S'inicia a Castell una campanya contra el 'fracking'

De http://aturemfracking.wordpress.com Ms informaci: http://www.fracturahidraulicano.info La Plataforma anti-franckig de Castell es va fundar fa una setmana i ha obert un compte al portal Change.org per a recollir signatures contra eixa forma d'extracci d'hidrocarburs especialment agresiva amb el territori. Ac est l'escrit on s'explica que s el 'fracking' o fractura hidrulica i quina s la zona afectada: El passat 28 de setembre la Conselleria d'Economia, Indstria i Comer de la Generalitat Valenciana va atorgar els permisos a la mercantil Montero Energy Corporation, SL, amb domicili al carrer del General Moscard, nmero 3, 4t, D, de Madrid , i nmero d'identificaci fiscal B86357159, per a la prospecci d'hidrocarburs en tres zones de la provncia de Castell mitjanant l's de la fractura hidrulica (fracking). Els permisos afectaran les segents poblacions: Albocsser, Alcal de Xivert, Benicarl, Clig, Canet lo Roig, Cervera del Maestrat, La Jana, La Salzadella, Les Coves de Vinrom, Penscola, Rossell, Sant Jordi, Santa Magdalena de Polps, Sant Mateu, Sant Rafael del Riu, Sarratella , Trig, Traiguera, Vallibona, Vinars, Xert, Castell de Cabres, Cat, Herbers, La Torre d'En Besora, Palanques, Vilar de Canes, Vilafranca, Sorita del Maestrat, Ares del Maestrat, Benassal, Castellfort, Cinctorres, Culla, Forcall, la Mata de Morella, Morella, Olocau del Rei, Portell de Morella, Todolella, i Vistabella del Maestrat. Amb una extensi total de 180.000 Ha LA FRACTURA HIDRULICA s fent una perforaci vertical fins a la capa de pissarra. A esta se li posa un tub d'acer, amb un recobriment de ciment per protegir els aqfers dels additius qumics que posteriorment s'afegeixen. Un cop s'arriba a la pissarra es torna la perforaci horitzontal, a travs de la capa (eixa perforaci horitzontal t una mitjana d'un quilmetre i mig de longitud, encara que pot arribar fins als tres) i es gasten explosius per provocar xicotetes fractures per les quals s'injecten, per etapes, milers de tones d'aigua a molta alta pressi, barrejada amb sorra i additius qumics. Eixa aigua a pressi fractura la roca alliberant el gas que desprs, juntament amb l'aigua, la sorra i els qumics retorna a la superfcie (entre un 15 i un 80% del fluid injectat). El pou es va fracturant entre 8 i 12 etapes, de manera que el conducte pateix uns canvis de pressi molt grans amb el conseqent perill de fallida del revestiment de ciment. Entre els additius qumics utilitzats es troben benzenos, xilens, cianurs, fins arribar a unes 500 substncies qumiques entre les quals es troben elements cancergens i mutagnics. El fluid de retorn tamb porta a la superfcie altres substncies que poden contenir eixes capes de pissarra. s molt com que les roques continguen metalls pesants (mercuri, plom ...), aixina com rad, rdio o urani, tots dos elements radioactius que arriben a la superfcie quan prviament no hi eren. El gas de pissarra es troba atrapat a molta profunditat (des dels 400 als 5000 metres). Ats que la pissarra t una permeabilitat molt baixa, el gas est distribut en xicotets porus o bombolles, moltes voltes microscpiques, no connectades entre si, el que fa necessari trencar les capes de pissarra per aconseguir reunir el gas i que flusca cap a la superfcie per ser recollit. ELS IMPACTES DEL FRACKING O FRACTURA HIDRULICA SN: - Gran consum d'aigua. Entre 9000 i 29000 tones per fractura o pou.

- Gesti de l'aigua residual. El fluid de retorn de fracking cont les substncies qumiques utilitzades per la fractura. A ms cont metalls pesants, i substncies radioactives com rad, rdio o urani, que retornen a la superfcie. - Sorolls i impactes visuals. Una plataforma de sis pous requereix entre 8 i 12 mesos de perforaci contnua, dia i nit. Tamb es necessiten entre 4000 i 6000 viatges en cami per a la construcci d'una plataforma, amb la consegent pressi per als pobles i carreteres properes a l'explotaci. Amb una mitjana d'entre 1 i 3 plataformes per km2, els impactes poden ser localment considerables i prolongats. - Impactes sobre el paisatge. S'ha d'aplanar una superfcie de ms o menys una hectrea, amb els consegents desvalls: hi ha d'haver espai per a 6 o 8 pous, basses d'emmagatzematge de lquids de rebuig i llots, tancs i cisternes d'emmagatzematge de l'aigua i dels productes qumics, equip de perforaci, camions, etc, a la qual s'han de construir pistes, perqu arriben els camions. Tamb s'han de construir gasoductes per portar el gas. - Productes qumics. Sn additius que permeten la viabilitat d'estes perforacions, per amb la consegent contaminaci del medi. A causa de l'opacitat que les empreses han portat fins ara, els informes del Parlament Europeu i el Centre Tyndall parlen de 260 substncies qumiques. Una associaci nord-americana anomenada Dilegs sobre la Disrupci Endocrina, que estudia els efectes de les substncies qumiques sobre la salut, ha estudiat els diversos informes emesos d'accidents, abocaments, etc. i ha identificat ms de 360 substncies qumiques amb efectes nocius sobre la salut. Entre elles hi ha substncies que produeixen cncer, txiques per a la pell, ulls, sistema digestiu, respiratori, nervis, etc. S'han observat casos de migranyes continuades, nusees, allrgies, problemes en el sistema respiratori en gent que viu en zones properes a explotacions de gas no convencional. - Contaminaci d'aiges subterrnies. Imagineu ms de 500 productes qumics usats en aquestes operacions, ms els metalls i substncies afegides per les caracterstiques del sl, amb alts continguts de metalls pesants i altres. - Contaminaci de terres i aiges superficials. S'han donat casos de contaminaci d'aquestes de diverses maneres: ruptura de conductes o juntes per evacuaci de les aiges residuals a les basses; accidents de camions cisterna plens de productes qumics; desbordament de basses residuals (qumics, metalls pesats i elementosradiactivos) amb motiu de pluges copioses, tempestes o inundacions. - Terratrmols menuts. L's de crregues explosives per provocar la fractura de les capes de pissarra pot provocar moviments ssmics. - Contaminaci de l'aire. La contaminaci de l'aire s un altre dels grans problemes de l'extracci de gas no convencional. Durant el procs d'extracci es produeixen inevitablement fuites de gas natural, que s 20 voltes ms potent que el dixid de carboni com a gas d'efecte hivernacle. La indstria gasstica parla del gas de pissarra com un combustible net. L'informe de la universitat de Cornell sobre a tira per terra esta propaganda adjudicant al gas natural un impacte superior al del petroli o del carb en termes de gasos d'efecte hivernacle. El cas ms estudiat sobre l'impacte del gas de pissarra a la qualitat de l'aire s el de Fort Worth, una ciutat de 750.000 habitants pertanyent a la regi metropolitana de Dallas. Segons un estudi de la Southern Methodist University de 2008, l'extracci de gas de pissarra generaven ms emissions que tots els cotxes, camions i avions de la regi de DallasFort Worth, una conurbaci de ms de sis milions d'habitants.