You are on page 1of 12

Associaci Cultural Macarella

PLAERDEMAVIDA - 41
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
ESTIU- TARDOR 2012

Opini Histria Local Notcies dac i dall Humor Recomanacions Club de lectura

i de regal, el llibre de poemes Ser Breu dlex Ros

Dacord, nosaltres som els illusos guardians de causes perdudes, inconformistes tossuts. Per hem dit prou, ja no volem refugiar-nos darrere de les paraules, ara passem a lacci. Pau Alabajos www.macarella.org

LAIXETA

LOU DE LA MONA
Una falla al polgon, una antiga caserna convertida en camp de refugiats, solars destinats a vivendes transformats en aparcaments de vehicles, un camp de futbol que s camp de batalletes, el valenci fora dels temples, classes a aules prefabricades, un ajuntament que s tamb un consultori, un carrer que diu baixar a Carpesa i que no baixa, una palmera que fou ben preciosa en estat cadavric, fem que no es veu per que hi s, un polgon industrial sense indstries, poble dormitori que no vetlla. I les mones amb ou de tota la vida que les has dencomanar amb ou de tota la vida. La mona, veges tu, sha adaptat tamb als temps de manera extraordinria. Aix les xiquetes i els xiquets del segle XXI, en preferir els ous de xocolata amb sorpresa, van imposar al mn forner una decisi inapellable: volem mona i la volem amb ou kinder. Aquesta empresa a labril fa lagost. No ens ha destranyar doncsla pregunta: com esclafarem lou al front de lestimada o de lestimat? I ac s on volia arribar benvolguda lectora, benvolgut lector. Si una de les poques coses que s fer a la cuina s bollir un ou, aquestos infants de mona amb ou de xocolata poden prescindir de fer-ho per sempre ms, perqu la mona per ellsser mona amb ou de xocolata amb sorpresa. Coses del progrs. Festejar ja no s el que era, i: com comparar les delcies de la xocolata amb aquell ou dur de la Pasqua florida contra el front? Renovar-se o morir, mentre hi haja mona hi haur esperana. Els records dels valencianets davui saparellaran amb aquesta invenci i esdevindran tamb territori mtic. Qualcuns sho miraran amb tota la indiferncia del mn, daltres posaran el crit en el cel, un crit estril. Per acabar, sense deixar lapassionant mn de la rebosteria popular, permeteu-me expressar la meua insubornable adhessi a una instituci darrerament maltractada, ja sabeu de quina parle, doncs s, haveu encertat: la Corona. I si encara conserveu la frescura necessria, de segur que s, haureu endevinat que parle daquesta obra dart de la nostra pastisseria tradicional, i no pas de la borbnica, daquesta pastisseria selecta no en parlar avui. Amb les meues paraules, en el fons, vull homenatjar un personatge que ens ha deixat recentment: la tia Pilareta. Tan gran i encara coneguda amb aquest diminutiu tan estimat per tots nosaltres. s lhora de la memria i del reconeixement duna dona lluitadora fins al final, que si associem a un dol tan meravells s pels bons moments que vam compartir el venat amb ella durant les celebracions del seu sant i del seu aniversari. Aix doncs, en dir Corona et direm per sempre ms. Grcies i ms grcies.

OPINI

VALENTIA, VALNCIA, VALENCI


Tot est molt malament Parles amb un, parles amb una, parles amb aquesta, parles amb aquell Tot est molt malament La crisi econmica (social, poltica i cultural) ens est afectant molt a tots i totes. Els del 15-M desemmascaren aquesta crisi dient que s una estafa. Altres veus afegeixen que molts estem en crisi per que els de la classe alta ni tenien, ni tenen ni tindran mai crisi Ara que, per a crisi, la que tenen a lfrica! Hem de recrrer a les paraules, als fets, a la literatura, al dibuix, a lagricultura, a les faenes domstiques, a la protesta pacfica i sorollosa, a la crtica constructiva, al cinema, a la msica i als sentiments per plantar-li cara a la crisi Entre tots i totes ho hem de fer tot. Els romans funden la ciutat de Valentia lany 138 a.C. En conseqncia, els valencians i valencianes som valents i tenim espenta per definici, ho portem al nom, ho portem a lADN. Vist aix, tota una srie dadjectius que sens apliquen, de manera sistemtica, estan fora de lloc totalment Ni som molls, ni febles, ni panxacontents, ni meninfots Ens sobren forces, creativitat i arrestos per superar aquesta i qualsevol crisi o problema que sens pose per davant La classe poltica est desprestigiada s que sn uns corruptes, sn uns trepes, sn uns aprofitats, sn uns xafandins En canvi, tamb es pot i es deu dafirmar que originalment, en lpoca de lantiga Grcia, la poltica era una ocupaci molt honorable. El preocupar-se i actuar a favor de la resoluci dels problemes de la teua polis (la teua ciutat-estat, el lloc on vius i treballes) era una de les ocupacions ms honorables que es podien desenvolupar Per tant, malgrat que tots i totes som persones amb els corresponents defectes i virtuts de srie o adquirits posteriorment, existeix la possibilitat que avui trobem algun professional de la poltica que siga autnticament honorable i assenyat. Tots i totes volem un poble millor, clar que s! Monarquia o Repblica? Ac tamb hem de tirar m de letimologia grecollatina que est en lorigen de la majoria de les nostres paraules Mono o estreo, rinoceront o elefant, Tarzan i Jane, Xita El lle s el rei de la selva. La monarquia s quan governa u sol. La repblica equival a res de res, la res pblica, la cosa pblica A vore si tenim sort i, entre frmules u i judicis, algun dels nostres representants poltics fa b el seu treball! Si voleu passar-ho b i entendre un poc millor qu s la poltica i els poltics amb majscules, llegiu lobra Juli Csar de William Shakespeare. Tamb hi ha pellcula! Aquesta tragdia shakespeariana fou portada al cinema pel director Joseph L. Mankiewicz lany 1953, la msica s de Mikls Rzsa: Louis Calhern s Juli Csar, James Mason s Brut (brut de sang sense voler), John Gielgud s Cassi (volent), Edmund OBrien s Casca (passava per all), Greer Garson (Calprnia) i Deborah Kerr (Prcia) sn les patidores des de casa, Marlon Brando s Marc Antoni, Douglass Watson s Octavi (el guanyador, el futur emperador August)

LLoren dArbia

UN POBLE EN MOVIMENT

EL GOIG DE FER 20 ANYS


19 de novembre de 2011; mat plujs. La gent espera a la porta. En el precs instant que el Palau de la Msica de Valncia est a punt dobrir les portes, la musiqueta dun mbil sona a linterior: S? Mare! Estan a punt dobrir qu vols?... Clar que estic nerviosa, s el meu primer dia ac al Palau, a veure si em van a renyar per estar parlant pel mbil... S, s molt bonic, impressiona estar ac... Val, per ara he de penjar, sacosten tres dones i he datendre-les. Adu mare. Hola senyoreta, ens pot ajudar a trobar el nostre seient? Pregunta una de les tres dones, la ms major, a qui les altres dues porten agafada pel bra, una a cada banda. Clar que s, estic per aix mira les entrades i fa passar les tres dones. Saben una cosa, hui s el meu primer dia de treball ac al Palau i vots sn les primeres que atenc. Mira que b diu la ms major. Doncs jo tamb s la primera volta que vinc al palau. A la Banda toca la meua nta sap? Hui tamb s la seua estrena al Palau i estem tots molt acomboiats, a la xiqueta li fa molta illusi, est ms nerviosa... Toca el clarinet. Lhostessa agafa un programa. Desprs dindicar els seients de les tres amigues, llegeix qui toca aquell mat. Aleshores sn de Bonreps i Mirambell? S, vint anys fa la Banda, sap? No seran ni cinquanta msics, per sona com els ngels, ja ho veurs. Mira-la ella que caldosa fa broma la ms jove de les tres. La veritat es queixa la major. La xica estar farta descoltar Bandes ms grans que aquesta sexcusa la ms jove. No, va a ser la primera que escolte, ja els he dit que s el meu primer dia al Palau. A ms, no per ms grans han de sonar millor les anima lhostessa. Per ara les he de deixar, he de continuar. El concert acaba. Lhostessa obre les portes de la sala i la gent comena a eixir. Les ltimes en fer-ho sn les tres amigues, que en veure-la sacosten. Qu tha paregut xiqueta? pregunta la que per edat deu estar entre les altres dues i que abans no havia parlat. No he pogut escoltar-lo sencer, ho he fet a trossos, per el que he escoltat ha estat fantstic, de veritat, la Banda ha sonat molt b, el que ms mha agradat de la primera part ha sigut la segon suite de LArlsienne, per he de reconixer que lobo solista mha captivat en el concert de Cimarosa.... Realment sona com els ngels aquesta Banda, poden estar orgulloses. A la segon part, el metall ha brillat amb la Fanfare for the common man de Copland i la cantant ha estat espectacular al Rubicon d Appermont. Encara que a vosts supose que els haur encantat el fandango de Doa Francisquita, no s aix? No oblidar mai que el dia que jo vaig comenar a treballar ac al Palau, la Banda de Bonreps i Mirambell mha posat els pls de punta definitivament amb lobertura de Rienzi de Wagner. De deb que fa goig escoltar-la. Es nota que han treballat dur per a este concert. Enhorabona pels seus vint anys. I les tres senyores es varen acomiadar, orgulloses de la seua Banda. Quan isqueren el sol llua amb fora. Es feia hora de dinar i lautobs estava a punt deixir.

La Banda de Bonreps i Mirambell al Palau de la Msica

NOTCIES DAC I DALL

Dos artistes ens han deixat en els mesos primers de lany 2012. Un artista plstic, excellent pintor, un renovador de lart, sempre buscant autenticitat i noves vies dexpressi, una persona compromesa amb el seu pas i amb la seua gent: Antoni Tpies falt el 8 de febrer de 2012. Laltre: artista de les paraules, gran escriptor, Antoni Tabucchi , catedrtic de llengua i literatura portuguesa i especialista en el gran escriptor portugus Fernando Pessoa. El recordem perqu s lautor de la novella Afirma Pereira que vam llegir i comentat en el club de lectura en 2011.

Convocatria ciutadana per demanar un semfor a la carretera de Barcelona 1980 (de larxiu de Miguel ngel Rodrguez)

s un motiu dalegria que per fi shaja installat un semfor en la carretera de Barcelona a leixida de Bonreps i Mirambell, per lermita a Les Cases de Brcena. La reivindicaci de semfors per protegir els vianants que travessen la carretera s antiga com demostra lescrit que reprodum ac. Ms tard, en 1983, Robert, un alumne de lescola, que vivia en Les Cases, va patir un atropellament en la carretera. Els xiquets van fer una carta a lAjuntament de Valncia explicant les vegades que posaven la seua vida en perill travessant la carretera. Poc desprs posaren un semfor al cant del forn de Les Cases i ms tard en posaren un altre enmig del poblat. Seguien havent accidents perqu leixida del carrer Major de Bonreps i Mirambell a la carretera de Barcelona estava sense protecci. Ara han posat el semfor que era tant necessari.

Una altra notcia que comentem breument s la reacci de protesta que ha tingut i t la gent valenciana contra les retallades en educaci, en la sanitat i en tots els serveis socials. La ciutadania ha omplit places i avingudes i quan la policia ha carregat injustament contra joves estudiants, la indignaci ha pujat i sha ests en massa . Una reacci tan gran i tan continuada no shavia vist en molts anys i aix dignifica un poble, el valenci, que est patint una fallida financera provocada pels banquers i pels governants tan nefastos i corruptes que ha tingut la Generalitat Valenciana. La reacci dels valencians ha estat digna i aix s lnic motiu desperana. Que continue la primavera valenciana.

HISTRIA LOCAL

Histria de lUrbanisme a Bonreps i Mirambell


Captol 2on Urbanitzaci i pavimentaci del carrer Major

Primer les obres de sanejament En 1952, sent alcalde del poble Honorat Laguarda Ros hi ha un acord de ple en qu es diu que lalcalde i el secretari hauran de personar-se en la Confederaci Hidrogrfica del Xquer (CHX), que s lorganisme que estudia lexecuci de les obres de clavegueram que tant interessen al poble en benefici de la higiene i de la salut pblica. Durant dos anys es fa lestudi del projecte de sanejament de Bonreps i Mirambell. El 30 de setembre de 1954 sent alcalde Aurelio Rodrigo sacorda que es propose als propietaris dels terrenys afectats per les obres de sanejament, aprovades tcnicament a lordre ministerial de 18 de gener de 1954, que cedisquen la propietat a perpetutat o temporalment fins que acaben les obres. Les obres comencen pels carrer ms cntrics del poble: carrer Caudillo, ara carrer Major, plaa dEspanya, ara de lEsglsia i carrer Mare de Du del Pilar. Els obrers que treballaven obrint les rases i collocant els tubs eren de fora, de Campo de Criptana en vingueren molts; el senyor Jos Snchez-Alarcos i la seua esposa, Maria, es posaren a viure al poble i ac es quedaren per sempre. Molt de pressa anaven les obres del clavegueram perqu el 15 doctubre de 1954 el ple municipal, vist el projecte de pavimentaci i collocaci de voreres i rastells del carrer Caudillo, redactat per larquitecte Antonio Llopis Gmez, acorda aprovar-lo i remetrel a la direcci del Butllet Oficial de la Provncia. Perqu sadonem que letapa en qu el senyor Aurelio Rodrigo va ser alcalde del poble va ser duna gran activitat urbanstica, fixem-nos que en la mateixa sessi del ple es dna compte de les gestions davant la CHX sobre les obres de sanejament, i davant la fiscalia de la vivenda sobre la construcci de vivendes protegides al carrer Pintor Lluch. Finanament de les obres Els diners necessaris per a pagar les obres procedien de tres entitats diferents. Una part la pagava lajuntament del supervit del pressupost de lany anterior. Una altra part venia de la Diputaci que aprovava una ajuda financera i una altra part la pagaven els vens per mitj de contribucions especials. Al ple del 18 de juny de1955 sexplica el pressupost per a pavimentar el carrer Major: Despeses..........................553.36461 pessetes Ingressos...........................553.36464 pessetes
(De supervit de lany1954, dajuda financera ( el 30% 161.000) i de contribucions especials)

Els vens per a pagar les contribucions especials es constituen en una associaci que tenia la funci de fer el repartiment de taxes duna manera equitativa i de vigilar que ning deixara de pagar la seua part. El 15 de juny de 1955 hi ha un acord de ple que diu que saproven els estatuts pels que sha de regir lAssociaci Administrativa de Contribuents ( AAC ) constituda amb motiu de les obres de pavimentaci del carrer Caudillo, primer tram. Una volta acordat el que havia de pagar cada ve -tant per metre de faana- sestablien uns terminis o quotes. El clavegueram del carrer Major es pag en 3 terminis, per el paviment es pag en 5 terminis. Com a exemple tenim lacord de ple de 15 de maig de 1956 Que es pose a cobrament el 3er i ltim termini de sanejament i el segon termini de pavimentat del carrer Caudillo i que passen a executiva el 2on termini de sanejament i el 1er de pavimentat. El dia 20 de Juliol de 1955 al ple es diu que sha concedit a lajuntament lauxili financer en quantitat de 186.000 pessetes per la pavimentaci del carrer Caudillo i per a lestaci depuradora del sanejament. El carrer Major sha fet durant dos-cents anys, per aix el carrer Major de Bonreps i Mirambell t 3 amplries diferents i t els edificis ms antics del poble.

HISTRIA LOCAL

Es poden llegir a les faanes les dates de construci dalguns dells: lesglsia feta en 1770, la casa de Pep Amig i Pilar Laguarda 1820. Si b no nhi ha ms dates escrites, entenem que la casa del senyor rector, la de la famlia Rodrigo o la casa del senyor Domingo (actualment de les monges) es construirien fa ms de 100 anys. Cap a la carretera de Barcelona les cases dels nmeros parells estan en lnia ms o menys amb la del rector, per les que es construiren als nombres senars anaven eixamplant-lo. El ple de 27 dagost de 1955 acorda que, per perllongar el carrer Caudillo, han de cedir terrenys els senyors Joan Laguarda, Josep Amig, Josep Cortina, Salvador Peris, Assumpci Mar, Joan Roig i Honorat Laguarda. Les obres van acabant-se El 31 de gener de 1956 veient els certificats de les obres de sanejament fetes els mesos doctubre i novembre de 1955, expedit per la CHX, sacorda pagar al contractista Josep Barber Abad. El carrer Major pel maig de lany 1956 estava en obres de pavimentaci. Veiem la foto del dia de les comunions de 1956. Les voreres es feren amb ciment per els rastells eren unes belles pedres tallades a propsit. El carrer es paviment amb llambordes de pedra perfectament collocades. Tot el carrer estava empedrat fins al lmit amb el terme de Les Cases de Brcena, que s terme de Valncia. El remat era una diagonal de pedres roges de rodeno que separava el terme de Bonreps i Mirambell, empedrat, del terme de les Cases (Valncia). El 5 doctubre de 1956, ja acabada la pavimentaci amb llambordes i fetes les voreres i rastells del carrer Major, satisfet el ple municipal de com ha quedat de b el carComuni 1956. rer, sacorda que el contractista, senyor Romero Pellicer, que tan perfectament ha realitzat lobra, siga el mateix que pavimente el carrer Verge del Pilar. Aquest carrer es pavimentar per contractaci directa segons lacord de 15 de juny de 1956, facultant al senyor alcalde perqu en nom de lajuntament en ple, formalitze amb el senyor Romero el corresponent contracte dadjudicaci directa. El 30 de juny de 1956 es tracta en ple municipal que larquitecte ha certificat una despesa de 440.55201 pessetes per lobra de pavimentaci del carrer Major, segons el plec de condicions i que lajuntament noms nha pagat el 70% ; per tant deu encara el 30% del que shavia acordat. Lacte de recepci definitiva de lobra de pavimentaci i collocaci de voreres i rastells del carrer Major va ser el 6 de desembre de 1956. El carrer Major es mantingu de 1956 fins a febrer i mar de 2009, quan tiraren els rastells de pedra de dos trams i els canviaren per rastells de ciment i, finalment, el 24 de Mar de 2009 taparen amb una capa dasfalt les boniques llambordes de lltim tram del carrer Major. El venat havia reclamat amb ms de 100 firmes que no desapareguera lempedrat per no hi hagu res a fer, el govern municipal no va concedir ni una entrevista als signants de la carta.

Roser Santolria

La informaci est treta de les actes municipals. Agraments: a Empar Bruixola i a M Jess Alemany per les fotos, i tamb record de gratitud a les persones que firmaren les cartes que demanaven la conservaci de les pedres al carrer Major.

Carrer Major empedrat.

Carrer Major en procs dasfaltat, 2009.

CLUB DE LECTURA

RESSENYES LITERRIES
Histria de Roma. Indro Montanelli. La butxaca Un recorregut des de la fundaci de la ciutat fins el comenament de lEdat Mitjana ens permet acostar-nos a aquest perode apassionant de la histria de la humanitat. La complexitat daquells temps s difcil de sintetitzar en una obra, per laproximaci paga la pena. El mn nostre, sha repetit per activa i per passiva, no es pot entendre sense aquell, quan ens deixem captivar per les restes de tot plegat es palesa la connexi entre tots dos. Van passar moltes coses i si qualc es pensa que la situaci actual s complexa, el passat no deixa doferirnos un taps de riqussims colors i matisos. Amb fascinaci i dedicaci lectora podem descobrir Roma mitjanant aquestes fulles farcides dinters. Viatge pel meu pas. Joan Gar. Tres i quatre 50 desprs de El Pas Valenciano de Fuster, en Joan Gar pren la ploma per resseguir aquells itineraris del mestre. I troba un altre pas, un altre que s aquell transformat. El suec illustre s ben present, amb la transcripci dels seus textos i referncies a la seua obra constants, sense que el viatger actual deixe de fer la seua aportaci actualitzadora. Aquest pas no sentn sense aquell pas, novament, lluny de qualsevol pretensi duna guia de viatges o turstica a ls, el panorama que sens presenta s ric, divers, complex. Gar no renuncia a fer referncies biogrfiques personals, aix com tampoc a ressenyar llocs i persones contemporanis que coneix de primera m. Lobra la prologa en Manuel Vicent i totes les imatges sn obra de Joan Antoni Vicent, en blanc i negre, com una continuaci de les de Ramn Dimas que acompanyaren al text fusteri. El projecte editorial s el resultat dun interessant projecte de micromecenatge que permet aplegar esforos en temps de crisi. Des del rovellet de lou dElx. Joan-Carles Mart i Casanova. Voliana Edicions Des del rovellet de lou dElx mha semblat una interesantssima aproximaci a una ciutat i una comarca sovint ignorada i menystinguda pels valencians delHorta. Des del rovellet de lou dElx s una aportaci seriosa per conixer que hi ha un pas, que hi ha una cultura i que hi han persones que sestimen tot plegat i estan donant el millor dells mateixos per enfortir el pas des de la comarca del Camp dElx. El catal dElx, lestructuracidel municipi illicit i de la comarca, les relacions amb les ciutats i vilesms properes, amb les altres grans ciutats del pas, la importncia histrica de Barcelona, la vida associativa i cultural (amb les referncies al Tempir)sn qualcuns dels temes tractats amb gran quantitat de reflexions per lautor. Elx s quelcom ms que el Misteri, joia magnfica del nostre patrimoni immaterial, Elx s la gran ciutat del sud i hi compta, i tant que hi compta, ha de seguir comptant. Si pretensi de lautor era sensibilitzar-nos amb mi ho ha aconseguit a bastament.

PRXIMES TROBADES LECTORES


Divendres 1 de juny Taxi de Khaled Al Khamissi editorial Almusara Divendres 8 de novembre El olvido que seremos dHctor Abad Faciolince editorial Seix Barral
Totes les sessions del club de lectura sn a les 22h en el Centre cvic

JA A LA VENDA!

PRIMERA NOVELLA DE MANEL HURTADO

ANTIGAMENT

ELS VENEDORS AMBULANTS


Histria escrita per Pilar Traver sobre un ofici antic del poble
s molt bonic recordar la infncia. De xicotets, en el poble, tenem moltes distraccions que ens inventvem, doncs no podem ni imaginar-nos la televisi o el poliesportiu. Aix s que venien els venedors qualsevol cosa pels carrers i tota la colla de xiquets i xiquetes anvem rere dells i ens divertem daquesta manera. Tots recordarem la canoneta del tio pardalero, cantvem tots junts: Tres pardalets una aguileta deixos que van en bicicleta, xiquets ploreu, que pardalets tindreu. De Paterna venia el terrero. Et plantava el mig almud de terra per a poder escurar la vaixella i fregar perols i cassoles i paelletes. Tot quedava molt net. Un altre personatge era el Tio Nelo, el draper, venia de les Casetes de Badia, en Montcada. Havia adoptat una xiqueta i contava que tenia tres-centes seixanta-cinc batetes, tantes com dies t lany. Li portvem tots els retalls de roba a canvi dun plateret o una tasseta, escudella o el que et volia donar. Patia de trago li agradava empinar el colze i mai sabies com el trobaries. Una castellana ens cantava tots els dies i portava pltans gordos y maduros. Els plors eren quan venia el barquillero i la mare no ens volia comprar barquillos. No puc deixar de recordar el quinquillero, el pobre estava boig, demanaves veta i et donava brillantina, era massa aquell home. El palillero tenia la veu fina com de xica i cantava: El palillero, el palillero. Agujas de coser, agujas de mquina palillos finos para el sombrero, agujas saqueras, estambreras, alfileres , imperdibles. Tot cantant. Era una festa el dia que venia al poble. De Foios venia el salsero. El carro portava tot ple de mercaderia. Era un ultramarins porttil. El peix ens el portava del Grau la Tia Joaquina. Era necessari arreglar de tant en tant els foguers de carb i per a aix venien Tonet i Toneta davant lajuntament, muntaven la parada i arreglaven els foguers que portaven les dones. Per els xiquets, quan eixien de lescola, a les cinc participaven sempre del soroll, no acabava la cosa b mai. El vi del dinar feia que el tio Tonet es barallava amb la Toneta. All, davant de tots, arribaven a les mans. Era sempre el final: el passo o la pallissa. La senyora Angelita de Valncia portava sempre roba interior: calcetins, calces... Ho fiava tot. Apuntava els deutes en la llibreta, la quantitat i la data. Era ms gran la bossa de les llibretes que el gnere que portava. Una dona la volia timar: -He trado... deia la venedora. La timadora repetix: Traer, traer. Era un colloqui. Per amenitzar la compra cantava El Relicario i sarsueles . No tenia pressa. Se li feia de nit. B, estos venedors els recorda tot el poble duna edat ja major. Jo volia recordar-los perqu mereixen la memria i el respecte.

Venedors de taronges extrets duna auca s. XVIII

EL POALET DE LA CINCIA

CARTA AL REI DON JUAN CARLOS


Estimat Juan Carlos:
Em diuen Alberto Sicilia, i sc investigador de fsica terica a la Universitat Complutense de Madrid. Fins lany passat ensenyava a la Universitat de Cambridge. Vaig decidir tornar a Espanya perqu volia contribuir a laven cientfic del nostre pas. A les poques setmanes darribar, em vaig emportar la primera alegria: Francisco Camps obtenia un doctorat cum laude tan sols 6 mesos desprs de dimitir com a president de la Generalitat. Vaig escriure dues cartes per felicitar-lo, per no em va respondre. Paco deu estar molt ocupat. Potser el va contractar Amancio Ortega perqu dissenye la colecci de vestits primavera-estiu. Vaig obrir la segona ampolla de xampany quan vaig conixer els Pressupostos Generals acabats de presentar. La inversi en cincia es retalla en 600 milions deuros. Imaginat que sens ocorre apostar per la investigaci i acabem guanyant un Nobel: trencarem dordre geopoltic mundial. Fins ara, els Nobel cientfics sn per britnics, alemanys, francesos o americans. Nosaltres ens emportem els Tours, els Rolland Garros i les Champions League. Si comenrem a guanyar tamb en cincia, quin consol quedaria per a David, Angela, Nicolas i Barack? He sofert la tercera i definitiva commoci quan mhe assabentat del teu safari. Diuen els peridics que cost 37.000 euros, dos anys del meu sou. Els que ens dediquem a la cincia no ho fem pels diners. Quan vam acabar les nostres tesis doctorals de fsica terica, alguns companys se nanaren a treballar per a Goldman Sachs, JP Morgan o Google. Els qui continurem investigant ho vam fer per passi. La cincia s una de les aventures ms belles en les que sha embarcat lespcie humana. En tornar a Espanya vaig comprendre que travessvem una situaci econmica complicada. Per aix vaig acceptar treballar amb molts menys recursos dels que oferia Cambridge i un sou inferior al que guanyava quan era estudiant de primer any de doctorat a Pars. Juancar, he de donar-te les grcies. La teua aventura a Botswana mha fet comprendre, definitivament, com s el pas al que vaig tornar. Vaig tornar a un pas on el Cap de lEstat sen va a caar elefants mentre cinc milions de persones no tenen treball. Vaig tornar a un pas on el Cap de lEstat sopera de prtesi de cadera en una clnica privada, mentre milers de compatriotes esperen mesos per a la mateixa intervenci. Vaig tornar a un pas on el Cap de lEstat sen va de vacances en jet privat mentre es fulminen les ajudes a les persones dependents. Que jo men vaja a un altre lloc per seguir les meues investigacions no ser una gran prdua per a Espanya. No sc lEinstein de la meua generaci. Per em desespera pensar en alguns fsics de la meua edat que sn ja referents mundials a les millors universitats. Molts dells somniaven amb tornar un dia a Espanya. Tenem loportunitat de canviar, per fi, lesqulida tradici cientfica del nostre pas. Mai tornaran. Hem convertit Espanya en un gran vedat de caa. Per ac no es persegueixen elefants ni codornius, sin investigadors. Dac a poc temps podrem sollicitar subvencions a WWF per ser espcie en extinci. Permetam acabar amb una altra qesti que em torba. A lfrica: hi ha centenars de joves espanyols treballant com a cooperants en ONGs. Xics i xiques que viuen lluny de les seues famlies perqu volen alleugerir el sofriment hum i construir un mn ms decent. Si tenies tantes ganes de viatjar a l frica, per qu no anares a abraar a eixos joves i a recordar-los com dorgullosos nestem dells? Juancar, en el teu ltim discurs de Nadal vas afirmar que tothom, sobretot les persones amb responsabilitats pbliques, tenim el deure dobservar un comportament addient, un comportent exemplar. I dic jo, si uns mesos desprs tenies pensat anar a caar elefants: por qu no te callas?

Dr ALBERTO SICILIA

Patossa

10

LA RATETA DIGITAL

(recomanacions per no perdres entre programes del cor i webs porno)

MITJANS DE COMUNICACI

TRINQUET. Canal NOU 2. Diumenge 14:00h i divendres 20:15h (resum)


Borriana, Foios, Montserrat, Godelleta, Quart de les Valls, Meliana, Bicorp, Massamagrell, Pelaio, VilaReal, Genovs, Piles, Xeraco, Oliva, Llosa de Ranes, escala i corda, raspall, galotxa, vaqueta, a llargues, per dalt i de sobaquillo, rojos contra blaus o blaus contra rojos, Sarasol, primer, segon o tercer, Waldo... el nostre esport ms valenci, la Pilota i totes les seues varietats es disputen les finals dels diferents tornejos i campionats. Si no voleu perdre-vos les millors partides de la temporada, estigueu atents a aquest programa que recull, en el format de reportatge, totes aquelles partides jugades entre setmana i ens retransmitix cada diumenge una partida des dalgun dels trinquets del nostre pas.

MELDEROMERTV

www.melderomer.tv

Us presentem la web dun collectiu destudiants de Comunicaci Audiovisual i Periodisme que lany passat es van juntar per fer el que millor saben fer: comunicar. Un collectiu que va partir de la indignaci dun grup de joves que, cansats de la situaci poltica, econmica i social que viu el Pas Valenci, decidixen organitzar-se per divulgar, difondre esdeveniments i donar veu a persones i associacions que els grans mitjans no cobrixen, tot treballant amb el format audiovisual, una manera rpida i directa darribar a la gent, utilitzant les noves tecnologies (twitter, youtube, flicker, etc.). Melderomer aposta per un canvi poltic i social al Pas Valenci, per este no ha de vindre dun simple canvi de govern, sin que ha de ser el resultat danys i anys de feina daquelles organitzacions i persones que treballen per fer un pas millor. En aquesta web podem veure el seguiment de les mobilitzacions de la #primaveravalenciana, les mobilitzacions contra les retallades, la vaga general del 29 de mar o les accions del moviment dels indignats del #15M.

ETNOBLOC. www.etnobloc.blogspot.com
LEtnobloc ens ajuda mitjanant el MUSAS Valncia, una xarxa informal de bibliotecaris de museus de la ciutat que treballant de forma cooperativa ens presenten les activitats i projectes que estan tirant endavant els museus de la ciutat de Valncia. Visitant aquesta web podrem conixer i mantindres informats dels materials que la Biblioteca Centre de Documentaci del Museu Valenci dEtnologia oferix sobre cincies socials com lantropologia i letnologia, disciplines que ens ajuden a comprendre les creences i prctiques socials (tradicions, costums, festivitats, sistemes de parentiu, etc); per tamb les activitats que es realitzen a les nostres biblioteques per fomentar la lectura: xarrades, campanyes, etc.

www.radioklara.org

RDIO KLARA.

30 anys de Rdio Lliure i Llibertria. 104.4 de la FM o

Aquesta rdio, que va comenar per visibilitzar i reivindicar el pensament anarquista i llibertari, per que amb els anys ha esdevingut una forma de conjuminar sensibilitats diverses, ens ofereix programes que atenen problemtiques com la situaci a lfrica, Cuba i de barris de la ciutat de Valncia, per tamb podem trobar espais per parlar de feminismes, aix com de diferents reivindicacions obreres, socials i llibertries; sense oblidar que ens ofereix diversos programes musicals, on podrem escoltar grups que rarament podrem escoltar en altres rdios comercials.

@la rateta digital 11

Dimarts, huit de maig ens diuen que la piscina dAlmssera tanca el prxim trenta-u lempresa sho deixa ara els que hi nadem, ens fotrem a latur els qui hi treballen servei pblic que perdem. Arriben les retallades. Per no retallaran ni a lesglsia, ni a lexrcit ni als ms rics, la monarquia ni els sous alts de molts poltics. Els banquers porten la runa al poble i a les empreses per ning no els castiga i cobren retirs immensos mentre que als treballadors els tiren de les empreses. Amb quatre rals i a latur. Poltics rons dac els de Valncia i lestat no valen per a ordenar una injustcia tan gran ells sn tamb un gran problema perqu shan corromput ja.

Hem escrit al Plaerdemavida-41: Llus Antol, Raquel Ferriol, Manel Hurtado, Trini Martnez,Alexandre Ros, Santi Ros, Alberto Sicilia, Roser Santolria i Pilar Traver Illustracions: Neus Arazo i Patossa Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer Coordinaci i correcci lingstica: Alexandre Ros Impressi: Grfiques Bolea de Meliana Edita: Associaci Cultural Macarella Dipsit Legal: V-2407-2004

Rate