Teresa Juli

QU S LLEGIR?
INTRODUCCI
- la lectura eficient s una tasca difcil que depn de processos perceptius, cognitius i lingstics - la lectura s un procs interactiu que no va de la unitat perceptiva a la globalitat.. El lector expert dedueix informaci a la vegada de diversos nivells, integrant la informaci de tots els camps: semntica, grfica, interpretativa, etc. - la lectura s estratgica. El lector supervisa constantment la seva comprensi, est alerta a les interrupcions d'aquesta comprensi. s selectiu en dirigir la seva atenci als diversos aspectes del text. Ensenyar a llegir vol dir ajuda als nens a adquirir les habilitats per interpretar la llengua escrita. Aix vol dir que el desxiframent s una de les habilitats per no pas la ms important i que la lectura i el seu ensenyament ha de ser en totes les rees curriculars. Llegir s el procs que se segueix per obtenir informaci de la llengua escrita. s un procs de elaboraci i modificaci de les estructures de coneixement que tenem abans de rebre aquella informaci escrita. Llegir s un acte de raonament ms que un simple fet mecnic de desxiframent d'uns signes

QU FEM QUAN LLEGIM?. QUIN S EL PROCS?

Quan llegim processament informaci per tal de donar-li una interpretaci, Per tal de poder integrar la nova informaci en les nostres estructures de coneixement, amb la representaci que tenim del mn a travs de dos fonts d'informaci:

La informaci visual: Percebre uns estmuls La no visual; coneixements del lector

1. Formulem hiptesis; crear expectatives grfiques, lxiques, semntiques anticipar el contingut, fer preguntes, fer hiptesis sobre la informaci no escrita.. Fem un tipus d'inferncies que un lector utilitzar per fer hiptesis: Relacions lgiques: de motivaci del personatge a fer quelcom: buscar medicina de capacitat del personatge per fer quelcom: tallar l'arbre de causes psicolgiques: caracteritzaci del personatge de causes fsiques: del personatge o del mn (pluja) Relacions informatives: de context espacial o temporal de relacions pronominals (Maria, ella) D'avaluaci:

Teresa Juli judicis morals o socials 2. Verifiquem les hiptesis fetes: Confirmar-les a travs dels seus indicis grfics. Buscar indicis, fixar-se en lletres, marques, signes de puntuaci... Tipus d'estratgies que un lector utilitzar per verificar hiptesis: El significat es capta sense necessitat d'oralitzar-lo: la rapidesa lectora s superior sense oralitzar els ulls no fan un moviment continu, saltes i tornen enrera Es perceben conjunt informatius: camp de visi ms ampli La verificaci i l'anticipaci sn interdependents buscar i percebre noms els indicis rellevants per a la seva lectura seleccionar i percebre noms els elements visuals ms rendible per a la comprensi del text 3. Integrem la informaci i controlem la comprensi interpretaci global al llarg de la seva lectura El lector elabora una macroestructura mental del text, generalitza, suprimeix, desestima,, contrasta informaci, Qu fa un bon lector davant de problemes de comprensi? 1. desestimar la incoherncia, ignorar l'error, pensant que aquell element no s necessari per la comprensi 2. Suspendre el judici fins que el text aporti nova informaci que permeti reorientar la comprensi 3. Buscar explicacions alternatives, abandonant les hiptesis fetes 4. Retrocedir en la lectura o explorar parts del text per situar l'element discordant 5. Buscar la soluci fora del text, diccionaris, altres persones.

FACTORS QUE INCIDEIXEN EN LA HABILITATS DE LA COMPRENSI LECTORA

1. La intenci de la lectura, la finalitat 2. Els coneixements aportats pel lector coneixement sobre l'escrit la situaci comunicativa tipus de text escrit relacions grafofniques: lletra-so coneixements graflogics, sintctics i semntics paraules i frases relaci paraules noves-conegudes diverses formes de la mateixa paraula escollir la paraula concreta controlar la gramtica de les parts de la frase identificar les parts de l'oraci coneixements sobre el mon

COMPRENSI.

CONSTRUCCI DEL SIGNIFICAT el text els coneixements previs del lector presncia dun lector actiu els objectius de la lectura evadir-se buscar informaci seguir pauta o instruccions informar-se dun fet confirmar o refutar un coneixement previ aplicar la informaci obtinguda Teresa Juli Estratgies lectores estratgies que permeten: dotar-se dobjectius aportar coneixements previs estratgies que permeten establir inferncies revisar comprovar la prpia comprensi prendre mesures davant els errors estratgies dirigides a sintetitzar resumir ampliar els coneixements obtinguts

LA LECTURA

PROCS El lector compren el text Construeix una idea sobre el contingut Extreu all que li interessa dacord amb els seus objectius

Aix es fa a travs duna lectura individual que permet: avanar i retrocedir parar pensar recapitular relacionar amb el coneixement previ plantejar-se preguntes decidir que s important i secundari

ACTIVITATS Activitats abans de la lectura: assegurar que estiguin motivats assegurar que comprenen els objectius de la lectura poden aportar els coneixements previs Activitats durant la lectura formular prediccions plantejar preguntes sobre el llegit aclarir dubtes resumir les idees principals Activitats desprs de la lectura Activitats davaluaci de lectura preguntes de resposta literal preguntes de pensa i busca preguntes delaboraci personal

Teresa Juli

Teresa Juli

COM TREBALLAR LES HABILITATS LECTORES

1. Explicitar les intencions de la lectura Buscar una informaci determinada en diferents tipus de text: diari, llistes, cartelleres, etc. Saber de que pot anar un text havent llegit un tros. 2. Anticipar el text Activar els coneixements previs del lector Mirar un llibre sense llegir-lo i deduir el tema Fer-se preguntes . Qu volem saber? Continuar textos, lectures, notcies desprs de llegir un tros Anticipar el missatge amb la lectura de ttols i subttols. Parar la lectura i pensar entre tots com s'acabar Inventar ttols de llibres i pensar quin podria ser l'argument Construir textos entre varis Relacionar paraules per camps semntics, sinnims, derivats... Completar textos, pargrafs, frases o paraules. Recompondre textos, frases o paraules, utilitzant indicis grfics Recompondre varis textos ordenats per qui, qu, quan, com, per qu. Omplir buits d'un text d'una frase o d'una paraula Triar en una lectura entre vries paraules possibles 3. Pressuposar i inferir hiptesis Llegir textos aparentment contradictoris, per possibles Resoldre enigmes Diferenciar la informaci directa que ens dna el text i la que dedum. (no est escrita) 4. Discriminar i percebre indicis Distingir paraules semblants per la seva forma Percebre globalment les paraules Percebre els elements ms significatius de les lletres de les paraules Agilitzar la vista Preveure la paraula que segueix Buscar les paraules d'un text, que estan en un altre lloc Fixar la vista Captar unitats globals significatives Llegir paraules en columnes Llegir textos rpidament per trobar una informaci concreta Relacionar l'anticipaci i captaci de paraules moment En aquell cistell

Teresa Juli 5. Trobar la idea principal Fer llistes de paraules Dir la idea principal a partir de la lectura de vries frases Distingir la idea principal explicita dels detalls Inferir la idea principal no explicitada Fer esquema de les idees principals Discutir col.lectivament 6. Modelar la lectura Llegir la mestra en veu alta Potenciar la lectura silenciosa i autnoma dels alumnes

7. Exercitar la memria a curt termini Retenir paraules o frases recordant-les Comparar dos textos per determinades raons: on hi ha ms informaci? 8. Controlar i compensar errors Explicitar els errors d'interpretaci que provoca la grcia dels acudits Identificar les incoherncies d'un text Resoldre la manca de comprensi recorrent al context Continuar llegint Recrrer a una font externa Activar el control de comprensi Buscar un criteri semntic per ordenar paraules i veure les que no lligarien Trobar o inventar finals narratius incoherents Detectar la necessitat de coneixements previs Corregir incoherncies d'un text