IL·LUSTRACIÓ I NEOCLASSICISME

La Il·lustració és el moviment cultural que es desenvolupa a Europa, especialment a

França, Anglaterra i Alemanya, durant el S. XVIII, (Segle de les Llums). Va ser possible
gràcies a l'esperit crític que des de principis de segle va començar a posar en dubte les
normes i creences (religioses, polítiques, filosòfiques, etc.) de l'Antic Règim.
En la difusió del pensament il·lustrat va tindre gran importància L'Enciclopèdia, dirigida
per Diderot i d'Alambert, on es van arreplegar tots els coneixements del saber d'aquest
segle.
El pensament il·lustrat es basa en la confiança en la raó com l'únic mitjà d'aconseguir el
progrés, com a font de tot coneixement. L'observació i l'experiència són la base de la
ciència. Propugna la tolerància religiosa i de pensament i un optimisme humanista que
aspira a un món més just i feliç.
Cal destacar la importància de l'educació com a mitjà per a alliberar la gent de la
ignorància i de la superstició, i per aconseguir la felicitat. Com a conseqüència d'aquest
esperit il·lustrat es creen institucions i acadèmies dedicades a les llengües i a les ciències.
En l'àmbit polític sorgeix el despotisme il·lustrat: “Tot per al poble però sense el poble”.
El pensament reformista de la Il·lustració acabà amb la independència dels EUA i amb la
Revolució Francesa.
En aquest ambient i clarament influenciat pel pensament dominant sorgeix el
Neoclassicisme, el moviment artístic més important d'aquest segle. El Neoclassicisme
propugna un retorn al món clàssic, a la norma, al que és útil i al bon gust. Es tracta d'un
moviment inspirat en l'art clàssic (grecorromà) que va va nàixer com a reacció a les
exageracions del Barroc i el Rococó. Per als neoclàssics, la literatura ha de tindre una
finalitat didàctica i, per tant, es desenvolupa una literatura reflexiva i crítica.
Cal assenyalar que la literatura neoclàssica es va veure marcada pel triomf del
racionalisme i el pensament il·lustrat. Per això van tindre molta importància les diferents
formes d'assaig que es van portar a la pràctica, amb atenció especial al gènere epistolar,
que sobrïexen les Cartes perses, de Montesquieu, en les que fa una sàtira dels costums
francesos del seu temps. Junt amb ell, també destaquen a França, Voltaire que va
defendre el progrés de la humanitat des d'una postura racionalista (Cándido) i Rousseau
que defén que l'home és bo per naturalesa i la societat ho corromp (El contracte social).
Tots tres autors van col·laborar en l'elaboració de L'Enciclopèdia.
En la novel·la anglesa destaquen Daniel Defoe i Jonathan Swift. En Robinson Crusoe,
fa diverses consideracions de caràcter religiós, econòmic, social,... L'obra reflecteix
diversos temes transcendents com el paper de la divina providència en la vida humana, el
desig de supervivència, el nou orde econòmic del món o la conquesta dels espais
desconeguts.
Aquesta obra es considerada com una prova de l'efervescència cultural i editorial de
l'època
L'obra de Swift, Els viatges de Gulliver , é una novel·la d'aventures i fantàstica que, sota
la imatge de literatura infantil, amaga una crítica cap a l'home i la societat del seu temps.