Visi constructivista de laprenentatge

1. Laprenentatge s un procs individual, amb int eracci en el medi. Visi constructivista de laprenentatge Del llibre Llus M. Del Carmen (1993) La planificaci del cicle y del curs Ed. ICE UB Gra Pgs 18-40 La concepci constructivista de lensenya ment i laprenentatge 1. Laprenentatge s un procs individual, amb interacci en el medi. 2. El que es pot aprendre est influenciat pel seu tipus i grau de desenvolupament. 3. El que un individu pot aprendre est condicionat coneixements previs 4. Per aprendre cal estar motivat. 5. Dos tipus aprenentatge: mecnic o repetitiu i significatiu. 6. Es fonamental lactivitat mental de lindividu 7. Per laprenentatge significatiu sha de donar condicions 8. Laprenentatge significatiu s qesti de grau 9. Aprenentatge influenciat pel tipus y grau dajut que rep 10. Relacions entre iguals molt importants 11. Lobjectiu es desenvolupar al mxim el grau dautonomia 12. Els resultats daprenentatge varien i difcils de preveure 13. No tot saprn de la mateixa manera 14. No tots els individus aprenen de la mateixa manera

Aprenentatges en contextos diferents Importncia de la intencionalitat: uni saber i saber fer Importncia de les activitats extrainstitucionals. Caracterstiques extraescolars que caldria en les aules: - integraci teoria i prctica, - coneixement dels objectius - implicaci afectiva - responsabilitzaci. - ambient comunicatiu Context extraescolar el punt de referncia

2.El que cada individu pot aprendre en un moment determinat est influenciat pel seu tipus i grau desenvolupament

No associar mecnicament a cada edat o nivell unes caracterstiques Per exemple Piaget: Sensorio motriu (0-2) Intutiu i preoperatori (2-7) Operacions concretes (7-11) Operacions formals (11- ) Nivells diferents desenvolupament Influencia context familiar i cultural Desenvolupament intelligncia depn dels continguts especfics El concepte de zona de desenvolupament proper

1-

Visi constructivista de laprenentatge

3-All que un individu pot arribar a aprendre est condicionat pels seus coneixements previs

5.Distinci dos tipus daprenentatge: mecnic i significatiu Aprenentatge mecnic: No relacionat amb coneixements anteriors. No utilitzaci de manera comprensiva no funcional Soblida rpidament Aprenentatge significatiu: Relacionar objecte amb coneixements anteriors Atribuir significat al que saprn Ms perdurable 6.Perqu es produeixin aprenentatges s fonamental lactivitat mental

Coneixements especfics adquirits a laula o no. Coneixements previs: Idees i interpretacions dels alumnes Saber fer prctic Actituds, motivacions i valors concrets

4.Perqu un individu realitzi aprenentatges ha destar motivat positivament

Format simplista respecte motivaci Expectatives, autoimatge, Percepci centre educatiu professors i companys Relacions que shi estableixen Sentit de laprenentatge

Activitat vol dir activitat mental tamb Manera de

Espais per la comunicaci, el debat,

el qestionament i largumentaci

plantejar activitats. Conduir-les Avaluar-les

2-

Visi constructivista de laprenentatge

7.Perqu es produeixi aprenentatge significatiu shan de donar una srie de condicions Contingut de lensenyament tingui una organitzaci lgicament significativa Que sigui relacionable amb els coneixements que lalumne posseeix Que lalumne manifesti una actitud positiva cap a laprenentatge significatiu

Els professors ensenyen l alumnat; els i les alumnes sensenyen entre ells mateixos Afavorir les relacions horitzontals Treball en grup

8.Laprenentatge significatiu s qesti de grau

11.Lobjectiu fonamental de leducaci s desenvolupar el mxim grau dautonomia possible dels alumnes

Sempre es pot aprendre i seguir aprenent Processos densenyament i aprenentatge relaci entre professorat i alumnat La significativitat t relaci amb la seva funcionalitat

Regulaci de la prpia activitat Fomentar actituds positives respecte a lautonomia Importncia estratgies intellectuals y tcniques destudi Capacitat crtica i adquisici de valors

9-El que un individu pot aprendre est influenciat pel tipus i grau dajut que rep Partir del nivell efectiu de coneixements Relaci afectiva Marc duna planificaci prvia, flexible Atribuci de sentit a lactivitat Relaci coneixements que es posseeixen i els nous Diversificaci tipus y graus aprenentatge Trasps progressiu responsabilitat a lalumne 10.Les relacions entre iguals sn molt importants

12.Els resultats de laprenentatge varien duns individus als altres

Valoraci diferent segons els alumnes Dificultat de preveure resultats similars daprenentatge Hiptesis de treball integradores

3-

Visi constructivista de laprenentatge

13.No tot saprn de la mateixa manera

14.IMPLICACIONS PER A LENSENYAMENT Posseir informaci dels alumnes i diversitat grup Contemplar aspectes afectius globals: familiar i personal, autoimatge i percepci del centre Aclarir intencions educatives i orientar Diferents tipus de continguts Promoure ambient comunicaci i interacci. Promoure autonomia, responsabilitat, collaboraci Diversitat vies daprenentatge Activitats amb activitat mental. Diversificaci de lajut i els aprenentatges Aplicaci a contextos diferents i funcionalitat. Ajudar a sintetitzar i relacionar. Avaluaci continuada i auto avaluaci

Contingut educatius coneixements de naturalesa diferents Continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals Estratgies i activitats diferents per lensenyament No tots els individus aprenen de la mateixa manera Caracterstiques individuals influeixen. Diversificaci metodolgica . Flexibilitat.

4-