Merc Massip LA COMPRENSI LECTORA 1.-El procs lector.

-Llegir consisteix en el processament dinformaci dun text escrit per tal de donar-li una interpretaci. El lector que comprn el que va llegint, utilitza diferents tipus dinformaci per fer-ho: sensorial, sintctica, grafolgica, semntica, etc., a lhora que fa un s actiu de les seves estructures de coneixement i adquisicions prvies. Aix doncs, en el procs de la lectura entren en joc dues fonts dinformaci: la informaci visual, que consisteix en la informaci provinent del text, i la informaci no visual que consisteix en els coneixements del lector. A partir de la informaci del text i dels seus propis coneixements el lector anir construint el significat en un procs que es pot descriure de la segent manera: -La formulaci dhiptesi: Quan el lector es proposa llegir un text hi ha una srie delements contextuals i textuals que activen alguns dels seus esquemes de coneixement i el porten a fer anticipacions sobre el contingut. Aquestes anticipacions o hiptesis creen expectatives a tots nivells del text, preguntes ms o menys explicites a les quals el lector suposa que el text donar resposta si continua llegint. Els coneixements del lector sobre els nivells superiors del text acondueixen a la formulaci dhiptesis coherents sobre els nivells inferiors; aix el lector progressa en el text a travs de la previsi de quines seqncies o frases sn esperables en el text que est llegint, les frases orientaran les seves hiptesis sobre les paraules que tenen ms possibilitats daparixer en aquell context, les paraules limitaran els morfemes possibles i aquests permetran anticipar-ne les lletres. -La verificaci de les hiptesis fetes: Les anticipacions fetes pel lector han de ser confirmades en el text a travs dels seus indicis grfics. Fins i tot les inferncies han de veures confirmades, ja que el lector no pot afegir qualsevol informaci al text, sin noms les que encaixin segons regles ben determinades, que poden ser ms o menys amplies en funci tamb del tipus de text. El lector buscar, doncs, indicis en tots els nivells de processament per tal de comprovar lajustament de la seva previsi. Per ferho haur de fixar-se en lletres, marques morfolgiques, sintctiques, i fins i tot elements tipogrfics i de distribuci del text. -La integraci de la informaci i el control de la comprensi: Per entendre el significat del text el lector ha delaborar-ne una interpretaci global al llarg de la seva lectura. Si la informaci s consistent amb les hiptesis anticipades , el lector la integrar en el seu sistema de coneixements per anar construint el significat global del text a travs de diverses estratgies de raonament. Quan les hiptesis del lector no es veuen confirmades orientades cap a la captaci dindicis textuals sin que revelen una desviaci ms o menys important del que semblava esperable, es troba en la disjuntiva de reorientar el significat o dinvalidar la informaci. Cal doncs, un mecanisme davaluaci de la nova informaci que consisteix en la relaci que el lector estableix entre el que el text diu i els seus coneixements del mn, aix com els seus propsits i expectatives en iniciar la lectura.

Merc Massip Les estratgies utilitzades pels bons lectors en aquesta situaci sn les segents: -Desestimar la incoherncia: el lector opta en aquest cas per ignorar lerror, tot valorant que aquell element no s necessari per a la comprensi del text. -Suspendre el judici fins que el text aporti ms informaci que permeti reorientar la comprensi. -Buscar explicacions alternatives tot abandonant les hiptesi falses fetes anteriorment. -Retrocedir en la lectura o explorar parts del text en un esfor ms o menys gran per situar lelement discordant: rellegir una paraula, el context immediat, una determinada informaci anterior, marques organitzatives tal com el ttol, lencapalament, etc. -Buscar la soluci fora del text, a partir de la consulta de diccionaris, altres llibres o altres persones, etc. Resum: Per llegir necessitem dominar les habilitats de descodificaci i aportar al text els nostres objectius, idees i experincies prvies; necessitem implicar-nos en un procs de predicci e inferncia contnua, que es recolza en la informaci que aporta el text i en el nostre propi bagatge, que permeti trobar evidencies o rebutjar les prediccions o inferncies a les que hem eludit. 2.-Factors que incideixen en la comprensi lectora. Els factors que condicionen la comprensi es relacionen amb els dos elements que interactuen en el procs de lectura: el lector i el text. Des del punt de vista del lector els descriurem de la segent manera: -La intenci de la lectura. La lectura de ladult t normalment una finalitat determinada que pot ser molt diversa: distreures, trobar una informaci, adquirir uns coneixements, etc. La intenci, el propsit daquesta lectura determinar duna banda, la manera com el lector abordar lescrit i, de laltra, el nivell de comprensi que tolerar o exigir per donar per bona la seva lectura. No s el mateix, per exemple, llegir per retenir una informaci, per aprendre i reestructurar els coneixements, que llegir per formar-se una idea general, per saber de qu va el llibre. -Els coneixements aportats pel lector. El lector ha de posseir coneixements de tipus molt divers per poder abordar amb xit la lectura. La seva comprensi del text ve molt determinada per la seva capacitat per triar i activar tots els esquemes de coneixement pertinents per a un text concret. Els coneixements previs que utilitza el lector es poden descriure agrupats en dos apartats: 1)Coneixements sobre lescrit: El coneixement de la situaci comunicativa, sobre el text escrit (coneixements paralingstics, de les relacions grafofniques, coneixements morfolgics, sintctics i semntics, coneixements textuals). 2)Coneixements sobre el mn: La comprensi s un procs pel qual es relaciona el que es veu, sent o llegeix, amb grups daccions pre-emmagatzemades que ha experimentat prviament. La nova informaci s entesa en termes de la vella.

Merc Massip

ACTIVITATS PER LA SISTEMATITZACI I DOMINI DE LES HABILITATS LECTORES.

1.-Propostes per determinar i explicitar les intencions de la lectura.
Buscar una informaci determinada en diferents tipus de text (diari, llistes, cartelleres, guies, als diccionaris...)

2.-Propostes per fer anticipacions abans i durant la lectura.

Activar els coneixements previs del lector. Decidir de que es tracta un llibre a partir dun examen rpid del seu format, ttol, contraportada. Lectura dels ttols, subttols per anticipar el missatge. Llegir un tros, parar la lectura i decidir entre tots com sacabar el text. Continuar textos narratius (continuar historietes o contes incomplets amb activitats orals, escrites o grfiques) desprs de llegir-ne un tros. Oferir ttols de narracions per inventar histories que shi adiguin. Construir textos en cadena (Fer una frase entre tots: cada alumne ha de dir noms una paraula. Fer un conte: cada alumne hi aporta una part (frase, situaci, etc.). Relacionar paraules per camps semntics, sinnims, derivats, etc. Continuar textos informatius. Completar textos, pargrafs, frases o paraules. Recompondre textos, frases, paraules. Omplir buits duna paraula, frase, text. Triar en una lectura entre vries paraules possibles.

3.-Propostes per pressuposar i inferir hiptesi.

Resoldre enigmes Diferenciar la informaci directa que ens dna el text i la que dedum. (No est escrita)

4.-Propostes per discriminar i percebre indicis.

Distingir paraules semblants per la seva forma. Percebre globalment les paraules. Percebre els elements ms significatius de les lletres de les paraules. Agilitzar la vista: Preveure la paraula que segueix Buscar les paraules dun text que estan a part. Fixar la vista: Captar unitats globals significatives Llegir paraules en columnes Llegir textos de manera rpida per trobar unes paraules determinades. Respondre a preguntes que requereixen una tria rpida dinformacions determinades en un text. Relacionar lanticipaci i captaci de paraules.

Merc Massip

5.-Propostes per exercitar la memria a curt termini.

Retenci de frases o paraules. Comparar formulacions i decidir si donen la mateixa informaci.

6.-Propostes per controlar la representaci del text llegit i compensar errors.

Explicitar els errors dinterpretaci que provoca la grcia dels acudits. Identificar les incoherncies dun text. Recrrer al context per resoldre la manca de comprensi. Continuar llegint. Recrrer a una font externa. Activar la capacitat de control de la comprensi: Buscar un criteri semntic com a un conjunt de paraules i trobar les que no lligarien. Trobar finals incoherents. Continuar una narraci, imaginar linici o la part del mig. Detectar la necessitat de coneixements previs. Corregir incoherncies dun text.

Merc Massip

ACTIVITATS PER LA SISTEMATITZACI I DOMINI DE LES HABILITATS LECTORES.

1.-PROPOSTES ENCAMINADES A LA DETERMINACI PER PART DEL LECTOR DE LA SEVA INTENCI DE LECTURA I A LEXPLICITACI DELS PLANS PER ACONSEGUIR EL SEU PROPSIT. Explicitar les intencions: tipus de lectura i nivell comprensiu. La determinaci del propsit de la lectura permet al lector dadoptar una conducta eficient respecte a qestions com la localitzaci del text apropiat, ladopci del tipus de lectura convenient (de recerca rpida, dinformaci mplia, dentreteniment, etc.) i lapreciaci del nivell dexigncia comprensiva que requereix. A banda de les demandes puntuals integrades en la feina habitual de la classe sobre les fonts i maneres dobtenir la informaci dels textos, es poden proposar als alumnes exercicis orientats a adquirir agilitat en aquests aspectes. Buscar una informaci determinada en diferents tipus de text (diari, llistes, cartelleres, guies, als diccionaris...): Al diari (una noticia internacional, local, un resultat esportiu, el pronstic del temps, lanunci duna conferncia, dun espectacle infantil, un programa televisiu, etc.) A la llista de telfons (una adrea, un servei a les pgines grogues, un nmero durgncies, els prefixos duna conferncia , etc.), a la guia de carrers (com es diu el carrer, on s una plaa, etc.), a les guies de viatges (qu diu duna ciutat, buscar un itinerari, etc.). Als diccionaris (una definici, sinnims dun mot, paraules dun camp semntic, resoluci dun dubte ortogrfic, etc.), a les enciclopdies (buscar la paraula a les alfabtiques i triar lentrada, decidir la localitzaci a les de matria, etc.), entre diversos llibres de consulta, etc.

En aquests tipus dactivitats els alumnes han de verbalitzar on poden trobar la resposta a totes aquestes demandes, qu hauran de fer per obtenir-les (com consultar els index, localitzar tal secci del diari, ubicar mentalment la informaci entre els temes, triar els apartats, etc.) i com hauran de llegir (rpid en la consulta, fixant-se en qu, amb ms deteniment en trobar lapartat informatiu, etc.)

Merc Massip 2.-PROPOSTES SOBRE LES ESTRATGIES DANTICIPACI NECESSARIES EN ABORDAR LA LECTURA I DURANT TOT EL PROCS LECTOR. Lactivaci dels coneixements previs centrada sobre la utilitzaci dels diversos nivells del context; la construcci de significats que permetin anticipar la continuaci del text i lanticipaci basada en els coneixements semntics, fontics, gramaticals; treballats de manera sistemtica, han dajudar a prendre conscincia de quines sn les condicions que han portat a una elecci determinada. Les activitats sistemtiques dentrenament anticipatiu faran guanyar rapidesa en la utilitzaci contextual i, per tant, en la velocitat de lectura. Anticipar el text. Activar els coneixements previs del lector. Decidir de que es tracta un llibre a partir dun examen rpid del seu format, ttol, contraportada. Lectura dels ttols, subttols per anticipar el missatge. Llegir un tros, parar la lectura i decidir entre tots com sacabar el text. Continuar textos narratius (continuar historietes o contes incomplets activitats orals, escrites o grfiques) desprs de llegir-ne un tros. Oferir ttols de narracions per inventar histories que shi adiguin. Construir textos en cadena (Fer una frase entre tots: cada alumne ha de dir noms una paraula. Fer un conte: cada alumne hi aporta una part (frase, situaci, etc.). Relacionar paraules per camps semntics, sinnims, derivats, etc. Continuar textos informatius. (Per afavorir-ho es poden fer preguntes com: Si en aquest apartat sens ha donat aquesta informaci, de qu deur tractar el captol segent? Quina informaci podem esperar daquest ttol, daquests subttols, daquest connector? Com poden continuar les notcies? Completar textos, pargrafs, frases o paraules. Recompondre textos, frases, paraules. Omplir buits duna paraula, frase, text. Triar en una lectura entre vries paraules possibles. amb

Merc Massip 3.-PROPOSTES PER INFERIR SIGNIFICAT NO EXPLICIT Tot el llenguatge s ple dinformacions implcites que shan de deduir del significat de les paraules, de la construcci de les frases, etc. Per tant lemissi dhiptesis de pressuposici s constant en el procs de la lectura i cal que lalumne es faci conscient daquests mecanismes de pressuposici i que aprengui a confirmar-los o no. Pressuposar i inferir hiptesi Resoldre enigmes Diferenciar la informaci directa que ens dna el text i la que dedum. (No est escrita)

4.-PROPOSTES SOBRE LA PERCEPCI I DISCRIMICACI RPIDA DINDICIS. Condicionat per la previsi del que espera trobar, el lector haur de fixar-se en prou indicis per comprovar quina de les opcions possibles li presenta el text. Lhabilitat per seleccionar els indicis ms significatius i de la manera ms rpida possible pot millorarse a travs dun bon entrenament perceptiu, per aix es poden proposar activitats encaminades a: -Facilitar la lectura instantnia de la quantitat ms gran del text possible a travs de lampliaci del propi camp visual. -Agilitzar els salts visuals sobre el text i evitar regressions sobre el que ja sha llegit. -Discriminar els detalls diferenciadors de les unitats lingstiques. Discriminar i percebre indicis. Distingir paraules semblants per la seva forma. Percebre globalment les paraules. Percebre els elements ms significatius de les lletres de les paraules. Agilitzar la vista: -Preveure la paraula que segueix -Buscar les paraules dun text que estan a part. Fixar la vista: Captar unitats globals significatives Llegir paraules en columnes Llegir textos de manera rpida per trobar unes paraules determinades.

Respondre a preguntes que requereixen dinformacions determinades en un text. Relacionar lanticipaci i captaci de paraules.

Merc Massip una tria rpida

5.-PROPOSTES PER A LEXERCITACI DE LA MEMRIA A CURT TERMINI El treball sobre la memria a curt termini t una repercussi directa en les activitats dexploraci del text i delaboraci immediata de la informaci. Per aix proposarem activitats dirigides a augmentar la capacitat de retenci de paraules o frases. Exercitar la memria a curt termini. Retenci de frases o paraules. Comparar formulacions i decidir si donen la mateixa informaci.

6.-PROPOSTES PER EL DESENVOLUPAMENT DESTRATGIES DE CONTROL DE LA PRPIA REPRESENTACI MENTAL DEL TEXT LLEGIT I DE COMPENSACI DELS ERRORS. Les estratgies de predicci i verificaci del text sn utilitzades pel lector per anar configurant la seva representaci mental del significat dall que llegeix. El lector ha de ser conscient en tot moment del que est entenent, de quan es produeix una manca de comprensi i de quina importncia t aquesta confuci per poder recrrer a lestratgia adequada per compensar-la. Controlar i compensar errors. Explicitar els errors dinterpretaci que provoca la grcia dels acudits. Identificar les incoherncies dun text. Recrrer al context per resoldre la manca de comprensi. Continuar llegint. Recrrer a una font externa. Activar la capacitat de control de la comprensi: Buscar un criteri semntic com a un conjunt de paraules i trobar les que no lligarien.

Merc Massip Trobar finals incoherents. Continuar una narraci, imaginar linici o la part del mig.

Detectar la necessitat de coneixements previs. Corregir incoherncies dun text.