SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS HISTORICS

FILIAL DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

,>

ESTUDIS

,

D'HISTORIA MEDIEVAL

Volum IV

BARCELONA

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

1971

I

Han estat forjades moltes fantasies sobre l'origen dels zingars. Hom ha arribat a creure que eren descendents dels atlants, dels subdits dels faraons, dels jueus bandejats d'Espanya el 1492 (!), i els ha considerats bohemis, sarrains, etiops, tartars, hongaresos, etc. Hom ha arribat fins i tot a no voler veure en ells un grup etnic, sin6 una associaci6 de vagants i trinxeraires de diversos paisos que es llancaven al carrer a viure una vida lliure i divertida (!), que vestien unes disfresses pintoresques, parlaven un argot convencional per tal de no esser entesos pels estranys, etc.

Segons els estudis mes cientifics que els han estat dedicats, 1 habitaven als primers segles de la nostra era al nord-oest de l'India, a les riberes de l'Indus i als confins de l'actual Afganistan. Continua essent encara un misteri el perque de l'exode, ala fi del segle VIII 0 al comencament del IX, d'una gran part de la poblacio. Algunes tribus s'establiren a l'imperi bizanti i a les regions dels BaIcans. Els grecs solien denominar-Ios atsingani, per analogia sens dubte amb una antiga secta heretica procedent de ·l'Asia Menor, molt interessada per la magia i l'endevinaci6. D'atsingani deriven els gentilicis tsigane, zigeuner, zingar, cingants ...

Al cornencament del segle xv es produeix una nova diaspora d'alguns d'aquests grups d'exiliats (a la qual cosa no sera estrany l'avanc dels turcs), i s'encaminaran a l'Europa Central i Occidental ... El 24 d'agost de 1419 ja n'hi ha a Macon, comandats pel due Andreu, que, ensems amb el seu germ a el duc Miquel, capitaneja les primeres bandes com la que el 18 de juliol de 1422 entra a Bolonya d'Italia,

A la Peninsula Iberica, ja el 14 de gener de 1425 Alfons IV de Catalunya-Arag6 concedeix permis a Joan d'Egipte Menor per a vi at jar durant tres mesos pels dominis de les Quatre Barres. El maig tenim ja el comte Tomas d'Egipte Menor, denominaci6 geografica que no tenia res a veure amb el pais del Nil, sino amb el suburbi «Petit Egipte» de Lodon, al Pelopones.

1 Vegeu FRAN<;OIS DE VAUX DE FOLETIER, Les tsioanes dans i'ancienne France (Maiena-Paris 1961), cap. 1. Aquest autor OS potser avui dia el millor gitanoleg,

145

A .. L6PEZD'E ,MENESES

D" , '. , · I., • b h J.' C'" "", " I"}

, . aquests zingars anomenats petits egipcis 1 ',o'emlS I' alXO perque Ilurs

primers salconduits coneguts emanaven de Segismund IV, emperador d' Ale-

.' ., d B' h' ' .. )... 'h b '1'1' L·....

manya .1 rel ·,e·J:o,,' erma), me nne ocupat en u,n trebal 'ree'ent,,·.,a ~:nm~·-

graci-6n gitana en Espana en et siqlo XV, aparegut a Martinez Ferrando, archiuero (1g68), pags. 239~263. Amb la Iirnitacio d'espai em vaig haver de cenyir al primer temps d'aquesta immigraci6. No ens repetirern aci ; tan ...

., , d I d 1" C'" dues)

mateix, .conve que __ tonem eis noms oeis IJY1iIl'e'f'S caps tcomtes 0, iucs que

amb llnrs gents travessaren els Pirineus, i Ia indicacio de Ia data i el Hoc dels saleonduits queels foren lliurats per a llurs pelegrinatges a santuaris, principalment aCompostclla:

DON JOAN D"EGIP7'E MEN,olt: 14 de gener de .I4~,5 (Saragossa).

DON 'T'O·MA.S", COM'T;E D'EG1~E Y'E:N>IQR: 8 de maig de 1425' (Saragossa) '; 9 de jU'l1y

de 1447' (Barcelona}; 23 de maig de, 1460 (Barcelona).

DON .ANDRE,U,D·uc D"EGIPTE MENOR! 9" de ju.ny de 1,44:7 (Barcelona),

'D-' . . P:"'···'- C- -_. '.' '. 'E·" "-"-.' M'·',· -'" .-C·..., d .., .,' " d .'. ., (. n,. ·1·" )"

,II"'ON 1 ERE" .··.,OMT,E. D - .GIPTE -,.'., ENOR:: '9,:e juny ,: e I,447.aarce .. on.a r:

DO,N ,MA,RITi, COMTE, n'EGIPTE, M'ENO'R.:, ~91' de juny de ,1.447 (Barcelona}; 4, d'abril de 146,0 (Daroca}; ,2,1 d'abril de 146,0 (Castello de la Plana) ~ 24 de setembre de 147'1 (Lleida}; ..

d' b'· d .'. ("V' '.' )' '\ .• )" '. de '.' s . d S' (:'C" · '1"11' d ;IE' ,I'. ).. . .' ..l

29 octubre de 1'472,::'a;,e'n1clq..; 2:9 oe maig ue I4-·4,;Qste1.,IQ '.:1 smpuriesj ; marcde 149'1

(Sevilla),

DON JAC'OB, 'C:OMT'E n',EGIPTE, MENO'R:, 4, de' marc de 'I4:00 (Daroca}; 2'3, de marc de 14160 (Tarassona}: 23 de maig de 146'0 (Igualada) ,;' 31 de gener de t47I (Saragessa) ; 2,3 de setembre de 14180 (Medina del Camp())'; 2'4 de gener :GleI48jJ. (Barcelona}; marc Ide ,1491 (Sevilla),

DON PAU n'E,GIPT,E, M'E'N'OR: 28 de juny de 1'4,70 (Saragossa),

Di~ , 'M' .,,"\.~ ~., , '. C"'·'I'':I. 'I.' I '-'~_'.of"'! ' 1 "~;'" M···· .' , '.' 1.' .~" ". d": e •. ,d·· '''' ,', lS"! '. 0'-,', ), ,

ON .. ' IQlJEL,.OMTE 1) CA.iIRTE .. ' .E,NO'R I., 30 · .. e .malg ·e 1472 \ ara~o.ssa" ..

DON' JOAN" COMTE D,',EGlyrE> MENOR,: 218 de febrer de 1474, (Saragossa); 4· de setembre ·d,.eI47·S: (Burgos) ; :1:6 de: .seternbre de; 14,76, (Log,r'0,ny,o) .

. D:ON' Lrxrfs, 'CIOMTE n'EOIP'TE MENIO~R,:: 29 de maig de 1'48,4 (Castello d'Emptiriesj ; 2'4 de gener de 1486 (Barcelona) ,;: marc de 1491 (Se.vitla).

D' . F' C"" 'E'" M'-' d '. d'" 'S' (···C·:··· . '1'1" ,;.1;JIEI·c- '.. ')

ON ,:'.ELI,P,'.'O,MTE ]) c'· GIPTE';.;I:,E:NO·R~: 2~)i',e mal·g."e 14'_',4."asteio 'clJ··mpUtles i

24 de gener de 1,486 (Barcelona}; marc de '14:91 (Sevilla).

II

A mesura que s' estenen Ies conquestesotomanes, nombrosos balcanics, sota Ia denominacio comuna de qrecs, es refugien en paisos europeus del

'M' " d .. · id '1·· d ~., fi N" I'

_I~< editerrani occidental r despres sescampen c'~p\ a noves titesr No P'Q,C,g recaien

E.. 'N' 'hi" h di d Ii erial . fi . . .... '

a spanya.T' 'n ha q,ue es diuen de sang impenar, por' irogenetes, emparentats

amb eis Paleolegs 0 que empren titols nobiliaris altisonants (Joan Arralli,

~ ·:t······· d'A , cadia : M",'" aris Ra 111··'s··'·:·o·':";'c·.,-ct,e·,s··C!I·a·' d'An dros ne"~r' '.' e·····c e mp le C: omtes,

c,ome'L:, 'c ,,·.,rca ,la ,- '., rla ".' e.,cm·- '.a,,_ ' . ,I ' . 0" r'X ',~~e.., .,' .. J.L.l "

. de iuran xi I dicitat) El -11 h . fe,.

t:O·t,S'IO,S" q,ue' viuran oe ja menr icitat). _i'"S uns aaeguen inaver est.at .~ ets

. .

.' " '. 'hI-'" . ,I 1'1' , I. bt ,.,

pr,esone:rs 1 continuar 0< i igatsa pagar . iur r'eJs c at, 1, encara, 'q,ue per a ontenrr

1a llibertat han hagut de deixar Ilurs fills en ostatge, D'altres no han conegut

LA IMMIGRACIO GITANA A ESPANYA

5

el captiveri, perc hi tenen parents. De tota manera necessiten urgentment diners per a la redempcio, No hi manquen els qui exhibeixen reliquies. Ni els pelegrins. Ni els qui presenten but1les que els avalen. En suma: donarern asil a mendicants i pidolaires sens nombre. I resultava impossible de distingir entre els sincers i de bona fe i els murris, els brivalls.

Molts d'aquests refugiats son zingars. Nemes en alguns grups es dec1aren pelegrins. Els caps ja no s'anomenen comtes, sino capitans, conductors, majorals. J a no es diuen d' Egipte Menor, sino de Grecia. I no es rar que hi hagi qui empri noms i cognoms espanyols co incidents amb els d'algun personatge de visa. (Padrinatge?)

Possihlement es gitano el Givio «natural del regne de Grecia» que el 23 d'abril de I484 obtenia rernissio de1s Reis Catolics per la mort del seu compatriota LIuc N antel. 2

Joan de Costa plantejara seriosos problemes a causa de la seva conducta inqualificable. Des deliS de gener de 1481 era lloctinent de Catalunya i Balears (fins aquest dia i des de l'r r de novembre de 1479 fou lIoctinent general als dominis de les Quatre Barres), i encara el 8 d'octubre de 1492, l'infant Fortuna Enric d'Arag6 (mort el 1522), fill del seu homonim l'infant d' Arago (pel qual era net de Ferran I el d' A niequera) i de Beatriu Pimentel. Era casat amb Guiomar de Portugal. Era home de molt bona fe, i d'ell aconsegui Costa (que se Ii presenta com a capita i cavalier grec evadit feia nou anys - es a dir, cap al 1476 ~ del Sell' pais a conseqiiencia de la invasio otomana) una expressiva recornanacio que implicava el perm is perque la seva gent exercis arts mecaniques i vengues els seus productes al preu que pogues concertar amb els compradors malgrat les ordenances vigents, i que Ii reconeixia una autoritat sobre el seu seguici. 3 Abusant, pero, de les provisories aixi aconseguides, es dedicava a exigir tribut anual d'un ducat d'or per fogar ales caravanes de companys amb qui es topava pels camins i fins i tot els obligava a incorporar-se a la seva, considerant-los com a subdits seus. Revocada per ells una capitania tiranica com illegal, es resistia a acceptar aquesta situacio, El 15 de gener de 1489 (Valladolid) atenent la sol.Jicitud de J ordi Lopez, natural del Negrepont,4 el monarca s'adrecava als seus justicies a fi que apresessin el «grecia» Costa, per haver intentat de constituir-se en majoral i principal de tota la companyia de grecs, a compareixer davant el Reial Consell. 5 Una certa comissio reial (datada el 28 de juliol de 1491 a l'horta de Granada) era feta a instancia de Bartolome Lopez, vel d'Andujar, amb

2 AGS, Registre del Segel! '484, fol. '3. 3 Cf. apendix I.

! Entre aquests refugiats de Grecia predominen eIs noms de Jordi, Francese i Joan, cosa que contribuira a sembrar confusions de personalitat.

5 AGS Registre del SegelJ 1489, fol. 3'7.

147

rnotiu del robatori de fruita i de ferides de queaquest havia estat victimaper part de. Costa i d'altres subjectes."

U d id r, il,.,,. B'" 1" 1" ' .• , de S··8····

na nonrma corrcentracro zmgara te per teatre Barcelona "estiude 14,····.,

com ho demostren les lletres de passatge esteses pel lloetinent infant Fortuna,

d d'· S'--'" .. b ..... t d'Er .'..... D l' -1 1 '. d .' I'" '1' t it I dileet

uc :~<,e.:,o'gg·r·.·, cornte rrEmpurres.u.reta ne '24· e JUi,J,O_ era titu ar )«_l",eetus

.

et devotus noster dominus J cannes de Bona Fe imperii Greco r ums , 7 que

romangue algun temps a la ciutat i per aixo I'll d'agost li era repetit el . salconduit, ara extensiu a jordiColalunga, Angel·i jordi el Grec," De la del 12 d'agost era portador «nobilis et dilectus Georgius de Grecia» (que duia

a carrec sen trenta persones) iamb advertiment als oficials reials que «per J ohannem de Costa et alios Grecos aut Egipcianos vel alios quospiam vexari aut rnolestari sinatis, nee unum ducatum pro fGCO per ipsum de Costa petiturn

'. " . ' •. ,II .. '.. h b- .. - - J!' '. ._. •

In vim provisionum nostrarum peti sinatia habitis pro revoeatis IpSl.S pr·QY1-,

sionibuss, 9 D'una altradel I2 ho era «<iIilectus Alfonsus Carrillo 10 de imperio Grecorum cum eius comitiva pro ducenda eorum vita eatholica inter Christi fideles, partes has Y spanie discurrere habeat peroptemus speque eundem cum eius comitiva qui numero sunt viginti inter mares et ferninass i l'habitual advertiment concernent a Costa, 11

El · 2"5 son expedits tres altres salconduits: el primer es el de «J ohannis de Grecia, rnilitisscamb I'indispensable advertiment sobre Costa; 11 del segon son beneficiaris «Johannes et Georgius de, Grecias sobre els quals hornenearia ets ofieials reials i els del Iloctinent «per nobilem J oannern de Costa qui se aserit comitem et capitaneum nonnullorum Grecorum, per J oannem de Bonafe aut alios Grecos aut Egipcios ne alios quospiam vexari aut molestari sinatiss, 13 Del tercer ho es «magister Franciscus de Greeia et de natie ne illorum», queanava al capdavant d'unes trenta persones d'ambd6s sexes. 14 .

El1491 tenim Francese de Negrepont, cavaller, amb Ia seva comitiva

d f'· -L'· f" E--:-- • "1- .... d 1 . ..l lit 15

. e retugiats ... il . In'.' ant _ :;nrlC. ,e.>s p·rIOlvel~ "i',e sa; coneuit. .-

B AGS" Registre del Segell 14-9'1" fol, . .2'14.·

7 AICA, Can cell eria, reg, .. 3803, ('ol. «12 v ... o:; r,

S C- ·f- ':, ..'_ .... ·'d""' ~ '1:1

.~ i ~ apenc IX .' l_

9'3803, fol .. 661 v~6'i r,

so P.o.g-ue [Jlrendre aquests nom i. cog-nom de qualsev'ol ,d"a,qae.stspersfJ:n·atge·s fel 1L48aha'vla mort I' Alfons Carrillo' prelat xl'Esp anya):' a) l'Alfo-ns' Carrillo (_t 1491) que ides del 1,475 era bisbe de: .Pam .. plona ; b) l.'AlfQns Carrillo de Alborno-z (t -IS I4)elev.a.t: el 1'48:6 a la cadira episcopal .de Cata'Bia; c) un AlfQns Ca.rrillo 'fi,gttra ja el :18' ·d·(! novembre de 1464" i encara el :2 d'ectubre de 14.88, eoraa f.uncio.na-1d de la tresoreria n'egia, i ell. 0' un fill bomQ"nim, del a2 de maigde 1'492 all.? de JUDY de 1'503 com 3. receptor delr,el·a Sardenya, A~.bdos, A~f'ons:osJ pare i fill, p:,a,tr:onav~n.!J' ,el 1496, a. }'illa sarda el gali6 San Miguel ..

11. 3' '8''_' IN. 'lI .t! 7 ... r _. -'V'"

. ' .. ,. '" "~ ~I' IJ /: ! ''!!'I "" ..

Ur '3. ,80'3" .i!f,n 'V-7-" ,0' r

.. ' i.", u~ . ,_. 'ti'

lS' ACA, Cancelleria, reg. 3,8o;J:" fol, 70 v~7 I r .. 1£ Td. J, id:~, fel, .~ I gr"v .

15 ef~ apendix 111,10 Remarquem que el '191 de maig de 1471, Moh·am.e-d II conl1uista I'illa d'Eubea.

It d d V "'.

avers en po ":er <.fe' .' enecia,

LA IMMIGRACI6 GITANA A ESPANYA

f

Un dels Jordis damunt esmentats podria esser el «Jordi cavaller grec», fugitiu i desposseit pels turcs - dec1arava - que es presentava a la cort dels heraldics jous i fIetxes, i el qual el 6 de novembre de 1492 (Barcelona) hom recomanava «con algunos vassallos e servidores suyos», a fi que per on passessin fossin allotjats fora del poblat «en los corrales 0 pajares 0 en el campo», permetent que alguns penetressin a la localitat a efectuar llurs compres 0 a dernanar almoina. 16

Andreu Carranza Catala, 17 «Grecus dux et capitaneus societatis nullorum Grecorum tam marium quam faminarum», s'ernbarca a Calvi (Corsega), amb vint-i-quatre associats, amb el proposit d'arribar a terra ferma i de prosseguir «versus Sanctum J acobum de Galli cia .. , pro complendo voto et promissione». Bernat de Vilamari (promogut el 4 de desembre de 1479 a l'almirallat de Catalunya, que conservava el 13 d'octubre de I 503), els ataca amb un berganti i tres trirrems i els feu presoners, aixi com llurs equipatges. EI 30 de setembre de I493 (Perpinya), pero, el rei Ferran ordenava a l'almirall que els alliberes i els tomes llurs bens. 18 I expedia salconduit a Andreu «cum comitiva sua Grecorum et familiaribus», el qual «pro ducendo eorum vita catholice inter Christi fideles partes has Hispanie discurrere habeats.V I del 22 d'octubre del mateix 1493 (Barcelona) i del dit Andreu «quorundam Grecorum capitanei et ductoris» era un salconduit amb el ja vell advertiment que «per quemdam J oannem de Costa, Grecum, aut alios Grecos vexari aut molestari» no fos consentit. 20

«Franciscus de Arilo, miles de natione Grecorum», el qual, <cum sua gente et comitiva et cum suis servitoribus equestribus et pedestribus pro sua et eorum penitencia complenda per regna Aragonum et Castelle peregrinare conatus est», obtenia el 2 d'agost de 1496 (Barcelona) litterani passus, en la qual hom prohibia de privar-los de lIurs armes.P Una altra d'analoga i de la mateixa data era estesa «pro Joanne de Arillo». 22

El 27 de juliol de 1497 (Medina del Campo) hom expedeix dues lIetres comendatories als fills del vent. Una es per a Francese d'Arguiro.P «cavaller de Grecia», a qui «Nuestro muy sancto Padre le mando qu'el, cierta gente de

16 ANTONIO DE LA TORRE Y DEL CERRO, Docwmentos para l!; JsistMia de las relociones diplomaticas de los Reyes Catolicos (Madrid '949"966), IY, 75 (segons eI regisrre 36~8 de !'ACA, Canceller ia, fol. 283 r.).

17 Potser afillat a protegit d'un Andreu Catala qne eI 6 d'oc:tclzre de '479 figura com a mestre de

la seca de Valencia, i el 9 de maig de '480 com a eonseller reial, _

18 TORRE DEL CERRO, op, cis., IV, 321-323 (iB extens» segtms el registre 3551 de Cancelleria de

\' ACA, fol. 24 r-25 r).

19 Lbid., 323-324 (segons el registre de Cancelleria de rAC_-\., r52, fo!' 91 r-v) in extenso. 20 Ibid., 336-337, in exte-nso, segons el registre 3552, foL 9:--~.

21 Lbid., V, 305-306, in extenso (SegODS eI registre 3651 de Cancelleria),

!!2 TORRE DEL CERRO, op, cit., Y, 305-306 i ... extenso (segons eJ registre de Cancelleria de I' ACA. 365 I, fo1. 2' 1 V-212 r),

~ Arguiro, Arillo i Arguizo son variants d'nn mateix cognom.

149

A,. L.(5PEZ' ,DE MENESES

in .nacion que trae en isu companya de pie. e de cavallo, omes e mugeres en penytencia, visitasen ciertas yglesias. e monesterios», com es araela yglesia donde sta el cuerpo del glorioso bienaventurado apostol senor Santiago, patron e guiador de los reys die las, Espanassv Els oficials reials haurien d'allotjar-los en «posadas yermas», permetre'ls d' «usar librernente de sus oficios -1i9tos, justos e onestos para su mantenirniento» i «traer armas dfl-

f d d f dimi it! f 1 f , '. d

ensyvas para su guarna e rtetenc rmiento», 1 rer- os tranquicia ue portatges,

duanes, almoixerifats, etc. L'altra Iletra era per 301 nostre vell conegut «Juan

de Bonafe, caballero griego» .24 ~ ,

Despres de la pragmatica antigitana de Medina del Campo, trobem, encara, el I499, dos grups de zingars proveits de documentacio legal. La devien a Joan d'At'ago (mort el I528), comte de Ribagorca, fill natural-d'Alfons d' Arag6, due de Villahermosa, que al sen torn ho era de Joan II de Na-

'" d'A'" , lY'l 1'" .. - if!" _If .... d . ..- d .'

varra 1 a, 'rago. li-evat a ra lloctinencia general el 26Jl setembre e 149<1

(amb nomenament renovat el 7 de seternbre de 1498). El primer dels tals

r: 1 d' N·"'·'·' ,1 .' de N'" ... ' .. .' 25 d,IE··' .' decl

g"ru,ps es e:! ae Nieolau de Negrepont, '.' comte d'Egipte, que ': ecrarava que,

eonclosos ·els seus pelegrinatges, sortia d'Espanya, 26

El segon· darrer dels que coneixem .. era el de Francese de Arguizo, 27

11'1

Res no ha canviat en el fisic dels gitanos, qUe han conservat la puresa

d 1'1 28 L · ....1'.. I f" ,.

e ·.·,Illr'ra\a,.':',_e·s. pnmeres descnpcions no eis atavoreixen ,en res.,. com a

nascudes en paisos . sensibles nomes ala bellesa de pt';U blanca, d'ulls blaus ide cabellera rossa,

Llur ind .. umentaria 'era, miserable, Els homes duien eafta 0 casaca .amb faldons, calces, botes altes flexiblescturbant amb la vora inferior enrotllada com els caps d'una corda 0 d'una trena, 29· una capa 0 un mantell, barba i

-

U·TORllE 'D'EL IC.Elt~Oi, ,op. cit.1 V,, 513~"5'14 in estenso; segnns el registre de Cancellaria de l'ACA,.

368,6., f,01. 812 r-v .. ,

25, iIiha.,g·u-e unalt:r,e Nieolau esoi-disant eomte de la Petite ,Eg'ypte; aecOll1pag'He de plusieurs de son partis, que . a Ab:ll'eville. {Ftan~a)" el I461 era, socorregut pel consell amb vint .. i .. quatre SOUB iSIS,

diners (VAl1.X 'D,E ~l>LETIllB.,. JO'i'.cit .. ,3 0).. - . -,

. 26 Cf. --ap'endix IV.-

!!fI C' · 'f: .' '. " . d ii, "V"

'.' ;~ ... a:,pen,- I,X' '".

,8 En eI- meu primer viatge a C'anarie$1 m'eseaigue deprendre p,e.r ,gitano· espanyel un indi venedor de rellotges ambulant, Mai D.'O vaig veure tan clar I'origen dels fills del vent,

29. En un vell romanc trobem aquests versos:

'E' '. de I b

«.nCim'3 ae ra eaneza

un nnaca visto tocado

a, manera d.e gitana revuelto con su- trenza·iio ......

( B· bl'·' . 'I" • t I~-' I' 'I; }

_« '·1 ioteca Cl :astc'a»" VOJl.·c -, pag,. 3.I:S:}.,

1,50

+,

LA IMMIGRACI6 GITANA A ESPANYA

9

cabells crescuts. Empunyaven un basta que, si era molt llarg, recolzaven a l'espatlla ; al cinyell, duien una daga, una espasa recta 0 un sabre corb, E11es anaven descalces, amb una tunica d'obertura prolongada a l'escot davanter, i damunt, la classica capa 0 mantelI rat11at, car les ratlles eren l'ornament de llurs te1es, aixi en 1a moda mascu1ina com en 1a femenina, i anel1s ales ore11es. E1s infants, nus si fa no fa, s'abrigaven entremig de la roba de1s pares.

Parlaven el roman6, de 1a familia de1s sanscrit.j" Nogensmenys, en 11ur incessant nomadisme havien perdut 0 transformat molts de 11urs mots i assimi1at d'aItres de1s diferents parlars sentits en 11ur itinerari. Per tant, el ca16 de1s «d'Egipte Menon) havia de presentar algunes diferencies respecte al de1s «de Grecia». Amb lIur facilitat per ales 11engiies aviat aprengueren les iberiques. Era caracteristic llur ceceo, associat a l'obscuriment de la o en u. 31 Com a bons orientals, els abeIIia e1 lIenguatge figurat, i per tal d'afa1agar empraven rnetafores bellissimes.

Tocant a la religi6, contaven - amb variants - que, essent cristians, havien sofert persecuci6 per part dels infidels per 1a pressi6 de1s quaIs apostataren temporalment; tornats, pero, al si de l'Esglesia, el papa els havia posat com a penitencia de peregrinar durant set anys. Aixo del septenni durava encara a la fi del seg1e xv. Cert que els pelegrinatges eren un bon pretext per a obtenir salconduits que lega1itzessin llurs viatges. En eJ fons Ilur catolicisme devia limitar-se a alguns actes de cu1te extern. I en llurs creences hi havia tota una amalgama de religions i de supersticions.

Llurs caps (comtes, capitans, majora1s ... ) administraven justicia d'acord amb llurs lleis, usos i costums. Aixi deia ja e1 salconduit concedit per l'emperador Segismund e1 I423 a1 voivoda Ladis1au i els de Joan II de CatalunyaArag6 al due Pau (147I) i al comte Joan (I473), etc. E1s oficia1s reials haurien de prestar-1os ajuda. En cada grup hi havia una men a de soldats per a defensar-lo i mantenir l'orde. Quan arribaven en alguna pob1aci6, el comte, amb deu 0 dotze genets de 1a seva plana major, es presentava a l'avantguarda i a vegades fins i tot un dia abans que e1s a1tres egipcians.

Llurs mitjans de vida - rnes aviat de supervivencia - eren migrats.

30 Per a conversar entre ells. Els de 1a segona immigraci6 tenien com a segona llengua el grec vulgar, que anaren perdent de mica en mica. L'humanista valencia Joan Llorenc Palmireno Ct 1580) relata el cas d'un erudit que, havent-se encreuat a Espanya a.mb una banda de zingars, i considerant-Ios egipcis, els adreca la paraula en arab -la conquesta d'Egipte pels turcs no es realitza fins el I517-; com no el comprenguessin, «les hab16 ... en gr iego vulgar ... algunos de elias 10 entendian» (EI estudioso cortesano, Alcala 1557, r eimpressio, pag, 357).

3l En l'A'u.ta das ciganas de Gil Vicente, una d'elles, ~artina, s'expressara aixi : «De Grecia sumuz hidalgaz pur Diuz

nueztra ventura que fue contra nuz

por tierraz extrafiaz nuz tiene perdidaz ... »

151

•

10

A. l.OPEZ DE MENESES

Els infants i les dones demanaven almoina. Elles eren, de mes ames, excellents parteres, actuaven com a curanderes i, sobretot, deien la bonaventura (car sempre hi ha incauts, rnes en aquella epoca, que e1 poble no brillava pel seu alfabetisme).

Ells cacaven, pescaven, ferraven, esquilaven, practicaven com a rnanescals. Treballaven magnificament el vimet (ajudats per les gitanes i e1s gitanets), i eren inigualables en la metallisteria. Eis de Grecia eren famosos calderers i veri tables mestres en el maneig de llur caracteristica doble manxa. I tot aixo sense fornal, al mig del cami!

Tenien cavalls, muls, ases per a llurs viatges (les corts del 1695 els prohibiren la tinenca de bestiar cavalli), molt acurats i vistosament guarnits. Tambe tenien gossos (com els que el 1425 els alagonesos a la vila d'Alag6 robaren al comte Tomas d'Egipte Menor) i altres animals ensinistrats. Aixi, organitzaven funcions de tipus circenc, 32 i, per exemple, fou en el Corpus de Guadalajara, vers e1 1478, quan Didac de Mendoza, comte de Saldana, s'enamora de la bellissima cani Maria de Cabrera.Y Sobresortien com a voltejadors i en e1 joe de .la corretja. I eren musics inimitables, cantaores i bailaores vestits capritxosament, i dels cinyells de les dansarines e1s penjaven cascavells.

Frequentaven les fires i els mercats per baratar-hi 0' vendre-hi productes de llur artesania: cistells, barrines, martells, tenalles, culleres, calderons, cassoles, gerros. I cavalleries, gossos, ocells ...

Nogensmenys, llur existencia era miserrirna.P' Nits a la intemperie o al sopluig de coves 0 de ruines. Roba espellifada. Menjar d'herbes, d'animals repugnants (I'erico constituia - i constitueix encara - un de llurs plats predilectes) 0 que, adhuc essent abellidors, sans i frescos, ells se'ls menjaven putrefactes, desenterrats 0 recollits de les escombraries. Aixi s'explica que en llur lluita per la supervivencia iamb llur principi que Deu crea e1 mon per a tothom i, per tant, tambe per als gitanos, recorreguessin al

(fol. 108 v),

32 Podria esser z ingar, malgrat eI nom, el Jacobo Abraham, «cavaller natural del regne de Xipre», que, acompanyat de deu persones i menant «una elefanta 0 elefant e un tigris e altres cases meravelloses», obtenia un salconduit l'u de setembre de '479 (que el 5 de novembre de '479, Toledo, Ii era arnpliat per tres mesas) per a «anar, venir, cavalcar, passar e estar, habitar, negociar e contractar» (TORRE DEL CERRO, op, cit., I, 40-4I, in extenso (segons el registre de Cancelleria de l'ACA, 3522, fo1. aa r-v) ; i 48-49 (tambe in extenso, del reg i stre de la mateixa seccio i arxiu 3606, fo1. I3 r~I4 r),

33 A la qual posa cas a a la ciutat. Hi infanta Martin de Mendoza, que, legitimat per la reina Joana, fou ardiaca de Guadalajara i de Talavera i protonotari apostolic. ES curios que aquest galant madur d'Iiabits talars s'arnistances amb Maria de Cervantes (germana del pare de l'autor del Quixot), els quals procrearen Martina de Cervantes, que per Iinia materna fou cosina germana del Manco de Lepanto i, per la paterna, de Didae de Mendoza i d' Arago, V due de l'Infantado.

3< En el Buen plazer trovado (1550), de Juan Hurtado de Mendoza, llegirn : «Quien podr ia aver ac por vida ufana

la vida de unos griegos 0 gitanos

que van vagando ... »

152

..

LA IMMIGRACI6 GITANA A ESPANYA

11

furt, al robatori, a l'engany, al frau i a l'estafada. Gallines, con ills, pores, cavalleries, fruits, bosses, mercaderies de les botigues... no estaven gens segurs en acostar-se una caravana, 35 tant mes que els gorgios s'aprofitaven de l'ocasio per a apoderar-se de les coses alienes a mans alva, sabedors que hom culparia els noma des, car, com diu un refrany portugues, «a conta dos gitanos, todos furtamos».

Es tradici6 que per encarrec regi forjaren ferradures, bales i altres materials bellies per al setge de Granada. Conquistat el regne nazarita, lIurs serveis no foren reputats utils, De mes ames, sovintejaven les queixes del capteniment d'aquella gent d'una altra raca, de religi6 dubtosa i poe escrupolosa amb el sete manament. Si el I492 sona l'hora dels jueus, ara sonaria la d'ells.

Fou la pragmatica del 4 de marc de I499 de Medina del Campo en la qual eren declarats «vagabundos» els «egipcianos y caldereros extranjeros». I «para que los de Egipto no anden por el sefiorio sin embargante cualesquier cedulas 0 facilidades que para ello tengan, y de aqui adelante no se den las tales cedulas porque roban los campos y destruyen las haciendas y matan y hieren a quien se 10 defiende y en los poblados hurtan y engaiian a los que con ellos tratan y no tienen otra manera de viviendas. Aixi, <mandamus a los egipcianos que andan vagabundos por nuestros raynos y seiiorios COD sus mujeres e hijos», que, transcorreguts seixanta dies a partir de Ia notificaci6 de la crida, «en cabezas de partido vivan por oficios conocidos que mejor sufran aprovechar estando de estado en los lugares adonde acordaren asentar 0 tomar vivienda de sefiores a qui en sirvan». Passa ~ seixanta dies mes, els transgressors serien penats, la primera vegada amb preso, cent assots i exili perpetu; la segona, amb l'exili perpetu, el desorellament i dos mesos «en la cadena», i la tercera, que «sean captives de los que os tomaren por toda su vida». 36

Aquesta pragrnatica, be que molt simple damunt e: ?3per, e3 revelava practicament utopica a l'hora de la veri tat. A vui ens OJI13-0 es dificultats que presenta una integracio i que no es resol en quaae mesos ni en quatre anys, sino que es obra de generacions i de canvi de mentalitat, Era problematic per a un senyor d'acceptar a les seves terres aquests errants, i no

35 Per aixo hom salia fer-los donatius per tal que no acampessin, Aixi, en el bienni I.~95-1496 de la c1averia de Gabriel Camanyes de Vila-reial de Castello hom regi~ haver Ilinrat el sindic, per ordre dels jurats i a Bertomeu Rosello, vei de Ia vila, cres sees cper c<C2I-1os als bomians perque se-n hanasen, los quaIs heren venguts a la dita vilas, Analogament, en m:a segnna vegada, hom torna a donar-Ios «tres SOllS perque se'n hanasen» Uosi; ~~iA DOXATZ S.E:!iA.ST1...i.._~.J C--i.!c1Ws eft Villarreal (Yila-reial 1970), pag; 12, segons documentacio de l' Arxiu :llunicipal de Vila-reial,

3. Llei I, tito! XVI, llibre XII de la _\"ocirima RecopiJaciQn C\1adrid 1800.1807), vol. II, pag, 357.358.

I53

1:2

A. LOPEZ DE MENESES

•

ho era menys que aquests errants, per als quais la IIibertat constituia IIur millor tresor i un element vital, es IIiuressin aixi com aixi a un vassallatge que podria ranar en I'esclavitud, en que ja al segle XIV - mal precedenthavien caigut a Valaquia, a Hongria i a Transilvania, i hi caurien eIs de Moldavia (en cos i anima pertangueren a hospodars i voivodes que tenien sobre ells dret de vida i mort i que per families i per grups els venien als mercats). Tampoc no era facil d'emigrar en un altre pais, puix que, on rnes, on menys, hom els dificultava 0 impedia I' entrada. En sum a : el resultat de la pragmatica del 1499 fou de posar els gitanos fora de la IIei i de convertir-Ios en els eterns fugitius. Dins lIur dissort els afavori la propia pobresa (emes pobre que cos de gitano»). Si les denuncies contra jueus podien resultar rendables, no s'esdevenia aixi amb les que hom pogues fer contra els zingars.

En el capitol XVII (De l' expulsi6 dels bohemians) de les Corts de Montso del 1512, presidides per Germana de Foix, reina de Catalunya-Arago, consta com «sien trobades en los principat de Cathalunya e comptats de Rossello y Cerdanya algunes persones que dirian vulgarment boemians y sota noms de boemians, grechs e egipcians van coadjuants e vagabunts cometents molts ladrocinis e altres mals, dels quais se ign6ran los mals factors per esser molts en nombre e coadjuvar e cobrir los uns als altres lIurs mals fets», els veguers haurien de fer saber en el terme d'un mes que si al cap de seixanta dies les tals gents no havien abandonat els territoris expressats, serien assotats i bandejats per for\a.37

APENDIX

1

El llociinent general de Catalunya i Mallorca Enric d'Arag6 concedeix salvaguarda a Joan de Costa, cap d' un grup de refugiats zingar s, amb una certa autoritat sobre ells.

1485, desembre, 22. Barcelona

N obilis J ohannis de Costa, militis regni Grecie.

Infans Enricus, etc. Reverendissimo ac venerabilibus in Christo patribus religiosis et dilectis nostris patriarche Alexandrino at archiepiscopo Tarraconensi necnon episcopis Barchinonensi, Ilerdensi, Gerundensi, Dertusensi, Urgellensi, Maioricensi et Vicensi eorumque in spiritualibus et temporalibus vicariis generalibus, officialibus, abbatibus,

3'1 Constitucions fetes per la molt alta senyora reyna dona Germane, consort e lochtinent general del Serenissimo catholich. prineep 10 senyor don Fernando, rey de Arag6, de les Dos Sicilies, etc. En I. unzena Cart de Cathalunya celebrada a tots los regnes de,a mar en la uila de Mon,6 en l'any MD e dotze (Barcelona 1536), fo!' 7 r.

154

LA IMMIGRACI6 GITANA A ESPANYA

13

prioribus, capitulis, decanis, archidiaconis et ali is ecclesiasticis personis. Spectabilibus insuper egregiis, magnificis, nobilibus et dilectis regiis ac nostris locumtenentibus, gubernatoribus, vicariis, algutziriis, baiulis, subvicariis, subbaiulis necnon comitibus, vicecornitibus, baronibus, riquis hominibus, militibus, valvassoribus ac generosis personis at etiam consiliariis, juratis, paciariis, consulibus et universitatibus quarumcumque civitatum, villarum, locorum et castello rum et demum universis et singulis officialibus vassallis et subditis dicti domini Regis ac nostri at etiam prelatorum et baronum intra principatum huiusmodi Cathalonie ac regnum Maioricarum et insulas adiacentes constitutis et constituendis cuiuscumque status, gradus et preheminentie fuerint dictorumque officialium locatenentibus seu ipsa officia regentibus presentibus ac futuris ad quos presentes pervenerint et fuerint presentate seu pertineant quomodolibet infrascripta. Salutem et dilectionem. Certiores vos facimus quod nobilis et dilectus noster dominus Johannes de Costa, miles regni Grecie oriundus cum sua supplici petitione nobis exposuit quem admodum sint fere novem anni vel inde circa, quod ille inimanissimus Turcorum dominus, fidei nostre catholice insensissimus hostis, cum ingenti armatorum equestrium et pedestrium multitudine regnum invasit compluresque civitates, castella et opida occupant magnamque Christianorum stragem ibidem fecit eosque crudeliter necavit. Eiusmodi crudelitatem ipse dominus Johannes de Costa, prospiciens et videns quod non poterat natam crudeli christiane religionis hoste nee se se fuerit, decrevit a regno eodem Grecie tanquam profugus discedere et ad alia Christianorum regna peregre proficisci. Sicque idem domnus Johannes de Costa per diversas mundi huiusque perrexit at ipsa necessitate cogente pergere perseverat adeo: ut inter devotos populos Christianos nedum prose ed pro aliis panperibus Grecis qui secum discesserunt elemosinas querat sine quabus eorum miseram vitam vivere non possent. Exposuitque nechilominus idem domnus Johannes de Costa quod memorati pauperes Greci viri scilicet et mulieres cum eorum parvulis quippe qui secum, llredicitur, peregrinantur sub eius dominio et capitania sese constituerunt ut eidem dOIII:lo ]ohanni, parendo et obediendo sub aliquali justitie formula viventes, jurgia et coaten iones fugere possent et in pace absque querela constituerentur. Atque verens dictus do:r:nus Johannes de Costa quod ipse et alii sub eius dominio et capitania constituti sic incidentes, stantes at etiam facientes per civitates, villas, castella, opida et loca huius Cathalonie principatus ac regni Maioricarum insularumque illi adiacentium, a quoquarn non molesrenmr •• exentur seu inquietentur aut damnis et injuriis assinantur vel etiam quod vos, precacti officiales seu vest rum aliquis forte contra dictum dominum J ohannem de C051:2 et alios sub eius capitania et dominio constitutos, juxta juris et justitie rigorem procedere velletis quod si fieret videtur eidem domino J ohanni inde maximum gravamen eidem iaierri, Idcirco nobis humiliter supplicavit ut circa predicta taliter providere dignaremur 9JOd ipse domnus Johannes de Costa, cum omnibus viris et mulieribus sub eius dominic et capitania constitutis per civitates, villas, castella, opida ac loea memorata salve, libere er secure incedere, esse, stare et morari possint atque nos suplicationem eandem veluti jnstam CL consonam rationi benigne exaudientes et insuper compacientes calamitati et miserie sepefari domni J ohannis et aliorum Grecorum sub eius dominio et capitania consrimorum eoque sint catholici christiani quo quidem potius peregre per orbem, erras proficisci et vitam omni miseria et calamitate plenam elegerunt quam sub ipso teterrimo Turco degere requirendos et circo ex vobis, superius nominatis requirirnus et a ente hortamur a.iis vero dicirnus, precipirnus et mandamus, sub regie ire et indignationis incursa ac ad penam mille florenorum auri Aragonum de bonis secus agentis cuiuslicet exigendornm et regiis inferendorum erariis quod ad solam presentium seu eius exempli autentici ostensionem nulloque alia mandato expectato omnique dilatione semota, quandoeumque e quotienscurnque dictus domnus ] ohannes de Costa ad aliquam civitatum, villarum, castellorum, opidorum et locorum huiusmodi Cathalonie principatus ac regni :llaioricarum et insularum adiacentium, una cum iis omnibus de sua comitiva scilicet viri et mulieribus eorumque filiis sub eius dominic et capitania constitutis et qui secum, ut preiertur, a dictis partibus Grecie profugi recesserunt et per mundum peregre proficiscuntur declinare contingerit, ilIos et unumquemque

155

14

A. LOPEZ DE MENESES

ipsorum benigne recipiatis ac recipi facia tis dan do eisdem seu dari faciendo locum et habitationem absque tamen solutione alicuius precii et insuper victualia et alias res eorum vite necessarias illis, justo quidem et racionabili precio vendere faciatis. Preterea vobis, dictis officialibus, mandamus quod si gentes ipse que sub dominio et capitania dicti domni Johannis incedunt, inter se aliquas discordias civiles sive lites et rixas habuerint, in quibus homicidium seu membri mutilatio aut vulnera non interfuerint, illos eosdem sic discordes litigantes et rixantes, dicto domno J ohanni de Costa tanquam gentium ipsarum capitan eo remittatis adeo ut iIIe inter ipsas, juxta potestatem eidem atributam, judicare possit et eos de predictis corrigere et castigare. Insuper volumus quod gentes ipsas sub dominio et capitania predicta incedentes, sinatis et permittatis suas elemosinas et benefficia, a quibuscumque Christi fidelibus ex parte Domini Nostri Jesu Christi pet ere, recipere et in suas necessitates convertere at etiam suas artes mechanicas absque impedimento et contradictione aliqua faeere et exercere suaque opera vendere illis preciis de quibus cum emptoribus concordare potuerit, quibuscumque ordinationibus in contrarium forte factia nullimode obstitutis. Et demum eosdern domnum J ohannem de Costa et eius gentes sub dominio et capitania iIIius degentes favorabiliter et propicie tractetis et traetari faciatis, nullum malum, damnum seu injuriam iIIis inferendo nee inferri a quoquarn permittendo. Et caveatis attente facere premissorum contrarium quanto gratiam regiam habetis caram iramque et indignationern ae dictam penam cupitis non incurrere et ut de huiusdi nostra voluntate vobis et vest rum omnilicet innotescere has vobis destinari jussimus regie sigillo pendenti munitas quas penes presentantem vice qualicet remanere volumus. Data Barchinone, die XXIIO mensis decembris, anno a nativitate Domini miIIesimo .CCCCLXXXVO. L'Infante.

Dominus Infans locumtenens mandavit mihi, Johanni Peyro. Provisa

At marge esquerre: Nihil, mandato Domini locumtenentis et quia pauperes. 1

(ACA, Cancelleria reial. Reg. 3802, fol. IOr-IIv.)

2

L'infant Enrie d' A rag 6 ex pedeix saleonduit a loan de B onai«, eavaller de Grecia, majoral d'hellens, al mestre Lordi, al mestre Angel i a lordi el Gree, refugiats del Proxim Orient.

1488, agost, I I. Barcelona

At marge esquerre: Nihil quia pauperes et mendicantes.

Infans Enricus, etc. IIIustribus, egregiis, spectabilibus quibuscumque ducibus, marchionibus, comitibus, vicecomitibus necnon nobilibus, dilectis dicti Domini Regis et nostris, baronibus terra rum, strennis quoque gentium armorum capitaneis et peditum comestabulis, armigeris etiam et peditibus in servicio predicti Domini Regis militantibus, capitaneis etiam et patronis quarumvis navium triremium, birremium et aliorum vasiorum maritimorum aliisque universis et singulis officialibus et subditis dicti Domini Regis tam maioribus quam minoribus quocurnque officio, auctoritate, preminencia ac jurisdictione fungentibus ad quos presentes pervenerint seu fuerint quomodolicet presentate dictorumque officialium locumtenentibus presentibus et futuris. Salutem et dilectionem. Supplicacio

1 AiXQ vol dir que pel fet de tractar-se d'indigents hom no cobra dret de cancelleria a Costa.

156

LA IMMIGRACI6 GITANA A ESPANYA

15

coram nobis oblata pro parte dilectorum nostrorum Joannis de Bonafe, militis regni Grecie, maioralis nonnullorum Grecorum; magistri Georgii et Colalonga, magistri Angeli et Georgii 10 Grech atque aliorum de eo rum comitiva in effectu contine bat quod cum ipsi, expulsi per inimicos Christiane religionis, propriam patriam deserere coacti, inter Christi fideles discurrentes et per mendicata sufragia vitam ducentes quousque patriam ali quam in qua vitam suam commode pertransire valeant attingerint, nuper factum est ut quidam J oannem de Costa, maioralis nonnullorum aliorum Grecorum nititur ipsos oprimere, vexare et molestare et ab eis per fas vel nephas pecunias eorum extorquere sub causa aliqua et presertim vigore quarundam provisionum per ipsum a nobis subrepticie et obrepticie optentatum, vult illos cogere ad dandum sibi quotamvis pro quolibet foco ex ipsis, unum ducatum aureum non obstante quod dictus J oannes de Bonafe, alias a nobis super his optinuerit provisiones quod nullo facto fieri potest cum provisiones ipsius Joannis de Costa fuerint a nobis impetrate, ipsis Johanne de Bonafe et aliis de eius comitiva justiis et penitus ignaris sineque eorum consensu et insuper idem Johannes de Costa vult illos cogere ut secum incedere habeant eique ministrare quod memorati exponentes omni ratione carere asserunt, cum ipsi non sint eiusdem J ohannis de Costa subditi neque in aliquo stricti, sed sit asuetum inter ipsos quem volunt pro libito in capitaneum eligere et demum quotienscumque voluerint pro Iibito revocato. Quare supplicarunt nobis humiliter ut eis super his de opportuno juris remedio providere illosque ab oppressionibus preservare dignaremur. Eorum itaque supplicatione tanquam justa et rationi consona bcnigne admissa, auditis itaque per nos super his partibus ipsis in omnibus hisque coram nobis deducere voluerunt quia nobis visum fuit atque compertum extitit per deducta per dictum Joannem de Bonafe ipsum et alios de eius commitiva non consensisse provisionibus dicti Joannis de Costa neque eis atquievisse. Immo expresse dissensisse atque exactionem ipsam unius ducati pro foco factam seu fieri tentatam esse per dictum J oannem de Costa per vim et violentiam et sic nulliter et indebite dictas provisiones a nobis impetrasse ipsurnque Joannem de Costa non posse neque debere se intromittere de comitiva dicti Joannis de Bonafe, sed provisiones predictas per nos dicto J oanni de Costa concessas, revocari debere aliasque provisiones per dictum J oannem de Bonafe impetratas servandas fore. Ideo intimantes et notifficantes vobis et vestrum singulis omnia et singula supradicta vos duces, marchiones et alios supradictos, ordine quo supra usi fuimus, rogamus aliisque officialibus et subditis regiis et nostris dicimus et mandamus ad penam florenorum auri duorum milium requirendos tamen requirentes: quatenus habeatis pro revocatis et nullis provisionibus predictis, per dictum Johannem de Costa a nobis optentis, non sinatis nee permittatis eidem dictum ducatum aureum pro foco aut alias pecunias ab eodem Joanne de Bonafe et aliis de eius comitiva petere nee de eis se intromittere; sed provisiones regias et nostras eidem J ohanni de Bonafe concessas servare et servari fa cere atque si casus ocurrerit quod dictus Johannes de Costa eidem Johanni de Bonafe aut aliis de eius comitiva, oppressionem vel vexationem iacere voluerint aut de ipsis se intromittere, tunc dicto Johanni de Booaie et comitive sue faveatis prebeatisque auxilium, consilium et favorem taliter quod nullus damrms paciantnr ; sed ei et comitive sue de pausatis provideatis dum inter vos discurrerint absque 50 ntione aliqua eosque in vestris caritatibus fraternal iter recipiatis ta1iter cum ipsis vos habendo quod apud Deum, qui bonorum operum retributor est, meritorum OJIllS peragisse videamini nee per alium quempiam preterquam per dictum johannem de Bonafe questiones civiles inter ipsos de eis comitiva motas et movendas dendi sinatis, c:riminalibus vero inde exceptis, vos igitur duces, marchiones et alios supradictos certiores reddentes nos pro vobis similia facturas suo casu vos vero officiales regii ac subditi dicti Domini Regis et nostri attente cavere permissis aliquatenus contrario quanto gratiam regiam et nostram caram habetis et preppositam penam evitare cupitis. In cuius rei testimonium, presentem fieri jussimus regie sigillo inpendenti munitarn. Data Barchinone, die undecirna au / gusti, anno a nativitate Domini MOCCCCLXXXVIUO. Rex Ferdioandus.

IS7

16

A. LOPEZ DE MENESES

Joannes Peyro, ex propositionern factam per j oannem Ros, regentem Cancellariam Provisa

(ACA, Cancelleria, Reg. 3803, fol. 65v-66v.)

3

L'infant Enric d' Arag6 expedei» salconduit al cavaller Francese de N egrepont i a la seva comitiva, refugiats del Proxim. Orient.

1491, gener, 26. Barcelona

Infans Enricus, etc. Illustribus, egregiis, spectabilibus quibuscumque ducibus, marohionibus, comitibus, vicecomitibus necnon nobilibus, magnificis, dilectis dicti Domini Regis et nostris baronibus armorumque gentium capitaneis et peditum comestabilis, armigeris etiam et peditibus in servicio predicti domini Regis militantibus, capitaneis etiam et patronis quarumvis navium triremium, birremium et aliorurn vasorum maritimorum aliisque universis et singulis officialibus et subditis dicti Domini Regis tam maioribus quam minoribus quocumque officio ac jurisdictione fungentibus ad quos presentes pervenerint et fuerint presentate dictorumque officialium locum tenentibus presentibus et futuris. Salutem et dilectionem. Pro parte Francisci de Nigroponte, militis, fuit nobis humiliter expositum: quod cum ipse, cum eius comitiva producendo eorum vita catholice inter Christi fideles partes has Ispanie discurrere habeat cum expulsi ab infidelibus propriam patriam deserere coacti extiterint dubitentque ne per aliquos vexentur aut male tractentur supplicavit. Ideo nobis humiliter, ut de infrascripte nostre auxiliaris provisionis remedio eidem subvenire dignaremur. Eius itaque supplicatione tamquam justa et rationi consona benigne exaudita, vos idem duces, comes et alios supradictos eo ordine quo usi fuimus, rogamus officialibus vero et subditis regiis dicimus et districte precipiendo mandamus ad incursum regie indignationis et ire penamque florenorum auri mille, quatenus eundem Franciscum de Nigroponte cum eius comitiva, farniliaribus, mulieribus, raupis, equis, equitaturis et aliis bonis et rebus eorum cum per terras jurisdictionum vobis comissarum transierint lib ere et absque impedimento etiam et absque solutione alicuius juris passagii, portus passus vel gabelle aut alterius exactionis pertransire sinatis et permittatis dictoque Francisco de Nigroponte et comitive sue, de guidis, scortis, ope, auxilio, consilio et favore, quotiens requisiti fueritis ac de pausatis provideatis taliter quod de omni molestia preserventur nee permittatis ipsum Franciscum de Nigroponte et eius comitivam per nobilem j oannem de Costa de imperio Grecorum aut alios Grecos vexari aut molestari. Neenon questiones civiles inter gentes de comitiva eiusdem alium decidi sinatis, criminalibus vero inde exceptis. Vos igitur duces et alios supradictos certiores reddentes nos pro vobis similia factures suo casu officialibus vero et subditi regii predicti attente cavete secus premissorum agere quavis causa quanta gratiarn regiam caram habetis et appositam penam evitare cupitis, Data Barchinone, die vicesimo sexto mensis januarii. Anno a nativitate Domini MOCCCCLXXX primo. L'Infant.

Dominus Infans locumtenens mandavit michi, Joanni Peyro.J Visa per regentern cancellariae Provisa,

(ACA, Cancelleria. Reg. 3802, fol. 170r.)

1 El 26 de juliol de '497 era lloctinent de la protonotaria regia.

LA IMMIGRACIO GITANA A ESPANYA

17

4

El lloctinent general] oan d' Araq«, comte de Ribaqorca, afavoreix, amb la seva carta de pas, Nicolau de N eqrepont, comte d' Egipte, que, complerts els seus pelegrinatges, es disposaoa a sortir d' Espanya.

1499, novembre, 25. Barcelona

Al marge esquerre: Nihil quia pauperes et hostitaturi rnendicantes.

Don Joan de Arag6, etc. A tots y sengles officials e altres qualsevol persones dins lo Principat e corndats dessus dits constituits, als quals la present nostra provisi6 sera presentada, salut et regia dilecci6. Per quant 10 noble Don Nicolas de Negro pont, cornte en Egipte, exhibidor de la present, havent feta segons diu, lur penitencia e peregrinacio a Sant Jaurne de Gallicia y altres parts de Spanya, se :n torne devers la sua patria ensernps ab la gent de sa companyia y es justa cosa que en les parts e lochs per hon pas saran sien acollits e tractats charitativarnent e segons que a sernblants peregrins e penitents se pertany, per tant, ab tenor de la present, requerint y exortant als que s6n de requerir y exhortar, als altres diem e rnanarn, sots pena de docens florins d'or als reyals cofrens aplicadors, que, arribant entre vosaltres 0 en los lochs de vostres jurisdictions los dits cornte e lur cornpanyia, los aposenten en alguna part 0 loch a ,ells convenient e les donen e fassan donar-Ies vitualles e altres coses que rnenester hauran per los preus rahonables, no perrnetent que sien rnaltractats, ans sien per vosaltres dirigits en lur peregrinaci6 e defensats de tota oppresio e rnaltractarnent, segons que es de justicia e raho e a sernblants per sones es degut e pertanyent.

Dada en Barcelona, a .xxv. de noernbre en I'any de la natividad de nostre Senyor mil .CCCCLXXXXVIIIIO.

EI Cornte lloctinent general Dominus locumtenens mandavit rnihi, Nicolao Petro

Provisa.

(ACA, Cancelleria. Reg. 3805, fo1. 162r.)

5

El lloctinent general] oan d' Araqo, comie de Ribaqorca, dona salconduit a Francese de Arguizo, eavaller gree que peregrina a'ntb 14 seua gent.

1499, desembre, 12. Barcelona

Al marge esquerre: Pauperes et hostiari redentes et res pias.

Don Joan de Arago, etc. A tots e qualsevol officials e altres persones axi eclesiastiques com seculars en 10 Principat e corntats desus ruts constituhits e constirnhidors, als quals la present nostra provisi6 sera presentada e a cascu d'ells, salut e dileccio, Per quant 10 exhibidor de la present, nomenat Francisco d'Arguizo, cavaller de les parts de Grecia, ab alguna part de sa companyia han a passar e discorrer per 10 Principat e corntats des sus dits, passant la sua miserable vida per complir la penitencia injungida a ells, als quaIs per la rnagestat del senyor Rev es stada a orgada certa letra de pas e salvaguarda reyal en los regnes de Castella., de la qual a nos es stada feta ostensi6, per tant, ab tenor de la present volents juntar e ervar 10 que per la prefata Magestat

159

(ACA, Cancelleria. Reg. 3805, fo1. 163v-164r.)

18

A. LOPEZ DE MENESES

es stat provehit en favor del dit Francisco d'Arguizo e de Uur companya requerint y exhortant los que s6n de requerir y exhortar, als altres diem e manam stretament, sots pena de dos-cents florins d'or als reyals cofrens applicadors, que no permetan que 10 dit Francisco d' Arguizo e los de sa companya sient vexats en alguna manera indegudament, ans aquells dexen passar e star 10 temps necessari en e per 10 Principat e comtats dessus dits, seguint la dita sua peregrinacio e penitencia liberalment donant e fent-Ios donar posades hermes sens diners e les vitualles e coses necessaries per sos diners, als preus rahonables. E no facan ni permetan que sia fet 10 contrari en alguna manera, per quant la gracia del dit senyor Rey vos es cara e la dita pena desijau evitar.

Dada en Barcelona, a dotze dies del mes de dehembre en l'any mil .CCCCLXXXX. nou.

El Comte lloctinent general. Dominus locumtenens generalis mandavit michi, Nicolao Petro. Visa per Bartholomeum Ferrer, regens thesaurariam,

160

ACA ACC AEM AGS AHCB AHDE AHM AHNM AMV APO

BC BRABLB BSAL BSCC

SIGLES USADES EN AQUEST VOLUM

= Arxiu de la Corona d' Arago, Barcelona.

= Arxiu de la Confraria dels CoIls. Sant Llorenc de Morunys. = «Anuario de Estudios Medievales». Barcelona.

= Archivo General. Simancas.

= Arxiu Historic de la Ciutat. Barcelona.

= «Anuario de Historia del Derecho Espafiols. Madrid. = Arxiu Historic de MaIl orca. Ciutat de Mallorca.

= Archivo Hist6rico Nacional. Madrid.

= Arxiu Municipal. Vic.

= Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals. Perpinya, = Biblioteca de Catalunya. Barcelona.

= «Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona». Barcelona. = «Boletin de la Sociedad Arqueologica LuIiana». Ciutat de MaIlorca.

= «Boletin de la Sociedad CasteIlonense de Culturas. Castell6 de la Plana.

CDIACA = «Colecci6n de Documentos Ineditos del Archive de la Corona de Aragon».

Barcelona.

CF = Curia Fumada. Vic.

FJC = Fons de la Junta de Comerc.

FLM = Fons de la Llotja de Mar.

IEC:MSHA = «Institut d'Estudis Catalans: Memories de la Seccio Historico-Arqueologicas. Barcelona.

= Institut Municipal d'Historia, Barcelona.

IMH

MRABLB

RdC RDM RdO

RF RHDFE RP

RStI

SC siu».

= «Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona». Bar-

celona.

= «Revista de Catalunya». Barcelona.

= «Revista de Derecho Mercantile. Madrid. = «Revista de Occidentes. Madrid.

= «Romanische Forschungen». Erlangen.

= «Revue Historique du Droit Francais et Etrangers. Paris. = Reial Patrimoni.

= «Rivista Storica ItaIiana». Torino. = Santes Creus.

= e Studia Monasticas, ~Iontserrat.