L'estrès A Ratlla (Sophia Blasco / Il Lustracions: Vilà)

Coaching Personal
Sophia Blasco
Lestrs, a ratlla!
Sophia Blasco
Illustrat per Vil
Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!
E-Book - PDF
stress
Lestrs, a ratlla!
pg. 3 pg. 6
Sumari
Lestrs
Lestrs impacta en la salut
Afeccions de la salut atribubles a lestrs laboral Qestionari Psyco-Somatic-Tension-Relaxation Inventory
Posant lestrs a ratlla, reduirs el teu nivell de colesterol. Lestrs engreixa Lestrs danya lADN Nivell destrs. Test Fonts destrs
pg. 11
pg. 13
pg. 14
Vulnerabilitat a lestrs. Test
pg. 15
pg. 17
pg. 19 pg. 21 pg. 24 pg. 26 pg. 29
La prevenci de lestrs a les organitzacions Control i prevenci individual de lestrs La prevenci de lestrs postvacacional Beneficis de la relaxaci
Relaxaci basada en la Respiraci Profunda, pas a pas Exercicis de relaxaci progressiva
Dreceres saludables, i no tan saludables, per gestionar lestrs La detecci destressors Recomanacions per a prevenir i controlar lestrs Fonts dinformaci
pg. 33 pg. 35 pg. 37 pg. 40
Sumari / Lestrs / Lestrs impacta en la salut / Posant lestrs a ratlla, reduirs el teu nivell de colesterol / Lestrs engreixa / Lestrs danya lADN / Vulnerabilitat a lestrs. Test / Fonts destrs / La prevenci de lestrs a les organitzacions / Control i prevenci individual de lestrs / La prevenci de lestrs postvacacional / Beneficis de la relaxaci / Dreceres saludables, i no tan saludables, per gestionar lestrs / La detecci destressors / Recomanacions per a prevenir i controlar lestrs / Fonts dinformaci
stress
Lestrs, a ratlla!
Lestrs
Definit per Hans Selye com el conjunt de reaccions de lorganisme produdes per linstint de protegir-se de pressions fsiques, o emocionals, i de situacions extremes, o de perill.
Lestrs s una resposta fisiolgica, psicolgica i de comportament de lorganisme per adaptar-se a les exigncies, internes o externes, optimitzar la resposta de lorganisme i aconseguir sortir de la situaci el millor possible, caracteritzada per un seguit de manifestacions: El cor batega ms fort i ms rpid. La ment es colloca en estat dalerta. Els sentits saguditzen.
Lazarus i Folkman, afegeixen que en el model dafrontament duna situaci estressant, percebuda com un repte o una amenaa, entra en joc la interpretaci individual que fem cada persona de les situacions, i aix modifica substancialment la percepci dels estressors.
stress
Lestrs, a ratlla! Lestrs
Quan la situaci que ha desencadenat la reacci destrs s passatgera, com en el cas dun accident, una caiguda o una agressi fsica, per exemple, els canvis provocats per lestrs ens poden resultar molt convenients, ens proporcionen loptimitzaci dels recursos de lorganisme per sortir de la situaci el millor possible, i quan el factor desencadenant desapareix, lorganisme recupera la normalitat fisiolgica, psicolgica i de comportament. Aquest tipus destrs rep el qualificatiu destrs agut. Ara b, si el fet estressant, com pot ser una sobrecrrega de feina, un ambient molt competitiu o un divorci, es mant en el temps, lalerta ser sostinguda, sadoptar una posici defensiva, sactivar la irritabilitat i la salut sen ressentir significativament, aquest estrs sostingut rep el nom destrs crnic. Lestrs crnic s el resultat de lexposici a un nivell alt dexigncies cognitives, emocionals, de ritme, de responsabilitat, etc. de manera sostinguda, amb pocs elements de control sobre la situaci i/o amb un suport social escs, o nul, que dificulten la implantaci destratgies dadaptaci eficients i sostenibles. Lestrs pot contribuir a dinamitzar lactivitat, incrementar el grau datenci, optimitzar ls de recursos i, en conseqncia, augmentar la capacitat de resposta davant dels requeriments. Ara b, quan lexigncia s sostinguda en el temps, o es repeteix reiteradament, sexhaureixen els recursos, apareix lesgotament i la capacitat de resposta sen ressent. Una de les principals conseqncies de lestrs crnic s laparici de malalties crniques provocades per les dificultats dadaptaci als requeriments, ja siguin externs o interns, que es reflecteixen a nivell neuroendocrinolgic, fsic i psicolgic.
stress
Lestrs, a ratlla! Lestrs
Si aconseguim adaptar-nos a les exigncies, internes o externes, i la durada daquestes no ultrapassa el nivell de resistncia, aconseguirem respondre als requeriments i ens recuperarem amb naturalitat, per si no aconseguim adaptarnos-hi, o la durada dels requeriments ultrapassa en escreix els nostres recursos, ens esgotarem i, fins i tot, els recursos per mantenir lhomestasi i la salut bsics sen ressentiran, i ser llavors, quan poden aparixer les malalties originades per lestrs, o malalties crniques dadaptaci. Aquestes malalties sn freqents en el mn laboral. Lestrs passa un factura massa alta, tant a nivell individual, per limpacte en la salut de les persones, com en les organitzacions, que tamb en surten perjudicades, per la fluctuaci dels llocs de treball, la disminuci del rendiment fsic i psquic, la minva en la qualitat de la feina, lincrement dels accidents laborals, etc. s per aix que, tant les persones com les organitzacions, tenen molt a guanyar posant lestrs a ratlla.
stress
Lestrs, a ratlla!
Lestrs impacta en la salut
Lestrs impacta en la persona que el pateix i en el seu entorn laboral, familiar, social ... per ens centrarem en limpacte en la persona. De bon principi, lestrs pot fer ms animada lactivitat i provocar un increment dels recursos en joc augmentant latenci i la productivitat.
Per, si aquesta situaci que ens estressa passa a ser sostinguda, els recursos per enfrontar-la sesgotaran i apareixer el cansament i limpacte de LOficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la lestrs en la salut es far notar. Universitat de Barcelona, al monogrfic sobre Estrs en el Treball, detalla un seguit dafeccions de la salut atribubles a lestrs laboral:
Les principals conseqncies de lestrs en la persona que el pateix sn les malalties provocades per lestrs, o malalties crniques dadaptaci, que sn el resultat de la interacci entre un, o ms dun, agents externs i lintent de lorganisme per fer front a lamenaa sobrevinguda. Limpacte que lestrs t en la salut s considerable, moltes de les alteracions, o desajusts, fsics, psicosomtics o mentals, sn atribubles a lestrs.
stress
Lestrs, a ratlla! Lestrs impacta en la salut
Afeccions de la salut atribubles a lestrs laboral:
Accidents cardiovasculars. Molts estudis suggereixen que, en determinats llocs de treball, la pressi psicolgica s molt alta en imposar als treballadors un control excessiu dels processos de treball i aix augmenta el risc dalteracions cardiovasculars. Aquesta pressi psicolgica tamb es pot patir en entorns familiars o venals. Trastorns psicolgics. Alguns estudis suggereixen que la depressi, lansietat i el burnout poden estar relacionats amb activitats estressants. Accidents en el lloc de treball. Les condicions de treball estressants interfereixen amb la prctica dun treball segur, afavorint els riscos daccidentalitat. Alteracions del sistema immunitari. Que poden provocar un increment dinfeccions i allrgies. Disfuncions del sistema digestiu. Que es poden maniferstar com lcera gstrica, gastritis, colon irritable, etc. Hipertensi arterial. Increment de les taxes de colesterol. Insomni. Sobreps i obesitat. Disfuncions dels msculs i dels ossos, contractures, sobrecrregues de determinades articulacions, etc. Investigacions de la NIOSH (National Institute for Occupational Safety and Health) i daltres organitzacions, conclouen que lestrs augmenta el risc de desenvolupar trastorns musculars i esqueltics, a lesquena i a les extremitats superiors.
stress
Qestionari Psyco-Somatic-TensionRelaxation Inventory
Hi ha moltes malalties provocades per lestrs, com a resultat de lesfor de lorganisme per adaptar-se i fer front a les exigncies de lentorn, tenir-ho en compte ens ajudar a millorar la nostra salut i qualitat de vida. El qestionari Psyco-Somatic-Tension-Relaxation Inventory (PSTRI) avalua un conjunt de manifestacions psicolgiques, fsiques i socials de lestrs. Cada enunciat es centra en un smptoma, en una conducta o en una representaci, o opini, de la prpia persona enquestada, per aquesta ra s dutilitat per testar com impacta lestrs en la salut, tot seguit trobars una adaptaci del PSTRI. Tinguis en compte que no s un diagnstic clnic, sols intenta reflectir com ens estan afectant possibles situacions estressants.
stress
Qestionari PsycoSomatic-TensionRelaxation Inventory
Procediment: A).- Llegeix detingudament, puntua cadascun dels enunciats segents i anotan la puntuaci. Utilitza lescala del 0 al 4 per indicar-ne la freqncia amb que et succeeix: 4 3 2 1 (molt sovint), (sovint), (alguna vegada), (gaireb mai) o
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
0 (mai).
Em fa mal lesquena. Tinc el son fragmentat i intranquil. Em fa mal el cap. Em fa mal la mandbula. Menfado si mhaig desperar. Sento dolor al clatell. Estic ms nervis/a que la majoria de les persones. 8. Em costa agafar el son. 9. Sento formigueig o tensi a la closca. 10. Tinc problemes destmac. 11. Em manca confiana en mi mateix/a. 12. Parlo en veu alta amb mi mateix/a. 13. Em preocupen els problemes econmics. 14. Em resulta violent conixer gent. 15. Em fa por conixer gent. 16. Tinc por que alguna cosa dolenta em passi. 17. Em sento cansat o cansada durant el dia. 18. Em sento la gola irritada a les nits, i no es deu a cap infecci. 19. Em sento intranquilla, o intranquil, i no puc assossegar-me. 20. Se masseca molt la boca. 21. He tingut problemes amb el cor. 22. Crec que no sc molt til. 23. Sc fumador/a. 24. Sento pessigolles a lestmac.
25. Em sento infeli. 26. Suo fora. 27. Prenc begudes alcohliques. 28. Estic molt pendent de mi mateix/a. 29. Crec que vaig a trencar-me en trossets. 30. Sento els ulls cansats i irritats. 31. Tinc rampells a les cames o als peus. 32. El meu cor batega rpidament. 33. Sem refreden els peus i les mans. 34. Vaig restret, o restreta. 35. Prenc diverses pastilles i medicaments, sense recepta del metge. 36. Ploro amb facilitat. 37. Faig malament la digesti. 38. Em mossego les ungles. 39. Sento xiulets a les odes. 40. He dorinar amb freqncia. 41. Tinc problemes dlcera gstrica. 42. Tinc malalties de la pell. 43. Sento opressi a la trquea. 44. Tinc problemes dlceres duodenals. 45. Em preocupo pel meu lloc de treball. 46. Tinc llagues a la boca. 47. Em preocupo per coses sense importncia. 48. La meva respiraci s superficial. 49. Tinc sensaci dopressi al pit. 50. Em resulta molt difcil prendre decisions.
stress
Qestionari PsycoSomatic-TensionRelaxation Inventory
B).- Suma els punts que has atorgat a cadascun dels enunciats anteriors.
Interpretaci dels resultats:
C).- Determina en quin dels rangs segents es troba el teu resultat. A cadascun dels rangs li pertoca un nivell destrs, esbrina quin s el teu.
Entre 65 i 75 punts: Vius amb una quantitat considerable democions i destrs. Pot tractar-se dun perode en qu unes i altres siguin excessius; proSi has obtingut 98, o ms de 98 punts: Ests bablement comptes amb una bona capacitat per perjudicant seriosament la teva salut degut a una gestionar el teu estrs i recuperar amb rapidesa la excessiva reacci destrs. teva zona de confort i tranquillitat. En aquests moments et pot ser til practicar algun exercici de reEntre 87 i 97 punts: Ests experimentant massa estrs, perjudicant la teva salut. Et convindria apren- laxaci. dre a reduir les teves reaccions destrs. ProbableDe 64 punts en avall: Probablement ets capa de ment taniria b buscar ajuda. controlar les teves reaccions destrs i et mostris com una persona bastant relaxada. Segurament Entre 76 i 86 punts: El teu nivell destrs s morespons als diversos estressors amb qu et trobes deradament alt, pot comenar a ser nociu per a la teva salut. Convindria reconsiderar el teu estil de sense interpretar-los com una amenaa, aix et reacci davant dels estressors. Un professional et permet mantenir relacions personals satisfactries i podria ensenyar la forma. afrontar el teu treball sense por i amb un bon nivell dautoconfiana.
Recomanaci: Si la teva puntuaci est per sobre dels 76 punts, s molt probable que necessitis modificar el teu estil de vida i les teves habilitats de gesti de lestrs. Reduir i gestionar b lestrs tinteressa!
10
stress
Lestrs, a ratlla!
Posant lestrs a ratlla, reduirs el teu nivell de colesterol.

Mantenir lestrs a ratlla i recuperar la serenor s la millor opci per reduir el teu nivell de colesterol, aquesta s la conclusi que ha extret lequip del doctor Andrew Steptoe dun estudi clnic dut a terme a la University College de Londres i publicat a WebMD.
rol sens incrementaran i, en pocs anys, si fem una comparativa amb altres persones que tenen lestrs a ratlla, la diferncia entre els nostres nivells de colesterol ser fora significativa.
Lestudi, dirigit pel doctor Andrew Steptoe, va sotmetre els participants a proves destrs i, parallelament, van mesurar-los el nivell de coLa forma com geslesterol i, 3 anys ms tard, van mesurar el cotionem lestrs lesterol, novament, a tots els participants. La afecta els nosrelaci entre estrs i colesterol, en lestudi, va tres nivells de quedar en evidncia. El colesterol havia augcolesterol. Si mentat en tots els participants, encara que amb habitualment diferncies importants, immediatament desprs reaccionem estressant-nos, els de sotmetrels a situacions estressants. nivells de coleste- Els investigadors van fer 3 grups, en base als
11
stress
Lestrs, a ratlla! Posant lestrs a ratlla, reduirs el teu nivell de colesterol.
increments alt, mitj i baix de nivell de colesterol durant lexperiment i els percentatges foren: Un 16% dels participants van reaccionar estressant-se poc o gens i van mostrar un increment baix de colesterol desprs de les proves destrs. Un 22% dels participants van reaccionar estressant-se moderadament i van mostrar un increment mitj de colesterol desprs de les proves destrs. Ms de la meitat dels participants, un 56%, van reaccionar a les proves destrs estressantse molt i amb un increment alt de colesterol. Les proves destrs en el laboratori mostraven com les persones, i els seus nivells de colesterol, responien a lestrs. El doctor Andrew Steptoe diu que lincrement dels nivells de colesterol observables al laboratori reflecteixen la forma de reaccionar als desafiaments quotidians, i han evidenciat que quan sactiva la reacci destrs, els nivells de lpids en sang sincrementen. Hi ha diversitat de situacions que ens poden estressar, fins i tot podem tenir temporades de ms, i de menys, vulnerabilitat a lestrs. De la mateixa manera que hi ha persones que gestionem lestrs de manera diferent, una mateixa situaci pot ser percebuda com una oportunitat per una persona i com un repte insuperable per una altra.
+Estrs = +Colesterol
Colesterol
Estrs
A gestionar millor lestrs i a mantenir-lo a ratlla pots aprendre. Dissenyar el teu pla personalitzat de prevenci i reducci de lestrs tajudar a reduir el teu colesterol. Hi tens molt a guanyar!
12
stress
Lestrs, a ratlla!
Lestrs engreixa
Lestrs t un impacte fsic i psicolgic considerable. ScienceDaily ha publicat els resultats dun estudi recent que posa en evidncia lestreta relaci que hi ha entre lestrs crnic i lincrement de lobesitat. Lestudi suggereix que lestrs que suportem a diari provoca sobreps i obesitat; aboca a menjar ms copiosament, i ms sovint, i altera el metabolisme.
Els gestors de la ingesta, la gana i la sacietat, es veuen alterats per lestrs. Lestudi ha demostrat que lestrs afecta la conducta alimentria i produeix canvis endocrins, fisiolgics i neuroqumics.
El Dr. Bruce S. McEwen, director del laboratori de Neuroendocrinologia de la Universitat Rockefeller i autor del llibre The End of Stress as We Know It, Lestudi, dut a terme pels departaments de Psiquia- ens diu que viure amb estrs crnic incrementa el tria i dEnginyeria Biomdica del College of Medicine dipsit de greix a la cintura. de la Universitat de Cincinnati, ha analitzat els efecEl doctor Pau Torrabadella, cap de la secci de tes de lestrs sobre la conducta alimentria i la ingesta daliments en animals exposats a lequivalent Medicina Intensiva de lHospital Germans Trias i Pujol, declara que les persones que suporten esdestrs diari en ssers humans. trs crnic segreguen ms cortisol, que els provoca lincrement de dipsit de greix a labdomen, Els resultats suggereixen que lestrs t un impaclanomenada obesitat central, un indicador de risc te a curt termini en la conducta alimentria i que pot provocar canvis metablics que contribueixin al de malalties coronries. desenvolupament del sobreps i lobesitat. Podem concloure, a la vista dels estudis cientfics, que quan apareix sobreps, o obesitat, cal considerar lestrs com una de les possibles causes.
13
stress
Lestrs, a ratlla!
Lestrs danya lADN

Investigadors de la Duke University Medical Center han descobert el mecanisme a travs del qual lestrs danya lADN. La ment i el cos hum responen a lestrs amb lactivaci del sistema nervis simptic i alliberant adrenalina i noradrenalina.
induts per lestrs, poden promoure laparici de tumors.
Lactivaci de la resposta a lestrs s generalment transitria i va acompanyada dimmunosupressi, inhibici del creixement i altres mecanismes que poden ser perjudicials a llarg termini.
Lestrs crnic es caracteritza per les taxes elevades dadrenalina, i s aquesta adrenalina la que provoca, indirectament, danys en lADN. Els cientfics han descobert el mecanisme molecular pel qual ladrenalina provoca la disminuci sostinguda dels nivells de la protena P53.
La P53 s una protena supressora del desenvolupament de tumors i considerada la guardiana del genoma, ja que impedeix que shi produeixin alteracions. Lestudi, a ms a ms, ha revelat que els Quan lestrs es cronifica, la resposta pot anar associada a malalties, com ara les lceres pptiques o danys en lADN sacumulen en resposta a lestrs crnic. Limpacte de lestrs s considerable, afecels trastorns cardiovasculars i, ara, els estudis epita, fins i tot, lestructura molecular de lADN. demiolgics indiquen clarament que lestrs crnic provoca danys en lADN. Aquests danys en lADN,
14
stress
Lestrs, a ratlla!
Vulnerabilitat a lestrs. Test

El qestionari Stress Vulnerability Scale (Test de vulnerabilitat a lestrs) et facilita avaluar el teu nivell de vulnerabilitat a lestrs. Fou desenvolupat per les doctores Lyle Miller i Alma Dell Smith de la Universitat de Califrnia, i publicat a la Berkeley Wellness Letter lagost de 1985. Tinguis en compte que no es tracta dun diagnstic clnic, aquest qestionari sols intenta reflectir el teu grau de resistncia a lestrs.
Certs aspectes del teu estil de vida, dels teus costums i del teu entorn poden incidir significativament en el teu nivell de vulnerabilitat a lestrs. El test et possibilita avaluar quin s el teu nivell de vulnerabilitat a lestrs. A continuaci trobars una adaptaci del test.
15
stress
Lestrs, a ratlla! Vulnerabilitat a lestrs. Test
Stress Vulnerability Scale.
(Test de vulnerabilitat a lestrs) B).- Suma els punts que has atorgat a cadascun dels enunciats anteriors. C).- Determina en quin dels rangs segents es troba el teu resultat. A cadascun dels rangs li pertoca un nivell de vulnerabilitat a lestrs, esbrina quin s el teu.
Procediment:
A).- Llegeix detingudament els enunciats, puntuals i anotan la puntuaci. Utilitza lescala del 0 al 4 per indicar-ne la freqncia amb que et succeeix: 4 (gaireb sempre), 3 (sovint), 2 (alguna vegada), 1 (gaireb mai) 0 (mai).
Interpretaci dels resultats: Entre 0 i 10 punts: Ets extraordinriament vulnerable a lestrs. Entre 11 i 29 punts: Ets bastant vulnerable a lestrs. Entre 30 i 49 punts: Tens una mica de vulnerabilitat a lestrs. Entre 50 i 74 punts: Ets bastant resistent a lestrs. Entre 75 i 80 punts: Tens una excellent resistncia a lestrs.
1. Menjo un pat calent i equilibrat al dia. 2. Dormo de 7 a 8 hores, almenys 4 nits a la setmana. 3. Dono i rebo afecte regularment. 4. Compto amb alg en qui puc confiar a prop meu. 5. Faig exercici fsic moderat almenys 2 vegades a la setmana. 6. No fumo. 7. No prenc begudes alcohliques. 8. Tinc el pes corporal ajustat a la meva alada. 9. Tinc uns ingressos adequats a les meves necessitats bsiques. 10. Compto amb el suport dun conjunt de valors i principis. 11. Regularment, participo en activitats socials, associacions , 12. Tinc una bona xarxa damics i coneguts. 13. Tinc al menys una amiga, o un amic, en qui puc confiar en temes personals. 14. Gaudeixo duna bona salut ( incloent-hi la vista, loda i la boca). 15. Sc capa de parlar obertament sobre els meus sentiments quan estic enfadat, o enfadada, preocupat, o preocupada. 16. Parlo regularment sobre els problemes domstics amb les persones amb les que convisc. 17. Faig quelcom divertit almenys 1 vegada a la setmana. 18. Sc capa dorganitzar el meu temps eficament. 19. Bec menys de 3 begudes amb cafena al dia. 20. Magafo un temps per a mi cada dia.
Recomanaci: Si la teva puntuaci est per sota dels 30 punts, s molt probable que modificant el teu estil de vida puguis reduir la teva vulnerabilitat a lestrs considerablement. Incrementar la teva resistncia a lestrs tinteressa!
16
stress
Lestrs, a ratlla!
Nivell destrs. Test
El qestionari segent et permetr avaluar alguns aspectes habitualment relacionats amb lestrs. Escull lopci que ms sajusti a com et sents en aquests moments.
Tinguis en compte que no es tracta dun diagnstic clnic, aquest qestionari sols intenta reflectir com ens estan afectant possibles situacions estressants.
El GHQ-12 12-Item General Health Questionnaire (12-Item Qestionari General de Salut) sutilitza per fer una primera avaluaci rpida de lestat de salut, no s vlid per identificar trets de personalitat, a continuaci en trobars una adaptaci.
17
stress
Lestrs, a ratlla! Nivell destrs. Test
12-Item General Health Questionnaire
Procediment:
A).- S B).- No A).- No B).- S vida?
Encercla la teva resposta
1. Has pogut concentrar-te b en all que fas?
7. Has gaudit de les activitats quotidianes de cada dia? A).- S B).- No A).- S
2. Les preocupacions than fet perdre la son?
8. Has estat capa de fer front als teus problemes? B).- No A).- No B).- S
Llegeix els enunciats de les preguntes, recollint com thas trobat les darreres setmanes davant de situacions recents i actuals, no del passat. Avalua les teves respostes: Lopci A puntua 0 punts Lopci B puntua 1 punt
3. Has sentit que ests desenvolupant un paper til a la A).- S
9. Thas sentit poc feli i deprimit?
B).- No A).- S B).- No A).- No B).- S A).- No B).- S
10. Has perdut confiana en tu mateix/a? A).- No B).- S A).- No B).- S circumstncies? A).- S B).- No
4. Has estat capa de prendre decisions?
11. Has pensat que ets una persona que no val per a res?
5. Thas sentit constantment aclaparat i en tensi?
Suma la puntuaci de les 12 preguntes. Si has obtingut una puntuaci de 3, o ms punts, s probable que aquest problemes estiguin associats a situacions estressants.
12. Et sents raonablement feli considerant totes les
6. Thas sentit incapa de superar les dificultats?
Recomanaci: Si la teva puntuaci est per sobre dels 3 punts, s molt probable que necessitis modificar el teu estil de vida i les teves habilitats de gesti de lestrs. Reduir i gestionar b lestrs tinteressa!
18
stress
Lestrs, a ratlla!
Fonts destrs
19
stress
Lestrs, a ratlla! Fonts destrs
Qualsevol esdeveniment pot ser un estressor. Com que la naturalesa del procs destrs s interactiva, la condici destressor depn de diversos factors, dentre ells: predir quin ser el curs ms probable dels esdeveniments i aquest s un factor que ens pot desassossegar profundament. De les estratgies dafrontament disponibles. La Lapreciaci subjectiva que fem de la situaci a la resposta no ser la mateixa davant una situaci que ens veiem exposats. No totes les persones fan amb la que estem familiaritzats, al respecte de la qual tenim una expertesa, sabem com ens interessa la mateixa avaluaci dun mateix fet, un canvi de domicili pot ser avaluat per un membre de la famlia organitzar-nos, que davant duna situaci complecom una oportunitat per descobrir nou venat, i per tament nova per nosaltres. La reacci duns pares davant la febre dun beb dun mes dedat ser un altre membre de la famlia com una crrega per haver de refer larrelament al nou barri. Una mateixa diferent si s el primer beb o si ja s el cinqu. Les habilitats socials, lexperincia, els recursos, les situaci pot ser percebuda per dues persones de manera diferent, una persona pot considerar que s habilitats per afrontar els reptes i els canvis que hem anat adquirint al llarg de la vida marquen la difernun repte, una oportunitat, que fins i tot li generar sentiments deficcia i superaci i, laltra pot avaluar cia. que es troba davant una amenaa que la posa en situaci de perill i generar ansietat en veures supe- Hi ha certs factors que estressen la majoria de les persones, com lexposici a canvis de torn de marada per la situaci. nera continuada, el treball nocturn o la violncia en lentorn de treball. s convenient minimitzar les Els factors situacionals que influeixen sobre lavaluaci: la novetat, la impredictibilitat, la incerte- fonts destrs, la nostra salut est en joc i tenim sa, la imminncia, la durada, lambigitat, ... aquest molt a guanyar mantenint lestrs a ratlla. conjunt delements tenen en com la dificultat per
20
stress
Lestrs, a ratlla!
La prevenci de lestrs a les organitzacions
21
stress
Lestrs, a ratlla! La prevenci de lestrs a les organitzacions
Centrarem latenci en un seguit de mesures que podem emprendre en les organitzacions, encara que les fonts destrs les podem trobar en qualsevol dels entorns que diriament ens envolten, amb lobjectiu de fer visibles la gran quantitat dopcions que tenim per aconseguir prevenir lestrs en qualsevol lloc. Les organitzacions poden contribuir activament a controlar i prevenir lestrs aplicant mesures preventives, com per exemple: 1. Fixant objectius, missions i instruccions clares per a totes les persones de lorganitzaci. 2. Fomentant la participaci directa dels equips en les decisions i en la vida del propi entorn laboral sempre que sigui possible. 3. Promovent lequilibri en el volum i la crrega de treball. 4. Afavorint la fludesa en les comunicacions. 5. Implantant el treball en equip. 6. Definint les responsabilitats dacord amb els llocs de treball i evitant els conflictes de rol. 7. Assignant el temps suficient i necessari per a la realitzaci de les tasques. 8. Proporcionant recolzament, respecte i reconeixement a totes les persones que formen part de lorganitzaci. 9. Promovent lincrement de les capacitats, recursos i competncies de totes les persones de lequip.
22
stress
Lestrs, a ratlla! La prevenci de lestrs a les organitzacions
10. Protegint les persones davant els riscos inherents al lloc de treball: violncia, exposici a txics, sobrecrregues fsiques, etc. I creant condicions ambientals (illuminaci, soroll, temperatura, aire net ... ) saludables en els llocs de treball. 11. Vigilant per evitar la discriminaci i la intimidaci i, cas que es doni, posant-hi remei. 12. Distribuint les activitats amb riscos importants entre tot lequip equitativament evitant els greuges comparatius. 13. Solucionant els problemes de relacions interpersonals dins lorganitzaci. Les organitzacions tenen molt a guanyar aplicant mesures preventives per reduir lestrs en els entorns de treball. Lestrs les perjudica per la fluctuaci dels llocs de treball, la disminuci del rendiment fsic i psquic, la minva en la qualitat de la feina, lincrement dels accidents laborals, etc.
23
stress
Lestrs, a ratlla!
Control i prevenci individual de lestrs

Davant les situacions estressants, podem adoptar interpretacions dels fets molt diverses, per hi ha dues que ens interessa tenir en compte en aquest apartat:
A.-) La centrada en buscar culpables de la situaci, aquesta deixa el control de la situaci en altres mans, ens deixa sense capacitat de maniobra. Amb aquest punt de vista, ser lestrs qui controlar la situaci.
B.-) La centrada en assumir el nivell de responsabilitat que ens correspongui. Aquesta opci ens proporciona un cert control per introduir canvis en la situaci, en la nostra reacci, ... Amb aquest punt de vista podrem gestionar i reduir el nivell destrs. Ser des de lopci de fer-nos responsables al nivell que ens pertoqui, des don podrem introduir canvis i engegar actuacions per reduir les fonts destrs i per adoptar un estil personal dhbits de treball i de vida que incrementin la nostra capacitat dadaptaci a qualsevol eventualitat
24
stress
Lestrs, a ratlla! Control i prevenci individual de lestrs
Podem actuar a diversos nivells: 1. Adoptant un estil de vida saludable, incrementarem el nostre nivell de resistncia a lestrs. 2. Reduint les fonts destrs: 3. Practicant tcniques de relaxaci i dedicant-nos temps: Realitzant activitats ldiques que ens gratifiquin. Fent exercici fsic moderat (caminar, nedar, anar en bicicleta, etc.). Realitzant exercicis de relaxaci, visualitzant situacions relaxants, escoltant msiques que ens asserenin. Regalant-nos un massatge. Prenent un bany al Jacuzzi. 4. Protegint-nos davant la tensi: Evitant formes destructives de combatre lestrs (el consum dalcohol o tabac, prendre caf per vncer lextenuaci, lautomedicaci, etc.). Seguint una alimentaci saludable. Prenent-nos uns minuts de descans per asserenar-nos i adoptar un altre punt de vista davant la situaci. 5. Controlant les idees i els pensaments irracionals que tendeixen a dibuixar-nos els pitjor escenari dels possibles: Gestionant adequadament el temps, tant en lentorn de treball com en la vida personal. Dormint les hores adequades. Procurant que no coincideixin en el temps diversos canvis importants en els entorns laboral i personal. Identificant les prioritats a la feina i a nivell personal. Treballant a un ritme adequat. Delegant all que no podem assumir. Comentant els problemes i les situacions estressants amb persones de confiana o recorrent a lajuda dun professional. Aprenent a dir NO. Mirant de trobar els aspectes positius de les situacions. Desenvolupant habilitats per generar alternatives. Desconnectant i ocupant la ment en coses diferents a la que ens est alterant. Qestionant les idees irracionals i substituintles per altres que sajustin ms a una realitat ms amable. Lanterior s una bona mostra de la multitud destratgies a labast per aconseguir posar lestrs a ratlla.
25
stress
Lestrs, a ratlla!
La prevenci de lestrs postvacacional
26
stress
Lestrs, a ratlla! La prevenci de lestrs postvacacional
Lestrs postvacacional afecta el 35% de les persones que treballen, els neurlegs ens adverteixen que aquest estrs pot ser lorigen dun agreujament de malalties com les cefalees, les migranyes i les apnees del son, entre daltres. Tamb ocasiona alteracions del son. A lestat espanyol, un 30% de les persones ja pateixen insomni i apnees del son i aquestes afeccions augmenten en aquesta poca. En els ltims anys shan incrementat en un 50% els casos dinsomni atribubles a lestrs. El doctor Carlos Tejero, membre de la Sociedad Espaola de Neurologa, diu que lestrs postvacacional ens afecta especialment entre els 20 i els 40 anys i ens interessa adoptar mesures preventives. Associat a aquest tipus destrs hi ha la preocupaci, lexcitaci i lansietat per tornar al lloc de treball, acompanyades, habitualment, dun augment de la tensi muscular, que pot provocar cefalees o crisis de migranya. La tensi emocional tamb pot facilitar laparici de les crisis depilpsia i augmentar el risc dels accidents cerebrovasculars. La Sociedad Espaola de Neurologa ens recomana per prevenir lestrs postvacacional: Regularitzar els horaris abans de incorporarnos a lactivitat laboral, tornar a casa un, o dos dies, abans de finalitzar les vacances i reprendre de forma progressiva els hbits.
27
stress
Lestrs, a ratlla! La prevenci de lestrs postvacacional
Dormir b ms hores de les habituals durant els primers dies de treball. Planificar nous perodes de vacances al llarg de lany, encara que siguin ms breus. Mantenir una actitud positiva envers el retorn a la rutina laboral diria. per ladreador. Per, hi ha ms opcions de les que sembla per mirar-nosho des dun altre angle, per recollocarnos, per redefinir el nostre rol, etc. Resignar-nos a suportar la insatisfacci i esperar, delerosament, el moment de lescapada, no s la millor opci, nhi ha moltes altres, tho ben puc assegurar. Tot depn de tu. Prevenir i controlar lestrs tinteressa, i En ocasions, quan no estem a gust a redefinir el teu rol a la feina poder tamla feina, quan ens sentim amb molta pressi, amb poc respecte i considera- b! ci, amb un escs nivell de participaci en la pressa de decisions, amb nivells de responsabilitat que ens ultrapassen de llarg i una llista de greuges que ens malmeten la jornada laboral, arribem a la conclusi que aix s el pa que shi dna i no hi ha ms remei que passar
28
stress
Lestrs, a ratlla!
Beneficis de la relaxaci
Responem a lestrs alliberant adrenalina per preparar-nos per a lacci. Les taxes elevades dadrenalina, entre altres coses, intensifiquen lestat dalerta i la tensi muscular, aquesta s la ra per la que quan hem estat sotmesos a una situaci fora estressant que no ha anat acompanyada dacci, sens fa difcil relaxar-nos.
En aquests casos, abans de fer un exercici relaxant, ens interessa fer una activitat locomotriu per descarregar-nos dadrenalina; fer un tomb en bicicleta, una passejada a pas rpid, ens ajudar a baixar els nivells dadrenalina i aprofitar els beneficis de la relaxaci.
La relaxaci ens pot ajudar a reduir la tensi i afavorir la nostra salut. La disminuci de la tensi excessiva ens permetr recuperar la serenor i el to muscular adequat per a cada activitat, amb els exercicis de relaxaci podrem afrontar les exigncies de la vida diria sense exhaurir la nostra energia i millorant el control sobre les situacions a qu ens enfrontem, mantenint la ment clara i el cos en disposici ptima. Si la situaci estressant ha estat puntual, la relaxaci s una bona opci per recuperar la serenor, per, si la situaci estressant s sostinguda, notem mals de cap i desquena, dificultats per conciliar el son, malestar general, esgotament, etc, la relaxaci, per ella sola, ens resultar de poca ajuda.
29
stress
Lestrs, a ratlla! Beneficis de la relaxaci
Entre els beneficis de la relaxaci tenim que: Elimina la tensi fsica i mental i ens augmenta la capacitat de concentraci, datenci i de memria. Abans de comenar a fer qualsevol dels exercicis de relaxaci que trobars a continuaci, ens cal una adequada preparaci: Triant un lloc tranquil on ning ens interrompi. Prev trastorns de tipus psicosomtic com els mals de cap, les contractures musculars i el malestar general. Millora el coneixement dun mateix, augmentant lautoestima i lautoconfiana. Millora lequilibri psicofsic. Redueix la fatiga i augmenta els nostres nivells denergia. Disminueix la freqncia cardaca i respiratria. Augmenta la dilataci dartries i venes, millorant la irrigaci i loxigenaci dels teixits. Recolzant el cap al respatller, ajudant-nos dun coix si considerem. Posant el telfon en silenci, o fora de cobertura. Vestint-nos amb peces de roba cmodes que ens facilitin la mobilitat. Seient en una cadira cmoda. Descreuant braos i cames.
30
stress
Relaxaci basada en la Respiraci Profunda, pas a pas
Una bona estratgia, senzilla i potent a la vegada, per reduir el nivell destrs s controlar la nostra respiraci. Quan ens estressem, respirem ms rpidament i ms superficialment, aquesta acceleraci de la respiraci contribueix a incrementar el nostre nivell destrs. La respiraci pausada i controlada la podem realitzar en qualsevol moment i en qualsevol entorn, les claus sn: Inhalar lentament pel nas. Mantenir laire als pulmons durant uns 3 segons. Exhalar tot laire lentament per la boca. Si tenim la possibilitat de fer una sessi de Respiraci Profunda, fem-ho, ens proporcionar una bona relaxaci, i la senzillesa daquest mtode ens permet aplicar-lo en qualsevol moment del dia i s adaptable a qualsevol entorn: 1. Estirant-nos en una superfcie plana. 2. Collocant una m sobre el melic, i laltra m sobre el pit. 3. Inhalant lentament, inflant el ventre. 4. Exhalant lentament, fent que el ventre baixi. Tamb podem practicar aquest exercici de Respiraci Profunda seient-nos en una cadira.
31
stress
Exercicis de relaxaci progressiva
La Relaxaci Muscular Progressiva (o PMR) s una tcnica per reduir lansietat alternativament tensant i relaxant els msculs, desenvolupada per Edmund Jacobson. Jacobson argumentava que, ja que la tensi muscular acompanya lansietat, podem reduir lansietat si aprenem a relaxar la tensi muscular. El fonament recau en la tensi i la relaxaci de grups de msculs del cos amb els ulls tancats i seguint un patr seqencial. Tot seguit tens un parell dexercicis de Relaxaci Muscular Progressiva guiada en MP3 produts per la Direcci General de Salut Pblica de la Comunitat Valenciana: Exercicis de Relaxaci completa, 24,50 minuts, 22,7Mb, en MP3: http://www.sp.san.gva.es/ biblioteca/publicaciones/MATERIAL/VIDEOS/ VALENCIANO_A.MP3 Exercicis de Relaxaci simple, 12,50 minuts, 11,7Mb, en MP3: http://www.sp.san.gva.es/ biblioteca/publicaciones/MATERIAL/VIDEOS/ VALENCIANO_B.MP3 La relaxaci ens aporta molts beneficis, aprofitals!
32
stress
Lestrs, a ratlla!
Dreceres saludables, i no tan saludables, per gestionar lestrs

Senyor, dnam coratge per canviar les coses que he de canviar, serenitat per acceptar les que no puc canviar i saviesa per reconixer la diferncia. Reinhold Niebuhr
33
stress
Lestrs, a ratlla! Dreceres saludables, i no tan saludables, per gestionar lestrs
Les estratgies dafrontament que adoptem en situacions destrs sn saludables, o no? Fumar Beure alcohol per oblidar-nos-en. Menjar en excs, o menys del que necessitem. Isolar-nos, allunyar-nos dels amics, de la famlia i prescindir de realitzar activitats socials. Prendre medicaments per relaxar-nos. Dormir en excs. Relegar fins leternitat la presa de determinades decisions. Omplir cada minut del dia per evitar afrontar certs problemes, fins i tot per foragitar-los dels nostres pensaments. Estressar tothom del nostre entorn amb atacs, respostes irades, violncia fsica, ... Dissortadament, algunes persones, quan sestressen, agreugen encara ms la situaci adoptant comportaments gens, o poc, saludables. Les dreceres poc saludables per mantenir lestrs a ratlla es caracteritzen pel fet que, temporalment, pot semblar que redueixen la tensi, per, a mig i a llarg termini, ens perjudiquen: Les dreceres saludables per mantenir lestrs a ratlla tenen un denominador com, requereixen canvis en la situaci, o en la prpia reacci, davant dels fets. Una vegada triada lopci qu considerem ms adequada i ms sostenible, tenim molta capacitat de maniobra en cadascuna. No hi ha un frmula mgica. Cap mtode no funciona per a totes les persones, ni en totes les circumstncies, la personalitzaci de lestratgia de control de lestrs s clau per aconseguir mantenir-lo a ratlla.
34
stress
Lestrs, a ratlla!
La detecci destressors
A cada persona ens estressen coses diferents i, so- Si creiem que lestrs s quelcom normal i inherent vint, entrem en estat destrs i no tenim conscincia del lloc de treball, o de la nostra particular personalitat, no sens acudir posar-hi remei per prevenir-lo i de qu, o qui, ha estat lestressor. mantenir-lo a ratlla, per exemple: El maneig de lestrs comena per identificar la font Si considerem que lestrs s un factor inherent destrs; qu, o qui, ha estat lestressor, que no del propi lloc de treball: Aquesta feina s aix! sempre est clar: Si pensem que lestrs s un aspecte ms de la Unes vegades, haur estat la particular manera dinterpretar la situaci i els pensaments que ens ha nostra personalitat: El meu tarann s nervis, no puc fer-hi ms! generat. Altres vegades, hauran estat les emocions i els sentiments que ens ha provocat la situaci. I, en certes ocasions, haur estat el comportament que hem adoptat en un moment donat.
Ara b, si valorem que lactivaci de la resposta destrs obeeix a una situaci excepcional, podrem adoptar mesures per controlar la situaci.
Est clar que, fins que no agafem la direcci per mantenir lestrs a ratlla, ser lestrs qui porPer identificar els autntics estressors, ens interessa tar la direcci i tindrem la situaci i la nostra parar atenci als hbits, a les actituds i a les interresposta a lestrs fora de control. pretacions que acostumem a fer de les situacions.
35
stress
Lestrs, a ratlla! La detecci destressors
Una taula de registre diari ens ajudar a identificar els estressors en la nostra vida i ens donar elements per prevenir-lo, reduir-lo i controlar-lo.
Registrarem:
Qu consideres que tha activat lestrs (si no tens certesa al respecte, apunta possibles raons). Els fets estressants acostumen a activar-nos emocions, Qu feies? o sentiments, desagradables, de rebuig, de por, de On eres? saturaci, de sobrecrrega, dirritaci, dindignaci, ..., Amb qui estaves? tots ells bons indicadors que podem emprar per iden Com thas sentit, tant fsica com emocionalment? tificar qu, o qui, ens estressa. Aquest registre conv Quins pensaments se than acudit? que sigui, almenys, duna setmana i que abasti la vida Com has actuat, qu has fet? familiar i la laboral. Qu thagus agradat fer i no has fet? Qu has fet per sentir-te millor. Cada vegada que et sents amb estrs, anota-ho al teu Anotarem qualsevol altre detall que considerem diari. El registre tajudar a descobrir els teus patrons, el significatiu. teu estil personal dencarar les situacions.
Aquest registre ser linstrument per detectar lestressor i descobrir lestil personal dafrontament de les situacions estressants; ser el punt de partida per a definir el pla personalitzat per a posar lestrs a ratlla.
36
stress
Lestrs, a ratlla!
Recomanacions per a prevenir i controlar lestrs
37
stress
Lestrs, a ratlla! Recomanacions per a prevenir i controlar lestrs
En funci de la naturalesa del fet estressant, les opcions seran diferents; a tall dexemple de la gran capacitat de maniobra que tenim per fer-li front, apunto algunes lnies dactuaci: 1. Reduir les fonts destrs: aprenent a dir No, optimitzant la gesti del temps, identificant les prioritats, delegant responsabilitats, millorant lespai fsic de treball, etc. rents davant dun fet que abans ens estressava. Epictet deia: No ens pertorben les coses, sin les opinions que en tenim. Si remirem all que ens estressa, podem redefinir-ne la percepci, canviar-la i evitar-ne les conseqncies, etc. Agafant una mica de perspectiva sobre la situaci, per exemple, com ho veurem quan hagi passat un any? 5. Afrontar els canvis i el errors com un repte del que guanyarem en expertesa i en aprenentatge, en comptes de com una amenaa, o un fracs assegurat. 6. Harmonitzar les relacions interpersonals i millorar les nostres habilitats socials si ho considerem apropiat, expressant els nostres sentiments amb respecte si hi ha quelcom que ens carrega, millorant la nostra disposici a negociar per aconseguir lentesa i incrementant la nostra assertivitat. 2. Revisar els procs de treball per adaptar-lo als nostres recursos, habilitats, competncies i temps disponibles, etc. 3. Detectar i reduir la tensi: reduint el nostre nivell dexigncia, defugint les persones que ens estressen, incorporant exercicis de respiraci, msica, canvis dactivitat, temps de descans, etc. 4. Revisar la nostra percepci subjectiva; una altra mirada ens pot deixar tranquils o indifeSumari / Lestrs / Lestrs impacta en la salut / Posant lestrs a ratlla, reduirs el teu nivell de colesterol / Lestrs engreixa / Lestrs danya lADN / Vulnerabilitat a lestrs. Test / Fonts destrs / La prevenci de lestrs a les organitzacions / Control i prevenci individual de lestrs / La prevenci de lestrs postvacacional / Beneficis de la relaxaci / Dreceres saludables, i no tan saludables, per gestionar lestrs / La detecci destressors / Recomanacions per a prevenir i controlar lestrs / Fonts dinformaci
38
stress
Lestrs, a ratlla! Recomanacions per a prevenir i controlar lestrs
7. Compartir els sentiments; expressar all que estem vivint, encara que no pugui canviar la situaci, ens alleuja. 8. Aprendre a perdonar les persones pel seus errors ens estalviar carregar-nos de lenergia negativa de lira i el ressentiment. 12. Adoptar un estil de vida saludable: menjar sa, fer exercici amb regularitat, reduir la cafena i el sucre, evitar lalcohol i el tabac, dormir prou i b. 9. Desistir de controlar all que est fora del nostre control, el temps meteorolgic, el comportament daltres persones, ... 10. Aplicar tcniques de relaxaci, o dalliberament de tensi, segons convingui, ens ajudar a recuperar-nos. 11. Reservar-nos un temps per a nosaltres: passejar per la natura, conversar amb amistats, prendre un bany, jugar amb nens al parc, arreglar el jard, escoltar msica, fer un pasts per regalar a qui estimem, conrear el sentit de lhumor, ... I, per a les situacions estressants reincidents, podem dissenyar, com ho fan les empreses, un protocol demergncia, que ens gui per gestionar la situaci; aprenent dels errors dactuar sota pressi, podrem desenvolupar aquest protocol per a la propera ocasi. I moltes altres opcions; el ventall destratgies possibles s fora considerable. Reduir, prevenir i controlar lestrs ens interessa, la nostra salut i la nostra qualitat de vida estan en joc! El teu coach personal tajudar a detectar els estressors, dissenyar el teu pla personalitzat de control i prevenci de lestrs i fer-ne el seguiment. Posa-thi!
39
stress
Lestrs, a ratlla!
Fonts dinformaci
Notes sobre lestrs en lmbit laboral. Generalitat de Catalunya. Departament de Governaci i Administracions Pbliques. Direcci General de la Funci Pblica, 24 de maig de 2005: http://www.gencat.cat/governacio-ap/administracio/pdf/protocol_estres.pdf LEstrs Laboral i la seva influncia sobre la salut, Agncia de Salut Pblica de Barcelona, 28 dabril de 2006: http://www.aspb.es/quefem/docs/notaestres06definitiva.pdf
The Heavy Cost Of Chronic Stress, The New York Times:
http://www.nytimes.com/2002/12/17/science/the-heavy-cost-of-chronic-stress.html At Last, A Reason Why Stress Causes DNA Damage, Duke University Medical Center:
http://www.dukehealth.org/health_library/news/at-last-a-reason-why-stress-causesdna-damage Stress Management. How to Reduce, prevent, and Cope with Stress: http://helpguide.org/mental/stress_management_relief_coping.htm 3 Stress Management Techniques:
Lestrs en el treball. Universitat de Barcelona. Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient, 17 doctubre de 2005: http://www.ub.edu/ossma/index.php?pagina=fonsdocumental/estres. htm&title=Seguretat,%20Salut%20i%20Medi%20Ambient%20 (OSSMA)&titulo=Monogr%E0fics%20i%20Manuals Lestrs i la sndrome general dadaptaci, Hans Selye: http://www.alcoberro.info/planes/psico21.htm
http://www.openforum.com/articles/3-stress-management-techniques?intlink=usopenf-nav-mostpopular Recursos per afrontar lestrs, Universitat Autnoma de Barcelona (inclou el test PSTRI): http://laxarxa.uab.es/usuaris/servei_apartat/arxius/UAP_estres.pdf Nota de premsa de la Sociedad Espaola de Neurologa Nuestro cerebro tambin sufre con la vuelta a la ciudad http://www.sen.es/saladeprensa/pdf/Link23.pdf Stress Vulnerability Scale (SVS): http://www.docstoc.com/docs/76706990/stress-vulnerability-scale Manual para la utilizacin del cuestionario de salud general de Goldberg. Adaptacin cubana: http://bvs.sld.cu/revistas/mgi/vol15_1_99/mgi10199.htm La relajacin en educacin fsica: http://www.efdeportes.com/efd93/relaja.htm
Lestrs ocupacional en els mestres descola, Miquel Tortella-Feliu, Edicions Universitat de les Illes Balears, Palma, 2001 Cut Stress, Help Your Cholesterol, WebMed: http://www.webmd.com/cholesterol-management/news/20051122/cut-stress-helpyour-cholesterol Link Between Everyday Stress and Obesity Strengthened With Study Using an Animal Model, ScienceDaily, 2 de setembre de 2010: http://www.sciencedaily.com/releases/2010/09/100901145250.htm Lestrs s com un turbo, Pau Torrabadella, Cap de secci de Medicina Intensiva de lHospital Germans Trias i Pujol: http://www.gencat.cat/ics/germanstrias/cat/estres.htm
40
stress
Lestrs, a ratlla!
Lestrs, a ratlla
crdits
Autora:
Sophia Blasco i Castell
Assessora i coach personal sophiablasco@gmail.com t. 657 825 188
www.coachingpersonal.cat Una publicaci de: Illustracions: Jos Lus Vil Bailn Illustrador, dibuixant, aerografista i pintor joseluisvila55@hotmail.com t. 669 383 132 http://joseplluisvila.wordpress.com Disseny, maquetaci i adaptacions: Joan Ferrando Guasch Dissenyador grfic i director dart joanferrando@polangdesign.com t. 617 331 877 www.polangdesign.com
Aquesta obra est subjecte a la llicncia de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons. Si voleu veure una cpia daquesta llicncia accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ o envieu una carta sollicitant-la a Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, EUA.
Sophia Blasco. Coaching Personal

www.coachingpersonal.cat 2a. edici, editat a Catalunya, mar de 2012
Amb la collaboraci de:
41

L'estrès A Ratlla (Sophia Blasco / Il Lustracions: Vilà)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

L'estrès A Ratlla (Sophia Blasco / Il Lustracions: Vilà)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Coaching Personal

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Lestrs impacta en la salut

Afeccions de la salut atribubles a lestrs laboral Qestionari Psyco-Somatic-Tension-Relaxation Inventory

Vulnerabilitat a lestrs. Test

pg. 19 pg. 21 pg. 24 pg. 26 pg. 29

pg. 33 pg. 35 pg. 37 pg. 40

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Lestrs impacta en la salut

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Posant lestrs a ratlla, reduirs el teu nivell de colesterol.

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Lestrs danya lADN

induts per lestrs, poden promoure laparici de tumors.

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Vulnerabilitat a lestrs. Test

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Nivell destrs. Test

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Encercla la teva resposta

1. Has pogut concentrar-te b en all que fas?

2. Les preocupacions than fet perdre la son?

3. Has sentit que ests desenvolupant un paper til a la A).- S

9. Thas sentit poc feli i deprimit?

B).- No A).- S B).- No A).- No B).- S A).- No B).- S

4. Has estat capa de prendre decisions?

5. Thas sentit constantment aclaparat i en tensi?

12. Et sents raonablement feli considerant totes les

6. Thas sentit incapa de superar les dificultats?

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

La prevenci de lestrs a les organitzacions

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Control i prevenci individual de lestrs

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

La prevenci de lestrs postvacacional

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Dreceres saludables, i no tan saludables, per gestionar lestrs

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Sophia Blasco Coaching Personal /// N 1: LESTRS, A RATLLA!

Recomanacions per a prevenir i controlar lestrs

Lestrs impacta en la salut

Vulnerabilitat a lestrs. Test