4. Qu destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a lactualitat?

Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tcnica literria i del context sociocultural. Al principi de la dcada dels 70 la producci novellstica valenciana no presentava smptomes de vitalitat (1972: Joan Fuster: Una carncia singular). Per a mesura que els joves escriptors valencians van poder conixer altres models del nostre mbit lingstic, el panorama comen a canviar. 1 El 1974 aparagueren dues tendncies en la narrativa valenciana, la novella del canvi (Amadeu Fabregat, 1974: Assaig d'aproximaci a Falles folles fetes foc) i la novella realista evolucionada (Joan F. Mira, 1974: El bou de foc). La novella del canvi alter la norma narrativa utilitzant dos procediments transgressors: la manipulaci del codi textual i la postulaci de temes ideolgics oposats a l'ordre vigent. Manipulant el codi textual, el novellista pretenia introduir el lector dins del text o discurs que conformaven l'escriptura mateixa, la qual no calia que tinguera un argument massa explcit. La narrativa moderna de lpoca considerava el text com un discurs autnom, ali a lestil realista. En les novelles del canvi que tenien un argument ms definit, els temes oposats a lordre vigent van ser 2 : la crtica poltica i lexigncia de llibertat (s a dir, la condemna del franquisme). la reivindicaci de la dissidncia (molt sovint, la defensa de l'homosexualitat). la ruptura amb els valors de la tradici cultural, familiar i social normativa i coercitiva (l'exaltaci de la marginalitat, de la joventut i de la llibertat sexual). el desig de modernitat i d'universalisme (el mn s'estava transformat a poc a poc en una aldea global).

Altres narradors, per, van optar per aprofundir en el llegat del realisme, contant histries comprensibles per a un pblic lector normal. Empraren un llenguatge intelligible i estructuraren la novella duna forma ms clara. En aquest grup tenim sobretot narracions nostlgiques, que situen l'argument en els records de la infantesa perduda. L'espai narratiu sol situar-se en l'mbit rural preindustrial. La recuperaci de la infantesa i de la societat desapareguda provoca un exercici de memria que t tamb com a objectiu recuperar lidioma. 3 Cap a 1980, diverses causes van propiciar que els narradors valencians tingueren una concepci narrativa ms eclctica, grcies a:
Novelles com El dia que va morir Marilyn (Terenci Moix, 1969), Oferiu flors als rebels que fracassaren (Oriol Pi de Cabanyes, 1973), L'adolescent de sal (Biel Mesquida, 1975)], propostes com les del nouveau roman francs (Alain Robbe-Grillet, 1963), o escriptors sud-americans: Julio Cortzar (1963: Rayuela), Guillermo Cabrera Infante (1967: Tres tristes tigres).
1 2

Les principals novelles del canvi, a ms de la ja citada dAmadeu Fabregat, foren: Isa Trlec (1976: Ramona Rosbif), Josep-Llus Segu (1978: Espai d'un ritual), Ferran Cremades (1978: Coll de serps), Llus Fernndez (1979: L'anarquista nu). A ms de la ja citada de Joan F. Mira, les principals novelles del realisme evolucionat foren: Joan F. Mira (1975: Els cucs de seda), Carmelina Snchez-Cutillas (1976: Matria de Bretanya), Isa Trlec (1978: Mari Catfols), Josep Piera (1978: Rondalla del retorn).

la introducci en l'ensenyament reglat del valenci i, en conseqncia, l'aparici d'un nou pblic lector. la tendncia a la normalitzaci social de l'idioma. la consolidaci del sector editorial i llibrer. la coneixena mtua dels escriptors del nostre domini lingstic. la tendncia a la professionalitzaci dels escriptors.

Amb la novella histrica de Josep Lozano (1980: Crim de Germania), i la novella generacional de Joan F. Mira (1981: El desig dels dies) s'inici un nou perode en la novella valenciana, caracteritzat per: la liquidaci de l'experimentalisme de les novelles del canvi de la dcada precedent. la continuaci del model evolucionat del realisme. la publicaci de molt diverses novelles de gnere: novella histrica, novella negra o novella ertica.

[470 paraules]

http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=castello http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1555637