You are on page 1of 30

Lagrobiodiversitat i les varietats locals

Pere Sureda, Antoni Feliu i Aina Socies Fiol Associaci de Varietats Locals de les Illes Balears Varietats.autoctones@cmail.cat www.ib.varietatslocals.org

La biodiversitat cultivada o agrobiodiversitat


Com a contrapartida de l'homogenetzaci de l'agricultura sorgeix el terme

agrobiodiversitat o biodiversitat cultivada, definit com el resultat d'un procs millenari d'interacci entre la naturalesa i l'sser hum, a travs de la prctica agrria. Aquest procs es basa amb el maneig i la selecci innovadora dels recursos naturals per part dels pagesos a travs de la histria. El coneixement i la cultura local sn part essencial de l'agrobiodiversitat, ja que l'activitat humana modela i conserva la biodiversitat.

Per qu s important no deixar perdre la biodiversitat cultivada?

s el resultat de la nostra evoluci socio-cultural: deixar que es perdi aquest patrimoni s un menyspreu i compromet greument la nostra supervivncia futura.

Protegeix contra la vulnerabilitat dels cultius davant lestrs bitic (plagues i malalties) i abitic (clima, problemes del sl).

Mant el sistema tradicional on els pagesos seleccionen, multipliquen i intercanvien llavors de la seva zona.

Es tracta de sistemes de producci amb baixos requeriments dinsums externs a lagroecosistema.

Est clar que els 1000 milions dafamats del mn es troben sobretot en els pasos desenvolupats, rics en recursos fitogentics. (Pepe Esquinas)

Lorigen de les varietats locals:


Vavilov en el s. XX va recollectar ms de 50.000 mostres despcies cultivades de ms de 50 pasos. Creaci de la teoria dels centres d'origen*:

*Centre d'origen: sentn com una zona geogrfica on es va adquirir per primera vegada les seves propietats distintives una espcie vegetal, domesticada o silvestre.

Centre Xins: t, ssam, soja, melicotoner, mongeta,...

Centre Mediterrani: cols, enciam,olivera, ...

Centre Indi: ciur, arrs, arbre del cot, albergnia,coco,...

Centre Abissini:caf,mel, variabilitat de cereals...

Centre sia central: blats, pastanaga, rave, llentia, perera,noguer, ...

Centre Amrica central: pebres, carabasses, mongeta, cot, ...

Centre del prxim orient:civada, ordi, figuera,vinya,...

Centre Amrica del Sud: patata, cacau, mandioca, pinya,...

Que sn les varietats locals i les varietats autctones?

Entenem les varietats locals com aquelles que han anat passant de m en m, a travs de vries generacions de pagesos i pageses les quals han anat seleccionant segons les seves preferncies i segons les condicions ambientals de la zona. Tot i que procedeixin daltres llocs del mn.

A diferncia de les varietats autctones les quals han shan domesticat, passant des del seu esta silvestres al cultivat , en el mateix lloc on sutilitza actualment.

En el cas del mediterrani serien lolivera, les cols, els enciams, etc.

L'heterogenetat i l'mplia base gentica. Els coneixements de les pageses i pagesos. L'elevat contingut nutritiu i qualitatiu de les varietats locals.

La fertilitat de les seves llavors. Aquestes varietats sn les que s'adapten millor als cultius en condicions ecolgiques.

Els cultius de varietats locals contribueixen a augmentar la biodiversitat dels agroecosistemes

L'elevat grau d'erosi gentica

Pastanaga negra o safanria. Selecci i millora de la varietat per part dels pagesos.

Plantes per fer llavors

Finca de Monturi

Mercat de Pere Garau

Al llarg del temps... - Durant els darrers 10.000 anys :


Els homes eren caadors recollectors i les dones es quedaven a casa cuidant la casa i els fills, van ser les que van descobrir que es podia produir el costat de casa per alimentar-se. Sha creat un patrimoni gentic i sociocultural. - Tradicionalment estava molt clar que les llavors, granes o pipes podien servir com aliment i tamb podien plantar-se. -Asseguraven la vida del pags i lalimentaci de la comunitat. - Actualment sha distorsionat la realitat: els grans de lalimentaci tenen poc a veure amb les llavors. - Concentraci de la cadena agroindustrial ha afavorit economies dels cultius ms importants, creant una producci ms uniforme i al menor preu possible.

Lerosi gentica i sociocultural

Lerosi gentica sorgeix a partir de larribada de la Revoluci Verda al segle XX. Significa passar duna agricultura coherent i amb co-evoluci amb lentorn i la societat, a una agricultura industrializada, depenent de fertilitzants, llavors millorades i modificades genticament deteriorant lentorn.

s possible fer agricultura sense agrotxics i sense fertilitzants, s possible cultivar sense mquines, per el que si s impossible es fer agricultura sense llavors, daqu que les grans corporacions inventen les patents de les llavors.

Actualment ens enfrontam a pressions que pretenen imposar la uniformitat enlloc de la diversitat. Aquesta uniformitat no tant sols s biolgica sin que tamb s cultural.

Qualsevol prdua de biodiversitat s robar als nostres fills els recursos per fer front a les necessitats futures. (Pepe Esquinas)
La prdua de diversitat o uniformitat gentica t un impacte directe en la seguretat alimentria.

Exemple:
El 1840 un atac de mldiu arrasa amb els patatals dIrlanda, ms de 2 milions dIrlandesos moren de fam i sembla que el desastre no hagus ocorregut si el nombre de varietats cultivades hagus estat major.
Els efectes de la fam seguiren present durant dcades i els percentatges demigraci que sestabliren a la dcada dels 40 es va consolidar fins a finals de segle XIX. Es calcula que abandonaren el pas 4 milions de persones rumb a Canad, USA, Glasgow, Liverpool i altres ciutats angleses.

Lerosi gentica i sociocultural planteja una amenaa per el subministrament i el patrimoni de lalimentaci.
La FAO estima que els darrers anys shan perdut el 90% de les varietats que es cultivaven a principis del segle XX. Es calcula que al llarg de la histria shan utilitzat 10.000 espcies per la alimentaci humana. Actualment 12 espcies vegetals i 5 animals proporcionen ms del 70% dels aliments que es consumeixen.

Exemples:

- 1/3 de les 4000 races danimals domesticats per a lagricultura o lalimentaci estan en perill dextinci. - Una sola raa vacuna aporta el 60% de la producci lletera a la Uni Europea. - Des del 1930 a Grcia ha desaparegut 80% de les varietats tradicionals de blat. - EEUU actualment conserva el 3% de les varietats d'espcies hortcoles existents el 1900. - Als anys 50 Mallorca tenem 14 varietats de blat, actualment tant sols es sembra el blat xeixa, barba i en menor quantitat el xeixa garonsona i el mort.

Les varietats locals de les Balears a nivell Institucional


Institut de Recerca i Formaci dAgricultura i Pesca: Treballs realitzats amb vinya, ametller, olivera, garrover, cirerer, prunera, pomera, albercoquer i melicotoner i des de fa uns anys es comena a fer feina amb hortcoles. Enguany sha iniciat una experincia de recuperaci de cereals antics de 20 varietats diferents.

Banc de llavors de Menorca (Consell Insular -APAEM): Prospecci i caracteritzaci dhortcoles i lleguminoses. Comencen a fer feina amb cereals. Grup de finques multiplicadores de llavor. Prstec de llavors.

Barranc d'Algendar, Critas Menorca: Collecci de varietats locals de fruiters.

Grup Leader Eivissa (Consell Insular): Prospecci i caracteritzaci dhortcoles i comencen a fer feina amb fruiters.

Les varietats locals de les Balears amb risc derosi gentica.


CULTIUS HERBACIS Arrs bombeta de sa Pobla Blat xeixa Civada negra/civada rossa Fava mallorquina Fesol fava de Sller Guixes mallorquines Llentia mallorquina Ametller : Fita mollar CULTIUS HORTCOLES Albergnia mallorquina Carabassa de fregall Enciam destiu Mel de la mel Pastanaga negra mallorquina Patata dEivissa Pebre de tap de cortir Rave mallorqu Sndria de pinyol vermell Tomtiga de Banyalbufar Tomtiga de Valldemossa Cirerer : Blanques de capell Comosa (Sller) Cor de colom, de gr (Sller) De Lluc De Morat De Sarronet Llosetina Tenalles Albercoquer: Bord capona Doms blanc Inquero Moscatell Taronjal

(BOIB. Num. 16 31-01-2009)


CULTIUS PERENNES

CULTIUS PERENNES Figuera : Albadufada rimada Andreva Balafi Bermesca Blanca clara Blava Bordissot Blanca-negra Bordissot rossa Buscareta Carabasseta Carlina Coll de dama blanca-negra Coll de dama bordissotnenca Cucurella De la galta De tres esplets Flor blanca Giganta Groga tardana Martinenca blanca Paratjal negra Porquenca negra Santmartina Vacal Verdal negra Melicotoner :Melicotoner blanc mallorqu Olivera : Sevill

Perera : Canari De la cera De la reina Fina Moratina Moreta Peramany Perot Sant Joan Pomera Bauana Bonjesuna Bon Jess vermella Bon Jess blanca Camp de sa mar Capoll llarg Ciriala Cor gelat Dalcara Del ciri Den Kane Den Xec Dola de Nadal Dola grossa Dola plana Dola retxada Dola tardana Dola vermella

Fadrineta Fadrinet Destiu, Font santa Fugasa Idel (Ideal) Jard den Perell Marinera Morro de llebre Mora Mostatxa Nesples Niala Niella Rave Reneta Roja Binifalda Rosa Sant Joan Santa Catalina Valenciana Vicari Xama Xeca Prunera :
Bagassal Blanca Collet negre De cirera De confitar De frare blanc De la Reina Den Frau

L Associaci de Varietats Locals de les Illes Balears.

Objectius:

La conservaci, manteniment i difusi dels cultius tradicionals de les Illes Balears. La inscripci de les varietats autctones als registres corresponents Promoure programes dinvestigaci, per tal didentificar les varietats autctones. Promoure programes de recuperaci de les varietats autctones identificades. Promoure i difondre els coneixements del cultiu i els productes obtinguts amb aquestes varietats tradicionals. Millorar la qualitat dels cultius i dels productes obtinguts. Promoure actuacions que facilitin una informaci adequada als interessos dels consumidors. Realitzar actuacions que tingui per objecte una millor defensa del medi ambient. Realitzar programes educatius i de divulgaci dels cultius tradicionals.

Per a qui est formada lAssociaci

Est formada sobretot per pagesos i pageses que sembren varietats locals. En major percentatge tenim 37,79% de cerealistes, 31,49% de hortolans i 20,47% de fructicultors. Tamb hi ha un nombre important que tenen diferents tipus de cultiu, aquests representen 8,66%. Hi ha un 7,87% que sn simpatitzants, no cultiven res.

Tenim representaci a 36 pobles de Mallorca i 4 de Menorca. El nombre total de socis a data de febrer 2011 s de 127.

Quines varietats tenen els socis/es de lAssociaci

Cereals: civada rossa i negre, blat xeixa, blat barba, ordi, blat mort... Llegums: ciurons, guixes, fav, faves, mongeta de confit, fesol fava de
Sller....

Fruiters: diferents varietats de figuera, de pomera, de prunera, de cirerer,

d'ametller, d'albercoquer, de garrover, d'olivera (alguns exemples: poma dola de 3 castes diferents, fogassa, poma blanca, poma del bon jess, pera fina, pera de sant pere, pere catalana)

Hortcoles: tomtiga de Valldemossa, de Pera, de Pebre, de Cor de Bou,

pebre ros, blau, de banya de cabra, de tap de cort, rave, pastanaga negra, albergnia morada, ceba blanca, tomtiga de ramellet, col-i-flor espasa, de Nadal, de Sant Josep, col de cardell, borratx, mel erio, tendral, calapoter, ....

Activitats realitzades el 2010 i projectes en curs


Realitzaci dun taller extracci de llavors i planter a la fira Ecolgica. Participaci a la Diada dagricultura ecolgica de Porreres amb una exposici de cereals, un estant i un taller dextracci de llavors i realitzaci de planter. Realitzaci del Curs: Com i per qu obtenir les teves llavors a la finca de Raixa. Assistncia a la fira dagricultura ecolgica i jornada de varietats locals del Mercadal, Menorca i a la fira del camp dEivissa. Participaci dels events de Red de Semillas i a la fira de Biodiversitat Cultivada a Canries. Celebraci de lAny Internacional de la biodiversitat. Campanya de defensa de la varietat local de Tomtiga de Ramellet vers la varietat hbrida que es ven com a Ramellet.

Formam part de La Red de Semillas Resembrando e Intercambiando Que s una aliana entre agricultors ecolgics i tradicionals, tcnics i persones implicades en la conservaci in-situ i s de les varietats locals i tradicionals de la pennsula.

Grups que formen part de la Red de Semillas:

Red de Semillas Resembrando e Intercambiando. Web: www.redsemillas.info Associaci ALBAR (Valncia). Web: www.elrincondelabiodiversidad.org Associaci de Variedades Locales de les Illes Balears. Email: varietats.autoctones@cmail.cat BAH Semillero (Madrid). Email: jortizteruel@gmail.com Centro Zahoz (Centre de conservaci de l'Agrobiodiversitat i l'Etnobotnica de les Serres de Bjar i Frana) (Castella Lle, Salamanca, Cepeda). Email: centrozahoz@gmail.com CIFAES - Universidad Rural Paulo Freire (Castella Lle, Amayuelas de Abajo). Web: wwww.nodo50.org/amayuelas Ecollavors La Garrotxa (Catalunya). Email:ecollavors@gmail.com Projecte Esporus: Centre de Conservaci de la Biodiversitat Cultivada. Web: http://www.esporus.org/ Les Refardes GAIADEA Monistrol de Calders (Catalunya). Web: www.lesrefardes.com Grupo Biltar (Asturias). Web: www.redcampesina.es/redsemillas/semillas.php Grup de llavors de APAEM (Menorca). Web: www.apaem.menorca.es

Grupo de Semillas del CADAE (Asturias, Villaviciosa). Email: acadae@terra.es Llavors dAc (Valncia). Web: www.llavorsdaci.org Red Andaluza de Semillas Cultivando Biodiversidad - RAS (Sevilla).Web: www.redandaluzadesemillas.org Red de Agroecologa y Ecodesarrollo de la Regin de Murcia - RAERM (Murcia). Email: jmegea@um.es Red Canaria de Semillas - RCS (Islas Canarias). Web: http://groups.google.com/group/redcanariadesemilla? lnk=iggc Red Extremea de Semillas (Extremadura). Email: redsemillasextremadura@gmail.com

Red de Semillas de Cantabria (Cantabria). Web: www.reddesemillascantabria.es Red de Semillas de Euskadi (Euskadi). Email: haziensarea@urdaibai.org Red de Semillas-Rioja (La Rioja). Email: redsemillasrioja@gmail.com Triticatum (Catalunya). Email: triticatum@gmail.com

Els bancs de llavors


Ex-situ. Sentn com aquella conservaci dels recursos fitogentics fora del seu hbitat natural. Exemple: Centro de Recursos Fitogenticos (CRF-INIA)/ Conselleria d'Agricultura / Jard Botnic de Sller.

In-situ. Sentn la conservaci dels ecosistemes i hbitats naturals i el manteniment i recuperaci de poblacions viables despcies en el seu entorn natural, i en el cas despcies cultivades, a lentorn on shagin desenvolupat les seves propietats especfiques. A les mateixes finques dels pagesos i pageses.

Una pinzellada de legislaci


TRACTAT INTERNACIONAL SOBRE ELS RECURSOS FITOGENTICS PER A LALIMENTACI I LAGRICULTURA.
Utilitzaci i conservaci sostenible dels recursos fitogentics i la distribuci justa i equitativa dels beneficis derivats de la seva utilitzaci per una agricultura sostenible i per garantir la seguretat alimentria.

LEGISLACI EUROPEA
En matria de comercialitzaci de llavors ha condemnat les llavors locals dels pagesos al mercat negre. Cada estat membre de la UE t la obligaci de mantenir un catleg de varietats oficialment reconegudes que poden ser lliurement comercialitzades dins del seu territori. A Europa tant pel registre en el catleg com per aconseguir els drets de propietat intellectual sexigeixen els mateixos criteris dacceptaci (estabilitat, uniformitat i homogenetat).

LEGISLACI ESTATAL
El registre de varietats de conservaci, el ms adient per a varietats locals demana que les varietats estiguin amenaades per lerosi gentica i que la regi biogeogrfica d'origen o dadaptaci es trobi ben identificada. Ms informaci a: http://www.mapa.es/es/agricultura/pags/semillas/variedades_comerciales.htm#inicio

Un exemple a seguir: Itlia promou biodiversitat

Les lleis regionals a Itlia constitueixen lnic exemple a Europa diniciativa legal sobre els recursos gentics no derivada de la Normativa Comunitria. Des de el 1997, vuit de les 18 regions administratives dItlia han adoptat les seves prpies lleis sobre recursos gentics locals, a travs de les quals busquen protegir i promoure les varietats vegetals i races autctones dels sistemes agropecuaris locals com a patrimoni de la regi. A partir de la llei de Lacio, any 2000 sestableixen drets collectius sobre el patrimoni gentic local. Hi participen nombroses entitats i institucions locals (ajuntaments, consorcis, iniciatives privades, etc). I des del 2001 es va establir reconixer el dret de les regions a establir un catleg de varietats de conservaci.

Si volem conservar les varietats locals sha de fomentar la sembra, el consum i lintercanvi de les mateixes.

Moltes grcies