You are on page 1of 13

UNITAT 10

LA INTERVENCI DE LESTAT
I LA POLTICA FISCAL

La intervenci de lEstat

Les idees keynesianes es van


formular oposant-se a les
defensades pels economistes de
lescola clssica, unes idees que
actualment defensen els
monetaristes o liberals. Keynes
proposava una actitud activa per
part dels governs davant de les
crisis econmiques.

Segons els economistes clssics,


leconomia sajusta
automticament. Si t lloc una
pertorbaci que incideix
negativament sobre lactivitat, la
producci disminuir i locupaci es
reduir a curt termini, per les
forces internes del mercat
restabliran la prosperitat.

Elements de la poltica fiscal


La poltica fiscal es refereix a les decisions del
Govern sobre el nivell de la despesa pblica i els
ingressos pblics.
Despeses corrents (per
exemple, despeses de personal).
Despesa
pblica
Despeses dinversi que
integren la despesa pblica.

Impostos

Compres de bns i serveis.


Transferncies de lEstat a
particulars (subsidis de vellesa,
de desocupaci, etc.).

Sn una imposici del sector pblic als individus, les unitats


familiars i les empreses perqu paguin una certa quantitat de
diners en relaci amb determinats actes econmics (quan es
consumeix un b, quan sobtenen ingressos pel treball, etc.).

La poltica fiscal expansiva

La poltica fiscal expansiva es


concreta en un augment de la despesa
pblica o en una reducci dimpostos, i
fa que augmentin la producci,
locupaci i els preus.
A llarg termini, quan els augments de
preus es traslladen als salaris, els
efectes beneficiosos duna poltica
expansiva poden desaparixer.

La poltica fiscal restrictiva

La poltica fiscal contractiva o


restrictiva es concreta en un augment
dels impostos o en una reducci de la
despesa pblica que fa que disminueixin
la producci, locupaci i els preus.

El pressupost del sector pblic


El pressupost del sector pblic s una descripci
dels seus plans de despeses i dels ingressos que cal
obtenir per finanar-los en lexercici en qesti.
Els ingressos pblics sn els fons que van a
parar al sector pblic per poder complir els
objectius i cobrir les despeses.
La despesa pblica s el conjunt dobligacions
de pagament contretes pel sector pblic com a
conseqncia de la seva actuaci com a agent
econmic.
Pressupost del sector pblic = ingressos pblics despeses pbliques.
Si ingressos > despeses
Supervit pressupostari.
Si ingressos < despeses
Dficit pressupostari.

El pressupost com a instrument de poltica econmica


El pressupost representa un instrument bsic de planificaci financera a curt termini
i mitj termini, ja que el seu contingut principal s el conjunt de despeses necessries
per dur a terme les activitats del sector pblic.
El pressupost s un instrument clau de poltica econmica, ja que mitjanant la
despesa pblica es pot influir en la demanda agregada per expandir-la o retreure-la,
modificant el nivell dactivitat econmica.

Pressupostos
Generals
de lEstat

Els objectius econmics generals que es volen assolir durant


lexercici fiscal.
Les despeses i els ingressos detallats de cadascun dels
organismes, les institucions i les empreses que constitueixen el
sector pblic.
Els instruments de poltica microeconmica que sutilitzaran per
complir els pressupostos, aix com els mitjans tcnics que shi
empraran.

Finanament del dficit pblic


Per finanar el dficit el sector pblic pot optar per augmentar els impostos (mesura
impopular) o emetre deute pblic (ttols que el pblic en general compra a lEstat a
canvi duns interessos i la devoluci de la quantitat).

El dficit i el deute pblic


Es parla de dficit quan els pagaments superen els ingressos i el balan, per tant,
s negatiu. En cas contrari, es parla de supervit.
El deute pblic s el valor total dels bons o ttols de deute emesos per lEstat a les
mans del pblic.

La poltica fiscal

Les fluctuacions ccliques i el dficit pblic


Durant les recessions, per la caiguda de lactivitat, les transferncies pbliques
augmenten els ingressos impositius i els disminueixen, la qual cosa fa que el dficit
pressupostari sincrementi (o que el supervit disminueixi).
Durant les expansions passa el contrari: en disminuir la desocupaci i augmentar els
nivells de renda i producci, les transferncies pbliques descendeixen i
sincrementen els ingressos impositius; aix es dna lloc a una disminuci del dficit
pressupostari (o a un augment del supervit).

El dficit cclic

El dficit estructural

s la part del dficit pressupostari que varia amb el cicle


econmic: durant les recessions hi haur dficit, i en les
expansions, supervit.

s la part del dficit pressupostari que s independent


del cicle econmic; es deu a desajustos estructurals
entre els ingressos i les despeses pblics.

La poltica discrecional
La poltica fiscal discrecional s aquella en qu el Govern, amb lobjectiu
destabilitzar leconomia, pren mesures explcites com ara programes dobres
pbliques i altres despeses, projectes pblics docupaci, programes de
transferncies o alteraci dels tipus impositius.
T un inconvenient bsic: poden passar molts anys abans que, efectivament
,comenci a tenir efectes reals.

Poltica fiscal discrecional i estabilitzador automtic


Els impostos proporcionals actuen com un estabilitzador automtic, ja que laugment
dimpostos a mesura que sincrementa el producte nacional reduir la fora de lexpansi;
si t lloc una recessi passar el contrari.

Poltica fiscal i efecte desplaament


Lefecte expulsi o desplaament t lloc quan la despesa pblica, els dficits
pressupostaris o el deute pblic redueixen la quantitat dinversi de les empreses.

Poltiques sectorials discrecionals


Poltiques sectorials discrecionals
Poltica dhabitatge: promoci dhabitatges protegits, rehabilitaci del parc
residencial.
Poltica sanitria: garanteix unes prestacions universals i gratutes.
Poltica ambiental: pretn millorar la qualitat del medi natural i aconseguir un s
racional dels recursos.

Poltiques sectorials discrecionals


Despeses corrents: adquisici o lloguer de bns
i serveis i remuneraci.
Despeses
Despeses dinversi.
Altres despeses: transferncies i subvencions.

Punt de
vista de la
gesti

Pressupostos
Generals de
lEstat
Ingressos

Ingressos fiscals: impostos


directes, impostes indirectes i
taxes.
Ingressos no fiscals:
transferncies corrents, ingressos
patrimonials, ingressos per
alineaci dinversions reals i
transferncies de capital.
Ingressos ordinaris.
Ingressos extraordinaris: deute
pblic, venda de patrimoni pblic i
impostos extraordinaris.

Punt de
vista
operatiu
Estats financers de les societats estatals.