El wlof

1. Filiaci lingstica
Subica en les llenges Indoeuropees, en la macro famlia de les llenges Nger-Congoleses. Les llenges Nger-Congoleses es caracteritzen per: - Utilitzar un sistema ampli de classes nominals

- s preponderant de prefixos per damunt dels sufixes

Per afinant ms, es situa dins de la branca de les llenges atlntiques en el grup septentrional.

2. Localitzaci geogrfica i nombre de parlants.

Es parla a tres pasos principalment: Senegal: al sud-oest del pas, aix com en enclavaments dispersos.

Gmbia: a la meitat nord del pas.

Mauritnia: al sud del pas, concretament a la franja costanera.

Nombre de parlants: 3.700.000 com a primera llengua i 7.800.000 com a segona llengua.

3. Codi escrit: descripci i exemplificaci

4. Fonologia (Sistema voclic)

s diferent quant al nombre de segments. - En wlof trobem huit vocals / a, , , e i, o, , u/. -Al catal hi ha un total de 12: * 7 en posici tnica / a, , e i, o, , u/. * 5 en posici tona /a, e, i, o, u/. En el wlof totes les vocals poden ser breus i llargues, excepte la vocal [].

Fonologia (Sistema consonntic)

El sistema consonntic de cadascuna daquestes llenges s diferent.

Catal:

Fonologia (Estructura sillbica (1))

La ms habitual s: Consonant-Vocal Ex: Ta-pe catifa No s possible trobar una seqncia sillbica de tres consonants, a diferncia del catal occidental.

Fonologia (Estructura sillbica (2))

Altres esquemes sillbics: - Consonant-Vocal-Consonant: Ex: Caa-mo m esquerra - Vocal-Consonant: Ex: ag-si arribar -Vocal: Ex: a-na on

5. Morfologia (Noms)
Classes de noms: el wlof classifica els noms en vuit classes. Classificaci dels noms: criteris semntics i gramaticals. Ex: - Classe gi: arbres - Classe mi: lquids - Classe ji: noms de parentiu i de fruites

 La forma del determinant ajuda a identificar la classe a qu pertany cada nom.

La consonant de larticle coincideix en molts casos amb (trets de) la primera consonant de la paraula. Ex: - Classe bi noms que comencen per [b,p]. - Classe wi noms que comencen per [f,w]. - Classe gi noms que comencen per [g,x].

Formaci del plural:

El wlof no t un sufix que indique plural. El plural es reflecteix amb el determinant definit que s yi, per a set de les vuit classes, i i per a la vuitena.

Ex: tooguyi
nit i

les cadires
les persones

Alguns noms tamb marquen el plural canviant la consonant inicial: Ex: Bt ull gt ulls

Morfologia (Determinants)
Indefinit: Utilitza el numeral bennaun o les formes ab (aw) i ay (ayi), per al singular i el plural respectivament. Ex: Benna taabul una taula Ex: Ab siis una cadira

 Sovint els noms apareixen sense determinant quan van acompanyats dun complement. En aquesta llengua la presncia del complement ja s suficient per identificar el referent del nom:

Ex: Taabul Omar

la taula de lOmar

Larticle definit: El wlof t un determinant definit que pot funcionar com larticle definit del catal o b com a un demostratiu. Aquest determinant canvia de forma dacord amb la classe del nom amb qu es relaciona. Trobem deu (vuit formes de singular, una per classe, i dues de plural, ja que diverses classes coincideixen en el plural).

Jigeenji

la dona

jigeenyi

les dones

Demostratius: El determinant definit del wlof t trets de demostratiu (les especificacions de proximitat i de llunyania). Hi ha tres mecanismes per a reforar el valor locatiu: 1. Allargar la vocal [i] de proximitat i a llunyania per la vocal [e:]: Ex: Buntbi la porta buntbii aquesta porta (dac) substituir la [a] de

2. Afegir el sufixle a larticle: Ex: Buntbille aquesta porta aquella porta buntbale

3. Combina la consonant de larticle amb la vocal llarga [o:] seguida de la consonant de larticle altra vegada i de la vocal [u] o [a], que indiquen, respectivament, la proximitat i la llunyania.

Ex:Buntboobu vora)

aquesta porta (que

tens a la

Morfologia (Possessius) Poden coaparixer amb el determinant definit, igual que en catal. El possessiu s prenominal:

Ex: Saxarit

el teu amic

Excepte: La forma de tercera persona singular que s un sufix que sadjunta al nom. Ex: Xarit-am amic + POSS. el seu amic

Possessius:

 Pel que fa al plural, no hi ha un sufix per indicar el nombre en el nom i el plural sexpressa mitjanant una forma particular del determinant.

Aix doncs, els possessius fan el plural afegint a la forma corresponent la consonant i/y que apareix en el plural de larticle definit i de lindefinit.

 La tercera persona del singular combina el sufix am amb laparici de lindefinit plural davant del nom, i la tercera persona del plural s lnica que presenta una forma diferent (sense y):
Sama-y nak Meu + PL. Vaca seen-i yf vostre + PL. assumpte

les meues vaques

els vostres assumptes

Morfologia (Pronoms personals) Pronoms independents

Es fan servir quant el parlar vol fer mfasi en qui s el referent. EXEMPLE: un, jangalekat leu

Nosaltres professor som

Nosaltres som professors

Pronoms personals del subjecte

Partcules pronominals que indiquen quin es el subjecte. Forma final varia dun cas a laltre. Afecten el temps, lmfasi i laspecte. EXEMPLE: Mangi dem 1a sing + anar-sen men vaig

 -Angi, valor aqu hi ha, aqu hi s

adjuntar a qualsevol element que faci de subjecte, Exemple:

ungi
1PL. + PRED som aqu

Subjecte del verb subordinat que apareix en unes construccions introdudes per un grup concret de verbs.

Pronoms de subjecte comunicatiu

EXEMPLE: Bugga naa mu oy Vorer 1SG. Ell venir vull que vingui

Pronoms dobjecte
EXEMPLE:
Gis naa ko Veure 1SG. El

Lhe vist

Pronoms relatius
Forma especfica Varia dacord amb les marques de classe del nom La marca de relatiu s noms la vocal u, segment com a totes les formes. EXEMPLE: Toogu ( bu degr)

Cadira REL. Resistent

la cadira que s resistent

Pronoms interrogatius
Base comuna
Segment (a) n
Ana Fan on On (origen) Com qu qui quin

Per exemple: Ana teere bi? On llibre el on s el llibre?

Naka Lan Kan Ban

Numerals
La forma de comptar s de cinc en cinc. Els cinc primers nombres son la base de la resta de la numeraci. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Benna aar ett eent Juroom Juroom benna Juroom aar Juroom etta

9.

Juroom eent

10. Fukka

A partir de la desena ak i amb: 11. Fukka akk benna 12. Fukka ak aar 13. Fukka ak etta 14. Fukka ak eent 15. Fukka ak juroom 16. Fukka ak juroom benna 17. Fukka ak juroom aar 18. Fukka ak juroom etta 19. Fukka ak juroom eent 20. aar fukka

Totes les desenes sobtinguin combinant directament el numeral de la unitat amb fukka. La manera de combinar la desena amb el numeral suposa que precedeix la desena: 10. aar fukka ak benna 26. aar fukka ak juroom benna 29. aar fukka ak juroom enent 30. etta fukka/fanweer 40. eent fukka 90. Juroom enent fukka 100. Teemeer

El verb
Dos grans tipus de verbs : actius i estatius. Diferencia: Decideix el temps de tota la frase quan el verb es combina amb certes partcules aspectuals. Per exemple: el temps de la frase s passat, per si el verb s estatiu, la frase sha dinterpretar en present.

 Verbs actius: indiquen una acci o un procs

Lekka menjar
Indi portar Foot rentar la roba

 Verbs estatius: indiquen un estat fsic o mental i comprenen molts elememts que considerariem adjectius: Sedda
Liiu Taanga

ser fred
tenir fred ser calent(sam)

Gudda

ser llarg

Les especificacions verbals del verb

a) Lmfasi: Afecta al subjecte, lobjecte o el mateix verb, mitjanant una srie de partcules predicatives i un canvi en lordre de les paraules. Afecta sobre el subjecte, lobjecte i en el verb b) La negaci:La negaci es forma mitjanant un sufix adjuntat al verb o be mitjanant una partcula. En tots dos casos sincorporen els trets pronominals del subjecte.

c) La duraci: determina si lacci denotada pel verb sha completat o no. Sutilitza la partcula di per a indicar-ho i es posa darrere del verb. d) La perfectivitat: valor aspectual que indica que ja sha completat una acci o que sha assolit un estat. Fa servir una serie de partcules que suneixen en cada persona.

e) Futur:dues partcules i un sufix del verb. Per a formar el futur afirmatiu es fa s duna partcula aspectual di que indica la duraci. Hi ha dos tipus de futurs: linmediat i el lluny Per a indicar que el futur del que parlem s lluny, es canvia la partcula di per -da.

 Futur inmediat: Dinaa binda leetar ci olof

1SG. FUT. Escriure carta en wlof

Vaig a escriure una carta en wlof Futur lluny: Danaa binda leetar ci olof 1SG. FUT. Escriure carta en wlof escriure una carta en wlof

f) Present habitual:La partcula que ens indica el present habitual en wlof s dee i ha de precedir obligatriament el verb. Per exemple: Dama dee tux sigaret EMF. HAB. Fumar cigarro fumo cigarros

g) Imperatiu: fa servir un sufix adjuntat al verb. Aquestos sufixos son al i leen per al singular i el plural respectivament. Per exemple: ewal Venir+ IMP. SG vine

Morfologia (Altres categories gramaticals)

Les preposicions:
El wlof t menys preposicions que el catal. Agunes preposicions es formen a paritr de partcules lligades al verb o de marcadors de relaci. Existeixen preposicions simples i preposicions adverbials.

Aquestos sn els elements que sols es comporten com a preposicions:

Ak
Digane

amb
entre

Be
Ngir

a, fins a
per, a causa de

Ci
Pur

a, en
per a

Ls de la preposici ci a, en en certs noms:

Si a banda dafegir la preposici ci, afegim el marcador de relaci i, sobt el que al catal es considera un locuci preposicional.

Les conjuncions:
- Les subordinades que fan de complement directe o de subjecte no estan encapalades per cap tipus de nexe. - No compta amb un conjunt de peces lxiques que es puguin etiquetar fcilment com a conjuncions. - Per introduir subordinades temporals i condicionals: - Grup de relatius temporals i condicionals que contribueixen a acabar de definir el temps del verb i indiquen si s futur o hipottic.

1. Relatius temporals
Les frases subordinades temporals poden anar introdudes pel relatiu bu o per bi/ba. El paradigma de les formes amb bu s:

2. Relatiu condicional
Les subordinades sn introdudes pel relatiu su. El paradigma complet s:

Morfologia (Derivaci) 1. Noms derivats

En wlof es fan servir mecanismes gramaticals diferents per crear noms nous a partit daltres peces lxiques. -Noms abstractes a partir darrels verbals:

Per a aquest tipus de derivaci utilitza dos tipus de mecanismes morfolgics: la reduplicaci i la sufixaci.

2. Verbs derivats
En wlof sutilitzen una srie de sufixos que es fan servir per indicar antonmia, reiteraci o postposici de lacci del verb, entre daltres coses. -Reiteraci: -En wlof la reiteraci de lacci expressada pel verbes fa mitjanant el sufix aat (-aati, -ati o -waat si el verb acaba en vocal):

-Acci intentada:
Per a indicar que lacci del verb sha intentat de fer, es reduplica larrel verbal i shi afegeix el sufix benefactiu lu:

-Simultanetat:
Per a expressar que dues accions, iguals o diferents, sestan produint de manera simultnia, sutilitza el sufix aale:

-Negaci:
El sufix que en wlof nega el significat original del verb es adi:

6. Sintaxi (Caracterstiques)

SVO Subjecte apareix davant del verb i lobjecte al darrere.

El Subjecte

Apareix davant la frase Elidit

Sintaxi (El sintagma nominal)

Coincidncies sintctiques:
Ordre entre els elements que formen el sintagma nominal.

Relacions de concordana dins del sintagma nominal.

Tipus de complements que modifiquen el nom.

 Ordre en qu es troben els principals components dels sintagmes nominals: El determinant definit apareix al final de la construcci
El nom precedeix els seus complements quan aquests sn un altre nom o una frase de relatiu. Exemples: -nit nu na eega ni -buntbi -taabuliAmadubi la persona que ha arribat la porta la taula de lAmadu

 Els noms no tenen marques de gnere, i el nombre es reflecteix majoritriament en el marcador de classe de nom (determinant).

No porten cap marca especial i la interpretaci plural

noms es dedueix de larticle i/o de la presncia del numeral: Exemples: tooguyi eent nit les cadires les quatre persones

El nom i els determinants

Larticle ha de seguir el nom i tots els seus complements. Aix s molt diferent del que passa en catal, en qu larticle i tots els determinants precedeixen el nom: Exemples:

buntbi

la porta
la taula de lAmadu

taabuliAmadubi

 Per aquest ordre no es dna amb tots els elements que acompanyen els noms i que s una llengua com el catal es consideren determinants. Elements com els indefinits, els demostratius , els numerals i els possessius es comporten de manera diferent .

 En wlof, la pea lxica que fa darticle definit es pot considerar com un demostratiu, ja que incorpora especificadors de proximitat i de llunyania. Qualsevol forma de demostratiu en wlof ha daparixer a la dreta del nom. Exemples: buntbi krgee nit kile la/aquesta porta aquella casa dall aquesta persona

 Es pot afegir larticle definit o el demostratiu al final del sintagma introdut pel numeral per acabar de delimitar les entitats referides: Juurom teere yi Sa fas Els/aquest cinc llibres el teu cavall

El possessiu introdueix tota la construcci.

El possessiu pot coaparixer amb el determinant definit, igual que en catal: Deftere am de el meu llibre

 Com a conclusi daquest apartat: Nom + Article Numeral + Nom Nom + Demostratiu Possessiu + Nom (+Article)

El nom i els complements:

Els sintagmes que actuen com a complement del nom, no presenten hi ha cap diferncia que puguem remarcar, ja que aquests complements segueixen el nom: Taabul Omar la taula de lOmar

El complement apareix darrere del nom sense que calgui cap element especial que els uneixi, a diferncia del que passa en catal, en qu cal posar-hi una preposici.

Sintaxi (El sintagma verbal)

Ordre dels complements:

El wlof es una llengua de tipus SVO: Seetiwoon naa suma xarit vaig visitar el meu amic

Dinaa binda leetar ci olof escriur una carta en wlof

 Lordre pot variar si un dels components rep mfasi: Banjul laa/laay di dem s a Banjul on vaig

Lobjecte = pronom que pot provocar un canvi.

A diferncia del catal, els pronoms dobjecte daquesta llengua precedeixen a la resta de complements, i acostumen a aparixer immediatament darrere del verb. Indi nga u teere bi Gis ma elleck Ens has comprat el llibre Ja ens veurem dem Oferix-nhi

Partcula ci:
May ko co

7. Vocabulari
WLOF altine Talaata aalarba Dies de la setmana aljemes Aajuma aset alet CATAL Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

WLOF

CATAL

Baal ma!
Ci jamm! Expressions de cordialitat deedeet Jammngafanaan! Jammnga yendo! jerejf naam

Perd!
Adu! No Hola! Bon dia! Bona tarda! Grcies S

WLOF benna aar U, un Dos

CATAL

etta
Nombres enent Juroom Juroombenna Juroomaar

Tres
Quatre Cinc Sis set

Juroometta
Juroomenent

Vuit
Nou

WLOF

CATAL

jangakat Jangale jangalekat Jangu mbit educatiu karne Njaati

Alumne Ensenyar Mestre Escola Llibreta Company

njanga
Sas Tur baayo

Estudiar
Deures Nom Cognom

8. Conclusions
Objectiu:
- Apropar-nos a altres llenges. - Funcionament de la gramtica daquesta llengua.

- Estudiar i compendre les diferncies i similituts.

- Empatitzar. - Integraci.

Components del grup:

Neus Ibez Garca Sonia Sarri Navaln Miguel Vila Ferri Eva Prez Morales