Celia Rubio Boscà Raquel Puig Talens Andrea Nicolás García

-Índex.
 Introducció: Característiques de l’agricultura
 Desamortització: Una falsa reforma agrària.  Efectes sobre la producció i la productivitat.  Aportació de l’agricultura al creixement econòmic.

Introducció: Característiques.
Espanya era un país essencialment agrari on l'escàs desenvolupament de l’agricultura condicionava l’evolució econòmica. Factors que marcaven l’agricultura del S. XIX :  Predomini dels conreus tradicionals de secà.  Rendiments baixos.  Males comunicacions interiors.  Incapacitat d’augmentar l’aliment disponible per habitant.  Mala distribució de la terra. Alguns intents de resoldre aquestos problemes van ser les desamortitzacions,millora dels transports (Xarxa bàsica de ferrocarrils) etc...

Les desamortitzacions.
Desamortitzar és nacionalitzar els béns immobiliaris que no es podien vendre i passaven a ser subastats públicament . Els ingressos d’aquestes anaven destinats al sanejament de la hisenda pública, es pretenia millorar la distribució de la terra creant una capa de propietaris mitjans però açò va fracassar
Es coneixen diverses desamortitzacions dividides amb tres grans etapes.

Primera etapa.
Es va iniciar al canvi de segle. La primera desamortització coneguda fou la de Godoy (1798) i va afectar als bens de l'església donant lloc a una millora de la hisenda. Més tard es produí la de José I, la qual afectà també a l’aristocracia. Va haver un intent de lers Corts de Cadis per dur a terme un altra desamortització, la qual no es produí fins el trienni liberal de la mà de Rafael del Riego. En aquest cas els perjudicats foren els camperols.

Segona etapa.
A causa de la necessitat de diners per la primera guerra carlina el ministre Mendizábal l’any 1836-1837 va dur a terme un altra desamortització, aquesta afectà als béns del clero regular i més avant també al secular. Hi havia un doble objectiu: Sanejar la hisenda pública i el deute heretat.

Tercera etapa.
Aquesta etapa va tindre lloc durant la regència de Espartero (Regnat d’Isabel II). Va ser obra del ministre Madoz, es tractava de una desamortització general i que afectà tant als béns de l'església com als béns municipals.
Aquestes tres etapes van tindre diverses conseqüències:

Conseqüències de les tres etapes:
 Increment del nombre de grans terratinents. Amb

enormes extensions de latifundis a Extremadura i Andalusia i una multitud de minifundis a Galícia, Astúries i Cantàbria. Els béns desamortitzats es vengueren sense ningun criteri distributiu; va canviar de mans però no es modificà ni modernitzà les formes d’explotació. Açò es tracta d’una conseqüència negativa.

 Altra conseqüència negativa fou que els compradors

d’aquestes terres resultà gent adinerada, per el que els membres de la noblesa consolidaren el seu patrimoni.
 Aquest procés va permetre posar en cultiu moltes

terres que estaven abandonades. Va afavorir la producció en certa forma. (Conseqüència positiva).
 Per últim els grans perdedors foren els camperols,

l'església, i els municipis. Els primers passaven a pagar rentes més elevades, l’església va perdre gran part del seu patrimoni, tant immobiliari com històric, (obres d’art i literàries) Per altra banda els municipis perderen la seua principal font d’ingressos.

Com a resultat de totes les conseqüències anomenades anteriorment va augmentar el recolzament a la causa carlina.

Efectes de les transformacions agràries sobre la producció i la productivitat.
El canvi de propietaris i la gran quantitat de ventes de la terra va generar un canvi. Deuria d’haver potenciat el creixement però no va ser així. Gràcies a certes millores de les comunicacions, a l’augment de la població entre altres, la producció es va desenvolupar poc a poc fins l’últim quart de segle. El blat va augmentar un 70% front a la resta de cereals. A pesar d’això, l’agricultura espanyola no es modificà en gran mesura.

L’any 1891 s’aplicà una política proteccionista amb la intenció de frenar la crisi agrària existent encara que el vertader motiu era amagar la baixa productivitat i l’endarreriment tècnic. Aquesta política va anar abandonant-se a l’hora que s’iniciava el s. XX

Aportació de l’agricultura al creixement econòmic.
A pesar de l’augment de la superfície cultivada, no es crearen molts llocs de treball, ni es modificaren els nivells de consum. Des de 1830 a 1900 la superfície cultivable s’havia duplicat. Espanya va passar de ser exportadora de blat a ser importadora neta des de 1875 a pesar de la política proteccionista existent aleshores. L’agricultura tampoc resultà un motor d’arrossegament de la demanda per el que no resultà un ingrés notable de capital. Fins el s. XX ni el text ni la siderúrgia tingueren èxit en el món rural que era Espanya. L’estancament de l'agricultura provocava l’endarreriment de l’economia espanyola durant el s. XIX.

Bibliografia
 https://sites.google.com/a/xtec.cat/banushistoriabatxillerat/bloc-ii-

liberalisme-i-industrialitzacio-al-segle-xix/5-transformacions-agraries-iexpansio-industrial-al-segle-xix &ved=0CEgQFjAE&url=http%3A%2F%2Folmo.pntic.mec.es%2F~porp0002 %2Fhist_esp%2Fmapas%2F5.%2520Transformacions%2520agr%25E0ries% 2520i%2520expansi%25F3%2520industrial%2520al%2520s.%2520XIX.ppt&e i=f-bGUu4J8jT0QXxu4GADA&usg=AFQjCNEALp_4104gMZ5s7YLxL8TN9snr6g

 http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=5&sqi=2

 http://notesdhistoria.wordpress.com/2013/09/09/apunts-de-2n-de-bat-

historia/

 http://jomroshe.blogspot.com.es/  Fotos google