit pràctic i imperialista de Roma. 2. L’art Paleocristià A. Resumir les característiques de l’art grec. B. 10. Comentar una escultura romana formalment. 5. 12. UNITAT DIDÀCTICA III: L’art Clàssic: Grècia i Roma. 7. Fonaments socials i culturals grecs. 6. Comparar l’arquitectura romana amb la grega. 9. 4. Valorar el llegat de la grec clàssic com a part fonamental del patrimoni de la humanitat. iconogràficament i iconològicament. Continguts • Conceptuals 1. Conèixer i identificar els principals monuments romans de la península Ibèrica. 3. Coneixer els trets de l’art egipci i mesopotàmic quant a l’arquitectura. relacionant-les amb el seu context històric. Relacionar l’art amb els condicionants intel·lectuals. sobretot en l’escultura. Cronologia i evolució. Saber fer el comentari d’una obra arquitectònica i comprendre la importància del descobriment de l’arc i la volta. Conèixer i utilitzar el vocabulari propi de l’assignatura. 30 . Antropocentrisme i democràcia. treient les seves diferències. Analitzar l’escultura grega de les diverses etapes (arcaisme. funcional i significativament 5. Situar correctament aquestes civilitzacions en el temps i l’espai. classicisme. Comprendre l’influx del classicisme grec en l’art posterior. Analitzar l’arquitectura i l’urbanísme grec i romà formal. 2. Conèixer els seus condicionants intel·lectuals. escultura i pintura.

6. 13. • Procedimentals 1. 3. Anàlisi de les obres d’art com a fonts de coneixement històric de Grècia i Roma. Interès en cercar les causes de la creació artística i relacionar-les amb el context 31 . L’art paleocristià. • Actitudinals 1. 11. 7. un pont entre dues cultures. Condicionants intel·lectuals. econòmics i socials de Roma. 4. Urbanisme i concepció de l’espai gregues. Crisi i divisió de l’Imperi Romà. Comparació entre l’arquitectura romana i grega. Localització geogràfica i temporal de la civilització romana. L’escultura grega i la seva evolució. texts i ús i elaboració de taules cronològiques. 10. La ceràmica grega. Valoració de l’hàbit d’observació i de la capacitat de gaudir l’estètic. 17. 9. Roma a la península Ibèrica: patrimoni artístic. 2. Sentit de l’espai i de l’urbanisme romans. 5. Comprensió i ús correcte del vocabulari específic de l’assignatura. 15. Origens: l’art etrusc i la influència grega. Visita d’algun lloc d’interès relacionat amb la cultura grega o romana.3. Observació de gràfics i audiovisuals. 5. per a l’escultura i per a la pintura de Grècia i de Roma. Escultura: el sentit realista en la plàstica romana. 4. Pintura i mosaic. 16. 14. Arquitectura: tipologia i elements constructius. 12. Característiques pròpies de l’art romà. Polis. Arquitectura grega: elements estructurals i tipologia. Elaboració i aplicació d’un esquema de comentari per a l’arquitectura. 2. 6. 8.

recíproca i en gran grup. econòmics i socials. C. E. Arquitectura. combinant diferents tècniques: les exposicions de continguts del professor i d’indagació dirigides. 3. activa i participativa. 8a: Influència etrusca i grega. Percepció de l’obra d’art com un bé cultural de valor universal. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didàctica s’usaran i analitzaran imatges de temàtica artística i històrica. Cronologia i evolució. 4a: Arquitectura. temporització. 2a: La ceràmica grega. 7a: La civilització romana: condicionants culturals. Metodologia La metodologia serà dinàmica. Evolució. L’àgora. El temple i el teatre. 5a: L’escultura grega. Temporalització Tretze sessions D. Autors i les seves obres. L’espai. 9a: L’espai i l’urbanisme romà. Continguts: Societat i cultura grega.històric. Elaboració d’un mapa conceptual. 1a: Avaluació inicial: Breu col·loqui sobre films de Grècia i Roma. Fases i trets. Trets propis de l’art romà. 32 . Interès per la conservació i restauració del patrimoni artístic de l’antiguitat. i per reforçar l’aprenentatge es treballarà de forma autònoma. Anàlisi de plànols. 6. 3a: La ceràmica grega. L’arquitectura. 5. Els santuaris. L’urbanisme grec. Interès per aconseguir un esperit crític i una mentalitat oberta. Interès per l’ús correcte i l’ampliació del vocabulari. Elaboració d’una síntesi. Els ordres clàssics. 4. Ús de mapes de temàtica artística i històrica i de taules cronològiques. 6a: L’escultura grega.

5. 4. grega i romana.10a: L’escultura. Avaluació formativa: observació sistemàtica del treball a l’aula. Anàlitzar una obra d’art grega o romana formalment. Avaluació • Procediments i instruments Avaluació inicial: activitat de la 1a sessió. 6. l’atles de l’aula. i coneixer les seves etapes i procés de difusió. Situar a l’espai-temps les Grecia i Roma. Conèixer i identificar els principals escultors grecs i les seves obres. obres. Art paleocristià. gràfics. 7. 13a: Prova escrita. grec i romà. 2. iconogràficament i 33 . dels diferents períodes. el realisme romà. G. Comentari d’un text de Plini el Vell. llibres de consulta. l’arquitectura i la pintura. interès i participació activa. la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector (mapes. Elaboració d’una síntesi i comparació amb Grècia. 11a: La pintura i els mosaics. Conèixer els trets de l’arquitectura clàssica i els elements dels ordres arquitectònics. Avaluació sumativa: produccions de l’alumnat i prova escrita de la unitat didàctica. …) i Internet. • Criteris d’avaluació 1. 12a: Hispània romana. 3. Recursos i materials didàctics Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text. socials i econòmics del món clàssic. F. i relacionar-los amb la producció artística. Revisió de les produccions de l’alumne. Lliurament d’un mapa conceptual de la unitat. Saber comparar l’escultura. Resumir els condicionants intel·lectuals. Conèixer el concepte d’urbanisme i el diferent sentit de l’espai dels grecs i dels romans. veure les seves diferències i entendre les causes.

Continguts • Conceptuals 1. 2. funcionalment i significativament. Objectius didàctics 1. Conèixer els trets intel·lectuals. B. Veure si comprenen la importància de conservar i restaurar el patrimoni artístic. Conèixer les característiques dels models arquitectònics de l’Europa preromànica. 8. Conèixer la influència musulmana sobre l’arquitectura cristiana de l’època. 15. 16. 10. 2. socials i econòmics d’aquestes cultures. Anàlitzar l’arquitectura. polítics.iconológicament. art 34 . Causes que van dur a que l’Església i la cultura cristianes tinguessin un paper rellevant. 6. 8. Principals manifestacions artístiques europees preromàniques: art visigòtic. Situar a l’espai i el temps les cultures mediterrànies posteriors a la caiguda de Roma. 6. Crisi i divisió de l’Imperi Romà. Art Bizantí. Art Islàmic. 14. L’art bizantí: trets fonamentals. Relacionar l’art musulmà amb la mentalitat pròpia de la cultura islàmica. Conèixer les principals característiques de l’arquitectura d’al-Àndalus i la seva evolució. 3. Usar amb propietat el llenguatge específic de l’assignatura. La pintura i el mosaic bizantins i aportacions iconogràfiques a l’art europeu medieval. Art Preromànic. 4. Veure la importància de conservar i restaurar el patrimoni artístic musulmà espanyol. Conèixer l’influx de la iconografia bizantina sobre l’art europeu medieval. 5. A. 4. 12. tant a Orient (Imperi Bizantí) com a Occident (Europa medieval). la pintura i els mosaics bizantins formalment. UNITAT DIDÀCTICA IV: L’Edat Mitjana. L’arquitectura bizantina: Santa Sofia de Constantinoble.

9. de la capacitat de gaudir l’estètic i de l’esperit crític. econòmics i socials del món islàmic. Anàlisi dels elements constructius característics de l’arquitectura bizantina. Trets distintius de l’art islàmic. 10. Ús de taules cronològiques que mostrin l’evolució paral·lela de les cultures mediterrànies. Relació art-societat a l’Islam través de l’estudi de l’arquitectura. 2. Evolució i etapes. Aplicació i ús del vocabulari específic de la Història de l’art. Estudi d’obres representatives: la mesquita de Còrdova i l’Alhambra. L’art islàmic a la península Ibèrica. 2. Ús d’un esquema per a la pintura i mosaics bizantíns que mostri els trets iconogràfics. Anàlisi dels trets comuns i diferencials entre les arquitectures preromàniques. 12. Àrees de difusió. 10. Interès per les obres d’art com a documents i llegats històrics. 8. 5. Respecte pels plantejaments socioculturals diferents als propis. Elaboració síntètica dels trets de l’art islàmic i de la seva evolució a la península Ibèrica.carolingi. Localització espacial i temporal de la civilització islàmica. Valoració de l’hàbit d’observació. • Procedimentals 1. 11. 35 . 6. Aplicació d’un esquema de lectura de l’arquitectura a Santa Sofia de Constantinoble. 9. Condicionants intel·lectuals. L’art mudèjar. 3. Identificació de causes i conseqüències artístiques per l’arribada dels pobles germànics. 8. art preromànic asturià i art mossàrab. Aplicació d’un esquema de comentari arquitectònic a les principals mostres arquitectòniques islàmiques de la península Ibèrica. 7. 3. • Actitudinals 1. 7. 4.

llibres de consulta. Metodologia Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text. obres. E. …) i Internet. 9a: Arquitectura islàmica. Normalització i ampliació del propi lèxic. 4a: Europa oriental: Iconografia i iconologia bizantines. 11a: Arts plàstiques de l’Islam. 8a: La civilització islàmica. Temporalització Catorze sessions D. Anàlisi de Santa Sofia. 3a: Europa oriental: Bizanci (arquitectura. Anàlisi de mapes històrics. Elaboració d’un esquema per a l’anàlisi de la pintura bizantina. mosaic i pintura). 1a: Avaluació inicial: Breu col·loqui sobre la multiculturalitat i el mestissatge de cultures en el mateix territori. mosaic i pintura). gràfics. Fragmentació cultural. 10a: Arquitectura islàmica. 2a: Europa oriental: Bizanci (arquitectura. C. Elaboració d’una síntesi dels trets distintius de l’art 36 .4. 5a: Europa occidental: art visigòtic i carolingi 6a: Europa occidental: art carolingi i otònida 7a: Art preromànic asturià i mossàrab. Continguts: Caiguda de Roma i rellevància del cristianisme. Ús de mapes històrics. la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector (mapes. l’atles de l’aula. Trets distintius de l’art islàmic. Ús de mapes històrics. L’Imperi Bizantí i el canvi conceptual. Lliurament d’una taula cronològica de l’evolució paral·lela de les cultures mediterrànies. Conceptes més importants. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didàctica s’usaran i analitzaran imatges de temàtica artística i històrica.

Avaluació • Procediments i instruments Avaluació inicial: activitat de la 1a sessió. 6. l’atles de l’aula. Revisió de les produccions de l’alumne. 13a: l’Art mudèjar i la seva difusió. gràfics. 4. G. Conèixer la influència iconogràfica bizantina en l’art europeu medieval. …) i Internet. pintura i mosaics bizantis (forma. Realització d’un mapa conceptual de la unitat. funció i iconogràfia). Situar a l’espai i el temps les cultures mediterrànies posteriors a la caiguda de Roma. 12. Relacionar els trets intel·lectuals. Avaluació formativa: observació sistemàtica del treball a l’aula. 37 . • Criteris d’avaluació 1. obres. polítics. la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector (mapes. socials i econòmics del món islàmic amb el seu art. socials i econòmics. Anàlitzar l’arquitectura. llibres de consulta. F. 12a: Al-Àndalus: la mesquita de Còrdova. 2. 9. 8. Conèixer les característiques dels diferents modes arquitectònics dels pobles germànics. significat. interès i participació activa. 11. Recursos i materials didàctics Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text. Coneixer els seus condicionants intel·lectuals. Conèixer els trets de l’arquitectura de al-Àndalus i la seva evolució i saber comentarla.islàmic. Conèixer la influència de l’artquitectura musulmana sobre la cristiana de l’època. 14a: Prova escrita de la unitat didàctica. Regne Nazarí: l’Alhambra. Avaluació sumativa: produccions i prova escrita de la unitat didàctica.

iconografia i iconologia. Comparar una pintura romànica castellana amb una altra de l’àrea de Catalunya. Continguts 38 . Interessar-se per la conservació i restauració dels monuments romànics i gòtics. Conèixer les variants regionals romàniques i gòtiques i entendre les causes diferencials. Utilitzar correctament el vocabulari propi de l’assignatura. L’art Gòtic A. 14. 8. Analitzar una obra: tècnica. Objectius didàctics 1. Analitzar les diferències entre l’arquitectura gòtica catalana i l’europea. 2. 10. 3. Identificar als principals autors gòtics de l’època i les seves aportacions i obres. forma. Diferenciar obres gòtiques de procedències geogràfiques diverses. 4. 9. Marcar en un mapa de la península Ibèrica els monuments gòtics i saber-ne el període. 11. 5. estil i relació contextual. 12. 13. Situar en el temps i en l’espai el romànic peninsular i distingir les principals zones. 6.UNITAT DIDÀCTICA V: L’art Romànic. B. Conèixer els elements constructius romànics i gòtics. funció. Conèixer l’itinerari del camí de Santiago i comentar els seus monuments. 7. 16. Conèixer el contexts històric. Situar en el temps i l’espai el desenvolupament dels estils romànic i gòtic. Conèixer i interpretar la simbologia pròpia del romànic i la simbologia pròpia del gòtic. 15. econòmic i intel·lectual europeu d’aquests períodes artístitcs i relacionar-los amb el seu desenvolupament. social. i rastrejar els seus origens. Diferenciar una escultura gòtica amb altres d’etapes precedents.

5. Condicionants intel·lectuals. etapes i evolució. La pintura romànica: característiques i exemples. 3. Lleó i Catalunya. 9. 12. 2. L’escultura gòtica: característiques i evolució. 13. 7. Localització geogràfica i temporal del romànic peninsular. 2. 20. mapes. L’arquitectura i l’escultura romànica: característiques i evolució. 6. L’escultura gòtica a la península Ibèrica. 17. 11. Des de la pintura gòtica italiana fins als primitius flamencs. 10. comentaris de text i elaboració de síntesi per situar les etapes del romànic i del gòtic. Tipologies regionals: el romànic a França. • Procedimentals 1. Escoles romàniques de la península Ibèrica. 4. Característiques generals del gòtic a la península Ibèrica. Circumstàncies històriques específiques de la Península durant el Romànic. Les variants nacionals: el gòtic a Itàlia. 21. Context històric i cronologia del gòtic a la península Ibèrica. Estudi d’una pintura romànica de l’àrea catalana i una de l’àrea castellana. La pintura gòtica a Castella. Anàlisi d’una obra escultòrica: El pòrtic de San Pedro de Moissac. Ús de taules cronològiques. Relació art-societat a través de l’estudi dels edificis tipus: l’església i el castell. França. econòmics i socials de la Baixa Edat Mitjana. 8. Anglaterra i Alemanya. L’arquitectura romànica: elements constructius. 15. 18. 14. Localització a l’espai i el temps de l’estil romànic i de l’estil gòtic. 19. Itàlia. Alemanya i Anglaterra.• Conceptuals 1. Circumstàncies que dugueren al desenvolupament de l’estil romànic. 39 . Característiques de l’estil gòtic. La plàstica romànica. 16. Trets i mestres principals.

de la capacitat de gaudir l’estètici i de l’esperit crític. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didàctica s’usaran i analitzaran imatges de temàtica artística i històrica. escultòriques o pictòriques de diferents zones i etapes del gòtic a la península Ibèrica. Aplicació d’un sistema de comentari de la pintura a algun retaule gòtic. i per reforçar l’aprenentatge es treballarà de forma autònoma. Comparació entre obres arquitectòniques. Estudi específic d’una obra mestra de la pintura flamenca: el Tríptic de l’Anyell Místic. C. combinant diferents tècniques: les exposicions de continguts del professor i d’indagació dirigides. 10. 9. 4. Recerca dels origens de la iconografia romànica i de la iconografia gòtica. 40 . 5. 6. Aplicació d’un esquema de comentari arquitectònic sobre una catedral gòtica. Temporalització Quinze sessions. escultura i pintura dels temples romànics i gòtics europeus. Visita a llocs propers que conservin monuments gòtics 11. escultura i pintura ibèriques d’època romànica i gòtica. comentari esquemàtic de pintura gòtica. Metodologia La metodologia serà dinàmica. Comparació entre la pintura romànica de l’àrea catalana i la de l’àrea castellana. 8. 4. Esquema de l’arquitectura. activa i participativa. 18. Interès per la defensa del patrimoni artístic entès com un bé de valor universal.3. Comparació entre obres del període romànic i gòtic. 12. 8. recíproca i en gran grup. Comentari esquemàtic d’escultura arquitectònica gòtica i comentari d’una obra exempta. E. 7. • Actitudinals 1. Esquema de l’arquitectura. Valoració de l’hàbit d’observació. D. Interès per l’obra d’art com document i llegat històric.

10a: L’escultura gòtica. 6a: L’arribada del gòtic. Escultura a la península Ibèrica. l’atles de l’aula. Anglaterra. Comentari de la pintura de San Isidoro de León. Context i variants regionals (França. 9a: Context del Gòtic a la península Ibèrica. 15a: Prova escrita de la unitat didàctica. Ús de mapes històrics i artístics. Arquitectura gòtica a la península Ibèrica. 13a: La pintura gòtica flamenca. Anglaterra. F. 8a: Arquitectura gòtica (França. 3a: L’arquitectura romànica. Itàlia i Alemanya). Escultura monumental del temple. Anàlisi del pòrtic de sant Pere de Moissac. Itàlia i Alemanya).1a: Avaluació inicial: Breu col·loqui sobre l’Europa cristiana medieval. 5a: Romànic de la península Ibèrica: context històric i cultural. 7a: Arquitectura gòtica (França. Recursos i materials didàctics Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text. Anglaterra. llibres de 41 . 12a: La pintura gòtica. L’àrea catalana i l’area castellana. Comentari d’una obra exempta. 14a: La pintura gòtica a la península Ibèrica. 4a: Arts plàstiques del Romànic. Ús de mapes històrics i artístics. Itàlia i Alemanya). Continguts: Context històric i cultural europeu. Tipologies regionals. Comentari d’un text de “De coloribus et artibus Romanorum”. El camí de Santiago. Realització d’un mapa conceptual de la unitat. Principals corrents i trets. Elaboració d’un esquema de comentari escultòric. Comentari de la pintura de sant Climent de Taüll. L’arquitectura romànica. Estudi específic del Tríptic de l’Anyell Místic. 11a: L’escultura gòtica. Comentari de la catedral de Chartres. 2a: L’arquitectura romànica.

…) i Internet. Saber comentar els aspectes formal. obres. Avaluació formativa: observació sistemàtica del treball a l’aula. Entendre les circumstàncies històriques de la península Ibèrica a l’època romànica. Saber comentar obres pictòriques de l’etapa gòtica. Poder traçar a un mapa de la península Ibèrica l’itinerari del camí de Santiago. 14. polítics. Saber comparar la pintura catalana amb la castellana. 13. 3. i l’influx en l’art. iconogràfic i iconològic d’una pintura romànica. significatiu i de funció d’una obra arquitectònica romànica. Saber diferenciar obres de procedències geogràfiques diverses. Saber comentar els aspectes formal. Saber situar en el temps i en l’espai el romànic peninsular . 8. Conèixer-ne els trets intel·lectuals. iconogràfic i iconològic d’un relleu romànic. 12. Avaluació • Procediments i instruments Avaluació inicial: activitat de la 1a sessió. Avaluació sumativa: produccions de l’alumne i prova escrita de la unitat didàctica. Saber comentar una obra arquitectònica gòtica. 10. 9. socials i econòmics. 42 . Saber comentar una escultura gòtica i comparar-la amb les d’èpoques precedents. 4. 6. interès i participació activa. assenyalant els llocs on es troben els principals edificis romànics. G. 7. 11.consulta. Revisió de les produccions de l’alumne. formal. 5. Conèixer els elements constructius romànics i gòtics. la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector (mapes. gràfics. Saber comentar els aspectes tècnic. 2. • Criteris d’avaluació 1. Situar en l’espai i el temps el desenvolupament de l’estil romànic i de l’estil gòtic.

econòmics i polítics de l’època. B. 4. 18. 10. Saber comentar una obra arquitectònica. Conèixer els condicionants del Renaixement espanyol. Localització geogràfica i temporal. Comentar els aspectes d’una obra arquitectònica plateresca i classicista. Conèixer els artistes renaixentistes i les seves obres. Comentar els aspectes formal. 17. Comentar la forma. 2. 2. Condicionants intel·lectuals. escultòrica o pictòrica del gòtic espanyol. 9. Comprendre les diferències entre la mentalitat renaixentiste italiana i l’espanyola. 6. Conèixer els principals autors del gòtic i les obres més importants. Analitzar correctament les diferències entre l’arquitectura gòtica castellana i la catalana. 8. 11. Aplicar un mètode d’anàlisi a diverses escultures del Renaixement espanyol. 19. Conèixer els condicionants intel·lectuals. Conèixer la figura i l’obra del Greco i citar les seves característiques més importants. Comprendre la relació artista-societat i el paper dels mecenes. econòmics i socials del Renaixement italià. 43 . Comparar obres de diferents moments del Renaixement italià amb altres espanyoles. UNITAT DIDÀCTICA VI: El Renaixement. Utilitzar correctament la terminologia artística. Objectius didàctics 1. 3. Característiques de l’art renaixentista. socials. 3. Continguts • Conceptuals 1. Conèixer el context històric gòtic de la península Ibèrica. Conèixer i utilitzar adequadament el vocabulari propi de l’assignatura. 5. El Manierisme A. 16. 12. iconogràfic i iconològic de les obres renaixentistes 7. 16.15. Situar correctament en el temps i en l’espai l’etapa renaixentista i manierista. el significat i la funció d’una obra del Renaixement italià.

escultura i pintura a obres del Quattrocento i del Cinquecento. El Manierisme. L’arquitectura del Renaixement: Quattrocento i Cinquecento. Temporalització 44 . Condicionants econòmics i socials del Renaixement espanyol. Interès en les causes de la creació artística en relació amb el seu context històric. Interès per aconseguir un esperit crític. C. La pervivència de la mentalitat medieval en l’escultura i la pintura espanyoles. 3. Interès pel patrimoni artístic com a testimoniatge del passat i llegat històric. 7. socials i econòmics de l’Espanya de l’època. 2. Normalització i ampliació del propi lèxic. Característiques del Renaixement a Espanya. El Manierisme a Espanya: El Greco. 9. 6. Valoració de l’hàbit d’observació. L’escultura del Renaixement al Cuattrocento (Donatello) i al Cinquecento (Miguel Ángel). de la capacitat de gaudir l’estètic i del sentit crític. 6. Identificació dels grans artistes del Renaixement italià i de les seves obres. Localització geogràfica i temporal del Renaixement espanyol. Síntesi dels condicionants intel·lectuals. 4. taules cronològiques i comentari de texts. L’arquitectura: elements estructurals i ornamentals. 3.4. 13. 5. Evolució de la pintura i principals mestres. 12. Aplicació i ús del vocabulari específic de la matèria. Comentari d’arquitectura. 5. 11. 2. 5. 8. • Procedimentals 1. 10. 4. • Actitudinals 1. Plateresc i classicisme. Anàlisi de l’obra artística de diferents etapes del Renaixement espanyol i del Greco. Ús de mapes.

Miquel Àngel. llibres de consulta. Miquel Àngel i Cellini. 4a: Pintura del Quattrocento. la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector (mapes. 1a: Avaluació inicial: Breu col·loqui sobre la perspectiva. Metodologia La metodologia serà dinàmica. Comentari d’un text del “De re aedificatoria” d’Alberti.Deu sessions D. i per reforçar l’aprenentatge es treballarà de forma autònoma. Ghiberti. 2a: Arquitectura del Quattrocento. Ticià. E. 6a: Escultura del Cinquecento: Sansovino. Miquel Àngel i Palladio. Brunelleschi. Donatello. Piero della Francesa. Rafael. Ús de mapes i taula cronològica. 45 . El Greco. Masaccio. Continguts: Context històric del nord de la península italiana. Bramante. Alberti. Luca della Robbia i Verrocchio. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didàctica s’usaran i analitzaran imatges de temàtica artística i històrica. Boticelli. Recursos i materials didàctics Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text. l’atles de l’aula. Lliurament d’un mapa conceptual de la unitat. combinant diferents tècniques: les exposicions de continguts del professor i d’indagació dirigides. 3a: Escultura del Quattrocento. gràfics. 8a: Renaixament espanyol: trets. … 5a: Arquitectura del Cinquecento. recíproca i en gran grup. 7a: Pintura del Cinquecento: Leonardo da Vinci. F. Principals trets de l’art renaixentista. … El Manierisme. Arquitectura: evolució des del gòtic al classicisme. activa i participativa. 10a: Prova escrita de la unitat didàctica. 9a: Escultura i pintura renaixentistes espanyoles.

5.obres. UNITAT DIDÀCTICA VII: L’art Barroc A. Conèixer i usar de forma adient el vocabulari propi de la matèria. Avaluació • Procediments i instruments Avaluació inicial: activitat de la 1a sessió. 11. Objectius didàctics 46 . Conèixer els condicionants de les ciutats italianes a tots els nivells. interès i participació activa. Conèixer els condicionants intel·lectuals. Situar correctament en el temps i l’espai les etapes estudiades. Conèixer el Greco i la seva obra. comprendre el canvi de mentalitat. Conèixer els grans artistes del Renaixement i les seves obres. 4. 9. 3. Avaluació formativa: observació sistemàtica del treball a l’aula. Saber anàlitzar una obra escultòrica espanyola. Saber comentar una obra arquitectònica del plateresc i una del classicisme. • Criteris d’avaluació 1. 2. significatiu i de funció d’una obra del renaixentiste. 8. el fet del mecenatge i el que suposa en la relació artista-societat. 10. socials i econòmics del Renaixement espanyol. Avaluació sumativa: produccions i prova escrita la unitat didàctica. Saber comparar entre obres de diferents moments del Renaixement italià. Saber comentar els aspectes formal. 7. Revisió de les produccions de l’alumne. G. 6. …) i Internet. Saber comparar obres arquitectòniques espanyoles entre elles o amb italianes i entendre les diferències de context.

9. 6. 3. 13. Poder analitzar els aspectes formals. 47 . 5. significatius i de funció de l’escultura barroca. Comparar la pintura espanyola amb la de la resta de països europeus. socials i econòmics de l’Europa de l’època. Context històric. Poder analitzar els aspectes formals. 7. 19. 12. Comparar obres del Barroc espanyol ple amb les de l’etapa d’influència francesa. Comprendre l’especial importància que el sentir religiós té en el Barroc espanyol. Saber quins són els nous temes que apareixen en la pintura barroca i les causes. 8. B. Conèixer els condicionants intel·lectuals. 4. Conèixer l’especial context de l’Espanya a l’època barroca. Comparar el Barroc francès i l’italià. 14. Situar correctament l’etapa barroca en el temps i l’espai. Localització en l’espai i el temps del Barroc. Elaborar un esquema de lectura vàlid per a la pintura barroca i aplicar-lo a les obres. 2. significatius i de funció de l’arquitectura barroca. 15. Analitzar els canvis artístics i socials del pas del Renaixement al Barroc. Analitzar (forma. escultura i pintura. Comprendre el concepte de barroc i les diferents funcions que de l’art en aquesta època. Comentar una o més obres arquitectòniques de diferents etapes del Barroc espanyol. Identificar les principals figures del Barroc espanyol en arquitectura.1. 11. 17. analitzar les seves diferències i buscar les causes. Continguts • Conceptuals 1. 16. Comparar una escultura barroca espanyola amb una del Barroc italià. 10. iconografia i iconològia) l’escultura barroca de les escoles espanyoles. Identificar els grans mestres i obres de les principals escoles pictòriques europees.

L’escultura barroca a Itàlia i França. L’arquitectura barroca en els diferents països europeus: el concepte barroc de l’espai. La pintura barroca: característiques formals. Comentaris de text i ús mapes i taules cronològiques 2. Anàlisi dels materials. Rembrandt.2. 17. Gainsborough. Estudi detallat de l’obra de Velázquez. Aplicació d’un mètode de comentari de l’arquitectura barroca. L’arquitectura barroca espanyola: etapes i autors. Rubens. 4. Principals mestres barrocs: Caravaggio. flamenca. L’escultura barroca espanyola: peculiaritats. Escoles de la pintura barroca: escola italiana. Comentari esquematitzat de l’escultura barroca (tècnica. 3. 5. Arrels històriques de l’art barroc. Zurbarán. escoles i autors. • Procedimentals 1. 16. 12. La Tour. Vermeer. etc. econòmics i socials dels diversos països europeus. francesa i anglesa. 11. 6. 18. 8. econòmics i socials de l’època. Temes i funcions principals de la pintura. Temes. 4. Elaboració d’una síntesi dels condicionants intel·lectuals. Característiques especials de la pintura del Barroc espanyol. Característiques generals i complexitat del Barroc. holandesa. 13. elements constructius i tipologies de l’arquitectura barroca. 7. iconografia i iconológia). 3. Els grans mestres: Ribera. Hogarth. 10. 15. 9. Velázquez. formes i funcions específiques de la pintura barroca espanyola. Característiques pròpies del Barroc espanyol. Murillo i Valdés Leal. 48 . 5. 14. Condicionants intel·lectuals. Context històric espanyol.

14. 12. Comparació i comentari interpretatiu entre pintures de diferents països europeus. 2. 9. 3. E. 10. Anàlisi dels diferents materials. 11. Defensa del patrimoni artístic i interès per la seva conservació i restauració. 13. de la capacitat de gaudir l’estètic i del sentit crític. 4. Interès en les causes de la creació artística i la relació amb el context històric. Temporalització Deu sessions D. elements i tipologies de l’arquitectura barroca espanyola. 1a: Avaluació inicial: Breu col·loqui sobre els films “Alatriste” i “Restauración”. Identificació de les grans figures del Barroc i les seves obres. 49 . activa i participativa. Síntesi dels condicionants intel·lectuals. i per reforçar l’aprenentatge es treballarà de forma autònoma. Introducció a l’estudi de la mitologia com font iconogràfica important. socials i religiosos d’Espanya. 7. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didàctica s’usaran i analitzaran imatges de temàtica artística i històrica.6. Elaboració d’un comentari dels aspectes formals. • Actitudinals 1. Identificació de les causes per les que la pintura treballà noves formes i temes. iconogràfics i iconològics de la pintura. Anàlisi i interpretació de l’obra dels principals mestres barrocs. Interès per l’obra d’art com expressió d’una cosmovisió col·lectiva. recíproca i en gran grup. combinant diferents tècniques: les exposicions de continguts del professor i d’indagació dirigides. europeus i espanyols. Aplicació d’un mètode de comentari d’arquitectura a obres del Barroc espanyol. 8. C. Valoració de l’hàbit d’observació. Metodologia La metodologia serà dinàmica. econòmics.

Ús de mapes i taules cronològiques. Avaluació • Procediments i instruments Avaluació inicial: activitat de la 1a sessió. Velázquez (estudi detallat). principals escoles i autors. L’espai barroc. Avaluació sumativa: produccions i prova escrita. 10a: Prova escrita. Pintura. Escultura barroca. Aplicació d’una pauta de comentari escultòric. …) i Internet. Revisió de les produccions de l’alumne. 8a: Escultura barroca espanyola. Pintura barroca espanyola. 6a: Context del Barroc espanyol. gràfics. llibres de consulta. escoles i autors.Continguts: Context històric del Barroc europeu. la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector (mapes. • Criteris d’avaluació 50 . 3a: Arquitectura barroca. 2a: Arquitectura barroca. 9a: Pintura barroca espanyola. Principals trets de l’art barroc. obres. Avaluació formativa: observació sistemàtica del treball a l’aula. 7a: Arquitectura barroca espanyola. principals escoles i autors. interès i participació activa. escoles i autors. Recursos i materials didàctics Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text. F. Comparació amb l’arquitectura francesa. Comparació amb l’escultura francesa i italiana. l’atles de l’aula. Síntesi de la mitologia. Aplicació d’una pauta de comentari pictòric. 4a: Escultura barroca. G. 5a: Pintura barroca. Realització d’un mapa conceptual de la unitat. Arquitectura barroca espanyola. trets propis. Elaboració d’una síntesi dels principals trets.

especialment en el cas espanyol. 7. socials i econòmics l’època i les funcions de l’art. 11. Entendre la pintura sota condicionants religiosos. Objectius didàctics 1. Saber comparar una pintura espanyola amb la d’altres països europeus. 8. funció. econòmic i social de l’època. 51 . 3. Situar el Rococó i el Neoclasicisme en l’espai i el temps. Comprovar que coneixen i identifiquen als grans autors del Barroc europeu. L’art Neoclàssic. UNITAT DIDÀCTICA VIII: Rococó. Saber comparar una obra barroca amb una renaixentista. 3. 2. així com la figura de Goya. Constatar que poden situar correctament en el temps i en l’espai l’etapa barroca. significat. 4. Saber comentar obres arquitectòniques i escultòriques del Barroc espanyol. del Neoclasicisme i les seves funcions. 5. 14. 2. 15. 10. Saber comparar obres de l’arquitectura francesa amb altres d’Itàlia. 12. Conèixer les principals figures del Barroc espanyol i les seves obres. iconografia i iconologia). Conèixer les característiques del Rococó. Veure si coneixen els nous temes introduïts en la pintura i les seve causes. Conèixer els condicionants intel·lectuals. Copsar els canvis experimentats en la relació art-artista-societat en aquest període. Conèixer i resumir el contexts intel·lectual.1. Comprovar que coneixen el context de l’Espanya a l’època. Conèixer i saber usar el vocabulari propi de la matèria. Saber elaborar i aplicar un esquema de lectura per a la pintura de les escoles europees. 9. 6. 4. Goya A. 13. Saber comparar una escultura espanyola amb un escultura italiana. Saber comentar una obra barroca (forma.

obra i transcendència de la seva obra. 5. C. 4. El Neoclasicisme: localització espacial i temporal. 6. L’arquitectura neoclàssica a Europa i a Espanya. d’escultura i de pintura. Anàlisi d’una obra de Goya: El colós. La recerca de nous camins: Goya. Elaborar un sistema de comentari de pintura que la relacioni amb el context històric. Goya. Analitzar una obra arquitectònica neoclàssica i relacionar-la amb el seu context. Respecte pel patrimoni artístic i consciència de la necessitat de conservar-lo i restaurar-lo. de la capacitat de gaudir l’estètic i del sentit crític. 3. obra i transcendència de la seva obra. Visites a exposicions i monuments. 7. 2. Comprendre i usar correctament el llenguatge propi del tema. 8. Valoració de l’obra com a testimoniatge de fetso cosmovisions del passat. B. 3. Vida. Vida. 5. Elaboració i aplicació d’un esquema de comentari d’arquitectura. 2. Valoració de l’hàbit d’observació. L’escultura i la pintura neoclàssiques: Canova i David. 2. El Rococó. 4. Analitzar correctament una escultura neoclàssica. 3. • Procedimentals 1. • Actitudinals 1.5. Continguts • Conceptuals 1. característiques. Temporalització Vuit sessions 52 . Lectura comprensiva de texts i ús de taules cronològiques. Comparació entre obres de la mateixa època però de diferents autors i concepcions. 6.

i per reforçar l’aprenentatge es treballarà de forma autònoma. Revisió de les produccions de l’alumne. G. Recursos i materials didàctics Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text. gràfics. Vida. 8a: Prova escrita. 6a: Goya. 53 . 5a: Escultura i pintura neoclàssiques. 4a: Arquitectura Neoclàssica. Arts plàstiques del Rococó. llibres de consulta. Aplicació d’una pauta de comentari pictòric. l’atles de l’aula. obres. interès i participació activa. 3a: Arquitectura Neoclàssica. E. Realització d’un mapa conceptual de la unitat. 1a: Avaluació inicial: Breu col·loqui sobre l’ús al llarg de la història de l’art clàssic. F. Principals trets del Rococó i del Neoclàssic. obra i transcencència de la seva obra. Metodologia La metodologia serà dinàmica. Avaluació • Procediments i instruments Avaluació inicial: activitat de la 1a sessió. 2a: Arquitectura del Rococó. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didàctica s’usaran i analitzaran imatges de temàtica artística i històrica. Escultura i pintura neoclàssiques. Anàlisi de “El colós” de Goya 7a: Goya. Canova i David. combinant diferents tècniques: les exposicions de continguts del professor i d’indagació dirigides. Ús de mapes i taula cronològica. activa i participativa. recíproca i en gran grup. …) i Internet. la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector (mapes. Europa i Espanya.D. Continguts: Context històric del segle XVIII. Avaluació formativa: observació sistemàtica del treball a l’aula.

Avaluació sumativa: produccions i prova escrita de la unitat didàctica. • Criteris d’avaluació 1. Situar en l’espai i en el temps els estils rococó i neoclàssic i la figura de Goya. 2. Comprovar que coneixen les característiques de cada estil i les seves funcions. 3. Comprovar que coneixen el context històric intel·lectual, econòmic i social de l’època. 4. Entendre els canvis soferts entre l’artista i la societat. 5. Ser capaç d’analitzar una obra d’art neoclàssica. 6. Comprendre i usar correctament el llenguatge propi de l’assignatura. 7. Conèixer Goya, la importància de la seva obra i la seva influència posterior. UNITAT DIDÀCTICA IX: L’arquitectura del segle XIX Evolució de les arts figuratives fins a l’Impressionisme. A. Objectius didàctics 1. Situar en el temps els estils artístics del segle XIX i els condicionants de l’època. 3. Conèixer i identificar les principals corrents arquitectòniques del segle XIX. 4. Analitzar una obra arquitectònica de cada etapa i relacionar-la amb el seu context. 5. Reconèixer la importància de l’Escola de Chicago com a precedent del segle XX. 6. Conèixer i resumir les característiques del Modernisme i analitzar l’obra de Gaudí. 8. Comprendre els plànols urbanístics del segle XIX i estudiar el pla Cerdà de Barcelona. 9. Resumir les característiques de les arts plàstiques i relacionar-les amb el seu context. 10. Conèixer i identificar els pintors del Romanticisme francès i les seves obres. 11. Conèixer i comentar el Romanticisme alemany i l’escola paisatgista anglesa. 11. Resumir les característiques del Realisme i citar als seus principals representants. 12. Elaborar i aplicar un model de comentari pictòric d’obres romàntiques i del Realisme. 13. Comparar una obra romàntica i una realista, i comentar les seves diferències. 15. Utilitzar correctament el llenguatge propi de l’assignatura. B. Continguts
54

• Conceptuals 1. Introducció històrica i cronològica. 2. L’arquitectura en el segle XIX. Principals corrents: l’arquitectura del ferro, l’Escola de Chicago, les Arts and Crafts i el Modernisme. 3. El Modernisme. Característiques i autors. 4. Antoni Gaudí i la seva obra. Anàlisi de la Sagrada Família. 5. Els nous programes urbanístics. Estudi del pla de l’eixample de Barcelona. 6. El moviment romàntic: característiques. 7. Els romàntics francesos: Géricault i Delacroix. 8. El Romanticisme a Alemanya i a Anglaterra: els paisatgistes. 10. La pintura historicista. 11. El Realisme pictòric: Millet, Courbet. 12. La pintura espanyola en el segle XIX. 13. L’escultura en el segle XIX. • Procedimentals 1. Lectura, anàlisi i interpretació de texts; ús de taules cronològiques. 2. Comentari d’arquitectura i d’obra artística des dels aspectes formal, iconogràfic i iconològic. 3. Comparació entre obres de diferents èpoques,estils i llocs. 4. Utilització del vocabulari específic. • Actitudinals 1. Valoració de l’hàbit d’observació, de la capacitat de gaudir l’estètic i del sentit crític. 2. Valoració de l’obra com a testimoniatge de fets o cosmovisions del passat. 3. Respecte pel patrimoni artístic i consciència de la necessitat de conservar-lo i restaurar-lo. 4. Interès en les causes de la creació artística i la seva relació amb el context històric.
55

C. Temporalització Deu sessions. D. Metodologia La metodologia serà dinàmica, activa i participativa, combinant diferents tècniques: les exposicions de continguts del professor i d’indagació dirigides, i per reforçar l’aprenentatge es treballarà de forma autònoma, recíproca i en gran grup.

E. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didàctica s’usaran i analitzaran imatges de temàtica artística i històrica. 1a: Avaluació inicial: Breu col·loqui sobre el context de l’època. Continguts: Context del segle XIX. Principals corrents arquitectòniques. Ús de mapes i taula cronològica. 2a: Arquitectura historicista i del ferro. Aplicació d’una pauta de comentari arquitectònic. 3a: Escola de Chicago. Arquitectura de l’Arts&Crafts. 4a: El Modernisme. Trets i autors. 5a: L’obra de Gaudi. Programes urbanístics. El pla Cerdà. 6a: Romanticisme. Context. Trets. Gericault i Delacroix. Alemanya i Anglaterra. 7a: Realisme pictòric: Millet, Courbet. Comentari d’un text de Baudelaire. 8a: Realisme pictòric. Escultura del segle XIX. 9a: La pintura espanyola del segle XIX. La pintura historicista. Realització d’un mapa conceptual de la unitat. 10a: Prova escrita de la unitat didàctica. F. Recursos i materials didàctics Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text, l’atles de l’aula, llibres de consulta, la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector (mapes, gràfics, obres, …) i Internet.
56

4. 12. 4. Utilitzar correctament el llenguatge propi de l’assignatura. l’obra de Rodin. econòmics i socials de l’època. Fer un resum de l’Impressionisme (característiques formals. 11. Analitzar una o diverses obres segons un model de comentari elaborat a l’aula. 5. Avaluació sumativa: produccions i prova escrita de la unitat didàctica. 3. 3. Conèixer els condicionants intel·lectuals. 9. aportacions i artistes). Revisió de les produccions de l’alumne. Poder comentar i comparar una obra pictòrica romàntica i una realista. 57 . Poder anàlitzar les obres de Gaudí. 2. UNITAT DIDÀCTICA X: L’Impressionisme A. Conèixer els artistes del Romanticisme francès. Avaluació • Procediments i instruments Avaluació inicial: activitat de la 1a sessió. interès i participació activa. Analitzar. • Criteris d’avaluació 1. Comprendre la importància dels assaigs urbanístics del segle XIX. Conèixer els condicionants culturals de l’època i la reacció a l’obra impressionista. 10. Poder analitzar l’obra arquitectònica de cada etapa del segle XIX dins seu context. l’espai i el context històric. 5. Situar l’etapa impressionista en el temps. l’alemany i els paisatgistes anglesos. Conèixer les característiques del Realisme i citar els seus autors. Avaluació formativa: observació sistemàtica del treball a l’aula. 8. de manera rigorosa però també imaginativa. Objectius didàctics 1. Conèixer les característiques dels principals corrents artístics del segle XIX.G. Conèixer els trets dels moviments artístics del segle XIX i el seu context històric. 7. Conèixer la importància de l’Escola de Chicago i les característiques del Modernisme. 6. Conèixer i analitzar degudament l’arquitectura historicista. 2.

Valoració del canvi experimentat en les relacions artista-societat d’aquesta etapa. Valoració de l’obra com a testimoniatge de fets o cosmovisions del passat. 2. El Postimpressionisme. B. 4. • Procedimentals 1. Continguts • Conceptuals 1. Analitzar l’obra d’algun pintor de l’etapa. 7. Elaboració i aplicació d’un esquema de comentari de la pintura impressionista. 3. 2. Situació històrica del fenomen impressionista. 2. 3. 58 . Valoració de l’hàbit d’observació.Comprensió i ús correcte del vocabulari. L’Impressionisme a Espanya.6. Utilitzar correctament el llenguatge propi de l’assignatura. Comparació entre obres del primer Impressionisme i altres del Postimpresionisme. buscant precedents i preveient conseqüències. 4. • Actitudinals 1. 5. 8. de la capacitat de gaudir l’estètic i del sentit crític. L’escultura: Rodin. La tècnica impressionista. Respecte pel patrimoni artístic i consciència de la necessitat de conservar-lo i restaurar-lo. 4. Els mestres impressionistes. Comentaris de text i ús de taules cronològiques per situar l’estil entre els corrents del segle. 3. Interès per l’ampliació i ús correcte del vocabulari propi de la matèria. Comprendre la influència posterior de l’Impresisonisme i el Postimpressionisme. 3. 5.

Gauguin. …) i Internet. Recursos i materials didàctics Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text. obres. Metodologia La metodologia serà dinàmica. G. Seurat. llibres de consulta. 5a: L’Impressionisme a Espanya. Morisot. 1a: Avaluació inicial: Breu col·loqui sobre el color. 3a: Principals autors i obres. E. Pisarro. recíproca i en gran grup. i per reforçar l’aprenentatge es treballarà de forma autònoma. Monet. Sisley. Elaboració d’un model de comentari de les obres. la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector (mapes. combinant diferents tècniques: les exposicions de continguts del professor i d’indagació dirigides. 2a: Principals autors i obres. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didàctica s’usaran i analitzaran imatges de temàtica artística i històrica. l’atles de l’aula. Van Gogh. Toulouse-Lautrec.C. 4a: El Postimpressionisme. Comparació amb l’Impressionisme. Renoir. F. Ús d’una taula cronològica. 59 . Realització d’un mapa conceptual de la unitat. Rodin i la seva obra. Degas. Temporalització Sis sessions D. activa i participativa. Manet. Continguts: Context de la societat del moment. La tècnica impressionista. Avaluació • Procediments i instruments Avaluació inicial: activitat de la 1a sessió. 6a: Prova escrita. gràfics.

6. 2. 11. 9. Conèixer les característiques dels moviments d’avantguarda i els seus representants. Situar en el temps els corrents del segle XX. característiques principals representants. Usar correctament del llenguatge propi de la matèria. Objectius didàctics 1. Revisió de les produccions de l’alumne. 4. Comparar obres de diverses tendències i disciplines i comentar les seves diferències. Comprovar que saben analitzar l’obra de Rodin. Elaborar un model d’anàlisi escultòrica aplicable a l’escultura del segle XX. interès i participació activa. 6. 3. Analitzar l’obra d’algun artista que hagi representat l’inici d’algun dels corrents del segle. 10. Situar correctament en el temps l’aportació espanyola a les tendències del segle XX. Conèixer l’influx de l’Impresionisme i el Postimpresionisme en els corrents posteriors. 7. • Criteris d’avaluació 1. 7.Avaluació formativa: observació sistemàtica del treball a l’aula. conèixer la problemàtica i característiques de la societat del segle XX i la seva influència en l’art. 5. Identificar la figura i l’obra dels grans avantguardistes del segle XX. UNITAT DIDÀCTICA XI: Evolució de les arts figuratives al segle XX L’arquitectura i l’urbanisme al segle XX. Identificar a Picasso i conèixer la seva trajectòria artística i el significat de la seva 60 . Avaluació sumativa: produccions i prova escrita de la unitat didàctica. 8. Saber situar en el temps i el context històric correcte l’etapa. Conèixer els condicionants culturals de l’època i la reacció a l’obra impressionista. 4. Anàlitzar de forma correcta l’obra dels d’autors impressionistes. A. Conèixer el context històric espanyol de l’època. Comentar correctament l’obra dels principals autors avantguardistes 5. Conèixer el moviment impressionista. 3.

Conèixer i utilitzar el llenguatge propi de la matèria. 22. Resumir les característiques dels principals artistes espanyols reconeguts universalmen i emmarcar-los en les tendències pròpies del segle XX. creativitat i expressivitat. 61 . Els ismes pictòrics: fauvismo. 20. B. Resumir les característiques del postmodernisme arquitectònic i citar-ne alguna obra. dadá i surrealisme. Valorar l’art contemporani i apreciar els trets d’originalitat. especialment els espanyols i/o els que treballen a Espanya. científics i polítics duen a una manera diferent d’afrontar la realitat. 15.Conèixer autors i obres de l’arquitectura actual. 17. Conèixer els canvis en la relació artista-societat i les funcions atribuïdes avui a l’art. 7. La pintura abstracta: constructivisme i informalisme.obra. Elaborar i aplicar un model de comentari d’arquitectura a una obra de Wright. 24. Conèixer l’arquitectura organicista i diferenciar les seves obres d’altres moviments. 12. Context històric. Conèixer les últimes tendències de l’art i els seus principals representats. El segle XX: nous problemes. Resumir les característiques dels diferents moviments arquitectònics del segle XX. 3. 21. L’abstracció i el moviment en l’escultura. Les segones avantguardes. cubisme. Una nova concepció estètica. 4. 5. cultural i econòmic de l’època. 16. Relacionar la nova arquitectura amb el context social. Identificar les principals obres dels arquitectes racionalistes i comentar-les correctament. 14. 2. L’Espanya del segle XX. Canvis filosòfics. 23. Continguts • Conceptuals 1. expressió de l’angoixa de l’ésser humà. necessitats i solucions. 6. expressionisme. 18. 19. futurisme. L’escultura. un nou llenguatge.

Tápies. L’organicisme: Frank Lloyd Wright. L’urbanisme del segle XX. Ús de fonts d’informació i d’observació directes com visites a exposicions i museus. Últims corrents a Espanya i al món. 3. Estudi del context històric de l’Espanya del segle XX. L’arquitectura racionalista: Le Corbusier. 8. Comprensió i ús correcte del vocabulari propi de la matèria. Interès per formular hipòtesis sobre les relacions art-artista-societat al llarg del segle XX. 2. 4. realització d’esquemes i ús de taules cronològiques. Elaboració i aplicació d’un model de comentari arquitectònic a diverses obres. Comentaris de text. • Procedimentals 1. Elaboració i aplicació d’un model de comentari d’escultura i de pintura. 3. Comparació entre obres de diferents tendències artístiques del segle XX. 14. Interès per afavorir iniciatives destinades a divulgar l’art contemporani. 11. Col·loqui sobre diferents aspectes de la problemàtica actual de les arts figuratives. 7. L’arquitectura postmoderna i actual. 4. 2. 10. Walter Gropius i Mies van der Rohe. Estudi del context històric i dels canvis de mentalitat del segle XX i el seu influx en l’art.8. Comprensió i ús correcte del vocabulari propi de la matèria. 9. de la capacitat de gaudir l’estètic i de l’esperit crític i obert. 6. 9. 10. Valoració de l’hàbit d’observació. 13. Picasso: trajectòria artística i significat de l’obra. 12. • Actitudinals 1. Dalí. 5. Respecte pel patrimoni artístic i consciència de la necessitat de conservar-lo i 62 . L’aportació espanyola: Miró.

Activitats d’ensenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didàctica s’usaran i analitzaran imatges de temàtica artística i històrica. i per reforçar l’aprenentatge es treballarà de forma autònoma. Situació de la pintura a principis de segle. 10a: Corrents artístiques actuals. Informalisme. 8a: Autors espanyols. context i moviment artístic. social i ideològica del segle XX. Pop-Art. Dadaisme i Surrealisme. Temporalització Dotze sessions. La pintura: Constructivisme. 2a: Els ismes. Continguts: Contextualització històrica. Miró. 5a: Picasso. 6a: Segones avantguardes. Metodologia La metodologia serà dinàmica. Futurisme. Fauvisme. Interès per l’ampliació i ús correcte del vocabulari propi de la matèria. 4a: L’escultura.restaurar-lo. 7a: Abstracció i moviment en l’escultura. 1a: Avaluació inicial: Breu col·loqui sobre les arts plàstiques actuals. 11a: Visita a un museu d’art contemporani. Informalisme. Vida i obra. 5. C. activa i participativa. Tàpies. 3a: Els ismes. L’arquitectura: racionalisme. L’urbanisme. La situació espanyola. Dalí. Op-Art. postmodernisme. 9a: L’arquitectura: organicisme. Realització d’un mapa conceptual de la unitat. Cubisme i Expressionisme. Ús d’una taula cronològica. 63 . D. E. recíproca i en gran grup. combinant diferents tècniques: les exposicions de continguts del professor i d’indagació dirigides.

F. la seva trajectòria artística i el significat de la seva obra. Saber comentar l’obra dels principals pintors avantguardistes. Saber analitzar una obra de Picasso seguint un esquema elaborat prèviament. l’atles de l’aula. Conèixer l’actual situació de l’art a Espanya. Conèixer l’aportació espanyola a les tendències del segle XX i situar-la en el temps. Entendre els trets (originalitat. 4. • Criteris d’avaluació 1. 13. G. Conèixer els trets d’artistes espanyols com Miró. 6. 8. 10. Saber situar en el temps les diferents corrents artístituques del segle XX. 9. 12. Conèixer el context històric de l’Espanya de l’època. interès i participació activa. 2. gràfics. 64 . Conèixer a Picasso. obres. Conèixer els canvis en les arts figuratives i la relació amb la societat de l’època. llibres de consulta. 5. Recursos i materials didàctics Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text. creativitat i expressivitat) i les funcions de l’art actual. Conèixer els trets dels diferents moviments d’avantguarda i els seus representants. …) i Internet. Saber comparar entre obres de tendències diverses i comentar les diferències. Avaluació formativa: observació sistemàtica del treball a l’aula.12a: Prova escrita. Avaluació • Procediments i instruments Avaluació inicial: activitat de la 1a sessió. 11. Dalí i Tàpies i les tendències on s’inclouen. 7. Saber elaborar una pauta d’anàlisi escultòrica aplicable a una obra del segle XX. 3. Avaluació sumativa: produccions i prova escrita de la unitat didàctica. Revisió de les produccions de l’alumne. la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector (mapes.

Comprendre la importància de la imatge al segle XX com a mitjà de comunicació de masses. especialment els espanyols i/o els que treballen a Espanya. 6. de combat. Relacionar la nova arquitectura amb els trets de l’època i les noves necessitats i tècniques. 5. orgànica. 11. thriller. 19. postmoderniste i actual. Relacionar-los amb els canvis socials i els mitjans de producció del segle XX. 2. 8. històric. Relacionar el cinema i la tendència a les arts plàstiques de cercar noves vies d’expressió. Identificar i comentar les obres dels principals arquitectes del racionalisme. 65 . 10. 18. Conèixer la història de la fotografia i conèixer les seves principals fases. etc. Conèixer els principals directors de cinema. autors i obres. Conèixer la història del cartell publicitari i els seus principals representants. 9. Identificar i comentar les obres dels principals arquitectes del moviment orgànic. Conèixer els gèneres cinematogràfics: social. UNITAT DIDÀCTICA XII: La imatge i el cinema A. especialment els de la segona meitat de segle. 4. 16. Conèixer i comprendre el llenguatge cinematogràfic i la seva evolució. 7. còmic i cinema. Conèixer la història del cinema des dels seus inicis fins a l’actualitat. Conèixer i identificar els principals autors de còmic. Comprendre i usar el vocabulari dels diferents mitjans (cartell. 3. Conèixer els trets del postmodernisme. 15.14. Conèixer autors i obres de l’arquitectura actual. Conèixer els sistemes de reproducció mecànics: cartell. 17. còmic i cinema). Objectius didàctics 1. 12. polític. la fotografia. Conèixer els trets de l’arquitectura racionalista. la fotografia.

còmic. Anàlisi dels diversos gèneres i estils cinematogràfics i de la seva evolució. La comunicació mitjançant la imatge. Breu història del cinema. Estructura. fenomen emblemàtic del segle XX. Lectura. Valoració de l’hàbit d’observació. significat. 6. B. …). Comentar un fílm segons un model prèviament elaborat (estructura. 2. El llenguatge cinematogràfic. Mitjans de comunicació plàstics de caràcter estàtic: fotografia. significat. Estudi específic d’una fotografia. 7. 8. La imatge. funció. 3. Els principals directors de la segona meitat del segle XX. El cinema. 4. comentari i interpretació de texts. • Procedimentals 1. 3. 3. • Actitudinals 1. tendències i models i com a document per permet conèixer millor el nostre món.…) segons un model prèviament elaborat imatges dels sistemes de reproducció mecànics. Continguts • Conceptuals 1. Comprendre la importància del cinema com a vehicle de valors.13. 66 . 2. representació de l’objecte. Utilització del vocabulari específic de la matèria amb el visionat i comentari de films. 5. Síntesi de gèneres i estil. 9. Valoració la imatge com a element bàsic dels sistemes de comunicació de masses i del cinema com a manifestació artística pròpia del segle XX. Comentar (tècnica. 5. cartell. 4. de la capacitat de gaudir l’estètic i de l’esperit crític i obert. funció.

Avaluació sumativa: produccions i prova escrita de la terminologia amb les unitats 67 . Avaluació formativa: observació sistemàtica del treball a l’aula. F. Ús d’una taula cronològica.6. recíproca i en gran grup. 2a: El cinema. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didàctica s’usaran i analitzaran imatges de temàtica artística i històrica. Valoració de la importància del cinema com a compendi de la problemàtica de la nostra època i dels seus mites socials. Fotografia. activa i participativa. Metodologia La metodologia serà dinàmica. gràfics. la projecció d’imatges des d’ordinador amb un retroprojector (mapes. …) i Internet. Recursos i materials didàctics Al llarg de la unitat didàctica s’utilitzarà el llibre de text. cartell i còmic. llibres de consulta. i per reforçar l’aprenentatge es treballarà de forma autònoma. interès i participació activa. Revisió de les produccions de l’alumne. Història. C. Avaluació • Procediments i instruments Avaluació inicial: activitat de la 1a sessió. 1a: La imatge en la comunicació de masses. 3a: Prova escrita de la unitat didàctica. G. E. Llenguatge. Temporalització Tres sessions. Lliurament d’un esquema dels gèneres cinematogràfics. l’atles de l’aula. D. combinant diferents tècniques: les exposicions de continguts del professor i d’indagació dirigides. obres.

13. Conèixer la història del cartell publicitari i citar els seus representants més il·lustres. Comprendre la importància de la imatge com a mitjà de comunicació de masses del segle XX i relacionar-la amb els canvis socials i els mitjans de producció. 6. Comprendre la importància del cinema com a vehicle de valors. etc. polític. 68 . Conèixer els sistemes de representació d’imatge mecànics: cartell. Identificar les causes de l’aparició de la imatge de reproducció mecànica i la seva potenciació. Conèixer la història del cinema des dels seus inicis fins a l’actualitat. Conèixer la història de la fotografia i les principals fases. fotografia i còmic. històric. Comentar correctament una fotografia seguint una pauta elaborada prèviament. Relacionar el cinema i la tendència a les arts plàstiques de cercar noves vies d’expressió. Comentar segons un model previ obres cinematogràfiques de diferents d’autors i estils. 7. 4.didàctiques 2. Conèixer i identificar les principals tendències del còmic i els seus els autors. Conèixer els gèneres cinematogràfics: simbolisme social. 5. thriller. tendències i models i com a document per permet conèixer millor el nostre món. 3 i 4. 11. Conèixer i comprendre el llenguatge fotogràfic i cinematogràfic i usar-ne el vocabulari. especialment de la segona meitat del segle XX. 8. Conèixer els principals directors de cinema. 2. • Criteris d’avaluació 1. 9. 12. 14. 3. 10.