You are on page 1of 5

11.

La Segona república (1931-36)

11.1. La proclamació de la República i el període constituent

un marc internacional
degut el 14-IV-1931 arriba La República neix donat
complicat

-victòria de candidatures del Pacte de S. -crisi econòmica dels anys 30
Sebastià a les grans ciutats, per bé que -consolidació del feixisme italià, pujada al
són derrotats en el conjunt del país (12-IV: poder del nazisme i totalitarismes a molts
municipals) països europeus
-renúncia Alfons XIII i abandó país -admiració pel comunisme en els ambients
-govern provisional i proclamació oficial de obrers revolucionaris
la Segona RE
adopta presenta
primeres mesures: polarització
porta
-amnistia general per a presos polítics, política i social
llibertats pols. i sindicals, protecció opcions polítiques
pagesos expulsats diverses
-eleccions a Corts constituents
aprova
nova Constitució (XII-1931):
-sobirania popular són
-Estat integral amb autonomies
-poder legislatiu: Corts (unicameral)
-poder judicial: jutges independents -caire feixista: JONS (1931) unides a
-ampli reconeixement de drets individuals, -catalanisme conservador: Lliga
Falange (1933)
polítics i socials: igualtat davant la llei, Regionalista
-monàrquics: Renovación Española
educció i treball i no discriminació, vot als -catalanisme progressista: P.
(Calvo Sotelo), P. Agrario, P. Liberal
23 anys, sufragi dones, possibilitat Catalanista Republicà, Acció
Demócrata, Acción Española, CEDA
d’expropiar, laïcitat, matrimoni civil i divorci Catalana, Acció Republicana, ERC,
(Gil Robles, 1933)
P. Republicà Català, Estat Català
-autonomistes: PNB
-partits d’esquerra: Unió Socialista, P.
-republicans: Izquierda Republicana
Ccomunista Català, Bloc Obrer i
(Azaña, Domingo, 1934), ORGA
Camperol
-revolucionaris: PSOE, PCE
-sindicalistes: CNT, UGT
-sindicats: UGT, CNT (trentistes, FAI)

La Barraca (prohibició d’escoles religioses. 1931: 734. La Segona república (1931-36) 11. divorci.4. llibertat religiosa. supressió Acadèmia Militar de Saragossa. 1933) LA REFORMA AGRÀRIA: Terres expropiables expropiació feta per IRA les lliura a Segons el tipus de terra: Segons la propietat: -ofertes voluntàriament -senyories sense comunitats de -comprades amb fins especulatius -Grans d’Espanya indemnització pagesos -les d’un sol propietari que representi >20% de la renda municipal . . derogació Llei de -no es planteja la reforma fiscal jurisdiccions. supressió ensenyament de religió -separació Església. salaris però no productivitat.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-33) i 11. contractació mestres per oposició. augment salarial i fixació salari mínim (incrementen la demanda) -reforma militar: reducció nombre d’oficials.Estat: porta a l’enfrontament i ruptura -millora nivell cultural: Misiones Pedagógicas. comunes llibertàries -problemes derivats de la pol. jornada 8 hores.Llei de contractes de treball (negociació col·lectiva) i de Jurats -Llei de congregacions: límit als béns de comunitats mixtos (arbitratge) -dissolució i expulsió jesuïtes -creació d’assegurances socials. esglésies i política social: escoles religioses) . i creació del IRA Catalunya (1932) i inici negociació del basc (aprovat X-1936) -problemes: procés molt lent (per manca de recursos). Els problemes de la coalició republicanosocialista L’acció del govern -conflictivitat laboral anarquista (considera la -depressió econòmica mundial: perjudica el comerç república una ocasió idònia per fer la revolució): exterior i l’emigració vagues generals. econòmica: més troba topa -radicalització organitzacions camperoles (CNT. regulació jornada laboral. supressió del pressupost per al culte / atac i crema de convents. -creació Guàrdia d’Assalt obligació de posar en conreu les terres aptes reforma agrària: -Llei de bases d’usos i cultius (1932). així com premsa primers decrets: prohibir recindir arrendaments. oposició de propietaris i accions radicals dels camperols (Casas Viejas. 1932: 1127 -reforma educativa: construcció d’escoles. 11. tribunals d’honor i Consell Suprem de Justícia Militar. enfonsament inversió UGT): vagues. insurreccions i ocupacions de terres privada. coeducació.restants amb -les incultes o mal conreades -les que sempre estan subjectes a arrendament -les que superin un determinat nombre d’h. disminució despesa pública se centra en -1930: 402 vagues. que permet expropiar les nou ordenament territorial: aprovació Estatut Autonomia de propietats agràries incultes.

Caixes de Dipòsits. ensenyament:: Consell de Treball -fundació centres de tots nivells (Institut-Escola) -modernització: majoria edat als 21 anys. obres Generalitat públiques. legislació sobre -millores laborals i salarials als mestres dona. disposicions mitjançant d’autonomia Corts (9-IX-1932): per organitzar els ajuntaments. previsió social. centres sanejament urbà. d’Investigacions -acció social: cooperatives agràries. . La Segona república (1931-36) 10.. primeres mesures de d’experimentació agrària protecció del medi ambient -suport social: serveis d’assistència. Llei de contractes de -catalanització escolar i social conreu (1934): permet l’accés a la propietat dels rabassaires. alcalde de B) -regió autònoma -castellà com a cooficial implantació superat discutit -competències en règim local.3. mutualitats. La Generalitat republicana. ICAF.) d’inconstitucionalitat) . 11. amb l’oposició dels propietaris agraris (recurs divisió territorial: model comarcalista (38 com. colònies d’estiu -reducció 50% rendes rabassaires. civil.. (1932) -eliminació del preàmbul nomenaments (gov. -coeducació. Econòmiques. higiene i sanitat. serveis socials i justícia -Tribunal de Cassació actua -no permet federar territoris organització: -Estatut interior de Catalunya (força soberanista): un cop aprovada la Constitució (9-XII- determina el contingut de les institucions de govern 1931) i després d’un intent de cop -normes sobre règim local i llengua catalana d’estat (Sanjurjo (VIII-1932) economia: serveis d’estadística. laïcítat. ordre públic. Inst. L’Estatut d’autonomia del 1932 La República espanyola Núria: permet -estat autònom dintre la República espanyola -dret d’autodeterminació dins de la redactat l’autonomia de República Federal espanyola Catalunya -sobirania catalana i oficialitat del català -possibilitat d’agregar territoris aprovació -definició de competències el cop de força de Macià: proclamació Estatut de la República catalana.

Batet) vagues pacífiques i 17 fets revolucionaris (presa -uns 1500 morts i milers de detinguts del poder local o provincial) a Espanya -suspensió de l’Estatut (no abolició) -Astúries: revolució socialista impulsada per la UHP (5-X) -Catalunya: declaració de l’Estat català (6-X) . 11. Radical derrotat electoralment [Lerroux]. llibertat de contractació fre als canvis -dotació d’un pressupost de culte i clergat com són -repressió dels moviments populars legislatius i intent de signatura d’un Concordat -paràlisi de les reformes (que mobilitza -es manté la reforma militar i s’amnistien electoralment els sectors de la CNT) els sublevats del 1932 -constants crisis de govern -respecte als canvis educatius -mala imatge del govern (casos de -paràlisi discussió de l’Estatut Basc corrupció: estraperlo) provoca proliferació de vagues i conflictes contra revolució el nou govern propiciades pel sector porta d’octubre 1934 radical del PSOE i els anarquistes consisteix acaba -una vintena d’insurreccions. una altra de -intervenció de l’exèrcit (Franco. El bienni conservador (1933-35) El bienni conservador el període de govern dels partits de centredreta després d’haver guanyat les és eleccions de XI-1933 (P. La Segona república (1931-36) 11. CEDA [Gil Robles]) acaba el II-1936 -reforma agrària: es tornen les props.5. incautades als nobles i s’anul·la la cessió comporta degut a de propietats mal conreades però s’assenten més pagesos que en el bienni anterior.

degut al sistema electoral és que prima les opcions majoritàries una coalició de partits republicans Azaña. El triomf del Front Popular El Front Popular molts més diputats però pocs vots més (1.6. República governa d’esquerra. socialistes i comunistes.. pres. La Segona república (1931-36) 11. ocupació de terres.5%). govern recolzats pels sindicats troben planteja s’enfronta a una situació de tensió social desbordant: -oposició dels propietaris agrícoles a la reforma agrària programa mínim: Bloque Nacional (Espanya) (>500. . obté 5. 11. -milícies dretanes i esquerranes de partits i sindicats que realitzen accions violentes obre camí a la conspiració militar . comunista i -recuperació de la legislació del primer socialista d’esquerres (que pensen en la revolució més que període republicà en la democràcia): vagues. Casares Quiroga.4% els centristes.000 H afectades entre III/VII-36) -amnistia per als represaliats de 1934 Front Català d’Ordre -oposició de l’Església -restitució dels càrrecs -intensa mobilització popular anarquista. pres..