@i alliberament.

qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 1

RICARD DE VARGAS GOLARONS JOAN A. MONTESINOS JOSEP M. CANELA JOAN PALOMAS JOAN CASARES ENRIC CABRA

Anarquisme i alliberament nacional

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 2

cc c rea tive c om mon s

LLICNCIA CREATIVE COMMONS Reconeximent NoComercial-Sense ObraDerivada 2.5 - Aquesta llicncia permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre que es compleixin les segents condicions: BY Autoria-atribuci: shaur de respectar lautoria del text i de la seva traducci. Sempre es far constar el nom de lautor/a i el del traductor/a. A No comerca: no es pot fer servir aquest treball amb finalitats comercials. il = No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text. - Els termes daquesta llicncia hauran de constar duna manera clara per a qualsevol s o distribuci del text. - Aquestes condicions es podran alterar amb el perms explcit de lautor/a. A u s l i re t u a l i c a C q e t l b n l c n i reative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommerc a . P r c n u t r l s il e osla e c n i i n d a u s a l i c a e p t v s t r h t : / reative commons.org l c n e / y n - c 1 0 o e v a odcos qet lcni s o iia tp/c /iessb-dn/./ nir una cart a C a reative Commons, 559 Nathan Abbot Wa St n o y, a f rd, California 94305, EUA. 2007, lautor o lautora de cada text 2007 de ledici

Sumari

Nota introductria, Collectiu Negres Tempestes . . . . . . . . . . . . . . . . . Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5 7

Ttol original: Anarquisme i alliberament nacional (El Llamp, Barcelona, 1987) Present edici: juny 2007 Maquetaci i disseny: Virus editorial Edici collectiva a crrec de: Catarko, La Ciutat Invisible, Collectiu Negres Tempestes i Virus editorial Imprs a: Imprenta Luna Muelle de la Merced, 3, 2. izq. 48003 Bilbo T.: 94 416 75 18 Fax: 94 415 32 98 c/e: luna-im@teleline.es ISBN-10: 84-96044-94-4 ISBN-13: 978-84-960044-90-6 Dipsit legal:

1. La crisis del moviment llibertari: contra la doctrina . . . . . . . . . . 11 2. Estat/naci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 3. Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 4. Incidncia de lestat damunt la naci: Espanya i Frana . . . . 31 5. Alliberament nacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 6. Migracions i Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 7. Situaci actual: lEstado de las autonomas . . . . . . . . . . . . . . . 67 8. Els clssics anarquistes i els moviments dalliberament nacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 9. Moviment llibertari i qesti nacional als Pasos Catalans (1874-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 10. Anarquisme i moviments dalliberament nacional darreu del mn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 Annexes Annex 1. Entrevista al Collectiu Icria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 2. Aportaci a la revista La Lletra A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 3. Manifest per lOnze de setembre de 1981 . . . . . . . . . . . . . Annex 4. Els llibertaris i la lluita per lalliberament nacional dels Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 5. Manifest per una CNT dels Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . Annex 6. La Confederaci Nacional del Treball dels Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 7. Autonomia, nacionalisme i CNT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Annex 8. Declaraci poltica final de la I Trobada Internacional . . . . Annex 9. Avui, com fa 70 anys enrera Un poble sobir, s un poble ingovernable . . . . . . . . . . . . Annex 10. Anarco... queee? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

115 123 127 131 135 139 141 145 147 151

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 4

Documents La Montse tamb s negre (23 dabril, 1983) . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mort als Estats, visquin les terres (Onze de setembre, 1983) . . . . . . . De lAteneu Llibertari del Poblet (Onze de setembre, 1981) . . . . . . . Per la independncia total i lanarquia sense lmits (Onze de setembre, 1982) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Contra el nacionalisme burgs, lalternativa llibertria (23 dabril, 1983) . . . . . . . . . . . . . . . . . Per lanarquia i la independncia (Onze de setembre, 1983) . . . . . . . La Ceba (nm. 1) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Contra la botifleria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

159 160 161 162 164 166 168 169

Nota introductria

Epleg Independncia total, anarquia sense lmits Jordi Mart Font . . . . . . . 171

Aquest text vol ser una petita explicaci de per qu des del Collectiu Negres Tempestes, juntament amb altres collectius i individualitats, hem volgut reeditar el llibre que tens a les mans. Ja fa uns quants anys que diferents persones i collectius hem recollit el testimoni de grups com Ikria, la FACC (Federaci Anarcocomunista Catalana) o Recerca Autnoma pel que respecta a lalliberament nacional des dun punt de vista llibertari i, per tant, contrari a tot procs emancipador que passi per la creaci dun nou estat i en el qual la pea bsica no sigui lindividu. A la ciutat de Barcelona i comarques properes, el punt de trobada de totes nosaltres ha estat lanomenat Bloc Negre de la manifestaci de la tarda de lonze de setembre. Diferents collectius com Acci Autnoma (Terrassa), Catarko (el Prat) i Negres Tempestes (Barcelona) i individualitats han donat continutat i contingut a un bloc que fins aleshores sorganitzava de manera gaireb espontnia. Des del collectiu Negres Tempestes entenem, per, que amb la realitzaci daquest Bloc Negre no nhi ha prou per estendre el debat i per trencar amb tots el tpics i el dogmes que arrossega lanarquisme pel que fa a lopressi que els estats exerceixen per tal dhomogenetzar els seus territoris. El Bloc Negre no s ms que una de les eines per donar a conixer la nostra visi del que entenem per alliberament nacional. Dins daquest conjunt deines hi incloem la publicaci de la revista La Rosa dels Vents. Publicaci de la qual participem alguns daquests collectius i individualitats i que esperem que esdevingui

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 6

un dels referents per a tots i totes les qui pensem que lalliberament dels pobles encaixa perfectament en lanarquisme. La reedici de llibre Anarquisme i alliberament nacional tamb lentenem com una altra eina per al debat per diferents raons. Perqu hem constatat durant les nostres activitats que realment hi ha inters per aconseguir algun exemplar del llibre i, principalment, perqu suposa un dels comptats assaigs que duna manera extensa tracta dexplicar des del moviment anarquista dels Pasos Catalans lalliberament nacional des duna perspectiva llibertria. No es tracta, per tant, de la reedici duna mena de bblia del moviment anarcoindependentista. No participem en la reedici daquest llibre amb la finalitat que sigui el referent, sin com una eina ms per al debat com ho sn el Bloc Negre, la revista La Rosa dels Vents i totes les activitats que portem a terme. Encara que a la reedici shi ha afegit material actual (manifests dels ltims blocs negres, articles...), queda pendent per a una possible segona reedici una part que segur que molts lectors i lectores hi trobeu a faltar: una actualitzaci del llibre, una explicaci de quines sn les nostres visions de la situaci actual als pasos catalans i al mn, etc. Esperem que la reedici daquest llibre tamb serveixi per encetar aquesta tasca que ens queda pendent. Salut i bona lectura! Collectiu Negres Tempestes www.negrestempestes.org

Introducci

Arran de la situaci del moviment llibertari a lany 1979 en el nostre pas, un grup de gent provinent de distints mbits de lluita (antirepressius, dateneus, antimilitaristes, estudiantils, ecologistes), criem en la necessitat diniciar una discussi terica en forma de grup de debat, intentant danalitzar la situaci actual de la societat capitalista, i la del moviment llibertari, per tal de replantejar-nos les noves estratgies de lluita contra el sistema, i a elles afegir-hi una part important en el front de lluita, la part nacional prpia, vista com un revulsiu a ladequaci de fronteres i administracions estatistes, o com una contestaci a la uniformitzaci autoritria de lEstat; i com una contnua sublevaci contra els desequilibris definitoris i identificadors del propi sistema. Lany 1978 esclat la crisis en el llavors pujant moviment llibertari desprs de la mort del dictador Franco a lany 1975. Una crisi centrada en lanarcosindicalisme de la CNT dEspanya, per que podia estendres a la resta dmbits dacci llibertaris i ciutadans, culturals, ecologistes, antimilitaristes... Aquesta realitat objectiva ens fu pensar en el replantejament de les tctiques emprades, aix com de les ideologies que en donen vida. Recollir el bagatge histrico-ideolgic del moviment llibertari estatal espanyol i nacional catal i aprofitar-ne el que fos aprofitable; recollir altres experincies actuals internacionals, tant de funcionament i acci, com dideologies, i replantejar noves alternatives. s en aquest punt on conflueixen les idees llibertries histriques amb les idees sobre lalliberament nacio-

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 8

nal i lindependentisme, ents aquest darrer de forma alliberadora i antiautoritria tal com aclarirem en aquest estudi. De totes formes, el debat fonamental per les gents del nostre pas queda apuntat, i no noms amb les planes daquest llibre, sin amb la lluita quotidiana durant quatre anys de discussi. Durant el temps de treball com a grup de debat no sha oblidat una incipient per continuada acci de divulgaci del pensament llibertari, amb perspectives del nostre mbit nacional i sempre rebutjant lautoritarisme estatista renovat. Edici doctavetes, cartells, adhesius, pintades, en forma dacci divulgadora directa; participaci en debats sobre el tema en les rdios lliures, ateneus i a alguna facultat universitria, aix com tamb a actes independentistes com lOnze de setembre, manifestacions antirepressives, ecologistes, on hem aportat el nostre posicionament, cosa que per a nosaltres ha alleugerit el pes de la necessitat dun inici de debat intern en el moviment llibertari nacional catal i estatal espanyol, per que malgrat el pas del temps, des de linici del treball teric fins lactual 1986, el creiem tan necessari com en el 1978. Una mica sha avanat en el qestionament del monlit dogmtic anarquista, tant per la vessant anarcosindicalista en les diferents tendncies, com fins i tot pels independentistes de tendncia comunista autoritria. Els uns comencen a interpretar el problema nacional tot i que noms el comencen a incorporar a la idea llibertria, i els altres van reconeixent lexistncia dels plantejaments llibertaris dalliberament nacional. Lalternativa no est ni en lespanyolisme obrerista, ni en lindependentisme autoritari. La independncia catalana, el federalisme lliure, lautogesti, sn mots que podran tornar a prendre sentit a partir dara. Aquestes planes, aquests fulls, no pretenen ser doctrina, ni veritat nica, sin que s la nostra realitat momentnia i subjectiva sotmesa a la discussi i al debat continu amb tots vo-

saltres, els qui pugueu arribar a llegir-los. El treball no fineix aqu i sallarga fins a la lluita i la revoluci, i aix doncs, no s ms que una aportaci sense majors pretensions. Fem esment duna part important en el tema de la recuperaci del valor i sentit dels mots, manipulats pel mateix sistema, i que reclamem el dret a utilitzar mots com estat i naci, o independncia i autogesti. La bona intenci i utilitzaci de totes aquestes paraules residir en la comprensi del sentit lineal de cadascuna delles, marginant alteracions, intoxicacions i manipulacions que el mateix sistema ens vol introduir per tal danorrear-nos i eliminar la nostra capacitat de reacci. Agram a tots aquells i aquelles que dalguna manera han collaborat en els treballs de discussi per tota lajuda que ens han aportat. Especialment esmentem els ateneus llibertaris que en diferents moments ens han deixat utilitzar els seus locals. Salut, resistncia i lluita

Innombrables dificultats en la realitzaci i sobretot en la publicaci daquest treball han fet que una part del seu contingut quedi una mica desfasat. Mentre que la veritable feina de divulgaci duna postura anarquista i independentista sha fet al marge del llibre. En el primer cas, les conclusions elaborades podrien ser vlides per a 1982-83: actualment existeix un altre Govern, aquest cop del PSOE, que requeriria tamb tota una reflexi apart; la coordinadora llibertria dels PPCC no pass dun pro-

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 10

jecte; al costat de lindependentisme marxista ha aparegut lindependentisme socialment conservador, o si ms no, ambigu; la poltica autonmica ha experimentat canvis, etc. En el segon cas, avui la forma dabordar el tema, especialment la crtica al moviment llibertari, hauria estat ms matisada. La feina feta al marge del llibre, tant per nosaltres com per altres amics, ha tingut el seu ress, i una part del moviment ha modificat anteriors postures. Tanmateix, temes que al llibre hi sn sols enunciats obrerisme, qesti de la majoria, noves perspectives actualment ens mereixerien un tractament ms ampli. No obstant, llevat dalgunes correccions indispensables, el text s el mateix que el de 1983. Que quedi com a testimoni duna poca dautntica crisi per als moviments radicals de Barcelona. La proposta hi s prou clara, deixem per a ms endavant un altre debat en el qual safegiran els temes aleshores sols esbossats.

1. La crisi del moviment llibertari: contra la doctrina

El moviment llibertari est travessant ara i aqu una profunda crisi, que cal veure a diferents nivells. Lespanyolisme El sentiment llibertari de rebuig al poder, no sha plasmat en una postura favorable a lalliberament nacional. Diferents factors hi han contribut: la inexistncia dun treball teric profund que articuls lalliberament nacional dins duna proposta llibertria de lluita global, un excessiu dirigisme ideolgic i anquilosament general, la por als mites de lestat catal i de linterclassisme, la confusi obrer-immigrant/burgs-catal, etc., tots aquests aspectes seran tractats amb ms deteniment als segents captols. La prctica que es desprn daix s netament espanyolista, s a dir, parallela a la de lEstat espanyol, i es manifesta a nivells diferents: la reproducci exacta del marc territorial imposat per lestat, com a marc de lluita i dorganitzaci futura. la utilitzaci gaireb exclusiva de lidioma oficial en la premsa i propaganda. lacceptaci de la idea dEspanya i despanyol, com a cosa natural. la indiferncia quan no menyspreu davant la luita per lalliberament nacional. Aquesta postura espanyolista no s, en principi i aix ho constatem amb tristesa un entrebanc per aconseguir adeptes

10

11

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 12

entre la classe treballadora. Lindependentisme, aqu als Pasos Catalans, gaireb no t incidncia en el mn del treball, malgrat els seus esforos en aquest sentit. Aix s trist, per cal veure si la classe treballadora no s independentista, actualment tampoc no s anticapitalista. Lentrebanc est de cara a uns sectors que analitzarem ms endavant, que sn els que en aquests moments porten encara un enfrontament contra el poder, i entre els quals lespanyolisme s un revulsiu. Sentim molt profundament lespanyolisme que impregna els medis llibertaris, per seria un greu error atribuir la crisi a aquest nic motiu. Dirigisme ideolgic/moral del grup Lanarquisme s una ideologia? Aquesta pregunta ens va ser feta a un debat realitzat a rdio Venus amb companys del moviment llibertari. Hem fet una entretinguda comparaci entre ideologia i religi (prenent el cristianisme com a model), i hem descobert les segents similituds: ambdues prometen un cel, on tothom s feli i bo. tenen una jerarquia sacerdotal que aletarga els creients amb la promesa del cel. tenen personatges santificats als quals rendeixen culte. shorroritzen davant lheretgia, com a trencament del seu sistema de valors, com a trencament de la veritat. mantenen determinats rituals (mting-missa, manifestaciprocess, consigna-oraci, celebraci de determinades festes, adoraci de lders, etc.). necessiten una massa de feligresos a la qual puguin atontar amb el seu discurs. simbologia, martirologia, etc. Una organitzaci o un moviment que no estigui permanentment obert a lautocrtica, acaba esdevenint una nova es-

glsia. Aix, sovint Marx ha acabat en profeta dun nou mn paradisac, i la seva obra, en la Bblia que les diferents sectes leninista, maoista, trotskista, stalinista... safanyen a interpretar. I cal afegir que quelcom similar ha passat dins del moviment llibertari. s per aix que valorem molt positivament qualsevol crtica i sobretot qualsevol prctica antidoctrinal, ja sigui un fet tan brutal i meravells com lesclat insurreccional de lAutonomia Operaria a la Itlia de 1977 (allucinem Marx), o la feina realitzada per Arco da Vella a Galcia, Askatasuna al Pas Basc, o, ara, per la Coordinadora Llibertria dels Pasos Catalans. De tota manera, i malgrat la creixent religiositat del moviment llibertari, volem reivindicar lanarquisme, per considerarlo quelcom substancialment diferent a una ideologia. En primer lloc, no s obra dun sol autor, sin el resultat de les diferents aportacions dun conjunt heterogeni dautors. En segon lloc, no s un projecta acabat, sin que per la seva prpia dinmica antiautoritria s necessariament adoctrinal i obert a les noves situacions. En tercer lloc, a partir de la idea danarquia (nopoder), ha donat prioritat a la negaci (lluita i insurrecci) que lafirmaci (la societat futura). Lanarquisme, ms que una ideologia s una actitud vital de lindividu de rebellia contra tot poder. Malgrat tot aix, dins del moviment llibertari existeix un dirigisme ideolgic. Hi ha una veritat immutable que tot militant ha dacceptar. Si un individu s suficientment crtic com per deixar de militar per a la veritat, i comenar a pensar per ell mateix, ser titllat dheretge, de dissident, revisionista, etc. La ms trista constataci de tot aix la tenim en lexpulsi de la CNT dEuskadi del collectiu llibertari Askatasuna, que definia lalliberament nacional i independncia dEuskadi dins duna alternativa llibertria i global. Nosaltres som heretges, en el sentit de rebutjar qualsevol plantejament doctrinari, inclosa i aix s bsic una hipottica doctrina anarcoindependentista.

12

13

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 14

Quan hem plantejat assumir lalliberament nacional des duna perspectiva llibertria, hem desencadenat la fria doctrinal dels sacerdots anarquistes. Si aix serveix perqu surtin de la seva letrgia devocional ja est prou b: un moviment solament avana a partir dheretgies. Establir unes lnies rgides que ha de seguir una idea que vol liquidar qualsevol poder, significa incrrer en una greu contradicci, donat que establir aquest rigidisme no s sin dictar uns lmits, unes prohibicions, un nou poder. I quan una idea comena a semblar-se a una religi, s que el moviment que lencarna est en franca descomposici. Per de la mateixa manera que un estat pot perpetuar-se mercs al seguidisme de la massa conformista, aquest dirigisme ideolgic solament ha estat possible grcies a la passivitat i alienaci (!) de les bases llibertries. I sobretot, mercs a la moral del grup. Per moral del grup entenem la incapacitat crnica de determinats individus a tenir un criteri propi, i que per tant pugui arribar a ser diferent al criteri del grup. El grup qualsevol grup genera unes determinades pautes de conducta, uns gustos i preferncies, un vocabulari, forma de vestir, etc. Sestableix una relaci psicolgica entre amotllar-shi b i premi (aprovaci moral del grup) i amotllar-shi malament i cstig (desaprovaci del grup). Resulta desesperant constatar la presncia i magnitud daquestes formes de poder en un moviment que afirma voler destruir qualsevol poder, especialment en els anys 1976-77 (potser ara no tant perqu som menys). Lanarco-moda supos ladopci duns rols de conducte suposadament llibertaris, sense reflexi prvia i prpia. Si amb els sacerdots hem topat amb la fria doctrinal, amb aquesta mena descolanets lnic argument que hem trobat han estat somriures, frases fetes i intents dapellaci al tribunal suprem de la moral del grup, en un intent de justificar el seu cretinisme ideolgic. Aquest individu s feble i es refugia en la moral del grup, com el cristi sempara en la religi.

Manca de perspectives El moviment llibertari, ni compta amb una mnima articulaci que dinamitzi el procs revolucionari, ni t definides una estratgia i una tctica anticapitalista a curt, mig i llarg termini, que accelerin aquest procs. En la situaci actual, sobreviuen alguns grups, per en estar mancats daquestes condicions, la seva prctica es redueix a una suma daccions allades, perfectament ineficaces per destruir un estat cada cop ms fort. Arribats aqu, el moviment llibertat pot passar a formar part dels mecanismes dassimilaci del poder, en tant que lloc on aparcar dissidents, per sense un perill de desestabilitzaci real, donada la militncia vegetativa i testimonial que es porta, i lanarquisme pot esdevenir religi, amb una doctrina fssil que pretn tenir respostes per a tot i, sobretot, que permet suportar la vida amb la promesa dun futur millor, convertint-se en ambds casos, en prctica immobilista... Un cas apart sn les CNT. Els esquemes tradicionals Les CNT s que presenten un projecte tant darticulaci com destratgia: lanarcosindicalisme. Per a ms del seu espanyolisme, tancament doctrinal en general i conservadorisme de molts militants a nivell com famlia, sexualitat, etc. mantenen els esquemes del s. XIX: lobrerisme i la definici de la revoluci i del mn futur en base al treball. No han comprs que els esquemes tradicionals van morir al maig de 1968, i que des daleshores en hem entrat en una dinmica de lluita totalment diferent. El mn del treball ni s ja el motor de la revoluci, ni s la base sobre la qual definir la societat futura (en el comunisme llibertari el treball s una activitat marginal). La lluita obrera s solament un dels camps dactuaci. s ms, en les societats democrtiques occidentals, on el progressiu aburgesament de la

15

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 16

classe obrera ha atenuat fins fer desaparixer la lluita de classes, si exeptuem els peridics reacomodaments dels salaris al nivell del consum prctica necessria per al capitalisme i on lestat, a travs dels seus mecanismes de control (partits, sindicats, televisi, escola...) s acceptat per la poblaci, la lluita obrera ha quedat enrere respecte moviments com lecologisme, lantimilitarisme, el moviment estudiantil, etc. s per aix que la vella oposici classe obrera/burgesia com a motor fonamental de la revoluci no serveix, i cal introduir un concepte nou, el concepte globalitzador del vell mn, que soposa a un sector revolucionari nou, que t la particularitat de no ser pas extern1 al propi vell mn. El vell mn ho s tot: la minoria dominant, lesquerra collaboracionista, la massa conformista... Vell mn no s una classe social, ni una categoria econmica, s una concepci de la vida resultant de segles dexplotaci i dalineaci, una concepci compartida indistintament pel burgs o per lobrer. Vell mn s un concepte que globalitza una civilitzaci sencera. Les diferents formes destat representen les possibles estratgies daquest mateix fet. Quant al nou sector revolucionari, hi ha hagut diferents intents de definici. Per al collectiu Askatasuna 2 s el ciutad-tre-

1. Com es veur ms endavant, lindividu, el jo, ha passat a sser el principal objecte a reivindicar, per cal afegir que igualment s el primer objecte a combatre. Cap individu no s extern al vell mn no existeix cap nou mn ni tampoc la necessitat de delimitar el que a la llarga es convertiria en un nou vell mn. Solament hi ha unes bases que representen un pont de sortida per a una prctica, que en si mateixa ja s una part del comunisme llibertari, i que condueix a aquest comunisme, a lanarquia, entesos com un nou punt de sortida. Tot jo forma part del vell mn, a partir de la interioritzaci de determinats esquemes mentals que tenen una incidncia molt ms profunda que els factors externs com ideologia o religi, perqu configuren i determinen el propi pensament, la prpia comprensi de lentorn. Lluitar per lindividu nou, lluitar pel jo, significa lluitar contra el jo, contra els aspectes limitatius imposats per la cultura, la moral i la civilitzaci. El resultat s una prctica cclica afirmativanegativa, que sarticula a partir de lautocrtica. 2. ORRANTIA, M., TAR, Por una alternativa libertaria y global, Zero-Zyx.

ballador. Aquesta concepci per, encara est dins de lobrerisme. Per al moviment provo holands (1965-1968), s el provotariat: la classe obrera ha passat de ser lavantguarda de la revoluci, a sser la reraguarda de la reacci.La nova classe revolucionaria s el provotariat formada pels marginats, els estudiants, els joves descontents, el lumpen... 3. Lerror daquesta concepci est en creure que tots els estudiants, o tots els marginats, sn lavanguarda de la revoluci. Cal no fer sistematitzacions, i especialment a la nostra rea geogrfica on, malgrat el conservadorisme de la classe treballadora, perviu entre alguns sectors obrers aquell clima anticapitalista que es respirava deu anys enrere. En ltima instncia no sha doblidar que el MIL va sorgir daqu 4. El que cal s desmitificar el prets revolucionarisme de la classe obrera: el subjecte revolucionari s lindividu. Aquest individu, pot ser obrer, per fins i tot en aquest cas, no definim la seva individualitat en funci de la part de la seva vida que ms desprecia, el treball, el salari, o pot ser com s cada cop ms un jove descontent, un marginat, etc., per cap daquestes etiquetes no s anterior a la seva realitat dindividu. La crtica a lanarcosindicalisme davui, est en no haver sabut entendre lenorme potencial revolucionari dels nombrosos collectius llibertaris de barri, dinstitut o de facultat, de poble, etc., que van aparixer entre 1976-1977, i en no haver dinamitzat un procs darticulaci i de collaboraci, en el qual CNT fos la vessant obrera dun moviment llibertari global. I la crtica que s autocrtica als collectius llibertaris autnoms est en haver delegat sovint en CNT aquest tipus diniciatives, i no haver adquirit pas una dinmica prpia. Avui, de tot all ja no en queda res.

3. VAN DUYN, R., Mensaje de un provo, Fundamentos. 4. TAJUELO, T., El MIL, Puig Antich y los GARI, Ruedo Ibrico.

16

17

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 18

Lanarcosindicalisme ha de tenir en teoria una actuaci a un doble nivell. En primer lloc a partir de nuclis anarquistes dagitaci i propaganda a les empreses. I en segon lloc, dins lassemblea general dels treballadors de lempresa. La base del moviment obrer ser, doncs, lassemblea, i la tasca del sindicat, a ms dagitaci i propaganda, est en collaborar en la resistncia, en la solidaritat amb altres sectors, en la defensa jurdica, etc. (en darrera instncia, la confederaci de sindicats seria lembri de la societat futura). No obstant aix, en els anys 1976-1977, la CNT es va llenar a una campanya de captaci dafiliats, similar a la dels sindicats majoritaris, s a dir, basada en la massa obrera, no pas en lindividu anarquista, basada en la casualitat dels companys dempresa que safilien a la CNT, com es podria afiliar a CCOO o a UGT, no estava pas basada en la conscienciaci. A partir daqu, s a dir, a partir del sindicalisme de masses que no s el nucli anarquista dagitaci, per tampoc no s lassemblea dempresa, la CNT va caure en la contradicci de crear dins de cada sindicat un nucli anarquista dirigent que era el fundador del sindicat, i una massa dafiliats, dirigits per lesmentat nucli dirigent. Aquesta massa, com tota massa, no tenia criteris propis, era simple carn de can del nucli dirigent. En aquestes condicions, un fet com el cas Scala va significar linici de la fugida de la massa afiliada. Sha volgut presentar aquest cas com un gran muntatge per desmantellar el moviment llibertari, per en realitat, shi jugava la credibilitat de la CNT contra la credibilitat de lestat, i qui jutjava favorablement a un o a altre era el grau dimbecillitat de cada espectador; els que rem anarquistes abans del cas Scala desprs ho varem continuar essent; els altres eren simple massa alineada i manipulable, ahir per uns dirigents, avui per la televisi. Lanarcosindicalisme, no solament no sha basat en lindividu nou pel que fa a la massa afiliada, sin que en molts casos no sempre, per els mateixos militants, parteixen dunes

concepcions progressistes en laspecte scio-econmic, per conservadores respecte daspectes com la concepci patriarcal de la famlia nuclear, basada en lautoritat del pare i la submissi de la dona i dels fills, en lexaltaci del treball, en els seus sistemes de valors, en ser feligresos de lanarquisme, etc. Entenem que el comunisme llibertari no s solament un projecte social i econmic, sin un projecte integral i alliberador, basat en un individu totalment nou. Laltre gran mite de lanarquisme tradicional s la preocupaci minoria/majoria. Al segle XIX podia tenir un cert valor referencial plantejar lanarquia com una lluita dalliberament de la majoria contra la minoria dominant. Per simplement un valor referencial. Actualment, totes les forces poltiques intenten legitimar les seves propostes recolant-les en el mite de la majoria. Per, de la mateixa manera que lanarquisme no s essencialment obrerista, tampoc no t per base la majoria, sin lindividu. El comunisme llibertari, lanarquia, no s pas una simple suma de persones iguals, amb un funcionament intern progressista, sn el resultat associacionista dun seguit dindividus prviament independents. Lindividu s nic, autnom, irrepetible5. Lindividu s un concepte anterior a la societat, i per tant aquesta ha dsser expressi en aquell. Solament en lanarquia la seva pertinena a una societat o millor, a una associaci s permanentment voluntria i rescindible. Res no pot situar-se per damunt seu. A partir daqu, lindividu t dret a lluitar contra qualsevol forma de dominaci, sigui aquesta

5. Les postures individualistes, a partir dels treballs de MAX STIRNER, Lunic i la seva propietat, i de NIETZSCHE, van originar una tendncia dins lanarquisme, sobretot a EUA, amb una trajectria sovint separada de la resta del moviment llibertari. s tan erroni pensar que lalliberament de lindividu s un obstacle per lalliberament de la collectivitat, com que lalliberament de la collectivitat s un obstacle per a lalliberament de lindividu. Un comunisme que no sigui prviament individualista no tindria cap sentit. Cal la sntesi.

18

19

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 20

exercida per una minoria o, en ltima instncia, per una majoria. Aquesta reflexi no s gratuta: el mite de la democrcia (mite que ser convenientment destrut als captols segents), juntament amb la creixent alienaci de masses, pot arribar on no havia arribat mai la dictadura militar: a identificar lestat amb la societat. Si aix arriba, i a segons quines democrcies burgeses occidentals shi est arribant, i la present desmobilitzaci pot ser-ne una anticipaci, les formes de lluita no assimilables pel poder, a partir dels seus partits i dels seus sindicats, etc., seran marginades i posteriorment criminalitzades. Arribats aqu, la decimonnica dualitat minoria/majoria perd tot sentit. (Resulta grotesc observar les estratgies populistes o obreristes de lesquerra aspirant-a-parlamentria, que vacilla entre una postura radical que tingui una mnima coherncia anticapitalista, i una postura moderada que sigui atractiva a la massa conformista, malgrat hagi deixat dsser anticapitalista). En resum: malgrat ser cert que el conformisme de la majoria s producte de lacci duna minoria, que s la realment dominant, el mite de la majoria com argument de legitimaci de postures ha de desaparixer. Arribats aqu, solament tenim dues opcions: entendre lanarquisme com una religi i esperar el seu cel (arribar a la decrepitud fsica i contemplar retrospectivament la gloriosa esterilitat duna vida de militncia), o prendrel com un punt de sortida duna prctica autnoma, directa i insurreccional, en permanent autocrtica, vers el comunisme llibertari.

2. Estat/naci

Lalliberament nacional ha topat amb reticncies entre els medis anarquistes, entre daltres motius, per la confusi entre els conceptes de naci i estat. Estat institucional i estat territorial La naci i lestat no sn pas sinnims. Ni tan sols conceptes complementaris. Per estat, a part daltres significats aliens al tema, entenem, duna banda, la instituci de govern i dadministraci, i daltra, el territori on aquesta instituci exerceix el seu govern i la seva administraci. s clar que ambds es condicionen recprocament, fins al punt que lun s imprescindible per a la continutat de laltre, per hi ha entre ells una diferncia de composici, que cal assenyalar i delimitar per poder-los oposar amb claredat a la naci. Lestat institucional, com a forma organitzada de poder, es desenvolupa en el temps prenent diferents formes com dictadura militar, democrcia burgesa, socialisme estatista, etc. (encara que les diferents formes es redueixen a esquemes similars: uns grups dominants exercint el poder, uns cossos repressius per mantenir-lo, una moneda per pagar-los, un lloc, lescola, densinistrament de la moral i comportaments del sistema, altres llocs la pres i el manicomi on aparcar els diferents tipus de dissidents, el treball com a activitat bsica i valor suprem, una legislaci al servei daquesta dominaci...). En canvi, lestat territorial es desenvolupa en lespai geogrfic i es

20

21

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 22

veu alterat en la seva extensi a partir dels conflictes internacionals, en definitiva, a partir del potencial bllic i financer de lEstat institucional del qual s expressi. Lestat territorial, com a resultat geogrfic de lestat institucional, inclou dins seu, i de forma arbitrria, gran quantitat de contrades sovint totalment diferenciades poblacionalment. Inclou tot un seguit dindividus i els fora a tenir un devenir histric, social, econmic, cultural, etc., com al temps que els separa per mitj de les fronteres de la resta de la humanitat. Naci/estat Lindividu enganyat, sobretot, per lescola i els mitjans de comunicaci, i sedut per exhibicions de fora o actes de patriotisme (duna ptria inventada per lestat), pot arribar a considerar lestat territorial on est incls com una cosa natural i prpia, de la qual ns una part, fins al punt de parlar de compatriotes o destrangers segons es visqui a un o laltre costat de les fronteres poltiques. Lestat, per, est sotms a canvis que alteren el seu territori o dhuc que el fan desaparixer o que fan que en neixin daltres. Per tant, aquesta identificaci de lindividu amb lestat, vindr delimitada per la capacitat daquest a autoperpetuar-se. Daqu rau que sigui un greu error confondre lestat amb la naci. Per naci entenem una comunitat humana que neix de la identificaci que es concreta en una mateixa llengua com element fonamental per entendres. Mentre lestat es basa en la possessi duns elements de poder un mateix govern, una moneda, un idioma oficial que per b que comuns a una poblaci determinada no permet utilitzar-los com a elements definitoris daquesta, sin ms aviat com a exponent de la seva submissi, la naci es basa en la possessi duns factors tamb comuns a una poblaci, per expressen la seva realitat tnica, la seva personalitat collectiva.

Des duna perspectiva antiautoritria resulta inadmissible pensar que lestat configura aquesta realitat tnica. Lestat, incls un estat catal, ns sempre un ofegador i un entrebancador. Estat i naci no es corresponen ni conceptualment ni territorialment. Sovint lestat cont ms duna naci o b una naci es veu repartida entre diversos estats. Quan un estat s plurinacional, adopta com a idioma oficial i com a muntatge cultural en general, el duna de les nacions, iniciant aix en les altres, un procs de substituci de tots aquells elements que configuren el seu tarann caracterstic. Ara b, pot existir una naci i un estat que es corresponguin territorialment. Aquesta possible correspondncia no treu a lestat institucional el seu carcter deina repressiva i alienadora, per b que la seva acci no lexerceixi sobre la identitat nacional. En aquest cas, lexistncia daquella naci no es deur al fet de posseir un reconeixement oficial per part dels governs, sin a la mateixa presncia continuada duns individus amb unes caracterstiques prpies i comunes. Cultura social i cultura tnica Laparici en el text del concepte de cultura ens porta a fer algunes reflexions sobre el tema. Definim la cultura a un doble nivell: social i tnic. Pel que fa a la cultura social, oposem la cultura popular, espontnia, lliure i creativa a la cultura oficial, estereotipada des del poder. La cultura tnica, daltra banda, s lexpressi duna naci, des de la llengua fins totes les altres manifestacions que la configuren com a comunitat diferenciadora. Dins lestat plurinacional, i per causes que analitzarem ms endavant, es tendeix a oficialitzar la cultura tnica duna de les nacions i a imposar-la a les altres. En la lluita per lalliberament social i nacional dels PPCC, es produeix una confluncia entre cultura social popular i cultura

22

23

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 24

tnica catalana. Qualsevol iniciativa que no parteixi daquestes premisses, amaga noves formes de dominaci. No poden ser vlides ni una cultura catalana conservadora ni una cultura popular espanyolitzant (ni molt menys, una cultura conservadora espanyola o francesa, que s el que actualment es dna). No es pot admetre globalment una cultura tnica, sense separar primer aquells aspectes que poden desenvolupar la personalitat de lindividu, daquells altres que pertanyen al vell mn de lautoritat i de lobscurantisme. Aix implica un rebuig a aspectes com la religi, la moral, la famlia, etc., que tot i formar part del bagatge cultural duna naci al llarg dels segles, sols poden ser conservats com record daltres poques, per mai com una reivindicaci per al present o per al futur. Igualment, no es pot fer una cultura social popular en la cultura tnica imposada. s fer un espanyolisme popular, molt ms perills que loficial en venir de fonts amb ms credibilitat entre les classes populars. Nacionalisme/estatalisme: lopressi nacional Lestat territorial, com a realitat poltico-administrativa basada en una unitat violenta i artificial, necessita segregar una ideologia patritica que el legitimi davant la poblaci. Necessita aparentar una cohesi entre els diferents territoris que el composen. Distingim aqu dos tipus de nacionalisme, el que pren com a base lestat i el que es basa en la naci. El nacionalisme estatalista es converteix en la ideologia de lestat, complint dues funcions: eliminar qualsevol rastre de conscincia diferencial entre les dues nacions sotmeses per aquell, amb la finalitat devitar qualsevol intent de secessi i per tant de fraccionament del seu poder, i daltra banda, com a element de superaci dels antagonismes socials amb qualsevol pretext patritic, s a dir, com consolidaci dun ordre social classsita.

El nacionalisme estatalista, o millor, lestatalisme, com exaltaci irracional de la ptria estatal, pren formes agressives quan veu la continutat de la ptria en perill, sent aix un entrebanc a la solidaritat internacionalista. Lespanyolisme i el francesisme en sn exemples palpables destatalisme. De la incidncia de lestat sobre la naci, intentant substituir a aquesta, prov el que anomenem opressi nacional. La incomprensi daquest fet s un dels principals motius de la indiferncia dels anarquistes davant de la lluita dalliberament nacional. Lopressi nacional es manifesta en dos nivells. Duna banda en un nivell directe, amb locupaci militar, amb la imposici de divisions administratives aberrants fins al punt de partir pel mig la naci per fronteres destats amb una repressi oberta o camuflada sobre les manifestacions lingstiques i culturals, la substituci daquestes manifestacions per les oficials de lestat, la uniformitzaci general, la persecuci dels lluitadors o de qualsevol individu que es qestioni la unitat, la pau, lordre de lestat, etc. I daltra banda en un nivell indirecte, dun forma molt ms perillosa, amb lalienaci de la poblaci a partir de la introducci sistemtica de lestatalisme. El reconeixement i admissi de la ptria estatal, en tant que exercici mental castrador, serveix a lestat com a agent de despersonalitzaci, danullaci de la capacitat de raonament de lindividu i, per tant, contribueix a perpetuar i consolidar el sistema. Aix mateix, el nacionalisme que pren com a base la naci, intenta superar aquest alineament i redescobrir la identitat nacional. En aquest sentit i unit a una prctica anticapitalista pot esdevenir un factor progressista, i incls com un factor de desestabilitzaci de lestat central. Ara b, en mans duna burgesia local que vol un estat propi per assegurar-se el seu pes financer i comercial, etc., esdev tan nefasta com el nacionalisme estatalista.

24

25

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 26

Estatalisme anarquista i estatisme independentista Tant els anarquistes com els (altres) independentistes no han concebut lalliberament nacional fora de lestat. Aix ha portat als primers a no assumir aquest alliberament per por destar potenciant un nou estat, i als segons, a reivindicar aquest estat com a nica forma dalliberament nacional. Aix els ha portat una limitaci en la seva actual lluita contra lEstat espanyol: en lanarquisme, en tant que el reprodueix en la seva extensi territorial, acceptant-ne el nom i el gentilici i prenent-lo com a marc de lluita en el present i com a unitat dorganitzaci en el futur, i en lindependentisme, en tant que el reprodueix en els seus esquemes repressius (exrcit, policia, pres, jutjat, manicomi, escola, fbrica, ciutat...) per b que no lexerceixi damunt la identitat nacional o el disfressi de socialisme. Lestatalisme dels anarquistes i lestatisme dels (altres) independentistes suposen un llast conservador que els dos moviments actualment radicals duen a sobre des de fa massa temps, i que han de superar definitivament. La necessria sntesi entre anarquisme i independentisme suposa la liquidaci de lestat en qualsevol de les seves accepcions. En el cas de lanarquisme, la incomprensi no es limita als termes en qu plantegem lalliberament nacional, sin que s un problema molt ms de fons. Es pot parlar dun autntic nacionalisme estatalista. Les seves tmides propostes de federalisme (on sempre reprodueix aquest estat: federalisme dels pobles dEspanya o encara pitjor, lensomni imperial espanyol: federalisme ibric), unides a la seva persistent utilitzaci de lidioma imposat, en premsa i propagandes, han acabat per convertir-lo en un moviment sospits despanyolisme. Parlar (i per tant acceptar) dEspanya i/o despanyols suposa assumir aquesta ficci nacional com quelcom propi. Han matat lestat, per continuen essent espanyols.

3. Pasos Catalans

Parlar avui de Pasos Catalans suposa un gran pas endavant a lhora de recuperar la nostra identitat nacional, donats els molts entrebancs que hi ha hagut i que continua havent-hi. La idea de Pasos Catalans s el resultat duna anlisi feta a partir dun criteri tnico-lingstic. Tots els altres criteris es demostren inoperants. Contra el criteri histrico-poltic Imaginar que els Pasos Catalans sn una naci a partir del fet histric de la possessi en el passat dinstitucions de govern i dadministraci propis s un error. La naci i lestat sn fenmens independents: la naci s un fenomen poblacional i lestat un fenomen poltic. Si pensem que tot estat ha servit sempre com instrument de dominaci de les classes dominants sobre la poblaci i que, per tant, mai cap estat no ha sorgit com a lliure expressi daquesta, sin ms aviat com exponent de la seva submissi, s equivocat parlar dinstitucions prpies, en tant que sols sn propietat de les classes dominants, i s ms equivocat encara pretendre que aquestes determinin la formaci duna naci. La coincidncia geogrfica entre naci i estat s un fenomen purament fortut. Per la prpia dinmica imperialista dels estats, aquestes coincidncies aviat es veuen alterades, ja siguin per lannexi daltres territoris poblacionalment diferenciats, o per labsorci per part daltres estats. En la formaci daquests estats plurinacionals preval oficialment lidioma i ladministraci utilitzats per una de les nacions, generalment la primera. La Cororna

26

27

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 28

dArag era un estat plurinacional, en el qual, donat el seu carcter confederal, aquest fenomen no es va produir entre els regnes peninsulars inicials, per s a les posteriors conquestes tant a la pennsula com a la Mediterrnia: sexporta el model administrativo-repressiu catal en uns casos i en daltres, aquest va acompanyat, a ms, de contingents repobladors. Aquest carcter plurinacional de la Corona dArag, situa els Pasos Catalans com a naci, a un nivell parallel que en lactualitat pugui estar respecte els estats Espanya i Frana, s a dir, naci i estat no es corresponen, don resulta inexacte afirmar que la naci, amb una realitat poblacional diferenciada, degui la seva existncia a lestat. El que s que cal veure s que, malgrat tot, la incidncia de lestat en la configuraci de la naci condiciona per no determina aquest procs. Aix, les derrotes militars catalanes del segle XIII al nord dels Pirineus, tallen una possible continuaci cap a Occitnia de lactual component tnico-lingstic catal i impulsen aquest cap al sud peninsular i lest mediterrani. Ara b, hi ha tot un seguit de fluxos i refluxos migratoris, originats per motius no estrictament poltics (males collites, epidmies, persecucions religioses, etc.) que, indudablement, condicionen la formaci del que avui coneixem com Pasos Catalans. En ltima instncia, segons un criteri histrico-poltic, els actuals estats Espanya i Frana serien nacions, en tant que posseeixen institucions de govern i dadministraci sobiranes. I per als sectors del nacionalisme catal que parteixen daquest pressupsit, lopressi nacional dels Pasos Catalans sols seria una inadequaci entre naci i estat, per mai no seria una opressi sobre individus que componen la naci. Daltra banda, prendre la cultura com a element definidor dels Pasos Catalans t una certa ambigitat. Hem definit la cultura a un doble nivell social i tnic. Del primer cal prescindir ara, donat que s internacional. Quant al segon, lnic tret especficament catal s la llengua. Tots els altres sn ms o menys compartits amb les nacions venes.

Cap a un criteri tnico-lingistic: els Pasos Catalans La llengua catalana s la caracterstica bsica que permet definir els Pasos Catalans. La llengua, en tant que vehicle de comunicaci duna poblaci, significa la possessi duna identitat comuna i diferenciada de les altres. La llengua s un element definitori per damunt de les divisions provincials, regionals, departamentals i estatals. En funci daquest criteri els Pasos Catalans comprenen: lactual departament administratiu francs dels Pirineus Orientals, llevat de la petita zona occitana del Fenollet. lactual regi administrativa espanyola Catalunya, llevat de la zona occitana de lAran. la dita Franja de Ponent, sota administraci aragonesa. lactual regi administrativa espanyola Comunitat Valenciana, llevat de la franja interior, de parla castellana. les Illes Balears i Pitises. Un cas a part s lAlguer, a lilla de Sardenya. Objectivament, s un vestigi del passat imperialista catal. No volem entrar en polmica de si s o no part dels Pasos Catalans. Per una cosa s clara: en uns Pasos Catalans reunificats militarment i amb tot el seu aparell estatal, la ciutat seria gaireb una colnia dultramar; en uns Pasos Catalans confederats a partir de les unitats ms petites, aquesta ciutat pot mantenir i reforar tots els seus lligams amb tots els pasos catalans, al mateix temps que ser part duna comunitat dinteressos, que s Sardenya. Els altres casos sn el producte duna divisi administrativa aberrant. El cas ms significatiu s el del Pas Valenci. Quan, fa uns cent cinquanta anys, es va constituir com a regi administrativa espanyola, es van afegir unes comarques de parla castellana als territoris de lantic regne de Valncia. Per aquesta annexi sols va ser un afegit a una de les dues comunitats que han viscut aplegades sota una mateixa administraci des de la

29

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 30

fundaci mateixa del regne: la zona de parla catalana, al coster, i la zona de parla castellana, a linterior. La divisi regncola era tan arbitrria com la regional o la departamental dara. La tradicional divisi entre els tres Pasos Catalans, que no s altra cosa que el resultat dantigues divisions administratives, ha de ser superada per una redefinici en base a les comarques i a daltres unitats ms petites. Aquesta t un carcter indicatiu, i va unida a una proposta de federalisme llibertari, que analitzarem ms endavant. Els Pasos Catalans sn una naci ocupada, sotmesa i esquarterada pels estats espanyol i francs, en collaboraci amb la burgesia catalana. Intentar definir la seva realitat suposa un pas ms en el procs de recuperaci de lautoconscincia, com element accelerador del procs de transformaci global. Lluitar pel seu alliberament s un pas ms dins daquesta alternativa llibertria i global.

4. Incidncia de lestat damunt la naci: Espanya i Frana

Els canvis que poden alterar la fesomia i el tarann duna naci sn molt ms lents i profunds pel que fa a la seva incidncia sobre els habitants, que no pas els canvis que sovint alteren lestat. Aix, s absurd pensar que lesdeveniment poltic consistent en lextinci dun estat catal independent va significar lextinci de la naci catalana. De tota manera, per, les nacions no sn cap cosa inamobible i immune a totes les maquinacions poltiques. Pel que fa als Pasos Catalans, s clar que han patit canvis i que sn susceptibles a lopressi exercida damunt delles per part dels estats dominadors, el francs i lespanyol, i en aquest captol que els dediquem volem precisament esmentar labast daquesta opressi. Lessncia de lestat Qualsevol estat es basa en un seguit de punts bsics, de tal manera que les diferents formes destat sn solament les diferents adequacions daquest fenomen a situacions concretes. Lestat s un instrument en mans de les classes dominants per perpetuar lapropiaci desigual de la riquesa. Lestat socialista no s cap excepci, sin que justament s una de les formes ms elaborades destat. Aquests mecanismes de dominaci es basen en uns quants punts comuns: lescola com a lloc de preparaci per ingressar dins del sistema, i per a acceptar les seves pautes de conducta.

30

31

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 32

uns cossos repressius per mantenir-los. uns llocs la pres i el manicomi on aparcar aquells que tinguin qualsevol forma de conducta dissident. una ideologia legitimadora, ja sigui la religi, el mite del sufragi o el mite de la dictadura del proletariat. el treball com activitat bsica, i que, alhora, marca les desigualtats socials. la concentraci del poder. Fins ara, totes les revolucions solament han canviat laparena externa de lestat, per no lestat mateix, i amb ell, els mecanismes i estructures que el fan possible. A ms a ms, tot estat exerceix la seva dominaci sobre un territori determinat. Les ideologies que volen perpetuar tant lestat com el seu mbit dactuaci sn lestatalisme i el patriotisme, respectivament. Estatisme i patriotisme (estatalisme) Lestatisme presenta lestat com una instituci imprescindible per a la continutat duna societat. Lestatisme pot ser feixista, democrtic, socialista, etc., i cada variant t els seus propis criteris de legitimaci. Qualsevol opci al marge de lestat es veu titllada dutpica, i si a ms presenta una opci de lluita contra el propi estat, esdev criminal, terrorista, etc. Lestatisme, com a ideologia, es basa en lanullaci de lindividu a partir de lalineaci. Pressuposa que la societat, i al capdavant, que lindividu, no pot viure sense la tutela de lestat. Des de petit inculca, en el seu cervell aquest sentiment dimpotncia i dinferioritat. Lestat solament pot sobreviure a partir de la destrucci i submissi de lindividu dall que aquest tingui de diferent, dnic. El feixisme diu que la societat ha de ser dirigida pels ms capacitats. La democrcia delega la capacitat de decisi de lindividu en poltics professionals, a partir de la ficci del vot. El socialisme

considera el proletariat immadur per a viure sense la dictadura de la burocrcia. En aquest captol per, interessa ms veure laltra ideologia, el patriotisme o estatalisme. Aquesta s la ideologia que genera lestat per donar una consistncia legtima als territoris reunits arbitrriament sota les seves fronteres, i en ltima instncia per esborrar les diferncies socials internes a partir de lexaltaci patritica.. En el primer cas. Un estat plurinacional t un gran inters en eliminar el component diferencial que existeix entre els seus territoris, per tal darribar a un model segur dadministraci, basat en una articulaci nacional cohesionada. La presncia delements diferencials li resulta una nosa per acabar dimposar-se: tot all que s diferent, que t quelcom de propi, dautnom, i no s tan fcilment dominable. Daqu rau linters en generar aquesta ideologia, que no s una altra cosa que lexaltaci irracional de lestat territorial. I en definitiva, lestat territorial ve delimitat pel potencial militar i financer de lestat institucional que, alhora, no s altra cosa que un instrument en mans de les classes dominants. Si definim lestat territorial com lmbit dactuaci daquestes classes dominants, el patriotisme s la consolidaci a nivell ideolgic dun mercat nacional (estatal). Si dins lestat territorial apareixen contradiccions localitzades entre la burgesia, per lexercici de la seva activitat, poden aparixer patriotismes alternatius a lestatal, vinculats a una determinada rea geogrfica, a lestatisme i a linterclassisme. Aquest tipus de patriotisme burgs, que cal no confondre amb el regionalisme, ha de ser igualment combatut perqu es basa en els mateixos pressupsits que lanterior. No obstant, aix no implica com creuen molts sacerdots anarquistes que tota reivindicaci nacional estigui vinculada a un projecte de nou estat burgs. Existeixen opcions que mantenen una reivindicaci nacional unida a un projecte dalliberament social. Ara b, aquestes opcions es basen en (per exemple) lestat socialista dels Pasos Catalans,

32

33

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 34

alternativa sumament limitada perqu s encara estatista (el poble catal no s considerat suficientment madur com per viure en autogesti, fora de la tutela de lestat) i patritica (es basa en un marc territorial obligat). Daqu la necessitat duna proposta llibertria que resolgui lalliberament nacional fora de lestat i fora dun territori obligat (per exemple, a partir de la lliure confederaci) i que el vertebri dins de la lluita per lalliberament global i per lindividu nou. En el captol que segueix intentarem perfilar aquesta alternativa. Els estats espanyol i francs Lestat francs al capdavant i lespanyol al darrera seu, han excellit al llarg de la histria per una acci repressiva contra les nacions perifriques sense cap intent de dissimular-la; daltres estats, en canvi, tot i exercir-la igualment, han adoptat un estil ms subtil que el simple dret de conquesta. Amb tot, per, cal deduir que lestat pot tenir diferents estratgies per tal de reprimir-les, per que sempre, duna manera o altra, hi exerceix aquesta repressi. Aix s conseqncia de la dinmica de lestat, perqu al capdavall, aquesta no s sin un mitj dexplotaci al servei duns individus damunt dels altres, i doncs, el primer objectiu de lestat s lanullaci de la capacitat de decisi dels individus oprimits. Lassoliment daquest objectiu exigeix que lestat adquireixi el control absolut de totes les parcelles de poder i estrenyi al mxim el marge en qu hom es pugui moure en llibertat. s lgic, doncs, que les nacions, que sn una agrupaci social definida en base a criteris que parteixen de lindividu i no pas de lestat, tamb es vegin limitades al mxim pel que fa a la possibilitat de lliure decisi com a comunitat. Fins i tot, en lmbit aparentment inocu de la cultura, lestat impedir, tant com li sigui possible, la lliure expressi daquestes nacions, a canvi duna cultura oficial que uniforma, centralitza i ajuda a rebaixar la conscincia nacional de la poblaci.

Aquest procs, perseguit per lestat, danullaci de la capacitat de decisi, podem anomenar-lo alineaci. Tot i aix, lalienaci no s prou reeixida si aquesta anullaci no ve precisament de la prdua de la conscincia nacional, en aquest cas. Lestat, amb el seu aparell militar, podria liquidar materialment la possibilitat de decisi dels individus o de les nacions, per si un individu o una comunitat nacional mant conscincia de la seva identitat, ser un etern resistent que quan podr se subvertir. Lalienaci, doncs, va estretament vinculada amb la conscincia. El principal element per a la continutat o desaparici duna comunitat nacional es troba en la conscincia. La prdua daquesta conscincia va acompanyada duna acceptaci de pertnyer a una altra comunitat, lestatal, identificada com si fos realment la prpia naci. Daqu rau que qui ha patit ms aquest procs pugui comenar a considerar el seu idioma, la seva cultura, els seus trets nacional, com a simples peculiaritats perifriques o folklriques. La conscincia nacional ha esdevingut regional. Un pas segent s considerar que aquests trets sn marginals, inferiors, que sn ms aviat una nosa per entendres amb la resta de la gran nacin; lactitud que sen deriva s labandonament de lidioma i de qualsevol rastre diferencial. Aquest s el cas dels Pasos Catalans sotmesos per lEstat francs. La repressi contra les manifestacions tnico-lingstiques dels Pasos Catalans sha anat intensificant a mesura que els mitjans per assolir-ne lalienaci shan anat perfeccionant. Amb la introducci de lescolaritzaci obligada i, ms recentment, dels moderns mitjans de comunicaci la poltica dassimilaci i dintegraci francesa i espanyola sha intensificat. Espanya Espanya s una abstracci jurdica i administrativa, creada per designar els territoris reunits dins les fronteres de lEstat es-

34

35

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 36

panyol. Lestat territorial necessita un nom que li doni una unitat i cohesi, que esborri els antics lmits entre les nacions i que nimposi els nous, tant de cara a lexterior com de cara a linterior. Aquest nom pot ser el de la naci on inicialment sassentava lestat, abans dannexionar-se les altres, o un nom nou. El nom Espanya se situa en aquesta segona lnia. Aqu caldria distingir entre lEspanya com a nom geogrfic i lEspanya amb un prets component nacional cohesionat. LEspanya del segle XVI i dhuc les ocasionals referncies que trobem en els escrits medievals responen a aquesta concepci de nom geogrfic, ms o menys coincidents amb la pennsula ibrica. Sn moments en qu les diferncies de tot tipus estan encara prou marcades com per intentar introduir el concepte dEspanya com a component nacional. A mida, per, que lEstat espanyol saferma ms sobre els territoris dominats, anir imposant aquest segon criteri, fins arribar a la seva culminaci, ja en el segle XX, amb les interpretacions historiogrfiques presentistes. Aquestes, a partir de la clara voluntat de legitimar lestat Espanya, reinterpretaren sense gaires escrpols el passat dels territoris compresos dins lactual Estat espanyol, i establiren un seguit dantecedents imaginaris com el mite dels celtbers, de la Hispania romana que ja t un component tnic propi, o el mateix concepte de reconquesta, etc. Lactual estat Espanya s un estat plurinacional. Com a tal, ha segregat una ideologia estatalista tendent a suprimir qualsevol vestigi de diferncia, i ha imposat un model administratiu uniformitzador. Incls en lactual Estado de las autonomas la permissibilitat de les llenges no-castellanes ha estat concebuda com un enriquiment dEspanya. Com ja sha vist al captol 2, patriotisme i estatisme sn les dues ideologies de tot lestat, i a ms es complementen mtuament. Daqu que lestat Espanya en el seu afany de presentar-se com a imprescindible de cara als seus sbdits, pretengui convertir-los en espanyols. Un individu sols pot considerar-se espanyol desprs que lestat

Espanya lhagi desprovist de la seva identitat, i hagi substitut aquesta per la seva ideologia patritica. Ladjectiu espanyol no defineix un component tnic, sin una ideologia, lligada a la perpetuaci daquest estat. La negaci dEspanya i de la nostra espanyolitat s la recuperaci de la nostra identitat en front de lestat. Ara b, aquesta negaci ha de dur implcita la negaci de tots els estatismes i de tots els estatatilsmes que puguin presentar-se com alternatius a Espanya. A partir de la negaci dEspanya es pot comenar a definir les nacions que composen lEstat espanyol. En aquest treball, per, no sentrar en el debat entorn de les altres nacions. Malgrat tot, lactitud de lanarquisme tradicional davant daquest tema ha estat la dacceptaci de la ideologia patritica estatalista espanyola. Parla dEspanya i despanyols. Resulta paradoxal que un moviment antiestatista sigui tan profundament estatalista. Cal veure que admetre lespanyolitat significa identificar lestat amb la societat o grup de persones que viuen sota el seu mbit de domini (aix es desenvolupar ms al captol que segueix). Frana Lestat Frana tamb s plurinacional, per a diferncia dEspanya, el seu nom correspon al de la naci on primer es va assentar lestat. Lannexi de les altres nacions ha estat el resultat duna ofensiva bllica. Per aix, quan es parla de Frana cal delimitar la Frana estricta, la naci francesa, de la resta de lEstat francs. LEstat francs tamb ha generat, i molt fortament, unes ideologies estatista i patritica. La seva poltica dassimilaci ha estat ms forta encara que en el cas espanyol. La seva administraci molt centralitzada i la seva marginaci de tota cultura no francesa (tot all que no sigui francs s titllat de patois), han aconseguit rebaixar fins lextrem de posar en perill dextinci totes les llenges i particularitats nacionals no franceses.

36

37

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 38

La divisi en departaments, que s anterior a les provncies espanyoles, no sols trenca lentitat territorial daquestes nacions, sin que, a ms, dins delles mateixes estableix tot tipus desquarteracions, tot plegat per convertir-les en simples territoris administratius. En el cas francs es pot parlar dun autntic colonialisme interior1, en el qual zones senceres han estat desprovedes de la seva identitat nacional, i han estat espoliades en recursos, m dobra i lleves per als exrcits de Frana. Un cas especialment significatiu s el dAlgria, en qu la mateixa esquerra nominal francesa insistia en el seu manteniment, sota el pretext de no trencar la unitat dels treballadors francesos amb propostes de separaci. Pel que fa als Pasos Catalans, la seva inclusi en part dins lestat Frana es deu al pacte dels Pirineus (1659), signat entre les monarquies espanyola i francesa. La seva situaci actual s molt precria a tots els nivells (aquest aspecte ser analitzat al captol 6). Aqu tamb, cal negar que els catalans siguin francesos i oposar la recuperaci de la identitat prpia a lestatisme i lestatalisme francesos.

5. Alliberament nacional

Lactitud dels anarquistes En el plantejament llibertari tradicional, la lluita per lalliberament nacional no ha dsser assumida perqu respon a una iniciativa burgesa, i com a tal, significa enfrontar el proletariat de diverses comunitats nacionals i, implcitament, afavorir les burgesies locals, nacionals. A partir de la confusi entre estat i naci, concebeix qualsevol projecte dalliberament nacional com a reproducci dels esquemes administrativo-repressius de lestat central, i per tant, el rebutja. Sovint amb frases com la nostra ptria s el mn sha donat per solucionat el tema. En el captol 1 ja sha examinat lespanyolisme dins del moviment llibertari. Per potser lerror ms cnic hagi estat el de plantejar lalliberament nacional com un obstacle a un alliberament internacional. No es pot concebre aquest sense lalliberament previ de cadascuna de les unitats ms petites. Sha confs linternacionalisme, el qual sha de basar en la solidaritat entre les comunitats nacionals, amb un interestatisme, el qual reprodueix fidelment el marc territorial, el marc patritic de lestat. Quan un moviment ha esdevingut estatalista s que porta dins seu un projecte que t a veure amb lestat; estatalisme i estatisme sn dues ideologies dun mateix estat. En aquests moments, cal recuperar lalliberament nacional des duna perspectiva llibertria. s erroni pensar que aquest alliberament ve a afavorir necessriament la burgesia, que crea noves fronteres, un nou estat, que enfronta el proletariat... En aquest ca-

1. A lEstat espanyol tamb es produeix aquest fenomen a zones com Galcia, el Pas Andals i dins dels mateixos Pasos Castellans.

38

39

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 40

ptol intentarem perfilar les bases duna proposta llibertria i global, que contempli lalliberament nacional com un punt ms. Lactitud dels independentistes Per a lindependentisme desquerres, que pateix tamb de la confusi entre estat i naci, lalliberament nacional sols es pot concretar en la creaci dun nou estat, que oposi un nou aparell administrativo-repressiu al de lestat central. Lobtenci daquest estat catal, ni que sigui socialista, no s pas una reafirmaci popular enfront del poder. No existeix un estat propi, ni des duna perspectiva nacional ni des duna perspectiva social. La instituci estat existeix sempre per damunt i contra la poblaci que governa. Qualsevol estat s sempre laparell duns grups dominants. Els diferents estats poden exercir la seva dominaci sobre diferents territoris, o en nom de diverses ideologies i classes, per aquest s laspecte extern del poder. Incls podria existir un estat que territorialment es correspongus exactament amb els Pasos Catalans, per seria aquesta una correspondncia purament formal: la dominaci revestiria diferents formes i seria exercida per altres grups socials, per essencialment continuaria essent la mateixa. La idea dindependncia, amb tot el contingut de ruptura i alliberador que pot tenir, es veu aix ofegada per la idea destat. Independncia i anarquia La idea que la independncia sols s possible a partir de la creaci dun nou estat s falsa. s ms, la creaci dun estat no s independncia. Lestat sempre s un fenomen administrativorepressiu, un fenomen jurdic i institucional creat per sotmetre la poblaci. No ha existit mai un estat que sigui lliure expressi de la poblaci, aix significaria que ha perdut les seves atribucions fins tal punt que ha deixat dsser estat. La naci, en

canvi, s un fenomen poblacional. Daqu rau, que lobtenci dun estat catal ens sigui indiferent, perqu continuar sent un fenomen institucional. Lestat propi, lestat catal, lestat socialista dels Pasos Catalans sn solament diferents variants administrativo-repressives, per mai un fenomen poblacional. La independncia s la ruptura amb tota forma de dominaci, la no delegaci de la prpia capacitat de decisi i actuaci. s per aix que la independncia s essencialment individual, abans que nacional, i per descomptat, molt abans que estatal. Prenem lindividu com a base dun projecte federatiu que vagi articulant lliurement les diferents unitats poblacionals (comuna, comarca, regi,...) a partir de la prvia independncia de les unitats ms petites. Aquesta s una independncia total, perqu es duu fins al final, fins lindividu. Arribat aqu, coincideix amb lanarquia. Per es diferencia dels projectes anarquista i independentista en qu no parteix de models estereotipats, com federalisme dels pobles dEspanya, federalisme ibric o reunificaci dels Pasos Catalans, sin que considera que la federaci s el resultat dunes necessitats i aspiracions collectives, que sexpressen lliurement de forma espontnia i que revesteix mltiples ramificacions. Els Pasos Catalans no sn per a nosaltres un marc patritic (estatalista) obligat. Sn una proposta feta a partir duns lligams tnico-lingstics. Contra el projecte militarista de reunificaci, oposem el de lliure federaci. En la proposta anarcoindependentista, la independncia dels Pasos Catalans sentn com una suma de les prvies independncies regional, comarcal, comunal i individual. Oposem la confederaci a lestat. La confederaci sorgeix com una forma dassociar forces enfront dun objectiu com, ja sigui la defensa de la insurrecci, lassegurament dels subministraments, etc. Per es diferencia de lestat en qu s lassemblea la que pren els acords, les comissions encarregades de realitzar-los

40

41

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 42

sn constantment revocables, i sobretot en qu cadascuna de les parts, fins lindividu, pot abandonar lassociaci quan aquesta ja no linteressi. La nostra s una proposta comunista llibertria i ecologista radical. Utilitzem deliberadament la paraula comunisme. El comunisme llibertari o comunisme anarquista s laportaci que fa a lanarquisme P. Kropotkin i que diferenciem del socialisme llibertari o anarcocollectivisme de M. Bakunin. En termes estrictament scio-econmics, mentre el segon preconitza la propietat comuna dels medis de producci i la participaci de tothom en la producci a canvi de la retribuci proporcional al treball realitzat, el primer considera aquesta retribuci com un nou salari i demana portar el comunisme no noms a la producci sin tamb al consum dels bns produts, a partir del comunisme de labundncia i del suport mutu1. Allucinem Kropotkin! Si a finals del segle XIX el desenvolupament tecnolgic ja permetia parlar del comunisme de labundncia, actualment no solament s possible aix, sin convertir el treball en una activitat marginal. A partir daqu, la idea del comunisme pren una nova dimensi, que representa una revoluci integral que afecta tots els aspectes de la vida. El marxisme, en canvi, parla de lestat socialista com un pas previ al comunisme. Les experincies histriques, per, demostren sobradament que el poder no s pas un medi, sin un fi en si mateix; lestat socialista sha convertit en una de les formes de dominaci ms repressives i anulladores que mai no shagi concebut. Existeix entre les bases de lindependentisme catal un cert recel sobre la idea destat socialista dels Pasos

1. El comunisme llibertari no es presenta com a forma excloent daltres variants, incloent el collectivisme.

Catalans en la mesura que no sigui res similar al bolxevisme totalitari. Es parla dun socialisme diferent, de la revoluci segons la realitat catalana. Hi ha, per, oposicions com federalisme/centralisme, assembleisme/poder, autogesti/estatalitzaci, etc., que no admeten un punt mig. I ecologisme radical, perqu el capitalisme ja no s nicament unes determinades relacions scio-econmiques, sin una concepci globalitzadora que afecta tota activitat. La categoria dinstituci penitenciria sha apoderat de la societat. Lescola, la fbrica, la mateixa ciutat, sn presons ampliades. Una insurrecci anticapitalsita no pot limitar-se a canviar les relacions scio-econmiques. Ens basem en linesgotable esperit de destrucci i danihilaci que s font eterna de nova vida. Lalegria que ofereix la destrucci s una alegria creativa. La substituci de la ciutat pel bosc, del treball per lafici, la demolici de les diferents institucions penitenciries, lalliberament dels animals del zoo, la liquidaci dels cossos repressius... una revoluci que canvi integralment la vida quotidiana. Lecologisme radical no s nicament una proposta antinuclear i de defensa del medi ambient. Si sota el deliri productivista del capitalisme, un urbanisme aberrant ha ocupat la terra, creant entre ciment i ciment zones verdes, amb el nostre deliri, el bosc reocupa la terra, creant entre verd i verd zones industrials. La comuna ecolgica i autogestionria substitueix la ciutat i la fbrica. La comuna es basa en lassembleisme i en un nou comunisme llibertari, dun abast molt superior al merament econmic, i en el qual lindividu s leix principal. Les comunes i llur confederaci substitueixen i neguen lestat. Lanarquia, per, ha deixat de ser el cel. Lanarquia que pot sorgir de les runes del vell mn, t greus limitacions, com ho demostren les diferents experincies histriques. Lanarquia s un nou punt de sortida. Ser indefinidament un nou punt de sortida perqu no creiem en la necessitat dun cel estable i s en lencant de la utopia. I lanarquia he deixat de definir-se

42

43

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 44

com una situaci que ocupa un espai i un temps, per conquerir noves rees de carcter individual, que es plasmen en labsentisme, el sabotatge, lexpropiaci, la provocaci i el contrapoder, lalegria de ser dissident, el menyspreu a les diversions del sistema... El dret a la secessi El dret de secessi, el dret a formar o no formar part dalguna cosa, s el ms elemental. Els diferents drets han de basar-se en la validesa de la sobirania que volem defensar. La secessi apareix com la ruptura dunes relacions de dependncia indesitjades, per part duna unitat ms petita respecte a una unitat ms gran. En el plantejament independentista tradicional, el dret a la secessi nacional apareix a partir de la negaci de la sobirania estatal. Es considera a la comunitat nacional sotmesa, amb una entitat prpia, diferent, nica, i que com a tal, s legtima la secessi, la desobedincia als dictats de lentitat ms gran. Aquest dret a la secessi es plasma en una voluntat dindependncia, limitada en un doble sentit. En primer lloc, no satreveix a dir obertament que el plantejar el dret duna entitat ms petita dautoadministrar-se respecte duna entitat ms gran, s un dret elemental anterior a la democrcia, a la qual no satreveix a combatre frontalment, enlluernat com es troba pels nous mites amb els quals lestat capitalista espanyol sautoperpetua. Nosaltres oposem acrcia a democrcia. En la democrcia no solament en la democrcia burgesa, sin en tot plantejament democrtic la societat, o reuni dindividus que han de regir-se segons el principi majoritarista, existeix anteriorment als individus que la componen (sigui aquesta el marc territorial de lEstat espanyol o el que sigui), negant de bon principi el seu dret a formar o no formar part, a sortir-sen quan vulguin, forant-los aix a tenir

un devenir com i a obeir els dictats duna entitat la majoria que s conceptualment posterior a ells mateixos, i que solament podria comenar a tenir un mica de sentit, si fos el resultat duna lliure associaci. En lacrcia, en canvi, els individus tenen una existncia prpia i anterior a la societat que no s una altra cosa que aquesta lliure associaci dindividus independents, que poden adoptar un mecanisme de funcionament intern o no, per en el qual cadasc pot optar a rescindir la seva part de lassociaci, pot decidir no formar part. La limitaci en aquest sentit de lindependentisme tradicional s que desprs dhaver negat la validesa de la sobirania nacional de lestat central, basada en una majoria forada (la pres de pobles), nicament li oposa una altra sobirania nacional, la de lestat dels Pasos Catalans, creada a partir de la idea de ser naci, de ser una entitat prpia, diferent i nica, anterior a lEstat espanyol, per no sap dur la negaci fins al principi, fins a reconixer el primer esgla amb entitat prpia, diferent i nica: lindividu. El no reconeixement previ de la individualitat fa que la seva sigui una independncia limitada, una independncia entre diferents sobiranies nacionals, impregnades ambdues destatalisme-patriotisme (un marc territorial obligat) i destatisme (una similar instituci administrativo-repressiva), per que no sigui mai un fet alliberador. I la seva segona gran limitaci, derivada ntimament de la primera, s que concreta el seu dret a la secessi en ledificaci dun nou estat. Una vegada ms, la confusi entre estat i naci, fa que es presenti el fenomen institucional com una soluci al fenomen poblacional. Com ja sha vist ms amunt, el mite de lestat propi s fals. Lestat sempre ser linstrument de les classes dominants sobre la poblaci, sigui quin sigui el seu marc territorial dactuaci, la seva ideologia, la classe en el poder, etc., i la poblaci no podr mai arribar a identificar-se i fusionar-se amb un estat propi o no propi, perqu aix significaria que aquest sha dissolt en tant que estat. s per aix, que el

45

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 46

dret a la secessi dels (altres) independentistes, en darrera instncia, no afecta en res essencial lindividu: el seu estat podr no exercir la dominaci sobre la identitat nacional, per reprimeix igualment les rees de decisi i dactuaci individual, que sn anteriors a la naci i negadores de lestat. Sols a partir doposar la confederaci a lestat, es pot arribar a una independncia total i a una anarquia sense lmits, es pot arribar a portar el dret a la secessi fins al primer esgla, lindividu. Un cop reconegut el carcter propi, diferent i nic de tot individu i a partir daqu, el seu dret a la secessi, a no formar part, es pot comenar a construir una associaci, sigui aquesta el municipi lliure, la comarca, o la confederaci de comunes autogestionries dels Pasos Catalans. Independentisme millor que nacionalisme Lopci per lindependentisme enfront del nacionalisme respon a diversos criteris. En principi, no considerem el nacionalisme necessriament oposat a linternacionalisme. De fet, el segon noms es pot entendre ni que sigui etimolgicament com una ampliaci del primer. Lexaltaci de la prpia naci no s pas un obstacle per a lexaltaci de les altres nacions, encara que el nostre objectiu no sigui exaltar res, sin alliberar quelcom que es troba reprimit. Ara b, no defensem el fenomen naci en bloc, perqu en la mesura que fenomen poblacional, presenta dins seu totes les contradiccions de les societats classistes. Al captol 2, hem oposat cultura popular a cultura burgesa, tenint en compte que ambdues poden sser catalanes, i a ms, aqu oposem lindividu dissident al vell mn, tenint present que tamb poden sser ambds catalans. s ms, donat el pes que t la burgesia catalana dins lEstat espanyol, el vell mn catal s prou gran, i el nostre antagonisme social amb ell prou pronunciat, com perqu ens distanciem del nacionalisme i ens apropem al concepte dindependen-

tisme, ents en el seu contingut ms ruptural i ms dautoafirmaci enfront dun poder. Contra el regionalisme burgs Parlar de nacions opressores i de nacions oprimides s una fallcia. Existeix una opressi nacional que es manifesta des de la marginaci de lidioma fins la interioritzaci dun patriotisme estatalista, per s equivocat globalitzar tota la comunitat nacional com opressora o oprimida. Dins de cada comunitat nacional existeix un antagonisme social, de tal manera que lestat central no s lexpressi de la supremacia duna naci sobre les altres, sin que s linstrument de totes les classes dominants que es troben dins lestat, per mantenir la seva dominaci social. La perpetuaci de lEstat espanyol no es deu al mite de Madrid o una hipottica classe dominant castellana. Es deu a una aliana entre les diferents classes dominants (burgs catal, terratinent andals,...) que sn les autntiques inspiradores de lestat i les responsables del colonialisme interior descrit al captol 3. La burgesia catalana no s pas la vctima de lEstat espanyol, sin un dels seus puntals ms ferms. s per aix, i no nicament des duna perspectiva de revoluci social, sin tamb dalliberament nacional, que el nostre enemic prioritari s la prpia burgesia catalana. En aquest context, el paper jugat pel regionalisme burgs, en el pas del capitalisme-feixista al capitalisme-democrtic, s parallel al jugat per lesquerra parlamentria i lesquerra aspirant-a-parlamentria. s a dir, a partir de lexaltaci dalguns aspectes folklrics o purament nominals de la realitat catalana, ha absorbit un important sector de la massa mitja conformista (classes populars, etc.) i ha canalitzat el seu descontent vers una participaci catalana dins Espanya. El regionalisme burgs sha revestit de nacionalisme, i tota una collecci descriptors i poltics demagogs amb accs a la

46

47

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 48

premsa i als mitjans de comunicaci ens ha bombardejat i escopetejat amb declaracions de defensa de Catalunya, som una naci, etc. Sota tota la fraseologia, per, hi ha el mateix de sempre: lautonomisme com a soluci per a la continutat dEspanya, lexaltaci regional com a superaci de lantagonisme social, la fragmentaci dels Pasos Catalans... La burgesia catalana, com tota la burgesia, t per ideologia el capitalisme, mai la naci. Si en un moment donat li pot ser til fingir que t per ideologia la naci, ho fa. Per ho fa mesquinament: no t ni lempenta de les burgesies liberals europees del segle XIX que reclamaven la separaci poltica; la burgesia catalana s espanyolista. Els diputats i senadors regionalistes resumeixen molt b aquesta postura, en un manifest tret del 1909, davant dels fets de la Setmana Trgica (106 morts, 1.725 processos militars, 5 penes de mort executades): Com a ciutadans dun pas en el que les institucions representatives obren el cam a lordenada manifestaci de la voluntat i dels sentiments populars, com catalans enamorats de la nostra terra, condemnem la violncia contra les persones i contra les propietats per a ms gran irrisi en nom del pacifisme... Protestem perqu shagi escollit per perpetuar aquests atemptats el moment en el que el nostre exrcit lluita heroicament per sostenir en una campanya exterior, la dignitat i el futur dEspanya2. La burgesia regionalista, amb una m adula lelectorat local i amb laltra el govern central. Vegeu si no com desprs del 23-F, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, posava especial mfasi a reafirmar lespanyolitat de Catalunya, en els seus discursos per a altres comunitats autnomes.

Lalliberament nacional des duna perspectiva marxista Examinant lobra de K. Marx referent a lalliberament nacional, observem que no arriba mai a una formulaci terica genrica sobre el tema, sin que la seva opci gira sempre entorn de la situaci concreta de cada naci. Aix es deriva de la seva idea sobre levoluci histrica. LEuropa de mitjan segle XIX es debat encara entre les pervivncies del rgim feudal i lascens del capitalisme. Marx considera que en els pasos ms endarrerits, lascens duna burgesia liberal, democrtica i nacionalista s positiu, primer perqu liquida el rgim senyorial anterior, i segon, perqu senta les bases dun capitalisme industrial en el qual es desenvolupar el proletariat, condici necessria per arribar al socialisme, a partir de la seva dictadura de classes, i daqu, al comunisme. s en aquest context de la necessitat de passar pel purgatori capitalista per arribar al socialisme i al comunisme, que cal veure la posici de Marx enfront de les nombroses reivindicacions nacionals que es presenten durant el segle XIX. Per a Marx, lalliberament nacional no t un dret propi, i el subordina a lalliberament social. s a dir, si una reivindicaci nacional coincideix amb una burgesia progressista que reclama llibertats democrtiques enfront dun estat central endarrerit, aleshores la reivindicaci nacional s mereix ser defensada. Ara b, si lendarrerit s el poble que reclama la llibertat nacional, aleshores la seva reivindicaci no ha dsser defensada. Marx ataca les pretensions dalliberament nacional dels pobles eslaus respecte limperi austro-hongars, ja que sn pobles endarrerits i llur victria s un pas enrere en la lgica materialista (ascens de la burgesia, formaci del proletariat, etc.) i, a ms, afavoriria la situaci de Rssia (despotisme tzarista) a lEuropa oriental. En canvi, pateix dun furibund pangermanisme. Marx veia en lAlemanya dels anys 1870 un dels pasos en lavanguarda de la revoluci socialista: sha complert la uni-

2. Manifest dels senadors i diputats regionalistes, La nostra protesta, a El Correo Cataln de 19 dagost de 1909.

48

49

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 50

ficaci poltica i economica, existeix una accelerada industrialitzaci amb la conseqent formaci de proletariat, aquest proletariat sha dotat dorganitzacions de classe, etc. Creu que la germanitzaci, s a dir, lassimilaci alemanya dels pobles eslaus, els traur de la seva situaci dendarreriment i el dur al cam del socialisme. En les interpretacions historiogrfiques anarquistes del segle XIX, en canvi, sobretot els treballs de Kropotkin i els germans Rclus, el pas al comunisme, a lanarquia, es pot fer des de qualsevol situaci histrica, sense necessitat de passar perodes de transici. Aix comporta tota una altra visi del fet nacional. En els pasos precapitalistes no caldr importar cap model revolucionari de fora no hi ha una missi civilitzadora sin que ser la pagesia el subjecte revolucionari. Aquesta visi del sempre s el moment oport fa que implcitament es reconegui lespecificitat de cada lloc i de cada situaci (paneslavisme de Bakunin). s coneguda lafirmaci daquest autor: lestat no t ptria, s labstracci, la ficci metafsica, mstica, poltica, jurdica de la ptria. Les masses populars de tots els pasos estimen profundament llur ptria; per s aquest un amor real, natural. No es tracta duna idea: es tracta dun fet [...] Per aix em sento francament i constanment el patriota de totes les ptries oprimides3. Ara b, tamb s coneguda lafirmaci de Marx: un poble que oprimeix altres pobles no ser mai lliure (1870). El que cal veure s quina prctica es desprn en cada cas. Marx, atrapat en la seva lgica, sacrifica qualsevol qesti pendent al triomf final del comunisme. Un excs de cincia lha convertit en reaccionari. Ignorar qu s lopressi nacional, ignorar el dret a la secessi, el dret a mantenir el carcter nic, autnom i irrepetible de qualsevol identitat, sigui individual o

3. BAKUNIN, M., Circular als meus amics dItlia (1871).

nacional, supeditar un (daltra banda inexistent) alliberament nacional, basat en ledificaci dun nou estat burgs, a fredes elucubracions de laboratori sobre si accelera o fa retrocedir la marxa imparable de la histria..., tot plegat fa de Marx un perfecte desconeixedor dels continguts alliberadors que pugui arribar a tenir el comunisme. En el comunisme, entenem per tal la societat autogestionria en la qual lestat sha extingit, els individus reafirmen i potencien al mxim tots els aspectes de la seva personalitat, contrriament als sistemes anteriors, en els quals un grup dominant, organitzat en forma destat, reprimeix o tergiversa alguns daquests aspectes per tal de perpetuar la seva dominaci. No creiem en un comunisme estereotipat, que ha perdut tota la seva autenticitat en la gestaci al laboratori, sin en un comunisme, o millor encara, en una anarquia, com prctica constant i com actitud vital. Quan Marx justifica la desaparici de pobles eslaus endarrerits per sser germanitzats, o quan justifica la penetraci colonial del capitalisme britnic a lndia, perqu eliminar el despotisme oriental i accelerar les fases de formaci duna burgesia i, posteriorment, dun proletariat revolucionari, no est pregonant un comunisme alliberador, sin una monstruositat totalitria, a la qual els individus arriben desprs dhaver perdut una important part de la seva personalitat: la identitat nacional. Observem ara alguns dels casos en qu Marx pren una postura favorable a reivindicacions nacionals. El cas dIrlanda. A les dcades de 1840 i 1850, Marx havia demanat la uni entre el proletariat irlands i angls per fer front a lenemic com. A partir dels anys 1860, per, afavorir el dret a la independncia dIrlanda, tenint en compte que lautoritat dels grans propietaris terratinents anglesos dins la prpia Anglaterra es fonamenta en bona part en la situaci de privilegi que detenen a Irlanda. En aquest sentit, recomanar a treballadors irlandesos i anglesos a intervenir favorablement en la qesti irlandesa.

50

51

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 52

En ambds casos, aquesta posici favorable a les reivindicacions nacionals es produeix nicament perqu afavoreix (tericament) el cam vers lalliberament social. Marx, doncs, a ms de no elaborar una teoria que defensi el dret a la secessi, en els casos en qu es mostra favorable a aquesta, s des del punt de vista de la creaci dun nou estat burgs. Per s que a ms dhaver sacrificat lalliberament nacional en ares dun lluny alliberament social desprs dhaver passat pel purgatori capitalista, el tal purgatori no s cap pas per lalliberament social, sin justament la consolidaci de lnic sistema, el capitalista, que ha sabut autoperpetuar-se adaptant-se a les circumstncies de cada moment: integraci i comercialitzaci de la dissidncia, aburgesament de la classe obrera... I un altre aspecte que ja va essent hora de recuperar: lascens del capitalisme ha significat una profunda i nefasta alteraci dels cicles ecolgics, de la qual difcilment es podr sortir. En el darrers anys de la seva vida, Marx va reflexionar sobre el tema. Modific la seva opini favorable a la penetraci del capitalisme colonial angls a lndia, a partir dels seus estudis de la dinmica de limperialisme. I daltra banda, va comenar a valorar, per molt tnuement encara, la possibilitat que una societat eminentment pagesa i semifeudal arribs al socialisme sense necessitat de passar pel capitalisme, obrint daquesta manera un nou marc teric on analitzar el fet nacional. De tota manera, per, i com diem abans, mai no arrib a una formulaci terica genrica sobre el tema. Dentre els seus seguidors, el ms interessant a estudiar en la seva postura davant lalliberament nacional s V. I. Lenin, tant perqu desenvolupar aspectes que Marx deix mig embastats (dret a la independncia, possibilitat deliminar el capitalisme com a transici), com per la seva significaci internacional en lextrema esquerra. Lany 1914, Lenin escriu El dret de les nacions a lautodeterminaci. Tres anys abans de la revoluci sovitica, trobem un

Lenin que vacilla encara entre reclamar-se defensor de la democrcia burgesa com un pas necessari cap el socialisme o defensor directament del socialisme, un Lenin entre bolxevic i socialdemcrata, etc. En aquest context de vacillaci, la seva obra es deixa guiar per les directrius marcades pel seu mestre, quaranta o cinquanta anys enrere. Lenin s que afirma el dret de les nacions a independitzarse. Parla de les dues grans etapes en el desenvolupament dels moviments nacionals, a lEuropa occidental. Entre 1789-1871, hauria estat el perode de les revolucions democrtiques burgeses i dels moviments nacionals. Lliga el sorgiment daquests moviments nacionals al pas dels feudalisme al capitalisme. Per al triomf de la producci mercantil, a la burgesia li calia conquerir el mercat interior, que territoris dun sol idioma adquirissin cohesi estatal. Afirma Lenin que La tendncia de tot moviment nacional s a formar Estats nacionals, que sn els que millor acompleixen aquestes exigncies del capitalisme contemporani. (s sorprenent el desconeixement de la realitat tnico-lingstica de lEuropa occidental, tant per part dels autors marxistes com dels anarquistes.) A partir de 1871, sentra a la segona etapa en la qual, un cop consolidats els estats burgesos, desapareixen els moviments democrtics de masses. Dalguna manera, lafavoriment de Lenin de lautodeterminaci de les nacions respon a la idea que els estats nacionals acompleixen millor les exigncies del (purgatori) capitalista contemporani. Dalguna manera, perqu en realitat a lEuropa occidental, destats nacionals els estats que es corresponen territorialment amb una naci, entenent per tal tota comunitat tnico-lingstica diferenciada nhi havia i nhi ha de ben pocs... El dret a lautodeterminaci continua, de fet, supeditat a les exigncies de la transici al socialisme. El mateix Lenin ho reconeix a la seva tesis La revoluci socialista i el dret de les nacions a lautodeterminaci (1906): El 1848 existien fo-

52

53

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 54

naments histrics i poltics per establir una diferncia entre nacions reaccionries i nacions democrtico-revolucionries. Marx tenia ra en condemnar les primeres i defensar les segones. El dret a lautodeterminaci s una reivindicaci democrtica que, naturalment, ha dsser subordinada als interessos generals de la democrcia. No obstant aix, Lenin va ms lluny en aquest terreny que el seu mestre. Tot i considerar que el proletariat ha de ser indiferent a la burgesia de lestat central o a la burgesia nacional local, perqu t uns interessos de classe propis, el fet doposarse a una lluita dalliberament nacional per considerar-la burgesa, equivaldria a afavorir la burgesia de lestat central, generalment ms reaccionria encara. Creu que el dret de les nacions a lautodeterminaci no s cap entrebanc per a la solidaritat obrera internacional, si es compta amb una organitzaci proletria internacional. Molt b, fins aqu, per, desprs, sembranca en definicions del que s lautodeterminaci. Afirma: per autodeterminaci de les nacions sentn llur separaci estatal de les collectivitats duna altre naci, sentn la formaci dun estat nacional independent. Aquest s un clar exemple dindependncia limitada. Un estat territorial nou no significa autodeterminaci ni independncia, perqu aquests sn processos ntimament lligats a lalliberament individual, i qualsevol estat ns sempre un ofegador. Per a ms a ms, lautodeterminaci de Lenin no noms s en un context destat, sin que s en un context destat burgs! No arriba a plantejar lalliberament social i nacional com a quelcom simultani. Contra lestat socialista dels Pasos Catalans Els grups que actualment es reclamen favorables a la independncia dels Pasos Catalans, des duna perspectiva marxista, s que han arribat a una formulaci terica sobre la independncia en qu lalliberament social i nacional sn simultanis.

Aquesta formulaci es plasma en el dit estat socialista dels Pasos Catalans. Lactitud de denncia portada pel moviment llibertari no ens serveix perqu tot i denunciar lestat socialista no ha donat cap alternativa dalliberament nacional. Una de les principals utilitats del present treball s la de realitzar una crtica a lesmentat estat des duna perspectiva llibertria per al mateix temps independentista. Tot estat socialista s, en realitat, capitalisme destat. El sector que es va apropiar de la revoluci, enquadrant-la en els seus esquemes de partit, va necessitar del suport dun ampli moviment social que abraa la majoria de la poblaci, per un cop assolida aquella, ha liquidat les rees dautonomia que les classes populars han arrabassat a lanterior rgim, i noms una elit burocrtica exerceix el poder. La concentraci de tot el poder econmic, militar i poltic en mans de lestat socialista fa que aquest arribi a un grau de perfecci, dins del capitalisme, no assolit per la democrcia burgesa. En el capitalisme monopolista, en efecte, lalta burgesia, tot i exercir la seva dominaci social, t disputes interiors (competncia entre empreses, etc.). Lestat socialista, en canvi, ha donat una cohesi a la classe dominant a travs del partit: les empreses sn pbliques i la planificaci orienta la producci, per els excedents sn apropiats per la nova classe dirigent, a la qual anomenarem tecnoburocrcia. Aquesta s la base del capitalisme destat, que t una certa semblana, com assenyala Abraham Guilln, amb el mode de producci asitic descrit per Marx, i que Stalin, en la seva enumeraci dels modes de producci marxista, va ometre, per evitar perilloses deduccions... El control de lestat socialista, per, no es limita a lesfera de la producci, sin que afecta cada aspecte de la vida individual com cap altre tipus destat ha arribat a fer: lalienaci ideolgica en els mites del socialisme, la militaritzaci de la societat, el control policac de lindividu, el control de moviments, lextermini de la dissidncia...

54

55

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 56

Lestat socialista dels Pasos Catalans no ser pas una excepci. Hi ha oposicions com reunificaci/confederaci, centralitzaci/autogesti, estat/anarquia, productivisme/ecologisme radical, elit tecnoburocrtica/poblaci, que no admeten punt mig ni excepci histrica. La pasma de lestat socialista dels Pasos Catalans no es deixar dur pel seny a lhora de reprimir. Per s que a ms, lestat socialista dels Pasos Catalans no resol tampoc la qesti nacional. Una naci no s nicament un marc territorial determinat; s sobretot un grup poblacional dindividus amb uns lligams tnico-lingstics. Daqu rau que el seu alliberament no es resol amb un simple canvi en la ubicaci de la instituci administrativo-repressiva estatal, sin que sigui un procs ms profund, de descobriment i potenciaci de la prpia identitat. Un estat podr legalitzar aquesta identitat en els seus aspectes externs, com llengua, manifestacions culturals, etc., per mai potenciar-la, perqu independitzar-se s trencar qualsevol lligam de dependncia, i lestat socialista dels Pasos Catalans lnic que pot fer s sotmetre la poblaci i mantenir militarment units els territoris que componen els Pasos Catalans. Contra els tpics llibertaris Plantegem ara una qesti: lalliberament dun individu s un obstacle per a lalliberament de la globalitat dindividus? No s ms aviat una necessitat? Una societat en bloc pot alliberar-se, per no ens interessa la societat. La societat s una gbia on viuen diferents individus, no importa sota quin rgim, per presoners al capdavall, per no haver pogut escollir si formar-hi o no formar-hi part. Ens interessa lassociaci, en la mesura que s una organitzaci social posterior al propi individu, i on aquest hi viu voluntriament i fins que vulgui. La unitat primera s lindividu, tan equivocat seria pensar que el seu alliberament entrebanca el de la collectivitat, com pensar que lalliberament daquesta collectivitat entrebanca el daquest individu.

Un cop fet aquest parallelisme, per qu lanarquisme ms integrista i doctrinari sentesta a considerar lalliberament nacional, que s un alliberament que afecta individus concrets, com un obstacle a un alliberament internacional (?). Lanarquisme s, en teoria, mltiple, divers, federalista, parteix de baix per arribar a dalt. Lanarquisme diu que combat lestat. On samaguen aquests projectes? Lanarquisme est acceptant lestat en el seu territori i, en el seu nom, est essent estatalista, est ignorant la realitat ms petita, que s la base del seu plantejament, per afavorir una abstracci jurdica gran, com s Espanya. El seu internacionalisme no s una altra cosa que la fidel reproducci dels marcs jurdics dels diferents estats. No assumir lalliberament nacional, postposar-lo a una futura i hipottica destrucci de lestat, significa esdevenir cmplices de lestat en la seva tasca danihilaci de les comunitats nacionals. Lanarquisme no ha sabut comprendre lopressi nacional en all que aquesta t despecifica, i per aix ha confs les iniciatives nacionalistes liberals del segle XIX, com nica via possible dalliberament nacional. A partir de la idea que tota reivindicaci nacional t com a objectiu la creaci dun nou estat independent en mans duna burgesia local, ha ignorat aquella i implcitament ha vingut a afavorir el projecte uniformitzador estatalista. Tan erroni com confondre lestat amb la comunitat nacional, s pensar que el fet dassumir una lluita dalliberament nacional ve a separar, quan no a enfrontar, les classes populars de les diferents nacions de lestat plurinacional i a afavorir els interessos de la burgesia local. Una solidaritat internacionalista, en aquest cas entre les diferents comunitats nacionals sotmeses per lEstat espanyol, enfront daquest enemic com, ha de produirse en igualtat de condicions. La utilitzaci per exemple de lidioma duna delles en la premsa i propaganda que llegeixen les altres suposa una nova jerarquia, i al capdavall un sacrifici de

56

57

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 58

les comunitats minoritries en favor de loficial. El prets federalisme ha esdevingut centralisme. La lluita quotidiana de les classes populars catalanes s solidria amb les classes populars de les altres nacions, per no ja de lestret i artificial marc geogrfic de lEstat espanyol, sin de ms enll de les seves fronteres. No estem separant esforos, estem reconeixent a cadasc la seva prpia individualitat, condici prvia i necessria per enfrontarse a lenemic com, lestat. Per lespanyolisme del moviment llibertari no s nicament una confusi de noms, sin una concepci molt ms profunda. Identificar-se amb el territori Espanya, adoptar-lo com a marc organitzatiu en el present i en el futur, sentir-se espanyols, representa lacceptaci i la prioritat del criteri poblacional. Histricament, el movimiento libertario espaol ha condemnat en repetides ocasions les reivindicacions nacionals, titllant-les de separatisme. Que significa doncs el seu federalisme? Federalisme suposa agrupaci o associaci a partir dunitats que sn prviament independents, i per tant, lliure dassociar-se o de separar-se quan millor els convingui. Parlar de separatisme suposa dur un model organitzatiu obligat, que, per tant, no es pot alterar lliurement. Cal combatre lespanyolisme del moviment llibertari i tot el conservadurisme que impregna el parads estereotipat. No anem a crear noves fronteres, sin a destruir les existents. Anem a liquidar el vell mn.

6. Migracions i Pasos Catalans

Migracions: condicions i factors Sempre shan produt migracions, des de lantiguitat fins els nostres dies, unes en forma de colonitzaci, altres en forma dinvasions. Casos com els dels pagesos colonitzadors dels frtils plans, en el Neoltic, els celtes, les invasions brbares, dels rabs. Cada cultura, cada tnia, havia trobat la seva forma migratria per diferents raons, i sempre amb un sublatent rerefons econmic. En lactualitat continuen produint-se migracions i les motivacions continuen essent, malgrat el temps, les mateixes que impulsaren els pobles histrics a desplaar-se del seu lloc dhabitatge fins un lloc nou de recepci. Arribem a les migracions del camp a la ciutat, del sector primari al sector secundari. Les motivacions sn les mateixes, per no el sistema econmic que les produeix. Les motivacions principals que en els dos darrers segles expliquen fins avui la causa de les migracions han estat els desequilibris que el mateix sistema capitalista, mitjanant el seu desenvolupament desigual, ha anat produint. s a dir, el desenvolupament industrial ha estat la causa dels desequilibris, i ms que els desenvolupaments, la localitzaci de la mateixa indstria. Tenint en compte els diferents factors que influencien en la situaci espacial de les indstries, fonamentalment els interessos de la burgesia en minimitzar els costos de transport i els de la producci en general per poder maximitzar els beneficis, es comprendr en bona lgica que en un sistema com el capi-

58

59

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 60

talista sadoleixi del problema dels desequilibris en lespai que ocupa. No pas a totes les zones ha existit la inversi suficient, o la localitzaci de productes primaris, o la concentraci dimportants mercats que hagin perms el desenvolupament normal dun sistema productivista i industrial com lactual sistema capitalista. De vegades sn les dificultats fsiques geogrfiques les que impedeixen la localitzaci industrial. Les zones que han quedat marginades del procs industrial han servit i serveixen com reserves de m dobra per a les zones en les quals es localitza la indstria. A partir daqu, sinicien els fluxos migratoris de les zones sense indstria cap a les zones industrials. Aquestes normes generals sn plenament aplicables per a lEstat espanyol i per a lactual sistema capitalista que shi est desenvolupament. Les migracions a lEstat espanyol Hi ha zones com Andalusia, Arag, Castella o Galcia, amb una forta emigraci, i altres com Euskadi, Pasos Catalans i Madrid, amb una forta immigraci. En la darrera dcada dels anys setanta, aquest flux migratori sha anat estancant a causa de la crisi industrial que pateix el sistema capitalista. Mentre dur el creixement econmic i industrial, les zones demigraci estaven immerses en una crisi devoluci respecte el sistema industrialista i constituen zones ahistriques respecte daquest. Per aix mateix, aquestes representaven la reserva de m dobra no absorbible per les prpies economies locals, evitant de passada el que daltra manera hauria pogut acabar en forma dexplosions socials. Segons aix, es produeix una complementarietat entre els interessos de les respectives classes dominants de les zones dorigen demigrants amb les de les zones de recepci dimmigrants. Les zones demigraci experimenten un desarrelament en el seu cos social, que destrueix la seva cohesi interna. Les zones

dimmigraci, en canvi, sn les capdavanteres dins de lestructura capitalista, encara que tamb es veuen alterades en el seu cos social com a resultat de la mateixa acci, per a linrevs. s a dir, la creaci dels nous problemes que comporta limpacte dels creixement del capitalista, afecta directament tamb la seva cohesi interna. Tant en les expressions de tipus urb (vegis el creixement vertical de ghettos com el polgon Gornal a lHospitalet, la Mina a Sant Adri, el polgon Fontseca a Cornell...), com industrial (polgon petroqumic de Tarragona, la Zona Franca de Barcelona, les nuclears...) saprecien les mateixes aberracions, fruit daquest desenvolupament desequilibrat. LEstat espanyol, per damunt de totes aquestes contradiccions, va imposant lestructura del modern estat burgs. El funcionament de lestat ha assolit prcticament a totes les zones la conscienciaci duna ideologia espanyolista mitjanant tots els aparells al seu abast (exrcit, escola, administraci, mass media), al servei de lindustrialisme i del capitalisme. El procs de desenvolupament del capitalisme ha estat i s un factor clau de desnacionalitzaci i de desnaturalitzaci dels diferents pobles de lestat, arribant a la falsa i manipulada conscincia espanyola. Per a nosaltres, lalliberament nacional no sha de restringir sols als Pasos Catalans, Euskadi i Galcia, sin que sha destendre a la resta de nacions i pobles de lEstat espanyol. La concepci destat resultant respon, doncs, a una aliana dinteressos entre les classes dominants; daqu, que sigui del tot erroni presentar-la com iniciativa exclusiva duna hipottica classe dominant castellana. Seria interessant veure fins a quin punt lactual Estat espanyol pot respondre a una interpretaci burgesa catalana1.

1. Observeu per exemple lacci de Miquel Roca per la creaci del Partit Reformista, continuador daquella vella aspiraci de la Lliga Regionalista dincidir dins lEstat espanyol.

60

61

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 62

Lintent del qual avui es parla dequilibrar les diferents zones de lestat no t sentit en lactual estat capitalista, puix que ell mateix es mant per laprofundiment daquests desequilibris. Les classes dominants sempre pensen en maximitzar els seus beneficis, sense pensar en els estralls que aquesta actitud est causant i pot causar. Impacte dels moviments migratoris Les conseqncies daquests moviments migratoris sn desastroses per a totes dues zones migratries. Per a les dorigen migratori, perqu en surten amb un resultats finals de semidesenvolupament dins del sistema, i amb una espoliaci dels recursos humans i naturals. I en les de recepci dimmigrants, els resultats no sn pas ms satisfactoris. Si b aparentment, en termes quantitatius, sn ms riques que les anteriors, cal tenir en compte que el deliri productivista ha estat la causa de la total devastaci del pas i del trencament dels cicles ecolgics. s a dir, els complexos industrials, autopistes, centrals trmiques i nuclears, etc., estan convertint, sobretot la Catalunya estricta, en la claveguera dEuropa. A ms, lEstat espanyol ha aprofitat el fenomen migratori per introduir en zones nacionalment diferenciades allaus humans que (inconscientment) ajudessin a la uniformitzaci espanyolitzadora de la totalitat de lestat. s significatiu el text dun butllet del Ministerio de Informacin y Turismo de 1968, comentant un error dun article alemany envers la situaci de la societat catalana, remarcant loblit de la presncia i acci dels immigrants com a factors (sempre inconscientment) despanyolitzaci: falta una consideraci del paper real que desenvolupa demogrficament i lingsticament laportaci humana dels emigrants. s evident que la laboriositat i esperit emprenedor dels catalans els fa anar remuntant nivells en lescala social, per el forat que van deixant locupen els castellans que arriben a la industrial Catalunya a la recerca de

treball2. El que anomenem la integraci dels immigrants s vista aqu com lintent danar-se imbrincant en la societat catalana per acabar per sempre amb les diferenciacions nacionals dins lestat. Lestat franquista (com lactual) tenia clara la utilitzaci i manipulaci dels emigrants com a elements passius en la tasca de castellanitzaci idiomtica. Situaci migratria als Pasos Catalans La complexitat de les migracions ha de ser vista duna forma global, i no sols entenent els Pasos Catalans com a receptors de m dobra assalariada. Els Pasos Catalans tamb produeixen emigraci a partir dels desequilibris espacials interns entre les comarques devastades de la Catalunya pobre, contra les comarques riques del litoral. Al Pas Valenci, exist fins poc abans de la guerra civil un corrent emigrador cap als centres industrials de Catalunya, que es mantingu en els primers anys dels franquisme. La gent de les Illes emigr vers Catalunya, mantenint per tamb un flux cap Amrica. En el cas de la Catalunya del Nord, podem observar una emigraci especialment concentrada al nucli de Pars. Respecte a la immigraci que han rebut els Pasos Catalans (com a mnim fins el 1975), es pot observar una clara distinci entre els treballadors provinents de la resta de lestat i les forces docupaci tan civils com militars. Pel que fa a aquests treballadors cal remarcar la seva qualitat dexplotats tant a la seva zona dorigen com desprs als Pasos Catalans, i que la possible tasca espanyolitzadora que hagin fet o que puguin estar fent no s pas una actitud deliberada, sin que ms aviat prov de lalineaci, sobretot de la utilitzaci que lestat ha fet daquesta situaci. Cal

2. Boletn de Orientacin Bibliogrfica, nm. 61, gener de 1968, citat per Josep Termes a La immigraci a Catalunya. Poltica i cultura.

62

63

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 64

tenir present que un factor molt important i decisiu, i que ha ajudat a que treballadors immigrats no facin seva la lluita dalliberament nacional, s el fet que el nacionalisme que es manifesta majoritriament s el burgs, i no sols el de CiU sin tamb el del PSUC i daltres sectors que no deixen de fer una poltica seguidista en molts aspectes del nacionalisme burgs. Pel que fa a les forces docupaci (civils i militars), cal noms recordar una altra vegada llur acci repressora contra la cultura catalana. Els militars, per la seva duplicitat com a soldats (i el que aix significa socialment) i com a persones que exerceixen despanyols militants en els Pasos Catalans, se situen com ocupants. Lacci dels militars com a estament seixampla als seus collegues de la Gurdia Civil (que de civil no en t res, s un cos militar) i de la Policia Nacional (que tampoc no t res de nacional, sin que s estatal). La presncia de les forces repressives a les nostres comarques i ciutats estn aquesta acci repressiva als trets nacionals catalans, al costat de la repressi a les accions contra el capitalisme i la propietat. (Aix no vol dir reivindicar uns Mossos dEsquadra ni cap altre cos repressiu). Els civils, com a (alguns) funcionaris de laparell de lestat, que per diferents raons exerceixen als Pasos Catalans i exerceixen una tasca espanyolitzadora. Un especial record mereixen els mestres que imparteixen classes de castellanitzaci. Leducaci que practiquen afecta tots els infants, immigrants o no. Les forces docupaci formen els quadres qualitatius de locupaci. Cal no oblidar el Nord dels Pasos Catalans, on locupaci francesa pren un altre estil, deixant-lo com a zona marginal del sistema industrialista. Leconomia est basada en lagricultura i en el turisme (urbanitzacions i residncies per a jubilats) com a mximes fonts dingressos per a la burgesia. El procs de afrancesament pren formes que combinen lemigraci dels joves catalans amb la immigraci de jubilats francesos que equilibren la poblaci per decantant-la cap a una majoria de poblaci francesa.

Els Pasos Catalans i el futur Lesquema mecnic que estableix que lobrer s sempre un immigrant i el burgs sempre catal no s cert, com sha ressenyat ms amunt. Apart, tota la burgesia catalana ms conservadora ha estat sempre clarament espanyolista. Tenen molt a dir els immigrants que han assumit la llengua catalana, actuant com a rebuig als intents de separaci entre els propis treballadors. Ho confessi o no, la burgesia catalana, encara que es reivindiqui nacionalista, enllaa amb la burgesia daltres zones de lestat a partir dels interessos que t en un ampli mercat estatal. T prou cura de no perdre els seus beneficis i per aix es recolza en lestat i el mant, puix que sense lun no tindria sentit laltre. Seguint les interrelacions de lalta burgesia arribem a la superestructura mundial que s la Trilateral (de la qual es reivindica membre el propi Trias Fargas), i que, recordem, parla als seus informes duna visi internacional a partir dels problemes regionals (ni nacionals ni estatals), quan es refereix a casos com lOrient Mitj, Centre Amrica o el Carib. La ra destat del propi Estat espanyol (vlida tamb per al francs), i amb el sentit i contingut que li dna lactual govern del PSOE administrador i reorganitzador de laparell de lenvellit estat burgs s tornar a deixar-lo preparat en immillorables condicions que permetin continuar el funcionament de la ra del capitalisme (propietat privada, producci i acumulaci contnues). El PSOE govern falament i hbilment camuflat en lobrerisme i en un socialisme no marxista est continuant amb la poltica de sempre de lEstat espanyol, s a dir, lintent dimplicaci nacional-estatal espanyola, amb totes les conseqncies que aix pretn aconseguir a partir de leliminaci de totes les cultures, nacions i pobles sotmesos.

64

65

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 66

7. Situaci actual: lEstado de las autonomas

El mite de la democrcia: una nova forma de dominaci del capitalisme espanyol En aquests darrers anys hem assistit a un important procs de transformaci de les institucions del capitalisme espanyol, consistent en lactualitzaci dels seus canals de dominaci, a lestil de lanomenat mn occidental. La continutat daquesta dominaci es veia afectada pel desequilibri entre repressi directa i credibilitat popular envers el sistema (autorepressi). La proporci superior del primer factor, s a dir, la imatge constant del feixisme militar imposant-se per la fora, havia arribat a facilitar massa la identificaci entre Poder i opressi com perqu aquest sistema fos gaire estable. Calia reequilibar-lo, augmentar la credibilitat popular amb algunes concessions, per sense que el sistema fos substancialment alterat. El resultat ha estat una adaptaci dels canals de dominaci a formes ms estables i ms dacord amb les del bloc occidental (la prova daix, la tenim en que la proposta de democratitzaci va venir del poder i no com a resultat duna ruptura amb el feixisme). El mite de la consolidaci La democrcia espanyola ha sabut generar la impressi de ser quelcom oposat a lanterior dictadura. De fet, per, aix no deixa dsser una tnue impressi que han volgut donar els partits de lesquerra parlamentria, ja que entre medis militars i de manera oficial no hi ha res de tot aix.

67

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 68

Malgrat tot, aquesta impressi ha estat utilitzada per donar un gran prestigi a la democrcia, en tant que rgim oposat al feixisme. Daqu prov el mite de la consolidaci de la democrcia, que ha estat utilitzat en un doble sentit. Primer, per calmar els nims duna poblaci que comprova dia rere dia que la seva vida quotidiana s igual de mediocre que abans (treball, casa, ciutat, etc.) i que vol anar ms enll. I segon, per justificar totes les lleis repressives que han anat sortint en aquests darrers anys, lobjectiu real de les quals s aixafar qualsevol opci poltica que no hagi estat renunciant a la ruptura revolucionria que no es produ en el 1975. La democrcia burgesa La nova frmula adoptada pel capitalisme espanyol s ms subtil que lanterior. La idea de democrcia, convenientment lloada per dreta i esquerra del capitalisme, es presenta com legtima en sser expressi de la majoria. A ms, es presenta com a perfectament igualitria des del punt de vista jurdic, s a dir, es pretn que hi ha un model abstracte aplicable per igual a tothom, amb independncia de la seva situaci social. La llibertat democrtica segons aix seria una conseqncia daquesta igualtat jurdica. Cal veure que el capitalisme pren diferents formes: feixista, democrtic, socialista1. En el feixisme i en el capitalisme destat (socialista), una minoria dominant exerceix el seu poder sobre la poblaci, sense cap participaci daquesta, encara que revestint aquest poder amb diferents arguments com salvaci nacional, dictadura del proletariat, etc. Aleshores, un rgim que tot i ser capitalista pugui presentar-se com expressi de la

1. En realitat s ms encertat parlar de capitalisme destat ja que la dictadura de les burocrcies totalitries mai no ha estat autntic socialisme.

majoria, sassegura un consistncia ideolgica i moral que manca als altres: qui vulgui acabar amb ell, ser acusat datemptar contra la llibertat, de voler imposar la voluntat duns pocs sobre la sobirania nacional. Des dun enfoc llibertari, per, la democrcia ha de ser igualment combatuda. En primer lloc, perqu la sobirania individual s anterior a labstracci societat, i per tant la dicotomia minoria/majoria forma part dels sistemes que entenen la collectivitat sense haver ents abans el que s la base i punt de sortida: la individualitat. En segon lloc aquest s el cas de la variant burgesa de la democrcia perqu un cop ems el vot i escollit un representant, aquest pren una total independncia dactuaci, sense un control real per part dels qui lhan votat. I, en tercer lloc, perqu lmbit dimplantaci de la democrcia, en aquest cas Espanya i Frana sn entitats delimitades per un criteri coercitiu, lestat i la frontera, que ofega dentrada qualsevol plantejament de lliure associaci (federalisme). La idea de sobirania nacional s una fallcia ms, perqu si entenem per comunitat nacional una reuni dindividus amb unes caracterstiques comunes, la sobirania nacional no pot ser mai un cos jurdic creat amb anterioritat a ells. La sobirania nacional s una abstracci fictcia creada per donar un cos i consistncia moral a lestat, tant en la seva actuaci de cara a lexterior, com de cara a linterior. I ms, quan Espanya i Frana i la majoria dels estats territorials no sols no sn nacions, sin justament els seus carcellers. En la democrcia burgesa, el remat majoritari no es limita a adoptar obligacions que lafectin a ell mateix, sin que hi vincula els que no volen formar part de la societat, sigui aquesta Espanya, Frana o lEstat catal, anullant el nostre dret de decisi, convertint-nos en sbdits. En mans de qualsevol estat i lestat democrtic burgs, legitimat per una majoria de massa alienada i conformista, no s cap excepci no serem tractats com a individus, sin com a sbdits. Qualsevol societat crea-

68

69

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 70

da a partir daqu no ser mai una lliure associaci dindividus, sin una pres en la qual com a molt es podr opinar sobre el reglament interior, per mai escapar ni molt menys demolir... Daltra banda, la igualtat jurdica que en si mateixa ja s incerta no pot expressar la llibertat duna poblaci amb desigualtat econmica i social. El pobre pot escollir entre els diferents productes del mercat, per cada elecci s una privaci daltres articles una mica menys, tant o, segons com, ms desitjables que lescollit. La realitat s que el govern del poble es redueix a una peridica i passiva emissi de vots per delegar la prpia llibertat i capacitat dactuaci en poltics professionals. Es podria pensar, no obstant, que les classes populars, en majoria numrica, haurien de tenir un vot anticapitalista, donada la seva situaci social. Els resultats, per, demostren quin s el grau dalienaci i de conservadorisme, mercs lacci de lescola, la famlia, els mitjans de comunicaci, la religi, etc. De tota manera, si algun cop es passs un vot anticapitalista, la burgesia prescindiria de la seva forma democrtica i adoptaria la dictadura (Itlia a principis dels anys vint, Alemanya el 1933, Espanya el 1939, Frana el 1958, Xileel 1973...). Lesquerra del capitalisme: el paper dels partits No s el moment oport Els partits sn els condons de la llibertat (revoluci del maig de 1968). El paper de lesquerra, avui, innegablement, esquerra del capitalisme, ha estat imprescindible en la conservaci daquest sistema. En el cas de lEstat espanyol, la seva missi ha estat canalitzar la pressi popular cap a postures inofensives per a la perpetuaci de lEstat capitalista, de la dictadura a la democrcia. Quant a la dictadura, els seus plantejaments eren ms antifeixistes que no pas anticapitalistes, s a dir, combatien una

forma la feixista del capitalisme, per no aquest sistema en si. Aquest especial mfasi antifeixista, que no s el mateix que anticapitalista, ha fet possible el seu proclamat desig de consolidar la democrcia, desviant cap aquest intil objectiu totes les lluites populars. Lesquerra del capitalisme s la salut del sistema: reconverteix lopressi i el malestar populars cap a lmits ms suportables, i en no qestionar-lo mai, realitza una constant tasca dacomodaci tot posant pedaos on el sistema pot ser ms feble. El paper de la socialdemocrcia alemanya, creadora dun dels sistemes de control i de repressi ms sofisticat del mn, ns un exemple notable. Tamb sn bons exemples el partit comunista francs, titllant de grupuscles els revoltats del maig de 1968, o lactuaci del partit comunista itali, traient la policia al carrer i cridant a la salvaci nacional i a la consolidaci de la democrcia, a les revoltes clarament anticapitalistes de la primavera de 1977. I sense anar ms lluny, PCE-PSOE, PSCPSPV, PSUC-PCPV-PCI, amb laprovaci de la Constituci, del lliure mercat, de la Llei antiterrorista, de les nuclears, del servei militar, la tortura... Quant a lesquerra extraparlamentria, la seva absncia del parlament no respon a criteris propis de la lluita, sin a no tenir prou vots per anar-hi. Per aix, cal dir esquerra aspirant a parlamentria. Intenten trobar un lloc entre les forces poltiques catalanes, fer sentir la seva radical veu al parlament. A ms a ms segueix una poltica dinfiltraci tant en lluites especfiques com en moviments sectorials: no pot tolerar la possibilitat de lluites autnomes que escapin al seu control. En ambds casos, mai no s el moment oport, ni per a les lluites obreres ni molt menys per a la revoluci. Conserven el sistema crticament. Lalliberament social i nacional no ser possible fins que no siguin totalment desemmascarats i tractats en igual consideraci que a la dreta, s a dir, com a enemics.

70

71

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 72

El paper dels sindicats: la mstica del treball i latur El punt ms feble del capitalisme ha estat el dassegurar-se un control sobre el mn de la producci que impeds lextensi duna conscincia anticapitalista entre els treballadors, que mantingus lexplotaci privada i posteriorment estatal, a un nivell de tranquillitat laboral. En aquest sentit, el sindicalisme reformista ha tingut un paper imprescindible, fins el punt que avui s una part ms del capitalisme, absolutament necessria per a la seva continutat. En la societat de consum els treballadors han passat de tenir un salari mnim, de subsistncia i reproducci, a un salari que els permeti adquirir un cert nombre de mercaderies ms o menys intils, fabricades per ells mateixos. s per aix, que el manteniment daquest cert nivell de salari, superior al de subsistncia i reproducci, es fa una tasca primordial per a la patronal, que daltra forma es trobaria sense sortida per als seus productes. Per tant, en ser la puja de preus un fenomen peridicament constant, la puja de sous es converteix en quelcom peridicament necessari. s a dir, malgrat les reticncies de cada empresari a concedir augments salarials als seus treballadors i malgrat la tendncia actual a limitar aquests augments2, en conjunt representen la continutat del capitalisme. CCOO i UGT, els sindicats majoritriament grocs i espanyols a travs dun grotesc muntatge deleccions sindicals iniciat des del mateix estat, sencarreguen defectuar aquests reacomodaments cclics del salari. Lestat que cada vegada interv ms en els afers econmics i la patronal prefereixen tenir uns interlocutors disciplinarts, professionals, a enfrontar-se a lassemblearisme obrer. La legislaci laboral, al mateix temps que

dna una imatge de millores, de victries dels treballadors, en legalitzar un seguit daccions com la vaga, la manifestaci, etc., abans perseguides per la dictadura, no fa sin canalitzar les formes de lluita obrera anticapitalista i buidar-les del seu contingut revolucionari. Lestat, en admetre-les, satorga la facultat de concedir-ne lautoritzaci o desautoritzaci. Les formes de lluita que sescapin del control de lestat i dels seus sindicats, com lassemblearisme, lautonomia, lacci directa, la vaga salvatge, el sabotatge, lautogesti, sn perseguides. Sn perseguides per lestat, per tamb pels sindicats, que no poden tolerar la prdua del seu control sobre els treballadors (al capdavall viuen daix), convertint-se aix en el ms fidels i ms eficaos sentinelles de lestat i del capitalisme. Enmig daix, el sindicalisme revolucionari t una escassa audincia. Daltra banda, un dels elements ideolgics legitimadors daquests tipus dactitud reformista i conservadora, es troba en la mistificaci de ltica del treball i de latur. Empresaris i sindicalistes, poltics i pares de famlia, tots coincideixen: El treball dignifica, el treball s el valor suprem. En realitat, per, abans de laparici del capitalisme, el treball ha estat quelcom menyspreable. Lhistoriador grec Herodot diu al respecte: no podria afirmar que els grecs hagin rebut dels egipcis el menyspreu del treball, ja que el trobo igualment establert entre els tracis, els escites, els perses i els rabs3. La mateixa tradici cristiana medieval, considera el treball una maledicci bblica, i oposa aquesta maledicci a lestat idllic del parads terrenal, on el treball no existeix. Lestudi dels calendaris de lAntiguitat demostra que els dies dedicats al descans sn gaireb la tercera part de lany, amb festes, bacanals, etc. Els pobles anomenats primitius de lactualitat dediquen menys temps al treball que no pas

2. Un exemple s lANE, signat pels sindicats CCOO i UGT, la patronal i lestat, que situa laugment salarial per sota laugment del cost de la vida.

3. Vegeu El treball s un castig de J. M. Naredo.

72

73

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 74

les societats civilitzades, i encara lalternen amb formes desbarjo o de descans que el fan ms lleuger. I aix que han estat relegats per la civilitzaci imperialista a zones ms redudes i dinferiors recursos naturals. Incls els pasos catlics dels segle XVI conservaven encara 100 festes als seus calendaris. Entre aquests pobles, una innovaci tecnolgica significa produir el mateix, amb menys temps i menys esfor. Per al naixent capitalisme, en canvi, les innovacions tecnolgiques representaran produir ms en el mateix temps. A partir daqu sinicia levangeli del treball i del productivisme. Es redueixen les festes, sintensifica el treball i es tendeix a identificar treball amb activitat i oci amb passivitat. Apareixen economistes que recerquen el mxim de productivitat, lEsglsia oblida all de la maledicci bblica i sacrifica les festes en ares del treball, la URSS organitza cientficament lexplotaci dels ritmes de treball. Amb tot, lopressi en el treball actual no es limita a lestricta explotaci que faci lempresari al treballador, sin que s el treball mateix, lalienaci i progressiva deformaci fsica, la cadena de muntatge, lobligatorietat i quotidianitat dels horaris, labsurd del consumisme. La fbrica, el lloc de treball, s tan centre dextermini com lescola, la caserna, la pres... Acabar amb el capitalisme, ja no s canviar la gesti del treball, s estripar aquesta noci, demolir amb satisfacci els edificis que han albergat els esclaus de la mquina. s substituir el treball per lafici, eliminar el consumisme per poder eliminar la fam, deixar que la mquina treballi sola, impedir, no obstant, que la mquina anihili lactivitat creativa de lindividu, substituir la ciutat per la comuna ecolgica i descentralitzada. Lesquerra del capitalisme i els aspirants-a-parlamentaris no sols no han ents aix, sin que ni tan sols pensen en labolici del treball en la seva forma assalariada. Demanem a lestat capitalista: treball, salari, dret al treball, solucions contra latur, acceptant implcitament que ha dexistir salari, que ha dexistir el treball. En aquest sentit, els grupuscles trotskistes, com

a resultat dhiperbliques i enrevessades tctiques, sn els que posen ms mfasi en lexaltaci del treball. I el problema de latur? Latur no s un problema, el problema s el treball assalariat, i en darrera instncia el treball mateix. Qu s preferible, acabar amb latur o acabar amb el treball? Estendre el treball als que estan aturats, o estendre latur als qui treballen? Aspirar a una societat sense atur o a una societat sense treball? Per als ms moderats, parlar contra latur s una qesti de vots. Per als ms radicals, una qesti tctica daproximaci als treballadors ms marginats. En ambds casos, per, es limiten a alertar el sistema de per on s ms feble, mai no el combaten frontalment. No seria millor treballar tots, per poqussim?, i en ltima instncia, acabar amb el treball? La mistificaci del treball ha deixat la seva empremta incls entre els moviments revolucionaris. Els seus escrits estan viciats per lherncia de la cultura. En parlar de classe obrera, en anomenar obrer un individu, es pretn definir una individualitat en funci de la part de la seva vida que ms menysprea, el treball, el salari. Fins el punt que per determinades sectes poltiques lindividu no t un valor en si mateix, sols en tant que obrer, en tant que assalariat. Si lindividu s assassinat en ares de lobrer, com ser el mn que preconitzen aquests sectors? Un mn on treballar, ser proletari, s com es mesura lindividu? Un mn dexercits dobrers llevant-se a lunson per omplir els centres laborals durant tot el dia? Una revoluci que no canvi integralment la nostra vida quotidiana no t sentit. Com diria Aristtil: Cansar-se i treballar per divertir-se desprs, sembla estpid i profundament infantil. El paper de les associacions de vens En aquest cas, el poder tamb ha preferit tenir un interlocutor disciplinat a enfrontar-se a la potncia duna assemblea de gent afectada. Les associacions de vens (AAVV), llevat dalguns

74

75

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 76

pocs casos, mantenen un funcionament vertical i dafiliaci passiva, un corporativisme de barri, amb uns objectius de suma de millores urbanstiques i de serveis, que en realitat sn un acondicionament dels aspectes ms durs de la merda ciutat a lmits de supervivncia ms suportables, per sense plantejar-se una ruptura amb el capitalisme. Sn una penetraci del poder municipal al barri a travs de subvencions i de feines per les quals sn ms presentables que un consell de districte. Donen una imatge dinstituci i de neutral o dunitria, quan en realitat sn plataformes poltiques de lesquerra del capitalisme o aspirant-a-parlamentria. AAVV, partits i sindicats han significat la infraestructura que ha perms al capitalisme passar de feixista a democrtic, per sense deixar de ser capitalista, donant una imatge de participaci popular i dxits parcials, duna banda, per convertint-los en canals de control i dassimilaci de qualsevol inquietud popular, daltra banda; el sistema ha comprs que era ms senzill aix que la repressi directa. El parany del colpisme Desprs de cinc anys de cantar per la consolidaci del capitalisme democrtic, el mite de la consolidaci shavia quedat una mica curt, perqu el feixisme ja es veia lluny i, per contra, no sapreciava cap canvi substancial en lopressi ni, molt menys, en la vida quotidiana. El cop destat del 23 de febrer de 1981 pot servir per continuar cantant la consolidaci del capitalisme democrtic durant cinc anys ms. No deixa de ser curis constatar una altra vegada lespecial mfasi antifeixista de lesquerra del capitalisme i dels aspirants-a-parlamentaris, i la seva omissi en tot moment de qualsevol demanda anticapitalista (al capdavall, no poden lluitar contra ells mateixos). Tot plegat, ha estat lexcusa per a un procs de dretanitzaci del poder, de servilisme poltic i daugment de la repressi.

El mite de la pau i llibertat Loposici popular a lingrs a lOTAN i les mobilitzacions que aix ha comportat, han fet que els poltics de tota mena adoptessin postures tnuement contrries a la violncia bllica, la cursa darmaments, etc. Deixant a part la relaci de fets concrets4 sha ests el lema unitari de pau i llibertat. Una vegada ms, els condons de la llibertat han aprofitat una mobilitzaci popular per introduir la seva exaltaci del capitalisme democrtic. La condemna de la violncia no es fa tant per la guerra o per la violncia de lestat, com per la violncia anticapitalista. La seva pau s acceptar resignadament, pacficament, ordenadament, tot tipus dopressi. Qui atempti contra aquesta pau, ser tractat de terrorista.

LES AUTONOMIES: CONSOLIDACI DESPANYA La continuaci duna esquarteraci Abans de qualsevol consideraci sobre el carcter de les autonomies, cal veure que han agafat com a criteri dextensi territorial els lmits de les anteriors regions. En el cas catal, aix ha comportat no sols la impossibilitat de tenir un projecte com per als Pasos Catalans (els daquest costat de la frontera, sentn), sin la continuaci duna esquarteraci, que separa la Franja de Ponent de la Catalunya estricta i mant la dua-

4. Des del laboris lema dentrada no del PSOE, per que s s com ho demostren els socialistes francesos i grecs, fins el boicot dels aspirants-a-parlamentaris a lapagada de llum anti-OTAN per ser una forma de lluita autnoma que sescapa del seu control (no s el moment oport, es van excusar).

76

77

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 78

litat entre zones nacionalment diferenciades al Pas Valenci i la franja de llevant castellana.5 El nacionalisme burgs catal, fidel als criteris regionals (perqu al capdavall s regionalisme, ms que nacionalisme), accepta totalment aquest esquarteraci, emparant-se en lambigitat del lema som una naci. Naci s, per quina? Els Pasos Catalans o una regi administrativa del nord-est espanyol? Descentralitzaci administrativa De la mateixa manera que la democrcia substitueix el feixisme, deixant intacte el capitalisme, aix mateix la descentralitzaci administrativa substitueix la centralitzaci, deixant, per, intacta Espanya. Aqu tamb, la pressi sobre la identitat nacional es feia massa forta com perqu lEstat espanyol fos estable. El resultat ha estat una reordenaci territorial de laparell administratiu-repressiu. Situar, per a Catalunya (estricta) noves formes de poder no s autonomia, perqu la idea dautonomia, dindependncia, s incompatible amb la de poder, en canvi, va estretament lligada a lautogesti. Ser autnom s no delegar en un altre la prpia capacitat de decisi i dactuaci, autogestionar la prpia vida. Els parlaments poden ser autnoms entre s, per cap parlament no s lexpressi de la independncia sin de la submissi dels seus sbdits. Les autonomies shan presentat com el reconeixement de la pluralitat nacional dEspanya. En agafar, per, com a base totes les anteriors regiones es dna igual tractament a les que sn una part de la naci central castellana, que a les que formen una naci o part duna naci diferents a la central. Amb aix, es buida de la seva essncia de reconeixement didentitat

prpia les autonomies i cadascuna daquestes regiones (o nacionalidades), queda limitada a ser un part ms o menys particular duna mateixa Espanya i encara, com una aportaci al seu enriquiment cultural. Lautonomia catalana El mite de les institucions catalanes El nacionalisme burgs gira entorn duns quants mites. Un dells s el de les institucions catalanes i la seva recuperaci. Segons aix, les institucions pel sol fet de ser catalanes sn asseguradores de justcia, de llibertat, etc. La realitat s que aquesta mitificaci s un intent dinterclassisme. Es pretn superar els antagonismes socials amb la idea dun parlament i dun govern propis, quan en realitat les institucions, siguin catalanes, espanyoles o franceses, sn un instrument de la seva dominaci. El mite de les transferncies Tant el nacionalisme burgs com sovint lindependentisme revolucionari mesuren lindex dalliberament nacional per la quantitat de transferncies, de competncies, de lestat central a lens autonmic. Cal veure, que movent-nos en un mbit dEstat capitalista, les niques transferncies possibles sn les administratiu-repressives, i que aquestes no sols no sn cap conquesta popular ni molt menys dindependncia individual, sin que estan representant la consolidaci i sn un ferm apuntalament dEspanya, en tant que elimina els seus aspectes ms atacables sense alterar-ne el contingut. El rebombori que ha aixecat el nacionalisme burgs amb el tema de la LOAPA va en aquest sentit. Lindependentisme, tot i afirmant que el problema no s la LOAPA sin lestatut mateix, en el fons la seva crtica a lautonomia sovint es basa en la insuficincia de competncies i no en el seu carcter de delegaci dun poder capitalista.

5. Indubtablement aix repercutiria en el moment de demanar una normalitzaci lingstica, etc.

78

79

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 80

El mite de lunitarisme Lunitarisme ha estat lexcusa que ha perms al nacionalisme burgs, esquerra del capitalisme i aspirants-a-parlamentaris a tapar la boca als sectors revolucionaris que, si recercaven espais de lluita propis, eren titllats de sectaris. En la lluita antinuclear, PCE i PSOE tenen el cinisme de participar en mobilitzacions i desprs aprovar el Plan Energtico Nacional que preveu el desenvolupament de lenergia nuclear. En les lluites obreres, estudiantils, de barri, la presncia daquestes forces ha fet que les reivindicacions es moderessin fins arribar a ser inofensives, fins concretar-se a punts determinats, per no a les causes que els havien fet possibles ni molt menys contra el sistema... Darrerament per, els moviments revolucionaris estan conquerint camps propis de lluita i delimitant una clara separaci amb els altres. Ara sols cal passar de la separaci a lenfrontament.

8. Els clssics anarquistes i els moviments dalliberament nacional

La posici de Bakunin Bakunin defens sempre la idea de la revoluci social ntimament unida a lalliberament nacional dels pobles sotmesos, i molt especialment al dels pobles eslaus, oprimits sota el jou dels imperis rus, austrac, prussi i turc. El seu paneslavisme reposava sobre la destrucci de tots quatre imperis per a federar els pobles eslaus en base a una llibertat i igualtat absolutes, oposat a lhegemonia russa. Digual manera que combat el paneslavisme rus, i la creaci dun Gran Estat eslau que oprims les nacions eslaves, combat tamb el pangermanisme: Com a eslau, jo voldria lemancipaci de la raa eslava del jou alemany, i com a patriota alemany, Marx no admet pas encara, el dret dels eslaus a emancipar-se del jou dels alemanys, pensant avui com llavors que els alemanys sn cridats a civilitzar-los, s a dir, a germanitzar-los de grat o per fora (1871). Oposades sn les posicions respecte a lalliberament nacional de Bakunin, i de Marx i Engels, ja que ambds clssics marxistes es manifestaren contraris als moviments independentistes o nacionalistes revolucionaris, ja que creien que el moviment revolucionari nicament podia desenvolupar-se en el marc de les relacions econmiques de producci del qual noms la classe obrera podria ser el motor, considerant per tant que el desenvolupament de les forces de producci aix com lextensi de lintercanvi econmic que creaven segons ells la necessitat histrica del socialisme destruirien els particularismes locals i nacionals i tendirien a igualar el desenvolupament social.

80

81

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 82

En efecte, Marx, responent a Bakunin que defensava la independncia dels txecs, eslovacs, polonesos, blgars, romanesos, etc., declarava al Neue Rheinische Zeitung, el 1849: Totes aquestes petites nacions impotents i frgils, deuen a fi de comptes el reconeixement als que, segons les necessitats histriques, les integraren en algun gran imperi, permetent-les aix participar en el desenvolupament histric del qual, si shaguessin quedat soles, nhaguessin restat totalment privades. s evident que una tal cosa no shagus pogut realitzar sense aixafar tendres brots. El mateix Andreu Nin reconeix lencert de la posici de Bakunin davant la de Marx en la qesti nacional: I malgrat la nostra devoci per Marx i Engels, he de confessar, que si hagussim de jutjar per les manifestacions externes, fent abstracci de les circumstncies de temps i dels factors dordre psicolgic, direm que les acusacions de Bakunin contra Marx (en la qesti nacional, es refereix) i Engels eren ms justificades que les daquest contra aquell1. Bakunin opos sempre al nacionalisme estatista un nacionalisme revolucionari federalista i consagr bona part de la seva vida a alliberar ptries oprimides, com Polnia, del qual esmentem el Manifest que segueix: 1.- Lordre que regna avui a Polnia, ultra el jou estranger, es manifesta com pertot arreu, el despotisme poltic i econmic duna minoria privilegiada sobre les masses obreres incessantment. 2.- Qualifiquem de tirania la dominaci de lhome per lhome. Igualment no reconeixem un altre poder que el de lorganitzaci social del poble, per mitj duna lliure federaci

dassociacions obreres i comunes camperoles lliures. Ja que tot poder, fins i tot el que en aparena s ms republic i ms democrtic, sempre es basa en el profit duna minoria privilegiada i en lesclavatge del poble. 3.- La conquesta duna veritable llibertat per al poble polons t com a condici necessria labolici del rgim actual tant en el pla poltic com en leconmic, el jurdic i el religis. 4.- Noms podrem aconseguir-la mitjanant un aixecament general, per mitj de la revoluci social. 5.- La terra pertanyer a les comunes pageses en la mesura que aquestes siguin capaces de treballar-la. 6.- Digual manera les fbriques, les mquines, els edificis, les eines, fins i tot, les artesanals, seran propietat de les associacions obreres. 7.- Adversaris de tot poder esttic, no reconeixem cap mena de drets histrics o poltics. Per a nosaltres Polnia noms existeix all on el poble vol sser polons i es reconeix com a tal: Polnia deixar dexistir all on aquest mateix poble no desitgi ms pertnyer a la Federaci polonesa i sadhereixi lliurement a un altre grup nacional. 8.- Estenem una m fraternal a tots els nostres germans, a tots els eslaus que, a ligual que nosaltres, detesten, en particular, els governs moscovita, turc i alemany. Aquests pobles eslaus tenen plenament dret de reivindicar llur independncia i llur plenitud nacional. 9.- Finalment, estenem la nostra mateixa m fraternal als altres pobles que aspiren a la llibertat. Estem disposats a fer servir tots els mitjans que tinguem al nostre abast per ajudar-los a aconseguir el nostre fi com. Visca la Revoluci Social! Visca la Comuna Lliure! Visca la Polnia Democrtica i Social! 2
2. Programa de LAssociaci Polonesa Social-Revolucionria de Zuric, 1863.

1. NIN, Andreu, El moviment demancipaci nacional, Edicions Catalanes de Pars, pg. 104.

82

83

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 84

Igualment Bakunin ens defineix el seu federalisme poltic en el Discurs que realitz el 1867 al Congrs de la Lliga per la Pau i la Llibertat: Tot estat centralista, per liberal que es vulgui presentar i no importa la forma republicana de la qual es vesteixi, s necessriament un opressor, un explotador de les masses treballadores del poble en benefici de les classes privilegiades. Li cal un exrcit per a contenir aquestes masses en certs lmits i lexistncia daquest poder armat el porta a la guerra. Per aix acabo dient que la pau internacional s impossible mentre no shagi acceptat el segent principi amb totes les seves conseqncies: tota naci feble o forta, petita o gran, tota provncia, tota comunitat t el dret absolut de ser lliure, autnoma de viure, i en aquest dret totes les comunitats sn solidries en tal grau que no s pas possible violar aquest principi respecte a una sola delles, sense posar simultniament en perill a totes les altres. Altrament M. Bakunin diferencia clarament la naci de lestat (vegeu la cita de Carta oberta als meus amics dItlia, del capitol 5 sobre Alliberament Nacional). Per a ell, la naci ve a ser un fet natural, un fet popular. La ptria i la nacionalitat sn per a ell com la mateixa individualitat, fets naturals, i socials, fisiolgics i histrics. Per a Bakunin, la ptria representa el dret irrebatible i sagrat de tot home, de tots els grups dhomes, associacions, comunitats, regions, nacions, de viure, sentir, pensar i crear i dactuar a la seva manera, essent aquesta manera de viure i de sentir sempre lirrefutable resultat dun llarg desenvolupament histric. Tanmateix, per a ell la ptria i la nacionalitat no sn principis per la senzilla ra que noms es pot donar tal nom a all que s universal i com a tots els homes. Aix, diu:

No hi ha res ms absurd i alhora perjudicial i funest per al poble que sostenir el fals principi de nacionalitat com lideal de totes les seves aspiracions. La nacionalitat no s un principi hum universal; s un fet histric, local, que a ligual que tots els fets reals i inofensius, t el dret a exigir lacceptaci general. Tot poble, per minscul que sigui, t el seu propi carcter, el seu mode particular de viure, de parlar, de sentir, de pensar, dactuar, i s aquesta idiosincrsia en que consisteix lessncia de la nacionalitat, la qual deriva de tota la vida histrica i de la suma total de les condicions de vida daquest poble 3. Per a en M. Bakunin, lautntic patriotisme, el nacionalisme legtim s aquell que no confon lamor a la ptria o a la naci amb el servei a lestat o subordinaci a un govern, i que no avantposa la particularitat prpia encara que aquesta sigui natural i vlida a la universalitat de lhum. Car el cam de lalliberament nacional no pot separar-se del de la revoluci social, ni aquest del de la federaci de comunes i de les empreses collectivitzades. La posici de Kropotkin Per una altra banda, Piotr Kropotkin, laltre gran clssic anarquista rus, escrivia tot considerant la gravetat de la qesti irlandesa en una carta a Maria Korn, l11 de maig de 1897: Em sembla que el carcter purament nacionalista dels moviments demancipaci nacional s inexistent. Sempre hi ha motius econmics, o b s la llibertat i el respecte de lindividu que cal salvaguardar. La nostra tasca hauria de ser, la de fer aparixer els problemes econmics. Crec, a ms a ms, desprs

3. Estatisme i Anarquia.

84

85

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 86

dhaver-hi reflexionat llargament, que el fracs dels moviments nacionals a Polnia, Finlndia, Irlanda, etc., resideix en el problema econmic. A Irlanda, la dificultat principal provingu del fet que els caps del moviment, grans propietaris, igual que els anglesos, van buidar el moviment demancipaci nacional del seu contingut social. [...] Em sembla que en cadascun daquest moviments demancipaci nacional ens s reservada una tasca important: plantejar el problema en els seus aspectes econmic i social, i aix parallelament a la lluita contra lopressi estrangera. [...] En tots els llocs on lhome es rebella contra lopressi individual, econmica, esttica, religiosa i sobretot nacional, el nostre deure s dsser al seu costat. En aquest text es pot veure clarament quina s lactitud de Kropotkin davant lopressi nacional i dels moviments dalliberament nacional. Kropotkin sabia ja llavors que la lluita antiimperialista es plantejava en termes dalliberament nacional i de lluita de classes, tot deduint que noms la victria de la classe obrera podria resoldre la qesti nacional en el sentit dels interessos del poble treballador. Kropotkin, com Bakunin, reconeixia el contingut revolucionari de les lluites autnomes dalliberament nacional, en les quals creia que els llibertaris havien de participar activament tot plantejant la qesti social, a fi dassolir un veritable alliberament. Macednia, 1903: una experincia de revoluci social i dalliberament nacional Ja en el segle XIX hi hagu una participaci llibertria en lluites dalliberament nacional, com les de Bsnia i Hercegovina, i sobretot la insurrecci blgara de 1876, en la qual hi particip el fams poeta llibertari Botev. A lany segent, 1877, es-

clat la guerra russo-turca per la qual Bulgria acced a la independncia, per a causa de pressions i els interessos del capitalisme occidental principalment dAnglaterra una part del territori blgar, Macednia, fou retornada de bell nou a Turquia, comenant llavors la lluita de Macednia contra locupant turc, i apareixent tamb la qesti macednia, provocada per les potncies europees. A partir de 1893 a totes les ciutats hi havia escoles blgares, i es comenaren a formar les primeres cllules de la futura organitzaci revolucionria de linterior de Macednia, constituda definitivament el 1894-95, sota limpuls i influncia llibertria: dORIMA (Organitzaci Revolucionria de linterior de Macednia i dAdrinoble). LORIMA constitu el seu Comit Central a Salnica, amb una delegaci a lexili, a Sofia. Els seus principis eren dun esperit internacionalista i proposaven lalliberament nacional del seu pas sotms pels turcs mitjanant la revoluci. Fou tamb important ladhesi del Cenacle de Ginebra, creat el 1898, constitut per diversos grups anarquistes, els quals elaboraren uns Estatus del Comit Revolucionari Secret Macedoni i publicaren un rgan daquest Comit. Tamb hi participaren en el moviment revolucionari macedoni nombrosos llibertaris blgars que tingueren un paper important en la lluita armada (ms de 60 morts). La preparaci de la revoluci dur una dotzena danys i acab donant lloc a la insurrecci de Trcia Oriental i Macednia lagost de 1903. Els llibertaris hi aportaren lorientaci, els objectius i lacci armada. Les accions armades canviaren de tctica amb laportaci anarquista ja que, en comptes datacar les autoritats ocupants turques, com es feia fins aleshores, satac sobretot a empreses de capital estranger que sostenien lImperi otom. La revoluci es prepar ampliant i reforant lorganitzaci a traves de la constituci de grups i comits locals a fi darribar a constituir les formes dorganismes socials capaos de crear la

87

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 88

nova societat que reemplacs les de locupant turc. Es formaren tamb nous grups de combat i es feren bombes i saconseguiren armes a linterior i a fora, per fou especialment la propaganda la que prengu grans dimensions, englobant a tota la poblaci a travs de reunions gaireb pbliques, fetes molt sovint a les esglsies. Guerdjikov, dirigent anarquista, i un dels tres caps elegits en un congrs clandest per a dirigir la insurrecci, organitz a partir del 1902 grups de combat local anomenats Grups de la Mort, que constituren els nuclis del futur exrcit revolucionari, i tamb public un diari clandest, A les armes!, i particip regularment en la propaganda oral a les nits a la regi de la Trcia Oriental. La insurrecci, esclatada a lagost de 1903, esdevingu alhora que lluita dalliberament nacional contra els turcs, revoluci social, que dur uns 30 dies: per primera vegada a la histria hi havia, es manifestava una temptativa dalliberament nacional amb una orientaci demancipaci social, que prengu un carcter plenament llibertari i influt pel pensament de Bakunin. La revoluci esclat a Macednia i a la Trcia Oriental, participant-hi noms en aquesta regi ms de 4.000 guerrillers enfrontats amb xit a un exrcit deu vegades superior. Malgrat els pocs dies que dur lexperincia revolucionria, saconsegu una participaci massiva de la poblaci i sabol la propietat privada i es proced a la collectivitzaci, essent regides les ciutats i els pobles per assemblees populars don sortien les diverses comissions encarregades del govern local. Molt significativa va ser la negativa a secundar, dafegir-se al moviment revolucionari per part dels comunistes (llavors, socialdemcrates), que altrament tampoc participaren en laixecament que enderroc la monarquia blgara el 1923, dirigit tamb pels anarquistes. Malgrat la desfeta inevitable amb ms de 20.000 refugiats a Bulgria, per la superioritat numrica i en armament

dels turcs, la lluita contra locupaci estrangera continu i segu sent important la influncia dels llibertaris en el moviment independentista macedoni4.

4. Guerdjikov lluit en la guerra dels Balcans contra els turcs amb unes companyies de guerrillers anarquistes, empran mtodes revolucionaris i mantenint una independncia total de lexrcit. El 1919 fund la FACB (Federaci Anarco-Comunista Blgara), i ms tard es neg a collaborar amb el rgim comunista blgar, el qual li oferia tots els honors dheroi nacional, tot contestant: Jo no estic habituat a besar els peus dels tirans.

88

89

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 90

9. Moviment llibertari i qesti nacional als Pasos Catalans (1874-1939)

Introducci La histria del nostre pas, den el darrer ter del segle XIX, est marcada per dos eixos principals: la qesti nacional, amb el moviment reivindicatiu nacionalista, i el moviment obrer, amb les seves revoltes i fora organitzativa en augment, fonamentalment de caire i direcci llibertari. Tradicionalment hi ha una tendncia a separar tots dos moviments des del seu mateix naixement, a finals del segle passat, quan de fet veurem que sempre han existit vincles i nexes que els han unit o apropat al llarg de la histria. s el nostre propsit en aquest captol de donar testimoni daquesta relaci existent entre ambds moviments den el fracs de la I Repblica fins lany 1939, tot analitzant levoluci histrica que va dur a lenfrontament i no entesa entre tots dos moviments, tot explicant lactitud del moviment obrer davant el fet nacional. De la I Repblica a la Setmana Trgica De fet les revoltes populars del segle XIX porten ja implcita lexpressi del fet nacional catal, partint del federalisme i de lorganitzaci de la societat de baix a dalt i prenent opci pel republicanisme federal. Com diu Termes, El fet nacional s molt ms un fet de les classes populars que de la burgesia1. Es
1. TERMES, Josep, Federalismo, anarcosindicalismo i catalanismo, Anagrama, pg. 131.

91

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 92

manifesta aix un particularisme, un fet diferencial catal, amb prou elements de conscincia psicolgica de pertinncia a un determinat grup nacional. Podem aix parlar de catalanisme, o sorgiment del catalanisme popular, com a proposta o idea elaborada, molt abans de laparici del catalanisme poltic burgs. Desprs del fracs de la I Repblica, i de les classes populars que li donaren suport, el federalisme constat les seves contradiccions entre els objectius catal i espanyol i port a V. Almirall a fer un viratge tot rebaixant-ne els continguts. s llavors quan naixer el catalanisme poltic, el regionalisme, utilitzat com a arma poltica per la burgesia catalana en defensa dels seus interessos de classe. s tamb desprs del fracs de la I Repblica que les idees anarquistes aniran penetrant en el teixit popular de la classe treballadora fins a ser les hegemniques als anys vuitanta. Com hem dit abans, llavors, el catalanisme, sense fer-ne poltica prctica, era ja popular i assumit quotidianament pel poble que es mantenia fidel a la llengua catalana, no sent aquest el cas de la burgesia. A lany 1905, Salvador Gibert2 escriu en un article: La idea nacionalista a Catalunya, s a dir el catalanisme, va neixer a mitjans del segle XIX, i sent joves els integrants de lesmentat moviment no s destranyar que abundessin els possets per les idees crates. El mateix any 1905, J. Garden3 escrivia, interpretant el nacionalisme des duna perspectiva llibertria: Dentre totes les mltiples tendncies, aspiracions i ideals que integren lactual moviment nacionalista de Catalunya, sorgeix com a nota caracterstica, lafirmaci de la personalitat catalana com a nucli social, i com a conseqncia, la proclamaci del dret de tots els pobles a que tinguin una personalitat ben diferenciada de regir-se per si mateixos.

2. GIBERT, S., Nacionalistes-Anarquistes, a La Revista Blanca, juny 1905. 3. GARDEN, J., La Revista Blanca, juliol 1905.

Aquesta afirmaci fonamental del catalanisme s dun valor no menyspreable per al desenvolupament dels ideals llibertaris. En efecte, estranya en primer lloc la negaci absoluta de tots els moderns estats, quan representen organismes artificials sostinguts per la fora i el privilegi; daqu que el catalanisme no menyspre ocasi per manifestar les seves simpaties a tots els moviments revolucionaris que reintegrant els pobles als seus lmits naturals dorganitzaci, collaboren en aquesta obra destructiva. El federalisme era el tronc com que unia ambds moviments, lobrer i el catalanista, per a mesura que el catalanisme poltic ser detectat per la gran burgesia, esdevindr cada cop ms reaccionari, i a mesura que sanir aliant amb loligarquia espanyola per reprimer la classe obrera, cada cop ms forta i organitzada (bomba de Canvis Nous, 1896, vaga de 1902 a Barcelona, actitud de la burgesia catalana davant la Setmana Trgica, artricle Delateu a La Veu de Catalunya...), sanir produint un divorci, a finals de segle, entre el proletariat catal i el moviment catalanista que frenar possiblement la catalanitzaci que es produa llavors en el moviment obrer. Aix tenim per exemple, que de 1881 al 1896 que ser tancat per les autoritats i podrem afegir tamb per la burgesia sortir el setmanari catal, molt popular, Tramontana: llibertari, de caire satric i obrerista, defensor del collectivisme, fidel als principis federalistes i a la catalanitat, preocupat vivament per la qesti social, fou fundat per en Jolsep Llunes, conegut dirigent anarquista de lpoca, organitzador dels primers nuclis de la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola. Esmentem noms a tall dexemple de la catalanitat del moviment obrer de lpoca que quan es fund la suara esmentada FTRE al Congrs de Barcelona el setembre de 1881, els oradors catalans sexpressaren en pblic en catal, la qual cosa origin protestes i discussions (cal tenir present que hi assistiren representants de tot lEstat espanyol)4.

92

93

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 94

Aix, doncs, veiem que malgrat la poltica reaccionria i repressiva que seguir la burgesia, i laguditzaci de la lluita de classes, el moviment obrer catal seguir fidel a la seva idiosincrsia nacional projectada polticament en el federalisme llibertari. A finals de segle es produir tamb una conjunci catalanisme-anarquisme en els ambients artstics i intellectuals: etapa rupturista de LAven (1889-1893), en la qual, Jaume Brossa, lideleg, desprs afiliat a la CNT, arriba a afirmar el 1892: la literatura catalana ha de reflectir la realitat social, i per salvar-la dels anacronismes que lofeguen no hi ha un altre recurs que acudir a la massa annima: el proletariat. Tancat LAven, el 1894, el mateix Brossa, Pere Coromines i daltres continuaren escrivint a Cincia Social, 1895-1896, revista explcitament anarquista, i crearen la Colla del Foc Nou, realitzant mltiples activitats culturals en centres obrers, car era la seva intenci catalanitzar culturalment lobrerisme, tasca que es veur dificultada per la naixent identificaci entre catalanisme poltic i ideologia burgesa. A principis de segle tornaven a sortir setmanaris llibertaris en catal; aix el 1905 en naixien dos: LAvenir, 1905-1910, dirigit per lobrer tipgraf i dramaturg, Felip Cortiella, que plantej i defens un anarquisme que impulss la lluita catalanista. Un altre setmanari llibertari fou El Progrs (1905), aquest de ms marcat carcter nacionalista. Encara lany 1907 torn a sortir Tramontana, impulsat, sembla ser, per Felip Cortiella i Mas Gomeri, amb leditorial que segueix: Ja fa temps que acaricivem la idea i el propsit de crear una publicaci en la nostra llengua natural, per a sembrar, en el conreuat camp de les lletres catalanes, la fructidora llavor llibertaria. I continua escrivint referint-se a Solidaritat Catalana, desprs del triomf electoral dabril:

Tot moviment s vida; i lactual moviment poltic de Catalunya, encara que enganyador i dirigit per enemics de la llibertat puix que pretenen perpetuar lactual organisme social injust i odis, no deixa de ser un moviment interessant per a nosaltres. Lanarquisme no deu sser indiferent davant dels moviments que en un sentit o en un altre es produeixen en les nacions i en els pobles. Aix tenim constncia, almenys, de lexistncia a principis de segle (setmanaris LAvenir, El Progrs, Tramontana) dun sector llibertari catal que considerava i fins i tot feia seva la qesti nacional, mentre, per exemple, a la mateixa poca, tots els socialismes sense distinci sen desentenien tot afirmant que el problema nacional era un invent del capitalisme. El perode de la CNT: del 1910 al 1939 Amb la creaci de la CNT, la classe obrera san organitzant als sindicats confederals, creixent duna forma rapidssima a partir del Congrs de Sants (1918), en qu els sindicats dofici deixaren pas als Sindicats nics o dIndstria. Sarrib el 1919 a prop de mig mili dafiliats noms al Principat, any en qu el proletariat catal, marginat polticament, plant batalla a la burgesia desbordant-la i guanyant la vaga de la Canadenca, aguditzant-se lenfrontament de classes, amb un proletariat cada cop millor organitzat que reaccion contra tots els plantejaments de la burgesia, i entre aquests, s clar, el concepte burgs de la catalanitat (negaci de la CNT a ajudar en la campanya per lAutonomia, que patrocinava la Lliga el 1919, en plena Mancomunitat de Catalunya), per tot mantenint el seu propi concepte de catalanitat. Seguint el fil ja traat de principis de segle, torna a aparixer pel febrer de 1913 altre cop el setmanari llibertari Tramontana, amb leditorial que segueix:

4. REVENTS, Manuel; Assaig sobre alguns episodis histrics dels moviments socials a Barcelona en el segle XIX, a La Revista, Barcelona, 1925, pg. 137.

94

95

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 96

Estimem amb tot el foc del nostre cor aquests dos grans sentiments, aquests dos sublims amors: Catalunya, Llibertat. Volem una Catalunya per la llibertat. Volem llibertat per Catalunya. Volem una federaci universal de pobles lliures. Volem que no hi hagi altres fronteres que les del respecte als costums i llenges ptries. Volem una transformaci social, que el treball no sigui una explotaci humiliant i s una dignificaci de lhome. Volem una eterna fraternitat humana. En el mateix nmero llegim signat per Vctor Foch: No s pas la Catalunya dels poderosos, la nostra Catalunya. Catalunya s per a nosaltres un ideal de completa alliberaci i no s entremig dels poderosos on es troba la llibertat. Nostre amor a la terra catalana no neix per la grandesa de son passat; la histria de Catalunya, com la de tots els pobles, no ens conta ms que la histria de la injustcia en tots els temps, la duns homes esclaus i duns homes esclavitzadors. [...] Per al deheretat, la ptria li s tan esquiva com la terra estranya; els poderosos li han fet la terra enemiga, i quin amor ha de tenir a la terra que lexplota i amb lexplotaci lenvileix? La seva ptria s all on podr plantar la seva llibertat i la seva justcia. El tir no s pas nostre germ, lexplotador no s pas el nostre compatriota. Ells sn els nostres enemics siguin don siguin, parlin la llengua que parlin. Un altre article fora interessant i aclaridor del mateix autor sobre la relaci entre nacionalisme i anarquisme, diu aix: Escrivim en catal, estimem Catalunya perqu volem ferla ms lliure per a lhome lliure. No la volem pas subjecta a cap jou estrany, per tampoc volem que cap tirania subjecti lhome que viu a Catalunya. Aimants de la llibertat de lhome, no podem pas ser defensors de lesclavitud dels pobles, per una llibe-

raci i laltra, han de marxar ensems; separar-les s un engany ms, una mentida monstruosa. Volem fer de Catalunya la ptria ideal, on el desheretat la senti com la veritable ptria seva. On la terra que conre sigui sa terra, on son esfor sols sigui per a la seva obra... Nostre nacionalisme no s pas una agressi als altres pobles; tant com el desig duna llibertat catalana i entre el de limitar la nostra acci, no amb el propsit dempetitir-la sin amb el dintensificar-la [...] Vet aqu la nostra Catalunya, la ptria ideal; vet aqu el nostre nacionalisme: una acci revolucionria entre el nostre poble per a la conquesta daquesta ptria. No, no s pas aquesta la Catalunya dels poderosos. Per altra banda, ms que dubtable, en aquesta poca, era la catalanitat de la Lliga, de la burgesia catalana, que segons Sim Piera, destacat militant cenetista de lpoca, fins i tot quan alguns shavien de presentar al local del Sindicat per tractar de resoldre situacions conflictives, ens parlaven en castell i calia recordar-los que els qui representven els treballadors tamb eren catalans. Per nhi havia que satrevien a dir, que en castell quedava ms b, afegint, amb mala intenci, que els problemes se solucionaven mes b en llengua castellana, referintse, naturalment, als procediments expeditius que el Govern de Madrid utilitzava contra els treballadors5. El moviment obrer catal tampoc, en aquests anys difcils de lluites i repressions endegades per la burgesia catalana, renunci a la seva catalanitat, malgrat que amb aquest mot es batejaven els seus enemics aferrissats de classe. Segons conta Pere Foix6 li fou oferta la direcci de la Soli a Felip Cortiella, el qual la va rebutjar en no ser acceptada la demanda que fos redacta-

5. FERRER Joaquim, Sim Piera: perfil dun sindicalista, Prtic, Barcelona, 1976. 6. FOIX, Pere, Apstols i Mercaders, Nova Terra, Barcelona, 1976, pg. 266.

96

97

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 98

da en catal; li suggeriren que el diari fos bilinge, per tampoc hi acced. Ben significatiu per entendre el concepte de catalanitat de la classe obrera anarcosindicalista fou el discurs den Salvador Segu, El Noi del Sucre, mxim dirigent cenetista de lpoca, que pronunci a lAteneu de Madrid, el 1919, en el qual assum les reivindicacions nacionals catalanes i opos un catalanisme obrer i popular al fals catalanisme oportunista de la Lliga, dretana i reaccionaria, la qual desemmascar com a enemiga del redreament nacional de Catalunya com succe anys desprs duna forma clara, ja que per a en Segu noms eren els treballadors, i no la burgesia, els veritables interessats en assolir la plena llibertat nacional de Catalunya: Aquests reaccionaris que sautoanomenen catalanistes el que ms temen s el redreament nacional de Catalunya, en cas que Catalunya no rests sotmesa, com que saben que Catalunya no s un poble mesell, ni tan sols no intenten deslligar la poltica catalana de lespanyola. [...] s falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista. I s que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe, s a dir, els interessos del capitalisme, a tot altre inters o ideologia [...] En canvi, a nosaltres, els treballadors, com que amb una Catalunya independent no hi perdrem res, ans al contrari, hi guanyarem molt, la independncia de la nostra terra no ens fa por 7. Podrem parlar, potser, dun catalanisme sindicalista, revolucionari, oposat en aquests anys a un catalanisme poltic reaccionari i dret. Aquest catalanisme sindical estava posset, impregnat de les idees anarquistes i es reflectia en un clar anticentralisme, un

7. FOIX, Pere, Apstols i Mercaders, Nova Terra, Barcelona, 1976, pgs. 99-100.

federalisme antiestatista i una conscincia de catalanitat inequvoca i fortament arrelada socialment. Amb ladveniment el 1923 de la Dictadura de Primo de Rivera, en qu la Lliga, compromesa ja duna manera definitiva amb loligarquia espanyola pass a donar-li suport, la CNT torn a la clandestinitat a ligual que el nacionalisme de direcci petitburgesa, que rellev a la Lliga en el moviment de reivindicaci nacional. La repressi que patiren tots dos moviments el nacionalista i lobrer, unit al seu contingut federalista, propici lacostament fins a arribar a mantenir contactes i acords tctics, que culminaren, per exemple, lany 1926 amb la vaga general revolucionria que desencaden la CNT. Tots dos federalismes eren, per, diferents. Lun era poltic, estatista i laltre de caire llibertari i, per tant, antiestatal. I aix, ms tard, quan ERC assums poders estatals i repressius contra el moviment revolucionari ascendent anarcosindicalista, sestabliria un trencament. Amb larribada de la Repblica i Autonomia catalana, els anarcosindicalistes li donaren suport inicial, tot manifestant-se per una Repblica Federal Socialista, en la qual tots els pobles i nacionalitats ibrics trobessin un marc solidari de llibertat on desenvolupar una societat socialista i autogestionria (Congrs del Conservatori de Madrid, juny 1931): Per als treballadors no hi ha regions, ni ptires. Hi ha homes, hi ha germans, hi ha Humanitat. Dintre de la Humanitat, hi ha, aix s, entitats tniques, amb els seus costums i la seva idiosincrsia. Aix que est en la prpia naturalesa dels homes, ha dsser respectat dintre del sistema federalista que ha comenat. Aquest federalisme llibertari, per, estava encaixat i limitat per lacceptaci del marc territorial de lEstat espanyol. s a dir, que la unitat dEspanya era inqestionable, malgrat les declaracions de Joan Peir: Jo vull una Catalunya ms lliure i sobirana de si mateixa que la desitjada pel ms recalcitrant catalanista. Essent jo anarquista, el meu concepte de llibertat i de lAutonomia de

98

99

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 100

Catalunya t la seva concepci en la ms elevada concepci de federalisme8. Fins i tot, en un Ple de Sindicats nics celebrat tamb a Madrid per labril de 1931, i amb laprovaci dels representants de Catalunya, Galcia i Euskadi. Amb tot, un articulista, Babel, escrivia a la Soli: Dacord amb els principis anarquistes, el problema de les nacionalitats ser resolt en el futur amb la federaci voluntria dels petits i grans pasos, prescindint dEstats constituts, i amb plena llibertat de separar-se daquesta federaci si aquesta s la voluntat del poble treballador dun pas qualsevol 9. Per aquest no era el pensament dominant llavors en el moviment llibertari catal, car tres dies desprs sortia un aclariment en la Solidaridad Obrera, que deia que si b els anarquistes eren partidaris de lemancipaci dels pasos, eren, en canvi, enemics de construir nous estats i, per tant, propagaven la destrucci de les nacions, en confondre naci amb estat. Els llibertaris catalans no soposaren per a lEstatut, ans al contrari criticaren les restriccions autonmiques a qu es vei sotms lEstatut a les Corts de Madrid. En el mateix Estatut de Nria, shi pot veure la influncia lliberrria en molts dels seus continguts, com lantimilitarisme, la inquietud pedaggica, lestructura federal dels pobles ibrics, lestabliment de lautonomia dels municipis, etc. La militncia confederal vot massivament i don suport a lEstatut dAutonomia, considerat com una eina de treball per avanar vers la transformaci revolucionria de la societat. En canvi no es produ cap catalanitzaci del moviment, castella-

8. MIR, Fidel, Catalua, los trabajadores, y el problema de las nacionalidades. (La solucion federal), Mxic, 1967, pg. 205. 9. BABEL, Solidaridad Obrera, Barcelona, 27 setembre 1932.

nitzat profundament (premsa, mtings, etc.) a causa dels seus prejudicis espanyolistes. Per, amb les contradiccions i lluites socials en ascens i amb lantiestatisme irreductible del moviment llibertari catal obstacle insuperable perqu dons suport al moviment nacionalista, es produren enfrontaments i lluites amb el novell Govern catal, que exerc una forta repressi contra el moviment obrer (germans Badia, escamots den Dencs...), que dificult encara ms lacceptaci del nacionalisme catal per part del moviment obrer insurgent. Aix mateix, el moviment llibertari es divid en dos sectors: linsurreccional, majoritari dirigit per les FAI, i el trentista ms moderat, minoritari. Els primers, partidaris de fer tot seguit la revoluci social abans que safiancs la repblica, i els segons, que entraren a formar part de lAliana Obrera, partidaris de donar un vot de confiana al nou rgim establert. Sha dit dels trentistes que eren ms catalanistes que els altres, quan creiem que aix no s pas del tot cert, car van ser en tot cas les tctiques diferents (de suport i atac a les noves estructures estatals) les que van condicionar que uns fossin complaents amb el poder (nacionalista catal), mentre els altres, pel contrari, adoptessin una actitud hostil i datac per tot all que representa el poder, en aquest cas el de la Generalitat. Cal tenir en compte que, en la insurrecci del 6 doctubre, van sser moltes les localitats de Catalunya, en qu tant els faistes com els trentistes saixecaren fent-se amb el control local (12-3 dies) tot proclamant Comits Revolucionaris. Amb tot, durant la guerra, i un cop aixafada la sublevaci militar i controlant la situaci a Catalunya, els anarquistes respectaren les institucions autonmiques estatals de la Generalitat, tot i que endegaren transformacions revolucionries en la societat catalana, error que pagaren finalment el maig de 1937 en fer-se forta la contrarevoluci des de la Generalitat, i ajudada pels dirigents anarquistes governamentals que desmobilitzaren el poble en armes en defensa de la revoluci amenaada. Amb tot,

100

101

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 102

sha de dir que el perode revolucionari de 1936-1937, en qu el moviment llibertari va tenir lhegemonia a Catalunya, conincideix amb la mxima llibertat nacional que el nostre pas ha tingut en lpoca contempornia. La CNT del Pas Valenci va fer una proposta, un Avantprojecte dEstatut per al Pas Valenci, pel gener de 1937, a fi tamb dassegurar les conquestes revolucionries, que donava amplis poders als sindicats, per, com s natural, va ser obstaculitzat i entrebancat pel Govern central i especialment pel Partit Comunista i no va arribar lAutonomia al Pas Valenci. Per finalitzar, cal ressaltar la incapacitat del moviment llibertari catal, ampliament majoritari en el camp obrer de lpoca que estudiem, de fer seva la reivindicaci nacional, renunciant a fer servir aquest potencial revolucionari, de ser capa de dirigir la lluita dalliberament nacional, tot donant-li un contingut revolucionari i antiautoritari, creant la seva prpia estratgia nacional, cosa que li imped probablement lacceptaci i confusi del marc estatal per nacional, el fals concepte duniversalisme, encobridor dopressions nacionals legalitzades i naturalitzades pels estats, i lexistncia dun nacionalisme burgs desquerra, amb un projecte, naturalment, estatista.

10. Anarquisme i moviments dalliberament nacional arreu del mn

En els darrers anys han aparegut als Pasos Catalans grups i collectius llibertaris que han fet seva la lluita dalliberament nacional del nostre pas, contrastant amb lactitud dogmtica, acrtica i espanyolista mantinguda per lanarquisme oficial. Aix, lany 1980 es va constituir Icria i han anat apareixent-ne de altres, com per exemple el Collectiu Independentista Estel Negre, el Collectiu Llibertari de Vilaplana, el Grup Anarquista lInsurrecte, el Grup Llibertari de lAteneu de Matar, la FACC (1981) (Federaci Anarco-Comunista Catalana), etc., que pel novembre de 1982 constituen la Coordinadora Llibertria dels Pasos Catalans, de marcat carcter independentista, que prengu els acords que segueixen: 1.- Impulsar la creaci dun moviment llibertari dels Pasos Catalans. 2.- Defensar un mn de nacions sense estat. 3.- Manifestar-se contra tota repressi i explotaci capitalista, imperialista i estatista, lluitant per la transformaci revolucionria de la societat vers el comunisme llibertari. 4.- Manifestar-se per la defensa de la terra, per labolici dels cossos i institucions repressius, per lalliberament sexual, per la plena igualtat dels individus, contra la societat patriarcal i totes les formes dalienaci. Donant ple suport als moviments que defensen aquests punts. 5.- Partir de lindividu, del poble, la comarca i pasos federats lliurement entre si.

102

103

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 104

6.- Lluitar per uns Pasos Catalans independents, llibertaris i confederats. Aquesta Coordinadora ha donat lloc a la creaci de diverses Assemblees Llibertries comarcals (del Barcelons, Maresme, Baix Camp, lEmpord, Bergued, etc.). Com diem al segon prleg fet ja pel juliol de 1985, la feina feta per nosaltres, i tamb per daltres grups i organitzacions que han anat sorgint durant aquests darrers 3 o 4 anys, ha tingut el seu ress, i aix bona part del moviment llibertari catal ha anat modificant i canviant les antigues i tradicionals postures entorn de la qesti nacional. A ms a ms de la llavor que ha fructificat en la majoria dateneus llibertaris, en diversos collectius anarquistes del pas, i en el nou jovent llibertari catal, fins i tot en el camp anarcosindicalista catal shan produt novetats i canvis radicals enfront el problema nacional. Cal fer esment, en primer lloc, lentrada en escena, a les darreries de 1983, dun nou sindicat anarcosindicalista anomenat CNT dels Pasos Catalans, sorgit de diversos indrets de la geografia catalana i que assumia plenament la sobirania nacional com a sindicat dels Pasos Catalans i la lluita nacional pel seu alliberament (vegeu el Manifest publicat a lAnnex 5). En aquest projecte hi confluren collectius autnoms de treballadors, antics militants cenetistes, treballadors de diverses empreses i sectors nacionalistes i independentistes, amb una prctica assembleria i antiautoritria. Aquesta CNT-PPCC1 despert una gran expectaci i reb mltiples adhesions i la simpatia de diverses personalitats i tre-

balladors darreu del nostre pas. Fins i tot arrib a publicar el primer nmero del seu portaveu, anomenat La Confederaci (juny de 1984)2, i sarribaren a constituir diversos embrions de sindicats a Barcelona i de federacions locals a moltes comarques catalanes. El fet, s, per, que la seva aparici coincid de ple amb la reunificaci de la CCT (Confederaci Catalana del Treball), escindida de la CNT-AIT, arran del V Congrs de Madrid de desembre del 1979, amb una important escissi de la CNT-AIT, que juntes conformen actualment la CNT de Catalunya. I aquest fet enterbol les perspectives, coincidint amb que no arribaren a funcionar seriosament els equips de treball per tirar endavant el prometedor nou sindicat llibertari-independentista de la CNT dels Pasos Catalans. Tot i aix, l1 de maig de 1984 se celebr un mting conjunt, al Mercat de les Flors, en el qual hi participaren per igual tres sindicats: la CCT, la CNT-AIT, Sindicats dOposici, i la CNT dels Pasos Catalans, onejant, potser per primer cop, juntes, barrejades, en la manifestaci posterior al mting, les senyeres negres i roig-i-negres amb les estelades independentistes. Amb tot, per, malgrat aquest no reeiximent del nou sindicat CNT-PPCC, s que el fet de la seva presncia influ poderosament en els canvis, que hom pot qualificar dhistrics, respecte al tractament de la qesti nacional i lassumpci de lalliberament nacional, que darrerament ha experimentat la CNT de Catalunya en el seu darrer Congrs (vegeu a lAnnex 7). Per tant, a hores dara, noms roman en la seva posici espanyolista intransigent lactual CNT-AIT.

1. Per a ms informaci podeu llegir: La CNT dels Pasos Catalans (El Llamp, nm. 7, 7 de juny de 1984); La CNT dels Pasos Catalans davant el futur (Diario de Barcelona, 2 de febrer de 1984); Proposem la constituci duna CNT dels Pasos

Catalans (Punt Diari, 2 de novembre del 1983); Por la CNT de los Pasos Catalans (El Pas, 17 de gener de 1984); La CNT dels Pasos Catalans: una eina de futur (Avui, 25 de gener de 1984); El sindicalisme catalanista: un espai sense ocupar (El Mn, nm. 88, 28 doctubre de 1983); Moviment Llibertari i Catalanisme (El Mn, nm. 90, 11 de novembre de 1983). 2. Llegiu el nm. 12 de El Llamp (20 de setembre de 1984), larticle La Confederaci.

104

105

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 106

B, per, aquesta irrupci en lescena social i poltica als Pasos Catalans daquests grups, anomenats per daltres sectors independentistes com anarcoindependentistes, no s exclusiva al nostre pas, car s un fenomen que es ve desenvolupant darrerament en moltes altres nacions oprimides i colonitzades del mn. Cal precisar que shan produt canvis en la direcci i encapalament dels moviments dalliberament nacional ja que fins fa pocs anys, des del segle passat, era la burgesia la que els encapalava, quan ara sn el poble treballador i les classes populars les que hi sn compromeses. Abans, la lluita dalliberament nacional, dirigida per la burgesia, tenia uns objectius democrtico-liberals. Avui, per, les lluites dalliberament nacional sn dirigides per les classes populars i tenen objectius clarament anticapitalistes i socialistes. I podem constatar que la gran majoria dels moviments independentistes que es desenvolupen arreu del mn posseeixen un contingut revolucionari que no noms qestiona el centralisme de lestat, sin al mateix estat, com aparell de dominaci de les classes dirigents burgeses. Aquest nou nacionalisme, darrels populars, sorgeix sobretot a partir del maig del 68 francs, i podrem dir que s un fenomen de sobrevivncia, de resistncia de les nacions colonitzades, que es produeix sota una desenvolupament econmico-social desigual i com a reacci a la manipulaci de la cultura capitalista-monopolista i lenfortiment de lEstat que les destrueix i despersonalitza. Molts daquests moviments independentistes, sense dir-se nominalment anarquistes, tenen uns plantejaments llibertaris i autogestionaris, com sn per exemple: el FLB (Front dAlliberament Bret), el FLNC (Front dAlliberament Nacional de Crsega), el FLG (Front dAlliberament del Quebec), Poble dOc (de Occitnia) o el mateix Herri Batasuna, entre daltres, com el mateix SOC andals i els moviments indianistes dAmrica

Aquest nou plantejament dels moviments dalliberament tradicional influenci molts llibertaris, que han pres partit per les nacions oprimides, aixecant la bandera contra lopressi nacional, tot relacionant-la amb les altres opressions globals que exerceixen els estats sobre les nacions i les seves classes populars. Aix tenim que dins de lEstat espanyol sorg el collectiu llibertari Askatasuna que es va fer ress de la problemtica dalliberament nacional dEuskadi, i per aix mateix, per la seva heretgia nacional, va sser expulsat de la CNT. Al mateix Euskadi Nord hi ha un collectiu llibertari independentista que edita la revista Erran. A Galcia han sorgit tamb diversos collectius llibertaris que es reclamen per la revoluci social i la independncia, com sn: el Collectiu Arco da Velha, la GAG (Federaci Anarcocomunista Gallega), el Collectiu Llibertari Rosa Linda de Santiago, el Collectiu Aurora i el Collectiu Zona Aberta, ambds de La Corunya (tots ells amb la seva respectiva revista). Al Pas Andals sorg lany 1978 un Front dAlliberament Andals (FAL), de marcat matis llibertari i independentista, que lluit per lalliberament del seu pas, en tots els aspectes, mitjanant un procs assembleari que generi rgans de contrapoder i de democrcia directa en cam vers la independncia entesa com a societat comunista-llibertria. Del Congrs de setembre de 1979, esmentem, pel seu inters, els seus cinc punt programtics: 1.- Anticentralisme i rebuig de la Constituci espanyola (1978) perqu suposa una economia de mercat i nega el dret dautodeterminaci de les nacions de lEstat espanyol. 2.- El nacionalisme radical, lalliberament nacional dAndalusia que noms ser possible en una democrcia socialista autogestionria. 3.- Moviment assembleari que generi rgans de contrapoder i de democrcia directa.

106

107

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 108

4.- Agrupament en un front ampli a fi dassolir lalliberament. 5.- Internacionalisme actiu amb tots els pobles de lEstat espanyol i del mn que lluiten pel seu alliberament. A Occitnia, sorg tamb una Federaci Anarco-Comunista dOccitnia (FACO), reivindicant la naci occitana i la seva independncia sota postulats llibertaris. Esmentem alguns dels seus punts programtics: La FACO reconeix lexistncia i lespecificitat de la naci occitana. Els comunistes-llibertris dOccitnia, han decidit, el 1969, de reunir-se sota la sigla FACO a fi de participar en la lluita dalliberament del poble occit. La FACO s una organitzaci especifica anarquista-comunista. Combat per promoure el comunisme llibertari a Occitnia. Se situa en la trajectria histrico-social del moviment obrer revolucionari: Comuna de Pars (1871), Ucrana (1917-18), Comuna de Kronstadt (1921), Catalunya-Arag (1936-39). La FACO lluita en un front antiimperialista de classe per: a) La independncia nacional del poble occit. b) La revoluci comunista-llibertria, en els territoris alliberats dOccitnia. La FACO soposar a la creaci de qualsevol estat nacional occit, fent front a aquesta fase intermitja intil i perillosa. La FACO es pronuncia per lestabliment immediat, a les terres dOc, del socialisme sense estat, sota la forma duna Confederaci de Comunes Lliures dOccitnia. La FACO reconeix la validesa de la Plataforma dita dArchinoff (plataforma organitzacional dels anarquistes-comunistes russos), i la necessitat, per als anarquistes revolucionaris del mn sencer, dunir-se sobre les bases especfiques definides el 1926 per Nstor Makhno, Piotr Archinoff, Rnako, Valeski i Limski. La FACO, fidel a la lluita pels anarquistes, empra lacci directa i lautogesti generalitzada per la base en el combat que

oposa el poble occit als seus enemics de classe i a locupaci francesa. Per una altra banda, els llibertaris de les nacions colonitzades de lEstat itali tamb shan sensibilitzat darrerament en laspecte de reivindicar lalliberament nacional. Aix, tenim que al Fril, diversos collectius crates crearen el 1979 la revista Fril Libertario, defensora de lautodeterminaci per mitj de la lluita assembleria i la creaci de contrapoders que vagin afeblint les estructures de lestat. Tamb a Sardenya, el grup Per una Sardenya llibertria, que edita la revista Sardegna libertaria en llengua sarda, fa una denncia de la dominaci colonial que exerceix lEstat itali, tot impulsant la lluita anticolonial a travs de lautoorganitzaci i lautogesti dels treballadors sards, arreplegant mariners, camperols i obrers. A Siclia, aparegu el 1977 la revista Siclia libertaria que defensa la sicilianitat negada com a naci per lEstat itali. I entenen que, a Siclia, la lluita contra limperialisme i el capitalisme passa inequvocament per la potenciaci de lautodeterminaci i la independncia del poble sicili. s significatiu que a Siclia siguin noms els llibertaris els que defensen la independncia de la illa. Aix, hi ha una altra revista anomenada Anarchismo, editada a Catnia, en la qual Alfredo Bonnano diverses vegades empresonat mant la tesi que els anarquistes poden partir de lautonomia organitzativa dels treballadors per a passar tot seguit a donar suport sense reserves a tota lluita dalliberament nacional per convertir-la en revoluci social. Sn moltes les nacions oprimides en que existeixen grups llibertaris que han assumit lalliberament nacional, valgui noms per a mostra el collectiu Bratach Dubb, dEsccia, i daltres collectius crates al Pas de Galles, Quebec, Irlanda, Kurdistan, i fins i tot al Senegal, on existeix un moviment llibertari autcton que reivindica la reconstrucci de lfrica i dels seu pas a partir de les realitats tniques i nacionals, i ne-

108

109

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 110

guen els estats actuals, que noms responen a la divisi artificial feta per les potncies colonials europees a lhora de repartir-se el pasts colonial afric. Sembla que existeix un cert moviment llibertari internacional, que va creixent, i afermant-se en el despertar de les nacions oprimides i marginades per les burgesies estatistes i el capitalisme monopolista internacional. Prova daix ha estat darrerament la celebraci de la I Trobada Internacional dels grups, collectius i organitzacions anarquistes i llibertries que lluiten per lalliberament nacional i social de les nacions oprimides (podeu llegir a lannex 8 la seva declaraci poltica final). Aquesta I Trobada sha celebrat a Guasila (Sardenya), els dies 28, 29 i 30 de desembre de 1985 i ha estat organitzada per la FACC (Federaci Anarco-Comunista Catalana), Sardennia contra SIstadu i Siclia Libertaria. Essent un dels mxims organitzadors, mort recentment, Tomaso Serra, el qual va dirigir el contingent itali de les Brigades Internacionals a la guerra civil (1936-39). En aquesta Trobada shan rebut una trentena dadhesions de diverses nacions, aix com diverses ponncies i treballs, a part de les presentades personalment pels diversos delegats i llegides a Sardenya. Totes aquestes ponncies i treball seran editats properament, juntament amb les conclusions de la I Trobada. Igualment sacord de celebrar una II Trobada a finals del 1986. Tamb arran daquesta trobada sha constitut la Federaci Anarquista Sarda, present a molts pobles i ciutats de lilla, i sacord tamb danar utilitzant progressivament per tots els grups, collectius i organitzacions presents la terminologia: independncia, independentisme, independentista. Com es veu, s gran laven, noms en els darrers quatre o cinc anys, del moviment llibertari catal i internacional, respecte a la comprensi i assumpci de la lluita per lalliberament nacional de llurs respectives nacions sotmeses i colonitzades. El

debat i la presa de conscincia tot just acaba de comenar Sespera contactar per la II Trobada amb llibertaris independentistes darreu els cinc continents, que duen ja una prctica de lluita en les seves nacions colonitzades, ampliant aix la Confederaci Internacional per lAlliberament Nacional, tot i afermant el moviment i enriquint el debat mitjanant la confluncia de les diverses aportacions i experincies de lluites per lalliberament nacional.

110

111

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 112

ANNEXES

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 114

ANNEX 1 Entrevista al Collectiu Icria

En aquests darrers mesos estem assistint, a Catalunya, a un debat sobre la qesti nacional dins del moviment llibertari. Els resultats provisionals no representen un aven massa gran, per malgrat aix ho veiem positivament, perqu el mateix fet de comenar a tractar aquest tema significa evitar que un pensament que pretn destruir el poder es converteixi ell mateix en un nou poder, en una limitaci a les nostres capacitats de resposta al sistema. Amb la idea de potenciar aquest debat al mxim vrem formar el collectiu Icria. El fet de dotar-nos dun nom ens serveix per donar una continutat als debats que hem realitzat en algun institut, alguna facultat, ateneus llibertaris, rdios lliures i CNT, i en diverses publicacions peridiques (revistes i diaris). Avui ens hem trobat amb gent de Bicicleta i entre tots hem intentat de perfilar alguns dels aspectes de la nostra proposta: Bicicleta (B): No penseu que parlar, per exemple, de fet nacional, de moviment dalliberament nacional s ms clarificador, menys equivoc, que no pas parlar de nacionalisme, nacionalitat, o poble? Collectiu Icria (CI): En realitat, s. Nosaltres sempre parlem dalliberament nacional, car entenem lligat lalliberament social i individual. Els nacionalisme es podria arribar a entendre com una exaltaci duna naci respecte a daltres, autoritarisme, i no implica pas necessriament un fet alliberador, ni des del punt de vista nacional ni molt menys social.

115

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 116

B: Esteu parlants aleshores dalliberament nacional, no?, qu enteneu per naci? CI: Dins de la confusi de termes, oposem naci a estat. Lestat territorial est caracteritzat i delimitat per criteris poltics, jurdics, administratius, com un mateix govern, lleis, moneda, unes fronteres... Per aquests no sn pas factors inherents a un grup dindividus ni permeten identificar-los com a tals; solament com a sbdits dunes mateixes institucions, que la minoria en el poder ha anat generant per a mantenir la seva dominaci. En canvi, els criteris que configuren una naci s que sn inherents als individus: llengua, personalitat collectiva, les diferents manifestacions populars, etc. El que nosaltres anomenem comunitat tnica. La concreci duna comunitat tnica en un territori en el qual viu habitualment s la naci. Estat i naci, doncs, no coincideixen geogrficament. Un estat com Espanya o Frana mant coercitivament unides diverses nacions, i la nostra naci, els Pasos Catalans, es veu partida per la fronter franco-espanyola. B: Heu parlat de Pasos Catalans i no pas de Catalunya. Aquest tema ha creat una srie de debats, dhuc enfrontaments, especialment al Pas Valenci, on alguns sectors han parlat dimperialisme catal i han rebutjat una possible vinculaci amb Catalunya. Vosaltres, qu expresseu amb aquest terme? Quines caracterstiques defineixen el que anomeneu Pasos Catalans? CI: Definim els Pasos Catalans en funci dun criteri tnico-lingstic. Comprenem Catalunya (o sigui, lactual regi administrativa espanyola sense la Vall dAran, ms la Franja de Ponent, actualment a lArag, Andorra, les comarques inscrites en el departament francs dels Pirineus Orientals, excepte el Fenollet), les Illes Balears i Pitises, i el Pas Valenci (o sigui, la regi administrativa actual, excepte la zona interior, didioma castell). Per a nosaltres, la definici en funci dels tres pasos s el resultat dantigues divisions poltico-administratives,

per la qual cosa sha de superar per una definici en base a comarques. El terme Pasos Catalans s relativament nou en comparaci amb el concepte que expressa que est perfectament documentat en textos medievals. Tota la gent del Pas Valenci i les Illes que lluiten per la recuperaci de la nostra identitat, ho tenen assumit; els que parlen dimperialisme, delRegne de Valncia o de la bandera blavera, uneixen un regionalisme espanyolista am una prctica dretana. Temen una extensi de la conscincia nacional, ja que el fet de comenar a conixer-se un mateix ajuda a prendre conscincia de la prpia opressi. Per a nosaltres, tant naci com Pasos Catalans poden sser termes ms o menys afortunats o encertats, per en tot cas sn tils per expressar aquesta realitat. A ms, Pasos Catalans expressa un sentiment de pluralitat meravellosament conjugable amb la idea de federalisme llibertari. B: El que s cert s que si fins ara el sentiment de rebuig al poder i a lEstat espanyol, no sha concretat tamb en posicions dalliberament nacional es deu principalment a la incomprensi dall que pot sser una forma dopressi nacional, que part de lestat. Es a dir, dins del moviment llibertari sidentifiquen en lestat els diferents tipus dopressi que sofrim, per no s delimitat clarament on aquesta pot ser nacional. Des del punt de vista llibertari, en quin sentit parleu dopressi nacional? CI: Lestat ens aliena tamb nacionalment. Genera una ideologia patriotera que tendeix a suprimir les diferncies entre els seus sbdits, per fer-los ms governables. En el cas catal, sofrim una forta repressi lingstica i cultural, que s especialment dura al Pas Valenci, ens veiem separats per la frontera franco-espanyola i comptem amb la presncia constant dunes forces docupaci militars i en alguns casos civils. Per a ms daquests factors ms visibles, la dominaci penetra de mil formes, a qual ms subtil, dins dels nostres cervells i ens origina

116

117

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 118

un procs de despersonalitzaci, de prdua de la prpia personalitat i, per tant, de progressiva delegaci de la nostra capacitat dactuaci i de pensament en mans de lestat. Per als estats som com ous: com ms igualets, ms encaixables. B: En els vostres plantejaments, com desmarqueu la necessitat dalliberament nacional o dindependncia respecte un estat de la possible voluntat de crear un estat independent, que asseguri aquest independncia? CI: Lassociaci entre independncia i un nou estat s la conseqncia de la manca dun enfocament llibertari. Independitzar-se s trencar amb una relaci dopressi, s la no delegaci de la prpia capacitat de decisi en res. Els estats poden ser independents entre si, per si definim la naci en base als individus i no en base a les institucions, la independncia no s simplement un canvi institucional, estat per estat. Un estat independent pot no exercir la seva dominaci sobre la nostra identitat nacional, per la seva mateixa existncia nega la possibilitat que puguem exercir la nostra independncia com a individus lliures. La idea dindependncia total es incompatible amb els estats. La nostra independncia t una base anarquista i ecologista radical. Partim de lindividu com base duna xarxa associativa i federalista, que es concreta en forma de comunes ecolgiques i autogestionades en base al comunisme llibertari, la seva federaci per comarques, regions, nacions, etc. Aquest federalisme t mltiples significacions que poden ser a ms simultnies segons les necessitats de cadasc. Els Pasos Catalans poden sser un esgla ms de la xarxa federativa mundial. No podem delegar la independncia arrabassada als estats espanyol i francs, a un estat socialista dels Pasos Catalans, a un nou poder coercitiu separat de nosaltres.

B: Sembla existir a Catalunya una capitalitzaci del nacionalisme per part de la burgesia i que es limita a ambicionar unes rees de gesti i autonomia creixents, per sense qestionar-se la unitat de la ptria. Com valoreu les evolucions del nacionalisme extraparlamentari i de lindependentisme davant daquest panorama? CI: s cert. Els empresaris i banquers tipus CiU aprofiten aquest sentiment popular i el canalitzen vers millores inofensives per a lestat. Sn un dic de contenci i un intent dinterclassisme, s a dir, de superaci de les diferncies socials internes, amb promeses i exaltacions nacionals. Per a ms a ms, no parlen de Pasos Catalans i ni en somnis dindependncia. Les sucursals del PCE i PSOE sn adaptacions electorals als territoris de les diferents regions administratives (ni parlar de Pasos Catalans!) i en el tema nacional sn francament conservadors. Com en tot. Els aspirants-a-parlamentaris sn unes altres adaptacions territorials de partits espanyols o dhuc nacionalistes radicals amb organitzacions limitades a cadascuna de les regions espanyoles o del departament francs. El fet dsser extraparlamentaris no respon a una visi de la prpia lluita sin a no tenir suficients vots com per anar al Parlament. Parlen dautodeterminaci, alguns incls de Pasos Catalans o a vegades dindependncia. Per els seus plantejaments sn assolir el seu lloc entre les forces poltiques catalanes, de fer sentir la seva radical veu al parlament. La seva actitud davant el nacionalisme burgs s de collaboraci crtica. Sovint els veiem als mateixos actes per amb consignes prpies. Els seus mites sn lunitarisme o sia, la collaboraci entre totes les forces democrtiques per exemple contra el parany del colpisme i les transferncies, s a dir, com ms facultats tingui la Generalitat, ms lliures serem. Obliden que en un estat capitalista, lnic transferible s la facultat de dominaci. Els independentistes, especialment a partir del 1979, senfronten realment contra lEstat, shan distanciat dall que ano-

118

119

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 120

menen bloc sucursalista i de la burgesia. Tenen alguns plantejaments similars als nostres com la idea de moviment sectorial de carcter assembleari, lantiparlamentarisme, el sabotatge, etc. Compartim una agressivitat contra un mateix estat, per no pas lessncia antiautoritria. B: Es pot dir que els governs autnoms sn tan tirnics respecte la classe obrera com els governs centrals? CI: Mentre no destrum el capitalisme, parlar de governs autnoms s parlar de les diferents ubicacions o adaptacions geogrfiques dun mateix poder. El parlament i el govern catal han dsser dissolts exactament igual que lespanyol i el francs. Els que parlen de transferncies, tamb. B: Com veieu lactitud del moviment llibertari respecte lalliberament nacional? CI: Fatal. No ha estat capa delaborar un plantejament propi dalliberament nacional i s per aix que les seves crtiques prenen com a base lalternativa burgesa o el marxisme-leninisme, per no lalliberament nacional en si mateix, perqu el desconeix. Parla dels perills de crear un nou estat, fronteres, dinterclassisme, de desviar el nostre objectiu principal, de divisi entre els treballadors... i se sent al marge del problema. Per arriba un moment que no es pot estar al marge sense collaborar amb lestat. I el moviment llibertari accepta daquest estat la seva extensi territorial com a marc de lluita actual i dorganitzaci en el futur, el seu nom i el seu gentilici. Se sent espanyol, i aix significa que s conservador perqu posa davant el criteri jurdic de lestat i les seves fronteres al criteri dessncia, tnica, lingstica dels individus, i separatista perqu acceptar la idea dEspanya s acceptar la idea de la separaci de la nostra naci en dos estats, i tamb Euskadi. En la seva prctica veiem un constant espanyolisme a tots els nivells. La mateixa Bicicleta entre les diferents llenges que existeixen

en el seu radi de difusi, posa davant de tot una llengua davant les altres. s el criteri de la majoria sobre lindividu. Al cap i a la fi, lanarquisme tradicional somnia amb la federaci dels pobles dEspanya, o pitjor encara, amb el somni imperial: Ibria. Estem en contra dun federalisme estereotipat en el qual les nostres possibilitats descollir lliurement el pacte federal que ms ens agradi es vegin negades per prvies elucubracions sobre allucinacions geogrfiques. A ms, en les seves organitzacions es reprodueix fidelment la divisi espanyola en regions, etc. De totes formes, darrerament hi ha alguns grups llibertaris que estan assumint lalliberament nacional com una lluita ms del nostre alliberament global.

(Aquesta entrevista fou realitzada per la revista Bicicleta, per en tancar-la pel seu dficit econmic, no arrib a publicar-se. Posteriorment aparegu en part a La Pua i el General. Aqu us noferim la versi ntegra.)

120

121

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 122

ANNEX 2 Aportaci a la revista La Lletra A

Amb aquesta aportaci, el collectiu Icria voldria iniciar una rplica als articles apareguts al nmero 8 de La Lletra A, entorn a lanarquisme i la qesti nacional, centrant-nos especialment en la crtica als acords del 6 congrs de la CNT-AIT. Estat i ideologia. Tot estat genera ideologia. Lestat necessita legitimar-se enfront dels seus sbdits, i daltra banda, afianar la seva imposici com a ens al marge i contrari a lindividu. El primer cas (mites de la majoria, de la sobirania nacional, de la dictadura del proletariat, etc.) seria en tot cas objecte dun altre estudi. Quant al segon, lestat genera bsicament dues grans tendncies, que anomenem estatisme i estatalisme (o patriotisme). Lestatisme s lexaltaci de lestat com a instituci. Presentat lestat com imprescindible per a lindividu (millor per a la societat), negant una existncia al marge seu. Pot ser militarista o dextrema esquerra, per essencialment s similar. Lestatalisme o patriotisme s lexaltaci de lestat com a territori. Intenta donar una cohesi patritica als territoris arbitrriament reunits dins les seves fronteres. Lespanyolisme s una ideologia estatalista perqu pren com a base labstracci mstica, jurdica, poltica dEspanya. Lnic vincle en com de tots els individus i comunitats nacionals integrats dins lestat Espanya s el fet de patir un mateix aparell administratiu-repressiu. Lobjectiu de lespanyolisme (patriotisme espanyol) s el de crear altres vincles, de conscincia, lingstics, emocionals, etc., en definitiva, donar una consis-

123

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 124

tncia patritica a lestat, per tal darribar a un model dadministraci-repressi ms cmode i efica. Aix sha aconseguit generalment per la repressi de les caracterstiques prpies, diferents a loficial, siguin individuals (homosexualitat, rebuig del treball, bogeria, perillositat social,...) o nacionals (llengua i cultura), per tamb, per la integraci. La permissibilitat oficial davant daspectes anteriorment reprimits, cal entendre-la aix. El regionalisme catal i el bilingisme, per exemple, sn un intent, diguem-ne subpatritic, de crear un altre model administratiu-repressiu com per a tots els sbdits de Catalunya1, per sense trencar, ans ms aviat consolidant Espanya, en un dels seus punts ms febles. La CNT i, en general, els sectors integristes del moviment llibertari sn antiestatistes en tant que combaten lestat com instituci, per al mateix temps sn estatalistes, en tant que admeten lestat territorial Espanya com a marc de lluita en el present i dorganitzaci en el futur2. Sn, en tota laccepci del terme, patriotes espanyols, que han preferit el fcil criteri de la frontera destats per delimitar qui som. I ens acusen de voler crear noves fronteres! Lanarquisme s federalista, admet la diversitat, la minoria, lindividu, parteix de baix a dalt: on samaguen aquests projectes? La CNT no ha tingut en compte la nostra especificitat, ha adoptat la llengua castellana per motius purament numrics, ha ofegat linternacionalisme i el federalisme llibertari amb un interestatalisme entre sbdits destats. Daltra banda, lindependentisme tradicional s estatista (Estat Catal, estat socialista dels Pasos Catalans). Al mite de lestat propi, responem que un estat sempre s un instru1. Catalunya tamb com a abstracci jurdica, les escarransides quatre provncies, separades de la resta dels Pasos Catalans per tots quatre costats: la Catalunya del Nord i Andorra al nord, la Franja de Ponent a loest, les Illes a lest i el Pas Valenci al sud. 2. Aix quan no reivindiquen el vell somni imperial espanyol dIbria.

ment de dominaci al servei duns grups dirigents, i que per tant mai no pot ser propi. Aix significaria que sha dissolt entre la societat civil, en forma de collectius i de comunitats autogestionries, s a dir, que sha extingit en tant que estat. Lestat catal podr legalitzar aspectes de la realitat nacional catalana, per la seva sola existncia nega el lliure desenvolupament de la individualitat i de la comunitat. Per s que, a ms de ser estatista, tamb s estatalista. No ser estatalista espanyol o francs, per s estatalista catal, s a dir, parteix dun marc patritic obligat. Entenem que la idea de Pasos Catalans ha de ser el resultat duna xarxa federativa no tancada, en la qual cadascuna de les parts ms petites pot desenvolupar infinitat de variants. Contra el projecte militarista de reunificaci, oposem la lliure federaci. Cultura popular / Cultura tnica. Distingim entre cultura social i cultura tnica. En el primer cas, oposem la cultura popular a loficial. En el segon, afirmem el dret de tota comunitat nacional a mantenir la seva especificitat. CNT pretn fer cultura popular en un vehicle la llengua pertanyent a una altra cultura tnica. Icria pretn sintetitzar cultura popular i cultura tnica prpia, s a dir, potenciar una catalanitat despullada dherncies com seny, patriotisme, masclisme i culte a falsos dus. Ens oposem al bilingisme, per no perqu admeti la coexistncia amb el castell (idioma que un cop desoficialitzat s tan vlid com tots), sin perqu no reconeixem cap poder que pugui delimitar amb quin o quins idiomes hem dexpressar-nos. Naci i estat. s equivocat pretendre que lestat crea la naci, perqu sn dos fenmens de diferent composici: mentre la naci s un fenomen poblacional, lestat s un fenomen institucional. En tot cas, lestat voldria nacionalitzar-se per damunt i contra les diferents comunitats nacionals, perqu al capdavall tot all que s diferent t quelcom de propi, s a dir, de dissident. El terme naci est contaminat per un us indegut, per entre els cercles llibertaris ning no sha amonat a cercar-ne un

124

125

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 126

altre ni, el que s pitjor, de comprendre el concepte que amb ell expressem i de donar-li un tractament especific com a quelcom a defensar enfront del poder. Dir que lestat ha creat la naci i no analitzar lespecificitat del fet nacional, o tancar el debat amb frases fetes de lescolstica anarquitzant, tipus la nostra ptria s el mn (i prou), denoten fins a quin punt ha arribat ladoctrinament del moviment llibertari, adoctrinament extensible a la majoria de les altres concepcions. Per una alternativa llibertria i global. La lluita per lalliberament nacional dels Pasos Catalans s el resultat duna anlisi global, en la qual lestructura de poder de lEstat espanyol apareix, no ja com a imposici duna hipottica classe dominant castellana, sin com un pacte reiteradament renovat entre les classes dominants de les diferents comunitats nacionals incloses dins lestat Espanya. La burgesia catalana, no sols s enemiga de la guerra social, sin que s un dels principals puntals de la concepci dunitat nacional espanyola (regionalisme, bilingisme). Atribuir a aquesta burgesia un component, diguem-ne, separatista s un acte dingenutat. Per independentment dels seu comportament, lopressi nacional (introducci desquemes alienatoris per la prdua de la conscincia de la prpia identitat) ha de ser combatuda com un punt ms en la lluita anticapitalista. La verticalitzaci de la lluita de classes (un altre dia discutirem fins a quin punt existeix aquesta lluita) s igualment falsa: som individus, som provocadors, som el lumpen, i no sbdits destats que ajornen lalliberament integral en la pura abstracci de la lluita. Independncia total i anarquia sense lmits, com lanullaci dels vincles que ens impedeixen autogestionar els nostres propis interessos. Utopia com a punt de referncia. Lluita com a postura vital. Entre el fstic de la integraci-repressi i de la doctrina, pel sabotatge i la insurrecci.

ANNEX 3 Manifest per lOnze de setembre de 1981

Desprs duns anys de clarificaci poltica, on una esquerra reformista ha captat les lluites populars i les ha diludes en millores, que ms aviat consoliden el sistema, en adaptar els seus aspectes ms durs a lmits ms permissibles i donant, alhora, una imatge de participaci popular, han quedat prou delimitats el reformisme continuista pels moviments radicals que porten un enfrontament real a lestat capitalista i espanyol. Dins daquests moviments, i a travs de lluites concretes com les pro-amnistia, manifestacions antinuclears i anti-OTAN, rebuig a les tortures i llei antiterrorista o el mateix rebuig a la desfilada militar del 31 de maig a Barcelona, hom assisteix a espordiques confluncies entre lanarquisme i lindependentisme, consistents en la defensa duns punts comuns que, pel seu carcter denfrontament decidit, sn avui prou significatius encara que ambds moviments mantinguin trajectries separades. s, per, una aproximaci en els aspectes prctics i no pas a nivell teric, pel que encara s difcil una confluncia ms gran que pugui donar pas a la creaci dun autntic moviment nacional-popular. Potser lentrebanc ms gran hagi estat el de no concebre lalliberament nacional fora de lestat. Aix ha portat lanarquisme a no assumir aquest alliberament per por destar potenciant un nou estat, i lindependentisme, a reivindicar aquest estat com a nica forma dalliberament nacional. Aix els ha portat a una limitaci en la seva actual lluita contra lEstat espanyol: en lanarquisme, en tant que reprodueix aquest estat en la seva extensi

126

127

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 128

territorial, acceptant-se el nom i el gentilici i prenent-lo com a marc de lluita en el present i com a unitat dorganitzaci en el futur i en lindependentisme, en tant que reprodueix lestat en els seus esquemes repressius (exrcit, policia, pres, jutjat, manicomi, escola, fbrica, ciutat,...) per b que no els exerceixi damunt la identitat nacional o els disfressi de socialisme. No han ents que els Pasos Catalans deuen la seva existncia com a naci no pas a cap instituci, sin a la nostra presncia com a poble viu i al capdavall a una continuada rebellia contra les institucions que en la seva tasca danullaci didentitats i de pensaments com a mantenidores dun ordre social injust ens han volgut fer espanyols i francesos i que, per tant, la nostra continutat com a poble s molt abans lalliberament nacional dels Estats opressors espanyol i francs, que no pas una reivindicaci estatista. Aquesta confusi qui sap si fonamentada des del poder central ha estat la que histricament ha impedit a un moviment fortament arrelat en el poble treballador catal com s lanarquisme, de seguir el seu cam ms lgic cap a lalliberament integral de lindividu (perqu no combat lopressi que sofreix com integrant dun poble sotms i migpartit) i lha condemnat a presentar-se com una pura abstracci, en tant que sautoexclou de la realitat que lenvolta: els Pasos Catalans. Les seves tmides propostes de federalisme (on sempre reprodueix aquest estat: federalisme dels pobles dEspanya o pitjor encara lensomni imperial espanyol: federalisme ibric), unides a la seva persistent utilitzaci d lidioma imposat, en premses i propagandes, han acabat per convertir-lo en un moviment sospits despanyolisme cada cop menys atractiu a les classes populars, i ms redut tant en militants com en idees noves. Per la seva banda, un altre moviment tamb fortament arrelat en el poble treballador catal, com s el de lalliberament nacional avui concretat en lindependentisme, sovint ha deixat

de banda la qesti social per dedicar la seva actuaci a la lluita estrictament nacional amb el conseqent perill dinterclassisme, en fer front com amb organitzacions que a ms de burgeses (o b desquerra reformista) no passen dun nacionalisme regional de fidelitat a lesquarteraci administrativa actual dels Pasos Catalans. I el que s pitjor, sovint ha mesurat lindex dalliberament nacional per la quantitat de transferncies de lEstat central a lens autonmic regional. Oblidant que qui diu transferncia diu acomodaci territorial de les institucions repressives inherents a lestat capitalista a les particularitats de les nacions perifriques. s per tot aix, pel que avui cal superar els entrebancs imposats per ortodxies massa rgides o per esquemes desfasats i avanar cap a larticulaci de tots aquests grups, ja siguin ecologistes, feministes, antimilitaristes, com a impulsors del moviment nacional-popular. No oblidem que si defensar la independncia s no voler delegar en un altre la prpia capacitat de decisi, la independncia total, portada doncs, no sols a la naci, sin a ms a ms a la comarca, al municipi, i al capdavant a lindividu, coincideix plenament amb el projecte anarquista danullaci de la incidncia de lestat sobre nosaltres, i de lliure federaci a partir de les unitats ms petites, lindividu i la comuna, cap a unitats ms grans; en el nostre cas, cap a la federaci de comunes autogestionades dels Pasos Catalans.

(Manifest repartit a lacte independentista del Fossar de les Moreres.)

129

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 130

ANNEX 4 Els llibertaris i la lluita per lalliberament nacional dels Pasos Catalans

Arribem un altre any a l11 de setembre, en plena farsa democrtica i campanya pre-electoral, i ens trobem amb un Estat espanyol de caire neofranquista ms reforat, al qual shan amollat i al qual serveixen les forces poltiques parlamentries, que comporta la desnacionalitzaci progressiva del nostre pas (procs de substituci lingstica i dinstitucionalitzaci de la submissi del catal al castell, malgrat la propaganda botiflera oficial), augment de la repressi i latur, empitjorament de les condicions de vida per a la classe treballadora, destrucci de la terra, negaci de la nostra condici i realitat nacional i del dret a lautodeterminaci... I no oblidem que en aquest procs de descatalanitzaci folklric oficial, i en aquest procs de reforament del centralisme i de lopressi capitalista que patim, la Generalitat de Catalunya govern regional catal i delegaci del Govern espanyol a Catalunya, a ligual que la Generalitat de la Comunitat Valenciana i el Consell de les Illes, sn peces fonamentals i eines tils per al reforament de lestat espanyolista (Estado de las Autonomas), negador i divisor de la nostra entitat nacional. Per altra banda, el moviment llibertari, de sempre fortament arrelat al poble treballador catal, es troba a hores dara amb una CNT dividida, feble, fossilitzada pels seus postulats doctrinaris dogmtics, el seu sectarisme ideolgic i verbalisme revolucionari, introduts a lEstat espanyol des de lexili confederal, que fan que es tanqui envers la comprensi de la qesti nacional i que no assumeixi com a prpia la lluita contra lo-

131

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 132

pressi nacional que pateixen els Pasos Catalans, esdevenint sovint un basti de lespanyolisme militant. Amb tot, darrerament han anat sorgint sectors dins del moviment llibertari (diversos collectius i grups anarquistes per pobles i ciutats dels Pasos Catalans, ateneus llibertaris, alguns sindicats cenetistes i fins i tot les Joventuts Llibertries de Catalunya vegeu Ruta nm. 15, abril-maig 1982: Lestat no s la ptria: som una naci que han assumit la defensa del fet nacional catal i dhuc la lluita per la independncia dels Pasos Catalans sota postulats, est clar, autogestionaris antiestatistes. Histricament, potser, ens trobem amb laparici, amb els grmens dun nou moviment llibertari catal, que fa seva la lluita per lalliberament nacional dels Pasos Catalans tot i aportant una serie de plantejaments, sobretot a nivell dorganitzaci i prctica de lluita, a lindependentisme catal. Aquest creixent sector llibertari independentista catal conflueix de fet en la prctica de lluita contra lestat opressor espanyol, amb sectors independentistes que duen a terme una lluita anticapitalista partint de lautoorganitzaci i de lassemblearisme del poble treballador catal, i amb els quals pot i ha dexistir una collaboraci o coordinaci de cara a enfortir la resistncia i defensa de la nostra terra contra la repressi i opressi capitalista i espanyolista que patim els Pasos Catalans, i que es veu recolzada i afavorida pel parlamentarisme, linterclassisme i lautoritarisme imperants. Cal donar a la lluita formes del tot autoorganitzatives i autnomes a tots els nivells per afeblir les estructures de dominaci de lEstat espanyol, i per poder assolir una independncia real i efectiva, no estatal, que no reprodueixi les estructures jerrquiques, classistes i estatistes de dominaci de lEstat que ara combatem. La independncia estatal, per a nosaltres, no s independncia, sin una altra forma de dependncia i dopressi. Cal entendre la independncia com a superaci de totes les dependncies en el nostre marc nacional que alhora comporti

un canvi de la nostra vida quotidiana i un trencament amb les relacions de dominaci social existents. Entenem la independncia com lautogesti de la societat catalana a tots els nivells, partint de la federaci de les unitats ms petites a les ms grans (individu, poble, barri, comarca, ciutat,...) que exerceixin lautogovern i la democrcia directa als Pasos Catalans. I per arribar-hi, caldr anar construint una xarxa ben difosa de contrapoders populars arreu dels Pasos Catalans, partint de lautooganitzaci del poble treballador catal i de tots els oprimits, a travs de la coordinaci de les assemblees de fbrica, de centres de treball, de barris, de pobles, etc., com a rgans decisoris a tots els nivells. Enguany, com en anys anteriors, molts llibertaris catalans serem lOnze de setembre al Fossar de les Moreres per la Independncia Total i la Revoluci Social als Pasos Catalans.

(Article publicat al Diario de Barcelona el 8 doctubre de 1982.)

132

133

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 134

ANNEX 5 Manifest per una CNT dels Pasos Catalans

Davant de la situaci actual dimpotncia, decepci i desillusi perqu travessen les classes treballadores, a la qual ha contribut poderosament la poltica pactista, autoritria i claudicant de les burocrcies sindicals, especialment CCOO i UGT, sotmeses a les directrius de les jerarquies dels PCE/PSOE, que amb la seva actitud defensen i enforteixen cada cop ms lEstat espanyol i el capitalisme, que ens exploten i neguen nacionalment. I davant el procs que ha seguit la reconstrucci de la CNT estatal, iniciat a lAssemblea de Sants de 1976, veritable muntatge des de dalt, dirigit i preparat pels diferents grups de pressi i no per la base, amb les posteriors lluites i purgues internes pel control de laparell i la prdua de contingut llibertari i incidncia social fins a esdevenir la caricatura actual, dominada pel seu contingut dogmtic i espanyolista, el seu verbalisme revolucionari i la seva prctica antiautoritria i burocrtica, que han defraudat les esperances inicials del proletariat catal (ms de 200.000 afiliats als Pasos Catalans en els anys 1977-78, el nombre dafiliats ara no arriba ni a una vigsima part!). Manifestem la necessitat de crear, de construir la Confederaci Nacional del Treball dels Pasos Catalans, seguint la tradici anarcosindicalista i llibertria de lluita i organitzaci del nostre poble treballador culminada en les conquestes revolucionries dels anys 1936/37, i partint de lanlisi de la societat actual, que respongui als interessos i desigs alliberadors de la classe treballadora i que combati la dominaci que exerceix lestat i el Capital en tots els camps.

135

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 136

Per la construcci de la CNT dels Pasos Catalans, a partir de la base, dun procs assembleari obert i respectus amb les diverses tendncies llibertries i autoritries que shi puguin manifestar, basada en el federalisme llibertari, lacci directa, la solidaritat i la plena autonomia dels sindicats a fi denfortir lautoorganitzaci de la classe treballadora i de tots els oprimits que garanteixi laven cap a una transformaci revolucionria de la societat catalana, igualitria i autogestionada a tots els nivells, vers el comunisme llibertari. Considerem els Pasos Catalans (Principat, Pas Valenci, Les Illes, Catalunya Nord, Andorra i la Franja de Ponent) la nostra comunitat natural i nacional. I per tant considerem la CNT-PPCC com a totalment sobirana. Partim del federalisme llibertari i de la plena autonomia de les diverses regions que configuren la nostra naci. I promourem els intercanvis i les relacions entre les diverses comarques i regions en la classe treballadora a fi de potenciar la reconstrucci nacional dels Pasos Catalans. Considerem que la CNT-PPCC no sha de limitar a la lluita sindical. Defensem la concepci duna CNT-PPCC revolucionria integral, que lluiti en tots els fronts de lactivitat humana, i que es manifesti igual en contra de lexplotaci a la fbrica, com en el barri o en la vida quotidiana, i que ataqui igualment la deterioraci ecolgica, com el militarisme o la repressi, i defensi la llengua i la cultura catalanes i els drets de tots els oprimits i marginats. Per una CNT dels Pasos Catalans capa de lluitar contra les noves formes dalienaci i opressi que lactual capitalisme utilitza per anullar la solidaritat i capacitat de lluita dels oprimits i dintegrar-lo dins el sistema, a fi dafeblir lEstat cada cop ms omnipotent i opressiu. Per una CNT-PPCC capa de potenciar les assemblees, la resistncia i el moviment anticapitalista i autoorganitzatiu del moviment obrer, i capa dimpulsar un moviment daturats,

amb una sortida digna a la seva situaci de mercaderia sobrera menyspreable. Per una CNT-PPCC capa daglutinar i integrar els treballadors immigrats a travs de la lluita contra tots els tipus de dominaci i explotaci que exerceix lestat i el Capital, a la comunitat nacional catalana. Ens manifestem per la potenciaci de la lluita dalliberament nacional dels Pasos Catalans sota postulats antiestatals i autogestionaris. Considerem lopressi nacional que pateixen els Pasos Catalans un part integrant i inseparable de lopressi global que exerceixen lestat i el Capital sobre nosaltres com a persones i treballadors. Denunciem lactual regionalisme catal botifler i hegemnic, com a fals nacionalisme, que ni lluita ni defensa les llibertats nacionals, sin noms pels seus interessos de classe burgesa, essent una pea important i indispensable en lopressi colonial que patim dels Estats espanyol i francs. Defensem que els nics interessats a aconseguir una independncia real de la nostra naci, que comportaria una transformaci revolucionria de la nostra societat, som els treballadors. Per una Confederaci Nacional del Treball dels Pasos Catalans solidria amb tots els obrers i oprimits del mn i nacions oprimides, sense fer distinci entre llenges, pasos i creences.

(Aparegut al Diario de Barcelona l11 de novembre de 1983.)

136

137

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 138

ANNEX 6 La Confederaci Nacional del Treball dels Pasos Catalans

Qu s? s el primer sindicat nacional, a nivell dels Pasos Catalans, que sorgeix al nostre pas, que recull la tradici llibertria i anarcosindicalista de lluita i dorganitzaci del nostre poble treballador, defensant per tant lassemblearisme i lautoorganitzaci de la classe treballadora, que fon en una sola lluita lalliberament nacional i lemancipaci social. Don surt? La CNT del Pasos Catalans neix de la confluncia de diversos sectors: treballadors anarcosindicalistes, collectius llibertaris, collectius autnoms de treballadors i collectius independentistes i nacionalistes radicals, autogestionaris i anticapitalistes, que estem comenant a estructurar els sindicats i les federacions locals de la CNT dels Pasos Catalans, pel Principat, Pas Valenci, les Illes, Andorra, Franja de Ponent i Catalunya del Nord. Qu volem ara? La CNT dels Pasos Catalans es constitueix com organitzaci independent i sobirana i s el nostre desig que arreli en el mn del treball una lluita dalliberament nacional alhora que anticapitalista i antiestatista, a travs de lautogesti de les lluites i lautoorganitzaci obreres. Volem aturar lactual procs de desnacionalitzaci dels Pasos Catalans dut a terme per lEstat capitalista espanyol i potenciar la reconstrucci nacional dels Pasos Catalans a travs de les classes obrera i popular. s el nostre desig

139

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 140

tamb integrar bona part dels treballadors immigrants, a travs de lexercici de la lluita contra tots els tipus de dominaci i explotaci que exerceixen lEstat i el Capital. Aix, la CNT dels Pasos Catalans no es limitar noms a lacci sindical, sin que actuar arreu on es manifesti lopressi nacional, lingstica, social, cultural, ecolgica, masclista, militarista... I lluitar tamb contra els nous mtodes de servitud voluntria i de control ideolgic de lestat, impulsats pels burcrates i tecncrates al servei de les multinacionals. Promourem tamb un debat permanent entre els diferents sectors que integren la nostra organitzaci, amb llibertat de tendncies, a fi de possibilitar una prctica de sntesi que ens faciliti laven. Objectiu final. El nostre fi s arribar, per mitj dun procs de transformaci voluntria, mitjanant lautoorganitzaci de la classe obrera i de tots els oprimits, i amb la creaci duna mplia xarxa social alternativa de contrapoders, a lestabliment duna Societat catalana, confederada, igualitria i autogestionada a tots els nivells, sense explotaci ni opressi, sense classes.
EL COMIT NACIONAL DE LA CNT DELS PASOS CATALANS

ANNEX 7 Autonomia, nacionalisme i CNT

INTRODUCCI: Noms la renovaci del llenguatge i dels conceptes expressats per ell poden permetre el moviment i la vigncia dunes idees; en el pensament antiautoritari del qual es nodreix la CNT, aquesta renovaci ha de suposar el desbloqueig dels motlles i expressions formades en el passat i que ara es veuen com un llast anacrnic; en la CNT de Catalunya aquest desbloquejament ha de significar la clarificaci sense embuts de lanomenat problema nacional que suposi la identificaci de lorganitzaci amb aquesta terra damunt de la qual vivim i que ens defineix culturalment. Tradicionalment lorganitzaci ha arrossegat una constant postura de rebuig vers la identitat nacional de Catalunya. Aquest tic de rebuig estava basat en motius complexos, molts dels quals obeen a posicions equvoques, simplistes o que malcomprenien una realitat quotidiana. Entre aquests sha dassenyalar la concepci decimonnica dun federalisme que es forma anys abans de la renaixena catalana i que per tant no es posicionava davant della; la identificaci del nacionalisme, de tot nacionalisme, amb posicions reaccionries per les quals aquest moviment era noms un instrument per manipular la conscincia social del poble i per reforar les institucions de lestat centralista o autonmic; identificaci que es refora amb laparici dels feixismes en les primeres dcades daquest segle; la identificaci, errniament per part de lorganitzaci, del nacionalisme amb la burgesia; i tamb, perqu no dir-ho, al desig de diferenciaci amb laltra esquerra, la poltica, que si defensa el fet nacional cata-

140

141

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 142

l, posici adoptada entre els sectors ms esclertics de lorganitzaci basant-se en el seu anticomunisme visceral i prioritari. Aix, el repte de la CNT a Catalunya ser afrontar la seva acci sindical i social, per aix noms saconseguir arrelant-se al mateix temps en el teixit social daquest pas i per aix la necessitat de reconciliar-nos amb la histria daquest poble, del nostre poble, sabent que llavors les nostres idees obtindran un eco ms definit i comprensible per a la resta de la societat catalana. EL CONCEPTE DE NACI. Un dels termes utilitzats amb ms polmica dins de la Confederaci ha estat el de naci. Aquesta paraula ha definit fins ara, per als militants de la CNT, tot el territori poltic de lEstat espanyol. Aix ens trobem amb la prpia CNT dEspanya, de la Confederacin Nacional del Trabajo, amb el corresponent Comit nacional (ara Comit Confederal) i els seus Plenos Nacionales. Sha identificat aix la naci amb els lmits fronterers, que no culturals, sempre expressat a la CNT com regional: Comit regional (ara tamb confederal); Confederacin regional, Pleno regional, etc. Aquesta lexicologia deriva dels plantejaments geogrfics desenvolupats per lEliseu Reclus, que tan profundament calaren dins lassociacionisme obrer del segle XIX. Ens trobem, doncs, com en altres qestions, amb que aquests plantejaments no han estat desenvolupats des de llavors i han entrat en franca caducitat. Dissortadament aquests termes varen ser ells mateixos utilitzats pel rgim franquista enemic de les llibertats catalanes. No s destranyar doncs, que molta gent hagi vist amb desconfiana una CNT que es reconstrua el 1976 adoptant concepcions similars. La CNT reconeix ara que cal parlar amb propietat de Catalunya com duna naci, o sigui, un poble amb una terra, una llengua i un cultura prpies, que t com mbit un territori fsic: Catalunya. Aix mateix reconeix que els altres territoris

de llengua catalana formen part tamb daquesta comunitat cultural comuna, per la qual cosa tractar de coordinar-se amb la CNT daquests indrets per contribuir a que lorganitzaci en ple reconegui aquest fet. INTERNACIONALISME I FEDERALISME. Per a poder autotitular-nos dinternacionalistes hem danalitzar el significat daquesta paraula i comprendre que aquesta voluntat internacionalista no ha de consistir en un tot globalitzador i despersonificador sin en una ideologia que respecti els diferents elements que formen els homes i dones de tot el mn. Noms aix podem exercir un veritable federalisme, s a dir, diversos diferents que es posen dacord, no per ser homogenis, sin per ser diferents en llibertat. AUTODETERMINACI I SOBIRANIA POPULAR. I la llibertat dels pobles sobt per la consecuci duna autntica sobirania popular, on els pobles i els ciutadans que els componen puguin decidir sobre el seu propi dest. s evident que a Catalunya cap Estatut dAutonomia no satisfar de cap manera les necessitats emancipadores de molts catalans; lautonomia catalana genera dobles i fins i tot triples burocrcies, bloqueja diversos sectors pels conflictes de competncies, a vegades fins i tot per quatre bandes (Govern Central, Generalitat, Diputaci i Ajuntaments) i mant en el poder un aparell incapa de dotar el pas del dinamisme sociocultural que sempre va tenir. La CNT per tot aix reconeix que el poble catal mereix exercir lliurement el seu dret a lautodeterminaci. Autodeterminaci que entenem com la capacitat per a decidir lliurement el seu futur, amb independncia de qualsevol estructura estatal imposada per la fora, tant interna com externa. Llibertat de cada poble per a decidir per si mateix i sense altres pressupostos que els de la seva prpia voluntat i sense altres condicions ni imposicions.

142

143

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 144

LA NORMALITZACI LINGSTICA. Recuperant-se desprs de dcades de persecuci, la llengua catalana ha de tornar a la categoria de llengua prpia dels catalans. Aix noms s possible mitjanant un procs de normalitzaci lingstica que faciliti el seu s pblic i ensenyament educatiu, la integraci paulatina dels immigrants i la seva equiparaci com a llengua de cultura en el mn. La CNT pot contribuir en aquest procs facilitant el seu s en el mitj orgnic i participant en campanyes entre els treballadors i treballadores, sobretot dorigen castellanoparlant. Aix mateix ha de protegir el dret de qualsevol a expressar-se sense coaccions en la llengua escollida, sigui aquesta la que sigui, evitant tota discriminaci per ra dorigen. ACCI DIRECTA DE LA CNT DAVANT LA QESTI NACIONAL. Lluitar contra tot tipus dopressi i repressi nacional. Respecte i desenvolupament dels usos, costums, llengua i cultura catalanes. Potenciar el desenvolupament i aprofitament dels recursos econmics propis del nostre poble, impedint lespoli daquests i respectant lecosistema. Fomentar el suport mutu, la igualtat i comprensi entre tots els pobles. sser solidaris amb tot moviment per lautodeterminaci dels pobles. Adaptar lestructura de la CNT a aquestes proposicions.

ANNEX 8 Declaraci poltica final de la I Trobada Internacional dels anarquistes que lluiten per lalliberament nacional i social dels pobles oprimits i no reconeguts
En els dies 28, 29 i 30 de desembre de 1985, shan desenvolupat a Guasila (Sardenya) els treballs de la Primera Trobada Internacional dels anarquistes i llibertaris que lluiten per lalliberament nacional i social dels pobles oprimits i no reconeguts. A linici de les sessions sha recordat la figura del company anarquista Tomaso Serra, desaparegut recentment, que va participar activament a lorganitzaci de la Trobada. Han estat presents companys i companyes de: Sardenia contra sIstadu, Siclia Libertaria, redacci de la revista Anarchismo de Catania (Siclia), Federaci Anarco-Comunista de Catalunya (Pasos Catalans), Coordinament furlant pa eculugje social (Fril), companys alemanys coordinats per IDK (Internacional Pacifista), IFAL (Uni de ferroviaris anarquistes i llibertaris de lEstat itali), redacci de la revista Anarchismo de Mil, un company andals, dos companys palestinencs a ttol dobservadors, aix com individualitats de diverses nacionalitats. Han estat llegides les adhesions, treballs i salutacions de tots aquells que no han pogut assistir-hi directament: Consell Regional Indgena del Cauca (Estat colombi), Organizacin de la resistencia anarquista (Argentina), Aliana de la Democrcia Socialista (Pasos Catalans), Collectiu Ikria (Pasos Catalans), Intiative (Occitnia), OCL dArls (Occitnia) i les redaccions Semse Anarchico, A rivista anarchica, Umanita nova, LInternazionale, Iztok (revista dels exiliats anarquistes dels pasos de lEst); aix com les de companys francesos, corsos, italians i sards. Del debat han sorgit anlisis profundes i propostes de lluita sobre els problemes comuns a totes les nacions minoritries oprimides que suporten el pes de

(Resoluci del II Congrs CNT de Catalunya, 9-10 de novembre de 1985.)

144

145

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 146

lexplotaci econmica, poltica i cultural: militaritzaci del territori, opressi lingstica i cultural, subdesenvolupament econmic, emigraci, atur, opressi de la dona. Una mplia discussi ha girat entorn lanlisi dels problemes relatius a lecologisme des duna visi llibertria i social, problemes sobre els quals en aquesta trobada no es podia esgotar. En particular ha aparegut la necessitat de la lluita unitria contra el militarisme de la NATO, estatal i internacional; contra la colonitzaci econmica i limperialisme del capital multiestatal i dels estats; contra la desnacionalitzaci perseguida a diferents nivells pel poder econmic, poltic i social de limperialisme mundial; contra la poltica energtica del poder (centrals trmiques, nuclears, etc.). Els presents han coincidit en assumir en els seus mitjans i reunions la progressiva difusi de la llengua internacional de lesperanto en quant es contraposa a limperialisme de les llenges oficials dels estats. Sauspiciar que lesperanto sutilitzi en les trobades en les quals siguin presents individus de diferents nacions, organitzant-se cursos i utilitzant material deixat pel company Tomaso Serra en poder de la Collectivitat Anarquista de Solidaritat. Els peridics anarquistes de les organitzacions presents donaran noticia de tals iniciatives. De la Trobada ha sortit la proposta de constituir la Confederaci Internacional Anarquista per lAlliberament Nacional. Organitzaci que haur dsser caracteritzada per la prctica insurrecionalista, el rebuig de linterclassisme i de qualsevol mtode basat en la delegaci, lelectoralisme, la renncia de lacci directa. Sobre aquesta proposta sha desenvolupat un ampli debat en el qual han aparegut reserves per part dalguns dels participants. Cada decisi final en mrit a ladopci o no dacords concrets al respecte queda subordinada a la discussi a linterior de cada organitzaci nacional present o interessada. Guasila, 30 de desembre de 1985

ANNEX 9 Avui, com fa 70 anys enrere UNPOBLE SOBIR,

S UN POBLE INGOBERNABLE

Des de fa diversos anys, l11 de setembre ha comptat amb un Bloc Negre dins de la manifestaci de la tarda. El que va comenar duna forma informal, sha anat poc a poc consolidant com a punt de trobada de diferents sectors, els quals volem fer visible, especialment en aquesta data, el nostre rebuig als estats i a la delegaci de la lluita en partits poltics i sindicats reformistes i per afirmar que la llibertat dels Pasos Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecuci de cap estat ni la creaci de ms fronteres, sin per la dissoluci de les existents i la creaci despais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitimin els propis estats. Entenem l11 de setembre com una data significativa per aquest poble i on totes les reivindicacions poden tenir cabuda, s per aix que les persones de tendncia llibertria o autnoma que hem conformat en aquest anys lanomenat Bloc Negre tamb havem destar-hi presents dalguna o altra forma, al marge de sigles o inclinacions partidistes. Aquest any, a diferncia dels precedents, no podem passar per alt, ni deixar de mencionar amb sorpresa, la convocatria parallela que sortir de la Plaa Universitat prcticament a la mateixa hora que la del Bloc Negre, la qual ens situa gratutament en la molesta disjuntiva dhaver de triar. Nosaltres continuarem trobant-nos en el Bloc Negre perque aix sha fet durant anys i perque no estem disposats a renunciar a la nostra autonomia ni estar a expenses del que decideixi fer una organitzaci en concret. El Bloc Negre no es pas un bloc monol-

146

147

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 148

tic, ni en t cap intenci de ser-ho, entre la gent que saplega al seu voltant, alguns formen part o simpatitzen obertament amb la corrent anarcosindicalista, i a daltres els importar un rave el que fagi o deixi de fer la CNT federada. No som ning per dir a la gent a quina de les convocatries ha danar, no entrarem en una baralla estril per veure qui s ms llibertari, ni titllarem de ser ms o menys solidaris amb els treballadors per assistir a un lloc o un altre, com sembla que alguns intenten fer. No s en aquest dia que es demostra aix sin en la feina diria, com molt b saben els companys de Mercadona amb una lluita exemplar que dura mesos, i tots els treballadors que lluiten dia a dia contra la patronal i per lautogesti obrera, entre els quals molts de nosaltres hi som presents durant tots els dies de lany. Pels desmemoriats, dir que aquesta no s pas la primera manifestaci obrera, o de carcter laboral, que t lloc durant lOnze de Setembre. La diada passada, per no anar gaire lluny en el temps, la Xarxa Solidaria contra el Tancaments i la Precarietat ho va fer amb els mateixos objectius, punt per punt, que ara esgrimeix part de la CNT. Al nostre criteri, si dun bon principi els convocants shaguessin plantejat sincerament rebassar els estrets lmits dels seus sindicats adherits, obrint-se a altres sectors laborals en conflicte (evitant, de pas, crear la impressi fuga de ser una mena de contramani de l11). Shauria dhaver fixat la convocatria a la mateixa franja horria en que tradicionalment ho feia la Xarxa. Feli coincidncia que, de pas, hagus perms a molts de nosaltres anar pel mat a prestar-vos el suport mutu que es mereixen els companys de Mercadona, PC city i la resta de treballadors en lluita. El pensament llibertari no s patrimoni de ning, ni de cap sigla ni de cap individualitat ni de cap poble escollit, sequivoquen els que intenten apropiar-sel i ser els nics representants, sequivoquen els que vulguin esdevenir en avantguardes, se-

quivoquen els que volen utilitzar-lo per enfrontar els pobles, sequivoquen els que volen convertir-lo en una ideologia fornia i estranya a la nostra terra i a la nostra cultura, sequivoquen els que volen simplificar-lo en quatre eslogans, sequivoquen els que separen les lluites antiimperialistes de les lluites socials o actuen com si aquesta no forms part de la mateixa lluita de classes que ho engloba tot. Aquest any es compleixen 70 anys duna revoluci llibertria, iniciada un 19 de juliol de 1936, que va donar a Catalunya les ms altes quotes dautogovern de la seva histria contempornia, molt ms que amb qualsevol govern, per molt nacionalista? que sanomeni. Molts i moltes lluitadores van deixar la vida en aquesta lluita i en la posterior repressi feixista. El seu exemple i el de milers de treballadors i collectius que avui dia continuen lluitant contra el sistema ens empeny a continuar sent presents un any ms a l11 de setembre i els dies que calgui. Ni imperialisme espanyol i francs, ni xovinisme catal! Visca la lluita de pobles contra imperis i dobrers contra patrons! Visquin uns Pasos Catalans lliures de qualsevol estat! Mani qui mani, antiautoritaris sempre! Comunicat Individualitats Bloc Negre 11 setembre de 2006

(Comunicat no incls a ledici original.)

148

149

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 150

ANNEX 10 Anarco... queee?

Aquest article que comences a llegir pretn demostrar que no hi ha cap incompatibilitat entre lanarquisme i la defensa de la identitat dels pobles, identitat que no s esttica ni excloent i que, creiem, lanarquisme ha de fer seva. A ms, critiquem alguns dels arguments contraris a aquestes idees. Per tant, podem dir que larticle expressa lopini del Collectiu sobre aquest tema. Definici de termes utilitzats: naci i poble Per experincia en debats similars, creiem imprescindible fixar les regles de joc que, en aquest cas, sn les definicions dels termes que sutilitzaran ja que els matisos dels significats que donem a les paraules poden no ser els mateixos. Aix, podem definir naci com a comunitat dindividus als quals uns vincles determinats, per diversificables, bsicament culturals i destructura econmica, amb una histria comuna, donen una fesomia prpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat dorganitzaci i projecci autnoma que, al lmit, els porta a voler-se dotar dinstitucions poltiques prpies fins a constituir-se en estat (definici del Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Ed. Enciclopdia Catalana) i segons la definici Kirby, un poble s un grup dssers humans individuals que tenen en com tots o alguns dels segents elements: a) tradici histrica com; b) identitat racial o tnica;

151

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 152

c) homogenetat cultural; d) unitat lingstica; e) afinitat religiosa o ideolgica; f ) connexi territorial; g) vida econmica com. (Definici extreta de la Reuni Internacional dExperts per la Dilucidaci de Conceptes dels Drets dels Pobles de la UNESCO, any 1989). Nosaltres preferim utilitzar el terme poble per les connotacions negatives implcites del terme naci (exaltaci de la ptria, superioritat dunes nacions respecte a altres, etc.) a part de que no compartim lobjectiu de constituir cap estat. Anarconacionalisme o anarcoindependentisme? Anarquisme! La identitat de la que es parlava en la definici anterior no t perqu ser excloent. Efectivament, sn la cultura i/o lidioma els factors que determinen que un conjunt de persones que habita un territori real, per res virtual, sidentifiquin com a Poble. Poble que no ha de tenir unes fronteres ntides ni definides sin que, tal com marquen, per exemple, les rees de transici del catal a laragons (i viceversa) situades al que lEstat anomena provncia dOsca, indiquen permeabilitat i no exclusi. Lanarcoindependentisme no busca lhomogenetzaci cultural dun territori ni lestabliment de fronteres fsiques que separin i enfrontin a uns pobles amb altres, sin que entn el concepte de poble com quelcom dinmic en el temps i en lespai. No creiem que el poble original (per prendre com a punt de partida un moment concret de la histria) shagi de preocupar per salvaguardar la tradici, la identitat racial, la unitat lingstica, etc., davant larribada de nous habitants als territoris culturalment homogenetzat. En una societat ideal, tots junts

construirien i constituirien un nou poble perqu sempre s el individu la pea bsica de qualsevol estructure social. Per s que ens hem de preguntar perqu a una mateixa localitat o territori hi ha gent amb diferents sentiments de pertinena a un poble o perqu hi ha gent que rebutja un idioma i una cultura. Entenem que la homogenetzaci s un procs socio-cultural natural i si no es dna aquest procs hem danalitzar perqu i amb quina finalitat: en el cas dels Pasos Catalans, nosaltres arribem a la conclusi de que aquestes circumstncies es deuen a una imposici i a un intent duniformitzaci per part dels estats francs i espanyol. Per tant, el que no permetrem s la imposici dels elements que constitueixen la definici de naci (la uniformitzaci) per part dels Estat francs i espanyol amb els propsits (no ho oblidem) de facilitar la governabilitat i ampliar i/o assegurar mercats. Per a nosaltres, perqu es donin les circumstncies de les que parlaven abans els canvis shan de produir en una situaci de llibertat total en la que no hi ha cabuda per als prejudicis contra un poble que donen lloc, per exemple, a la submissi lingstica. En el cas de la llengua, lanarcoindependentisme no est en contra de la desaparici del catal si aquesta es produeix per mort natural, s a dir, si el catal evoluciona per les aportacions daltres pobles i, per tant, didiomes (igual que va passar amb el llat i el naixement del catal). s per aix que ens considerem independentistes, per viure on vivim. Encara que considerem que aquesta etiqueta s innecessria perqu lalliberament dels pobles encaixa perfectament dins de lanarquisme i perqu la utilitzaci de etiquetes porten a la simplificaci, utilitzem i ens considerem directament anarquistes. Al Collectiu Negres Tempestes tenim molt clar que la lluita per lalliberament dels pobles s inseparable de la lluita per lAnarquia (no som interclassistes).

152

153

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 154

Al costat de qui lluitem? A vegades ens han tirat en cara que lluitem o participem dactes amb organitzacions de lindependentisme-estatista desquerres i que no ho fem pas amb altres collectius anarquistes. Directament, aix s mentida. No neguem que hem participat i hem compartit lluites (antirepressi, defensa de centres socials, lluites venals, antifeixisme, etc.) amb aquelles organitzacions perqu entenem que els objectius a assolir sn els mateixos i no entren en contradicci amb els nostres principis (per exemple, romanem alertes davant qualsevol intent de controlar una assemblea). Ens poden acusar de frontpopulisme (aquest seria un altre debat), encara que som conscients i coneixedors dels fets ocorreguts a la revoluci dUcrana (revoluci makhnovista) o la mateixa revoluci del 36-37 a Catalunya, per no podem fer responsables daquests fets a tota lactual militncia de les organitzacions marxistes-leninistes i derivades. Igualment, tamb lluitem amb altres collectius i organitzacions anarquistes en les mateixes lluites i en altres com sn la denncia de la darrera reforma laboral, la recuperaci de la memria histrica, la difusi del conflicte a Mercadona, la difusi de lanarquisme, etc. La postura de lanarquisme tradicional respecte a lalliberament dels pobles A lEstat espanyol, lanarquisme tradicional veu amb simpatia i recolza lluites indgenes (la lluita dels maputxes a lEstat xil, dels indgenes a lEstat bolivi), la lluita de la Cabilia a lEstat algeri, dels palestins, etc., i soposen a la uniformitzaci cultural propiciada per la globalitzaci capitalista. No obstant aix, a lEstat espanyol i francs ja no tenen les coses tan clares. Dins dels seus anlisis veuen lEstat espanyol (sobliden del francs) com un aplec de comunitats amb dife-

rents costums i idiomes per no satreveixen a traar una lnia divisria entre aquestes perqu fins i tot es poden trobar, dins del mateix territori, gent de comunitats diferents. Qui s el que traa fronteres, doncs? Per a nosaltres, no cal traar cap lnia divisria entre comunitats. Com ja hem dit abans, aquestes comunitats no han de tenir unes fronteres ntides i definides sin rees permeables i no excloents tal com ocorre de manera natural quan no hi ha cap tipus dhomogenetzaci forosa. Pel que fa al fet de que hagi persones daltres pobles dins dun territori, nosaltres defensem la lliure circulaci de persones, el dret de lindividu a triar on vol establir-se. I tamb defensem el dret de lindividu a integrar-se lliurement dins de la comunitat. No volem la creaci de guetos. Igual que els anarquistes tradicionals els denuncien com eines de lestat i el capital per dividir al poble a travs del racisme i la xenofbia, tamb haurien de treure alguna conclusi de que hagi gent dins dels Pasos Catalans que rebutja qualsevol cosa relacionada amb el catal o els Pasos Catalans. Pot ser perqu aquests anarquistes tamb sn vctimes dels intents dels estats francs i espanyol dafrancesar i espanyolitzar respectivament aquests territoris a travs, entre altres eines, de prejudicis sense cap base contra el poble catal. Per qu ens manifestem l11 de setembre El Collectiu Negres Tempestes participa de lanomenat bloc negre de la manifestaci de l11 de setembre pel seu significat: el comenament del procs despanyolitzaci forosa, que encara existeix, dels territoris que es corresponien amb la antiga Corona dArag. bviament, no estem per la creaci dun nou Estat catal, tal com hem explicat anteriorment. El nostre propsit s difondre la nostra postura digual manera que ho fem, per exemple, el 1er de maig amb les reivindicacions obreres i/o el mn laboral.

154

155

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 156

Com collectiu que t com alguns dels principals objectius fomentar el debat, trencar els tpics i assolir que lanarquisme en general adopti sense prejudicis lalliberament dels pobles (la companyonia universal dels pobles lliures) organitzem juntament amb altres collectius i individualitats el bloc negre de la manifestaci de l11 de setembre. Podria ser que sens considers com una mena despecialistes en la matria per la nostra lluita no es centra nicament en aquest sentit, com demostren les activitats que hem dut a terme i esperem que aquest article serveixi per aclarir idees equivocades sobre tot all que defensem.

DOCUMENTS

(Article de Negres Tempestes aparegut a lespecial de La Rosa dels Vents de l11 de setembre de 2006.)

156

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 158

159

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 160

161

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 162

162

163

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 164

164

165

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 166

166

167

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 168

168

169

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 170

EPLEG INDEPENDNCIA TOTAL, ANARQUIA SENSE LMITS! Anarquisme i alliberament nacional vint anys desprs
Aquesta breu reflexi sobre el que ha estat fins ara el moviment, les individualitats i les prctiques anarcoindependentistes i el significat del llibre Anarquisme i alliberament nacional no s cientfica ni t lobsessi de ser-ho. Aix, a banda de les dades objectives que hi he incls, les meves opinions sobre el tema s evident que poden haver marcat les lnies que llegireu a continuaci. Si b aix passa sempre, crec que s obligat ladvertiment pel fet que aquest s un text que enceta un espai fins ara ben poc transitat pels historiadors acadmics. s ms que segur que hi mancaran noms, ttols, fets i dades. El temps que he tingut per escriure-la i sobretot la manca dentrevistes personals a individus que van viure el procs que hi descric segur que han afectat el relat que ve a continuaci. Aquesta s, doncs, noms un introducci al tema, res definitiu. He treballat a partir de materials diversos reunits al llarg de molts anys des de la militncia personal per amb un mxim de pgines per omplir, per la qual cosa no tot hi ha cabut, malgrat que com a mnim he intentat posar-hi el que crec ms important per al llibre i el context. Anarquisme i catalanisme, un precedent amb qu no es van trobar El setembre de 1986 veia la llum Anarquisme i catalanisme: la CNT i el fet nacional catal durant la Guerra Civil, un llibre de lhistoriador Jordi Sabater publicat a la collecci Llibres a

171

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 172

lAbast dEdicions 62. Es tracta duna histria extensa feta des de lacadmia, de les relacions entre anarquisme i catalanisme durant els anys de la revoluci i de la guerra civil. El motiu central de lestudi era la revista Catalunya, diari de tarda de la regional catalana de la CNT. El llibre, per, va passar gaireb inadvertit per al moviment llibertari i per a lindependentista, de la mateixa manera que per a lincipient anarcoindependentisme del moment, tot i que des del meu punt de vista s lobra ms completa que sha escrit fins ara sobre un perode daquesta per a alguns estranya uni. En les seves pgines shi explica lesdevenir de la Catalunya revolucionria, que lautor no dubta a qualificar de quasi independent. Resulta especialment interessant el captol que tracta les relacions entre el modernisme i lanarquisme, don provenen algunes de les persones que en aquesta poca escriuran a les pgines de la premsa, aix com la petita histria i les relacions establertes durant anys entre els clssics llibertaris i els moviments dalliberament nacional dels seus pasos respectius. Anarquisme i catalanisme acaba amb unes Reflexions finals molt sucoses en qu Jordi Sabater afirma que El moviment llibertari, pel que fa al fet nacional catal, arrib al juliol de 1936 amb una posici confusa i, de fet, amb una despreocupaci general pel tema. Les seves conclusions no podien ser ms clares: la visi anarcosindicalista de Catalunya era, en termes generals, regionalista. Ara b, Sabater acaba recordant que al mateix temps que hi havia aquesta visi regionalista general en el mn llibertari catal tamb estava clar que no es pot deixar de costat lexistncia de diversos sectors llibertaris que, encara que no van formar cap tendncia precisa ni van obtenir gaire ress, s que van reivindicar, i amb obstinaci i perseverana, un catalanisme revolucionari i un anarquisme catalanista.

Ms que un llibre El 23 de febrer de 1987, pocs mesos desprs de laparici dAnarquisme i catalanisme, sacabava dimprimir a Barcelona Anarquisme i alliberament nacional, el primer assaig fet des del moviment anarquista dels Pasos Catalans que tractava com a tema central lalliberament nacional des dun punt de vista anarquista o, el que s el mateix, la possibilitat dun anarquisme que no renuncis a lalliberament nacional. Posteriorment, del llibre sen va fer una edici reduda en fotocpies en castell per demostrar, segons la gent dIcria, que finalment dominaven altres llenges i amb la intenci que els lectors situats fora del domini lingstic catal tamb poguessin entendre els seus plantejaments. El llibre va tenir un relatiu xit de vendes en el redut mn editorial contestatari del moment. Lhavia editat leditorial El Llamp en la seva collecci La Rella i, vint anys desprs, continua sent un referent inexcusable en aquest petit mn, o no tan petit, que s lanarcoindependentisme. De fet, la mateixa editorial El Llamp, una editorial centrada bsicament en la temtica de lalliberament nacional, seguint aquest cam obert amb el llibre va engegar una collecci al mar de 1989 amb el ttol dAcrcia. El primer llibre publicat va ser Entendre Occitnia, de Josep Serra Estruch, un recull dentrevistes reals i inventades a travs de les quals lautor ens apropava la realitat occitana posant en el centre les lluites socials que aquest poble ve havia desenvolupat i desenvolupava. Seria el primer volum de la collecci i el darrer, tot i que al mateix llibre shi anunciaven altres ttols en preparaci com Dones Llibertries, Un crata anomenat Ramon Llull, Lnic combat, LAliana de la Democrcia Socialista i El sol de lanarquia. Mai no van arribar a veure la llum. El mateix Serra i Estruch va ser, al llarg de la seva vida, membre del Consell Nacional i de lExecutiu del Front Nacio-

172

173

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 174

nal de Catalunya (FNC) i militant de la CNT durant 52 anys, en els quals va tenir els crrecs de secretari general de la Federaci Local de Barcelona de CNT i de director duna de les vuit reaparicions de la capalera Catalunya. A lexili, Serra va participar molt activament en la publicaci clandestina del FNC, Terra Lliure, una revista que no t res a veure amb lorganitzaci armada tot i coincidir-hi en el nom i que encara avui ning no ha estudiat. El llibre Anarquisme i alliberament nacional s un treball collectiu signat per Ricard de Vargas-Golarons, Joan A. Montesinos, Josep M. Canela, Joan Casares, Joan Palomas i Enric Cabra. La contracoberta del nmero 15 de febrer-mar del 1987 del fanzine Ikria: la Polla de Du anunciava que el llibre finalment havia sortit. En el text que acompanya la reproducci de la coberta hi diuen que apareix aquest llibre llargament esperat per molts. La seva tesi central: lalliberament nacional s un aspecte ineludible duna formulaci llibertria global. La prvia independncia total de les unitats ms petites Pasos Catalans, comarca, municipi, individu s la base dun federalisme anarquista de baix a dalt. Ja a la introducci, els autors especifiquen que lobra s conseqncia duna recerca de camins en els moviments radicals catalans que arrenca el 1979, com a conseqncia de la crisi del moviment llibertari i ms especficament de la CNT. Aquesta recerca els havia portat a quatre anys de debats i de passar a lacci a partir de portar els seus plantejaments en clau nacional catalana als moviments ecologistes i antirepressius. En aquest punt, els autors fan una de les seves moltes afirmacions clarividents que atrapen pel seu antidogmatisme i per la manera com fugen del dirigisme ideolgic en qu altres grups estaven i estan encallats: Aquestes planes, aquests fulls, no pre-

tenen ser doctrina, ni veritat nica, sin que s la nostra realitat momentnia i subjectiva sotmesa a la discussi [...] El treball no fineix aqu i sallarga fins a la lluita i la revoluci. Jo tenia aleshores 17 anys i, vint anys desprs, tinc ben clar que Anarquisme i alliberament nacional em va obrir el cap a les possibilitats infinites de no negar cap dels mbits dalliberament possibles en les nostres vides, comenant per lindividual per no aturant-nos en falsos fantasmes de rebuig als alliberaments collectius com s el nacional. Mort als dogmes, a tots, en definitiva. En el primer captol, La crisi del moviment llibertari: contra la doctrina, els autors apuntaven les causes que feien, en aquell moment, que el moviment llibertari fos tan espanyolista. Hi apuntaven la manca de teoria al voltant del tema nacional des duna perspectiva anarquista, el dirigisme ideolgic i una gran por al canvi en els clixs socials anarquistes ms estesos. En la crtica al dirigisme, diuen que una organitzaci o un moviment que no estigui permanentment obert a lautocrtica, acaba esdevenint una nova esglsia. Les crtiques que inclouen el moviment llibertari i les seves organitzacions, especialment la CNT, que en aquell moment era lorganitzaci, enlluernen per la seva claredat i encert i penso que toquen un dels problemes que havia portat el moviment a no passar de promesa en la represa dels setanta: la manca dadequaci al canvi i la submissi a una histria que alhora que s un referent importantssim fossilitza pensaments i organitzacions. Toquen tamb, molt encertadament, el canvi de subjecte histric revolucionari que en aquell moment ells igual que els expulsats de la CNT basca per abertzales, el Collectiu Askatasuna ja deien que no era el treballador, sin alguna cosa semblant al treballador-ciutad. Els conceptes producte del 68 sestenen en aquestes primeres pgines i prenen protagonisme en la seva crtica radical al vell mn. Per combatrel opten per lanarquisme per a la seva manera, com un punt

174

175

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 176

de sortida duna prctica autnoma, directa i insurreccional, en permanent autocrtica, vers el comunisme llibertari. La dicotomia estat/naci centra el segon captol. Shi inclou un concepte que potser s dels que ms malament sona vint anys desprs, tot i que, a banda del nom que li donen, el contingut no sembla desencertat. En parlar dels tipus de cultura, diferencien entre cultura social i cultura tnica. La segona la defineixen com lexpressi duna naci i inclou des de la llengua fins a totes les altres manifestacions que la configuren com a comunitat diferenciadora. Al 2007, la paraula tnia ha estat assimilada a una utilitzaci excloent de dretes i llegir-la ara en aquestes pgines pot sobtar, per la qual cosa cal llegir-la i situar-la en el context. Per la resta, el text del captol inclou una molt bona definici de termes com estat, naci i ptria, amb unes precisions que sn plenament assumibles a lactualitat. Potser la paraula naci, que s la que el llibre positivitza, t una definici encara no prou oberta tenint un compte que es tracta duna de les pedres angulars de ledifici teric que defensa aquest treball. Una aportaci importantssima del llibre, al captol 3, s el rebuig al criteri histric per definir els Pasos Catalans i acceptar noms el lingstic, que ells, seguint les seves teories tniques desenvolupades en lanterior captol, anomenen etnicolingstic. Alhora, per, el criteri que rebutgen lassumeixen implcitament quan diuen que lAlguer no formaria part daquests Pasos Catalans de qu parlaven perqu histricament seria ms aviat una colnia. El fet de situar la naci estrictament en un territori tamb el podrem veure com una repetici de les teories nacionalistes romntiques, un terreny en qu els anarcoindependentistes no anirien ms enll, de moment. Sobta que, malgrat les afirmacions que fan en altres pgines i mbits, malgrat el seu vitalisme amarat dels corrents ms dinmics del mn anarquista, no tinguin en compte, com a criteri fonamental al costat del lingstic, la voluntat de ser.

El desenvolupament dels conceptes estatisme i patriotisme (que ells anomenen estatalisme) al captol 4 s un dels encerts del llibre, ja que sn termes que expliciten les funcions assignades a lestat i com aquest modela o destrueix la naci en alguns casos, per alhora el captol parla dels casos prctics dEspanya i Frana i s aqu on els autors lencerten completament, amb un discurs plenament utilitzable en lactualitat. Ara b, Anarquisme i alliberament nacional no inclou Andorra ni Itlia (en aquest cas perqu ja hem comentat qu pensaven de lAlguer) com a estats que tenen incidncia en la naci catalana. En el cas dAndorra, no entenc per qu aquest estat no rep el mateix tractament que els altres dos i que les nacions que han volgut crear; suposo que es tracta dun descuit. El captol 5, Alliberament nacional, s segurament un dels captols ms suggeridors. Hi ataquen el marxisme com a ideologia dalliberament nacional, lanarquisme del moviment llibertari espanyol i la idea destat alliberador en un suposat procs independentista socialista. Alhora hi fan la seva proposta: federalisme lliure, anarquia com a punt de partida obert i en permanent construcci, ecologisme radical i comunisme llibertari sense dogmes. Qui vulgui volar que shi apunti. Els autors hi defensen el dret a la secessi nacional i individual; un dret, per tant, que els fa ingovernables. Entren aqu en confluncia amb el pensament de Marc Legasse, abertzale anarquista i rebel fins al moll de los, de qui tamb publiquen el text Anarkherria al fanzine Ikria: la Polla de Du. Al mateix captol, quan parlen del regionalisme burgs resulta curis fixar-se que noms es refereixen al Principat. Aquesta s una prctica que es dna molt al llarg del llibre i del fanzine. Segurament, si en lloc de ser majoritriment barcelonins, els autors haguessin tingut procedncies territorials ms diverses, la seva visi hauria estat ms completa. Insisteixo, per, que aquesta s una prctica general del llibre i dels nmeros de la revista consultats, que encara redueixen

176

177

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 178

ms el marc referencial: en la prctica, a lrea metropolitana barcelonina. Si b al principi del captol 6, Migracions i Pasos Catalans, no es fa referncia prpiament a les migracions concretes sin a una certa nebulosa terica, quan els autors dAnarquisme i alliberament nacional entren en els efectes daquestes migracions podem dir que la seva visi sens mostra totalment equivocada, allunyada de lactualitat de qualsevol moviment social que tracti, vint anys desprs, el fenomen migratori. En aix repeteixen, tot i que no exactament per apropant-shi molt, un discurs que han utilitzat molt els regionalistes de dretes principatins i que afirmava que el franquisme utilitzava les migracions per espanyolitzar els Pasos Catalans. La seva afirmaci que les conseqncies daquests moviments migratoris sn desastroses no t en compte res ms que la coherncia nacional i s ben clar que obeeix a una situaci completament diferent de lactual, en qu la societat es dibuixa com a multicultural amb la llengua catalana com a vehicular en alguns dels mbits socials. El discurs que es desprn del que diuen, avui dia, laprofitarien persones i moviments completament allunyats dels qui ho van escriure. Per aix, qualsevol teoria nova anarcoindependentista que es vulgui construir ha de ser molt ms complexa i menys manipulable en lmbit de les migracions, ms oberta i incloent. Un altre captol sotms al canvi dels temps s el captol 7. Si fa vint anys lEstado de las autonomas sestava construint, ara es troba plenament consolidat i necessita una revisi completament nova. En el captol, es torna a prescindir de la part dels Pasos Catalans que no sn el Principat en el desenvolupament de la teoria. Lestabilitzaci de la democrcia burgesa (utilitzant la seva nomenclatura) i la compartimentaci en comunitats autnomes ha desenvolupat formes diferents dadequaci a la realitat espanyola, i alhora ha creat veritables identitats regionals que fa vint

anys no estaven tan desenvolupades com ara, com s el cas del valencianisme, des del blaver fins al desquerres que no accepta el marc nacional catal. Aquest i daltres sn fenmens que cal replantejar i tornar a estudiar, ja que el context concret crec que ha arribat fins i tot a redibuixar-ne els possibles lmits terics. Al captol 8, Els clssics anarquistes i els moviments dalliberament nacional, tot i blasmar els clssics marxistes i les reverncies que els adeptes els fan, presenten un reps dels clssics anarquistes. Corroboren aix la sensaci que tot el que diuen del marxisme seria aplicable a lanarquisme (o gaireb tot) quan aquest, per crear projectes, noms es basa en textos. Hi parlen de Bakunin, breument de Kropotkin i de la revoluci de 1903 a Macednia, per aquest s un captol que queda una mica desangelat. Ms si es t en compte que ms amunt han expressat la necessitat daquesta teoria per no fer estrany lalliberament nacional a lanarquisme. Al captol 9 es fa una reflexi histrica de la relaci entre moviment llibertari i qesti nacional als Pasos Catalans entre 1874 i 1936. Personalment, situaria com a punt de partida daquesta reflexi lany 1868 i el fracs de la Revoluci, que fa que mplies capes dintellectuals passin a ser internacionalistes. Tot el que shi explica s correcte, per els vint anys que han passat dinvestigacions histriques donen per omplir centenars i centenars de folis sobre altra gent que no va ser tinguda en compte en aquell moment i per ampliar la majoria de les referncies. Al captol 10 es tracta una de les qestions que al llarg dels nmeros dIkria no deixa daparixer mai: lexplicaci del que passava a altres parts del planeta en aix que anomenen anarcoindependentisme. En resum, ben poca cosa, per cal que situem el llibre desprs de la I Trobada Internacional de grups, collectius i organitzacions anarquistes i llibertries que lluiten per lalliberament nacional i social de les nacions oprimides, celebrada a Guasila (Sardenya) el desembre de 1985. En aquell moment, es notava una certa ebullici daquests grups i lefec-

178

179

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 180

te de la trobada s el que nodreix aquestes pgines. Es parla de fins a trenta ponncies presentades a la Trobada, una xifra que quedar en moltes menys quan ells mateixos sencarreguin dorganitzar-ne la segona edici als Pasos Catalans. Els annexos que shi inclouen sn textos referents a lanarcoindependentisme ms vinculat al Collectiu Icria i voltants, tots ells contemporanis del llibre. El collectiu Icria de Barcelona Per tornem al llibre que ens ocupa. Per entendre don surt Anarquisme i alliberament nacional cal que llegim Ikria: la Polla de Du, la publicaci del Collectiu Icria. En el nmero 10 del fanzine, publicat al gener del 1986, ens expliquen que com a grup havien nascut al gener de 1980, a partir de gent que procedia del moviment destudiants i dels collectius llibertaris destudiants amb lobjectiu diniciar un debat dins del moviment anarquista de Barcelona, plantejant lalliberament nacional com un aspecte ineludible dins duna formulaci llibertria global. Per a aquesta finalitat, els membres dIcria no renunciaven a formar part dels respectius collectius individualment, alhora que organitzaven el debat bsicament sobre dos grans eixos: varis debats interns que anaren configurant el llibre Anarquisme i alliberament nacional, que estaria definitivament acabat al 1983 i la confecci doctavetes amb vries idees entorn del tema, repartides a actes molt concrets, linici de varis debats i conferncies a instituts, universitats, ateneus llibertaris, sindicats i rdios lliures, i collaboracions darticles a la premsa anarquista. A partir de lhivern de 1982-83, baixa lactivitat del collectiu i es planteja una federaci amb daltres grups, cosa que implica que la feina deixa de situar-se en el terreny teric i es passa a la prctica com a collectiu. Es crea la Coordinadora Llibertria dels Pasos Catalans, que incloa lAssemblea

Llibertria de lEmpord, la del Maresme, la del Barcelons i el Collectiu Llibertari de Vilaplana (al Baix Camp). A Barcelona, lAssemblea Llibertria del Barcelons s eminentment anarcoindependentista i inclou, a ms del collectiu Icria, la FACC (Federaci Anarcocomunista Catalana) i gent autnoma. Ni la coordinadora ni lassemblea aconseguiran una vida gaire llarga i es dissoldran perqu entendran que lambici de les idees no es corresponia amb la realitat del dia a dia. Seguint el text del nmero 10 dIkria citat ms amunt, sabem que a lhivern de 1983-84 queda definitivament enllestit lestudi Anarquisme i alliberament nacional i el collectiu Icria entra en un parntesi en qu si b acorda la dissoluci com a grup, vol mantenir una certa continutat fins que el llibre surti publicat, per tal de poder-lo presentar i difondre convenientment. Es realitzen algunes accions, no gaires, amb gent daltres grups, especialment amb Contracorrent (un grup diniciatives antiautoritries que treballava sobretot en la qesti de lensenyament), amb el qual existeix una bona identificaci i collaboraci. De fet, a partir daleshores el grup passa a signar textos amb el nom dIcria-Contracorrent. s precisament lacabament de la feina al voltant del llibre el que porta el Collectiu Icria, lestiu de 1984, a continuar la seva tasca i a comenar ledici del fanzine Ikria, subtitulat La Polla de Du. Es tracta duna publicaci fotocopiada, compaginada amb abundants illustracions que combina cmics, textos terics, crtica de la realitat social del moment, informacions sobre lluites concretes i una voluntat clara de ser un fanzine des del ttol de la portada que est fet a m i inclou una A encerclada, una bomba amb metxa, una estrella de cinc puntes i una destral, tot escrit descuradament, segurament amb un retolador fins a linterior, que recorre en moltes parts a lesttica dels textos retallats i enganxats tan prpia de lestil punk.

180

181

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 182

Al setembre de 1985 es tornar amb fora al projecte de lAssemblea Llibertria del Barcelons i shi treballar com a collectiu. Ells mateixos, en aquesta etapa, es defineixen com un grup dafinitat anarkista, partidari de lalliberament nacional, en procs de redefinici i integrat a lAssemblea Llibertria del Barcelons, per la qual cosa hem dentendre que lAssemblea s un projecte que es creuen molt i que tenen present fins i tot en cada una de les portades del fanzine amb la frase Adherida a lAssemblea Llibertria del Barcelons. A Ikria hi trobem abundant informaci sobre mogudes destudiants de lpoca, per tamb sobre antimilitarisme, un moviment que en aquell moment era centre de lluites diverses pel qestionament del servei militar obligatori i de lexrcit en general que suposava lobjecci de conscincia primer i la insubmissi desprs. Altres temes molt tractats seran loposici a lolimpisme i la Barcelona del 92, aix com al cinqu centenari de la invasi dAmrica. Alhora, per, tamb soposaven a la celebraci del Millenari de Catalunya organitzat per la Generalitat de dalt, perqu entenien que aquesta independncia que es commemorava lnic que havia fet era crear una nova estructura estatal. Un nmero especialment significatiu va ser el 18, en qu la secci Amics del kktel, que alguns cops funcionava com si fos un editorial i se situava a les primeres pgines del fanzine, analitzava lespanyolitzaci efectiva de la premsa llibertria catalana del moment. Shi analitzaven dinou publicacions i shi constatava que noms un 24,3% dels continguts hi estaven redactats en catal. Larticle acabava dient que la prctica lingstica de tants anarquistes ha de ser denunciada sense contemplacions, pel seu actiu paper en lespanyolitzaci (i en la francesitzaci) dels pasos catalans. Respecte al moviment independentista catal de lpoca, tal com ens informen en el nmero 10 dIkria, en els sis anys de trajectria del collectiu shan fet apropaments al sector ms as-

sembleari i socialment ms combatiu, i fins i tot hi ha confluncies individuals en organitzacions i moments concrets fets collectivament. No obstant aix, desprs daquestes confluncies, es produeix tamb bastant distanciament per tenir diferents enfocs sempre, segons ells. Les seves reflexions sn clares quan diuen: En sntesi, quan es fa de la qesti nacional la principal ra poltica de ser, a part dun constant perill dinterclassisme, sacaba subordinant-hi qualsevol altra lluita, que sovint s acceptada duna manera matisada (per exemple, es combaten aspectes de la repressi capitalista, per en tant que estrangers, no intrnsecament, assumint un model autoritari de nou estat). Malgrat aix, la defensa davant la repressi no va tenir escletxes; aix, al nmero 18 dIkria publicaven un cmic dels Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans a la contraportada demanat la llibertat del lder de lMDT Carles Castellanos, tancat i torturat acusat de dirigir Terra Lliure. De la mateixa manera, en el nmero 19 de novembre-desembre del 1988 shi incloa un article amb el significatiu ttol de Lemadet (algun) enrotlla, que sacompanyava dun text de lMDT de Grcia que portava per ttol Irredemptisme o revoluci, en qu es defensava el carcter eminentment revolucionari i social de lindependentisme. El nmero 20, publicat al maig-juny de 1989, expressava lacostament i la participaci dalguns dels membres del collectiu a lMDT, dins un article en qu analitzaven les diferents organitzacions extraparlamentries del moviment independentista. Al mateix nmero 19 ja esmentat, de final del 1988, Ikria anunciar lautodissoluci de la Federaci Anarcocomunista Catalana, un altre intent no reeixit de tirar endavant un moviment anarquista que no renuncis a lalliberament nacional com a part dels alliberaments que calia aconseguir. La repressi els arrib el 9 de juliol del 1990, en forma datemptat amb bomba incendiria a la que era la seva seu des de

182

183

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 184

com a mnim el nmero 18 del fanzine, lAteneu Llibertari de Grcia, als baixos del nmero 52 del carrer Perill. En el nmero 21, de desembre del 89-gener del 90, denunciaven la bomba com un cas del que ara sanomenaria assetjament immobiliari, alhora que advertien que no marxarien del carrer Perill. LAteneu no en marxaria, per ells aviat deixarien anar els darrers comiats. Iniciatives de comiat Les darreres iniciatives del Collectiu Icria seran destacables. La primera sn els dos primers i nics nmeros dEdicions La Polla de Du. Duna banda lextracte de la novella utopista Noves dEnlloc de William Morris, amb la voluntat de recuperar aquest clssic de lutopisme, allunyat de la rigidesa daltres models com els falansteris, i la seva proposta radical de nou mn, completament allunyat duna reconstrucci del vell mn que tant havien blasmat els dIcria, com a bons fills del 68. La segona publicaci s el text de les actes i ponncies de les Xerrades Internacionals Anarcoindependentistes, que havien tingut lloc a la masia La Plana de Santa Maria dOl del 6 al 8 de juliol de 1990, organitzades bsicament per Icria. Les jornades necessitarien un petit estudi per elles mateixes, tant per la intenci com pels textos resultants, per ens conformarem amb recordar que els dos eixos al voltant dels quals es van establir els debats van ser la defensa de la terra i el fet cultural diferencial, tot i que les temtiques no estaven completament tancades. Hi van presentar ponncies el collectiu Icria, el collectiu basc Zirikatu, membres individuals dIcria i un membre de la CGT de Barcelona. La mateixa publicaci inclou lautocrtica del collectiu per la poca participaci aconseguida, la confiana en lespontaneisme i la poca preparaci dels debats. Al final, els grups participants van ser Icria (Barcelona), Collectiu Ecologista Llibertari de CGT (Barce-

lona), Zirikatu (Biscaia), Kenka (Guipscoa) i Arabisen (Las Palmas de Gran Canria). La desaparici definitiva del collectiu es dna amb la publicaci dun nmero redut de lIkria en format dA3 plegat que cont un pster interior amb el lema Independncia total, anarquia sense lmits, amb una srie de reflexions sobre els motius que els porten a dissoldres a laltra cara. En elles, els germans Dupont i Dupond, dos dels personatges que acompanyen el Tintin dHerg, dibuixats un amb una A encerclada, un estel de cinc puntes i un llampec okupa a la solapa i laltre amb una estelada i una fal i un martell, es repeteixen fins a la sacietat a cau dorella que els dIcria shan dissolt vctimes de les seves prpies contradiccions. Portaven la ironia i el bon humor fins al final, fins al darrer text. Recerca Autnoma de Valncia A la ciutat de Valncia, al febrer de 1994, sortia el butllet informatiu del grup Recerca Autnoma amb el mateix nom del collectiu, el segon projecte-realitat ms destacat en la petita histria daix que anomenem anarcoindependentisme (un nom ben poc fcil de fer anar). Aquest primer nmero incloa a la portada dues persones cremant una bandera espanyola i el text Kontra lestat i el patriarcat... Terra i Llibertat. En aquest primer nmero es definien com un collectiu dafinitat global, entenent la globalitat com lobjectiu de modificar la realitat concreta que ens envolta: patriarcat, capitalisme, dependncia. Dit duna altra manera, la nostra acci es basa en la lluita anticapitalista, antipatriarcal i per la independncia total (personal i nacional). Com a grup, en aquell moment tenien un programa a Rdio Klara, lemissora lliure i llibertria de la capital de lHorta. La revista Recerca Autnoma, en format dA4 plegat, t un disseny ms acurat que Ikria: la Polla de Du, i compta amb de-

184

185

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 186

talls interessants de remarcar, com un intent de reivindicar el pensament de Joan Fuster en alguns dels seus aforismes des del mn llibertari; o la utilitzaci de poemes de Vicent Andrs Estells o de Maria-Merc Maral. La defensa de la unitat de la llengua catalana, com a conseqncia del procs de minoritzaci tan accentuat que estava patint i continua patint al Pas Valenci, esdev un dels trets referents de la publicaci, alhora que des del nom fins al mateix logotip del grup hem de tenir clar que no es tracta dun collectiu que es reivindiqui explcitament i nica com a anarquista, sin que inclou textos dun camp ideolgic ms ampli que Ikria, per exemple. Un altre dels temes que es repeteixen sn les campanyes de suport als presos poltics bascos, amb textos del Comit de Solidaritat amb Euskadi de Valncia, i a les lluites dalliberament nacional darreu del mn. A Recerca Autnoma hi podem trobar escrits sobre la revoluci cubana no necessriament crtics, defenses del concepte de nacionalisme popular enfront de nacionalisme burgs amb una srie darticles molt interessants signats per Francesc dIfach i els ressons del primer moviment antiglobalitzador, anticapitalista per no necessriament anarquista. Alhora, cont abundant material antipatriarcal, un tema que Ikria noms havia tractat per damunt. Es tracta, doncs, duna publicaci heterodoxa feta en un principi des del moviment anarquista per que amb cada nmero es va anar obrint a ms corrents ideolgics de lesquerra radical. El collectiu editor, a partir del nmero 11 del butllet, va ampliar la seva publicaci amb la collecci Papers Insubmisos, el primer nmero de la qual va ser El vell ordre mundial, un recull darticles de Heinz Dieterich. Daltres fins ara A banda dels collectius comentats, caldria citar tamb el projecte de la CNT dels Pasos Catalans, de la qual Anarquisme i

alliberament nacional inclou la declaraci de principis. Juntament amb la Federaci Anarcocomunista Catalana seran les dues altres organitzacions amb una clara intenci nacional que existiran en aquests anys, tot i que amb una influncia reduda. En lactualitat, laparici del collectiu Negres Tempestes ha esdevingut un nou referent en lmbit estricte dels qui sen diuen, tot i que s ms que evident que, com en moltes altres coses, nhi ha ms a fora que a dins. s a dir, que Negres Tempestes s un collectiu que es diu anarcoindependentista i ho s, per a banda daquest hi ha molts altres grups, individualitats i campanyes que coincideixen en una defensa dels interessos collectius dintre de lmbit de lalliberament nacional alhora que ho fan des duna prctica que jo no dubto a qualificar de llibertria. Negres Tempestes publica la revista La Rosa dels Vents i des de la vila de Sants s, ara mateix, el collectiu ms destacat entre els pocs que sautodenominen anarcoindependentistes als Pasos Catalans. Don venim? Aquesta realitat que ens trobem dia a dia ens pot portar a la necessitat de veure don venim, de voler saber si les nostres prctiques sn noves en aquests terrenys o si tenim avis, besavis i tota la pesca. I els tenim, per pocs els estudien i encara menys els coneixen. A banda dAnarquisme i alliberament nacional, hi ha hagut i hi ha multitud dexperincies llibertries, anarquistes, independentistes o catalanistes que ens han precedit, a voltes fragmentries, altres de comenament a final. Fent una ullada rpida a noms de publicacions o persones que han fet aportacions abans o desprs a les idees entortolligades que porten a lanarcoindependentisme, caldria parlar, estudiar, llegir i rellegir Josep Llunas, La Tramuntana, Eudald Canibell, Cels Gomis, la gent de La Academia, Emili Guanya-

186

187

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 188

bens, Mas Gomery, Felip Cortiella, Lo Chornaler, Jaume Brossa, el vitalisme i ladu Espanya de Maragall, Pere Coromines, En Titella, Progrs, Joan Ferrer, el modernisme vitalista i regeneracionista, el Noi del Sucre, Joan Peir, les relacions entre Garca Oliver i Maci, Foc Nou, Terra Lliure, Joan P. Fbregues, Catalunya, els articles de Joan Montseny a Foment, LAvenir, Serra Estruch, articles de Gabriel Alomar, Recerca Autnoma, Eskenapelat, el pensament de Ramon Claret, la psicodlia barcelonina dels 70, lOlla, el MIL, Ramon Barnils i la seva Soli, algunes CGT, algunes CNT, els Gnomos de Mallorca, Ikria, la Federaci Anarcocomunista Catalana, Sorollat, La Lletra A, LHonor del Pork, Visca la Terra!, La Campana de lEmpord, Els Penltims de Rdio Varsvia, Alternativa Llibertria, la CNT dels Pasos Catalans, una part de Joan Fuster, una part de Joan Francesc Mira, una part de lMDT, una part dAlternativa Verda, una part de la Crida, El Vitet, Ricard de Vargas-Golarons, Negres Tempestes, La Rosa dels Vents, etc., i multitud de projectes, persones i realitats que samplien exponencialment si ens atrevim a treurens les lleganyes i mirar el passat lluny, recent o ara mateix sense por, sense dogmes davui ni grans discursos excomunicadors dahir. A voltes i rodolons i sense voluntat de fer categoria de lancdota, per sense negar tampoc parts que hi sn. Molts no sn estrictament anarcoindependentistes, ni independentistes, ni anarquistes... i en algun cas fins i tot a alg se li pot escapar un somriure en llegir aquesta llista. Jo continuo pensant que hi ha un fil roig (o negre en aquest cas) possible, minoritari i a voltes finssim per en alguns moments determinant en el nostre passat recent o ara mateix, que si el visualitzem ens ajudar enormement a entendre que no som una anomalia de la histria sin una part della. De la histria i del futur... i aix s el que ms els amona.

Els canvis El moviment llibertari i el moviment independentista han canviat tant que si alg que va estar actiu als vuitanta shagus adormit aleshores i hagus despertat just ara no entendria res, o potser s, vs a saber. En tot cas, els canvis donarien ells sols per a un nou llibre que no s aquest, aix que ens centrarem en uns pocs dels que shan produt. Duna banda, el mn del treball, al qual els autors del llibre menyspreaven profundament tal com toca, ha deixat de ser el centre de la construcci de la identitat collectiva definitivament; la identitat obrera sha dissolt, comparteix centralitat o fins i tot ha estat desplaada en molts casos daquest centre identitari. Existeixen anarcosindicats per no tenen ni de bon tros la incidncia daleshores. La CNT ha passat a ser una opci minoritria numricament, tot i que continua com a referent de molts joves lluitadors, i la CGT (conseqncia en part del que als vuitanta va ser la CNT de Catalunya i la Confederaci Catalana de Treballadors, per amb aportacions de tota mena inclosa la marxista i la independentista) s ara el tercer sindicat als Pasos Catalans, per amb quatre estructures autonmiques diferents, totes confederades en una organitzaci que des de baix reprodueix el marc estatal. Els moviments socials sectorials sense voluntat de ser generals han esdevingut els veritables protagonistes de les lluites socials als Pasos Catalans i arreu del mn capitalista. I aqu, del moviment dinsubmissi al dokupacions, del dalliberament de la dona al sorgiment de noves subjectivitats crtiques que es construeixen en moltes ocasions al voltant de campanyes, algunes especialment exitoses, com la del no a la guerra, contra lEuropa del capital o els molt diversos Salvem, de caire ecologista i de defensa del territori, que shan ests arreu dels Pasos Catalans. En els darrers anys shan produt diversos debats pblics al voltant de lanarquisme i lalliberament nacional. Aix, publi-

188

189

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 190

cacions com Polmica, Libre Pensamiento, La Lletra A i Estel Negre hi han dedicat nmeros especials, alguns cops amb ttols no tan explcits com el del llibre objecte daquest article, per amb un bon nombre de textos sobre el tema. Aix mateix, el debat s viu a portals dinternet com Indymedia Barcelona o A las Barricadas cada cop que es proposa, i lindependentisme i lanarquisme comparteixen espai en multitud de llocs ms, com els webs Kaosenlared, La Haine, etc. Entre les referncies que cal no oblidar hi ha les jornades organitzades a Lleida l11 de maig de lany 2002 per la CGT de Ponent sota el ttol Anarquisme i qesti nacional, que segons els organitzadors intentaven assolir els objectius dintroduir el debat sobre la qesti nacional al sindicat, recuperar una srie didees i personatges de la tradici llibertria que defensaven les llibertats dels pobles com quelcom dinherent a la resta de llibertats personals i collectives, i trencar aquell fals antagonisme entre anarquisme i nacionalisme. En aquest sentit sn interessants els manifestos que la CGT de Catalunya ha fet en els darrers anys l11 de setembre per plantejar un cam diferent en aquest mbit de coses, o la participaci de la confederaci del Pas Valenci a les manifestacions del 25 dabril a Valncia, aix com la proposta del sindicat del Principat, aprovada en congrs, dintentar fondre les revistes de parla catalana del Pas Valenci i el Principat en una sola publicaci que tamb fos de les Balears. Alhora, crec que obren nous camins per a les idees, si parlem amb una perspectiva oberta no reduccionista, textos com el que va escriure Joan Francesc Mira a Crtica de la naci pura o ms recentment els llibres Nosaltres exvalencians (en una part) i Planeta Franja. El dos darrers sn dues crtiques al catalanisme ms centralista i principat nascudes des de sectors i grups de gent que inclouen en les seves files persones procedents en alguna mesura de la nebulosa llibertria. Sn aclaridors alguns dels raonaments que utilitzen, per propers, quan justifiquen les

seves idees sobre les relacions del Pas Valenci amb el Principat o la visi des de la Franja de Ponent. Acabo Al llarg daquest text mhe dedicat a fer una passejada rpida i no aprofundida, per qestions despai, per aix que alguns han anomenat lanarcoindependentisme, un nom que s tan estrany com el que cont. Potser us sonaria millor anarquisme catal o anarquisme catalanista, independentisme llibertari o ?. No ens posarem ara en qestions de noms, per s que reincidirem en algunes de les idees que em semblen centrals en el que he dit. Existeix un petit fil roig que va de 1868 a lactualitat en qu lanarquisme catal, el que es dna als Pasos Catalans, ha tingut algun tipus de consideraci positiva per lalliberament nacional, tot i que aquesta ha estat sempre una actitud minoritria. En aquest temps, una porci molt minoritria del moviment catalanista sha dotat deines, formes de lluita i maneres de fer no autoritries. El llibre Anarquisme i alliberament nacional, publicat ara fa vint anys, va ser la primera reflexi sobre aquestes relacions, confluncies, infeccions i desencontres. Naixia de la crisi del moviment anarquista, sobretot de la seva organitzaci principal, la CNT, per es va enriquir amb lanarquisme producte de maig del 68. El llibre proposava un model teric anarquista heterodox, renovador, innovador i que acceptava el canvi com a norma de funcionament. Malgrat la potncia del discurs que contenia, les seves conseqncies en lmbit dels moviments, tant llibertari com independentista, van ser ms aviat escasses. Tot i aix, es constata que avui dia molts dels seus plantejaments han estat assumits i lheterodxia de la barreja ha esdevingut norma comuna dels moviments socials. Ara b, malgrat el que pensen i diuen alguns defensors de lestatisme constitut, les nacions que no tenen estat continuen

190

191

@i alliberament.qxp

30/07/2007

16:20

Pgina 192

existint, malgrat els dogmes fins i tot dels qui es diuen antidogmtics. I la llibertat no t res a veure amb lestat, ni tan sols amb lhipottic estat socialista dels Pasos Catalans. Aix que, malgrat els vint anys, Anarquisme i alliberament nacional continua sent un bon fonament, un cop feta la crtica pertinent i ladequaci histrica, per construir-hi al damunt. I la casa est en bona part per fer... o potser en tenim ja un bon tros i no la volem veure. En tot cas, tenim plnols que hem de conixer amb molt ms de detall... per acabar saltant-nos-els i avanar amb els salts. Jordi Mart Font (jordimartif69@mesvilaweb.cat)

192