PLA DE MILLORA

( instruccions de 27 desembre 2010 i 18 gener de 2011 de la secretaria autonmica dEducaci .)

APROVAT EN SESSI DE CONSELL ESCOLAR DE 5 DE MAIG DE 2011

Per realitzar aquest document hem tingut en comte, Les instruccions de 27 desembre 2010 i 18 gener de 2011 de la secretaria autonmica dEducaci . Els resultats de les proves diagnstiques de 2n i 4t dEducaci Primria en el curs 2009/10, en els quals va participar alumnat de 3r i 5 de Primria.

La memria anual de centre de 2009-2010. La Programaci General Anual del centre de 2010-11. El PEC del centre. Les aportacions del claustre, professionals que conviuen dia a dia en la realitat avaluada.

(Instruccions de 27 de desembre de 2010 i de 18 de gener de 2011, de la secretaria autonmica deEducaci ) Davant el Pla de Millora que hem delaborar els centres aquest trimestre arran dels resultats de les proves diagnstiques de 2n i 4t dEducaci Primria en el curs 2009/10, en els quals va participar alumnat de 3r i 5 de Primria. El claustre del CRA Mariola Benicadell vol manifestar que: 1.- La petici de la Secretaria Autonmica s redundant, perqu el centre ja fa anualment plans de millora, que sinclouen en la Memria Anual i en la Programaci General Anual del centre. 2.- No s el moment adequat per a realitzar aquest Pla de Millora, perqu arriba tard -enmig del segon trimestre del curs- i sest treballant sobre resultats dalumnat que actualment cursa 4t i 6 de Primria. s a dir, alumnat que el curs que ve, canviar detapa educativa 3.- Dacord amb les Instruccions i la naturalesa del Pla, sembla que la responsabilitat de la situaci educativa actual siga exclusiva del professorat, ja que ladministraci seximeix de tota responsabilitat i fa recaure en els centres les mesures a prendre amb els recursos que ja tenen. s a dir, el Pla de Millora no va acompanyat de recursos personals, materials o de formaci ni fa un plantejament integral que incloga a ladministraci, docents, alumnat i famlies. 4.- Les informacions que aporta Conselleria sobre els resultats de les proves no inclouen el perfil mitj de lalumnat i no descriuen la realitat del nostre centre. Ja que degut a la nostra singularitat (grups reduts, internivell i en diferents aularis) les proves no poden avaluar adientment el nivell curricular del nostre alumnat per tant els resultats no tenen cap fiabilitat. Es per aix que el nostre Pla de Millora cont, a ms del que especifiquen les Instruccions de la Secretaria Autonmica, propostes reivindicatives en el sentit de recuperar els recursos personals, pressupostaris, de programes datenci a la diversitat, de grups i desdoblaments, millores dinfraestructures.... que curs, darrere curs shan estat retallant al nostre centre.
Considerem que s fonamental en la lluita contra el fracs escolar comptar novament amb tots aquests recursos perduts per les retallades de ladministraci educativa. Aquesta seria la primera mesura que hauria de prendre la Conselleria dEducaci en el seu Pla de Millora per la qualitat de lensenyament. . El claustre del CRA Mariola-Benicadell.

PLA DE MILLORA CRA MARIOLA-BENICADELL

MILLORES DE LADMINISTRACI
RECURSOS PERSONALS FORMACI RTIOS INFRASTRUCTURES PRESSUPOSTOS A DIVERSITAT MANTENIMENT TIC EQUIP DIRECTIU

-Sol.licitem atenci al Cra de mestra dAL (aquest curs no estem rebent-ne) i la creaci i la adscripci de la plaa daudici i llenguatge al CRA MariolaBenicadell podent-la compartir amb LOrxa i Beniarrs (com

-Ofertar activitats de reciclatge de continguts especfics dEscola Rural. -institucionalitzar les jornades dintercanvi dexperincies dER -Crear lassessoria rural als Cefires.

- Reduir les rtios a lescola rural.

-Agilitzar la reforma de laulari dAgres; a ser possible abans de patir danys irreparables.

Dotaci econmica pel trasllat de lalumnat dun centre a l altre.

Adaptaci i - Agilitzar accessibilitat lassistncia tcnica adequant-nos (SAI). a la normativa.

Ingrs inmediat - Agilitzar el projecte dampliaci de les dotacions de laulari dAlfafara del Ministeri dEducaci corresponents per programes especials (escoles viatgeres,...)

-Mantindre al CRA lequip directiu complet independentment del nombre dunitats atenen que som un centre distributs en tres poblacions.

altres cursos).
Dotar de Cap dEstudis al CRA -Als CRA, unitats i aularis no sn equiparables a la resta de collegis. -Reconeixement de la figura de responsable daulari.

PLA DE MILLORA
NIVELL: 4t i 6 COMPETNCIA: lingstica (escrita) OBJECTIUS -Llegir de manera autnoma i comprensiva, mostrant inters per llegir tot tipus de textos. BLOCS DE CONTINGUT *Comprensi escrita. (6) ACTUACIONS PREVISTES LECTURA COLLECTIVA DUN LLIBRE RESPONSABLES DE L'EJECUCI Tutor/a RECURSOS NECESSARIS - Llibre de lectura. - Quadern de treball. -Estoig CALENDARI 3r trimestre 2011 (1 llibre per trimestre) PROCEDIMENTS ANLISI DE LA PORTADA - El mestre agafa el llibre i entre tots es fa la descripci de les illustracions de la portada i de la contraportada. - El mestre es va detenint, tot mostrant sempre el llibre als alumnes, en cada detall que va trobant: el dibuix, lautor, la histria.. els captols, els dibuixos que van trobant INDICADORS Interactuar i dialogar amb els altres.

- El mestre apunta les aportacions ms encertades ANIMACI LECTORA DEL CAPTOL A TREBALLAR -Lectura silenciosa del captol. -Lectura individual i en veu alta del captol.

-Escriure textos de diferent tipologia a m...aplicant-hi els coneixements textuals treballats.

Expressi escrita.

ANLISI DE LA PORTADA

Tutor/a

3r trimestre 2011

ANLISI DE LA PORTADA - Els/les alumnes van apuntant a la llibreta les notes preses. ANIMACI LECTORA DEL CAPTOL A TREBALLAR - Lalumnat fa un breu resum del captol llegit

Produir diferents tipus de text adequats a la situaci comunicativa

ANIMACI LECTORA DEL CAPTOL A TREBALLAR

-Analitzar tipus de paraules estudiades. -Aplicar els coneixements ortogrfics i

Morfosintaxi i lxic.

US DEL DICCIONARI

Tutor/a

3r trimestre 2011

- Lalumnat cerca al diccionari de paraules noves i desconegudes. - Apliquem les regles ortogrfiques estudiades a la producci de textos

*Ortografia (4t)

ANLISI DE REGLES ORTOGRFIQUES

Tutor/a

3r trimestre 2011

textuals treballats. *Bloc de contingut avaluat per baix de l'alumnat mitj de la C.Val.(segons informe de resultats de l'avaluaci diagnstica curs 2009-2010)

PLA DE MILLORA
NIVELL: 4t COMPETNCIA: matemtica
OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT ACTUACIONS PREVISTES
Dibuixar el plano de lhort escolar, reconeixent les diferents figures geomtriques que tenim, formant-ne de noves, mesurar i calcular les diferents Superficies i permetres...

RESPONSABLES RECURSOS CALENDARI PROCEDIMENTS DE L'EJECUCI NECESSARIS

Tutor/a -Graella per enregistrar les mesures. - paper i llapis -Regles. 3er trimestre 1 sessi cada dues setmanes Dibuixar el plano de lhort escolar, reconeixent les diferents figures geomtriques que tenim, formant-ne de noves, mesurar i calcular les diferents Superficies i permetres...

INDICADORS

-Seleccionar, en *Mesura contextos reals, els instruments i unitats de mesura usuals ms adequats, fent prviament estimacions, i utilitzar-los com a operadors en la interpretaci i resoluci de problemes, expressant amb precisi mesures de longitud, superfcie, massa, capacitat i temps.

-Escollir els instruments i unitats de mesura ms pertinents en cada cas. - Estimar la mesura de magnituds de longitud, superfcie, capacitat, massa i temps fent previsions raonables i contrastant els resultats amb les mesures reals. - Utilitzar correctament les unitats de mesura ms usuals. - Expressar en una mesura les unitats ms adequades i convertir-les en altres equivalents. -Explicar oralment i per escrit els raonaments seguits.

*Geometria -Utilitzar les nocions geomtriques de Dibuixar el plano de lhort escolar, reconeixent les

Tutor/a -Graella per enregistrar les mesures. 3er trimestre 1 sessi cada

1er Reconixer els diferent polgons (o -Descriure situacions de la semblances) que hi ha vida quotidiana utilitzant a lhort nocions de parallelisme,

parallelisme, perpendicularitat, simetria, permetre i superfcie per descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana i per valorar les aportacions de la geometria en lart.

diferents figures geomtriques que tenim, formant-ne de noves, mesurar i calcular les diferents Superficies i permetres...

- paper i llapis -Regles.

dues setmanes

2on Mesurar el permetre de les diferents figures i calcular Superficies. 3er Construcci del plnol amb les dades. 4t als diferents tallers fer explcit les figures geomtriques que veuen a lespai.

perpendicularitat, simetria, permetre i superfcie. - Utilitzar aquestes nocions per donar i demanar informacions utilitzant amb propietat aquests termes. -Classificar, anomenar i mesurar angles i transportarlos per a la seva addici i subtracci geomtrica. - Reconixer i traar les bases i les altures de triangles, trapezis i parallelograms. - Dibuixar i construir figures geomtriques en diferents suports i amb instruments diversos. - Descompondre un polgon qualsevol en el menor nombre de triangles, quadrats o rectangles. - Calcular el permetre i lrea de figures planes utilitzant diferents estratgies: a partir de dades, mesurant sobre el paper, sobre el terreny. - Utilitzar els continguts treballats per resoldre problemes geomtrics de lentorn.

*Bloc de contingut avaluat per baix de l'alumnat mitj de la C.Val.(segons informe de resultats de 2n de l'avaluaci diagnstica curs 2009-2010)

PLA DE MILLORA
NIVELL:6 COMPETNCIA: matemtica
OBJECTIUS BLOCS DE ACTUACIONS CONTINGU PREVISTES T
*Numeraci Resoluci de problemes mixtos amb nombres enters, decimals i fraccions. Incloent-hi alguna dada amb nombres romans

RESPONSABLES DE L'EJECUCI
Tutor/a

RECURSOS NECESSARIS
Llibre de text i llibreta

CALENDARI PROCEDIMENTS

INDICADORS

-Llegir, escriure i
ordenar, utilitzant raonaments apropiats, nombres naturals i enters

3er trimestre 1 hora setmanal

1er Resoldre els problemes de manera individual 2on Plantejar els problemes de manera col.lectiva, llegint-los en veu alta. 3er Resoldre els problemes de manera col.lectiva

-Llegir, escriure,
ordenar fraccions i nombres decimals fins les centsimes. -Llegir i escriure nombres naturals, de fins a quatre xifres, amb nombres romans.

-Nomenar i representar quantitats amb nombres naturals i enters. - Llegir i escriure nombres naturals i enters utilitzant el sistema decimal. - Utilitzar els nombres naturals i enters en diferents situacions de la vida real. -Interpretar el seu valor. - Indicar el valor posicional de les seves xifres. -utilitzar els nombres romans en diferents contextos, tant pel que fa a la lectura com per a lescriptura de quantitats.

*Operacions
-Realitzaci doperacions i clculs numrics senzills amb diferents procediments, incls el clcul mental, que facin referncia implcita a les propietats de les operacions en situacions de resoluci de problemes.

Tutor/a Clcul mental per resoldre problemes mixtos i operacions simples amb nombres enters i/o decimals i/o fraccions Paper i llapis 3er trimestre 1 hora setmanal

-Operar amb fraccions i nombres decimals, interpretar i canviar informaci i resoldre problemes senzills en els quals sutilitzin la fracci, el nombre decimal, la seva relaci.

-Fer operacions de suma, resta, multiplicaci i divisi. - Utilitzar la jerarquia de les operacions per resoldre operacions bsiques combinades fent servir el parntesi. - Utilitzar les propietats de les operacions. 2on Correcci -Utilitzar estratgies de clcul Colectiva, personals. verbalitzant els - Utilitzar la calculadora per a processos que hem lestimaci, aproximaci i utilitzat per resoldre- comprovaci de resultats numrics en les operacions los matemtiques amb nombres naturals i nombres decimals.

1er Calcular mentalment i escriure en paper sols el resultat dels problemes de manera individual.

*Mesura
Seleccionar, en contextos reals, els instruments i unitats de mesura usuals ms adequats, fent prviament estimacions, i utilitzarlos com a operadors en la interpretaci i resoluci de problemes, expressant amb precisi mesures

Tutor/a Estimar i mesurar en diferents unitats longitud, pes i volum dels productes que duem per esmorzar Estimar i mesurar en diferents unitat de longitud i -Graelles per enregistrar les mesures. 1 per esmorzar 1 per leixida ... - Regles - proveta graduada -corda -bscula electrnica -Balana de fabri1er Utilitzar elements de mesura 10 minuts tres estndards. 2on Construcci de dies a la setmana models propis de mesura. 3er Passar a les graelles els resultats en diferents unitats 3er trimestre En alguna part del temps dedicat a cada
Escollir els instruments i unitats de mesura ms pertinents en cada cas. - Estimar la mesura de magnituds de longitud, superfcie, capacitat, massa i temps fent previsions raonables i contrastant els resultats amb les mesures reals. - Utilitzar correctament les unitats de mesura ms

de longitud, superfcie, massa, capacitat i temps. .

temps en les activitats de les diferents rees i en les eixides

caci prpia

rea i en leixida del 3er trimestre a Ojos Negros

usuals. - Expressar en una mesura les unitats ms adequades i convertir-les en altres equivalents. -Explicar oralment i per escrit els raonaments seguits.

Tutor/a
-Construir taules senzilles de recollida de dades no agrupades, proporcionades per diferents mitjans -Realitzar, llegir i interpretar representacions grfiques dun conjunt de dades relatives a lentorn immediat.

Tractament de Aprofitant les la informaci dades de lapartat de mesura i la graella analitzar les mateixes i representar-les grficament

-Graella per enregistrar les mesures. - paper i llapis -Regles.

1er Passar a la graella els resultats 1 sessi cada totals i en les dues diferents unitats 2on Construcci de setmanes grfiques amb les dades (de barres, percentuals, de punt,...) 3er Interpretar en forma collectiva les dades que hem tractat (mitjanes, modes, ...) 3er trimestre

-Recollir i enregistrar una informaci que es pugui quantificar amb taules. -Comprendre i comunicar la informaci recollida. -Calcular la mitjana aritmtica i la moda a partir de les taules de dades i explicar el seu significat oralment o per escrit. -Realitzar valoracions sobre dades recollides de diferents mitjans. -utilitzar diferents tipus de grfiques senzilles per representar dades: blocs de barres, diagrames lineals, etc., i dinterpretar i comunicar oralment o per escrit la informaci duna taula de dades i de grfiques.

-Utilitzar les nocions Geometria geomtriques de parallelisme, perpendicularitat, simetria, permetre i superfcie per descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana i per valorar les aportacions de la geometria en lart.

Dibuixar el plano de lhort escolar, reconeixent les diferents figures geomtriques que tenim, formant-ne de noves, mesurar i calcular les diferents Superficies i permetres...

Tutor/a

-Graella per enregistrar les mesures. - paper i llapis -Regles.

1er Reconixer els diferent polgons (o semblances) que hi 1 sessi cada ha a lhort 2on Mesurar el dues setmanes permetre de les diferents figures i calcular Superficies. 3er Construcci del plnol amb les dades. 4t als diferents tallers fer explcit les figures geomtriques que veuen a lespai. 3er trimestre

-Descriure situacions de la vida quotidiana utilitzant nocions de parallelisme, perpendicularitat, simetria, permetre i superfcie. - Classificar, anomenar i mesurar angles i transportarlos per a la seva addici i subtracci geomtrica. - Reconixer i traar les bases i les altures de triangles, trapezis i parallelograms. - Dibuixar i construir figures geomtriques en diferents suports i amb instruments diversos. -Descompondre un polgon qualsevol en el menor nombre de triangles, quadrats o rectangles. - Calcular el permetre i lrea de figures planes utilitzant diferents estratgies: a partir de dades, mesurant sobre el paper, sobre el terreny.

-En un context de *Problemes resoluci de problemes senzills, anticipar una soluci raonable i cercar els procediments matemtics ms adequats per abordar el procs de resoluci. Valorar les diferents

Tots els anteriors

Tutor/a

Tots els anteriors Tots els anteriors

Tots els anteriors

-Utilitzar estratgies personals per a la resoluci de problemes, valorant el procs seguit. - Resoldre problemes de la vida quotidiana, mitjanant ls de les operacions aritmtiques, comprovant els

estratgies a seguir i perseverar en la recerca de dades i solucions precises, tant en la formulaci com en la resoluci dun problema. Expressar de manera ordenada i clara, oralment i per escrit, el procs seguit en la resoluci de problemes.

resultats de manera raonada. -Formular, de manera congruent i connexa, i amb llenguatge clar, enunciats de la vida real i qestions que es corresponguin amb una expressi matemtica donada. -Resoldre i formular diferents situacions problemtiques en qu sutilitzin unitats i equivalncies del sistema mtric decimal (longitud, superfcie, capacitat i massa), del sistema monetari i de la magnitud de temps. -Intentar resoldrels de forma lgica i reflexiva. -Donar importncia a lordre i la claredat en la presentaci de les dades. - Perseverar en la recerca de la soluci correcta, per detectar possibles errors. - Explicar el raonament seguit i argumentar sobre la validesa de la soluci. -Cooperar, participar i dialogar en la resoluci de problemes.

*Bloc de contingut avaluat per baix de l'alumnat mitj de la C.Val.(segons informe de resultats de l'avaluaci diagnstica curs 2009-2010)