Gènesi del moviment obrer a España

Lluis Escandell 2n B
1

INDEX
0. Introducció………………………………………………………… pg 3 1. Marxisme……………………………………………………………pg 4 2. Anarquisme………………………………………………………..pg 5 3. Internacionalisme a Espanya……………………………… pg 6 4. Les organitzacions socialistes…………………………….. pg 7 5. Les organitzacions anarquistes……………………………pg 8 6. Evolució de l’afiliació obrera……………………………….pg 9 7. El sindicalisme catòlic………………………………………… pg 10 8. La reivindicació social organitzada……………………..pg 11 9. Conclusió……………………………………………………………pg 12 10. Bibliofrafia………………………………………………………..pg 13

2

0. INTRODUCCIÓ
Fins a 1868, el moviment obrer a España va tindre poca importancia degut a l’escasa industrialització . A partir d’aquest any, i especialment degut a la influència de la I Internacional, comença a apareixer el moviment obrer a traves de dues ideologies, socialisme i anarquisme. A les industries, les jornades laborals podien arribar a 24 hores. La mala alimentació era molt comuna a Espanya, especialment a les classes baixes, degut a que el sou diari nomes els donava recursos per a subsistir. El pa i la verdura eren els aliments mes consumit, i en canvi, la carn, era només consumida per les classes altes.

Les protestes van ser molt espontànies, i majoritariament d’àmbit local o regional.
El ludisme, també es va estendre per Espanya, aquest moviment consistia en trencar les màquines de les fàbriques, ja que les consideraven culpables de les pèsimes condicions laborals. El moviment obrer a Espanya, es va reflexar en dues ideologies, el marxisme i l’anarquisme.
3

1.MARXISME
Es una corrent de pensament que va ser desenvolupada per Karl Marx i Friedrich Engels. Aquesta teoria, està formada per tres grans eixos: -Lluita de classes com el motor del desenvolupament històric: La història ha sigut sempre una lluita entre les classes oprimides i les classes opresores.

-Crítica a la situació de la seua època: Va fer un anàlisi de la economia al llarg de la història, i va escriure el llibre El capital on explica com funciona el sistema capitalista.
-Necessitat de fer canvis: Per posar fi al capitalisme, i aconseguir una societat igualitària, afirma que la classe obrera ha de prendre el poder mitjançant una revolució violenta. Aquesta fase s’anomena dictadura del proletariat, i es una fase temporal, per a arribar a la societat comunista, on no existirien les classes socials, deixarien d’haver classes opresores i classes oprimides, i l’Estat acabaria desapareguent.
4

2.ANARQUISME
Va ser una corrent de pensament que s’oposava a l’Estat, i proposava com a alternativa associacions voluntaries de treballadors. La principal diferència entre l’anarquisme i el marxisme, es que el primer s’oposa a l’Estat, i demana la seua destrucció, i el segon, considera que s’ha de matindre temporalment, per a dirigir la societat, i finalment, acabaria amb la seua desaparició.
Els principals impulsors d’aquest moviment al segle XIX, van ser Bakunin, Kropotkin i Proudhon. En un principi, marxistes i anarquistes, s’uniren per fer junts la revolució i arribar a aconseguir la societat comunista, pero els diferents camins que proposaven anarquistes i comunistes, va fer que els dos grups s’acabaren enfrontant.

5

3. L’INTERNACIONALISME A ESPANYA
Amb la unió entre organitzacions obreres marxistes i anarquistes, va nàixer la primera Associació Internacional de Treballadors, coneguda popularment com La Primera Internacional, que va desaparéixer uns anys després com a conseqüència de les diferencies entre marxistes i anarquistes.
A Espanya, la classe obrera es va inclinar més per les idees anarquistes, degut principalment a que era un pais majoritàriament agrícola. Un altre factor que va permetre que les idees anarquistes fluiren amb més facilitat a España, va ser la proximitat ideològica amb el republicanisme de Pi Margall, que coincidia amb l’anarquisme en molts aspectes. Amb l’expulsió dels anarquistes de la Comuna de París, aquests, van fundar la Internacional antiautoritaria, i va sorgir l’anarcosindicalisme. El sindicalisme anarquista es va dividir en dos moviments; el reformisme sindical, i l’anarquisme insurreccional.
6

4. LES ORGANITZACIONS SOCIALISTES
En 1872, Paul Lafargue, casat amb Laura Marx (filla de Karl Marx) va viatjar a Madrid, on es va reunir amb el fundador del PSOE i UGT, Pablo Iglesias, i va publicar el Manifest comunista, obra de Marx a un periòdic espanyol. Pablo Iglesias, volia conquistar el poder per la classe obrera, i cedir els mitjans de producció privats a les associacions obreres. El socialisme va tindre un ritme de creixement molt lent fins a finals del segle XIX.

7

5.LES ORGANITZACIONS ANARQUISTES
La seua difusió va ser major que les organitzacions socialistes i van cobrar especial importància a Andalusia i Catalunya . Dins de l’anarquisme coexistiren tres tendències:
-Anarcosindicalisme: Es basava en la lliure associació i la organització per a la lluita obrera.

-Corrent revolucionaria conspirativa: Els seus seguidors van pertànyer a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. La seua forma de lluita obrera eren revolucions espontànies, sobretot al sector agrícola. Aquesta corrent es vista com una forma de terrorisme.

Anarcocomunisme: Es va difundir des de finals del s.XIX. Segons aquesta corrent, inspirada en Kropotkin, els mitjans de producció privats passaven a ser propietat social, i els productors podrien gaudir de llibertats.
8

6. EVOLUCIÓ DE L’AFILIACIÓ OBRERA
El moviment obrer a Espanya va començar sobre la segona meitat del s.XIX, pero fins a principis del s.XX, no van començar a organitzarse en associacions obreres, i a distingirse clarament dos ideologies amb la mateixa finalitat, el socialisme i l’anarquisme.

Les organitzacions que mes van créixer a principi de segle van ser UGT, socialista, i la FTRE, que tenia major nombre d’afiliats que el sindicat socialista. Els llocs on la FTRE va tindre major Influència va ser Valencia, Catalunya i Andalusia.

9

7. EL SINDICALISME CATÒLIC
Va ser la tercera vía al socialisme i l’anarquisme de la lluita obrera.
Partia del principi que la igualtat era un fet impossible d’aconseguir, i buscaven un acord entre obrers i patrons, que havien de procurarlos un futur digne. També s’intentaven suavitzar els efectes de l’atur, la crisi o els treballs durs. El primer sindicat catòlic va ser fundat per el Pare Vicent, que va formar el Cercle d’obrers Catòlics, i va introduir a Espanya el catolicisme social.

10

8. LA REIVINDICACIÓ SOCIAL ORGANITZADA
Durant gran part del s.XIX, la majoria de protestes per part de la classe obrera es reduien a revoltes espontànies, especialment al sector agrícola, però no va ser fins a l’últim terç del s.XIX, i en especial després de la Restauració, quan els conflictes passaren a ser a major escala. Encara que el dret d’associació es va concedir a Espanya en 1887, gran part de les accions sindicals van ser penalitzades com a delicte fins a 1900, i eres reprimides amb violència.

La creixent organització obrera, es va veure reflexada en la insurrecció violenta.
El tipus de manifestacions mes comuns eren motins contra els impostos de consum. Aquest tipus de protestes, convivien amb les noves formes de lluita obrera d’ideologia socialista i anarquista.

11

9. CONCLUSIÓ
Aquest treball ha servit per a veure amb més detall com va ser el moviment obrer a Espanya, Ja que el tema del moviment obrer s’ha vist sempre des d’una perspectiva més global, centrant-se en les potències industrials al món en aquell moment, però mai es centra en Espanya, on el moviment obrer no va tindre tant de pes en comparació a Alemanya per exemple, però hi havia un nombre creixent d’obrers i agricultors cada vegada major partidaris de l’anarquisme en totes les seues variant. Per últim, i des d’un punt de vista subjectiu, estudiar el moviment obrer, fa entendre que tots els drets laborals dels que gaudim hui en dia però comencen a posar-se en dubte no van ser ningun regal de l’Estat ni dels empressaris, sinó que els van aconseguir els obrers a costa de moltes vides perdudes, i molts sacrificis per millorar les seues vides i les de les posteriors generacions. Es doncs quan cal reflexionar si realment volem deixar perdre tots aquests dret que tant d’esforç han costat d’aconseguir.

12

BIBLIOGRAFIA
Llibre de text: Historia d’Espanya 2n de Batchillerat, Santillana Projecte La Casa del Saber http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_obrero_espa%C3%B1ol

13