AGRES-ALFAFARA-GAIANES

GUI PEC
1.ANALISI DEL CONTEXT.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

Situaci : social, econmica i geogrfica. Poblacions i censos. Centre i Aularis. Noms. Titularitat. Oferta Educativa. Nombre dunitats. Ratio dalumnat i agrupacions. Professorat. Edificis i instalacions.

2. TRETS DIDENTITAT Com pensem i volem lescola. 1. Confesionalitat. 2. Llengua daprenentatge. 3. Lnea metodolgica. 4. Pluralisme i valors democrtics 5. Coeducaci. 6. Integraci.

3. OBJECTIUS GENERALS DEL CRA.

4. PLA DE NORMALITZACI LINGSTICA. 5. ORGANITZACI DEL CENTRE. 1. Organs de govern : Unipersonals i col.legiats.Competencies i funcions. 2. Organitzaci tcnico pedaggica. 1. Organitzaci de lequip de mestres. 2. Relaci amb les famlies. 6. SERVEI PSICOPEDAGGIC. 7. REGLAMENT DE REGIM INTERN. 8. ANLISI DE QUALITAT. AVALUACI DEL CENTRE.

1. ANLISI DEL CONTEXT. 1.1 SITUACI SOCIAL, ECONMICA I GEOGRFICA I CULTURAL: CRA MARIOLA-BENICADELL Format per tres aularis als pobles dAgres, Alfafara i Gaianes anomenats respectivament: EL TEIX, ALVAREZ PONS i VICENT DURB. Els pobles dAgres, Alfafara, i Gaianes es troben situats a la comarca del Comtat (Alacant) de la qual s capital la ciutat de Cocentaina. Aquestes poblacions comptem amb la segent superfcie i nombre dhabitants: Municipi Habitants Superfcie AGRES 671 26,40 km ALFAFARA 398 20,41 Km GAIANES 348 960 km La poblaci augmenta considerablement al mesos destiu als tres pobles. Els tres municipis es troben situats entre la vessant sud del Benicadell i de la Serra Filosa i la vessant nord de la Serra de Mariola. Les seues altituds oscillen entre els 400 metres de Gaianes i els 722 metres d Agres. Es poden considerar per tant pobles de muntanya des dun punt de vista geogrfic, atesos a les caracterstiques generals geomorfolgiques del Pas Valenci on les mximes altituds no arriben fins als 2000 metres. Les comunicacions es fan a travs de carreteres de diferents categories, totes elles amb bon estat per molt millorables donat que continuen sent molt complicat el transport de mercaderies que s molt nombrs. Encara que a prop es troba lautovia CV-40, aquesta no millora les comunicacions entre els pobles de la comarca ni, especialment, pel que fa a les poblacions integrants del CRA, sol suposa una alternativa com a via daccs per al turisme. A ms a ms hi ha un servei dautobusos (Bocairent-Alcoi i Alcoi-Bocairent). Tamb el tren Alcoi-Xtiva suposa un altre mitja de transport. Tots dos en horari peridic ofereixen a les poblacions el servei corresponent. A Gaianes hi ha dos serveis dautobusos diaris (una lnia Gandia-Alcoi i laltra LOrxa-Alcoi). Les distncies en quilometres entre els diferents centres del CRA sn: Municipi Agres Alfafara Gaianes Agres X 4 14 Alfafara 4 X 18 Gaianes 14 18 X Malgrat que les distncies entre els tres aularis no arriba als 20 km. Cal considerar la circumstncia esmentada ads de la deficient comunicaci entre els pobles de la comarca, que no shi troben units per una via de comunicaci rpida, la qual cosa fa que els temps reals de desplaament oscille entre els deu minuts i els quaranta minuts, segons es tracte del trajecte ms curt o el ms llarg que hi puguem realitzar. El caseriu guarda, en termes generals, la configuraci prpia dels pobles dorigen musulm amb una configuraci urbana de carrers estrets i irregulars de cases duna o dues plantes. Lexistncia de poblaci ubicada als masos, va estar molt important, especialment pel que fa Alfafara, fins mitjans de la dcada dels seixanta. A hores dara la major part estan deshabitats o fan la funci de segones residncies. En els darrers anys ha proliferat

lassentament en habitatges unifamiliars de cases amb jard que no guarden continutat en les seua construcci, ocupant les antigues terres de conreu que vorejaven el poble, sent aquesta la principal forma dexpansi urbana del poble, posta molt en qesti per les fites del recentment declarat Parc Natural de la Mariola, que no ha tingut en compte un possible creixement demogrfic. CONTEXT SOCIOECONMIC Els tres pobles integrants del CRA participen duna situaci sociogeogrfica semblant, daltra banda, a molts pobles de la zona sud del Pas Valenci. La qual ha passat duna situaci de, en ocasions, profund allament, com a conseqncia duna ubicaci geogrfica peculiar i dunes comunicacions rudimentries a una altra que no es pot entendre sin s com a integrant duna rea dinfluncia duna poblaci propera de major entitat, la majoria de les vegades una ciutat dentitat mitjana. Pel que fa a les poblacions que ens referim les podrem ubicar com a dintre de la zona dOntinyent- Bocairent, si parlem dAlfafara i de Muro dAlcoi si ens fixem en Agres o Gaianes, ocupant la ciutat dAlcoi una presncia considerable en tots tres casos, si b s un referent que ha perdut importncia a la poblaci dAlfafara pel desenvolupament dels serveis en els ltims anys a la ciutat dOntinyent. Aquesta realitat condiciona la vida social i econmica i en especial el desenvolupament futur de totes tres, no nicament a nivell demogrfic, sin en el seu creixement urbanstic. Lactivitat econmica predominant ha estat tradicionalment lagricultura i la ramaderia, la qual continua ocupant un espai important en la vida social, per amb molt poca incidncia en les economies familiars degut al seu escs rendiment econmic, la complicada orografia del terreny i lexcessiva parcellaci de les terres de conreu. La major part de la poblaci activa socupa en la indstria i els serveis, en la major part dels casos en les poblacions prximes de major entitat, ocupant-se en menor mesura en algunes de les fbriques ubicades a les poblacions dAlfafara Agres i Gaianes. Lactivitat turstica s en la poblaci dAgres on es troba ms arrelada, amb una certa vitalitat, amb una escassa presncia a hores dara al municipi dAlfafara i encara menor al de Gaianes. Les perspectives de creixement estan en tots els casos estretament vinclades al sector turstic i en el cas dAgres i Alfafara al futur del recentment creat Parc Natural de la Serra de Mariola i les actuacions que es duguen a terme per a la potenciaci del turisme rural i dinterior en aquesta rea. Lenvelliment de la poblaci i una tradicional falta diniciativa dels seus habitants, sn factors en contra de les seus possibilitats de desenvolupament. VIDA SOCIAL I CULTURAL Les caracterstiques esmentades condicionen un panorama social i cultural presidit per un gros poblacional de bastant edat, entre 65 i 85 anys aproximadament, la qual cosa afegit al fet que la major part de la poblaci activa socupa fora dels pobles de residncia, ha dut a una minva important i decreixent de la vida social i cultural del poble i a una desaparici de serveis de carcter privat, tamb de gran influncia en la dinmica social, com ara el comer, per la seua escassa o nulla rendibilitat. Els esdeveniments ms significatius de la vida cultural estan estretament relacionats amb la religiositat (catlica per suposat) i amb actes culturals de sentit tradicional, sent excepcionals i irregulars les manifestacions culturals ms innovadores o de sentit ms prctic, que acaben per ser satisfetes en les poblacions de referncia de cada un dels pobles.

Tot all condiciona una progressiva i gradual desaparici de la vida social i condueix duna forma difcilment reversible a la transformaci daquestes poblacions en barris dormitoris, sense una entitat real, sense la personalitat collectiva i diferenciada que han mantingut den fa segles. 1.3. CENTRES I AULARIS 1.3.1. NOMS CRA MARIOLA-BENICADELL Aularis: EL TEIX Aulari dAgres ALVAREZ PONS Aulari dAlfafara VICENT DURB Aulari de Gaianes. 1.3.2. TITULARITAT Es un centre pblic depenent de la GENERALITAT VALENCIANA de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esports. Actualment imparteix ensenyament dEducaci Infantil i E.Primria. 1.3.3. OFERTA EDUCATIVA I NOMBRE DUNITATS El nombre dunitats que hi ha al CRA MARIOLA-BENICADELL sn: 3 Unitats dEducaci Infantil 6 Unitats dEducaci Primria Aquestes unitats queden repartides pels diferents aularis de la segent forma: AULARI DAGRES: 1 Unitats d Educaci Infantil 2 Unitats dEducaci Primria AULARI DALFAFARA: 1 Unitats dEducaci Infantil 2 Unitats dEducaci Primria AULARI DE GAIANES: 1 Unitat dEducaci Infantil 2 Unitats dEducaci Primria 1.3.4. RATIO DALUMNAT I AGRUPACIONS La ratio aproximada per classe tant a lEducaci Infantil com Educaci Primria est entre 9 i 15 alumnes. Aquest nombre pot varia en funci del curs escolar. 1.3.5. PROFESSORAT La plantilla de professors/es al Centre CRA MARIOLA-BENICADELL s la que correspon en funci a lOrdre de 10 de gener de 1997 que regula el nombre de professors que pertanyen al centre. Un mestre tutor per cada unitat. A ms a ms, segons les caracterstiques del nostre CENTRE RURAL AGRUPAT (CRA) corresponen una plantilla de: Professors Itinerants:

1 mestre dEducaci Musical 1 mestre dAngls 1 mestre dEducaci Fsica 1 mestre Pedagogia Teraputica 1 mestre itinerant dEducaci Infantil 1 mestre itinerant dEducaci Primria

1.3.6. PERSONAL NO DOCENT Cal remarcar que al CENTRE no contem amb personal no docent. Per aquest motiu s els Ajuntaments dels diferents pobles qui sassumeixen les tasques de neteja i en certa forma manteniment dels edificis escolars. 1.3.7. EDIFICIS I INSTALACIONS A lAulari EL TEIX dAgres, el centre esta ubicat en un sol edifici que consta de dues plantes: o Primera Planta: Dues parts simtriques amb accessos diferenciats; una part amb un aula de Primria i altra d'usos mltiples (biblioteca, ludoteca, aula de msica....) i l'altra banda amb un aula dInfantil i altra de primria. o Planta Baixa (soterrani): Diferenciem dos accessos, un per accedir a un aula de l'equip d'orientaci i Nese i l'aula TIC. Laltre per accedir a Secretaria la secretaria, sala de mestres i magatzem . o Zona dEsplai: dos patis, un cobert i un altre exterior. o Cal dir que en aquest aulari no hi ha gimns ni zona esportiva. A lAulari ALVAREZ PONS dAlfafara, el centre esta ubicat en un edifici i zona prxima ubicades dos aules prefabricades (en espera daprovaci del projecte dampliaci de ledifici escolar actual): o Edifici escolar prpiament dit: consta de dos aules de primria i una d'infantil, un aula d'infrmtica i Secretaria. o A les aules prefabricades hi ha un aula de l'equip d'orientaci i Nese i biblioteca i altra d'usos mltiples (psicomotricitat, desdobles, msica....). o Zona dEsplai: un pati tant per a Educaci Infantil com a Primria sense separaci fsica. o Cal dir que en aquest aulari no hi ha ni gimns, ni zona esportiva, com tampoc magatzem. A lAulari VICENT DURB de Gaianes, el centre esta ubicat en un edifici que consta de tres plantes: o Planta Baixa: hi ha un Sal dActes i un Gimns. o Planta Primera: hi ha un aula dEducaci Infantil, i altra dEducaci Primria, Secretaria, un aula TIC i magatzem. o Planta Segona: Trobem un aula de primria i la Biblioteca Pblica. o Zona dEsplai: consta dun pati per a la prctica desports variats, amb molt bon estat. Un pati exterior (fora de ledifici) propietat de lAjuntament per a fer esport.

2.- TRETS D IDENTITAT: COM PENSEM I VOLEM LESCOLA 2.1 CONFESSIONALITAT: Com a escola pblica la aconfessionalitat del centre queda establert per la normativa. De la mateixa manera lensenyament de la religi, a hores dara, est integrada dins el currculo escolar, segons les disposicions vigents. Daltra banda, lordenament de la vida social i cultural de les poblacions de lentorn est presidida per una presncia tradicional de lesglsia catlica, encara notable en lactualitat, que es projecta en els valors i altres aspectes importants de la vida de la comunitat i determina que la religi catlica aparega com a opci preferent entre lalumnat, front a daltres opcions formatives. La presncia daltres cultes o manifestacions religioses s, pel moment, prcticament inexistent, encara que en les ciutats referides a lepgraf primer daquest projecte, com a centres dinfluncia, hi ha comunitats , dimportncia cada vegada ms creixent , daltres fets religiosos, especialment ; la musulmana, la relaci amb les quals pot influir i modificar el panorama sociocultural per lefecte, del qual tamb parlvem em els apartats anteriors, que la vida professional i de relaci dels habitants de les poblacions del CRA, es desenvolupa majoritriament en aquestes ciutats de referncia.

2.2 LLENGUA DAPRENENTATGE. Al nostre CRA lensenyament s en valenci amb un pla Plurilnge especfic explicat al Diseny Particular del Programa dEnsenyament en Valenci.(apartat 4). Aprovat al Consell Escolar 2.3 LINEA METODOLGICA El nostre sistema educatiu planteja una srie de principis metodolgics aptes per al tractament dels diferents nivells i rees. No obstant aix, tindrem en compte l'entorn, l'alumnat aix com les possibilitats del centre a l'hora de dissenyar els plantejaments metodolgics a seguir. En primer lloc tindrem present la individualitzaci de l'ensenyana oferint un currculum mnim a tots i a cada un el mxim. Per a aix realitzem una anlisi dels coneixements previs dels alumnes i plantegem els centres dinters a partir dels quals podem programar de forma globalitzada la totalitat de les rees curriculars i amb aix poder garantir la motivaci dels alumnes. Per a ms d'aquests principis que faciliten l'adquisici dels coneixements, atendrem a altres com: afavorir els distints tipus d'agrupaments i diferents tipus d'interacci amb els seus companys formant una autntica societat i per tant formantlos per a viure en societat. Finalment, nicament fer menci al joc que ha d'estar present en qualsevol activitat que es realitze ja que aquesta s la forma ms natural dapendre. A fi d'oferir una millor qualitat de l'ensenyana, realitzarem una avaluaci tant de l'alumne com de lactivitat docent assegurant que el procs d'ensenyana-aprenentatge funciona correctament i en cas contrari modificarem els aspectes necessaris per a aconseguir el correcte desenrotllament de l'alumne.

2.4. PLURALISME I VALORS DEMOCRTICS. Es potenciar al mxim la gesti democrtica amb la participaci del professorat, alumnat i famlia en la vida del centre sempre que es respecte la legislaci vigent. 2.5. COEDUCACI. A la vida del centre estar present la educaci no sexista afavorint la igualdat doportuninats. Es procurar despertar i sensibilitzar a lalumnat cap a lexistncia de valors humans i morals que es plasmen en uns drets i obligacions que tots i totes hem de practicar i respectar. 2.6.INMERSI A la vida del centre estar present la integraci de lalumnat nouvingut i extranger, contemplant la individualidat i atenent al PLA DACOLLIDA I D' INTEGRACI DALUMNAT ESTRANGER. 3- OBJECTIUS GENERALS DE CENTRE Que volem aconseguir de lalumnat a nivell educatiu? Equilibri entre formaci acadmica i formaci humana. Dotar-los de totes les estratgies necessries a nivell social i individual, fomentant el treball, la curiositat, la creativitat, la afectivitat i tica. 1.- Individual i cultura. Respecte. Llibertat. Atenci al temps lliure. Participaci. Curiositat. Sistema de valors. Tradicions. Llengua. Autonomia. Equilibri. Seguretat. Confiana. Bagatge cultural. Concincia crtica i mitjans de comunicaci.

2.- Social Solidaritat. Convivncia. Col.laboraci. Dialg. Integraci. Treball en equip. Competncia, que no competitivitat. 3.- tic i afectiu. No discriminaci. Reflexi. Sensibilitat. Educaci ecolgica i pacifista. 4.- Creativitat. Pensament divergent. Gust pel treball ben fet. 5. ORGANITZACI DEL CENTRE.

El nostre col.legi, CRA Mariola-Benicadell, pel seu carcter especial (aularis separats, diferents, diferenciats i variable), descrit en els trets didentitat; necessita tamb una organitzaci peculiar i definida. 5.1 ORGANS DE GOVERN Unipersonals : director/a, secretari/a, cap destudis. Col.legiats : consell escolar i claustre. Lelecci dels rgans de govern, mandat, composici i competncies sajustaran a les establertes per llei 30/1992 de 26 de novembre i Decret 233/1997 de 2 de setembre. 5.1.1 FUNCIONS Es competncia del/la director/a les funcions establertes al decret 233/1997. Artide 19 Sn competncies del director o directora: 1. Dirigir i coordinar totes les activitats del centre cap a la consecuci del seu projecte educatiu, d'acord amb les disposicions vigents i sense perjudici de les competncies atribu'des al consell escolar del centre i al claustre. 2. Exercir la representaci del centre i representar l'administraci educativa al centre, sense perjudici de les atribucions de les altres autoritats educatives. 3. Complir i ter complir les Ileis i restants normes en vigor. 4. CoHaborar amb els rgans de l'administraci educativa en tot all relatiu a la consecuci dels objectius educatius del centre. 5. Designar i proposar el cessament dels altres membres de l'equip directiu, aixi com designar i fer cessar els coordinadors de cicle i els tutors, d'acord amb el procediment establit en aquest reglament. 6. Exercir la direcci de tot el personal adscrit al centre, aixi com dirigir la gesti dels mitjans materials. 7. Afavorir la convivncia al centre i imposar les correccions que corresponguen d'acord amb el que establisca l'administraci educativa i en compliment dels criteris fixats pel consell escolar del centre. 8. Convocar i presidir els actes acadmics i les reunions de tots els rgans coHegiats del centre i executar els acords adoptats en l'mbit de la seua competncia. 9. Autoritzar les despeses, d'acord amb el pressupost del centre, i ordenar els pagaments, aixi com formalitzar contractes relatius a bns, subministraments i serveis, d'acord amb la normativa vigent. I tamb visar els certificats i els documents oficials del centre. 10. Coordinar i fomentar la participaci dels diferents sectors de la comunitat escolar, procurant els mitjans necessaris per a l'execuci ms eficaz de les seues atribucions. 11. Coordinar l'elaboraci del projecte educatiu i de la programaci generai anual del centre, d'acord amb les directrius i els criteris establits pel consell escolar i amb les propostes realitzades pel claustre de professors i per l'associaci de pares i mares d'alumnes i responsabilitzar-se amb l'equip directiu de la seua redacci. 12. Promoure l's vehicular i social del valenci en les activitats del centre, d'acord amb la Liei d's i Ensenyament del Valenci i la normativa de desplegament. 13. Impulsar i promoure les relacions del centre amb les institucions de l'entorn. 14. Presentar la memria anual sobre les activitats i la situaci generai del centre al director o directora territorial de Cultura i Educaci. 15. Garantir i facilitar la informaci sobre la vida del centre als diferents sectors de la comunitat escolar i a les seues organitzacions representatives, Iliurant-los cpia dels documents que li siguen requerits en els termes establits en la Liei de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com. 16. Garantir el dret de reuni del professorat, alumnat, pares i mares d'alumnes i personal d'administraci i serveis. 17. Facilitar l'adequada coordinaci amb altres serveis educatius de la seua demarcaci. 18. Subministrar la informaci que li siga requerida per les autoritats educatives competents. 19. Assumir les competncies del cap o de la cap d'estudis i del secretari o secretria als centres que reglamentriament no hi haja aquests crrecs. 20. Proposar actuacions anuals al consell escolar del centre i al claustre de professors que despleguen les linies bsiques del programa presentai per a la seua elecci, i presentar un informe al fina! del curs sobre la realitzaci d'aquestes. 21. El director o directora i l'equip directiu hauran de

realitzar informes trimestrals de les activitats i de la situaci generai del centre dirigits al claustre de professors i al consell escolar. 22. Qualsevol altra que li siga atribu'da legalment o reglamentriament. Aix mateix es competncia del/la cap destudis les establertes al decret 233/1997. Sn competncies del cap o de la cap d'estudis: 1. Substituir el director o directora en cas d'absncia o malaltia. 2. Coordinar i vetlar per l'execuci de les activitats de carcter acadmic, d'orientaci i complementries del professerat i de l'a-lumnat en relaci amb el projecte educatiu del centre, els projectes curriculars i la programaci general anual. 3. Confeccionar els horaris acadmics de l'alumnat i del protessorat d'acord amb els criteris; aprovats pel claustre de professors i amb l'horari generai, aix com vetlar pel seu estricte complinient. 4. Coordinar les tasques dels equps de cicle i dels seus coordi-nadors. 5. Coordinar l'accio dels tutors, d'acord amb el pla d'accio tutorial incls en els projectes curriculars. 6. Coordinar Ics activitats de perfeccionament del professorat. Aixi com planificar i organitzar les activitats de formaci del professorat realitzades pel centre. 7. Organizar els actes acadmics. 8. Buscar laprofitament ptim de tots els recursos didactics i dels espais existents al centre. 9. Organitzar la participaci de l'alumnat en Ies activitats del centre. 10. Organitzar la cura de l'alumnat en els perodes d'esplai i altres activitats no Iectives 11. Vetlar pel compliment de les especificacions del pla de normalitzaci linguistica pel que fa a l'us acadmic i social del valenci. 12. Coordinar l'elaboraci i lactualitzaci del projecte curricular del centre. 13. Vetlar per lelaboraci de Ies adaptacions curriculars necessries. 14. Vigilar l'avaluaci del procs daprenentatge dels alumnes Coordinar Ics reunions d'avaluaci i presidir les sessions d'avalua ci de f de cicle. I5. Coordinar les accions d'investigaci i innovaci educatives que es realitzen al centre. 16. Qualsevol altra funci que li puga ser encomanada pel director o directora dins el seu ambit de competncia. Es competncia del/la secretari/a les funcions establertes al decret 233/1997. 1. Ordenar el rgim administratiu del centre, de conformitat amb les directrius del director o directora. 2. Gestionar els mitjans humans i materials del centre. 3. Actuar com a secretari o secretria dels rgans col-legiats de govern del centre, estendre les actes de les sessions i donar f dels acords amb el vistiplau del director o directora. 4. Custodiar els llibres i arxius del centre. 5. Expedir els certificats que requerisquen les autoritats i els interessats o els seus representants en la llengua oficial que els sol.liciten. 6. Realitzar l'inventari del centre i mantenir-lo actualitzat. 7. Custodiar i organitzar la utilitzaci del material didctic. 8. Exercir, sota l'autoritat del director o directora, la direcci del personal d'administraci i serveis adscrit al centre. 9. Elaborar el projecte de pressupost del centre.

10. Ordenar el rgim economic del centre, de conformitat amb les directrius del director o directora, realitzar-ne la comptabilitat i retre'n comptes davant les autoritats corresponents. 11. Vetlar pel manteniment material del centre en tots els aspectes, d'acord amb els suggeriments del director o directora. 12. Vetlar pel compliment de les especificacions del pla de normalitzaci lingustica pel que fa a l's administratiu del valenci. 13. Diligenciar, ordenar el procs d'arxivament i custodiar els expedients acadmics, els llibres d'escolaritat i tots els documents que siguen generats al centre. 14. Donar a conixer, difondre pblicament i suficient a tota la comunitat educativa, la informaci sobre normativa, disposicions legals i assumptes d'inters general o professional que arribe al centre. 15. Qualsevol altra funci que li encomane el director o directora dins el seu mbit de competncia. Correspon als tutors/es la complimentaci dels registres personals de lalumnat, fitxes de seguiment, actes de tutora, faltes de lalumnat, programaci daula ,butllet informatiu de notes, documentaci oficial de lalumnat.... En leducaci primria, les tutores i els tutors han dorientar el procs educatiu individual i collectiu de lalumnat. La tutora o el tutor coordinar el treball del grup del professorat corresponent i mantindr una relaci permanent amb la famlia a fi de facilitar lexercici dels drets reconeguts en larticle 4.1 d) i g) de la Llei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a lEducaci.

Correspon als coordinadors detapa la complimentaci de les actes de reuni, activitats extrescolars, materials i recursos de cicle ,traslladar la informaci rebuda....el crrec es nomenar a principi de curs entre els membres del claustre. Els equips de cicle, que agruparan tot el professorat que impartisca docncia en el cicle, sn els rgans bsics encarregats d'exercir les seguents funcions, sota la supervisi del cap o la cap d'estudis: 1. Realitzar propostes per a l'elaboraci del projecte curricular. 2. Organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle educatiu, analitzar els objectius aconseguits i proposar mesures de millora. 3. Realitzar les adaptacions curriculars significatves per a l'alumnat amb necessilats educatives especiais, desprs de l'avaluaci pel servei especialitzat d'orientaci educativa, psicopedaggica i professional, que tamb ha de participar directament en la seua elaboraci i redacci. 4. Realitzar propostes d'activitats escolars complemenlries i extraescolars. 5. Vetlar per la coherncia i la continutat de les accions educatives al Ilarg de l'Educaci Infantil i l'Educaci Primria, segons corresponga.

Correspon al professorat en general complimentar els informes sol.licitats per la direcci respecte a lalumnat, tindre actualitzat linventari del material al seu crrec... Altres crrecs com aules dinformtica ,coordinador/a de la COCOPE, biblioteques daulari, coordinador/a de curs de formaci, material fungible i audiovisual....es designaran al comenament de cada curs entre els membres del claustre. En aquest claustre ens hem proposat com objectiu principal, la maximitzaci en la participaci a tots els nivells de tots els mestres del CRA donant importncia a totes les hores i tasques de coordinaci i a la figura del coordinador d`aulari. Consell escolar. En la seua composici a ms a ms dels membres normals, el claustre ha decidit incloure un pare-mare ms per tal de que els tres aularis tinguen la mateixa representaci. El Consell Escolar formalitzar les comissions econmica,de convivencia, pedaggica. Les seues atribucins son: 1. Formular propostes a l'equip directiu sobre la programaci anual del centre i aprovar-l i avaluarla. Establir directrius per lelaboraci del Projecte Educatiu de Centre , sens perjudici de les competncies del claustre en relaci amb la planificaci i l'organitzaci docent i aprovar-lo una vegada elaborat. 2. Elaborar informes, a petici de l'administraci competent, sobre el funcionament del centre i sobre aquells altres aspectes relacionats amb la seva activitat 3. Participar en el procs d'admissi d'alumnes i vetllar perqu es realitzi segons marca la llei. 5. Resoldre els conflictes disciplinaris greus i imposar les correccions pedaggiques dacord al reglament de regim intern. 6. Aprovar el projecte de pressupost del centre i la seva liquidaci. 7. Promoure la conservaci i renovaci de les installacions i equip escolar i aprovar l'obtenci de recursos complementaris d'acord amb el que estableix l'article 122.3. 8. Proposar les directrius per a la collaboraci, amb finalitats educatives i culturals, amb altres centres, entitats i organismes. 9. Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'evoluci del rendiment escolar i els resultats de l'avaluaci del centre que faci l'administraci educativa. 10. Participar en la selecci del director del centre en els termes que estableix aquesta Llei. Ser informat del nomenament i cessament dels altres membres de l'equip directiu. Si s'escau, amb l'acord previ dels seus membres, adoptat per majoria de dos teros, proposar la revocaci del nomenament del director. 11. Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivncia en el centre la igualtat entre homes i dones i la resoluci pacfica de conflictes en tots els mbits de la vida personal, familiar i social. 12. Qualsevol altra que li sigui atorgada per l'administraci educativa 13.Aprovar el Reglament de Regim Intern. 14. Aprovar el Pla de Normalitzaci Lingstica.

15. Els consells escolars de centre podran establir convenis de collaboraci amb associacions culturals o entitats sense nim de lucre per al desplegament d'activitats extraescolars i complementries, en virtut d'all que disposin les Administracions educatives. El Consell Escolar del Centre es reunir amb caracter ordinari tres vegades durant el curs acadmic, a l' inici del curs, a principi dany i al final del curs i extraordinariment quan siga necessari. 5.2 ORGANITZACI TCNICO-PEDAGGICA. 5.2.1 LEQUIP DE MESTRES. Ja que el CRA es divideix en tres centres, en tenim horari especial que sol.licitem cada curs a Conselleria. Les vesprades de dimecres ens reunim per treballar per Etapa, fer claustre i curs de formaci . Aix, les vesprades de dimecres dun mes quedarien : Un dimecres claustre. Un dimecres reuni detapa. Dos dimecres curs de formaci. Les reunions es fan alternant als tres pobles. Els temes que es tracten son : Organitzaci de les Trobades de FI DE TRIMESTRE una a cada poble. Programaci dactivitats complementries: Convivncia d'inici de curs, l'estada de final de curs, Correllengua, la Pau , larbre, carnestoltes ,el llibre... Organitzaci i planificaci de la trobada de famlies. Organitzaci i planificaci dels tallers. Planificaci de les eixides trimestrals (mnim una per trimestre). Projectes puntuals dinters general que es planifiquen i treballen per cicles. Proposta i desenvolupament del projecte anual del CRA. 5.2.2 RELACI AMB LES FAMILIES. Est prevista una reuni trimestral amb el tutor/a i per mitj dell amb qualsevol especialiste. A ms amb lalumnat de tres anys es realitzar la entrevista inicial amb els pares a linici de curs. Lhorari datenci als pares per qualsevol tema dinters acadmic o daltres es marcar a la P.G.A de principi de cada curs. Lescola potenciar i estar oberta a la col.laboraci de les familes i de les AMPES.

6.SERVEI PSICOPEDAGGIC. Latenci psicopedaggica del CRA depn del SPE dAlcoi ;els professionals dels que dispossem sn : un/a psicopedagog/a.

Les hores datenci de la psicopedagoga sn de 8 hores setmanals ,repartides als tres aularis segons les necessitats. Les funcions de la psicopedagoga sn les prpies del seu crrec: 1. Avaluar i diagnosticar lalumnat amb necessitats educatives especials. 2. Fer els dictamens de lalumnat de final detapa (E.I i Primria). 3. Formar part de la COCOPE. 4. Coordinar-se en la mestra de PT per dur el seguiment de lalumnat amb necessitats. 5. Participar en projectes del centre segons les necessitas (Pla de convivencia ,Pla dacollida , Pla d'acci Tutorial,...).

8.AVALUACI. CRITERIS DE QUALITAT. AVALUACI DEL CENTRE 8.1. INDICADORS DE CONTEXT Relaci de la poblaci amb lactivitat econmica Dades municipals Dades personals de la Gesti de Centres. Nivell destudis de la poblaci adulta Comparaci de les dades de la Comunitat Autnoma amb les del municipi. Expectatives de nivell mxim destudis Enquestes : Inicial: 3 anys (realitzada pels pares) Final detapa: 12 anys (pares) Alumnes de 6 (Tutor/a i Psicleg/a) Installacions nivell de serveis Inventari dinstallacions i serveis

8.2. INDICADORS DE RECURSOS Alumnes per grup i professor

8.3. INDICADORS DESCOLARITZACI Evoluci de les tasses descolaritzaci en les edats dels nivells no obligatries Educaci infantil Educaci secundria post-obligatria Educaci superior universitria Nombre dalumnes que obtenen la titulaci de la Educaci Secundria Obligatria (ESO) Atenci a lalumnat amb Necessitats Educatives Especials

(Informe anual de Psicopedagogia, Pedagogia Teraputica i Logopdia)

8.4. INDICADORS DE PROCESSOS EDUCATIUS Cada curs a la memria final es valorar; Tasques directives. Organigrama i nivell de compliment Participaci dels pares al centre Participaci dels pares al centre Assistncia a cites de tutoria Assistncia a actes programats Pertinena a associacions de pares i mares dalumnes (AMPA) Treball en equip dels professors Estil docent del professorat Activitats de lalumne fora de lhorari escolar Treballs escolars a casa Activitats extraescolars Formaci permanent del professorat Relacions a laula i al centre

8.5. INDICADORS DE RESULTATS EDUCATIUS. Resultats a final de cada cicle. Adquisici dactituds i valors. Manifestaci de conductes dels alumnes. - Educaci i situaci laboral dels pares i mares i educaci dels fills. 1. INDICADORS DE CONTEXT. 2. INDICADORS DE RECURSOS. - Alumnat:

MATRCULA CURS 2012-13

NIVELL
EI 3 ANYS EI 4 ANYS

ALFAFARA A
6 2

AGRES B
1 2

GAIANES C
6 4

CRA
13 8

EI 5 ANYS TOTAL EI TRES AULES 1r PRIM 2n PRIM 3r PRIM TOTAL TRES AULES 3r PRIM 4t PRIM 5 PRIM 6 PRIM TOTAL TRES AULES TOTAL CRA

2 10 UN AULA 4 4 5 13 UN AULA 4 4 2 10 UN AULA 33

4 7 UN AULA 5 6 2 13 UN AULA 4 2 5 11 UN AULA 31

2 12 UN AULA 5 7 12 UN AULA 1 3 1 3 8 UN AULA 32

8 29 14 17 8

11 7 10 63 96

Professorat: Lescola compta amb 17 mestres, dels quals 9 sn tutors. Hi ha una mestra de recolzament per a Infantil i una altre per a Primria. Hi ha una Mestra de Pedagogia Teraputica, un mestre de Msica, un dEducaci Fsica, una dAngls, una d'Audici i llenguatge a mitja jornada i una de religi. A banda comptem amb el suport de l'orientadora que pertany a lSPE 3. INDICADORS DESCOLARITZACI Evoluci de les tasses descolaritzaci en les edats dels nivells no obligatries Educaci infantil Als tres pobles estan escolaritzats la totalitat dels xiquets que tenen edats compreses entre els 3 i 6 anys. Educaci secundria post-obligatria

Educaci superior universitria

Nombre dalumnes que obtenen la titulaci de la Educaci Secundria Obligatria (ESO). Atenci a lalumnat amb Necessitats Educatives Especials (Informe anual de Psicopedagogia, Pedagogia Teraputica i Logopdia)

4. INDICADORS DE PROCESSOS EDUCATIUS Tasques directives. Organigrama i nivell de compliment Avaluaci Equip Directiu

Participaci dels pares al centre Participaci dels pares al centre Assistncia a cites de tutoria Assistncia a actes programats Pertinena a associacions de pares i mares dalumnes (AMPA

Treball en equip dels professors. Ja que el CRA es divideix en tres centres, intentem reunir-nos almenys una vegada a la setmana (dimecres per la vesprada), on treballem per cicle, fem claustres i vesprades formatives. Centre: es reunim una vegada al mes per a presa de decisions del centre i 2 per a curs de formaci. (100% del claustre). Etapa: reuni 1 vegada al mes per a coordinar-se. Cicle: reuni 1 vegada al mes per a coordinar-se. Consell escolar: participaci del 100% del professorat. Comissions: En aquest aspecte el centre t ms deficincies degut a les dificultats prpies derivades de la distncia entre els diferents aularis del CRA.

Estil docent del professorat. Activitats de lalumnat fora de lhorari escolar. Treballs escolars a casa. Activitats extraescolars. Formaci permanent del professorat. Relacions a laula i al centre.

ANEX I PARTICIPACI DELS PARES I MARES AL CENTRE Nivell dassistncia a les cites de tutoria Alta Mitja Baixa

Nombre de reunions de tutories grupals. - de 3 3 +3

Nombre de reunions de tutoria individual Nombre de reunions convocades pel mestre/a Nombre de reunions convocades pels pares/mares Assistncia als actes programats Trobades Trimestrals Trobades Famlies Estades Eixides altres

ANEX II ESTIL DOCENT DEL PROFESSORAT. En relaci a la meua tasca docent predomina lestil: -Tcnic -Participatiu -Directiu En relaci als materials emprats: -Utilitze fonamentalment materials editats -Uitlitze tant material editat com propi -Utilitze fonamentalment materials propis Amb la relaci i comunicaci amb lalumnat predomina: -Estil rgid i dautoritat. -Estil flexible i dautoritat. -Estil flexible i participatiu.

ANEX III. ORGANITZACI DEL CENTRE

INDICADORS AVALUATIUS DE LA QUALITAT AL CRA

PEC El PEC naix de la discussi, ficada en com i consens entre els diferents components del claustre? La concreci curricular (antic PCC) est en consonncia amb les finalitats educatives del centre? A la concreci curricular, els objectius d'etapa i rea s'ordenen per

TEMS
PO C REGUL AR PRO U MOLT

cursos mantenint una continuitat progressiva? Existeixen orientacions per a treballar l'educaci en valors? PAT El PAT inclou objectius, activitats i temporitzaci adequats a realitzar amb lalumnat, professorat, pares i mares? FORMA Sarrepleguen les necessitats de formaci del professorat (de CI carcter didctic i pedaggic...) en funci de les necessitats del CRA? Fomenta la participaci del professorat en activitats en activitats de formaci i perfeccionament organitzant les que se realitzen en el centre, facilitant l's d'espais i recursos. Les activitats emanades de la programaci sn coherents amb les PROGR activitats proposades a l'aula. AMACI El desenvolupament de les activitats s'adequa a la temporalitzaci ONS prevista en la programaci. S'inclou a la programaci objectius, activitats, competncies bsiques, coherents a la metodologia i avaluaci. S'han fixat i aplicat instruments d'avaluaci de la prctica docent. Es revisen aquestos tems d'avaluaci anualment per tal d'enriquir-los. Els resultats de l'avaluaci s'arrepleguen en la memria. Se detecten desfases significatius en la programaci prevista? Participa en la definici de criteris i procediments per a l'avaluaci general del procs d'aprenentatge al context de l'aula. ESPAI FSIC L'espai fsic s l'adequat pel desenvolupament amb qualitat de la tasca docent? El centre est adaptat arquitectnicament? La cura de les instalacions es adequada? Les condicions d' aclimataci sn adequades? Es presenta la proposta de presupost anual al claustre? Sinforma trimestralment al claustre de lestat de contes? Es destina presupost per a material inventarible daula a determinar per tutor o especialista?

GESTI DIRECTIVA GESTI ECONMICA

Es destina presupost a activitats complementaries de lalumnat (transport, tallers....)? Funciona la comissi econmica al Consell Escolar?

Promou la planificaci, l'elaboraci i la revisi dels documents del Centre:PEC, PGA i memria, incloent propostes de millora . Coordina i dirigeix el seguiment de l'aplicaci i posada en prctica dels documents i impulsa la seua avaluaci; establint criteris per a revisar les decisions. Impulsa l'aplicaci dels documents com instruments a utilitzar a la vida diaria del centre. Coordina el seguiment de l'elaboraci i compliment de les programacions i del PAT i promou la seua aplicaci. Impulsa i coordina l'atenci a la diversitat, vetlant per a que la mateixa quede replegada en els documents de planificaci del Centre i siga asumida per tots els sectors de la comunitat educativa. Estebleix criteris ben definits per organitrzar i coordinar l'activitat del Centre coordinant iniciatives sobre la forma d'organitzar i gestionar els recursos materials i els espais del centre, en funci de les necessitats de la comunitat educativa. Executa els acords aprovats, donant a conixer el seu compliment en posteriors sessions als rgans de coordinaci docent. Dona resposta als trmits i requeriments adminstratius y complimenta tots els document institucionals del centre. Afavoreix el desenvolupament de les avaluacions de diagnstic que permiteixen conixer el grau de consecuci de les competncies bsiques i dels objectius educatius. Exerceix la caporalia del personal, vetlant pel compliment de les obligacions professionals i prenent decisions derivades d'aquesta responsabilitat. Estimula la participaci en la gesti dels recursos del centre i es preocupa de garantir la transparncia d'aquesta gesti, fent

publics els acords. Replega suggeriments dels membres de la comunitat educativa sobre propostes que reverteixen en la millora de les activitats del centre. Afavoreix la coordinaci amb institucions i organitzacions pbliques i privades de l'entorn que promoguen la realitzaci d'activitats extraescolars i complementtries, Aprova la comunitat educativa l'estil de la gesti directiva? L'estil de l'equip directiu es participatiu i cooperatiu ? L'estil de l'equip directiu s autoritari? ATENCI A L'ALUMNAT AMB NESE Hi ha estratgies concretes per a l'atenci a l'alumnat amb nese? Es mantenen reunions amb l'equip directiu per tal de realitzar un seguiment de l'alumnat amb nese? Existeix un professional especialitzat (PT) per a l'atenci de l'alumnat amb nese? Existeix un professional especialitzat (AL) per a l'atenci de l'alumnat amb nese?

Hi ha un funcionament democrtic, participatiu i implicatiu del centre, aix com corresponsabilitat entre les tasques. Els mestres treballen en equip? Hi ha reunions amb lequip educatiu de cara a la planificaci del nou curs? Les sessions de claustres responen a les inquietuds de l'equip docent? Hi ha reunions de coordinaci entre els diferents aularis? Hi ha punts d'encontre i activitats comunes a tots els alumnes i comunitat educativa dels tres aularis?

TREBALL EN EQUIP I INTEGRACI/COHESI ENTRE L'EQUIP DOCENT FAMILIES

S'aprecien conflictes i tensions entre el personal del centre que puguen repercutir en el desenvolupament del programa?

Hi ha cooperaci en les famlies per al desenvolupament de les activitats extraescolars/complementries del centre. Estableix canals de comunicaci dirigits, especialment a facilitar que l'alumnat i les seues families puguen comunicar a la direcci les iniciatives que consideren oportunes. Adopta les mesures necessries per a que l'alumnat i les seues families rebran puntualment informaci precisa sobre el procs d'aprenentatge, acords de la junta d'avaluaci... Garanteix l'atenci als pares i mares de l'alumnat per part del tutor i de qualsevol mestre. Impulsa i colabora amb l'AMPA en iniciatives i activitats per a fomentar la seua implicaci en les tasques educatives i vida del centre.

CONVIVNCIA

Interv en la resoluci dels conflictes que sorgisen amb actitud dialogant i educativa mostrant disponibilitat per atendre a les demandes, actuant com a mediadora entre les diferents parts i preocupant-se per millorar la qualitat de les relacions. Facilita que existisquen normes clares, conegudes, consensuades per tots els sectors de la comunitat educativa per a facilitar la convivncia. Es reflexen en informes, registres, actes, les necessitats, o situacions especfiques dels alumnes? Hi ha sistemes de detecci de les necessitats, com proves de diagnstic, entrevistes..? Els alumnes estan motivats cap a les activitats programades? Les relacions amb l'alumnat sn cordials?

ALUMNAT

RECURSOS

Promou la integraci de les TICS en la prctica docent, segons el PEC assumit pel centre. Existeixen al centre recursos materials per al correcte desenvolupament de la tasca docent?