-.

--""'"

--

-

._.-~

BUCOLICA IV

,

NOTicIA PRELlMINAR
CARAcTER DE LA BUCOUGA.-La primera condicio indispensahh plll II cornprendre aquesta famosa bucolica, dins l'esperlz on fou escrltu, "/1 III, de no perdre el 'cap entre la munio de teories que ha suscitat i dulH Incomptables estudis que han fiorit al seu entorn. Cal tenir sempre pro 1l1llL que es simplement la IV Bucolica, es adir, una de les peces -i I1g pll. la suprema, categoria que corr,espon a la V ~ d'un recull de buccllquu compost per Virgili, un poeta roma, i dedicada a PoHi6, un per/iol1!IIMO influent, consol l'any 40. No s'ha de partir d'Egipte 0 d'Israel pC'I' n descobrir el pensament del poeta, sino de Is seus versos. Tota imlerpretacio que oblidi agues! Iet central, es falsa; la teoria, en suma, q~la sapiga reintegrar millor aquesta bucolica, una de les peces essencials dt) la literatura universal, al char de les seves germanes, sera seris dubre Ja mes acostada ala veritat (Perret). Com a principl, podem establir que In composicio i el fans d'aquesta egloga no tenen res de desordenat o.i de rnisterios. No es tampoc una peca de circumstancie s, com no es exclusivarnent mlstica. EI to Iiterari s'eleva de sobte : el poeta invoca les Muses de Sicilia, divinitats del camp, perc Ia forma pastoral esquasi absent de la pe,<a; nomes algunes imatges, dins la pintura de 1'edat d'or, son manIlevades a la vida rural; perc el eonjunt te, des del comencament, 13,gravetat d'un poema oficial, hirnne consular, canco genetllaca 0, mes aviat, cantle secular i, miller, miHenari (Ribezzo). No es tampoc necessari de supo sar que Virgili hagi volgut donar a l'esrructura dels versos la forma d'un vaticini entusias ta 0 iiluminat, 0 que 11i hagi introduit una divisio mlstica en heprades: peT a aquestes hipotesis s'han esmercat grans esforcos i subtilcses d'enginy (Boll, Kukula, Brakman, Herrmann, Trendelenburg); no cal tampoc trastocar I'ordre dels versos transmes pels manuscrits per a aconseguir una distribucio rnes 0 menys ccmoda, perc sempre arbitraria, Encara que el poeta, en certs

NOTiclA I SO NOTiclA PRELlM.INAR

PRELIMINAR

>trets, bagi volgut deliberadamerit voltar la seva obra d'una boira d'inde~erminacio i de misted, evitant especialment d'anomenar el pa~e del puer prodigies, no s'hi ba de veure res que sigui mass a esoteric per als seus conternporanis (Mayor, Warde-Fowler, Conway, Norden), suposant que Virgili co mpongues una obra inintelligible per al sell temps j estranya al poderos personatge, Pollio, al qual anava dedicada. Podran esser discutides algnnes de les caracterlstiques peculiars de la bucolica : sempre, desafiant les "claus» mes oposades d'interpretacio, la pitagorica, I'etrusca, la religiosa, la politica, l'hebraica 0 la sibiHina, res tara com un himne d'entusiasrne 0 com un acre de fe, com un immortal missarge de l'esperanca humana. To MESSIANIC [ EOAT D'OR. -L'afirmacici mes ferrna i rnes clara continguda en la IV Bucblica es la imminencia del retorn de l'edat d'or. La interpretaci6 d'aquest profetisme lirie ha estat sempre exposada a tota mena d'hipotesis. Seria exagerat de veure en aquesta actitud de Virgili una simple fantasia, un instant d'emocio accidental, com si la IV Bucolica fos una pe<;:aaillada dins l'obra del poeta. En tot el recull, en les obres posteriors de Virgili, en la se v a mateixa vida, ja ho deiern abans (po I09), respirem sovint aquest aire profetic, alhora nacional i cosmic, que anuncia una nova edat d'or, un canvi dels temps. Aquesta esperan~a no re en Virgili una encarnaci6 exeepeionaI, sino unicarnent un vehicle precis i lluminos; pero la simbolitza, a rnes, sota una forma nova. Per als poetes i els filosofs anteriors, I'edat d'or no existia sino en el passat. Quan els filosofs espe cularen sabre la successio de Ies edats del mon, els uris (Hesiode) la van concebre com un progressiu ernpitjorament, els altres la van veure orientada cap a carastrofes cosmiques (estoics) 0 divisions generacionals i nacionals (etruscs), li van atribuir una fesomia impreeisa sota I'aparenca d'un interminable retorn (periparetics). Per a tots ells, en substancia, la vida. del mon descrivia un grim cercle , que s'anomenava magnus annus, dividit en deu magni menses de desigual durada, de vega des inferior, de vega des superior a Ia del segle, Tarnbe els llibres sibiHins havien aeollit aquesta doctrina de les deu edats de l'any universal, fonent-la potser amb la popular llegenda de les quatre edats del man, de 1'0r, de l'argent, del bronze i del ferro, presidides respectivament per Saturn, Jupiter, Neptu i Pluto. Names Rorna, gracies ala seva «mlstica» secular, posseeix una esperanca: els erudirs del segle 1 l'enllacaren amb interpretacions astrologiques. Virgili se'n fa mitssatger molt vagament. Les rneravelles de l'edat d'or futura, els mecanismes evocats per explicar-ne el rerorn, s6n descrits en terrnes massa convencionals 0 contradictoris perque es pugui afiliar el ·poeta a una escola 0 a una ortodoxia determinades, Dins la confusio \ la

.complexitat de les elucubracions d'aquells erudits, el que s'h:npo5G essencialment es la possibilitat d'interrompre en certes dates el Ct1'r~ de les malaurances, d'atenyer, despres de les necessaries expiaciol)s, 1111 nou avenir. Aquesta creenca pren una extraordinaria vitalitat dins III vida naciona! romana, names comparable, des del punt de vista s elnl, nmb I'esperanca jueva. Se mbla que els romans feren coincidir e] 1,11 ~ deal': d'aquell any universal amb el final de l'edat de ferro. Apollo, deu tleslgnat per Virgili sota I'expressio magnum louis incremenium (v. 49), do pr~s del periode de transici6, prendra possessio defmitiva de la. nova e,dM (v. ro). Entre els rirus primitius que canalttzaren e! sentiment d nqll~IlA esperanca, cal considerar, en primer lloc, eisJocs seculars: aquests 11vten estat previstos per a l'any 40 0 '19, perc no seran celebrats fins al 17; tot el periode productiu de Virgili s'escolaril, dories, en I'espers del s011l111.t renovament espiritual. Senyals espeeials havien d'anunciar la ·fi de elldll segle. Per aixo, quan aparegue un cometa, el sidus luliu~ Cd Iic), IX 47: Caesaris estrum'), durant els jocs funebres que Octavia eelebra '0 honor de Cesar pel j uliol de 44, uns mesos despres de la sevs mort, I'aruspex d eclara que s'acostava la fi del nove segle sibilli 0 el comenenrnent del dese (psv-Servi).

°

Ara, fora diflcil d'ex:cloure d'aquestes consideracions eertes influen ic~ orientals que pogueren, cap al 40, ajudar els romans.a predsar l1ur~cspe.rances , Sabem que durant aquells temps Heredes sojorna a Rorna I entn\ en relacions amb Pcllio , No en va s'han comparat alguns details de In lV Bucslica (vv. 22, 24-l5) amb certsversicles d'Isaias (X 6 S5.); mils afins son encara les representacions de Virgili ales doctrines dels (!MII· gics» (Cumont), No es pot invocar , pero, cap analogia a cap fet decislu, -No oblidem que tot allo que podria contribuir a crear una atm~sf~ra precristiana, en la pecra de Virgili, penany igualment ales descripcions de i'edat d'or transmeses p~r Heslode 0 Araros. Entre tantes influencies possibles, es dificil de distingir les procedents dels oracles sibillins i les .de les profeeies hebraiques. Literariament, la IV Bucolica es una contrapartida d'un cant similar de Catul (LX1V). L'Epitalami de Yetis ide Peleu es la fi de l'edat d'OT; els deus van a deixar la terra, l'infant naseut d'una nissaga divina inaugurara els perlodes de l'edat hisrorica. Les nombroses correspondencies liter~'des que es paden establir entre els dos poemes palesen la correspondencla de les dues inspiracions, filles l'una i l'altra d'un mateix esperit. Vet aqut com In IV Br~colica representa la manifestacio mes vibrant d'una esperan.c;nnacional i ccsmica, que es sens dubte un dels trets mes permanents de -In personalirnr virgiliana. Nemes Virgili Ii va saber infondre aque st grau .d.'emod6 l d'lneeusleat: perc el poem no en va fer la creacio, ans en troba

NOTtclA

PRELlMJNAR

NOTiclA

PRELIMINAR

cls elements, elaborats per proce dencies complexes, en In rradicic nacional, Es una antiga esperanca rornana, confosa potser amh etas de faules orientals, la mateixa que es plantara mes tard al cor d'Encas, L'INFI<NT. -Una de les rnes intrigants cornplicacions d'aquesta bucelica deriva de la naturales a i de la identificaci6 de I'infant, herol de In pe~a. Es indubtable que Virgili la pens a en neixer l'infant, pero I'escriu despres de I'esdevenlment, Dins un quadre cronologicament ben dispcsar =-Ia naixen~a esimminent, v. 8; l'infant neix, vv . SO-53; es nat, v. 60-, s'enclava una profecia cronclogicamenr cornposta segons la futura vida d'un heroi (Saint-Denis), Virgili no li dona, perc, una vida 0 una condicio misteriosa. L'infant no es investit d'una funcio messianica, no es un salvador que renovara la terra: assistira al rercm de I'edat d'or, no la instau, rara, No tindra , en suma, cap influencia superior sabre la meravellosa transforrnacio del man. Entre el seu naixement i I'edat d'or hi haura nomes sirnultancuat, parallelisme. No es tampa' d'origen divl, ans rebra una vida divina (v. IS), perque, en I'edat d'or, com ja ho havia pressentit Catul (LXIV ,8455.), entre e ls deus, els hero is i els homes no hi ha possible separacio; arribat a la virilitat, prolongara JUpiter (v. 49), 0 sora forma apoteosica 0 be gracies ales seves empreses immortals. Es ildhuc verse mblant que algunes hiperboles sobrenaturals (vv. 7, 49) no concerneixen la seva aparicio , La noua progenies (v. 7) es la dels deus que tornen a la terra per regnar en 1a nova edat d'or, coin I'havien abandonada en acabar-se I'edat d'or antiga. Cap «rnistica», en fi, no es relaciona amb l'infant. Es tracta simpIement d'un minyci rorna, nascut d'una dona, humana criatura infantada en el dolor (vv. ro, 61), d'un furur magistrat que fad. la carrera dels honors (vv, I7, 48). (Qui es aquest infant i el seu veritable nom? Existeix un nombre impressionant de possibles identificacions, Si tenim en compte el pIa de I'egloga i la natura de l'infant, algunes d'elles paden esser , de primer antuvi, absolutament descartades. Per als qui havien convertit Virgili en poeta inspirat pel Deu dels cristiarrs (Lactanci, sant Agusti, Constantl), era evident que la bucolica anunciava Ia vinguda del Messias; pero l'In, fant de Betlem va neixer 40 anys despres del consolat de Pollio: el poeta mantua, com ha escrit Anatole France, no va trair la fe dels seus pares. Ara, sense pensar en el Crist, restant p aga , ~p·ogue sofrir confosarnent Virgili la influencia de tota la literarura rnessianica i apocallptica? Acabem d'alludir a aquesta possibilitat. Per les rnateixes mons, l'infant no pot esser tampoc el deu anunciat pel sidus Iulium, ni una personificacio simbolica de Roma, dels temps nous, de la pacificacio del m6n, de la poesia virgiliana (Sudhaus, Ribezzo), ni un fill de Jupiter (Reinach), ni un esser indeterminat [Cruslus).

Cal cercar La identificacio acudint a personatges concrets, de cam i d'os, sense sortir del camp de les tesis rornanistes. S'ha cregut que es traetava del fill d'Octavi i d'Escrlbonia (Skutsch, Warde-Fowler.Boissier, Terzaghi), tan esperat aLtemps del consolat de Pollio; perc feu una nola, [a celebre Julia. D'altres hi han vist els fills d' Antoni i Cleopatra (N orden, [eanmaire), pero son dos bessons, un noi i una noia, Alexandre Helios i Cleopatra Selene, que naixeren d'aquesta unio; 0 be, encara el mateix August (Ribezzo, Haight, Kukula, Wagenvoort), basant-se en el sentit «apcllini» de l'egloga, perque August afavori el culte d'Apollo. L'epinic, perc, que ha concitat mes adhesions es la que es refereix als dos fills d'Asini Pollio, el presumpte destinatati de la bucclica: el gran, G. Asini Gallus, a el petit, Saloni, Molts testimoniarge s de l'antiguitat (Suetoni, sant Jeroni, Servi) designen Gallus; fins s'arriba a suposar (Asconi Pedia) que, segons confessio del mateix Gallus, l'egloga hauria estat escrita en honor d'el1; l'opini6, que es la «vulgata», segueix gaudint del patronatge, com ala mes versernblant, d'alguns comentaristes moderns (Starnpini). Molt frequent, i tambe antiga, es la personificacici del puer en Sal011i (ps.-Servi, Macrobi, Carcopino), nascut, sernbla, a Salonae, on el seu pare havia establert els carnpaments d'hivem, al temps del seu sojorn a Dalmacia, assenyalat per la seva campanya vicroriosa contra els partins; d'aquesta hipotesi arrenca la interpretacio de la bucolica com 'a dedicada II; Pollio amb motiu del naixernent de Salon! -el qual, d'altra banda, despres del magnlfic elogi del poeta, marl, esser monstruos (esc. de Berna); als vuit dies de neixer. En realitat, cal reconeixer que en l'egloga no es parla expressarnenn d'un fill de PoHi6: d'a quest nomes es diu que, en cornencar la nova era, es consol i general (vv. 1[,1,). Davant la gloria d'August, que el poeta. ha d'enaltir com cap altre, <'. es licit de pensar que pogues associar el fill d'un consol a la re stauracio de la historia romana? No es estrany, per rant, que una opinio, molt estesa , suposi que el poeta aliudis a un infant de la familia d'August. Aquest infant ha d'esser M. Claudi Marcel, nascut alguns dies despres de la pau de Brindis, fill p6stum de G. Claudi Marcel i d'Octavia, la germana d'August. Octavia, gravida, es marida arnb M. Antoni mentre tenia Hoc I'entrevista de Brindis , Entre els dos homes dels quals depen Ia pau del man, l'infant es una garantia d'unio ; In se va sola existencia es ja una penyora de felicitat, La idenclHCIlCi(\, [a previsra d'antic (esc. de Berna), es sostinguda per diverses crudlrs moderns (Garrod, Boll, Slater, Herrmann). La IV Bucblica t!~P;l1o,\"$8Ur rudllctada II Rorna en octubre-desernbre de 40, despres d'nquulln pall nCflociad per PoHi6: s'hi refiecteix el moviment d'esp~ 1~l\I1~rI i ,I~ [nln quu ~I.:Kul I'alianca, quail les festes publiques i les

NOTi.cIA PRI!LIMINAR

aclamacions miller.

saludaren el re rorn de Is concordia

i l'aurora

d'una epoca

ARGUMENT.-En el curt prearnbul de l'egloga (vv. I",) el poeta subratlla la seva excepcional inspiracio; la pastoral ha d'esser am digna d'un consol : el consol es Pollio: Naixera un infant i, amb ell, tornara a c omencar una nova serie de segle s, una nova edat d'or; en la primers etapa profetica, el poeta remarea l'avenir prestigios del jove heroi (vv. 4" I7)' Tornat al punt de partida, son descrits els primers anys de I'infant, el men apaivagat, la condicio mes noble de l'home (vv. I8"25)' L'infant creix i esdeve adolescent: encara que subsisteixin alguns vestigis de l'antiga malvestat, la humanitat millora en mig d'una natura mes generosa (vv, 26-36). Quan l'infant sera home, l'edat d'or triomfara del tot; dins la visio radiant arriba el darrer terme de la profecia: !'edat de les mao gistratures publiques (vv. 37-49). El poeta torna ara als seus temps i s'adreca a l'infant invitant-Io a contemplar l'emocio universal; s'abandona a la [oia pressentida j desitja ar dentment atenyer una vellesa inspirada per a can tar les gestes de I'heroi (vv. 50"59). Despres de les manifestacions profetiques j del rnissatge oficial, el to descendeix harmoniosamerit i Ia peca es clou amb una anecd6tica visi6 dornestica i graciosa (vv.60-63)·

IV
Muses de Sicllia,! aixequem una mica l'objecte dels nostres cants! No a tothom plauen vergers i humils tamarius: si cantem les boscuries, que les boscuries siguin dignes d'un consol." L'ultima edat de la profecia de Cumes, a la fi, ja es 5 arribada." Integrament reneix el gran ordre dels segles. Ja torna la Verge," torna el regnat de Saturn; ja una nova generacio davalla de les altures del eel. Tu, casta Lucina, ~ sigues propicia a l'infant ades nat, sota el qual desapareixera finalment la raca de ferro i sabre el mon enter sorIO giri la rap d'or; des d'ara regna el teu germs Apollo. I justament sota el teu consolat, sf, sota el ten, PoHi6, s'obrira aquesta edat gloriosa, i comencaran els mesos del
1 Les Muses de la poesia pastoral II 2 Del consol PoHi6 II 3 L'ultima edat, el saeculum dese de l'auomenat magtlus annus (cf. v . 5 mafnus orda) del mon, despres de la qual, segons les prediccions de la Sibilla de Cumas, el men cornenca ra de nou el sell gir, amb I'edat d'or, presidida per Saturn I! 4 Per a alguns, l'estel IX de Ja constl.)HIlci6de In.Verge, que va reapareixer l'any 40 a. de J. C., el 5.6 d'octubre: dada essencial per a Ia cronoJogia de l'egloga Menys p'robQblcm~nt Vjl'RO designaria Asrrea , la deessa de la [usticia , filla de 7.1l11i\ i til.; Temls, la qual, a l'edat de ferro, fug! de la terra i puja al ,t, Petit In intcrprcracio cristiana , Vngo es l a verge Maria. Veg. H. W"UIINVOllllT, D« I CHIRAlca' de?' Maagd ("Hermeneus» 193c, p , 172177) II n Dlnnn, g 'rml\l111 d'ApoHo, sora l'apellatiu de Lucina, pre si-

din d~ parts.

Buc6LICA IV BUc6L1CAIV

157

Gran Any ' liar carrera durant el teu cornandament." Si resten encara alguns rashes dels nostres crims," ja seran en va, i les terres seran alliberades de llur perpetua paura, Aquest infant 4 rebra una vida divina i veura els he- IS rois mesclats amb els deus i entre aquests ell mateix sera vist; i regirs l'univers pacificat per les virtuts del seu pare." Quant a tu, infant, de bell principi la terra, sense cap conreu, et prodigara els seus petits presents: les heures que erren d'aci i d'alla, amb la valeriana i el lotus 6 unit a la rient camera." Elles soles, les cabres tornaran a casa 20 unes mameUes tibants de Uet, i els arments no temeran els grossos !leons. EI teu bressol, ell mateix, es cobrira per a tu de flors agradables. I rnorira la serp, i l'enganyosa herba de veri morira : pertot arreu neixera eI gingebre d' Assiria. 2} Tanrnateix, aixi que podras llegir les lIoances de Is herois i els fets dels teus avis i coneixer el que valla virtut, la plana a pleret groguejad. de la flexible esplga, dels aranyoners incultes penjara el ra1111vermellenc i els roures de fusta dura estiHaran una rosada de mel Amb tot, subsis- 30 tiran alguns rastres de I'antiga maldat, que forcaran a
1

acarar-se arnb Tetis 1 damunt les naus, a cenyir de muralIes les ciutats, a fendre de sales la terra. Aleshores hi haura un segon Tifis 2 i una segona Argo que s'endugui 55 la flor dels herois; hi haura tambe d'altres guerres i de nou sed. enviat a Troia el gran Aquilles, Despres, quan l'edat ja afermada haura fet un home de tu, el navegant deixara ell mateix I~ mar i el pi de les naus [a no traginara mercaderies: tot pais ho produira tot. 40 La terra no patira mes els rasclets ni la vinya el podaJl; des d'aleshores tambe el robust llaurador deslligara el jou als bous; i la llana ja no aprendra de mentir colors variats; ans el marra, ell mateix, mudara la seva llana pels prats,
45 de

magnus annus en C!CER(), N. D. II 20, 5 I. Sobre el neopiragorisme d'aquesea egloga , J. C~l,COPINO, Vh·gile et le mystere de la IV' £<7[0gue cit., p. 3°55. 112 Cornandament militar: potser una allusio ,lcama~damen: ~e Pollio i aIa sev~ :ampanya de Dalmacia (40 a. de C.)

EI nou

pertode

per

a la humanitat.

Vegeu

una

definicio

del

ja en la porpra suau del murex, ja en el color safranenc la galda ; espontaniarnent, l'escarlata 3 vestira els anyells mentre pasturen, «Per filar uns segles tals, correu ! », han dit a llurs fusos les Parques 4, concordes per Ia immutable voluntat dels fats. Encamina't cap als suprems honors, aquesta sera. l'hora, oh car rebrot dels deus, noble aereixement de JUpiter! II 50 Mira el mon osciHant sota el pes de la volta celeste, i les terres i les esteses del mar i les pregoneses del eel! Mira com tot s'omple d'alegria amb el segle que s'acosta! Oh, pogues jo aleshores veure prolongar-se l'ultima part de 13 meva vida, i tenir prou ale per a can tar les teves fetes!
1 Filla de Nereu, divinitat del mar: aqul, per sinecdo que , el n.a·teix l?ar II 2 Pilot mltic del vaixell Argo, que, segons la tradicio, fou el primer que travessa el mar. Els classics espanyols van entendre aquest passatge com una profecia del des cobriment d'Arnerica. Veg. TOVAR, P: 67 II a Ai text sandyx, color mineral, escarlara. Des de Plini (N. H. XXXV 6, 23) s'arribueix aqui a Virgili un error, suposant que el poeta considers aquest tint d'origen vegetal; realment no hi ha relacio directa entre sandvx i pascentis . EI senti! es: «Les herbes de que es peiseran eJs anyells, els dcnaran aquells colors que s:obrenen per rnitja del murex, el hilum 0 el sandyx» II' Reminiscencia de CATUL, LXIV 32755. II· Sobre aguesta e rpressio, veg. T.

II Allusio ales guerres civils, represes despres de I'assassinat de Cesar II 4 Per ales teories sobre l'infant, veg. la not. preliminar d'a questa bucolica II; Segons d'altre s, «regira amb les virtuts del seu ~are l'u~iver~ paci.ficatJ> Pero el sentit no es essencialment distint II I?lles IdentL~caclOns lnsegures. Sernbl a que el baccar, del quai extreien els antics un perfum estimat (cf. PLlNT, N, H. XXi 6), es la Val~riana Celtica L., 0 be, segons SARGEAUNT, op. cit., p. 2 I, una especie de Cyclamen: potser el Cyclamen Balearicum.. Potser la colocasia. es la Nymphaea Nelumbo L (=Nelumbo nucifera) a lotus de I'Iudia II , H. JEANMAlRE, Le Messianisme de Virgile cit., e s basa en els noms d'a.que stes q uatre planre s per a esrablir la se va allegoric eglpcia i bitquica sobre la bucolica.

'FRANK,

XI 1916, p. B4).

Magtlu.1n Louis incrementum, Virgo Eel. IT' 49 (eClass. Philol.»

BUCOLlCA IV

No em venceria amb els seus cants, no, ni Orfeu de 55 Tracia ni Linus;' per be que, run, l'ajudes la mare i l'altre, el pare, a Orfeu Calliope, a Linus el bell Apollo. Pan 2 mateix, si lluites amb mi davant l'Arcadia per jutge, Pan mateix, davant I'Arcadia per jutge, es confessaria
vencut,

Comenca, petit infant, a coneixer amb un somriure la mare: la teva mare, deu mesos 3 li han portat llargues fatigues. Comenca, petit infant: aquell que no ha somrigut als seus pares," ni un deu no l'ha jutjat digne de Ia seva taula ni una deessa del seu Hit.

60

1 Orfeu i Linus, poetes mttics de I'edat d'or II t Divinitat nacional dels arcadis i deu de1s pastors II a Els antics atribuien deu mesos a I'ernbaras. Sobre aquesta expressio, font de discussions, veg. P. LEJAY, Dixmoisd'ennui«<Rev. dePhilol.» XXXVI 1912, p. 5-29, In); P. FABIA, Decemmmses(<<Rev. Et. Anc.» I931, p. 33'41); N. r. HERESCU, Sobre la Eglogu lV 6;: decem menses (<<Emerita» XII 1944, p. 2,1-244) II' Passatge molt discutit, sotmes sovint a corre ccions innecessaries, La llico que donem permet. de conciliar el testimoniatge de Quintilia (1. O. IX " 8) i la tradicio manuscrita , Vegeu STAMPIN1, p. 74-75; SAINT-DENIS, p. 43; TOVAR, p. 70-7[; especialment, H. W. GREENE, Virgil, Eel. IV 62 ("Class. Rev.» XXX 1916, p. 191 ss.); A. KURFESS, Zu Vergil Buc. IV 62 (cBerl. phil. Woch,» XXXVIII 19[8, p. 16055.); E .. M. STEUART, Qui non risere parenti (<<Cl. Rev.» XL 1926, p. IS6 ss.); J. S. PHILUMORE, Virgo Eel. IV62 «,e!. Rev.)) XXXI 1917, pv z j ); T. BlRT, Vert. Eue. IV 62: qui non risere parentes ("Phil. Woch ..)) xxxym 1918, 186-192); J. DE ECHAVE-SUSTAETA, Sabre el verso 62 de la Egloga. IV de Virgitio ("Helmantica» 1),1953, p. 91-98). La forma tradicionalpm'entes es provada per R. SABBADINI, Cui non risere parenies (<<Riv. di Filol.» LIII 1925', p. 242-243), perc no convencen els seus arguments sobre cui.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful