tr

liTur9 "'""'

Dimecres, 4 d'abril de 1934

'Any 56.Nm. 18 . 612.Preu: 15 cntims

ABONAMENTS
eatatunya I territoris da la sepaltes.
Amrica nanna 1 Portugal.. trIMestre...
Palsos conveni postal, Id. ...
Attres pelaos, la.
-

PUBLICITAT

3'50 Pses.
10.
17
le.
1KY

netas D'Avisos 1 novielgs

ANUNCIS

" elfgr-

"`" r

BARCELONA

I RECLAMS PEGO NS TAII1FES

BEDACCIO 1 ADMIN1ST1I.ACIOt CORT8 CATALANIti. 1411. 1.sr TIELEFON 11186

1'ALL3R5 D'INIFEENTAr Callan Da BAABARA, 11 1 13.
TELEFON 10608

Fressit5 al nivell de la mu: 731F4

mUilmetres. Temperatura actual: Ira
grima Humliat relativa: 71 per cena. Veloeltat
veas: ealEte. VIsIbtlitat norlIsontal, en momo*: 6 conlOmetres. !sial del cal: 'ere. En les Marrares II horda:
Temperatura mesana: 15'9 graus. Temperatura mluima:
9' 6 grana Eseorrsitul t del vent: 996 puntual:U. Proeipltaeld: un derlIfIre per metro quadrat. Insolan, en
el ella d'ahlr: 8 llores 30 minuta.

ELTEMPS

Un reportate d'aetualitat
Els parals poliAl senyor President Els policies de delMandestaeions
senyor Companys tics es/an inquiets
de l'Audincia l'Havana dema- Lamenta que no
Els gangsters de Barcelona
a
Excellentiesim senyor:
Tothom reconeix i fa el degut honor
al vostre esperit de justicia i a la vostra rectitud. tothom sap que, respectus
de la dignitat del vostre arree i de la
dels altres, procureu sempre fer compatible la vostra autoritat disciplinaria
amb la independencia de jutges i magistrats en l'exercici de les seres deiscodes funciona judicials. Per aquest
till ningn CO us pot demanar ni 1./5
demanar que intervingueu personalment
en les decisions i sentencies dele tribunals de la vostra juriedicci, perqu
aquesta demanda toparla anib el concepto
que teniu deis vostres delires i dels drets
dels vostres subordinats a procedir d'acord amb a eeva prpia consciencia_
Peris no us pot pasear per ale senyor
President, l'estat d'opini que ..e5t formart a Catalunya, i especialment a Barcelona. sobre Eactuaci dels tribtmals en
es prozessos pele crims contra la seguretat pblica, i estem segun que no
us deixa indiferert la protesta que s'est
congriart. amb rae, o sense, contra la
passivitat que s'atribueix als funcionaris
judicials en el caetig dels crims perseguits. I aix5 us obliga a posar en clar
si existeix alrun detecte greu en Verpariente judicial que atril) tant d'honor
presidiu. fins a peder donar a l'opinid
pblica les satisfaccions que exigeix.
La justicia. corn sabeu proa, necessita
aduee dintre d'un amtiert de confianza
i de respecte perque Caqui sser encae: i encara que la protesta actual de
Barcelona fas el resultas d'una excitaci sentimental prov acada per la persistencia del cien, tense cap responsabilitat positiva dels funcionaris judicials.
seria sempre necessari que el cap de la
justicia a Catalunya fes per la seva part
tot el recessari per restablir la confiana
Perduda. donant la sensaci que secan
reparades totes les fehleses, si n ti ha,
o que es !al: el que calgui per demostrar que la impunitat dels crirns
pot sser deguda a t ot menys a la negligencia dele encarregats de fer justicia.
Es possible que els 'castres subordinats
es queixin de manca de cooperaci citttadana. Nosaltres hem parlas mollee vegades d'aquest flagell: per vs, que fa
temps que residiu a Barcelona j que des
del vostre llar haureu pogut apreciar
millor que tothom l'estat de la cons
-cienapbl,srutimnfeca
dePrirnent i destructora ha tinent en les
vienes civiques de la nostra terra la repetici continuada durant anys i anys de
la impunitat de crims cornees:* contra
persones que havien volgut cumplir Ileialirent els deures de cooperada, ciutadana
amh la justicia.
Tothom creia i deia que l'instrument
Policiac era deficient o estava tarat, per
si alguna veteada. per casualitat a per
sort, l'instrument funcionava arnb efideja. el resultas s'esvaia en arribar a
la jtrisdicci judicial. i la ven pblica
solia veure complicitats, sens dable exagerades, entre ele auxiliare de la pistfcia i els amaeats, r:tte permetien que
aquests sortissin indemnes de llur ras
psel davant dels jubel. Ara Catalunya
ti per Bei una policia prpia. ands dret
a organitzar-la. dotar-la i
fins on calgui. De nosaltres. i de ning dependr el d.escredit o l'honor d'aquesta nova instituci. Per a
vee. servar President. correspen assegurar que el Ceban d'aquest instrument
de la seguretat pblica no ser', perdi-st.
com fern el pable, quan arribi a mans
dele funcionaris del servei eue
A vs, cae en aquesta Trieste, representeu
dignament la confiana que. en acceptar
l'Estatut de la sea-a autoromia, ha dipositat Catalunya els hornee de la
carrera j ud icial de l'Estat.
volern saber ara si es per destresa
o per casualitat que el nou servei
policia s'ha inauguras amb an acte esclatant, cae ha consist it a descobrir unes
bandee d'atracadors. El fet is que tot
aguces descobriment no tindria canseqiienciee judicials. perqu els acusats
escaparien a la mel dels tribunals.
r ClUan era disposrtm a desfer amsesta
desconfianea, atribuint-la a un nerviosisme exag,erat de l a massa ciutadana.
en, ha sol,tat la noticia o ye un Tribunal
d'Urgencia, que t can-6e el carkter
d'un tribur51 d'excepci, baria absolt
i declaras lliure de tosa culpa un borne
enneretament acusar i directament ceca.
negat com autor d'un cri-n abominable
contra la trannuillitat pblica. Volem
creure que el tri'ar al, que es el qui

Qu

coneix totes les particularitats de la

causa seguida, tindr raons fundades
per estimar justa aquesta absoluci: pern
no es pos negar que la coincidencia entre aquel l acte de la policia i aquest de
la magistratura ha estat fatal per al
prestigi de la justicia, en uns moments
tan delicats, de visible desviacids de la
simpata popular.
Potser per part del Gaseen de la
Generalitat seria necessria una major
conaboraci per a la confiana cintaduna en l'acci de la justicia. Nosaltres
hem proposat per ara que el Govern de
la Generalitat exerciti l'acci pblica en
la causa que s'instrueixi contra les bandes d'atracadora Considerem que la intervenci directa i legal del nostre Poder
Executitt. al costas del Ministeri Fiscal
de la Rep blica. pena prendre junts la responsabilitat de la investigaci i de l'acujada. s malt millor que qualsevulla altra gesti oficiosa, pile adient amb la
irdependencia del faldee judicial. Es una
manera segura de donar la sensaci que
el Govern de Catalunya vigila i controla.
arnb les miximes garantice legals per a
l'inters pblic. el funcionament deis
ro s tres tribunal; en aquests afers, dels
guate depen en gran part la tranquillitat
del roble i la consolidaci del regim.
No sahem si la vostra Presidencia podr comptar arnh aquesta conahoraci.
perque el Consell de la Generalitat no
ha pres encara can acced. per potser
V4. SerlYr President. estrans:areu Cple
l 'oPini 6 pblica no Ehagi exigida. D'en
de la cnnstituci del primer Govern
Provisional de la Generalitat. els bornes
de la Repblica van creure que aquesta
mena d'intervenci de Catalunya en la
ineticia peral era tan indispensable, que
van consignar-la exoressament com una
f unci del nostre Govern en el decret
de la seca cread& i seria veritablement d'estranyar que la fund fos abandonada, per lira incomnrensible manca
d'interes de l'opini pblica, en aquesta
hora greu en nue tanta gens murmura
contra la indefensi social de Barcelona.
Podeu comptar, senyor President, amb
el nostre modest concurs. Saben prou
que la consciimcia no ens Mt acusar d'ha
-vercontibumaflEorit
moral del vnetre crrec. Malarat les
o u s sions desfermades contra el vostre
illu stre antecessor, raen teni r sempre
tiren serenitat Per a guardar-li el reas
recte que rnereixia con/ a cap ele la
justicd a catalana, per creme que scnse
anuest respecte tots el; defa l liments sinden excuse. Ara que l'opini. desviada
s i es vol es distreta. comena de tetes maneras d'sser tractada arnb majare miraments, podeu estar segur que tot el
que la vostra energia as aconselli fer
Per l'ena ltimen t de la lusticia tindr el
sursort de la ecstra modesta arri, entre
malte; altres. rernue as acompanyi sein ore el resnerte de la vostra autoritat
E s peren, confiats.

L'Havana, 3. A pesar de les

manifestacions organitzades per uns
mil polides. que emanaren la dimissi del cap de policia, aquest s'ha
negat a presentar-la.
A primeres hores del mati han esclatat guatee bombee a la capital.

L'uix-president Grau San Martin, que

en l'actualitat es dedica a la tasca
revolucionria
i roen si aix llagues estat un senyal
convingut, en diferents indrets de
la ciutat s'han engegat nombrosos
trets, a conseqncia deis quals han
resultat dos ferits prop de l'edifici
de la Companyia Telefnica Cubana.
Atreeement en una banca
Cinc bandas armats amb instilemetralladores han realitzat un atracament a la sucursal del Banc Reial
del Canad al districte de Vedado.
Els atracadora s'apoderaren de deu
mil dlar;, i immediatament fugiren,
ente que hagi estas possible
detenir-ne cap.

El overn espanyol, que vol crear una base

aria a Ifni, ha d'assabentar-se del que hi
ha de veritat en aquesta informaci

Horn sap que darrerament les tropel franceses han emprs una seriosa
campanya per tal de posar fi a la
resistencia d'un nucli rebel compost
de isos000 autctona de l'anti-Atlas,

en taren' de Don Jovino?

DE JUSTICIA

Mea

I si el govern de Madrid 11 olerla un ascena...Z

d'esquerra hagin
entrat a la fusi
jutge
instrueizi els
sumaris contra els
atracadors

tori espanyol d'Ifni

zis-

republicans

especial que

La premsa francesa denuncia que

l'agitador Schaeffer i deu nazis han
passat armes i municions pel terri-

Paris, 3. La prensa francesa

s'ocupa amb molta atendi de les
revelacions que lis fet un peridic
de la tarda sobre un suposat desembarcament d'armes al Marroc
franees, en el cual haurien intervingut d'una manera activa agente na-

tots els partits

El nomenament d'un

Contraban d'armes al Marroc?

CONCELLERIA

---.

nen la dimissi
del seu Cap

Les divergncies

fracci mes important del qual s

la tribu dels Alises. L:urs caos mantenien una agitaci constant entre les
tribus que havien reconegmt
tat francesa. Treballades per agents
estrangers, un deis euais Ealemany
Shaeffer, que era al Marroc l'any
t9 ti, aquestes tribus refusaven tota
mena d'ojeen-tienta d'ente: 5a. i P rosse
-guienlar .Esquet
condiciona que el febrer passat el
general Hure, decid:t a posar fi a
aquesta situaci, penetrava 111P5 endins de Eanti-Atlas, ocupava els llora
de resistencia i acabava aixi la conquista del llauca. Perdi si ara la darrera etapa de la conquista marroquina s un fet, el pas pot considerarse pacificat?
Una part dels rebels fugit al
territori espanyol d'lni, d'anees shan
refugias a la colnia espanyola de
Ro de Oro. Un dels principals caps,
el marabut Merebbi Rebbo, gerrn
de El Elba, que pi-digne ir. direcci
de l'aixecament marroqu durant la
guerra, s'ha dirigit ;mes uni per tal
d'oraanitzar la resistencia reprendre
la Pura.
Merehbi Rebbo te, indubtabletnent,
necessitat de socorsos. Els espera.
Sn, seas dubte, en cam. L'agent
alemany Shaeffer, anomenat "der
kleine Schwarze" (el petit negrea i
que es fa dir al Marroc Sidi Era
Schaeffer-Arksis i que es diu germa
de El l'iba, ja more i per tant gema
ile Merebhi Rebbo, est a punt
realitzar un pla de gran envergadura.
Desprs d'una estada al tercer Reich
ha fundat a Zuric una societat amb
els diners d'un gran industrial del
Ruhr, que no s altre que el multi
rnilionari Franz Thyssen. I acaba
lernt arcar-se cap a Rio de Oro amb
un carregament d'armes i acompanyat de deu nazis. I es aci on comenea la histria.

".

(Continuo a lo pagina 7, col. I)

Ahir al rnigdia, en rebre el senyor

Companys els periodistes que fan Mornaci a la Generalitat, va donar-los
compte d'haver retal durant el mati
diverses visites, entre elles la del enyor
Mestres, cap de la majoria al Pailament Catala, amb el qual va celebrar
una extensa conferencia.
Tambo segui dient el senyor
Companys he celebras un canvi d'imvessions amb d conseller
Einances,
s snyor Mart Esteve, respecte als alero
, :el seu departament j a la seva
Madrid.
El Consell que s'havia de celebrar
aquesta tarda prossegui ha estat
ajornat fins a dem. Ami podr assisnr-hi el tenyor Llutd, el qual podr intormar-nos de les gestions que ha poral a cap a Madrid.
I res mes als informadora
sin posar-ni-e a la vostra disposici pel
que vulgueu preguntar-me_
Heu llegit el discuta del senyor
Martnez Barrio? interroga un periodista.
Si. He lle g it l'extracte que ahir publicava el "Full Oficial i el que insereix la premsa Jo cree opin que l'acoblament de les torees re
publicanos est encara co periode constituent. Ha estas una veritab:e llstima
que restin al marge d'aquest partit republica d'esquerra els elements que acobien els senyors Gatalln Orciax i Botelis Asensi.
Tamb. donada la sera significaci
dins un sector que representa un ti-lats
mes moderat, s de lamentar la no inclusi del senyor Snchez Roman. Com
cal igualment doldre's de la no participad() del senyor Martnez Barrio...
Tot plegat, dones, s emana un xic
confs. Espero que molts d'aquests elementa acabaran per destriar-se i relegaran a l'oblit trajectries i eabdillatges anteriors.
Potser prossegui el mes convenient jora anar a la constituci d'una
vasta fui:iraca.), deixam al ;surge les
dretes governants. jo crec que a aquesta
agrupaci poli:tea els socialistes
drien donar-hi una influencia decisiva.
Si aix s'intentes, no crec que los gaire
dificil el veure tots aquests clemente republicans agrupats. Alesnores, lora del
Govern, els radicals restablirien la seva
ptia'iCi de partit de centre.
Pel que ta referencia a Catalunya
segui cnent nosaltres hem d'assegurar que el nustre triond sigui l'executria de la tasca a realitzar de la
defensa dz la Repblica.
Em preguntveu que mita semblat el
discurs del senyor Niattinez Barrio?
Doncs, li. I el del senyor Azafia? Be.
tamb. Perit el que jo desitjaria es l'estreta collaboraci de toses les formes republicanes, inspirades en un ideal patritic i d'honestedat politica.
No n'hi 'na prou, doncs, amb pronunciar grans discursos i amb exposar magnifica programes. Cal la tasca continuada de cada dia i l'exercici de l'art de
dirigir l'opini ciutadana. canalitzant els
iets, despe; de sounetrels a l'adequada terapeutica poltica.
Heu llegit l'article de "La Rambla" que fa referencia a la vostra suposada delegaci de les funciona executinca?
Jo no he abandonas mai aquest desig respongu el President. Com
a desig sentit per mi, la informaci de
"La Rambla" es exacta. Per contitusen encara alguna dels motius que
m'impulsaren a acceptar la responsabilitat de les funcione executives de goveda i, per tant, no hi ha encara manera que la delegaci de funciona pugui
produir-se d'una manera immediata.
vcstra impressi respecte a
l'actuaci del Tribunal que Ita absolt
Josep Barriendo; i els seus altres companys, acusats d'haver incendiat un
tranivia? pregunt un periodista.
Cap impressi. Respecte a aquesta
qesti, he de callar.
Ser nomenat un Jutjat especial
per a la instrucci del sumari que slia
de seguir contra els atracadora darrerament detinguts per la policia? insist el reprter.
A mi em semblaria molt be. D'aix6
en parlament a la tornada del conseller
de Justicia.
En arribar ac. el periodista, (tesisiant una confirmaci oficial respecte a
la personalitat del president del Tribunal que absolgu Josep Barriendos,
va pre g untar al senyclr Companys:
El magistrat senyor Jovino Fernndez Pela s el que tant va fer parlar per la sena actuaci contraria a la
immunitat dels nostres diputats, i el
~da ene s'oposa a que els testimonie
declaressin en catal?
El senyor Companys, somrient i donant a comprendre que no cauria al
parany que se Ii poeava. respongui:
No ho s. No n'estic segur.

les mi-

nortes Popular Agrria,

Radical i Socialista

'Madrid, 3. "La Voz" diu que a

la rninoria d'Accin Popular continua
la marejada entre el vice-president del
grup sensor Luda i el seu cap, sentint-se dir a alguna diputats 'populars
agraris que cal resoldre la situad()
act ual.
Aixi mateix hi ha diferencies en el
grup radical davant el discurs del
senyor Martinez Barrio. Els diputats
sevillana els lievantins sn ms
exaltats en l'elogi de l'oraci del vice-president del partit radical.
Entre e:5 n:embres de la minoria
socialista s'ha pogut observar tamb
aquesta tarda aleen moviment. Segons les nostres noticies, en la reuni
que ha celebrat aquest mati el grup
socialista s'ha presentat una proposta
perqu la minoria acordi la retirada
del Parlament, davant els propsit
del Govern de restablir la pena de
mort, contraria a l'esperit de la Constituci6. La iniciativa ha estas combatuda aquest mati pels senyors Besteiro, Prieto, de los Rios i Martnez
Hervas, i no s'ha arribat a tractar a
lona la qesti; pub, sense temor a
equivocar-me, podem afirma, que en
la reuni de derra es reproduir agucela iniciativa. Referent a aquest propsit s'ha pogut observar que entre
els diputats del grup ha circulat aquesta tarda un document signas en primer Cernir per la senyora Nelken,
oposant-se a l'aprovaci. Diversos
diputats als quals beni interrogas sobre aquesta actitud i sobre el confingut del document, han eludit la contestaci dient que es tractava de Miestions de rgirn interior: per per lea
investigacions realitzades, podem assegurar que e: document es relaciona
azul) el propsit d'alguns membres de
la minoria que procedeix abandenar
el Parlament. Es te el propsit d'in
-vitarlgunesmopbica,
dlnic es diu que abandonar la Carnbra la que acabdilla el senyor Mauna.

Es parla de crisi i
d'un probable govern
presidit per Martnez Barrio

Martnez Barrio
Madrid, 3. Els comentaras d'avui
als cercles politics versen sobre els
discursos pronunciats Pela sennnra
Martnez Barrio i Azala.
Els comentaris que es fan entre els
elements d'esquerra, dhue socialistes, parlen d'una crisi, al tenue de
la qual assumiria el Poder el senyor
Martnez Barrio, en conaboraci amb
els altres grups d'esquerra republicans
ainb el beneplcet i fins cl suport
dels socialistes conservadora del s e
Maura.
-nyor
Es parla tamb d'una retirada dels
socialistes del Parlament. per es pot
assegurar que fina ara no hi ha res
decidit sobre el particular, i que pel
contrari s'espera veme nona es resol
l'actual moment politic.

Una estafa important

per Josep Maria Planes

Per comenar curan que iois els

elements d'informaci d'aquest reportatge els hem recollit personalment,
de primera mi. No cal, doncs, que
els lectora esperin trobar en aquesta
articles cap mena de fantasa ni de
divagaci literria. No pretenem altra
cosa que presentar d'una forma tan
ordenada i coherent cont sigui poseble una serie de fets dels quals hem
tingut noticia per persones prou ben
situades perque puguem tenit absoluta confiana en la veracitat de les

El senyor Coll i Llach, comissari

general d'Ordre pblic de Catalunya
seves informacions. La major part d'aquestes ens han estas facilitades sota
la promesa formal de no citar-ne !a
procedencia. Tenim la intenci de
compile rigorosament aquest comproma.
ELS CONFIDENTS
Fa algunes setmanes que una alta
autoritat policiaca va considerar precie entrevistar-se personalment amb
un confident.
No vindr, aqu. Es comprometre'l massa...li digueren.
Donas ha de venir. Si no, no farem res.
Al cap de pocs dies, un dissabte, el
confident entrava a la Comissaria
General d'Ordre Pblic. Va fer-ho
per la porta lateral, i prengu totes
Ir. precaucione possibles per passat
,,percebut.
L'endem el confidentes deia Rossellera trobat mort a la muntanya
de Montjuc.
Vol dir aix que dintre de la Comissaria General existeix un contraespionatge? Ens asseguren que no.
Tamb ho creient aix.
De totes maneres, val la pena de
recordar que en les darreres settnanes que han precedit el trasps definitiu dels serveis d'ordre m'Italia a la
Generalitat han ocorregut coses earioses. Per exernple: donat ordre de detenci contra cert
clu; abans que arribin els agents que
Iban d'agafar l'individu rep el consell
que es faci fonedis. Qui l'ha avisat?
Un altre: la primera autoritat governativa china una ordre concreta
sobre un cert servei. Al cap de dos
dies ning no lila executada. Per
quina escletxa del mecanisme burocrtic l'ordre sha extraviat?
Tornem al; confidents, veritable pedra de toc de tota l'acci policiaca.
Actualrnent la nostra policia en te
molt pocs. El confident, en general,
es un home de pozs escrpol; que nomes actua mogut per l'inters del
guany material. N'hi ha algunsels
minore arnb que ara hom compta
que es numen per motius desinteressats. Donen noticies a la policia perque aix creuen tranquillitzar la seva
consciencia. Aquests provenen gairebd
tots del camp de Eanarquistue idealista; gens de bona fe que han vist
amb escndol com cada dia Illea
tenue la diferencia que separa l'anarquista dit d'acci del criminal-assassi.
De totes maneres, la policia compta amb poca confidente. Causes? No
hi ha diners. El COMiSSati general disposa, per a aquesta fund, d'una
assignaciO de 1. 500 pessetes mensuals,
quan per poder fer una tasca una
mica efica en necessitaria almenys
deu mil. (Darles facilitades per una
autoritat eit la materia.)
No s pas dificil trabar confidents
entre el mn d'amorals que integren
les l'andes de gangstere de Barcelona.
Tot s Miran() de pessetes. De pesartes... i de discreci. El confident t
constantment la vida a l'encant, Ja
hem explicat el cas del Rossell. A
comenaments de l'estiu els gangsters
cercaren el que havia "donat" el jams Scrarols. S'equivocaren i a aren
matar tut suposat alemany que no tenia res a veure ands l'afee. Uns dies
desprs rectificaren i el veritable confident era trohat mort a la vora del
temple de la Sagrada Familia.
Quan els gangstere es troben davant de casos de traici o simplement
de "nianca de zel", sottneten el culpable a un tribunal "tEl mor". Es un
d'aquests tribunals que, segons seinbla, fa poca dies que ha declaras en
desgracia Dions Acoles i Batlle, pistoler notori i borne de prniter rengle
dintre la Fai.

Josep Pujol i Armenferes ha

denutivia I. a la policia que el 6
sie inaig de rally 19:.?ti va hipotecar per la quanlitat de duesCeIll es mil pessel es unes tinques
que posseeix a Frana. Va cobrar
aquesta qtminitat el set' administrador, el qual va pagar alguns deutes que tenia contrets
el denunciant, que importaven
50.000 pesselesi i va lliurar-li'n
en metllic 5.000; la resta, o sia
145.000 pessetes va dir que les
havia dipositades it nom seu en
LA LLEGENDA
un Dale. Per?) ara el senyor
En tots els liosa ben informal; coinPujol Armenteres ha pogut cideixen a treure importancia a la facomprovar que l'esmentat dip- mosa organitzaci que la llegenda popular presta a les bandes de gangssit JO g'havia efectuat,

ters. Sobre aquest punt la fantasia bat

el seu ple. No hi ha tal organitzaci:
uns quants personatges francament
perillososno passen d'una dotzena,
ens han assegurati un mn nombrs
i virolat de malfactors de segon rengle.
No fa gaire temps que un gangster
de primera categoria fin mane i manegues perqu ii compressin la seca
metralladora. En demanava guateecentes cinquanta pessetes. No triaba
adquisidor i, d'aquestes resultes, passi
uns (piante dies de miseria negra.
No compten tampoc amb gaires pessetes ni amb armament perfeccionas.
Sens diu que una acci de policia
portada a fons i amb duresa liquidaria
la Miestie en poques setmanes.
Per que no es fa aixii? Tractarem
d'explicar-ho en un proper article.
EL SEGON AUTO FANTASMA
De mica en mica es desf Eemboticas cabdell de l'organitzaci faista i
terrorista. No passa dia que no siguin
descoberts nous aspectes del fundonament i dels mitjans de que es valien per tal de poder funcionar aquestes bandes. Un dia s descoberta una
de les bandes mis importants. Al cap
d'unes hores era trobat l'auto fantasma que passava rabent per la ciutat
envoltat d'una aureola de misteri.
L'enderna mateix d'aquest descobriment eren detinguts prop d'Arenys
de Mar els elements que formaven una
altra de les bandee d'atracadors. I ara
s'ha descobert l'existncia d'un segon
auto fantasmaun "Studebaker", segons eembla. En manca, per, encara un altre, el tercer de la serie, el
qual, si s que encara existeix, semi
el darrer d'sser descobert.: i el primer que havia servit.
Con' s'ha descobert el segon autombil? Arran de la detenci de la
banda d'atracadors, a la Playa de les
Glemies Catalanes, la policia va assabentar-se que, ultra l'amo utilitzat per a comaire ratracament de la
farrncia de Sant Martiel qua!, com
se sap, era propietat del dentista senyar Viaderse n'havia fet servir
un altre que horn acostumava a amagar en una casa de la barriada de
Les Corte.
Fou muntat un servei de vigilancia, el qual no dona resultat., tot i
haver-se pogut comprovar, realment,
que l'auto In baria estat amagas durant molts dies. Tamb va saber-se
que el xofer que el conduia era un
home gaireb geperut, bala, grassonet,
i que ida el servei de taxi a l'Hospitalet. L'endem del descobriment i
de la detenci de la banda d'atracadore realitzada a la dita Plaza de les
Glries Catalanes, l'auto va desapareixer d'aquell 'loc. Yogui comprovar-se el detall que el cotxe i l'individu mig geperut que el conduia fria
el servei de taxi a l'Hospitalet. Lea
senyes del xofer coincidien amb les
d'un individu que formara part d'una
de les bandes d'atracadors que capitancjava el "Nino".
Va saber-se, iguaiment. que aquest
segar: auto fantasma hada estas comprat a terminis. L'individu que an
a comprar-lo era el que ida de seden
i va abonar la quantitat de mil pestetes pel primer termini, i ja no en pag
cap miis.
Hi ha, en arribar a a q uest punt, una
coincidencia curiosa. El mateix dia
que l'auto va desapareixer de la barriada de Les Corte l'individu grass6 i
baixet es presenta a /a casa on lluvia compras i maniiest el seu propsit de tornar-se'l a vendre. I trob,
naturalment, resistencia per part dels
propiciarle de l'establiment. L'home
es digne:
Estic convenut que nahe equivocal. Jo ern creta que guanyaria
la vida, ient el taxi, i resulta que hi
perdo diners. Ultra aixei, encara he
de pagar unes pessetes i no se com
ier-ho...
El; propietaris de l'establiment regatejaren. L'home insisti dient:
.la se que de vegades els que valen fer negad; han de perdre-hi diners, Jo cm resigno a perdre les ti-sil
pessetes que tinc lliurades a cansa de
desier-me del cotxe.
Einalment els propietaris pensaren
que el millor que podien fer era tornar-se'l a quedar.
El lector ens perenetr que no siguem mes expliciti-. Per avui no podem donar mes detalls. Repetim, nomes, que es n'acta d'un "Studebaker"; que estava amagat en una casa
de Les Corts, en un carrer que no
te noin situat prop de la Casa do
Maternitat.
I EL TERCER AUTO
FANTASMA?
D'aquest no sen sap rte. L'nic que
no ignorem es que foil el primer que
Maltearen els atracadors; que s un
cotxe descobert, torpede, de la marea
"Buick", i que portara una medi'lla..
dora que tampoc ha estas trobada.
Ens diuen que ha estat venut un
drapaire. Si aix es pot con4rovar,
ser possible trobar el drapaire 1, sobretot, els que Ii varen vendre
cotxe?
Josep Marte PLANE4
(Continuar.)

A la pitg. 7:
S'ha comprovat que Lussata

era a Memaco el 20 de fiebre)

11

Dliont, 5

Parcelen' mes
Catamera lerttlerla de le nepihtulta.
Ameri p tialina t Portugal. trimestre...
Peleo' convent postal. 14.
Alces palios. Id. ...

PUBLICITAT

Ira Pta.'.
1 2

01.4111 LrAvisos 1 NOTICIES

VillIettla 1 RECLAMS S'EGONIS 19,111FEM

BARCELONA

DIDACCIO 1 /1181811(111TID1C10i CONTI CATALANES, 11119, 1.111. TILZP011 atase

TALL111118 Dentillth CADRED DI DARB&RA. ti 1 18. ,nn SZLE1,011 01108

d'a

11114 -

EL TE mps

PtessId 1 n' yen de la mar: 7W7

mUilmetres. Temperatura actual: 116
gnus. Humus; relativa: 71 per cat. Vedarme; NI
ven1: . calma. V1s110,11a1 bortuentel. -en prime*: veo
metros. Estar del ;el: 3/10 de C. En les darreres 11
bores: Temperatura Mexlma: 111 drene. Tempend'eh
mlnima: 13 .3 grasa Recorregut del vent, 165 qu'in
.1 3 e6 . MAS. Meren) en el eh d'ithlr,-metrS.Plp
10 acres 15 rolria,i.

La vida S'aprova l'aplicaci de la gui- La soeletat sulssa que en les armes Els atracadors, al servei del
dificil llotina per 294 vots contra 66 es una companyia de Fritz Thyssen, comunismo libertario
Una anud de Corta tumultuosa

Contraban l'armes al Marroe

Ele tantateri 'le Barcelona

In
,

ts innestable la ressonancia cate ha

obtingut e darrer discurs del Sr. Mar-

linea Barrio, discurs discret, ben

inteationat, sovint ple de bona doctrina:
no hi ha res a dir. Pena aquest espandiment tan rpid de la persona i les
idees d'aquest senior que va pel cami
d'esser cap de partit i que ja s expresident del Consell de ministres, a nosalces catalans crin ta reflexionar una
mica.
El Sr. Martnez Sarria, cera tothom
saqr, no fa naires anys era un modest
impressor. una Cesa ner l'eatil del nostre
Sr. Barrera. Les seves condicions
simpata personal i una certa COnSegnn
amis les idees bsiques de la Re--cia
pblica el feren rara avis del partit radical. D'aixia a convertir-se en persona
remarcable dins la poltica esnanynla no
hi ha mes que una passa. En aquests
moments que tothom cerca un desllorigador de la situada' confusa del Parlament espanyol. s un presti g i. Amb
el darrer discurs ja el tenim convertit
en nersanatge de primer rengle.
Nosaltres, en canstatar una carrera tan
Bina i atractiva. na ens partem estar de
comparar aquesta bona opinia ',ne tan de
pressa adquireixen els potajes de din,
d'Espanya. atril, la migrada i dificil vida
pblica de qualseval nolitic catala. NA
hi ha duhte que, actualment, din; de rasa
riostra hl ha una aran indiferencia per
blinda d'uns d'alces, previnent. seo;
dable. de la perita massa del nostre
pas. Llevat dels moments en que ausairegen rambicia. s mnit difcil
d'evitar el penh de caure alias la politiro memada. D'ac prov la tendencia del
nostre pblic vers els afers insignificants. nreferentment municipal!, la imnossibilitat de planejar actuacions
tea, la propensi a reduir-ho tot a persnualismes, etc.
l. no obstant, per una naradexa, Catalunya des la poltica general d'Espanya serrare ha pesat ella sola tant
ron, la resta aplerrada. 1 es que el ne'Ire pas. ner deixar rice sigui per rijas.
te tina arahicia. rum ciiem. i una visi
urinal deis destins i rorganitzacie, de
la rennnIn.
Mn; eis catalana> no s'afirmen mes nanne cuan voten imposar una pal itian exterior. La Catalunya endins els
see veix per a cantar torees. per6uncoP
'lides. tot restare de Catalunya es
--ai eeta can enfora. vers rolitencia dama
r iaariva Batee i instituida sota la idea
"reerativa que ja tradfrienalment. ami)
naeesea arnb rnEii o menys tre s
:mcia, 1s el nervi ponle_ de la /tasca-ei
5e5.
na ens n'ailanerd, ret, tia+ el cata.
!aniset e dera anuest frIsit Deixant cle
banda eacarafalla, la veritat es antiesta.
La Catal u nya hen catalana es la del
re"aNfaanjsme i de la demacraria. Els
aalitics ratalans. ararentment nerduts
din . un problema molt viu i malt ;asa
pera que,. telarlmnent. els Huela d'ala
recortar, san el; amics q ue han influit
de veres arrea d'E s nanya, i amb una
sianifincia ben preapia.
No es. donas 'nu cosa depriment ab,
nar-se de les dificulta . % aria, qu topen
els m'erres !romes Llur tre ca en
Una naraula. es mea d i f icil eme la d'un
anlatic na catala.
',mesa te una
molt mes senzilla. Pat. per exempie, deixar-se gronxar ner la inircia
per les idee< renerals. En carvi, te de
catal es trola arrassegat 'uns una gran
aventura de oreada i reforma. Ne por
'aspirar a rohienci d'xits superficials.
O 'ha crenfilar rnolt amunt. o caure
mear avall. La 'vasca Dei f ica rin 4 p ronicia a les mitianies. Es una de !es
glaries de Catalunya.

i el projecte d'havers a la deel magnat de la Ruhr

recia per 281 vots contra 6 El 6overn espanyol acorde l'ocupad() d'Ifni
Madrid. 4. A les quatre i deu minu t a el aenyor Alba obre la setsi.
Al banc blau el minist.-c d Estar. Hl
ha un:. vint diputats als escolta A les
tabunes la concurrencia es rcz.:!ar.
Es Ilegelx s'aprova l'acta le 13 sersia anterior. Tamb es llegeix el desnata ordinari.
EL FRESSUPOST
DEL MINISTERI D'ESTAT
Continua la discussi6 del dictamen
de la comiesia de Pressupostos sobre
les despeses i obligacions dels departaments ministerials, i es posa a dehat
el del Ministeri d'Estat. (Entren els

A Berhu asseguren que

ei combat PaulinoSchmeling no es
celebrar

Uzcudun, que s'ha quedat aense

adversari
Berln, .4. Ala cercles ben informats hon assegura que el combat entre Schmelin g i Paulino no se celebrara. Ning no tren en una ferida
veritablement seriosa del boxador alemany. Per altea part hom recorda
que ni Schmeline ni el Seu manager
no estaven satisfets de les condicions
que els oferien a Barcelona ni de la
desli del; jutges de combar.
Es confirma plenament a Berln
que en deixar aouella capital, ara fa
tres setmanes, Joe Jacobs esperava
Poder canviar les condiciona que en
principi hacia acceptat. Hora aiu que
no havent pogut aconseguir-ho "calia"
que Schmeling es lesiones.
Aquesta informaci ataba manifestunt que tal vegada a darrera hora
!es condiciona del combat seran modificades.
Per alca banda, un diari de Pars
afirma que Jan Jacobs hara d'embarcar-se ahir al Havre. a bord de
l'"Ile de France", cap a Nora York.
Jacobs tornan per al matx del dia 6
si s que t lloc, acaba dient la nova.

Estndiants anglesos
a Barcelona

ministres de Justicia, Marina, Finances i Indstria i Comer.)

El senyor PITA ROMERO fa as
de la pararla per contestar als oradora que han intervingut en la dircussi del pressupost del seu departament. Manifesta que no ha tingut el
propsit de portar a la Cambra un
pressupost innovador. Te frases de
gran elogi per al que fou ministre
d'Estat senyor Fernando de los Ros,
el qual desenrotlli al davant del departament una labor meritria.
(Entra lea-cap del Govern senyor
Martnez Barrio. L'entrada produeix
expectaci, puix que s'havia dit que
canviaria d'esc. El senyor Martnez
Barrio pren seient entre els senyors
Carreres i Gonzalez Sicilia.)
Fa notar que en el pressupost d'Ester es recullen alguna dels suggeriments fets per diferents oradora que
tingueren intervenci en la discurri
de la totalitat.
(Abandona el banc blau el ministre
de Marina, que parra a l'esc del senvor Martnez Barrio. Els aenyors
Rocha i Martnez Barrio conferencien
durant alguna minuts.)
El senyor PITA ROMERO parla
en veu molt baixa, per la qual cosa es
fa difcil sentir-lo des de la tribuna
de la premsa. Diu que les circumstncies no eren propicies per ter innovacions al Ministeri d'Estat. Les
reformes no han estat possible% per
la manda de temps. A pesar d'aixa
shan introduit algunes modificacions
que donaren origen a discrepancia dintre de la comissi. Referint-re a la
proposta del senyor de los Rios sobre
la creada, de la Secretaria General
Tcnica, diu que el pressupost que
propugna no hi es oposat. Desprs
parla del fet que no consigni cap
quantitat per a rambaixada a Rtissia.
Manifesta que aix no prejutja res
sobre les relaciona d'Espanya arad,
l'esmentada Repblica sovitica, pitar
quan acabi el protocol i es normalitzi
oficialment el que es refereix a les
relacione diplomtiques hispano-russes es consignan la guantitat recessiria,
(Continua el Ministre d'Estat.)
'Manifesta que li sembla be que es
erein nous cansolats i que no es partielari de la sunressi& En els acides de
la Llei es poden conceair atitoritzacirms
al Govern , per a la creada d'aquests.
(Els rumors i les comerses no deinen
sentir l'orador.)
Tumb Ii sembla be nue s'atengui amh
la prenaraci deguda els funcionaris dirlomatics. encara que per a aixa no hi
ha cap mena de consignad& si be enten
que s una orientaci me til. No s
enenic dels augments al nersnnal, rar
considera que estan mal nagats, riera
cal tenir tamb en r.rnnte el, drets
nasSittS, i -er aix shan de tractar
aquests problemes amis aran mirament
En el pressupost es consignen les
quantitats per a la Junta de relacinns
culturals tue na ha desaparegut, sina
que suhsiiteix en totes les seres atribucions. Acaba el setr discurs dient que el
prewur c t s'ha arlaptat a les necessitat;
del Ministeri, dintre de les possibilitats
ecanminues.
Es repeteix la vataci del vol pa r
-ticulardesnyoP picted'levada) de les tarifes ferroviaries . Es
rebutjat per 200 vots contra 63.

L'immoble de la societat Arksis Ale ea i C.', dependncia de lusaustrial

Fritz Thyssen a Sitiase
Paris, 4, La premsa d'avui continua publicant notes dades sobre el
contraban d armes que uns nazis alemanys fan al Marroc a travs del
territori espanyol d'HM. Es coneixen
nous detalls de la sncictat suissa Arksis Aksa i companyia, que s la_proveidora de material. Aquesta societat
s d'origen alernany. li ou fundada e!
fe b rer de 1931 amb un capital de mig
mili?, de francs suissos, per la Statistic Trtrt C.' Lu., la casa central de
la qual es a Escalen, al principat
Liechtenstein, refurzi deis capitals internacional, en ruptura amb-el (inc de
societat Arkeis Alma
llar patria.
s la continuaci de la Statistic
Trust C." Ltd. La seca finalitat comercial s la compra j venda 'd'efectes i valora i operacions de rota mena.
Durant l'any comercial 193 1-32 la
Statistic Trust C. s'ha ocupat de
comprar patents interessant la quimica, i aixi ha realitzat una xifra
d'afers de tres milions de franca soissor. L'any darrer la Statistic Trust
va adquirir per tractat l'exclusiva
comercial amb el sultanat de Mauritania, que llora no taoha en cap
mana, en cap atlasmi :en cap encizinpecha.
Detall important: les rnercaderies
san expedides de Suissa no per la via
ms ordinria i ms barata, co s:
Basjlea-Luxemburg-Rotterdam, sin
per la mes Barna i la mes costosa:
Basilca-Mannheim-Rotterdana Agites.
ta nieSura s a con;eqencia del, arreles 141 i au5 del tractat de VersaIles. que prohibeixen a. Alemanya el
traiic d'armes al Marroc.

Ruhr, i el director de la firma a Zuric s el doctor Porchardt, secretari

particular i amic intim de Thyssen.
Encara la firma de Rotterdam que
s'encarrega de l'embarcament de les
mercaderies du la casa Ruys i C.',
en la qual Fritz Thyssen esta persana'nient interessat.
" Entre alces diriaents d'aquestes
societats, un dels' quals s el representant de la tasa Krupp a Zuric i
dos representants de la firma Roechling ,del Sarre . hi lea uns contables
del sultanat de Mauaitania; el primer
s Sidi Omar Tazeeaklit. Tazenakht
es una localitt de ranti-Arlas en ple
centre de re s istencia de les tribus
Ak s es, a la narria mateixa de aferehhi Rebbo. El nom de Tazanakht ha
vingut sovint en els comunicats del
general Hure. El sultanat de Mamritnia. doncs, s tot simplement..
marroqu.

EL QUE DIU LA PREMSA

DE MADRID
Madrid, a. "El Socialista" s'ocupa tumb de la qesti d'ffni, i ah:
"Ens cobran davant un primer zas.
S'acumulen forces a material militar
sobre Cap Juby per a una possible
operaci sobre Ifni, i quan, alarmats
per la noticia, reclamem algun 'aclara
(Cnniimea a la rgina 7,

LA PROPOSICIO DE GUILLOormorme....
TINA AL PROJECTE D'HAVERS
A LA CLERECIA
E% Ilegeix nnvament la prop nsici d'aplicaci de la guillotina al projecte chaBasilea, 4. El balan del
vera de la clerecia. Durant la lectura no
Bulle Internacional de Pagacessen els rumars.
ments- corresponent
nies
La presidencia concedeix la paraula
roan: puja 667.525.912'98 francs.
Sr. Prez de Rozas perqu defensi la
contra 65 7.1 4 -La 8 i'l6 a que asLA VERITABLE FESOMIA
proposici.
cendia el tnes de febrer.
DE LA SOCIETAT SUISSA
El Sr. ALVAREZ ANGULO: El qui
Aquest-augment prov princidefensi acuesta proposici s un mal A Eschen sha sabut que la con>
publica. (Hi ha interrupcions i comenca pan n ia Stati,tic Trust C.' Ltd. no palmera del inajor eneaix de bard'inkiar-se l'escndol)
s altra cosa que una societat de res d'or dipositades al Banc esEl Sr. PEREZ DE ROZAS, en mig Fritz Thyssen, el gran magnat del menlat.
de grane interruncinns, diu que ha tingut l'honor de signar aquesta proposici
a honor d'alces diputats, (Grans protestes de les esouerres.)
El PRESIDENT prega un lann capte.
alinear pel decarum de la Cambra.
El Sr. PEREZ DE ROZAS: Ja s'ha
diramtit prou acuesta desti.
El Sr. ALVAREZ ANGULO: Ah!
Aix6 ho din l'amic del Sr. Formada (protestes de les dretes : segueix rescandal:
tes dreter i el' socialista., s'increpen). (El
Sr. afemines Barrio no es al seu esc6).
El PRESTDENT DF. LA CAMBRA
desprs de diversos minuts de ter dringar
la campaneta, din eme Cal que tnts els
diputats guardin el degut respecte a
aquesta Cambra deliberant. (Segueix l'esnadol dels rbautats d'esquerra, els quals
diuen que alta que s'ha de resnectar
el dret de les minnries.) He d'indicar que
si nie es guarda el deeut res pecte llame
d'abandonar aquest 11er. (Aplaudiment s a
tota la Cambra, encara que ham >A yerteix que sn de distinta significacia.)
El Sr. PEREZ DE ROZAS. en un
moment de calma din que la mincria
socialista. nue ~tele lote ele sei. re ,rysttes cha calincat en una pasici de
t, en-si
rTI . Prsos pIpi.rvr
are.
'STrS: N O ene fa falta el vn,tre res.
*
me
11
han
polen
l'Hui
senai
can
s, n'adottil
Ja
((0.2;:,:it O !e

El balan; del B. 1. P.

Gent distreta

Ar, amb el vaixell "Denn", arri barca a Barcelona ..soo estudis,'

inglesas que fan un viatge de turlerne. (Foto Torrente)

per JOSEP AJAN PLANES

Esti comprovat que les bandes
tracadors que han actuat darrerament
a Barcelona no sn ultra cosa que
uns agents de la Fui, particularment
actius. Els nostres gangsters no sn
Hadre, vulgars. Treballen, per dir-ho
amb el seu lxic, per rideal". S'ha
donat el cas de molts individus que
han pres part en atracaments impartantissims, que no han cobrat ni un
cntim, malgrat l'xit de l'operad&
Ens trobem. dones, davant d'un tipus
de criminalitat original, i ens atrevrem a din tipicament barcelorti.
Ja fa temas que la font natural dels
ingressos de la C. N. T. --cotitzacia
directa dels obrers ha disminuit en
proporcions tan considerables, que les
caixes de l'organitzaci havien quedat
prcticament exhaustes. Per suplir
aquesta falla del cotitzant, la Fai ha
organitzat per cert, sense prendre's
Ja pena de dissimular-ho gaire els
atracaments en gran escala. No ha
estat difcil d'establir que e ls P erso
-natgesqudirlvbandes d'atracadors no eren altra cosa
de
presta
dintre
r
auns
homes
que
narquisme actiu. Alai troaani que Josep Palacios, al qual es considera el
cap de banda mis important, s expresident del Sindicat de la Pell i
tresorer del Comit Pro-presos. Un
altre atracador conegudiss.m, Dions
Eroles (ahir, per equivacad, escrivirem Acoles), s raarne de la Fas
que porti la direcci del recent conflicte del ram de l'Aigua. (Ahir deiern
que un tribunal "d'honor" havia declarar en desgrcia l'Eroles; avui llena
pogut descobrir els motius d'aquesta
mesura: sembla que se l'acusa d'haver
distret uns cabals de r"organitzaci".)
Hi ha, encara, la banda del "Centim" i el Bruno, i la dels Cerarols,
Santacruz i Vicente Torn, tots ella
de la Fai, Cerarols i Santacruz, que
fugiren de la Pres en la darrera
evasi de presos, actuen des d'aleshorca amb una certa prudencia, i sembla que no dirigeixen cap grup; es
limiten a coHaborar, com a soldats
de files, a les ordres altre. Es
dm que actualment estan tots dos
amagara en un noble de les comarques gironines, i es diu tamb que
iban embarcat clandestinarnent calt
a Amrica.
Hern anomenat els honres mes importante del gangsterisme harceloni.
El mis perills de tots. l'anomenat
"Cntim", s'amaga al Poble Nou de
les recerques de la noticia. Ha declarar, fa poca dies, que a ell no
Iagafaran cont en Teixidor, del
Bar Brusselles, i el "Valladolid", que
mori al vestibol de l'estatge de l'Atraeci de Forasters.

trat rItle signa a Palacios un rebut de

3.500 pessetes per una feina que li
fou pagada amb 2.000.
Tamb hi havia entre la documentada una mentarla de les quantitats
que ingressaren a la C. N. T. en qualitat de cotitzaci. El promedi de la
"recaptaci" mensual era de enea
pessetes; destaquen els mesas de novembre i desembre de 1933, amb les
xifres de 52.000 i 6o.000 pessetes, nelpertivainent.
Informacions particulars ens permeten afirmar que, llevat de casos
espccials, el quaranta per tent del
producte deis atracaments era destinat a la caixa central de r"organitzeda," per fer la revoluci social.
Una dada curiosa: entre els detinguts en el grup d'atracador; de la plaea de les Glries Catalanes hi ha dos
minyons dels quals sha comprovat
que no eren pas i ates d'acci ni havien are s part en cap atracament. No
obstant, en el repartiment general que
Ida aquell dia "El Nano" un d'ella
cobri cent vint-i-cinc pessetea iaraltre dues-centes.
Per que? Es Un cas de beneficncia.
Es tracta de dos anarquistes necessitata

QUI GUARDA ELS DINERS?

Sembla que la caixa d'on surten eis
cabal, per a comprar armes i material
i pagar la gent addicta que treballa
per l'adveninient del comunisme llibertari no es troba pas a Barcelona.
Segons les nostres noticies, Palacios
no era altra cosa que el mitjancer
entre els atracadors d'aqui i els tresorers generals.
Hom parla que a Flix, a la frontera
d'Araga, hi ha el nucli mis important
i mis decidit de la Fai. Quan algun
faista, sigui de Madrid, de Barcelona,
de Valencia o de Saragossa, troba que
la noticia es preocupa massa d'en va
a passar una temporada a Fhx. Ja
sala que alta trobar acollirnent segur.
Ara b. Sembla que s precisament
a Elle on van a parar els diners que
"recapten" els gangsters de Barcelona.
Segons aquesta informaci, que tenim
per seriosa, si la policia va trobar al
domicili de Palacios uns milers de
pessetes, ion perqu l'home no baria
tingut temps material d'enviar-les a la
poblaci aragonesa.
No sera difcil a les autoritats conaprovee el que pugui haver-hi de veritat en el que acabem d'escriure.
RETORN ALS ATEMPTATS

PBR3ONALST
Sembla que en una reuni celebrada fa quatre o bine dies pels gangaters ms notoris que actuen a Barcelona es va acordar, com a mesura de
tctica rnS adequada a les aire/1msDE
JOSEP
PALACIOS
EL "ROL"
Hem dit que Josep Palacios Olives
era el cap de banda mes important.
Tot ho fa creure aix. Desprs de la
detenci dels atracadors a la plaga de
les Glries Catalanes, la policia es
present al seu domicili del carrer de
Roser. El trob al Hit, greument malalt d'apendicitis. Calgu traslladar-lo
a l'Hospital Clinic, on ha estat operat. Ahir, el malalt crid un notari
i feu testament. Abans, havia ampliaf
davant del jutge de gurdia les seves
declaracions del dia anterior.
Sembla que Palacios ha fet revelacions d'importncia referents a Vacacarnear al catre de la "Cinas" i a
l'organitzaci de les bardes d'atracadora en general. No seria estrany que
l'extrema gravetat del seu estat rhagues decidit a Ser una confessi completa al jutge. Segons les nostres intormacions, Palacios hauria dit que
una part dels diners procedents dels
darrers atracaments rhauria destinada
a la caixa del Comite Pro-presos; que
una alca part hauria servit per so- El senyor Caselles, Cap de Serveia
crner companys necessitats; una al- de la Cornimaria general d'Ordro
Pblic
tra, a subvencionar la premsa anarquista, i una altra, shauria destinat a
la compra d'armament i de material rancies, la tornada ale atemptats perper a ter sabotatges. Tumb seria sonals. Les victimes serien, naturalpossible que Palacios hagus donat ment, persones dc la policia o les que,
el; van; d'alguna dels seus cmpli- per la seva especial situaci, entreces, dels gneis se suposa que han fu- banquen l'acci de l'anarquisme crimigit a Franca. Finalment, sembla que nal.
En la reuni que alludim fou conha afirmat que els diners que es trabaren a casa seva quan fou detingut demnat a mort Miguel Badia, el qual
els hi havien portar uns tals "Cuba- ha lugar un paper tan important co
no" i "Moreno". Aquestes declara- el, darrers esdeveniment,. Sembla que
cains han estat trameses al Jutjat la condernna s'havia de complir dinnmero onze, que s l'encarregat tre el tercie de vuit dies.
La polica no ignora aquest acord
d ' instruir el sumara
Palacios dirig personalment ratra- del- gangsters de Barcelona.
carnees del cotxe de la "Cinaes". DuELS GANGS'"ERS A MANS
rant el tiroteig resu:t lleugerament
DEL JUTJAT
ferit a la ma. Sembla que es veia. no
obstant, que la ferida era de bala.
l.a polica ha acahat gaireb les diPer exitar possibles eiplicacions ami, ligencies que afecten als que estan dela policia, es crem ia tenida amb un tinguts a la Cornissaria des del "cap"
ferro roent. Aquest detall clna una de la plaa de les Glries Catalanes.
idea del tremp de rhoine.
Segurament avi cenan posats a la
disposici del jutjat de guardia i queBENEFICENCIA
REVOLUCIO I
daran repartits entre diversos jutjats
que els reclamen en qualitats d'acuJosep Palacios era el tresorer de; sats per diversos robatoris a mi arComit Pro-presos. En resCorcall mada.
efectuat per la policia al Jet, dornicilt
Josep Maria PLANES
shan trobat documenta mult impor(Continuara.)
tante, la descoberta dels q uals ha pro.
dril una considerable alarma en els
retro LA PUBLICITAT el /he.
meds taistes. (Aquesta afirmacia
es gratuita; tenis!' informacions fide d
dignes que ens la confirmen.) Entre
aquests documents hi !tenia els reDOUGLAS FAIRBANKS
buts d'alguns advocats, on constaven
les quantitats que havien cobrar per
ARRIBA A CROYDON
defentar processats "social'''. Per cert
Londres , t. -- L'actor cinemaque en algun d ' aquests telnits rOnSI a ve n iiitentitata superiors a les que lograrlo Donglas Fairbanks ha
realmem ha via cobrat radvocat. Co- arribal a l'aerdrom de Croydon,
una personalment el cas d'un Ile- proceden( de Barcelona.

"F.
Divendres, 6 d'abril de 1934-

Any 56.Ndia. 18.614.Preb: 15 eintima

ABONAMENTS
et
Barcelona mea

Calalunya 1 g eneral, da la semi*
trmeIfle
America nanna 1 Portu gal. trimestre.
Palsos convenl postal. Id.
Mires pelaos, Id.

EL TEMPS t ,,i/nll
t 122 " 64
u l 75
empera
tura
,ru garnr itela
milar% Pa
PrI e lidetraels. Ty:
Vati.
Vls(bIlltat 1101 . 1120MM, en PronlerN, 1 rlildllar
tres. E o tat tel eel, mberi de sien. En les darreres 04
17'6 grava re/T1Pereillti
flores: Temperatura maten:
vent : O34 quIlnMInIrlu : 105 gratis. g erorregut del
metres. Precipttacte en el dla d'Ale: in bares ts mi-

VIO Mg.

calma.

Ir-

lrn

DIARI D'AVISOS I NOTICIES

ANUNCIE

I RECLAMS

nuts.

EZOONS TARWES

BARCELONA

WIDACCIO I ADNIIIIIIIIIAC108 Costa CATALAIIIIS. Set I er TILEFON s1130

TALLSRS D'IllPSENTAI CABREE DI SUSANA, ti 1 It. TEL1FON 510011
.111.10111.1nnnnnnnnnnn-

curs de
Meutre la premsa francesa continua Un
l'institut de
Fisiologia
L'opini i els 1Qu es prepara per al din parlant del en
Madrid ho olen desmentir
Primer de Mi?
partits
EL PERILL DE LA
INDIFERENCIA

Ele *western de Bareelona (1)

traban d'armes,

Pars, 5.S'han comentat impliament de l'hipottic sultanat de Mauritania.

El Parlament de la Repblica abansper JOSEP MARIA PLANES les noticies arribades de Madrid segons Sha provat que aquesta expeclici
dahir donava un exemple tipic dall
les quals el goteen espanyol tindria la de Schaeffer e o una empresa hitleque sen diu una sessi borrascosa.
intenci Mollear el territori d'Ifni per riana. El Marroc s pacificar, per ara.
Crits. amenaces, paraulades, acalorano
ho
haurfem
(1Wene
con_
Mai
coposar fi a l'anarquia que hi regna. La Ho ser a l'arribada de Schaeffer i
ments; l'eszandol va desbordar repeA mesura que aprofundim la nos- individua que fine aleshores no es
tarda
una
venta.
a
la
fessava
ahir
premsa francesa continua ocupant-se del els seus sis nazis?
neaden
ni
de
vista.
de
la
presidentidament els esioros
tra enquesta sobre el mn anarquista i
Suposem, donas, que es tracta d'un Podeu ben creure que ha estat una trafic d'armes, i es remarca gut la premcia. Tot aquell daltabaix i Eestrepit criminal de Barcelona i que recollim
sorpresa
per
tothom!
sa anglesa s'ha ocupat tamb extensa- Ho desmonten de Hamque l'acompanyava han trobat un eco dades i testimoniatges provinents atracarnent. Els executants s'esperen
Una sorpresa mis interessant ha es- ment d'aquesta qesti.
lluny gaireb imperceptible, en l'im- -sernpre" de persones ben situades en al lloc de la cita. L'organitzador pasburg... ::
Es coneixen detalls de la personalibit del pais. L'efervescencia 'nomen- els diversos camps que intervenen en sa a rec-ollir- los arnb un cotxe, els re- tat la que han tingut els companys de
Hamburg. 5. Amb motiu deis rubilla de la Cambra contrasta arnb la aquesta gran aventura que apassiona parteix les armes i els explica el pla Palacios en saber que ha "cantat" da- tat de Schaeffer, que, com se sap, s el
moro que ban circula r, a l'estranger
pertina passivitat de la gent que ar- l'opini pblica, ens donem cornpte de l'operaci. Un cop realitzada aques- vant del jutge. La seca fama d'home que ha dirigit de molts anys
riba a donar un aire de gratuitat a que el que dna tot el carcter i l'o- ta, suposant que no hagin sortit en- fort els feia confiar qa, no diria res. aleman ya al Marroc. Schaeffer va nii nrop tasit d'un aretes m ' arrabal, d'urAra ja se sap que Palacios ha donat
l'encrespament passional dels diputats riginalitat a aquesta organitzaci dra- trebancs, el dirigent es queda amb
que interveniert en la sessi. Direu mtica i grotesca a la vegada s l'es- dinero, recull les armes, i abano cl'ha- noms. Pena el que t realment mas
que a
que, com en el terminen de la marea. peculada constant que es fa del mis- ver-los repartit per diversos carrero importancia s que ens consta
els comunica el dia, l'hora i el Iloc on les altes esteres de la Fan estar/ "perESPAGne
quan l'onada popular es retira, eis ticisme anarquista.
fectament
informats"
de
tot
el
que
el
seas pagar' la feina.
LISBOA
partits poltica queden abandonats daLa joventut que des del Govern
detingut
ha
declarat
a
l'autoritat
jues
tracta
de
coHocar
una
Quan
munt de la sorra o entre les roques Berenguer en s'ha format en els
dicial. No cal dir que totes les persocom una desferra que el vent i el sol Ateneus llibertaris i en els grups i bomba o un petard no s mar el ma- nes
comprcuneses per aquestes maniteix individu que la treu del dipbressequen i clivellen.
cellules anarquistes, cal dividir-la en
han preo les precaucions
Avui, a Espanya tots els partits dues rategoriest la que es pren de bo- sit on es guarden els explosius el t'estaciono
CAO1S
mA LA GA ORAS
cruixen i amenacen cresberlar-se Pel na fet el mite de la revoluci social i que la deixa al lloc on ha d'escla- necessaries per tal de fugir de Vatenci
resultat de les eleccions legislatives de la felicitat a data fixa grades a la tan La bomba, abans d'arribar al seu de la policia.
No
hi
ha
dubte
que
existeix
una
TANGER
sembla que les dretes haurien de go- implantada del comunisme !libertara dest, passa per tres o guatee mans. organitzaci de contraespionatge al
vernar, i no obstant no solament no i la que, decantada per temperament Cada un dels que la porten sap noms servei de la Fai. Un nou exemple: fa
es decideixen a fer-ho. sin que adop- al crim i a la delinqncia, troba en que l'ha d'anar a cercar a tal loe i poco dies que la policia obtingu la
ten una posici de reserva que no sa- la bandera de l'anarquisme un ate- Iliurar-la a tal altre, i la majoria de
collaboraci d'un non confident, parta
zje 3zsc>.
ben justificar satisfactriament. Les nuant o una 'explicaci a dels seus les vegades ignora la procedencia pri. cularment tren plaat dintre l'organitpossibilitats d'acostar-se al poder, en instints merament criminals. Avui dia, mera i el desti final de Eartefacte. zaci anarquista. Dones li: abano`'Ltzt*
comptes d'enardir-les, les torna retrac- entre tots els ladres, carteristes i es- Per alma, quan algun d'aquests esecutors cau a mano de la policia. no (Fallir a la Fui ja mentasen assabentas, i quan sembla que ho tenen mes
MARRA X E C,...50:07>
tafadors s'ha posat de moda fer-se
d'ara ja estan triats
a punt per a governar giren el cap passar per -narquistes. Es compren: hi ha perill que Ehome pugm expli- tats, i a loores

els individus que tenen l'ordre de 'limo6AboR

amb un escarafall i aparten el plat sempre s mes honorablepassi l'ad- car gaires coses.
n`'
L'endern el lector de diario Ilegeix quidar" el company indiscret. Si
com si los metzines. Si en Ehorne jectiudir que hom roba perqu aquest
que un anarquista agafat en un arte aquesta persona, el nom de la qual
4.00
aquestes renncies poden prendre's
a
una
ideologia
social
deignoren).
llegeix
aquestes
ratlles,
respon
I FN
de sabotatge ha declarar que la bomper virtut, en els partits politics no acte
que no pas dir que hom ba que duia Ii havia donada un indi- be de prevenir-se.
es poden atribuir a una causa tan alta. terminada
roba, simplernent, perque s un llaQuan un partit que sembla que huMES AUTOMOBILS
rra de governar no governa s per- dre.
Dos exemples que demostren el que
que no pot. I aquest s el cas de les acabern de dir: quan Fany passat els
Com que algunes coses que hem escrit, i algunes altres que anem a esdretes actualment. No s la por del minaires de Sallent descobriren una
CAP JU8Y
criure, tenen una evident gravetat, vodesgast en el banc blau ali que les nova modalitat de ter vaga, que conlem recordar una vegada ms que
detura, sind :a diiicultat d'arribar-hi sistia a no moure's deis pous durant
o oRo :
apesta enquesta es feta d'una manera
amb esperances fonamentades de man. diles setrnanes seguides, digueren que
seriosa sobre testimoniatges segurs i
Os
tetar-san poc o molt.
no pujarien a la superficie perqu la
vita-A
autoritzats, obtinguts tolo ello sobre
I cont haurien d'arribar-la si cada implantada) del comunisme llibertari
" C IS N'OROS
la
garantia
d'una
discreci
i
reserva
dia que passa s'enfonsen mes i mis
era cosa de poco dies
tot
Espanya
a
els barranco que separen els diversos
absolutes per part nostra.
grupo que Iluitaren barrejats en les i no valia pas la pena d'exposar-se a
B. Des de fa poques setmanes
detenci
eorganitzacia de Barcelona disposa de La sauaci d'Ifni, que es diu que sera ocupat per les tropes espanyoles
eleccions? Seria possible conjuminar les molesties d'una possible
a punt
ja
estava
ara
que
la
gran
hora
guatee curses nous de trinca, el seun Govern en que aarticulessin les
a Prssia Eany 189o. Tiple de veri- mes alernanyes a la costa ocidental
nyalarnent dels quals encara no t la xer
formes declaradament dinstiques del d'arribar... Al fono de la mina el mtable aventuren, s'expatria molt aviat i d'Airica, rumor; que ja han estat despolicia. Sn cotxes de conducci insenyor Goicoechea, amb els feixistes ting loa permanent; una jornada senmentas oficialment pel Gavera esva
airar
a caure al Marroc.
cera
la
dedicaren
a
estudiar
la
frterior, de marca americana, molt luGe Primo de Rivera i amb les dels mula de repartir-se entre els presents
panyol, el peridic "Fredemblatt"
xosos. Aquest esplendor est destinar La tornada de Sehaeffer
agraria i de l'Aura) Popular, si ni en
precisa que el vaixell a motor "Opoposici poden entendre's? Quan els la fortuna de l'ex-comte de Romanoa evitar sospites.
timista va salpar, en efecte, d'Hampartits perden el suport de l'opinia nesl
Cap d'aquests cotxes no ha servit
Schaeffer, despees de vint-i-citic
Corcordant
amb
aquest
tipus
d'anata
pblica. uns en l'oposita!) es gasten;
pele atracaments. Horn no t cap inte- d'estar al Marroc, ha esdevingut un burg, el dia 1.2 de mar, per es va
les dretes triomfants ara fa quatre quista, ignorant, barbar i naturista a
rs
a
exhibir-los
en
operacions
que
rah complet. Parla rab com un ve- dirigir directarnent a Rotterdam, on
mesos, que es podien posar d'acord la segada, hi hai es ei segon exempuguin cridar l'atender. En total, ritable Arab. Aquest home petit, cepat, es troba encara.
cas
de
l'atracador
Piera,
un
ple

el
per a confeccionar unes candidatures,
Aquesta informaci, subministrada
dones, els anarquistes d'acalla dispo- porta una barba negra i nomas es vesara miren de dissimular intilment la xicot disposat a tot.. , a condici
sen, almenee, de set cotxes de "pro- mis a la moda arab. L'aventurer is al pel capita de l'esmentat vaixell, ceta
impotencia en qu es troben per a co- fer diners per poder sostenir una vida
pietat".
Tots
ells
estan
guardats
confirmada
a ms per l'Agncia
mateix
temps
humeo
d'afers,
i
fins
es
diu
ordinar-se en una acci de govern. Si de p:arxeri. Aquests dos espcimens
llocs per l'esta del que hi havia
que ha recollit una fortuna immenaa. Fa- martima Royo, de Rotterdam.
l'onada popular revingus, insensible- de la fauna anarquista els trobem El senyor Tarragona, cap de la Bri- nomenat auto fantasma.
Per tant , queda demostrat que es
nancerament lua lligat la seva son al dels
ment es posarien a plom surarien i es- junts constantment, treballant i col.
gada d'Inveatigaci Social
grano capitans d'indstria del Reich. En traca d'una propaganda tendenciosa
tar j en en disposici de navegar: vara- laborant per la mateixa
PASSARA EL PRIMER
QUE
i
irresponsable
destinada a perjudicar
1922
era
de
nou
entre
els
agents
I el cunde del cas s que no sades a l'oposici6 s'esberlen miserableDE MAIG?
vidu que no coneixia i que l'anava a
Marroc. En mar 1932 va a Alemanya i la reputada, alemanya.
mena mantenint una ficci que aviar briern dir quin dels dos s pitjor.
linear a un altre tumb desconegut
Des de fa bastants dies en els me- es fica en els rnitjans nazis. Horn el veu
sets far insuportable.
LA F. A. T. per ell. El lector de diaris, somriu, dis anarco-sindicalistes co prepara "al- tamb a casa de Bannesman i en els cer- -.1 a Madrid Ja queden
No sn elles soles que es migren ELS MISTERIS DE
incrdul. -Quina barra!" comenta. guna cosa". Darrerament han arribat cles de la indstria pesada.
i pateixen de l'esquivesa de l'assistnAquest titol plaur segurament als Dones b: en molts casos l'estranya
satIsfets
Schaeffer tenia ja el sea doble pla de
cia moral de l'opini, element vital faistes que llegeixin aquestes ratlles. declaraci que acaba de Ilegir no s a Barcelona armes i municions.
politic a comencial. Pnliticament, venia a
Madrid, 5.Un telegrama d'Hamles
nostres
noticies,
el
nou
Segons
per als partits. Els socialistes, coral La Fui cultiva el misten, meitat per res ms que la pura veritat.
cop una mena de repetir:6 del 8 de buscar a Berln un ajut pel seu -gertni" burg desmenteix que l'ass francs
a partit, tamb es ressequen i s'es- prudencia, meitat per etectisme. La
Merebbi
Rebbo.
Comercialment
proposa"Optimist" hagi sortit de Rotterdam
gener (le 1933 ha de tenir loe al-1M
querden. Ahir el senyor Largo Caba- llegenda d'una directors que gaireb
ON ES TORNA A PARLAR
va un afer que podia servir de cobertura Airad anula el rumor que hagi fct el
ocasia del proper primer de maig.
llero presentava la dirnissi de la pre- nalga no coneix, darnos ordres secreDE PALACIOS
poltica.
pogues
conixer
cls
le.MCS
acciO
a
la
seca
Si
hont
contrahan
d'armes a HM.
sidencia de la minoria parlamentaria tes i inapellables, d'una pretera disEl proteico] de ldoctor Otto Man
Decididament Josep Palacios Olives de l'entrevista que va celebrar-se fa
perqu els seus companys no s'ave- ciplina de ferro, contribueix molt a
sobre
aquest
ha
estat
un
dels
honres
ms
considea
Manresa.
entre
una
figura
ens
ressenya
ampliament
pocs dies
El senyor Lerrouz ,'ho
nien a la retirada que ell proposava. prestigiar l'organitzaci entre la masrables de l'organitzaci en aquests principal de la ni, que havia vingut doble afer. "Ens assabentem per
L'episodi s simptomtic; perqu re- sa annima dels militante.
pren amb calma
vela que en la intimitat del partit no
Seno ha assegurat que tot el que darrers temps. Home eixut, poc en- en cotxe des de Segvia. on ha re- Schaeffer diu aquesta pea que
hi ha la cohesi que donen aquelles sha dit i escrit aquests dies de l'e- raonador, gaudia d'un gran prestigi sidit darrerament no sabent si en- born troba al Marroc or i roques peMadrid. 5. En arribar al Conpressions externes que aguanten en- xistencia de diverses bandea capita- guanyat a capia d'audacia, barrejada cara hi es dures persones de l'orga- sades l'anlisi de les a nals revela cale grs el cap del Govern, els periodislaire, i en les quals els partits troben nejades per diferents individuo s pu- amb una mena de grisor natural i d'u- nitzaci de Barcelona. potscr sabriem contenen plata Schaeffer ha treballat tes li han preguntat sobre les noticies
l'atusa i les proporc.ons del nou tiro- ami> un enginyer anales anomenat que public.ava la prensa estrangera
la veritable rara de la seva existencia. ra fantasia. No existeixen les tals na austeritat volguda.
Aquest homeens deia, alar, un aiment nue sembla que es prepara.
Johnson: aquest ha fet anlisis quEls radicals, tot i gaurlir del Govern, bandes, si per "banda" entenem un
Alar Mimaren' als dits una llista mica i confirma les declaracions de relacionades amb suposats moviments
lambe acoten els efectes de la marea grup formal per unes guantes perso- company seuha disposat de vegades
bares a Ifni.
baixa i catan a dos dits de fer-se en nes, sempre les mateixes, que actira de cinquanta o seixanta toril pessetes, amb lee adreces de vint-i-cinc locals de Schaeffer.
El senyor Lerroux ha dit que no
Sempre segons el mateix protocol
dos trossos per la mateixa causa. I s arnb una certa autonomia sota les or- i en canal no li haureu vist fumar mai Barcelona on tenen lloc aquests dies cerels centres d'acci de Schaefier sn In i ha res d'abata cerqu el coronel
tes entrevistes i certes reunions.
que, tant pels bornes com pels orga- dres d'un cap. No, no hi ha bandes un "puro" ni menjar-se una cuixa
No cal dir que entre aquests locals no Cartuze, al Marroc, i Tazenakht, a Capaz es troba a Itati, i vigila perqu
nismes politics, la soledat imposada fixes. Per cada feina a feratraca- pollastre...
no ocorri res, i fa honor al sett notn.
Tanta austeritat no concorda gaire hi ha el bar "La Tranquilidad".
l'A n ti-A tla s.
per un poder superior sempre es cau- ment, sabotatge o el que siguiel diami-)
el
gran
interes
que
va
demostrar
Aquest protocol. copiat el 30 de desa de neguits i malhumors. Qui no rector encornana a un ajudant que li
Maria PLANES
Josep
sembre de ama per l'Arksis Aksa, s Inspeoc16 a la zona ::
t res a fer ei gat pentina, daten; cerqui sis o set honres, o els que es Palacios abans-cEaltir per er testa(Continuara.?
avui dipositat a casa el notari
pels partits polares, pentinar ei gat necessitin; que els digui que tal dia ment davant d'un notari. Per com
Rabat, 5. El general Hure ha
entra
de
ple
en
el
rapan
Leonhard Krombols, a Berln, i s
ja
que
airad
vol dir barallar-se i provocar raons i tal hora hora es trobin a un loe
(I) Vegi's LA PUBLICITAT d'atar I
insistir-ha
volent
de
les
suposicions,
no
sobre aquesta pea notarial que s'ha sortit de Rabat en avia. Ha efectuat
d'abans-cl'ahlr.
de familia.
determinar, on sels recollir i seis asuna
raspeada a Tidui, un dels oasis
Tornen., als jets concreto, controlats.
edificat tot l'afea Primerament conSense partits, pena. no pot existir sahentara del que cal fer. (L'encanefessa cate l'agent alemany Schaefier del Sahara ocupat fa poc per les troel regiro parlamentara ni la democra- gat de realutar la gent pels cops que Entre els veins del carrer del Roser,
Particular. Impossibilitals rrassistir
cia pot manifestar-se com cal. Aix donava Palacios era ranomenat "Na- on vifia Palacios, la noticia de la seva sutil a 1 - entrevista amolada. preauem a collabora al Marroc amb el; caps de pes franceses i l'organitzacia de les
dc venlr a les tribus rebels. Seconament dna forres de policia als confins
s el que hauria de tenir present no- .) Per cada cas hom escolleix, detenci i, sobretot, la nova que era P. P. que tinani l'arnablIttat
tnateloa hora I !loc. definitivament la situazi geoli-17Mica
aquesta opina, que sembla ensonea- dones, gent diferent. Moltes vegades una "vedette' en el raro dels atraca- trobarnos denla, a la
da i que ha perdut Eaper.encia pol- han participar en un mateix cop dors caus veritable estupefaccia.
tica. Albert Londres canta que en
trobar-se a Nina, establerta la Republica, el sorprengu que l'emperador
destronat conserves bona part de ro parell i del protocol imperial. Un dia
pregunta a uns arneses atinas seno,
El jutjat nmero sin estigu ahir a
escriptors i gent de carrera, corn es
l'Hospital Clinic, on amplia la declacompaginava aquella talerancia dels
raci al detingut i incomunicat Josep
republicans ami, uns residus imperials
Palacios, complicat en Eatracament
tan considerables i comprometedora
a la casa Ginzes.
Els neun amics Ii respongueren rient:
El jutge, abano d'anar a l'Hospital
--No en feu cas, sn coses dels
Clinic, va estar a la Comissaria d'OrElls gavernen i s'ho arreglen
dre Pblic, on celebra una extensa
com volen. Tant se val. Nosaltres
conferencia amb els agents que inanern tirant. sabeu?" Aquest anar titervingueren en el servei i els caps
raer ens intranquillitza una misa, perde policia, aria) l'objecte cl'assabenmita tiraos, tirant, algun dia ens potar-se detalladament del que puguin
anean tronar en algon lloc que tlo eshaver dit els altres detinguts, a fi
pervcrn i que no ens aria gens de
de coordinar les declaracions.
anal d'haver-hi arribat.
lan top al Clnic, el senyor Fernndez Moreda requer la presencia
d'un facultatiu perqu veies l'estat
del pacient i dones la seva opini sobre si Einterrogatori a qui anava a
sotmetre'l podia perjudicar-lo en el
seu estat i a mas si podria' causarai
al g un retrocs en la cura a que esta
Ciulat (Jai Vatie. 5. En cosotmes.
bre en audiancia 300 joves aleEl facultatiu dign que el malalt
manya. el Papa ha deelarat que
estava molt millor i que l'interrogadefensara energirament tole els
tori podia sser ms ampli que el del
drets del catolirisme a Aledia anterior. Semilla que Palacios el
primer que procura en les seres mamanya.
nifestarions fou salvar la culpa que
Molgrat toles les preocupomigues haver-hi contra el seu gema
sorl
paeions que li ocasiona la
i el sea cuneat, que estan detinguts a
jovenvoles
Associacions
de les
la Comissaria d'Ordre Pblic, cona
catliques. Pius XI ha dit. que
reis del celi Ara eras volen arbceejar la Fail Aguces, abusos de
alicate
en el mateix delicte.
infoino perd l'esperarlo ni la con- Cona quedaren alguna vago desprea de l'accident d'ahir. (V.gra La
podar mai no ehavien vistI
(Continua a la Asiria 6 col. O
!naci. a la Mena 3.)
fiarlo. en un avenir millor.

II
...

MAl2242,

SA4ARA

Descarrilament
entre Badalona 1 ItIontgat

Les noves declaracions de Palacios

Farmant pata del pragrama de Cursos

de la Universitat Autnoma i d'acord
amb l'Institut d'Estudis Catalans, l'Academia de Medicina i la Societat de BioIctaa, en la segona setmana comer aran 'mes ligara d'importncia excepcional, encarregades a personalitats
de prestigi munaialt A. V. Hill, de Londres, i Otto al eyerhof. de Heidelberg,
tnts dos premio Nobel, i Carl Neuberg,
el mis alt prestigi entre els investigadars de la qumica de la fermentada,
director de l'Instiaat de Broman/lea de
Berln - Dafilern, i mestre per teahom
reconegut. Tamb el Professor J . A.
Collazo. de Mantevideta antic colaborador de i ara de Marafinin. i gran
autoritat en qumica de la contracci
muscular i de leo %abatirles; el jasa doctea Oehoa de Albornoz. de Madrid, especialitzat, rrecisernent sota la direcci
te Hill eyerhaf. en les recerques referents als mateixos ternera i Part del
personal de l'Institut de Fisiolcgia,
aqueas 'lastres professors que ms Oran
oeupat de les qiiestions objecte del =-

3,1

El desgovern de les esquerres

El Papa declara que

da;ensori, el catoliasme a Alemanya

--Al,

set.

Aquests problemes sdn aval del ms

gran inters, i a ells es refereix el
terno de les Ilicons: les analogies entre
la fermentada) alcohlica i el recanvi
muscular. En efecte. a mesura que n 'avana en el coneixement de la qumica
bialragica, es veu cada vegada millor la
unitat de les operacions materials i energtiques que realitza la totalitat dels
ssers vius. No fa gaire ternps que es
consideraren encara radicalment distintes la quimica dels animals superiors i
la dels microbio. per exemple. Ana se
San, en cama que hi ha moltes operacions comunes, i s til la comparaci
percate les funciono elernentals sn mis
senzilles i ens subministren amb majar
facilitat dudes de molta vaina fins per a
la fisiologia i la patologia humanes. Un
exemple ciar d'ajara l'acostament per
Warburg, comnany d'Instituci de Neuberg, del metabolisme de la cillula ernlarionria i de la cancerosa al metabolisme dels ferments lidies, treball de
molt d'interee teraric i que ha trobat
mateix aplicacions practiques considerables.
Els ternes estudiats en el curse que
es prepara han de desvetllar l'afana
deis bilegs i dels metges. L'inters ha
d'sser per la matria tractada i per les
persones que l'exposaran,_ de fet, els
creadors de la doctrina. Neuberg ha irttervingut corn ning ms en els descobrirnents que ens han revelar el procas intim de la fermentaci alcohlicat
ha mostrat les etapes per qu'e passa la
transformaci del sucre en alcohol, isolant els compostos intermediaris i cosemant que es possible modificar el caml
de la fermentaci i obtenir aixi nona
nroductes la glicerina. per exemple;
ha acostat la fermentaci al metabelisme dels sucres en els vegetals i els
animals, i ha prorat com en acarees diferents casos sn idntico els processos
intermediaria amb producci de les mateixes substncies. Hill estedil el desenvolupament de calor en la contracci
muscular. perfeccionas la ticnica. cosa
que Ii pernoct mesares micramitriaues
i d'alta precisi, a per tant, energitic del fennmen i arribar per aquest
anlisi a un cancrate totalment nau de
la fundi. Meverlaof traca el mateix
Problema en l'aspecte qumic que porta
el neu nam reaccid de aleyerhof
urna reacci reversible, la fase ascendent
de la qual s proveida rrenergia per la
cambustia del nroducte de la fase descendent. En el cas de la contraccid
muscular la taracea; copulada iS gludigen-dcid Victic i viceversa. Els treballa
de Hill i Meyerhof sobre la contraed&
/1111547.11hr valgueren a llurs, auters el
Prerni Nobel de Medicina de Eany.
Ha estat ums bella iniciativa universitaria l'organitzaci d'aquest curs i una
gran so/1 haver rocut nrocurar - se la cooperada) deis savis ms qualificats del
ar an Per explicar un tema tan interessant
des del punt de vista cientific. carn ric
en aplicacions practiques actuals i pessibles. Mai a Barcelona na s'havia aconseguit la coincidncia tIc fierres de tan
alta categoria que vinguessin a exnosar
els resultatc de lloro treballs. Es d'esperar que les llicons que s'anuncien seran
\Lates amh la curiositat deguda ter Part
del: estudiosos i seguides desnrs amar
el fervor que mereixen. La Universitat
Autanotna ofereix ara una acasi nica
aire sera segurament ben aaraida, perqu
es un gran honor per a Parcelaria portar a terme un curs internacional corra
el que es

prenara.

August PI I SUNYER

La hei de contractes
de conreu al Tribunal
de Garanties
alaclad, 5. Aquest mati, a les
onze, pre!idits pel senyor Albornoz,

salan reunit, al sal del ple del Tribunal Suprem, els vocals del Tribunal
de- Garanties Constitucionals.
Els oen n oro vocals s'assabentaren
dels seguents recursos:
Uno. interposat per l'Institut Agrcola t'aula de Sant Isidre contra la
Iler elaborala pel Parlament catal
per a la soltara, dels conflictes del
carnet:: un altre, interposat contra el
matear precepte legal per la Societat
Acera Agricola, i un altre, dirigit contra un dectet que dee'ar obligatria
la oollegiacia dels veterinaria.
Els lICS recursos, per na ajustar-se
en Ilur implantacia a les regles de
l'anide 31 de la Llei del Tribunal
de Garantice, han erial rebutjats pela
seas vocals.
El funcionament del Tribunal de
Garanties al Palau de Parcent no comenar iins a la setmana entrant,

-esere

Mier

.ezeeseezeee-e--reemere,

Wr
Dissabte, 7 d'abril de 1934

Any 56.Nm. 1815.preu: 15 eintnd

ABONAMENTS
Barcelona mes ... ... ... ... .. .
Cautivase 1 sembrada de ta Ilegabltes..

EL TEMPS

Preseld al nivel' de la asar: 71111

anmenos. Temperatura aetualt.-4,1
graus IturnItat relativa .. 45 per cent. Velocitat del vn:
1 laliornotrtill 1e Para, del nord - oest. billltzoMID, en proseen: 45 quilametres. istst del cut: 13210
d'Acu. 1 Cl. En lee clatreees 74 rieres: Temperatura maretas. Temperatura milatenat VIortwas.
rfil:ter
entregui del veril: 147 quilLMeires. PreelpItseld: un
ntre per oletee quedrat ti/solacee en el dla d'ahlr, una
hora an mtnuts.

SISO PI..._.

ler `
Amerlea l'atina t Pernuntl, trimestre... 1 2 '
Palees conreul postal. Id. ... ... ... ..,
III
Altres paltos, id, ,.. ., ,.., ,,, ., ..
w...

lry

DIARI D'AVISOS I NOTICIES

ANUCCIS 1 RECLAMS FEGONS TAnIFES

LA MISTICA DE LA FORA

BARCELONA
Ele

anstera

de Barcelona (1)

REDACCIO I ADNINISTRACIO: CORTE CATALANES, 3411. Lar

TELZFON 11430
TALLIRE
CARRER DE BARBARA, 11 1 13. TELIEPON 111803

El

Barcelona, atraeei de forastera

protectorat del Marroc

SEVERING 1 LA Eis "Comits de Defensa", pedra an- Una conversa amb l'ex-Alt
RELIGIO DE LA gular de l'organitzaci anarquista Comissari Sr. Joan Moles
per JOSEP MARIA PLANES
RAA
Pocs die; abans de les eleccions que
donaren el triomf definitiu a Hitler les
noticies grfiemes procedents d'Alemanya doten el retrat d'un fcgs orador
socialista, amb el puny dreeat, amenaador, contra la reaccio antimarxista.
eNo era un qualsevol: es tractava de Severing, ministre prussi de l'Interior.
Triomfi, no obstant, la reacci. Severing
no fea s del seu puny. Arrib una epoca de repressie del socialisme, plena de
vioiencies. L'orader foges, el socialista
entusiasta, Ilavors, abandson el seu partit i el seu ideari; es retracte' pblicament del seu socialisme, i ja el tenim
convertit en un "nazi".
La premsa oficial n'est encisada.
No falta qui compara el fet amb el
que esdevingu a Sant Pau, cam de
Paniasc. Heus azi e cas Se.vering, el
representant mes illustre de tants i tants
corn, a Alemanya, han desertat les teories marxistes r er passar-se a una cosa
ms clara i centundent: racci feixista.
El gest no fa gaire benic; lea-ministre prussie de l'Interior no ha quedat
pes, com sol dir-se, com un borne. Per
tampoc no tehauriem de trence la conseqneia que Severing sigui cap fansant ni s'hagi hagut de violentar gaire
per fer aquesta pasta estratgica.
Al capdavall els postulats socialistes i
ele nacicnal-socialistes no sn tan diferente es uns dels altres; tots prediquen
Fanullaci de rindividu, i encomanen
aquesta acci ale que remenen les cineres del partir. All que pomposament
s'anomena Estas i que vol dir, a fi de
cornptes, roligarquia que caverna. Tant
el socialisme, coro el nazisme o el feixisme sien doctrines antiliberals basades
en un suposat materialisme tenyit d'un
misticisme, sense el qual no podrien
aguantar-se dios la vida. Comprenem.
que. sale-ats escrpols d'ordee peesonal.
un socialista senee violentar-se gaire pot
esdevenir "nazi". El que ens vindria
ms de neta seria aquesta metamrfosi
en un borne de mentalitat mis humana i
liberal. Alz Si que s incompatible amh
tete els eistemee de dictadura. Pec de
l'una a l'altra el cami s brevissint
No .. doncs. tan estupend com aixe
el cas Severing. Es tracia, fet i fet, d'un
borne que sent el misticisme de la (mea
per la %Tea i que, demis, ha rebut
tela educaci politice que no li fa repugnants les solucions ni els procedirnents
gregaris.
Mis xocants sen els comentaris de la
premsa alernanya relactats en un to
transcendental i teoleigic. "La veritat
alemanya" hi s invocada amb candor.
al costat de diversee rexions aix mateix taumatrziques. Es veu que al centre d'Europa les coses no es poden traeter a peu pla tos es projecta damunt
de reternitat. L'anecdota mes trivial
cuita a sser elevada a categoria: no
hi ha moment que no rensi sser referit
a !'eternitat. A tan dels misteris de l'Edat efitjana, no l'escenari constava de
tres prestatges: l'un. el cel: l'altre. la
terca. i el de mes aval, rinfern, tos.
Alemanva. ale es dele seus s
un camp d'experiments de la divinitat
Despees de l'Istam no s'havia viet a Europa cae d'allucinacie colectiva tan sorrrenent.
A nosaltres ele mediterranis. aquesta
'Ana fe obtusa i preteneinea ens fa reiecte d'un tret de primitivisme i de bar'serie. arte no es rnt esq uardar sense inre detud. 0uan un borne es p er s a que
es Du Et. ficil de reclourei. Pelee ne
tan simple quan una naciA entera se
1-necia d'aquestes.
.s et rreennera

castell
del seile XII

Ineendi

d'un

Berln, 6. El castell de Krareehfeld .eeteat prop de Weimar. i

que baria estas conetruir en e/ tepl e XII. ha quedat quasi completamera destriat a coneeqencia d'un incendi Les flames han consumit nombrotes obres d'art . el calor de les
quals es calcula en uns esm000 dlars.

El

Wiener

Finaiment hem pogut recollir les

dades que cas permeten explicar cota
est estructurada l'organitzaci anarquista d'Espanya. A travs de les informacions dels perfdics i de les
noticies que corren de boca en boca,
resultava almenys als nostres ulls,
i suposem tumb que per als dels
nostres lectorsextrernadament confusa la forma com esteva vertebrada
aquesta cosa vaga que se'n diu rorganitzaci". Avui tractarem d'aclarir-ho.
L'entitat oficial i que podriem dir
pblica de l'anarquista/e. ee la C. N. T.

generals, el Comise de Defensa administra els seus cabals d'una manera

absolutament secreta. No existeix un
sol document, un sol paper, on consti cap xifra. El Comit' de Defensa
no ha de donar comptes a ningii del
seu moviment de fons. El sea nom no
figura mi, ni en la "comptabilitat"
de les organitzacions germanes.
Aixi com al cim de l'organitzaci6
del Comit de Defensa trobern cinc
persones, els altres graons de rorganitzaci comits regionals, comarcals, locals i, en les grane ciutats,
subcomites de 1/arriada estan for-

La sortida de la claveguera per on tugiren els presos de la teeittuar, ater

del qual es parla en aquest reportatge
Al seu costat hi ha la F. A. I., organitzaci mig secreta. Ambdues tenen
el rnattix sistema destructuraci. A
la base hi ha els comits locals, dieigits pels Sindicats de cada nobleci, quan es tracta de la C. N. T.;
:a F. A. I., com que no t una base
sindical, elegreix els seus dirigents entre els adherents, siguin o no sindicalistes. Despees hi ha els comits
comarcals, que sn elegits pels representante dels comits locals; mes
amunt vnen eis comites regionals,
elegits pels representante deis comits comarcals, i, finalment, el Comit
Nacional, que s elegit pele delegats
deis comits regionals.
A la poblaci on resideix el Comit
Nacional de la C. N. T. resideix tazabe el Comit Nacional de la Fa'. Des
de fa un-any la capital de ranarquisme Ilibertari s Saragossa.
Ara b: rorganisme realment important, observas des del punt de vista revelucionari, s ranernenat Come
te Nacional de Defensa, el qual est
formas per cinc persones; dos reptesentants de la Fai, dos de la C. N. T.
i un cinqu personatge, la representacid oficial del qual s'ignora. El
Comit Nacional de Defenea s l'encarreeat de l'organitzaci "permanent" de la revoluci: s el que compra les armes , fabrica els explosius
i cerca els dipiesits nin guardar-los;
s el que orgaritza tots els actes de
violencia atemptats, atracaments,
sabotatges, etc.. Els ingressos d'aqueet Comise veteen, d'una banda,
d'aportacions especia% i voluntries
dele Sindicats i d'individus: d'una altra, d'un tant per cent que els correspon de la cotitzaci oficial dels
militants de les organitzacions aneequistes, i, finalment, deis majares "extraordinaris" llegeixis robatoris
que el Comit de Defensa judiea necee.saris per a anivellar el seu pressupr,t.
Abel com la C. N. T., i fine en certa
manera la Fai, porten una mena de
comptabilitat, la qual, tericament
pot ster discutida en les assemblees

Park Club a

Barcelona

mine.
mole*.

esses.,
l'Urgiste.
Pesos,.

se.,

W. Ff. Aneas (a fa dreta) que abir fou venut per I. Maier

(a 1...A guerra)

mate per quatre individus. que 5An,

sempre, dos de la Pal i dos de la
C. N. T.
A Barcelona, que s on es circuistecree, per ara, la nostra enquesta, el
Comit de Defensa compta amb una
serie de delegacions que an urfa-41Tine
zena de subcomits de barriade.
Aquests subcomites tenen per missi
principal el reclutament de militante,
als quals se'ls exigeix una fe cega en
la mistica anarquista i, principalment,
que.siguin homes decidits, dispo,ars a
tot. Aquests individus sn l'aristocrcia de l'organitzaci, les jaeces de ene
de ranaequisme, la pedra angular de
redifici del comunisme libertare
.Cada subcomit de Barcelona compta, cona a mecirn, amb dcu o dotze
militants; destaca l'excepci del subcomit de l'Hospitalet, que en te una
quarantena.
Els Comits locals de Defensa comuniquen directament al Comit Nacional totes les dades de llar organ.tzaci: nombre de gent amb que compten, les especialitats de cada un delle
(conduir cotxes, collocaci o fabricada d'explosius, dots especials per a
la captaci d'adherents, rnaneig del
fusell o de la metralladora, etc.). Aixi,
en tot moment, el Comit Nacional
de Defensa t als dits una documentaci aproximadament exacta de !a
gent segura amb que pot comptar.
Els clculs no comencen a embolicar-se fins que hom vol especular sobre les possibilitats d'adhesie de la
massa, en els gratis moviments, sent en. Tenim documents per poder demostrar en un prxim article aix que
aqu queda apuntat.
Diguem, per acabar, que a la mis
lleugera sospita que la policia hagi
identificat la personalitat d'algun dirigent, sigui de la categora que sigui,
aguces s substituit immediatament
per un altre. D'aqu ve la variaci
constara que sofreixen els quadres dirigente de les associacions anarquistes, i que tant difcil fa la tasca d'investigaci de rautoritat
INTERMEDI
Pulsee valde la pena d'advertir al
lector massa ingenualgun n'hi pot
haverque no es deixi impressionar
per aquest aire de serietat i fino, per
qu no di-ho?, de bona fe que pot desprendre's del que acabem d'escriure.
Cal no oblidar que tot el problema
anarquista de Catalunya i d'Espanya
s'enclou en aquesta pregunta: -jEs l'anarquisme el que s'aprofita del bandolerisme, o el bandoleritme el que
s'aprofita de ranarquisme?
A cada epoca el bandolerisme adquireix un color especial que no s altra cosa que el reflsx amb que l'illamina la situaci poltica del seu
temps. Despees de les guerree civils
del segle passat, el bandnlerisme rural que sorg tamb podia aparebter
als ulls d'alg prestigiat amb un idealisme de gran aventura. En passar del
camp a la ciutat, el bandolerisme ha
anat canviant el reflex politic de
l'ambient. Aix corn els gangsters
Xicago intervenien la poltica i lea
eleccions, per tal de ter elegir els homes que facilitaven Ilurs negocis, els
nostres bendito d'ara es Vaheo situats
per la fora misteriosa del corrent
profund de la histeria dintre
d'un extremisme revolucionare
No es* pas per atzar que tants atracador* fan d'anuquistes, i tants altarquistes d'atracadors...
(Con t inua a la pcigina 6, co!, 3)
(11 Yerre' " THILICITAT deis Eles
4. 5 1 8 traguen mes.

En aquests momento d'intensa pasei

poltica m'ocluida per l'acci parlamentria del Govern, captiu de les dretes,
francament o hipcritament monrquiques, que. mitjanant la guillotina, converteix dissortadament en Ileis les imposicions d'aquelles, es distreu l'atenci
pblica de fets i d'afers que la mereixen continuada per les derivacions greus
que poden tenir. Un d'ells s el Pro
que sha tornat a-tecoradlMm,
posar d'actualitat, una mica sobtadament,
a:1lb totes les preocupacions que sempre
desvetlla per la seca histria i per la
seva propensi a l'enverinament.
A comencaments d'aquest any va dimitir irrevocablement el arree d'Alt
Comissari d'Espanya al Marroc el senyor Joan u101e5, pesqu se supeditava
raprovacie del pressupost de la Zona al
regim de prrroga trimestral (avui seraestrall del de la Metrpoli. quan, a
judici seu, eren coses independents i sense me relaci que determinar el muntant de la quantitat amb que, com a
anticieacie reintegrable, subvi l'Estat
les necessitats del Protectorat que en el
pressunost de Me quedava recluida en
mes d'un milie de pessetes comparada
amb el del passat any, quedant mes ten
ateces totes les necessitats, per haver-se
reforcat crescudament, durant la seca
gesti& les recaptacions.
Es clar que ultra el media fonamental allegat pel dimissionari, n'hi havia
(nitres que es van traslluir en manifestacions del senvor Moles, publicades
en els peridica d'aqu i de Madrid.
El ms destacat era que no poda ni
havia de continuar la ingerencia en la
gesti de l'Alta Comissaria, fins en les
coses ms trivials. de la Direcci general
del Merme i Colnies. que dificultava la
tasca d'aquella en perjudici del Protectoras i dels interessos nacionals. El dualisme en la direcci de la politice hispann-marrnquina ita ocasionat en el passat
conseviiincies trgiques i reocesionaria
de nou, deia l'ex-Alt Comissari, i afegia: aiste no pot durar. no s possible
rule ettri; fAra temerari: s cnm veder
fer navegar un vaivell amis dos capitans. un d'ells acose respensabilitat.
Aquestes manifestacions van escandalitzar una part de la burocrecia i de rafricanisme professional, i fine van donar
Ilse a una ., 'ee del sen vor A l va re z sella. alesleife.`P ector General, en la qual
deia dubtar que ineelp certee.e.,
5 nota a la
sial contestar el eenyor Isfole; -Jn forme conttmdent i sense renlica ulterior.
Fleel passat dos sume. El senvor Rico
Abelle. non Comissari, 'desnrs d'aseabentar-se de les toses de la Zona de
nresea i corrent ha fet un viatge a Madrid. ha parlar ame. el Can del (Joven,,
i anuest. rase des,ni s, ha reprniuit.
ecrer i ant-les, acuell e s manifestacions
vil,. tete s Pel s er eee Moles, hateen prod eis R enn s aldarull.
Ha <lit el senyor ferreux que penseea suprimir la Direcci General del
Marre,. eerque " n o el I nerc con ro e Alfa
A, enlazar la Alta Comisarla ron la .Presidenrin del Consejo" "Mira evitar nue
los inieialivas orienlarinues rtd Alto
Comisorio sr lene mediatiznelas".
Resulta del t s anscrit tete el que tant
uu e s earrifar el senyor Fluylla nuan he
va fer evinent el censor M etes are
s ene efe-meci rntunda del Presilent
del cees ell al costat del qual fa de sntsseeeetari...
Tet eixet ene ha decielit a vi sitar el
senior Moles. que es niti y eritablement
sa mear el clit a la llaga, per tal de
cnr i ver 1, seca npini& desprs nue
dit el President ei (me, seguidament
ft el scit 5 -5ecretari-director. senyor

***
Quan vaig fer les afirmacions a que
os referiu ens ha dit el senyor Moles parlava amb perfecte coneixement
de causa i desitjava. no ter mi, que voluntiriarnent rn'havia apartat del Protectorat, sine per he crEspansa i dele
seus interessos nacionals internacienals.
que les coses tinguessin centena.
la ingerencia de la Direcci en el,
darrers temps era manifesta i es volia
merliatitzar la me y a gesti6 fine en la
designaci de personal de confianca, de
la conducta dels quals en la unci interventora t la responsabilitat l'Alta
Comissaria. E, clar que jo no m'hi vaig
sntmetre , perque dignament no ho podia
fer: nene era molt desagradable perdre el temps en petiteses , quan tota l'atenci calla per a coses importantlesimes
irle ha de seguir al dia i personalment
l'Alt Comissari, si no es vol veure expesat a contrarietats i disgustos.
m'estranyen gens les afirmacions
del senyor Lerroux, amb el qual vaig
conferenciar detingudament, informantlo amb tota Ileialtat i solament atenent
a les convenincies generals. Les !teces
afirmacions reflecteixen he la realitat i s
llstima que no se n'adons ahans. La Direccite. tal com anava als darrers temps.
no complia els fine efenllacar l'Alta
Comissaria amb la Presidencia, sine tot
al contrari.
I tal com han quedat les emes, s'hi
ha posat remei? it meguntirem.
No, en aherent. El ves-secretare DiTeclee general fine fa pnc, segueix fent
les funciens de tal. Ha dona} eI cese a
uns guante funcionaris notser els que li
feien nnea , pere n'hi han quedat molts
d'altrts. Segueixen funcionant una mena
negociats militar. sanitari, d'nbree Obligues, d'instrucci, elenterneetaci6, etektera uns nreranismes quasi sempre intils i en moltes ocasione nerjudicials.

Uegiu a la pt
"DON

Les supressions afecten a comptabilitat

i a coses de caire diplomtic, potser les
niques que tenen ra6 d'sser, porqu la
Primera era un control econmic, sempre convenient, i la segona Un enlla.
amb el Ministeri d'Estat. necessari perque molts afees de la Zona motiven antes i reclamacions consulars.
La relaci6 entre l'Alt Comissari i el
President del Consell ha d'sser directa.
personaliesima j cense mediatitzacie
ning. El primer s el representant d'Espanca al Protectoras, i si t, com ha
de tenir, la confianza absoluta del Govern. hs ell el que l'ha d'informar i qui
ha de proposar els projectes i reformes.
E5 clar que el President necessita tenir una secci o secretaria el nom
tant se val que Ii reculli i ordeni
els antecedente necessaris i t, faciliti les
dades conveniente, perit sense cap de les
facultats que tenia la Direcci. Ben entes que si el que tela aquella es confia
a la Subs ecretaria, nn s'ha fet ms que
ranciar de nom, subsistint els defectes i
empitjorats.
No faltare nui pensi que pot sser perills el funcionament d'una Alta Ce.mi5saria sense l'embalum de papen que
nmpie dieriament la l'alija. El pera e'ha
d'evitar arrils una refinada selecci, pro_
nur-aal la m'exima capacitat. competencia i moralitat en les persones i elancant una constant reluci entre el Pie<irlent i el Cerniesen per a tot elle que
lingtti relaci amb l'alta poltica del Protectorat. Le resta seria convertir-lo en
un gemernadore. tense Butleti Oficial,
nernue sIlmc aquest s'edita i publica a
Madrid. Els francesos, del centralisme
'tele quale nn es pot dubtar, no han
reitest mal en desencert semblant; el peridic oficial del seu Protectorat s'edita
i publica a Rabat i eis dnhirs. decrets visiriali. disposicinns. edictes i anuncie
oficials s6n coneguts oportimament on
tenen interis i han d'sser complerts,
con: 5 natural i
Al seu comenament, va esser organitrada l'esmentada Direcci per un general. que va estrenyer tant mm va poder les llagues. El mateix general km
desprs Alt Comissari, i e5 planyia que
ei que baria fet era un Ilaz escnrredor
que li dificultara el e moviments i, a poc
que es dietraeues, l'escanyava.
tY de la Direcci inicial a la dels
temps del tensor Buylla hi han il trna
diferncia egandissima a favor de la primera!
Espero i des itjo per al 1,4 flel5 intesesens eepanvels. que el Sr. Rico Alelo i el seil intellieent i efica callatenradar, el coronel Capar, es vegin acial
Iliones d'aquella nasa, encara existent,
mie si no es talla de soca-rel tornaria a
sebrntar anth forga i a arrapar-se al trrinc
Rrntectnrat, com Peurra, fiat a deivar-ln ser.
Ara. cnin saheu, re parla molt d'Ifni
i ile R's, rle Oro. Ens en podrieu dir
alguna cosa...
Ni una ola nereida. Pel mateix que
ho conec i en s coses mret interessants
Co puc ni he de dir-ne res. Una Ileugereea o una indiscreci de persona qualificada en anueet as eumpte, nedria isser de consegiiencies irreperahles.

Un mul de Don Jovino

Dos policies a la
pres per una
topada de

tramvies
El jutge sepyor Espinosa, del
Jutjat nmero quinze, ha dictat ante
de pres contra els alumnes de i'Escola de Policia de la Generalitat Josep Bartomeu i Ramon Mart. Els
acusa de danys i lesione a conseglietzcia d'una topada de trarncies conduits
per elle quan la darrera vaga dels
transports urbane.
Aquest jutge s el mateix que no
va trobar causa ale feixistes remete
clandestinament amb el doctor Altafie na.

La

dis done! Si par hasard

tu vais rius trote
romplimentela de uta part
Qui no la San, qui no l'ha taralle-

jat, aquesta cane?

A comeneos de roas no se'n sentia
'ultra a tot arreu. Als celoberts i pels
carrer, al tramvia i al tale, al musichall i al teatre, us enganxaven continuainent a les orelles les mateixes estrofes:
Complimentela de ma fart

Es va posar de moda una maledicci

Maleida sia ta tial
Cal confessar que la cane tenia ganxo. Semblava impossible que fos alemanya.

,lane Aubert

Havia nascut al teatre Nelson, de

Berln, Pene La seva difusi tingu 'loe
des de Pars. La Ilane des de les taules del Concert Mayo!, en respectacle
Tres excitante, una artista la renomenada de la qual pot die-se que comen
aleshores: Jane Aubert.
Sortia Jane Aubert amb barret de copa Graciosament decantat a la dreta,
accentuava rencis de la figura i reipressi de picarda del rostre.
Jane Aubert no ha abandonat ja mis
el barret de copa; a Ginebra o a Londres, a Pars o a Nova York, a Mili
o al Caire, s'ha presentat sempre amb
dl a escena. El barret de copa es per a
Jane Aubert el que el de palla per a
Chevalier.
No obstante.
Me l'he deixat a Londres acaba
de dir-me Jane AuberL
Ha vingut a Barcelona en q ualitat de
turista, a la recerca de reps.
L'estiu passat m'explica despres vaig altar a caure per casualitat
a Sitges. Pensava estar-fui tres dies i
vaig restar-hi dos meses. Ning no em
coneixia... Ni una sola vegada no vaig
posar-me el ;Teta de soirec. Quina llibertat f A Cannes i a Niea era' esclava
de modes i recepcions. Aci, almea constantrnent amb vestit de bany o de marinen El mis em va planee molt. Tant,
que he tornat
Jane Aubert ha estat aquests termas
darrers, a la capital anglesa, la mexima
atracci, Centava amb Delires King, al
Saville, l'opereta Tue command polomance. Triomfaven amb ella l'encs i la
grcia francesos, l'elegncia i la tantasia parisenques, com triomfen ara, all,
amb Yvonne Printemps,
Perqui Jane Aubert, tot i les seves
harenes actuacions en ternes angleses i
nord-ameeicanes, s, ha restat i ser
francesa.
De Paris! celta eil. amb orgull,
quan Ii hin recorden.
1 acostuma a afegir:
Ifireu: sOc del tir a-en-l'air.
Merare fa aquesta declaracie, s'apeeta amas el dit, el nas enlaire.
De natural, el ti ja una mica arremangat.
blaus i menuts.

qesti del din

Cabell ros daurat.

Una boca riallera
Parisenca cent per cent insisteix Parisenca des de fa guatee en.
neracions. Qu'. e Creieu que en troba.
rica moltes?
Les podriem comptar amb els dita
de la mi faig jo.
Ni que he comenteu en broma!
Jane Aubert va desgranant la seca
histeria:
tql8, debut a l'Apol de Pars can a
petite femme de revee: cent cincuenta
frenes a la setmana. De l'Apol pasta a
la Cigale, on descobreixen que, ultra
un cos esvelt, amb unes temes perfectes
i un cap d'ngel entremaliat, posseeix
una veu molt bordea. Representacions
deepera cernica per provncies. Caneonetes Ileueeres, franceses i angleses, a
Egipte. Retorn a Frana i exit del
Hi, dis done! Si par hasard
tu vais ma rente
Mes endavant, acolliment entusiistic
al teatre de Brooklyn i altres escenes
de Nord-Amrica. Suceda al Winter.
Garten de Berlin...
Sempre amb el barret de copa?
Sempre.
Vers la fi de 1927, Jane Aubert s,
al Moulin Rouge, de }'aris, ja vedette
de la revista Parir ama" etones, al costat
d'Harry Pilcer i del clown negre Johnny
Hudgins.
En gener de neo crea, al PaLace,
peteta d'Henderson Good Neta.
L'octubre del mateix any es casa, El
mara s un multimilionari nord-amere.
ce.: el coronel Nelson Morris. Li ha posat una sola condici: gUt es retiran
de l'escena.
Retirar-se de l'escena?
Al cap d'un any manifesta no
podia aguantar mes. Vaig decidir trebailan
I el coronel ?
Compareixia, amb una escorta d'agutzils, escrivents i jutges, on no ins.
porta que fos que m'anunciessim M'entaule plets a Suissa, a Itlia, a Blgica,
per els vaig guanyar tots Noms vais
perdre a Parlo. A la meva terral
Quin recluta!
Feu-oho com vulgueu. A NordAmrica, al pas em festejaren
.com mai. Allb de dur la contrria al
marit els va engrescar.
Per fi, us
Ai, sil
Jane Aubert ha contestat aquest "Ah
s" respirant, com traient-se un pes del
damunt
Divorciada, he vist com
m'han aplaudit molt, la qual cosa treta
reconfortat; no podia sospitar que aplaudien potser la muller del coronel Morris,
sin l'artista Jane Aobert Les operetes
The cherming peinetas i efinteiede
sweetheart han cstat dos exits que mili

no oblidar.
12s plau, l'opereta?
Es el meu genere preferit.
La revista?
La revista de gran espectacle s
molla i ben morra. Restani noms la
revista de cabaret, de chansonniers, Es
marta, sobretot, a Franca. Entre altres
causes, porqu manquen les artistes. A
Franea, pel que fa referencia a les dones d'escenari hi ha encara moles actrius meritissimes, que no sen valore
consagrase d'avui. Perit dones de revista?
Fantasietes? Vull cementar nicament
Yvonne Printemps. De joves, molt joves, cap. Fixeu-vos amb resto] de dones que ha produit el music-hall anglis
nord-meric i convindreu amb mi que
tinc ra6. ;Estem en decadencia. a casa
nostra! Tot i alee remo i voldria , la
temporada vinent, fer la mera renteie
a Pars. la veureu ., Patis s Pars
M'han pedal d'un projecte extraordina.
ri...
N'inga!
No; si us el elipsis, ja no seria tan
extraordinari.
Res de cinema?
He filmat per a la Warner Bros la
pelcula Oil, that kiss, arnb Weldem
Heyburn, el marit de Greta Nissen, i
tinc contractats dos filme mis amb la
mateixa casa. Pene no cree que el cinetila em retingui massa temps. El cinema
va be per a fer una carrera tpida i
guanyar molts diners. ;Cinc anys de Ice.
hall, un grapat de mils dlars i cap a
rec! No; jo no ern vull arreconar.
Per a mi, el treball s la vida.
Jane Auhert snmriu:
El cinema? j f que en aria del bar.
ret de copa? No sabra, no podria Ilan.
ear-lo!
.loan TOMAS

La detenci del sbdit

angls Edward
t Linner
Londres, 6. El "Daily Herald" diu
que fI Cnsol general de la Gran Be stanys a Barcelona ha eetat encareced
de repetir les seves gestiens prnp de lea
autoritats esnanyoles per cridar-los l'atenciO respecte a la detencid del ssibdlt
mieles Edward Lintel+ Mis.

3:

JOVINO"

Per BELLAFILA

Jane Aubert s'ha deixat el

barret de copa a Londres

Pare: qui vol dir anarquista?

Vol dir: anar tirata

El s.-ny. Ellis est e ti Pressi preven.

tira se, lana verde de ojee de lee qude
un era so:reidor. - Segons les nosfre$
noticies. /torio d'sser allibtrat prOVisi0.5
11011144311, kr so lobera ala reoliaa Pela
gneis encara esta detingut.

Diumenge, 8 d'abril de 1 9 11 4

Any 56.Nm. 18.616.Preu: 15 ekntims

ABONAMENTS
41160

Catalunya I territoris de 1a RepblI93,

Pies.

America nanna Portu gal. mue stra

Palma cOnvelit postal. Id.

ir - -

nitres palmo. tel.

DIARI

D'AVISOS I NOTICIES

ANUNCIS I RECLANIS EGONS

LA PUBLICITAT
BARCELONA

TARIFES

REDACCIO 1 ADNINISTRACIO: CORTS CATALANES, 689. 4,5? TELIS F011 11430

BARBARA, lt I 13. TELEFON 19503
TALLIMS D'IMPREMTA: CARRER

Press16 al nlvell de la mar: 7617

millImetrea. Temperatura actual: irs
graua. IlumItat relativa: 88 per cent. Veloeliat del
vent. O quitbmelres per hora, de l'oest sucl-oest. Vlst,
billtat horitrontal. en promedt 5 gullOrnelre 158551 del
cal. cobea de Cunb.. IQ. 1 Am., emb pinar. En les dar.
ceres 94 flores: Temperatura maema. 186 graus.
Temperatura minan . 11'5 gratis. Rerorregut del vent:
260 gullOmelros. Preelpilaci: 7 Illtes per metre gua..
lwlacIO en el (11 :1 l'atUr 9 hores 3 g minuta,

EL TEMPS

.111nn11111

Petroli al Marroe

Els bornes de la Repblica

Els gangster. de Barcelona (11

L'esperit inquiet de Besteiro La histria diplomtica del Un document sensacional que ens dna la clau
Hi ha hagut aquests darrers dies
grans manifestacions oratries per part
dels hines representatius de la poltica
esranyola, detinint actimas i deiensant
programes que han arribar a apassionar
els militants dels partits i han deixat
indiferen t la gran massa de l' opimo del
pass. Com diem l'altre dia, aquesta indiferencia es la causa del desgavell actual de tots els partits de dreta i des mi err a que no poden trobar un matiu
de cohesi ea la solitud perillosa que
els envolta.
Pero enmig d'aluesta mena de vacances espiritua:s. que sn per preocupar
tras els homes sensibles, ens semblo
convement tornar a remarcar la posici
que ha ares dintre la politica espanyola
Juilan Besteiro. revelada amb una gran
sinceritat en una sessi del Parlanient
de la Repblica el mes passat. Horn pogut llegar inteerament el discurs de Besteiro en aquella sessia de Corte, i no
ens podem estar de dir que, entre tots
els que hern llegit o semit darrerament,
s l'Un .: que ha donat la impressi que
el pensament go:itic d'Espanya segueix,
amb un to ben personal, les orientacions
del pensament potaje del mara
No es pot dir que Besteiro faci una
feina infecunda de caipla o dimitaci
de coses estrangeres per pur snobssme.
Al contrari. De cap a peus del seu discurs s'observa el desig d'inspirar la seva
poltica en l'observaci serena de les
caeacteristiques de la vida espanyola;
perla tamb s'hi observa una inquietud
que no s'acontenta ancla les mincies
les actuals disputes entre calles i han-

caes.
La principal preocupada, del d i scurs
s el problema econmic d'EsTaraa en
relaci amb l'aspecte social i amb
funcionament de les institucions poltiques de la Repblica. Solucione concretes? Noms una i s la constituci
d'una segona Canibra de representaci
corporativa que. sense funcions legislatives, prepari l'estudi i fixi els termes
de la resoluci dels problemes econMes jora de les exigncies immediates
de la poltica partidista i de lee baralles
religioses.
Quan la Cambra va aplaudir gaireb
unnimement aquest concepte, 13esteiro
sea/ mostra cornplagut, per ami una
gran serenitat va destriar la significac i conteadictria de molts dels aplaudiments. No es tracta, va dir, ni del
corporativisme dalia, que es un producte sense anima del despotisme de l'Estat
feixista. ni del Consell econmic creas a
Alemanya per la Constituci de aVeimar, ci del Consell d'igual nom instibit a Frana. Res d'artificis. de teories.
ni de dogmes. En l'ordre politic, estan
t les institucions democratiques de la
Repblica, que sn les niques que tenen dret a representar la voluntat popular corn instrument de sobirania; pera
al costal daquestes institucions, propenses per naturalesa a posar en primer

!lec les disputes del poder, cal que sala

hagi d'altres. nascudes de la composici
normal de la societat espanyola. que
sense envair els drets de la sobirania
popular. tinguin prou autoritat per aixecar a les primeres categories
Faspiraci nacional l'estructura econamira del pule.
No elan de crear Corporacions inrentades per caprici d'un dspota o pel
pensament d'un geni. Salan de reconixer simplement les Corporacions que
existeixin, creades ja des d'ara per la
necessitat serial de cninplir un objecte
per a la vida. Salan de subordinar a
l'a u t ori ta t omnipotent duns tcnics que.
per molt que valguin o com M g valguin,
no es poden sostraure al peral d'una
dictadura en nom de la ciencia o de la
tcnica, que es sempre inferior al descabdellament normal de les torees socials d'un pas. La Cambra nora. de representacia corporativa. no seria res
tense estar conectada amb l'opini i
amb les necessitats generals. sentint la
influencia i el reflex de les iniciatives
del poble.
Aixa no s marxisme ti deien.
I Besteiro replicara que per a ell Marx
no era un dogma. ni tan solament una
dretrina. sind tal vom deia el mestrr.
sso mer nsie dinvestigaci a deis problemes
econmics. socials i polit ic s ciue, a la
cegada, is un metode d'actuaci practica
en aquests 25112Cte5 de la vida. .Neoso-

cialisme? ,;Henri de Man, Dat, Itafrid

Crips? Socialisme de dreta? Reo-luci?
No ha sap ni vol saber-ha Teories dadaptaci de vells principis a les realitats nacionals, que cada poble concep
a la seva manera, poden ster toses artificicses e falses traduides al acetre pais.
Necessitat d'acci. de dinamisme, de retrobanient duna nima cense la (P u l la
patria s natrioterisme i l'internacionalisme s una buidos-. Poble deconomia
rudimentaria . no pot Espanya copiar sistemes i nrovatures que s'assa gen a dattres Palles del mn; pera dintre de la
Repblica democrtica i pacifista. es Pos
rermetre les Radar-les que li suggereixi
la renresentacin de toses les activitats
organitzades del pals per a les usuree
construccions.
No sabem si acuesta actitud del senvor
Besteine timba conseqncies notifiques.
El socialisme espancel no sembla prau
prenatal ser a seguir les noves e:kilart mis consistent del part:rei nas, La p
ta alta revelas ante per a una politiea
sindical cense grano preocupacions
neasamem n de dnctrina. La resta s en
nana rentiblica ente. dintre de la traeint,; esnuerrista del pas, es refia princnalment del vra deis obrera Fora d'un
netit nucli dantellectirPl s . el marxisme i
ta geva rri gi si e transforreach; no pasea
duna in fl uencia normal, Es Possihte que
les inntsietti 4 : de Besteirn no arrihin a
cm-tuneare els militants i eme unirles se.
ceeix in les selles normes del raras, inp aeotrade s al moment interessant nn . vu
.1 mara L'ac ratel resolta 1. Lateo Caball ero dintre danuestes vele, normes, te
i no havent ralees ur gran evit en la
t'anoria snciali sta d-1 Parl ament. sembl,
aaar tte't s rroaabilimts derittr 'r' n la
ma g sa. I cenn dAiem abir. narlan , del ras
Severirg a Alemanva. s nnssible eme
anne sta mas s a i els Se1.15 lder, es Ir,
incnrpnrats a un moviment sie hc,:"Ca

fej,j<ta . si ann .sr s per deearicia

aola de la Penahlica.
Besteiro. nems ressonancia
erronea eme l'arnhient de la poltica 1.p p nvo l a aat Atezar. Estan en un moment ae as iu de la seca vida. O roden
asser eridats a uoa posici ele reales/ eme
assenva l i un canvi transcendental en reeairitua l itat de la masa espanyola, tradi. innalment inhibido de le: rreeetipecinns
del rnn. o seden (melar rectuir, a una

$al iairia d'educada i de crtica a la

manera de inesere P errera. De moment.
Ana,ir v.ri absorbida sota la seva ereempan pblira per la neressitat de finar orla nosieid oe - sonal davant una
rolitiea esmirriada 1 bala, le sostre ron,
la del senvor Terroso-. Nn ene rinclria
eres de natt nue Besteiro es veles Migas a ona l eina igualment penosa de-n
to semblant. 1 entretant, les masses d'esouerra esnanvoles eantinuarien la ven e
histaria, alternan t l'ensoniment amb el
desari sota la influencia a'uns lidertue
es nedrien aartir ama, el malee anal-nuisme le harriaril. sagnant grrbn ese, 18 feira nue fa cinnuanta arias ene
dura de trnh ar sabsti tatisis. mes n menes
sruralents. i senuar teranls. a ins receluci nue no poden ni sahen, ni pensen

Profectorat espanyol

Horn sabia vagament, al Marroc, que

els sondatges empresas. fa alguns ama,
a l'Oest de Fez, prop de Petit-Jean, arribarien a donar, un da, resultase interessants.
Cap publicitat sensacional com remarca una revista francesa atreia Fatemi del pblic sobre aquests treballs,
"que tren voltats d'un cert misteri, com
sol passar en tot alla, que fa referencia
a les mines de petroli".
La sonda nmero 26 ha dorsal petroli.

de tota l'organitzaci anarquista

parar teta zona d'inluencia en el tau

laarga. Sens dubte va produir-se aquest
resultas perque la carrega duna tan ans pla zona era superior a la capacitas
d'Espanya; pera ir de creme que els
jacirnents petrolfers que la Lego- t
Francesa de Tnger hacia assenyalat superiicialment. constitulen un rnotiu per
a l'impuls d'expansi francesa al nnrd

per JOSEP MARIA PLANES

El lector que hagi seguit des del

comenament la nostra enquesta, !lastra remarcas que ens hern limita( a fer
una simple exposici de fets, sense
emprar en cap moment traes de periodisme teatral, que hem escatimas
de Itiarga.
ele
adjectius, i prescindit en absoDes de l'any 1938 el govern francas lut dels efectismes que la important
enviava a aquesta zona o hi anaven ter materia del nostre reportatge ens poEn el croquis nmero 1, el lector po- compte propi els Maresman, els Pean- dia permetre facilment. Forts d'armes_
dr seguir els llocs de sondatge al Mar- son. els Muller, els quitas delimitaren ta serietat volguda amb que hem porroe Francs, des del Djebel Tseliat, a petimetres, esbossaven sondatges, obrien tat la nostra enquesta, avui podcm
3oquilmetres de Petit-Jean, fins al riu pons, a la recerca del petroli. L'any dir que ha vingut a parar a les nostres mans "un document sensacional".
Es tracta d'una capia autentica de
ihrer
Corra
l'acta del Ple Nacional de Regionals,
celebras els dies lo, 11 i 12 de febrer
Arr.1t"4
d'aquest any, en el pis principal de la
casa nmero 13 del carrer de VigaLaradte
Akaraoylv..
sane, de Barcelona. El ple va cele,.
gli
brar cine sessions, les quals constieXaufn
Al.NUCEmaa.
tuiren, per dir-ho ami, la liquidaci
oficial del moviment revolucionara que
;:aane,
......
:.
comena a tot Espanya el dia 8 de
desembre de 1933. El document consao-ata
ta de trenta-nou iulls grans escrito a
maquina i va avalat amb un segell
oc,e1 - 1.;31+4Y
oficial que cru niel: "Confederacin
a
easasa marras aloe
oca,
Traakar .....

- -teoea..-... Plas

Act..a...e.r..

DIVaaSES )E1IMITAii0145 3E1 trarEallaaT ESPANYOL.._

Carga to Canes-alta), en alguns lloro solament a 25 quilmetres de la frontera

del Protectoras espanyol.
La superficie ombrejada indica el ancDjebel Tselfat on la sonda nmero
26 ha donas petroli.
El pou s'incendia. i durant 15 dies la
destrucci quotidiana de petrali oscillava eitre 25 i 40 vagons, o sigui un
total de 250 a ano tones, renresentant
una perdua diaria de 50.000 trastes.
Hi llagu una gran emoci. a Franca
i al Protectoras francas. davant d'armen
hrollador de petrel; encs, que pujara
nao metres i que cremava les fustes del
pro 26, i en torava l'armadura de
ferro.
"Ara que l'emoci s una mica calmada diu una revista francesa pot
eser he de precisar les candicions en
Id s quals les recerques al afarroc han
estat portades." Mes avall. afegeix:
"Els arrius de la Legad-id Francesa de
Tango. contritest informariens i observarions superficials sobre jaciments de
orfroli rn aquesta cona, que daten de
l'o's' 18R4."

1912 quatre anys desprs de l'iniciament d'aquestes recerques, Frana entrara en possessi d'aquesta zona de
l'a l arga, que es considerara petrolitera.
Hem dit, en l'explicaci del croeuis

nmero II. que la lana de puna: indica

les reeions que enrara sn ocupades per
Franga. Anuestes regions formen part
integrant de la Zona del Protectora:
Espanyol. segons l'acord de l'any raza.
Signal anda mntiu de la collaboraci armada franee-espanyola. Aquesta ocupaci, que sembla motivada per raons estratgin ues. Pat tumb tenir relaci amb
Irr futures exnlotacions petroli irres.
Hem resumit la histria de les tutees.
sises reduccions de la zona del Protectorat egpanyol al Marroc per tal de
donar una idea de la influencia que hi
hP ai aagl it tenir la nrospecci d'afers
petroli. Pera. ben mirar. i sense tenir per
a res en comPte que en els temps d'ara
el tenle petroa no vol dir tenir or.
perqu la crisi mundial ha perjudicas
molt aquestes explotacions, la importancia de les nuals afecta nrincipalment a les
necessitats miUtars deis reas,. am.na-

Regional de Catalua. A. I. T.
Secretaria. C. N. del T."
L'ordre del dia d'aquest Ple Nacional foil el segent (traducci literal):
Informe del Comit Nacional sobre
el darrer moviment: 2. Informe de les
Regionals: 3. Informe del Comit Nacional sobre unes gestions realitzades: 4. En vista dels suggeriments que
ve fent la U. G. T. sobre la consteniencia d'unificar les forces obreres
per a realitzar un fet revolucionari,
:Atan posii ha d'adoptar la C. N.
T.?: 5. Davant la situacia creada per
l'actual Gocen als nostres Sindicats,
oue ens obliga a acatar la Ilei del 8
d'abril o, al contrari, no aixeca la clausura, quina actitud cal seguir?
Assistiren a la reuni els segents
delegats: dos del Comisa Nacional,
dos de Galicia, dos del Centre, un
del Nord, dos d'Arag, un daastres (el qual, per cent, no dula credencial, per la seca representaci fou
donada per valida), tres de Catalunya,
un de la Federaci Nacional de la Indstria Ferroviaria, un de l'A. I. T. i
un de Llevant. Corn que l l'A. I. T. no
havia estas invitada de forma regular,
fou acceptada, no obstant, a la reuni
a petici de la regl Centre.
Tamb assistiren a la reuni, a pesaci de Catalunya tja se'ns permetra
que adoptem el lexic burocratic anarquista). el director de "Solidaridad
Obrera" "para que estando presente
se lleve la impresin de las regionales para mejor orientacin del peridico", i una delegaci del Comise
Peninsular de la Fai, que en aquella
data residia a Barcelona.
Presid Catalunya i el Nord actua
de

Ha cessat l'estat
d'alarma
I Lambe el de prevencil
Madrid, 7. D'acord amb les declaracions beses anit pel ministre de la Governaci, a les dotze de la nit d'ahir
cessa a tot Espanya Vestal d'alarma,
segons la interpretaci del senyor Solazar Alonso, tumb ha desaparegut
ta t le prevencin.

La premsa de Madrid
es fa eco de les nostres

informacions

7. Tota la premsa s'ha

ocupas de les interessants informacions
del peridic de Barcelona "La Publicitat" sobre l'actuaci dels atracadors i
Mur reluci amb l'anarco-sindicalisme.
Aquestes informacions son objecte de
molts comentaris, i la majar part de
la prenisa. tant de dreta com d'esquerea, els dedica un 1:arg espai.
Madrid,

LEIN IR O UX IS 1111

Qui ho ha dit que no som honres?

secretari.

Per donar una idea de la importancia del document direm nomas que hi
consten els raports, detalladissinis,
dels comits revolucionaris de toses
les regions i de les associacions part i_
culars representades a la reuni, sobre la forma com es planeja i s'exeruta el moviment sedicis en les respectives demarcacions. Hi ha lambe
l'informe del Comit Nacional donant
una impressia, de conjunt; les discossions sobre negligencies i efectivitat
del molan/ene i les experiencies que
en van treure per al futura A mes.
hi consten tamb, ami, tota mena de
detall, les discussions i els acords que
recaigueren sobre els altres temes importantissims detallats en l'ordre del
I des de comenaments de segle afe- ats de guerra, potser no ens pedem dolgirem nosaltres aquestes informa- dre massa de tota aquesta histria, percinns "superficials" sobre jaciments pe- que si Ita sostret legalment a la zona
trolifers al Marroc han influit duna ma- del protectoras espamol jaciments pesennera extraordinaria en l'expansi de la
o
problemtics, ens ha
influencia francesa en acuelles eones que lifus, ms menas
en un principi havien d'sser d'influen- estalviat molts milers de vides.
cia espanyrtla, 1 que tractats successius
han limitat.
El croquis nmero resum grficament el curs de les reduccions del Protectoras espanyol al afarroc. Tot el seu
cnnr ingut. inclnent la pasa ratllada, representa la cena Nord de les 111.1eS dinfluencia al Marroc, que. rel Tracht
Les converses d'ahir al Quai d'Orsay
Il any sana (len i Castillo-Delcassil
reroneixia a Escuna la zona sud, cnm- entre Burilan i Henderson han litigia
presa entre l'Uarl Su< i el Sahara una especial importancia perqu el yeaquest tractat ne va arribar a signar-se. sident dr la ConlerIncia del DesarmaEls acords franro-angles i franco-esna- 'neo /ha fet casi matriz intrpret del
noca de sena van deixar la zona d'in- pensament dz John Edition, atol, el grial
flu4nria es/alma-4a limitada re:- la radia har .ia confereneiat llargament abate de
travessar el Canal.
A. traat senrit: Kenit s a. Fez, L'a:an ;
Quitas naves proposicions ha pogut esTaza van (asedar (ora de la zona (Len
Castilln-Delcasse). L'anv 1012 el Can- posar Ilenderson a Barthau? Na sets
een; d'adhesi al Protectoras (Gacela- sap res fins ara. El fet que Barthold,
Priet o-Geof free) exclou teta la call alta acabada l'entrez,ista, hagi anal a veure
de l'L'arga i una part de les Planes del Doulnergue, deixa suponer que la conGarba roen s'indica astil, la linia frau' versa ha fingst importancia. El Goteros
mentada La Ida de nunt i ratito serveix britanic es troba sota la pereci de l'oPer assenvalar els limas nrnvisianalment Pinid puhlica i no poi varillas en les seacardats l'anv to2e. amb media de la res decisions.
entlaboracia, mi l itar franon-espanv ola. La
S'havia dit errniament que fsscDo gnia rle t'unte indica les regions ocie null de consultar abano els Donoma Franra i cite encara nn han estas minions, pera agriases estan representats
excloses del Prntectorat espancra.
a la ConferInria del Desardnantent,
El tractat sie l'ase 1002 ne va arribar 9.(k rd que fa a problentes de l'Imperi
a sir.' r - se Si 01~4 4ienat i Esna- cal que Cl pavera de Londres ennvoqui

l 'haenis noma cnnmlir. la 7 ,41a ne- representarse dels Dominions a canje .

aes t,s1m.rt en explotaciA i r enAlment estara rlintre de la zona d'inLes teriinf a que el gruern andlis
flit ane l a eepanvnla.
ha ''lost fins a rltim tat el possible
Al llarg (le l'Uarga, al nord de Fez f,e, t al de enneilinr co berree teneni le Taza, hi ha mi centenar de pous ejes .i ha dednostrai una deplorable fe4 . serdatge Pel tractat de l'anv lana. blesa entero' rAlemanta
Ifenlersinnt, Prl contunicat oficial del
si h Eartanya deixava la zon a del Marero !tal. arnb Fe' i Taza, real- ()sal enrsny desPrIs de la risita de
cnstats
Henderson i de les deelaraeans d'aquest
srit.tt, ima am ela frania al %
1. 1111 ,,m , al rentre del Marro?, Er 141 arribar o Ginebra, se sal, que Franca
- att .a'a franja radinYen una bona para d...-s;str;" en el Net. pentAsil de rtor
" -,, ri,1 de Ginebra j rantorar la rn" l e e iments retrolffers.
.:4 :,; re. In seginn quirsena n'e nidg.
rer pel Conveni de 7912 es si1

dia.

Es una tasca durssima i laboriosa

fer un restan ordenas i coherent daquest document que ens posa cara a
cara atad) l'entranya rnateixa de l'organitzacin anarquista de la Pennsula.
La sola lectura d'aquest munt de pro'

ELS TREBALLS PER

AL DESARMAMENT

sa atapeida dura unes quatre hores

!largue s . La literatura que s'In fa t
mi aire gris i burocrtic de secretarias. Noms en algunes bandes sorgeixen unes escasses guspires de fantasia i "poesia" 'libertarles.
Per atmi eso limitaren: a (er un resutil de l'informe del Comise Revolucinnari de Catalunya.

dimissi amb carcter irrevocable i

fon subetituit immediatament. En ve...
nir l'hora de la liquidaci, els Sindidais de Barcelona acordaren que la
culp a de tot la tenia el Comit de
Defensa i el delegas d'aquest dign
nue la olucia, era massa cmoda. Els delegats de tos Catabaupa. sense excepci, dinen que vista
!a tranquillitat que regnava a BarEL MOVIMENT DEL 8
celona no pogueren fer res de bo
DE DESEMBRE A CATALUNYA
El de Lleida precisa que no anaren
a la lluita "porque su delegado proun
detall
comenar
reportarem
Per
curis que revela que fas en els me- vincial les inform de una manera
dis mis inmensars sorgeixen guspires tan pesimista y deplorable sobre el
de l'anomenat "jet diierenciar: "Al movimiento de organizacin revolu-

darse lectura de la circular convocatoriadiu l'acta, Centro pregunta

que motivos ha habido para convocar
en Barcelona este Pleno y no en Madrid; el Comit Nacional da las necesarias explicaciones que satisfacen
a los delegados."

cionario, que lleg a decirles que

Aragn no ira al movimiento porque
el Comit Nacional era insolvente y
pobre de iniciativa."
Els de Vilaranca del Penedes, no
van rebre la consigna; ele de Vilanova
i la Geltr es veieren impossibilitats

Una barricada a la Torrassa, durant cl moviment anarquista del 8 de

desembre clarrer

Desprs del fracassat moviment re- d'actuar per culpa dels dissidents
volucionari, el Secretariat del Comit dels comunistes; "Vendrell dice que
Regional de Catalunya va convocar como no hicieron nada, no puede in.
urgentment una reuni de delegats a formar"; Reas, no creia en el mo.
les -provincies" perque avalessin l'in- viniera; a Valls, l'organitzaci fall;
forme general de la recent actuaci. Litoral, diu que "esperaren els esdeEl Secretarias fa constar amb melan- veniments": Ter i Fresser, no feren
gia que ni un sol representant de fora res, peralte res no havien proms: a
de Barcelona, llevat del de Salt, que Martorell, -por causa de la lluvia
hi asta en substituci del delegat de torrencial no tuvo el sabotaje el efecto esperado"; l'Alt Llobregat no
Gitana, no assisti a la reuni.
En el seu informe. el Secretariat secund perque el C. N. no tenia sediu que totes les esperances d'exit del rietat: etc., etc.
L'nic lloc on "compliren" amb Ilur
rnoviment estaven posades en el que
Barcelonala "capital eje -, li cliuen- deure fou l'Hospitalet. I e,5 la seca
delegaci la que in els blasmes mes
pogues realitzar.
Es veu que significats militants durs contra les dissidncies que han
moviment, i la manca
opinaven que el movirnent no era fet fracassar el
de
oportn, per que si aquest esclatava de conseqncia dels militants
complirien arnb llar deure. "Nosotros cintas de Barcelona.
preAquests
dricutnents
fidedignes
tenamos la ilusindinde que Si
los militantes de la capital de Bar- ven que la famosa organitzaci sincelona asimilan con su deber podria dical no rutila sempre a l'al ada de

darse un gran paso efectivo en el resto de Catalua."

Les mesures preventives de l'autorisas els vais dificultar enormement els
treballs dorganitzaci. El dia 5 de
desembre reberen la visita d'un delegat del Comise Nacional Revolucionara que residia a Saragossa, el qual
els inform que un Regional havia
maniiestat que si el 8 de desembre no
es feia el moviment a tot Espanya,
ells, trencant tota mena de disciplina,
es Ilancarien solo a la revoluci.
"Ante estocopiemel C. N. R.
acorde que el dia 8, de las 12 a la 1 da
la madrugada, se diera la consigna
para que la C. N. T. i la F. A. I. se
echasen a la calle. Este Secretariado,
cumpliendo los acuerdos tenidos,
manda enseguida a diversos camaradas a entregar la consigna preriamen.
te establecida a los delegados provinciales que deban esparcirla por la
Regin."
El Secretariat reconeix que ni Barcelona ni Latalunya secundaren el
moviment, "salvo en algunos plintos
determinados y con una hermosa excepcin en el Bajo Llobregat, cape, talmente en Hospitalet."
El Ple dels Sindicato es reun el
diumenge, dia lo, i el dimarts, dia 12,
i finalment acordareis que tests= tornes al treball el dia 13. No obstant,
s'acarcla "aunar todos los esfuerzos
para que triunfasen los camaradas
del Transporte Urbano, en aquellos
momentos en lucha".
La crisi econmica fou una de les
diticultats essencials amb que toparen. Per a fer front a les despeses mes
peremptries ditien que "hemos sena
do que abusar de las amistades particulares y de los emprstitos amistosa". El que me eta preocupara era
la salivan, que qualificaven de "angustiosa", de "Solidaridad Obrera".
Finalment acordaren que tos, els militants de Catalunya cotitzessin cinc
pessetes mensuals per a "salvar el peridico'', encara que no confiaren que
les autoritats el deixessin reaparixer.

la sera fama.

UN FINAL INTERESSANT
En els prxims articles continuarem
el restan d'aquest document. Advertim que el que fa referencia a Catalunya, que acabem de reportar, es,
potser, el menys interessant.
No voten acabar, pena. sense donar
una noticia que t la sera importancia. La policia de Barcelona va sorprendre la darrera resisti del Ple Nacional de Regionals que se celebrara
al carece de Vigatans. Taus els assistentsdissetforen detinguts i posals a disposici del jutjat. Els detinguts eren, ni ms ni nienys, els responsables i organitzadors del moviment revolucionari del 8 de desembre,
que tantes victimes causa. Dones, b:
aquests personatges toreas posats immediatament en llibertat.
La seva reuni clandestina fou considerada com un debele Ilesa i se'ls
impos, per sota pena, una ntulta de
vuitanta pessetes, o sigui 470 pessetes

per cap!
losep Maria PLANES

(Continuar.)
a.

Vegl's LA PUBLICITAT deis elles'

d 1 t l'aquef.: mes.

Rsposta F. A.: M011e3 graeleg per la

intotnniel.1. en tat om 115 en el moment.
ondrin.

LA REFORMA DEL CONSELL ORDENADOR DE

L'ECONOMIA

Madrid, 7. Els clemente que

constitueixen la ponencia del
la alisen Ordenador de l'Econolino celebren diriament reunions
ner lid de convertir en obra viva
les anortneions de cariasen a la
idea del Consell Ordenador.
atines de les sessious han eslat
presidides pel ministre d'IndsComer,: en persona. La
trosiapuail
p n athicia quedara enllestida el
dia
12.
Dels Ireballs de la poAgsesta proposieid francesa troba
nencia 1.1/1 Consell ben
aprattrei en tois els paisos que lutn estat finaos foro de les negociacions. EL FRACAS DEL MOVIMENT diferent de l'as:Isla!, per be que
ai.r3 que 'laten interessos a fer teder i
A CATALUNYA
sempre parlitit de la base que
opinions a eSpreesar.
InAs c ategoria en l'ab,
En vista del fracs del moviment,
(Segueix a la leg. 7, CO!. 2) el Secretarias Regional present la pelle adminitraliu.

'''''-elesrerwrirrElle711,1111111,'

Any 58 Nm. 18.617.Preu: 15 cntim

Dimarts, 10 d'abril de 1934

ABONAMENTS
Sareelena
...................
Catalnsys I Melena se la Ilepblles,
Amerles Ilanna Portu gal. trimestre-.
Palto conien1 postal. ld.
&Urea palios. td.

PUBLICITAT

11110 Pta.

ir

DIARI D'AVISOS 1 NOTICIES

BARCELONA

ANUNCIS 1 RECLAMS EEOONS TARIFES

MAMO 5 ADNINISTRACIO: CORTS CATALANES. IRR, 1.0r TELEFON 11410

SALUDE D'IllIPRZYTAI GARREA DE BARBARE. ti 1 ii. TELZFON 1060a

Pressi al laven de la mar: Vi

EL TEMPS saillImeteas. Temperatura actual: 507

Huirtltst relativa: 56 Per Cent. velOellat del

vent: SI qultmetres per hora de l'oest. VIsIbIlltat
borozontal, en prOmedl: lt quilometres fetal del celi
1/10 d ' Ae u . En les detreres na llores: Temperatura teso'
Sima: 163 arana. Temper atur a mnima: 97 grav e. Recorrepui del ven': 514 Qullbr neiree. PreelpIteet, i null.
els: Insolarld en el ulla d ' ah)r: 7 llores 24 minuta.
rus.

Els gantsters a Barcelona (1)

El Consell de ministres, presidit pel senyor L'actriu anglesa
Catalunya i aqueGertrude Lawrence
de
Alcal
Zamora,
ha
tractat
l'ocupaci
del
Un atracador vist
lles dretes
passa unes llores a Barcelona

El regionalisme financer de la Liga, tan assidu prop de la persona del

senyor Gil Robles, tan empeltat de
"debatisme", s'adona a horca d'ara
que, absent a Catalunya, no compta
gaire a Madrid. Una cegada mes les
iilusions es fan fonedisses: l'actitud
revessa de les dretes espanyoles pel
que fa a una qesti ben important
per al Fornent del Treball Nacional,
i llar anirnositat contra l'Estatut base,
donen la mesura de la real influencia
del senyor Camb en uns rengles predominantment centralistes: les pobres
mitjanies ni una personalitat no ha
sabut destacar-se'n en aquest Parlamera que fan de majoria y ergonyant avui en dia, tenen el mateix
espanyolisme negatiu que polaritzava
anib tant dardiment Alfons Darrer,
el rei de la Llei de Jurisdiccions i de
la reivindicada herencia de Felip V.
1 no obstant cada dia els senyals
de ridicul assentiment a les dretes espanyoles, i ress de Ilur poltica esquifida acuse altesa espiritual ni coratge responsable, es fan paletos
en secretes nostres raes o menys cata!enlates, fins en algun dindubtablement republica. El tomb dreta de la
politica general ha causar una trista
inieudaci de masses catalanes a una
empresa que, ultra nrigrada, amfibia, absolutament incapa dimpressionar, i remolcadora d'un descrdit
que la desacredita ens s deliberadament hostil,
Sembla que la gran idea del senyor
Lerroux ha estat de republicanitzar
aquella empresa austrfila, per tant
de ternps desictista de la Repblica.
Per ni que els agraria de tots els
matisos es facin republicans, em fa
l'efecte que ni aix no acabarem dentendre'ns. En la sensibilitat catalana,
republic i catalanista es una mateixa
cosa: no ens sabriem pagar d'un nom
tot sol, sini de les seves realitats:
com no ens haviem pas satisfet d'un
canvi de regim limitan al sol entaforament del tron en una cambra de
mala endreos. La pror a de la 1Ebertat, de la democracia, del patriotisme creador, la constitueix la posici envers Catalunya i, naturalment,
envera les personalitats coectiv es
que flirts l'atea de l'Estat segueixM
el seu exemple. i aspirin a una colla'aoraci demulacions: car aquest, i no
ere. d a ' s estil de vida insofisticada
per a les peninsules mediterranies.
M'ab la mentalitat coneguda que va
de Romera Robledo a Royo Villanora de Teodor Bar al senyor Marsillach, la Repblica ens donaria la
anpressi obsessionant d'una cosa ja
vista.
senyor Gil Robles voldria sser
un dretista " la page - : amb fitxers
tots els problemes, amb retalls de
totec les Encicliques, amb llions
apreses de tots els feixismes, ben al
corrent del que t per darrers M Odeis: les formes primitives i reparanies de certes dretes espanyoles ofenen la sera sensibilitat; els doctrinaritmes massa punyents treuen de test
el seia oportunisme; la histeria piet:sta s una rosa per al seu maquiavelisme amb bons fins, i per la pr6p:a. intenci santificar. Es t per un
catlic modern , per un tradicionalista
europea, per un poltic tcnic, per un
organitzador a l'estil alernany o nordarnerica. I ha mirat de fer-ho crrer.
Per a saber si tot abre, no passa

de la vora

per JOSEP MARIA PLANES

Virem comenar la present cuquesna amb la intenci de deacobric el
misteri que envoltava l'organitzacio
de les bandea d'atracadora i de miminals que han escollit aquests darrers temps la ciutat de Barcelona com
a teatre de llurs gestes. Sense endinsar-nos gaire en el tema vastssim del
nostre reportatge trobrem de seguida
les prirneres dades que cas demostraven l'exist ncia d'un contacte i unes
relacions entre els atracadora i les
associacions anarquistes. Ens sembla
que Item demostrat, i seguirern demostrant, que en motu casos un estret lligam, per no dir una veritable
fusi, entre aquests dos nuans diversos
ha existir. Est provat que una part
dels diners provinents dels atracaments anava a parar a les caixes de
les associacions anarquistes.
Ara be: aquests contactes i aquestes
relacions no coleo pas dir que la
C. N. T. i la E. A. I. no siguin altra
cosa que unes associacions de bandolera. Afirmar aixe, seria una falsedat
i una infamia. Moro comprendr de
seguida que si el problema anarquista
de 13arcelona i de tot Espanya tos,
simplement, un problema de criminalitat, la seca soluci seria molt mes
fcil del que no ho s ara.
Ja vareen dir Vahee cha que a cada
epoca el bandolerisme adopta el reilex politic que Ii imposa la realitat
del seu temps. Relaticament parlant,
eis anarquistes atracadors o els atracadora anarquistes de Barcelona no
sn altra cosa que els equivalents a
Catalunya deis Al Capone, agent electoral del Partit Republici dels Estats
Units, i d'aquests Carbone i Spirito,
"vedettes" recents de l'afe r Stavisky,
bandas notoris i, al =teja temps,
agents politics d'un diputan del partir
Radical-Socialista francs. Els famosos bandas d'Andalusia, de Crsega
o de Sicilia han comenat sempre llar
carrera com a vindicadora dinjustirics i Licien3ors de causes nobles.

Seas ha dit que la nostra enquesta interessava vivarnent la gent de

l'"organitzaci". En general, la troben
parcial i mal intencionada. Noms un
anarquista, i no pas dels menys importants, ens ha dit que gaireb tot
el que haviern escrit era recital. Aiegim, tamb, que rnalgrat l 'inters que
ha despertat el nostre reportatge no
hern rebut a hores d'ara cap mena
d'advertiment, dintimaci i d'ame-

naea.

sospita. Els barons assao-

nats, en veient-lo en aquest ram, re sitan remota joventut. Per quan

nnsaltres rem joven i topvem amb
senyors aix ni que ells diguessin
tue portaren la reiigi6 a coll-i-be
no feiern pas com algunes joventuts
embadalides d'arui en
Josep CARNER

El tercer aniversar de la
Repblica
Es declaren festivas
els clics 14, 15 1 16
Madrid, 9. La "Gaceta" ha pubis'al la segtient ordre de la Presidencia:
"Declarando festivos crin motivo del
miversario de la proclamacin de la
kepblica los das 14, la y 16 de los
orrientes. Esta Presidencia ha dispuesto que en las citadas fechas sea izada
la bandera nacional en los edificios pb licos, que ostentarn, adems, colgaduras e iluminacin. En cumplimiento
de acuerdos del Consejo de ministros,
tata Presidencia ha dispuesto que el prximo da 16 de los corrientes sea cons iderado como inhbil o feriado, para
todos los efectos civiles, mercantiles y

dministrativos."

Una que pot qualificar-se de ve-

L'ATRACADOR JOAN PIERA

I BOFILL
T vint anca, i esta recls a la P re s caular. Fou detingut la setmana
passada, amb altres individua, a Vilassar de Mar.
Parlern dell perque va autoritzarnos a publicar el seu nom i part de
les manifestacions que ens va ter.
Joan Fiera inicia la conversa fent
constar tota la repugnancia que sentia
per la prensa burgesa i els seus representants. Som gent cenada a l'or
del capitalismefrase textuali incapavo .; de comprendre els rnotius terica i humana que empenyen un home
a fer-se atracador. En lloc de ice
enquestes sobre els gangsters, considera que ms valdria que parlssim
de les brutalitats de la policia.
Aquesta policiava afirmar amb El senyor Manuel B. Cossto, ciutad
d'honor de la Repblica
energiaensorrar Catalunva! Ja poden dir que us ho ha dit Joan riera.
I consti que no sic catalanista ni es- Aqu van. Farem una mica d'histria
panyolista.
sobre aquest interessantissim problereferiu a la policia d'ara o a ha. Com ja s sabut, el territori d'lini
la de sempre?
s una zona de terreny de 2.000 quiA la d'ara.
lmetres quadrats, situat als contra--Trobceu millar la policia d'a- forts de l'Anti-Atlas, dintre del Prohalls?
tectorat francs, i sobre el qual exercirem dret de sobirania en les mateixes condiciona que a Ceuta i a Melilla
Des dels termas dels Reis Cat6lics,
aquest dret d'Espanya sobre aquella
zona fou sempre reconegut per tots
els sultana que allf se succeiren. En

aquests darrers temps, naturalment,

abans de l'adveniment del regim actual, hagueren d'organitzar-se diferent s expedicions per tal de dentar
efectivitat a la dita sobirania, par
quasi sempre, quan els vaixells, conduint les nostres forres, arribaren a
la vista d'aquelles costes, els seas
caps rebien contraordres i s'interrompia la projectada ocupaci
. Fa uns
dos anys es decidi l'ocupaci
i arriba a aquell lloc el comandant
Cahizares, per:, fracassa en els seus
propeasits, i llagu de retirar-se de
seguida.

Quan varo decidrsegueix dient el

senyor Lerroux que anea a ocupar
l'Alta Comissaria d'Espanya al Marroc el senyor Rico Avello, vaig prendre la determinaci de posar a les
seres ordres el coronel senyor Capaz,
Per creare, i molt fundadament, que
els seus prestigia i la seca histria
el destacaren com un cap perfectament preparar per a tota mena de
missions, per delicades que fossin.
Aixf ho vaig pensar i no nahe equivocat.

l'oposici s rnenut, sense visi

recerar una

Madrid, g. El cap del Govern, menta i materialmolt pocs, perqu

senyor Lerroux, ha fet a un redactor caig donar instruccions al senyor Capaz

perqu aquesta ocupaci no es fes en pis
de guerra, per consolidar aquesta labor poltica realitzada. Era el meu propsit que l'ocupaci es fes dintre de la
nallor harmonia amb els naturals dapolitic?

de "Hoja Oficial del Lunes" les se_

gents declaracions sobre l'ocupaci
d'Un:
Teniu alguna noticia d'inters

ritable inters nacional,

tots els que hem parlar els Item
Podeu anunciar, d'una manera ofipromes que si ens faciliten provea que cial, que el territori d'Ifni bou ocudesmenteixin qualsevol aspecte deis pat ahir pel coronel Capaz. Detalla?
que porten' tractat entern disposats a
rectificar a lacte. Ning no ha respost, encara, a la nostra invitaci.

personalment, cap experiment no

m'acaba de convencer del seu geni:
profunda, engorronit amb el petit
avantatge, fidel a una tctica que el
malmet a ell tamb. En el poder si
la Repblica no los mes viva que no
creiem fins els mes optimistes no
passaria dun Kerenski de la dreta.
Per torno a :a mera idea inexpugnable: davant del nom de Catalunya,
del pes i exemple de la nostra llibertat i responsabilitat, 2 5 encara europea, tecnic, modern el senyor Gil Robles? No, en cap manera. Davant de
Catalunya, el senyor Gil Robles es
roba encara defensant aquell maearrnic "regionalismo bien entendido" que tots sabem qu vol dir, i enravenxinant-se cada cegada que pot

El senyor Cossio ha estat desinat eiutad

d'honor de la Repblica

d "amateurisme" i hom pot

servir-se de diferents reactiva. A mi,
en

territori d'Ifni efectuada la matimida

de diumenge

El forn de la casa nmero rae, de la barriada de Cases Baratea del grup

"Milans del Bosch", de la barriad a de Sant Andreu, on dissabte uns
atracadora mataren l'amo quan aquest intentara demanar auxili

Aixe, no els ha privat de cometre, al

rnateix temps, tota mena d'assassinata i de robatoris. Pasos Largos , i
Spada eren, a la seca manera, la relica deis atracadora d'"idees" de Barp
celona, rnuntats, aix s, en un monto
mes teatral i romantic.
La complexitat de procedencia, din r e flej i de psicologia del moriment
criminal i anarquista de Barcelona fa
rnolt difcil la tasca del reprter. Us
trobeu, per exemple, que seguint
pista d'una associaci d'atracadora us
cau a les mana un document com el
que dissabte comenrem d'ocuparnos. Es evident que el resum de l'acta
d'unes sessions del Ple Nacional de
Regionals sindicalistes no pot anar, eit
justicia, sota d'un tito l que diu "Els
gangsters de Barcelona". Perque
hi podem fer si, seguint el cam confita i ple d'imprevistos que ens proporciona, sense cap ordre preestablert,
la informaci per al nostre reportatge,
ens trobern a cada dos per tres que les
pistes de l'anarquisrne i del gangslerisme es creuen i es confonen?
No s cert que la C. N. 1'. i la
F. A. 1. siguin unes associacions de
gangsters. En canvi, s veritat que
els gangsters han treballat per la
F. A. I. i la C. N. T. Lluitant sota
una mateixa bandera trobeu gent d'una bona fe indubtable i malfactors
culgars. Tota l'atend, del reprter

I tant! Era tota una altea cosa.

Honres que es feien arree de tot, que

eren homes, vaja.

De jovenet Joan Piera treballa com
agerrt de venda d'algunes cases de ga_
letes. Per el seu cor estaca ple d'anales revolucionarles.
No ent podia aguantar! El 8 de
gener era vaig llanar al carrer.
Fou detingut quan anava en un cotxe
ple de bombea i de pistoles. Passa
uns mesas a la pres, i en sser posat
en llibertat les cases on hacia trebaIlat no li volgueren donar feMa. Joan
Piera, que s aficionan a les frases

eloqents, diu:
Ja que la societat em declarara la
guerra, vaig declarar la guerra a !a
societat!
El Tribunal d'Urgncia l'ha de jutjar per dos atracaments. La policia
diu que n'ha comes moka mis i l'acusa d'sser un cap de banda.
Li preguntem si despees del 8 de
gener ha tingut altres contactes al-1lb
les organitzacions revolucionarles.
No. 1 encara que n'hi hagus ringla no seria tan babau de dir-cos-ho.
Els "calera" els volia per a mi. Costaren massa de guanyar!
No obstant, Pirra comparteix tota
la mstica anarquista. Esta escandalitzat que no deixin publicar "Solidaridad Obrera". Per6 la revoluci so-

ser poca, dones, per evitar de con- cial vindr, fatalmena

El sistema econmic actual est
fondee i de presentar en un pla
gualtat aquestes dijes menes de per- podrit!
sones tan diferents.
UNA FRASE DE REPETICIO
Creiern que s obligar i de justicia
er aquest aclarMent.
La trobem a totes les baques:
El sistema econmic est podrit.
NOUS TESTIMONIATGES
El capitalisme ha fracassat. L'nica
Diumenge i dilluns hem parlat amb soluci s el comunisme llibertari.
diverses persones del camp anarquis(Continua a la higi,,a 6, col. 3)
ta. Algunes estaven en llibertat, si b
sota l'amenaa d'una possible detenci; les altres les hem anades a veure
(1) Vera's LA Pl*BLIr1TAT dele Ales
I. 5, 6, 7 I O d'aquest mes.
a la pres cellular.

Les darreres operacions realitzades

per les tropes franceses en aquella
zona d'frica donaren, con' tothorn
sala un resultat rapidissim. Elements
indigenes, molt poca, e s . troben escampats pel desert, perseguits per les
columnes de la naci reina; altres
dementa, no conformes amb l'exit
d'aquelles forres, s'han acollit a la
nostra zona d'influencia, i per aix
es troben a Cap Juby l'anomenat Salta
Blau i altres caps indigenes prestigiosos. A la vista d'aquests esdeveniments, vam creare arribat el titotunera d'ocupar oficialment el territori
d'Ifni. Aint, despees d'una exploraci tan rapida com perfecta, portada
a cap pel coronel Capaz, s'ha realitzat
arnb tota felicitar i exit complet.
Jo sabia els movimeras que realitzava el coronel Capaz i l'ocupaci no pogu portar-se a cap dos dies abarra del
que s'havia fet per les dificultats que
per al desembarcament existeixen
aquelles costes, &lenes de fondejadors
naturals i de refugis i amb mar sempre
grossa i avalotada, El dia 6 vaig rebre
telegrama del coronel Capaz anunciantme que es es disposava a saltar a terca des del vapor "Canalejas" en cotapanyia nicament de dos o tres oficials,
un intirpret un telegrafista, segoas
cree recordar. Poc despees un altre telegrama del comandata d'aquest vejad' ent confirmara l'anterior, anunciantme que el coronel Capaz i els seus subordinats havien arribat al Moraba
d'Hni. Alai les coses, aquesta matinada,
i amb la consegent satisfaceid, he rebut
el segiient desnata, que diu alai:
"Coronel Capaz a President Consell
ministres: En aixecar la bandera espanyola en territori d'HM permeten -ni,
senyor president, d'enviar-vos la meya
respectuosa salutaci nieva i d'oficials
que m'acompanyen, que prego eleveu a
S. E. el President de la Repblica amb
el nostre desig d'sser titila a la Patria
a qualsevol lloc que ens trobem."
Immediatatnent de tenir el despatx al
meu poder he donat les ordres pertinents,
i aquesta nit, des de la zona nord del
Marroc s'enviaran a I fni aquells

Es casar aviat amb Douglas Fairbanks fill?

Ha estat unes hores a la nostra ciutat la famosa actriu anglesa Gertrude
Lawrence.
Arriba diumenge al mati de Mallorca, on ha reposat una temporada.
Anava acompanyada de Douglas Fairhades fill.
Com s sabe, es parla des de fa algun temps del prxim matrimoni

influit aquestes tres maximes en els

seus triomfs?
Barcelona l'encisa. Pensa tomar de
seguida que li sigui possible. Les horca
que ha viscut a la nostra ciutat, luan
estat per Gertrude Lawrence malt aprob
fitades. Ha visitat els jardins de Monte
juic, i el destre Lalanda li ha brindat
un toro a la Monumental; ha admirat

guR
elelaalzitoznata ja oficialment l'ocupaci,
en el Consell que celebrarem avui, dillana, aprovarem un decret creant en
aquell territori una Comandancia Militar, el comandament suprem de la qual,
tant militar cona civil, es concediri amb
carcter unten i al coronel Capaz, que
un cop acabada la sera missi a Ifni
tornar, a ocupar el seu dest anterior.
Al mateix temps sotmetr a la firma
del President de la Repblica un altre

decret prohibint que des d'aquest moment tota transacci que es tracti amb
aquell sl, aix com tots el que es re f ereix a denncies mineres, concessions o
explotacions de qualsevulla altra mena. Cree que amb les forces i el material que s'envia al coronel Capaz pot
garantir-se la nostra permanncia a Ifni.
A aquesta labor poltico-militar seguir

la tramesa d'una comissi d'homes de

ciencia perque facin un detingut estudi

i exploraci d'aquell territori.

Tinc el ferm convenciment que aixi
s un triomf de la Repblica, d'alta conveniencia per a la personalitat internacional d'Espanya, perque el territori
d'Hni es troba en la ruta imprescindi-

ble de l'aviacii, des d'Europa a Dakar

per travessar VOce i arribar a Ameriea del Sud. A Me5, quan s'aconsegueixi fer el ferrocarril traus -sahari aquest
haur de passar necessariament pel territori d'Ifni. En aquest territori est proper
val que hi ha abundor de pastura, t

consegent de ramaderia, i s'assegura,

encara que aix eS mes problemtic, que

hi ha jaciments de potassa j fosfat, la

qual cosa si s'arribes a compro var conatituiria una riquesa considerable que sabri aprofitar l'agricultura nacional.
Heus ach tot el que s'ha realitzat.
Ennng de tantes dificultats com les
que estorben el cans de la_Repblica
vers els seus futurs destina, el Urde
l'ocupaci d'Ifni ha de considerar-se
cont un exit molt estimable en
aquests moments. No ha de silenciarse que per part ile Franca no ha trohat Espanya cap dificultat; ans al
tontead, a l'ocupaci poltica del territori d'Eni ha contribuit en gran
manera el resultat de les Ultimes operaciono aue ha realitzat en aquella
zona l'exercit frances.

EL CONSELL DE MINISTRES

Des de dos guarra d'onze del mat

fina minuts abans de les dues de la
tarda ha estat reunit al Palau Nacional el Consell de ministres. Abans de
celebrar-se el Consell sisan reunit,
sota la presidencia del cap de l'Estar,
el del Govern. el president del Tribunal de Garanties i el de les Corts, que
constitueixen el tribunal que ha d'elegir el ciutad d'honor. Segons ha manifestat el senyor Lerroux en abandonar el Palau, el designat ha estat
don Manuel Bartomeu Cossio. Ha
afegit el president del Consell que ell
ha fet una exposici de la poltica interior i exterior, i que h a donat
compte de l'ocupaci d'Eni. El Consell ha expressat la sera complaenea

i satisfacci pel fet.

Al ministre de Treball se Ii ha
preguntan que hi havia del conflicte
dels metallrgics, i ha contestat que
depenia de la resposta dels obrera i
dels patrons, que havien quedat que
la donarien al Ministeri dimarts al
migdia, sobre la proposta que els ha
fet el dit departament.
La nota oficiosa diu:
"Fls ministres s'han reunit en
Consell a les dotze al Palau Nacional. sota la presidencia de S. E. el
president de la Repblica.
(Continua a la pgina 5, col. 31

Gertrude Lawrence i Dougla s F alrbanks fill en disposar-se, altir

agafar et tren
quests dos artistes. Ells, perb,nl confirnien el ,rumor, ni el neguen.'
De moment, encara no estic divordat acostutna a respondre Douglas
Junior quan li pregunten sobre aquest
extrem.
Dou,glas fill diu la veritat. El sea di-

Sant Pau del Carril)! o'ha divertit oun

un colegial aun music-hall-dei-Paiali

Va sortir ahe a la tarda cap a loas

dres. Amb Douglas junior, naturalmni.
Seran ells dos els principals protagonise
tes de la comedia "The Winding Joitre
vorci amb l'inquietant Joana Crawford ney", de l'autor Philip Leiber. mal
segueix els tramita corresponents, i tard, s possible que la interpretin al
aquests no han acaban. S'assegura que cinema.
fina al dia la del mes de maig vinent
En anar Gertrude i Douglas a pujar!
no estaran enllestits. Aleshores podr, al tren, el nostre fotgraf, prudent, ele
Douglas fill, fer pblica niurement la demana si podia fotografiar-los junta.
noca del seu segon matrimoni.
No hi tinc can inconvertient!
Entretant, Gertrude Lawrence i cloral el noi Douglas.
Douglas junior can empre junta. DoI azaa Gertrude Lawrence pel brav.,
nen la itnpressi d'una parella d'enamoJoan TOMAS
rats de la primera volada.
Gertrude Lawrence s gentilssima.
No s d'estranyar l'atracci que caer
ceix sobre el fill Douglas Fairbanks.
Menuda, rossa, amb uns ulls enormes.
intelligents i plens d'expressi, que el
mateix reflecteixen la joia que la
tristesa, deixa al seu gas una inesborrable estela de simpatia. Constantment
riallera, amb una rialla que de vegades
t quelcom d'infantil, dringa en la vida
com un cascabel!.
D'origen- humil, Gertrude Lawrence
ha assolit, tant a Anglaterra com a
Nord-Amrica, el cim de la glria. PorIniormacions de carcter partcula,
ta Ins' de vint anys a l'escena, i ha
asseguren que en l'asseniblea del
creat obres que per damunt de tot s'han ems
autonomista radical valencia ce
fet celebres per la seca interpretaci. partit
lebrada
manifest ung
Recordem, per exemple, entre altres, disparitata Valencia es'
de criteri que ha motivat .13
t'opereta de Gershwin "Oh, Kac", la
separaci dels elements autonomistes,
comedia de Coward "Private
motiu sembla que ha estar la din.
darrerament, el drama de Van Deuten El
conformitat en l'aplicaci de la guillo.
Ve Lire
tina
al Parlament de la Repblica.
Gertrude Lawrence t. segons diuen,
La majoria deis assembleistes, entra
tres rnximes: Mirar enlaire i no a terquals figuren els diputats seny-Ors
ra ; mirar endavant i no endarrera mi- els
Juli Just i Marcos Miranda. es declararar al Iluny i co interiorment. Han
reis contraris al determini adoptat gel
Govern afavorit pela vota de les drenes.
Al cap del grup partidari de l'aplica.
ciG de la guillotina a les discussionll
parlamentries figurara el ministre sea
nyor Sarnper, que queda en minoria.
A conseqencia d'aquesta diferencia,
la 1/tajona ha acordar constituir-se ea
partit independent amb el nom de para
Lit autonomista valencia.
No hein de recalcar la importancie
pohtica que el fet tindr, si les nostres

Els autonomistes valencians

es separen del
partit radical

Feixisme a Correus

informacions sn confirmades. Autono.

mistes comencuts, tila es una veritablt
satisfacci veure com els republicana
valenciana s'espolsen la tutela delires
organitzacions i recobren la llibertat
de les seres iniciatives politiquea i ea
disposen a posar-les al seines de Ves pert valencianista. A nosaltres ens fa

molla mes Maj una Valencia riza

robusta en as duna autonomia, out nto.
desta i supeditada a una politica de a.
cicatge centralista.
Lacte dels republicans autonomistes
de Valencia s la millor prora de la ft
n-ate els valencianistes tenen en les possibilitats de la seva terra, i aix, per a
nosaltres, s un =t: de joia i de con.
tuana tant mes quan entre ells trobeca.
nonio Cont els dels dos diputats que, ti
les nostres noticies an certes, han con.
quistat una independencia parlamentas
ria que indubtablement els fam mea
afina, politicament, als republicans su.
tonornistes esquerrans de Catalunya.
Caldr canear "bajo siete hay es" el sepulcre del senyor Cid

-", t7ontillin4 a la pagino 5, col rj

e-erw-re,

Dimecreg, 11 d'abril de 1934

Any 56.Nm. 18.618.Preu: 15 cntlins

PUBLICITAT

ABONAMENTS
81.0

catatunya %ere/torta de a Repilba-21.

america Ilanna t Dorman trimestre...
Pal.Sa 3 convent pedal.

PIPO.

12.
110'

Pian/ o'aviaoS 1 sonciaa

Axtarocts 1 nata aus aeanas ranirEs

BARCELONA

PreltsIn al nivell de la mar: 7134

muurnetrea. Temperatura actual: 19'S

Ceceo. Rumitat eelallva: 75 pee _eenl..Vel0eItat del

vent: calma. Tialbtluat hnrItzontat, en promedi: 5 pulIbmelres. Estat det NI: 5/10 de C. En les dafreres
boros: Temperatura maxlms: 194 graus. Temperatura minfma, ticz gro g . necorreein del vent: 9A9 (tul_
~tres. Preelpllarl: nulla. lusolaeld en el cl/a (reir:
9 horca 3 minuts.

MAMO I ADMINISTRACIO: CORTE CATALANES, 311111. 1 er TELEFON 11430

TALLCRS D'IMPREMTA: CARRER DE BARBARA, 11 1 13. TELEFON 19003

Eis ansters a Barcelona (1)

UN NOU AFER MARROQUI

La permanencia al

EL TEMPS

LA REUNID DE 6INEBRA

Parlament

Eden i Missigli exposen els punts

dasses
d'atracadors
Tres
Una deserci L'ocupaci d'Ifni
de vista de Ilurs pisos en la

injustificada

Aquests dies s'ha parlat de la possible retirada de les esquerres del Parlament de la Repica. amb mctiu de Faplicaci de la guillmina als de l mts sabre
l'amnistia i la pena de mart. La Midativa. que ha sortit dels sozialistes. seria seguida no solamen t pels grups esquerrans. sind tamb pela maurins. No
tenim cap natiu per a creure que la iniciativa prosperi. perd tampoc no saben/
que hatzi estat abandonada d'una manera
definitiva. Sabem. aix, si, o y e no Id ha
pas unan:mirar de criteri sobre la qiiesri entre els aaaersos grups esquerrans.
ni dintre !a mateixa rninoria socialista.
talment nue fins el mateix senynr Laraa Caballero. que feria el rns decidir c
abandonar els escena. estableix una mena
d'ordre escalanat de possibilitats, que caldria ene s'eszolestin toles ver justificar
l'extremat determini que deixaria
Camhra sense rposicions d'esquerra.
prontfisit ne ha pres consistencia. i
a j xh seria una precipitaci irnerl,nahl.
eran a COSa creta. NI obstaar.
-
que podria donar tema a converses
zdmerjtaris. no creiem que sigui in-- :Ti dedicar-1U unes guantes observas.
principi. ro sam partidaris d'aquutes retirades, que (Entre ei rega:
paelamentari san una aasurditat. rneetre no shigi perdut totalment la te er
e: sistema. Psi el ,Ne passi. Seinpre
val ms '..s . er al sal de sessions. perque ter a ?.1.,:b es euanya la reoresentacid
popular. Es ^ossible ene els electers en
el montear d'indienaci admetin la possibilitar de l'abandonament dels liocs que]
els diputara tenen l'obligaci d'ocupar:
ben acial. pur. la rad s'irnposa 1 an ;
els mateixos electora ela que en s oren la
ven deis reus representants al Parlament. En el ca, nresent. pera, hi ha
altres matiz], mes immediats. svfiCierts
a fer reflexionar el= qui se sentin
c:inata a la dese/T:6. Les dretes, que
avui an molerla a la Cambra, cren mine- na alces Constituents. Serien rnajr,ria
avui si-ale.shres haguessin abandonar els
leus escon s ? Tantee raons hi ha per a respondre si cona no . E5 evident. pera.
que daaant d'una retirada deis seas adversaris, els podrien retreure que. gra.cies a la seva permanencia d'aleshores.
ara sn elles les que catan en situacid
d'imuvasar ei er, eriteei.
Altrament l'experiencia ha demostrat que si les retirades sn
les reinzorporacions sn sernpre

i molestes, tant, que ens costaria

ben poc de trabar exernples no gaire
llunyans de retirades que si us plan
per -fora han estat definitives i han
costat la vida a un regint. Sense buscar paritats tan dramtiques. la Lliga
ens Mana un exemple ben apreciable
de la incomoditat i dels perjudicis que
ocasiona una retirada parlamentria
pm: meditada. La concepci del sistema parlamentar: descansa en els desplaaments de l'opini pblica, despla_
caments que es registren en els escrutinis electorals. Es l'opini qui fa
lea ma j ories i les minories parlamentaries. i Si alg t l'obligaci indeclinable de no moure's del Parlament
sale- :es minories. Les majories votan:
en tenen prou, i les minories cal que
facin sentir el seu parer en totes les
qestions si valen servir lleialment els
interessos espirituals dels anua e:ectors.
La permanencia de les minories al
Parlament s indefugible perque l'absncia sistemtica i deliberada nones
por volee dir dues coses: la renmia
o la guerra fora del Parlament. La
renncia s un mancament i una temeritat; la retirada sen5e que s : entauli immeditament una acci revolucionaria s una infelicitat. Ara be: l'esquerra catalana. podria triar entre
aquests extrems? La resposta es obvia_ Si el Govern de Catalunya esta
a mane de les esquerres, que significada una inhibici amenaadora per
part deis diputats que formen la minoria esquerrista de Catalunya? Admeteni que Ira esquerres intentessin
ernprendre una actuaci contra el Govern al carrer, els diputara catalans
contra qui la podrien dirigir a Catalunva si no fos contra el seu mateix
Govern?
No s pas retirant-se que cal lluitar
per reconquistar una majara al Parlament, sind defensant el mandar popular que dna el dret d'intervenir i
l'obligacid de manifestar a tothora que
s'escaigui la disconionnitat amb els
que sn mes temporalment. Aquesta
s l'essncia del sistema, i oblidar
aqueas aspecte fonamcntal s exposarse a ajudar el; que abominen del parlamentarisme i somien en altres soluciona que cap e5quierr pot acceptar
sense renunciar ala seus principis democrtica. Solament circumstncies
excepcionals poden justificar un determini d'aquesta transcedencia i, ara
com ara, nosaitres no sabriem de s
aviat les crearia-cobrilesn;m
una desercia que aval no ens semblaria justificada en cap sentir.

que Espanya faci s del dret de sobirania a tota la regid d'Ifni, entre altres
moras, per protegir-los contra els malfactors. Tot aix diuen es fa d'acord amh el govern francs, amb el
qual es tenen les millors relaciona en
tot el que afecta al Marroc, i s'espera
que locapacid dI fui tindr una considerable importancia per al prestigi internacional d'Espanya, perqu es tracia
d'un punt de primer ordre en la ruta de
la navegaci aria cap a Amrica
perqu s el primer pas per a assegurar
el domini de tot el Sahara espanyol, a
part del que representen les r:queses na nul' del pas.

Manca de claredat

Per fi, tal com es venia parlant des

de fa uns dies, sla procedit a l'ocupacid d'Ifni, u, segons les referncies oficials, de les guate hem donar campe extensament. l'ocupaci s'ha fet sense cap
incVent desagradable. Es tracla, com ha
explicar el cap del Govern, d'una regid
situada a la costa sud del Marrar, que
no correspon al Protectorat d'Espanya.
sin que s placa de sobirania, com Melilla i Ceuta, obtinguda fa molt de tenips,
entre altres ranns que fan referenzia a
la poltica de l'epoca, com un refug i per
a's pescadora de Canries Perla el cas

1
1

CADI4
TANGE

Cio
NS
FLAS2iNT

e
MARRAK CHZ:,;
-

bei902L2C'G

CAP JUBY
ORO
" .....
O
VILLA
ZISNLA05

ii 4.4 ni uditsaorregut, la sobirania d'Espanya a Mili ha

estat nominal, i aquell lloc de la Costa
no ha servit de refugi a ning perqu
is gaireb inaccessible. Ara, a canseMena deis tractats successius sobre el
regim politic del Marroc, Hui queda enclava: dintre la zona del Protectorat
francs, de tal maulera que, malgrat les
dincultats del desernbarc, note-es
pot arar lliurement per mar, perqu el
territori que l'envolta per tots els seus
costara est subjeate a la jurisdicci
Franca.
No es re y ben clar el per que sobprocedit a aquesta ocupatadament
Hi ha d'haver motius que no havien
entrat mai en joc durant el llarg temps
que Espanya ha tingut aquesta sobiraMa. Tot sembla indicar que Yocupacid
s una conseqencia de les darreres operacions franceses, que han donat a la
Repblica reina el domini absolut de
l'Anti-Atla s , regid propera d'HM que
correspon al lirnit sud del Protectorat
francs; per de les explicacions oficials
no es deducir el per que d'aquesta conseqencia.
Segons les informacions que item publicar extensarnent en la nostra secci
es ..rangera de fa uns des, s'ha suposat
que per aquells indrets, i especialment
er. l'extensa costa compresa entre Ifni i
Cap Je- by. pertanyent tumb aquest a
Espanya, hi ha hagut combinacions estrangeres sobre contraban d'armes, en
les quals s'atribueix una intervenci directa als nazis. Per tot plegar resulta
una mica trbol, i els destnentiments de
darrera hora no serveixen pas per aclare la situaci. Tot sembla indicar que
comena un nou afer del Marroc, la finalitat del qual es desconeix i les den variares vssibles no s'endevinen.
L'acord amb Frana
Les declaracions fetes la setmana pastada pel President del Consell i pel ministre de la Guerra anunciant l'ocupaci,
ratificades abans-d'ahir per un i altre
desprs d'efectuada l'operaci, diuen en
substancia que es tracta d'un afer d'inters nacional que es descabdellar normalment cense cap prophsit d'aventura i
dintre un ambient de negociaci amistosa azul) els indgenes, els quals esperen

SA-14ARA
Tot nixd es d'una g. ad s.d.mzzat per
a explicar la causa inmediata de l'ocupsci. Que aquesta fet d'acord
amb el govern francs no d dubte. perque ja hem dit que la comunicaci per
terra s'ha de fer necessriament per territori del protectorat francs, i la comunicaci per mar es enormement dificil. Perla com que en tnat,lria de poltica internacional el sentirnent d'arnistat
i de simpatia vea molt menys que l'inters, no sabem quina mena de tractes
han precedit l'actual acord amb Franca.
A canvi de qu el govern francs ha
donat les facilitats que forosament ha
hagut de donar perfra l'ocupada d'Ifni
hagi pogut tenir efecte? A canvi
qui Espanya s'ha imposat l'esfor i el
sarriVci de procedir ara a aquesta ocupaci?
Com s'entrever, enmig de les declaracions del Govern, sembla que el fet d'haver-nos abitar am que temiera una plaa
de sobirania abandonada a uni s degut
a qui Franca amb les darreres oneracions ha dominar territorialment l'AntiAtlas, pec no ha impedir que alguna
nuclis d'indgenes rebels s'hagin escanat
refugiant-se a Ifni i mes avall. a Cap
Inhy, fora de la jurisdicci de Franca.
L'ocupaci comencada i les operacions.
mes o menys diplomatiques q ue seguiran. tenen per objecte recluir aquests
nuelis rebele que vnen a sser els malfactors de que parlava l'altre dia el Mini s tre de la Guerra? Aquestes operacions.
les far Esnanya atad) l'ajut de Franca
o les far Franca sota el cobert d'uns
drets de snbirania d'Espanya? D'una o
altra manera, s'ha establert des d'ara
la norma per al nassarnent de compres un
C , I1 feta la neteja dels nuclis rebela?
Es com p ren, fine a cert punt, que els
CAverns interessats no revelin aquests
a s nectes impartants de l'afer. perque a
l 'Europa actual hi ha robles nirates, diepasats a embrollar a profit proni els
problemec mdi senzills : perb tafia la
pena, ahans d'embarcar la jove Repblica en un afer tan propici a tota mena
de complicacions. donar alguna garantia
que en els tractes internacionals d'ara
shan tingut en compte ele resultats de
l'execuci dels traeres anteriors.

Acabar tancat al

rosseim ja la documentaci sala'

ricial per a p oder precisar d'una manera gaireb segura la classificacin
del mn dele gangsters de Barcelona,
sepan; Ilurs objectius o categoria. Es
p or dir, sense mancar a la veritat, que
existeixen tres classes d'atracadors.
Avui anem a explicar en que conssrenten nurs activitats i en el "fet diferencial" que les separa una de l'altra.
En el present arrele ens proposem
completar i reunir tot el que portem
escrit sobre la materia.
PRIMERA CLASSE
Es la que s'ocupa dels assalts de
fabriques, banca, Mtines d'empreses
i de cases d'importncia i de cobradors que porten gratis quantitats.
Sn compostes per elements de la
Fu. i les dirigeixen personei conegudes de la policia. En formen part
individus que sn escollits en cada
cas particular, els quals dividirem en
dues categories: primera, la dels "experimentats Que coneixen el que
dWgeix l'operaci i el seu objecte,
segona, els joves inexperts, reclutats
ntre la massa dels Comits de Defensa, que no s'assabenten finsal
darrer znoment del treball que seis
assd4ma. El que capitaneja el grup,
reparteix les pistoles poc abans del
fet i sempre en un lloc diferent del
qua s'ha assenyalat en principi.
Es costurn repartir diners a lavaneada entre els reClutals per a donar
el cop. N'hi ha alguns poes que
"treballen" de franc. Cal tenir en
compte que la rnaioria d'atracaments
organitzats no poden realitzar-se par
causes diverses i. imprevistes.
La frmula de l'atracan/era per
portar diners a les associacions extremistes Sois fa un any i ring que
ha esZat restablerta. Es pot calcular e'
producte d'aquests cops en enes
150.000 pessetes.
Segons quins hagin natal els avancaments que s'han Pagar abans del
ter. el tant per cent del producte dels
robatoris que ingressa a l'Organitzaci osciHa entre el quaranta i seixanta per cene. T cura de recollirlo, amb u mxima celeri:at, un delegar del Comit pro-presos que esta
en contacte a/1lb el cap de la banda,
lleves de -casos pm 'et-de Palacios
que era, al mateix temps, atracador
i elernent principal del Comit propresos.
A aquests cabals s'uneixen la recaptaci setmanal del segell collis-eral. que paga cada militant. donatius voluntaria i subscripcions pbliemes.
Per atendre. a les seves despeses.
l'Organitzaci necessita unes quaranta
mil pessetes setmanals. Ara fa un
any, en recaptaven ile trenta-cinc a
trenta-set mil. Desprs del moviment
del 8 de desernbre, la recaptaci va
disminuir enormement. Es aqu on
comenca l'or ganitzaci datracarnents
en gran escala que ha sofert Barcelona apuesta darrers
Els cabals recollits shn destinats als
Presos i llurs famlies, parar advocats de la C. N. T., subvenci a la
premsa anarquista. "trmits" judicials. com p ra d'armes i matries explosives, ultra les despeses de secretaria i d'organitzaci general.

PAU FABRES I ELS SEUS

COMPANYS
Avui dia ens referim als darrers
temps la Fu i est molt ms en con-

tacte que abans arnb els atracadora

oroiessionals. Citarem el cas de Pau
le- abres i Murl, sin dels gangsters mis
importants, que esta en relaci directa amb dirigents importants de lanarquisme. Fabres ha ores part en diversos actes de sabotatge i en eis
atracaments segents: el de l'Habilitat de les chasco passives, a la
Plaa del Pi. el de la casa Dalmau
Oliveres i el del cinxe de la "Cinaes" (en aqlests dos fets Ii foren
Ire-bades les empremtes digitals);
prengu part en el tiroteig del Bar
Brusseiles, l'any 1931, on fou mort
l'inspector Rubio i mori lambe el
gangster "Teixa". Pau l'abres z
Ruano foren reconeguts per diversos
testimonia com els que collocaren les
bombea a la Unid Flequera de Sarria
(acte de sabotatge), ara deu fer uns
(C a ntiritta a la P agina 5, co!. 1) sis mesos; sembla que tos* aqueot
Ruano l'encarregat de matar els dos
confidents als quals ierem allusid en
un article passat.
Pau Eabrs i Mont est en !libertar,
malgrat les actives recerques de la
polica per detenir-lo. Es un borne,
sembla, que fa de mal agafar.
Ilem pogut saber que els atracaments al cinema Splendid, fbrica
de botons de Les Colas i casa Sitiad,
toren realitzats per un grup del qual
tormaven part Marin, Gonzlez, Palacios, Joan Piera, -El pata", Palt
t'abres, Paco La Riba (un xofer que
iea el taxi a Sans) i un tal Cordera.
Els cinc primers estan detinguts.
Tot aquest man de gangsters que
intermitentment actuen a compre de
fanarquisme organitzat. ha rebut
criare considerable des de l'arribada
Barcelona de mes de tres - cents
anarquistes espanyols que actuaven a
l'Argentina , i que el Govern d'aquella
leepblica va expulsar del pas des
de la gran tieteja que con/enea el
general Uriburu.
Abans, el lloc de reuni habitual
dels diri g ents anarquistes, i on s'entaulaven les negociacions amb els
atracadors, era el Sindical del Rani
del \ l adre, del carrer de rialileu,
mera 69. i el Sindicat del Rem deis
Transports. Des que aquests locals
estan clausurats. el camp d'acci ha
metal traelladat, principalment, a la
quarto de les Botes
barriada d Ciot

L'antipapa Hitler

EL 14 DE JUNY, CARNERA
I MARX BAER ES DISPUTARAN EL CAMPIONAT
DEL MN
Nova York, 10. La Comissi
d'alletime de l'Eslat de Noca
York ha donat la seva aprovaci
definitiva per a la liuda entro els
/mandara Baer i Carneen per al
Campionat del mn, que se celebrar en acinesia capital el
dia 14 de juny virtent.

leANYA

:
LISBos,

per JOSEP MARIA PLANES

qesti del desarmament

EL CONTRAESPIONATGE

Volem insistir en aquest aspecte

tan important de l'afer.
Se sap que les organitzacions anarquistes disposen d'un pla completissim de l'edifici on est installada la
Comissaria General d'Ordre Pblie.
S'ha P ogu t comprovar que, algunes
nits de "razzia", certs subjectes eren

avisats tan boli punt la policia sortia

a practicar llur captura. (Recordis els casos que, sobre aquest aspecte, hem explicat fa en articles anteridrs.1
p er

Pau Fabris i Mud, conegut pel

"Moreno", un dele gangsters me's
importante que ha actuat a compte
dels anarquistes. Actualment est en
llibertat, per la policia el cerca
No cal insistir en les facilitats d'inaormaci i de tota mena que traben
els anarqu:stes al Palau de Justicia.
Pel que fa referencia a la policia,
una persona ben situada ens ha maMiestat que creia que amb la reorganitzaci del cos provocada pel traspas de serveis. s'hauria acabar el
contraespionatge.
En canvl, Faltre dia ens deien que
en:re els nous gurdies Massalt n'hi
han alguns que havien estar vistos
repetidarnent a la presta en qualitat
dea elaitants de presos socials.
LA SEGONA CLASSE

D'ATRACADORS
Sn estrangers, llicenciats de predel robatori.
i
professionals
sida
ha de totes les edats.
Aquests s'agrupen en bandes que
componen fins a vuit individus, segons la importancia del co',, a donar.
ama capaos dassaltar bancs, comercos, fabriques, estancs. cotxes, cobradors i persones que van soles per

llocs poc transitats; si tenen por denser descoberts, o b les vietimes oposen resistencia, no dubten gens a
arribar a Fassassinat.
Apuesta mena d'atracadors, que no
tenen res a acure amb ranarquisme.
sn coneguts dintre el man local de
.a cramnalitat ocl nona fulletinesc de
"La mano negra .. . Una de les bandes ms importants la dirigeix un
gironi Ilicenciat de presidi: Joan Massita i Puig (a) "El Carbonen". L'especialitat del seu grup, que formen
m'arre o cinc individua, s que cada
negada que tan un bon cop desapareixen de Barcelona per una Ilarga
temporada.
Tamb existeix encara la banda que
forma el Bruno, la qual, quan li cona& va pel seu compte o be arnb
Fabres.
Darrerament, con/ a cas extraordinana han servil a la Fa i per a ier
sabotatges o actes de terrorisme.
ATRACADORS DE TERCERA
CLASSE
Sn relativament joves. Alguns, per
donar-se importancia, diuen que sn
pistolera o Militants de la Fai. Es
mentida. En tot cas, han estar expulsats de la Fui per indesitjables. En
la seva major para san ?ladres de la
categoria dels quinzenaires; entre ella
hi ha alguns invertits professionals.
En grupa o en bandes sempre improvisades, es llancen a ter atracaments, armats de qualsevol manera,
contra estancs, cornercos, cobradors,
tara i autombils ocupats per parelles. Sn els que operen per Horra,
Pedralbes, carretera de la Rabassada
i en general pels llocs deserts que
solen freqnentar els enarnorats.
.1quests san les oestes vctimes predilectes, per la rai, que, en bona part
dels casos, raons de discreci elemental aconsellen els robats a no fer
cap mena de denncia.
Els atracadors de tercera categoria
soleta reunir-se per a canviar impresions o tramar llurs plans. pels bars
del barri "xino"; La Criolla, La
Muralla, algun establiment de les
Drassanes, la Placa d'Espanya o la
muntanya de Montjutc. Tamb se'n
pot veure per la Riera Blanca, Can
Granota, el "Recreo", o a l'esplanada de la Coldnia Castells, on es
dediquen als joes prohibits. Els sens
companys i amics san Ilarlregots de
aaques ambicions, "souteneurs" modestos i altres que es diuen obrers
sense feina que de vegades es deixen
conquistar i ingressen al man de la

Quinze Estas cren allir representas

en la reunid de la ilesa de la Conlerutcia del Desarniament que ha mama Roa
a Ginebra, perii les decisions presea potser no justifiquen et desplaament de
ministres i buirionaris. A travs de les
in:asimilados Mes diplomatiques es podr aeotiscatar el matear que a la reuni
d'ahir.
No ola fet saber res que .au fos a
sebo, LO famosa crida de Ilmderson
sembla hace -se eritat oPoriunament, i
Eden, que representen:a la Gran Bretanya, ha coima remarcar 1010 regada racis
/es dificultats de conciliar les tesis francesa i alemanya, sensc dir, pec, q,,e el
Sell govern t gran part de yapa en la
situacid actual. Si MacDonalur, cut cumples de seguir una poltica zigazagnejant,
hagus adoptat una actitud mis resala,
ja s'llaa c ia arribat a un COnVilli o s'llatiria liquidat la Conferencia.
Substancialment, cls punta tocats per
Eden es poden resumir cn la robinia, del
Rcich de rearmar-se i en la de Frana
de no errare -ho possible en interis de
la patt, espccialment si es considera que
entre les pretcnsions hincrianes hi
ultra la del rearmament alcmany, la de
la reducen.; dels armaments francesns. I
a Londres encara ca discutrix en materia de sancions, olent anar ,uus cc,
lid del boicot comercial, 'acose a Berln es gasa afirmar que en el tracia de
Versales no hi ha cap clausula que impedear; el mannament alemany, oblidant que la part I' del tracia, en establir la liiiiitati d'armaments, disposara
la destrocen; dels e.rcedents, i que . awnit
als liarais, Ion Anglaterra qui se n'enmi:roa&
Eden ha estat una mica retieent,usanr
aixi del mal sistema de la mitia publicitat diPlamtica. Franca, sostenint que
la discussi torns a Ginebra ha indica
cl bon com. ni.rd is, el de la col-laborocid directa de tul: els petisos pa rtidpants de la ConforMcia. L'acceptaci
d'aquesta te-Si ja que la Comissi general es relln i, i1 el 23 de maig COlIStitueir ecu axit del Qtiai d'Orsay.
Cal esmentar l'actitud del delegat de
Pol/unia, tarife que ha sostingut obertament la proposicni del delega! francs
.1fassigli, la quia l ha estat prosudo per

Desprs del president. ha In Lis de

la paraula el senyor Eden, representant
del Govern britinic. el qual ha reconegut
que el memorndum anales de 29 de
gener exigeix esmenes per obtenir
asSentinlent general a poder servir de
base per a un acord acceptable.
Existeixen encara dues divergenetes
fonamentals entre els punta de vista
mantinguts pela gavera; francas i alemany: la primera es teiareix als efectius i el compte que ha de tenir-se de
les tropes d'Ultramar i reserves instruides. alai com de les organitzacions per
a militare.
La segona fa referencia a la data i
durada del termini al cap del qual l'exara alemany de curt termini podria
e sse r eq uipar amb armes de les anomenades defensives.
Es essencial que si s'ha d'elaborar un
Conveni en aquestes formidables dincultats han dsser resoltes: no ha arrihat encara el moment d'un Conveni definitiu,

El senyor Edee ha proposat desprs

que la mesa de la Conferencia suspengui
les seres activitats avui a cordi reunirse cap al o d'abril, deixant a la Presidencia la facultat d'ajornar la, citada
data si ho creu oport.
Desprs, el representant sovietie, senyor Stein, ha declarat que el seu pas
esta disposar a admetre qualsesmIla reducci dels armaments exitents per mnima que sigui. a condici que sigui
aplicada a tots els Estats sense excepcid.
Creu necessari que la Comissi general examini cona ms aviat millor la
proposici sovitica sobre de/inici de
agressor, desprs les proposicions franceses referents a /a seguretat i
ment el Pacte general de no agress o
formulat pel president dels Estats
Units,
Seguidament el representant de Franea, senyor afassigli, examina (mies oren
els principis essencials de la Conferencia. fine que Alemanya l'abandona el r;
d'octubre de 1933.
Des d'aquesta data s'han produit alguns fets mes en alIO que es referelie
a l'apreciad& de les organitzacions quantitatives i qualitatives dele armaments.
Insisteix a continuarla?' en la contradie-cid que hi lu entre els dos termes
,nanimitaf.
de le' reivindicacions alemanyes conHa se v pri's cf sitenci complet del re- tingudes co el document del 13 de marc,
presentatit Eridentment, la sien el qual se soNicita el rearmament im.
hacia de Roma s embarassada; noms mediat i el desarmament per a altres
allir el "Gio snale d'Italia" publica un
comentari sobre la rcsposta francesa al
Tal com el memorndurn francs del
Foreign Office, basat en la falsa inter- 17 de m a te nrecisa. s'hauria d'arribar per
pretaci de creure que Frana no s'opo- a aixh a una modificada radical de les
saria al rearinament del Reich.
bases. d'acord amb les quals ha trebaSaint-Rrice que s el millor intr- Ilat fins ara la Conferencia, i semblant.
pret del pensament de Birthou s'al- modificarle, no pot resultar mes qu e del
a, en el "intimar cratiir, contra vea de la Chmissia General, nic araquesta errdnia interpretaci, afirmant eanisme canacitat raer a canviar els prinque Franca no donara mai la conformi- cipia otte han guiar Ens ara els seus
tat a tan proiecte semblant, que cons- trehalls.
El representant de Suecia. senyor
tituiria la viole:ci mas estric.'ent del
tot i soste- Sandler. anuncia nue el sea caven, pretractat de Versales.
nir les mirindicacions eincmaiugrali- nara una rleclaracia destinada a donar
coni g er el seta mant de vista, les tres
ques, lin roldria espabilar la mediafitat franro-ifaliana, i re-corre a arti- linies directives del qual seran:
Necessitat d'un programa de desarmaficis com el del comentari del "Giornate
ment substancial.
d'Italia".
li
Anlicacia immediata del principi
ortant a la risita de Surich a Lonigealtat de drets.
dres, a la qua{ els diaris romans dourii
de
senoves
garanties
Elaborarla de
molla importancia, no sea d'un gran
chi& Es entre Paria i Londres que ha
de fruir flor l'acord basic.
Seaurament que en la reunid de/ 23
de maig s'arribar a COnCillSiMIS en itn
sentil CI nitre. Es de revire que d'aqui
a aleshores len cancrileries intensificaran la faina diplomatica. i la risita de
Corhin a !chit demostra que Al-cut la J'imite reititi/. ginebrina apesta
{Cinc' el, s'Ira Mitran
Ginebra. in. Avui ha reprs rls
treballs la mesa de la Conferencia
del esarmarnent; el president. senyar
Henderson, ha pronunciar un discursa en
el qual ha proposat que es fi x es la data
del 23 (le maig vinent per a la retina',
de la Cornissia general.
Setis

Unes

bombes

guretat.

El semen- afotta, representant de

Suis s a, comprova que la bona valuntat
es general.
A continuarla indiaa que tal nue Alemanya torni a Ginebra. nernue eansiera moralment impossible di:eutir un
Convcni de Desarmament sense 13 presencia tiel dit Estat.
Pesares el repre s entant de Polnia. sena-or Racziski. declara que el seu pato
esti decidit a fer tots els esfarcos necessaris per tal que la Canfernela aca
anula un Canveni. i considera que-bi
imica
rnent la CrnmissU, General podr decidir si Cnvio o Tu.a adoptar unegabasea
de treball diferents.

(Segueix a la P 3 .9. 7. col.

Sant

delinqncia.
Els atracadors de tercera classe no
sn partidaris de fer sang. Com a
miximum, aseredeixen a cope Ilurs
victimes, pera la seca mxima aml'ida es poder-se escapar abans no
passi 'res de mal.
Josep MARIA PLANES
(Seguir)
Vegi's LA PUBLICITAT deis
dies 41, S, 6. 7, 8 i 10 d'aqUe5t mea.

Interior de la "riel d'n'es

tIcti?
e

l .cgler da

Veciala

Mart

Dijoua, 12 d'abril de 1934

Any 56.Nm. 18.619.Preu: 15 cntims

ABONAMENTS
Catamara 1 1111 91101111 de la iltsthltes.
America tintina t Portusat. trimestre...
Pulsos convem postd,
DIARI

SISO Pea
10"
li

Sie

D'AVISOS 1 NOTICIES

aNuNCIF RECLAMS 'ZEGONS TARIFES

XPUBLICIT
BARCELONA

Prebild al /i,vP11 de la mar: 755'9

1 EL TENID,
" mIltimetres. Temperatura actual: 1211

graos. /1115111191 relativa: 90 per ceta. V910911111 del

vent: 1 quitsmetres per nora, del sud. Vietnam So.
9/10
ritzontal, en promedi. 350 meires. Esta* del cel:
de real. 1 C. Bn la adarreres 34 torea: remperatui a

mxima 19 . 0 rima. Temperatur amirnma: *5'5 gnus,

Preciphaeld:
neeorregut del vent: 305 dullArnetres. 17
mlnuls.
nulla. Insolarld en el die d'Ithir: 9 bares

EZDACCIO 1 ADNINISTIUC104 CORTE CATALANES. $ IL Ese Tatalr osi 11180

TELUON 111003
cuna% DI BRBARA, 11 I

TALLIIRE D'11111PRZMTA:

nnn
...,nn,nn7

1nnnnnnnnnnn

Al Parlament de Madrid

L'amistat basco-catalana

El. Oansters de Barcelona (1)

EUZCADI 1 CATALUNYA

Un "esoarceo" L'OCUPACIO El discurs del mi- Conversa amb Final de la primera port... Ongs etorri
de Gil Robles D'IFNI nistre de Justicia Hernandorena . .
(Benvinguts!)
per JOSEP MARIA PLAHEs

Gil Robles ha parlas a Madrid.

En la nostra edici passada doni Els nostres amics, els bastos, sn da
D'una manera furibunda ha demanat
Amb rarticle d'avadi docena per aca- ferro i tenia aterroritzats tots els pobres
veto compte de l'arribada d'una exel poder. "Amb Repblica, o sense
bada la primera part del nostre reportat- diables del carrer del Cid. Detingut non hoste; de Barcelona. Dimarts, a la
pedici
basca
composta
d'uns
dosimal'"Espanya
de
tropes
al
vaixell
"Uruguay".
fou
el
que
nit,
el poble aplegat a la plaa de Sant
ella" ha declaras. 1 a hores d'ara Les
cents cinquanta cosiste; i altres tants ge. El volares de la documentada que gina la brillant serie de fugues; a ell, Jaume els rebia amb apiaudiments.
sn molts que comenten seriosament
posscitn, la qual no berra pogut estudiar i
acompanyanta.
Aquesta
expedici,
que
pera. la fugida Ii cos t a. mil pessetes. res i visques, mentre la banda muniles declaracions del lider dretista.
nm. 5" no poden desemarriba en un tren especial procedent ordenar, per manca materia/ de tour:, Sembla que als que despres l'han cipal interpretara l'Himne d'Euscadi
No caurem dins l'error d'imitarde Sant Sebasti, ve presidida pels ens obliga a interrompre per uns quants imitat, la cosa els ha sortit a mes "Els Segadors". Dalt, al Sal de Sant
Madrid,
11.

Terminada
la
sesdel
senyor
retrica
los. En realitat la
barcar a causa del temporal sita els diputats de la Ceda comen- senyors Isusi i Hernandorena, pres- dies l'enquesta que comenarem a pu- bon preu.
Jordi, el President de la Generalitat els
Robles en aquesta avinentesa no pasblica, el dirnecres de la semana passada.
taren als passadissos lmplia lliber- tigiosos nacionalistes bascos.
Fa poc temps que '.Mucial ha mort, donara la benvinguda, acompanyat, ensa d'isser un "escarceo". Suposem
a la tarda tingurem ocasi de Per filtra banda, lenint tulottots uns ser- assassinat, a Txecoslovquia.
Ahir
tat
que
es
concedia
en
la
discussi
tre altres personalitats, dels Consellers
que els nostres lectors no saben ben
dels projectes, i especialment en conversar amb aquest darrer a l'hotel veis dinfortnaci pendents de resultat.
de Cultura j de Sanitat i de l'Alcalde de
b qui vol dir aire de "escarceo" apliLa setenana entrena, dones, en possesBOMBES I EXPLOSIUS
aquest d'amnistia, en el qual inter- on s'hostatgen. El doctor Hernandola Ciutat.
cas a la politica, i per tal d'assabenve tothom. Caldea terminar aquesta sena ens sebe amb una amabilitat ex- sid d'un remo" ordenat i cohcrent de la
Un tren especial, format de diverses
La dinamita per a la iabricaci de
tar-los els referirem la segent aneeimportant i diversa documentaci que les bornbes i explosius que els anar- unitats, ha portat tms centenars de pasituaci, encara que violenti una mica quisida.
dota. que data dels temps heroics del
ja,
la
conversa
coneixedors,
l
Naturalrnent,
dirigirem
pogut
recollir,
presidencia
de
la
Cambra,
la
qua
j
itent
la
qMstes fan servir per als seus actes triotes; noble i autoritats nacionalistes,
lerrouxisme.
s'ha vist que actuara amb gran tole- cap a les Coses de 13asenia i l'actual del resultat definitin d'unes intestiga- de sabotat g e i terrorisme prove de entre els quals figura una representaci
Hi baria, dones. un bota senyor que
rancia. De continuar aquesta tinta de moviment nacionalista, cada vegada cions que tcnint e,, curs de realitzaci. robatoris
que s'efectuen, principal- de fervoroses emakumes. A l'andana de
en aquella poca tau mans i mnigues
conducta, el projecte d'amnistia tri- ms creixent, i que, cont el de casa comencarcm a publicar la segoua part ment, a Sallent, Fgols, els Monjas l'estaci. en estrnyer les mans amigues,
per arribar a regidor radical, amb
nostra, compren tots els aspectes de del 'log re reportatge, del qual des dnts i Manteada. Sria i Cardona "pro- ens vingu a la memria la nostra anagasa
dos
o
tres
mesos
a
esser
aprovat
xit satisfactori. L'endem de les
la vida d'un noble i la seca cultura.
fa poden' protnetre que no desdir en in- veeixen" el dipsit general en menys da de Fan,. passat can a observadors
per la Carnbra.
eleccions es dirig a la penya dels
El nostre interlocutor s, en reali- :er es del que porten& cscrit fins ata,i.
Els passadissos han estas molt ania aquelles terres. amb els companys Roig
auantitat.
seus amics per rebre'n les enhoramats en terminar la sessi. Als grups tat, el cap de l'expedici suara vinLlar,. Batista i Roca. Carbonell i RosEl taller dels germans Soto, darbones de costurn. Pera ves ad que un
guda a Catalunya per assistir a la re- ELS GANGSTERS ESTRANGERS
sell i Vilar, que ja no is entre nosales reflectia l'ambient de la sessi de
rerament
descobert
per
la
policia,
no
han
d'ells, en comptes de felicitar-lo, li
uns
quants
anys.
Des
de
fa
presentaciO
al
Teatre
del
Liceu
la Cambra, es pastara de la interque hi ha a Barcelona. El tres. Aleshores predominava encara endigu: ''Bona l'heu letal Ara mateix
venci que havien tingut els diputats. l'opera basca "Amaia, de Jess de coincidit un afluixament de rigilanca era pas l'nic
tre els catalans una incornprensi del
fabricant dels explosius era nacilnalisme d'aquelles terna germanes
rallan dit que En Lerroux ha declaUn grup de diputats dretistes, en- Guridi. Es president del "Gipuzco- i investigaci de la P Acia de Bar veritable
un quirnic estranger, el senyalament
rat que cap de:5 regidora radicals
c
e
l
o
n
a
.
m
h
u
g
r
t
j
d
e
n
organisme
equivalent
Buru
Batzarra",
tre els quals hi hacia els senyors
en idealitat: hom confania el' nacionaelectes no prendr possessi del crde la crpula i d'anar q uist e s que s'ha del qual es desconeix.
Fradera, Fuentes Pila i Romuald de a un comit regional.
listes amb eh carlins i tradicionalistes1
Els actes de sabotatge (collocacia es
Per a donarens diuun cariz- realitzat a Italia i. ms tard, a
rec, sal que s'han de posar al cap
Toledo, ha voltat el senyar Besteiro
retreia la religiositat. racial. tense
de bombes, incendis de tramvies), san
de la revoluci republicana, que s
t'entina;
aix,
afegit
a
les
condicions
ter
ms
rellevant
a
l'expediei
orgaveure que era impregnada d'un sentii l'han felicitat pe) seu sacrifici en
dirigits
per
atracador;
bregats
i
exe"naturals"
verament
extraordinries
qesti de quatre dies".
nitzada
pel
Consell
Regional
de
Guifer-se exclusivament responsable del
cutats per minyons de catorze a divutt ment profund de lliaertat.
El nou regidor no s'ho escolt pas
iracas del moriment obres a Madrid M'atoe, aquest invita el Consell Cen- de la costra ciutat (port de mar, pro- anys, procedents dels ateneus lliberEn menys drin any. tots aquells malenEl coronel Capaz
gaire content. Dintre la penya sortral de Bascnia "Euzcadi . Buru- ximitat de la frontera, policia endorel dia 15 de descalabre de 1930.
taris. que es d'on surten les promo- tesas s'han esvait. Avui els abertzales
miscada).
han
fet
de
la
capital
de
giren comentaris diversos. Qui s'ho
en
base
,
el
qual
ha
deBarzarrac,
El senyor Besteiro ha contestat
Madrid, ti. La "Gaceta" publica
cions d'anarquistes de Barcelona. Es hascos vnen a Barcelona en missi arcreta, qui no s'ho vol:a creure. Al
que pel sen amor al regim parlamen- legas la seva representaci en el se- Catalunya un dels centres de refugi dama el cas de treballadors excellents. tstica. Mentre a les Corts espanyoles els
i. al mateix temas. camp d'operacia
final decidiren arribar-se a la "Fra- la segent ordre sobre el regim de tari veia amb molt de sentiment els nyor Isusi, fervent nacionalista.
seus diputats. compenetrats amb els nosla Propietat als territoris espanyols
El doctor Hernandorena, el qual ha predilectes del mn internacional de dels quals ramo no t res a dila que tres parlamentaris, resten a l'expectatiternidad Republicana".
espectacles que es donen a les Corts.
en abandonar la fabrica o el taller se'n
estat
hoste
de
Catalunya
en
altres
la
criminalitat.
Un cop all es trabaren amb uns de la costa del Sahara:
va, pel que pugui oassar atril/ la trareta
"Excelentisimo Sr.: Por el decreto Jr, naturalrnent, havia de complir el ocasions, es riostra admirat per la requants correligionaris que jugaren a
que els juguen radicals i agraris en romeu deure defensant el partit sociade
13
de
julio
de
1933
se
declar
que
ha
tributat
aquesta
reconsumada.
En
Vise'ls
buda
que
cartes i prenien
les fer repetir el plehi s cit a Alava. conde julio de lista i la U. G. T., que en aquella gada. especialment per les mostres
naixa es passejava de llarg a llarg las disposiciones del 21
tra l'esperit i la Petra de la Constfepoca jo presidia. Ambdues organitde la sala. En veure el regidor novell 1920 sobre el rgimen de la Propie- zacions, com he sostingut al sala de d'atenci que reben de la Generalitat
turi, aquesta missi de cantaires i dande la
dad
en
los
territorios
espaoles
i
de
l'Ajuntament
de
Barcelona,
i
se li atans i ii digu efusirament:
saires ve a donar-nos un tast de rrnicosta del Sahara son de aplicacin. sessions, no tingueren cap culpa en el tamb del conseller de Cultura, se"Ola concetjall".
sica basca a! Teatre del tiren. Nosiracas del moriment obres a Madrid.
Si, prosa "concetjal, concetjall" no salo en Ro de Oro, sino tambin Jo vaig stes l'anic responsable del nyor Gassol.
altres. que hem cantemplat les garularis
dems
territorios
de
soberania
los
A
Bascniaens
diu,
contestant
a
en
au amoinat. I li cont el que
i els esnatadantzaris en l'ampla pista
espaola en Africa occidental, y en iracas. Es clar que aquestes victries les nostres preguntesha causat una
de Sant Mamed. nosaltres , que hem senii harien dit, i que tant l'alarmava.
parlamentries costaren cares als ra- gran sensaci l'inters que per la nosPer En Vinaixa. somrient. va evitacin de confusin a que puede dicals.
tic sota la pluja menuda, pels tpica
dar lugar el error cometido al contra cultura ha pres la Generalitat, fins
carrers de les viles basques. les tonaapaivagar-lo.
(Continua a la pagina 5, rol. 1) al punt de voler representar amb tota
signar
la
fecha
del
referido
decreto
des nopulars eixides dels flabiols i dels
Sn "escarceos" de llAlexandrel
propietat l'opera "Amaia".
tamhors dels txistularis; nosaltres. que
Dones b: que els que s'hagin sobre el rgimen de la propiedad, que
Aquestacontinuiiou representaens hem meravellat de la riquesa i tencapficat massa per les declaracions es la de 21 de junio de toso debe
procederse
a
la
rectificacin
de
la
misda
fa
dos
anys
a
Bilbao
grades
al
resper.
&esa folklariques de l'enfila!) de quadel senyor Robles a Madrid ens
sorgiment artistic que ha experimendres d'art: un Saski-Nasqui, reeresenmeno que els diguem: "Sn "escar- ma y simultneamente al dictado de
tat el nostre noble i que ha fet posalgunas aclaraciones que disipen las
tacions escniques d'un art exquisit : nosceos" de Gil Robles:"
dudas
que
pudieran
surgir
al
intersible
l'organitzaci
de
mltiples
masaltres. que hem vist al Teatre Arriaga,
Perqu quan un senyar que t
ses
corals,
entre
les
quals
es
destaca
pretar
el
texto
del
mencionado
demajoria al Parlament sempre ha
de Bilbao, ple de gom a gran , en una re
l'Euzko Abesbatza, que representar
-presntad, peraTxntoilpe'a
fugit de la responsabilitat del poder creto del mes de julio ltimo.
ara al Liceu lpera "Arnaia". Els
A propuesta del Presidente del Conrantada amb veritable ensoci per un cor
el demana des del carrer, una de
altres
actors
sn
tamb
tots
bascos
sejo
de
Ministros,
y
de
acuerdo
con
d'unes tres-rentes persones i alguns dels
dies: o P5 un !tome tense salta, o
i_f orinan _pu:. de. lo aulmra expedid
cantants que avca ce presenten al Lieeu,
be es proposa jugar una comedia als este vengo en decretar lo siguiente:
Aquesta s ha ritt augmentada en
Articulo primero. Las disposicioseas propis partidaris. Es a dir: un
nosaltres creiem que l'estrena d'aquesta
a
einc-cents
bascas
arribats
ahir
21 de julio de soko
uns
del
Decreto
de
nes
nit eanetituira una vetlla memorable.
"escarcso" per lestil deis D. AleBarcelona per carretera. Possiblement
Ande, la novena proa coneguda de
xandre. La rffiestis Es que el propi sobre el rgimen de la Propiedad en
vindran tamb els diputats bascos
Nabarro Villoslada, visid de la vida paraatidari estfgui ben convenut que el los territorios espaoles del Sahara
que
es
troben
actualment
a
Madrid
aplicacin
no
slo
en
la
Coson de
triarcal muntanyenca, cant a la independuen de cara al poder.
en espera que sigui discutida al Pardencia d'un noble, ha donat el tema a
Ben segur que el senyor Lerraux, lonia de Rio de Oro, sino tambin en
lament de la Repblica la qestia, del
l'hpera. L'arg-ument, ben estructurat, s
"I'Alexandre" (que li deia en Vinai- los dems territorios de protectorado.
qual
sembla
que
el
plebiscit
d'Alava,
d'un gran dramatisme: en Pepileg, l'acxa), docte com s en "escarceos". ho ocupacin o soberana espaola en el
hom
t
inters
a
que
sigui
repetit.
Africa
occidental,
excepto
los
del
Golci esdev pattica. El mestre Guridi,
Bodeg anarquista
deu hacer ritt aivi, i no se tala afeeSobre aquest punt procurern que el
d'una slida formaci musical, que ha
tat gota. Si els papers fossin canviats fo de Cuinea, para los que seguirn
doctor Hernandorena ens doni la seell tumb aria el que ara fa el tensor en vigor las prescripciones de la leEls gangsters estrangers de Barce- van alegrement a incendiar un tram- fet molt per la florida actual de la
va
opini,
que
l
indubtablement
l'ogislacin
y
disposiciones
vigentes.
msica basca, s'ha compenetras praftmRoble5. Durant els primers temps de
lona es dediquen al trfic de dones cia.
pini6 de tots els nacionalistes.
(Continua a la pgina 5, col. 4)
dament amb l'esperit de l'obra. Amaia
la Repblica no teja altra cosa.
ANARQUISTES MUNICIPALS
El nostre sentimentens res pon i de drogues; quan, per circumstanestrenada a Euscadi ara fa dotze
del
ran
que
a
cies
determinades,
el
"negoci"
de
les
ben
trist
Ara que s
No s sola en el ram de les clave- fou
is de desesperana. Les dretes espa- prostitutes o el de la cocaina fallen.
anys, necia les representacions de mes
tercer aniversari de la Repblica ens
.1MI.M.0.19.11.n
gueres on els anarquistes d'aeci tenyoles es porten de la pitjor manera
trobem encara ennavegats entre Lerel "niaquereau", que s un criminal nen coHocats molts empleats. (Vegi's xit han e s tat les demudes a fi de Parar
i el poble basc ho tindr sempre mis en
estat latent, no t cap mena d'es- el nostre anide del dia 7). Una de passat a Bilbao i a Sant Sehastii oels
rouxos 1 Robles i "escarceos". Aqu
a
l'inters
poltic
Degut
en
compte.
crtipol a ter diners pels mitjans que les brigades que per contracte directe artistes i l'orfe6 que ara vnen a ferno ha pa s sat res. ivivim als Ilints , o
La qesti del plebiscit a Alava
del
darrer
periode
elecconixer. L'animador espiritual
sigui.
s: al millor des mor.3 possibles. Mai
amb l'anterior Ajuntament realitza
La senyoreta Enriqueta Abellt, que s una injusticia que es vol convertir
Eatisteix, en primer aerine, la que algunes obres de pavimentaci, etc. d'anuesta empresa artstica : Gabriel
no ens hauriem cregut que. la implantoral deixrem de puahir foil elegida "Miss Barcelona" en legalitat.
d'Olarzola. notable cantant, baix emianorneriar
aristocracia
dels
podrieni
tarj de :a Repblica servs per a
era dirigida per un personatge cone- nena el qual ha plasmat aquesta massa
Ja en discutir-se per primera vegablicar el darrer article
donar una inieccia de joventut a les
da a les Constituents els articles de la gangsters; sn gent que viucn mag- gut pel "Bartorneu", element de la patriatica n'ha fet un conjunt escei
nificament insta liats i que comercien Fui, pistoler i atracador fitxat P er la
mmies de Canoves i Sagasta.
de J. E. Bartrina de la
als
Constituci
que
fan
referencia
15 d'abril, a les
trafic de blan- policia. (Es aquest "Bartomeu" el nic i musical remarcable.
plebiscits que en les re/gitana que as- en gran escala amb el
srie
Els nostres hostes a'agermanaren,
ques
i
d'estupetaents.
Sn
la
internaque assassina un patr que anava mes. a altres de les nostres festes de
pirin a l'autonomia han de convalidar
onze del mat
els Estatuts respectius, s'acord que cional del gangsterisme, perfectament a c omn any a de les seves esposa i filla primavera commemoradores de la proBULLAVESA D'ESPIES
de tot el en ple carrer de Mallorca.)
Les prximes festes
aquells havien d'sser globals, o sigui, relacionats amb els confrares,
claniaci de la Repblica. Barcelona. en
els (le)
que s'havia de tenir en compte exclu- mn, i, principalnient. amb
Aquest individu, actuant de capaEl nostre collaborador
i Tolosa, la lis d'un grup de cinc anarquistea co- rearesentaciO de Catalunya, segellara la
sivament el tant per cent total dels Sud de Franca (Marsella
missi artstica d'Fluscacli batejant un
de
blaztquest;
anib
neguts, efectu diverses obres pel sec- nou carrer. l'avinguda que travessa els
vots favorables a l'Estatut obtingut en capital del trabe >
reprendr aviat els seus
rna
tota la regi, rnalgrat l'oposici del els quals mantenen una estreta relaci tor de la Diagonal, uns mesos abatas antics terrenys de Can Conue, a la
d'ajas. Darrerament, hem ltingut
reportatges
senyor Royo Villanova i altres
la fuga 'de presos de la Model, que barriada gracienca. amb el nom de Sal/1
Conseller
de l'existticia d'una vasta orga- de
tingue lloc el 13 de desembre de d'.rana-Goiri, el formulados del nada,
estatinistes que vosaltres coneixeu ta
Al
Secretarias
de
la
Comissi
organitzaci
que
explota
el
robatori
Wattde
Les informacions
Ea ny passat.
nalisme baso Arana-Goiri es la gran finitzadora diquest homenatge (Corts piola be
Treball
En el nostre plebiscit obtingurem tombils: els cotxes robats a Frana
LA DESBANDADA
Catalanes, 627) arriben constantment
Josep M. Planes que
gura d'Fitscadi. l.a vida i l'actuaci
passaven a Barcelona, i els cotxes
La Conselleria de Trehall fa aviel
seixanta-sis
per
cent
de
vots
favoadhesions
de
la
majoria
de
corporaquest gran patriota l'agertrana tot seDes
que
la
policia.
a
partir
de
la
robats
al
nostre
pas
passarsn
a
Marp ubliquem aquests dies i
rables
en
total,
i
perqu
Alava,
sepanent que. essent el vinent dia 14 el
cons oficials i de les entitats cultusella. Hom els canvia la matricula.. tletenci dels atracadors a la Placa cuit amh el mostee Prat de la Rasa.
tercer aniversari de la proclarnaci
radament,
noms
arriba
al
quarantarals, socials artistiques de Latalunya.
i la nacionalitat, i sn posats a la de les Glries Catalanes, ha comen- Cona ell, s'aixeca sobre el regionalisme
JUEUS ERRANTS
de la Repblica. i per tant declarar
En aquesta moments es preves' ja, pel set per cent, aquells senyors, ajudats venda. (Vigilar, als auncis dels dia- at una intensa persecucia dels ganga- de l'ir-,ca; cona en, ion un definidor
oficialment festu, hauran de restar
nombre extraordinari d'inscrits i de per les dretes centralistes, voten co- ris, la gran quantitat d'autombils ter, i extremistes, una onada de patvc nacionalista; com ell. all a la ores& pels
I
PROFESSIONALS
tancats els establiments de tot Catasenyeres, que lacte tindr realment tnetre l'atropellament d'anullar el ple- d - ocasi" que hom ofereix).
In de prudencia segons els case seus escrits, i a l'ergstula sofri els es.
feta excepci dels del ram
la grandiositat que mereix l'alta me- biscit en apuesta regi i repetir-lo seVe, desprs, una categoria de gamas- ha corregut pel Paraltel, batet "2:lino" tralls de la malaltia que el dugu a la
L'EXILI
DE
les
lleis
infringint
aixf
paradament,
l 'Alimentaci. els quals podran obrir
mria del President Macla,
ters estrangers ms modestos. Acitn. i les barriades extremes. Sn molts tomba.
itnicament des de les nou del mati a
i.:311y 10,12 adre al President dele
El Pres i dent de la Generalitat, el la Repblica.
altra vegada, ja tornen' a topar centenars de persones que aquests
per J. E. Bartrina
Alis
s
el
que
ens
dol
mis,
pes:a una de la tarda.
Govern de Catalunya i les autoritats
dies han canviat de rgim de vida. Estats Units aquell famas telegrama:
sn capaos amb l'anarquisme. La majos part s'han
seran la nota periodsAdverteix. tumb, que el dilluns vi"Neta/ Partit F135C Nacionalista feliassistiran a l'hornenatge. Ha estat sol- que veiem clarament que
ainagat
o
han
fugit
de
Bard'ells
viuen
a
l'esquena
de
les
dones;
nent, dia 16, s dia festiu noms als
licitat amb un comunicat oficial del de tot i, francament, ti en tres anys quan aquestes no "rendeixen", parti- celona. Al cale Espanyol, per exem- cito ser indeaendeneia Cuba Federaci
tica d'aquesta tempoadoptant
efectes oficials, i per consegent. i
Govern de EAjuntament de Barce- de Repblica ja comencen
en atracaments i sn, al 11121f11, pie, tina pcnya de setze O divuit per- nobilssima (tue presidiu, qW sah alliaquestes posicions de violencia poca cipen
rada
amb carcter general, tots els estatemps, gent d-idees". Aquests se- sones. a la qual concorria Palacios. berar-la de l'esclavitud. Exemnles maglona que vulgui assistir amb la senye- cosa
ms
de
ho
en
poden/
esperar,
i
bliments hauran de restar oberts dura de la ciutat i la seca Banda Mu- d'aqui se la nostra desesperanca i el nyors els podeu veure pel "Sicosis-. ha quedat recluida al mnimum. 1 no nanimitat i de catite a la justicia i llirant 1CS hores habituals de trehall.
nicipal a l'acre. Un d'aquesta dies sera nostre pessimisme.
"El gato negro" 1. en general, pels parlern de "La Tranquilidad". que Seetat donen vostres poderosos Estase
a la Placa del Teatre.
quedat prcticament huida. Amar- desconegut histria i inimitable per a
fixat el detall i l'itinerari que haur
per,
de l'acti- bars propers
tem
agraidissims,
E
s
Es en aquest medi on desee/brial gament ens co parlava l'altre dia el Potin , irs europees. particularment !latide seguir la C01111111'3 oficial, aixi com tud i ajut que ens presten i ens han
el lloc d'emplaament de les corno- prestat en tot el referent a l'obtenci novament els contactes amb les ar- seu propietari, 'Mart Sister, el qual nes. Si Furopa ;milis tamb Naci Basl'adonis. de les entitats i de les senye- de la nostra autonomia els diputats ganitzacions anarquistes locals. Sen- des de Ins deportacions 3 B313. ,n9 ca. el sea pable mes antic, que mis
res. L'Orfe Gracienc interpretar al catalans, i tenint ara ocasi novament se anar mes Iluny, els italians ell tambe an, ha vist trenta-set es- !leales fru de Ilihertst, regint - se conspeu de la tornba les obres segents: d'estrnyer els flacos d'amistat i de Vitale i Oriani, autors de ratra- corcolls de la policia al seu establi- tituri..: elogiada per Fstats Units. seria
!liare."
"Davant la tomba", de North; "Adu comprensi que uneixen Catalunya camcnt i mort del joier de Gracia, sn ment, manta clausura, i ha hagut
g,nvern e s nan- ol detingui el tele.
presenciar coro 219 dels seus clients
germ treu", de Waelrant; "La sar- anib Bascnia mitjanant l'art i la anarquistes reconeguts.
g rama. que ti, arrihi. per tant. al sets
Sn, tamb, gent (l'aquesta mena tren detinguts.
,lana de la Patria", de Morera; " L'ar- msica, que sn la millor expressi
Una de les coses que mes preocu- alt destinstari. i Sahi Arana fosa proels que es dediquen, andi una habilibre sagrat", de Morera; "L'emigrara", de la cultura dels nobles.
uda. a la falsiticaciO de pa els que aquests dies fttgen de ras.. cessat i empresonat. Ahsolt un any i
de Vives, i "Els Segadors". El nostre
Aci interrompetn la nostra conver- tat recone g
hanne nacional ser executat alhora sa i ens separem. El doctor Hernan- Passaports. Aqui trobarem explicada ci de l'autoritat, is que encara no mir desprs, ion misal en llibertat; tres
5e1111311f, rns tard moda a la seca casa
amb l'orie basa "Euslso-Abesbatza". dorena s cridat a la cabina telefa- la facilitat amb qu els nostres gang- comisen els nous policies.
Aix noms t l'avantatge ens pairo! de Sucarrieta. Era el 25 de noTindra cura de l'organitzacie) al peu nica des d'on ha de parlar amb els ters es prccuren documentacions 11,
un
d'ella

que
tampoc
els
nous
ves
de
trinca
i
passen
i
repassen
tranvembre de l'anv tcx13.
cle:a
de la tomba la Secci de Minyons
seus companys diputats a Madrid soQuan la multitud eaplegtsi en la noaluntanya de la Joventut d'Esquerra bre les incidencies de la sessi del quillament la frontera, segons les noticies ena coueixen a nosaltres..,
que
norn
el
va avingtida anal, aire de (esta, i les
fet que illustra gaiament
Estat Cata:. El; portadors de ball- Parlament espanyol, en el qual s'lla necessitats, cada cegada sota un
narattles
enilides fels oradors noin l'obra
de
dir,
s
el
va
succeir
que
acaben,
diferent.
deres hauran dritten al munument a de resoldre el plet de l'autonomia
Per cert que coneixem el can d'un l'altre dia vora d'una fabrica de Sant inte g icent i heroica del patriota excels,
les deu en puiit del mart, s a dir, Bascnia, com fa dos anys ho fou
nosaltres
recordarem el cementiri /runotable "maquereau" naba contra el Martil un militant del rato de Niuna hora abans del moment de l'ho- el de Catalunya.
oual s'establiren proves irrefutalile,. gua complia fidelment la missi3 ma de Sucirrieta, quan hi vam dipositar
menatge.
E. MARTMBERN

de dedicar-se a la falsificaci ute pas- d"avisar" els obrers que anaven al la garita de flars censada per la cinta
saports i que, malgrat hacer estat trehall que la vaga continuava. Amh barrada, entre els sanglots del noble que
Diumenge, dia 15, a les onze del
amplia el fossar. i la remar plomosa de
detingut, no li pass absolutament res aquestes, veu venir dos proletaris
mati, el Consell directiu del Centre Dem:
anal, aire confidencial, els paSsa la les anades a l'hora que el sol es pania.
Misterisl...
Autonomista de Dependents del CoPera ara, en resalar d'un dia prima.
No volem acabar aquesta nota sen- consigna:
men de la Indestria dipositari un
El poeta Garcia Lorca
;eral. l'aplec natritic tindra per a nosAvui tampoc es treballa!
se recordar la figura impressionant
monumental escut de flors a la tomba
Uses
tm sentit d'oh-a positiva. Matare
s
Ara
ho
reaManuel
.
l'escengraf
Que
no
es
treballa
i
del txecoslovac I.adislau
le Francesc Madi. Aquest arte, que
1, incompren e i5 nicht tanlitirs tle Cusgor ta,: anem cap a la Comissaria.
n'havia anunciar per al cha 14, en atenFontanals vnen de fer gangster de ,primerissima
.11,.
la Yermaron comprensiva i cordial,
Eren dos malicie s de la Generalitat
organitza 1 B rcelona una banda aniU
ci a la crida feta pel Gavetas de la
jostp MAZNA PLANES d'Euseadi i Catalunya sexi una afirma.
una revoluci a Buenos
tots lic darrera a y anccis de la ciaaGeneralitat de Catalunya de celebrar
eia /me ta Ilibertat avene per terres
tia Mochil refine la seaa gens entre
Airee
el dit dia un homenatge nacional da(1) Veggi's LA PUBLICITAT dele d'Ibarra
oto betaint del berri "Xiews". Iettpossvatat la trataba del primer Preaalent.
Pan V214
taiehau
dies 4, 5, 6, 7, 5, to i it d'aquest mes.
per Jo Tcnns va al set personal un, duciollna
de Cfatalunya autnoma.
AMO AIlll Alli encara corre MI remblicir.

el posa en situaci de dimitir

Miss Barcelona

El

ordre del
de

La croada

Homenatge davant la
tomba de ?decid

 - -

79......719111..11neeer77^,

--"negerrmerelere,Kg

Dissabte 21 d'abril de

TATI111.18D9 A-1

18.627.;Preu: 15 ciaitims

Any

Premi al nivel! de la mar:

$Lumrs
.

reliumett es. TeMperaturs actual: /5'0
.graus. liumnatzele.va: per cent. vegetal del vera:

76)'l

...01%.k. A. IVI N. T S
AB
...
tereltorre de ia
Amarte/ !latina 1 Portu g al. trime stre. -
PalsOs conren1 posta!, id
..
N:tres pesos. id.

18.

"

DIANI D'AV/SOS I NOTICIES

ANUNCIS 1 RECLAMS

ON

'

fa cnellemetres r neta. le l'est nord - est. insflIlltat berItzontal, en promedl: 15 quilometres. Estas <Jet col:
1/10 traen. En les elierMes 24 horeet Temperatura
mellina: SSS grAu5. Temperatura mlnima: 12'8 graus.
V Ttecorrestut tho vent: 197 OultOmetres. Insolado en el
0 '1111. d'ale: 10 nordlo Minuta. Predi:afamo: puna.

Csia llMY I

10-

134

B.Epaecto ADIVIIVISTRACIO: CORTE! CATALANES. 589, fAr TELEFON 1141111e

BARCELONA

sEGONS l'ATUFES

Ahir, al Palau del Parlament

El cavaller de
la discrdia Jaume Oubern i fregues s

TAIMUNS D'IZIPSENTA: CABREE DE EMANA, 11 1111. TELEFON 12803

Despr6s, ; d'un formidable escindol,'

L'organitzaci de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya

per z e yots contra un, es *out A MANERA DE PROLEG

el projecte d amnistia
elegit primer President del Trig

pe r JOSEP MARIA PLANES

X altim s'ha fe pblica la ruptura

c . :re el partit socialis ta es p a nyol i la
Uni Socialista de Catalunya. Aquest
desenllae Os leigic: d'enea de l'arribada del senyor Largo Caballero, en
"tourne - revolucionara. es produino
ren unes esquerdes que el tempsdos
es
'na fet sin eixamplar entre
razona un <tia units qui sap si d'una
manera una mica irreilexiva.
Per la mateisa ran que el senyor
Largo Caballero predica v a la guerra
no figuren
san ta . ara que eh 1 els seus
al govern de la Repblica. els somagors
listes catalans, collaborado del covern de la Generalitat, venen les
s es d'uaa manera mes serena. caQue? s'han dit els socialistes

els socialistes, le esquerres

Cassaci Catalunya S'abstenen
republicana i de Catalunya, els mauristes
i els autonomistes valencians.-L'Albinyana
Foren elegides tamb les sis ternes de
s copiosament apallissat pel Sr. Prieto
maestrats del Tribunal

bunal de

de

amb els seas vots. (Entren els ministres d'Indstria i Comer i Obres Pbliques)
Estableix la diferencia entre indult i
amnistia. La primera es refereix conMarina i Instrucci Pblica. Es Ile- cretament als deliquents, als
geix i s'aprova l'acta de la sessi an- delictes en abstracte. Ea histbria d'alterior.
guns indults amnisties concedits en
Seguidament s'entrasA Tordre del
die.
Hi ha un dictameniider;la comisan')
de Finances cedint a l'Ajuntament de
Castell de la Plana els terrenys guanyats a la mar. Es aprovat sense dis-

Madrid, zo. A un quart de cinc

de la tarda s'obre la sessi, sota la
presidencia del senyor Alba. Hi ha
animaci 'als escons i tribunes. Al
baile blau els ministres de Finances.

talana hem de complotar contra

nosaltres mateixos? Es absurd.
Uns detalls dorganitzaci, vistos
i a
amb distint criteri a Barcelona una
Madrid, han servit de pretext a
ruptura que ja s'hatia produit interiorment feia uns quants mesas.
Per la qesti de fans veritable
el criteri
s una discrepan cia entre
uniformist a i autoritari del senyor
Largo Caballero i la realitat catalana. No suposem tan poc perspica els
:oler madrilen y per no veure que
socialistes catalans cal que siguin
governamentals: perb ell volia negar
sociael fet de Cata:unya i obligar els anallistes dad a tambe negar-lo. i
lar-se davant Forganism e central. El

cossi.
Tumb sbn aprovats definitivament
els segenta projectes: Un crdit extraordinari de 17.500 pessetes per a
les desposes de l'Exposici Nacional

de Bellos Arts. Un suplement de crdit de 100,000 pessetes per a les despeses de compro , aci dels censos electorals deficients. Un crdit extraordinari de 313.91793 pessetes per les despenes de plus a la guardia civil. Concedint una plaa de grcia a l'Escota
Naval als nets del primer condestable d'artilleria senyor Mateu Duran,

sentit catai de:s nostres socialistes

no ha pagar admetre aquesta imposicid.

Es, per consegent, no tant una
divergencia de concepte sobre quina
una
cosa sigui el socialismo, corn
irreductibilitat de dos sentits nacionals all que ha ocasional la

separaci dels uns i els altres. Tracel

tant-se d'una cosa anacional com
socialismo, no deixa desate una paradoxa significativa.
dinLes discrepncies doctrinals
tse d'aquest partit, mes que en la
topada que comentem es remarquen
que, a Madrid,
dins la Huila sorda
i
aten els senyors Largo Caballero
dies assenyaquinte
uns
Fa
Besteiro.
l'illustre
de
' arena la posici poltica
catedrtic, diputat al Parlament de la
no igsenyor
Besteiro
Repblica. El
vera pas que avui dia el manciame
seentre
les
..ogmtic ja no sadmet
ezcions cultos. Monte de ciencia, sap
1 es
,uo una teoria incessantmen t viumalt
:raasforma en contacte amb la
incorporar
la
Per aix voldria
.eva orca al moviment neoliberal o,
5
voleu, neo-socialista que avui dia
'obre pas a Franca i a Blgica, en
= .etriment del socialisme nostic dels
ileixebles i sacerdots del mestre
Marx.

Eniront dagues pie t de vista el

senyor Largo Caballero t un concep:e clerical del socialismo. Es una es_e.
glsia tancada, i mentre la clereca i

1 e. poble iidel a la /eligi marxista
martn, tot va be. Si hi ha entrebanc,
catstrofe.
at shauria de dur a la
--a revoluci es una mena de foguera
La
fantics.
I .uquis:torial per a aquests
dea de justicia social no els interessa gens. Es la forma material
partit. sn els quadres de mili_ants. Llur presencia al poder basta
per a santificar-ho tot. Nomes una
:nentalitat alai explica que, dins la
.nodesta histria del partit, no shagin estat ni el senyor Largo Caba:!ero ni cap dels que pensen com en,
collaborar amb qualsevol regim
antidemocrti c. I, si a m vingus.
:epetirien el fet. a corn Ila no se
menten gaire distants dels feixismes.
Entre ells i el feixisme hi ha la diferencia duns noms i d'unes posicions
2ersonals, peral, Os el mateix criteri
d'adoraci a l'autoritat i a les forces
:.taterials i baixes de sostre.
La topada amb els catalans n's
exemple. El senyor Largo Caballero s'ha produit exactament com un
5enyor de les dretes espanyoles.
1 sempre seran abr ell i el socialisme
madrileny, uns que s'imposi el criteri,
a:hora ms savi i nis prctic, del
senyor Besteiro, l'nic que sabria, en
aluests moments, concluir dins la
Repblica les masses populars
Catalunya i dur-les a una gestio
:epublicana a in b uit sentit de gooern
de collaboraci amb les forces auto mm mes que hi ha dins la Repblica.

L'AMNISTIA

' t del Tribunal

El senyor Jaume Gubern i Fbreguen - primer pkenden
de Camada de Cataluays,
lame Gubern i Fabregades, el . Presi. 7 Ahir, t lea cinc de la tarda, es
dent del Tribunal Catald de Ceo/arf rema{ 4 aisl de sessions del Parlament de -Catalunya l'Assemblea que
elegir en l'Asemblea d'shir, re tire..
ettingir,, segons la Llei, el-Peea Barcelona el 3 de mar; de-Milye,T4,
Cassaci de
per tant, 59 anys. cident del Tribunal de
.Catalunya.
En virtut d'un Oli e i del
Republic des de volt jove, va comenconsoller de Justicia, presid intericae la atea carrera poltica militant a la
com" iord naM e.ra la Mesa del Parlament, CaUnid Catalanista, i ingresad me-s
posta pel seu President, senyor
al Partit Nacionalista Republicd.
es i els secretaris senyors RouHome 'acn i apassionat, l'actuada rs ea tn: vDDotGerhard.
i
de Jaume Gubern en aquell periode En entrar al sal, els components
fou de les Ins intenses i millar. arios- de l'Assemblea pasaaren a saludar el
redes en sentit republicd.
senvor Casanoves, el president de la
Organicados dels <tetes del sea- par- CoMissi Jurdica Assessora, senyor
F
as
ou
el
tots
en
par/
prcti,irc
Maluquer i Viladot; el president de
va
tit,
molt remarcable la sera intervencid en l'Academia de-Jurisprudencia, senyor
lassemblea de joventuts republicanos Roig Bergad, i el deg : de la Fai Rascelebrada al Centre . Rcpublied de la cultat de Dret, doctorSoix
- a
-
pa n .
Piegt del Tcatre,- os dejes a la qual van
acceutuar-se els ..jorrents d'unid e:;trc, Tambe el saludaren
i
republicana
1,.7. degans dels CoHegis d'Advocats de
d'a7,7,1;;;a
i
a 13 orma de
Z i12
rirsri :,Pa
a
Barcelona i Lleida, senyors d'Abadal
i3b2110.
i Sol. No assistiren a la reuni els
faume Cubren, que havia estat acere- diputats de Lliga Catalana elegits a
pel Parlament catal seSuri de la Uni Catalanista, fou, l'ony
tal efecte
.
Duran Ventoia . r'Carreres
1912, elegit preaident del Partit Nacio- nyors
nalista Republic. L'en looa os pro- i
Artau.
clama( cliputat provincial.
LA COMPOSIeI0
l ' a 'figurar novament en candidatura
.DE -L'ASSEMBLEA
els anys tstt i 11 . 1 totes dues vegades
fon derrota!. D'acord amb la Llei anomenada del
compon)' Tribunal de Cassaci, l'Assemblea es
'4 rostir d'aPest" dates' el
d' A nnadeu Hartado, Jalone Carnee, Lluld compon de les' segents persones:
i Rissech i Sutiyol, va retreure's de /a Vint-i-quatre diputats del ParlaPoltica Gatito i es eirdicin d'una manera ment catal, que sn els senyors Angairc9 exclusiva al SCI4 despatx d'adro- dreu, Dot, Dalmau, Espanya, Fercat.
'eres, Fontbernat, Gals, Gerhard,
1;1 sets apartamene de la -Politica, Irla, Lloret, Mestres, Mias, Romera,
colori feta de les Ates vegades que'Ita Ribes Soberano, Riera, Ruiz, Sauret,
fiourat en la candidatura Po troci.lada Sim, Soler i Bru, Tauler, Terradoper Acci Catalana &cejan: 1 diPtt- Iles i Xirau, Duran 1 Ventosa i Cartais al Parlament Catala s diPutats a les reres i Artau.
Corta de la Repliblica ha esta, total.
El President *de la Comissi Juri.
Fa 37 anys que va matricular-se al dica Assessora, senyor Maluquer i
Calcgl d'Advocais de Barcelona i 20 Viladot.

gtte is 1.' guata de 1.(5,n' o iol Co/legt. Els degans dels CoHegis d'AdvoEn ractualitas IGUINC Cubero s vocal cats de Barcelona, senyor d'Abadal;
Peine dc la Justa . 111c1i/bre d-fu . C.0- de Tarragona, senyor Albaiulla; de
missid Jurdica Assessora, i de mollas Girona, senyor Franquesa; de Lleida,
senyor Sol.
nitres corporacions i organismes.
latiste Gubern ha escr.t titilen a d'ar- El deg de la Facultat de Dret de
ticics i prottunciat cenienars de discur- Barcelona, doctor Boix i Raspall. El
sra . F n It tamb periodista, collaborant dega deis- Procuradors, senyor Vergs.
intrnsament al "l'oble Calda".
Els dos presidenta de Sala de l'Audiencia Territorial de Barcelona, senyors G. Echevarri i Emperador.
Els presidenta de les Audincies
de Tarragona, senyor Dionis Terror;

'Una sittiari4 tronada

11

11 1 ,..

1111 , .41

It1110100':
1111

tronada no va u.ia paja d'ea:ralee...!

eeti Tli' mal encare si dicapres de la

Desprs un secretari Ilegeix . el text

molt extens de l'amnistia amb la re
dacci deiinitiva.
(Ocupen el banc blau els ministres
d'Agricultura, Comunicacions. Treball

i Governaci.)
El senyor MARTINEZ MOYA,
de Justicia,
comissi
de
la'
president
una vegada llegit el projecte d'amnistia fa s de la paraula i div que
en la cornissi s'ha aprovat la sedanci definitiva del projecte d'amnistia
unta unanimitat absoluta:
S'entra a la discussi de la totalitat.
El sepyor.JIIIENEZ DE ASLIA
Pe r la en, nom de la minoria socialista.
Fa ya, examen de les principals caracterfstiques de l'amnistia que va a
promulgar-se. Diu que no pot sser
objecte d'amnistia la devoluci de les
hisendes expropiades anal) 'nlotiu de
l'intent del in d'agost, perque les dites expropiecions s'efectuaren en com.

Prieto

que deixa aquesta llarga tongada d'agilucid es revii brusrament l'any 185,5.
El capita general de Catalunya, Zapatero, ptkliCa un han de gran estil mili tar, en el qual se suprimien simplement
toses les associacions obreres,
La resposta no trig a venir l'ames
setmanes mes tard la de juliol del 1855)
es declarava la vaga general a tetes les
fhriques de Catalunya. El Briesi d'aquell
mateix dia publieava la segfient notcia:
"Sc nos acaba de decir que en Sans

Per situar el lertor d'aquests anides,

harem, per comcnar, un breu resum de
la historia del nostre moviment social.
l'imprescindible per a coHocar el present
reportatge sobre un tou dantecedents
que permeti establir en cada cas les
relacions que lliguen la nostra epoca, tan
agitada, amb el passat mes o menos
Iluny. Sempre es convenient. Per altea
part, recordar al lector de diaria out
els Jets nous que veu desfilar cada dia
per originals i t.:pies que li semblin
obeeixen sempre al ritme obscur i misteris de la fatalitat histrica. Cap dia
no s'inventa res absc.lutament nou.

de un pistoletazo el director de
l'Hl fabrica fel seny er Josep Sol i Padris) y herido se socio de la misma, perMliert0

sonas las dos mu y conocidas y apreciadas en esta capitat."

Era el primer crirn de carcter soLes primeres noticies que es tenen d'a- cial.
gitaci social prpiament dita, a Barcelona, remunten a 1831. Els brees es El fet diferencial
queixen de la mama de feina i dels
La imorporaci dels obrers catalans
jornals massa baixcs. Presenten unes
bases i dv les seves converses arnh eis i deis de tot Espanya a una organitzaci
patrona controlad per l'autoritat, en internacional densa del viatge que lea
treuen un petit guany. L'n opuscle de per la Pennsula (123.- ..9.69i l'itali Giul'epoca Deberes de los trabaladores seppe Fanelli arnic de Bakonin. or g ani t
de l'Aliana de la de--zadormbel
y los fabricantes El jornalero
debe mirarse como tal nia, cuya con- mocracia socialista de Ginebra, i encldegacions o secde
fundar
carregat
fianza debemos adquirir. aeonsejdndole o
conveneibidole por media de raciocinios cions de l'Associaci Internacional de
que estn a uns aleast-e. que toquen de treballadors en termes ibriques.
Fanelli an primer a Madrid. on es
carea a sus intereses: pues foco /e canoera aquellos ase se lo figuran razo- pos en contacte amb un grua d'obrers
nable y arctionido. I mis aran: Cuando avancats. imbuits de socialisnis irances,
el t'orna/ere se te ten mucho dinero re- que havien pogot estudiar a travs de
unido, lo cree Inagotable y lo gasta en lee traduccions de Froudhon 'tetes per
Pi i Margall. Anselmo Lorenzo mes
S'a loeuros.
En aquella poca, els teixidors gua- tard un dels anarquistes destacats de
nyaven de dotze a eatorze ressetes a la Barcelona explica, aue els obrers madrilenys, que no coneixien el francs ni
setmana.
El naixent proletariat t dues erre- l'itali, ne, entenien gaire Faneihl, ner
ocupacions essencials: primera. l'odi a que l'escoltaven extasiats:' "...despus
la mquina, que posa cada dia nous de exponer con riqueza de detalles la deAlbiriana
obrera en atur fonda i que fa intils sesperacin de la miseria con rasgos
gran part de les eanadtats professio- que me recordaban al trdaico Rosal. El
diferents ocasions per l'ex-rei, al qual nula adquirides en un aprenentatee liara quien tuve el onda de admirar poro ancorresponien les funcions de grcia
i dificil: secano la lluita ver chtenir el tes, decid: ;Cosa orribile! ;Spansnsobirania que avtri corresponen SI poble. dret de malici . ente la leeislaci ales. tasa! .."
tradicionaAcaba dient que la miseria
hores vigent, caes la de tot Europa, con- A Barcelona, Fanelli actul prcP d'un
grua que. malgrat Esser presidit pel dilista votara l'arnnistia despees de resar demnava
.
una oraci
Totes les M'anees oolitiques del se- buixant Josep Lluis Pellicer, tinqu coca
El senyor PEMAN: Votarem amb gle dinou, amb el set TOS2t1 de pro- a figura principal Rafel roma
Aquell nucli, on es distngi el metge
perque hem d'cropsr alpistes ob- nunciamientos 1 de revolta constant, no
jeccions a aquest projecte, ja que en ell arriben, per, a alegar ni a treure co- Sentirtyon, home mot dacurnentat en maobservem que l'amnistia no s repara- lor al moviment essencialment obrer que teria social, estava format per una vindora mes que editan:- Nil fs repalidora cada dia es dibuixa amb mis torta. tena d'individus, la majoria dels quals,
mis que en part d'un periode de justi- Aix velen que entre els successos de sobretot els dirigents, no eren pas pro,
cia, que per asen -ho necesita Esser ve- t835, despees de la crema ehe convents letaris.
rament'oblidat. El Govern ha fet el que i l'assassinat del general Bassa, des- Els internacionalistes trobaren Maltea
les
ha pogut segons la prudencia i conve- taca, per la seva a p arent absurditat, dificultats per a fer adeptes dintre
niencia aconsellaven, per& no havien l'incendi de la .gran fabrica Bonaplata, entitats obreres, que en aquella epoca
d'haver-se fet aquestes excepcions de primer esclat de violencia en la Iluita oren democrtiques i federals i, per tant,
lliurades de ple a la poltica nacional.
separar del servei activa aquests mili, social.
Aquest incendi, com tots els que se- L'acte mis important de la novella
tara, porqu am b . la legislaci ordinaria
organitzaci fou el Primer Congrs
a
una
correspon
pas
hi ha mitjans suficienrs per protegir-se, guiren despees. no
i podia deixar-se'ls en la situaci b) i tetica original del moletariat bercelon Obrer Espanyol que s'obri a Barcelona
de juny de l'any 1870. Hl
no concedir-los comandament sin els Per tot Europa. l'odi a la maquina pro- el 17noranta
delegats representants de
assistia l confiana. (Entra el cap dcl voca la crema de maltea fbriques.
La repressi quo segu a l'incendi de cent cinquanta entitats. L'actitud del
Gotero.) L'orador nega que quan
i sinxecaren els' sublevats del lo d'agost hi la fabrica Bonaplata bu dur:ssima i im- Congrs fou netament apoltica
hagus un regim de lliure discussi. (In- mediata: cinc afusellaments. Altrament. dical.
en el
terrupcions dels socialistes 1 de lea. ex- veurem que qualsevol moviment obrer L'escissi de la Internacional,
d'aquesta epoca va SegUit fatalment d'u- Congres de La Haia de 1372 (expultremes esquerres.)
en
Espanya
si /, de Bakunin) repercut a
El 14 s'uniren dos corrents: nes guantes execticions.
la crea- el Congrs de Sara gossa, celebrat el
mateix
any
1835
veiem
En
el
que
d'esquerra,
un de dreta un altre
Mixta d'obrers i pa- mateix any. Es pot dir que aquesta ees'al aren contra les persemzions nonti- ci d'una Comissi resoldre les diferen- cissi6 fou la conSagraci oficial d'una
que ha de
ques i el caciquisme. La massa vota en trons
ells. Es signen unes bases... disidencia latent des de molts mesas:
sentit negatiu en tot aixti, i advingu cies entre
a
la
!larga,
els patrons no com- a Catalunya triornf la posici anarquisque.
fiti
Despees
la
Repblica
la RePblica.
plican. Existeix ja en mulla moments ta, mentre que a Madrid romanien tiel mateix, i aix provea una reacci en
de Teixidors, que ser bie a l'ortodxia marxista.
l'opini que es torn contra el que s'in- una Associaci
plantedissolta l'any t84r, la cual is una ve- Amtl dia el preblema segueix
tentava.
de
ritable societat resistencia; els seus jat, si fa no fa, de la mateixa maEl senyor MENENDEZ (Teodomi- adherents meren os ensartas setma- nera.
rol : Sou els mateixos.
nals. i hom . paga; ja SOCCTSOs als paL'anarquisme
El senyor PEMAN acaba dient que rat s m sis rals diaris.
a aquest nioviment de protesta .contra
y tlitaa l'Als s OciaCi6 de Teixidors
L'an
El 24 de setembre del r8Sr titigu Inc
les persecucions politiques i el caciquis- es novament antovitzada, amb la condime fou al que s'un el general Sanjorja Ci compleixi els segents requisito' la primera sessi del Congres anarquista,
eI 1 4 d'abri l i desprs el ro dagost. one l'associaci sigui liiures fine la remi- que se celebr al teatre Circ ParceloFederacions locals
(Aplaudiment de les dretts, idltuc dels ti' dels cahals socials sigui pblica i amb n'es. 1-11 assistiren 162resultas,
s'organitz
o d'ofiri, i cono ' a
agraris.)
respon s abilitat; ave la Societat no per- un altre Congres
que tingu lloc a Seinri que
anuncii
polties;
Cuas
secueixi
marca el
es
Aqu
C
5,
o l, 5)
(Continua a la pagina
villa l'any segilent.
-lament les seves reuni o ns a l'autoritat 1. punt 3 led de la Federacin de Trabaiafinalment, orne sigui exclusivament
dores de la Regi.in 1,:spaisola. que arriba
No sn pan molt diferents lee condi- a comptar lonco adherits. Mes tard. els
cione <me, noranta-dos anys mes tard.
socialistes de Pau Iglesias s'apoderaren
Llegiu, a la pg. 3, l'article autoritats de Barcel ona posen als Sindi- del moviment. pec la ruptura fou gai

1831

pliment d'una llei votada pel Parlament. En tot cas cal la derogaci d'aquella Hei i la promulgaci d'un . de
nota. Aix no pot fer-se mitjanant el
projecte d'amnistia, sind seguint els
trmits obligats. Per aquestos i altres
raons de tcnica legalista que exposa
en el seu discurs el senyor Jimnez
de Asila, els socialistes no votaran el
projecte.
EL senyor BILBAO (Esteve), en nota
dels tradicionalistes diu que l'ainnistia
cats rer a permetre Ilur reobertura...
era un comprar/11s electoral contret amb
de
JOSEP
CARNER
car
faltar,
pot
L'ideari
no
es
poble,
al
qual
el
ella fou bandera de la Propag anda reSota l'organitzaci dels teixidors, que
FESTES
tinta; i l'amnistia la sanci ona el poble BARCELONA 1 LES
tingu una influencia positiva en els moviments politics de l'poca, no hi ha cap
corrent ideolgic. No es partia pas d'una critica terica de l'existent, ni s'intentava la realitzaci violenta i completa
d'un programa comunista, com en les
'',.eiollftr
,
ttr
/coscpa!b: .t.2
ra
consoiracion's . de la Frana d'agiten

temps. i .ruolt tnenys es tractava d'epig

ti,rE.,;(1},7;
j'aleles...ti,' ;el% *
.trte
' ' :'*2
ask ; bs etrxt
sodis tctics d'un gran cornhat, com el del
"mt.tathrtA'h
Mina ST
vei
Ton lEalsi yodil3 Iss
sindicalisme conteoporani. E: un pur
,1,:arrea
.4t,
he, filie n:Le
,
ior
rst
ia
instint dele treballadots. Unpellits per les
kstiiitie =m'e>. ie Ialat ab )al:
circurnstincies de l'hora, el que els mena
ateanoe , e tisalboh,
de Lleida, sertyr Le/nieta, i de Gien una obscura manta envers un ii desOi rel,Ktea,
st*
rona, senyor Vilche&
conegut.
*I9e.4074 etitsitAttia
Ve, per, una idea 'nava: el comunists14
":m
4
o.
El president de l'Acadritia de.
4
'Ideo
me, que tindrk en b:arcis Monturiol. fui Legislaci, senyor Roig
;," ,. p L
tul
tir
inventor de rIctneo". el seu pro1 Bergad.
Ott
pagandista mis bnil,l5tlh Aquell conniEl deg dels jutges de Primera Ins.
nisrne, pec, no havia d'espantar ning
tncia, menyor Garcia i Amors, .el
era un tendre programa de flors vostels tutees nnmiciehs, sajar Sala if
7.44,
les que s'installaria en una sorietat mi.
m m Oberts la scrsib pel president 101
llor. Es l' poca de l'enorme exit de "Le
ir*
ttri, siittyor Casknov,es,. el sucres
nt .X
voyage en Icarie", el mediocre Ilibre del
senyor Rouret llegeix totes les d
francs Etienne Caber, en el (M al es
itth
leal k que fan referen
descriu la repblica ideal d'Icria, oiga
, del President i a l'Asse
al'elec,cin
blea.
pacfica i revolucic. nria. Els ivarians ar,
ribaren a organitzar una exnedici
Acabadi. talectura d'aquilina text ,s
Amrica per implantar una colOnia. Coni
rooel
nombre
legals i comunicat
a tot reenrd d'aquella poca. c s . fa
de les ,peesones que forme
covety. Ola feeeent, fle rertartptPrerte en e
ha ,edat a Barcelona fgolealit
Cassertiblita, paSsa,eelegiree la Mella
l'A4setrib44. "
porta al CedefinIM
da d'Icria que, per
leurer Tartt despres de

;
mentiri Vell,

El "Madrid", semi-finalista

5.j5
ee

yeti

Iliria 3e1$ s, la squeasi rsmpacocseaptua

saiti n sii4t

huila en un can o Prefe rentment o exclusivament e-conde/1in i la dels partidaris da

la violencia com a mitj terroriiic

exemplar de propaganda i proselitisroei
1,a Federaci no resisti tantes divisions
despees de nombroacs Como-mas, en eadascun dels quals s'acusaren notes tentiendes i rancimies nersonals, iau diseolta 18g8. Restaren sois as
anarnuistes a Barcelona, i aquesta s
l'poca de les seves propagandes
Josep Maria PLANES

(Continuara.)
Denla Anys trgies.

Avui, a les deu del

vespre, conversa a
iteciti Catalana
Alee, "Mete, -a lee den. tindr
a l ' es tatm ril d'Acci,) Catalana Re-

pnblic4na, Corts Catalanes, Ap, principal, l'anunciada geversa pblica.

de re3ree'brassistiran elements
La primera vaga general delCom
Consell Executiu i representants del
Paetit ales Crenrati nmi pbliques.
Ja;'"Ia gilesti.5 de les selfactines.l'ilit'es
maquines ms modernes aue permiten

als patrona de nrescindir d'un cert nem,,

l a plu lni 3:
hre d'obrera (fiadora promegui nembreses conflictes, vagues i se ta de vioper PAU VILA
lencia a tot Catalunya (183.1). El psit
,

sj ij4iidaniezle,. passen els senyo

des : gnats a ocupar la presidencia, la
carretera de Sarrik el segon partit de desentone
1 goal queda constituida en la Izo) Ahir ea jugi al camp de la de
Bilbao. Com di:necios, hi misia una gentada
entre el Madrid 1 l'Addetic
A la foto, una enrgica interveinci6 del portee bi/hat l'equip
enorme.
batut per tres gols a cap
reeulti
del <mal
(Continua a la pdgina 3, col. 6)

immediata.
-reb
La mentalitat directora de la Fedrroci evolucion lOcicament. S'an desprenent de la carcassa federal i es couverti a ranarquisme par. Dintre de l'anarquisme s'assentalaren dues sendencien: la dels que volien plantejar la

"comanoilhasec"

Any 56.Ntim.18.628.Preu: 15 cntims

Dlumenge, 22 d'abril de 1934

ABONAMENTS
termites mes .. . ,, , s

EL TEMPS Prestad a/ nivel' de 14 mar: TO'S

milltrnetres. Temperatura actual: 531

graue Humitat relativa: es per renl. Velocitat clel vent:
8 qullemetres per nora, del norct nord-ast VIsIbIlltat
tiorttrontal, en prnmedt, 8 dulltnnell'ee. E3lat del eel:
copen de Cuata., Stcu., Acu. 1 Asl. En les darreres 24
bares: Temperatura metimst 170 graus. Temperare.
re mlnlmat 126 arana. Recorregut del venid 274 qu1113melres. Precipitarle: 6 dedIntre g per metre quadrit.
Insolac1G en el eta d'ahir: 11 llores 33 mlnuts.

VIO eta.

[llamee, 1 territo
rit U: ra. tiepuDe
iese
Soleta tintina 1 Pot:luiraL trtmestre...
semi eonseie postal, id ... ... ... ...
sures pateo,. 15. ... ... ... ... -. ...

10.
Ir.
ls'
OO.

MARI [remete I NOTICIES

BARCELONA

ANONCte 1 Remeses FECONS TARIFES

La diada de dem

La llibertat i el

A les ptrines 10 11:

M'AA, D1LLUNS

DIADA DEL LLIBRE

A LES VU'IT DEL VESPRE

inauguraci de la Biblioteca
i de la doventut d'A. C. R.
1 commemoraci de la diada
Parlaments a merrec de'

Rossend -Llates
j Pompeu Fatua ,
Llus Nicolau d701wer
ser
tindr lloc al sal d'iteres"
d'A. C 11 - Corle galglar
I no, 589, principal.

LA DIADA DEL VARE

....111fflanMen

Paelticaeiti deis esperits

On em porteu?
A lecterIal, que es aIl on hl te el "midrld-ro".

TELEFON 10001I

(1)

d'adquirir-ne i es propagad la curiositat de Ilegir-los. En totes les literasures, per cada pgina d'antologia se
n'escriuen milers de mediocres; perque surtin llibres bons se /l'ha d'escriure molts eue no en siguin tant.
Per si no se'n compren no se n'eserMen, i es una crueltat i una injusticia pretendre que el literal. rescriptor, hagi reesser la vctima de la seva
vocaci i del seu talent. En instaurarse la diada que dent se celebra, molts
catalans adquirien llibres convenuts
que feien un acre politic; seria un
error imperdonable imaginar-se que
adquirir-los avui s un acre insigne
firant, sense cap transcendencia patritica. Nosaltres dinero tot el contrari: adquirir i difondre el llibee , cae
tale avui s ms profundament patritic que comprar-lo noms per es:
perlt de rebellia i de protesta. El 111bre ha de sen -ir per a alguna cosa
Ins que de projectil per a llanear-lo
contra un enema. ; el libre es el material indispensable per alear l'edifici
de la riostra cultura que en definitiva
es l'nic ttol que clna dret a la veritable llibertat. El dest ha volgut que
la diada del libre creixi com una
brenca nascuda del tronc secular de la
nostra tradici del sant cavaller de
les roten i de la llibertat; aquestes
dues diades s'han fet inseparables per
a nosaltres; acceptern aquest alt designi anib alegria i esiercem-nos a feries ben glorioses. Unim, firis a confondre-les en una de sola, aquestes
dues nocions de Ilibertat i libre, rerqu sense l'una. l'alma diffeement pot
viure amb dignitat.

TALUD, D'IMPRINTAt CAREES DE SANEARA, 11' I

S'ha declarat la vaga general Ayuj Txecosioy_ L'organitzacid de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya
quia elegeix per
llibre a Madrid com a protesta contra tercera vegada ANYS TRAGICS
l'acte de l'Escorial
per JOSEP MARIA PLANES

e'esta del Iliere

La Dictadura ara fa vuit anys, institu la diada del Ilibre; a Catalunya,
en plena persecuci de l'idioma, el noble raprofitava per tributar un homenatge a :a nostra llengua menyspreada pel poder pblic. En aquells
eles d'oprobi, comprar un !libre caah era girar-se contra la tirania
que intentava destruir el signe mes
egregi i mis vital de la nostra personalitat collectiva. El patriotisme
lanhel de llibertat Ii feien prendre
una ufana sorprenent; la diada del
libre a Catalunya es convertia instantniament en la diada del llibre
casales Aquell alament de l'espero
no fou intil; ali que era imaginar per aixalar-nos ens obria les
ales i ida el nostre afany mes ambicin cada 'libre catali que s'adquiria
ere una penyora de desasi i de perpetuitat de la nostra !lengua. Com altres vegades en el curs de la nostra
histeria l'espontanetat popular era
el testitnoni palpitant, irrecusable,
del fet diferencial que res no pot destruir.
Han passat els anys i resiore
tantes generacions de patriotes ha trobat la primera compensaci gloriosa.
De :es resistencies i dels entusiasmes erauells anys en venien els
triornis de desprs. La monarqua,
enemiga natural dels ideals de catalanitat queia i Catalunya comeneava
recobre la llibertat de governar-se. La
ploma ha estar l'arma que decidia
aquesta primera victria del catalanisme; tres generacions de poetes,
toriadors. dramaturgs i escriptors de
tota mena r -1 avien preparada amb generosa tenacear; a chis toca.console
dar-la i fer-la enes til i resplendent
per a tots. Pene cal que el poble els escoti i sobretct que els llegeixi; sense
aquesta adhesi constant tornariern a
pudre all que hern guanyat en un
segle de renaixement, i encara que al.
g no s'ho pensi. el dia que la veu
des nostres litcrats es perdis en la indiferencia, cauriern altea regada en
:a servitud provineiana . me g desespera dora.
Catalunya s . ha creat una indstr;a,
ha oben aoves fonos de riquesa i perdreees o - deixar-les ccriecer seria un
tothom ho veu ciar seise
se cap esfor; cal pensar, perie que
sense llibres, sense honres ore els escriguin, tot elle, que s la remesa i el
benestar material, no furia respecte a
ning. Pene pern,ue s'es:rlguin llibres
s necessari que s'estengui ei costure

agoAccto tADMISISTRACIOt CORTS CATALANES, Sea, Lar TELEFON 11430

Madrid, 32 (130 matinada). A les

dotze de la nit s'ha deelarat inopinadament a Madrid la vaga general. Les
ordres trarneses han circulas repidament i un quart d'hora despees a la
Porta del Sol s'havien retiras gairehe
tots els taxis del servei pblic. Ele
teamvies tamb marearen a les cobeeres a mesura que acabaven el trajecte. Igualment han deixat de funcionar es autos particulars. Els amos
dels cates nocturns que solen romandre oberts fins a dos quarts de cinc
de la matinada, han tancat igualment.
Aixi mateix han tancat les tavernes i
bars i els forns. Noms funcionen els
serveis de llum i aigua. En aquest
moment sn circulades les ordres pee.
quels ferroviaris vagin tamb a l'atur.
A la Porta del Sol s'ha motas afluencia d'obrers. Del Ministeri de la Governaci han sortit parelles de seguretat de cavalleria i de a peu que
han obligas a circular tots els traesents.
Les autoritats s'han vist sorpreses
per ratur. Les precaucions que s'hasien adoptat en aquests moments s'estan doblant. Les joventuts socialistes
han llanat un maniiest dirigit als treballadors, en el qual diuen que el Govern Lerroue no solament an ..oritza 'a
manifestaci que avui va a celebrar-se
a l'Escorial pels enemics del proletariat, sin que ha autoritzat la torea
pblica per protegir els d'Accie Poeular i per Ilanear se contra els trebaliadors quan aquests pratesterea
pus leca:itere. e etetzstes liarse ea eortegtit la sane ial proletariat. El pro:eta:1.s madriery no ;os preJenctar
in .-assible aques 3 artes. la (rever
rre;A .g t per ovalar-re a una dictadura
fe.x:sta. Les in -rtilis socialistes ordenen la vaga general a tots els
obrera madrilenys per vint-i-quatre
hores, com a protesta contra 'arte de

S'ha plantejat alguna

qesti poltica
importa:si?
El senyor lerroux ha estat
cridat pe Presidelit de la
Repblica

l'Escorial. Tots els obrers han de secundar-la, i els que no ho facin seran
considerats traidors.
EL QUE DIU EL MINISTRE
DE GOVERNACIO
Madrid, 22 (1 .30 de la matinada)
El ministre de Governaci ha mane
festat aquesta matinada als periodistes que continuaven els petits inridents. Ha afegit que s'han repartit
utis fulls clandestins en virtut dels
quals sha declaras la vaga general
a Madrid per eint-i-guatre hores, com
a protesta contra el Govern per haver
autoritzat lacte de El Escorial i perque la fora pblica actua contca els
treballadors que protesten pacificament Paeificament s rs de bombes, el disparar contra la fora pblica i contra les persones sense cap
provocarle. 1 altres fets per l'estil.
Naturalment que ni la vaga general
ni els successos faran variar el Govern en la seva actitud. Cal comprendre que l'Estat no pot ni ha de setmetre's a tals imposicions. Si el Govern s'equivoca o incurre en alguna
responabilitat hi ha el Parlament
per exigir-les-hi, i no falten mitjans
per a fer-ho eficaement: pene el Govern no pot inclinar-se clavant amenaces o realitzaci de fets no emparate per la Ilei. De fer-ho deixaria
a disposici d'un comit qualsevol les
mesures i actes d'un Govern.
Es mantindr, dones, el penis per
a racte de El Escorial. No es retrocednix, 1 les mesures adoptades sn
suficients per a garantir l'ordre, si be,
cm Ce natural, sein inevitables determinades agressions. No es perd la
serenitat, i e'atendre l'ordre sense vaCillaCi0115. He d'assegurar al poble
espanyol que el Govern cumpla amb
les mesures necessries per a vencer
tots els atar, que es dirigeixin contra
l'Estat i contra la pau pblica.

L'atemptat que destru la

fabrica de La Pobla de Lillet

El seu autor, condemnat a 23 anys de

pres
tribunal d'urgncia es vel ahir una
causa contra Miguel Llorene i Tilos.
Estava acusat d'haver l'anee la nit del
Sa 6 de mane, a travs duna finestra, a
/a febrica de teixits de Santa Coloma
de Lillet, un paquet am 23 cartutxos de
dinamita, els quals esclataren i P rodeit'en destroces a tota la fbrica, que foren
valerades en 320.ocio pessetes. Abans de
realitzar acerest atemptat, Miguel Llorene havia escrit unes guantes cartes al
patr, en les quals Ii exigia diners, i
en la darrera l'amenaava amb que destroearia la fbrica si no rebia els diners
que Ii harta dzmanat. Dos dies desprs
crhaver realitzat aquest fet es presenta
ell metete a la gurdia civil.
En la declaraci que va fer digu que
quantreballava a la lbrica harta perdut una mi, i que a consegieencia d'aix
havia cobrat una indemnitzaci; que deseres fea collocat de nou a la fabrica.
Havia rebut. en dues ocasions mis, dinees del propietari. pene cursi que en
volia ms havia determinat Ilanear-hi
els alt, cartutxos de dinamita. Despree
dcl processat <federaren cts testimenis
El tribunal el condemn a la nena de
anys. quatre acasos i tiet dia de tires&
ultra la indemnitzaci correspenent.

Madrid, II. El penen:lit "Luz"

din:
eA
. ., las dos de la tarde de hoy,
cuatido varias coinitliones 'aguardaban
ser recibidas por el sefior Lerroux.
este, Por medio del subsecretario, les
rog volvieran el lunes, porque, pese
a su deseo, no poda recibirles, ya
que acababa de tener noticias de que
el Jefe del Estado quera cambiar
con l algunas impresiones. En la
Presidencia se nos inform que poco
despus -el seor Lerroux visit al
Presidente de la Repblica.
Todos los esfuerzos de los informadores por saber a que se deba la
mencionada visita del Presidente del
Consejo al ;Jefe del Estado fracasaron. Sin embargo, se cree que ambos
han estudiado un e problema poltico
muy interesante. No se trata de crisis., ni de nada que se le parezca; por
el contririo. Por el momento no ha
lugar a crisis, ni el. Jefe del Estgdo
ha tomado iniciativa relacionada con
esta clase de. problemas. No obstante,
en algunos crculos polticos se atribuye alguna importancia a la entrevista que dicen haber celebrado' hoy
y que no habramos probablemente
conocido si el seor Lerroux no la CORREN RUMORS QUE ES
hubiese anunciado a los comisionados que le esperaban en la. Presi- PRODUIRA UNA ALTRA
dencia del Consejo. Una persona alleCRISI PARCIAL
gada al se5or Lerroux nos ha dicho
,
que. en caso de haberse planteado alguna cuestin de inters poltico, no
Madrid, 21. En alguns cercles Po
ser conocida hasta el lunes o martes
-lesiambprtdncosiprximo con ocasin de reanudarse deren que el dunarts macen es produira
:as tareas parlamentarias."
una nova cris: parcial. liom dita que el
senyor Hidalgo est disposat a abandola cartera de Guerra. A part (FalOn se n'ha anat el senyor nar
sees raons, els comentaristes es fonamenten en el supsit que el senyor HiLerroux?
dalgo vote divendrcs ch projecte d'amEl soll publicat pel peridic "Luz" tuse& obligat per la disciplina de parsobre la misterieta visita del presi- tit. Hom diu tamb que el senyor Mardent del Consell al President de la naco abandonare la caneca de FinanRepblica I estat tomentadiasim. Els ces. Igualment es diu que el senyor Roperiodistes han traetat de confirmar la cha deixari dessen ministre de Marinoticia sense aconseguir-ho. Sospitant na, pero aquest no per deixar les funque el senyor Lerroux es trobava a cions de Govern, eine per a excrete la
Sant Rafel, han eridat telefnicament cartera d'Estat en marear el senyor Pia la hisenda que alli posseeix el cap ta Romero a Roma. Han afegeix que
del Govern, per de Sant Rafel han el senyor Hidalgo ser nomnat ambaicontestat que el senyor Lerroux no.es xador d'Espanya a Rssia. Per a la
trobava en aquella loalitat Tarnbi cartera de Marina e'aseenyala el senyor
han resultat imites els atfOrCOs Fea- Justo Villanueda. Aixe darrer es conlitzats per entrevistar-te amb el mi- sidera poc probable per l'actitud que
nistre d'Indstria i Contere.'Per tant, adopte recentment el senyor Villanueres no pot esbrinar - se d'arpaste visi- ve d'adherir-se al gest del senyor Marta ni de la data en qui es publicara tnez ' Barrio. En el cas que no los noa la Gaseta la hei d'amnistia.
menat , el senyor Villanueva, serie probable que es 'refonguessin en una les
carteres de Guerra i Marina, sota la
de ministeri de la DefenTRAMESA DE MATERIAL denominaci
sa . Ncional, departament q' ue regirla, en
. seenyor Rocha.
aquest
cas,
el
I QUEVIURES A ITNI
' La manca de consistencia en els rumors fa que sembli que aquests teilen
Las Palmas, 1I. A salpat cap a Ae fonament.
lini el canoner "Ea:saldas , que perla makrial i queviures per aquelles
tropes. El espit d'Intendncia
A la paila* 3:
gasta placa, sellyor Rafael Navarro
Nieto, destinat per ocupar el mateix 'EL GENTIL CAVALLER
arree a Ifni, no ha pogut embarcar
I EL DRAC"
en el dit canoner per la premura de
per Rosiend Latea
la seva sortida.

Masaryk President

de la Repblica
Avui Trecosloragnia elegria per ter.
cera vegoda Masaryk president dr la
Repriblica,
La Constituci treroslova(a no eral
sera la reelerci del president per hn
volgut fer sea ere:fri per ii primer
tmesident, rs hontrrtatge a /a presura dei
creador del una Estar.
L'eleceid no nadra caracter politie
sitia el signifirat d'un pleHscit per 1411 lame arre ensernsone benemerit de la patrja
is campi de la democracia europea i
apdstol do la pos.
Durant tres segles, Bohmia. clon del
nou Estat, estigue sota la domina,:i
dels Habsburg, la qual liara destruP
la llibertat poltica i religiosa i distribuit els carrecs i les propietats entre
princeps i noblesa de la cort. El ven Estat s'Arrzia convertit en una provincia.
Encara meconio tothom les lluites dels
diputats bohemi s a la Cambra de Viena.
Pera s'h . 7:da de reallizar rol mira.-le

mete. Lata eseenztal en la luetoria de El

JVIii a id

,asieeura
11:1 ja Celia:.

La

untueitc.a ue rara es sa 4elliir

I 1e5 10See5 ut dieLuillpidS.:10, mutua (mismita ee ta matare semntica

ute ia it ue seeee, portes a barictona
un critILL tavoreeinsilin a la maese ter111ZillaCi t,e 1 anarquistne, que Misil
simpaties 1 encorat,annm., en eis &loes
Insis msctspitats. r.s pot wr que tottioat
es mes e utenys
hterats, sueretot, eunseleren 1 atldr4U1Snle Cd111 tunica ictea gu. r puf huataunzar les seves onces t eanear-tes Deis
vastos ranuras d'una aniencioot croare,
social. Lertes representacions teatrais
d Ibsen es converteix,a en tzzuptativei
de propaganda. Sen anarquistes els
oerers, eis intellectuals i et petit ourges
que es fa construir una casa d'arquitectura diablica.
Documents que mostrin la. mansa, la
pertidiosa inintraci de fanarqutsme, no
n'hi ha. lianarquisme, directantent,
irancament, no se'n parta mal, de tai
manera, que hurn <Mea que un loe n'ha
cestrun els documents. Ca movitnent
tan greu, que commovia tuis ientranya
inl:2 interna de l'organitzactO social, no
meresqu cap comentan siels escriptors,
ricas advocats, dels catedretics barreesnins. L'explicaci natural que han traba a aquesta anomalia es que, com que
en la societat d'aleshores tothom era
anarquitzant, en arribar la trgica flor>
da de les bombes, de Verdes violent, da(melles teories que tots mes o rneays
havien animal, artistes i literats, esgarrifats per llur responsabilitat en l'obra
de la qual sen collaboradors inconscients, oieguen tosa declaracie, tot anee
lisi, tot testimoniatge que poguessin
trair Ilue coincidencia dedeari amb els
dinamiters que han templen de sang i de
pe g ra les lees de la ciutat.
Una sola veu s'aixeca en aquest east
silenci: Joan efaragall, periodista che
temperament, sacara amb el problema
anarquista, i en els seus articles del
Brusi as el que arriba Mes al fons de
la teitesti, diu coses mes justes que cap
home del seu temps, Ert un article titulat E delito inmanente, escrit erran
Ei preident MasusyzIs
de l'assassinat de remperatriu d'Austria,
conclou: No hay que decir los delitos
Quise l'opost de 1 914 Centena la guerra 6nOrettistar, sino el delito anarquista,
europea, Mosoryk i alguns airees rapa- que se est siempre sugiriendo, siempre
ren escapar -st de la terra oprimida els preparando, .rierripre consumando, es el
filio de la vial. harien de embarre per delito inmanente en . nuestro estado Souna causa que no era la llur. El vell ciaL
filsof, que liarlo hagut de deisar, per
Tota la clau del problema est a saordre de Viena, la seva catedra de la ber per que el "deicte in/manen(' arreUniversitat de Praga, es transforma en l. i continua tan viu, precisament a
conspirador. El i els sell3 amics s'escain- Barcelona. Aquesta pregunta, que Maparen , pel nttin i 'tren entendre a les ragall no formule, encara est per respotencies belligerants que uso sols Bohpondre.

mia valla recuperar la sera llibertat, siti que calla reconstruir Europa.
Ln sera obra no fou vana. .91 cap de
quatre ouss d'haver sortit Cu p cz l'exili,
el vell fil gsof tornara a la patria i es
posara al Cap d'aquella rovoluci que
liervia de donar a Euro/in ein sau Estas
de 14 milions d'habitants.:Ben erff.'s. retoluci r; Pac/ira gire fu. vessar 30:rel
El poble volqu que glasaryk tos eresident i per subscripriii nacional rcuni
rrnorme suma de So milions de corones
per a oferir-la-bi. gfasaryk agrai el donar,' nceinnol i !Hura' la nono al ouVern pergag fos destinada a beneficttekt.
Masnryk ha volgut lee de Trccoslovaquia ses pas eaPdatenter de la democraina, pera evitartt ef germen (arruaran. La sera o b ra es distincreir per una
!7,7it equitat envers los diverses
riens rae tamponen ('Estas.
Sola lo dominar-id austriaca, dos orillase cresbraars remirar 276 rSC(1 1r3 l'H./Aries, ea?, rle secundaria i tres dioris
Avui. &lonco honor:reso l que
^AMOS os SerO!Ori frecoslorar taren 791
e3,'57e, primdries, 21 de serundr)ries i 49
ounfidions. Afrg corrales la difergnrio
errre la paillira de Viena In de Praga.
T. G. -Mosaryk t. arui Ri anee extnera g r fils en la cansa nacional del
seo roble que li den fa llibertat, i l'elteuiu d'arai sera tina timo ckmostrafa de l'unartime sentiment Popular.
rodre els enmeants
i d'arri3
de gfasaryk herrea dos bornes: 101.
modest professor de dret; retire, sin
at 1 ranom: aguell s Renes. tot deis ronrj
me's rellerarg t de la Panfleto irdernario.
,tal crartri: Lastraron,. conrertif en ticoral fraargs, fati ohatut Per rarnlle.
ria alemanya poco dies abans de rar.
L'eremple del verterable natrinla ha
estinsul Per a fins els
d'sser
F ror elle aspiren ol erie re,-obrament
eiorrol, Ii, Cataluu-a liberal
reme
nuf5 - emnein5 aran? Ad
i,
el, se)
, E0' a spol!primicia :in

Estas
destine.

L'ESTAT LAMENTABLE
DELS LLIBRES DE TEXT
Madrid, 21. 1:1 senyor eladariaga ha comunicas als periodistes que
iii baria infinitas de llibres de text
deeastrorsos i que v o l ent dePurer
segon ensenyament, havia cridat
tencite del Consell de Cultura sobre
el particular perqu els revisi amb
tota minuciositat. Les meves obser
vacions
afegit han comenat
a donar fruit, pula que el Consell
Cultura ha prohibe la venda daquests 'libres i a la "Gaceta" das-tul
aparee la prohibici. Ha acabat dient
que s'intensificar la tasca en aquest
sentit.

Una gran fe
L'anarquisme bou una fe per la qual
es moria i es matava. F.smorteit circumstancialment, el seu escalf done torea encara a la llamarada del republicanisme radical, rpidament envilit pels
seus directors i que desemboca en la
revolta del lees/
La gens de Barcelona posi en l'aneequisme la passi, per res mis; ni un
mats de pensament local que dorsi un
carcter propi al moviment Tota la
propaganda es feia amb instruments estrangers, amb traduccions. La base foren opuscles de Malatesta i de Malato, esperielment la "Filosniia de l'a-

primer petard

.11 ineetment didees succeeix el moviment d'acci. A partir del Congrs

del 81, esclaten dues raguas importants:
una de tintorers, que comena el 13 de
mere de 83, i una altea d'obrers del
port, a d'agost del 84. Amb motee
d'un confecte de l'en fabril, el dia
de setembre del 86 esclata el primer
petard del qual es te noticia. La vaga
de la casa Ratll gerter del 89 es
caracteritzis per la seca violencia i durada. i al 17 d'aquel' mes esclat una
bomba al portal de la febrica. L'any
lee. porta una vaga de filadors que
s'estn a les comarques. i Cl mateix any
ens duu les maniiestacions del Primer de
Maig (hi assistiren 35tO olzers: denlanaren la jornada cle vuit heres, co:n a
reivinclicaci principal), tan representadves del nou espetes obrer, que foren
acollides amb creta simpatia, per provocaren de seguida una reaeci desmesurada. Som en el moment que la Ilavor anarquista comerme a imitar amb
abundncia.
Els bornes d'idees, com seis designa
en l'argot barcelon del temps, s'organitraren en grups presidits, la majorta.
Por anareuistes estrangers, sobretot
Aquests grups temen una autunornia absoluta, es 1:den i desfeien sense
parar. Els constituien treces de guatee,
cinc o poes ms amics convenuts i anea
mtua conitanea, al voltant dels quals
n'hi harma altres de no iniciats; es reurden en cafs i tavernes del suburbe
Dels grups sortien els dinamiters, per
impuls individual la mejora de les vegades, algun cop per acci coordinada
dels mis intims, gaireb sempre sostinguts per una mena cremulacie. D'un
grup que es reunia al Cate Catal, conegut per Can Lpez, de la Carretera
de Sants, n'era l'nima en Palles, l'autor de l'atemptat a Martnez Campos.
Un altre grup de positiva influencia es
reunia al Caf de l'Esperana. de Grecia; en formaren part, entre abres,
Lluis Mas, fusellat a elontjuic el 4 de
maig de 18e7, i J. Pelegri tal "Tenaire", exilas el mes segiient. Altres grups
es reunien al Caf de l'Aiguader, a
Sants, i a la Cerveseria efulioz, del carrete de l'Aurora.
Tota aquesta ore-minad?, desapareix
desprs de efontjuic. Posats a dispo sici de l'autoritat governativa, nombre
de processats que foren absolts per
manca de provee ens sen estranyats en
terra francesa, altres enviats a les costes
d'Anglaterra, altres resten a Barcelona;
tots consten, perit, en el registre de detinguts de Capitania amb la remarca
se le debe vigilar o be la nota alliberadora no es anarquista.

Anys

trgics

L'any iSer ice' d'una gran agitad&

Vagues, bombes, petards... L'any segent, en ple estat de guerra, no es
pope evitar, pere, la primera vaga
de tramvies.
L'any te93, any tregic per e:ceceencia, debuta amb un gran imites anarquista a la plaa de braus. El primer
de maig provoca una dura repressi
policaca, amb detencions en bloc i
aquells empresonaments en vaixells de
guerra que tant havien de Impar la irnaginaci popular. El nuteix any, en La
parada militar de les festes de la Mere
ce, s'esdevingu el primer atemptat d'aquella serie dramitica, veritable duel
a estil rus. entre la isilC3 i els 3^-17-

Dls condemnats en el procs de Mo ntjuic que mes terd oren indultas

narquisme" i la un temps famosa "Conversa entre ~erais". En una esfera
ms elevada, cal estnentar "La conqursta del pa", de Kropotkin; "El dolor universal'', de S. Faure; "Evoluri
i Revoluci", d'E. Ree.lus, i "La Sudetat futura", de _lea n Grave.
Entre el gran 'tambre de publicacions
anarquistes, generalment de por inters,
cal estnentar Acracia, revista d'un cert
to intelleetual, en la qual es ku per primer cop la crtica del catalanisme: hom
dele que era l'ene: ideal politic sinceratimas sentlt per la burgesia barcelonina
i que mereixia provocar una passi contraria. No es pot passar per alt la revista Cihria Soria, 11895-961, de la
qual Pene Coromines bu l'animador. Ili
col-laboraren les figures intellectuals catalanes i espanyoles en els posteriors
tle:enis. Entre altres, Alomar i Unamuno.
la histeria ileolegica i politice de
l'anarmisme conflueix en el Congres
celebras a Bella Arts el lo de noveinbre tic 1 550. "Festa mejor de Vana,
quia'', fou anontenat, i consist en una
mena dc certimen liberad i d'acte a honor dels mertirs de Chicago. Una ressenya ele la testa diu que aquelf cha
desfilaren pel pala y de Brees Arts
mes de vint mil persones.

quistes que acabe a Santa .e.gueda amb

l'assassinat del president Cnovas del
Castillo. Palles, obrer Ilanee
una bomba als peus del cavall que muntava el capee general elartinez Campos.
Tire, la boina enlaire j dicte "te'isea
eanarquia!" Mori un guerdia civil i
resultaren tetes hlart:nez Campos i
alguns generals que t'armaren l'estat
majos. El cha 5 d'octubre, Palles fou
afusellet a Montjuic.
El dia 7 del mes de novembre s'inaupirata la temporada del teten Doraven l'estera "Galerna Telle Durant el
primer arte, ces del cerque pis del teatre, Santiago Salvador llanee una bomba
al pati de butaques. Cato:ye niorts i
gran nctuhre de ferits, sis deis quals
moriren pos ' eles despees. La ciutat
reste aclaparaea per una ona d'horror.
El dia 9, la elessiea suspensit de p.
ranties. Secueixen les troballes de boite:
bes; el die te en sin solar de la Gral!
Via; el 12 de desembre, cinc hombed
Illet a Fliort d'ea Fahl. Finalment, la
noticia descohreter un dipesit d'explosiug
als afores rle la chitad
(Cantintsa a la Pagina 6, co?.
Vegi's
dahin,

PUBLICITAL

laty 56 Nm. 18.629.Preu: 15 Matan

ar te, 24 d'abril de

PUBLICIT

ABONAMENTS
rigt Ptas.

Calamar' 1 terrnorta os ta litPab,113.

see

t ~tu p e trlmeotto...
Paraos conveni postal, id

so.

Amenes Dula&

ii

Plan' D'avisos i novatas

ratalata I Itanatts aEGONS Tatuas

BARCELONA

1,3,4

Preafild al nivell de la Mar: 733'1

EL TEMPS milihnetres.
Temperatura actual: /0111
gratas. Humitat relativa: 75 per cent. Ifeloellat de)
vent: mero quIlhmelret per hOn riet non. Vise:11M
horltsontal, en peomedI 1 5 Quilmetres. Eslat del
cal: 7/10 de St., Steu.. Ata., Cunb. 1 die En Al
narrares 44 ores: Temperatura mailmai 10S graus.
Temperatura mnima: t'a grane Retorregut del vent:
quiibmatres. Preetpnacta: mata. Inselael6 en el
sila d'anta 9 hores 20 minuta.

REDSC C IO I slinnSallXRACIO: CORTS CATALANIS. 1110, tse TELEFON 11130

TsiLens D'ImPREIStas GARREA DE BARBAR.% 11t 13. TELEFON 19603 4s

El
President de la Repblica es
Malgrat la pluja, la venda de 'libres
llega
a
signar
la Hei d'amnistia MENTRE ESCLATEN
Es veu que
ha superat la deis altres anys
DEU NO HO VOL

LA DIADA DEL LLIBRE

no pot sser

La festa ha estat prorrogada per a avui

Amb pluja i neu s'ha celebrat l'acte de l'Escorial. Corn que na In aSSiStiren ms que els amics del senyor
Ci Robles, unes deu mil persones, no
es produi cap incident ni agressi,
tret de l'assa:t dels meteors aguosos.
Res: una festa casolana... d'una casa
antb goteras, pera. Molts paraiges,
;arias i gran malhumor deis organitzadors de lacte. I avui s'acaba tot
plegar.
Arnb boa temas i un sol esplndid
potser no hauria augmentat gaire el
nombre dels assistents. Accin Popular ha aojen un error de calcul iraMient entre organitzacions de la sera
mena. A ioraa d'autosuggestionar-se
s'arriben a pensar 'que san tot el pobit. Adhuc s'II() creu algun candors
adversari. Pera davant de l'experincia es demostra qua hi ha de real
i qua de iantasia. En projectar acres
desorbitats que, per evitar el iracas,
haurien ciarrenglerar tot de masses
ciutadanes, es veuen reduits a la ruina pelada de liara forces partidistas.
1 aquestes, per considerables que siguita sernpre sn exigites comparades amb la multitud popular. Llavors
lacte, en compres d'sser un jadea
de les forres que hcm t. n'as de les
case hom deixa de tenir. 1 mes d'una
vegada una manifestaci que, dins de
limita mis modestos batida consta
tuit un xit, s l'ensorrada per sempre. A Catalunya ja en tornera d'alz.
Recordem l'exhibici deis escamots a
l'Estada el miting deis sindicalistas
la Monumental, el de propietaria i
desprs de rabassaires a la mateixa
plaga. Tots aguases actes, moguts per
entitats certament poderosos, s'asfixiaren per falta de sentit de ponderaca i per hacer comptat imprudentment amb la collaboraci de tot el
::, ble en manifestacions purament de
a partir o de nasse.
No creient, donas, que l'aigua i la
neu hagin influir massa en les fastas
de l'Escorial, llevat d'algun aspecte
, decoratiu que resta singularment desIluit. No hi ha manera de fer moixiI ganguea sota un cel massa inclernent.
Pera el senyor Gil Robles no opina
coas nosaltres. .:o va estar-se de proclamar, en un passatge del ser diames, que es veia que Du no volia
donar gaire faciliats als organitzadors
de la fund. Pera, ella tirarien andavant, perqu sn una tropa afinadana. Singu:ar concepte en boca d'un
catlic! Pera les dretes espanyoles
sn aixi. Si cal, mis catliques que
Du. I es veu que els afiliats a l'A. P.
si els burxen massa estan disposats i
tot a prendre un lema invers al dels
conjurats de St. Barthlemy. "Du
ho vot", deien els assassins dels hugonots aquella nit memorable. "Dau
CO ho vol, endavant!", exclamaran el
senyor Gil Robles i els seus arries.
La resta del discurs d'aquest "candalo" ens fa l'afecte d'una cosa aiguahda, d'un "escarceo" Illt..5. pes l'estil
deis que 'ida Lerroux en temps de la
n'anarquia, quan agitava i alhora frenava les masses a Barcelona.
"Manarem quan vulguem nosaltres,
no quan vulguin els altres. - Heus aci
una variarte de la dita de la guineu
que, quan no les pot haver, diu que
sa n verdes.
No calla parir el fred de l'Escorial,
are quan s'hi posa s ben de vares,
ni parar la pluja i els borrailons de
neu per reunir-se den mil amics i
tanagras i arribar a concluaons tan
sensaelonals i tan novas. No saben
qua devia pensar-ne l'ex-"jabali" temor Prez Madrigal, que hi va comparixer i participa de la mullena, potser km penitancia deis seus pecats
com a radical-socialista, afegint-lii els
de radical i qui sap si els que pensa
cometre con/ a neafit de les dretes
confessionals.
Pena en premi al sea zel val a dir
!
que reb un baptisme dels que fan
apoca.
_ ......_

Pluja fins a les quatre de la

De fora a dins

L'orianitzacid de l'anarquisme a Catalunya la Espanya (1)

La fasta, donas, en lloc dsser al El ministeri format gaireb per advocats no s'ha
canoa, se celebra, sobretot , a la tarda.
de la
de la
fina
a l'interior de les llibreries.
Zamora
el
Es pot dir, sense exagerar, que el que l'ha
frans i usen aquest mot perqu el
les Corts' d'Indaleci Prieto, es =erra
IMPRESIDO DE OONJUNT
sentirem repetir amb insistencia als Iliastorat de les Can que deia contra el
brers di la diada al carrer motiva
(Del
nostre
corresponsal
particular)
projecte d'atunistia que ara ha vist plales h c t l ernes ronstituis un
,,
oss
Madrid (a les 2). L'intent fei- nament confirmadas.
El gavera, s alar, desitja evitar la
xista ha acabat en sarsuela castissa
situaci uarlamentiria en au es /roba
i amb msica del mestre Torraba.
i
busca
una frmula que II eviti de sot
Abasta de la reuni de l'Escorial
als tramas a venir. Fent da dz-metr's
s'havia dit que aquesta representarla
la facultar reglamentaria podrien eviuna Marxa sobre Madrid, amb
tar
de
deixar
en suspens, per deract. les
Robles per divo, i amb una gran snlemnitat. Perca en un pas en el qual Ileis. Es va, donas, a buscar una frun ex-ministre de Finanzas antilla mula legal. i de trobar-se depn la vida
ami) un cop de puny els entusiasmas del aovar n i si la crisi sen parc t al o
d'un flamant aspirant a dictador, eral.
En realitat a Madrid es t la impresforaosament el feixisme ha d'acabar
malament.
si que la crisi as inevitable i que aguce
S'havien fet tants comentaris en- aovara, en estat agnic, sen va amb
torn d'aquesta reuni, deis jo yas d'Ac- acompanyament de vagues i acres dramtics pels carrers de Madrid. Pera la
cin Popular, de les milicias de
JAP., que la curicsitat de la gent situaci resta gravissima, i arnb el fi-adonava lloc a totes les fantasies. Fi- c% dc Lerroux fracassa tata una capegureu-vos, per, la desillusi de la riancia a la qual poca gen: vea sorgent quan en lloc de jocs brillants, tida.

militaritzats, es veieren els veterano
de la encintada, valenciana de la "DeMadrid. 23.A dos guarra d'onze
recha Regional", amb les seres bru- del 1-inr1 ha arribar al Palau Nacional
ses negras i amb la cara de jet -los el Pi-es:data de la Repblica. Pons
mal les sabates. Fou una autentica rainuts desprs ha abandonar la seva
"isidrada" en la qual els "seoritos", residencia oficial i s'ha dirigit a l'esper evitar ridcula i potser per te- gisia de les Trinitarias, en ha assismor, van deixar el lloc als "pro- t:t als amarais organitzats ver l'Acavincianos". En resum, en una reuni danna de la Llengua en suiragi
on havien d'anar 40.000 persones l'anima de Miguel Cervantes. A les
n'hi bagu, escassament, de vuit onza del mata han comenat a acudir
a deu mil.
els ministres al Palau Nacional. lana
Amb un fred extraordinari, amb cament han deixat de ferano els d'Oneu que anava caient, amb els valen- bres Pbliques i Comunicacions que
ciana que feien esioraos per no rene- es traben absents de Madrid. El migar i als quals la missa no feas Mitre de la Governacia ha dit que nc
entrar en calor, el senyor Valiente hi havia novata: desprs de la darrera
va pronunciar un discurs digne del entrevista que ha tingut a la matinada
seu nona El "jabato" dEspanya, amb els periodistas. Immediatament
com fou anomenat Gil Robles, va e! Gavera ha quedar reunir en Consell
aaalgrat la ataje., el publac conmaa 'halas
pronunciar un discurs de llamas i lisas a les 1.210 del mati que ha tornat
trons. Desprs, com en les sarstie- al Palau el cap de l'Estar. A aquesta
sen l'any esperant el dia 23 d'abril, as-ab xit gros que va despassar, i de molt, les, hi llagu "coro de aldeanos . ' i hora el Govern ha passat a reunirla iRusi dels qui fabriquen o Venen el de l'any passat.
msica brillant. Els terribles feixisdel senyor ...iA la Llibreria Catalbnia, per eren,- tes, extenuats pel ired, els discursos se sota la presidencia
joguines esperant el 5 de ganar. Passat
nri Zamora. A . dos guarra de nuera
el Raleo de les vuit, el cel continua ta- ple, que hacia installat Mies paradas, i els canta, es ficaren en una fabrica d t la tarda ha acabat el Consell.
Pat i els llibreters intranquila. Ve tant l'una a'la Ronda, davant mallo (lela on es mentaren enormes truites nle
El senyor Lerroux ha dit als ini l'altra a la vorera de la ca- patates ata!) un delit que donava formadora
en tant, per esvair qualsevol esperana
que preguntessin al sacrequeia una gotellada intermedia que ba- sa Vicen Ferrer, fent Narrar amb la goig. El retorn a Nfadrid fou trist r tari per la referncia oficiosa. Hem
gasa a estendre elamunt les paradas io- plaa de Catalunya, la cancurrencia, du- mansoi. Arribaren a una ciutat en tractat ha dit de la hei damnisnes, cartons, papar dembalatge o qual- rant tot el dia, per especialment de vaga general absoluta, taniateix ex- tia nicarnent i deis procediments per
sevca altra mena de coberta improvisada. mitja tarda en apiana fou enorme. Tant cessiva cont a protesta d'un acte tan a la seva mis rapida a plicaci. Dema
A dos quarts d'una, s a dir , a l'hora as aixi que hi llagu moments que no anodi; els feixistes degueren sor- cantinuarft el Consell.
precisa que la gent que treballa es llanta s'hi podia donar materialment art pas,
prendre's de acure tot ali), quan
L'n periodista ha preguntat al seal carrer i es fa el propsit de pro- la gerd -da de la C.35. :1 acorda rastrar l'home que s'havia declarar mestre nyor Lerroux:
les
portes
per
tal
de
descongestionar
la
veir-se de !librea, l'aigua torna a caure
de Mussolini i da Hitler, hacia asSniritat alguna Modificaci la Ilci
amb una persistancia i intensitat que botiga.
segurat que en, a l'inrevs de Casa- d'amnistia?
desesperava els mas indiferents i mala
res.
(Con!inua a /a papina lo, col. 1)
Quiroga, que el sorprenia el tiEl cap del Govern ha contestat:
ren tranivies i taxis. be dues a tres,
roteig d'esquena a la Puerta del Sol.
Pregunten-ho al secretari.
l'hora de la calma per als botiguers.
garantia l'ordre i que no passaria abUn altre periodista ha preguntat al
ho fou tamb per als navols. Pera de
solutament res.
ministre de Marina si hi havia crisi,
tres a guatee , la pluja novament fau de
La vida pblica va parar en sec: hi i el senyor Rocha ha contestar:
les ser e s . densa i empipadora.
hageren tirnteigs pel carear. La CEDA
Qui parla d'aix?
Els llibreters s'havien llanat mateEs que els runscrs circulara assei Salazar Alonso van fracassar, cont
rialment al carrer. Les paradas s'estefra ca s sar la politica de "pacificada der.- :aren que el cap de !'Estat es nega
nien al Iang de la Rambla. al cariar
a firmar l'amnistia, per no complir
perits" , la poltica d'abandonament
de Pelai. a la plac de la Universitat, a
aquesta tots els tramas constituciogovern Lerroux.
algunas Rondea i no en mancaren al
La jornada de dilluns ha ungut en- nals.
passeig de Gracia una de la 1.Iiga
las agrair ha respost el senyor
cara alters sorpreses: una erial del ga
Catalana i a la Rambla de CataRocha que no em feu cap pregunv
e
r
a
L
o
u
x
,
q
l
s
c
p
n
h
a
lunya.
negat. No se sap si sera total o P ar ta parque no puc contestar.
Els quioscos de la Rambla eixampla- La J. A. P. es reun proteEl ministre de Treball ha facilitat
ja se sap. La hei d'amnis--cial.Efet
ren hier, inaanacions algunas abusa gida per un nombre extrala segent nota oficiosa:
tia, que s'havia aprovat va obertament
vament, puix (pie obstruiren literalment
"El cap del Gavera ha fet una exel ras i cap a la part baixa del ordinari de forces de la contra l'article 83 de la Constituci i DosiCi detallada de Festat dels peoalmenas en tres apartats deroga ll,eis drittes politics en curs, i atia detinpasseig o sigui la Rambla del Centre
en avala hi pararen alguns Ilitaeters de guardia civil, d'assalt i de votades per les Constituents. En la re- gut especialment en enjudiciar ala aluni tinguda al mati que ha durat teras pertorbadors d'aquests arrees
vell o saldistes dels oue cha diumenges
carrabiners
fins a les dues de la tardael cap de dita, als guata ha fet front el Govern
tener ?loe al Parallel i els .quals lamen
l'Estat ha pronunciar sm veritable
carcter de la-talemndsviru
amb una cuerna no desproveda de
fiada. Caldea nue els anys Que vnen la En aquestes condicions i cura contra el projecte d'arnnistia, as- prudencia, que ha merescut generals
senyalant amb la comperancia jurdica aplaudiments, i altres especialissims
Cambra del Llibre pracuti que aquesta
sota la neu el senyor Gil que tothom Ii reconeix les faltes prin- molt caais, de mltiples sectors de
anamalia na es .repeteixi.
Can/ as de sunosar. (lonas, durant el Robles es presta a donar la cipals del projecte. Els distingits mis- l'opin
ia que Osan apressat a oferir-li
consults que formen, part del gavera han la seca incondicional collaboracia ciumati i mimares harca de la tarda foren molt eitt,e5 les transaccions qu e es batalla i a demanar el quedat literalment sorpresos de santa- tadana. Ha detallar les precaucions
feren en lea paradas installades a la inles paraules del senyor Alcala Zamora. presea pel Govern per a garantir en
Poder
ha estat labia enginyer del ministeri tot moment l'ordre pblic i ha donat
tez/mara. En cama, a l'interina de les
llibreries s'abserva forra rnoviment
sen yor Madariagaque ha confes- compre des les mesures adoptadas per
compradora la qual cosa feia preveure, L'acte no fou tan Kit com sat que el cap de l'Estat tenia tota la a sotmetre a tots al compliment de
ra, Ja Lerroux, escoltant el discuta a la llei.
(Segueix a la pg. 5, col 3)
sine amb tal bar) dia l a festa hauria re'
s'esperava
sultat excellent.

tarda

adonat

Contra el que feia esperar la radiant

esplendidcsa de diurnenge, el dia dahir
es lleva rfol i enllaganyat. Ja als volts
de les vuit del mat els nvols abocaren damunt la ciutat el 'afea inicial,
que baria de pasar de malhumor ein

Gil Robles ha comenat

l'etapa pallassista

Si, .enyeta: deu mil militante trenca mil abstencioniates fan es

quaranta mil que havlem previst.

inconstitucionalitat
Hei
descoberta senyor Alcal

L'acte de diumellge

a l'Escorial

El Escorial, 23. Es va celebrar

ahir segona estava anunciat lacte
clausura de la J. A. P. Des de dissable es trobaven en aquesta Pablacia
molas iorasters. Peri od istas 1 intagrafs
A les sis del mat del diumenge van
comenar d'arribar els excursionistas.
Va arribar el primer dels trena especials i successivament van arribar
congressistes gire utilitzaven diversos
mitjans de locomot:.
Un dels trena que venia per la lana
d'Avila, va sufrir una hora i maja
de retard a conseqancia que a guarra
quilrnetres de res/mitrada capital
havien estar alats els riells de la
via. El jet va sser adverti t a ternas
i va poder ster reparat sense que
s'hagin de lamentar desgracies. Abans
d'ariabar al pas a .nivell de 'Escorial
es cobay a formada una secci muntada de la guardia civil. Afiliara a
Acn Popular que portaren un braal
vermell amb l'escut del seu partit
es van situar al dit lloc i detenien
tots els vehicles q ue arribaren Proce
Fregar als seus-dentsMarip
ocupants que ensenyessin la tarda d'invitaci per asistir a l'acte. Igual mesura de precauci era observada per
les force% de la guardia civil que vilaven els passos a nivell a la carretera que va a l'Eacorial. Les mesures de seguretat adoptades a l'Escorial han estat extraordinaries. A
l'Escorial hi ha gran profusi de forces d'assalt i carrabiners.
(Continua a la pdgine 5, ret z)

LES BOMBES...

Per b que el Govern intenta resoldre la

situaci, hent creu segura la crisi total

Ea lira de flors de Sant Jordi

lloc do flora do la tradicional (ira da Sant Jordi, s la

RePilblica

plaga

de la

per JOSEP MARIA PLANES

Van/ dir que la vaga general revolucionaria de 1902 maa.a la carrera guspira del vell anarquismo barceloni. Alai
ti. A partir d'aquesta data, es pot dir
que la paliada tormal de l'anarquisme
esta ferida de mort. Eis imeHectuals,
els aetits burgesos, rota aquesta generata) que ha coHaborat mansament en
la confecci del clima anarquista que
un bon dia ha eszlatat amb una ata/lamia que ha esgarrifat tortita', est
esglaiada de la seva premia obra. Les
trapes de soc de l'anarquisme, els dinamitero, els bornes d'acci que han sortit al carrer disposats a jugar-se la vida, tots aguases hart estat ehminats o.
en el millor dels casos, dessnoralitzats.
per la dura repressi policiaca i de la
justicia militar.
Dia vindri potser encara es mansa d'hora , cha vindr que Catalunya
tari un procs sever 'aquesta entrama generaci de final de segle, romnrica, sentimental i humanitaria, que ha
crear, volent-ho o no, l'essincia raateiea da problema capital que ha tingut i
t enrara la dinar de Barcelona. Per als
horma de la generaci del que escriu
aquestes radies resulta un xic dificil de
comprendre la mentalitat que inform
el que poda:era dir-ne la selecci del
pensament catal d'aquella epoca. Sn
molla els escriptors illustres, advocats de
primer rengle, homes destacadissims dintre el mn intellectual i politic de Barcelona, que avui dia us poden confessar encara:
Jo tamb era 'anarquista...
Cal que no ens enganyem. Quan, en
contentar els actuals problemes socials,
una cmoda explicaci ens forneix l'argument que tot air is cosa deis tarastt, s. no ten res mes que cercar una
justi neaciti banal. L'anartnisme barca-

un nombre de persones per a les quals

Vanarquisme en el seu estat prinutiu s,
encara, una cosa absolutament noca,
que els obre uns vastos panoramas de
joioses possibilitats.
Amb una massa aix, que rep, contnuarnent. novas injeccions de primitivisme, acom s possible que els liders
evoluciona amb l'agilitat necessiria per
poder imposar unes directrius adients
ami l'hora que marca el rellotge d'Europa?
Tenim el cas d'Angel Pasearla. Aquest
borne devia arribar a Barcelcna amb l
marea( bagatge d'idees que porta el
marca desembarcat abans-d'ahir. Angel
Restara. pera, ha viscut uns quants amas
dexperiancia. Ja es dissident de la
C. N. T. i darrerarnent sens declara
partidari d'un sindicalisme
com el dels sindicalistas fruiremos.
Per qua no mana Angel Pestatia a
;a Confederada Nacional del Treballa
No mana, perqua cada . searrana, cada
mes. han arribar una hornea que DOISCII
corn pensara An g el Pestaa el dia qua
va posar per primera regada eIs peus
a Barcelona.

Les bombes
La disquisici que acaben de fer ens
ha apartat del cam de resum d'histria
que portavem jet en els anides antenora. Reprenguem-lo.
Hem dit que la vaga general revo4alomara de /902 s la roda final Jet
gran castell de loes del -seil anarquismo.
A partir d'aqu, Lerroux, estrella noN,a
en el firmament politic de Barcelona,
porta el seu programa de republicaaiifi
me radical, que s la novella iliusi de
les mass dezebudes de l'anarquisme
actiu. S'a ae a fita del pasa de rcaalli

. troa .cht, la Barcelona d'abans de l'Exposici del /888

lona que no ha tingut ,ni un sol persadon, ni tut sol datrinari de categoria,
i que ha comptat, en canvi, atub l'enorme forn de l'adhesi latent de la massa, aquest anarqisme barcelon s de
rel fonamentalment, tpicament catalana. Aqu ens fet i aqu ha crescut. La Ma yor fou sembrada per un igual
per les terres d'Europa i d'Amaran_ Si
escairut que fos precisament en
aquest tres de la Mediterrnia que la
seva fruitada hagi estat particularment
generosa, s que alguna ra deu haver-hi.

Aval quan l'anarquisme no constancia cap problema enlloc del mn, s,

encara, el problema as% aiu, ms fort,
de Catalunya i, de retop, d'Espanya.
Per qu?

Un clima propici
Perqui...
Les explicacions san diversas, L'individualisme irreductible de la nostra
gene ; el problema catalanista, que ent
ha obligat, anys i anys, a viure d'esquena al Goteen, contra la legalitat
constituida, en un estat de protesta permanen, creen an clima favorable, per
no dir nic, per al floreixement de l'ana rquisme.
Per com que, pee-altra banda, hi ha
l'anomenat seny catal, que no s ras
una Regencia, cal cercar un argument
matisfactri que ens lligui i ens raoni els
dos jets. L'explicaci potser ms ajustada a la veritat da la segent: La
creixessaa de Barcelnna, de Catalinsta,
ens han obligat a acInietre, sense escrapols, una vasta innnigraci. Sense aquea
corrent colaina que ha ren a vat roastantment la gran massa del proletariat
de Catalunya, cal creme que aqu, com
a tot arrea, la mada anarquista haur;a
estat superada en el seu moment orent. Barcelona, sentare tan sens ible als
ecos de Pars i a totes les reperzussMns
de la vida francesa, contempla india:rent rota les mases nroletaries del pas
ve( abandonen definitivament 11 mstica
anarquista per enquaarar-se alatanent
en eh rengles des sindicats de la C. (';.
T. Per qua ami es trenca per primera vegada el paraRelisme entre el moviment social de Cataltinata i de Franca?
NOMA hi ha ama reanosta plausiMe:
la massa creixent, cada dia renovada, de
la inmigrada esoanvnla. no arriaa, a
temps per pair. per treure el rendintent
normal a una llarga experienaia d'anarmit g ale mis es menya actiu. El paleto
eme ras: a %recama, racedent de Ma-tia, d'Almeria o de Cacarea. el tea'
Mbmerkit en Un brillant amhien
elle el cenquista de seeutrta
desarrelament amb el Mis 8 f..11'ta
larcament totes les aficiona subversives

arrumen(

Cada setmana. cada nie,. inrres

sernpre latent en els nuclis obrera de

U ciutat per bastir una organiczanci agde
laica que sera posada al servei de
necessitats ms bajaes. Parallelamen
amb la primera eufria lerrouxista, assistim a un terbol rebrotament de la
carupanya de terrorisme a base d'explosius. En roo; esclata una bomba al carrer de Ferran; el mateix any, Anton
Artal atempti a Barcelona contra An.
Mili Muera: en iqos, una bomba a la
Rambla de les Flora, que produeix nonas
brasas vctimas: en /gol a Madrid, tatemptat de Morral contra els reis 'Espanya, acabats de casar. En els anys
1906, snoa i 198 les bonsbes no paren
d'esclatar a Barcelona.
Les mas importants de 1906: el t3 de
febrer, al Pla de la Iloqueria: 7 3 de
maig al Canta de l'Arpa: 23 de juny,
al Torrent de la Guinea: 31 de julio',
al carrer de l'Hospital (davant la casa
t51: 24 le desamare. 1.111N altra
a la Rambla de les Flora (portal de la
casa nmero t,.).
190; 20 de genera a l'escala de la
casa nmero / de la Rambla de Canaletes; 23 de genes-, petard al passatge
Mercader; 27 del nutrir mes. duce bombas al nmero 30 de la Rambla de Sant
Josep: in de mara, diles !sambas, una
a la Portaferrissa i una altra a la placa del bin-succes: 13 de marc. una
amada explosiva a les Tres Volees: 8
d'abril, tres bombea, una a la Ramada,
amla uombrosee vidirries, i dues al SaSant _loan.
F. procs Rull, que resum aquesta
apoca tragica. no aclar pas fina a atan
nunt la campanya terrorista era obra
del, anarmAte3. joan Rull erecta e t 8 dargast de 1100 q . i
da jeta s. 11,c el darrer dels ate:matara
da la sarie esa- na simia ras atatasa a aaai de ia n del noll
ras
Jcsep Maria PLANES
(Continuar.))
Denla: .Vairernont dl ,eisdi,'alis's,
nnarchis:a i ?pea deis tytmrtee.

(t1 Veras 1.a PUBLICITAT del

i 22 ,d'aquest mes.

21

EL SUBSTITUT
DEL

SENYOR VIGURI

Madrid. :d. Per dimisaia del senyor Val:ente, ha m'asar a ocu p ar el

canea de presidert del Consell ordenador de l'Economia Nacional et
senyor Prieto 'Vives, que actuava de
rice-tire sident.
Llegiu,

a la

sen en les amasan del proletariat nula ON VAN

pg. 2:
ELS JOVE.S?

Any 56.Nm. 18.630.Preu: 15 cntima

Dimecres, 25
.4.

nle"-

ABONAMENTS
casttunya Jterritorie de la RepaD1121.

America liatina 1 Portu
gal. IroneltIrs
Palsos convent postal.

Anca' pateos. la.

10.
1r
/r
aer

BARCELONA

ANUNCIE I RECLAME 3EGONE TARtFEE

Una contramarxa
incomprensible
Dilluns. calmada l'efervescencia M'ocluida a Madrid per l'exhibida lamentable de l'Escorial, tot l'interes pblic es
polaritzava en la negativa del Presiden'
de la Repblica a signar la Ilci d'amnistia votada pel Parlament. Fos que
l'excitada del dia abans encara no salavia apaivagat del vid os per un oblit
general del teas de la Constituci, per
a molla gens, comenaant veis inateixos
ministres, la resistencia del President de
la Repblica hacia de determinar iatalment la crisi del govern. Asserenats els
esperits, ala vist ben clar que no hi
hacia cap metiu Per a ar r iba r a deter
senyor-minacostexrd.El
Ah:ala Zamora no ida sin usar la facul.
tat que la Constituci Ii amarga de negar-se a signar una hei tornar el projecte al Parlament si li sembla que del
text resulta lesionas algun precepte
constitucional. De cap manera, rerb, la
negativa presidencial implica una desautoritzaci al cocean que ha patrocinat
el projecte ni al Parlament que l'ha
votar: com tarimat la revataci en les
condicians airevistes rer la laza implica la
caiguda fatal del Presiden: q ue Per Inperi de la ihn e5 veu atinat a signarla si l'han tornada a votar lea dues terceres parts dels diputats.
.Tot aix es previst en la Constituci
en tots els paisas do regim constitucional se rallan donat casos prectics. Nc
fa molt ternos que el President Roosevelt s'hi trobava. i ni ell ha dirnitit.
ni el Parlament es dissolgu a causa de;
desacord de la Presidencia i el Parlament.
L'alarma era, doma absolutament injustificada. i el President de :a Repblica.
en oresar-se a sancionar la llei d'amnistia hacia fet mole b si realment trobava que del text resultava infringida la
Ccestinicia La materia es delicad . ssima, i es comprin aun a un republic corr
el senyor Alcal Zamora Bassaltessin
dubtes i recela peroui aigUrs extreme
d'aquesta hei no reden satisfer als republicans de deba. El Presiden'. dones
hacia vetllat per la integritat de l'essncia de la Repblica. i la seva actitud nc
aolament era legitima. sins nue captava
l'aplaudiment de tots els republicans.
Ahir, per& despris d'unes guantes hores de confusi, la cosa va prendre un
tomb una mita desconzertant, que la sienatura de la llei ha empitjorat malt
mis. La Sdrmulainre ha decidit el President de la Repblica a posar la sem
signatura consisteix a publicar sil-mitariament la reglamentaci Per a l'aPlicaci dels punts de la llei ene havien alarmas la consciencia p residenci a l. Els tres
punts que, segons el President. serien
anticonstitucionals, an ben categrics
no han estat modificats: sigui la que es
raigui la redacci que es doni als esmentats decrets. no Peden corr eg ir
el vid substancial de la Ilei: Cora S'explica, donas. que all eme abans-d'ahir
inspirava tanta re p ugnancia al President, ahir deixs d'ins pirar-n'hi fins a
l'extrem de sancionar-ho amb la seca
signatura? Qu poden ordenar zquest,
decrets, ni que poden r.eutralitzar c
ac:arir pros, satisfactriament. Si els orereptes viciosos subsisteixen ?i Quines
raons sn les q ue poden haver esvait
en tan e -ea estona els escrpols jurdics
d'un jurisconsult tan eminent com el semor Alcal Zamora? Ahir tots els ministres reconeixien nue les objeccions
del President de la Repblica eren tan
pertinents i la seca negativa tan justificada. que es feien creus de no hacerse adonat clel disbarat ate havien fet entr e tots plegats. Quina rela j , dones.
elta operat en uns i altres. per a sentirse de con i volta tan resrect acaos ame'
l'error oue tata confessaven i del Cual
es planyien?
' N'o costa gaire de , ieuce cm la iuridicitat ha estat sacrificada a les confincandes poltirmes: ens fa malta,
da
P ar . otse en (..Itirn serme la sacrifica
sera la RenbIita. perque can reglamens
ria podra decorar tris extaerns catecari7s de la Ilei que als 1,14 d'un rerubl ici seran sempre veritables monstruositats.

pg. 3: L'adjudicaci
dels premis del Concurs
anual de l'Institut d'Estudis Catalans.

'A la

nn01.121...

1 U cogiarn

1934
.

PresSIO st ravan de ea mar: 7569

EL TEMPS miumustres. Temperatura actual: 93
rslaOva,
69 per ten'. vetustas de)
antl.l. Un,OHat
vean: calma. VIsIbIlltat Isarllio0tS1, en proweern: 211 gut.
Idmetres. Dial del col: 1/10 d'AM 1 ca. gn te, dureres 24 124/1/111 TemPerasura maaimal 114 grana Temperatura mtnima: 58 graus. Recorrer,: del vent: 134
gundmetres. Prerlpllacl: 3 tres per metes qUaaral.
Insontet6 en el die dable: nena

(MARI n'AVE, 1 NOTICHIS

LA LLEI D'AMNISTIA

abril

L'apidix a la Diada del Llibre

JEDACCIO1 ADMINISTRACIO, CORTE CATALANES, 5/110, t er. TELEFON 11430

TALLEA3 IMPRENTA: CERNER DE B ABBAR, II 1 ta. TELEFON 19603

El P.resident de

El viatge de Barthou
a Varsvia

tan intensa eom el dia la, Repblica ha

anterior, la venda de 'libres fou
signat la Ilei
sense sser

fora important
AHIR, AL CARRER
Ahir tampoc no va fer ass dia bo. A
estones, el cel s'ennuvolava; d'altres,
s'aclaria. De tant en tant, sortia un ull
de sol que s'arnagava al cap de poca
estona d'haver sortit. Hi hagu moments que semblava que volgus posarse a ploure. En resurta que va fer un
dia insegur. Afortunadament, no va
picare, i aix fea que la diada del !libre, la qual, com se sap, va sser enarcada un dia ms, per culpa del temps,
assolis ahir, ja q ue no l'esplendor que
hauria tingut dilluns si el temps har-,fruari3 extrac a, ra, t ,,m/

ci equivalent a la meitat del que solien vendre els anys passats al earrer.
Es continua vcnent, si bi amb menys
intensitat que ahir, la "Histria de Cata/unya", de Ferran Soldevila, i molla
literatura catalana, especialment les novetes premiades amb el Premi Creixells.
A la parada que tenia insultada a la
vorera del davant de la casa Vicenes
Ferrer es vengueren una gran quantitat de llibres de l'editorial "Proa".
El Senyor Cruzet, amb el qual parlarem al vespre, es mostrava realment
content sobre la venda assolida durant
la festa del llibre. Ens dien que tant

Lau oarailes i ice, botigues de Ilibres ahir as van acure tamb an.rnacles
ordinaria, especialment aixi que va ferse tosa. La testa del llibre al carrer
loa, donas, la d'ahir.
Tambe tau al carrer on es van vendre
ahir una mis gran quantitat de Ilibres.
A les botigues, diusnt tot al dia, no hi
llagu pas ni de bon tros l'animaci del
dia abans. Es natural que fos alazi;-ja
que tot el diliuns passat la pluja va
estarbar porfidiosament la circulaci
tic la gent, i alguns cops adhuc arriba
a fer-la impossible. Com que ahir no
Ion aixi, molla part de la gent que el
dia abans no hacia pogut anar a visitar
les paredes que estaven installades a les
Rambles, al carrer de Pelayo, a les
Rondes, a la placa de la Universitat, va
ter-ho ahir.
En general, tots els llibrers o venedora que *n avino installat stand al mig
del carrer deien, dilluns al vespre, que
la venda al carrer baria estas un ira'
cas. Els llibrers afecten que el dit
frats venia amplament compensas per
la densitat assolida per la venda a hin tenor de les llibreries. Ahir els cenedora del carrer no s'esta ven pas de dir
que si el dia de Sant Jordi no hagus
plcgut la venda de llibres aquest any
hauria augmentat considerablement en
relaci amb els anys anteriors. Ho deien atenent-se al volum de venda assulit ahir al carrer, el qual arriba al 40
per In0 respecte als altres anys. Cal
tenir present, i aquesta ja era una cosa
prevista, que el fet d'haver-se allargat
un dia ms la festa del llibre, i cue
dilluns s'haguessin venus tants Ilibres
a l'interior de les Ilibreries, hacia de
perjudicar forosament la venda d'andr
al canee.
DE DINS A FOR -A
Ahir un dels titols que encapalava
la nostra informaci sobre la diada del
Ilibre eta el que encapala aquestes ratBes. per al revs; deiaiaisa t De jara
a dins . El d'ahir ha d'sser, doncs, capgiras. Perqu tal com hem dit en comenar. la leste del llibre, ahir, transcorregu al carrer.
A l'interior de les llibreries, tot i notar-se, durant tot el dia, i especialment
a darreres hores de la tarda, mis mo.
ciment que en els dies normals, no hi
hect:e, ni de bon tros, l'animaci 'abans-d'ahir. En canvi l'animad a les
paredes instaHades a la corees del ca r
-reaxtodin.Alka,
per exemple, vengueren en una propor-

enem virad l'arda' tb d. la Conotituci6...1

ell cona els seus dependents. que arribaven has a cent i que disposaven, per a
poder treballar, d'un metre quadrat de
lterrema a rasi de nutre per dependent,
se '. n'havien fet un tip.
COMPLEMENT
D'INFORMACIO
, ,
El gran nombre de llibreries que
abarse-eahir visitirem no foren totes les
',tue bis ha a la nostra ciutat. A desgrat
de la !,seva bona voluntat, el reponer
paSSis en les que visit mes teMps iId
que corresponia i en restaren senst
anotar una desena, algunes d'elles proa
importants pesqu avui corregim cl
La 'klibreria Casni, de la Imprentla
Eizeverivia, vengui:, arnb preferencia,
llibres d'amsenyament, a l'edici deis
quals, comi s sabed, es dedica. En literatura genoral sobrenassa les vendes la
noveHa catalana. A remarcar la preferencia , del lablic per les obres lexicogrfiques : daccionaris i grarntiques
la nostra lleneua. Tamb tau molt st;'
citada la "Haitaria de Catalunya", de
Torroja, edita.la per la casa. En general,
la venda ha estas superior a la dels
anys anteriors.
La llibreria deis Successors d'Esteva
Marata, de la 12nda de la Universitat,
es dedica exclusivament a 'libres de
primer ensenyartunn i a literatura infantil. Ens digueden, samba que les
transaccions. tot 1 cl mal temps de (st Ilusos, superaren los de l'any anterior.
Les obres per als infants que mes es
vengueren foren en rtatal.
La rompe-la, del currer del Cardenal
Cassallyes i Rambla ct les Flors, ultrapassi de molt els inaressos fets Bany
passat: Autors mis remas: Ferran Slderila; Llor, Roig i Rabents i Navarro Costabella. Notables, tamb, les vendes fetes de literatura infantil en catala.
La sella llibreria religiosa "La Hormiga de Oro", de la i. ilaca de Santa
Anna, haura sobrepassat de dues a tres
mil pessetes les vendes de la diada de
ran a 1 933. Obres mes sclalicitades: les
apologtiques, sobre qestions socials,
lexicogrfiques... Literaturae Bat et record el doctor Roig 1 Rabents amb les
seves "Presons obertes".
La casa Puig i Alfonso de la idea&
Novia,' ha fet tambe un magnific papar,
cont correspon a la seca tradici de Ilibreria antiga i acreditada. Ha puiat de
molt la recaptacia de 'a Diada anterior,
i ms l'hauria pujadaens digueren
si no hagus estat aquella inoportuna
pluja, Obres ms sollicitades: "Mresuns
obertes", sie Roig i Rabentas: "El Fanix", d'E.stelrich; "Histbria de Catalunya, de Ferran Soldevila; "Lore ig al
desert", de Miguel Llor; "L'assaisd de
la vida", de plcid Vidal,
La popular Ilibreria Milla, del carrer de Sant Pau, tenia al Pla de la
Boqueria una parada dedicada exclusivament a la venda de la seva biblioteca "Catalunya Teatral". Es cansa de
vendre'n exemplars. Autors preferits
pels compradors: Frederic Soler, Josep
de Segarra 1 Avel Ans.
Al carrer de Fontanella hi ha una
altra oasa de la mis pura tradici llibrera barcelonina: els Ilereus de la
Vidua Pla. Ens digueren, tamb, que
milloraren, de molt, les operacions tetes
rally darrer, a clientela de la casa s,
en general, religiosa, i adquir moles
obres de devoci, sobretot escrites en
catal,
A Ig Llibreria Montserrat, del carrer
de Fiveller, ens diuen que a tot arreu
la recaptaci hs pujas molt per dannint
de les dels anys precedents. Les ventrs
mis importants sin les de diccionaris
i gratnittiques catalans, i que en general els! 'libres en el nostre idioma &han
venut molt mis que els castellana.
En resum, dones: Un bon any per al
nostre ' Ilibre!

Frana 1 Polbnia
refermen la seva
'd'amnistia
amistat i col alaboLa Ilef anir acompanyada
de dos decrets que fixaran raci pel manteniles nogrnes per a la seva
ment de la pau
Interpretaci
De totes maneres, no s'ha Polnia prolongar el Pacte
aclarit gens la situaci pode no-agressi amb la
ltica i hom creu inevitable
U. R. S. S.
la dimisii del Govern
El ministre de Governaci, que afirmava que l'ordre era complet a Espanya
mentre es produien els incidents de diul'unge a la Puerta del Sol, assegurava
avui que la paraula erial no existeix ea
el diccionari politic de la Repblica.
Aquesta vegada ha encertat el jove mestre de Mussolini i tvat sembla disposat a
tranquilitzar-nos i <limar la sensaci que
es viu en un estat d'eufria etern a Espanya.
Hauria estas molt Mol', en efecte explicar per que s'havia produit la erial.
Perla resulta dificilissim explicar ara
per que no sala produit. Els representants
del Govern expressen ara les seres
raons en exterioritzar els decrets aclara tons que a hores d'ara sn objecte d'un
minucis examen en les redaccions deis
peridics.
La literatura ministerial t els seas
misteris, i encara s hora que s'hagi
de desxifrar el d'aquests decreta que
destrueixen o desvien el compliment
d'una !lea aplicant aix el procediment
per a burlar-la.
Observats ara serenament els fets poiitics d'ahir, sembla inversemblant que
s'arribes a donar publicitat al desacord
entre el Govern i el Cap de l'Estas. Si
tot es podia resoldre amb una frmula,
no valla la pena que trucendis al Pas,
ni de crear un estar de neguit palitic que
a ning podia beneficiar i deixa en siMeci estranya els que han intervingut
en l'assumpte.
Al Congrs, la soluci donada al peablema Plantej at Per la promalgaci de
la hei d'ainnistia ha estas objecte a'apassionats comentarla. Per aignifica.les
personalitats de l'Esquerra l'ocorregut es
extrernadament grast, i el senyor Barcia ha arribat a (melificar-los una llei
per decret. Els caps de les dretes, mas
causes , reserven les seves opinions fins
a conixer el text dels decrets anunciats.
Sota aquests comentaris flotava la :11temi del Cap de l'Estat anunciada pel
del pavero de raonar en que han consistit els seus dubtes inquietuds davant
la llei d'amnistia.
Els socialistes han tractat de donar
estat parlamentan a l'assumpte, per?) el
senyor Lerroux, que posseeix idees personals respecte a les relacions entre el
Govern i les Corts, ha cregut oprt eludir per a avui el debat. i el senyor Alba
ha prestas al Cal, del Govern el copcurs
de la seva absencia, tancant-se al seu
despatx i abandonant la cadira presilencial al senyor Rahola, el qual ha dirigit
amb la necessria filosofia un monoton
debas sobre l'augment de les tarifes fe:roviries.
La situaci no ha quedas, no obstant,
aclarida. Sense necessitat d'apuntar mes
alt, basta assenyalar la posici desairada
en que ha quedat el Lu y era captas d'aquestes trifulgues.
Encara sn possibles esdeveniments
poltica importants, i encara es Podia
donar el cas que la Ilei de perd per als
enemics de la Repblica no serveixi Per
a amnistiar el propi Govern.
EL CONSELL DE MINISTRES

Madrid, 24. A un quart d'onze

del mat ha arribas al Palau Nacional

ei cap de l'Estas. Poc desprs han

comenat a arribar els ministres, i
han quedas reunits en Consell. A les
dues vint de la tarda ha acabat la
reuni. El primer de sortir ha estat
el ministre de Governaci, i els periodistes li han preguntas:
Hi ha crisi?
Aquesta paraula no esta en el
diccionari politic de la Repblica.
Els altres ministres no han fet cap
manifestaci.
El ministre de Treball ha lliurat
la segent nata oficiosa:
' El cap del Govern ha informas
en un documentat discurs sobre assumptes politics nacionals de palpitant actualitat, i ha fixat sobre aquests
la posici del Govern.
(Segueix a la pg. 5, col. 6)

Es declarar l'estat
d'alarma a tot
el pas?
Madrid, 25 (2 ' 20 de la matinadal.
El ministre de Governacia, en rebre
alq u esta niatinada els periodistes, els
ha manifestat que deme a les dotze
es' reunir el Consell de ministres a
la 'Presidencia,
lals informadors li han preguntas
havia alguna cosa respecte a
la daclaraci de l'estat d'alarma a tot
el pala i el senyor Salazar Alonso els
ha replicat que, com ja hacia dit altres vegades, l'estat d'alarma es una
mesura de previsi que adopta el
Govern en determinas moment.
Un periodista li ha preguntat:
aftexi no hi ha el propsit de
declaman?
Ni estela ni no existeix. Aix
depn det les circumstincies.

Lcuis Barthou, cap dcl Qual d'Orczy

Les noticies que arriben de Vate:aria
S0 satisfactries i confirmen les nostres previsions sobre les bmeficioses
conseqiiMcies d'agries' viatge de Barthou a Poldnia. El corma:icor oficial es
d'una claredat i precisia no acostuniada
cts cr-mesfa 111(115 de documente, nn sol
dominar l'ambigiiitet. El ministre franci.s ci ne Cas 1931 C l ogt4 l'aliana amb
Polnia no podia cnsti sitia esvair els
malentesos que per circumstancies de di,
tersa Mole s'havien crear entre elt
dos paisos.
El comanicat parla de converses entre Barlhou i Bek"-que. han estar decidves per arribar o racord; pera creimn

L'organitzaci de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya(1)

NAIXEMENT DEL SINDICAL1SME ANARQUISTA

per JOSEP MARIA PLANE
La Setmana Trgica, la revelada,
barcelonina que s'alimenta de tots els
elements rebela que ha deixat el Ilevat de l'anarquisrne i dels que ha
mocat la nova Lorca del republicanisme radical, no pot desee conoiderada
com un captol de la historia deis
nostres moviments socials. Es una
barri-barreja de tots els elements
protestataris, de destrucci per la
destrucci, de que es capee el sala.
No existeix cap mena d'ideari que
doni un sentit, un objectiu o un peasament a la trbola temptativa revolucionaria. La Setmana Trgica no
producte de l'anarquisme ni de la
poltica. Mes ben dit: s producte de
tots dos, per no com una conseqncia directa, sin com una rara desviaci. Fa l'efecte que la fora d'inercia de la massa revoltosano ens
atrevim a dir revolucionarias'ha escapat, lliurement, de tot fre i de tot
control.
Abr veiem corn un dels incendiaria
de convents exclama:
Aqu estic cremant aquesta esglsia, i pensar que si alg volgus
cremar la del meu poble m'hi furia
a garrotades...
Mis ertIla es el senyor Guerra del
Ro, actual ministre d'Obres Pbliques, el que dirigeix el grup que cala
loa al Seminari.
Cal cercar una explicaci oficial
al caos de la Setmana Trgica, i
aquesta es en el procs contra Ferrer
i Guardia, que acaba amb l'execuci
del fundador de l'Escola Moderna, el
dia 13 d'octubre de igioq.
Ferrer i Guardia, personatge terbol i enigmas:e, anarquista que operava per compte propi, no dona la mesura de tota la seva personalitat fins
que es vei azares amb la mort. Ell
sabia perfectament que el.tribunal miI:tar que el va jutjar no el condemnava pas per la seva intervenci en
la Setrnana Trgica; Ferrer i Guardia
fou aiu3ellat perque era el mestre i el
conseller de Morral, l'home que
atempta contra els reis d'Espanya, el
12 d'abril de 1906. Ferrer i Guardia,
perra jugant una gran tarta de cara
a l'esdevenidor, organits Iota di
sens actes per fer veme que se'l suprimia pel fet d'sser el fundador de
l'Escola Moderna, cosa .evidentment
inexacta. Ferrer E Guardia, cridant
"Vista l'Escola Moderna!" davant
dels fusells que l'anaven a matar,
colgu sembrar una ambiciosa Havor,
ennoblida per la sang del martiri.

periode 18;9-1&94, un conflicte arnb

certa casa Nonell, del carrer 'Amiha, produi la invasi3 de les quadres
per operaris que duien escombres enceses i cremaren, previ untar-les de
combustible. unes Guantes peces de
teixits. La Junta fou empresonada,
per corn que realment no hi tenia
res a veure, encara que tos coneixedora de les Causes i autors de l'atemptat, fou posada de seguida en
Ilibertat. En certs moments les autoritats no es privaren de tractar amb
"Las tres clases"; aixi el general
Blanco ho jefa per a repartir ajut als
parats per forca en la crisi industrial
de 1879-1880.
En les manifestacions del primer
de maig no hi manea l'assistincia
de "Las tres clases". Segurament
ferment anarquista per aquella dies
omnipresent s'havia insinuat en la societat dels teixidors, perta d'una banda la prudencia dels directora, d'altra
la influencia de les dones, imped que
es manifests massa fort.
Vers el mto, una nova assoeiacia,
de nom "La Constancia", amb quotes minimes i programa mixim, comena a emportar-se'n els sufragis.
Els Mames de "Las tres clases" eren
v-ells, una mica massa aferrats'a llurs
procediments i experincies, potser
un xic convencuts que els nous obrera
no els igualaven en traa professional, en qualitat de prestaci, i per
aixa havien de Huitar d'atea manera.
Peris el jove especie que ho ompiia
tot conquer "Las tres clases de vapor" tamb. El ven president, Joan

que l'entrevis ta decisiva ha estar la fingida entre el cap del Quai d'Orsay i el
mariscal Pilsudski, que tot i sso ocupar
cap (erre politic, s l'arbitre de la s i tuaci de) palo. La simpatia que el mariscal ha sentit senior,' envero Franca
haraa de facilitar la tasca de Barthou.
Les ronsegii,ncies tangibles rraquestes
jornades de Varsittia consisreiren ea un
rdermarnent de l'alianga franco-ro/oac Salvador Segu (Noi deT Sucre)
L'organitzaci definitiva del Sindisu, ainb una Ins intima collaboracia poltica, mitifica 'comercial, i la pre- cas Unic amb finalitat declaradament Vidal i Ribes, que tant havia niatdat
visi d'i ota acola comuna en la Confe- revolucionaria data del Congrs de la per l'entitat fina, en tusa inbifaci horhicia del Descrmament, el Mea de Vis- Confederada, Regional del Treball norable, corn a vocal obrer de la Junla francas sobre la qual ls compartir per celebrat a Barcelona del 28 de juny ta de Reformes Socials, L'AssociaPo l' bnia, !ora renovada poltica d'amistat al primer de juliol de 1918. Abans i ci comptava set fabriques a Barcede Polnia runb cls poisos visos i la desprs, l'organitzaci sindital ha lona. Un nou president, el darrer, no
signatura del proto;o1 que Pr orroga el viscut sota signes diversos. En abor- aconsegu donar-li vida. i en igt6 es
dar aquest tema hem de referir-nos, dissolgui. El seu lloc l'havia d'ocupar
pacte de no agressia anib Rtissia.

Sindicalisme

Aquest (farrer era un dels pnnts

delicals que s'han dcgut tracia. a Va,
saria entre el ministre frenas 1 el gover,* poloniv. Sembla que entre Poldrzia
i Rtissia hi haria a/guna divergencia
greit, Ser bi que no rnolt clara, i sobrel.
la qua! s'haria esmercet la ! t' ab a sia fin:
a t'euro quo entre Alemanya i Palacio hi havia acorde secrete Perjudicial:
a Rossia.
Per la nostra banda, creiem ente el
malcnth era d'un altre orinon. Franca,
Eliique ectriprPn quina importancia fi
prea
Sics en la politica internacional, es
tirante,.
ruso-planeo
cupava eraquesta
Celia/ leS causes.
1 ha rolan: fer-ne
ha
El vio. ige de Derriben a Vararla
cornunt d'asir aquesta obra, i la immiagressia
pacte
de
no
l
4
0'6
Je
nent I o:m .
de primer orlb darla una importdnria '
dre.
dones,
el ach lloe al
Potasio reprle,
m1!'rostat de Franca, tot conservan!,
el Reich
rada':, les seres relatio ns ami, darrer.
I
febrer
deshrn's del pacte del
ai.rd ha d'sser considera t un inspirada
la politica del Oitai d'Orsay,
en sst desig pacifista.
Varsvia,

Abans de sortir cap

els senyors Barthou

a CeaCbyia

Beck ha estat facilitas un comunicat

declarant que durant les seves converses els dos ministres han advertit
que les bases de l'aliana francopolonesa sn absolutament inunutables i que aquesta aliana constimeix
un element erninentmen t construcau
per al descabatellai nen t de la poltica
c uropea.
L'examen dels gratis problemes actuals ha revelas la voluntat com
deis dos governs de continuar una
coHaborazia lleial i particularment
pau a
uni 'ser al mantenimont de la
.
Euroa.
En el que es refereix a la qiiestia
del desarmament, el senyor Barthou
ha exposat al seo collega pelones el
punt de vista francs, incloent la nota
francesa del 16 d'abril,
liauria estat prematur assenyalar
abona de la reuni de Ginebra. Isis
posicions d'ambds p lisos en el que
es refereix a aquest problema. perd
les seves concepcions no semblen
con tra d mc taries.
De mis a mis, Palnia desitja
c on ti nuar amb les nacions limtrofes
In/a politice de bog veinatge.
En data {m'ociosa es negociara la
nrolongaci del Pacte de no agressi
que es va concertar el 193a amb els
Soviets.

forosament, a una societat de resistencia famosa mes que cap altra en

la histria de Barcelona: partem de
"Las tres clases de vapor".
S'ignora la data exacta de la constituci de la societat, pec cal situarla pchs volts de l'any 1853. Es titulava "Las tres clases" perqu con>
prenia filadors, teixidors i aprestadors. (Tres oficis, tres "clases" en la
terminologia de mitjan segle passat. "La clase de hiladores" era la
locuci admesa en lloc del que avui
seva organitza
en diem el tant.)
ci era en forma federativa; tenien
slides rarniiicacions lora de la ciutat, i en certs moments estigueren
integrats amb una "Unin Manufacturera" que acoblava tots els operaria en diverses iibres sextas, a mes
del cot. La "L'nin Manufacturera",
que hacia estat adherida a la Internacional, acorde desprs unir-se a la
"Federacin de Trabajadores" t18821.
"Las tres clases" no s'In varen avenir i se separaren de l'organitzacie.
Aquest detall dibuixa el carcter
de l'emitas, que tenia un to moderadissim, degut, potser, a la gran quantitat de dones que en formaven part.
Si be aquestes no arribaren rnai a teisir aree:s directius, hont parla de la
gran influencia que esmerci dels t8P 6
al lago una operaria anomenada la
Marieta Rossa.
La tctica de "Las tres clases" era
la de conferir a un obrer prudent ua
cert control, rnillor dit, ata paper d'home tus, en els petits canaletes de taller. Era el comissionat, pare del delegas del sindicalisme actual. La tasca del comissionat era entendre's
amb l'encarregat o directora. Si l'amenea no era possible traslladava
el fet a la societat, per aquesta, s o
-lemn,jaosbitzendarrera instancia i, passant per damunt
de l'encarregat, dialoga ami, el propietari de la fabrica. Les vagues, encara que no fossin reiusailes listematicament, eres, en el possible, evitades, perca mai no tenien el carcter
d'una llanta desesperada de la qual
en patissin les essendes de la SoCietat.

L'Associaci tenia metge i facilitava assistencia. Es veu, dones, que

ens trobem en el cas d'una entitat
tipus semblant a les antigues Tradelanions angleses, tal cont les ha desce:S Paul de Rous:ers, tractant de fer
entre els obrera una mena d'aristocracia, fent-los un xic egoistes i iin
bon tros prudents en Mitres de la
classe. En salaris demanaven sempre
minores petitissitues i gaireb tempre les assolien. No es cregui, per,
(Contin ua /.1 Pagino 7, col 6) que tot los fer la ferina blana: en el

el Sindicat del ram. Aix desapareix,

arnb una entitat tan representativa,
tota una poca del societarisme barceloni.

Sindicalisme anarquista
EL Sindicats anarquistes que duren
encara ami da sn, dones, els hereus o

els substituts de les "Tres classes de vapor". Els estatuts dels Sindicats aloe es
crearen arreu de Catalunya preveuen i organitzen, sobretod la forma d'obtenir
una bona remptacia Tenim a la vista
un d'aquests estatuts shudicalistes. del
qual copien el seguras: En todas las reuniones tendran LO: y voto los adargare' o, ron el so.b requisito para los que na
reriO l ICZCC a este Sindicato de eresenlar el cansee de su respectiva mediad-

A lai resulta que qualsevol sindicalista

an intervenir i ier valer el seo vot en
les discussicns q ue afecten Un ram que
no es el sea. Un obrer del Ram de la
Pell pot decidir el q ue han de fer o deixar de fer els obrera de la Construcci,
a viceversa. Aixa explica q ue els elementa de la Fai. en minoria dantre de les
erganitzacions de la C N. T.. puguin
imposar-se i crear les untes directives
de tots els Sindicats. Tot s Miestici
d'audacia,
las altre artlele dels Estatuts: Toda
sucio viene obligado para ir a etsrlaitice
taller, a llevar el permiso que el ComiM
he ertenderd, sellado y firmado Por el
Presidente. Ms avall erts assabentem
uue l'ohrer q ue no respongui als desias del: directora del Sindicat se le
considerara ertnilsado del Sindicato. na
elidiendo, tf o, lo (ardo, fraha;oe
au no fabrica de dichas industrias.

EIs Estatuts n (buen per quina mitar_, es podre fer efectiva apuesta prohibida. Aixa. sembla, 61 qesti de la
iniciativa particular,

Fis ten article aparegut a Solidaridad

Obrera de Valalicia. el 29 d'abril de
1 9 1 0 , trOhem un paragraf que ens d6na
la alai/ de lea asniracions de l'anarauisme sindicalista. Da aix: El sielicalis.
mo en nuestras 11101105 es el (tema Out
utilizamos /Sara CO35 mistar el :onrunistno,
n'acata o nredio inmediata que 1112(it
asecnrar el pan a lot
Per tant. al sinzlicalisme anarquista
po l'imnarta la defensa dels interesms de l'ohrer con, a tal obrer. La seva
niimsi s purament revolua knaria. El Proletarias catete ha tingut lliurades les seves reivindicacions nrofessionals a nerti
sierva Rent que 'tom/ volien fer la rea
volueia.
Jeme Mula PLANES
(s ) regi's LA PU8LICIT.1T 4r4
21,

32 1 34 d'abril.

(Serie

ABONAMENTS

Dijous, 26 d'abril de 1934

"-4T1l11."'14

Nly 56.Nm. 18.631.Preu: 15 cande

,.

O PUSO
'arreaba Pes .......... ... ... ....
Gataniuya 1 terreIrls dn I.; RapnbIlea.
i r
trimrstre ... ... .. .., ... .. ..
tr
Amenca Ilattna 1 PoriuxaL
imesile...
Ir
ramos ellievelel peine al. ... ... ... ...-----.
ISP lb.
ctres patees. te ... ... ... ... ... ...
DIAR1 D'AVISoS 1 NOTICIES

ANI'ACIA 1 RECLAMA FEGOAS TARIFES

WIS11111.11.1..

BARCELONA

REDACCIO 1 ADMINISTRACIO: CORTS CATALANES. bit CCC TELEFON e 111111

TALLIS D'IXPZEUTAt CABREE DZ IIAASARa, 11 I 14. TELEFON 15803

Prassl al salven de la mar: 7381

EL TEMPS int:Ilroetres. Temperatura actual: 108
orees. numnat relattra: 63 per' Cens. Velocnat del
y ent: 4 qullennetres per nora, ele laxas nerd-oest. Tlst.
bintat nontzontal, ea proffledl: 40 guarneces. Dial
del Cel: 7/10 da Censa i Steu. En les darreres 54
hoces: Temperatura mazima: 13, 8 grane Temperatura
*anima 8'9 grana. Pecorreeut deiveni: 5 G3 qunrne.
tres. Presa/asaetee ruina. Insolae16 en el Ola d'Inir:
6 botes SO minuta.
nnnnn-nnnnnn111.1.7111.11ne.1.1.

la

dimissi Un atemptat
Lerroux ha presentat
frustrat contra APARICIO DEL PISTOLER
total del Govern
Salazar Alonso
L'organitzacie de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya

per JOSEP MARIA PLANES

flan

.31

estat consultats els senyors Alba, Reatelro,

Azafa, lelwara, Santa16, Negrin i Cambd,

Madrid (t'3 marinada). Aquesta nit, en sortir del Ministera de Governaci, a dos quarts de vuit, el
senyor Mazar Alonso, en arribar a
l'altura del esa .= de Carretas el
entre en el qual anua e! ministre,

vid seran consultats els senyors Martnez de Velasco, Barcia, nelquiades Alvarez, Gil Robles, Horn, del Ro,

Gordn Ordax i Martnez Barrio --

Els Sindicats de Barcelona, els veleras paguessin los gastos oue tengamOf y lot
'leiste'. en 1909; constituir-se en rano; jornales perdido. A mes, volien un difoguejar-se en 1912, 1916 i 1917; arel- pnsit de das o tres mil pessetes, per guaja
xer de tal forma que la U. G. T., t:ut calguda fugir, t, finalment, prepotente
prspera a tot Espanya, no t cap mena que los un sol component del Comit
de forca a Barcelona. El proletariat ca- el que estigus en relacia amb ells.
Angt1 Pestafia es neg rodonament a
tala. Partidari de l'acci directa, es traba
molt millar en l'anarquisme de alrmala servir-los. 3Ias tarde supediugne
i Sorel que no pes en el marxisme or- ha5tan hecho la propuesta a la oradnie
sacian, a un Comise, y ste cometi la
todos.
De fet, cha atemptats socials PrPia debilidad de aceptarla.
Segons Angel Pestaa, hi hagu en-mentdisa19zo,prnibaren a impressionar l'opini. Quan en cara una casa pitjor que els atemptatst
fabriques tallers comenaren a sonar eis atracaments. Cuando el cometer
les paraules alcmptat personal designant atentados COMelif.h a ser negocio poca
una sanci aplicada als que obstaculit- lucrativo y, ademes, peligroso, se pu.io
zaven no sola la vaga, sin la sindi en prctica el atraco, a pretexto de ob.
caci. va sser per l'any 1916, al voltant tener medios econmicos suficientes pade la trgica vaga sostinguda pel Sin- ra hacer frente al terrorismo de los Siedicar de Contramestres El Radian', que dientas Liares, para proseguir la obro
fou un deis nuclis generadora del Sin- de propaganda social y de preparacin
dicar Linie. Tal cona dtem ahir, l'orga- revolucionaria (3).
nitzaci coneguda amb aquest nom prenL'ex-lder sindicalista explica el cae
gu volada i forma definitiva en el concret que, en certa ocasi, el Comit
Congrs celebrat a Belles Arts l'any pro-presos acordis no acceptar els dia
1918. El Sindicar Unic, purament anar- nene procedents d'un atracarnent Sin
quista, exerd una hegemonia absoluta embargo, .nee ms tarde que, o prelir
del acuerdo de los delegados de Jai-0e
fins a les darreries de 1920.
No es pot dubtar de l'existncia de irr STod, -olas. el Comit pro-Presos
les represalies organitzades directatnent
Pe r la Federaci Patronal amb el famas
bar Koenig i la seva banda i el no
menys famas policia Bravo Portillo.
Burgos Mazo, que fou ministre de
Governaci durant l'estiu de 1919, en un
llibre publicat per ell, atribueix a les
organitzacions patronals l'assassinat del
Tero (19 de juliol de 1919) i Un aternptat contra uns altres sindicalistes, del
qual resulta ferit Progreso Rdenas.
Tamb atribueix a la policia patronal
la conocaci d'una sirle d'artefactes explosiva destinats a impressionar repinta.
Les represlies organitzades cornenearen de deba dins de l'ltim trimestre de
1920, al voltant del que va isser el top
inaugural: rassassinat d'En Lairet. La
naixen a del Sindicat Lliure, patrocinas
per les autoritats, comptava amb la sim
patrona, de les anomenades-patidels
fardes vives i duna bona part de ropini, gaireb la mancar de la gent conservadora. En plena poca dels atemptat, , quan la vctima ei del Sindicar
Unic, o l'agressor resulta isser del Lliure, mentre la gen t de dreta considera el
fet com un trienal de la pan i de rordre
social, els autors ho consideren un triomf
de l'organitzaci prpua, anant descaradament, com els de l'Unic, a l'hegemonia
sindical conquistada pistola en mat

Sembla que entorr daquesta cam- AL DOMICILT DEL SENTOR

LERROUX DE BON MAT/
anya a favor dels drets del Parlament shi amaga una maniobra a la
Madrid, 25. A dos quarts de den
qual es diu que no s del tot estrany del met ha acudit al domicili Partiel aenyor Alba. Es tracta de no fer cular del cap del Govern si president
possible cap altra soluci que la del d'Accin Pierdan senyoe Gil Robles.
senyor Lerroux i preparar a favor Poe desprs ha arriba/ timba al dod'aquest una manifestaci sorollosa micili del President el senyor Alba.
de simpatia quan es presenti de nou L'entrevista entre els senyors Lera les Corts al cap del Govern, cona roux i Gil Robles ha durat tres quarts
una manera de provocar una crisi d'hora. En sortir aquest darrer, els
jets esdevingurs diumenge en- Ilei al Parlament ; el gotees, per en- mis important que la ministerial. Pe- periodistes han tingut amb ell el seea demoatren cae a qestia de ram- degar la situada que el pum de vista ra s molt possible que tot aix sigui gent diileg:
aistia tozava un pont sir.gularment sen- presidencial creava, ofer publicar uns una de tantea combines que s'han
Hi haur crisi?li han pregunto.
No ho s; pera cric que total.
able de la consciencia republicana del decreto que en la practica neteralitzessin
pais; molts que havien secan amb una rinconstitucionalisme dels tres punta de
Coneixeu el rumor d'aquesta
referencia.
Aquest
reeurs,
pena,
com
cierta ' fredor en debata al Parlament
matinada?
diem ahir. no corregia el vici fonameneibee aquest terna, en acure aprovada
Quin? ha preguntat el senyor Salazar Alonso, ministre de Goverata han sentir una reacci que ni ells tal de la Ilei. Aleshores el President de
naci dimissionari
Gil Robles.
mastines esperaven. Realment, en l'es- la Repblica mana:esta que ja cese se
Dones la formaci duro Govern
la
facultat
del
veto,
signaria
nbstrusa
republiperit i en alguna extrema concreta de la
afaura, radicals i esquerra
un individu ha llanat sota l'automhei hi ha alguna cosa de munstruas perqu legalment no podia fer altra cosa.
bil un arte-lacte.
cana.
per a qualsevol renablica per tebi que si- pera que es reservava de salvar la seta
El senyor Gil Robles ha replicat
Els guardies de Governaci Iban
gla . El mateix President de la Repbli- responsabilitat personal en un document
vivament:
vist catire, i creient que es tractava
ca no ha pogut evitar aquest moviment acireeat al Parlament.
De cap manera. No hi ha mis duna pesa despresa del cotxe, l'han
Aquest ha estar el cas. El President
de repugnancia espontnia ame s'ha prosoluci que un Govern Lerroux.
recollida. S'han dirigit al Ministeri
dialt en el Set/ esperit. i a llora de san- ha cursas el document en el cual expesa
Creieu que air quedara solucio- de Governaci, on han dipositat
el seu desacord amb alguna dele extrerns
cionar la Ilei. escrpols ben justificats
nat avni?han tornat a preguntar els l'artefacte. Els oficials de seguretat
deturaven la risa. El senior Alcala Za- de la llei d'arnnistia; el govern. per la
informadora.
que estaven de guardia han vist que
xara. pera,. s un jurisconsult eminent seca banda, ha eres la iniciativa del PreCree ha contestan en actela- es tractava duna bomba marca Lait una sensibilitat jurdica tan suscepti- siden; cbm una desautoritzaci. i clavan,
deis periodistes que tot que- fite. Han dipositat l'explosiu a les
dar-se
dilema de la dimissi del Paestslent
ble i una imaginaci tan viva que de
dar arreglar avui.
coces del Ministeri fins que un car*andes li creen situada:1a morals entre- de la Repblica o de refrendar el veto
El senyor Alba, en sortir del do- ro blindat l'ha recollit i I s ba dut al
ha
cresset
mis aporta dimitir en. Ara b
ies.
micili
del
senyor
Lerroux,
ha
dit
ala
parc d'artilleria.
Ara ha estas virtima de la seva serti- per lea explicacions que el President ha
periodistes que havia acudir simpleLa policia i els gurdies d'assalt
litat imaginativa. Un precepte CMIStit1/- fet m'obligues en el seit document resulta
ment per tal de parlar amb el cap han sortit del Minister; i han recorCieldi disposa smc tots els actea del Pre- ente el mnele no da entre ell i el e ndel
Govern
i
que
no
tenia
res
a
die.
regut
els carrera dels voltants on s'ha
nden! de la Repblica han d'anar re- vern , san entre ell i el Parlament. El
Dones el . senyor Gil Robles ens comas rate:nptat. i han interroga:
frerdats per un ministre responsable. Se cas te tanta transcendncia com noTetat
ha dit que la crisi ser totalli han algunes persones, pena cap no ha
-rte la seva conscincia de republica perqu fa passaibles noms dues soluaportat detalla sobre qui puguin esindicat els periodistie.
d'home de ileis, la d'amnistia ernte- ciona: o el President de -la Repblica
contestat-* ss 'abra ser els autora.
davant del Parlament i aleshosia tres extrema que ell renerava anti
del
Consell.
(lupas
govern
rente*
I*
de
fer
tan
qu
e
temstitucionals, i per -tara. -no els ;india res
EiJilresidaat do la Reptelica. imayor
sancionar amb la seva signatur. Ne- senti l'actual constituei de la Cimbra.
EL CONSELL DE MINISTRES
Alcali-Zemosm
sant-se a avalar-la amb el seu nom, la o mant els punts de vista que ha exposat eta el seu missatge, 1 en airpni
hei havia de tomar al Parlament. La faA v dos quarts ' de dotze del mat ha
masar en aeletulaci : per , talkde -.mente- arribat a la Presidncia del ,Consell
cultat del veto presidencial esti categ a- cas ha de dasso/dre el Parlament.
No volem entrar en altres comide nir refervelcancia politietas
ricament mnsignada en la Constituci
el senyor Lerroux sense fer cap maEls republicana, i especialment ,el nifestaci ala periodistes. A partir
El Preaident pot negar-5e a signar una meint; 'el problema constitucional per
Els pistolers de l'Urde
Ilei votada pel Parlament Per a exercis dl sol ti prou envergadura per a absor- senyor Azaiia, propugnen per un can- daguest mornent han anat arribant
El senyor Salazar Alonso ha dit
Eta el seu llibre Lo que Prend en
lar aquesta facultar. el senyor Alcali bir, mementaniament. l'alme j a general. vi de l'actual Govern, substituint-lo els ministres, essent el darrer d'arri- que el Govern havia declarat l'setat
la vida . Angel Pestaa escriu que els
Zamora crea que. cona a acte Pr es iden El dramatisme clel a:sitie-te pera). fa ms per un altre de netament republic, bar el senyor Salazar Alonso.
d'alarma a tot Espanya, obcint aques- atemptats contra els patrons Casadevall
Angel Pestana
necessita nue un ministre resPon--cial. urgent el cleseralae. F_sperem que avui que, encara que no es digui, impliS'haur de fer un nou apndix
mesura a la previsi d'haver d'u- (24 d'octubre de 1917) i Antoni j Arel;
sable el refrenda i -abr ho exposi en el els esperits trabaran la lecidesa necea- caria la dissoluci de . l'actual Parla- al diccionari han dit els ta
tilitzar
facultara
de
la
lid
d'ordre
pacept
cinco
Irak Posee
li
Ana
per
a
desfer
aquest
nus,
en
benement,
Pera
aquesta
contingencia
no
any)
1P-arfor
cor.s ell celebrar dilltms. Cap dels Miperiodistes, referint-se al que aquest blic contingudes en els articles persa Trinxet (ao del mateix mes i
feren concebre sospites don radien sor- garen.
nistres no teeedl a pesar la seva saz- fiel de la nerinananci a i enrobustiment de entusiasma tothom perquela dissolu- digu ahir en sortir del Consell de nents.
Pestana diu clase (en tata eis pcesalles
ci pedria sser en les actuals cir- Palau.
els atemptats. Pocs dies desprs,
tir
rit ..-Jra en el missatge de devoluci de la la Repblica,
Ha fet constar el ministre que la
error, ~pe :MI
cumstncies favorable a les dretes
El senyor Salazar Alonso ha con- disposici portava la firma del Pre- en el Centre Obrer del carrer de Mer- per convencer del sZtt
herir 414 SIASeeptibilidader, els que, flan'cadera rebia la visita de dos joves.
ara s'ha produit una situaci que re- Precisament per les causes de la testat:
sident
de
la
Repblica.
gats de ple al reviera del crn, no maCal entendre les coses, perPrecintbulosdiu que li van
torda, mis agreujada, la que es va crisi.
En fer-li observar els periodistes
nen tornar a convertir-se en simples
1 quant als socialistes no es veu que jo era vaig referir a la crisi de
produir quan la erial de juny de l'any
dirveni m os a Plantearle la cuestin.
que
s'havien
jet
alguna
comentarla
proletaria. Pronto llegad a lo centelnridn
darrer. La dilema:Ida est en que pel moment molt clara la- collabora- rgim. Qu signifiquen les crisis de per a aquesta detcrminacia, ha dit:
La qiiestia era la segent: els joves de que nada o muy poro poda hacerse.
aleshores eren les esquerres les que ci que prestarien als republicana, ni Govern davant el regim?
rt dun grup anarquista
Dones
tina
(acultan,
per
a
sisa
i
formaven
pa
En venir la Dictadura, tosa aquesta
es mostraven mes excitades contra quina actitud prevaldria en ces d'una
El Consell ha quedat reunir a un per a declarar l'estat de guerra si cal. d'acci disposats a Prosseguir robra ja gent s'amagraren o fugiren a restranger.
suposades extralimitacions constitu- dissoluci amb Govern exclusivament quart d'una, i a tres guarra d'una ha
Madrid, 26 (taso matinada). De- comenada, proposaren a Pestaa que
cionals, mentre que ara sn princi- republic.
sortit el senyor Lerroux. Quan bai- mis publicara la "Gaceta" el decret los el seu intrpret prop dels Comits
Com diem al comenament, la si- xava les escales de la Presidencia, declarant l'estat d'alarma a tot Es- confederals, particularment del Comisa Els pistolers del Lliure
palment les dretes i els altres tamb.
L'opini general dels grups que tuada) no pot sser mes confusa. Pe- perqu l'ascensor no funciona a causa panya.
regional. Estaven disposats a atemptar
La banda pagada pela patrona iota ucomponen la majoria parlamentaria ra, els poltica acudeixen a les con- de la vaga dels metallrgics, els fotAquesta nit han estat fixats als contra el patr o director de fabrica que ganitzada per l'anomenat baro de Roeis que ha de continuar un Govern sultes del President sense cap difi- grafs han fet algunes plagues, en edificis pblics els bans correal:no- l'organitzaci els encarregues de supri- Mg i reclutada en els bancos loas soLerroux, perqu volen fer del presi- cultar, com si es volgus arribar de adonar-se'n, el senyor Lerroux ha ex- nents.
mir. A canvi d'aix, dernanaren que seas Mala. Corn a capta de quadrilla, tetaa
dent del Consell dimissionari el sim- totes maneres a una soluci. Es pos- clamas:
Antoni Soler tal "El Mallorqui". Brabal dels drets del Parlament. En can- sible, i amen ho cree mona gent, que
Per qu no m'heu avisat per a
vo Portillo, acusar d'estar al servei de
vi, se suposa que el Cap de l'Estat pel damunt de tota altra consideraci posar bona cara?
respionatge alernany, fue separat del
prefereix una aitra soluci, de color poltica pesi en els actuals moments
El cap del Govern, dirigint-se als
carrec de coraissart de polizia, i aleabaindeterminat, que doni la sensaci la proximitat del primer de maig, informadors, ha dit:
res Nasa a dirigir peraonalment la banque no hi ha venguts ni veneedors. que ha pres les proporciona d'un esNo m'entretingueu. Vaig de seda que havia de jet la guerra als pistoHa cridat Falencia que hagi estat ci- deveniment ple de reeels i de misteris guida al Palau per complir una delera de l'Unic. Els seus eempenents, que
tar a consulte el senyor Rico Abello, des de la manifestada, de fora que cisi personal ratificada desprs plees dividien en tres grupa tracci, cobraactual ait cemissari al Marren, i com varen fer els socialistes amb la vaga nament en el Consell.
ven un jornal de quien pessetes daque ning no creu que sigui per co- sobtada del darrer diumenge.
sense dir res mes, ha marre series. Els atemptats es pagases a part
neixer l'opini de les calan. del Rif, La nit porta consell i s'espera, pot- guidament a entrevistar-se amb el
El senyor Lerroux
Bravo Portillo havia estat nomenat
sata arribar a fer creare que el se- ser amb ms curiositat que angnia, President de la Repblica.
policia oficis del capita general Milans
(Dei acetre corresponsal especial) nyor Rico Abello era l'home designat el que pugui passar denla. Perqua
del alosa; tenia poders especial; i una
per la seva grisor per a presidir el
Ilastima en tot aix da que el se- EL SENYOR LERROUX
impunitat absoluta.
Madrid, 25. La situada) es pre- nou Govern, on podria demostrar una la
nyor Alcali Zamora ti mona ra6 en
Desistes vingu el terrorisme governa'tensa molt confusa i tata els politiza vegada mes les candicions d'estadis- totes les observacions que fa en la PRESENTA LA DIMISSI
mental. El general Martnez Anido preus
en general coincideixen a considerar- ta que ja va fer patenta des del Migu possessi del Govern civil de BarDEL GOVERN
la greu. Es clac que, com s costees nisteri de la Governaci. Pera les seva nota contra la Ilei d'amnistia,
celona el 8 de novembre de 1920. Segons
al nostre pas, tota la confusi es dretes que, malgrat el iracas de l'Esco- encara que no hagi encertat en la
En
arribar
al
Palau
no
ha
fet
cap
explica Angel Pestaa, la designaci
manera
legal
d'exposar-les
per
no
pot esvair en un moment i la solu- rial, se senten fortes, no transigeixen
nava
manifestaci.
Ha
sortit
a
la
una
d'aquest an precedida don pla d'atac
haver-se
decidit
a
fer
s
del
seu
dret
cia mis impensada venir de sobre per ara amb ning mes que amb el
i deu, i ha dit als periodistes:
duna gran iinportancia.
de vet.
com la cosa mis natural; pera, ara senyor Lerroux.
Bona
pesca.
Peix
gros.
He
vinConsista ste das eis detener du
ccan ara, en les darreres horca de
gut a presentar a S. E. la dimissi
ranle una noche, tonendose de la polila nit, tothom esta desorientat i todel Govern. Hi ha, dones, Crisi total.
ca de todos los cuerpos, dc la guardia
ses les combinacions, as les mes
El President de la Repblica obrin
civil y los mosos de la escuadra, o cerca
extremes. traben els seas partidaria.
consultes,
i
no
puc
preveure
quan
les
de quiaientas personas entre elementos
Sembla gue les primeres dificultats
de la aroma:acin y partidos de
acabar la tramitaci de la erial, puix
del Gavern Lerraux varen comentar
pierda. radiealcs, ecpuMiconas catalaque S. E. ha de consultar amb una
an:b que el President de la Reppersona qqe Es fora de Madrid.
nes, catolanistas. separatistas etc..ct:., y
hhc a va creure que el seu missatge
aplicarles
a todos en la misma noche la
Els
periodistes
han
pregyntat
al
sea les Corts posant el set a la Ilei
nyor Lerroux si les consultes comenley de fugas.
damnistia 'savia d'anar reirendat per
carien de seguida, i ha respost:
No el van executar diu pergua
un ministre responsable i que cap
a darrera hora ella mateixos s'esparveNo; comenaran a les quatre, i
membre del Govern no va valer does comenear pel pretident de tes
raren de llur obra.
ras la seva signatura. ni tan sola el
El que s cert es que l'intentor de la
Corts.
Rayar Cirilo del Ro, del partit que
Anny
Ondra
i
Schmeling
a
la aova arribada, ahir, a Barcelona
periodista
ha
preguntat:
llei de fugues ion el cap superior de
Un
altre
abans dirigia el senyor Alcala Zamopolicia, general Arlegui, el qual, durant
aquesta persona que est abra. En realitat, no es necessitava per
Quan, el mes de mace darrer, Max Ja ho veieu I em declarava ahir, la seca estada a Cuba, l'havia aplicada
sent de Madrid, Es el senyor MarO tes la intervegei de C21) ministre
un
dit
va
abanFalsee
de
Sillesionar
Schmelmg,
a
cap
al
tard,
al
Terramar
tnez Barrio?
diverses vegades.
perqu el vet presidencial a una llei
donar el seu entrenarnent a Sitgea i ges. He volgut, fins i tot, pertnetre'm
El senyor Lerroux ha contestat:
aprovada per les Corta s l'atrae acte
manca a Alemanya, va dir:
el luxe d'ay unar vint-i-quatre !torea el Un balan trgic
No ho se; cree que si.
q ue es pot tramitar d'una manera diEl combar amb Uzctidun resta en teriaini que jo mateix malaria fixat
recta entre el President de la Repita
- (Continste a la Pdgina s, col. 1) peu. A desgrat de tots els comentar Mes, encara: vaig anunciar, camba, que
En l'article de denla publicarem un
baca i el de la Lambra de Diputats.
que es furia i dels rumors que les ma- vindria amb la meya dona, arrasar? interessantisaim resum de tots els atempPer aquesta qesti de dret constitata socials comesos a Pareelona des de
les Ilengues posaran ara en circulaci, Doncs aci la teniu.
tucional l la que va fer inevitable la
teto flirts a 194, acuses les dades
jo prometo tornar a Esser aci el dia
Anny (hidra, l'entremaliada actriu ci- tadistiques recollides pels aenyors Micrisi perqu el President va desistir
s6 d'abril.
nematogrfica, es troba juntament amb guel Sastre, Josep M. Farra i Ramon
de posar el vet a la Ilei a canvi de
atacat
Un dels peridics que mis ha
el seu marit. Estan agafats per les mana
res ervar-se el dirigir a les Corts una
Schmeling a propsit de la seva a la cintura, cona dos casats de nou a Recabado.
nota exposant el seu criteri personal
Josep Maria PLANES
Ja tereere Max
lesi cm refereixo a L'Auto, de Pa- punt de fer-se fotografiar. Es miren i
Per a salvar la premia responsabilitat,
rla observara al final d'una informaque
el
Govern
va
prendre
com
COS a
riuen a cada moment. Dues criatures!
(11 Vegi's LA PUBLICITAT dels
da) visiblement tendenciosa:
pienas
ata desautoritzaei.
Si, en efecte. Max Sehmeling
Dirieu que Anny Ondra di una jogui- dies 21, 22, 24 i 23 d'abril.
Persones q ue es disten coneixerlotroba el ao d'abril a Barcelona, no hi
que Schmeling iba comprat en una
les dels teta aaaeg uren que el senyor
Les consul e de la Joventut ha res, cene es natural, del que aca- tia
Recoadas el nostre reportatge
Alral Zamora va oferir com a rotuClinica de behh.
bem
de
manifestar.
Els gangster.' de Barcelona.
l mis lgica la seva dimissi, pena
Max Sehmelinli ha complert la sea&
que el Gavera, dartant la gravetat
(Contintear3
(Sesmeix a la pag. 3 co!. 3.)
PIC. Pero Sien rft is erarnent ingovernableu
e:1:am acte, va insistir a plantejar
MILIANU.--No n'id ha an pam 4. :pul!
tot seglit la crisi total. 1 resulta que
Conniete

de pociers

Un escrpol legal provoca

una crisi greu

Sha declarat
l'est d'alarma

Anny Ondra no ha vist mai

boxar Schmeling, el sen marit

Gent de la situaci

IMPORTANT
ts

Ab lotes d getalunya

Any 56.-Nm. 18.632.-Preu: 15 entims

Divendres, 27 d'abril de 1934

"131151n2111121181211,

PUBLICIT

ABONAMENTS
cataiunya

3.0 Pies.

senitorn de II Retsdblles.

10.-12.18'-

Amerlts Harma 1 Porturst. trunestre...

p aises convrni postal, Id
*urea pelaos, Id.
DIARI o-avlsos 1 noricits

ANU/IC1S t REciAMS FEGONS TARIFES

BARCELONA

EL TEMPS Pressi al rayen de la mar: 756'9

mIllimeIres. Temperatura actual, 117

gnus. Manual relativa: 71 per mut. VelocItat del

vean: ealrna. Vlsrbilitat horltrOntal. en prOMedl, Un
gullrnetre. Estar del eei: sers. En les darreres 24
20tei, Temperatura maximai 16'8 gran!. Temperatura
mlnlma, to-0 gratis. Reeortetur Set vent, 289 quilomenees. Preelpltse16, entIlO. InsOlael6 en el dta d'ar./r,
t rimes nr mlnuts

REDSCCIO 1 ADMINISTRACIO: ConT5 CATALANES, 549, t er - TELEFON 11430

TALLEN! D'IMPRENTA: CARRER DE BARBAR..., 11 I 13. - TELEFON 19403

MMfdnn

No s'endevina quina pot sser Han estat desigBarret

de
l'assassinat
De
crisi
Una ofensiva
la soluci de la
nats el s primers
Tribunal de Cassaci

Lerroux candidat de les

L'organitzaci de l'anarquisme a Catalunya i a Espanye (1)

dretes

Robles-Camb contra el President de la

contra el Pre- Una coneira
Repblica, que fracassa
sident de la
Repblica Rico Abello intentar una acci de fardeig per
Hem paesat la primera jornada de
la crisi. sense que a travs de les

consultes es pugui endevinar la solucia que tindr. Avui, amb l'entrevista que el President de la Repblica celebrara amb e:s senyors Mar-

tinez Barrio i Rico Avello, quedara

dos el periode previ d'explorada, i
s d'esperar que inunediatament sen
encomanada a rnissia de formar Govern a alguna de les personalitats
constatades. ;a primera de les quals
be podria sser la segona de les dues
que hem citar ms amunt. tal con,
anuncivem en la ncta del nostre correeponsal a Madrid. publicada a;i:r. El
praces de la crasa donas. es descabdella
normalment. i es pot trner que donada la coneideraci excepcional de les
causes que l'han provocada no ser,
de faca resalud.
Tot l'intere_s de la jornada ha convergit en el docutnent presidencial.
que ha produit veritable sensaci a
tot arreo. D'ahir enea, conegudes les
intimitats que precediren el plantejament de la casi, intimitats que
ja explicavem en l'edicia anterior.
- quan encara no eren conegudes
del pblic-. s'ha produit una reacci sensible favorable al President de la Repblica. Tots els veritables republicans reconeixen que la
resistencia del senyor Aleara Zamora
a signar la llei d'amnistia tal com ha
estar votada era perfectament justificada, i que :a negativa del Govern a refrendar el document roonat del President, el col/lb:a en l'exeralai de la seva facultat del veto.
Alma tamb vol dir que ropini
republicana en general sentia una
repugnancia instintiva per una Hei
que de tan benigna per a alguns
dels amnistiare era nociva a la Repblica. I aquesta reacci favorable
al President, que en aquesta ocasi,
com en altres -d'interiors, ha defensat
amb serena energia :a intangibilitat
de la Constituci, ha posat al descobert la conjura de les dretes per
sacrificar el President de la Repblica. com un deis promotors mis
significats del regim nota Quart les
Constituents forera dissoltes i caigu
el Govern que aleshores ocupava el
banc blau, digueren que si les esquerres perdien podien arrossegarien
en la seca desfeta altres rep a esentacions mis altea. El nostre vaticini ha
perillat de complir-se, perqu, com suposvem, el zonflicte s'entaularia, coni
realment ha passat, entre les dretes i
el President de la Repblica, que per
a elles ha comes el pecar imperdonable de defensa!. la Constitucai i la
Repblica contra els Seas atacs estaaixats.
Aquesta es la veritable situaci. Per
aixa, les dretes i la Lliga sostenen
que no hi ha altre Govern viable sin
el que pugui presidir el senyor Lerroca; j aixe, no per les virtuts politiquee del cap radical, sin perqu
en aquesta lluita el jan seriar de
pa;anca per fer caure el President de
la Repblica, al qual volen castigar
per la seca lleialtat republicana cri
declarar pblicament els detectes
constitucionals que vicien l a d'arnilist:a, que els serv de plataforma en
les eleccions d'octubre. La jugada ha
estat descoberta oportunament, i el
joc s'ha aciarit, pera) tambe s'ha fet
ms apassionat i mis violent, fins
a l'extrem que :a gent impressionable ha adms la possibilitat de temptatives gens tranquiHitzadores.
No creiem que aquestes inquietuds
tinguin cap fonament elid. tant mes
quant la transcendencia del moment
ha cohesionat al volt del President
de la Repblica totes les forces republicares esauerrisres. No trabarle:11
acceptable ua govern cense Parlament, i si el Pres:clent no el dissol
ha de buscar un govern parlamentan
No s pas en solucione de violencia
que cal pensar, sina en altres de ms
raonables i profitoses per a la Repblica i per a tothorn. 1 entre aquestes
solucione, la que ens semblaria mes
saludable fra la formada d'un Covern de treva republicana, en el qual
s'articulessin tates les torees parlanientries addictes a la Repblica,
presidir per una personalitat de reconeguda solvencia republicana . Es
possible que les primeres gestione
s'orientin en aquest sentir, que per
a no5eltres s que en aquests
moments reintegrar:a la Repblica
en el seu plori i satisfaria els anhele
de la democracia, tot restablint la

tranquillitat amenaada per les ambicione i els egoismes dels que tot i
proclamar-se repreeentants de la niajoria del pas no es veuen anth mor de
governar. El sea enemic s la Repblica , i per a combatre-la e:s semblen
bona to p,: els recursos. i la caitauda
del President. ei la podien provocar,
fos cont fos, els aplanarla la me:tat
del cama
A la pglna 3:

"L'EDAT MITMINA",
FERENCIA DE NICOLAU
D'OLVVER A LA UNIVERITnT.

arribar a la soluci definitiva?

(Del nostre corresponsal especial)

Madrid, 25.
El dia d'avui ha estar d'una intensa
agitada en els arnbients radaice, ter be
que no ha transcendit naire al carrer
Mentre al Palau Nacional s'anava descabacllant el curs de les con5ultes, ama
un ritme alentit per esperar l'arribada
dels senvors Rico Abello Martnez
Barrio, que cenen cridats de Tetuan. la
curiositat de la cent es ccmplaia en el
camemari dcls rttmors de rota mena que
s'han fct crner sobre els ms inversemblante csdeveniments.
Pera de roza aguzas rumore cal meco
que s alguna cosa ms que-Ihrnetu
un rumor. segons asseguren persones her
informales. les ouals han vist confirmar el que explicaren per indiscrecions d'alguns dele compromeses. Es
tracta d'una veritable conjura contra e;
President de la Repblica. Sembla que
en una reuni a la qual assistien el5
semors Gil Robles i Camh entre eraltres, tense raquie5cencia del Sr. Maniere de Velasco. sala narlat de demanar
la destituci del President veis tramas
constitucional,. neril s'ha desista del Propasas aerque. fet el recompte de vots
no retrnien els q ue es necessitaven. Aleshose; s'ha substituir el projecte per un
altre tue consisteix a exigir el normenament d'un nou Govern Lerroux, al cual
es donaria un vot de confiana redaetat en tala termes que signifiauessin una
censura directa al cap de l'Estat. Se
sap que esta o estava designat per a detentar aque5t vot de antillano el diputar senyor Alcal Espinosa, promovent
un deaat en el aval seria examinada l'actitud del President de la Repblica durant la . darrera crisi, prenent peu del
missatge adreat Per aquest a les Corts.
La divulgaci d'a quest pla ha desean-

vehemente protestes de fidelitat al Pre- que els despenan l'espetec d'algun deson transcendental. Molts ciutadans absident.
El cert s Que l'autoritat moral de: negats es passaran la nit al carrer vigiSr . lcali Zamora s'ha enrobustit molt lant alguns Ilota que es consideren sosen conixer avui e) pblic el text de la pitosos buscant personatges misteriosos
nota adrecacia per en al President de la que se euposa que han vingut d'arnagat
Cambra. S'ha vist que no es tractava de per fer-ne una de grossa. Pena san mult5
cap intriga contra el Govern, sind dc mis els qui arenen que cap d'aquestes
&tensar una pasici sincerament re pu- aventures que s'anuncien no passar de la
blicana i d'abeoluta lleialtat al regim. imaginaci dels temorencs, encara que
Pera el que ha contribuir ms a aguce- tothom desitja i espera que s'arribar a
ta reacci favorable s el saber que el la soluci abatas de la data del Primer
motiu de la nota del Can de l'Estar s el de maig, que pot coinci di r amb la situana hacer aconeernat del Gaveta, que re- da terap ia de Valencia i d'altres llocs.

Martnez de Velasco, cap de la mina ria Aataa-ia, parla arnb els periodistes
en entrar al Congrio

frendes amb la signatura d'un ministre

responsable el seu veto a la Ilei d'amnistia.
Per aquest motiu, el senyor Guerra del
Ro ha fet pblica una declaraci des- EL SENYOR MARTMEZ DE
VELASCO ACONSELLA UN
mentint aquesta suposada actitud del Gorociarais (Me s'han arressat vern; per. en general, la gent ha donat GOVERN D'AMPLA CONCENCeatal
TRACI9 PARLAMENTARIA
mea crdit a la referencia presidencial
que a l'exalicaci del sepyor Guerra , que
Mataricf,' sA. Ales 105 del mati ha
t tot l'aspecte d'una excusa.
arr i bar el President de la Repblica al
Com deiern ahir, es confirma que s'ha Palau Nacional. A les onze ha arribar
pensat en el senyor Rico Abello com a el senyor Martnez de Velasco, i seguifutur president del Consell , el anal ja dament ha passat a la cambra presidenha arribar a Madrid acompanyat del se- cial per evacuar la sena consulta amb
nyor Martnez Barrio; pera, tothon, el cap de l'Estar. A la sortida ha man i
creu que es tracta d'una sollici de tan-festarlnyoMzdeVascl
teig per a preparar el carni a la solu- que segueix:
cid definitiva. Potser la combinaci Rice
- He dit a S. E. que considero absoAbello no sigui rnica que iracassi. si- lutament necessari prolongar la vida
nd que n'hi hagi alguna altra semblant d'aquestes Corts, i per aconseguir aquesde preparada: pena ningU no enden ma e' ta finalitat cal realitzar tots els estordarrer resultar.
c 0 5, i aix no s'aconseguin Si no es
Els republicans continuen pensant en forma un Govern d'mplia concentrada
la formada' d'un Govern autnticament parlamentaria que pugui realitzar la
republici, per ja no es parla d'una dis- labor que cal amb rota dignitat en el
soluci immediata de Corts, sin de go- Parlament i governar. Per aix cal la
vernar una temporada amb les Corts tan- cooperada de les torees que ,permetien
cades, fins cine es presenti l'oportunitat viure amb dignitat al que s'encarregui
de consonar-les en un ambient diferent d'exercir aquesta funda. En aquest ordre
del d'ara o de dissoldre-les sense el, de consideracions, crec que el presiperills que en aquests moments es ere- dent d'aquest govern pot ste:- el seremen.
nyor Lerrou, i si circumstancies espe1 per ara aix dt /0/ . Dem potoa- cials no pernietessin conferir-li el arno sera un dia definitiu. pena es creo ree, hauria de racaure en persona que
que s'haura avanat molt en l'orienta- Migues les condicione que calen per a
ci que avui manca, i no sembla del va convenir-lo en realitat.
impassible un intent de tres-a que per-Sen 'larga la tramitaci de la crisi?
meti de descabdellar tina poltica repu-Dem - ha cuntestat - espero que
bli c ana serenament constructiva.
quedar resolta.
Com es natural. no falten en aqueste'
part el Partir agrari del
Marmita Barrio que, arribar de
darreres hores de la nit els mala auguTetuan, avui sera consultat pel ris que san propis de jornades d'agitada govern que es forma en aquestes condiciona?
president de la Repblica
com la das-ui. Alguns centenars de ma- Caldria coneixem la seca composici
a desmentir les indiscrecions dele seus drilenys aniran tard a dormir pensant i canviar irnpressions amb la minoria
companys. El senyor Martinen de Veper resoldre el convenient en vistes a
l'inters d'Espanya.
lasco ha estar molt enrgic a rebutjar
rota solidaritat aria) el q ue ell en diu
preguntat al President sobre
maniobres subterranies, i tothom li ha
Si te el propsit de consultar persones
fet l'honor de creure que no tenia res a
extraparlamentaries?
reune amb la conjura. Pera, es molt n os limitat-ha dit-a evacuar la
A la pgina 11 publi- meya
tibie que, cas de voler-se Por tar enda
consulta, que ha estat com lotes
ordre. torsaria-vantuPropsid'qe
quem el text definitiu les que celebra el senyor lcali Zaamb restat d'inhibida, que es habitual
cordialissima, i no li he preguntar
del document lliurat pel mora,
en el eenyor Lerroux el qual encara
res sobre els seus propasas.
President de la Rep- EL SR. BARCIA CREU QUE UNA
no s'ha alanat ben b del que ha fusta'
i del que ha fet i <me siegurament
blica a les Corts.
CONCENTRACI REPUBLICAun cop restituir al Govern, feria les Ms
NA POT PLANTAR CARA
A LES DIFICULTATS
A les dotze menys vint minuts ha sortit del Palau el senyor Barcia, el qual
ha manifestar als periodistes:
- Desprs d'examinar les dificultats
que crea la situaci i la complexitat de
la crisi, cree que mitjanant una concentraci republicana es pot plantar cara a les dificultara. He fet observar al
President de la Repblica la necessitat
d'ateivire, no solament els problemes
d'ordre politic, sine) tamb els econimics
i financers, que poden portar les mateixes dificultats.
Un periodista li -ha preguntar si ereia necessria la dissoluci de les Corts,
i el senyor Barcia ha contestan
- En ras que la fora d'un Govern
d'aquestes condiciona no pogus arribar
a la normalitat constitucional, sf. La
crisi es" profunda i la mis difcil de les
plantejades d'ene de la instauraci de
la Repblica. El rigim no est en crisi. Potser ealdr - ha acabar. dient ampliar les consultes,
EL SR. MELQUIADES ALVAREZ
ACONSELLA UN GOVERN
IGUAL QUE L'ANTERIOR
A les doten menys cinc minuts ha ami ba al l'alaa Nacional el senyor Melquiales Alvarez, i a m'unta hora tainha arribar el senyor CiI Robles. A
les dotze i den minuts ha sortit el senyor Melquiarles Alvarez del Palau, el
periodistes:
--Que ans has dat, Lerrouset del nostre cor, que cense tu no podem qua] ha <lit als

LES CONSULTES D'AHIR

UN DOCUMENT
IMPORTANTISSIM

Les passlonitries

viure,.!

(Continuo o lo pagina 3, col, t)

a Martnez Anido

sis magistrats

per JOSEP MARIA PLANES

Ahir, despris de la reuni que pels

volts de les cinc va celebrar el Consell
Executiu de la Generalitat, el conseller

Si be s'ha acordar aseenyalar el

de Justicia, senyor Lluhl, va facilitar comenament de la gran epoca deis
la Nieta dels magistrats elegits pol Go- atemptate .socials amb rassassmat del
vern. entre les Ternes que va confeccio- parro Josep Albert Barret, ocornar l'Assemblea que va celebrar-se al regut el dia 8 de gener de 1918, cal
Palau del Parlament e) dia 20 del mes tenir en compre que, des del 1910
fina al 1917, el conjunt d'agressions
que son,.
Els nous magistrats elegits sn els de carcter anarquista realitzades a
Barcelona contra patrons, encaneVctor
de
Echevarsegiients senyors:
ri; Pere Comes i Calvet; J. Marti i Mi- gate, capo de secci, obrera i agents
ralles ; Francesa de P. Pujol i Germ; de l'autoritat s de 459. D'aquests
Eduard Mica i Busquets, i Ricard de atemptats resultaren 20 morts, 199
feeits i 240 iIlesos.
Rabassa i Prat.
A continuad() iarem el resum dels
El senyor Gonzalez de Echavarri figurara en la primera terna. El senyor atemptats i jets importante ocorreguts
des del 1918 fina a la vinguda
Pere Comes, en primer lloc de la segona. EI senyor Mart Miralles, en segon de la Dictadura. Aquesta simple
enumeraci sera ms eloquent que
lloc de la tercera. El senyor Pujol
Germa. en segon lloc de la guarra. El cap comentari de l'articulista.
Mir,
en
tercer
lloc
de
Eduard
senyor
la cinquena, i el senyor Rabassa i Any 1918
Prat en primer !loa de la sisena.
En el mes de gener Si ha atempLA PERSONALITAT DELS NOUS tats els dies 3 i 8, dele quals resulta
un
parr mort.
MAGISTRATS
Pel febrer, un sol atemptat, el dia
El senyor Vctor Gonzlez de Echa- 24, contra un parr, ales.
sann i s l'actual president laten de l'AuPel juny, quatre ate:tetare, els dies
diencia Territorial de Barcelona i pres:- 4, 17, 26 i 28: un parr mort i tres
dent de la Sala primera civil. Fa molt ferits. El 28 d'aquest mes s'inaugura a.
de temps que resideix a Barcelona, i tot Belles Arts el Congres de la Coni tenir en la carrera judicial categoria iederaci Regional del Treball, en el
de magistrat del T. S., ha refusat di- qual s'organitza definitivament el Sinversos oferiments d'ocupar un lloc en dicar 1:n'e, anib iinalitat declaradaaquell Tribunal per continuar exercint ment revolucionaria.
a la nostra Audiencia.
Pel juliol, tres atemptats, els dies
El senyor Pere Comes i Calvet ha 5, o i 18, contra altres tants obren,
estat passant del senyor Lluhi i Ries- que resulten /ente.
Per Vagost, sis atemptats, els dies
sech, i s ex-conseller de Justicia de
la Generalitat i ex-regidor de l'Ajunta- 13, 20 005), 24, 25' i 26: un encarrement de Barcelona, en el qual ocupa la gat znort, dos patrons i dos obrers
presidencia de la Comissi de Cultura. ferits.
Setembre, vuit atemptats, els dies
En l'actualitat es diputar del Parlament
4, 5, II, 15, 16, 19, 22 1 23: dos obrera
Catal.
El senyor J. Marti i Miralles, un morts, tres de ferits i dos patrons fedels membres de la Comissi que va re- rits.
Octubre, deu atemptats, els dies 3
dactar l'Apndix de Dret Catal al Codi civil espanyol, s una de les repu- (dos), 8, ir, 12, 17, 1 9, 15, 28 1 29:
tacions de jurista mes destacades de la un obrer, un parr i un encarregat
nostra terra, i autor de nombros5simes de fbrica morts, i deu obrers fenilo.
Novembre, nou atemptats, els dies
publicacions. Ha estat tamb president
de l'Academia de Legislada i Juris- 3, 15, 21, 22, 26 (dos), 29 (dos) i 3o.
Tres
obrers i un parr morts, i tretze,
prudencia.
El senyor Francesa de P. Pajel i obrers i un parr ferits.
Dese/libre, quatre atemptats, els
Germ exceda en l'actualitat el crrec
de cap de la Secci d'Hisenda de l'A- dies 7, 9, 16 i 2. Moren el fill d'un
patr
i un encarregat de fabrica, i
Es
persona
juntament de Barcelona.
molt competent en Dret Administratiu I quatre obrero ferits.
molt conegut per les seves activitats
musicals, les quals l'han portat a pre- Any 1919
sidir algunes entitats musicals de MEl 03 de gener, davant la creixent
sica de Cambra.
agitada sindical, san suspeses les
El senyor Eduard Mic i Busquets. garanties constitucionals.

ex-diputat provincial reformista en

El mes de febrer, quatre atemptemps de la Mancomunitat, i germ po- tats. els dies 1, 12, 13 i 2t: un conlitic del senyor Companys, s un juris- trarnestre i un cobrador, mansa i un
ta destacar. En l'actualitat era l'advocat contractista i un obrer, ierits. El
secretari de la Companyia de Pavimente dia 5 contenga a la Canadenca la vaga
i Construccions.
de hraos caiguts, vaga que es conFinalment , ei senyor Ricard de Ra- vertir en total el dia 21; queda senbasta i Prat ha estat passant durant se torea i Ilurn la major part de la
molt de temps de l'advocat senyor Ba- capital, es paralitzen les fabriques.
rolla. i Ira exercit amb multa intensitat els tramvies, i gaireb tota la poblala seva professi.
da queda a les fosques. El dia 26,

vaga s'estn a les Companyies d'aiTal com es recordara, els sis magis- orles. Catalana del Gas i Electricitat
trats dele guata acabem de parlar han i Companyia del Gas Lebon. L'Estat
estat elegits pel Govern entre les ternes rs i' tiniecan uta dels serveis, que es militafacilitades per l'Assemblea que va reunir-se el dia 20 d'abril del que som.
El 7 de mere els anarquistes imQueden encara per nomenar sis nous planten la censura reja a la Premsa
quals
ha
sanan
pel
dels
magistrats tres
de Barcelona. El t3, vaga de tramGovern de la Generalitat en terna de rae- vies i declaraci de l'estar de guerra
Mal Tribunal de Cassaeid, n sigui del (Milans del Bosch s el capita genepresident arnb els sis magistrats. Els ral). L'endemi arriba el nou governador Carlos Montas, que ve a
altres tres, per concurs.
substituir Gonzlez Rothvos. Arriba
tainbi el sots-secretari de la Presidencia, senvor Morote, encarregat de
resoldre ela conflictes. El dia 17 s'aproven les bases de solucia, i el dia
19, en el fams miting de les Arenes, els obrera, a proposta de Salvador Segui, acorden tornar al treball. El rnateix dia s'aixeca l'estat
de guerra... pena per pocs dies, perGibraltar, 26. - A bord d'un trans- que el 24 CO declara la vaga general
atlntic holands ha embarcar aquest a Barcelona, motivada perqu no han
mati cap a Portugal l'ex-general San- estat posats en hibertat tots els prejurjo, acompanyat deis seus ami- sos socials L'atur s absolut, actinia
en els serveis de pompes fnebres,
llara.

Saujurjo ha sortit
cap a Portugal
Cortesia 1

propaganda

forners i neteja pblica. Altra regada

l'estat de guerra, que no ser aixecat fins al 2 de setembre. El 25 el

Sometent de Barcelona ta la seva
comentada aparici al curen El dia 7
d'abril els obrers reprenen el treball i
es dna per acabada la vaga general, que ha durat quinze dies.
Pel mes d'abril, dos atemptats, els
dies 24 i 30: resulten ferits el president dels patrons rajolers i un encar-

regat. El dia 9 del mateix mes surt

el primer manifest signan per la. Federada Patronal de Barcelona, i el 23
s nomenat governador civil el Marqus de Retiraos
Pel maig, dos atemptats, els dies 8
i 30: resulta jerit un contractista d'obres.

Milans del Basch, que era capita

general de Catalunya ela anys 1919
i cornenamerda de nao
Pel juny, tres atemptats, ela dies
4, 7 / 27: moren Un pate i un tran-

serint, i resulten renta un obrer i un

encarregat.
Juliol, sis atemptats, els dies 1, 9,
12, 15, 19 i 22, dels quals resulten
tres ferits i quatre morts: dos patrons, un encarregat i un obrera
Aquest obrer, Pau Sabater (el " Te-

ro"), president del Sindicar d'Obren

Tintaren., s la primera vctima de
la banda Bravo Portillo, organitzada
per la Patronal.
El 19 d'agost pren possessi cl nota
governador civil Julio Amado, El 25
comenta el "locaut- del Ram de la
Construcci. Els dies 20 i 26 hi hasuenen dos atemptats contra eis
obrera de la fundicid Girona, que no
estaven sindicats a l'Unic; el primer
consisti en emmetzinar l'aigua d'un
canti, que produi dues morra, i el
segon en una agressi a tres.
El dia 5 de setembre mori assassinat Bravo Poritllo. Quatre alares
atemptats hi //agit durant el ma.
reiX mes els dies 4, lb, 17 i 3 0: dos
obrers morts i un parr feria El 9
de setembre s'acord,i un arrnistici entre la Patronal i la Coniederacie; so
suspengueren toles les vagues, s'ai-

seca el locaut i bu nomenada una,

Comisen:, mixta patronal-obrera.
El dia primer d'octubre s'implan.
ti per R. D. la jornada de yuit
res a tot Espanya. El dia lt un alee
R. D. crea la Conssi Mixta del
Treball a Barcelona i disposa la formaci del cens patronal i obrer. Els
sindicalistes s'oposen a que els obrers
signin els fulls del ccns. Del 20 al 215
al o celebrar el segon Congres de la
Federaci Patronal, a Barcelona.
Durant aquest mes d'octubre hi ha
hagut dos atemptats, els dies 18 i 24.
contra dos obrera, que han resultat
irrita.
El mes de novernbre debuta (dia 3)
amb el locaut parcial decretar per la
Patronal a causa de la persistencia de
les vagues i boicots. El dia 5 s nomenada la Comissia Mixta, que presideix l'alcalde, senyor Martnez Domingo; es reuneix el dia 6, i el dia 12
es signen les bases d'un acord
fou merament iHusori. El dia 14 CO
reprengu el treball, perd esclataren
al mateix centenars de conflictes i reclamacions per ambdues
parts. Al cap de pocs die: un grup
ile sindicalistes dissolia violentament
la Comissia Mixta. Durant el mes,
cinc atemptats, els dies 19, 21, 23,
24 l 27: un obrer mort i dos de fe-

rits.
El primer de desernbre, locaut general decretar per la Federacid Patronal a totes les indstries de Cara-

lunya, llevar de les alimentarles i dele

serveis pblico. Deis ches ro al 17, el
Congres de la C. N. T. a Madrid declara que la finalitat que persegueix
s el comunisme !libertan i acorda
que el Comit Confedcral resideixi a
Barcelona. Durant el mes, treta*
atemptats, els dies 6, 9, to, la, 13, r9
(tres), 24, 27, 20. 30 i 31: guarra

morts: un obrer, un patri, un vararregat i el xofer del patra

contra el qual anava ratemptat; resulten nou obrero ferite, das d'ella
confidente de la Miela El dia 22
pren possessi del crrec dn governador civil Maestre Laborde, conne
de Salvatierra. An da aquest sin cic.c
els governadors que hi ha Kgut 11
Barcelona durant l'any sois/.
Azuay Ondea i achinen( dorsal la nema visita

d 'ahir la Generali tat

(tsurtinno a la pg. 6)

,311113P"'"'""'"10991111111199'

Dissabte,

Any 56.-Nm. 18.633.-Pren: 15 cintima

Gavian,'

teerleorle dl II

Rlll

d'abril da

1934

EL TEMPS Prend al nlvell de le mv: 7441

ABONAMENTS
m
es
Barcelona

28

muttnelltres llenriperatura actual: Itle

fluennlit relativa: SI pnr cent, velocitat del
-nalit: 19 trelleralltree per bota, del noTC VI491111/at
ieelliontal. Ist preenetur 4 eurlernetres, leen del de:
toben t de St. t lib. En lee tuvieres 24 /lores: Tempo
'retira inetIme: Ira leenTereteira 1 01
gnus. neeorreaut del veril: 310 quilmetres. Peeelpf, 14410: Intleie. lneolsel6 en ei (11a hume 12 llores sera

diez .krile

ees amn
!Liana. 1 Porta ra''. trii neetre... fe Pstoenv
postal.
*ara palana id. ...

IV-. e
Dlsni D'AVISOS 1 noT1CIELI
ale1'NCtS I RECLAMS SEGONS TARtnle

BARCELONA

inDliCCIO I 31121fflleeliACIO: CORTS iimumn;zett In? n 111.21,01 114811

TZLEFON 10803
TALLEN! D'IMPRESTAI CAllatIt DK5 110312.4. .4i1

mmuts.

L'organitzaci de l'anarquisme a Cataludya i a Espanya (1)

El senyor Samper ha (Wat hui, a les deu de la

BRAM QUE NO encarregat de formar govern nit, seran enceses DE MARTINEZ ANIDO
fogueres a tots els
ARRIBA AL CS.
A LA DICTADURA
cims de Catalunya
seva
UNA PECA FERISTA

Calvo Sotelo ha cuitat a dir la seya.

a propsit d'aquesta Bei d'amnistia, tan
amplia que fina el compren a ell i tots
eis seas conmanys atzmptadors a la nibcrtat del poble i al sentit (em. Si tothom no estigus convencut de la inoportunitat d'aquesta hiel, bastarien les paraules de Calvo Sotelo per a demostrarho. Aquest borne, ple de vent i de bilis,
infatuar i lleuger. acaba de dir, a Pars. entre altres coses: -Me obsesiona el
recverdo de M. Pr.ul Deschancl".
Comenant pesque una allusi a una
dissort esdevinguda a un President de
la Franca hospitalrta, aquesta terra democrtica on ha pogut viure tranquil
l'ex-collaborador de Primo de Rivera,
s una cosa d'una grolleria estpida, i
acabant per la ignorancia que denota
parlar tan a la Ileugera de l'home eminentissim que fou Deschanel, historiador d'anomenada, orador modlic, un
deis creadors de la moderna prosa oratria francesa - que no es pas dir el
"rango" literari que servia al pais el
general Primo de Rivera, de grotesca
atembria-: OiitlC pulcre - entesos.
oi? - servidor de la seva Patria, i no
pas parsit carregat de lusos, etc., etc.,
no hi ha tros de les declaracions de Calvo Sotelo que no traspui rancnia, impolidesa i ximpleria.
Aguce fa el feixista que, quan s'ha
tractat de triar una terra d'exili no'ha
optat pei Parads feixista d'Itlia, o
d'Alemanya, linee per la Repblica demccrtica de la Franca, tradicionalment liberal. No s tot u fer de poble en
un pas esclavitzat o en una terra lliure. Aix6 ho sap tan b Calvo Sotelo que
dins Espanya voldria manar dictatorialmera, i dintre Franca fer de chitad:a.
Es seu que aquests peces del feixisme
espanyol ho s6n amb l'esperana, sense
la qual ro els interessa, d'sser els
amos de l'armari del pa.
Hem vist com Calvo Sorelo ti de
Desc'nanel la mateixa idea que les
porteres que nornes llegeixen la premsa
sensacionalista; be, dones; si no llagues
anat a Franca ni sabria aix, pesque
Europa no li diu res. Aquesta eminencia pupista coneix de memria l'estalatn posseeix els vint trucs per a navegar enmig dele corrents de l'Adn:iniscach de l'Estat: pen trec d'aquesta
cultura de fonc;onari, s tan indocumentat que poda. lugar molt be amb els
generals Primo de Rivera i IdartInez
Anido. Tots tres es deien de tu.
Ara tornara a Espanya arnb la
ri de fer-se l'amo de la situaci. Per
potser no ho tindra. tan fcil corn es
renta. No costava res de governar quan
Ir era permes d'empresonar. exiliar i
residenciar tothom que s'atrevs a fer
vn judici dels seus artes, j amb la
premsa ben amordassada per una censura severa. Per cona que ara no s
axl corre penh de desinflar-se en pelarse en contacte amb el nin lliure que no
Ii ha vagat prcu de coneixer.
Per ara ja ens arriba de Paris enrabiat. desprs d'haver- s e Termes de burlar-se d'un arte del President de la Repblica espanyola que, ultra constituir
un bell gest d'un bell carcter. s una
Eje() de dret constitucional donada a la
major part dels juristes del pas.
Abans de fer aquesta mena de burles,
s'ha d'aprendre de legir i eseriure. i is
ben vist que el Calvo Sotelo. en qesticns de dignitat poltica i de probitat
jurdica, no ha comenat encara labecedan. Parlar del senyor Alcala-Zarnora en el tu desnectiu que ho ha fet
anuest pobre diable vol dir un estat
d'inconseiincia que fa pena. (;..);: en
sap ni en sabr' mai, per anys que vi s
es-quielCavoSrd
ia
lluita noble entre la priipia conscinc
i els deures la Ins alta represenmci
de l'Estat? Qui el fa ficar en aquestes
coses, que no han d'sser mai la oreocisupaci del seu esperit? L'home que es
va vendre la dignitat Pel gust de manejar una tralla contra el sets noble i
que va tenir la desgra:-ia d'empobrir el
pas per ignorancia de la lema que volia
fer, valdria la pena que aprofits totes
les ocasions possibles per a fer-se oblidar. I sobretot acotar el cap davant dels
g ran% citnadans de la Repblica, une
amb ra6 poden dir mirant lo a en:
M'obsessiona el record de Fouche.

Cuntra el que es creia en un prineipi, el ministre inaissionari

d'Indstria reeinirit possiblement en la
(Del nostre corresponsal especial)

Madrid, 27.
Ccm pren'tent ahir, la !ornada darui
ha tingut l'aspecte d'un dia de t 'omita
de crisi sense l'agitaci i la-cidnormal
nerviositat dels dos darrers. Tothom esta ms calmat; les retes estar' molt
menys combatives i mis resignades a
prescindir de c o njures mona el President del que *mostraren adir, i e/s
po/itirs en general parlen mes de les
combireacions portes de persone.:
que de solucions m'arraigues.
Per no es 01 negar que quan s'ha
fet priblie que l'entdrrec de formar Govern 'banda rana el diputat ralencid
senyor Sam per sisa fet nrolla broma i
Por uns momento ha semblat que la cosa ro tindria adob. Una frase que ha
fet fortuna, tenint en conste un defecte
fisic del Jorro , Saniper, la que l'harien
designat perq. ni 14 11 uf( ti mira a la dreta
i Tatre a Ttsquerra. De totes maneres,
enmig d'aqutees burles, 'honre ha anat

El mayor Samper, que ahir ton

encarregat de formar govern
tete la sera fein3, encara que nlugg
no crea en el :tu iris, ha une dandianal /a inspressid que se'rs ~tina.
El cas s que, estada la protesta de
les dretes contra el cap de l'Estat, sernHa que ara tenen ganes de sortir del
cas com sigui, i no oposen gran resistencia a que el senyor Samper pugui
formar un Govern S e mbiant al dimissionari, bus i tot amb rus concurs d'honres
d'esquerra. El senyor Mauro, per altra
srmbla que es declara satisfet <un,
unes declaracions del senyor Saraper acceptant les condicions que ell /savia imrosas per carta a /a formada d'un Govcrn parlamentari. 1 l'un grup darrera
de Ta t ire han irvit foil una in.ina de
gest d'assentimen t que, si escora no co
por donar com u definiere ni 'm' U sttaYs,
toruno,- no es pos di, que no arribi a
isser-ho.
Potser en tala aquesta *fi no se sobtd si la salari Samper la o no viable.
s'itaurd d'esperar a dem, pera en
aquesra hora de la mitja nit en qu escrivim aquesta nota, el senyor Samper
rontimia incansable les seves gestions, i
no les arta pus per abandonado. A darrera hora cormirca r em el (re. hi hagi
si igma rearmair alguna cosa de nos. n
EI cari' es saber con iba arribar
la desigual Inesperada del senyor
.53fezper. Sembla que s el resultat d'un
incident de la reuni de la minora radical. Contra el que da la referincia
oficiosa, la reuni ha estar agitada prinripolment en contra del senyor Martha:
Barrio, que s'ha defensor atacont i
la revriac13 que en tia Causen de min i s
presidir pel cap de l'Esta s'havien-tres
fixot cuts Jitar: al projecte de hei
d'aninista que el senyor .,erro sil no
lumia salude fer respeclar. A canseqienria d'aquestes discussiore, que comprometien la unitat de la minarla, a/gsi
la fet vcu , ,, el Perill que el partit que d' s P>ra del poder, i s'ha plantejat la
qesti ji l'havia de co"laboror am5

Les hm/Dieres

orztvinti

ts
'

tilm-ra a alcun

:vviekCjA

Goteen que 'se los presidit pel senyor es podria solucionar la crin present.
Lerrour. DesPrls d'alguna vacilloci, Li he contestat que la meva opini
iba de que si, Per que s'houria de era molt modesta, ped com sigui que
procurar que el neu Gas-cris cl presids l'ha sollicitada, li he manifestat que
tot cas is Pi radical, i preguntar el se- havia de formar-se un Govern nenyor Lerrou.r si ell ho crees possible, tament republic, compost per repuha respost que els que podries encare- blicans des de l'extrema dreta fins a
gar-se d'aquesta missi esteren al sea l'extrema esquerra.
-I quan tornareu al Marroc?
costat, i s'esqtreien esser el mayor Ro- Dintre pocs dies. El President
cha i Sam per.
Dels dos designas d'aquesta manera m'ha indicat que havia de romandre
dies a Madrid per a poder-lo
alguns
indirecta es diu que el Presiden, de la
Repblica ha escollit el senyor Sant/ser, informar detalladarnent, una vegada
penqui les seves condiciono especias resolta la crisi, sobre la situad(' al
d'advorat, detallista i minticis, d'una Marroc.
L'n altre periodista indica:
creta ofici a les qestions administ rati- Aix en el cas que no s'encarregui
ves, s'erdiuen risiS que les del sernos Rocha a les que sol apreciar el scii -vor Al- a vis de formar Govern.
El senyor Rico Abello ha respost rcala-Zamora. 1 henr aci contii-rtit en
Possible cap del Gave r a en les cirtuinS- pidament:
-Ah! Alz Desprs ha saludat
!asocies artolas vn home de preparaci
limitada a les aiestions professionals, afectuosament els periodistes ala acomiadat
ajero
poSeilie una aptitud renegrida en
s, fins ara reduits per ell abs proMie
EL SENYOR ALBA AMPLIA
bienes locals de Valneia.
LA CONSULTA
Si el senyor Sam/'er fracassa, no es
Sobre les 1130 ha arribat al Palau
el
successor:
pePol miel-Mar qui seria
Nacional el president de les Corts, seea ara no ve d'aqu, perqu en cada di- nyor Alba, el qual, contestant P regun
putas hi ha un possible President del
-tesdlprioste,hadi:-S.E
Consll. EI problema poltic sernbla enformulat el desig que amplii alcaminar-se cap a una frei' dels partits, guns extrcms de la mesa consulta antei encara que esta damunt de la mula
a satisfer el dit desig.
del Congrio el missatoe presidencial rior i vingu i
A les dotze el senyor Alba ha abancon; un explosiv per an dique transcen- donat el Palau Nacional i ha lliurat als
dental, es tea que atruest is un detall periodistes la segent nota:
que no es t gaire en compte,
"Abans d'acabar les consultes S. E.
'Ara manera, ning g no hauria pensat desitjava conixer alguna ampliaci del
en ei senyor Sanee', que, manif e st
nieu pensament, com a president de les
ment, almenys pel que se sap d'el!, no
val Corts, en relaci amb l'actitud dels dies kOrfte Per a aquestes coses. Ai.ra
Presi- ferents grups parlamentaris. Li he exdir que la deslomen d'un iiitur
posat aquesta ampliaci amb tota lleialdent del Consell no presentara grans di- tat absolut inters, i confio, con, semficultas i que tothom pot creare en pre, en l'encert i patriotisme del Presiaquestes hores que, com els soldas de
dent de la Repblica, al qual han de
_N'apale, porta al tac el bast de maprestar suport resoltament tots els reriscal.
publicans.
Amb aquesta poltica de treva, sembla
Un periodista li ha preguntat si duque el senyor Sanea., no solament ha
rant el mati hi habria designaci de
fet gestions pros del senyor Araa, siti
das
soque les ha comencades fa grop
abast. Del
cialista, no se sap amb quin
senyor Ararla es diu que continua preNenf-le /a rosa roen una broma pesada,,
se'n din encara res
i dels socialistes no
impressions que
No us pm donar 1r0.1
zulaquestap per que no 'ni ha ms que
es com no
tratnes
gran la pena d'sser
que ka Jet El Sosigui el descobr iment
nstitu
cialista que la qiicsti de dret cocrisi
va-cionalquehst
e de la
muno
discutida
a
les
Constituents
Alter
Constide la
es va apeonar l'article 83
presentar una tiluci. Alesh o res es va
mena demattant que el dret de veto PresirlCerriai haguhi d'anar refrenda r Pel
Gote r n, i els membres de la Comissi
calla.
la varen refutar declara re que no
No es pot negar que varen tenir top

d'u

LES DARRERES
CONSULTES
EL SR. MARTINEZ BARRIO NO
CREU OPORTC DISSOLDRE
ARA LES CORTS
Madrid, 27. - A les deu del mati
ha arribat al Palau Nacional S. E.
el President de la Repblica . Minuts
desprs ha arribat l'ex-presid ent del
Consell, senyor Didac Martinez Barrio. El senyor Martnez Barrio ha
sortit de la cambra presidencial a les
onze del mati. Ha estat immediatament voltat pels periodistes El senyor Martnez Barrio, sense fer tilanifestacions, s'ha limitat a lliurar als
informadors la segent nota:
"Mentre existeixin esperances de
constituir un Govern parlamentad
republica, cree que la sera formad('
ha d'intentar-se i prolongar la vida
de les actuals Corts. Si faltes aquella base, o si per a la seva ion:naci
los obligat pactar amb els grups parlamentaris que no hagin reconegut o
hagin acatat la Repblica, caldria
canviar de com i atorgar el Poder a
una concentraci6 de grups republicans. No jutjo oport per ara dissoldre la Cambra i cal examinar la possibilitat 'aquesta resoluci prevenint
aix les dificultats que la realitat procuri."
EL SENTOR RICO ABELL
ACONSELLA UN GOVERN
NETAMENT REPUBLICA
A un quart de dotze del mat ha
arribar al Palau Nacional l'alt comissari d'Espanya al Marroc i ex-ministre de la Governaci, senyor Rico
Abello. Ha manifestat als periodistes
que havia tingut un viatge molt molest i que arribava molt cansat Un
periodista li ha manifestat que s'indicava el set, nom per a president del
Consell.
1 -Que em dieul-ha dit el ny
I Rico Abello--. Ara vais a veure S. E.
per tal de saber el que deaitja i sa.
ludir-lo.
Els periodistes han inaistit en qui
s'indicava el ami nom per a futur
cap del Govern, i el acnyor Rico
Abello ha maaiiestat ese no era cert.
El senyor Rico Abello ha sortit de
Palau a tres quarts de dome. Ha manifestat davant dels periodistes i
d'un mierbfen que havia installat una
casa de peHicules, el segent:
-El President de la Repblica
al'ha cridat per a demanar-me .nr.ti.
cies referents a la situad() del Marroc, i he tingut la satisfacci de comunicar-U informes eivedibles respecte dels assumptes d'Africa. Aproiitant l'ocasi ha versen S. E. saber
1 la illtWat opin sobre la forma drogi

Miguel Matara esti conforme amb

el govern Samper
persona encarregada de formar Govern,

i el senyor Alba ha contestat:

-Cree que si, i aviat coneixereu el
nom d'aquesta persona.
(Continua a la pgina 5, co!. i)

Avui, a les deu de la

nit, conversa a Acei
Catalana
Tal com alta anunciat, avui, a les
deu de la nit, hi batir. una Conversa
a Arri Catalana Republicana, al seu
estatge central del carrer de les Corts
Catalanes, 58g, principal.
L'actualitat politica del moment,
especialment pel que fa referencia al
plantejament i tramitaci de la crisi
del govern de la Repblica, dna un
especial inters a aquesta Conversa,
a la qual assistiran, cona de costum,
els ms destacats elements del Partit
d'Acci Catalana Republicana.

Durant tot el dia d'ahir seguiren

rebent-se a les oficines del Comit
organitzador dels actes antifeixistes
que se celebraran arreu de Catalunya
avui i denla, nombrosissimes comunicacions assabentant-lo de la tramesa
a Barcelona d'importantissims nurlis
de ciutadans que assistiran a la tilanifestaci, i del gran nombre de fogueres que aquesta nit seran enceses.
Es desitja que els acres amb els
quals el poble de Catalunya manifestara la seva adhesi a les essincies liberals i democratiques constitueixi
una rplica adequada a l'intent de
manifestaci feixista que el diumenge
passat se celebr a l'Escorial.
Ahir a la Generalitat, com el dia
anterior, van reunir-se sota la presidencia del senyor Companys. els senyors Lluhi, Dencas, Comorera i Coll
i Llach. Sembla que en aquesta reuni van ultimar-se els detalls reanonata arnb el n/ateniment de l'ordre
palie durant la manifestad&
L'ORGANITZACIO DELS ACTES
La Joventut d'Esquerra Estat Catala, organitzadora de la manifestaci
antifeixista, ens comunica eis acords
adoptats unnimement, amb assistncia dels delegats de la Uni de Rabassaires, Esquerra Republicana de
Catalunya, Arri Catalana Republicana, Uni Socialista de Catalunya i
Partit Nacionalista Catal, els quals
acords sn els segents:

per JOSEP MARIA PLUEs

Any 1921
En el mes de gener entrem de pie en
'poca de terror que presid Martnez
Anido. Setze atemptats, arnb sso total
de deu morts, que tenen lloc els dies 3
5, 8, 12, 13. 17, 18, to 20 (nutre).
21 ( tres ) i 22. Dels deu morts. cinc que
pertanyen al Sindicar Unic; els altres
560 un patr, un contramestre. dos empleats de l'"Espanya Industrial" i un exemplear de la Canadenca. Ferits, sis
obrers i un patr. Pels volts del dia 20
(en aquest sol dia hi bague quatre
atemptats) es registra el 'llichi prinCiPal
de casos d'aplicaci de la l'el de fugues
havent estat morts per la forca pblica
diversos elements de l'Unir La versi
oficial d'aquests fets era sernpre la mateixa: en sser condtrits presos, intentasen escapar-se, i aleshores eis individus

LES FOGUERES
AL VESPRE
Avui, a les des de la nit, des del
cim del Tibidabo seran engegats
Ines coets. Una vegada disparats, abril)
sera el senyal que ja es poden encendre totes les iogueres.
Con' que seria possible que els
coets de senyal d'encesa de les fogueres no es veiessin de tot Catalunya,
Rodio Barcelona collocar al cim del
Tibidabo ata micriMon pel qual es
transmetran les paraules de l'honorable President de la Generalitat en
encendre la primera de les fogueres.
Per tant, els encarregats d'encendre
els focs als cims de Catalunya
s'hagin proveit dan aparell de radio.
podran rebre directament Vordre de
lluvia del President de Catalunya.
LLOCS ON S'ENCENDRAN
FOGUERES
Durant el dia d'ahir seguiren rebent-se noves comunicacions anunciant l'encesa de fogueres.
Fins ara, el Comit organitzador t
projectades les segents fogueres:
Barcelona: Tur6 de Vilana, Montjuic, Tuna d'En Coro, Sant Pere
Mrtir, Muntanya Pelada, Tur de
la Font Groga, Muntanya del Carmel (Can Toda), Tur de la Rovira, Tur Blau, Tur de les Roquetes, Tur de Valldaura.
Cornell: Sant Ramon.
Gay a: Muntanya de Ca la Mot.
Vic: Tur del Mas 'En Planes.
Sanaja: Tur de la Canaleta.
Tarragona: Muntanya del Llorito.
Palafrugell: Tur de les Roquetes, Cap de Sant Sebasti.
Sant Sadurn d'Anoia: Serral d'En
Pujol, Serial d'En Fontanals, Sercal d'En Piells, Serral de Can Benet,
Matar: Tur En Don.
Idem: Cerdanyola.
Caldes d'Estrac: Torre Nova,
El Masnou: Tur Mora.
Vilassar de Elan: Uont Cabrer.
Llavaneres: Tur de Mont-Alt.
Font de Cera.
Cabrera de Matar: Burriac.
Premia de Mar: Sant Matem
Montgat: Les Satenes.
Arenys de Mar: Tur6 del Mal
Ternos.
Tiana: La Comerla.
Calella: Les Torretes.
Idem: Can Carreres.
Tea: Tim d'En Baldiri.
Terrassa: Sant Lloren del Munt.
Sabadell: Pla de Can Camps.
Idern: Pla de Can Bergunyi.
Idem: Pla de Can Vila.
Idem: Pla de la Salut.
Santa Colonia de Gramenet: Turo
del Pollo.
(Continua a la Pagina 3, col. 61

ITn atemotat social

Mida
Taxi eleii led Xiillua al giren da Ii flbrica "Auxiliar Tibia entonara"
que S110411reat a as den Palmar par la carretera de la Bordees
(Vegi's informar% a la Paina 3.)

11.401(Silb Mildo
,
ele comiden disa
s&
'afinar:0:We
deis ca
paiiven..per L ivitai Ilur evasi6. Pel Cerocediment de la Ilei de fugues foren morts
tres bornes el dia 30, un el 21, tres el
22 i dos el 24.
tebeo', .disset atemptats, els dies 4.
7, ro. 13. 16 (dos). 17 (dos), 21. as, 24.
25, 26 (tres), 27 i 28. Deu monts, SiS dels
quals eren de l'Unr .: ela restants, un patria, dos obren i um ernpl2at municipal.
Ferits, deu obrers i un cantractista d'obres.
Pel marc, deu atemptats. els dies
lt 17, 19, 22 (quatre), 26 i 27. Cinc
morra: dos obrera, un patri) i dos de
Ferits, quatre obren, un patr
un del Sometent.. El dia it de marc fou
assassinat a Madrid el President del
Consell de Ministres Eduardo Data El
dia 13 es forma el Govern Allendesalazar.
El terror va en augment, i en el mes
d'abril {erren sita atemptats , els dies 1,
6, 7, 9 (guatee). II, 12, 14, 20, 23,
24 003), 25, 27, 28, 29 i 30 (dos). Quinze morts, non d'ells de l'Unic. Entre
aquests comptem Francesc Estradera.
que acompanyava jess advocat
del Sindical Unic; contra el anal anava
l'atemptat (dia, 145 . Els sis morts restanta sn: el porter del Centre de Propietaris de Sant Mart, un obrer, dos
encarregats. un cuitter i Joan .Vidal-Ribes Cadi, genna d'un cap del Sornetent
de Barcelona (dia 23). recita. sis obren
i l'advocat Jess Ulled. El dia 24, en la
revista dels Sometents celebrada al Passeig de Gracia, bu trobat un auto amb
una bomba a dins. L'atemptat no reeix
Per aquella dies eren rnolt freqents els
incendis de fabriques i tallers. Reocirdem, el dia 7, l'incendi de la fabrica Lligi. que queda completament destruida.
El mes de maig, once atemptats, ele
dies 1, 4, 6 (dos), 7, 8, lo, 11, 17, 24
3n. Quatre marts, tots obrers, tres
d'Ha de l'Unjo, Ferits, nou obrers i un
parr. Fi dia 2 feu ex plosi un taller
clandesti de tembes i attelactes, al carrer de Toledo (Sants): resultaren nutre morts i un ferit.
Pel juny, la malura agafa nroporrisas terribles. Uhra els vint-i-cinc
atemptats, amb vint-i-dos morts, assistim
als primers atracaments corn a deriraci,,
dels atemptats socials: robatori de 1 000
nessetes al farinaire Creuet (en aquest
fet resulta mort l'encarregat Joan Tu'
set) i assalt a la fabrica Escofet. amb
rohatori ele guau pessetes. Els venustats tingneren lloc els dies t idos), 4, 8
lo, 11, 12, 13, 14, 11 17 (cinc), 20 (dos)
22, 25, s, 20 Uses) i 30 (des). Dels
vint-i-dos morts, vuit san de l'Unic i els
restants, vnit obrera, dos encarregats
als pistoler (mor en l'agressia a ten.
carregat de la lbrica de cervesa "La
Bohemia"), un pmr6, un en g inYer i
periodista. Un del' cinc atemptats Que
hi hagui'el dia z7 km contra l'Alcalde
de Barcelona, senynr Martnez Domingo
el gua' resulti ferit Dels atemptats del
mes resultaren tumb ferits cinc obren
dos encarregats, dos patrons i un engi
-nyer.
El oses de juliol. amb Solament nuatre
atemptats, amb quatre morts. contra altres tants sindicalistas de l'Unic (dies
8. 13 i igl porta. per altra banda. la
catstrnfe d'Armilla. a la zona de Melilla (dia 24).
Fins a mitjan any 1932. els atemntat
no tornaran a igualar el Watt recor0
del mes de juny. Per Vigo. cinc atento Mis, els dies 14 16, 19, 23 27, arnb
.

dos morts, tots dos de l'Unir, i tres

obrera ierits. El dia 12 es forma el Govern Maura, amb Gamb a Finances.
Pel setembre. tres atemptats. els dies 16
i 26 (dos), amb dos morts, un fabricant i
un obrer. i un obrer ferit. A l'octubre
no hi ha cap atemptat, per pel novembre quatre, els dies 1. 6. 20 i o. amb
tres morts, dos del Lliure i un de l'Unic,
un encarregat henil. Eel desembre. dos
atemptats, ambds el dia primer, arnb dos
morts i un t'en. tots ells del Sinclicat
Unir

Any 1922
L'any debuta amb tata relativa calma. Dos atemptats, el mes de gener (dies
4 i 21), amb un mort, de la banda Koenig, i un ferit, del Lliure. Un sol atemptat Pel febrer (dia 4) amb un mort, del
Lliure, i un abre Dei rnarc (dia 31), amb
dos obrers ferits. El 7 de marc
el govern Manea, que fou substitu ir Per
un gabinet Snchez Guerra, el qual aiseca la suspensi de garanties el dia 31.
Harem estat nomenat ministre de la
Guerra Oleguer i Feliu. capiti gene-al de
Catalunya, fou substituit en armest caerec pel general Primo de Rivera.
Per l'abril. la cosa torni a empitjorar.
Sis atemptats, els dies 8 (dos), lo, 16, 2o
2 1 , amb quatre morts , dos del Lliure.
im de l'Unic i un obrer neutre. i un sol
ferit. Pel mar, dos atemptats, els dies 6
i 27, amb cinc obrers ferits. Tranquilliras en els mesas d'abril i mair, i pe/
juny es reprenen els atemptats, el da 2o,
amb un obrer ferit
Juliol, set atemptats, els dies S. 22,
24 (dos), 25, 27 i 28. ansb (marre morts,
tots ells del Lijare, i resulten ferits un
patria i sa germana i un obrer. (El
lector que hagi seguit amb atenci
aquest reviro d'estadstica burra remarcas com la primitiva Iluita del Sindicat
Unic contra els patrona i els obren desafectes a l'organitzaci ha derivar en
una guerra franca entre el Lliure
nk. Els atemptats contra oarrons iban
fet escassissims.)
El mes d'agost debuta amb l'assassinat
del Contramestre j3tune Caselles, que de
.1. 1;nic havia passat al Diure. -Aastest
atemptat tingu conseqencies poltigues.
El governador Ifarfnez Anido presenta
la dirnissi6, pequ la Diputad/3 havia
Protestat contra els assassinats. El dia
11 s'efectui una manifestaci d'elements
addictes a Martinez Anido, que ion seguida d'una contramanifetaci El dia 12
els representants ele les corporacions econmiques visitaren el governador civil
i Ij pregaren que continus en el seu
lloc. Aleshores el general ren n . la dimissi6.
Ultra la mort del contrarnestre Caselles hi hague Del mes d'agost cinc
atemptats mis, els dies al. 12, 15. 23
i 25: moriren un obrer i un sindicalista de lUnaS i resultaren ferits tres
obren.. El dia 25 tingu Inc
l a Manresa l'agressi a trets centra Anctel
Pestaiia, aleshores director de Solidaridad Obrera i figura preeminent del Sindicar Unic, el qual result greument ferit. Com a nota curiosa, direm (me Martnez Anido telefona personalment a
Manresa interessant-se per l'estat de
Pastaba... una estena abans que l'atemptat hagus tingut flor.
El dia primer de setembre tingu
Ilse el sensacional assalt i rohatori de
13 0000 pessetes en el tren de l'estaci
del Poble Nou. Moriren l'obrer caen:aire Monterde i un dels atracaders, Victor Qu'ere. el Qual havia estat president del Comit de MetallUrgies de la
Barceloneta. Aquest jet Es sitie de la
aova fase d'atemptats Q ue ely prodiga indefinidament. El dia 1 1 fou assassinat
un militant de l'Unic. el dia 28 greument ferit un del 1.1hure.
Octubre marca la fi del regnat Arlegui-Martinez Anido; quatre atemptats,
els ches 14, 17, t i zo: dos morts de
l'Unic, j un obres- i un agent de vigilancia ierits. El 24, en un atemptat (orgafilial, segons totes les referncies, per la
polica) contra Martnez Anido, resultaren morts un agent u tres pistolers,
u/1 d'aquests, pres. que fugia, A conseo,n8ncia d'aquests fets. tau destitua el
cap de policia de Barcelona, general
Arlegui. Martnez Anido se solidaritz
amb ell i presenta a dimissi. El .27
prengu possessi el nou governador civil, general Ardanat
Pel novembre, un sol atemptat contra
un dependen de banca, que result ferit i dos atemptats pel desernbre, els
dies 12 i 13, amb la mert d'un vigilant nocturn. El dia 5 caigui el govern
Snchez Guerra, que fea substitun pel
ministeri Garcia Prieto, i el da 23 Cl
general Ardanaz traspassava el Coreen
ciad de Barcelona al senyor Salvador
Rabents.

Any 1923
El ta de gener cornenc,3 la vaga del
.1fetrvpolit i iins al iebrer no tornen els
atemptats: n. hi ha quatre. els dies I, 14
i (dos) amb quatre morts, dos de
lUnar i dos del Lliure.
El merc contenga amb dos atemptats.
col Mes 2 i 3, amb un obrer ferit i un
encarregat mort. El dia so te lloc l'assassinat de Salvador Segui i del sea
company Francesc Comes (a) Parones.
Aqueas fet tingui una ressortincia enorme i sen derivaren una serie de tiroSeins i collisions entre noticia i sindicapels carrers del districte 1. deis
quals resultaren morts i lerits per ambdues bandes i entre els trammints. El 26
iS assassinat un obrer del Lliure, i els
dito 23 i 30, tres de l'Unic.
(Continua a la

tulqina

3, COL g

iny

Ditimenge, 29

l cntim

titu.

ABONAMENTS
mecerme mea

Ve0 Plee.

catalutisa t g erente% de la Reptliillia.

trimestre
'Amemos Itatma 1 venusto. litrautre...

10
92.
%N
00.

pesos comes, posma tel.

pesos. 151.

h ure,

DIAR1 D'AVISOS 1 NOTICIES

EL TEM pg

LA PUBLICI

11W1CIS I RECLAMS SECON111 TARIFES

BARCELONA

Prec iad al luyen de II mal. : 761'2

mIlltmetres. Temperatura actual: 139

graus Nueras relativa: , 60 pez Cent. Veloeltat del
vent. 13 quitemetres per hora, fe l'est nord-est. V131quilco:dares. Estas
' b i etaa. berft30091. Ita promedt: /5
sial cel: comer Se iteu. I Ast. En les cutrreres 54 beres: Temperatura ruaxima: 192 graus. Temperatura misma: 193 graos, ne eortera l del vent: 3 2 3 Militan.minuta.
tres. Precipitada: !anida Insolat10 en el clla
7 notes 13 minuta

212DACCIO I ADNINISTRAC101 CORTS CATALANES, 589, tue. TELEFON 11430

TALLE113 D'INPRENTAt CARRER Da BABEARA, ti 5 13. TELEFON 19603

n~311a1m1limair

i
cims
tots
els
Samper ha format un Govern
Balan
de Catalunya slan 215 MORTS EN CINC ANYS
a
l'anterior
semblant
de la crisi
enes fogueres
Les

L'organitzaci de l'anarquisme a Catalunya a Espanya (1)

reserves republicanes

per JOSEP MARIA PLANES

La crisi, -que de moment sembtava

que hacia de prendre unes proporcions esfereidores, ha estar solucioe
'rala amb una facilitar que tia sorpres
a tothom. s cert que a la soluei
ji manquen melles coses per a poder:a qualnicar de ielic, peria si no ha
estar feli tampoc no ha estat dolor0Sa
El mal ja estaca jet. i la crisi diiiciIrnent pocha corregir-lo. Quin os,
doncs, el baianz daquesta crisi que
s'ha extingit amb la rapidesa d'un
fo: d'encenalls? s ben clar i gens
encoratjador: ha donar el tomb de
clau a la miestib de l'amnistia, que ja
cc te adob possible. Si alguna virtut
hatingt ha estar demostrar el disgust que alguns dels seus extremis
produien a una gran majoria del pais.
El president de la Repblica denunciara oportunarnent les falles constitucionals que contenia i. atent a la
sera consciencia republicana i constitucionalista, estaca disposat a interposar-hi el veto per fer-la tornar al
Parlament. Si el govern ro slagus
negar a refrendar el document rancal amb que el cap de l'Estar baria
dacompanyar la devoluci del test
aprovat pel Parlament, la llei hauria
estar revisada, i o s'haurien corregir
les extralimitacions denunciades pel
president de la Repblica o haurien
calgut les dues terceres parts dels vots
favorables del Parlament perqui el
senyor Alcal-Zamora s'hagues vist
obligat a signar-la malgrat els vicis
constitucionals. Es lgic creure que
aquesta eventualitat no s'hauria prodan. perque en cap circumstancia no
hauria obtingut els 310 vots que calien en aquest cas. La Ilei, dones,
h auria estar anullada, i el pas
no hauria ha g ut de passar pel que
ha de passar ara si us plau per forca.
E: balare ens denla una Ilei tarada clanticonstiturionalisme que afavoreix enemics declarats de la Repblica i un govern nou foirat de
vell que es presenta al Parlament
amb menys autoritat encara que l'anterior, perqu el proces de la crisi
ha revelar que Si la majoria deis
ministres dimitents admetien els
puras de vista del president de la
Repblica, no van tenir el valor de
posar-se al sea costat i facilitar-li
l'exercizi del veto. Aquesta tara no
se la treuran del damunt, i la seva
inconcebible tolerancia els inhabilita
per a usufructuar la confiana dels

SURTEN LERROUX

I MADARTAGA I ENTREN VILLALOBOS,

IRANIO I CANTOS
Illainallant~aitialanalalailtiamili~litilitleillaarnliimiammammalM1111111~~aamenowsla

PRESIDENCIA: Ricard Samper Ibez, radical

GOVERNACIO: Rafael Salazar Alonso, radical
ESTAT: Leandro Pita Romero, independent
I JUSTICIA: Vicente Cantos Figuerola, radical
GUERRA: Diego Hidalgo Durn, radical
MARINA: Juan Jos Rocha Garca, radical
HISENDA: Manuel Marraco, radical
OBRES PUBLIQUES: Rafael Guerra del Ro, rad.
TREBALL: Josep Estadella i Am, radical
INSTRUCCIO PUBLICA: F. Villalobos Gonzlez,

Ja vetrrem. Jo cree que si.

Desprs el senyor Samper s'ha dirigit al domicili del senyor Sanchez Romas, amb el qual ha conferenciat breement. En sortir el senyor Samper ha
manifestat als informador, que la visita
s'havia limitat a un canvi d'impressions.
ELS MINISTRES DIMISSIONARIS INSISTEIXEN A NO VOLER
FORMAR PART DEL GOVERN
SAMPER
Als volts de les onze del mati el senyor Samper s'ha trasnadat al domicili
del senyor Lerroux, on ja en aquesta
hora hi hacia els ministres dimissionaris
del partit. Insisti r n en Mur ne--ai;.-a de

republic demcrata

COMUNICACIONS: Jos M. Cid Ruiz Zorrilla, ag.

INDUSTRIA I COMER: Vicente Iranzo Enguita,
republic independent
:er

AGRICULTURA: Cirilo del Ro Rodrguez, prog.

tionismiiiississaissuriesintaimmensimassuannisustaanmemaimarammeavione
(Del

r.ostre corresponsal especial)

rae-id ha exigit que el ministeri de la

Governaci es reserves per a un home
del sea partit, Aquesta pretensi ha topar cm!, l'acord deis ministres radicals
dintissionaris de no entrar al nou Goteen amb una cartera dilema de la que
tenien en el Gocen anterior. Tot el
mesh' i les primeres hores de la tarda han
estat invertides a resalare aquest conflirt( i sito acabat desistint de la collaborarib del senyor Manea per a respectar l'acord deis radicals i complaure
de passada les dretes, que no velen antb
bons silo aquella collaboraci.
Foro d'aquesta dificultat, es poi dir
que no 'Chi ha knut cap mis perqtti des
dc les printeres hores del dia ihana
prescindit de la participaci d'altera parlita en el non Gavera, fina al puitt dc
tenir preparada una lisia completa ch.
ministres radicals per si els agraria haguesain demanat, com 'hacia dit, pastar
a Governaci el senyor Cid i portar a

31adrid, 28.
Sus de reconeixer que la saluda que
ha thigut la crisi ha causal una veritaiiceepciO, 1 cadascii explica a la ser.'a
manera cquest resultat iinprevist. Per
eert is que cap explicaci no :Cid&
El que es dis mis es que alza volgut
acabar amb la crisi de gua/saz una manera per no arribar al primer de maig acuse Gavera i que la soluci definitiva 'indesprs que hagi passat aquesta data o s'hagin liquidas les 'secas canseqencies si ea que n'ha de lenir alguna.
Ja eleven saber per les informacions
de les agencies els incidenis del procis
de la crisi. S'ha tramital com si la cosa
arte.; de deb, amb consultes a tots els
partits i a iotr els personatges del rjgin,: /'erb malgrat les referncies of
dais del resultat de cada pas, el cert
s que la gesi:; del scnyor lampar alza
roSsentit del comencament fin: a la fi Comunicacions ast altre deis Set.
de la Manto de confiana en les selles
En remni, l crisi s'ha resolt amb la
rondicions personals Per a presidir Ins surtida del senyor Lerroux i del senyor
Gotera. El qui atrevit fin: a insi- Madariaga. L'explicaci mis o menys
republicans.
nuar-ha rn iota nota publico ea ei
oficial d'agua jet que ha cridat
No es pot sser gens optimista resci de tothom is que el scnyor Lerrou.r
pecte a la durada i diaria d'un
surt con, a responsable, en palita dc
gocen/ nascut en talo condiciono. Cal
President del Consell, de la resistencia
esperar que en arribar el moment
r5pucohesi
dels
del Govern a refrendar el missatge
la
de substuir-lo
veto del President de la Repblica, i el
blicans dcsquerra es far i sentir.
Rayar Madariaga Per roer el que signa,
''.%lentrestant tots hem de posar el
enrobustir
l'esperit
com a Ministre de !Noticia, la Ilei d'aranostre esfor a
nistia declarada inconstitucional pel Cap
republici i democrtic en tots els
de l'Esta/. Aquests notita inhabilitaven,
estadis de la vida ciutadana.
de
segons les explicacions oficials, els seE!s republicans esquerristes
nyors Lerroux i Madariaga per a formar
Catalunya estan disposats a demosPart d'un Gavera que te amb el deure
trar que per elle no es perrita. Lacte
de adensar l'actitud del Presiden!.
avui en sera la penyora mes
qualsevol
Contra l'amenaza de
Saat. Contra
Mi ha qui no accepta aquesta
s
esquerristes
catalans
el
feixisme
coci i que relaciona la separada das
dos ministres amb iCI4C/81$ de la
slaan d'alar com un sol borne. As-ui
demostraran pels carrers de Barcehistria interior de la crisi que es colona que si el balan d'aquesta crisi
men c en a coneixer ca part, sobretot amb
acusa un dficit per a l'esperit repuel fet que ha transcendit al Piiblic quid
blica i dernocratic, les reserves de
nou membres del Gavera anterior estaque
ms
ven conformes amb L'Ele fos refrenda, anib
re s querrisme catal sn
que
defensar
tot
all6
la signatura ministerial el missatge del
suficients per a
Catalunya ha conquistat amb la
President de la- Repblica, al qual se li
Repblica.
va dir, en canvi, que l'acord contrari a
donar /a signatura /savia estat Unalliffe.
Vicente Cantos, nou ministre
Si es t en comPte que el Govern el comde Justicia
ponieu dotze ministres 1 que tus d'ells,
del Ro, estaba absent,
nyor Satechea Romas, pe, Ontb malles el aenyor Guerra
no costa gaire d'endevinar que els oPobrodadawee, ve a dir que un Gavera
reprendre
el
veto Presidencial que'
sidit pel onyor Sanaper no ira ofe- sats a
ciaren reduits a dos.
Washington, 28. El Presi- rir les garanties necesraries per a gasteAra, malgrat totes les decepcions, la
dent senyor Roosevelt ha coinu- ni,. en favor de la Repblica am debed
calma poltica it completa. Sn alguno
pot
que
can
el
ntvergadura
de
tanta
nmcat que acceptar que l'argent Motivar a les Corts l'examen de les els que creso, que el debat sobre hl crisi
figuri en una proporci del 30 causes duna erisi tan g.eu con la pas- no tirara Iloc o :Mara poca importancia
per 400 en la cobertura metal- sada.
per qu la persona i l'actitud del Presidi tan aparde la divisa nacional, amb
El detall tni,s importan' d'aquest ',ro- dent de la Repblica, objecte
la condici que s'arribi sobre ces ha estat el de la relaci que ti ha :fomentes discussions e/: primer: dies, dandi
que no es
aquest punt a un acord interna- isagut entre el senyor Samper a el M- han Passat tan a Legos temeletondrquic,
potser d'algun
cional.
a y or Mau ro. Aquest baria ojert'fa OVO preven, foro
discutir-les
de
o
atrevir
Creu que es impossible la re- collaboracbl amb condiciono aCCePtadeS qasi es mide()
Perd Cita part dels rodicals, que
moneditraci de l 'argent [tense pel nou Presiden! del Consell, perb a non.
ficar la forma de la callaba- parlen ~6 seliges paraules, voleo doun ac c ,rd previ arrib VPstraneer. rh ., rn de
nar a enterrare que, lijuidada aquista
gitestib amb debat o eense,quedard obert
de nou el t'ami dintre de port dies per a
la formarih d'un altre Gavera que preferien a l'actual amb garanties uta-

Roosevelt i el proble-

ma de l'argent

Termbmetre presidencial

.113

jor estabilitat.

La

destaei d'un nou

Govern

Madrid, A. A dos quarts de deu

del mat ha sortit del seu domicili del
carrer de Curtubay el senyor Samper.
Els periodistes ja eataven esperant la
sortida de l'encarregat de formar gabinet, i en veure'l, un informador la ha

so
Ib

preguntat:
Hi ha Govern1

tat un altre informador.

Cree que s, si no es malmeten les

gestions. Manca perfilar alguno coses.
clecEl senyor Saniper s'ha dirigit,
tivament, el domicili particular del cap
l'Estat, on ha romas aproximada:1-ml
un *mil d'hora. A la partida els Perio
li hin Pritgunts:
-dista

balean

elqureleture--1,

Tal com estava anunciat, ahir a les

deu del vespre. des del cim de Collcerola, es fin al poble de Catalunya
la senyal d'encesa de les togueres que
havien d'sser el primer acte de la
protesta contra el feixisme organitzada per la Joventut d'Esquerra
Estat Catal.
Abans de les cle,p, l'esplanada del
Tibidabo i la carretera que la rodeja
ja era plena de gent.
Al mirador que hi ha abans d'arribar a la placa, darrera l'esglsia, hi
havia, ultra el president de la Generalitat i l'alcalde de Barcelona, les
altres personalitats que els acompanyaven.
A les deu en punt, foren engegats
tres coets. i acte seguit hom vei
com a tots els indrets de l'extens
panorama que des d'aquell lloc s'albira, s'al aren Ilengties de foc en
ouantitat sorprenent. Mal comptades
en calculrem de cent-cinquanta a
dues-centes.
Desprs de contemplar bella estona
aquel l magnific espectacle, els senyors
Cornpanys i Pi i Sunyer, a peu i
acom p anyats .d'un nombrs grup, es
passejaren per aquells encontorns i
anaren a vence les fogueres des d'altres punts d'albir.
Quan foren a la terrassa de l'Hotel
Florida, arribaren els senyors Mart
Estere i Gassol, que acabaren de tor-

collaborar amb el govern que traetava de formar el senyor Samper, tenint en cornpte el primer acord de la
minoria radical de no prestar e: seu
concurs a un Govern Aup..40,..Napitaidit
pel sen' or Lerrole
Segons s'han pogut assabentar els periodistes, els que mes es destacaven en
aquesta actitud eren els. senyors Guerra
del Ro i Rocha, no bastant per a ferlos desItir sIe Ilur entestament les nersuasions posades en joc pel cap radical,
que ha tractat de convhcer els seus
amics i correligionaris que cala recotzar incondicionalment el senyor Santno

Malgrat el perill de donar una certa

monotonia al nostre reportatge, en els
dos articles anterior, hern volgut reproduir amb tot el detall que permet un
treball rericdistic, un resum de les inressants estadisti q ues dels senyors J. M
Faene i N'oread. Miguel Sastre i Ramon
Rucabada. Sota la redor d'aquelles xiires Palpita un arre clratratisme i la
simple filiaci de les victimes dels atemptats diana una idea exacta de l'ecoluci de la lluita terrorista inaugurada pels
ararquistes. Segons les dades (lela senyors Sastre i Rucabado. el resum dels
atemptats socials prOpiament dits jaaressions contra obrers, encarregats i patr ons / ocorreguts a Barcelona des de
l'any Pato al 1923. s el seguent:
Estas-cutis Mores Fenilo Pesos Total

Patrons 28
Encarregats 25
Obrers
234

105
33
4-1
26
8
59
290
863
392
331 1.027
462

En aquestes xifres no hi sn compreses les v:ctimes dels atracaments, ni les

vctimes ocasionals (transeunts o gent
del pblicl, ni els atemptats contra la
tonga pblica.
Les coaccions pistola en ma. sense ar
a disparar, sn incom ptables; is im--riba
possible establir-ne l'estadstica. ni aproximada. Tampoc ha estat possible de trobar la xifra exacta dels morts pel procediment de la hei de fulues.
Tingui's en compte. finalment, que
dels 234 morts ner atemptats socials des
de l'any 1910 al 1923. 211 ho foren els
anys 1918 al 1923.

salaris.

Aquesta brutal constataci proporciona a la primera epoca dels ateffiptats

una muda vasta complicitat a nacela
de les bandes de criminals. Sense aquest
clima especial. la vida 1 la potencia de
les organitzacions de uistolers haurien
estat molt mis :Mandes, per no dir impossibles.
Segons Angel Pestafia. no puede ne-

garse que los Promotores del terrorismo

obedecieron, al iniciarlo. a un criteria
doctrinal. Pero con el crecinliento vino
SU des/trituran:acin. A los primeros crmenlos que lo Practicaron ea nombre del
ideal se unieron otra serie de elementos
turbios, aquellos elementos ose, ai venir

manffestaci d'aquest mati.

su.

Vilafranca, 28. Han estat enceses

gran, fogueres. Tamb als cims dels
serrals d'En Pujol, de Fontanals, de
Piells. de can Benet, de Sant Sadurril
ela-eleaseute-republicans i casal:mis"'
Izan encs togueres.
I g ualada, 213, Al cim del tur6 de
la Tossa ha estat encesa, a les deu del
vespre, una !nuera enorme. Molts veins
de la poblaci han sortit en direccid als
turons dels voltants, per tal de contem-

per.

EL SENYOR SAMPER TORNA

AL PALAU NACIONAL
Des del domicili del senyor Lerroux,

senyor Samper s'ha traslladat al Palau, on ha arribat a dos quarts d'una.

Els periodistes li han preguntat:
Donareu la llista del Gaseen?
ho s, perqu han .sorgit alguns
petits dubtes que cal subsanar, i a la
sortida ja ye ho dir.
L'entrevista del senyor Samper amb
S. E. ha estar molt breu, i en sortir,
els periodistes Ii lian preguntat si faria
Govern.
E! senyor Samper ha contestat:
jo crec que si. Ile de ter diles visites als senyore Manta i Martinez de
Velasco.

Seguidament, i sense afegir res mis,

s'ha dirigit a casa del senyor Miguel
el

Mama.
EL SENYOR SAMPER TORNA

A VISITAR EL SR. MAURA

Procedent del Palau ha arribat el se-

nyor Samper al dornicili del senyor

sense fer cap manifestarle, als informadors. A la surtida, i en pregun-'
tan -li els periodistes l'abast de la visita
realitzada, el senyor Samper ha respost
que no hi hacia res, afegint que fine
a aquesta tarda no podria dir res. Aleshores els periodistes II han preguntat
si hi hacia dificultats perqu coHaboris el senyor Maura, i el senyor Samper ha respost que no hi hacia res, afegint que fins a aquesta tarda no uodria
dir res.

Els periodistes han tornat a preguntar-li si podria formar Govern, i ha

dit:
senyors, sc optimista. Ara
vaig a visitar el aenyor Martne z de
Velasco,
LA NOVA VISITA AL SENYOR
MARTINEZ DE VELASCO

plar-les.
"farragona, al. Ens cOmuniquen de
malta pobles de la comarca que, com harten anunciat de la Comissit organitzadora, aquesta tarda s'han fet els preparatitis per tal de poder encendre des
de diversos turons les fogueren. A gaiceb tots els cims de la rodalia, a les
deu de la nit, s'han erices les fogueres
com a protesta contra el feixisme. Entre els pobles que ens han comunicar
l'encesa ligaren Montblanc, on s'ha ences una foguera a la Punta dels Planes;
al Coll de Lilla, al lloc anomenat Miramar; a les muntanyes de Prades es
cenen diverses fogueres en els cims mes
enlairats; al Bale dels Pireneus, prop
d'Esplugues de Francoli, tamb; a la
Serra Llarga de Poblet, prop de 'cimbadi, ha estat encesa una gran foguera.
N'hi ha tamb al Coll de belltall, i prop
de Tarragona a la muntanya del Llorito.
Dem al mat sortiran a primera hora cap a Barcelona gran nombre d'afiliats als partits esquerrans els quals
prendran part en l'anunciada mandestaci6 contra el feixisme. C.
Olot, 28. A les deu de la nit han

Dia de vaga general a Bar ceiceie. Les trepes al carric

Una explicaci

Els elements que contribuiren a congriar aquesta onada d'odi i de terror

que marca una epoca cabdal en la bistria trgica de Barcelona sn diversos i variats. O no, per, ranarquisme sempre l'anarquismel
es roba a la base de rot el Problema.
Els p rimers anys de la guerra fiaren
d'una pros peritat inusitada per a la class e Patronal de Cataluma Un veritable
torrent d'or arta a parar a les mans
dels nostres industrials i comerciants. davant dele ulls astorats de la classe obrera. (L'any 1957, quan els productes allmentaris havien augmentat d'un guatanta o cinquanta per test en relaci
amb els preus del 1014. es Pa g asen en
quatre pessetes i nutia.)-carslide
L'obrer va trobar-se espectador d'un
quedat enceses nombroses fogueres dels gran festi en el qual ell no particisava.
'loes mis destacats de la rodalia. Molts i es lliuri en massa a les mans del
nobles de la comarca han emes un m- Sindical. oue II ferio defensor els seus
nimum de cinc fogueres cada tus. Entre interessos. Els panolis es mostraren durs
aquests pobles ens ho han comunicat davant les justes reivindicacions ecosaPuigsacalm, Mare de Del, dels Aguts, miques qtre seis nlante i aven. Pe r :. llur
Cotrom, Coll de Cabra, Santigosa, El error foil fatal quan comencaren a ceprecisament desprs dels primers
Far Montbruscal, Santa Margarida i
altres que a l'hora que comuniquen en- atemotats centra patron s, nue tenien concara no ens han avisat. Regna un gran flictes en les erres fabriques o tallers.
Ele grups d'arria anarquistes bucles
entusiasme entre l'element jove esquer.
trotas el emit de regir.
nieta d'aquesta comarca. C.
Girona, 28. Avui, a les deu del
vespre, a la Muntanya dels Angels, ha
estat encesa una foguera. N'han cremat lambe a Roca Corba, Les Pedieres, Sant Gnerau, etc.
L'objectiu de l'anarq uista s la reno
Sabadell, 28. Ha cremas la Soguera luci social. Per a ell. el Sindicat no s
del Pla de Can Camps. Tamb han cre- res mes que una arma preciosa Que ro.
mat les preparades als turons reina Ens brerisme posa a les seves mans. Na es
comuniquen que han cremat tambe les tracta d'aconseguir millones per a l'ode Montcada, Sant Lloren del Munt i
Castellar.

La interpretaci
anarquista

La visita celebrada pel senyor Samper

ami) el cap del partit agrari, senyor
Martine, de Velasco, ha esta bastara
extensa. A la sortida el seeyor Samper
ha dit ale reprters que fina Ins tard
so el podria dir res del que els interessava saber. Els informadora li han proUntat a que obeia la sena eneceista ant
el eenYor Martlnes . de Velasen, i el sen yo r Samper ha contestat que solament
a un ranci d'impressions.
Araha acabar dientme'n vais
al neu domicili a dinar, i aquesta tarda
a dos quarts de quatre prosseguir lee

(Segueix a la Pdg.

bree: es tracta d'implantar el comunisme

llihertari
Alai, mas els diriaents anarquistes
veieren arribar al Sindicat la massa
enorme del proletariat, interpretaren de
seguida que aquesta volia fer la revoluci. Error. Els obrers. d'aspiracions
mes modestes, pretenien guanyar-se
il6r la vida.
De moment. l'arma revolucionaria mis
efica dels anarquistes fea recolzar les
reirindicacions materials deis obrers.
I l'acci directa s'apunta triomfs sorollosos. Els treballadors veieren la loea de l'organitzaci6. i pagueren teste per
primera regada ronzal l i ralearia de
saber-se temuts i sentir-se protegits.
Veleta. al mateix temps, que la sane comenara a crrer, i que cada dia oueia
algun mort pels carrers de Barcelona.
Era aquel l el preu de les minores arosseguides? Certament, era terrible. era
durssim... pera', la realitat demostrara
que 'tornes les bales dels pistolers haa:en acomeguit Jet pujar el p reu deis

nar de Madrid.
L'acte, dista la se r a simplicitat, resulta d'una forta emotivitat i un bell
oresagi, per la gran quantitat de fogueres que es velen tot i la boira
espessa que hi hacia, de la magna

Filiberto Viilalobos, nou ministie

d'Instrucci Pnblica

Encara no. Ara vaig a visitar el

President de la Repblica per tal de
dona r -li Compte de les nieves darreres
gestions i de la mera impressiii.
meves gestions.
Formareu Govern? Ii he pregun-

Cut

El senyor Companys
dima el senyal d'encendre-les des del
eint del Tilticlalto

los tr28ajadares4e buena fe en avalancha a los Sindicatos, se unieron a ellos.

Pestaha es reiereix a aquests individua
que viven en una zona intermedia entro.
l'honestedat i la delinqencia, i cnie foren els q ui. mes tard. ja Professionals
de la criminalitat, es dedicaren als attacaments. quan no Id hacia atemptats per
Per, pagats a tant la pega. Eres aquesta

gent els representants dels interessos

creats del terrorisrne. o sigui una promoci completament noca en el mn ja
nombras del crim. la creaci de la qual
la ciutat deu a l'anarquisme.

L'absncia

de l'autoritat
L'actitud dele gocemos de Madrid i dels
Stas reptes:u:tanta a Barcelona durant
tota aquesta epoca s una d'aquelles
ses Que deshonores un regim 1 un pa:s.
De la ms mansa tolerancia, per no
dir complaenga, passaven. sense transicid, a rarbitrarierat desfermada Tan
aviat les presons eren plenes de sindica listes. com seis posara tots al carrer. Del, governadors inexistents. tipos
Barber. s'anava a parar a Martnez Anido. personatge terrorific, per fonamen-

talment antipolitic.
En cap instant ncn es troba una temtativa d'enquadrar la qestiO dintre la
llei. El poble assisteix. astorat. a un
dad irregular entre l'autoritat i els
anarquistes. Hom pacta repetidament
amb unes associacions considerades ategals. La confusi. Venervament sn tala,
que s'arriba a trabar lgica la solucid
Martilla Anido. que consicteix a tes-

pondre a la criminalitat m'ah la creaci

d'un altre focos de criminalitat.
Anarquisme a baix, a dalt, a la dreta
i a l'esquerra. El vais passa un moment
de follia i dna practicament la impressi que tot ten va a rodar, per les reserves de vitalitat sjm tan fcrtes, QU'e
Barcelona se salva, malgrat tot. daquesta ma:carada trgica. El preu de
la follia conectiva es Pag a amh la dic
-tadur
Jodep Maria PLANES

Vegi's L.4 PUBLICITAT delt

dies 21, 22. 24. 2 5 . 26, 27 1 28 d'abril.
(Continuara.)

col i)

A la pgina 3:
MANIFEST..:CI

LLEGIU, a la plena 3,

LA

l'article de BELLAFILA

ANTIFEIXISTA

No ens doneu la Dista?

DEL DESCANTAN

Encara no.
Per hi Mur& fa Genern?..

AL BOTIFLER

El president Compenya contwegdapt die del cien del Tibidabo el senyal

voltants
deleleeete 1 lee foguee de lea inuatenree

D'AVUI

--n-...%
111INININMINNINREININII

Any 56.Nm. 18.636.Preu: 15 cntim

DIJous, 3 de maig de 1934

ABONAMENTS

EL ithile Preas16 al nlvell de la mar: 7366

Barcelona mes ...

Catatunya 1 terrltorla tle la RepblIta,

/1130 Mea.

1/6/
le,
310,
10,

AmerIca IlatIna 1 Portu g al. trimestre...

PaIsna conveni postal. fa
sltres palsos.
DIARI D'AVISOS I NOTICIES

ANUNCIS I RECLAMS SEGONS TARIFES

LA PUBLICITAT
BARCELONA

mIlltmetres, Temperatura actual/ 126

graue. HumItat relativa: 81 Der cent. Ve1C1e1121 del
vent: ealraa. VIsIbIlltat horItannlal, en pronsedi: 4
quilmetres. Estatdel cel: roben d'Acu. 1 Ast. En les
narreres 24 lores: Temperatura maxlma: 164 graut.
Temperatura mlnlma: 103 grima Remueves del veas:
131 quilmetres. PrecIpltarld, nulla. Insolacla en el
dla d'ahlr: 6 hores Ii minuto.

RECIACCIO 1 ADAHNISTRACIO: CORTS CATALANES, 589, 1.er TELEFON 11630

TALLEM D I /31PRENTA:CARRER DE BARBARA, II I 13. TELEFON 19603

rr"u"
Cerdialment, per amb tota
franquesa

presentaci del (buril Samper

Tranquillitat absoluta ELS ANARQUISTES al Parlament dna lloc a un intens
LA CONSULTA
a Catalunya
debat poltic
1 ELS POLITICS
ALS LIDES

El Primer de Maid

L'organitzaci de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya (1)

En els escassos incidents ocorreguts a la

Pennsula, resultaren 3 morts i 16 ferits

La

Per

votada la
confiana al Govern

217 vots contra 47 s

Lanunci d'una propera conversa
per JOSEP MARIA PLANES
entre els que pregueren part en la
consulta eobre "que penen els joves
Com tothom sap, en l'etapa de cons- vida de Catalunaa. es feren fonedissos.
ha motivas un cert movirnent de
piraci que va comentar-se en caure la sense oferir can mena de resistencia. No
Madrid, 2. A les 4. 20 de la tarda recorregut tenses vegades de la benvocorrespondncia, principalment sobre
dictadur a, i que dura lins a l'adventment calgue pan una dura re p ressi Per a re- 5 obre la sessto; preside: el senyor Al- !enea i de les obres realitzades, amb la
miestions de detall. Entre les carte
de la Repblica. existiren contactes entre cluir-los. Un simple examen de la si- ba. Les tribunes i els escons estan plerts. critica de les minories. Jo em proposava
rebudes, perea n'hi ha una que toca
els politics republicans i els anarquistes, tuaci sembla que decida uns els mes Hi ha gran expectaci. Al banc blau panificar els esperits. 1-lo he repetir tenun problema de fons: la firma Joan
mes hect dit, amb les restes del gran abrandats a adoptar una actitud de rru- hi ha tos el Govern. Un secretari dena ses regaties que gaireb ha arribar a 3Vilars, un dels joves que responguenaufragi de l'anarquisme organitzat que dencia.
lectura a l'acta de la sessi anterior, ser un tapia. He aconseguit tria gran
Yen aquella consulta. Com que les
provoca els set anys de govern de PriEn "El Movimiento Obrero Estado!". que es aprovada.
part del que ern proposava. Tumb he
idees i els sentiments que agiten la
mo de Rivera. No era ras la primera de M. BuenacaAa, poden, lleairs Desde
Es dna lectura a dues comunicacions, aeonseguit, tense deecabdellar totalment
conacienaia novella del nostre corregada que els licuases politics cercaren el ao /923 ni un solo Cantil., .VaCiOnal. denant compte de la dimissi del Govern les easencies del regim, la collaboraci
responent Sn eis d'un cert sector de
ia coliaboraci dels liders del sindica- ni un sola L'omite Regional hade jado de presidit pel senyor Lerroux, i del nom e de grano seders de l'opini. Wenorgula joventut catalana, creiem que hi
lisme.
estar en contacto con Ins elerneMos Mil- nament del nou, presidit pel senyor Sam- Neta d'haver resolt un punt essencial
escau algun comentar:, sempre dins
Amb motiu del moviment revo!uziunari /ices, no para imPlantor la Repblica. per.
del meu programa: la qesti deis hauna cordialitat que no exclogui pas
que foil, almetes en atenda i que tingu. sino pata acabar con el rg imen de faEl senyor SAISPER comenaa el seu vers de la clerecia, que contribueix conla franquesa.
eix l'Assemblea de Pariameataris llar:unja que nns ahogaba a todos.
Per
discurs.
Desprs
de
saludar
la
Camsiderablement a la pacificaci deis esJoan Viles: 6s no assistiri a les nosdel 19 de juliol del 1917. aquests con.A cantinuacia. afegeix:
bra, diu que aquest Govern es diferencia perits.
tres conversea. Tem, potser, de pertactes ioren alguna cosa mes que un
..11 implantarse la dictadura, el CcuMt de l'anterior, solament en que aquell era
Es refereix a l'amnistia, i diu que sendre-hi cl temps. Prefereix abandonar"canvi d'impressions Els anarquistes dc Necintial. reunido en Sevilla, no s lo presidit per una persona illustre, pres- se ella no era possible de restablir la
nos als nostres errors. No creu en
Barcelona, sentpre tan diaposats a irr la Une hizo.
tigiosa,
i
aquest
el
presideix
la
seva
mopau
espiritual. L'he abordadaihe aconelles que ell CO diu democracia burrevolucia uue es presentes, toparen and.
Joan Peina, en un discurs pronunciat destia. Afegeix que pens constituir un seguit fer-ho. Aix ha estat com tua
geaa (d'on ha tret que volguem aruna no dissimulada resistencia deis so- en el Cortares extraordinari de la C.N.T. Govern d'mplia concentraci republica- triomf del costee programa i corn el
ribar a tal o tal altra soluci?) i ens
cialistes de Madrid. Aquests, gens ml de l'any 193i, va dir:
na, i no sisa pogut fer ms que el que compliment d'una prometenea. Seguidadin a propsit del que ell creu eis
respotuable, i poc atines de l'aventura Pel
Voy a relatar otro hecho. La rifen- s'ha fet. Manifesta el senyor Samper ment el senyor Lerroux explica els tras
nostres postulats: "Si no serveixen, a
sol gast de l'aventura. no acabaren de gortr,'a establecida con Snchez Guerra. que a. enemie
pramarnes. E! del Ge- Mas seguits fins a l'aprovaci del p-ovosahres, petits burgesos, classe mitIligsar and, els representants del saulica- en el aula 1028. Yo era secretario del
jana, us toca buscar-ne daltres per
lisme barcelon. Un teatimoni presencial Comit Nacional. El Confite Nacional
poder anar xerrant continuament. Es
cuota una entrevista que tingueren ales- estaba disPuesto a 110 Unirse Can las deper aix que no penso intervenir en
hores, a Barceiona. Salvador Segui, An- licti:es Pollinos, Pero resultaba ime en el
aquesta conversa respectable que hagel Pestaaa, Miranda i N'alero ami) Pa- misma Pleno se halt:an designado a toma
ven anuncias."
blo Iglesias. Aquest, desprs d'es:catar Comits de accin, compuestos Por los
De primer antas-i, a travs da amb aire displicent i atub creixent sor- grupos anarquistas y sor los elementos de
Tuest esta, endevinern l'heme. Un
presa agilitat dels ptans i. soketot,
la Conkd:racin. Unos Comits de acbon xicot. 1 com ho coneixem? Pel
manera de tirar al dret (me Ii oferien els (MY: mixtos.
gas: que mostra envers la paraula
anarquistes. els uals com gaireb r em
1' mientras el Comit se asordaba /t1Ugruixuda. Es un cor que s'esbrava i
consideravea que el momeas era-are. cho de establecer conlactos con los elejuga a fer por. Sentimemalment s
a p ropiadisfini per a fer la revoluci so- mentos polticos. los Comits de accin
net i clar.
cial, els conteste:
mantenan relaciones serias con estos elePrimer de rnaig a Barcelona. L'a rritada del viatger, per l'estaci de
Llistima que tingui un concepte
Ustedes. los obreros tuanuales.lo van mentos politices y con elementos miliFra na
tan ncgre de les coses. Patria, Deasi; pera nosotros, los intelectuales, lo tares.
mocracia, Parlamentarisme, Llibertat,
el veis les families respective!. E:s remOs de diferente manera.
Era de sopesar que la diada
etctera, que seas per a ell? Esca de
Desistes de l'Assemblea de ParlamenY entre tanto colee el Comit no Poguerres, pastura intellectual de per- per poc que el temps se la mires mula cine-neo i tcatres s'orinal:ten de amas taaia. el Crmite Revoluzioaari acorde
dio pactar ron los polticos, creimns gue
sones d'una mentalitat igual que en han; ulls i es decidis a fer bonana, a Roni.
una
raza
eeneral
revolucionaria,
seaunpndiamns salvar nuestra resPonsabilidad
Les autoritats va:1 prendre precautemps feudals, maneres de morir-se l'aprolitaria tothons per anar a passar el da a lora.
ciona:saas Boas centrias hi havia des - ciada per la U. G. T. i la C. N. T., cae (enfocando a un Pleno Na.-ional. V que
de fam, etc.
escate el 13 d'agost del 1917. El n10- ste aceptara la reshnnsahilidad en todo
tenues
(orces
de
seguretaa
a
pea
i
Aixi
va
sser.
en
efecto.
1
aix
tot
La propietat individual li inspira
i que el dia no va alear-se ser del cavall. A les barriades extremes sam- iment dura vuit dies i acab amb la caso: y se convoca' al Pleno Nacional
aquesta refluid:
condeinna de Beattito, Largo Caballero arre ttn'n luaar en 29 de nihil de 1928.
"De la tan }loada propietat indi- tat i que, adhuc, hi llague moments ba :atarla muntat un servei de viai- Anal:tan ) i Saborit a cadena perpetua.
Y rema Pleno. por unanimidad, incluso
lancra, ei qaal, pern, no inri nexisar:
vidual i l'estimaci que Ii tenen els que va ploure.
Angel Pestaaa fou nomenat per l'Or- la deleoacian de Castilla, con:inn estaEl fet s que ja de bc-n mata tant CU cap mornent.
pagesoa, no s'explica d'altra manera
ganitzacj esteta d'enllac ata els ele- blecer sola inteligencia con 1ns Polticos
que no sigui un cas d'embrutiment de Barcelona cata deis setas ravala
inents notifico. Tract, 5egons cll. anib y los nriEtares."
EL MITING D'ALIANA
sztallectiu, ajudat per la ignorancia i de:5 poble5 deis voltees, la gent,
el Duator Julia. amb Franceac Maci
OBRERA A MONTJUIC
amb el cistell ben proveit de vianda,
que tenen de totes les coses."
atnb Marcelli Doill'agos La primera en- L'poca Berenguer
Heus aqui quant a la propietat . i eis va sortir de casa ben disposada a fer
El Comit Local dallattea Of.rera ti evista se celebra a l'amiga **liaison
pagesos. La pedregada, la filoxera i un dia de camp. Les estaciona del celebre ahir al met un miting al Pa- L'otee". III assistiren. ultra Macht i
A la caiguda de Primo de Rivera (28
les ventades, ni res menys els acapa- Metro engoliren gent i nts gent ser.- lau de les Arts Decoratives, de Mont- Pessaaa, .-1natt Sane:anca/ 1 Jatuale de gener del 1930 ) el Comise regional
radors fan de llar propietat un escla- aa parar gaircb durant tot el mata juic. El miting estava amniciat per Brossa. L'enderna. Peslafia parla amb clandest de la C. N. T. residia a Bavatge disfressat. ridicul i abjecte.
El tren de les Planes et, vet envart a les deu. Pera les portes del Palau alarcelli Domingo. el qua!, per cert. fou dalona. Aleshores es trasIlade a BarNo cal dir que ens sap molt de 7, " r una ganta-ata inacabable, use no s'o:miren fins &fiares de Les onze detingut aquella mateixa nit. De totes celona, i la primera reuni celebrada tingreu que el nostre senyor Vilars ja
El nou govern. D'esquerra a dret a, asseguts: senyora Manco, Pita
aquestes converses eui sorti un Pla. Nus- gu lloc a la Secretaria dels Cors de
tan jove estigui tan fastiguejat; i
Romero, Samper, Cantos i Roch a; drets: senyors Salame Alonso,
- diu Angel Pestafia nos com- Clav, en un centre radical del carrer
encara ens commouria mis si el seu
Cid, Hidalgo, Cirilo del Ro, Guara del Rio, Villalobos
Estadella,
prometamos a mantener la huelga ge- d'En Guardia. Aleshores formaren el
tedi del mn no l'expresss a travs
I Ir anzo
neral toda la semana; Marcrlino Do- Comit Regional els segiients delersats
de tots els tapias de la literatura somingo, por su Parte, se comprometa a dels Sindicats: Mayo Ferran taletallarcialitzant barata.
redactar :01 manificsfel vibrante dirigido gia. Aquest Sindicas cama tres vegades reno que presideixo afegeix s el jecte. Diu que voldria donar detalls miNosaltres no ignorem l'existencia
a la oPinin Pblica Y a revocar la or- de delegas i el darrer dels tres fou An- mateix que el del gabinet del senyor nuciosos sobre aquest projecte, pera que
del dolor humi i sabem que la bona
dert dada a sus amigos de Tortosa: Que gel Peatafia); Climent (Arts Grfiques. Lerroax que ens preceda Aquest que no ha portat els papers i documents
politica t per objecte de reduir-ne
mientras en Barcelona no se Proclamase Tamb canvi els delegats. que oren. presideixo subscriu ntegra la declara- necessaris. L'amnistia ha arribat a tots
els limits. Pera) d'una manera conla Repblica, que ellos na hicieran nada despees, Molina i Santia go Fernarxiez1; ci ministerial feta dcs d'aquest mateix per un iguaL
creta i quotidiana, no a travs de
instandolns. en cambio. para que se lan- Bernat Pou (Pell); J. R. alagrinv lloc pel cap del partit radical el 19 de
L'amnistia ha aasolit un qurum
somnis i de boires.
zaran a la calle inmediatamente. 1' Ma - 1Construcci61; al. Hernandez Wutaa: desembre. Sc un home modest, de poca no igualat a les Corts de la RepNo sabrem, corn ell ens invita,
Barcomprometa
a
trasladarse
a
L.
Ruiz
(Barbees);
cid se
Guillen/ (A)imenta- talla, i no em re:ereixo precisarnent a la blica, amb el qual es demostra que
prescindir de la realices dels fets.
a es Blaruni.r. armar a Ins hombres Que ci); Joan Chiva tFabril i Textil); Bas- fsica. Ja coneixeu les meres idees i pro- La sentien el majar nombre de peonaens consta que el patriotisme mal
pudiera y ron ellas dirigirse a flareplona amas (Vidre. Mas tard iota substituit per ced:ments. Les meves idees les vaig ments i voiuntats. Alarma que l'amentes divideix els bornes; pec, a
sublevando antes a todos los pueblos Por Marc Alean).
crear i alimentar amb Blasco lbaitez, nistia no ha produit cap alarma. Asrnalgrat de tot, existeixen les sacioCamenaa rpidament la reorganitzaci Costa i Pi i Margall. Els meus proce- senyala 'arador els seus treballs per
donde Pasase.
nalitats i qui ho ignora en paga les
Letroux deja almhores que rlintre tres dels Sindicats anarqui,tes de Catalunya. diments san .suato. Heus ac. per tant, a ampliar la zona de la Repblica incon5eriiiincies. Per una altra banda,
diem seria a la presa, o a la Presidencia Ei secretarias del Camita d'aleshores el 'neta programa: Justicia, generositat i corporant-hl el mximum de voluntats.
ell b accepta una divisi molt ms
de la Repablica. A darrera hora decid escriu:
linia recta. Despees el cap del Govern Tumbe afirma que l'amnistia no pot
artificial: la del; bornes en ciases
.41 acto de tomar tnsesijn. como bue- din que el gabinet que presideix no s'a- servir mai perque entrin a la Reppassar la frontera.
que es fan la guerra.
nos soldados del ejrcito proletario, en- partara del dit pregrama.
blica el; que al dia segent podrien
Tampoc, donada la imperiecci huL'anarquisme
tendimos que lo Primero era estructurar
atacar-la.
mana, ens pensem que la ilibertat i
la Regin Catalana en Secciones nut- INTERVENCIO DEL SENYOR
Es refereix als orgens de les difedavant la dictadura
la democracia no tinguin els seus iniinnias, teniendo en cuenta las caracterisrencies
entre el Govern i ei dispenLERROUX
convenients d'aplicada, i estem conticas einnerafiens y topogrficas dr las
sador
de la confianca. Explica el deuEl sol fet del con d'estat del 13 de comarcas. muro asimismo su tali/ira sovermuts que alta d'apedaar cada dia
El senyor LERROCX interv a con- re que tenia de promulgar l'amnistia,
seternbre del 192.1 ion suficient per a cial y econmica. Trazado el esquema de tinuada..
alguna cosa que no a a a nota. PePrimer de maig a Pars. La manifestaci comunista
si be el Govern no pocha sancionar
dealen tota l'organitzaci anarco-sintlica- trabaio. nuestras actividades sindicales
ra no en treurem mai la conseqnM'ataca per tal de complir un dole- la manera de promulgar-la, i com que
cia que el despotisme sigui capa
,111:112 pila danys
enttlearon en frreciPitar los aconteci- rs deure. La me ya emoci s gran i no hi ha y a cap mes niitj, varn acoranava engruixint a mesura que trans- la qual cosa fea creare a molts dels lista. La gent Queen(1111.2
certa
manera,
de la mientos reculiteionarinS eme se -islum- profunda, pera em considero ara amo
de donar al rnan un reps que amb corria el -met i traslladant-la als assistents que reate salaria susps. havien disposaa
dar que l'amnistia es acomulgu,1s com
proa feines lt asseguren la llibertat
brabon en el ambiente general del Mis de la mese paraula i de la mes-a sere- ms aviat millor, si be tornant a qui
boscos de les Planen. El Tibidabo, No obstant l'acte 5e celebra.
i la democracia.
.Presidi l'acte Sed, de l'Alianea.
Establecidos los enlaces, con todos nitat. Alguns han dit que maleara d'ab- l'hav:a atorgada la, confiana presiden a dir, tot
alontiuic,
Vallvidrera,
s
1, sobretot, volt/re:ti que la conaquellos elementos disgregados por una sentar de la Cambra. No he emprat ni cial. DM que abans de la crisi, eB
Feren s de la paraula diversos oraversa vinent enes amb tota espon- ei cintura de muntanves que volta dora entre ells Andreu Nin, de
falta de relacin, arte cort la dictadura empro la fugida com a tctica.
tenia el propsit de no contestar la
taneitat; pera, ens doldria perdre el Barcelona, era un formiguer.
Diu seguidament que vol explicar el ere-canta que Ii anunciara el partit
empezamos a planear las Posibilidades reNo cal dir tamb que els trens l'Esquerra Comunista, i Jaume Mitemps remenant tpics del color que
volueiOnariaS, Para la ruta establecimos mis sbriament possible la gnesi i des- socialista, mal orientat per una falsa
siguin. Creiem que la joventut t el de la costa i els del Nord s'einpor- ravitIles, pels Sindicats exclosos de
unos contarlos irise Permitan estar en re- cabdellament ele la darrera crisi i la informada,, puix que abans que zot
al eare de cera el concret, la vida. i taren molla gent a fan. Barcelona la C. N. T. Tots parlaren contra el
hmi,i 9 constante sin grandes disPertrlio: sera actuaci en ella. Assumeixodiuell rolla la conservaci de tots els
no pas de pair malament les teories Va nuedar materialment buida, i pre- feixisme.
ni
correr el Migro de detenciones. Es- totes les responsabilitats, perqu en ca- respectes con5titucionals. Manifesta el
hacia anunciats J. G. Gorki i
ja revellides ee la generacid ante- sente un aspecte una Mira trist. L'a- J. Hi
tos
secretos
dr
organizacin
interna
dc
sos
ccm
aquest
la
responsabilitat
cierrenpeyr,
que
excusaren llur amislegria de la cimas es traslade al best.
senyor Lerroux que es venia dedicant
rior.
las fuerzas revolucionarias, a pesar tic, peil al Govern i especialment a gal el atmb tot entusiasme a qu la RepJoan Vilars i tots els que pulsen I no hi hacia tari ni turonet dels que tanda.
derroche de dinero harta confidencia, ja- prehleis. Remeda el caracter rninorita- blica tingus ein
velten
la
ciutat
al
can
del
qual
no
fes
Canas adequats. El
EL
MITING
DEL
com ell poden qualificar de xerrame
GLOBUS
mris llegaron a conocimiento (1,- las autori- II del seu Govern. Res tan dificilafe- Gavern no ha tingut la menor clau-calresdi5put av- cabrioles el fum de les cassoles darS'hi havia anuncias un mting, a
dadeS.
A
pesar
de
que
el
tristemente
re.
geixcom
recorrer
dkaela.
el
cuasi
que
jo
he
(Sroneir
a la pagina 5, Col, 3)
tat. preecindint de retarles i de fr- rtas en plena ebullici, i on no se (arree dels cornunistes del partit
lehre Padilla se jactara de tener en "cinmales Ilihre a ques. Ni, assistiran a la sentis ressonar el so d'unes caneons. espanyol. Hi assistiren alguns oratura a sindicalistas anarquistas", los
La diada del primer de maig, que dors, perra com que el pablic
conversa deis 30ve5. Hi assistirien si
hechos ocurridos confismait q u Putas
era mea
n'anunciessim una prometent explicar asan ja no s una esta protestatria, e5cas, els organitzadors el suspenVa,: en Babia , en cuanta al innvimiento
la teoria de la felicitas social i la ans be s ' ha convertit an una lac- gueren, El mateix va succeir amb
revalurionario patrocinado por la Confetada magna, s una esta de pri- lacte de propaganda societria que
reeepta d'adobar el mana
deracin Nacional del Trabajo.
mavera, essencialment popular. l'a a l'Hospitalet havia organitzat l'AteNo pretenem tant Es tracta
El 4 d'abril del /9.10 el era/eral Descom .-tarar, clinrutir. treballar. resultar magnifica.
nta d'Estudis Socials.
pujols, aleshores governador quaen suma. Qui senti inquietud que hi
I el que s ms digne d'elogi s
nitza
una conferi, nria. a la qual asedoL'UNIC INCIDENT
vingui. El que, tot cofoi, sassen da- que no es produ ni un sal incident
turro ell. el general Mota. Director geneDE LA DIADA
munt una teet'a, realment hi perdria exrepte el lamentable aacident ocorral de Seguretat i Anerl Pestaa. D'ae i temps i el furia perdre. Nemas ens regut entre Montearla i CerdanynL'nic incident ocorregut fou en
(mesa el general Mola en fa una tupermrtem de donar-1i un con g ela Que la --. ni al dins de la ciutat ni als una agencia de transports que es
nona
S ilueta . en el reli Ilibre "Lo que
fici un exornen de cnnaciencia i que afores.
dedica al turisme situada al carrer
ro sute". Entre altres coses. din:
repaa5i rada dia anal) ull critie que
Gravina, anomenada Agencia CanuVesta ein Pulcritud, dejando entrever
es el que ha tret dels "Ilihrea" i L'ATUR VA EZS ER ABSOLUT des, cm es presentaren uns individus i
con cierta habilidad su condicin de
"opuscles da propaganda". De vegaA BARCELONA
invitaren els conductora de dos autotrabajador.
des molas emaussns d e pensament es
ears
a
abandonar
el
treball,
sense
Les autaritats de l'hora tractaven
L'a , ur a la ciutat va Cocer total. aconseguir-ho. Feta
redueixen a uta mera peresa de rela
invitaci
els
saber
quina era l'actitud de l'organitzafl exionar, i aix si que fa ben poc No va circular cap mera de vehicle desconeguts desaparegueren.
ci
anarcn-sindicalista en aquells moes
dels que
dediquen al transport da
jove.
ments. Segons el general Mola, Angel
aci pocero punt. Hein al:mi/ciar viatgers. Els estarles estigueren tan- LA INAUGURACIO DEL CARPestaa va dir:
RER DE PRIMER DE MAIG
que el nostre parlar s'inspiraria en cate. Els quioscos de diaria sanearen
l'a s que se ha diehn Por all. no in,
Amb gran solemnitat tinqu lloc
sentiments de cordialitat; aix n'ex- al migdia. .A les masc.mis la manca
perta dnde. ni cuando, ni ran qu fines
custara una franqueen que judiquem de cotxes fu que alunas dels viat- l'acre de donar el nom de Primer de
ave eriste inteliaencia compromiso con
que ea el mallen hamenater que pa- gers que eaigueren a Barcelona s ha- Maig a l'antic carrer Nou de Sant
determinad(' sector poltico. esto. sadem fer a la sin e eritat i Ileialtat del gue s sin de rarregar la maleta a l'es- Francesc. Aesistiren a l'acte elements
lve ser falso. ir absurda: hasta m'acre
quena i portar-la ella mateixos a de la Casa del Poble de la U. G. T.,
nostre corre5pnnent.
la histnria de la U. A'. T., sir normas
l'hotel.
que este situada al mateix carrer.
su ~Aorta. La Coriferlerarinn co PueRossend LLATES
Els cales i els bars, tot i que no
Sembla que entre els elements cede Pactar tui con unos ni ron otros. Pero
P. S. Arnh motiu de la celebra- eren servits per la dependencia habi- maniates es cofia organitzar una mas
(lora es arte ve rd (en morar simPati,
co de l'As r emblea anual del partit tual, es ameren melt soncorregins. nifeatacia que hara de surtir de la
aquel r&ain t en que mn's cerca la coloque
d'A. C R. la can a ersa no podre ce- 1.a gent que, no veient el da segur bretxa de Sant Pau. La paltaia adopSil ideal. Esa es tnIn.
tenint por que pingues, no s'atrevl te precaucions, sense que li calgus
lebrar-se pe: sota aquesta setniana.
Josep Maria PLANES
La data sera el diurnenge dia la da- a anee a passar el dia a lora es refu- int e rvenir, perque no s'arribe a orga- El president de la Generalitat, scnyor
miese mes, al mata a les nube. Queda gie en aqueats establiments. El5 taxi, nit zar.
Companys, conoce la primera pedra
(1) Vegits LA PUBLECITAT del'
convocat tot el jovent de Barcelona. que circularen pea cantal: 5 eren a rta- 1.4 les pagine, 5 i 7, informarla del Pri. del monument a Francesc Lairet
stars 21. 22, 24, 25, 26, 27, 2S i 2Qu .? Tambe 63 ua govcrn r ont, aqusst?
Local: Cert r Catalants 5. sPo. pral.
daits pela solera i porli.ven a , b -nat : . cr de 3faio a F.
ta'egi'5 informada a la pas. .)
re.,-/,.
(Cfriii-curn I
C3 tm
i Pcnt.

A Pars, un drup cl'extrernistes es fa amo,

durant una nit, del passatde Cit
Jeanne d'Are

El monument
Layret

Els pr on it o ni s

731.11eNe.

Any 56.Nm. 18.637.Preu: 15 cntims

ABONAMENTS
fterceiona mea ...

Catainsya 1 terrilorta da 11 Repten:1.
America tialina 1 Foriu g aL trimestre...
p o/sos convenI posta/.
sures vahos. Id. ...

18

DIARi tnAViSOS I NOTICIES

ANCNCIS 1 RECL.sSIS FEGONS TARIFES

Qtainas.

El debat sobre la cris(

EL TRIBUT
DE LERROUX
A LES DRETES

BARCELONA

Per la cultura catalana

L'Assemblea
d'Acci Catalana

NOTA

FIEDACCIO I ADIBINISTRACIO: CORTS CATALANES, 389, Ser TELEFON 11430

TALLEAS D'IMPREMTA: CARRER DE BARBARA, 11 1 13. TELEFON 19603

Hostes del Conterntia Club L'organitzaci de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya (1)

Pel mare del 193n es va fer pblic feta. Slo uno se levanta explica el
report para decir que .1Ianresa
Binde prestar tomas pesetas que rePre-

el manifest d'"Intelligencia Republica-

Recouly
Raymond Recouly sent el plaer del
viatge. Ben be la meitat de la seca obra
deu sser feta en vagons i estacions.

L'altea rneitat sn 'libres de guerra; el

viatge i la guerra deuen hacer contribuit
a donar aquest to una mica solemne a
la seca figura i escarquillar aquella ulls
blaus que no s'aturen mai.
Fa uns quants die; que ha arribat 'Italia, on va anar procedent d'Espania.
Ach cingue per escriure iniormacions
al "Paris-Soir". i encara q ue l' EsPa
-nvadeprtscunamil
Recouly. acostumat al to diplomtic,
parla de la poltica coma bon coneixednr.
Per a un francs illustre mes val par.
lar-li de les coses del seu Dais.
Hem comencat parlant d'eleccions i
la situaci de Franea. Raymond Recnuly
s optimista:
Tot el rnoviment Que s'observa en la
poltica francesa es a favor d'una modificaci del regim parlamentari, per tal
de suprimir els abusos i les corrupcions.
Franca no s ni mor:Ya:mica ni dictatorial. per un afee Stasiky pot Mestrar fins a quin punt el set: regim parlamentar' necessita una reforma. La gent
que es l'anea al carrer, i la que armase
senti la indignaci i la
veraonya del nue nassava, no demanava
res mes que una denttracin del; costoms
Peris un escandol tan gro hacia
de fer nixer inquietuds que, per altra
part, 0cm eren noves dettot. I aixi hom es
convence ms i mes cine per tal de
pcnar remei a la inestabilitat de la ro1 tiza francesa cana retome el poder
executiu i trcure moltes prerrogatives
que temen els parlamentaria. Franca,
Per les seres necessitats politiques i rel
paren que t a Eurnpa, calia que conserves una unitat d'acci i es mantingus
unida a l'interior. afalgrat totes les deformacions de la veritat que hora ha intentar fer. el que ala esdevingut s
als;), i pron. Avui. grades a la generositat i al patriotisme de Doumergue,
els partits flan sentir les necessitats nacionals i els perilla de l'hora i han
collocat Franca rer damunt de les seves
nuerelles. I.a no, sha im esperar.
La situacia econmica s excellent i el
dficit est a rolar de desapareixer. Els
funcionaria han acceptat les reformes
perqu ells miteixos cataren concencuts
de la seca necessitat. Els antics combatents. q ue havien i iscut retirats de la
vida de la naci, veden intervenir-hi influenciar-la.
Fa e
pe dernanem que heu tornat dItaltal Podrieu dir -nien quelcom
i, al mateix ternps, parlar-me de la situaci europea, despees del viatge de
Ilion?

na". que portava la signatura de republicans d'esquerra de tots els matisos.

'Famb ha y uco donat el nom els anarcusindicalistes Joan Peir i Pere Foix Welaville t. Aquest fet produi un graut rebombori en els medis coniederals. De
tal manera. que en el primer mting celebrat pela sindicalistes &mires de la
dictadura. que tingt lloc al Teatre Nou.
Joan Peina davant d'un auditcri poc
propici, bague d'explicar Ilargament la
seta actitud. Alaans, ja baria publicat
un document en el qual reconeixia la
justicia de totes les censures que se
poguessin adrecar: He roniwndido 'tic
para nt nn hay ms ase dos caminos:
o retirar mi firma del pie de ogucl Ma
ostracismo.-nifesta,ohudrm!
Opta pel primer catan, desprs d'haver
estat nornenat director de "Solidaridad
Obrera" i requerir al mateix ternps per
l'organitzaci per a retirar pahlicament
ha signatura del manifest
Republicana. Aixi ho jet: en una Iletra
oberta del 3 de julio! del 1930. Pere Foja
va seguir-lo en la sera actitud.
Per tant, oficialment, els anarcn-sindicalistes de Barcelona trencaren tota mena
de l'innata auch el, pcnitics republicans.
Es curins ole remarcar q ue. pot temas
abans, baria aparegut un manifest del
Convite Nacional de la C N. T. en el
atta l proclamaren su solidaridad (in-un:-

rigia Joan Peirn, el (mal trina com

redactors Eusebi C. Carb. Sebasti
Clara, Pere Foix, Ramon Magre, i al
Ire'. L'administrador era el senyor Pere
Massoni. En el seu article editorial deia:
"Solidaridad Obrera" viene a reafirmar
dr forma resuelta los enrulados del Sindicalismo re z -olucionariuu. cuya finalidad
inconfundible es el conuorismo anrquico
y cuya ea-ni-cejen; inds sustancial se halla
en la lucha abierta contra el caPitalismo
y el Estado por medio de la accin directa del proletariadiu. por la accin ret'o/:trinitaria encauzada hacia la es t ructuracin de una nueva economa. por la
cual los individuos sean libres econmica,
politica y socialmente.
Viene, en fin, a ejercer sin eufemismos, ei contemPlaciones, una critica cruz
-Mil.

Quan, l'anv t 930, la C. N. T., en plena

reorganitzaci considera que era imprescindible la reaparici de "Solidaridad
Obrera", es troba altra veg ada anula el
problema de la manca de diners. Hom
artella a tots els recursos de recaptaci
per els resultats foren migrats. Per
assegurar la sortida del peridic mancaven encara rs.000 pessetes. anar a
cercar-les? Sortosament per a rortanitnaci, els Sindicats de Manresa tethen
dipositades en una casa de banca 23.00n
pessetes q ue destinaven a la construcci
de la Casa del Poble. En assabentar-se'n
els dirigents de Barcelona, diuen: Conoci e ndo el sentimiento de aquellos trabajadores, a CITO: Ites dirigi1,0! Para ase

te curnperl.

Ara que hem parlat dels afers de

lora, perineteu tune parlen: d'ari. Suposo
tue no lis sabr greu nue narli amt,
franquesa: el costee renortatge srbre la
rida de Barcelona. a "Paris-Soir",
hretot la iirniaciii costra cite a
luna el
el's fets de la placa de la Conciadia
e s Pr mi l letaen cada dia es va trobar
guem-ne exagerada.
(Con t inua o

lo pdg. 7, ol Pes col. O

tra els oradors locals. Angel Pestafia

i altres personalitats de ranarco-sindicalisme barceloni. Griny, de Sant Vicene
de Castellet, va dir, segons el report
oficial: Camaradas, tened en cuenta que

avalan el pr.stamo Sindicatos como la

Metalurgia, Artes Grficas TransPortes de Rarcelouo. rcsooudiendo con cm
documento firmado Por el presia'ente
los Sindicatos mencionados. Esta es una
garanta ms digna de tener en consideracin que la de ese l'aneen) Ilie ni
siguiera paga intereses.
Na costa naire convimcer els assistents
a l'acte. Angel Pg4afia, que parla en

No s pas fer crrer un secret dir

que la Repblica, d'enea del triomf
electoral de les dretes, ha semblat
resignada a les tintes mediocres i a
les ilaires estantisses. Independentment d'altres causes, hi ha potser
o be hi ha hagut, perqu eis modes de l'opini semblen anar canviant altra cegada cerca lassitud
darrera la primera provatura desalenada de posar en manca el pais,
de refer-se vertiginosament de l'estranya absencia que dura unes guantes centries. Els sobrevinguts moments de depressi, d'incompetncia,
de retorn refiat de les antigues ohgarquies, d'aplanament de tot ideal
gosat i de tota flama, no shan pa.
encontanat a Catalunya, al seu cor
i cervell que s Barcelona. Entre nosaltres dura el desig, la necessitat de
ter, l'aura popular al volt d'un ideal,
la Repblica vivent.
Ilt havia hagut un temps, el de les
Corts Constituents, que Madrid guanyava punts relativament a Barcelona, i tenia, potser, un aany mes sorprenent, una "inria (en el sentit
d'escomesa ardida) mes impressionant, per o com venien a representar la nona apetencia de velles races
que havien pogut semblar com momificades en llar indigencia de voluntat, en Ilur resignaci a ben de taques
aclofades en el paisatge. Era fresca
remont de la revolta i fina en Veventual equivocaci hi hacia una loea, una secreta promesa vital. Els
catalans sensibles van adonar-se'n

Joan Penal,
ataque en su propia base la Posicin vacilante, irresoluta, llena de nebu/oser,
en que yacen situixtas fas izquierdas esEl nmero, dedicat als presos socials,
contenia nombrosos articles, todos Por
ten igual dignos de figurar en e 1 archivo
de toda biblioteca, aegons escriuen ele
secretaris de la Regional.

La

dissidncia latent

L'any 19311 la direcci de nanarco-sindicalisme a Catalunya estava encara a

mana deis elements moderats. Angel
Pestafia i Joan Peir representaven un
papen principal. La dissidncia. Neta\ era
latent. En Eassernblea regional que va
celebrar-se el 6 de julio!. loan Peir,
responent a una intervenci del delegat
d'Arts Grfiques, el cual demanava
equanimitat i serenitat als redactors de
"Solidaridad Obrera" i Que no hi haguessin atacs apassionats entre les tendncies que es dibuixaven dintre la
C.N . T.. va dir que per part daquesta
tendencia que ara demanava serenitat.
seis atacava vilnient i canallescament
arribant-se a dir que estaven d'acord
amb la polica.
F.Is extremistes de l'organitzaci no
estaven disposats a tolerar de cap macera els coqueteigs les relacions dels
Sindicats amb els politics republicans, de
la qual eren particlaris Pestafia i Peir
malgrat llurs solemnes desmentiments.
Va aparixer 110 dncument que signaven
el Comit Regional de la C. N. T. la
Cenfederacit de Catalunya. en el qual
es deia q ue l'organitzaci3 no se ha contprometido con nadie, absolutamente con
nadie, para ninguna accian revolucionaria.

Totes aquestes ziga-zagues ne n res

mes que la romprocaciA cite. de fet els

Be, dones, durant les Corts Constituents, la Liga, pricticament, no

va existir a Madrid. La Lliga se
n'aconsolava, potser, tot pensant que
ella no era pas noia de carece, sine,
de pis. Li esquela de ciare retreta
de les empentes d'un gran exode. Per jet i fet la Lliga inaugurara aleshores la sera poltica republicana, que
hom pot definir dient que s el inc
de les absincies. De primer va esser absent, de Madrid, de la creaci
de la Repblica; ara es absent, a Catalunya, de l'erecci de les institucions autonmiques.
I, inversament amb els moviments precipitats inajornables de la vida, Ilues
homes feren, a destemps, presencia de
poltica de candidatura "administrativa"
en la Barcelona d'estructures insuficients;
i ara fan presencia de tramoistes
tot plegar in g loriosos en un Madrid
enrait per una legi de diputa ts annims,
entretingut en la politica grisa
mica de la postraci republicana i del
revifament cautels de tot el que fon
a Espanya insignificant o nefast.
Aquest aparent contrasentit. no s pas
imaginable que passi impercebut al seny
critic del nostre noble mis agudit que
mona catalans no creuen.
I, tanmateix, d'un tal contrasentit en
deriva una valoraci ben clara de la
segonia incurable de la Lliga. Ni que
em vagues no em dedicarla p35 a glorificar cada moment i detall de les nostres iniiciatives es q uerranes; i altrament
LA PUBLICITAT no es pan una
a la inversa. peaS igualment conde:amada
a l'obligaci menuda de l'oficiositat. Per6
ning no not dubtar de quin cant han
estat les iniciatives. I cui diu les iniciatires din les responsablitats, i el batee
concorda amb la generositat de l'instant.
Les Esquerres han fet ciure Catalunva
duna manera mes franca i prntannnistica
que no haguessin pogut combinar mai
les traces {redes i les gestes cohibides
d'un catalanisme esrecialitzat en les devnrions plutocrtiques.
I erra, la veritat, que la Una, en
canvi. amb tota els seus trtics i tcnica,
els seus politics realistes aliats amb els
rarlins i amics dels radicals, doni la
impressi que all on encara actven,
encara armen algun incident subaltern,
i fan parlar de vegades dells mateixos.
ha atenyen. mis que per per nrpies qualitats determinants. a falta daltri.
Josep

CARNER

Ventura eassol inaugurar

una biblioteca cedida a la

ciutat de Perpiny

Perpiny, S'anuncia que el dia

26 de l'actual arribara en aquesta
poblaci el conseller de Cultura de la
t;eneraitat de Catalunya, que vindr
amb motiu de la celebraci dels Jocs
florals.
coherencia.
Durant la sera estada a Perpinel
Josep Maria PLANES el citat conseller lliurar solemnement a la ciutat una formosa biblioVeni's LA PUBLICITAT deis teca. cornposta de volums de valor,
dies 21. 22. 24, 25, 26, 27, 28 j za d'abril oferta per :a cintat de Barcelona com
i 3 de maig.
a prova efe l'amistar que uneix amb(Sfabir.) )
diles ciutats.

darrer terne. es trob ja amb la tena

Els personatges de la
D ctadura tornen
Madrid, 3. En l'exprs d'Irn
ha arrihat a 3.1adrid l'ex-ministre de

la dictadura senyor Yanguas Messia. Inesperacen a l'estacin un norn!n'Os grup d'amics i correligionaria.
El senyor Vanguas Messia ha conversal arnh el: que l'esperaven, i despees sha dirigit cap al seu domicili.
II adral. 3. Shan rehut noticies
que tinten que el senyor Calvo Sotelo s'ha azoras a Soria. Des d'alli ha
parlar anda la seca familia, i els ha
dit que arribar a Madrid pels voltants de la una de la matinada. Es
creu que s'estallara a l'hotel Roma.

1934

Una inferioritat

anarco-sindicalistes estaven ja profitnHe anat a Italia, i eme assegurar- prestaran su apoyo tutora! a "Solidaridad dament ulividits. EI grup dcls irenN
fArtrat darrerament ne, #s ultra cosa ente
vos que les relacions d'aquel( pala amfa Obrera", con el aporte dc 1S.000
Pesetas
el re , ultat d'aquella dissidencia. L'altarFranca estan millar que mai. Certes di- reintegrables.
ferencies de totes maneres accessEs va celebrar un gran natin7, al Kur- quistne primitiu no va poder pair
eles persisteixen entre els dos sal- saal. de Manresa, al qual assistiren, ul- tent d'inaugurar una poEtica d'una certa

sos. Per sobre dues coses estan

cord : per a garantir la independencia
'Austria i p er a conservar el natr or.
No he de fer can proces del regim itali- Ne s6c dictat o rial i estimo massa
la llibertat neme em sedueixin certs
regints. Fnicara que cap no s perfecto
jo em quedo amb el nostre. Per nin fe.
i segurament vosaltres, tan Ililals
a la Mediterrnia. tes feliciten amb mi,
tute hi haei una base d'entesa entre els
robles Ilatins.
Baritina ha fet, d'enc nue es ministre d'Afers Estrangers, una gran obra.
Vela tenlos que al Quai d'Orsay no hi
ha, ia hagut un home efe dots tan remarcahle5. i el viatge que acaba d'acontphi- es la primera etapa del restahliment exterior de Franca, que era de desitjar que es fes. Cree q ue els niii estimem la pan en% hem d'alegrar d'aquest
linie gstat de enses . perqui Ni e s possible
que duran t un reclina no sohrevirgui rar
ec mnlira e i3, acinesia ente ca nue es va
elihnixant entre Frarca. Italia i Nng laterra allunvara tut perill d'un cnnflic-

de

pron.

"Solidaridad Obrera"

Inquirimos en N admi--tiren.d:
nistraein pnra saber cmo estaba, y no
sacamos nada en limpio. Art hor no
se han aclarado aquellas cuentas, ni se
aclararn amis.

Raymond Recouly

sentar; un da de jornal. Este es abucheado: voces piden su expulsin.

Finalment. el 31 d'agost del 1930. reaparegu "Solidaridad Obrera". La di-

tanc;a1 con todas las fuerzas polticas

sociales que (-Maridan Os ei Punto conc r eto de exigir la convocatoria de Caen
Constitu y entes : que llquiden el Pasado y
nit(fY, cauce a la corriente de;
pensamiento moderno,

El gran problema del diari anartosindicalista ha estat sempre la qesti

econmica. En la majoria de documents
que hem fullejat 'libres. opuscles. acres de reunions o d'assemblees siguin
de l'epoca que siguin. ens troten.' sempre ami) el mateix clan:: "Manquen diners per a 3olidaridad Obrera!"
Quan. a finals del 1917, Angel Pestaa, despees d'una serie de peripecies,
va fer-se crrec de la direcci de/ diari
co trobar-se que la tirada d'aquest estaca recluida a tres mil cinc-cents exentaplans, malta dels quals no es cobraven.
De que vivia, dones. el peribdie? Angel l'estalla respon: De los donativos de
los Sindicatos, y de los anuncios. y de
los ingresos inconfesabres.
Aquests ingressos inconfessables Proceden de l'Ambaixada alemanca, a canvi
de la publicaci d'articles mcdt dominentats sobre l'emigraci d'obrera espanyols
a Franca. La campanya de la S'A contra l'emigraci fon molt intensa. Lea
notes per documentar-se i al gun c o n el,
articles ja escrita eren llitrrats al director de **Solidaridad Obrera" per un
agent de l'espionatge alemany que era
al mateix lempo. el nui donava els diners. Aix ho afirma Angel Pestana, el
qu'al afegeix a continuaci: Cabe decir
tambin que la organizacin nada sabia
en concretn, aunque 10,1 sosPec h as fue
-ron
enlutndose cada da.
a Redacci i l'Administraci de la
Soli d'agiten tems bou expulsada naireh per la violencia. Els ata els s ubs

maig

Press16 al mi/en de la Mar: 755'6

mallmetres. Temperatura actual: 116
gnus. ilurn/lat relativa: CO per cera!. Veloenat
vent: II quIlOmetres per hora, del nora-e:test. SisiLltlltt horttiontat, en promedl: 20 quilmetres. Esta{
de/ cel: cohen d'Acu , Ast. I Cu. En les darreres 21
bares: Temperatura maxima: 202 grial. Temperatura
nuntma, 12'2 gratis. Recorregut del vent: 151 quit..
metres. PrecIpltaelfl: iuttdls. lnsolacI en el ella datar:
6 dores 45 minuts.

Solemne investidura dels primers Deu minufs de LES DUES TENDENCIES

doctors "honoris causa" de la Uni- conversa amb
per JOSEP NIMIA PLANES
Raymond
versitat Catalana

Les causes de la crisi foren tan

singulars i la soluci ha estat tan
sorprenent, que no era exagerar temer que el primer contacte del govern Samper amb el Parlament seria
tempestus. La realitat ha defraudar
l'expectaci; la mediocritat del cap
del govern ha superar totes les previsions; ni erupci passional ni cenoci: al liarg del debat el senyor
Sanaper ani a remolc de totes les
intervencions, cictima de la seca insuficiencia parlamentaria. El debat,
pe/Ni, no ha estat intil, no perque
hagi posat en evidencia la feblesa del
govern substitut dell mateix i la Seca
supeditaci a les retes, perqu
li sin mala:ties congnites conegudes
de tot'nom, siti perqu ha aclarit un
precepte constitucional que una part
efe l'opini interpretava errniament.
La determinant de la crisi bou la
iniciativa presidencial d'adrecar un
escrit al Parament explicant per que
hacia demanat al govern que refrendes el document raonat que hacia
d'adjuntar a la hei que es negara a
signar, en tornar-la al Parlament.
Tots els qui han intervingut en el
deban comenant pel senyor Gil
Robles, han reconegut que la doctrina invocada pel senyor Alcai-Zamora era la bona, la positivament
ccnstitucional, i en conseqencia que
per a exercir la facultat del veto cal
:a signatura d'un ministre. Sense Doctoro "honoris causa" assistents a lacee d'ahir a la Universitat, entre
aquest requisit la Cambra podria conels seus companys
siderar com un paper mullat el documear en el qual el President de la
Com ja anunciarem ahir, a la tarda gacions histtiques, especialment de la
Repblica justificaria la interposici tingu llar, a la Universitat Autno- Histria de Catalunya.
del veto a una llei, i per tant el ma, la sessi solemne en la qual haAcabat el discurs i enmig de grata
donaria per inexistent, de la mateixa vien desser investits en llar docto- aplaudiments
abraca el senyor Maz,
manera que ara les dretes Preteaen rar -honoris causa" els senyors Mac
que
dna mostres estar f nrtament emoque en bona doctrina constitucional Torre:ir:, Puig i Cadaialch, Lluis Si - cionar,
fina al punt que el dselas tie
ho s el document presidencial que rd t i Enric Finke, els quals no fa gracies
l'ha de ilegir el seu padri, ear
tot el pais cnneix. Perque la decisi multes setraanes havien estat come.
no pot fer-ho perque l'emocin l'zn
del President no pogus esser presa nats per aclamaci del Claustre Uni- el/
priva.
com una simple expansi el senyor versitari a proposta de la Facultat de
Seguidament el doctor M1'',15,
Alcal-Zamora necessitava la signa- Filosofia i Licites, acord que es fu dun silenci emocionart, rep
la investitura d'un ministre i si aquest requi- pblic oportunament.
dura de mana ricl Dr. Bosch-Gimpeea,
sir era inexcusable per a tornar la
el
qual junt amb els padrins l 'aluda a
La
sessi
se
celebra
a!
Paraniml
Ilei d'amnistia a la Carnbra, en negarse el govern a facilitar-lo s evident de la Universitat, i hi concorregueren posar-se-la. Despro. a precs del rector,
que obstruia la facultat presidencial representacions de tetes les institu- S ' assell entre els doctors del Claust2e,
cions i entitats cientifiques, artist:- que el felieiten efusivament.
del veto.
La pretensi del President de la ques i literries de Catalunya.
Ocuparen la Presidencia e i s :lum(Segueix a la paa. 3 cN! 5.1
Repblica era lgica; la resistencia
a satisfer-la era protegir una hei bres de la Junta de Govern de la
Universitat.
composia
pel
Rector,
doc:arada d'anticonstitucionalisme contra la reforma necessria que el Pre- tor Bosch-Gimpera; el Rector honosident proposava: el govern amb la rari, doctor Diaz: els degans de totes
seca negativa no solament inter- les Facultats, doctor Rubi i Lluch,
cepta el veto sine) que, com deia el honotari; doctor Xirau (Joaqun:),
senyor Azafia, comet una usurpaci doctor Trias i Pinol, doctor Boix
de poder, perqu cohibeix el dret Raspall, doctor Deuloicu, i el secredel President de la Repblica, que tari, doctor Castillo.
En lloc preierent i a la dreta de
es vela en l'alternativa de signar a
contracor una Ilei anticonstitucional la Presidencia prengueren seient el
o provocar una situaci excessiva- conseller de Cultura, senyor Ventura
S'estan ultimant els preparatius per
ment perillosa si no la signava. El Gassol, i els membres del Patronat
a l'Assemblea general d'Acci Catalana
President de la Repblica tenia ra: Universitari.
A l'esquerra de la Presidencia hi que se celebrar dem i derni. P ass at. Al
el responsab:e de latan a la ConstiSecretariat del Partit es reben les crztuci que la promulgaci de la Ilei havia tots els catedrtica i professors dencials
i certificats de nombre de Socis,
significa era el govern: es natural que formen ei Claustre. Donaren
que
sn els documents indispensables per
guardia
d'honor
a
la
Presidencia
maque presentes la dimissi. Per part
la participaci de les Entitats i Deledels qui volien el veto no ha existir cees de la Universitat, que vestien agacions
a les deliberacions. Tamb shi
cap maniobra contra la Presidencia uniforme de gran gala. La major pan
reben
les inscripcions per al dinar de
dalmtiques
ant:gues
i uixers amb
de la Repblica; els qui han maniodiumenge
al Restaurant del Parc, en ei
dels
proiessors
vestien
de
toga
birj
brat han estat els qui havent votat
la hei han volgut que prevalgues amb ret de:s colora tradicionals de Ilues qual cl senyor Nicolau d'Olwer i Amadeu
Hurtado
pronunciaran interessants
t ras els seus cid; constitucionals. respectives Facultats.
parlaments.
Aquesta actitud no pot sorprendre
Aquesta Assernblea s la quarta que
LA CERIMONIA
a ning; el que sorprn s la docilitas del senyor Lerroux a avenir-se
Unerta la sessi pel rector, aquest or- celebra Acci Catalana d'en de la seva
reestructuraci
posterior a la Dictadura.
a fer el joc de les dretes en aquest dena al secretari de la Junta de Uovern
conflicte entre la Presidencia i el que ilegerxi els acords presos pel Claus- Fou la primera la que tingu lloc al PaParlament. D'en 1 de ning mes sine, tre peis quals son nornenats nuctora eis lay de Projeccions el dia :22 de mare
de 1933, poques stmanes abans de l'adel ell depenia que la hei danmistia esmentats investigadors.
torns. a! Parlan:u:U el! Im va imAcabada la lectura, els padrins d'a- veniment de la Repblica; en ella es
constitui
oficialment el Partit Cata/artista
pedir malgrat estar convenut que quells, allompaurats dels uixers, surten
en alguns extrems era anticonstitu- a buscar ens senyors Ma b Puig, 'que Republic, procedent de la fusi d'Acci
Catalana, Acci Republicana i d'Ares
cional. El seu tribut a les dretes no aun els que es troben a la Universitat.
forces catalanistes republicanes de CataPot sser ni ms evident ni ms
Loa cegada al Paranimf, el rector lunya, i s'aprovaren la Declaraci de
:amentable.
mandesta que els altres dos investiga- principis i Estatut da la nova organitHa volgut disfressar la seca sub- nora als quals ha estat cuhterit aquell facie; politica.
missi vergonyosa amb el tpic de honor es troben impossibilitats, per maLa segona Assemblea del P. C. R,
la pacificaci dels esperits, i ha ialtia, d'assistir a la cerimnia.
tingu lloc al Palau de Metallrgia
arrodonit el concepte amb una risible
eguatainear el doctor Pericot, padri
l'Exposici.
Convocada per fiicar lactiinvocaci a rara del sacrifici. L'Unic Sei anetor biret, liegeix el discurs de
sacriiici que hi ha hagut de debo ha presentaci i elugi oc ix personainat de: tat del Partit davant la convocatria
d'eleccions
al primer Parlament de la
estat el de la Constituci i el de la scu apadrInat, un deis tninurs arqueulegs
Justicia, malmenades per la conxorxa moderas, el qual ha consagrat gran part Generalitat, se celebra el i6 d'octubre
amb les retes. Ha dimitit: no pocha de la seca activnat a e.xcaracions per de 1932, amb assistncia de mes de dos,
fer menys. El que costa d.entendre ternes luspaniques. Es mod aptauult. se- niii delegats i afiliats, i coincid amb la
s que els seus compartes de nan- guidament el doctor Rubio i Lluch ja famosa crida de Lleida del President
fragi constitucional hagin trohat la elogi del sea apadrinat, el filsof ale- Macla. L'Assemblea es pronuncia unisalvaci al banc blau. Els que ne- many doctor linke. ni: un magninc nimetnent per la propugnaci d'una enganen la signatura quan tenien el mectirs la ressaltar la P ersonalitat da tesa de les forces catalanistes d'esquerra,
i davant del refs d'E. R. de C. acortl
deure moral de donar-la sin imperu:11p de les investiga--questdinrl
meables a un altre document presi- visas illosunques, en el qual tant lia tre- presentar candidatura en les esmentades
dencial que diu el mateix que deia baliat, tambe, el doctor. Aeallats els eleccions. Fou la candidatura de Conaquel f que els esglaiava. ..1:x no Im ap,audiments que l'auditori tributa a N- centraci Catalanista Republicana, que
ha entes ning, ni podran explicar- rador uarrer, s Ilegida una carta del plega, al costat dels millors noms d'Acho mai satisfactriament. El senyor doctor linke, en la qual agraeix l'a- ci Catalana, diverses personalitats de
Samper shi vela tan perdut que cord del Llaustre, i lamenta no poder relevant prestigi politic i intellectual.
Finament, 'any passat tenia lloc a la
despees dauxh dubtem que en cap assistir a la sessio, car una malaltia
mateixa sala d'artes del Foment Automoment pugui disposar del minimum obligar a tornar al seu pais.
nomista Catal, del Sal te Garca lierd'autoritat necessria per a servir
Hi manifesta, tamb, que hauria en- nndez, 1[3, cmi se celebrar la d'enl'alt carrec que ocupa. El set, desti cara, una cegada mes,
haut la cultura po- guany: l'Assemblea general extraordinas navegar a la deriva perpituament:
htica mundial, con) sens Incurra en els inel rar ens din, per, que tindr una comparables tresors de l'Arxiu de la coro- ria del 12 de unen, on va reestructurar-se el Partit d'Acci Catalana Reputravessia ben curta.
na d'Arag i que revela la maduresa blicana, que vingu a substituir, definiticosmasiesellammeneummesmaemmsmempu politica de l'estat catalano-aragones du- vament, el Partit Catalanista Repuhlizi.
rant un paren de segles de manera sor- En aquesta reuni Acci Catalana muta
prenent. Hauria afegit, finalment, unes chita nova sobre les idees
de semnre t
paraules de joia porqu aquest honor re- comegara amb ella una c ih rant ran,
En la convocatrla de la
caigui en un ciutada d'un unperi que puya de mitings i converses arreo , ne
joventut do Cstalunya per a a travs dels segles ha mantineut tantes Cataltun a. Resultan( de les delibe,-ala conversa del dia 13 de i tan amistbses relaciona amb Espanya. ciuns d'aquesta Assemblea sn la Dol'actual, un lapsus d'atenci
El doctor Jordi Rubi fa tot seguir U elaraci de Principi s. que s el finament
presentaci i elogi del sejiyor Maen i idenlgic actual del Partit d'Acci Caf6u dir-nos la frase un xlc
sarauista: "Queda convocat Tnrrents, del qual Tem pla que fa ten talana, i l'Estatut Pel qu al e, regeix
tot el JOVENT DE BARCE- just ara trenta anys que dona IN seca on S'estableix la periodicitat anual d'aprimera Ilien d'hisinria ..ata:ane, per in- questes Assemblees.
LONA". El bon sentit del
elisposici del Ilavors catedratin el docLi dona, ami mateix, im especial relector potser Ja 'haur adonat que vollem dIr: "TOTA tor Rtibi i Lluch, als deixeldes de la tiro el fet d'sser el primer arte oficial
Universitat, entre els quals es comptaven riel Partit en partiejp el senyor
LA JOVENTUT DE CATAeoraelnr q ue t l'alt honor d'apadrinar Anude] Hurtad, i in tute 'i important
LUNYA". L'hora, oom dOlern, el set, vell mestre.
d'hnmes destacara catalanistes rePu blia les onza del mati, I el local
Enumera detalladament i amb gran caos que amb un manifest puhlicat uns
Corta Catalanes, 583.
coneixement tata l'obra literaria de Mac dies abans s'incorporaven definitivament
i Torrente en el camp de les investi- a Acci Catalana.
Lmmenxemnineinummrtomenvforrufffturin

de

EL TEmips

PUBLICITAT

8110 rte..

711gr

Divendres, 4.

El

govern

Samper


DIJO. 0

%ny 56.Nm. 18.641.Prea: 15 einthns

ABONAMENTS
Mecen:me mes
Csialungs 1 territons II
tentbitst
Amerlea nanna
Portugal. Irtnlettri...
nabos cometa postal, 1d.
'
Ai r ee masa,

DIARI mAviSoS
ANPNCIS

, 10 de m 1 de 1114

EL TEfrups

PreM16 al nivel! iits la. mar, 7674..

intileetres. temperatura atina': 164
e geno. simunes( fillalea: , 77 . 4eer eenr.yeeplisi
Irent: 5 qtdibnietesi per bors. .1* Pesa Ttsissnatatnetik.
ZOntal, en prernern: man quMarnetre. ESIst del tela 3/10

O PI

Ir

de Ct.'t mes. En sol narrereg teiremeleasPeraterleatele

alma: 20 . 3. grane. Temperatura Mlninlc .. t4'1 grane.
Raeerreses tle6 lernt , 914 quiliinletres ereeiretaeld:
nena. Ineelacle en el dla n'alai, 9 Mares 17 minuta.

1 NOTICIES

BARCELONA

RECtAns F.ETioNS TARIFES

REDACCIO 1 ADBINISTRACIO: CORTS CATALANES. 689, t er TELEFON 1148

TALLERS D'IMPREMTA8 CARDEN DB BARBARA, 11
13. TELEFON 19603

a la
Catalunya i
L'organitzacid
S'ha
resolt
la
fa
Nicolau
d'Ohver
A
Sitges,
veient
Catalunya
importants dula- Destacats mili- vaga general c o m Schmeling LIQUIDACIO D'UN PERIODE
del racions sobre la tants de la C. N. T. de Saragossa s'entrena
EIs
visiten el
hei de contractes
President
de conreu
Una maniobra contra

Ahir,

ecneralitat

lacais
celitralisme

Amb motiu del re:11:s presentan

Govern del senyor Saraper, a
,.encia de la Lliga, centra la llei
Ce conreus aprovada al Parlament
;le Catalunya, sha creat una atritosde confueie que intenten explo:.: aquells qui noms reuen els interessos de llar c/asse. Ens sembla que
per a eatendre'ns d'un cola no hi ha
com analitzar el problema que s'ha
creat i veme des del pum de vista
catale quin s el sen ahast j quines
conseqencies pot dur per a la nostra
autonomia.

1
1

1
1

L'examen ms elemental ens demestra que es debaten dues qestions,

cadascuna de les quals no t res a
',cure ainle l'altra.
A) La bondat o maldat de la llei
de conreus.
E) La de si is (-porte i patribtic,
des don punt de vista ea:ala, donar
facilitats als Governs de :a Repblica
perque intervinguin, i si a rn ve
elin, d'una manera indirecta, les
eons del Parlament de Catee. ,.a.
Referent al primer punt s clar que
cada cata: en pot creure el que vul;mi sense deixar d'sser un catal
com cal. En aquest aspecte no hi ha
mes problema.
Per pe! que fa referencia al sen' ratriinic crafavorir certes titanioque no tornen pas a honor ni
er5segi del Parlament de Catalunya,
es evident que sense caure en sofisma
es pot negar que s un acte d'antieeotisme, i dels mes tiples; es a
-. que sempre que hom ha cercar
Ce minvar o de destruir rautonomia
o la independencia d'una terra sha
val g ut d'aquella mals ciutadans que
li han dut llurs plets dordre interior i l'han erigit en rbitre.
Concretan:. la Elige, ami) les seves
maniobres per Madrid, ha afavorit un
acre que no pot servir per a altra cosa
,,ue per a donar peu a :e els molts
enemics de la :lastre autonomia
aprenguin el ami denderrocar-la o
de fer-la irrisria. Aix no t tomb
de fulla. Tot el que sigui defensa/
aquest acta inqualificable amb arguraents referents a la convenieneia o
a inconveniencia de la Hei de conoes es raonar d'una manera capciosa.
, passades L'nions Monrquiques
pretenien treballar pel be de
-
:m'ya i treballar per salvar la
-ca terra du es mals catalans. Es
ane de sempre.
Totes les excuses caven per terra
si considerem que el dia que tothom
segus aquest precedent l'autonoma
ssria inexistent.
els catalans no sahem discutir
eestres Miestions a casa nostra,
ci sentit t l'autonomia?
Si els que avui tresquen per Ma- se,/ els mateixos desertors del
ment catal, com hern de creuaue tinguin prou autoritat moral
pe- a parlar en nona de Catalunyal
uns pollees. obligats a veure
politic de cadascun de llurs
gosen dir-se catalanistes i descometen errors que a ulls del
donen la illusi d'una guerra
e:cm-Madrid, qui no els tindr
uns encegats o per uns ximples?
ces hem de deixar arrossegar
'a discussi sobre la /le de con.- - en si. Havien ve discutir-la dins
ariament catal. Pensem noin,ls
izas rnals falls de Catalunya han

e rat po s ar la dignitat ale la mes

representarle de la nostra autoa mans d'un tribunal que ells
compost de Calvos Sotelos,
:es, etc., s a dir, dels pitjors
ics. de Catalunya.
I na) cap secret per a ning
7' r, de pa s sada one discuteixen la
" Ilei, con-lomee ...en a ficar-se en
- s dismesicions dels nostres
Acallemos.
trobem davant el primer atar
es a la nostra autora-mea. I alle
ee salt ice l'obstrucriei radical-.ir-in-monrquica ho han 5abut
P r3v3, ar i Mime acolorir d'acte
...)rrior a la prosperfrat de Catalunya
eatalans. Els perteca aquest triar
es test que Sota els xartras
i tots eis partits de classe doren la mateixa Higa catalana prneed-ix anda tote !a deslleialtat
d'armella Vra.; Monernuica que loe
nullificada un d'a de "pediera indiz e
-ra
e al eerrei del rentralisme , i
ter l'exclu s ivi s me destructor.
^ -e e r ,esta i hale r11 soire de :a
t.

s 'en; da.u n t Pur testa e! mal

I In a la Patria!

A la pg:na 3;
El dficit d'una alegria,
per BELLAFEA; Les arts

grfiques, per JOAN

SACS; Alvaro Cunquiro
a

Barceiona , per OLIVER

BRACHFELD.

moiluirei ge w lr e ' ." "v" "lh ,"Irm

de l'anarquisme a

a Espanyao

per JOSEP MAMA PLANES

Madrid, Q. El senyor leicolau

d'Olwer ens ha fin les segents manitestaciens sobre la Llei de. Contraetes de Conreu, recurs d'incompetencia, presentat pel Govern, a actitud de
la Lega ea aquesta qesti:
La Llei catalana de Contractes de
Conreu pot tenir alguns detectes mes
o rnenys discutible; o encertats. Es
dificil un encelrt total en una Ilei de
tal envergadura: pec les seves basas essencials tendeasen a iavorir e:s
camperos i a permetre'ls rascenei
de pagesos a propiciar:s. Aquesta Llet
s indubtabien:ent justa i profitosa
a reconom ia del pas. Naturalment
que a la Ilum del dret rent i tradicional podr impugnar-se la data
Hei. Per un canal semblant, er, norn
de la Constituci de 1876. liauriem
de declarar illegal la proclamaci de
la Repblica.
La Llei s fonamentalment catalana, acomodada al nostre individualisme. Afavoreix la tendencia a la perita
propietat sense que en ella hi hagi
cap yeHeitat per as contractes collectius, a favor de Comunitats de camperols, cosa desconeguda a Catalunya
i incompatible amb el carcter dels
nostres pagesos.
Es lamentable l'actitud de Lliga
Catalana. Ells, que anteriorment havien reiteradament declarar que, pas-

Els periodistes que fan informaci

al Palau de la Generalitat van saber
que el President celebrava una entrevista eral) individus de la C. N. T.
Esperaren llarga estona a la Galeria
Gtica i cap a les vuit sortiren (lel
*respete de la Presidencia els militan:5 de la Contederase Carb, Gatera Oliver. Esgleas, Sane i Herrero
alt q uals els periodistes preguntaren
robjecte de la seva entrevisea.
Calla s'avangi als sena compertys
i dagu:
Venim a reconeixer "de jacto
oin-ho aixi mateix, el Govern de la
Generalitat, ccm a representants de la
Coniederazi Regional del Treball.
La nostra entrevista amb el senyor
President de la Generalitat no pst
trole cap altre objezze que parlar deis
preblemes socials de Catalunya. Ens
reserven, pera, desser mes explic:ts
fins gut hgern comunican a la nostra orean:releje,. els detalls de l'entrevista que hem celebra: per encrre:
d'un Ple de Sindicaos que hi llegue
dies passats.
Heu parlat de ra dels nens
dels vagzestes de Saragossa2
Res d'aix.
Heu parlat d'algun conflicte social?
Tampoc. Han parlat de problemes genera.ls, coro la clausura dels
Sindkats, la suspensi del peleedic. etc.
.No tornaran si no ens venen a
buscar, cosa que es possible. Nosaltres
hem exposat una serie de queixes reierents al tracte que cas duna el Govm-n.

tret una bona intpressi de

l'entrevista?
Havent parlar amb els elements de
la C. N. T., els periodistes dentellaren
al President que eis rebs, a ti de
fer-li unes preguntes sobre l'entrevista.
ef'han visitat uns senyors de la
.
C.
N. T. explica el senyor Companys , els quals m'Un exposat els
seas problemes a els 'seus greuges, t jo
itt exposat els meus punta de vista amb
referencia al que ells em deien.
L'eptrevista ha estat nesga, perque
quan hi ha moho persones reunirles i
cada una d'elles expma els seus punts
de vista passa molt de pressa una hora
i mitja.

Iskioolau d'Oawer

ses el que. pass s . a les , Constituents,

en el relatiu a l'Estatut de Catalunya,
eualsevella que fos l'actitud que prenguessin altres diputats catalans, no es
retirarien de les Corts, ho han fet
del Parlament Catai. per despit d'haver perdut les eleccions municipals.
Per prpia voluntat s'abstingueren,
dones, de participar en la discussi
de la Llei de Contractes de Corren,
aquesta Llei contra la qual emprengueren desprs una maniobra en competencia amb els seus aliats de la
CEDA. lia estat una campanya insensata, a mes danticatalaneta.
Es discuta la Llei pel seu fans, i
ara l'ataquen per suposada questi
d'incompetencia. No alleguen, doncs,
que tal o tal dispozici. no pot sser
anticonstitucional, sind que diuen que
tal assumpte no podia tractar-se al
Parlament catala. Aques'a actitud s
inqualificabie en un part:t que es diu
catalanista.
Ea clar que e: recurs l 'ha intern o sal el Govern, pera coincident amb
la proposici de la Lliga i de la Ceda,
que eren sobre la Mesa de la Catoheu L'explicada de tal actitud ha
de buscar-se en la confabulacie, concomitan ami, la tramitada de la darrera crisi. Es lamentable que el Govern de la Repblica hagi obeit en
aquest cas, en una erraste', de politica interior de Catalunya, els desigs
de la Lliga.
Ar t uest cas no es nic. El 27 de
marc el Govern' de la Generalitat es
dirig al President del Consell de Ministres. en un ritonat document que
le Genrralitat no feto peralte, arel, un
sentit de la sera responsaliietat, per
tal de no crear dificultats i donar la
sensaciO que actuava amb lote s ere
En canvi, arnh gran sorpresa-nita.
nostra, hem vist publicar-se a la
premsa la contesta, abans que arribis a coneixement de la Generalitat.
i cree que no ha arriliat encara. La
resposta del Govern, enic diari que
la publica, i que ha estat afavorit amb
tal tuerce, es l'Orean de la Lliga.
Es ciar que no es el Govern qui ha
comunicar aquest text a "La Ven de
'tan afecte
Catalurlya", pec si -lg
a cli. que ha nogal seStrUre - la (Una
cartera ministerial o de )1 Mesa; del
eonsell.
Solucia a leetnica e, que el Trieutoarde Gareutees declare interposat
el reeins fofa de terehrai, 'pesque alee
en efecte. Ito ha errar el recites preaelltat pel . .Govern de la Ropithliea
contra la Liti del Pirlament
Una altea cosa o una altra deter
i nad a seria tant ceno voler provocar-m
al camp catil l'anarquia. Seria un
non favor qhe es br:nda a dretes.
L'altre ha estat el de la 'libertar de
centellara de pistolers i altres criminals, capturats per la polica 1 ,condemnats pels trihunale, que ara, per
obra grcia de ratunistia. tornen a
actuar als carrers de Barcelona..

Quina impressi n'heu tret?

Jo, cap impressra; es una de tantes entrevistes aloe celebro cada cha.
Carle ha rat que havien reconegut
"de facto .' el Govern de la Generalitat,
anra el qual havien tractat de potencia
a potencia.
Si alee representa reconeixen el
Govern 'de la Generalitat, est b. Ells
han vingut a exposar les suposades
queixes que dirien tenir del Govern, i
jo els he explicar el que he cregut per
convenient. M s han parlat de la suspenski del seu diari, de la clausura d'alguns organismes setos, etc. Jo els he
deixat explicar; he replicar alguna vegada, i els he dit que en el prxim
Comen exposaria al Govern el que
mhavien comunicar, i el Cansen decidir el que s'ha de ter.
haur Comen extraordinari
per tal de parlar d'aix?
No. Sea parlar en el primer Canse/1 ordinari que se celebrara. No hi ha
cap metilo per no fer-ho aixi.
Donar compre als visitants del que
pensa el Gorree, i els cridar, naturalment.
Ells han dit que seria probable que
la Confederacie prengus una altra
orientaci pel que fa referincia a Catalunya i que estaven nacer ben impressionats...
Ho celebro. El que vol el Govern
s que estigein dintre la I.lei. Si aquesta entrevista dones per resulta/ que la
vida cititadana no fos pertorbada. n'estar satisfet. Cal pensar que tenen darteca d'ells una bona part de la classe
trehalladora. Ells s'han queixat de raetuacie del Govern, jjta cree que rl Govern, d'un caire completament esquerr,
ha obrat en tots moments cern devia.

E:Is anaflo-sindicalistes s'havien compromis a no auscitar cap conflicte a la

Repblica durant els tres primer, mesen de la seva implantacie. Ja heut vist.
pena, que reneleme mateix del 14 d'Abril
declarasen la vaga general a Barcelona.
A partir d'agiten moment, les vagues
i cenflictes de tota mena comenzaren a
sorgir com per art d'encantament.
Essent governador de Barcelona el senyor Llus Companys va referir-se davant dels periodistes a aquesta Crometenga dels anarco-sindicalistes. La Miesti fou portada al Con g rs extraordinari
de la C. N. T., que tingu lloc a Madrid
el, dies II al 16 de juny del 193t (era el
primer Congrs que se celebrava &seres
del de l'any 1 919). Els representants
Catalunya explicaren que no existia cae
pacte sigma. Per tant. s'acordara que el
comproms no oassava d'sser una iilusi del senyor Companys.

Saragossa, 9. La soluci de la
vaga, que semblava imminent, ha sofert un contratemps que, almenys, retarda l'arranjament, si no l'imposibilina.
En la reuni que ha celebrat aquest
mat la Patronal ha acordat mantee!, la P rometen a de comelir exactament les bases proposades, entre
elles el compromis de no efectuar
acomiadaments fina haver transcorregut dos mesos. Per negar-se a firmar cap mena de document, per tonsiderar-ho depressiu, imite que la seva paranoia s suticient per tal d'allunyar tota sospita d'incompliment, sembla que no podr arribar-se a una
soluci, i els palmas alleguen que la
vaga s illegal i injustificada, puix que
no la motivaren reivindicacions obreres de cap mena, per la qual cosa
es resisteixen a firmar cap pacte.
Ha de bastar als obren, per tantdiuenla promesa donada per la Patronal.
Han quedat per aquest motiu suspeses les negociacions i el comite de
vaga sha reunit amb el governador
civil, amb el qual ha conferenciat durant ms d'una hora.
En aquesta entrevista s'ha arriban
a un acord de soluci. Sha aixecat
una acta, que ha estat firmada pel
governador civil, pel delegat de Treball i pel comit de vaga, dient que si
els patrons complien la promesa que
havien fet es donas-a per acabada la
vaga general.
Estan ja preparats per repartir-los
per la ciutat uns fulls donant compte
de la tramitaci del conflicte. Horn
creu que aquesta nit ja hi haur espectacles, i que denn, aixecada la
vaga aquesta mateixa nit, es restablie i per complet la normalitat.
La noticia de Farra/ijar/1cm ha comenar a circular rpidament per tota
la ciutat i ha causat l'alegria que es
de suposar.

El peral

demcrata

El Congrs a que ens hern reierit

s molt important. perqu demostra amb
tota claredat la insegura actitud de la
C N. T. develan del fet nou que li
creava la instauraci de la Repblica.
En el discurs de salutaci, el delegat de
l'A. 1. T., Falemany Rodoli Rocker, pronunciava les segents paraules:
El peligro mayor que se ofrece a
la C. N. T. en Espolia es el peligro demcrata. La proclamacin de la RePtiblica ofrece a fas masas obreras el espejuelo de mejoras harto dificiles de

Cap a la- descomposici del

partit
radical
. ,
El .senyor Martlnez Barrio
t redactat un manifest de
separaci del partit
Madrid, 9. En alguns zireols politics sIra afirmar que el senyor Martinez Barrio t ja redactat el manifest de separaciO del partit radical, i
que el secundaran en la sera actitud
alguns diputats radieals, entre ells
len-ministre senyor I.ara.
Els radicais afectes al senyor 1.erroux concedeixen poca importancia a
la dissidencia, i afirmen que efs que
seguiran rex-ministre de la Gevcrnaci sn escassament uns granee
diputar,. En caen, un amic del senyor Martinez Barrio asse g ur que
arribarien a trenta.'
Un diputat afecte a l'ex-ministre de
la Governacia, i tamh molt afecte
al senyor Lerroux, ha fet les segents
maniiestacions:
1,a minoria no t anteritat per
a resoldre tttn plet intern del partit.
Sn els ergana suprems del partit,
el C0112il nacional i Yassemblea nacional, en el seu cas, els que tenen
poders per determinar sobre la Miestid. Podeu manifestar, tense que pugui stes rectificar, que el senyor
Alexandre Lerroux va a convocar el
comit nacional del partit per tal que
es renneixi sota la seca presidencia
abans que acabi el mes en eurs. Ser
en aquesta reunia') en es tractar la
qiiestin. Corn s llago de suposar, el
senyor Martnez Barrio trartar de
convencer el senyor Lerroux, atora tota mena de raonaments, que s incont enient continuar pe) cam actual.
(Continuo O darrera )lora)

2"Una Salga revolucionaria isla Goda -44"?.

Ja neaF.A.Ltaras

ve,*

que aquesta confusi produia irregularitats de tota mena. a-tic= constantment

que els elements responsables (res pon sa
de cara a l'organitzad) declaren-bles
nur Si b determinats individus eren del
C. N.. en tals o quals ames no retsree
sentaren aquest: que si be aquest i
aquel 1 eren de la F. A. 1.. en tal Cal
no representasen la F. A. I. I aixi en
tots els gratis de l'escala de romero/e.
zaci anarquista u sindicalista. A011111al
manca de responsabilitat. per no dir de
serietat. arriba a donar la sensaci de
rolla tarea en l'inacabable debat amb el
qual el Coartes de Madrid voigu jutjar lactuaci dels dirigents. De les llarmies explicacions que donaren tats els
personatges alludits. noms resultara en
ciar una cosa: Mar duran une !Varas
anys tots els personatges vistents de la
F. A. I. i de la C . N. T. no havien fet
altea cosa ene negociar i relacionar-se
amb els conspirador, politizs, pera mai ,
en cap ras, ning no baria din la representarle, oficial de cap deis cargarasmes de la C. N. T. ni de la F. A. 1.
Aqtrest entestament a volee aplicar una
doctrina absurda a una realitat mes forta que totes les teories no escapava. a
Joan Peir quan. adonant-se de tot el
grotesc de la situaci, deia:

conscentir dentro del marco del rgimen

Sitges. Blancor de cases que riuen caPitalista. Pero cl pc!ioro dc arte las
al sol. A Terramar, on arribem una masas acepten esa sugestin existe. Y ya
hora abans de l'entrenament, hom ne- sabis que las democracias, ms Q U O a
da o pren el sol. Ben aviat deseo- destruir el viejo armatoste capitalista.
brim Strauss. L'"arnic de Schmeling", vienen a sostenerlo. PrOPOPICIS 1110iOraS
cont diuen a la rdio, ens demana no- y estas mejoras, aceptadas por los traves de Barcelona. Molta expectaci bajadores, tos desoan de Su camino. El
per a assistir al matxli dieta'. Tot_ peligro, pu,s, para los anareosindicalisJo oduacto que tot el qms sito fet
trocaren parla. Fins la gent que no fas espaoles esta VI ese desvio de los
estat una dcsnieci de!: eeraciteis de
han anat mai a la boxa se n'ocupa trabajadores hacio la 'de,nocracia.
la C. N. T. Peral si no es traba en ,el
amb passi. Les nostres paraules l'a- blicana.
terreny de les tonspiracions, de la erefalaguen. Per la nostra part ens arloNo obstant, la reluci oficial o oficiorevolucinaio. del cofa . de forca
neto que a vuit dies del mate Strauss sa entre els politics i anarco-sindicatistes pareci
anib tot alld. ion era la Conno t pas aquella confiana de fa continuara. A la Generalitat va celebrar- que acabsNacional
del Deban duremt
un mes en l'exit financer de la 're- se una reuni, a la qua l assistiren els federaci
aquests anys, des del 19 2 3 al 1931 7:
unio. Es ben comprensible en una senyors Maci, Barriobero, Sediles. ZaQuan una personalitat politice
persona tan directament interessada labardo, Montero. Escrich, Pestaa i
quines eren les condicions que la C. -.. T.
en jalee...
Peir. Hom proposi als dos darrers da- posara per a secundar el moviment teSchnteling eo dalt del ring "fent nar en la candidatura de chputats per a
i que aspirava a proelamar.la
guants" amb el migfort reussenc So- les Corts Constituents, cosa a la qual solucionan
Ii fou contestat:
lb. Tot al voltant, un peblic, predo- Pesteila i Peir es negaren rodonament. Repblica federal,
A nosotros. es interesa Poco In oae
innata/neta temerte espia els .seus Es comprometeren, pire. a tftot perso- pueda
implantarte desPriek de la fti.01:4gestos i contenta en veu botica. Lee eal, a no ter campanya abstencionista.
nas interesa
nanquines totogrfiques funcionen. El sena criteei era que en aquells mo- ' Ci(511 fiNe a realice. Lo que
libertad de todas nuestros . Preals
Nosaltres anotem al nostre carnet: ments histric no shavia de compro- es laexcepcin
alguna V ntie las libertarsin
-Boas ceeuerre. Faenan p! a col- metre la Confederaci.
bes colectivas e individuales queden to tal
locar e! circe Gerdia ex.:21lent. DeA primers de juny. es reuniren a Bar-mentgarizds.
lIcients :seuiva i hIncatge."
celona Jeremas Zalabardo un tersoLa mateixa coniusi6 la trobem en el
Despriis (i ' 1111 orill Ig. de deAeanS se- natgetrbol, dels. grupa a narquistes
Porque diu Anadministratiu.
terrena.
guiant enetant: "Malt prompte en Fa- els militars Jimnez i Franco, amh Pei.
Pestarta si estomas rcereecetudos
tac 1 en la rplica. Visi rpida. En- t, Cara. Sanz i Massoni. de la C N. T. gel
600.000 y a la liora de la calizatidn no
caixa be i a voluntat."
Zalabardo va dir que comptava amb l'a- somos maS que 3o 40.000. esto cs
len altre minut de descans i ano- jut de diversos Sindicats per a presen- cantarlo. 1' en estas condiciones el Cotent encara: "Bloca he, pera no pot tar una candidatura a base de Franco
no puede pagar. E! Comit tiene tina
pas evitar ni dret ni esquerre quan i Jimnez, contra Mach. Aquests, en 'tinta
de ;Poco pesetas que no
aquests cops parteixen repids. Varias, principi. es prestaren a la maniobra, ser deuda de mas
No sabe lo que ingresa por cercona a boxador. Joc de cantes precis, no tardaren a convencer-se. davant els cobra. por
sellos
coi:federales. y de esta
y
admirable. No ho fia pas tot a la de- racnaments de Peir i Clara, que con- nets
manera no hav administracidn Posible,
fensiva. Sap segur que els seus cops tra efaci no hi hatea res a fer. Com sala
o que se tenga que poner alli una do.
taran mal."
es recordara. Franco en desprs en la cena de campaneros para administrar. y
Enfront de Sol, que s un del; candidatura de l'Eseuerra.
romo esto no se quiere, no har organia:4e sparrings" que veurem donar-li la
El que passava aleshores era que, com citan posible.
replica. Schmeling no ens ha produit en tantes ocasinns, la massa obrera es
Segons l'ideari de la C. N. T. el Sinpas mala impressia. Es un boxador desentenia del que poguessin acordar els
dicat CO is un fi, sine un mitj de proactivissim dalt del ring, molt variat i dirigents sindicalistes en materia d'eleepaganda d'agiteeie per tal d'aconsedels que sempre van endavant. Sra, ci o ns. El pre s tigi de Maca era massa
guir el trinnif final del Comunisme
pel set t cantii, ens ha confirmat en len perqu el criteri anarquista pegues bertari. Per tant, l'obrer que milita en
el concepte d'excellent boxador en influir en un sentit n altre . Les perso- un Sindical afecte a la Confederaci na
que el teniem.
nes intellizents de la C. N. T. s'arlo- hit pas el proletari atine s'enquadra en
Flyn el succeeix hit del ring. Ba- naren d'aquesta realitat i s'ahstingueren l'organitzaci
professional (Me li ha de
tallador, l'escomet arch cops llares de posar dificultats. nue per altra banda defensar els setts interesses de claase, sin
de les dues rnans. Veiem Schmeling haurien resultat intils. al corrent senti- que, tericament almenys, s un revoltsuns instants dominar. Algunas copa, mental que havia desvetllat la figura del ci o nari. Teanerquiame sindicalista, pec,
encera que amb ccrta impreeisie, li y en Iluitatinr. Alai, els quedava, almenys va ms enne, i arriba a ilir que no conarriben, mentre cale d'altres sahn es- el remar, de presentir en el moment Pro - re que cls obrers gaudeixin de tnasaa
quivats. Pene Elyn t la casa ensango- piel la adora dels !teto prohlemetics comoditats; si l'ohrer esta satisfet. resnada, i al round segent' el veiern serveis. Aviti diu. amb la suficient pers- perit revolurionari s'adorni.
anar per diles vegades a terca. Schme_ pectiva per a poder ;tejar aura sereniFi sistema tpic per a mantenir la siEng nn Ira fnreat mai el coniliat. pe- tat. es vett ben clar une arrb la Cenfetuaci3 sempre ti y ant e; ranonienada ecr3 els cops eme han tombat Flyn deraele e tense la Confederarie el trinmf ce', directa. L'anaren-sindicali s nie no achan estar molt precisos.
Maci:n en anuells moments batira estat cepta intermediaris entre el Sindicat i el
Desprs de diles represes de Flan. exactament el mateix.
pate: el. cnnflletes s'han de reaeldre de
l'holands De Roer ve a ocupar el
potencia a potencia. En neisos on exisse t' Une. Schmeling no ha descansar Poltica. i anarquisme
teixi un Estas fort o. sitnnlement.
rinI s que un minut de represa a reMentre els elements responsables de la Fstat serlds, aquesta pretensie dels anarpresa. i el seu estat de fres.-nr es sor- C. N. T. a Barcelona feien aquesta sa- quistes els colloca autornticament lora
prenent. Notent igitalment que el seu car politica de fer creure que eren ells de la !tel. pera'. cnit que a Espanva .tan
inc minora a mesura que a y anc,a l'enfrien un favor a ialacia. unan, en rea- fora de la llei estava la C. N . T. Mol
trenament :Ser per aquesta causa nui
litat, em Maca qui els el feia a ells, el, Goteros ale S. M.. ens trobem ara
nue I t e Roer cris sendila el pitjor dels els extremistes de l'organitaaci. concre- arnb una den s a tradici de ceniusionisme
tres "sparrin g s? Saltirmant pel ring tament la F A. 1.. s'anaven apoderant
que la Repblica dels primer, &Si anys
el velen, assaiar. vanament d'arribar tots els llocs estratgico i itnposaven als tract vanament de rectificar.
a la rara de Schmelinc amb els seria Sindicats un ritme d'agitaci cada dia
Josep Maria PLANES
punys. Per mitji d'un "entinte!' ms accelerat. De tal manera. I]lle Aran,
fluix. tense malicia, pene molt pre- que fermara pare en aquella data, del
(1) Vegi's LA PUBLICITAT dels
vis. De Boer va a :erra.
Comite Nacional de la C. N. T., podia dies 21, 22, 04, 25, 26. 27, 2S i 21) d'abril,
I la sessiei de quanti acaba quan dir, no ras mancar de ra6:
(Continuord.)
i 3, 4 i 5 de maig.
comenava a apassionar-nos.

Un round de "punching hall" i una

sessi3 d'exercicis, en el miss de la qual
rom
Schmeling posa de manifest l'agilitat
de tots els seas muscles. acaben la
sessie. Schmeling baixa del ring, i, a
pas de cerrega. fa g in don -cents metres que el separen del vestuare on el
massagista entrara en funciona Els
espeetadors s'escampen, i ea i lli es
formen grups en ele quals hom s en
general "schmelingista".
Max Schmeling ens ha fet refecte
que est "covant" be la seva forma.
Cap dels "sparrings" que avui l'han
entrenar ha tractat d'imitar rectodure
de manera que el dia del combat el
joc de Schmeling seria foreosamety
diferent del que atad li heut vist fer.
Voleen dir que no l'hm vist entrenarse arnb vistes al caamhat amb Usendun, siti amb vistes a un combet.
1 con, <me semore ha eetat aixi, i coto
ene recurfun s'ha entrenar oh Schmeling i ele sena directors no l'han l
pocht veure, pot donar-se el rat que
el ba s e aconsegne l xi torprendre ra.
lemany. Un altre -lia veurent les possib I . i t .ts que qe Te,lino d'aeoneeguir
un ibjectiu que, emir netc..t, poasibiArribada a Madrid del. filla deis envistes de Saraiissia jtii comitivn
lifa r io la seva ietAr,a.
d'autontdbila satine de l'estad
CRITIAS
4

A Madrid.

Aqu parece que se trae-por base. Y ea

una triste base. que siempre recaiga sobre los individuos del Conslt Nacional
la responsabilidad de muchsimas cosas.
Y casi siempre parte de otros sitias, de
otros elementos y de otros pv1001 que
no son el Comit, y el Comit acepta muchas veces algunas sugerencias, como tuna
realidad impuesta por otros eletuentos late
son de la organizacin y de los OrullOs
anarquistas.
Els ferments de tebelli que el
de regim havia orovocat. corn en tat
trasbals Delitic d'aquella magnitud, aiavoriren l'ascensi dels ms . exahats. Cana

a Barcelona...

71E"

Divendres, 11 tia

18.642.Preu: 15 cntima

EL. /time, Pressi al miren de la mar: 767'8

ABONAMENTS
e
ss. vea
Ratadtuir;

greta.

utsusaga territorio de
,rne,,,eit !latina I Portugal. triasestart...
patios eon.rni postal. 14
DIARI D'AVISOS 1 NOTICIES
TAICNC1141 RECLAN1S e'ECIONS

mes:

toe t

(1

4k BARCELONA

LA SENSIBILITAT CATALANISTA

fflglietres. Temperatura
NumItat rejltea: 62 per eent.

el

vent: calma, VIsIbljat noritzontat, en pro

qullemetre. 114144,4111,ces: cobert d'Ast. I Illayeer
'14,e
darreres 24 hOres: feioperatura
Ternoeratura rolalaku At'ajmos. Racurrezut 4s1 VI:
msolaere
'en 61
nulia.
PreriptutenSi
121 quIldmetres.
esa Manir: to hnres 45 mirara.

;11111DACCIO 1 ADNINIETRACIO: CORTO CATALANES. 589, 1.4r n TELEFON 11484

TALLER8 D'IMPRENITAs' CAIIRER DE SAI1BARA, 11 1 19. TELEFON 15603

7 0

Eis contlIctes entre el 80- Avw comena a Clermont- La conversa del diu- l'organitzaci6 de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya
Ferrand...
menee vinent
vorn Central 1 la 6eneralitat

P ER UN PLAT
REORGANITZAC10
Congrs
extraorEl
Apeflaci
davant
DE LLENT1ES Una enrgica
DE LA C. N.
nota del senyor dinar! del partit la jovenesa
Mart Esteve radical-socialista
francs
) f irb AMA

.a setmana passada, en donar

.3 noticia de la presentaci del re-

cr que el govern de :a Repblica

interposat contra la Ilei de contes de conreu aprovada pel Parnet de Catalunya, acompanyvem
a informacie amh un comentari del
t oste corresponsal particular, en el
qnal era consignada la sorpresa que
en molas centres pelajes madrilenys
hada causat l'actitud de la Lliga
a la hei sordcla del cos 1eg1stedu catal. L'argan de la Lliga, que
aquel] moment enea ha moderar
sisiblernent el seta to i sesforea por
toa eis mitjans a justificar una initiativa que sempre sera inexplicable
irritant per als catalanistes, sostenia
ve la presentacia de Pestnentat rer-e. no baria Motivar cap comentari,
tue hacia ne hi havia donar gens
ssaportincia. L'atencia que els no;ales i ele diaris de Madrid dediquen
I te qesti demostra corn era de
teselenci6s el desmentiment esbiaixat
3.71S que es pretenia neutralitzar :a
rntla informaci, veridira.
La prernsa se n'ha ocupar atlante:mena, perqu el cas t meras
sobrers per a justificar qualsevol coreatar!, i en guinch tots traspua
tranyesa que apuntvem el primer
Se. 'Luz - , en la seca edici de
dimecr es, hi dedicava sen espai considera b! e de la primera pgina, entanea l at amb un titol molt visible
dent que en virtut d'aquest recurs
ta plantejat el primer conflicte entre la Generalitat i el govern de la
Repblica. Cal noutis iixar-se
aquesta observaci exacta per a compandee la transzendincia del deteraiini de la Lliga, que con/ a partit
e, tira al damunt la responsabilitat
hacer suscitat aquesta dificultat
greu a l'autonomia. Pel que toca a
l'estranyesa que el seu determini
causar entre aquells medie, n'hi ha
proa amb recollir les observacions
que clouen el comentari de refareneia. Diu "Luz": "El Parlamento de
Catalua ha dictado una ley que
contraria los deseos de los propietariel catalanes. Por qu no han de
ser esos propietarios, en lugar del
gobierno, quienes reclamen ante el
Tribunal de Garantas? Por qu ligar
a suerte del Estado y de la poltica
seneral a estamentos determinados,
respetables. desde luego, pero exponentes de intereses limitados y para:tu:ares?"
No colern subratllar l'expressi del
comentarle quan diu hei contraria als
"deseos" dels propietaris i no "interessos i drets - ; deixant de banda
aquesta observaci, que denuncia un
part de vista capital en la qesti,
hen de dir que els seus interrogaras
situen el conflicte en el sea veritable
p:a. Per que un partir potaje que
TI3 ha tingut mai altea ra d'existir
sine la conquista de rautonomia dinate la legalitat ara es posa al costar
dels "deseos", segons "Luz", duna
propietaris que representen una minotia exigua dintre el poble de Catalerya, contra l'autonomia? La Ilei
es poda discutir, ser discutida segu:amena el que no adates discussi s
l'arStud d'un parta que es titula
catalanista rontra una (le del Parlament ea:ala, representaci eminent
del dret a governar-nos autonmicamear que ens Ita estat reconegut.
Per que, hem d'insistir, un partir
catalanista fa d'advocat d'un ;. interessos materials partieulars contra els
fueressos morals del catalaniarne i
contra la dignitat de Eautonornia?
Qu il ha passat que no ha mirat
Pira a crear aquest primer conflicte
entre l'Estar i la Catalunya autbnoaa'i Denles no li ha passat res sind
es e ira tingut por de perdre quinze
O vint mil vots si r.o s'ajupia a les
pretensions dels propietaris afectare
per la Ilei. Ens consta que determinara elements addicies a la Lliga han
vist amb pos:tiu disgusi aquesta barata :eta a costes de la catalanitat;
eis estratega electorals de la Lliga
s2ban acoquinar davant l'amenaa
d'amaells eleetors i s'han cenia la
sizeificaci catalanista del seu partit
Per un miserable plat de Ilenties que
no els tara profit.
Perqu cal entendre'ns he: la Lliga, en instar el govern que interposi el recurs, no discuteix la :le:
discuteix les facultats del Parlamen t Cata:unya, s a dir, tras-

El

!Lda. la qesti al pla de la sensibilitat catalanista. Si les facultats

legislatives en materia social han
resultar restringides en l'Estatut, ha
han estat contra la voluntat deis catalans. i la Lliga s'aprofita daquesta
reducci imposada, a clesgrat d'ella
mateixa, per a afalagar uns guante
miles d'electors problematics, en
perjudici del prestigi de l'autonomia.
Que jurisconsults eminents critiquin
la Ilei durament, tense dir un mot
de la veritable qesti que interessa
el catalanisme. no els treur del mal
pas an s'han posat. Altres personalitat prestigioses comenten la He! favorablement. Si la Lliga
nr hagus abandonar el seu lloc al
Parlament bauria pogut combatre la
i les seres observacions haurien
qurdat registrades. Renuncia despeetisatuent a intervenir en la discussi
d e l a hei, i ara es refia que alg
faci la ieina que hacia de fe- ella a
l'hora i al ;Ice oportuns. Pena ara no
es aix el que interessa, i toas els
allegara pstums contra la Ilei no
desvirtuaran l'enormitat anticataiana
que ha comes la Lliga per pura
voracitat e:ectoral. Es ella la que
ha parrar ei plet a Pestadi estrictament catalanista i en aquest medi el
seu desastre ser. irreparable.
En conclusi: els fets sn alai, i
cap explicaci ri conferencia no els
podr desvirtuar. La Lliga no recorre contra la llei per defectuosa o injusta, sin que nega competencia al
legislarlas. que Ella dictada: es a dir ,
denuncia al govern de la Repblica
una suposada extralimitaci del Parlament de Catalun y a, i amb aquesta
dennncia obliga el govern a actuar
contra les iniciatives del nrstre Parlament. Tot aquest zel, pera. is en
benefie d'una clientela i en perjudici
de l'autonomia. El catalanisme no es
pot posar la qesti en altres termes.

Ami> referencia al docurnent trames

per la Geueralaat a Madrid, del qual
parlavem en la riostra edici d'ahir, i
en abeencia dl President de la Generalitat, el conseller de Finances ha
hiurat a la premsa la nota segnents
"Amb nimia de la promulgaci del
Decret de 8 de n'ar d'any any, relatiu a la cessi de la contribuci territorial a Catalunya, el Govern de la
Generalitat tramet al senyor President del Consell de Ministres un escrit, en el qual, tot fent constar l'agramient per la decisi amb qu hacia estar portan a terme el compromis de ter la cessi ~rentada abans
del primer d'abril, es consignaven les
reserves que el Govern de la Generalitat havia de fer a determinar! extrems d'aquel! Decret, algun deis
quals contenia perills evidents de desvittuaci de l'Estatua
El Consell de la Generalitat, obrant
amb la maxima discreci, i per tal de
no crear dificultare al Govern central
a base duna disconformitat que tenia
el convenciment de veure esvaida en
aprovar-se el Decret de cessi definitiva de la contribuci, es va abateoir de donar publicitat i dhuc referencia de l'esmentada nota, i aixi ho
feia constar en la comunicaci tramesa al senyor Lerroux.
Dones be: en el Loasen de Ministres celebrat a Madrid divendres pasear es va aprovar, segons referncies,
un escrit de resposta al del Govern
catal, escrit que encara no ha arribar a la Presidencia de la Generalitat.
Aix no ha obstat perque un diari de
Barcelona l'hagi publicar ntegrament
en la seca edici de diumenge, mancant-hi, nones, unes variacions acordudes, segons referencies oiicioses, en
el Consell de Ministres. L'escrit de la
Generalitat continua Medir.
De moment no interessa mis que
remarcar aquesta anomalia i el contrast de conductes de l'un i Paltre
Govern. Quan el de la Generalitat
conegui oficialinent la resposta de Madrid la replicar degudament i lliurara al coneixement pblic rota els
docurnents cursats. Ara es limita a
fer constar el disgust per aquesta
desconsideraci, que el Govern de la
Generalitat confia que li sera satisfactriament explicada tot assegurant-li
qure no enclou un boira de deliberada
hostilitat a la representaci de la Catalunya autnoma. S r aixi no fos, el
Govern de la Generalitat no MirlaMadrid, co. A darrera hora de la ria el deure que ti de mantenir en
tarda In ha hagut gran animaci pels pas. rol cas els drets i la dignitat del nossadissos de la Carnbra. Es nota gran tre poble.
movitnent entre els dioutats de la
Essera imminent la. promulgaci del
C. E. D. A. El senyor Gil Robles ha De:ret de cessi definitiva de la concoaversat amb diversos periodistes als tribuci territorial, el Govern de la
nuals ha manifestat Eme havia celebrar Generalitat ha volgut que el Censen
una conferncia arnb el President de la de Ministres conegus prviament el
Cambra. per tal de narlardi de la hei de seu criteri, 1 a tal ji ha estar cursat
termes munici pals. Un peeiodista li
el telegrama segent:
dit que molt aviat osorreran esdeveni"Presidente Generalidsd sie Catalurnents por tics que afecten la nrinoria
fia a Excmo. Sr. Presidente Consejo
A..
i
el
senvor
Gil
Rola C. E. D .
de Ministros. Madrid.
l:13es Ita contestat:
Un diario de esta ciudad, edicin doL'nic que us pase dir s que ens re- mingo, public texto integro nota
unirem dijous per seguir canviant im- V. E. contestando la ma fecha ir
oressicns sobre el mament politic, i l'ac- abril relativa Decreto 28 marzo cetitud que davant els politice haga d'a- sin contribucin territorial nota no
doptar la C. E. D. A.
recibida esta Presidencia hasta fecha.
El senyor Gil Robles no ha volgut Confiando dicha anomalia no envuelster raes explicit.
ve deliberad:. desconsideracin ConEls periodistes s'han yogur assabentar -jo Generalidad y menos hostilidad
per boca d'un di putar de la C E. D. A. rgimen autonmico, crome obliganiolt destacar, que, en efecte, In hacia do formular urgencia algunas obsernoticies de gran inters politic. En la vaciones dicha nota suponiendo autnreuni suc ha celebras el Consell Na- tico texto publicado. A reserva concional de la C E. D. A. s'Ira acordar testar ampliamente extremos referensolidaritzar-se arnb la Poltica fins ara tes criterio valorizaciones no tan urseguida pel cap del partir d'Acci Po- gentes y confiando nuevo Decreto cenular, senyor Gil Robles. Al rnateix sin territorial ser aprobado Contemps fer veure la necessitat duna de- sejo viernes, cmpleme deber expreclaraci de fe republicana i a continua- sar V. E. sin demora disconformidad
ci reclamar el poder, censiderant el Cmi- Generalidad con manifestaciones sesell Nacional suc aquesta resoluci no gn las cuales administracin contribucin territorial permaneceria en alies por retardar rtl5.
El senyor Gil Robles Ora mostrar nisterio Hacienda hasta valorizacin
identificar amb aquest criteri i ha acor- contribucin cedida. Cedida contribudar dur a la reuni de la m1110r1a aquesta cin efectos primero abril Consejo
Generalidad no pueda admitir en adresoluci, per a la seca aprovaci.
Tamb s'ha dit pels rassadissos de la ministracin dicho recurso hagerenCansina que en la reuni que se celebrara cias no previstas Estatuto y menos
aquesta nit, a les des!, per la minada, s'a- por tiempo indefinido, segn resulta
de su nota. Asimismo respecto indoptes aqueas importantissim acord.
tervencin ulterior debo atenerme cri(Continua a la Pgina 5, col. 2) terio manifestado mi nota ra abril, segn la cual intervencin constante y
previa no es necesaria para electos
establecidos artculo 16 Estatuto. Confo prximo Decreto desvanecer fundados recelos desvirtuacin espritu y
texto estatutario. Saldale atentamente."

La C. E. D. A. acatar la Roptibliog
demanarit el poder
per a dissoldre
les Corts

.17mi comencara, a Clermont-Ferrand,

el primer Congres ertraordinari del partir re/schied radical i radical-socialista.
ha conrocaci del anal ton demanada
demii dels esdeveniments del 6 de febrer
i de la constittici del gabinet Downerglte.

El 5 de more darrer 'assemblea dels

presidents i secreicris general: del comino de fecleraninr, dreartnrtent-Ii

Edouard Herriot
unida amb l'oficina del Comit executiu
i els representants dels grupa parlamentaris del partit al Senat i a la Caalbea, sarda aprorat els desigs dels qui
dementaren la can:nutri del Congr,Is, i
encarregat a un gimo de tretze representants de preParar an programa d'acci
imnicdiata sobre la reforma de les ittstitucions parlamentaries i de l'Estat, sobre els problemrs econamics, agricoles i
financers, sobre cp problema de Catite
forj: i l'emproment de la ioventui Per

tal de irr rossIrli 114, darrera el Parta,

hagus la nni d,- to ts els republicatis
per a la defensa i cl perteccionament del
ragim.
Das debats principal' alisaran ratencid dets delegats del Partit radical-socialista. El primer tindra per ()bical' sormatee al ilidici dels deleglits tots els haMes reCoaealelS (Calii's actes contra l'honor, que i;tan fet campliees, de
liuiy o de pral, de l'estafador Starisky.
L'u raPort elaboro per Albert Bayet s-ed,
apeara/ Per la guasi unanisens
3falgrat la importancia que fi la determinada de les responsabilitats morals en ttn, ala jeCereiala certs 'm' albees dci parti: rs l'afee Starisk3, aquest
primer nlebal quedara una mica tu-afina
datunt impormncio del segon, o sigui
sobre 1..2 poltica general. l'cr a watts
aguest debat ha de consistir a flaa r so'
cursi la Possibilitat del partit en els
moninas actuals, trobar les bicis de l'ordre econmic non, les solueions als Problemes de lasse forras i dels intercanvis
comercials. Perd, de Id,- el debut es
cour .ertira en una ocasi Per a determinar les enndicions de la parlicitaciti del

El diumenge vinent demi passat , al local cedit per A. C. R.,

Corte Catalanes, 389, principal, tindra.
Iloc la primera de les converses, convocades Mal a resultar d'aquella
"consulta als joves - que vele la Ilum
a les pagines de LA PUBLICITAT
aquests darrers temps. Tot l'element
jove hi s cridat. Creiem que s d'una
innegable urgencia aquest canvi impressions entre persones que se
sauna mis enlla deis partits politics
i que vulguin escatir aquestes grestiene:
A) Concepte de Catalunya en el
moment actual.
B) Papen que hem de representar dintre e) man.
C) Idees generals que han de formar l'essncia d'accione futures.
ID) Visi de la vida pblica, tal
cona es dna dins cada individu de la
generaci pie puja.
Enumeren aquestes qestiens no
pas com a programa ni ordre del dia.
sin mis aviar per a transcriure aproximadament el camp tearicament infinit dunes converses que, principalmena tenen per ohjecte posar en
relaci "personal" tots els elements
que han de formar el nucli de la
Catalunya immediatarnent prxima.
I no se'ns pot tallar de massa pretensis aquest programa. Creiem que
tothom, ultra el valor que poden tenir les seves idees, necessita la telaci amb els altres bornes per a
convertir-les en realitats, i tumb, i
no menys, per a donar-los aquest
grau d'afinament que no pot sortir
sine, de la discussi serena. Un deis
mals ms grane que ha tingut la
nostra terna s aquesta ahsencia de
vida de relaci. ;Quants valore perduts, monta per asfixia! ; Quantes
idees estravagants per falta de control
tot alz representa!
I en voler estrenar aquest defecte
que fins ara s'Ira notat a la nostra
vida pblica, preferim encomanar el
remei a les promocione mis joves.
Encara tenen una ductilitat i una
potencia de sinceritat que no pot obtenir-se de les altres, ja iicades dintre
la rutina deis costuras pblics de
uns ara i treballades, vulgues no
gues, per les realitats que ells =reiste crearen.
l l'eficacia de tot el que representa acostament, relaci e enorme,
decisiva. Fixem-nos noms que una
cosa tan apartada de la politica com
uns Jocs Florals, posem per cae, pegu crear un moviment sentimental
que ens ha proporcionar una torea
d'expansi que tot just avui declina.
Per que? Perque posava en reluci
uns amb alares els valors de la terra
i les animes populars.
Peris no en3 apartssim massa del
tema d'aquestes tises. En ratificar la
convocatria de die! passats fern una
crida cordial a tots els cors sans, els
cervells actius i les consciencies dretureres o simplement inquietes de
Ielement jove de Catalunya. No clubtem de l'eficacia duquesas empresa.
Noms en dubtariem si no estigussin' segura de l'esdevenidor de la
nostra Patria i de la vitalitat de la
nostra terra. 1 com gent mis diversa
vingui, millor. Serena mis a prop de
copsar entre tots la visi totalitaria
de la nostra nacionalitat, trama indispensable i previ a tota actuaci
poltica dotada dambici i de gran-

partit raditat al gavera Dounteratie, n

ba si annesta participacid ha dsser mande5a.
(inflada i continuada,
lits (mi delermiwn agites, deba voldrall scourantent criticar la Poltica econmica del den tera Dounterque, sobretot
ds d'eras llei, i tot criticant les deei-

Rossend LLATES
Fermi VERGgS

treses reclamaran una transformacid de les doctrines del pa rt it radica/,

prr tal de situar-lo mes cate a resarterra.
.4ottests dos orups sssrdraut, eadascun Per

ROOSEVELT GRAVARA

la seva part, els seus defensors. Ilerriat.

1k-ritt, Chautemps, Caillaux,
i
Milhoud , i tes prinripals figures del parlit, ruina a fervor diosa poltica de fre to i d'apoi:egament d'esperits. La mame Part de les ordres del dia voladas
per les federarions departamentals, recol:en la collaboraci al aoven) Dounter!me i r.rPrr.e.ren la tona simoatia al pre(Cont. a la p. 7, c. 31
sident Ilerrio(.

Washington, lo. El senyor Roosevelt ha firmat avui la llei fiscal per

a 1935.
Hi figuren 417.000000 de datare
de nous ingressos, i es graven forrar/reta les grana fortunes.
D'acui endavant es faran pbliques
les declaracions de l'impost sobre la
renda.

sbus

LES GRANS FORTUNES

Salazar Alonso

eire Itagenbeck

Barrera torna
esser

Madrid

444r ea oesesobarcar a Barcelona un 'del. :tes !ama gos circe del tmtin
eetatimpla,' aVesoll, Velefant que trabilla el les perdiz:coi
-f7.11 1 V(WI j.....A9embarmanee
'

Madrid, 10. Aquest mal I,

acompanyat d'alguns amics Ola
presentat el gen e ral Barrera chicana la Sala simenit del Tribunal
Suprern per tal d'aeollir-se als
beneficie de l'arnnistia.
Tamb ala presentid a la utaLeiXa Sala amb igual finalilat,
l'eS-marqUes de San Rafael.
Dels processals pels sureessus
d'agost a Madrid. 1 desprs 11Pelnhafs en rehellia, envara en
'

posar-so 11 (113-

per JOSEP N'AM PLANES

Potser sera convenient dedicar un article a explicar l'engranatge de la mquina sindical de la C. N. T. tal com
funciona, m/s tericament que P ractica ment, potser, des de Eany 1931. La novetat d'aquesta reforma, el pinyol de la
qual es la Federaci Nacional d'Indastra, es basa en la segent idea:
Es eridente que el capitalisma tiende
cada da indo hacia la completa concentracin iadu tarja/ y econmica. 3' no e i
menos eridente que el inters de clase
eld Proletariado esta asimismo en stt propia concentracin como factor Prof esional,

El Sindicat d'Indstria
Caben en aquest Sindicar tete els treballadors dista indstria determinada,
!tense distinci despeeialitats professionale. Agafem, com a exemple, el Sindicar d'Indletria de l'Edificaci n l'integren els paletee, ruiniert , picapedrers,
melers, mosaistes, pavimentadors,
xaires. estucadors, cimentistes serrallers,
lampistes, vidriers, i, en fi, totes les
especialitats professionals que es retadcieoinsetnedhiarieuedraernrseigutueamprbodlu'edf
eii,,eienarleids.
series snimes fins als qui citen acaluats
eis
Cadascuna d'aquestes especialitats professionals ha de constituir, dintre del
Sindicat, una secci amb personalitat i
autonoma prpies. Per a declarar un,
vaga, per, necessita l'autoritzaci
l'Assenhlea g eneral del Sindicat.

Comits de fbrica

i de taller
Amb ha creaci de les sexions, la figura de Eantie delegar del Sinlicat desapareix. Sn els delegats de les diferente seccions que hi hagi en una fbrica o taller els qui formen el Comise.
La parte mas fundamental de la lisian de los Comites fbrica, taller, etcitera, esta en el sentido revolueinnaHa de la taisMa, ya qt(e estos Contits.

zar fajada entre els diversos estalillments o centres iniustrials i tindri cura
de mantenir les relacione amb els Sin.4rats de la mateixa indstria de la costa
del pas
el La Federaci Nacional dindUstiu
ser el re7ulador de la oroducci de la
indastria (le la seva jari.diccr, sem,ns
des del puna de vista nacicnal. i per a
atendre les relacione amb l'exterior, s'entendrft amb la Confederaci Nacional 'lt
Sinlicats.
Com es par reune, el rol de la F. N. E
te una ambici i tina vaguetat caractsrisr la tles de toree les gratas perspectivas
lel Cemunisme Llibertari.

La Federaci Local
de Sindicats
Representa exactament el Que el seu
ruar indrcu. Junt amb la Fetieraci Comarcal, que es troba en un grata mis
amunt, s l'atizan denllac deis Sindcate
amb la Ceniederacia Regional.

La Confederaci
Regional
La 5 esa astisitat es anloga a la de
la Federaci local, ampliada. naturalment, al seu major radi d'ascia.
Catalunya. per exern ple, es divideix en
quatre provncies, cada una de les quals
designa dos delezats. Barcelona. residencia del Comit Regional, per maj de
la Federaci Local, designa cinc Sindical!. i cadascun d'aarests nomena un adjunt per al Gomita. Tenim, dom, q ue el
Cornite Regional esta compost de cuit
delegare que formen !a part execeira i
cinc adjunts que tenen veu pera no tenen vot.
El Ple del Con-lita Regional el formen aquest amb els representante inertes
de les federacinne !mala i comarcala. i
les Cnnferencies i Cnnesereems regionals
e% componen dels repreeentartts directes
dels Sindicare de !a venid.

La Confederaci
Nacional

vencidos el Estado y el capitalismo Mr

la occijn ricleata de la Rcvoluci,in
Es el centre de lea relacione de tot
habrdn de ser, en sus resPectipas
j urisdicciones; loa gestores de la ecoso- l'aparen sindica(' del tesis i el necea:Panda; esto es: seran ellos los encargadas r/tiesa amb l'Associaci Internacien de

de administrar el funcionamiento de lo Trehallador s.

El Comit Nacional esta formar per
maquina econmica es el triple aspecto
de organizacin, Produccin y distribu- tretze individuas, els quals Oran de reunir.
almenys. un Ceo(' a la eetenana.
cin.
El Ple del Comit Nacional el formen
els tretze membres eementate i un deComits de districte
legar de cada Confederaci Regicnal,
o de barriada
El Ple s'ha de reunir, almenvs, una cegada cada trimestre. Cada C. R. ti un
Els trobem solarnent en les grans ciu- vot i la part executiva del Contit. retats, i llar missi es facilitar la infor- Presentada pel secretari general, tornes t
maci i l'orientaci deis obrers perta- la facultar del vot de desempat, quan
nyents a Sindcate grosses. com els de calgui.
'es
la Afetalltrgia, Construcci o Art Fabril. Per mitj 'aquesta Comits, els
Ja hern dit en comenar que potser el
obrers d'una barriada poden estar cans- funcionament d'armen complicar engratantment en contacte entre si i amb el natge tenia mes de teric que de prcSindicar. a travs deis informes que els tic. Cal. dones, que el lector no s'imtramet l'entitat central.
pressioni nossa amb la gravetat
En encames en que els Sindicats sin questa prosa administrativa. La C N. T,
clausurats i perseguida I actuaci sindi- ni m'es ni menys oue qualsevol altra orcal visible, els Camites de districte o de ganitraci del rois, va un mica coas
barriada tenen asta gran missi a rea- Daz vol.
litzar entre els comporents dels Sindicats. grans o perlas. i que consisteix a Estructura
servir denllac entre tcts els rgans sinadministrativa
dicals.
El segell confedera! s !limar als SinVisi de conjunt
dicats locals segons el nombre d'afiliats
que tenen. Aquest segell, que val vint
del Sindicat
cntims. es reparts de la segent maVist de baix a dalt, el Sindicat s nera:
Per a la Federaci Local o Comarcal,
al Els treballadors d'una fbrica. taller, mina, obra, etc., tots ells adscrits a d'''Perinatm
c li C%nrite pro-presos local, dos
un Sindicar, designen els delegare cor- cintims.
responents a cadascuna de les caractersPer al Comite Regional, dos cantiquee professionals, els quals componen
ei Comit de fabrica o taller, encarregat tinPer a les publicacions, dos cntims.
de resoldre totes les qestions d'ordre
Per al Comit pro-presos Nacional, dos
interior que no afectin els interessos ge- (alunare.
les seccions o del Sindicat
nerals
Per al Comit Nacional, set centims.
1, 1 Els Comits de districte o de barEls alares tres centims sels queda el
riada sial els rgans d'enlla entre els Sindicar.
Confites de fbrica i taller i els Comits
Cada Regi s'edita el seu carnet con Juntes de secci del Sinaieat.
federa!.
c) Les seccions sindicals sn l'expressi professional de les branques indus- La propaganda
trials i teten persenalitat i autonomia
Un gran nombre de rearesentants de
priwies per a 'soler resoldre lotes les Sindicats eren partidaris sie la creaci
questians tecnico-pratessionals nue els in- d'una escala doradars. Aquesta idea toca
teressin directament i exclusivament.
mota discutida i. finalment, rebutjada.
d) El Sindicar is el nexe que uneix A remarcar rarguntentaciP del delegat
les Seccions per mirla d'un sistema ( e- del C. R de I.levant : La Confedera:idee
deral de relacione i d'un nade de snli- as oeste. COMO msrtsttjsmo obrero p Pro.
datitat moral i econmica contra el fesiorwl, aceptar la creacin de %ala escapitalisme i l'Estat.
cuela de oradores, no Puede hacerlo
el El Comit general i els %mis dele- Porque nosotros. que luchamos abiertagar, representen el Sinslicat en l'ordre de Mente, correramos el peligro de gue se
relacioiss exterior% davant la Foleracia istrodniera entre nosotros 1/113 clase: la
Nacional d'huhi s tria i Ares organismes de los tuse saben, ron preponderancia sostiperiors sie carieter sindical i daant le; bre los eme usa soben.
institucions ele l'Estat.
Descartada l'escola d'orador!. ets
os nts hasics de la propaganda anarLa Federaci Nacional
quista san la aremea. i. sobretot, els Ateneus Ilibertarie.
d'Indstria
Josep Pilar: a PLANES
Aixi com el Sindicar s un centre as
reluci de Seccions professionals, la Fe
111 Vegi's lb PUBLICITAT dels
deraci Nacional d'Indstria s el e - n- dies 21.
i ao
3.1. 55. 36. a).
tre de lee relaciont dels Sindicats d'u i 3, 4, s i to de maje.
11 3 intInstria determinada, escampats ne.
9 (Seantra.)
les distintes reginns el'un pele.
Resumint a grans trets el rol de Porganancia sindical eccintiasla pee inds.
tries, smhern Que les %eVS activitats dudel /breo
rare i desprs de la Revolucia social
van les seaiients:
dels charle 'JAN!
a) El Comit de fbrica o ta l ler, con
es'-vertincom.slaRe
Madrid. 10. El PresidenC
luci es (ara amo de restabliment
del Consell de ministres Int madustrial, camp. mina, etc.. i el posara se naualni de perlodist,tsg QUE en el
funcions sota la seva direcci i adtv;Consell denla es traetura de
nistrari.
bl El Comise general del Sindicas la qiies1 id relativa a l'eleva*,
eri l'encarregat d'ornand dele COSt do! peridica. . 00. n-n 4

i:aueenent

gafa
Aquest Solazar is aquell Sala zar portuguts?
No: perd aqueas tamb Ea por tumida.

p,

18.643...-Petie diteting

'A.

Diiiii6f04.12

ABONAMENTS

EL TE mps

PressI6 al rayen de la mar: 76611

mtlilmetres. Temperatura acude 1110
gratis. Rtualtat relativa, 70 per cent. Vetoet l
vent:
oullernetres per nora. del nord-e11.
borltrontal, en promedl: un ttunmetre. Estar del en:
mere. En les durares Su horas: Temperatura joastrpoi
ara gratis. Temperatura mnima: 156 gratis. Iterarreg ut del vent: 50* quilmetres. Precipitas/A: aUga9
Insoluta en el dla d'ahlr. 7 horas as mlnuls.

lea
, I ten/Mirla de la Papelea.
tres-ele
.
Amerlea l'aun' 1 Portugal,
Falsos convent postat Ist
Altres pa/sos, ld.
Ca

DIARI D'AVISOS 1 NOTICIES

'ANUNCIS I RECLAMS SEGONS TAMI118

De Catre

Solee a Lerreux

UNA AVENTURA

POC GALANT
L,-amnistiat senyor Calvo Sotelodiuen els telegramas -de Madridimmediatament despres dhaver promes
ci crrec de diputat al segon Parlament de la Repblica, alai als passadissos i es leu presentar al senyor
Lerroux per agrair-li el favor que li
Sarta iet, a ell i als seus.
Mis m'estimara que ragraiasiu
s :a Repblicadigu l'ex-"caudillo".
No, a vs personalmentreplica
i de la Dictadura.
I tenia teta la ra el coRaborador
ei difunt Primo de Rivera. Es Lerrux i no la Repblica qui ha instala/ altra regada a casa nostra eis eneaas del regim, anemias irreconciliaaes. Li ho han d'agrair, donas, a
i no a la Repblica. Treballaran
atmernent contra la Repblica; si
.,er in impossible renderroquessin o
ermaturalitzessin, salvarien la persoas del senyor Lerroux. Et senyor
Ierroux, en obrir la porta a un alear.
Ct d'enemics de la Repblica, sals
lta fet tots asuras seus. No direm que
sigui monrquic ni feixista; seria exagerar. Parir nhi ha prou dient que s
en aquello repubiicnas que podrien
mar tirant sota una monarquia o un

ieixisme triornfant.
Al capdavall es la :era histria.
Quan un hom sha fet vell a/1lb una
t ersa mentalitat, no la canvia de cap
de les passades. Lerroux pertany als
temps raqutics del republicanisme espanyol, quan dins de les depauperades orces de la revoluci es podien
comprar amb els di: s d'una ma els
bornes intelligents i reates. Quan daamar d'un paisatge d'estepa solament
faria l'exabrupte i la xaronada. Fou
l'poca mes anguniosa de la histria
politica peninsular. Els pocs republicano austers i clarividents es tancaren
a casa i noms patrullaren mistenosamentsalvant beta poca cosa
tus que eren el tercer partit de torn
Ce la corona. Aquell que entrara per
parta falsa i sortia per l 'escala del
servei Aquesta gent era tinguda en
usa poc que ning no se senta arnb
ata d'sser-ne antic ni es vela obligat
esser-ne anemia. Els politics de la
Corona els tustaven resquena, i a les
artlies i "tresillos" pagaren el plat
se les anecdotes de la picardia.
La Repblica vingu, rnalgrat tot.
La idea pura, emigrant dels que volar: enunascarar-la, troba alares reatara ciutadanes que seguiren la crida
:ideal. Si aquests hortes han pogut fea politica dins la Repblica s
per un roer joc de paraules, per una
confusi entre republicans, escrit amb
;Cena correos, i republicans amb cursiva.

I a fe que dios la Repblica han

els mateixos repriblicans de
sempre. Arrambats a la dreta que els
atilitza menyspreant-los, aixi com brea !a reraguarda dels partits tor.
nants, sn livantguarda de rantirepblica. La formaci s la mateina; torns canvia, imposada per les
clrcurnstancies, la direcci de la Tiraras: "sota" la .Monarquia o "sobre"

estat

la Repblica.
.:Agrair el senyor Calvo Sotelo
larrn:stia regalada per "don Alejandro" a la Repblica? De quan eriza
ten diu Repblica de les joguines de
la reacci?
Que s'abracin, que es Illguin d'agraiment; que es facin el signe de la
tribu. No t res de nou. Ho cien sem.
i sn els de sempre. Ells no han
mudar. Es el regim. Ni el rgim no
ha perdut res amb aquests contubern:s; ja hi aren de tota la vida.
La Repblica noms viu de les
mes prpies orces. El dia que altal borne representatiu del nou esPerit abraci Calvo Sotelo, te:nerem
Per :a Repblica. Per per ara direm
que aquest bon sen y or no ha guanyat
mis ?el que ja tenia, ni la Repblica
no ha perdut siti el que mai no
ita estar seta

Rossend LLATES

A a pgina 3:
La resposta del Govern
central a la nota de la

Generalitat.

acruccso / ADMINISTRACIO: CORTS CATALANES.

310, Lee TELEFON 11111,

TALLERS D'IMPRENTA, CARAER DI BARBARA, 11 I 13. TELEFON 196011

BARCELON4

es ven clara
S. M. Illm Send No
la

Important reuni
del Conaell

iya.
Si el teu s'abre ajuda la mesa religi6 a-a dir a l'emir tots eh
pulsos seran teas.
Deixar de banda l'embriaguesa, la violuci, el pillatge, e
pr donar el bra a la
virtut, no est a l'abast del primer musub/sis que passa, L'emir va sser aquest
musulm. Va imposar el wahabisme i
guany la prima promesa. Quant a mi
perdria la vostra confianca si us expliques el que va passar a Arabia entre
173o i inoo. Tenim altra cosa a fer.
L'emir de 1750 era el besavi d'Ibn

com a condici previa

Ibn Send, Yayo/a, el Hedjas, el Yemen,... latos act uns quanfs 1,0 ' n4 que
des de fa poco dies a han et familiars
a Sois els europeas. Pera que aquests
noma s'arma( fet familiar: no vol dir
que samba ha StguiU les. eireumstncies
que ara han fet d'aquests norns abans
gairebi deseenreguts, uns noms que cada dio surten a les inforniacions de restranger, am mona de /a guarra que es
descabdello ols sorrait de l'Arabia.
dem cregut que per O 14 ~J' Uf iOntprinSi daquest conilicle, el millor era
publicar la traducen:, de tres reporta g
debo que, sota el ttol de -Lis pes--gcs
cador: de pedes", cscravi el maiaguanyat Albert Londres. No cal, ara, haar
cl talent daquess mestre de periodutes,
que cerca cls temes dels sesos reportatges olla on los dei mOli que .icsdevinotft's alguno coso de palpitant, Altrc.;
reprter: han anal, potser, OsCs al fons
deis problemes que calor,: transar, en;
cap coto Albea Londres no ha sabia
imprimir-In aquel! to persono! i vestid,
que sense neyfiyir el fons dc la qiiesti,
cl fa rcviure co la tnent dcls lector:;
cap com eh no ha sabia descriure la vida dels llocs on ha viscut, i presentar-la.
amb una visi inissima de les passions
i de les febleses humanes.
Per alza crean; que res con: aquests
tres reportatges d'Aibert Londres no
poden esser una n'aloe preporaci ambiental per a veure elorantent els !tomes
i els esdrdenimen ss que aval fan d'alralbis cl pinyol de lactualitat internacional.
Es tracto de tres reportatges escrito
rarty I93 0 , que preveuen el que est
paisana aquests dies.
Ei primer, que publiquetn aval, is dedicas a lb, Seud; el segorr, que publicaren: derna, es dedicat al renten i al
fil/ de leniir Sa y a/a, encarregat de la
defensa de la capital del seu pais, Sanas.
I el tercer, que publicaren: dimarts,
parlo de l'home miste ris de l'Arbia,
John Philby, el veritable creador del
poder de Ibn Seud,
A quatre anys de distancia, aqueas
reportutges profCtics no han pede gens
d'acfrialitat, Taust que an clls olla que
millar pos lee eoniprendre els Problemcs
de l'Arabia actual. Per aixa els donen'
ara als nostres lectora,

que lela deu, l'usara durant la seva

creuada? Res no impecleix de pensar-ho.
L'esdevenidor va somriure a para.

Senil

SS.

L'any /goa, aproxirnadament, sin jove

beclui gran, bell: Ibn Seud, es trobava
exiliar a oweit Koweit s una lila a
l'alt golf Persia. Ihn Seud baria seguit
el seu pare foragitat d'Arbia. Graument ferit, el wahrabisme agonitzava.
El clima de Villa no li tornada a donar
Euters. La v:rtut eatava Pereda.

Ibn Seurl
Som al pais del wahabisme.
El wahabisme ve d'.Abd al Wahab.
Igual que l'arcngel. manar per Du
Abd ul Wahab venia de Bagdad, ms
exactament encara en tornava. Va tfti- Ibn Seud va desembeinar l'espasa. El
'Arabia
cen
dels seus soldats igualava el deis
nombre
xer a la ciutat d'Ayaina, a
seus anys: divuit anys, divuit cavallers.
tral.
heu-vos-el ad passant la mar cap
La histria s curta: par la historia
s la histazia, i cal respectar-la: .Abd l'Ar bia, sota rull de l'agent anales que
pases
rolent
indicar, sens dubte , que l'avenl'any
1730
de
dia
el Wahab Un
tura seria un drama, s'anornenava simsejava per Ayaina, 1, que jo sapiga,
plovia ! Un pobre borne, a la plaga dc plement capita Shakespear.
L'arcngel arab, sota la bandera dc
la vila, eia uns crits desesperats, suplicant a Saad. un sant d'aguan lloc. la virtut, caralc a travs de deserts
cue Ii tornes el camell nur un Iladre- esteres.
El seu D.are baria estat foragitat dc
got Ii baria robat..Abd ul Wahab es va
acostar a rhorne que gemegava, i li va Riad, tres anvs abans, per l'emir Ihn
Rechib, de Dj-ebel Charr.mar, aliar deis
dir aquestes paraules:
Desgraciat! Per qu invoques Saaa turcs.
Ihn Seud va arribar, de nit, clavan;
no Deu?
Ajad fou tot. I fou suficient. El wa- Riad. No va deixar la sella sin Per
escalar
la muralla. Seguir a peu ad!
habisme havia nascut.
El wahabisme era la tornada a la !le- san, cavallers. es dirigi de dret a ta casa
tra del Coraza Amb un cop de tim paternal El governador anemia lii doraquesta sarta rab tornara a la intole- mia. Li va tallar el coll, el va tirar al
rancia . Sud. aquest sant desafortunat correr i, com eme l'alba s'anuncia v a, Cr
que va veure carne amb el els altre, va redrear amb la seva enorme altura
sants de l'Orient, no era mes que un va posar les dues mans darrera les
simbol en aquesta inmartant aventura o r e lles amb actitud d'escoltar. i
Lluitar contra Saad era Iluitar contra comenzar el "fagr", la guarra (vaci.
Com andel s pensar, remir ReCIlid va
les illusions que l'home baria creat Per
a trobar-hi socors. refugi, hin o recon- reaccionar; ner deixem l'emir Rechid
fort. Deixar d'invocar Saad es traduia en el seu Djebel Chanimar. Ja hem paren la terca per deixar de cantar, deixat lar massa d'ell; noms un fet importa
de dansar, deixar de fumar. croar dc a la nostra histria: Dm Salid, a la fi
bausa, deixar de pescar, deixar de sona va vencer. S'install a Riad, capital del
mar. Era la condemnaci de rota fan- Nedi . -Mal ui Wahab havia trobat tatasa, era fora g itar les molieses culpa- nou sabre.
bles, era la vinguda de la virtut Pel sal

plaer I s lionte tindria les armes, e 1 gast d,

Durant vint-i-quatre anvs, combatent
la guerra i les dones, sempre gua s'In
cases, per be nue desprs les remallas sempre, Ibn Seud arenar el seu esMentrertant. neraci solament roraci devenidor. Crea un exercit: els ikuons.
Anornenats tumb "emigrants d'Allah'
Llei del Tali per arranjar els conflictes entre els honres. Bast ganis-et, con: o "germans", els Ikuans sinn els CC,5, i defen- sacs de l'Ar bia. Viven als Ilota on hi
a instruments de dignificaci
sa absoluta de pensar per si matera. Drt ha aigua, afavorits per llur amo, entre
havia parlat; 'afahoma baria transcrit: dos combats. cultivant la terca. L'inlant
mande es. de dret, infant de trota].
tot cotana dit.
Aquesta Quaresma no es predica sen- Un exrcit? Nol Una borda. Una horse enervar els conciutadans. Els habi- da fuma Una esgarrifanaa de por nc
tants d'Ayaina foragitaren .Abd al Wa- deixa d'agitar-vos mentre els germanr
hab lora del recinte de la vila. L'intrac- desfilen clavant vostre. Ibn Seud, en nontabl e predicador va partir a travs del de la virtut, ne ha fet creme a aquest;
Nedj. Els vells manuscrits rabs nr salvatges que ells eren els sabres dc
cliiren si va caminar malt tenlas; un Du? Alai Ilurs esguards sn aterrad'ella no obstant, assenyala el fet que dors. Quan un ikuan fiaca la vista do,
Abd ul Wahab q uan va morir norns te- minuts davant mateix d'una estatua elc
nia nou dits entre tots dos peus. El dit brome. l'est tua agafa el color de la
ictericia!

L'arribada d'ireteadan

Esc ortat per ao cosaca, vagu ahir, des de Don6atia, Paulino Uscudun,
q ue dern, ha de combatre amb Schmeling. A Martorell l'esperaven

6o coutea mis, el. quak s'uniren a la caravana 1 l'acompanyaren ftni

a B arcelona. A la foto, Uscudun a la aova arribada a la Rambla

maig de

Luna' 1924 Ibn Send entra en la gran

histria. Forma tres columnas: la primera sobre la Transjordnia, la segona
sobre la Meca i la tercera sobre Djeddah.
La Meca hacia caigut en poder del,
dimonis. La disbauxa hl astenia. HOIT
fumava a les finestres, dhuc pchs carrers. Horneo vestits de seda, amb la
cara afaitada, es passejaven Ilangorosarnent, de dos en dos, a la posta de sol.
Leo l'aguda s aleoblig ues entrasen a la
chitar sobre l'esquena dels camells. Diversas bandes es dedicaren a robar als
pelegrins. Horn hi sentia gramfons.
La santa Kaaba cridava revenia. Els
Amaras s'aixecaren , i, en nom de la
Puresa, es dirigiren en eerj la risitas
mare, bu a dir, contra Hussein, cap del,
creients, rei de l'Hedjaz i criatura anglesa.
La tasca acomplerta nels emigrant
d'Allah va diste esplndida. El, ara/'
perderen el gust de la deliqescencia
Aneu a Taraba, en el cam de Dieddah a Medina, i roen donareu noticies.
Una muntanya s'aixeca al mig del de'art. blanquinosa: sn 5.000 esquelet!
que testimoniegen el perill que hom cola
re si vol tocar el fon6graf
Ibn Send havia conquistar l'Ar bia
des del golf Persia al Marresc.
Es rei del Nedr, de l'Hedjaa I de
l'Assyr.
(Continua a Id pdg. 3 col. 6')

L'organitzaci de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya (1)

possibilitat de
LA F. A. 1. PASSA
formar un govern Lo Generalitat respon
a la C. N. T. que es
A PRIMER TERME
majoritari
posi dintre de la hei
nnn

Madrid, st. Continua essent el tema de les conversado politiques l'actitud que hom diu ha adoptat la CEDA
de franca incorporaci a la Repblica.
Segons sembla, la incorporaci de la
CEDA a la Repblica determinar a la
regada la separaci d'alguns diputats,
no molts, de la minoria Popular Agraria. ES calcula que seran uns 1S els que
optaran per continuar dintre d'una disciplina monrquica.
Es parlava tamb de la formaci d'un
Govern majoritari com a conseqncia
d'aquesta actitud de la CEDA. La minoria regionalista, que dirigeix el senyor
Camb, no sembla molt propicia a la
formaci d'aquest Gocen. Dems, toparia amb la dificultar que el senyor Martnez Barrio i els seus amics sn tota lment oposats a prestar auport a un govern en el qual figurin elements de la
CEDA, cosa que, de constituir-te un tal
govern es faria immediatament palesa
amb rescissi en el partit radical.

EL QUE DIU EL SR. MARTNEZ

DE VELASCO
El senyor Martinen de Velasen ha
estat abordar pe% periodistas al Congris, dient-li que hi havia molt d'enranon per la noticia publicada assegurant que la minoria agraria faria obstrucci als projectes de llei que es discuteixin fins que s'aprovi ja hiel ele
derogaci de Termes municipals,
Aixerha contestatfou un acord
ares en principi, par que j a no t validesa, parqu s'ha acordat que la Bel de
Termes es discuteixi santa interrupci.
Un periodista li ha preguntat sobre
els rumoro referents a conversacions del
,enyor Gil Robles, del senyor Camb
d'altres personalitats sobre la necessitat
d'un govern majoritari.
El senyor Martnez de Velasco ha dit:
.lo no tinc autoritzaci per pariar
d'aquestes qestious. El que si puc dirvos s que cree que en aquestes Corts
pot constituir-se un govern majoritari
que pugui desenvolupar-se anal) mes agilitat que la que ints ara han tingut els
govern s d'aquesta etapa parlamentaria.
Jo crac que la declaraci de fe
republicana del scnyor Gil Roble;
s ben clara, puix que el rnateix
es dir que s'acata el regini que chiclac et. resolt a governar. Ara hi 'na
qui afirma i creu que aquesta dadarack) ha de tenir una frmula especial per a garantia de tots. Jo he de
manifestar que el partit agrari petisa
dirigir un manifest a Fopini amb
aquesta declarad& Jo no Sine autoritat per a opinar si les dretes i la
CEDA anden o no governar, par
poden fer-ho quan les circurnstncies
ho aconsellin.
HOM NO CREU POSSIBLE
LA FORMACIO D'UN GOVEAN GIL ROBLES
Una destacada personalitat aliena
a les orces que recolzen el Govern
ha pardal tamb de 'intent de consMud d'un Govcrn majoritari. Jo
considero ha dit que no s possible un Gavera Gil Robles, encara
que el demani de genolls al rnig de
rhemmicle. Les (orces de dreta han
ringst a aquest Parlament sota la
bandera de derogada, de la Constilucid, i un Govern 'aquestes forces
seria la mora de la Repblica. Que
ragin a unes novas alecciona com a
republicans, i si ropini els assisteix
podran governar; par ara, no.
Alg veu mandas terbols en els senyor Martnez Barrio. Per a mi la
sera conducta s diiana. El senaor
Martnez Barrio podr o no sortir
del partit radical. Si el partit recobra
la seva tradici republicana, passi el
que passi, aquestes Corts estaran
completarpent acabarles. Si el Consell
Nacional del partit radical china el
triomf al criftri del senyor Martnez
Barrio, el partit recobrar les sayas
essencies, l en altre cas, rescissi del
partit estar decidida. El senyor
Martnez Barrio no romandr mis
temps dintre el par-lit amb l'actual
estar de coses. De totes maneras, el
resultat s el mateix. Si segueix en el
partit, no poden continuar les concomitancias u/lb les dretes, j si es retira, el cop per al Govern i les Corts
seria definitiu. Aix darrer seria la
mort del partir radical Els radicals
que deriven cap a les dretes anirien
a agrupar-se amb el senyor Gil Robles; par s possible que tal negada
no es trobessin al seu gust a la
CEDA, que no els perrnetria realitzar
certs rnaneigs. La cosa est decidida.
La decisi del senyor Martnez Sarrio
trinar mes o menys temps a acure
la IIUM pblica, par s inevitable.
El partit radical porta quatre mesos
cercant la sortida a una cosa que
no t soluci.

per JOSEP MARIA PLANES

Els primers mesos de la Repblica
sn d'una confusa agita ci, tant per part
dels anarquistas cona per la de les autoritats. Les relacions entre uns i altres
sass encara massa recetas parque els
camas apareguin ben delimitats. Lluis
Companys, primer governador de la Repblica a Barcelona, abandona aviat el
crrec per poder acendre part a la can,
panya electoral per a les Constituenta.
El substitueix Caries Espli.
Mentre ei Congrs extraordinari de

veu cautant del Sindicat la portava Ca.

yetano Snchez, un asturi, ex-patr.
per cert. Fracassades les converses de
l'Orient, el canilicte va passar a mane
del governador civil.
Parallelament, havien esclatat alguna
ronflictes a Sabadell i a les iibriquei
Pirelli i Eusebi liertran, de Mames;
S'anunciava tamb la vaga del ram chi
l'aigua, i a Barcelona adquiria aertes
proporcions el moviment dels anarquisa
tes contra el pagament deis Raquera
la C. N. T. celebrar a Madrid (ti al dels pisos. La vaga de la Metallergia,
16 cle juny de flap), fa constar solana cada da creixent, comencava d'afectar
nement que estamos frente a las Cor- raer textil. Solidaridad Obrera. dirigida
tes Constituyentes, corno estamos frente aleshores pel moderat Peir, ferie una
a cualquier poder que nos oprimo (en campanya d'una violencia que no has
aquella data les Corts no eran encara superar, desares, els temps mes brillants
ofertes). Seguimos en guerra abierta de domini de la F. A. I.
contra el Estado, a Catalunya s anarTeta aquesta agitaci anarco-sindicaco-sindicalistes, en plena bullida, no aca- lista convergia a la preparaci de la vaben de perdre els contactes amb la gent ga general. A la darrera setmana
ana ea
de la situaci. Prcticament, l'autoritat gost, (tasares d'una reuni de patrona
esta mediatitzada. La tasca que ranar- i obrero, presidida per Anguera de Soquisme havia comenat sota els governs jo, que dura. divuit hoces seguidas, ea
Berenguer 1 Aznar comena a donar resolgu el conflicte. El governador 111els seus fruits: ens referim a la florida raya una nota a la premsa, l'esperit de
de l'activitat confederal a les comar- la <mal era aquest: Finalment sha in>
que s . en poblets nn mci. uns aleshores, no,at el senv Ana
qetia nne dar,.

Ahir, a dos quarts de sis de la

tarda, va reunir-se al desnata de Vantiga Conselleria de Governaci el
Consell de la Generalitat sota la presidencia del senyor Companys.
La reuni fou molt I harpa i laboriosa. El doctor Dencs, que havia
anuncias als periodistas que els donaria la referencia oficiosa a dos
quarts de nou, no va poder absentarse del Consell fins a les deu tocadas.
En sortir, els periodistas el voltaren
rapidament, i el conseller va Regir la
segent nota oficiosa:
"El President ha donar compte al
Govern de les queixes formuladas per
elernents de la Confederaci Regional del Traban, els quals asseguren
rebre a Catalunya un tracte d'inferioritat del que se'ls aplica per les
autoritats de la Repblica en altres
Boas d'Espanya.
El Govern desconeix quin pugui
sser el millar tracte que pugui aplicar-se als cititadans o als organismes
socials o politics, perque no t abres
directivas que la Llei en la qual voldria que poguessin conviure tots, sense necessitat d'obligar-los. El Govern
emparar di p tre els preceptes legals
els estaments de totes les ideologies,
sense excepcions ni distincions de cap
mena. Per no pos admetre tolerncies, pactes o facilitats excepcionals
que posarien en litigi l'autoritat i el
prestigi del poder pblic derivats directament de la lliure i expressa voluntat del polde. En conseqncia, el
Govern, que no troba per que hagi de
rectificar l'actuaci seguida fins ara,
persistir en aquests propsits en els
quals coincideixen amb el seu deure,
els interessos de defensa moral i afee.
tira de Catalunya autnoma i de la
Repblica democrtica."

EL CONSELL S'HA OCUPAT

TAMBE DEL NOU PRESSUPOST 1 DE LA INSTAL-;
LACIO DEL TRIBUNAL DE'
CASSACIO I DE LES DIVER1

SES CONSELLERIES
En la reuni, que encara continua prossegui el doctor Dantas,
sha talaras tamb d'altres qestions.
El conseller de Finances ha expoLa fcra pblica a la Pres, amb motiu deis fets del setembre de agaz
sat les linies ganarais del nou projacte de pressupost.
Ha estat aprovat un decret de Fi- no hi havia hagut Sindicat Un centre La vaga general
nances adaptant les nminas de les nou d'agitad & que aviat comulgara a
Aquest averany pessimista .no haTig
orces de seguretat al pressupost vi- donar molt de joc, s la zona minera del
Cardoner i el Llobregat. A la Pobla de de trigar gaire a confirmar-se. La F.A.
gent.
1.,
cada dia mis potent dintre els meLillet
es dna el cas que les primeras
De Justicia, ha estat aprovat un
decret aclaratori del decret d'aplica- demostracions exteriors de la foraa que dis confrderals, baria sofert una gran
r:id de la Llei de Contractas de Con- acabara implantant el Sindicar va el contrarietat anib l'arranjament dd connudisme integral. En aquests dies tots flicte de la Metallrgia i es disparara
reu.
a treure partir de les conseqenciea de
De Cultura, ha estat aprovada la els camins porten a la C. N. T.
la vaga.
collaboraci de la Generalitat al Con.
En aquella poca existien unes esttagres internacional d'ensenyament tcde
nyes relacions entre la direaci de la
nic que ha de celebrar-se a BarceEl panorama de Barcelona no s per Pres Celfular i el diari Solidaridad
lona.
sI de la Miesti d'allotjar els animar ning, i a primers d'agost Car- Obrera. Citarem dos casos: un agent
les Espli traspassa el govern civil de de vigilancia creiem que era l'inspecdepartaments de Ir Generalitat?
rTartib se nha parlat. Ha estat Barcelona al senyor Oriol .Anguera de tor Rubio que ms tard fou mort.
trets na detenir un anarquista d'acci,
acordat que el Tribunal de Cassaci Soio, president de l'Audiencia.
L'esfor d'Anguera de Sojo per res- Aquest, par, intenta resistir-5e agafant
celebri les sa y as vistes en l'antic sal
la
pistola carregada que portara. L'insa
de sessions de la Generalitat. El De. tablir l'inmeri de la Ilei i donar un senpartament de Sanitat Ii cedeix les tir, una direcci i una coherencia a la pactar li dona un cop de culata al cap
i el va ferir. En ingressar el pres a la.
seres dependencias i provisionalment poltica de l'ordre palia es formidapassar a ocupar les oficinas del Dea ble. El seu pas pel govern civil, que Cellutar, el director de la Model, que
era el senyor Navas, va redactar un
partament Central de Governaci, car desvetll una tempesta d'odis i d'admidefinitivament ser installat a redi- racimos, quedar, vulgui's o no, corn una forte en el qual es deia que Ii havien
fici que s'est construint al Sal Gar- de les etapas essencials de la consolida- portar un pres amb una crida al front,
i gire hacia hagut de passar a la inferca Hernndez,
ci de la Repblica a Catalunya.
merla, on se li havien practicat dos
El Departarnent d'Econonria ser
En prendre possessi del cauce, An- punts de sutura. El senyor Navas no
tamb traslladat a l'immoble del car- guara de Sojo es trob en primer terrer de Fontanella, que darrerament nee amb el conflicte de la Metallrgia, especificava els motius de la ferida.
Dones, he: Solidaridad Obrera publicaha adquirir la Caixa d'Estalvis de la que ja venia anunciant-se feia algunas
va un iacsimil de l'escrit del directift
Generalitat.
setmanes. Presididas senyor Maca. de la Pi-as.
El Departament de Cultura ser s'havien celebrat unes guantes reunions
El mateix dia que es promorm a la
traslladat al local que avui ocupa de patrono i obrera que tingueren lloc
Model l'aldarull que prorne
l'Institut 'Estudio Catalans, una ve- a l'Hotel Orient, escollit cm a terreny general, Solidaridad Obrera !a saga
publicara
gada aquest sigui . trasIladat als antics neutra b . l.a vara liarla cnmenaat i cada un estat completissim de tots els presos
edificis de l'Hospital de la Santa Creo dia s'astenia mes, sense que es pogus SalCialS
que hi havia a la Cellular, on
i Casa de Conva/escncia.
'cerrare quina 5C7ia la sera solad& La constava la data d'entrada i els mateixos detalls... que hom podio Ilegir
ein els llibreo del registre de la Preso.
Els presos per dictes ccmuns comen
carea a fer la vaga de la am. Els
anarquistas caaren al vol rocasi pec
donar ms amakaia al conflicte. La vaga de la fam s'estengu i culmina amb
la visita que id: a la Cellular el senj ai- Anguera de Solo. Els presas, amos
de l'interior de les galeries, calaren oc

Anguers

Sojo

Un misteri

El document publicat
a "La Veu"
Madrid, ir. El President del Consell ha dit als periodistas iltie hacia vist
publiaada a "La Ven de Catalunya" la
nota de contestaci a la Generalitat sobre la hei de conreus .
Es una fantasia i una mentirla ha
dit parque encara no mine ocupar
d'aquest assutnpte. Denla redactar la
mata aprofitant que no hi ha Corta. El
que pot haver correas Es que algun
funcionari d'Hisenda hagi pres algunes
notes, i si alai ha ocorregut, ser castigat aquest.

ALFONS DARRER. Per?) que

L'aro?

dec

donat jo a aguare

als matalassos i agrediren els gtairdirs

d'assalt que entraren a restablir roedre. L'aldarull que tingu per capinits
tos Damians i Gonzalo Bilbao s'acaba
sense que results un sal feria No olastant comenaaren a minar rumors qae
la baria tres presos- morts. L'endenft,
iadef;svaga general revolucionaria
earn a la nOICSI3 deis fets de la prear1.
Snjo
inaugura
amb
rnoAnguera de
nu d'aquest conflicte tina nova tetita
mantardme n t de l'orrire pblica Per
primera regada els barcelonins mesenaiaven una vaga general sense rotegat
raradieinnal lote de torres, que- misla an escampar a rota la _citaat pare:lea i piqueta d'agents do rantoritt.
%novata de Sujo aoncentra rotas les
;orees, cii grups nombrosaa per diversos
!loa estratigics. Ptis torrero no co nein
1151 561 guardia. Aquesta estrategia permita tenir mis deseansats els agents
de l'ordre i no oferir-los eadi
Alarte
farda Per altra banda, al frt de la
concentraci en ranas nombrosos els
donave una maior potencia i
vistes les facilitats de comunicad?, per
traslladar-los rpidament als Boas cin
3)
hi Migues enrenou. (Sri. 44,

werermewDOMMLIKIF ade

Any 56.Nm. 18.645.Pren: 15 centinut

ABONAMENTS
earcelona

.
1 teernori
ia
trimpetne
.
amera lleuna 1 eortured trimestre...
Pateo, convonl postal. Id.
anee:: paltos. id.
Ca Ullunyt

PIS PIN.
&

10.
ir
MP--

DIAR1 D'AVISOS I NOTICall

;osoiccoriamonnonAcio. CORTO CATALMIMI. iii ase Tit.11PO41 tina

13UNCIS 1 RECLAbla ElP3ONS TARWILS

BARCELONA

TALLUS WIMPUMTAt CARPO' DI BAIUMMA, tt 1 18:

ia iteren de la Mari 741111

.1111$411101MeMea( Temperatura actul,: ira
Mana, Itualat Maltee 47 per eent. Veloeltil det
vent: 3 gelMmetree per hora, del asid oud-oten.
tal Mantel, en promedl: 700 mitres. Estat del ea:
d'Aca 1. C.L. In lea durezas 94 /M'ea: Temperatura maznas: 148 gran,. Temperatura enrama: 131
mas. neeerregut del vent: tal qulleinetres. Precipitarlo en el die d'atn 13 bares 20 minuta.

TZLIPON 14403

De la consulta als joves

Voijanitzacid de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya (1 ) 1

L'abisme deis

LA F. A. I. CONDUEIX
LA DANSA

deu anys

Lanconvenient principal de les dictaduras, tal com s'entallen del segle

NIX en (recordara Napole 111
,er JOSEP MARIA PLANES
les repbliques sud-americanes, cosa
que ens estalviar de dallar maltea
Com
hem

els
darrers
anesoa
de
tota
la ronca minaire (Figols, Sria,
patenta de modernitat a la Ileugeral.
1931 marquen el triomf complet de la Sallent, Cardaras la propaganda anarcansisteix en la destrucci del sentit
F.
A.
1. dintre la C. N. T. Una mino- quista havia agafat proporciono extraor
politic que s'opera en la consciencia
ria audaciosa s'eta apoderat de tots els dirries. Garcia Oliver, Ascaso i Dura.
dels ciutadans. avesats nomas a obeir.
El pare d'estacionament de comes, durant el combat Urcudun-Schmeling
Boas de comandament. Mai el Comunis- ti, les vedettes de la F. A. 1. d'aquel!
La dictadura de Primo de Rivera, tot
mo libertario no ha tingut uns defen- instant, havien cultivat personalment el
i grotescament casolana, en aquest
sors, si no mas intelligents, mis decidits. caldo revolucionari d'aquelles comarsentir fou tan pertorbadora a= la de
El 21 de setembre la F. A. I., desprs ques. En aquells moments d'eufria fajaEls participants a renquee
En pl. fullet
qualsevol Porfirio Daz o qualsevol
La reunid monstre de l'Estadi fou un tracia econmic
d'haver-se fet mestressa de totes les ra la Confederada, recaptava a Cautaaltre dictador serias que el lector
juntes
i comitaa, dona l'assalt definitiu nya un promedi de r3o.000 pessetes set"On van els joveel
podr. afegir segons el seu gust i la
i s'apodera de l'rgan de la C. N. T., manals.
seva cultura. Sobretot a Catalunya.
el diari Solidaridad Ob r era. La redacCom de costum, les (orces en !libera
on hi havia un moviment politic molt
ci en pes que hi havia hagut des d'a- tat de la C. N. T. consideraren que era
intens. aquest estroncament de prop
y
leshores,
que
dirigia
Joan
Peir
i
tenia
el moment oport per a fer la revelade deu anys ieu estralls considerables.
per redactors Sebasti Clara, Ricard cid social a tot Espanya. Aguaita, paDesprs d'un abisme tan rast, les
l'amena, Agusti Gibanel i Ramon Ma- r, nomas esclata a l'Alt Llobregat , el
novas generacions es trobarem obligagra, publica un document coRectiu pre- dia 21 de gener, desprs <l'una reuni
das a inventar-se de cap i de nou una
sentant la dimissi dels seus carnes. En- de Sindicats que se celebra a Manresa.
poltica catalana. Tot alba que conatre altres coses, dejen:
A remarcar que els sindicalistas maneotitueix una cultura, s a dir, una srie
La reuni pugiiistica celebrada diuPot considerar-se encara com a fac'Preaisa que la organizacin de Ca- sann, mis bregats en la Iluita sacia',
de coneixences i d'experiments antemanga a l'Estadi, va constituir, di- tor de la manca d'exit el limitat intalada se decida de una vea Para s ie 's - s'oposaren -al moviment, per considerarriors, objectivats aptas per a incorguena-ho ciar, un desastre (l'uncen ters que oferta per al gran pblic.
Pie a sacudiese la tutela onerosa de los lo inoportri. S'imposa, per, el criteri
porar-se a la coneixena de les proTal regada la recaptaci obtingucia aquest pblic heterogeni que no sol
que obran movidos por intereses ajenos a dels delegats de la comarca, anarquismocions ulteriors, sahavia ros. No
Ahir, a les tres de la tarda, Josep los especficos de la C. N. T. Hemos tas en estat primitiu. Una bella mostra
no arriba ni a cobrir ni una cinquena manear a cap esdeveniment dainporresta mis que el sentiment nu i cru.
Part de les despeses que havien fet ancla, ei cocnbat entre Uzcardun i Llopia, que t el seu domicili al car- llegado a/ momento en que conviene, en d'aix6 darrer s el manifest revolucioDamunt d'ell slagu de construir
els organitzadors.
Schmeling. Paulino, que s encara rer del Bruch, nmero 32, principal, que precisa de 'Im modo imperiosamente nari que Ilanaaren a Sallent.
a corre-cuita un nou ediiici.
Una propaganda que no es pot pas aya: dais la boxa una valor estimable, va donar compte a la policia que la ineludible, que la C. N. T. se resigne a
Diu aix:
Diumenge va tenir llar la reuni con- titilar de descuidada i l'ajut que ha deixat evidentment de constituir seva dona, anomenada Maria Laiulla reg -!or mediatizada por organismos
N'as un exemple la poltica deis
.41 pueblo de Salten!: Proclamada la
primera temps de la Repblica a la vocada a rertatite d'Acci Catalana dea desinteressadament hi va donar la per al gres pblic l'atractiu d'anys i Aiguader, no havia tornat al seu
Catalunya autnoma. Nogensmenys participares a l'enquesta organitzada Dar premsa d'opini, no va pas servir per enrcra per la senzilla ri que per dotnicili, del qual havia sortit a dos
parla prou eloquentment la conversa LA PUBLICITAT. Hi assistiren une a desvetllar, almenys practicament, en utilitzable que resulti la sava persa- quarts de dotze del mati per a anar
de les javentuts catalanes celebrada cent cinquanta jo yas. ultra alguna cu- el pblic aguan inters de cooperada nalitat pugidistica per a l'estalaiment al Banc dEspanya a l'objecte d'inel dia 13 del mes que 50M, com a riosos que anaren arribant en el curs que de vegades hom ha aconseguit d'una gerarquia abras la categoria de:s gressar-hi una quantitat important.
resultat de la consulta als joy as que dels debatsestimular anda axit sem p re que s'ha sesos forts, s evident que es tracta El senyor Llopis digu que la seva
Va iniciar els parlaments En Rossem, tractat de la bona anomenada de la d'un esportiu en decadencia.
ha vist la llum a les columnas de
mullen s la propietaria de l'estalla
LA PLIBLICITAT aquests darrers Llates, e/ qual va explicar, en poques nostra Barcelona en tant que ciuta:
Jictu se'n va al darrera i recolza i administrada de loteries de lAvinterzips. Ella ha revelat l'existancia de paraules, per qua va nixer la iniciativa viva i expansiva en el camp de ea- sense desmaiar el boxarlar que len- anda del Portal de l'Angel, nmetament va obrint-se carn per inc que ro 26.
forts temperar/lenta politics que cer- de l'enquesta. Eau remarcar com Cata- port.
quen una frmula per a estructurar lunya es traba avui en uns momentJ
Quan va sortir del aeu domicili
Diversas causes han collaborat, al hom vegi en ell voluntat i coratge,
cal
orientar
la
politica
per
ilaids
i
com
una voluntat imperativa que els emnostre entendre, a aquesta manca si raxit corona a:a esforacs d'aqueat basas de trabar-se a la placa de Capeny a desitjar la grandesa de Cata- tal de pa rtar inquietada novas 1 renova- craxit. La primera. s la de qu els borador. horn resta satisfet i aialagat talunya amb un dependent sea anomecalas a la vida del pas. Invit els assislunya.
organitzadors calcularen antb un cor laven contribuit a Feclos:O d'una nat Benigna Orna i tato dos havien
El marga d'inexperiancia que lii ha tents a produir-se en to correrte. per tal n:assa alegre eta beneficis que anaven valor nova. Arribat a la notoraetat d'aliar al Banc d'Espanya a ingres_
que
de
la
discussia
en
poemas
naixer
dins les novas promociona, que sisan
a obtenir. D'aire en va prevenir que aquest boxador, reo encara indeiini- sar la quantitat de 95.000 pessetes,
trobat desconnectades per deu anys ms tard una doctrina i un afana, dc fixessin a les localitats de l'Estadi uns dament l'ajut de nombrosos "suppor- que portara la senyora Maria La
ters". Parir heu-vos aai que ajad que fulla.
de l'experincia anterior, es delata treaallar per Catalana.
El primer a parlar s el aenyor mena que si d'antuvi semblaren abu- declina les desercions se succeeixen
En veme dependent que la dita
per un cert anobisme que mou molts
sius, ho resultaren mas encara si hom
Ferrer.
Fa
tina
critica
de
la
Eduard
en
massa. Horn ja no es mobilitza senyora no es presentava al lloc on
d'ella a donar Ilur adhesi a les dochagus volgut tenir en compte que la
trines de moda feixisme o comu- nostra poca des del punt de vista tic butxaca deis aficionats a reaport baria en gran quantitat guata actua 1, guau havien quedat que es troharien, an a
i crea que el desencert de les apoha de bosar, l'amo del bar de la canal senyor Llopis.
Mame amb un fervor qui sap si ques
passades s la causa de la des- estat ja posada excessivament a pro- tonada, per exemple, es Posa a r u- donar-ne compte
nis verbal que sentit, i. no cal dir-ho, orientacia
va, dins d'un periode de temps reta- miar com batejara de nou el teu es- Aquest, a les tres de la tarda, en veumas sentir que no pas meditat.
Ataca els partits existents a Catalu- tivament cart per dos partits de des- tabliment si l'i.-l o/ popular, amb el re que la seva senyora encara no
havia tornat a casa sexo. Ana a la
Quan ens trobem davant animes nya, ove Catalunva no t cata P
a empat del Campionat de Futbol Copa nom del guiri rhavia retolat, "torna a DelegaciO de Polica a donir compte
espontnies i gens tarades que daten-parintecol.Esdanti-em6 d'Espanya, per la final d'aquest Carn- perdre". I aquest is el cas de Paulina
sen aquestes teories tot seguit ens crata i anti-liberal, 1 fa una apologia p ionat. celebrada a l'Estadi mateix, i
del fet. l'a indicar que la stva stI no s pot pas dar que hi hagi en nyora du:e un vestit verd i barrat,
adonern que tant els feixistes com els del nacionalisme. Fa una violenta cri- per la celebraci de dates irnportants
a q uesta conducta una negra injus- per si de cas aquests detalls podien
comunistespartidaris a mbd du de tica de la lluita de classes eme (Iraca uns oro yas motoristas.
ticia. El boxador aJ qual d, pblic servir per a trobar-la.
l'Estat absorbent--parteixen del prin- germans de raga eils ums contra els
S i afegim a aix el fet que les mi- ha ajudat per creme que reunia concpi que ella seran els que manaran altres.
Prop de dos quarts de cinc de la
grades condicions de visualitat que dicions i que pocha arribar a fuer
i els altres els hauran 'obeir, cosa
Toms Bartoll es mostra disconforme apleguen els seients del nostre Es- "aligit". ha guanyat mis que el sufi- tarda iou concluida al Dispensara muque en aquesta mena de rgims t amb les paraules de Ferrer, i diu que tadi,
nicipal
de Sarria una dona que baria
tindrem
una gran importancia un innegable malarat esser nacionalista esta allunyar explicar-nos elun argument ms per cient per viure amb comoditat el, estat trabada sense sentits pels volperqui el palana, da- dice que li resten de vida quan el
allicient. Pera descartat tot el que del feixisme q ue defensa Ferrer. Cret vant de dos factors tan capitals cota
tanto de Pedra/bes, amb senyals evihi pugui haver d'ingenu dins aguas- equivocada l'excessiva preocupaci Pol- els ressenyats, va optar per l'absten- public deixi ile prestar-li suport. dents d'haver estat maltractada i
Paulino s milionari.
tes pretensions , ens trobern amb una tica en menyspreu d'altres preocupaciony ci.
agredida.
Damunt seu trabaren docu(ConfillUd a la Pdo. co)
Despees de la revolta a l'Alt Llobregat, da revolucionaria de &gime
voluntat de puixana i de grandesa culturals 1 socials. Cita el cas que er
ments estesos a nom de Maria Lade Catalunya que sn un presagi del l'enquesta dels joyas no s'ha parlat de
fulla. No li fati trobada, en canvi
Muten lee armes a 3a tropa (gener de 193a>.
paper important que jugaran aguas- la qesti sexual, quan evidentment incap quantitat.
El Congrio radical de Clermont-Ferrand
Degut a l'estat en qua es trobava, irresponsables ante la gran maro del /'ro., revolucin social en toda &Pa ga, el Cote; promociona, quan arribi llur teressa malt a la joventut. Acaba diera
no va poder declarar. Per tant, no es Iclariado, o que la C. N. T. se decide a mit Ejecutivo Pose en conocimiento del
temps, dins la poltica catalana.
me les lluites de classe sn un fet soLa conversa del diumenge prop- cial que s intil negar.
pogu saber, de moment, la forma reivindicar su personalidad y sus propios proletariado de esta villa, que todo aquel
passat duple aquesta afirmaci. Que
com s'havia comas el robatori ni qui principios, echando por la borda el las- que est en disconformidad con el proParla a continuaci el senyor Piquer
tre de incomproxsiihr y de irresponsabi- grama que persigue nuestra ideologa
puja un plantel' de catalans preocu- Creu que la democracia s'ha de renovar
la va traslladar fins aquell lloc.
par; dels problemas cabdals de go- pera no crea que sigui factible el fea

lidad que arruina moral y colectivamen- ser responsable de ..rtar aaat. Por el
vern t allunyats de visions anecdti- xi s me a Catalunya.
te a lo que debe . y puede scr el organis- Comit Libe rtario, el Comit , Ejecutivo,
Duta al seu domicili, la senyora La- mo representativo
ques. Que arreu batega la illusia de
Golferischo i Rigau replinuen a Pidel proletariado de Sallent, 21 enero 1932.
fulla va recobrar el condaement i va Espuria.
la poltica francesa
treballar per la grandesa de la Patria. q uer per a defensar el feixisme, i HaA Sria, Sallent i Figols, e anarmanifestar
que
en
sortir
del
seu
domiNecesitamos y querernos recabar mes- quistas s'apoderaren defs Ajtmitaments,
Davant alza nomas cal creure que yan es planteja un debat general amlcili
per
dirigir-se
a
la
plaa
de
Cataintervencions
de Llates i Vergs. ES critra libertad de accin, Hemos tenido que i proclamaren el comunismo liDertario.
amb un xic de contacte amb la realiPars, 13.Han acabat les sessions que Ola d'iniciar en aquests mo- Intuya, on havia de trobar el depen- silenciar muchas rosas que atacan a los A Cardona es laten amos tamb de la
tat les idees agafaran un caient just tica la democracia francesa, que s dedent Orti, al qual havia de lliurar els principios y a la moral de la
del Congrs extraordinari del partit menta de treva.
i catala, el que hi hagi de caduc sera tensada per la presidncia.
C. A', T. poblaci. Pera a la vista de les farree
Una patita minoria, disposada a diners que havia d'ingressar al Banc Y no querernos estar. mas tiempo frisio- de i'ex/Trit i de la guardia civil, tota
Gins i Oliver parlen contra el ki- radical francs, esperat amb tant
eliminat , 1 els deu anys de Dictadura
d'inters
d'Espanya,
la
va
aturar
un
senyor
ben
pels
milita/2s
del
partit
com
combatre
la
poltica
actual
dala
ditaxisme,
interv
un
obrer
ver
tal
de
deneros
eran esborrats. La nostra joventut
de determinados romencionalis- resistencia cess.i.
per tota ropini poltica de Eranaa. ganta, mostrat tan contrariada, vestit, alt, ros, que parlava en castellar, mos que obligan a la complicidad
pot no haver expressat idees novas. fensor un federalisme aue resrectant
El 23 fou declarada la Vaga genera/
en coEn air ia com la de tot arreu. Per sobirania de Catalunya treballs per re' D'quest Congrs podia dependre la que ha adraaat a! president Herriot el qual es guaira del malament que sas que repugnan a nuestro conciencia a Barcelona, com a cua dels fets de l'Alt
separant-se
una
carta
tracten
els
clients
els
seus
dependents
del
partit.
Tots
continuitat
tahliment
d'un
rlim
del
de latida social
Govern Doumergue
de militantes."
ella s una forca nora, i air s el
Llobregat. L'atur, parcial, no arriba a
Daniel ',apea die-u oue per a ell Ca- perqu hi liarla el temor que una els signants de la carta, que sn qua- de la loteria. La fu pujar en un auto
que interessa. Mentre puguin afegirLa nova redacci que entra a Solida- durar vint-i-quatre horas. La vaga, per
particular, on hi Irania una scnyora, ridad Ob rera tenia per director Felipe tant, fou un iracas.
se nous valcrs a la vida pblica de taluma eslava per sobre de tot. per?- fracci important dels delegats exiga
talaba ben vestida. L'auto va empren- Alaiz. Detingut aquest el 12 de gener de
Catalunya la nostra esperana no que eh creia que una regada aconsecuido la ruptura de la treva poltica i la reL'aventura' acata amb la derertacia a
dre tot seguit la marxa, i navors
la independencia el Doble catala. Mine - tirada dels ministres radicals del Gaminva.
1932, Va dimitir el carrer, perque, tot i Villa Cisneros da ioR anarquistas que
ment, havia de decidir el rgim que vol. binet actual.
dividu Ii agafi el cap i l'hi va posar essent director dcl diari, hora es real,- sortiren de Barcelona el IR de febrer a
entre els genolls, fent fora al matriz ha a publicar-li els anides que trame- fiord del Pianos Aires. Entre els expegusEl resultat del Congrs ha estat
A dos quarts de dues es va acordar un nicnnt personal politic O ; pre-itetillas per a prendre-li la bossa.
ca dea le la presa.
dicionaria hi havia Prieto, ASCaSO, Cana
3)1111111101113)111111!)11111111111115911111111111HIN1
suspendre els debata. A petici de lo dcnt lierriot el qual baria tet pblic
La senyora Latulla cricli, pera
i Durruti.
DEMA publicarem la ter- majoria dala assistents i vista la im- que, fos la que los la resoluci del
'SS
rautomabil acceler la rnarxa. Sense
Josep Maria PLANEE
dels temes a discutir, s'acorda partit, ell continuaria forniant 'part
saber per on havien passat, es (roba
cera i darrera crnica portancia
Un bon dia, amb gran mistela, dues
canvocar. Per a dintre quinze dies , una del Govern Doumergue perqua hi haa Pcdralbes, i al cap de poc va obser- persones
eran
passos
per
tap
ir
una
enreuni per tal de tractar del se. ra entrat amb rautoritzaci del Covar a la nuca una sensaciO com si ha- trevista secreta
d'ALBERT LONDRES altra
amh el senyor .\nguera
gent tema:
(1) Vegi's LA PUBLICITAT dels
gulas rebut un tret, i llavors perd el de
Directiu, i entenia que rhonor
Sojo. Rebuts pel governa&r,
dies 21, 22, 24, 25, 26, :7, 2S i 29 d'aSAINT JOHN PHILBY "Nacionalisme. Posicia de Catalunya mit
coneixement.
del
partit
radical-socialista
exigia
diuen:
en els moments actuals."
brit i 3, 4, 5, lo, it i 12 de maig.
Un
gos
policia
va
trobar-la
estesa
Pertanyern a un crup anarquista.
l'home misteris de l'Arbia Oportunament s'avisara el dia, estatge mantenir la fidelitat a la paraula doa terra, i comen a Iladrar. Llavors
(Seguir)
S'Ita decretat la rastra mort, par carn
hora en que se celebrar aquesta re- nada. Aquesta actitud, que era d'uhi acud la gurdia civil, que la v a que
na
gran
valentia,
hom
la
creia
per>
nosaltres ii, sum partitlaris de l'as111111111111111111111111111111111ilillii111111111111111111111111111111111111
uni,
portar a la Casa de Sozors de Sarria. sassinat, seas lis plantejar 1111 cita de
lloaa a les vigilias de la reuni del
Del senyor Joan Pein hem rebut

Congres, en el qual es posara a proconsciancia, i per aix vetara a avi- una extensa lletra en la qual lea-diva rautoritat del president Herriot.
El cap dala serveis de la Comis- sar. Els dos que han estat designats per rector de "Solidaridad Obrera" aclasaria General d'Ordre Pblic va cri- a matar-vos han de cobrar deu mil res- reix alguna deis puntas tractats en el
La prova ha estat definitiva. Malgrat l'actitud tumultuosa, en alguns
dar, al vespre, al seu despatx el depen- setas.
prasma reportatge. Encara que el semoments agressiva de l'oposici, el
--Aliaos o desprts de ratemptat? nyor Peir no ens ho demani, tenista
dent i la dependenta de la loteria de
Congres sha sentit unit , durant el
la senyora Lafulla, per tal d'esbrinar pregunta el senyor Anguera.
inters a repraduir els fragments esdiscurs del president Chautemps, sena
Desprs,
com corregir el segrestament i atraaencials de la sera Iletra.
dubte el mes emocionant de tots per
Donas avisen a aquests amica vosDiuen
cament a la dita senyora, sial com alChautemps
la situaci personal i de familia de
votes saber les rasas, les veritablea
tres detans que desitjava conaixer i tres que s'espavilin a cobrar a la !sastreranns,
que in'acunsellaren de retirar la
l'orador, que, com s sabut, es cuque la policia no traba prou claro ta, penqui si esperen a cobrar desprjs, illeVd signatura
ttel matares( dInle111nyat de lea-procurador de la Repbli. tre i pertanyen al grup deis "joves i elesitja aclarir-los.
hi perdran dinero.
gencla Republicana"? Dones sea les seca Pressard, acusar, pels energtnens radicals", anuncien la constituci
1 aqu es dona per acabada l'entrevis- gaelas,
Es recordara que la dita senyora
Ja fulavia romprotats a formar part
de la dreta d'haver jet assassinar el datn nou partir que sinomenar "ra- ja havia estat vctima d'un altre roba- ta, que dur uns cinc minuta estima:a
diana emes; revolucionerta, que st Cs cert
quo Savia de culnaner amb la instauramagistrat Prince. A partir d'aquest dical-socialista Camil Pelletan". La ter, temps amera, quan regentara
cut
de la Reptaltica Federal, el ist's
ellscurs, el Congrs Ita escoltat amb cosa ha fet per ara molta gracia, per- l'admi,uistracE de loteries de la Ram- Canvi de governador
Jr arabava en el g is iris moment d'aeabar el fet vitirent de la resottichl. Fisetala mxima atender el president Dala- qua el tiran de Pelletan ja era anti- bla deis Estudia, prop de "El Siglo".
l'os que es iracnva (runa amasa rescdier fins a esclatar en una manifes- quat quan el famas ex-ministre de
En aquella data estava assegurada
1.a tivantor de relaciona entre el se- indo/tarta I no pes d'una 'n'enlatarla
retada:, )(ardorosa d'adhesi .'agaireh Marina va morir abans de la guerra, contra el robatori, pe! qual motiu, a nyor Anotara de Saja el Govern
publicanaen ia qUal to no. palta enunr-nl,
parque Mal no be asna repulo/Iunnime en acabar el discurs . que va desprs d'un procs sensacional.
part rensurt, no soirl cap perjudici la Genes alitat alma& accentuat de tal ra, I per , i tuesta mateisa r al, en una
Clerrnont Eerrand, 14. Lerdee en diners; par ara,
seguir-lo del presidcnt Herriot.
manera que feien practicante:u impossi- reman eelebrada ii l'alenell Polyteeenlsegons
del dia votada quasi per unaninitat no tenia cap
[non abans d'esser publica/ el susassegurana.
El partit radical-socialista--ha dit pel Congrs
tila la convivancia. El 28 de ilesenihre, ruin,
Cut numirast, vals: da' que el ata fine llora
radical
socialista
cant
Herriotno s'agemollar mai da vant
desprs
del
viatge
del
cap
ael
tiovern.
parles (raerle elecloral .1Intre /*calesa
li deirdla ic tnrinaril e pert.
genere Azaha. a Parcelarla, .anantera
de cap partit que ho exigerxi per a els segents extretns: Aprovar a Her1.a mera
va esser drInanada,
parlar-li a peu dret. Aquesta &Rugi not que co mantangui fidel a la { U
Serio preaenta la dimissia. Fon subati- nn pas t'Usignatura
el manifesi a la vano, sitie
donada
an non, del partit de-rani
als socialistes ha estat objecte d'una
estampada al marge d'un Mart. 15 qual
tuit,
el 4 de gener,
senyor
Joan
Mocosa vot dIr que al bague! estar el prigran ovaci. 1 seguidament va fer mantenir-se en el Govern de treva
les.
mar, 1 jo pagues visr que el manaron Sinacional: conclemnar les campanyes
una critica dels que demanen la rea- q ue s'han fet contra els presidents
t 15 rPenrapealar-se amb el Mol cl-Intelneen-la irepuhlieana", de cap manera no
litzaci de plan, econmics improviLa
revoluci
Daladier i Chautenrn. i aliara memr batirla signat.
sato i parten d'una economia dirigida brea Ial oartit flionoraltilitat del%
Podra, ara, is itar Una anerdma per la
Madrid.
14.

arribat
a
Madrie
Ha
del
Llobregat
qual,
sensor Planes, veurleu que al,nn
ejle
fe
teteno saben com
Eta fa l'e- onals queda intaata: expres s ar ale el diautat a Cotas loan Match OrOals repoblirans 511(1141,1i del manen
1
que volen deacobrir l'Amarica- ministres raiicals una contaleta con- dinas. Des de l'estaci6 d'Atocha, on
al arruen die cate aqueas apaA les mines de Flauta treballava un reconetris,
ha dit, perd s'acontenten ansI, decla- fianca i prestar el seu decidit ajut al peraven familiars i imita, el senym asturi anomenat Prieto (alias) El Cojo, regale .1 la Ilum, que - tulio birlen fet
malarnent".
macions. Egi realitat de Frana exi- ranvern de trera.
March alta trasiladat en autornabil a que, en venir la Repblica, es destapa
.No plans, Lerroux: tot s'arreglar g , i a t.. mai no t'l:a de faltar res..
gtix un treball mes Unen& i mis til
(Co atMto a la pgina 7, cal. 3) sau domicili,
com un agitador de primer ordre, En
(Srptleir o Ict p.. 6 col. 3.)

propietSchmeling
a
batre
lizoudull,
ria
administraci
Diumenge tingu
qual
loteries,
lloc la primera per els jutges donaren matx
95.000
Rapte de la
d'una

a la

de

roben

reuni, que result

pessetes

molt interessant

Un momen tiranscenc;ental

cle

L'altra Generalitat

Joan March ha arribat

a Madrid

ety

18.4441.Prete1teintbmi

e1a-rei, 14

1101.1tille r

BONAM ENTST
germana
calante7a 1 tefillorIs de la daptIbtlea.
*fl
tii
Prms eenveril postat, Id.
...
.
*tires palea, ta.

/9111

hada al amen els is mere 787'3

'ILTICIEPS manttres,
meneo reatan: 40 per
ea& Tempinners seguid: fea graos. Veloel

400ey

111P-.. un

tina orinales d'Allsert lanares

DEL SENYOR CAMIN

UNA CONVERSA Saint

DE FAMILIA

rat

Saint John PhilbY

Afaitat corla art rab d'Arbia. s
a dir, portant el prim collares a' Ventorn de les galtes, una barba com un
punt d'interrogaci al ment. un europeu de moviments rcposats, de
rada voluntriament benvola, eslava
de marnant de perles- en marxant de
perlen pel sud de Djeddah,--.
No era pato -un ;comprador. EIs
compradors que abanai,frectitentavert
Bornbai avui dia .es .darigeixeri a
Bahreim. Un amateur? Per le cine?
De mosques?, de rosquits?, de febre?,
de clera?, d'aigua salada?, d'oftilrnia? L'home- semblata . ' massa natural per a tanta originalitat. No era ni
el ministre angls, .ni l'holandes,, ni
;encarregat dafers francs, ni el rus;
no era ni e: rin.sol itali, ni el persa,
ni regipci. L'europeu mirar lan'aviat
arab . un ull com amb l'altre vers el.
ineu radi dacci. Per ei' veja ciararnent que la meva existinCia no li
causava cap preocupad..Posi quatre u cinc trossos de penara vermella
a la butxaca 'del seu pantalon , i. ric
aixi d'un nou lot de perles, voltat de
la sera escorta de masques , es dirig
vers el lahcrini.
Caminava -con/ si fos- a 'casa sera.
Els rabs semblaven trobar famil:ar
la seca sulieta: S'aturava, els parliva,
tota la sevapersona proclamara' que
res no era ms natural que les coses
d'aquest pas, comprenent-hi el clima
jora natura, li'magror-inhumana dels,
gats j el S. O. 5. - que les cubres, en
lloc de helar. !lancen nit i dia a l'entrada del deiertl
a'a arribar davant un veritable cstell, una d'aquestes fantstiques cases
de Djeddah que hom es' pregunta si
s'aixequen de terra o d'un somni extravagant. El que la va fer construir
batirla pogut molt b concebre les
Pirmides! All va entrar l'home que
acabava de comprar perles.
Era Mr. Saint John Philby, un
angles.
El personatge gaudia d'una gran
popularitat en aquesta part de' nin.
I ctui. vaig quedar pensatiu davant
la sera fortalesa.
En dirigir-me vers aquests paltos,
realment no havia pensat. en tot. Almenys havia negligit l'Anglaterra.
Aquesta no era, al inca entendre, ni
estadant de la mar Roja ni propietria
del golf Persic. Alis ho pensara per.

qu era un ignorant; un ente que no

vol considerar le 5 coses momia quan
afn oficialment registrades, Al, pri.
mera passos, els meus uns es cien.
telaren. Alai, per desembarcar en la
mesa famosa illa de Bahrein, si mal
hi arrihava, necessitaria el P erm is de
l'Imperi britnic.
Eh!--vaig dirla illa s independent. Me nhe informal; persas). a un
cheikh rab. Adhuc se el seu norn,
el qual m'he apris de memria i re.
P eteitto cada met: s el cheikh Mamad bin Isa Al Klialifah.
Ketten segur?
T cinquanta-cinc anys, un germ poeta, un (ale de quatre mil rtl.
pies, un Ilebrer blau i quatre dones
cobertes de pedes.
lis cal,. senyor, el visat angls.
No tullen dit tamb que anireu a
les pesqueres de Dubai?
Si.
Dubai s a la costa dels Piratee.
Exactament
Llavors us caldea el permis de
britnie.
.Potser amb el 'dels pirases en sin.
dria prou.
De cap manera. Els pirases, quan
estan de bon -humor, noms deixen
acoStar-se els viatgers recomanats per
l'agent especial de S. M. Jordi V.

Per qu?
Si no ho fan abr, els destructors
anglesos els hi envien canonades.
Aleshores. ion pur trobar aquest
agent especial?
A Bushire. Es governador.
Valgim sant Jordi! Bushire s
a Pirsia: cont pot sser que un angles' sigui governador del port de
Persia?
Per sant Joan Crisstomh aire
s parlar com un francs!
.1 el meu informador dseonegut
desaparegu darrera . una cortina de
mosquits.
Saint John Philby regna en els
reialmes independents de l'Hedjaz
del . .Nedj. Del; bornes misteriosos
d'Anglaterra is un dels mis celebres. Anglaterra, els fills de la qual
un s'imagina amb una pilota a la
punta del peu i ve-menees de galtes,
t, doncs, bornes misteriosos? En
realment, i de la millor especie. Adhuc ,sn coneguts cota el nom dagenes de 1 - Intelligence Service". Designats per qualitats enlluernadores
al s ' narres de l'Imperi, protegits pel
Ile6 i l'uniccrni britnica, deixats a
rhora .volguda sobre let pares del
mas jutjades mis o menys orles, tenen figura de couqueridors que caminessin de puntetes. Res en aquest
viatge al pas del* peacadors de per/es pertanyer a Anglaterra, i tot,
fins al fons de la mar, dependr dels
seus homes misteriosos. Desicadat el
petit ocell vid d'aventures en aquest
cei oriental! Liangant-se sobre seu,
la naci dominant el deixar completament de.splomat.
e .

D.-TO

- .3,)Irie51 1

turi meri,173,,

lid

dedtiv,
e.

a
:

aerre es fi

4"/ /MI. Tebanas int riss: fa6

willp4 lascasei6f490040;altjellires 511

-c11

;ii

V-Pf.V;4*

aura a 'eriardtzaid de l'anaredsme a Cataluela 1 a Espanya(1)

ball d'armes PANORAMA CONFEDERA!.
destinados ah

John Philby dIfir

Publiquen, avui la. tercera' i darme

crnica 'Albert Londres. afic haVielr.
anuncia. Es dedicada a Saint John Pit.
113' lorigls misteriris que ha jugat i
jugo un paper importantissirn a l'Arbic
creant el reialme d'Ibn Seid i instigan'
/a Iluita d'aquest Contra r/rnan del Yemen. Tractos! d 'aquesla Ofiestid Precisa
molts dios. Joseph Kessel-n:setofa
publicara vos artirle a "Le Matin" recordant kna conversa amb Saint John
Philly, en tornar el periodista tranc.,
d'un riaige a Sanaa, capital del Yemen.
Explicara Kessel a Philly les earactersiiques d'a q uesta cinta& defensada Per
accidents habitual: del terreny, que la
fan accessible tan sols a trars d'un congost !Mimen' rief ensable. Tant s aixi
que Arene la guerra go yemites foro!
sir licients Ins r a derrotar i barrar d Pas
2000 flirts.
Yo he estot mai cl Yemen diqui
Philly ; es ninica reqicl de Mebfu
quz no coger. Pera espero anar-hi ario
quasi les tropes d'Ibn Send hagin entrar
victorioses a Sonsa.
La conversa tenia lloc ron, 1937. Phitenor:1H lo oc: -u hl-e.
llv Irc

EL VI WIFIVI

ept
ueri,

11/10-4-031. 9Z 1

Fa7.414

LA CONFERENCIA

'1011

Ise
.ApohNlit,_
pfeeNKcetkeitei;iiit9w,-1".":""w:
TALL*s
kegAgpob,111:2
_

.lacm esperat a conixer en textos

autoritats la conferencia que dilluns
ai vespre el senyor Camb donara al
paau de la Msica Catalana per no
caure en el perill de comentar versions incompletes o poc fidels. Llegida la conferencia, publicada arnb
totes les garanties de control desitjable, el prinier que se'n s acut s preguntar: per que ha donas la conferencia el senyor Camb? Quines
girsumstancies politiques la feien
portuna? L'examen del document
tris ha ratificas en la primera imcessi. El cap de la Lliga ha latenni deturar una dispersi que cada
ha es feia mis amenaadora. La con..
lerencia. doncs, ha estas una converSI de familia destinada a paciiicar ele
descontents del seo partit. que d'end de la desventurada maniobra contra el Parlament de Catalunya i contra lesperit catalanista no s'estaven
de manifestar el seu disgust.
No sabem si e! senyor Camb hauri aronseguit de cohesionar les forres que es disgsegaren i reconquistar les adhesions que se li tornen
esquives; si hem d ejudicar pel text
que tenim a la vista, dubtem molt
que hagi aconseguit el seu objectiu,
terque amb les seves Para ules mes
acial ha donat armes als adversaris
que no pas motius de satisfacci als
gue dintre el seu partit deploren e!
/sal pas en que sha posat la Lliga.
El coMerenciant va comenar ficantse a la gola del llop tense adonar-se'n.
Censurara durament els qui pronanaves Catalunya baluard de l'esquerrisme a Espanya perqu, segons ell
i per nosaltres tamb, en aix6 estem
.dacord. els qui representen Catasuya han d'sser baluard de Catalunya. Be: pec el senyor Camb
sObliclava que justament si es veia
obligat a donar la conferencia era
perqui ell i e:5 . seus amiscs shan
posa a ter de baluard contra Catalunya. I en constituir-se en baluard
/ion interessos materials na han
mirat prim a atacar ali que es
l'essin g ia mateixa de la catalanitat.
Quin catalanisme is aquest que
defensa una Constituci que els seas
represestants no van votar, contra
UI Estatut al ciiiat van totar-"(els
fetil 4triei g ? fs com a catala-tetes que surten a defensar la Coasritud6 de la Repblica contra unes
suposades extralimitacions del . Parir/lee ratal? Aquesta actitud podra
'ste justificada per alces raons,
'ocre sempre ser inexplicable i irMane per als catalanistes. Tota l'autoritat del senyor Camb no podr
'arr:bar mai a fer empassar aquesta
monstruosa /sida de moll.
I de - 1.a mateixa manera que rargument se Ii gira en contra igual
li 'passa amb el conte que va tenir
terneritat de retreure Podri harepublicans sobrevinguts que
maleeixin la Repblica com aquella
vela maleta . el Rosari: en canvi
/ssegurern que entre els que el sen'hi ha molls que se'ls ha
assecat el- coll de maler rautonom:a
7.eique no l'ha pactada la Lliga i no
ei posat que ells haurien volgut.
Tota l'estratgia del senyor Camb
aaava adreada a evitsr la desbandada
de> que el traben massa transige:te
i dels que el troben massa dcil amb
is que el voldrien mis hostil amb la
Repblia i l'autonomia. Mala situad, per a fer in ex1r. cedan/e/P.: perque si el 'Tribunal de Garanties
no ens sorprendria que
s'inhibs, els uns Ir giraran l'esquena
isriosos i els altres, ii retrauran inlismats una defecci estril i revolant.
Ja hern dit al contenament que la
t on/ciencia baria estat com un conteil i per aixd, no hem
d'insistir; s arta qiiest;6 interna de
sarz.t que afecta molt mis a la Lliga
Que a la poltica general de Catalunya.
Eis sembla. perb, que per aquest
carri l, ni portan: el virtuosisme sofistic a extrems molt mis brillants podr
esmenar ,Veeror enorme que han conies.Si Miras pe: drct ni pel revs
t adob possible. D u . doctrina catalanista noms n'hi ha una de bona
no anar mai contra Catalunya, passi
el role passi.

de mate de

monirqulos

! Paris; : a4:-L- Deepria de . les .declaracions tries-s a . la prensa ahir pe president del Cortsell de - ministres espanyol,
sieydr: Sampir free.
co-espanyola.i.soz:bse Lal teraitort d'Ifni, .011
concreta, que . l'ineaujenPiou . provocar lid.
l'avan ,portat . a.cap--e corenel
al . nord del- territoti.,..que havia 'octmat
un enclavament en:1101111' d: govern
panyol.
egon.1 el envenAranc
" o-espanyol de
27 cie novembre'de
qe succe
ritetat. ifer Pretectorit:del Marroc, '
frontera .dels Nord continua el
catr. si del nufd-list7Sedra, Orina al .aod
del morabte -de, Mohnned Abdal, i
aquesta identificaci fou coordinada.
Aquest limit.qued.rdentificat pels dos
anexes al Conveni franco-espanyol ele
Pars de date a'd'octubre de idos, . i
Sutilitaa pela negociadors en 1912.
,Ara, b: Cap riu no porta el- nom di
Bu corresponent entre .les, posidons assenyalades respecte
al morabit de _ Mohantet A'adal, sanomensa Girad Sulguenst.
Oegosa anuncien, les deno.minacions
corresponents
estipulacions
Tractat de 1912,,ej . govern irancis considra que la posici geogrfica definida
concretament er7,e1 -test basta per a' designar el Guad 3u Sedra com a fron-

El . govern eseanyol preten,eIfeear

frontera en el cu'rs del - Gtiad Tiquinif
Mes sefatentrional, que no corre'sun a
la definici geogrilca del Conveni.
El coronel Capaz desitja rentable:nene englobar sota la sobirania espanyola la totalitat de les tribus d'AA Bu
Amaran, alguns elements de les quals
sni al nord del Guad Bu Sedra.
Pars no finja totalment inadmissible
aquest desig, pero considera que ha
d'sser satines a negociacions.
EU gotern espanyol sost la seva tesi
precian Inta posici unilateral, en contradicci amb el. Tractat de 1912 i els
traats assenyalats en- els mateixos maPea . esPanYalt.
Aviat anira a aquell lloc una Comissi mixta- de ,denorainaci, i ciprs una
Comissi per tal de pesar els limits,
quin els dos noventa hagin arribat a
un acord sobre -ela,trage.
.eipinyola d'Ifpi
Ara,
lanteji- a ftrds qestione que lid sn de
i
priategee
. ,
Patentitzats els dreta .41',E.s.Panya sobre aquell territori, Madrid afirma que
ix porta el dret de sobirania sobre la
poblaci,
Aquesta interpretaci pot concedir la
qualitatdr ciutadans espanyols als
genes d1fni, i com sigui que el veinatge d'aquesta poblaci, d'unes .30.00n nima,' la mejora . de costunta sOnaldes,
podria, eventualment i posteriorment.
suleitas dificultats a les autoritats irn,
ceses.
Per -alz es planteja la qiiesti6.d'un
Estatut duaner. i es podria tractar de
l'establiment- d'un cord de vigilancia
al I lang de la frontera.
Aixi, doncs, l'ocupaci difni per Espanya planteja diversos problemes que
els governs , de. Madrid i de Pars halaran de remidre dintre l'esperitlamsts
que presiden les relaciona entr -els

dos .pomos.

Madrid, '13. Es troba a- Madrid

ei governador de Navarra, senyor Rufi Blanco 'Fombona. Preguniat- adbre
la 4tneei6 a Navarra:. ha -dit:
-'
-. La -monarqua" , boicofeja la: ReJo tiu complErt'imb el meu
deure de 'republic. He vmigstt cridat
pel 'ministre 'de Governaci, que , de'sitja . assabentar-se cotitraban 'de
'pistola, que amar s'ha die,' trace*
'de'piaeticar,se per la frontera. ; Fiera
'perlat coidiahnent.. -
Pampbana,' cOm:iltiielteita' Per
la' mort d'un- contractista 'd'obres .pbliques i-del 'set) ajudant, li.Pational
orginitza un tancament total' dtirant
'ttn dia. 'Desprds promogu una -ma.nifestaci, i intenta, calar Inc a la
Casa del Poble. Vaig imposar a la
Patronal una multa'de 12. 000 pessetes, pendent que la confirmi el minist.re. Desprs la Cambra de Comer
consumi el seu ti:en en la campanya
de descredit contra el Govern.. Es
reun la Cambra i telegrafta a Madrid dient que s'assaltaven els comeros davant la passivitat de les
autoritats. Com que era una' falsdat
i una calmnia, vaig detenir el president de la Cambra, sense donar a l'ossumpte mes importancra. Aix s tot
Fins ara no Si ha cap discrepancia de carcter poltic entre el ministre de Governacid i jo.

Crisi total
a Bulgaria,
La crisi ministerio/ blgara s la *conseqiiincia d'un malestar politic . que fria
oigan: mesos , aue durara i O n. J'haVi4
ac c eMuat des de la dimissi d'un inlisir
tre radical i el Pas 'aqueas pro* a ro.
Parida.
Bulgaria es traba ell
deis Ma
niere:
mis greus de la seva
1s el
canvi d'un nOvern el Que poi Mdif
la situaci. El que contri a' ifulgaria,

e:bou que res, iS ralliberaci'definitivc

d'influcMcies estrangeres. i trisa Es el que
sembla mis dificil: . eln ala ter recementen, en ocasid . del Pactr-baltiank.,
L'nie heme al que el re. Siti
e Atisba' confiar rencarree defarinar'nehtiste;i' tkr Mntranov, el qual Wertard'-de
ednitituirlo sobre una' dmPlia Me . Par,
Sofia, 1s. El President del Con Mayor libitzinov,' prearntit13
dirnissi'collectiva.del Govern. Es crec
nue les" diverg incies sorgides entre:eli
miajstres demcrates. ag raris i
eme fotrnaven la coalici trinintarit.
den a' la reincorporaci-dermirere
Ferrocarrils..-que mentirme. lenes. dimite.
'El -can de l'Estat Maior i eit-ministrt
de la Guerra. senyor Bakardjev, ha presentat la dimissi.
El rei ha comenat' anliest ' mati:le
seres con s ultes amb vistas, la fotmaci del nou GOvern.
lell.

DE 1932

per JOSEP MARIA PLANES

Desprs del moviment revolucionari
del Cardoner i l'Alt Llobregat. l'ornanitzaci Cortfultral de Catalunya resta
en una situaci bastant critica. Les determina, la clausura de Sindicats i les
continues recollides del diari Solidar-ido&
Obrera, per una banda, i el desends de
la musa obrera, fatigada de tanta arri
revolucionria, per l'altra, l'havien portat a aquesta situaci. El Sindicat de
la MetaRrgia. solament, sofri la baixa
de zz.000 militares. El-cop fort fiara, sobretot, l'escissi des Trentistes, que
vingu mes tard.
El Comit Regional de la C N. T.
afecte a la F. A. I., que preng u Possessi pel maig del 1932, es troba. doncs
davant d'un panorama por satisfactori.
A Lleida, la Federaci Local de Sindicats estava a mans deis comunistes
els quals controlaren igualment l'organitzaci6 sindical _d'amenes comarques.
A Tarragona, comunistes i anarquiste
es reparteixen la preponderncia.
C. N. T. compta amb una Federaci local a la rimar de Tarragona, j federacions comarcals els comits de les ni-tal:
resideixen a Reus, Falsee, el 'Pirren, el Versdrell, Valle, Montblanc i Tortosa. A Ginona. forganitzaci ti alguna forza a la
capital i a Blanes. Olot. Figueres i Sant
Feliu de Guixols.
A la ciutat de Barcelona, despees de
eitratre meses de suspensi, els Sindicas:
es refan de mica en mica. Els mes forts
en aquell moment sexi els de Transports
Serveis Pblics. Fabril Textil. En canvi eis de la Construcci6,'Sfetallrgia i
Fusta s'han afeblit considerablement. E;
Mercantil ha sofert l'escissi dels comunistes i el del Vestir est exicticameru
tense milita/es.
A la "provincia" de Barcelona l'organitzaci es mant en bon estas: existeiicen dotze Federmions consarcal s i set di
locals. En canvi. la Federaci Local (I,
Sabadell, que comptava amb nou Sindiraes amb un total de 12.000 afiliats
fon expulsada de l'organitzaci, per ni
estar conforme amb els orocediments dr
la F. A. I.
En total, la C. N.' T. cometan a Catalunya. en acabar l'any 193a,
Federacions Cernareals, tres de Provin'
dais. 278 Sindicats, E segons les ade:
oficials. urts 3no.noin afilian'. entre eh
gua l s . han corneara els obrers airase
feina que controlava rorganitzaci.

rIO de la democracia burrese, criare aqueole 1 la C. N. 1'. I els seas lacnna3 IA

Sarta cap remero oficial ist netos& Me,tfu o mentelx el uta ea sota di: el contrae. 1 e/ Usareis 1U clic respecte de id
reunid que ainmen va celebrar-se a la
neneralital. I us bu vida' a clemtetra
segun.
Pocs che, el esser proclamarla la Reptiblicaqo que vol dir Una rizosos abasta
riet Macutos de Rocloit Recaer, un

piar que es deis anarqbeta Serian

Fou va convidar-nos Pelaba c a mi,
entre sities ~azoto' de la f- N. 'f., perque endivia:, a una bota determinada,
a la Generainst. Res no sons colgu ate

de l'objeete de la erkla, t piraM per la

culmina( els incitats a c uditem a lo ella
per veure en que arabava aquel] /visten.
snirarsm a rtssione part dels earougers
cata utts venteares meses, cuu, que 1.0
sab:em on 'Mera Pec una estala despres, des duna nuestra que e ha a ene
arete, veierem aUd aten ano ertdava. Vot
segun soril el rapa,/ Medratio a rebecos.
arr o sparc oir

:1411%1

herrtocero, eedttes, menee 1 Jtmenee, y eti;;:. furo fentola o sigsbores

contident Zatanardo, Bernat Pou. Eserig,
Rosqu11121 i Niarneye. Water, u Amen.
Loa santaina, antb uent , eczprea

Orts centro:141s.
Noten, senyor Planem,.'que a. la reunid
no tu haca Macla, i la rad qua no ni
fos s Den comptensible.
Barriobero ens anuncie que ele reunits

testen el crupitstt de consumir el paran

el - Extrema laquierua tt:Ge./41", el quai,

segons el mayor que ens 'partan, mete-

rus recoisar-se en ta _T.: a que per

aqueot motna se as baste convidas a aque-

lia Pleco utant t'aseen, ter se gun. 'MI! nasal.

tres no represeniavem, pera efectos oe la.
reuni que /l'estaca celeurani. a . N. T.
1 que, per tant, a res no pochem ni yo.
Ilein comprometreals, a la qual Cala ens
replica Barrica:era que el ra sabia que
la C. N. T. era apontica 1 que ro peona,
per ella mateisa, recoizar cap parto patine. atea', pero, que alanos nomas de
presugi oe la c. N. T.sens assenfll
a Pestana 5 a minomen donar el seit
per tal deszer. inclusos a la candalatura,
res que 114111ilaorgons Ocia. itarriabero
d'esser ben vist pela trebanadors cantePeolana 1 jo ens segares:a rodrutament a
prestar-nos al joc, si per antes ranas no,
per Una questi de conseqencla amb posantes macizos.
me.shores seos amena que, almenys,
donessun a la cauchaatura que "Extrema
Izquierda Federar' presentara' per a dipuma a lea consuruenre, ei mareas irse.re que buvtem donas a l'Esquerra Republicana de Catalunya roan les eleccons
del le dabral. La replica la va% itcnac
jo, dlent que nosaltres no naviera noner
cap trame de preferencia a rap parta,
pum que no naviero ret red mes-que inUnir-nos en ansond de las eieccions,
qual cosa teman el propostt de mazne
ea les eiecelons per a aloman a les consumen:s. , pina que, ni cie pi-up ni de 1.11117Y.
no vuela ar g entar la responsa/armar d'un
possible tetare del regla/ rcirarnrat.
Alai aetaa aquieta reunid: muse cap
cOmproun g personat ul de Gap raen&
Ja veten, sensor Planea coro' a aquel/a reunid no podia estar-ni -el senyor
- tal que
Treballa d'organitzaci
Anern, ara, al cas Franco
le coses restin al seu !loe.
A princlpis del mes de jurry le Seny
Entre els militante de la C. N. T.
1931 Franco cuitaS reunir en un Spat
el Preste de que gitsdeixen els faiotes tots
els moles que arre) eit basteza. culisins ve paz, prectsament, de les seves dots Pirar quan la mona/sidra
. L Anal tingue
al bar "lees. 1111c5es, la ,Barced'organittaci sindical. Per aix, en la lioc
loneta. ileso* Se napse. on ea se fer
leva memria oficial el Comit Regional le critica deia notra heribileens que rod'aquella poca fa constar que los que cerrasen la Repblica, alguns deis concuneara terma convidatra-risr a tes encontinuamente irns acusan de jaita de cinas
del CA/mea das. liwalutte. ilwarits
Capacidad constructiba han de maravi- ans. en afecte, el Zelabardo,
stibJecie
d'sser confident, asserura que
llarse criando se conozcas los trabajos sospItOs
complace amb rajan d'alguna sindicars
que ~ligo la Comisin de Estadistica. per pretentar una candidatura a Seas de
En este :salido estamos fletando a cabo Franco 1 atruene, No co parte *llenar
madi. per AM que el fet de preuna obra que mia vez terminada sorPren- ccn/ra
sentar aquella candidatura no ationfleava
ejerc seguramente a la misnra argaiu- ales cosa. Jo valg Pecotsar les 26Mffertes
cle zalabdrem amo ei saturat astorament,
catin.
pula que no m'eximan que al loen' tu

Philby havia comenat la sera vida

rernarcable al servei del govern de
les. Indies. .De quina manera des de
les Indies llisci vers els paises rabs?
Noms l'ocasi d'un pendent irresistsble podria explicar-ho. Durant la
guerra es troba ja a la Mesopotmia
Buscando datos y ms datos, amonto- /legues tanta barro.
Dur im quart o vInt mlnuts la elscuss16
L'Emiliano, no baja nando cifras, consultando a los Sindidirigint les finances. En aquesta epoentorn de les possibilitats de triomt de la
ca, Anglaterra jugara una carta imMadrid, 13. En ' arribar - Dan catos, desempolvando libros, estudiando candidatura que es projeciara. 1 donantrne
Compre JO QUO es tramara d'orer una
portant a l'Orient creant un reialme:
March a Madrid ha rebut moltes_vi- las estadsticas y recurriendo a todos las farsa
en la qual un bon arme roen bavia
l'Hedjaz; un rel: Hussein; prometent
sites de persones interessades per la juanetes de informacin, la Consesiin de de ter el rtdicui, sale esclatar unto una,
als fills d'atuest rei: Damasc, Bagvlolinelade lleuguatge miraran que
seva tornada a la vida de ciutada Estadstica va elaborando su obra, que es cena
era
tes
quo cal/ Stndices entalles compro.
dad, Amman. Alca ja la mi per en- LLEGJU,a1a pgina 3,
normal. Ha estat objecte 'cle moles lora de las nids importantes Y la ,ine pue- mes a recolzar
una candidatura a base
senyar a tots la carta invencible, quan
comentaris'qUe el primer deis que han de servir inds eficazmente a la revolu- (le Franco I .11rnanez, com alta es neta.
Recomo que a Frasco vi* . Ole oestes
Philby, sorgint del cor de 1' Arbia,
visitat l'ex-ingat del presidi d'Alcal cin que preconiza la Confederacin Na- parautesi
SELLARLA.
de
l'article
cional del Trabajo.
dreci davant d'ella el seu cap de Med'Henares hagi estat
Ramon: so: airar meu, 1 cm
fisto i Ii dign: "T'enganyes, la teva

el qual s'ha passat tot un mati Per altra banda, en el tense de sia que Jo als atines era estimo, &quena e.in
m'obliga dir-vos qua par gran
FALZIOTS ESTRIDENTS en companyia, del fams banquer..
carta no val res; el trumfo s aquestl"
muos, hom celebri tren-renta mitings de Inaeldt
que sigui la l'ostra popuraritat, si el
I de la seva butxaca tregui
propaganda u nles de vuitanta confern- castre non/ la enfrontar amb el de marra
sereu luxaste, 5 el costee noto no be des.
emir que viva en una' contrada descies.
ser eapoitt a cOrrer un rldlcul segur.
coneguda i del qual ning a la resta
Les meres pataules, dites amb una
El
enerva que en) sorna de t'anima, esadel mn no n'havia sentit parlar: Ibn
El 10. d'agost
sarest Una forte tau/re/un). I vais afegir,
Seud, de la ciutat de Riad. AleshoenCarat
La , insurrecci del general Sanjurja
res, Saint John Philby fou conduit a
SI voleo esser diputar. ;per qua no
oto vaixell i traslladat a Londres. Els
va agafar de sorpresa 'els dirigent5 anal/. sis al:Irisen a Mec, que Oda sanen que us
augurs l'esperaren. L'home misteris
co-sindicalistes. Si n'haguessin estat as- estima?
trasors mearano, que ttns aquen nio.
tragu novament la sera carta. Casabentats, , nuestro intervenCin hubiese mera havla mal parttUarl cle la candipreconftlada pel farSant alabarsida contra .el' nitento de restartrasitin datura
dasc l'emenin minueiosarnent, Lord
lo: resolut:
monrquica y contra la Refrblica, impul- do. exclamamatels
Cursos el,darrer de tata. Un cop fet
vale a proposar-bo a
sando a las masas obreras hacia la re- Macla!
aix, el Lord diu al prestidigitador:
.5100 es tot el que pasad en la que
VO/tiein
"Senyor, vis soy un boig" , i Ii torn
retinto de sobrelaula,
la carta. Philby agaf el sets barret,
De totes matones, 'el Comit Regional podriem
bast. ,enyor Planes, no va sauer mire
cera un bon hotel 'i encarreg una
de Catalunya, d'acord amb el Contite que salvar d'un rldlcul eSpantOs Un anule
ratiMal sulteraniont. I aCii/Pal ireX1 de aln
ampolla de Bordeus roig. Tot just
Nacional; acorda una ccnsigna que no ar- cera
amistar res no tema a veme amb la
baria acbat' de beure-se-la que esribe a sser cursada als Sindicats
C. N. T., 111 les Inees Oh; .Q t le ell o bucrasa la primera baralla entre el rei
el movirnent de Sanjurjo fou sufocat de rlen) reuritt entorn de Franco hl Juga Stil cap paper.
dels augurs i el candidat del pobre
seguida. Aquella consigna deia
agent afaitat com un rab
"En todas aquellas localidades donde
El tfevedor de bordeus fou c onduit a
se subleven los reaccionarios, lo Confel'halaftacPS on les quatre parets li rederacin Nacional del Trabajobajo Sil
petien que era un boig. Tots eta jupropia consigna y responsabilidad se
gador, de l'aleta part l'esperaven. La
apoderara' de Ins Municipios y proclapobra carta que l'obstinat Dandi somara el COIMIniSIna libertario en los /me.
Nos' comarcales, sitiando Ios snblmubre el tapet no trig a Esaer tapada
Mari Foyd obt el fitol de
del tot. Fls augun, convenuts
dos re lag capitales."
ta vegada, es plantaren a riure als
joimp Maria PLANES professor a l'Escola de v e
nassos de l'anales aficionat al vi EranCis. Philby !urja de tornar una tercera vegada a la mateixa habitaci6.
a vela de Grumo
Verd's LA PUBLJCITAT dels dies
La afea carta, derrotada a Londres,
41, 22, 24, 25, 26, 27, 28 i 29
i 3,
1 4,.3,.td. II, 72 i 75 de /Puig.
guanyava a l'Arbia. El sen Ibn Seud
destroaava rel Hussein. Ja -que
El nostre company pitos aviador
(Seuira)
regnava la follia, es va dir ala enteniMar:* 1-oye, pensionat pels Serveis
mentats que tornessin, i cl "foll" bou
d ' Aeronutica de la Generalitat de
encarregat dele- interessos de la Gran
Hem rebut una anta lletra del se- Catalunya l'essz. la de vol a la vela
nyor Joan Peirti, motivada pel nostre de Grunau, Alernanya, per estudiar
Bretanya. t -

reportatge. Com que la cnnsiderem un i practicar tot el que s'ha aconsegint

documen t in ter essant que pot contribuir en aquest asutte de I saviael, va oh.
La fanales& de Philby no tiemblan
a
aclatir la histria poltico-anarquista !mur ahans d'altir el mol de prolespas acollidora. Veritables columnates,
sor despres d'un vol de mes de cinc
de l'ePoca a que es refereix, l'anem
pile.' de pdeurnities s'aixecaven des'
reproduir gaireb integra.
hores de durada, en vol a vela i amb
de la porta fins al- corredor. Per }o
aparen
"Grunau-Baby 11'.'.
itioctipiva de perlea i n"bi'eolsentinli

El nostre conipany ha el primer

potser trobarfem en aix un Imago
sun
luto,
que
rada ye- tatal que ha realitzat- tt,ts permnande cohreroa. Vaig entrar. ala sembi
gula que jo tse anal en relecions
dala o oficloe amb els >alfiles. rto he re d'aguce orclre, no gare frenirent
d'antuvi Pujar les escales seetetea de
nil
siempre
al:torn:O
per
l'oe;ranitsacto
en les mateixes moles alemanyes.
la Consergeria o d e le Toree de Lon
que he dlt reprteentar. PI alguna Negtunt
Unim la nostra ielicitaci a les molper-dres.Quantimle
no be Unen( aquesta representarla, I ano
waiatia
J et4eatmdski,nr , 3496. ' a liapedie;
nClis turren en mes d'una osase en que tes que ha rebut dels seus professors
descobrir 'Philby en &m'esta ;himenIle
In
ums els p011tIce,
rmat
en
Mano
nieta*
da'
a
Bereadein,
'tempere,
.
ene.
d:
I4
APoneeeis
i
companys
descola alemanys i a
sitat? Per fi vaig arribar a un territ.
linrut la tranquees de decluer que no
dent de la Generlltpt',1:diell'elealde, e asaren a rortor una corona de flore
les mollea que li han estat tramesea
representase ntned.
ro, t ro' a cle
Orasteis a lo /ida. 7 , col. t
anals . ele colore 40. seu.
Qutin Poden Portee antenraltva el pe- de Casal/. va.

.11-apd Catalairya

L'aviaci catalana

alenN,
El Capaz 1 l'Inaapae

'

may 56.--Nm. 18.611.Preu: 15 ckntims

1 J

.-BONAIENTS
gareelona niel .........
ene pita
leriltOrle de la aimmut
A
ir_
a
imelnre
cae
.
'ball. Poilura),
r
l3
01 eonvelti poste fd.
11?--
& urea patios. tel. ...

us

EL ingles

nlyell de la mar: 752'1

darreres 24 huna: Temperatura ruxlmat San grsus.

Tlemporaters,ininienert 040 annerciteesresm-elet vn!:
164 quiltenetres. Precipitarte: 7 Peellitres per rnetre
que4rAl.,,
hores SS etInuts.
L

MARI D'AVISOS 1 10T1C1E3

ANUSCIS RECLANI9 .7.E00213 TA111,113

Preste al

numillgres. TedWeralura aelua/: tal

Taus HsmlMl relellveeel4 perjetu. Velocltat del v e nt:

fremaA
e, tsIbi tetillorltalep tal.
promede e oresema O/ ele del esi:e fr ile
CI ti , Ctst. , 111n len

BARCEL N'A

trele

13 de maig ke 1934

giaaaccro LaosnateramoteORTS ',CATA/Alfa:18dg- eniZ7,T,ELIWON tI43,

ZULIA!' 'D'IMPlireAtilettilltEll DEblikidall.tit I 13.4,' T....191103
e:lt
,
,
e

"

,ei
La liquidar
Ahir
comene
LES SIRENES DE
parlit
EI top de la desesperaci
la
aga
de
LA BARBARIE
En la reuni del Corne eameutim no ola
dimitit el mi contramestres trohat
la frmula d'arranjamenir La pronistre
L'exemple de Frana

.''deelmirtistres L'erganitzacid de ranarquisme a Catalunya i a Espanya (1)

s'In; ocupat de Ascindol

del MI ExterionrEspanya

x un pais on sentare l ra
veure clar. Adversad de le,
crafiaiques no admct les idees
shurnanitzen. o, per emprar
Madrid, z6. "El Sol". tractant
ntylogiSme ms propi, sazzonanan;- s
la reuni del Comit dcl partit radical
z r . prenen la vestidura crt.nt cos Mima.
diu:
Tara dreturera mesurada que sal-.
" llem celebrat un Male e d'una persozsihilibrar la inteHigenaia amb el sentit
na de rota la in: imitar del senyor Marcasar 'narananient i sentir intelligent
ine,
Barrio, la qual ens ha dit el se
reo:. s encara la flor de la
all on la c:da t
Tal cont baciem anunciar, ahir es gent:
No
e: aquest Ull plet que loa sorvs gustos i el pensament menys teta- nlantej la vaga de contramestres.
Aquesta meravellosa terra, tal: Aquests, a primera hora del 'Bat git ara. En moment adequat calgin
duda pels visionario i els pedants. tan d'alije, no comparegueren a treballar. P lante l ar - lo Pel ProPi sensor Didac daenpresa nels iiussssi maleida nels fa- El conflicte es pot dir que compren vant cl senyor Lerroux. Conve no obliO. s'estn a le, comes del nol totes les fabriques del rano textil de dar que la situaci politica del senyo:
i te la proa diri g ida contra el cor la regir, catalana el'han declarat en Lerroux est situada en diferent plz
(pella barbarie cuirassada de ciencia vaga,gairebi tots els coutramestres, que la del senyor Martinez Barrio. E
semen- Lerrom; creit houradament, i
-Germania. ella mateixa cfut: que son uns tres mil vuit-cents.
que est fent un veritabl,
i som de Franca. que s coco dir terToi i ajad, sha treballat nunnal- lleialment,
Pm:s el senyor Didac Mar:Comes frailes. d'homes
ment i sernbla que existen( el peon- sacriiici.
linee
Barrio.
que reconeix la convenien.leueot erran ele !libertar i Sere- sin de continuar treballant mentre
tat no s'aconsegueix sense Una nerr les maquines loo pera/crin ss hagi cia d'anuesta posici del seinor Lcr
roux. no pot deixar-se . arrossegar el
ta interna. Le: guerres de /eligi s'In existencia de primeres materies.
cami. No oblideu que el senYor
A lonen arre, la Revoluci. que ohr:
A les portes de les fabriques del aquest
Martinez -Barrio figura alph. 'el sea-,
tot
e
moa ruta a
pensament neditic
ram posat un avis en cl qual
tea Ruta encara 170 exliatorida. La no- s'anuncia que si la vaga va endavant Lezroux i azulo eis senyors BlascOlbaez
Seariane en el grua d'extrema 'esquer
resurreecid del despotione. d'aires- es iar tot el possible per tal de no
sl aquella uni repnbliCana .. que
rararnogia.
se arnb enmendar/ores
interrompre el treball mentre es pu- naacabdillar
.Nicolau Salmeron..:
va
me s eme tun salt enrera. un movimen gui. i dient que la responsabilitat del
--
Creieu que aquesta disparitat S'exa palde. un gest cfaciaparament. En. conflicte noera imputable als patrons.
'
.
' -
terioritzi
asad?
ara no hi ha audacia comparable a Ir
-M'ir no . sentaul cap negociaci
No: i en dir no, jo cm resisteixe
&I, hoteles que proclamaren els dret:
que pero-ole ti . entreveure una soluci a pdosar-loi. i no. cree que en iquests insSr ihoma. i encara tardar molto ano-, del con:liete, el qual produira. si ,de
mn a sa - er realitzar liar somni cas no se soluciona. Eatur complet tants. a priori. pci tij6e deis uni har
d'intervenir cn,el ' P let av ent ar lar 1" di
z.anic compatible ami, la dignitat bu- de tota la indUstria
Na nbliden que el Cap radical Cettiin-ci.
zara. Oinic cami ascensi:. nossible
en el relleti 1 en la ferua- . que tener
li fenal de la qual .tot sn caleries
UNA NOTA DELS PATRONS
s
ler a l'aiermanient regim els ele firats i reglamentazions riesclavatge.
La. Federaci de Eabricants de ,bi- ments en ni traCta d'incorporar. i c
Per precisarnent aquest esperit tal
lana tan linee. tan " franc". 5 caus, lats i Teixits de t. atalunya ha fet p- senyar :Martnez Tarrin discrepa follablica
una nota en la qual cspeciiiea mentalment qu el Partit radical !tac
ere els con fusionistes titIlin la mentali,
tan ilimy a libra del sarrila seca posici en re acio a les czuscs d'anibar
ta t francesa de surerficial. a libra cp:
. .
deixen arrossegar per certs xarlata- que han inotirat el conilicte. DM que fiel.
EN
din
ente ' fe1 tfrete3:5eran inceirpn.
arrea

de la sorpressi d'algunes es.

r.sires ene .tenen per perdunditat la barrades al rgimi tx;'r aipapt esferc nela rebelli. d e . l'instint contra 17 neo interaetmanals, eis contramestres
Concepcions politiqueo ha. dernanaren qm. ins constituida una neda, riel semoi Urroux.' eerfi' que diassegurana de vellesa i dincalideaa, ii z ilment podran . Ebi'reiintindre Hielan;
uato oc. pas damunt la jerarquia de la rad,
sadarnnnt :a ra de la jerarquia. aba s se- perque entenien que la supressi de ermenies. Creu el . senyor Didac qm
lea festes el; perjudicara, poda que anur s tes dretes, (l ' Un mental, i aquelle
roen les dues menes d'esperits nur
Msteixen a les nacions febles o malal- els obligara a lee-bailar un mejor esquerres que governaren la Repnblic:
dos ani's i mi,o,. convertirien Eso . . el qui vol fer d'amo Derque Si. e nombre de dies. Els pan: taus acolliren rhorant
panya en un pa's preralguessiti no se sent tranquil fina ente es vel l'estudi de la proposta teta pels con- m'ares note
els nresni rels carcellers. Er
ezegimentat: Tborne que t rnr d'sser tramestres, j sostingueren, per, que
aquests tenien l'obligaci d'acudir a a die. un partit que mana i apte nerse
mkosable.
.
gneix per venjar-se airee Parla fabrica fina els dies que s'hi
Catahnna. en ceits aspectes una
encara tendra. funja. no en .troba balls,.. descar tant el pule' que es re- bit que et cerned ell. Aix a judici
del
feria
.
a
lee
(otea
*le'c't 141P14,43 Que jo seria. no ca.
iniersetonanals, r-
e:
lurg. d'alguns d'aqugsts esperits,
-ho, ola adaltreffe. EH penca ene
, ,Aqui contenga la divergencia en el
Wil,adien entre els representants
i
!te
,te
otteclar per damuntearinelles erif:x.nriocions loses nie parlaren el dir que es reiereix al procediment que
ro l'acte cehbrat corn a resultat de calla seguir per .tal d'implantar las'
lustra -consulta als imes..que obser- segurana. Els contramestres roben
Te la simultaneitat entre acueste: quo fos coHectiva, els patrons voa:la:tira de l'nim i l'orli a Franca lien que los individual, per be que
*Derniacracia podrida" el retret que eontraetada collectivament. Els cona fria e! Kaiser i que el Mi g ue a tramestres diguerem que baria d s3corv . "Afee Staxisky". "Pas fra. er el Sindicat el que has- j a de ier-ho.s
Calgu. sotmetre el cas a les entitats
cassat, superficial". etc.
asseguradores. En els projectes fets
Ai. amicn nue aixi parlen! Com.
::ficil sie contradir l a . realitat de le. per aquestes es palesa la impossibilitat
d'establir una assegurana mutual a
Seil A la ve gada que blasmaven
cai airea al voltaut . del rensament poli- base d'unes quotes elevades, les quals
;:e francs, ro s'adonaven que adop- la indiostria no podia suportar. ContiOven la mateixa posici d'un sector di nuaren les negociacions i es feren 'alimentut francesa, i no feien sind re- tres projectes, els quals foren relutelrril e els arnments i les invectives sato. La Federaci. aleshores, va obrir
lZo sil Huita contra una realitat pro- un conopte a la Caixa d'Estalvis, in:moda: per a eliminar una influencia in, gressant-hi tres pessetes setmanals
dii ha prou arub
cal esser-nc per indiridu. La quantitat total morresponia a les deu setmanes transcork72.
si a Frana el que es superficial
regudes. Tamb adree un comunicat
la dirHacid d'o-na protesta ciutadana al Sindicat de Contrarnestres propom'ea n na renaci de la civilitzaci Ila- sant-los dues frmules: desistir de la
el sentit chrtada de la democracia implantaci de l'asseguranea, fino arCatalunya s rns que superficial: ribar a la seva implantaci legal. i
unir els esforos de tots per tal d'aitrzillarnent mirallese.
conseguir-ho com ms aviat millor, o
certament. t una missi
eealitzar rae -fent de mirall a be airar a la implantaci collectiva, a
:t re- ladeo que pa:sen fin:en damunt base de la quota de treo pessetes setmanals per individu i una quota obrepn . o anient frands.
ra d'i'5o pessetes, i que una regada
acceptatia aquesta base s'establissin,
Martnez Barrio
de tom acord. les a:tres conclusions.
"El Radian," no accept aquestes querres, totalment impopulars actualment
condicions, i al cap cralguns dies adre- i aquestes dretes, 'mpetu de les quals
ea una comunicaci dernanant un conv tambe atemperar en una nun:
i
augment de jornala 12 5 0 pessetes promedia que no pensi a perseguir nins etmanals per als ajudants i
7 50 mi ni a venjar-se de ningn, i aquesta
Pon, h.
Es sis partits de la pessetes per als contramestres,deinfrines precisament la missi nue Consider.
governarnental, agraris. social- gintaixi ho din la notaels pactes ente
es de la incumbencia del p
artit ra:tatecrates, socialistes nacionals. popo- establerts i la legislaci rigant per al
dical.
E, a cijo., sense recordar /Amar'ates teeroslovacs , agraris aietoanvs i plantejament
de conilictes, presentant Res i oblidant greuges. aspirar a renvercetals demcrates atentan* s. trae comu l'ofici de vaga. La nota
acaba dient nar per a tots els espanyols amb una ab,. ficialment al President del Con - que si avui encara Tasseguranca no soluta independencia 1 rebutjant influen
st
que ela seus diputats i senador, co- esta establerta, an ha estat per culpa cien que eviduntment tracten de desviara 'an u faQe del senyor Massanyck, er dels p?trons.
lo en la leva orientad&
Presitkncial que sliaura de ceNo ts aquest per al senyor MartilleSerinc ia' a la pd9. 3, rol. 6)
"
24 d'aque o t mes.
Barrio un assarnote erf el qual hagi pensat en aquests darrers /tiesos. A suggeriments seit'. precisamem fets Miar
aquest ocupava la presidencia del Consell. respongueren aquelles afirmaciom
de l'ex-president eme els Governs no tenien per que preocupar-se de mito bague.
de surceir-Ins.
Aix, segons el senyor Azaa, era
un problema de dret pro at que zoo
notita cnvair de cap manera el dret
pblic. El senyor alartinez Barrio, pel
cOtItrari, creu que "e/s tsGoverns d'un
regirla nou cola aquest - harten de tenle la preocupeci, guau es COnlenaren a dibuixar els hornesolintre de la
Repilbtica, d'amar precisament a forjae vis possibles' moments que harten
de succeir-los.
Per no hacer fet aix teniu avui
desplaats de la vida poltica, en un
pla d'inactivitat, homes als quals atropella una majo.-ia anab una Ileugeresa
lamentable, i ei reelotineren 'en liurs
i cri ' lliirs dsriplimies, apartani5C de la primera Meta de la politica
republicana, per la goal- hielen lloitat
ami un esfor que tots els republicans tenen l'obligaci de recordar i
d'enaltir. Fou aquest un greu error
de les Certs, 141,47enihpartiten,4ntla
seca manera d'afenar el criteri de? eta
nyor Azafia.
zVeieu la possibilitat duna
sis; en el partit radical?
ho a. Unan, en la reuni ses_
gotin totaalsatieunents i els raonainents es treinta els dos criteris daEl pitjor Dar qua jo ~el aivi'10.-.1meval

per JOSEP MARIA PLANES

Martille Barrio
Com expliquen el dut l'eseisai del trup
cant d'aquesta rdolorosa disjuntiva i
s'aturaran a reflexionar. El que si pile
eanfliete arnhclues
assegurar que si ea detenen aqu en
norn duna vida d'uni i de coniunitat,
parte
sempre sera una- cosa -circumstancial,

reelecci de Mesar k serio el dio 24

Gil Robledillo

i un dia, en npnt , d'u% , inters mis

alt que l'estimad/1s 'la convivencia

d'Indstria

i Comer senyor

Iranzo?

L'explicaci oficial une sitiaren els

anareo-sindicalistes del moviment revolucionad del 8 de gener del 1933 s
que estaven desesperats.
Per qu?
Per la clausura de Sindicats i, er
general, per la persecuci de <Mi cela
ieia objecte.
Amb la revolta del 8 de acolen els
anarquistes inauguraren una nova tctica. El cop bou donat un diumenge a la
tarda, per sorpresa. (La sorpresa fou relativa, perque les autoritats estaven perfectament assabentades del que es pee'
parara). L'originalitat consistia a prescindir del tradicional procediment de la
yaga general. Caldria saber si s que
aquest sistema fou triat co m . a me
eficae, o be que els anarquistes descnnlaven de radhesi de la massa obrera

revolucionari,a. que

han

demostrado ser

foro producto:les.

Cal fer constar que el CArnit Nadona ( de la C. N. T., que aleshores residia
a Barcelona, i el Comit Local. en sengles documents que feren Pn bl ies , desmentiren Iltir partici paci oficial en els
jets del da gener. Qigueren. perb, que
aquell moviment, de pura significacid
anarquista, comptava amb rota la seca
sitnpatia.

Madrid, 16. A' dos quarts d'onze

de Ilargs anys, saltead el mur i vin- del mati ha tingut loe a la Presidencia
dra aquesta separaci.ti,
l'anunciat Consell de ministres. De la
Reivindicacions
reuni s'ha facilitat la segnent referenCONVOCATORIA
cia oficiosa:
obreres
DE DISSIDENTS
llart ocupat preferentment l'atenci
El diputat autonomista valencia se- del Consell les denncies formulades
1.1 bistria de l'anarquisme, en
nyor Pasqtral Leone ha dirigit uns te- en la darrera sessi de la Cambra soaquestt darrers Inri. i sobretot den*
legrames als diptatelltie , se suposa bre la conducta del Baile Exterior d'Esque
la F. A. I. &apoderi de la eirecciC
panya en el concernient a la importaci
de la C-NT., no Es ultra cosa que la
de blat. A aquest eiecte el Govern, sense perjudici d'actuar en' altres aspectes
_de la qesti com consideri oport, ha
acordat que el ti tular d'Hisenda incoi
l'oporto"t eXpedient en eshrinament el es
jets que l'agito poma ocUrrer, per tal exigir en tot cas les oportunes responsabilitats."
"El presidan del Consell de ministres ha nuuniestat als periodistes que
Es inexacte tot el que s'ha permes afirmar . cl senyur Viguri sobre, que eis
senyors Navarro i Martnez lo ensesisaren divendres al coat un coanratte
que celebra el Banc Exterior. Solament
en litigu una referencia incompleta; no
arriba a saber tan solament els qui nacido subscrita, i s'apress a exigir que
l'anuHessin, per a la qual cosa prez:sament hada cridat els ditssenyors. Aixi esta disposat a demostrar-ho davant
de les Corts.
Despees de l'atmosfera que amb fins
mes o menys politics s'intenta crear entera d'aquest assunopte. es al Govern
Ins que a ning a qui interessa que
rl Parlament nonieni una Comissi inEmiliano Iglesias. cap de la minoria vestigadora."
parlamentaria radical
UNA CARTA DE LES CASES
IMPORTADORES
que han de firmar el decurnent de la
separaci del grup que acabdilla el
- Davant les circumstancies que rodesenyor Martnez Barrio. per tal que gen en aquest monient jassumpte d'exUns vaguistes del Port que feiert coacciona, detinglots per la policia
aquesta tarda, sens alta, siguin al prtaci:.) ciarrih a canvi d'una importaCongres.
El dissabte. cha 7. reunits els din' successi duna serie de temptatives re:
ciO de blat, en.a creiern els signants daquesta carta a rilarliikety- eteentinill- gents de la E. A. I. a Barcelona, que voltrdenaries. Els diaris cte lepoca pu.
i alguns d'ells iegueixen publia/es/lores
cipitabetai'a Jimia (karcia Oti:
Banc ilsAjtuaci qui
yaz, van decidir nczajornar tirs rintent cant, la secci- de cilebtlosts del treta!l
Aquest
ii el Sell -<"
y0 f thrt1 ncz 111119111m-ilardecididament ene- .esilens
revolucionari que venien planejant fera tota l'epgraf : Vagitacid extremista.
'Barrio s'ha retin.t amb alguno dels sol-l ocar.
Realrnent, en l'actuaci de la C. N. T
Primera. Que $i importa al Banc temps,ja q ue les troballes de bombes i
diputats que li han elida: la seca
defallimint
d'alguns deis comprorriesm fa de mal aclarir la part que entremeto
contracta
adhe.sid. I lazo assiont a la reunid el; que es consideri inexistent el
amenaaven
ensorrar
el
d'era
de
l'ora
simples reivindicacions obreres i la
la
cesen,
total
de
l'ovsi
qui
se'llstera
senyors Lara. Garcia Ilerlanga,
co, Garzn. Labandera. Maleo Silva, peraciteeisportaciO clarrs o d'inipor- ganitzacid revolucionaria extremista, cm( de les activitats revolucionries. Aquests
darrers
aqullo
temps
havia
desplegar
dots aspectes s'entrelligien .i e% misioGonzalez Sicilia, Herinenegildo 'Co' taci . de bltt -do trobar per la nostra
una extraordinaria activitat, recollint ca- nen constantment. Quan Carles Eepl era
sa.. Taln de Lara i Contreras. No banda cap inconvenient, puix que per
partidaria.
bals
i
si
al
Gogovernador de Barcelona, en un rol dia
aixi
us
hoteressa,
i
si
endavant,
hi hart pogut assistir, per. trobar-se
L'intent eta. aprofitant l'entrada .de Ii ioren plantejades trenta-cinc vagues
absena els tambe adherits senyori Veril importa qpe es taci, renuiniciti a fose
del
di/n/:elige,
entrar
en
caalgunes
parcials.'
. As possible considerar aquest
[oh ,els dretS ' que poguessin assistirmos,
Just. Marcos. Miranda, Valenti,
I segona. Que si, pel contrari, el sernes del centre de la siutat per tal fet com una mera questiG del treball?
reno QUesada, Alvarez Mendizabal i
d'apoderar-se
del
material;
ja
que en dia
La majoria de- conflites plantejats
Niones. En aquesta reunid el s e Govern t el Baile desitgen que es purti de testa,' a les casernes hi queden poc:
pelo Sindicats responen, en principi, a
execuci el contracte, estem disposats
Barrio ha tlonat comp.-nyor.Matez
bornes.
aleshores
assaltar
la
Prefeci
o
siuna necessitat profefsienal. Per 'mica
te als setos amics de la sera convic'eira a complir-lo tal cono es convingu,
tura de Policia,: Telgrais i Telefons,
que en la reuni de la tarda sortiria gui garantir-lo al Banc en compliment tractar de desorganitzar el: servei de que el conflicte trigtiir a- resoldge's,
fatal la seca derivaci cap al costal rela seo-a separaci del partit. per nlan- de les obligacions que amb el Govern comunicacions tant a l'interior com
volurionari. La resistencia,dels.Sindicats
tenle atub el senyor Lerfoux poei- adquirs en sser-li assignada l'operaci, ferroviries.
que
salsero
'afectes
a la C. N. T. a admetre- la indit
cions irreconciliables en ad assunipte anob la qual cosa queda
Per a escampar el npnic i elesori emrs tervenci del: Jurats' MiXtos. flei
els resultats de la
essencial.
.
que garantim lambebenefici bao-wad pu- la poblacip. Ces bins.autombils es Han. dssar considerada comuna tictiea reJo cree .113 clit re- que les dretes, contingencia qae el
earien bombea, i, linalmeot. .shuia pe-rt- volueionria? L'obrer, com a tal obrer.
tracten dintroduir-se al-Can-1- per gui exteclir -del-3 per roo. d'aquest
at que per a arrodonir el quadre si
li ha dinteressar la L'emula del tiatal d'apoderar-se del; comandament: M:: 3 per roo de que tant sha parlar. hom aconseguia apoderar-se dels dipsit:
Sesostris,
S.
A.;
Signen
Ceder,
S.
A.:
mit que han de seguir les .seves petii donar un cop de mai cvtan sigui el
de . benrina gag -t la "Carnosa"
moment oport. Erien'yorfAlytandre ArrOs ,eries . San Martn."
molls de l'Aeronutica. ier per manera cines de millones; el que li ha dinteres'sar,' sernbla. -t's - el 'resultar. No rribs,
dru cine ajuests elemnta "repit-de calar-hi Inc.
DEL
NOU
GOVERNADOR
EL
blicans, i que la seva obligaci es
Aquest programa no es por-t reaTit- tant, qualsevol problema ,de reie,india
BANC EXTERIOR D'ESPANYA zar. De toles mancres, hl hagu des- eacions han del ras stir pe I .s es115 gre y
acostar-los ,a1 rtioint. sEit agnestg
l'acci directa. Anties.t .nimt. a ire A
tuacidiro In loa enluci' possible.
Sha acordar el nornenament ilel se- ordres a Catalunya i a tot Espanya
Jo. entenc que !cal-, di'ssoltine *incites nyor Daniel Rih per al (arree de go- .4 Barcelona re s ultaren eine morts, i a vida o mart rer al, principio anarquistes
de
la C. N. T.. en-el " fans no afecta per
(orts, formar un Govern nacional i vernador del Banc Exterior d'Espanya. la resta de Cataltinva, dotre, si, del:
quals ho f 'reir 3 ileina. en l'intent d'assalt a res. cono no- signi per a perjudicarfer troves eleccions.SOJes dretes es
'assenyala per a la Direcci de Teelos
-els interessos nerSOnals del; o'rers
presenten cdni a reelibeane i 'ebte- ball el senror Rafael Villena, que exer- a una .caserna... En tot Espanya, el nomnen, el trioei,.11as'ors ,tindr n_ dret, a cia un alt carrec en la Confederad& del bre de morts arriba a la "ratlla del
centenar. El- dies u 1 i 12 hi llagu Claudi Ametlla,
governar, per ara, no.
Pireneu Oriental,
els traaics fets . de Casas Viejas, qui
1-ha terminat inSiStint a assegurar
que , eral imaninet la. seya,:separici HA' DIMITIT EL MINISTRE tanta res ponderla havien ole tenir.
governador
A Barcelona. la polica s'incaua el(
de les formes fine seguebeen.el sernseir
D'INDOSTRIA
I
COMER?
darme:
3
3
de
gran
mimbre
o
bombes
i
Designat el senyor Joan Moles Alt
Lerroux.
A darrera hora de la tarda shan ac- i rnunicions. Pocs dies mis tard el Comissari del Marroc. el 24 de Rever
(Continua a la pgina 5, col. 1)
9

eren
descobertes
3.00n
bomcentuat els rumors de crisi. i hom deia d ia l
del 1933 va prendre possessi del (-setter
que la dimissi del senyor tramo era bes en una frutera d'Igualada. la qual civil de Barcelona el senyor Claudi
A la pgina 3:
irrevocable. E, relacionava ami) aquest, des de feia temps. es dedicara a la Ametlla . En aquel l mornent, recents enrtnnors l'inopinada tornada a Madrid fabricad& dexplosius Per compre del, cara els feto del 8 de g ene , ' la malo.
ria de Sindicats orasen tancats i hi
"PARTITS TOTALITARIS" del President de la Repblica. Tamb anarquistes. .
F.it els fets del 8 de acero., en la pre- tia gran nombre de Presos gOeernatills.
i'msegurava que la crisi podria tenir
parad dels quals tingueren participe- El nou governador, que venia a ter
per ROSSE/0..11ATE mis extensid.
ci Franco i Rada, intervingueren per una poltica d'apairrnizizt, ya permetre
primera l egada una serie de non; ele- la reobertura de gairebi tots els
ments arri. termes de xoc recrutalr
Nosns restaren clausurats els que
Revistes
tserenos"
en els Ateneus Hiliertaris i pela propa- es consideraren perilloaos entre ells, el
gandistes de les barriades. maioria de la Fiesta, que en anpell moment sosd'ells, gent jove i entusiasta : alguns trilla la vaga dels ebenistes, comenada
obrers !tense feina, i d'altres, vagabunds iela tres setmanes.
pro f essional s.
El emitirte dels ehenistes no es cesoEntre aquesta nova promoci revidtt- ha per l'eterna qesti del Joirat Mixt.
cionfuia trobem el nom de Joan Fiera Snlament
un den per cent dels obrers
Aquest xicot. que ale,,heren afectar, tren
i
socialiste: i. per tant partenia divuit anys, nianejft Per Primera ticiaris d'accentar la aoluei Juras Mixt.
vegada fa pistola, sota la batidera de'
restants, afectes a la C. N. T., nn
Els
Ceinftrriente reme-tarje. Artrialment est.
admetien altre canti que el de l'acci
detingut a la pres, a disposici de; directa,
....
Tribunal d'UrgAneia. davant del (mal ha
A finals de (ehren, la intertencia oilde responden de diversos atracaments
de la me ya g esiM com a cap de ?tanda ciMla del gen ernarinr y a aconseguir ene
patrons i Mucus es posessin d'acord i
de aanasters.
redectes sin unes bale* crueel, re presenEl balarre' dincesta a/red/ira amar. tant o de la Confederad', en' rompenneirta no podia sser mes ti acic. ;Oui
la seca gene.
nea ensenyanemen va.treure la C.N.T.% inetien i fer argentar ner Largo
CabaEl ministre del Treliall,
En el mes - de? fillitt/ del' Mateix ami% el
Comit Regional de Catalun v a decla- llera fidel als nrincipis socia listes. no
admeti
un
acord
oqe
no havia nascut
rara que consideMva ' imprescindible (e
a Eombra del jittat Mixt. De resultes
'rer labor de propaganda y negoWsocin d'aixO,
el
conflicte
s'illard
dos snesns
trinvini
t'etilos
'dejando enea
de oimnasic
mes i. finalment, hart d'imer resoit
de la mateixa manera eue he hada estar tul febrer. El Jurar Mixt es limita
a fer-se nen na *con( directe entre pa-

de

La Hei le eontriatites
re eonreu al T. a. C.
t

Arto, .ilalpielc la revista del coa , site e'Neemea,.. ala

mala vela, a la M ikella nt ralealde.affle Vellafflr

Ahir, . 1.11.1

0. a I

trona i obrera.
Josep Maria PLANES

ti) Vegi's 1 A PUBLICITT dels

Madrid,- c6.Demi ea reunirla el
el-1unit de Garanties Cc/unitario- dies 21, 22, 24, 25, 26, 27, 8 i 20 d'abril
nals. per a . tractar de la Ilei de con- 3. 4, .5, lo, ti, 12, 15 i 16 de maig.
eactes de eonrea aprovcda pel Parlament Catall.
(Seguir)

--"`"Segab,"'
Any 56.Nm. 18.648.Preu: 15 cntim

Divendres, 18 de maig de Mr34

ABONAMENTS

Prensad st nrv.tt nie la

EL TEMPS mIlIlnieIenr
Temperatura eluala 107

Barcelona mes ...

catan/laya 1 terrItorls de la ReptIblIel.
Mig re Patina 1 POrtugal.
trimestre...
Palsos convent poeta!. Id.
DIARI D'AsaSOS 1

111/-a

Ptas.

.u24

*Y

NOTICIES

ANUNCIS 1 RECLAMS FECIONS

L'ADONIA

111110

TARIFES

PARTIT

PUBLICITAT
BARCELONA

Els

REDACCIO 1 ADMINISTRACIO: CORTS CATALANES, SAO, I.er TELEFON 11136

TALLEWD'IMPIUMTAI GAMA DE BARBARA, tt I 13. TELEFON 10603

martas japoneses

L'escissi
del partit
radical

inura 751'V

Imut Hu mtlat relativa: lt per cent. Velnellat del

vlipt: 6 gullOmetraa per hora, del nord-oest.
l ass t borlizontat, en promedl: 6 oullmetree. Estas del
cobert de Cunb , Steu. 1 Aeu., amb yentes pluges.
En les darme!' 2.1 hoces: Temperatura IazlWaa 152
graum. Temperatura mIntmai 167 gratis amarres/2
del vent: 161 qui gimetres. Precipitada: necia Insolada en el alta ente: 6 flores 17 mlnuts.

Les ibis catalanes

CATALUNYA
al Tribunal de El treball l'ordre pblic ES AIX1
L'organitzaci de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya (1)

Garanties
Constitucionals

per JOSEP MARIA PLANES

Per a legi crupanyols. Catalunya

es avui encoratjadora; per a d'abres,
Per a tenir una idea aproximada- cador, que accepta el Jurat Mixt; centre d'odiositats, baluard crabominient clara del periodc que va del la s'establi un torn de treball, en forma l'adoras. Aquests darrers pertanyen a
d'abril de 1931 fina al traspir a Clell- equitativa, entre els dos grupa. 1)e les castes que Iluitaren mitjanant la
llitill alela set veis d'ataire piada- a at resultes d'aquest acord, el Sindicat invectiva i els abusos de poder contra
Generalitat, cal no oblidar la particu- UlliC ha perdut la seca antiga loraa el nostre separatisme, abans que ell
exists; i, talment, ens n'ensenyaren;
lar posici en que es trobaven els al Part.
ara encara agreugen llar detestaci
governadors civils de Barcelona d'aLa
immunitat
dels
diputats
perque nosaltres hem agreujat la nosquella poca. Oficialment depenien, Histria d'una vaga
L'escissi del parts radical s un
tra
malifeta: som pitjor que secessiofet. El senyor Martnez Barrio ha
es clar, del Govern de Madrid; aquest,
nistes: ene hern fet conspiradora per
dimitit cl seu canee en el consell exedel Parlament catete 1 la reni, es desentenia gairebe en abso- de transports
una creadas d Espanya, que sos ancutiu de rorganitzaci i sha donat de
lut del que pogus pasear a Barce.Com Itera dit, la C. N. T. bavia atics
nominals patriotes vealen amorfa.
baixa del partit. El senyor Martnez
lona. L'autoritat t moral de la Genera- anunciat la vaga general de trans- inorgnica,
de
contractes
de
hei
conreu
erma d'aspiracia, i en tot
seBarrio no sea/ va sol; per ara
litat era tan torta que, practicante:la ports per al dia 25 d'abril de 1933.
absent.
gueixen vint-i-quatre diputats, entre
els serveis d'ordre pblic depenien El dia abans. el governador, senyor
Conv repetir de tant en tant que
els quals hi ha ex-ministres i persoMadrid, 17. Aquest mata tal com solament dels governants de Cata- Ametlla, prengu una serie de pre- 1 Espanya anomenada tradicional no
nes que han ocupas alts crrecs. Les
lunya.
Anguera
de
Sea.
per
exemple,
caucione
per
evitar
que
l'ame
fos
era anunciat, afta reunit el ple sisal Triera sin una buida mistificada, pera
baixes de la minoria radical parlabunal de Garanties Constitucionals, sota no consulta mai res del que anava a general. I.a Companyia de Tranivies tan convenient per a molts d'interesmentaria, si no sn nombroses, no es
irr al ministre de Governacia. Es assegarava que faria sortir. d'una mala
presidencia
del
senyor
Alvaro
Albor505, tan camoda pe; a mitja dotzena
pot negar que sn importants qualinoz. La sessia ha comenat a dos quarts limitava, de tant en tant, a donar-ii nera o altra, bona part dels seus cot- de colles mediatitzadorea paisatge
tativament, sobretot tenint en com p
compre,
per
carta,
del
que
ja
eslava
xes.
Les
mateixes
seguretats
pels
d'onze, i ha acabat a tres quarts de dues
tan acostumat de la mandra i una
en ex-president-tequlsacbdi
antohusus. I.es associacions de taxis- vida baldera i rudimentaria, que no
de la tarda. Hi han assistit tots els fea
del Consell de ministres que de la
tes foren cridades pel governador. La s pas d'eatranyar que els antics priPer
altea
banda,
el
Govern
de
!a
n'embrea
del
dit
organisme,
llevat
del
Repblica enea ha estat una de les
Generalitat daleshores no tenia pas "Barcelona" i la "David" prorneteren vilegiats i els primitius de tota la
sus ur Basilio .11varez.
personalitats ms destacades del parPrimeratnent sha examinat un recua un gran inters a compartir la res- que farrea tot el que estigus al seu vida facin aquesta provatura de reinstic que abandona. Fin; ara aquest es Les trepes japeneses desfilen davant les autoritats, aeaprs de la cerunma
aat r,a.,,aaaaa-. as Un-<ecundar l'aMm la "C niin- taHar la buida i migrada Espanya al
s ' aa s
interposat pel senyur Antonio Antune- .-el resompte que es pot ice en ferm;
de plantaci d'arbres al carrer de Toquio
gui contra un decret del conseller de
poder, com si los una Fi .i.panya de
es evident, per, que ert els rengles
deba, i ms legitima, en la seva seTreball de la Generaittat, relatiu a la
addictes al senyor Lerroux hi ha
nilitat sense honor, que no pas la que
jornada de la dependencia mercantil de
elements indecisos que s'ha de veure
Barcelona.
cap on es decantaran si les circumspugna per existir.
Perla Catalunya, no gens intimiEl seu anlisi juridic ha donat lloc a
t'andes prenen un altre tornb.
dada, t aquest avantatge: que es tan
un arnpii debat, principalment en el que
Es natural que els fidels a la disreal que, per comparanea. les altres
ateny a la procedencia diquest recurs i
ciplina radical treguin importancia al
requisits legal, per a entaular-lo.
valora de l'Estas semblen deadasuiim i mirin de contentar-lo amb apanades, invalides o b prearies. Irreals
altre
recurs
Despees
sha
examinat
un
rent serenitat. No dirern que l'esdela monarquia constitucional dels esdel senyor Saguet, impugnant una davenirnent sigui decisiu per al partit
posicia de la Generalitat de Catalunya,
tats de guerra, el liberalisme de la
ni d'una transcedncia manifesta per
de 7 d'agost, referent al re gi as d'aaseIlei de jurisdiccions, la dictadura de
a la politica general espanyola; es inlas ximpleries, el moment republica
aurances cataba Ha estat rebutjat. El
negable, pera, que la separada del
de les dretes ambiges. Catalunya
membre d'aquest Tribunal senyor Sbertu,.
senyor Martnez Barrio i els Seus
resta igual a si mateixa, activa semen un extens i documentat informe, ha
amics s el contratemps mea greu
pre, insuportablernent present. No hi
Augmenten els partidaris de Martinez Barrio
mantingut els sets punts contraris a la
que ha experimentar el partit radical.
procedencia en la presentada> dels reha manera de dispersar-la o de corSi un grup d'una almena de diputats
L'ESCISSIO PER ARA
Madrid. /7. Els diputats que iins
compre-la. S'exhauri la monarquia .
cursos alludits.
se sumava a un grup parlamentad ara segueixen el senyor Martillee BarTINDR
CONSEQURNCIES
NO
Catalunya en reeisci mes poderosa.
deterrninat, seria un fet comentas per
A continuada alta donat compte de
POLITIQUES
Avui se sent momentartiament depriles conseqencies que necessriament rio son ultra l'ex-ministre sensor Lara,
l'escrit de l'advocat senyor Roig i Berels
senyors
Pascual
Leone,
Mateo
Silmida la repblica. i Catalunya no es
hauria de tenir co la mecanica
Un periodista ha preguntar al cap gada, deiensur de la constitucionalitat de
ba
Blasco
Garzn,
Casas,
Labandera,
dna ni es donara. Hom ha (lit que
Parlament; es lgic que una resta tan
cl
Garcia Berlan- de la minoria radical, senyor Igle- Catalunya, ett el qua' soHicita que del
justo
Marco
Miranda,
el francas s un senyor condecorat
apreciable produeixi cert malhumor i
els vots
manifest
Tribunal
posi
de
sias,
si
tindria
conseqencies
politiGonzlez
Sicilia
i
Frpoli.
ga, Valenti
que demana mes pa. L'espanyol l
causi una curiositat ben explicable.
Tribunal Suprent sobre la consulta de l
Total, 13. Tamb estan en aquest grup quea l'escissi dels radicals.
un eargolador de cigatretes. cine para
No ho crecha contestat. To. Lleida. i el Tribu:u/1 ha accedit a aquesEs dificil, per no impassible, que el director del Deute, senyor Martha de
de
"esos catalanes". Moltes d'instira-mentaniameat e: paca: radical pu- Nicolas; el ministre del Tribunal de tes aquestes coses han d'acabar al ta pretensia. acursiant-ac sol-licitar del
tucions espanyoles san' encara illu. . aguantar el co;; pera' encara que Comptes, senyor Dominguez Barbero, sala de sessions, i si 110111 t vots per Suprem els dits vots.
sariea, per mancanea d'esperit pblic;
Posteriorment sha tractat del recurs
un esfor riesesparat trobi euer- l'ex-cliputat senyor Carrere que pertany a governar no hi ha ntotiu perque
molla de costums espanyols sn enres per a mantenir una aparena de al Comit Nacional del partit, ex-gover- aquesta actes tinguin repercussiu en entaulat pei senyur Calvo Sotelo impug- Un crels primes tramates que soca san, cailasa; saar guasatss O abSZ.lt, el
vagarnent pintorescos. per mancara
nant la incapacitat decretada pel Tribucohesi, tothom reconeix que t ma- nadar senyor Ricardo Gasset i algar' al- la vida del Govern.
dia de la vaga general de tran aporta del as d'abril de 1933
cana d'esperit "tout court": pera la
nal
de
Garanties
sobre
el
seu
carece
de
la pea al teler. Esta ferit de mora tre.
Llavors...
diatriba contra Catalunya, o respesigui
pateix una descomposici interna que
No res. Existen:en dos criteris vocal del dit alt organistne. Com
der pblic. Cada regada que ho con- federada", o sigui la que cornptava ranga en Catalunyaa. CaVISITES AL
res ea podr. deturar; Fescissi preque mante p en les eves posicions, i que el senyar Calvo Sotelo en el seu siderar e n rliagbri g iad la M11t11 s
armb major nombre d'associats, no talunya. o Pastoral/1cm que Catalunya
BARRIO
SENYOR
MARTINEZ
sent n'es el senyal mes revelador. El
ms. Ara ea d'esperar que els darrer escrit desisteix del recurs, sola- Generalitat pogueren dur. i no acuse fou tan categrica.
desperta, san les coses mes veritables
A les dotze del ',lat han istIttltal 11.4
setryor Lerroux luxara sacrificat el seu
que marxin del partit radical revali- mete sha pres l'acord de no donar-lo ra, que la poltica del Govern civil
A la niatinada del dia 25 ni un d'Espanya. En una vello comedieta
partit a les dretes; batir vist nixer doinicili del senyur Istactinez Barrio els din lea Selr eb actea s a dir, que bus- per presentat. i s'ha mantingut l'atoes'
no depenia della, sin del ministre de sol empleat dels tramvies es presenta catalana, alg es plany del fred o de
diputas;
senyora
Just,
Garcia,
Ramos,
la segona Repblica, pera tumb asquin en el poble, que es fillliC bobir, recaigut en constituir-se el Tribunal de
al treball. A les deu del n'ah tenia la calor, demana per qu diablea
sistirit a Fenterrament del .seu partir. Garca Berianga, alifianes, Blasco Gar- e. refrendar/1cm de la seca actinia. Garaaties de la improcedencia de la se- Governaci.
Per tant, la personalitat del goser- lloc una entrevista un xic dura entre Iran d'exiatir lun i l'altea. Oh. li resEl lerrouxisme haur mata a mans zan, Gonzlez Sicilia, Labandera, Ma- Llavors tindricn valor i podrien tenir va admissi al careen de vocal,
nador civil <Vaquen periode quedava el governador i el gerent de la Com- pon un altre, perque si no tos per
La sessia ha despertat gran curiosidel senyor Lerroux. Perqu tot ens teo Silva, Pascual Leane, :sienta Lara, conseqncies politiques ele acres que
un xic n'untada a l'aire. Respoasable panyia, senyor Arruga. Mitja hora
tat, i sha clonat el cas que salan presen- rnaterialment davant el Govern de ms tard el senyor Arruga rebia la ells, =ha gent poc sabrien de qui
diu que un cop iniciada la desbanda- Hermenegildu Casas, alreno Quesada, realitzin.
tat, per tal de 1:rendre detalls, nombro- Madrid i, moralment, davant el de visita del cap superior de solida, se- parlar. L'argnment mes commovedor
da. Pescampadissa ser rpida, i el; Marcos Miranda, la rapoli, Alonso i
el
vostre
criteri
amb
D'acord
contra el separatisme es la necessitat
que del radicalisme nhan fet una pro- Diez Pastar. Els senyors Segui i Mart ha dit un periodista els diputas; nos periodistes.
nyor Prez Salas, el qual portava
Iran justificat la seca manca d'asea,tnPer be que s'assegurava que en la Barcelona, es vela obligas a mantenir- ordres energiques de fer sortir tram- sentimental de deixar un tema pufessi lucrativa seran els mes
d'Atet Popular, en declarar-se cepase
en
una
singular
posici
d'inestabisengles
cartes.
En
total
el
nomnyent de conversa a molta de gent
cia
gents a cotitzar la seca defecci. Seblicans, hauran de revalidar tumb sessi celebrada pel ple del Tribunal de litat. Les dificultats s'agreujaren pel vies fos com tos. Mentrestant, les que. si no ion por ell, es palparien
Garanties es tramada l'assumpte celar curis de acure en quitas braos bre de diputats adherits es el de 19. A les SeVeS antes, sno s veritat?
anomenades
torees
vives
desfilaven
el
que
els
governadors
que
portaren
i
el
senyor
encara no estarien segun d'existir.
acollidors atar a raure el senyor !a una ha acabas la reuna,
Jo no em tico a la casa dels al- riu a la Llei de Cantractes de Conreu el pes de la poltica de l'any 31 al 33 pel Govern civil fent les acostumades
Aquest estas de coses, que reconec
Emili Iglesias, posent per cas; en- Martinez Barrio, davant eh periodistes, tres. Ent preocupo nicament que els
Catalunya. no ha estas abril. El PreAnguera, Moles i Arnetlla eren ca- ofertes, d'un ordre mes platanic que modestament, sense la menor pruija
sala
expressat
alai:
sident
de
l'Alt
Tribunal
en
acabar
la
cara que mentre el senyor March
dels
nostres
tinguin
plenitud
actes
un
catalanista
podio
prctic.
2Com
talanistes.
de dar-me importancia, sembla que
Hem tingut simpiement un canal
navegui vent en popa sempre tindr
9eSbil./ ha manifestat que encara no had'autoritat.
nom del Gimen central,
A les dotze i minuts sortiren els pri- ens consenti gran; facilitats, i tanun port de refugi segur. Ja veurein d'impressions, puix que jo na em concia estar talcosas el termini de presenta- acarar-se, en
salan
rcunit
amb
el
contra
el
Govern
de
la
Catalunya
reg
inyers
de
coaduna
per
en
mers
tramvies,
Aquest
mat
mateix el que fa s omplir-nos
sidero
cap
per
a
convocar
una
reuni
a
qui s'incautar d'aquests futurs exd'allegacions del recorrent. i que en
casa me ya. Denla, a les gnu, ens reun- president del Consell tots el, minis- el moment que acabes es donada comp- naixent? Aquesta situada esdevenia la Companyia m guardiea d'asaalt. El ca- gacions, i exigir-nos posar el con en
radicals.
reuni
en
la
la
pita
general
havia
ofert
el
concurs
de
particularment
dramtica
quan,
tres
radical,.
En
acabar
rem de nou al Cangres els diputats que
te de rassumpte ein sessia plenaria que majoria sle miestions que se suscita- soldats, xofers i motoristes 1 per el mi- aquest extraordinari tripijoc: de priPer ara, malgrat que cl senyor
baixa en el partit radical. Per la el senyor Samper ha dit que no hi a aquest efecte se celebrara.
mer lactar hagut de conspirar per
Iranzo sembla que forma entre els causar
hauria crisi, i que no tindria conaeven, el governador de Barcelona nistre de la Guerra. que era el senyor fer una Espanya real. i aixt's ens ha
nieva
banda
he
cursat
una
carta
dirigiAmb tota probabilitat, a ii de tractar catalanisme a part eatava mes da- Azaaa, prohib que cap militar sortis
dissidents, hom creu que la crisi no
qencies politiquea la determinacia
cornpromes en gran manera; i ara
da
al
senyor
Lerraux,
dimitint
la
viced'aquest assumpte i del referent a la
s imminent; les dretes be aesforno tenim mesremei que esser nosalExecutiu del par- adaptada pel senyor alartinez Barrio. immunitat parlamentaria dels diputats cord amb la politica gane en aquells correr.
can a posar la cara alegre i assegu- presidencia del Camite
A la una de la tarda. circulaven Per tres si =tt conv tots sola, aquetemps es feia a la Puerta del Sol
mesa baixa en ell.
Madrid, /7. Aqucst man slia
la
tit
i
sollicitant
ren que passarem reatiu acuse novecatalana se celebrara una reuni del que no pas a la Plaa de la Repblica. Barcelona trenta tranivies.
una
rectificada
a
algunes
reIla Repblica real que lora de Catan:t al Congres la nifnoria radkal. La
fer
Vuli
tat. Potser en una mira massa opreuni ha estat presidida pel acnyor Tribunal de Garanties a finals del; corhinya sembla mig esvaida. Menys que
timistes i ben aviat llaman de can- ferncies respecte a fets cancrets que Lerroux, el qual a la surtida ha lad- rent mes o a primers del vinent.
Collaboraci
El conflicte del Port
figuren
en
alguna
peridics
del
mata
Es
mai, na podetn desertar en aquesta
ciar el disc; les rialles es tornaran
Pel que respecta a l'escrit presentat
la segent referencia:
inas
hora. Hein pogut voler abandonar
incaute
que
el
senyor
alarraco
em
tes
va
aparaiEl conilicts del Port, que
dels
"Escamots"
ploralles perqu no saben com sho
per
l'advocat
senyor
Roig
i
Bergada
que
"He donat compre de la reuni
una suposada inarastra; mai no ens
iaran si han de tornar a treure's el ea requeriments impertinents a que s'al- d'ahir del Comite exceutin del parti t. fa refereasaa a la iminunitat dele dipti- ser simultaniament ami, la RepA un quart de quatre de la tarda, ser lcit d'abandonar /11/2 indubtable
blica, naixia de la rivalitat cale exiatia
banc blau del davant. Perqu, dei- ludeix en el periadic "A E C", i manhe procuras colocar-me en un pla tats catalans, sembla que s'hi soRicita
i
auaranta-cinc
tramvies
ca
a
la
veritat
el
qui
ho
hagi
informat.
quan
circulaven
filla.
exten- entre els treballadors de la LT. G. T.
narrt de banda la situaci del senyor
de completa imparcialitat. He Ilegit que l'estnentada immunitat es faci
Iliquel
I estic tan segur gane s un fat
els de la Confederada. Sols l'any i alguns autobusos. el activen
Iranzo que podria determinar una A j ar matera s inexacte que el senyor el docurnent d'aquest dolosa.); episodi siva a tot el lernten i nacional, en forcivil.
histric irrevocable el que assigna ;
substituci simplement, al Govern, Iserroux es produis ets els termes de i he dit que qui no se senti identi- ma anal a na a la mte gaudeixen els di- 1931, de resultes deis conflictes, Badia telefona al Goternen
noto
de
les
Senyor
governadar:
Catalunya
el paper de contradicci
que ja tenia un perdiga a l'ala amb violencia que se li atribueixen; pel can- ficas amb la poltica que segueixo, ha putats del Parlament nacional. No obs- gran; i petits, es van perclre mes de
d'Estar e:aula. ens oferim per salvadora dins Espatiya, i de suscila questia del Banc Exterior d'Espa- teara s'expressi amb paraules tan cae- de dir-hc, clarament, perque estic dis- tant. per opinin s recollides d'alguna ent vint jornals, mes d e seixanta joveittuti
anar a trefile tramvies al carrer.
tadora, per una en altra banda, de les..
i xcll s hagueren de tornar-sch seta,:
nya, se li ha empitjorat talment la fe- dials que Mime arribaren a commoure posas a donar de baixa al partit radi- membres del Tribunal, sembla segur
Si l'oferta es cruns ciutadans que
vital de la Peninsula emperesida,
rida que dificilment podr surtir del tots els que rescollavem.
que prosperara rapinia que els diputats descarregar, i mes de dotze milions %adral ajudae l'autoritat, disposats a ac- ma
que
no
accept:n
la
disciplina.
cal
als
que
ent jugada un pela que si les esen
el
capital
de
les
inexacSeguint
tripijoc. Politicament est molt ms
catalans salament gaudeixen de la im- de pessetes deixaren d'entrar pel port tuar sense farmacia, sense distintiu exte- m'erres, avui tan sanes i salides,
tituds
dir
que
no
es
cert
que
jo
cebes
incenuode el senyor Samper que el
barceloni. A consequencia d'aquesta rior i sense armes, poden airar els unn
territori
jurisdiccional.
el
munitat
en
(Continua
a
la
tagala
5,
coa
5)
seu ministre dis s ident. i substituir-lo el senyor Sigirid Blasco perque se suqiiesti, les relacions entre els senyors vulguin a les cotxeres posar - se a les Iondressin, la naturalesa, que t hortot seguit, per
a ell e s bon tros mis comproms mes a la meva actitud. Vaig defensar
i Anguera de Sojo arribaren ordres del personal tecnic de la Com- ror al buit, faria que
a Venel
mea
unce;
arias
la
conviccia
anticique cercar un ministre de recanvi.
a una tivantor considerable, i fou panyia i sota la proteccia de la tarea comparanca, el senyor Duran
per un republica de la
pada que no seria compartit per la maTroballa
el mateix afee que melisa les Ulli1111eS pblica, mica que te per missia de vet- tosa passes el
I si es determina una crisi, que en jar part dels n'enastes del Comite, i
flameada, i senyor Ventasa i Cattopades entre els senyors alada i llar per l'ordre pblic. Accepteu aquesquedar del partit radisal despees de
een per un separatista de negrea deern vaig dedicar a capAmetlla.
la retirada del grup Martnez Ba- en cap momen no
iions ?
e ulc
tescLots
signis. i qui sap si el senyor Abadal
tar
taminia
dels
que
podidem
anornenae
Els treballadors del Port eren esrrio? Els re s idus del lerrouxisme s'hosacceptem.
per un rnenja capellans.
collits per torns; calla. pera, que tinpitalitzaran en les dretes, si es decidea "elements fronterers". esta saltant els
BELLAFILA
(Continua a la Aigina 6, col. 31
Una abra vetsi ja
guessin el carnet de treball expedit
xen a governar. El panorama no els fa
i es conpel Jaral Mixt. Els obrera de la Unia
cap goig i per aixes treuen importancia limits de la inexactitad
General de Treballadors, uns seta reACiSSi; pena quin rernei els que- verteix ein Ulla vulgar falsedat en la
dar a les dretes si no donar la cara qual s'afirma que jo he procedit accepcents, o sigui el quaranta per cent
si els es ofert el govern? Arbb el par- tant inspiracions d'una collectivitat alicdels treballadors del Port, admetien
tit radical inexistent, a qui carrega- na al partit radical.
o defensaven aquest sistema. En canran el mart? O governar o tornar a
vi l'altre grup, el de Sant Pere PesLA SITUACI NO ERA
fer eleccions: no hi haur altra surcador, itna venerable instituci que
SOSTENIBLE
tida i cap ele le; dues no els satist. Per
darrerarnent hacia caigut a les mans
Un diputas rad:cal ha ict les seents
ajar', fan mans i n'anegues per aliarde la C. N. T., no acceptava el carnet
declaracions:
gar l'agonia del partit radical. El sedel Jurat Mixt. En aquella tuoments
Estem dividits en tres grupa. El que
nyor Lerroux pot estar content; a segueix
la Generalitat, particularment el conMartnez Barras, 1 que tara
l'hora de la mort del seu partit no li
seller senyor Dencas, ajudava els
t el que vulgui el seincondicionalmen
hauran mancat el; auxilis espirituals nyor Lerroux. sigui el que aqu, i cl
obrers de Sant Pere Pescador.
de les dretes.
L'afer del Port ens ofereix un
que sense aquesta adscricia persanal abexemple viu de la tctica caracterssoluta, per visi de la situada poltica
tica
de la C. N. T. En lloc de sor/ de les conveniericies de la Repblica,
metre's a la Ilei, vist que el plet concreu que cal obrir pas a la CEDA i 'tus
tinuava, decid ampliar el conflicte,
aquesta lat o poltica, ja governamentai.
i decreta 'la vaga general de transactui dintre del regim i des del Govern.,
porta
(25 d'abril de /9.33). Lendem,
1
Els que estere' en aquesta tercera poi
com que la vaga de transports havia
ci min uns as. Ama els atoe far sebestas
tallada,
acordi la vaga general
pre el que vulgui el sena 1.effOUX
de tots els rama que lambe fracassi.
prop de 90. Si en el Consell d'alar no
Al cap de poe tenips es reaolia el
s'ha gus arribat a l'escissi, l'hatirfem
conflicte del Port, a base d'una IntelCdiz, 17. El vapor "Isla de provocada en la reuni d'avui en la miligencia
amb els de Sant Pere PesNo
Tenerife" ira salpat cap a HM. Porta noria. La situaci era insostenible.
forces indigenes, en nombre de no- es podia esperar ni tan moment mas. NI
ranta soldara reclutats voluntaria- realment san radicals i tenen afecte al
ill101111111111111111111111N111111111111i111111111111111
mena per a prestar servei en aquella parta, el tr5 ben fct ha estas anar-se'n.
A la pitglnit 3:
zona. Tamb van en 1 dit vaixell dues- perqu mantenir la pugna veladament,
temes mutes de la luchana de Co- sense marcar les posicions, s faltar el;
L'EATAT DE LA VAGA
n-ara i algunes forces d'enginyers de dictats mes elementals de la Ileialtat
DALA DONTNAINESTIRE3
del ....amp de
casa
una
en
policia
per
la
i
muns
trobades
Les
armes
no
cal.
Sita
produit
rescisJa
Tres tones d'armes i municione...1 Com us les procurasen?
Teman. Les forces van comandades poltica.
resultes d'aqu este diligencia reault un heme mort
No s...: un desconegut me les lliur en eixir de combregar.
pel tinent d'infanteria senyor S241- si, i abra permet que cadasc quedi l'Arpa. Com se sap, do
21111111111111111111111111211111915111111111111111111111111
la pagina 3.)

.ormac
(Vtgi's
in
II seis lloc.
+tez.
flor

La erial del partit radical

De moment, l'escissid no
influir en la composici
de l'actual goy ern

d'armes

Embarcoment

de tropes cap a IN

kly 56.Nm.18.649.Preit: 16 Atetad

Dlitibie, 19 de malt de 1_

"TI/IlsilS'

ABONAMENTS

Barcelona mes
calentara serrlterle da la /tepantle%
Asnarlea 'latina 1 Portuaat trimestre...,
Falsos eonvent postal. Id
. ..
Mires paltos, la.

Prtit

st

mtiiletre5,

de la mse, 7564
Temperatura letusis l6'$

utn,tl

vioaumd

m1 1'1..1,181,

En

53'0 arena Temperatura mfilmar

gratis, aecorreaut dei vent: 252 cuillmetr,s. Pre C nP lta cid: aun'. Insolael6 en el dia d'ale: 4 hoces 25 minuta

peratura intit/n:

[MARI D'AVISOS 1 NOTICIES

ANUNCIS I RECLAMS SEGONS TARIFES

L TEMPS

g ratis . 111/milat relativa: 75 per cent. velocItat del vent"

odltenetres per hora, del nord, nord- Seil.
en mime*, a qUilemetee3. Erial *1 e-eh
.
tes darreres Od horma: Tem9/I0 de Stell. 1 AM/.

BARCELONA

TELEFON 1141111.
REDACCIO I ADMINISTRAC10: CORTE CATALANES. 5$9 lee
TALLERS D'IMPRIMA' CARPIR DE BARRAR, ti 1 O.... TELEFON 10103

a Catalunya i a Espanya (1)

Perills d'un esperit La dictadura debuta Qu preparen El Sr.. Companys L'organitzaci de
d'encofurnament al Parlament supor- les dretes? parla de la posici El darrer governador civil
de la lliga, i de
tada per la Ceda
la hei de contracl'anarquisme

Madrid, la. "La Voz" diu que

els rumors dels quals es feia eco un
peridic del mati sobre la decisi de
les dretes d'actuar amb nis eficacia i rapidesa, don lloc a que aquesta tarda se celebressin nombroses
conferencies i conciliabuls entre personalitats de l'esquerra.
Es considera imminent una conferencia dels caps de les minories autenticament republicanes.
El senyor N'aura conferencia amb
el senyor Martnez Barrio, i s'ha dit
que havien pres acords d'importncia
conduents a que es porti al poble republica la noticia del que tramen els
enemics del rgim i altres que sen
diuen atraes intimo.
El diputat de l'Esquerra senyor
Trahal ha celebrat una conferencia
telefnica amb el president de la Generalitat, senyor Companys. Aquest
ha encarregat de traslladar la seva
adhesi ala senyors Mama i alartinez
Barrio, puix que Catalunya republicana esta alerta per tal de defensar
A rgim democrtic instaurat el 1 4
d'abril.

per JOSEP MARIA PLANEE

La maniobra de la Lliga, que, a fi

de h, ha dut a la discussia d'un
La vaga de la Construcci de l'any de fanarquisme estat primitiu,
Tribunal de Garanties que ella sap
Ban nombre de minaires es quedaren
1933 s'inicia amb motiu d'haver caducas
pIe dels pitjors enemics de Catalu- La *Oca del senyor Prieto a Calvo Sotelo te la virtut
les bases amigues que reglamentaven el al fons dels pous i es negaren a sortir
nY3 unes disposicions del Parlament
treball d'armen ram. El Juras Mixt re- a la superficie.
ca !, t, de moment, daca conse- d'unir tota la Cambra contra l'ex-dictador i les torees
dacta unes noves bases, per cert molt
afotius?
q, azies pernicioses: una, de cara a
Una nava protesta contra ropressi6
satisfactries per als obrers. Una segada
fora. consistent a iniciar litigia sobre
, per& torc la qesti dels princi- capitalista. De fet dejen els dels Dell3
de Oil Robles
l'autoritat del nostre Parlament, i
El senyor Hurtado defen- mes
pia: la C. N. T. no volase admetre les la proclamaci del comunismo libersocialista,
estic
molt
distant
Jo
nc
sc
Madrid,
17.

S'obre
la
sessi
a
a'sa a petici d'uns catalana, i una
condicions i presenta, pel seu compte, tario era (alesna/ de poca dies, i ira vala
altra d'ordre interior, no menys greu: un quart de cinc. Presideix el senyor d'ells. pera ss un borne social, eran
sar l'esmentada hei da- unes noves bases, evidentment exage- Das la pella de sortir a la surerficie
irritar grans sectors d'opini catalana Alba. El banc blau, desert, i als es- a tal niha portas la multitud d'electors
rades.
ahans que els ideal> anar quistes ha guesLa qiiesti principal era la de les ho- sin triomfat en teta la tina.
que, en veure discutides coses que ella cona, pocs diputats. A les tribunes hl de l'exemplar Navarra, provincia mavant
el
Tribunal
de
del.
Afegeix
que
amb
la
intransigencia
ha
molta
animaci,
car
pel
que
es
rca de treball ver setrnana: el Jaral
A l'entorn d'anuests soterrats voluntaa
tenen per sagrades. s'inclinen sentiMixt en proposava i la C. N. T. ris s'anava creant una atmosfera d'ai-.
inentalment a creure que Catalunya veu es pressent moviment. Un secre- d'uns i altres el debat s'eternitza a la
6aranties
Cambra
dna
al
pas
una
trista
sensaci
en demanava 4 0. Simultaniament es dis- tar j. Les esposes, filles i Promeses dels
no t cap missi histrica dins una tad llegeix l'acta de la sessi antecutien les daca bases. i la vaga Canana minaires passejaven el sea desconsol pela
politica peninsular. As mis: sets aii- rior, que s aprovada. Desprs de d'ineficcia. El problema rural s aya;
t
que
mai
i
ita
poden
confiallargant entre l'estrpit de les bom- carrers de Sallent.
ms
urgen
despatx
ordinari,
s'entra
a
gura que una separaci definitiva se- Ilegit el
nar sense resoldre'l.
Ahir al migdia el senyor Companys bea i els petards dels sabotatges.
; Los ton o matar de hambre!
ria el remei de tots els mis que l'ordre del dia.
dir
A
mi
em
fa
mal
ei
cor
en
sentir
Per la seca banda. els patrona preEl Cortares de Sindicara de la Cnna
va dir als periodistes, per conducte del
patear la Patria.
dissidncia
Patroci
que
hi
ha
ohrers
que
cobren
jornal%
federaci
Regional de Catalunya , que
sentas-en
samba'
una
seu
secretad,
senyor
Alavedra,
que
a
ORDRE DEL DIA
Potser tenen ra; Per el oas
n
a
d
e
l
G
r
m
i
C
o
t
c
s
.
q
u
e
pessetes.
Jo
m'he
de
dirigir
als
aquella
dies estava retrnit, es fati eco
desprs
qae. reflexivament, r.o hi ha cap caupropatrons i a les dretes per dir-los que
Es aprovat definitivarnent un
amb un quinze per cent de la classe Pa de la situad& dels minaires sallentins.
per
haace
le
brsa juitdedl e Cla
onseilti
n
sa geografica, histrica ni poltica que
Part.-tronalseuc,fita El delegat de Sant Feliu de Gtrbc019
per humanitat aix no pot seguir aix.
cinc de la tarda, rebria els informadors,
ho digna Desapareguda de la ment jede de llei reconeixent a la vidua
El vuitanta-cinc per cent restant de pa- Droposa declarar sobre la marxa la vaga
orfes
del
comanclant
Gerard
Folgado
faria
declaracions.
5,
ro/.
5)
els
(Continua a la pagina
deis catalans, per una maten- cultura
En efecte, pels volts de l'hora asse- trons era representat per l'antic Centre general a tot Catalunva.
i un sentit ms recte de la prapia els drets P assiu s que els corresP"Pel que es veu, el Contares consideri
nyalada, el senyor Companys va absen- de Contractistes.
dicnitat. aquella estampa romantica drien si hagus mort en campanya.
Desprs de cinc mesos de va ga, acoles- la proposici un xic exagerada. i P reblau
els
seient
al
banc
(Presten
tarase de la reuni del Consell que en
de "la Patria esclava", amb
fer esperar a veure com acabava la
aquells rnoments s'estava celebrant, i ta se soluciona per mitia de rucia,i did'una matrona despentinada i car- ministres d'h.:tasada i Treball.
recta. controlada oficiosament tier auEntren els diputats monrquica
va rebre els representants de la pren- tornas governativa. Una vegada ms, al cosa,
regada de cadenes i la viaj ingenua
HOZ1111
La situaci de les autoritats era de
sa.
corresponent, es a dir, que sota la andi flor; rosades a la solapa. i de
Juras Mixt li corresponia el paper no
Acte seguit el senyor Companys va gaire brillant d'imposar traes bases ulule perplexitat El ministre de la Governaleina dels catalans consistia a des- la concurrencia femenina que hi ha
fer als periodistes les maniiestacions se- havien estat acordades fora de la ama ci telefonava cada vespre:
eacadenar-nos i proa. neix un con- a la tribuna surten rumors que no
iCdmo siguen los del quiero!
gents o
cepte de la catalanitat menys plora- deixen sentir per uns moments la
rbita,
Els de U-agujero" menjaven la mi.
Els comentada entorn de la Llei de
toa i ms agressiu: el del pais que lectura de l'anterior projecte de Dei.)
nestra Que hom eta baixava i, mentresContractes de Conreucomena dient Irritaci popular
Hi ha una proposici de llei del
t una voluntat i una ambici de
tant, feien maitu. pernianent.
s 'ha desviat (reconec que amb la ntilior
grandesa, i que sap que s fort
senyor Vzquez Gudi sobre la reforUna diada sencera fou dedicada a reintenci) per a tornar a donar actualitat
La serie d'actes de sabotatze. I petits
capa; visi mes digna i nts com- ma del decret del dia 2 de maig
a l'apartament voluntad de la Lliga del atracarnents dels quals eten vctimes, so- partir-se entre els presents la fortuna
plexa. per que tamb condueix a de 1931 sobre els judicis de no menor
de
l'ex-comte de Romanones. Un digu:
nostre Parlament, i amb aquest motiu bretot, els xofers de taxi i els estansituacions d'un esfor continu i ar- quantia. Es presa en consideraci.
Pero si el repa r to es total. en:ce
quera.
crearen
un
estat
d'irritaci
un
publicista
prestigis
em
demana
que
El
conjunt
no
es
tan
fcil
en
consideraci
Tamb sn preses
riscat.
iaci determinarles manifestacions respecd'ullar amb una mirada: no s cap les segents proposicions de Ilei: Del
te d'aquesta actitud, i considera que les
aaisatge idlic: n o t l'enca de les senyor Alvarez Lara, autoritzant el
nieves
paraules podrien asen inotiu inicoses simples brollades del sentiment ministre de Finances per a introduir
cial per a normalitzar la situacia.
serse cap entremig d'inteligencia.
al pressupost del seu ministeri un
Repassant la me ya actuaci i les nieSegons aquesta concepci Cata- inigraf que digui: "Establiments faves paraules segu chent el senyor
lenya no rot ster gran si no se surt brils al servei de la Hisenda". Una
Companys , des que vaig possessionard'ella mateixa. La seva lengua, la altra del senyor Madariaga, relativa
me de la Presidencia de la Generalitat,
seva gens, les seves institucions es a ingressos al Cos auxiliar subaltern
no
s veure-hi, per part nieva, altra acdefensen no pas arraulint-se i tallant de l'Exrcit dels obrers especialitzats
titud que una invexaci constant a la
ola comunicaci ami) el mn. sine, de les fabriques nacionals militars.
convivencia i al dialeg civil. En canvi
arojectant-se datnunt la vida: al cap- Una altra del senyor Rodrguez de
llevat de certes ancdotes electorals, des. 'avall totes les nacions que han tin- Viguri, considerant, als efectes dels
conec encara quin ha cstat el pretext
aut un cert relleu ho han fet aixi. Cal SOUS regularitzadors de pensions, com
que va incluir la Lliga a retirar-se del
.anorancia o b ohlit de la histria a mort en captiveri el aornandant
Parlament catala. Ei meu discurs de
;ser creare que les coses sn aitra- senyor Sigfrid A. Gutirrez.
presentaci del Govern a la nostra Carnraent. Si la mateixa Castella en el;
Ei senyor RODRIGUEZ DE VIGUbra Legislativa, que va ster acollit per
segles XV i XVI llagues tingut FI recolza breument la seva proposici.
tota la prensa amb els comentaris rns
acuesta mentalitat purament defenrespectuosos; les nieves manifestacions
siva no hauria exercit el paper que, LA DEROGACI DE LA LLEI
desprs de les eleccions, en les crjals incertament. juz durant dos segles
DE TERMES MUNICIPALS
vocava el patriotisme d'aquell partit, i
hanria tingut els seus Cervanadverta
la grcu responsabilitat que conSeguidament continua el debat sobre
e, o Caldern o Velzquez. Llavors
treia davant el pas, i, en fa, tots els
el paper poc lluit de naci particula- el dictamen de la Comissi de Treball
metas comentada i allusions pabliques
:asta, per causes mixtes cfatzar i d'er- sobre la derogaci de la llei de termes
que han anat adrecats a fer possible que
rar. pertoc a Catalunya, amb el mal municipals.
els absenta tornessin a liras escans han
El senyor SANTOS (Bienvenido) deresultat que tnts sabem. L'heroisme
tendit clarament a una poltica de condels homes de taan i de t ata fon fensa una esmena del senyor Lucio Marvivencia.
Una vctima de les "lluites socials"...
- tot just bo per a evitar que es perdis tinca. L'esmena, com d'altres de la miPeras a desgrat d'aquesta actitud medel tot el sentit nacional. Aquests si noria socialista ja discutides, va encamiya continua , no he pogut evitar neraL L'etapa covernarnental , del sesear lodo el proletariado de EsParia. "cmo
case amb llur rang inscriviren dins nada a impedir la derogaci de la Llei
a nos.
que la situaci s'agreugs encara. 1-la Claadi Ametlla es caracteritza. entre al- podemos aqu adjudicarnos slo
l'eternitat les Turre barres heraldi- de Termes al unicipals mentre no estiestat possible que el senyor Carnb con- tres coses, per una sin g ular excitaci otros lo que correaponde a tantos camaeaes; per no els fou donat de pastar gui degudament regulada la c,oHocaci
dels obrera al camp.
fesss en el seu darrer discurs que el de l'opini per les otiestions derivades radas!
El pblie al Palau de Justicia
El camarada que Ins o mert* "re.
Govern de la Repblica ha presentas el de l'ordre pblic. Aquest rervi0siSilit
El senyor FUENTES PILA, per la
Tampoc no ens sembla casual que
recurs contra la Llei votada pel Parla- general esclata amb motiu de l'enter- sidia. li contesta:
Comissia,
diu
que
l'esmena
no
es
pot
MIQUEL OMS DECLARA
roan Catalunya repren la seva cienDEL TRIBUNAL
Los dentas pueden, repartirse ti
CONSTITUCI
ment de Catalunya, a suggesti de la rament del joier del carnee de Salmeen sota els ordres, en pie se- admetre per a defensar el dictamen i
,
L'entrada de la vctima produeix
Davant el Tribunal d'Urgencia es va sensaci estre el pblic. Declara en Lliga, provocant la natural reacci en rn, que fou mart a treta per uns resto.
i comenca un moviment juntament el criteri del Govern sobre
El resto eren totes les altres fortunes
la consciencia de l'opini' catalana, que atracadora. Les autoritats foren copioveure ahir la causa contra el Pistoler
immediatament experi- aquest problema.
senyor ja ha emes el seu judici. Es Ins lamen- sainete esbroncades i retirades a. visa que no fossin la de l'ex-comte de Ro.
El senyor SANTOS rectifica, i tamb feixista Josep Galobart, que havia des- catal, tot,i que presideix20elde
menta una renaixenea espiritual. Arimare,
dia
mancases.
la oval, per drets de priori
Jovino.
Explica
que
cl
table aquesta posici, ja que no pot ser- t'orca de la presidencia del dol.
vetllat fora expectaci.
bata Verdaguer, Maragall, sn les ho fa la Comissi de TrebalL
en pastar pel carnee del Born acom- vir de preseas la suposada injusticia o
As curis de constatar que en e.- tat. correspania als soterrats de Sa.
El dia abans havien estas enganxats
El PARE GAFO demana la paraula
primeres maMfestacions d'una forra
panyat de Situ, va sentir un tres.
me de la fati de Conren s . per- ques ms turhulentes. mes intranquilles, llent.
; ---e. projectada de dins a lora. L'en- per tal d'explicar el seu vot. Diu que uns pasquins vermells as arbres a les pa- De primer antuvi no va adonar-se extremi s
Erra intil una picaresca estratagema
votada per tot el resperit pblic no ha demostrat una
- H-aament, dliuc heroic, mai no sha abstingut de votar fina ara els vots rda de Barcelona invitant les Joven- que estava ferit. No se n'adona fins que. desprs d'sser
a
les de les antoritats locals , inc consista
particulars o esmenes que s'han presen- tuts d'Estat Catal a assistir-hi. Tamb que va castre a terra. Diu que va Parlament, tense excepci sie les dretes irritaci semblant. Posteriorment.
s aquests fruits de grandesa.
desistir dels Sells prepsita els orla
d'Uni Dematratica personalitats que eleccions i la mort del President Maci fer
t
:a qesti ara continua essent tas i discutit sobre la llei de Termes. s'havien pres mollea precaucions.
ginals
vamiistes,
agnfant-les
rel
cesta
intentar iicar-se en una escala, pera)
cap duhte per lltir capan' constitraren una mena de vlvula per on
aouesta: el canvi de regim. amb la Afegeix que t un gran pes sobre la seEl Tribunal que baria de jutjar-la es- que en arribar-hi la In van tancar. en nfereixen fina quant a Ilusa idees con- es desvariara la hiperestesia del senti- dels sentiments.
tat
i
algunes
extred'estar
sets,
va
consciencia,
i
es
lamenta
dels
dies
oanamutaci de valors que comporta.
Al CV, de tants
lava constituit pels senyors Prez i Zu- Aleshores li dispararen dos treta mes. servadares, no s'han estat de manifes- ment pblic. As un cas remarcable de
a'avoreix el joc de Catalunya, i rat- mismes en que s'han collocat ets se- fuga i el presidia el senyor Jovinu En tombar-se fou quan va acure tar que, en conjunt, la Llei era digna Psicologia de sin/hit/Ida. la qual. Per cert, potser si eis ensenyem les dones...
Res a fer. Els encisos de la pau doa
ear, que durant molts de segles sens nyors de la Comissi i els que tracten Fernndez Pea. Aquest s el magistrat Onis.
a
travs
amb
preses
ens ofereix estranyes sor
de consideraci, i han confirmat,
mestica no aconsemiren emir& els as.
ha mostrat advers, ha corre g s, en d'oposar-se a la derogaci. Entre una que s'enfada perque en una altra causa
que s president de les Joven- articles, el criteri que van acceptar pos de l'agitada vida barcelonina d'aquests cenSors.
Diu
tan
extremades
hi
tendncies
i
abra
catala
rta
manera.
lea
seves
tendencies.
r.
un testimoni va voler parlar en
tuts d'Estat Catal, que s catalanista sant la seva signatura al dictamen de la darrers anys.
Fins al can d'una setmana, orlan les
Yo som on anem: pera hi ha cama pot haver un terne maj que sigui una EI fiscal era el senyor Altea. Al pronoticies que venien de fiara confirmaren
soluci. El que no pot ster una solu- cessat el defen sas-a el senyor Prat Piera. i que no s partidari de la violencia. Cnmissia Jurldica Asseasera.
La resta esta a mana nostres.
Els anarquistes
ens
!tauContestaut
al
defensor
de
Galobart,
ia
les
impressions dels ressimistes.
a/a,
l'experienc
cia
s
el
que
el
senyor
Roig
lbafiez
proA
part
d'aj
NoI el poble ho ha compres aix.
din que no podia caure-li la pistola, r de demostrar els Pu nt s on l a Llei de Sallent
nue el comunismo libertario no baria
rs la conducta temeraria d'uns posava als socialistes que es busques una
L'APUNTAMENT
per
la
senzilla
raa
que
no
en
porpugui millorar-se, car a l'experincia
trobat encara ben b la seva bara, hora
homes encegats per un esperit de frnuila, pera/ sempre a base de derogar
Pel juliol i l'agost, l'estat d'enerva- no es decid a abandonar els noma
s'ha de sotnietre l'acci dels governants
El processat, el dia au de marc va tava.
classe, fent una poltica dinteressos la lea Aix no s cap soluci; no pot
ment popular decaigu en gran manera.
Cosa que fau feta enmia de la satis.
Aix darrcr ho diu d'una manera responsables.
i d'intrigues, pot provocar reaccions sser-ne. Continua dient que no s par- agredir el president de les Joventuts
Unes setmanes abans nroduit, a facci general,
enrgica. Entre el pblic se senten
sentimental:, molt nobles en el fons, tidari que els sacerdots intervinguin en d'Esquerra, alaria Homs, i el tetajagreules
mines
de
Sallent.
inri
conflicte
tioic
col.
3
4.)
liest
(Crentinte
a
la
Pdo.
veus que diuen: aloa be! Ili ha
pera que potser no tenen una aplica- poltica, perque nosaltres tenim els nos- mena El fet va ocrrer, com
El darrer governador civil
, i el nostre lloc s a dit, a Manresa, al carrer del Born. Mi- un avalot. El president amenaa el
Cii convenient en la practica ni du' tres sentiment s
acompanyat
d'un
altre
l'Estat
de setembre. el senyor Candi
anava
pnblic
amb
fer
desallotjar
el
local.
l'Esglsia.
i
entre
l'Esglsia
i
guel
Homs
cien Catalunya pel sen cam de granAnetlla dimit el crrec per facilitar el
individu. Monis no el va veure, pers cl
desa, ans la despistarien per uns hi ha una linia divisada que neix
S/atramas,
de
fet , deis serveis d'ordre pa"
A
Deu
el
que
seu acompanyant, s, i l'avisa. A
ELS TESTIMONIS
Cuanto anys dins un da s ert de prova- les paraules de Cri sa:
blic a la Generalitat. El Conseller de
tares tan bea interrionades com mal de Deu. Al Cesar el que is del Ce- Jabardea li senibl que va fer el gest
Francesc
El primer a declarar s
Governaci. senvor loan Selves i Carde treure's la pistola de la butxaca,
sar".
reeixides.
ner, fou nomenat rel Govern de Madrid
va creure que el volia agredir. Aleshores Sim. Din que des d'un aparador,
Km:enlacier eeneral de Cataluns a, di-.
ell va treure la seva, i disparant tres davant el qual s'havia asuras, va preree indit fins a la data. i que tenia
trets contra floms el va ferir greument. senciar el fea Alegi que l'agressi
fou
comesa
a
tres
pan-1s
de
distancia.
per obiecte estable una solucia de conDig ue que en ster HGMS a tersa torna En dir aix resulta que es contradeia
tinuitat en l'hora solemne de donar l'oca
a disparar contra ell perqu li sembla amb les declaracions anteriors, i resare pblic a Catalunva. Aixi. giman sin.
que vala defensar-se. Desprs va fu- pon que abans d'sser realitzat no
pule el trasps oficial, el mateix gr
gir, essent perseguit pels escamosa i
vernador general, esdevenint sois censehavia
vist
l'agressor.
disparant enlaire per tal d'evitar que
Iler, es trobava a les mana els ressorte
Declaren un guardia tuba, Josep
l'agafessin. Se 'Vana a la caserna de
l'autoritat en el territori autanom.
de
la guardia civil a llimar-se. Up que Roig i Jeroni Llus, els quals diuen
Josep Maria PLANES
que desprs d'haver estat comesa
3
de
mara
hacia
estat
agreels dies 3 i 1
(Scgteird.)
l'agressin Galobart es presenta a la
dit per un grup d'escamots.
caserna de la guardia civil. I els miar(11 Vegi's LA PUBLICITAT dels
/Pes d'aquella caserna ho confirmen.
LA DECLARACI DEL
dies 21, 22, 24. 21, 26, 27. 28 d'abril
LES PENES
PROCESSAT
i 3. 4, 5, 10, ir, 12, 15, 16, 17 j 18 de
maig.
El fiscal rebaixa la pena de quinze
El fiscal li pregunta per que ein el
sumari va declarar tot al revs del que anys que dcmanava a dotze i un
deia ara. El president demana al fiscal dia de pres i al pagament d'una
Roosevelt presentar un
que puntualitzi les preguntes. Aleshores indemnitzaci. El defensor solicita o
cl fiscal li pegunta si tema odi a Homs , be l'absoluci o la pena de dos mesos
pla de reforma econmico.
pel delicte de lesions.
i resnem que no.
El fiscal qualifi c a el delicte d'aEl defensor li pregunta si tenia insocial
tenci6 de revenjar-se, i contesta que temptat irustrat, amb traidoria.
El defensor fa notar que Galobart
tampoc.
Washington,
18, Als Circols
Aleshores per qu us vare/ adrcear havia estat objecte de dues agressions,
d'aquesta capital s'assegura quo
que era perseguit constantment pels
a Horas?
al senyor Roosevelt su'esentaiN
escamosa. Galobart diu que Oms
Per a dernanar-li explicacions.
dad ( alguno dies al Congres
Crea que les primeras agressions de baria proposat que es passes a l'Esvast programa de reforma eco.,
que havia estas vctima (oren motivades /marra, i Ii oferi en una ocasi sineramita i social.
rentes
pessetes.
pany
pel fet d'haver anat a a com
ar a
Segons amolda, l el propsit
rotar una monja, i afegeix que totes
LA SENTENCIA
que el dit programa sigui votat
taren dutes a cap per escamosa. Diu que
Josep Galobart loa condemnat a
tan aviat cona comenci el periode
1 s feixista, i que a l'entitat a la qual
IX comide regidor d'Urbanitzac16 1 Efuntpla, sanyor Duran-Reina'',
pertany no es va prendre cap acord deu anys i un da de presa i al paga- i altres autoritats que assistiren ahir a la cerinalutia da Niki de renderroc de sessions de la noca Legisla,
que es refers a voler agredir els diri- ment d'una indemnitzaci de (10sLupa.
d'una casa que obstinaba el cerrar da la Palma, al &bid, Seo
t:tutea vint pessetes.
I gents de l'Esquerra.
El senyor Samper t la paella pel manee

tes de

conreu

Vista de la causa per l'atemptat comes

a Manresa contra Mari

L'agressor fou condemnat

a deu anys de pres

El

Paella valenciana

carrer

de la Palma

'Any 56.Nm. 18.651.Preu: 15 cntim g

Dimarts, 22 de maig de 1934

TEMPSgrti;I:7;14

ABONAMENTS

O PM.
estala/tea 1. territerit se it Repthlt1.
1.
Amerlea harma 1 Portugal. trimestre...
Falsos comen) postal. la. ............... Litres Salsa. Id.
,4111P.

,.

MARI D'AVISOS I NOTICIES

ANUNCIS SECLANIS SEGONS TARIFES

BARCELONA

TELEFON
RIMACCIO 1 ADMINISTEACIOt CORTS CATALANES, 519, tez
TALLE DTIITIMSITke CARIES DE BARBADA, tt 1 ti. n TELEFON 19609

El eop 'Etat laltar

Els sants de
No han ocorregut disturbis sedosos;
la Revoluci
1 el nou go ern enllesteix la noYa

De la mateixa maneta que no

tcix el bosc. sim cls arbres. lampa: M
Ia ReyoluciO sinO tan solament
lecionaris. gent de mentalitat revolucionria. Tothom que, per la- contextura espedal de la seva ment crea que lardee
existent alta de destruir perque el l s'hi
traba inadaptat, s revolucionari mentre
aquell ordre; tothom ni. davant
de la dolor inevitable del rruM. reaccisr. el sernit de volee capgirar-lo amh
rolincia, sera revolucionari reta la seva
vida, sota qualsevol regim. La in'stica
revolucionaria es una escapada envera
f, nfinit, una tendencia que mai no arraar a terrne.
La primera especie de revolucionaria
ene hem descrit s la menvs interessant
Ce torea. per h que la mis vulgar i expandida, tots o quasi tots ratern estat
un dia o abre; els uns perqu la joventut amb les seres raSSMns o 111USior.s.els
p0sara en Iluita anib la societat; i
aquests en els qui fent anvs arriben al
ranservadorisme mes panxa-content:
d'altres, perque no saben entendres o es
troben en posici poc privilegiada; per
de seguida q ue citan ben acondicionats
muden bruscament d'idees. I el une no
5 . :"a vist en l'una d'acuestes categories
es ven generalment a l'alca; s un revolucionad accidental; cosa Que no vol dir
que, si intervenen dins una revoluci. no
ti !Mitin amb eficacia i coratge. Noms
cae el trionif els torna uns altres. Darrerament n'hem vist mil exemples. dificils d'explicar per a utn cervell simple:
per clarissims per a qui spiga una
mica del cor huma.
L'altre revolucionad, el miatic, es
Tr.S interessant i. per sort, mes rar.
Ei ha nacions enteres que no en teren cap. Si, per una casua:itat, en
rasques una gran tornada, el fluir! sedestruit. Sem la dinamita de la
Revoluci. de la (mal la resta dels
revolucionaria no passa d'sser-ne la
inerta metralla; claus rovellats i ferro vell. Aquests esperits, moguts per
na aiany exclusiu de felicitat humana, troben tan diferent el que s del
que batirla d'esser, que no tindrien
cap escrpol d'aixafar tots eis homea. com qui esclafa una bestia. Inuansigents amb ;a tara ms petita,
nanegen el cauteri per qualsevol
sempre desproporcionats, com
ei sant o el geni, troben a tota hora
nue les coses d'aquest mn van que
7.3 poden anar ms d'aquesta manera.
La dolor de la vida i la pietat els
(len a: somni de justicia, i Con! a
5 o nambuls, rnatarien i destruirien a
Ii clocs.
Tenen el gran poder d'atracci de tot
jaaStil. que va dominat per una idea
2n tolt sovint no seta ni tan solament intelligents; per l'intelligent s'ha
Ce tottnctre a la seva voluntat mis d'una
regada. I quan veuen que llur acer
na pot salvar-se d'altra manera es fan
tratar, Meneen llar vida a la balana,
perque donen mis valor a Ilurs idees
c,ue ro pas a viure damunt la terra;
i s que, en reahtat, un pressentiment
es diu que no sn jets per a aquest
i llavors s'inventen un Panchs per
a l'endern, que no han de veure pec
hi creuen tant que s com si ja el

,,est tipa; de negaci de tot el que

crear des de molt antic es veu repre,, ntat dintre deis miles religiosos dels
; Ales: Es Satan, s Prometen. Goethe
en fu un esciptic, i llavors esdevingu
ladistedeles, el menys anglic dels
i per tant el mis humi de tota
lItt ell la Revoluci es redueix al sarcasme i a la ironia. No es digna desrair: no t tanta bona fe; menysprea.
Per aix1 com el company diabOlic
Faust, a malgrat seu contribueix a la
realitzaci del he damunt la terra, tam! aquests grans negadors i revolucionaris, sense proposar-s'ho ajuden la
ranservaci i Vevoluci preservadora
,:'all que voldrien reduir al no-res. ImTecleixen que la societat s'estanqtn, que
.'s ni-gima arribin a la corrupci i a la
:rania. No poden, certament, ter des: lateixer tota injusticia de damunt la
t ' era; per tenen a rail:a
:es malvestats inevitables de la gent
b.
Rossend LLATES

L'Exposici de Primavera

L'organitzaci da l'anarquisme a Catalunya i a Espanya (1)

ALGUNS MISTERIS

DE LA F. A. I.

organitzaci interior

per JOSEP MARIA PLANES

Petita Entesa ha rehut 14 el canvi

mentre que a Roma no ha provoeat
La

gaire satisfaeei
El cop d'Estat reolitrat pe! rei Boris Bo ris j la sera muller, la reina Juana,

pot considerar-se des dc dos punta de

vista. l'inte rior i l'exterior.
Pe! que fa al primer, la sorp resa d,t.
hazer ...sial relativa, perque des dels
femps de Ecioran de Coburg que, si na
de no m . de jet. a Bulgaria hi ha hogut
dictadura. L'iinic periode que es una
excepri es el del govern Sfambillisky,
que comptava "Lb el favor popular i
retinitis' de les camarines militars.
Quant a la poltica extC , i0r, e! canvi
esdezinant a Sofia pot fruir rtmarcables
consrqiieneirs. Basta considerar eme ha
estat rebut el nou govern a Paris, Aclarad i Roma per a constatar que Bulgaria ro/ tornar a la politice eslava traaSu Statu bulisky i que en 6 de inny
de 1923 provoca el neu assassinat pcts
comitadjis macedani:s.
En rcele, n'entre la prrnisa francesa,
sj rbia i tvecoslovaca ha acollit favorahlement les primeres declaracions sobre
Polt i ca exterior del HM( Gororn que
s'inspirrn en la represa de relacions anzb
la t R. S. S. i racostament a lupa:lirio , eta diario itolians che,: amb
min alh stilitat el en! , de Sofia,

que te una cerio influencia sobre ranim

del morit. Al retorn de Peotitch es not en tota premsa de la Pelito Entesa i Balcans un decantam e nt envero
Bulgaria i el sea rei. Es volia que sorlis del sen isolament, i s'uns a les altres nacions balianiques, i air sita
realitzat antb el cap d'Estat i la forman -i d'un govern lort que podrit plantar
cara als comitadjis 1 40s:re:mes a les L'alcalde, senyor Pi i Sunyer, en l'acre inaugural de diumenge de l'Expoinfluencies italianos i alettranyes parti- sici de Primavera, inatallada al Palau de la Metallrgia, de Montjuic
cipara en el pacte d'Atenes.
Des del port de vista internacional
es, dones, el triomf de !a poltica de
Cervell
StambuliS kv el que cal remarcar, I fam que achrersar i s deeidits trequell home politic, al cap d'onze cmys, s'han
conveneut que era ell el que tenia tala
visi clara de rinterI-s

Entre Sant Boi i Sta. Coloma

Soda, 21. Aquest tttati s'ha efectuat la transmissi de poders en els

diversos Ministeris i serveis pblics.
El Govern ha prohibit la celebraci de reunions politiques a tot el
pas.

Abir al vespre toparen dos

trens Je viaterst 12 morts

i una vintena
de ferits

UNA MALA NOTICIA

Ahir al vespre, pels volts de les
nou, va comenar a crner per Barcelona la noticia dlaver-se produit
prop de Sant Boi, en la linia deis
Ferrocarrils Catalans, una topada de
trena.
Es parlava de malta morts i ferits...
Ens dirigirern tot seguir a VestaciO
de la plaga d E,panya. Un gruP nalnbrosissim estava abocat a les escales
que donen accs a letmentada estaci.
Tothom comentava la catastroie.
La noticia era, certa.
En aquel; inont.nt acabaven d'arribar, en un tren electrid format a
Sant Boi, molts viatgers que basten
sortit illesos de la topada. Pertanyten,
molts d'ells, a VAgrupaci Coral "La

Una de les vies princiPals de Sofia, la capital de Bulgaria

tres earacteri stiqucs presenta la redimeci de l'exercit, la destituci de Volkov
cont a ambaixador a Roma i el ',amenomcitt de rambaixador a Pars, Batojar,
de cap del dePartament de l'Exterior,
Ej rei Boris hai .ia manifestat temps
entera el sen propsit de rehabilitar la
mentaria i la poltica dc Stambulisky.
Quan cf jove monarca fea el Set; viatge
per alquiles capitals europees, tinque una
Ilarga entrevista amb el president Lebrun, el qua( Ii fin veme la conveniencia que Bulgaria es deires de velleitats
revisionistas i S ' UNS a ICS alt ros nacions
balainiques, senthla que el rei queda
ronvenott. Quan des/res Boris arta a
Roma a visitar el sogre, no volqu conferenciar antb Mussolini. Tornat a Sofia, volqu induir .1furhanov que don:
una altra orientaci a la poltica exterior, pera el ministre no vague o no
Sabe'.

Viantchkr Mikailov, el cap mm/rem de

l'O. R. 1, M. A. (l'organitzaci revolucionaria inaredanica), que fa m'orante
anys dootinatu a pas antb el sets poder
aeult i els aferuptals lerrorisfes, tenia
probablentent entre :es seves mans rexCap del govern 1 els seus principals collaboradors.
Jeotitch, ministre ittgoslau d'Afers
Estrangers. ami recentment a Sofia, toril
ja remarcarem, a entrevis-tar- se amb

Diumenge a Martorell

EL
rana, nurttat relativa: 53 per cent. Velocltat del
ven: 5 nade/letra per hora , del nord nord - est.
blInat hornsentat, en prome41: 1 quuranetres. Etet del
erl sere. En les darreres 21 Ocres: Temie ran-Ira 111171rna, 443 ralle Temperatura mtrarna: 17'9 gnus. Reenrreirlit tel vent: 1 97 quilnletres. Prlpflaeld,
biselarla en ei die d'ahir: 9 hores 20 mmuts.

No s'ha atemptat contra

el rel. Detalle de la nova
organItzaol
La noticia d'haver-se comes un
aternptat contra el rei Boris, anunciada ahir al mati, es totalment infonamentada. Cap incident no ha alterat
la calma i l'ordre al pas.
Tan aviat com ha estat aixecada la
prohibici de c:rcular pels carrera la
vida ciutadana ha achtuirit la sena
tranquillitat habitual. Iguala noticies
es reben de les capitals de provincies,
on el cop d'Estat no ha tingut cap
repercussi.
Els diaris s'han publicat com
costurn, i van dedicats completament
als esdeveniments politics. Publiquen
les primeres decisions que ha pres el
nou Govern: Reducci de deu mini,teris a vuit; reducci del nombre de
provinc:es, que de setze es limiten a
set; la reducci del nombre de municipis, que de 2.70o passen a 800, etc.,
tot aix a fi de realitzar econonties
pressupostries. Tots els Consells
municipals seran dissolts, 1 els alcaldes, que seran elegits directament pel
Govern, tindran d'avui endavant ei
caracter de jutges municipals. Les
comunicacions ferroviaries, telegraiiques i telefniques funcionen normalment.

Els interrogrem...
Impossible treure'n res en concret. Les dones, dominades encara per
l'enlod, [tomes cien que plorar. Eis
tot i procurant contenir els
nervio, s'esiorcaven a aconsolar les
dones.
Pec, hi ha marta? insistirem.
Si, molts morts. Molts morts i
molts ierits.
Un taxi ens conduia als pocs moments a Sant Boi ,
SANT BOI ESTAVA DE FESTA
Paradoxes de la vida! Sant Boi
estava ahir de iesta. Era la festa
major de la vila.
A l'entrada de la poblaci, un gran
arc triornfal, resseguit de bonilietes
elctriques, s'estenia de banda a
banda del caree-, davant mateix de
l'estaci del ferrocarril. S'In Ilegia:
"Siguen benvingutY'
Es edificis estaven endomassats.
Tamb l'Ajuntament; per al balc;,,
la batidera havia estat p osada a ring
pal.
Els cafs, gaireb deserta.
La gent s'agrupava a la Pina fent
comentaris.
O be havia anat al !loe de la catstrofe.

EL LLOC DE LA CATSTROFE
1.a topada es registra a un
nutre, escassament, de restaciO, entre
Sant Boi i Santa Coloma de Cervell,
a l'indret conegut per It mili Nott.
El futur Parlament
L'espectacle, all era impressionant.
Segons el diari "Utro" el futur Par- I.es Mies locamotrius estaven matelament estar compost de ion dipu- rialment encastades l'una ami) l'altra
tats en comptes de 274. 75 seran de- i el furg d'un dels dra tren , . l'aslecci, i u5 escollits per les Corporacions. Ultra les nomhroses reformes
administratives, el programa del Gaseen preven tumb el rejovenitnent dei
quadre diplomtic, de manera que la
poltica exterior de Bulgaria rebi un
non impuls. El ministre de Bulgaria
a Roma, general Volkov, ha estat esborrat dels quadres de l'Exrcit i des,
tituit del Jell crrec diplomtic. Les
reunions politiques han estat prohibides.

A iinals de l'any passat, la F. A. I. Ple local de Barcelona. Darrerament d

comptava a Catalunya amb un centenar formaven els delegats dels grups Indode grups anarquistes i un miler de mili- mable, Ideas, Productor i Afinidad. Quan
tants. Hem pogut coneixen els nomis aquests es van fer arree del Secretariat,
de bona part deis grupa anarquistes que no hi trabaren gaireb res; Varxiu de
existeixen actualment. A Barcelona te- correspondencia era practicament inexisnint, per exemple, els gres Rebeldia, tent i dels grups anarquistes de tot
'aso a la verdad, Nmadas, Afinidad, Catalunya mines coneixien l'adrea de
Los analfabetos, Indomables, Cult u ra y trenta-nou. Actuaiment tot a4xO ha miAccin, Los practicistas, Firmes en las norat notablement i el Secretariaz de
ideas, Suco y Vaneciti, Liberacin, In- la F. A. I. ha establert 'ligar/1s arnb tota
quietos, Discpulos de Bacunin, Los sin l'organitzaci catalana,
Dios, Eureka, El productor, Temblemics,
Juventud crata, Ideas, Malatesta, Sien:- El pla de la F. A. I.
pre Adelante, Zaratrustra, Impulso. Iii
Per a la preparaci ele la Revoluciii
lla tamb Eatigmas de la Libertad i el
Social. la F. A. I. considera que el mitLiberacin, de La Torrassa.
A l'Hospitalet existe-axen els grims ja mes d'izas; Es dur a. cap una firme
Rebelin, Sirena Libertaria, Aguiluchos, aCtitaeitin co,: un extenso sabotaje que d
Novatos, SOMOS, Amor y Vida Libre, al traste a la eCnnOmia nacional.
Quan aquest punt bu discutit dintre
Justicia, Galanitas i Amor a la Libertad.
(Abans de seguir endavant vean= l'organitzaciO anarquista, es present i ti
al lector que no es cregui que aquests problema que si el material havia d'esnoms sn producte de la invenci lace- ser emprat en el sabotatge previ, descima del reprter. Per esvair qualsevol prs, quan vingus el moment revoluciodubte sobre llur autenticitat, sols direm nari, es trobarien en inierioritat de conque l'any 1920 existia a Barcelona un dicions. Ilemos de tener en cuenta que
grup anarquista que es deia Los hijas de si nos ponemos a hacer un plan nacioputa, Desprs d'aix el lector admetii nal de srsbotages reportar un gasto de
fcilment que totes les iantasies acrates material que nos lo encontraremos a faltar cuando la Burguesa conteste y que
sn permeses.)
forzosamente nos limar a un rnovimien..
Segueix la llista:
Renacim ie nt o. d'Arenys de Mar; Ju- ro revolucionario, Esta lo podramos haventud Cultural, de Balsareny Esparta- cer ya desde el mismo momento.
La qiiesti deis sabotatges ha estat
co, de Canet de Mar; fi:za-ntudes, de

cendent. apareixia destruit a bocins.

Les ilamarades d'unes fugueres i les
llames d'unes atxes, illuminaven aquell
munt de desferrer i donaven a tot
plegat un aspecte tetric.
A la claror de les flamarades, uns
obrers i individus de la Creu Roja
realitzaven els treballs de salvament.
Un destacarnent de gurdies d'assalt
arri'oats de Barcelona, sota el comandament del tinent Serra, impedien que
e'.s curiosos diiicultessin aquesta treballs.
Els alts empleats de la. Companyia
deis Ferrocarrils Catalans discutien i
donaven ordres.
LA TOPADA
Com es produi la cat;Istroic?
D'una manera. exacta, ning no sabe explicar-nos-ho.
Sembla, i aquesta era la versi ms
acceptada, que el tren nmero 27, de
viatgers, que sort de Barcelona a les
74 0, arnb destinaci a Martorell , va
arrencar de l'estaci de Sant Boi
abans d'hora, en virtut d'una confusi
soferta pel maquinista en percebre un
xiulet. Havia cregut, errniament, que
era Vordre de marxa donada pel cap
do Ve-staci.
L'altre tren tamb de viatgcrs, era
el nmero 24. Procedia d'Igualada,
d'on sorti a les 1745. El maquinista d'aquest tren s'adon, segons es
deia, que venia un comboi en djrccci contraria. Frena atril) rapidesa...
Penh ja era tard. Uns segons desprs,
un estrepit esfereiclor; crits desesperats de les victimes alarmaven la
poblaci de Sant Boi. Eren vora les
vuit.

Un document retrospectiu: les famoses "conduccions repartes" de l'poca

de Martnez Anido

Castellar del Valles; Brazo y cerebro,

d'Esparreguera; Nuevos ca/ares, de
l'Escala; Amor y Verdad, de Gironella;
Rebeldes del Valles, de Granollers; Resurgir, de Tarragona; Nuera .4nrora
Los Constantes, de Terrassa; Superacin,
de Martorell; InsPiracin derata i Los
con secuentes, de Manresa; Filbeintaa:c,
de Montcada; Roginegro. Adelante i
Germinal, de Mollet; Vida Libre, de
Matar; Ideal anarquista, de Navarcles;
Nueva Aurora i Bandera negra, de Navas; Tierra libre, d'Olesa de Montserrat; Grupo Amor, d'Olot; Los de siempre, de !a robla de Crvoles; Los ambulantes, del l'rat; Nuevo resugir, de
ORGANITZANT
Rub; Los so patria, de Cerdanyo!a;
EL SALVAMENT
Redencin, de Reus; Inquietud, de Sant
El futuro, de Salt;
Els veins de Sant Boi s'apressaren Feliu de Cuixols;
.1/0i:tirites, de Santa Colonia de Gramea acudir al lloc de la catstroie.
Invencibles, Germinal Los ven.7aHi acudiren, abans que ningih els net;
religiosos i religioses del Manicomi, dores, de Sallent.
proveits de material per a socrrer els
Organitzaci
ferits.
La Creu Roja de Sant Bol i la de
grat anarquistes sin compostos
Cornell s'organitzaren sense perdua perEls
un numbre reduit de persones. La
de tentps.
seca organitzaci s setublant a la de
Es telefona a Barcelona...
De l'estaci de Sant Boi sortiren la C, N. T., i es compon de federacions
locals, comarcals, intercomarcals i probits els empleara.
al s'anoniena
El cap de la Creu Roja de Corne- vincials; el CO 1M1 8 region
11 . senyor Enric Cordero, es posa al CoatW de Relaciones. Finalment, re el
Comit Nacional, que resideix sempre a
cap deis treballa de salvament.
Comite Nacioajudat pel prior del Manicomi, gerni la mateixa ciutat que el
nal de la C. N. T.
Maurici Diosdado.
Els recursos econinnics de la F. A. 1 ,
(Scgueix a -Darrera hora - ) 1'r4iament dita no sin 'gaire brinants
N'os una prova, per exensple, restat
tomptcs del Comit de Relacions de Cataluma corresponcnt als mesos d'abril,
maig, juny, juliol, agast i setembre de
1,133, giman la F. A. I. eslava en plena
potencia.
Es el seguent:
Entrades Sortides

1914s ciar que l'aleta

..

Incidente la 'scout
de Dret

o54

Avui s'han registrat alguns indidenta a la Facultat de Dret d'aquesta

capitaL
En relaci amb aquest assumpte,
l'Agencia Avala dio que al migdia
iihan produit alguna aldarulls a la
Facultar de Dret de la Universitat
de Belgrad, durant una reuni celebrada. pels estudiante.
(Sewis la d7. 7, col. 3)

22 de maig
talurament de La be*, iLekr la
aima
lep

del Presido*

da laetlirdietst1

suirfu

civil, ene

idees pereotuditats

de 1640

CATALUNYA DEMOCRATA 04411 . ..reaseelessereMMI3/03W

Lleelu l'artlete de MANUEL
GIL ROBLES. 11 fit que ene declame republicana no vol dir que
ORUELLII, a la pagina 3 no siguem monlrquice.

Abril .
Maig
jua y

12085
13o'35

0275

Odias
70.35
Setembre . . . . 174 . 00

Agost .

S'aMos ankriors

.95
0%1 citlindes

Total solides

toS'2o
11210
67' tu
.ts'ao
59.35
145.45
88'40
626' 411

. . 654'95
nsn'.to

Salda a favor . 28'55

molt discutida. El dilema consistefx en

si val la pena de gastar material en
atemptats inclividuals,que no respooguiu
a un pla de conjunt Es auus convenio,fc que se Ganen los esfuerzos para dar
un buen golpe, ya que el sabotage lo estamos luciendo diariamente y una MneS.
trd la tenemos en, que la Repblica na
ha conseguido cstabilizarse.
(Advertim al lector que tot el que
publiquem en cursiva an fragments de
textos oficials de l'organitzaci interna
de la F. A. I.)
Un dels mitjans d'agitaci caracteris.
tics es la campanya a favor de
Luci dels presos. El caballo de batalla
co la cuestion amnistia, pero aun que salgan los presos hay que continuar la
lacia en todas los conceptos.
La F. A. I. considera que els partits
politics estan en plena descomposici i
que lacead de l'anarquisme militant ha
produit el total aliunyament de les masses d'aquella partas. Per tant, el ter.
reny cada dia s ms favorable a la
Revoluci.
Per, quina s la Revoluci de la
F. A. I.?
Deixeni-l'hi explicar a ella mateixa,
amb el sea lxic caracteristic:
NUeSira rcroliddou es social por y
para todos lo que quiere decir que esta
debe efectuarse cuan arreglo a los impulsos espontaiseos o provocados en el
puebto por las propaflandos y agitaciolieS llevadas a cabo en su seno por los
marquistas. La historia nos demuestra
can creces la produccin de estos movimientos populares, en virtud de diversidad de causas y que aprovechadas por
un sector determinado definido ideolgicamente, han realizada cristalizacione-s
concretas,

Es la que debemos tener en cuenta

los ana r quistas. Mientras nos privaramos de material efectivo, organizamos
nuestros cuadros y preaganios la semilla de nuest r os ideales debemos posee, /a risualidad de saber interpretar
primero y aprovechar despus estas estados psicolgicos emotivos de la *nasa
popular para traducirlos en movimientos
puramente libertarios o lo que es lo mismo: convertir los en uno verdade ra re:viuda. social.
Para ello bastara que nos aprestemal
a figurar en las za g a:tardas de todos
estos movimientos y en carcter de
otros tantos combatientes, influenciando
a los trabajadores con nuestras clsicas
consi g nas de dest r uir todo poder poltico, a baticin ed . la propiedad prizoda,
aforo mutua y libre acuerdo.
Per aquest programa. a Catalunya i
a Espanya, hi ha centenars de persones
disposades a deixar-se puntar.
Joeep Maria PLANES

En acabar-se el Ple dels Grups anarquistes de Catahanya, celebrat a l'octubre de Inaa, lioru la constar que es!:
Comit de Relaciones ',Ufo a todos loa
Gratos la ayuda material Porque ha tenido que pedir prestadas las pesetas que
necesitaba para /os delegados que h
Ii al pleno de Reaionales, y como po(11 Vegi's LA PUBLICITAT clels
drg'it ter si no ,,01 erudita materialmen- dies 2.t. 22, 24, 25, 26, 27, 28 i 20 d'ate no podriamos ion el compro- bri l i 3, 4. 5, lo, ti, 12, 16, 17, 18 i
miso que hemos contrada nosotros.
de maig.
(Segssfree
El Comit de Relacions s desigual pel

Dijous, 24 de maig ue uigi4

Any 56.Nm. 18.653.Preu: 15 cntims

I ..

I.

A BONAMENTS

EL TEMPSP

....

a l nievrnelpl

m
aerol:
72:1

tema
es
mr.24
in i iiietr e a.
graos. Ilorn lidt. relativa: al? per Leas. Velneitat de/
ital,
en
promedio 200
Vi=ilailitat
l
t
a nrltze
vent: calma.
bares:
mere E5Iat le! eti: Itere. En tus narraras
Temperatura maznen: 2R'S PrIns. TeroperaInta Medina:
quilmetres. Prelo's erais. derOrregul del yeti:
rip1fa 16: nafta,
en e! 5 1 0 rF ahlr: ta hores te

roo reo

Calaiunya territoris ere la Reptabltts

srmelre
Arti riea 11aUni 1 Portan!, trirnettre...
paraos cament postal, td_

1.
Ir1..

34

90'

D1AM D'Avisos 1 NOTICIES

.
PEDACITO 1 ADMINISTRACIO: CORTE CATALANES,

'Alti:Sala 5 RECLAMS EEGOSS TARIFES

BARCELONA

lis, ter TELEFON 11430

TALLERS D'IMPRENTA' CURIA DE MACABA ti 1 13.

e
mmuts.

se2

tmatania

TELEFON 13603

El dficit
a Catalunya i a Espanya (1)
L'organitzacid de
seMalgrat
tot,
LA VACUNA LA VISTA DE LA CAUSA
de l'Exposici
gueix governant
LA DARRERA REVOLUCIO
pNTIF MISTA
l'anarquisme

Des de rally 1914 al 193 gaircbe

les nacions d'Europa coneguef ea una rauxa de follia cono poques
recorda el man. Cal arribar cap
voltants del segle X, en l'epoca
dels inicis de l'Edat Mit enebrosa
t
arta, per trobar paisatges histrics
oe s'acostin, i encara de lluny, a toa acuella extracirdinria pompa de
barba rie. I quan uni tot all continua
rassec de brutalitat arreu de les
12.:10 n o convalescents. Cap valor altar no va sostenir-se. Econamicament
arturats, els paises es refiaren de
curanderiame politic i social. Uns
ces aviar, els altres mes tard, loan
renunciar a governar-se segons la veatar i la justicia i han descolgar divi-

CONTRA EL CAPITA ROJAS

totes

Settelicen les cleelaracions contraclieti).-

eles dele testimonie

Cidiz, 23. Avui ha continuat la
v. sza de la causa contra el capita Roas pels successos de Casas %rejas
Slan adoptat les ntateixes precaudimos que el dia d'ahir, i l'afluencia
de pblic ha estat tan/be extraordinaria.
Abato; de comenar la sessi els
periodistes han parlat amb el capita
Rojas, el cual no amagava la seca
satisfacci i ha manifestar que estava
satisiet de la forma cono es descabdellava el judiei.
El senvor Vicen del Castillo, president del Jurat, no ha concorregut
a la sessi d'avui, i ha comunicar que
eslava malalt. bio estar enviar a casa
seca el 'oletee forense pequ certiEques aquest extrem. L'ha substituir
en la presidencia del Jurar el senyor
Andreu Castillo.

atats i simbols d'poques d'esclavati d'imperi deis instints. El ciutad

egenera en vassall menee Ii assegu tu no passar rnaldecaps. Les
amojona ms darreres encara van
s lluny. Creuen que el malestar
:acimut s'esborrar amb una noca
rserra. Heus aci com tot el cantara de lora a 1918 ha estar perjudicial,
as al punt que la perd rnica virtut
aie tenia d'experi ncia a lavar de la ARRIBADA DELS TESTIMONIS
A dos quarts d'onze del mati han
Val a dir que, per circrimstancies
varraexes. Espanya s'ha vist aparta- arribar els testimonis citara per a avui,
J'.1 /laquear mango% De la guerra no senyors Snchez Alvarez, tinent d'asrita patit mes esquitxos que una salt; Joan Jimnez Rubio, caporal
(erra desmoralitzaci dels costums d'assalt; Bartomeu Barba, capita
irlajzs i privats i una influencia ben d'Estar Major; Ferran .aguirrunaga.
epidrmica de les teories politiqueo delegar governatiu a CM:a en l'epoca
antastiques que la guerra ha posar dels successos, i d'alces.
ie moda. Per les coses no han gasDECLARA EL TINENT
tat gaire daca A Catalunya. sobreSNCHEZ ALVAREZ
tot. l'existencia d'una aspiraci naciot al genuina ha orientar la nostra poEl primer a prestar declaraci s
litica duna manera independent de el tinent senyor Snchez Alvarez.
tot el nango' europeu.
Llena compte de la forma com es va
No obstant, s innegable que sei expressar el senyor Menndez a Maes volatilitzen gaireb totes les doctri- drid en acomiadar a l'estaci les ornes que servien de fonament a la po- ces dassalt i assegura que rex-direcRica del segle passat. L'onada el- ron general de Seguretat va dir que
aista que a Europa es un resultat de no volia ni ferits ni presoners.
la guerra, produeix algun trontoll de
Explica toril es va realitzar el viatl'aigua mansa d'aquest port natural ge a Casas Viejas, no aportant ca.p
s
la
cae, dins la poiitica europea,
detall 'inters. A Casas Viejas la
de la Pennsula.
situaciar era greu i ell, al comandament
Pera d'aix a creure que el feixis- de deu gurdies, va t r actor de prendre
ne es pugui donar sota el; Pireneus la barraca del "Sei; dedos - . alentreshilos una gran distancia. Les matei- tant, un altre grup e guardies, al
:ces causes que produiren la neutrali- comandament del tinent Anal, emplatat de lote a 193 aparten el pas ava una metralla/lora en lloc estroduna posici extremada qualsevulga. tegic. El capita Rojas va arribar moEncara una altra cosa: en una terra ments desprs i es ya en arrea del
en ala: no ala conegut del tot la cemandament de les orces. Complint
rentable democracia es molt difcil anches del capita Rojas afegeix
cae hi han un iracas del sistema de- va procedir a la detenci d'alguns individus als seus domicilis. A molas
antrtic, per ara.
I, sobretot, en aquest sentit el di- d'aquests individus els van trobar
int dictador Primo de Rivera presta armes carregades, moites de les quals
c ense proposar-sIo un gran servei Invoco estar recentment disparades.
Va tornar a reunir-se amb el capit
a:s antiieixistes. De la mateixa manera que la vacuna consisteix en una Rojas i en aquest moment es van
sentir
nombrosos dispars a la part
en
forma
ielculaci de la rnalaltia
atenuada, que fa reaccionar larga- alta del noble.
Els detinguts foren conduits fins a
ritme i li presta un grau d'immunitat, el grotesc i xiroi imperi del fun- la barraca de Seisdedos, ti bi no no
d ad o r de les Unions Patrietiques por se% hi fu entrar. El capita Rojas rehacer servir per impossibiatar l'ad- crimin algun presoner davant l'ocorreveniment d'una dictadura seriosa. El gut al poble, i aquests amenaaren el
senyor Calvo Sordo, almenys, sembla capita. Se sentiren inopinadament dos
que a Madrid se n'ha pogut ademar cli,pars i al moment la veu de "foc".
Vei el capita Rojas disparar la seva
erriet seves.

novament
de manifest les disbauxes econmi q ues de Calvo Sotelo durant

El senyor Prieto posa

la dictadura
, Madrid, 2. A les 4'..fo s'obre :a
esa', presidint el senyor Alta. Al
mc blau els ministres de Justicia, Mai Treball. Als escons hi ha fins a
21 diputara, i les tribunes bastant conueregudes. Es llegeix i aprova l'acta
'e la sessi anterior. Desprs es dna
:totora al despatx ordinari. Ei dama
moste que les rninories han accedit a
que ,s cre una Comissi especial que
eireaaai en el projecte de cread & del
Lanc:l dEcononna Nacional en substitucia del Consell ordenador de l'Ecoranas,

que desapareix.
ORDRE DEL DIA
Saaaraven sense discussi: un dictamea de la Cumissi de Finalices sobre
pr posici de hei cedint a l'Ajumarent de Santoa recliiici-cascrna dit de
Sit aliquel; un dictamen de la Colitisti a de Pensiono sobre la Proposici de
116 considerant als eiectes del sola regu lador de pensions com a mora en capben el
el comandant 5enyOr Siefrid
Sa,a, rautierrez; l'informe de la Cogjaaa de Presorpostos.
Es llegeix una proposici de hei del
eri a l- Gonzlez Lpez cnncedint una
Perhu., a la vidua del doctor Snchiz
lianas. Es presa co consideraci.
Lo secretari dena lectura al dictaTeen de la Comissi de Pressupostos noimenr redactar sobre el projecte de Hei
mara el compre dels sous j airres 'lacees
Ce personal del ces de Carrabiners.
ea au vot particular dels senyors Aza,
Cua rteen i Ortiz de Solarzano.
El PRESIDENT invita el primer firm ar del referit vot particular a que cd
defensa
El senyor AZA prega al president
tUe cleixi per a una altea ocasii, la alscraquest assumpte perrine avui es
M'a so l a themicicle per absncia dels
Rayar, cuartee i Ortiz de Salrzano.
E l PRESIDENT contesta que arce4eix, pub demana al senyor Aza que
fati venir corn ms aviar millar els dits
per tal de no retardar la soluc.t a d'aquest assumpte de sous del coa
de Carrabiners.
S'aprova un dictamen de la Comissi
M arina sobre un projecte de Ilei considerara el personal de l'Armada que in-

gressi en el Cos general de Serveis Maritims cono a retirar o en la reserva.

Tanate s'aprova un altre dictamen de
la mateixa Comissi sobre el projecte
de hei fent extensiu a Marina el decret
de Guerra de a de febrer darrer sobre
autoritzaci al personal excedent.
El senyor RODRIGUEZ DE VIGURI felicita el ministre de Marina
per hacer portar, com s el seu deure,
a la convalidaci de les Corto un assumpte de tanta importancia.

El MINISTRE DE MARINA fa aleones explicacions al dictamen aprovat.

Tanib is aprovat un dictamen sobre
el projecte de Llei de bases per a constituci del personal de flequers de lar ma rl a. (Entra el President del Cansen.)
(Continua a la hiel. 5 col, I.)

pistola, i t la quast absoluta seguretat

que la vea ordenant oc cra la del capita Rojas. El capit Rojas es lamenta
de rocorregut, per be que afegi que a
fi de compres tren les ordres que havia
rebut. El delegar governatiu felicita la
torea.
Afegeix el senyor Sancho que dona
compre ms tard de tot l'ocorregut als
seus caps, si be desprs el capita Rojas
assegura que havia donat compre de
tot a la Direcci General de Seguretat.
Tamb diu que a Madrid dona compre a la Direcci General de Seguretat

Eduardo Pardo Reyna, defensor del

capita Rojas
de rocorregua i que el secretara de la
Direcci l'invita a declarar. Ell dign
que diria la veritat, i llavors se li
pel secretara que no calla la seva

deelaracha
El President ordena la lectura de les
declaracions del tinent Sancha, en les
quals corista que els presoners entraren

la Ceda

El senyor Oil Robles exigeix

que avui s'apliqui la guillotina a la Hei de derogaci
de la de termes municipals
Madrid, 23. La retirada del salo
de sessions de la minoria de la Ceda
ha estat motiu de mutis comentaris
als passadissos del Congrs.
El ministre d'Obres Pbliques, senao!. Guerra del Rio, ha conferenciar
ao-nb el senvor Gil Robles i altres
dirigents de la minoria per tal dcaitar que es produis una ruptura definitiva entre aquella i el Govern, ja
que l'actitud de determinats diputats
cedistes hi s francament decidida.
El Senyor Gil Robles, desprs de
termiiiada la reuni de la seva 'minoria, entrevistar, a dos quarts de
vuit de la tarda, amb el president de
la Cambra, senyor Alba, i en sortir
de l'entrevista, a preguntes dels periodistes, ha dit que anava a donar compre als seus companys del resultar de
la seca gestia, i que Ii sernblava que
tot se solucionaria.
Poc despees slan reintegrar al sal
els diputats, i el senyor Gil Robles ha
dit als periodistes:
El senyor Alba m'lla manifestar
que la seca intervenci en canviar la
discussi de la llei de derogacie de
Termes municipals pel debat politic
no tingu mai la intencie de produje
cap molestia al diputar cedista senyor

Madariaga.
En aqueas sentir s'han canviat explicacions entre els senyors Alba i
Gil Robles, i aquest ha manifestat al
president de la Cambra que s propsit irrevocable de les rninories de
la Ceda i Agraria que denla quedi
aprovada definitivament aquesta llei
de derogaci, acceptant la fin-mula
que ha proposat el ministre de Treball, pera sense dilacions ni objeccielos de cap mena, per a la qual
cosa ha aiegit redactar i presentar a la nieta una proposici incidental en aquest sentir.
El senyor Martnez de Velasco, que
era al davant, he confirmar aquesta
nova, i ha dit que tant els agrario
c e no el Govern estan d'acord que prevalgui aquest criteri.
Els periodistes han pogut saber des-

a l'interior de la barraca.
Contesta el testimani que cl que esl la
dient ara es la veritat, i que li sembla
que el capit Rojas fou el qui orden
la veu -de foc.
L'acusador privat Ii pregmlita sobre
les ordres de la Direcci de Seguretat, i diu que foren les ja indicades, i
que foren sentidas a l'estaca', pels ti- ar; que en l'entrevista que han celebrar els senyors Guerra del Rio i
nents senyors Escobar i de Miguel.
Gil Robles slia adoptar el propsit
DECLARACI DEL DELEGAT feral) i resolt que cierna quedi aptoaquesta l'ea encara que per a
GOVERNATIU SR. ARRIGUNAGA cada
aixa calgui l'aplicaci de la guillotina.
Acabada la declaracia craquest testiEn tenir coneixernent els socialismona compareix el senyor Fernando tes d'aquest acord han manifestar que
Arrigunaga, delegar governatiu de Ca- no creuen que prosperi aquest propd u z.
sit de la Ceda. Cal tenir en compte
El 'testimoni manifesta que ala a Ca- que dem es presentaran els oficis
a
gener,
com
sas Viejas el dia so de
vaga general al camp per al dia 5 de
delegar del governador, co el cotxe del juny, i que la !le de termes municisenyor Arainburu. Hi torna de nou el lo palo s uro dels punts basics per a la
amb missi informativa. A Casas Vie- defensa dels nostres eaonaments
jas trola un tinent de la guardia civil d'una organitzaci camperola.
i roto tinent crassalt A MedinasicInia
conegu rocorregut a Casas Viejas per AVUI HI HAURA VOTACIONS
una carta del tinent Artal, i a Casas

DE QVRUM
Viejas el capita Rojas li dona cornpte
Avui s'llan cursa t ordres perqu
de les ordres severissimes que dign
havia rehut.
denl la acudeixM al Congrs els dipuFiscal: Recorda el testimeni a si el tats de les fraccions que formen la
tinent Acial Ii aemana que intervingues majoria, amb robjecte d'aprovar, mitper tal d'impedir quelcom de greu?
janant quarum, en votacie definitiva, relevaci de les tariies ferro(Segurix a la pg. 5, col. al viaries.
Si calguis s'utilitzarien M'orbe
aquests vots per a aplicar la guillotina al prajecte de termes municipals.
Aixa si fos necessari, car sembla que
hi ha corrents d'harmonia segons les
quals els socialistes retirarien les esmenes obstruccionistes que tenen
presentades. Almenys aquest era rams ien a abans de produir-se a la Canoara lancident d'aquesta tarda.

La resposta del President de la Generalitat

sobre la Hei de contractes de conreu
Madrid, 23. Dem es reunira el
ple del Tribunal Suprem per a examinar la contestaran que ha danat el President de la Generalitat sobre la Llei
de Contractes de Coloren. Es sabut que
la conte staci arriba /latinos, i que e.
repartiren c pics entre els

Iii ple mareig

2111111190/

EL PROGRAMA

Madrid, 23. El conseller de l'Ajillotarnent de Barcelona senyor alacip ha

estar conferenciant amb el President del
Consell de ministres sobre els enllaos
ferroviaris, Exposici de Barcelona i
cessi del castell de Idontjuit. Derna el
senyor MaciP continuara les Seves
El cop revolucionara del 1 de desem-'
i a la nit tornara a Barcelona. El bre de 1933 fati decidir per les raons
senyor Nfacip e a mostra optimista segents: la C. N. T. va creare que
quant al resultat de les seres gestions. l'abstemia, electoral que s ' Iliono registrar
en les eleccions legislatives de novembre
EL SR. SANTALO HA VISITAT representara una alhesia tacita de la
EL CAP DEL GOVERN
rnassa als procediments i ideari dels
Preguntat el senyor Santal sobre el anarco-sindicalistes; la segona ra, era
seva
visita
al
cap
del
Gemotiu de la
que un cop cemeneades les hostilitats
vern, ha dit que havia estar per tal de al carrer, els elements d'experta, que
parlar-li de la praxima reuni de la estarcen aclaparats per la recent vicna-Ciencia del sal" a Barcelona, que re- ria electoral de les dretes, s'unirien al
queria la previa invitada oficial als re- moviment de la C. N. T.
presentants estrangers, i tanib per exAquests sn, almenys, els motius oiiposar-li, una regada mes, la necessitat ciais que cregueren aporta exposar els
de facilitar a laaiuntament de Barcelo- organismes anarco-sindiealistes. La vena per tal de poder cobrir el dficit de ritat s, per, que el moviment de del'Expesici.
sembre es va len per les mateixes raras
de sempre: el gust de la revoinci per
la revoluci, i una mena de fe cega per
creme que qualsevol ocasos s indicadissima per a riinplantament del Comu-

Greu accident
d'aviaci
DOS MORTS

Ahir va ocrrer un greu accident d'aviacio, prop dels banys de la Barceloneta. Pels volts de les onze del tnati
un hidroavia de l'Aeronautica Militar
rme eslava feist practiques va caure a
mar, i moriren els dos caporal; daca'
cid que el tripulaven.
En el moment de produir-se la caiguda l'hidroavi es trobava a una algria
de quaranta metres. Va cante fent barrina. tiremos sembla, es para ei murar
en el ramera que els dos aviadora es
disposaven a dibuixar un espiral. La
topada amb raigua futi tau violenta que
el motor de rhiaroavi va fer explosia.
en petar ami) l'aigua, aixec una enor-

nismo Libertario.
Amb ms o menys intensitat, el moviment va repercutir d'un cap a l'altre
d'Espanya. L'alta direcci daquest era
enconianada, cont de costurn, a un Comit Revolucionara per tamb, com de
costurn, a cada regl van fer el que els
va donar la gana. Eis del Centre, per
exemple, no pogueren realitzar cap de
les activitats revolucinnries que havien
prontas, perque totes les energies baguereto desmeraar-les en convencer els
obrera de la U. G. T. que secunclessin

ratur.

temor a duda que hubisemos dado mucho que hacer, aunque por descontado
no creemos hubiese plasmado en una realidad constructiva, que CO al fin lo que
nos interesa.
(Tata' els trossos publicats en cursiva
s(in fragments dels informes dels respectius comits regionals de la C. N. T.,
escrito despe; del moviment.)
Galicies desprs de donar compre datemptats realitzats contra trens de ruargens, tiroteigs amb la fora pblic a. etc.,
acaba diem que hay infinidad de simpatjzantes que perian con agrado que los
movimientos de la C. .V. T. tyCieratt
repercusiones tangibles de mejoramien'o
para la clase trabajadora' y de aplastam ento a'cl enemigo capitalista.
A Santander, en principi, els militants de la U. G. T. i la C. N. T., en
centra els desigs dels dirigents: anaren
d'acard en el moviment revolucionara
El dilluns, dia Ir, desprs de comenada
la vaga general, la U. G. T. publica una
nota ordenant als neun afiliats que tornessin al treball. El martes y el mircoles hicieron explosin una4 bombas, uno.
en el local del peridico "La Voz de
Cantabria" glte. aras se destac dilaMando a nuestra Organitzacin, i otras cut
unas iglesias y conventos que produjeron desperfectos de importancia.
La regional d'Astries no creia en
l'eficacia del moviment i aprofit la desorganitzaci del mecanisme revolucionari
de la C. N. T. per a no fer res. Noms
hi llagu vaga i incidents en alguns por-4es de la comarca. A ms, els anarco-

me columna d'escuna.
La caiguda foro presenciada per morra gent que en aquella hora es trobava
al Club de Nataciii i a les platges
bany de Sant Sebasti i els altres, i va
produir un gros espant. L'aparell va
catire a mar a mitja milla de distancia
de les dites platees.
En acure . ' caure, diversas
intentaren socOrrer eta tripulants di 10parell. Una barca de pesca que es trobaca prop del lloc on va caure a l'aigua
rhictroari, hi acudi de se g u i d a. Va
aconseguir mantenir-lo damunt de raigua i terure'n un deis pilota, el qual
encara era vira
Es dirigiren rpidainent, tambe, a
aquel' Ilse el 'llacl 6" i el torpediner
numero 17. L'aviador recollit pels pescadora loor traslladat a bord del vaixell
guardacostes "Mariner Caute", el qual
lambe va acudir de seguida al lloc on
y a carece la desgraeia. Va morir en el
precia moment d'esser-iii embarcat
Lambe hi acudiren unes gasolineres
de l'Aeronutica, les quals comenaren
els treballs per a trobar Vahee aviador,
el qual hacia desaparegut. Foren secundats pels pescadora que tripulaven la
barca que heno esmentat mis atuunta No
ho aconseguiren. L'aviador trobat s'anomena Antoni Torres i Molina. Era
el que pilotara l'hidroavi. El seu cadver bou traslladat a riniermeria de sindicalistes d'Astries sen partidaris
l'Aeronautica Naval Militar. El que no duna intelligencia al/lb la U. G. T.
ho fou s'anomena Amador Sales. Hi
mara en qualitat de pilot observador.
Prop de la una de la tarda raparen L'anarquisme aragons
sinistrat fou remolcar fins al moll de
La Regional d'Ane. Rita i Navarl'Aeronautica. Ha sofert molas despeeferies, i ha quedat absolutament inuti- ra juga el poner de vedette en el moviment de desernbre. Froto ho fan remarlitzat.
FI cadver de l'aviador ser trasIla- car els seus represantants (luan decladat a n'espiral Militar, on ii sera prac- ren:
ticada l'autpsia. Durant tata la tarda
ara-eras /a organizacin dr .4,01:Has
els bussos efectuaren exploracions pel junto can laS Oraanizaaiones de Norte
fons de la mar, per tal de verme si tro- Centro, con toda Sta Pl yade de inteleJhacen labre cadver, el (mal es aria tuales, negaban o eludan su romOramiso
que estaca ernpresonat entre les restes en la Ineha revolucionaria; Catatuaa, la
dels motors i la cabina de comandament, OrganizaCian que por imperativos dz
que juntament ando l'ala esquerra de
caieneren al fons de la mar.

En terminar la servio de la Cambra,

el president de les (orts ha manifestar als periodistes que aquesta nit
pasara a discussia el dictamen de
pressupost del departament de Guerra.
En la sessi de denla a la tarda
continuar en primer hice la discussia del projecte de derogaci de
termes municipals,' que espero acabar. Na tinc per, 1111 amagar que
Ile fet tot el que ha estat possible,
d'aix n'estic molt satisfet, per a
buscar una frmula d'harmonia a
aquest projecte, la qual cosa no s'oposa, si aquesta no es pot trotar dent,
que dem pugui terminar la discussi.
Desprs anir el pressupost d'augmena d'havers als carrabiners, ja que
el dehat del senyor Calvo Sotelo continuara a la nit.

meus te - nics poguee-

historia social deba ser siempre la que

en todo movimiento reclamase para si et
Puesto de avanzado, elude con mil subterfugios y condiciones su participacin
en la lucha, adoptando una postura que
por su cm/m(1140d poda ser mur bien
equiparada a la perezosa abulia de cualquier ente gubernamental.
Andatuca, que
sU Sineerielad
"nuestra la descohesin y falta de control de sus efectivos, confa en ende el
ham b re y la miseria e.ristantes sean causa determinante para el lanzamiento de
los masaS.

Levante opinaba en sentido similar al

expuesto por Andaluca. objetando ni2
l'odiase en su Regional responder de la
efectividad del Min g:Mient. pes* hallarse
en. buena porte dicha organizacin escindida Por los elementos treintistot. Slo
Galicia coincide con Ara gn en la necesidad imperiosa del movimiento: estima que no es ya ocasin de disetth'r
si ha de ser el congreso o mea de las
Regionales quien inicie la pelea:' ate
por todo estdn nuestras declaracitmes revolucionarias, nueStra campaa en tal
sentida y nuestra dignidad.
Despees d'afirmar q ua Aor todos los
medios las Regionales tenan inters
endrino co crear valzedlas de escaPe
por donde poder eludir su comPromiso
rezolucinnario, l'organitzaci aragonesa
cregue necessari adoptar una actitud de
prudencia. Desbordada, perii, per ?mpetu revolucionari de la militancia local,
decidiren donan satisfacci al tendfteramento racial i comolir, fos com fos, els
seus deberes orgdnieos v re:ab/aforraras.

Mar de las Matas imPlantse y rizise

el comunismo libertario:
A la ciutat de Saragossa. on residia
el Comit Nacional, el moviment arengue gran amplitud. A les nou de la
nit del t'Ea 8, quan ja el Co mit hacia
desiznat la una de la marinada com
ahara de comenear el cola recibe la noticia de que los militares co aodian salir tan- fuerntrar grandes dificultades v
proPonan el asalto a los cuarteles Par
los de afuera, sin qarantizar siquiera la
apertura de las puertas y sometimiento
de guardias.
Imposside resumir la srie crintidents,
tiroteigs i agressions aire es registraren
aquello dies pels carrers de Saragossa.
De totes maneras, per a donar-se una
idea de l'estat d'esperit de l'anarco-slndicalisme en general i de l'aragons en
particular, reproduirem alguno fragments de l'informe de la Regional:
En la Plaza de S. Lorenzo dns
ndass s,,rti
cacheanis,siedr,
ads,,s, came,e,,,
ba yi ech,as
es si
'O

all pasaban. uno de los cuales. Prestameso y tmido, les ofrece una cartera reMeta de billetes. tara que resfretasen
vida. pero l'os comparieros le dicen: " Ato
CO dinero lo que querernos: qurdeselo.
Qutz.i mariano no raldrd. Lo ave buscamos son armar para defender la Revolucin".
Mis avall s'explica arnb indignaci
ene mientras mas confiados estallan lez'antando las barricadas es p resenta la
torea pblica i els agred a trets.
Incendi del convent de frares de l' Avinguda d'America: Prena'cn fuego a la
ivro 'nardo amarzaban a enlatasar los grupos por los transeunteS que
con simpata se paraban a comemplar el
incendie , un fraile desde una ventana
hace tat riOS illaSPGre con ar ma laraa, {firiendo a 11% renducionaria. Estos. que
iban armados con pistolas y escopetas.
inician 101 tiroteo emstra el COnZcnto,
gde CO presa de las /lamas. .4rarado el
Parqu e de bombero s . acude un ,,1S 111 n ;11,1
pero al llegar al puente de Amrica.
ludido nutre el canal, cae en manos de
los orlipaS, que le arcnden fuego.
A dos (marta de otratre de la tarda
del dilluns, dia It. 10(PS grupos apostados en la barandilla de la estacin de
Z. A, lancon bombas incendiarias
sobre el tren rileida ase venia de Par.
celona, entrando ardiendo en /a estatilin,
entablandOSe a continuacin un nutrido
:Watt. entre Ins orunos t. las fuerzas
que guardan la estarle*, las que tienen
que parapetarse CO el anden, parque un
grupo haba Penetrado Por las tios v llegad, hasta el convov ' mis Prximo a

lentent d'incendi de l'esglsia de San

Pablo: Viendo que la {ateza era
fuego
es.e
g wmpie
se
Pa
teci Net
dersademat:ia
a (tintar dos earroS de amito de los adde
el eircito haba sazado, con sus correspondientes antetralladOraf. Aero estrello.
do el uno contra nna formidable harriida letuntada 50 15 10 Calle de la Democracia con atrios i 'arrOS
taliNtl ineS.
tras la cual se hallaba un nUtnfrOso ,fruPo de revolucionarios, en e: ame se contabon nionerosas compaeras arre canta' es0anrectr:
r
b116.70,Itaa r itlinst,ene!rac'ista'dliadoi p'a claosjk.irenn
d

mantenerse ee6 la lucha.

Finalment, el dijous, dia 14, desnas

d'unes iornades sagnants, de les guata
resultaren nombrosos rnorts i ferits, els
anarco-sindicalistes de Sara gossa donaren per acabar el mciviment.
El purblo ante /a V0.1 de la C. A'. 7a
vo/viel al trabajo, con el corazn lleno
de odio y con los Puos c rishades. al
Ve r SU impotencia ante las fuerzas reere,rerue que el Estado kabia mandada
para safocar lis nanifestacin dr ms nosi ansias de libertad tanto tieinPo conbt,leNdw.

Dem, divendres, dia 13,

a les deu del vespre, se

Com ho fati per tornar-hi?... Almenys

sin demostrar que no me n'he retirat

per JOSEP MARIA PLANES

A Galicia, la C. N. T. coniessa que

hi t una organitzacia migradissima,
Els pobles to/laboraren enirgicament
gaireb inexistent. Nums a La Corua a la revoluciel. A Binefar, Tauste, CaPoguarell fer alguna cosa. Si haguessin landa, Alcorica. Alcanyls, etc. resultaren
tingut material blico, puede decirse sin malta monto i ferits. A Valderrobles i a

PARLAMENTARI

celebrar, la SEGONA
CONVERSA DE LES
DEL CICLE DE CONSULTES A LA JOVENTUT. Lloc: Corta Catalanes, 589, pral. Queden
convocats tots els joves
catalans sense distinci
d'idees ni tendenciea

Pe* Maria PLANES

(Seguird.1

Ahir, davant la platja de Sent Sebasti, un dels hidros de l'Aeronautica

va cauro a l'aigua. Dels eeus doe tripulants, un va nso" poe Meres

d'itere rocollit; l'erre, no ha 'out trobat, ence.rg

ti) Vegi's LA PUBLICITAT dels

dies 21, 22, 24, 25, 26, 27. 28 i 29 d'abril
i 3, 4, 5, 10, II, 12, 16, 17, 1S, sg j 23
tic maig.

Divendres, 25

Any 56.Nm. 18.654.Preu: 15 ebtims

ABONAMENTS
Barcelona mes....... .. . . ..........
! lerrItortS d 1 laa' . Qpii;A:
America Ilanna 1 Portu g al. trimestre...

POSA COsl eat postal. Id. ...

Aitres palsos,
MARI

810 Mi.
10.
1r
18.-.
se

PUBLICITAT

.)

D'AVISOS 1 NOTICIES

ANUNCIS I RECLAMS FEGONS TARIFES

BARCELONA

La hei electoral catalana

El

de eme de

1934

EL TEMPS 2ritrsets. n4vgg uirna r=1:7:11

RuinItet relativa: ea per wat. Velocitat del

Cusma. Vtsibltiid eorttlontal, en prOMettl, asa
metres. Estat del ce:: 5/50 n'Acu. 5 Cacu. En les darPer 94 ~Pm Temperatura /Mema: 270 mas. Temperatura minina, ea 2 gratis. Recorregut ael Yent..
195 quilamettes. g recipitadn: nuNa. Insolacld en el
da d'arilr: 13 nores lo minuts.
Staus.

vent

TELEFON 11130
REDACC10 1 ADEINISTRACIO: CORTS CATALANES. 689, Ist
C.AMIER DE BARBARK, 41 1 13. TELEFON 19603
TAttras

solemne

siete Fallir, a l'Audineia

l'organitzaa de l'anarquisme a Catalunya I a Espanya (1)

Una conversa
vol sobre naciona- Prengueren possessi deis crrecs el ON APAREIX EL SENYOR
President i magistrats del Tribunal de
LERROUX
lisme
Cassaci de Catalunya
per JOSEP MARIA PLANES

La Lliga
sortir del pas

Aquest vespre, a la conversa del: joNing, sin els atacats d'amnesia ves, segona de la serie que se celebrar
de conveniencia, no bausa oblidat les al local del cartee de les Corts CataQuan en un dels articles anteriers cordardiu el delegas de la Interna:lelanes, sao. principal, opinaran diversos
campanyes sostingudes craquest Hoz es- elements de les noves p romocio n s sobre
apuntvem que no calia impressionar-se tal-a7:4C en el ltimo Pleno la nsayoria
talo a tavor de l'existencia de diversos el tema apassionant del Nacionalisme.
massa davant rengranatee de la maqui- de las Regionales, Asturias, Galicia 7
partits dintre el catalanisme. Deien,
na confederat que, almenys damnant el otras haban advertido que no se enconmolt curis d'observar auin senrepetim encara, que per ocupar total- titSer
papen presenta la C. N. T., pensaren, traban en situacin de secundar eficaznon adquireix aquest mot sota el
inent l'horitz de la catalanitat callen qual s'amaguen o poden amagar-se di<Me dintre y:es dies nodrem presentar mente el proyectado movitnicnto; la
tantes organitzacions politiques corn ma- versos conce p tes. Prenent com a unitat
alguns exemples del nrefmad galimatiay misma Cataluna habl en se pttido paretaos di:esencia:5 es donessin en la reas politica superior i anterior la naci, hi
ene presideix els destins de ranarco- cido. No obstante, la resolucin que
Wat catalanista, considerablement am- 12 ntil maneres d'entendre com aquesta
sindicalisme. En fer ara la histaria del deca que en caso de levantarse una
pliada cruns quants anys enea; reduir a persona conectiva pot viure i creixer;
moviment reviaucirmari del desembre del Regional las densas le acampanaran autodos partits tota la complexitat ideolgi- quina moral nacional s la bona: la bio1933, tenim el cas d'Andalusia, que 5 ',flicamente, forz la intervencin de
ca que s'agitaea en l'asea catalanista lgica o la idealista, etc. I, restringint-nos
una demostraci frapant del que verter:, todas el 8 de diciembre. Los informe;
equivalia a decretar una guerra civil a la Naci Catalana, sera interessant
dit.
Inc han dado el Centro, Galicia, Le-auto,
La Regional de Andaluca, declarada Catalua, ele., hablan elocuentemente de
perpetua i a deixar inactives forces
d'observar mana situaci lx s donada
metial margen de la ley a causa del
iniciatives que mai no serien absorbides dins roc_ea de la histria i quina ruta
lo poco que se ha podido hacer y de la
miento del P de enero. arrastrada a la situacin critica en que ha quedado la
per una o altra de les dues organitza- assenyalada per a resdevenidon
clandestinidad, a una vida raappitica y . a orgalliaaCin, Es conveniente que no se
cions en pugna. 1 b, ning tampoc no
Naturalment eue els opinants. vulguin
causa de la persecucin de que eran 'v c tengan Presente las kcciones de los .1151.
haur oblidat els atacs, els blasmes, les miss riaguin, han de reaccionar davant de
-timasS,copnelsar- nun sucesos.
ironies que la nostra actitud catalanis- tres extrems imposats per les condicions
ciones (Me mantena c ent las densas orsima inspirava especialment als bornes geografiques, ec.onminues i histrinues
rereganizaciones a ella adheridas. La
de la Lliga, als quals ei nostre punt de del pas: la independencia total; la MUna entrevista
Sin gubernamental eme arranel can
vista exasperara. A Catalunya, deien tervenci dMs una politica peninsular.
toda la documentacin del C. R. era la amb Lerroux
arnb aquell aplom que tan sovint els Que fos una mena d'ampliaci de la
causa originaria de que la Regional de
congria el ridicul, noms poden haver- missi este durant la segona part de l'EMentre es preparava el rnoviment de
y Extremadura no tuviese en la fehi dos partits: nosaltres i uns altres; dat Mitjana tingu dins la confederaci
desembre el Comit Nacional de la C. N.
cha del inreamiceto coordinado el coni.
darrerament

Catalano-Aragonesa;
que
es
voldr
posar
entrcmig
fa:othom
T.
s'entrevista amb el senyor Lerroux,
trol de toda su organizacin y urdida
ti nosa, i corn a pertorbador ser trae- hiptesi mes remota una tornada a
era cap del Govern. L'enen el caos de la inercia. Privada de la que al eshores
la concepai occitanista de federaci
tat amb la ferocitat que es mereix.
trevista
fou portada amb una gran reanstencia dr sus sindicales Rer las cauAvui Catalunya politicament es des- amb els robles del Miedia de Franca;
sen-a,
i
la
premsa
no en Migu esment
sas e.rluestas. no os debis de e.rtrahor
tria en dos camps: ei de les dretes agiu- s A dir, la represa de l'arientaci de
, De que van tractar el President del
q ue ella se viese imposibilitada de actinades per la Lliga i articulades amb Catalunya sobretot de la Barcelena
tuar firmemente en et movimiento de di- Consell i els anareo-sindicalistes? Na
ala seus alias d'Espanya, i et de la coa- cerina!. dins la primera part de l'Edat
hem trabar manera de poder-ho aclarir.
ciembre.
lici d'esquerres. Aquesta situada sem- Mitiana.
La presidencia del solemne acte. D' esquerra a dreta, el President del Tribunal cle Causado, el laaa.uent
El dia 6 de desembre arriba a Sevilla Preguntas el C. N. si havia contret alEncaro. els partidaris d'una oluci seblava que havia cresser celebrada per
primer
terma,
el
magistrat
Dret
A
del Parlament, el President de la Generalitat i el Conseller de Justicia i
un delegat del Catnite Nacional Revolu- gun compromis seris amb el senyor
la Lliga, que l'havia cantada com la paratista com a nica rossible, han de
senyor Pere Comes prestant promesa
cionad, i al mat del (12 7. en una re- Lerroux contesta que no hay nada absomateixa perfecci polnica, i, no obstant, f ixar ben be si es refereixen nicament
unia ami, els dirizents andalusos. els lutamente de compromisos, y que en la
no s aixi. La Lliga es plany i clama a la Catalunya estricta o hi rol en in
dona l'erdre que armen mateix dia o discusisi sostenida con el jefe del goAtar, a les dotze del migdia, se
(de Parla-clourestdVanci
d'aquesta divisi simplissima que tant
l'endem, com a mes tard. havien de bierno se le dijo que la Confederacin
celebr a l'Audiencia lacte de la
rharia afalagada, i que, en realitat, s catalana i castellana), Mallorca i Rosse- presa de possessi deis carrecs de
secundar el moviment (tue esclataria a era una fuerza revolucionaria capaz de
catalanes de
obra seva i de ning mtts. Pel 20 d'oc- ll i. dhuc. algunes q ue, de
tot Espanya. L'organitzaci de Sevilla resolver sus propios problemas desde la
president
i
de
magistrats
del
Tribunal
dret,
com
parla,
mai
no
ho
han
estat
tubre diem que aquella desventurada cedes contrades aragoneses.
s'hi opos per les raons conegudes. Es calle, Para lo cual confiaba sicmPre en
de Cassaci de Catalunya. El solemhabilitat de fer votar un adversari per
queixaren, a ITtS. de la manca de visi LIS misma fuerza, y kitle para ello /10 neceHeus ad el problema delimitat d'una ne acte tingu lloc a la Sala del Ple
frustrar el segon torn que la llei predel
C. N. R.. el qual creien mediatitzat sitaban ms que una cosa, apertura de
vaguetats
de l'Audincia. la qual estava adorveia, Ii sortiria a la cara i Ii portaria manera ben concreta. lluny de
por el bizantinismo de /a tetera de in- locales y levantamiento del estado de
i sentimentalismes. Potser per primera nada amb cortinatges vermells i
moho disgustos. No ens van: equivocar. cegada
apilen:tes por sus campaas demaggi- prevencian.
possible tire a casa riostra tapissos. Tamb estaven adornats el
Tot el que craleshores enea s'ha esde- aquestsser
cas.
Realment. s ma mica estrany que
temes. explotats per la densa- Sal de Passos Perduts i l'escala. A la
vingut en la poltica interna de Catalu- ggia sistemticament, siguin guaitats de
El delegas central insstele en la ne- els lders de l'anaroo-sindicalisme anesSala dels Passos Perduts s'havien
nya ve de la situaci insostenible que cara a cara. Per les 11,5t1,5 genera- collocat
de Ilancar-se al carrer. i aleshe- sin a veure el cap del Govern per a
cadires, destinades als inriHa continuat la prova tes- cessitat
aquella habilitat creava a la Lliga. Si cions joves que tenen la missi de revi- tats i a les senyores.
res el Secretad de 1a Regional andalusa demanar-li que els dones facilitats per
El President de la Generalitat. reinagues sotms a les possibilitats que la sar tots els valors p
ferinase a la nota publicada per Lliga tifical seguida de diversos presenta la dimissi5.
ar arribar a un non
a poder fer la revoluci amb ms comoA
la
porta
del
Palau
de
Justicia,
lit: oferia no s'hauria vist en el cas d'ha- i millar grau d'afinament del nostre senAceptada la dirnksin del secretario se ditat. Potser ser ms fcil descubrir el
que era custodiada per dos macers Catalana, ha maniiestat als periodisJ'asa a nombrar un sustituta que pueda sentit d'aquella entrevista misteriosa si
ver-se de confessar derrotada al cap de tit nacional, estan no,,emes per la m ia- de l'Audiencia i quatre de la Gene- tes el seguent:
acaraments
tres mesos crhaver obtingut una victria ja d'extraure les qestions de la tene- ralitat, esperaven l'arribada de les
cpmtplimiento a la misin qua se le recordem que poca dies
Jo vaig respondre a un suggeaban s de les clecque era una ficci. A partir d'aquell mo- bra i de la boira per dur-les a la Ilum
confa y de cuatro ron:Paeras nombragenerals de novembre el Govern,
autoritats catalanes tot el personal riment fe t per un prestigis nubla
dos
ninguno
quiere aceptar la resPonsa:nena la nava obsessi ha estat justiii- a la claredat.
nieves
Cadiz, 24. H Avui, tercer dia de la
:asta vaig u t:C CM dar cont . .el
aleshores
presidit
per
afartinez
Barrios
l'Audincia.
sense
excepcio.
de
tar aquella inanipulaci reprovabie, dobilidad del momento que se fier. .41 aje
Estera dins un moment de transici.
obliga que fossin posades en llibertat
Prop de la porta principal s'espe- paraules sempre han estat encamina- vista pels successos de Casas Vienant entener.t que disposa d'unes masses Sense fe en les doctrines antigues i ten- caven els secretaris de Sala. Al pri- de 5 a un noble i patritic anhel de jas. rexpectacici ha estat tan extra. hay N compaiiera que acepta una vez moltes figures importants de l'anarcoque no t ni pot tenir. Aquella victaria se fermesa en unes tonviccions noves.
convivncia politica. La Lliga, en ordinria com els dies anteriors. Les cumplido este requisito se Pasa al nemprrica, que no li ha servit de res a !a nostra poltica es redueix a persona- mer repl de l'escala d'honor se situa- canal, ha respost amb les vaguetats precauciona han estat les mateixes. bramiente de un C. R. y nadie acePta. sindicalisme que es trobaven a la presa.
ren
els
jutges
de
primera
instancia
En aquestes condicions, rerganitzacia Al cap de poques hores que eren al carjora, a Catalunya l'ha posada en un limes i a expedients per anar tirant seque acosturna en aquest assumpte i Es fan teta mena de comentaris sodavallant que, rodolant rodolant, l'ha gons cada cas, Aixa. este Pot ster una i d'instrucci. Als replans del sal amb algunes frases que he de rebut- bre el resultat de la vista que s'esta andalusa va al moviment Terminada la rer, molts d'aquests alliberats es posadels
Passos
Perduts
hi
havia
els
adportada a la retirada absurda del Par- part de la poltica, la ms baixa. no pos
lar amb energia. La Lliga parla de celebrant, i cadasc opina segons la ,r,-uni/;n. se reune la F. L. o et C. R. ren a treballar en l'organitzaci del
lament per acabar estavellant-se amb la mai censtituir tota la poltica d'un no- vocats fiscals. i al sal del Ple, els la pugna existent entre una meitat seva tendencia poltica, puix que les Itaca estudiar la situacian econmica del mo vi ment de desembre. Aix se sabia a
proposici anticatalanista sobre la qes- ble. Fins que no hi hui un pensament magistrats i el president de Sala, el de Catalunya i l'abra incitan i de la declaracions dels testimonis han estat segundo, puesto que no disuene de te- la policia i a l'Audincia, per les orautoritats judi- situaci gravissima que travessem,
ass cantan. La F. L. dres severssimes del Fiscal de la Repti d'incomaetencia referent a la hei de lernt i meditat vue Pu gui servir de base president i les altres
tan contradictries que es presten a sorera, no tiene ni
puede recabar de los sindicatos la can- blica del govern radical evitaren tota
a una moral nacional, el catal sern dais. Al general Batet, que tambe hi volent aixi propagar una idea catas- dorar E ras; a tots.
Conreus.
la categora trafica de restat actual de rordre pmena de molsties als actius revoinciotidad de l7o pesetas.
Aquesta situaci se li rea talment cri- polticament, un home q ue va a le s tal assist, Ii fou atorgada
Com era de prevetrre. el moviment naris.
blic a Catalunya.
-netsopacdDins- de magistrat.
tica a Catalunya, que ja ia dies que
Quina mena de pacte s'establ entra
a Andalusia fou un iracas. Qui en
Poc abans de les dotze arriba a
Es cert que en altres circumstnmalda per sortir-se'n de qualsevol ma- bent oy e es faci ni que es nensi. Cometingu la culpa? El Comit Regional Lerrous i la C. N. T.?
nera. La conf esencia del senyor Camb tr les Pit ior s traicions a la seva causa l'Audincia el president de la Gene- des Catalunya havia viscut dies plens
Valdria la pena d'aclarir-ho.
respon . el Ata de las circunstancias
no tenia altre objecte, els aplaudiments tense adonar-se'n o, pitjor. creient-se ralitat, senyor Companys, al qual de dolor i de vergonya, pera era quan
peran tes.
acompanyaven el president del Par- governaven els monarquics amb la
al senyor Prieto el primer dia que con- servir be la patria com.
El
"front nic"
Per aixra s tan im portant que les lomera, senyor Casanoves. i el conse- complicitat rectora dels dirigents de
testava Calvo Sotelo, atacant la dictaEnsenyances
la Lliga.
dura, portaren la mateixa intenci, la promocions joves tornin a puntualitzar Iler de Justicia, senyor
Quan, desprs de les eleccions, Largo
L'actitud de la Llaga s tan inconAmb les cerimnies protocolaries
nota que ahir feia pblica era un altre les coses. i aix acabin aquest perode
del moviment (21 Caballero inicia la seva ca:npanya a
caigan per recobrar raplom i preparar- de transa. inevitable. certament. des- del cas fou saludat per totes les auto- cebible, f0111 els cornentaris que hi fa.
Les
seves
manifestacions
amb
reaEl Comise Nacional Ferroviari. que favor d'un front l'un,: obrer revolucioases
dels
darrers
trasbalsos
que
marcaratas; judicials. Immediatament desse la tornada al Parlament, encara que
nad,
la Regional del Centre, extralimia
noms es compromet a prendre Part en
hi hagin d'entrar d'esquitllentes prote- ren l'enderrocament de la monarquia bor- prs pass al sal del Ple, on fou ci amb l'estat de la vida ciutadana
la revolucia anarce-sindicalista cuan tant-se en la seva fund, erivia a totes
topen , i es contradiuen amb el que
gits pel projecte de Dei electoral que baraca; pera, que, si no volem perdre saludas i cornplimentat pel president, tots
els ciutadans aprecien. La Lliga
aquesta vagi de debna secunda, en part, les Federacions regionais de la C. N. T.
aviat ser tema de deliberaci al Par- ms del que hi hem guanyan s urgent la sala de Govern, els magistrats del no 's'amaga de dir que vol donar la
el moviment del desembre. Des p rs. feia una circular en la qual es proposava
Tribunal de Cassaci, els magistrats
lament Catala La ponencia encarregada de c l o ur e ener g icarnent i a corre-cuita.
-(2ne el Pleno Nacianal haga pblico.
sensaci cranorrnalitat. i d'a c la sera
constar, amb un cert desengany:
Territorial
i
Proseca
code
les
Audincies
la
ha
enllestit
Rossend LLATES
del projecte ja
La Federacin Ferroviaria esta muy por medio de comunicacin o de tarta
vincial; els jutges, secretaris, rela- retirada del Primer Parlament de la
mesa; ha redactat un projecte de hei
descontenta que se lance a un mor/. abierta, que este organismo est disPuesto
tors; alts funcionaris- del Palau de Catalunya Autnoma.
electoral inspirat en els peine:pis del
a ir mancomunadamente a lo Rer011/Ci51
Els enemics de l'autonomia i els
nlit'Ultd con fan pOCaS oirrantiaf de c'xitn,
Justicia; CoHegis d'Advocats, de No- professionals
propordonalisme pur. La Liga, que est
de
la
pertorbaci
Ii
ho
ya que se di el caso de out en Andalu- Socia l siempre que k, U. G. T. se dis..
taria i de Procuradors; procuradors
tan ben informada com nosaltres respecagrair.
ca slo Pararon los Ferroviarios v en Ponga a enfrentarse en la via pblica,
dels Jutjats municipalsa altres moltes poden
te d l aquesta qesti, veu com se li desfi
Desprs el senyor President digue
Madrid cundi el desanimo al ter ene campos y fabricas con la reaccin y el
representacions. Hi hacia tamb el que ell no havia donat cap referenuna de les trinxeres de la qual hostilitcirculaba todo el trola:parte, comercio V fascismo. Para realiaar esta labor c.t cons
comissari general d'Ordre
zava l'autonomia regida per la coalici
cia de la visita d'algunes entitats ecoMadrid, 24. A primera hora de la
en general lodo. Pide ote Pa ra lo suce dicitin imprescindible que la U. G. T,
El president de la Generalitat, pre- nraniques i que la publicada als diad'esquerres, i tem quedar mes en fals tarda el Cenares va estar desanimat,
prepare con mas co--sivoetudy haga de una vea manifestacin /niblica,
cedit del, macees, passi a ocupar la
del que esta; per aix no hl plany res potser pesque un gran nombre de dipu- presidencia. El senyor. Rey atole va ris ha estat facilitada, en termes tennocimiento y resPonsatilidad ICV0121CAY clara y contundente de su posicin ante
per sortir del pou en que es va ficar tats van acudir a la plaa de toros
denciosos, pels mateixos senyors inlis .ntua
. cin que crea .11 proletariado es.
en un moment de malhumor. Arnb que de Madrid , per presencia s la cursa de donar lectura al decret relatiu a la teressats.
Enmig del confusionisme habitual patiol la actual situacin".
justificarla la sera absncia del Parla- presentaci de les "miss" del concurs presa de possessi dei president dels
els
dirigents
de
la
C.
N.
T.
amb qu
Aquesta proposici produi un extra..
magistrats del dit Tribunal.
ment, en discutir-se una Ilei electoral de bellesa.
comentaren els fets i les ensenyances ordinari rebombori dintre les organitzaEl president electe de l'Audiencia,
pronorcionalist a? Mal que li pesi no poque els oferien el moviment del desem- cians confederals. Arag. Rioja i Navas.
A darrera hora de la tarda han co- senyor
es
juny
Llus Emperador:a:1lb el prebre destaca; per la seva intelligencia i na, Llevant, Nord i Andalusia es mosder-se apuntar la realitzaca d'aquesta meneat a la Cambra les votacions de
iniciativa ;quina raa plausible, o accep- tanteig per vente si hi havia possibilitat sident -elede de -la Sala Primera, seun innegable bon sentit, l'actitud del de- traren francament contrries a tota enceletbrarit
nyor
Lecea,
passaren
a
una
habitaci
table, allegada per rebutjar-la o girar- de querum. No bada, ni de molt.
legat de l'A. I. T. fa Internacional tera amb els socialistes. Catalunya ni
s'hi d'esquena? La deserci del Parla- Una de les autoritats de la Cambra inmediata per recollir el senyor Gilanareo-sindicalistal. Deia aque s t sensor tan sols volgu discutir la qesti, per
Ilei
rnent en discutir-se la llei de Conreus se- s'ha interessat de com anava la cursa a ben, el qual va prometre el arree recurs
que les revolucions del 'tener i del de- indicar-la francament absurda. Nomas
ra tina t ara que nn la dissanulara amb la plaea de toros, a l'objecte de calcular Sa recollir la prometena eh' senyor
setubre de rang 1933 van tenle els maAstries i Balears recolzaven el
la
frmula
deLluM,
atenent-se
a.
treur
del
damunt
Je
contractes
[ciara mtodes i radi q ues equivocats i punt de vista de la Regional del Centre.
quant podrien tardar els diputats a acures, com mai mafia es
El capit Rojas
a
la
competencia
cretada.
situacipin
catastrotinj
kan
trado
que
l'agressi
dir
al
Congres
per
a
complir
amb
nits
el gep de
Aquests argumentasen que COM que la
(Continua a la pagina 3, rol. 1)
fa( jura la C. N. T.
del Parlament Catal. Per si ara ,'en- deure
conreu
C. N. T. no era una organitzaci anar.COMENA LA SESSIO
Les revolucions diu no les fan quista pura podia molt be, sense trair
t osS udia a bcicote j ar la lid proporciona:
A tres quarts de deu del mati ha les petites minories; la victria no s
lista, la ce s a seria pitjor que taca rrnli,
Madrid, 24. Aquest mati, a dos
els
seus principir, proxar destablir una
i ni pel cap ni pels peus no trobaria la
quarts d'onze, s'ha reunit el ple del Tri- comenat la sessi. Donada la veu el resultat de l'heroisme deis grups de aecia co-rona amb la U. G. T.
d'audiencia pal lica se cita el senyor xec, siti fruit de rintervencii: de les
manera ce quedar be amb els catalani s
bunal
de
Garanties
Constitudonals,
preEinalment s'arriba per unanimitat a la
en els-tesdbonafqucrme
Bernard Vicen Oliveros, tinent
grans nusses. 1.es revoluvio n s no es fan
sidis pel sensor Alvaro de Albornoz.
segent frmula d'arranjament:
a
iorea
de
comprar
armes:
cal
conquisque
prestava
servei
en
les
fanteria,
seus renales.
La reunir, ha durat una hora i maja,
La ' Confederacin :Nacional del Traforces d'assalt quan ocorregueren els tar la collaboraci de rexercit,
Tara o d'hnra. per rnolt que li cogui,
i a la surtida hem parlas breument alias
(Ca advertir que el, anarco-sunclica- bajo emplaza a Ist U. G. T. a que manijets motiu del proces.
haura de teconeixer que Catalunya senel
senym
Sbert,
el
qual
ha
da
:me
f ie s t e clara y pblicamente cuales son
Columna maniiestant gute en gener listes no han pas negligit la propaganda sus aspiraciones revolucionarias. Pero
se ella tamb sap governar-s e ; es conhavien examinas, per sabre soiament,
diistre l'exercit Del infir del In33 data
pertanyia
a
la
novena
Companyia
vencera que els errors es paguen i qua
rescrit preseinat pci senyor Hurtado,
segtient acota-1; Los Sindicatos deben tengas( os, cuenta que al hablar de revoel pitjor que podria cometre seria delque sla cordal celebrar el dia primer :rAssalt i marxis a Casas Viejas, on el
lucin no debe hacerse creyendo que se
havia esclatat un inoviment revolu- de facilitar a los Comits de Defensa
irar pasor l'avinentes a sitie se Ii presenla
vista
del
recurs.
A
la
dita
sie
juny
una relaaan, lo mas extensa Posible 10 a un simple cambio d Poderes, como
ta. Les inhibida:1s obstinaies molt sovint
sessi assistiran tots els advocats de cionara Les peches les sebe el capi- de aquellas bienes que de su SCNO Mar- c1 :4 de abril, $1.110 a la seresin total
porten a ranullaci definitiva. Cal contoga i els que no en san, amb vesttt t telefnica:neta del comandant. cha al servicio coP5 el fin de Q U O se del capitalismo y del Estado.
L'ordre era: "Ni presoners ni ferits".
venir, pera. que en aquests darrers
negre.
les pueda Poner en relacin directa can
Barcelona, 12 de febrero de 5934ama la Lliga ha fet meras que 1 Ina
La vista se celebrar al sal de ses- "El que sigui agaiat amb armes o ex- los elementos revolucionarios de la loSi aquesta revoluci hagus trionnat,
ro:Mis ha cresser more"
1'
pnacla a un travs sie dit d'arribar-1u.
asas del Consell d'Estat.
calidad
dude
trovan
destinados.)
la
soluci era aquesta que sea ei pneNo
Manifesta que per una conversa saDespees d'examinat, sha rebutjat el
Seria iiiin s t recae nue ha treballat ai per
Ei dele a at de l'A. I. T. era nartidari
e . sus Asambleas el que fije el rgimen
connuistar-se lira situada) que no te res
recurs presentas pel senyor Saguet a una be que es donareis identiques ordres d'una entesa ainb la U. G. T. Cal tenis que .500 meior para sil emancipacin.
hei, i final:nema s'han donat per assaben- a les altres campal:3*s. Relata els en consiste deia ese en cas
Es vett que aquest programa no VA
tats d'altres assumptes de menor M I- elements de combas de que disposa- revolucia no s'ha de pensar en les acabar d'agradar a la U. G. T.
va la foro, i diu que els gurdies teorizo. sina en la realitzacia prctica
Josep Maria PLANES
Slia examinat tamb el recurs del se- ereil.pC aptes, pnix que a penes olla- del. nue s possible obtentr. Proposava,
(Seguir)
nyor Josep Berg contra la Llei de 26 vien exercitat en el maneig del fri- lambe. la creada duna comissi crestude juny de 1933, referent als conflictes sen. Es refereix desprs a lacta subs- dis econamics, otee recolls teta la docrita pelo cinc capitans d'Assalt, i diu cumentada possible salare l'ecos:cenia eS1 11 Vegrs LA PERLICITAT dels dies
del camp a Cataluny a .
21. 22, 24. 25, 26, 27, 28 I CO d'abril
ple ha acordat comunicar la pre- que ctturi a militar no ',odia opinar si parlyola, i recomanava nue (Crill1 nart I o, 1, 5, se. ti, 12, 16, 17, 18, 19, 22
Poques vegades hi Ita hagut a la
el de mala
seas:1db del recurs al senyor Pene Coro- eslava he o mal fet alha ele (Tacas rl' aquesta comissi el rus Scha9) :10 tem esment de la participada
Cornissarla General d'Ordre
mines, represe p tant del Parlament Ca- Viejas. Se l'arresta vint-i-quatre llo- Pina un camarada conocedor de esos de Catalu
nya en el oviment
m
de desembre
tan pocs detinguts com actualment
tal, perqu trameti la contestada en res, i en acalmar la sancin ion donat problema, y O se tiene Iras si la exPe- per.. ja esta expileada en el nostre arPer a donar una idea de la tranquilOcie
sparegut a LA PUPLICIT1T del 8
de
baixa
del
Cos
d'Assalt.
rada.
richcia de lo Revolucin
el termini ntixim de cinc dies.
santeressin
per la ma(E.d.nil
Els
que
Jitar que ni ha a Barcelona <tiren:
En resurta es pot afirmar que el movi- teria truciada en aquest rePortatee
L'acusador demana que sigui llega
Tactihe sala acordat posar a coneixetaran
que a les dues de la tarda d'abansment de desembre es va ter anib aquella be de Ileglr el omite antele del 7 d'abril.
0-fala da
lacto
dels
cinc
capitana.
ment
del
Parlament
Catal
els
anteceel qua l s'especificara el rol deis Coalegre inconsciencia que caracteritza tota en
d'ahir no hi havia ni un sol detingut
dents perque designi representant seu
muta
Defensa, pedra angular de roede
als calabossos, la qual cosa feia
(Segneix a la pag. 5 col. 5.) 'actinci de la C N. T. Es precisu re- ganitzaci revoiudonaria de l'anarquisme,
en la defensa.
La guillotina
rnolts anys que no sacceia.

El Sr. Companys La vista de la causa

comenta la nota contra el capit
Rojas
de la Lliga

QUORUM 1 TOROS

El primer de
la vista del
contra la
de

L'ordre
a Barcelona

ABONAMENTS
Barcelona mes -.
CeIalUnga I tenirorts Se la Reune%
America liana& Portu g al, trImealeg.
Falsos convent postal.
Altres palitos, ta..
DIABI D'AvlSd
ABUNCIS

,n5.

EL TEMPS ri2ZtZ.
810 Pie*.

80'

La intervenci
del senyor Gamb

de

ti

mart paa'u

germen minime: 04 graue. Recorrimos del venti 309

Insolaeld en el ma
unuometres. Prer/pliarl:
dable: 13 bares 43 minuto. re ef

I NOTICIES

I SECLANS EEGONS TARIFES

ulveil

graus. Hurrittat relativa: 56 per cent. Velocitat del

V0111: Calma. %Setentas hornzontal, en 'promete 500
Mitres. Estat dei cel: 7/10 de E. I Clet. En les &treses as seres, Temperatura m4xima: 17'7 graus. Tem.

ar
Ir
Ir

BARCELONA

TELEFON 111611
SEDACCIO t ADMINISTRACIO: COSTS CATALANES, 689, t.
TALLE:11S D'IMPREINTAs CAREES DE HAREA3U. II I 1 $. TELEFON 19603

El capit Rojas s con-

Una desautoritza
1.
ci inesperada

.10

Diumenge, 27 de maig de 1934

Any 56.Nm. 18.656.Preu: 15 cntims

demnat a 21 anys de
pres major

il'

atemptat

contra Grau

Tal com assabentrem els lectors

en la nostra edici anterior, a primeres hores de la m' atinada 'hin va
circular per Barcelona un rumor segons el qual el diputat senyor Grau
Jassans hacia estat objecte d'un

taren si havien sentir unes detonacions.

Van negar-ho rodonament, afegint que,
degut a la proximitat amb que es trobaven del lloc, no dubtaven que cas d'haver-se produit el menor incident daquest ordre se n'haurien assabentat.

L'organitzaci de l'anarquisme a Catalunyai a Espanya (1)

ACTUAL
Jassans s una fantasia? L A SITUACIO
PLANES
per JOSEP
MARIA

Actualment la C. N. T. travessa a de protecci que els venia de l'organitCatalunya una de les crisis mes profun- zaci confedera!.
Per altra banda, els mitjans normals
des
que ha sofert durant toca la seca
conceptua
La
histria. Hi ha rescissi dels trentis- d'ingressos a les Caixes de la C. N. T.
El senyor Cambei ha intervingut en
tes per una banda i, sobretot, la desafec- shan vist extraordinariament minvats;
assassinats arnh atenuants
debat obert per Vea-ministre de
ci de la gran massa treballadora, canmajoria d'obrera han deixat de co
aternptat.
l'inances de la Dictadura. La matsada dels procediments anarquistes purs, titzar.
ha
contirito".
Si
no
poda
haver-hi
.presoners
IMPACTE
SOSPPITS
ad.

Aquest
mati
UN
La noticia va estendre's rpidament
Cdl
:".11, el captiva, i no hi ha dubte que el
Cal no oblidar tampoc la clausura dele
ms ben dit, primitius, a conseqiineia
n ferits durant la luna, ordre solaeoranta-nou per cent del seu prestigi nuat la vista de la causa pels successos ment pot interpretar-se en el sentir que per la ciutat, i aviat va poder-se
Tamb es deia per la Comissaria que
Casas Viejas. L'expectaci s gran,
saber. segons referencia que el propi els perits havien descobert la presencia dels quals han hagut de passar per uns sindicats que s un cop fortissirn per a
eolitic el deu a les seves condicions deaugrnenta
q
ui
el
fiscal
sol
guise
de
l'agitaci,
rorganitzaciO.
normes
hi
llagues
morts.
A
anys
dagitaci
pel
a mesura que s'acosta el
senyor Grau Jassans havia donar a la d'un ntlt1 itnnacte. el qual entrant per la
parlamentad. Aquest ha estar el
parla del periode de IlMta i del periode
sense que lobeen nhagi tret cap milloseu fort; aquestes condicions han ins- memen t de dictar-se el tuL Es corlee- posterior a aquesta. La interpretaci tue guardia civil de Granollers, que en
ZClandestinitat
deix
la
paraula
al
senyor
Pardo
Reina,
na positiva.
ocasi que l'esmentat diputat es dini'rat judicis erronis sobre la pernosi
he
s
justa.
no
pot
ajustar-se
va fer,
Dos de l s Sindicats ms potents dintre o actuaci pblica?
nalitat poltica del cap de la Lliga. defensor del capita Rojas. El senyor a les ordres rebudes pel capita Rojas. Es gia amb el seu cotxe a Granollers,
rorganitzaci
anarco-sindicalista,
el
de
acompanyat
d'un
amic
seu
anomenat
Pardo
Reina,
malalt
d'angines,
porta
cl
tolt sovint, trastant-se d'en, l'habilidiu "ni presoners ni ferits". El ferit i el Sanxo, en trobar-se prop d'aquesta
Transports i el del Ram de l'Aigua, han
Si la C. N. T. es decids a reconixer
tar polmica, la quadratura parlamen- coll tapar anee un mocador. Comena
presoner no Usen. Per rana si sisan
perdut darrerament dues vagues plante- la Llei d'associacions del 8 d'abril, autaria, ha estas coniosa amb ragude- ludant la Sala i manifesta que subecriu delicininar je' deixo a ta considerad() del poblaci un auto:116bn que anava al
jades
pel
clssic
sistema
de
racci
disobre
l'honoradarrera
Ii
demana
pas.
El
cotxe
del
tomticament tots els Sindicats serien
sa de la visi poltica i arnb el do tot el que va dir ahir
juras que determini en quina forma es senyor Grau n'hi va fer, i en el morecta, en les quals el Sindicas Unic
reoberts. Aqueas prob,erna ha estas llarje recollir i condensar els batees po- bilitat del jurat.
poden eliminar. Sernpre, s clar, des- ment que l'altre ii passa pel costat
dos
discuruna
batalla
de
als
g
ran
envergadusentava
he
de
contestar
avui
gament debatut dintre VorgaratzacOS
Jo
pulars. En aquest ordre es pm dir
prs de la Huna. Iserqsm quan s'est
na. Els treballadors han vist com a con- anarco-sindicalista. No manquen dmtre
eue s un borne que ha jet la carne- sos d'acusaci pronunciats pel fiscal se- presoner no es lluita. Amin ala?' queda Ii dispararen uns quanta trets des de
seqencia d'aquestes vagues illegals han ella els que recemanen sotmetre's a la
ra a copia de suspensos; tots els seus nyor Gaztelu i Del acusador privat se- contestada l'argumentada del senvor fis- dins , sense tocar-lo.
El diputar manifest que havia conquedat acomiadats 3oo obrers dels trans- Ilei i decidir-se per fi a dur a cap una
exits parlarnentaris han quedas neu- nyor Glvez. El del fiscaldin el de- cal.
testas l'agressi engegant un o dos
porto urbans i 180 del ram de raigua. actuaci a la lium del da. No manguen
iratlitzats per la fatal propensi a fensorrecull tetes les fases de la tra(Segueir a la pda. 5 ro l. 5.) trets, els quals no devieta fer blanc
gedia de Casas Viejas, i el de l'acusador
al mateix temps que el Front Unic de tampoc alguns ms maliciosos que prol'error que ha patit constantment.
de
g ut a la gran velocitat que portava
Llum i Fora, plantejant una vaga le- posen acceptar aparentment la IIM dasun
sol
episodi
dels
successos.
Con,La seca intervenci dabans-dahir privat
el cotxe que conduia els agressors.
gal, exernpta de violncies, obtenia unes sociacions i burlar-la per seta ms Uns
amb racusaci el dolor i la
s una sintesi daquest joc de quali- parteix o
Seguidament,
i desprs de posar el
n'Olores notables, i el que s. potser, mes altres topen amb la negativa rotunda
tats i defectes. Parlamentariament va pena davant els cadvers de Casas Viefet a coneixement-de la guardia civil
important, el respecte de rautoritat i de de la majoria partidaria de mantenir fina
que estigui
revifar Cl record que baria deixat en jas, per aix no vol dir
i d'haver-se acomiadat dels seus amics
ropini pblica.
a ja mort els principis anarquistes, que
conforme
amb
la
tesi
aci
sustentada
les legislatures de la monarquia; en
politics de Granollers que en aquells
Una demostraci clarissima que la els veden tot reconeixetnent de ..autopossessi de les seres aptituds orat- ahir a la nit pel senyor Galvez. En aquest
mornents
es
trobaven
celebrant
un
C. N. T. a mans dels faistes ha perder, ritat
ries podia absorbir latenci de la drama cal veure-hi un fons moral que es
acre, el senyor Grau Jassans es posa
alrnenys ara per ara, el control de la
Preferim mil vegades dure en la
Cambra i infligir una derrota al seu el que el determina.
novament en marxa cap a Barcelona.
massa, la tenim en el iracas de la dar- clandestinitat que abjurar deis nostres
assegurar
que
el
meu
patrociadversari, no gaire dificil de comba- Jo puc
sera
vaga
general.
Pagues
vegades
els
procediments.
tre. El senyor Calvo Sotelo, ri acmes- nat, que llueix al seu pit dues medaJcIbt:.:1:15'
Grau
LES PRIMERES DILIGENCIES
Josep
anarco-sindicalistes han esgrimit un tema
La C. N. T. es [roba, per tant, en
DE LA POLICIA
ta Cambra, sera la figuera dels nois, Iles de sofriment per la Patria, senyal
tothom shi veur amb cor. Ell s ho del sacrifici fet per a ella, hauria desitfinestreta
de la part anterior del cotxe sentimental ms propici a guanyar el ces un carrer sense sortida. Sense sortida,
Aixf
que
a
la
guardia
civil
de
Grade
la
gent:
un
borne
mort
per
la
orca
sempre
que rautoritat 30 cedeixi ni un
jat
rnolt
mis
rebre
noves
ferides
que
ha buscar i s just que senti tota l'anollers li va sser comunicas el fet, hacia anat a incrustar-se a/ coi:el pos- pblica mentre esperava rarribada deis pas en la posici fortissima en que es
margor que es inercia. Pera si parla- sentir les acusacions injustificades que
comunicaci arnb Bar- terior situar a l'altra banda del cotxe.
va
posar-se
en
En
les
.
troba ara.
mentriament el senyor ambo feia contra ell CO Ilanearen.
Per la trajectria de la bala sembla fills dels vaguistes a Saragossa
celona. Van dir a la Comissaria gepoques d'eufria anarquista aquest iet
Pel que fa referencia a Catalunya, la
S'ocupa de la prova testifical, i mahonor al seu prestigi, politicament
neral, que ragressi feia tot just deu que aquesta hada forosament de ferir hauria provocas automaticament una agi- C. N. T. topa encara amb un altre obscausara una sorpresa que a hores d'a- nifesta que ha quedas ben palesat que
el xofer cas que aquest s'hagus trobat
que
s'acahava
de
perrninuts
escassos
tacle. Ens reierim a la politica d'ordre
taci formidable entre . e) Proletariat
ra ning, comenant pels seus addic- les ordres que rehe el capita Rojas
petrar. per la qual tosa hi has-ja temps al seu lloc.
tes, no ha sabut explicar-se. L'atac a foren que "no IO llagues ni presoners
Les diligencies de la policia, com es Catalunya. Ara, no obstant, la gula pblic que es porta a cap des del tragas
de copar totes les carreteres selacioest
tan
desenganyada
que
ni
aquest
dels
serveis a la Generalitat. Podem dir
radversari no podia sorprcndre, natu- ni ferits". AixO ho han afirmar tots
por reune, no concorden gaire amb la
nades amb aquella ciutat.
raMent; relogi a rn alise adversari, e:s oficials que han declarat en aquesrelaci dels fets exposada pel senyor nimia, d'una fora dramtica de. primer ben alt que mai Barcelona no hacia esA
aquest
efecte,
segons
es
deia
ahir
ordre ha pogut remoure les fibres de tar tan ben defensada contra laceria de
tralt ms irreconciliabn, no el pre- ta sala. Per a l'acusador privat calp er la Generalitat el secretari general Grau Jassans. No havent pogut entre- l'entusiasme adormit.
l'anarquisme.
vea ning. O C senyor Prieto va dria eliminar el capita Rojas de resvistar-nos
amb
amics
del
diputat
de
senyor Badia, has-la donar ordre que
Per altea banda, hi ha la desfeta del
Es per tetes aquestes raons que els
sser mis hbil que eH i l'obliga a calai i Casas Viejas del mapa d'Esg ents i pares mbils l'Esquerra, els quals asseguren que real- ams Comit pro-presos, que ha estas representams de la C. N. T. visitaren
totes
les
forres,
a
reconixer que la seva gesti hacia panya. Jo poso passi en la nieva
ment exist ratemptat, no pedem donar j
compresos,
es
dediquessin
a
resmensempre una de les rodes essencials de darrerament el President de la Generaestas plausible, o el senyor Camb, en defensa pesque cree que ho faig en
la versi que ells donen del neu.
tat servei i copessin les carreteres.
rengranatge anarco-sindicalista. .A par- litat, Molts s'han demanat quin era robelogiar el senyor Prieto com a mi- defensa de la raai j de la justicia. Les
Ms
tard,
sembla
que
l'esmentat
nistre de :a Repblica, expressava provee que han donat tots els oficials
tir de la n'ad de Josep Palacios. rim- jecte de la famosa entrevista. Es ben
ELS COMENTARIS
funcionari havia tanib ordenat que
portant cap de banda que dirigi ratra- senzill: es tracti de veure si amb amelleialment un criteri. Concedim per de rexercit sn tan ciares que repiDE L'ATEMI'
uns
agents
traslladessin
tot
segun
el
principi un credi.. limitar a les habi- sodi del corral dernostra quins foren
cament de la Cinaes. el Comte pro-are- naces, de tetes !nenes, slaconseguia acoAquest suposat atenipmi - 1 el secotxe del senyor Grau Jassans a la
litats; se n'ha exageras molt l'eficacia; els responsables de la tragedia. Ofiqual era tresorer i el puntal mes vardir el Govern de la Cataiure a autoComissaria general, a fi que fos ob- nyor Grau Jassans tingui, sori era de no:, del l'ha anat prcticament a rodar. Muna. Aquest propsit, que en airres drl'experiencia ens da que l'habilitar cials de l'exrcit que tenen un full
preveure, repercussions dintre el si del ferm, se
servat
pels
perits.
Tamb
havien
de
suprema s la rectitud i la sinceritat, de serveis envejable han sostingut
Lassistencia als presos dits socials i cumstancies no hauria estas tan insensat,
pregar al senyor Grau Jassans que parts d'Esquerra Republicana de Cata- Ilurs
i Per aia'i gatera segura que dicen- amb valentia i amb energia eis seus
famlies ja no es porta, ni de bon no s altra cosa que una noca demosels facilites ner a examinar-la la seva Innya, els dirigents de la qual tingueren
en elogiar l'obra del ministre de escrits davant els &ene superiors, i
tros,
atrito la regularitat dels temps bri- traci de l'estat de desmorainzacui ell
arma, i requerir al senynr Sanxo per dues rennions per tal de prendre eis
eatices socialista, el cap de la Lli- han demostrat quinto eren les ordres
Ilants. Coneixem el cas. per exemple, que es troba anarco-aindicalisme a Catal que es presentes a declarar.
acords pertinents.
sa expressava una veritable convicci. que luden rebut.
del Rin. els quais, talunya.
Aquestes reunions motivaren tota me- del atracadors l'Or
1 aqu neix la sorpresa. sCom s'expliActualment s'aguanta encara el que
QUE HAVIA PASSAT?
Mhe de referir ara a les paraules
na de contentaris, assegurant-se que ha- un cop a la pres, forre reclamats com podriem
ca :a campanya sistemtica de descre- delJosenyor
dir-ne l'esquela de rorganita
companys
pels
presos
de la galeria
Azaa
contestant
les
preLes noticies que durant el mat cien dimitir els seus cartees els sens,,rs socials, i com a tals rebien l'ajut del zaci. per ha desaparegut eadhesiii fordit, de desprestigi , que la Lliga ha me- guntes de la defensa, en les quals
d einat contra els horneo del bienni? s De diu que s'atn al que indicava el "Diacircularen amin referencia a aquesta Dencas i Badia, per tot niegas no conmal
o
la
simpatia
de la massa, que era
Comit pro - presos; darrerament han
qu han servir tres anys de derrotisme,
qesti eren n'oh contradictries. Es xen dsser rumors que no e'han
ei que li donara la fora veritabie. Que. Amb aix es pretn
vist sbitament trencats tote els
firmat.
de malhumor i d'agres censures, si el ri de Sessions selacionava el supoaat atemptat amb
den en peu els quadres directius i, el que
desvirtuar rassumpte i convertir-lo en
crer dia que el senyor Cambo sal:a pugna existent entre les Joventuts
is mis important, uns nuclis cr anarquis- - a a parlar a la Cambra republicana politic per tal d'embolicar la Miesti.
d'Eatat
Catala
i
les
joventuts
que
me abrandat ensre la joventut de certes
En
aquestes
declaracions
deis
seper
aprovar
solemnea desser
barriades. En aquest sents, l'obra deis
diverses provneles d'Espanya
cap dial govern romans actealment intenta organitzar el sement tot el que la Repblica ha jet nyors Azaa i Casares Quiroga es Tatarescu,
ateneus llibertaris i de les escotes sacion y or Grau Jassans, i n'entre uns
demostra clarament quines foren les
en materia financera? Les paraules
no mancava
l'alistes ha estas d'una enerme eficacia.
Sofia, 26. En unesdeclaracions e- condemnaven l'atemptat,
del senyor Camb han estat una des- mesures que el Poder pblic adopta
qui
negava
en
absolut
que
s'hagus
Una trbola atmosfera difusa de comoautoritzaci de les campanyes sostin- per a reprimir el moviment, i demos- les davant els representants de la prem- comes atemptat de cap mena, i afirmime llibertari, barrejada estranyament
gudes contra eis senyors Prieto i Car- tren tamb que el mea patrocinat ha- sa, el ministre de Negocio Estrangers ha maven que tot plegat no era sin
amb el fet sexual, que ha florit en les
manifestat ene Bulgaria sonicita abans
gu de complir les ordres rebudes.
ner, ministres de la Repblica.
una
burda
simulaci.
famoses giras libertarias, crea una menTotes les virtuts que han estas atri- que res la pan, i que desitja mantenir
Fa dies que observem rectificacions
talitat especial entre una joventut exalNo cal dir que els respectius amics
de Guerra bones relacions amb totes les potencies,
als
cossos
militars
buides
i canvis de taci.:ca en la Lliga. La settada per motius diversos. Aquests mes'agruparen a r entern de cada un
amb els tramos veins.
mana passada els seas diputats aplau- les atribueixo jo als cossos civils de especialment
contradictoris,
i
que
els
dis sisa un planteo iertilissim d'honies
Ha afegit que entre Bulgaria j Iugos- dels matisos
dien ostensiblement l'ex-ministre so- Governaci.
que
es
feren
a
rentorn
comentario
d'acci.
Aprofita l'elogi que fa per dir que lavia acaba d'enllestir-se un acord cocialista; abans-d'ahir el neu cap ajuHi ha lambe el problema de la infani un altre de bancari, i ha ad- de la questi eren molt pujats de to. gene
dava a reblar el clau a lea-ministre els cossos de seguretat i assalt dio- mercial
cia. Son a milers les cratures que pucenit
que
ama?'
era
un
comenament
feHAGUE REALMENT
de la Dictadura, i durant una quin- posaven d'armes, per desconeixien lic, que permet pensar en altres possigen avui dia educades pele seus pares
cena la propaganda oral ha estar in- el funcionament. Relata la descorn- bilitats molt concretes.
ATEMPTAT?
celebrar ras- en la confusa doctrina Libertaria. Els
se
Dem,
diumenge.
posici
social
del
pas
en
aquella
epoMadrid,
26.-Continuen
els
prepato
bon
tros
tensificada, pmo., amb un
Ha seguit dient que la GDMiSSi que
Les gestions de la policia anaren ratius . per a.la.vaga general del da 5 semblea provincial de la Federaci de fills dels vaguistes de Saragossa que remis conciliador. Tant se val que s'es- ca, la qual cosa dona lloc a la crea- sha traslladat a Arenes ha portas la
colli la Generalitat en un grup beneiic,
ben be el suc- de juny vinent. La Fecleraci de Tre- Treballadors de Madrid.
bravin dient-nos que naufraguem en la cid del cos dassalt. A aquest cos prometena eue tetes les qestions que encaminades a aclarir les
ordres que balladors de la Terra ha encelas una
El senyor Lucio Martnez GU, par- es pausaren les hoces cridant visques a
confusi; les coses sn massa ciares no se li fix cap reglament, tan sols han estar tractades seran molt aviat re- cet, cont aixi mateix
el
lant de la probable vaga de campe- la F. A. I. i al Comunismo Libertario:
itavia donat el senyor Badia que
ordre a les seccions de campesols.
perque ning no shi pugui enganyar. es dign que funcionaria dins l'esfera soltes satisfacteriament.
organitzaren una vaga de la faca i iracotxe del senyor Grau Jassans fos la qual es diu que en limites 5.7c:ions rols ha dit:
L'espina del recurs contra la Llei de governativa, a pesar de les seves caReferint-se a Turquia ha fet resaltar traslladat a la Comissaria.
Jo fa pocs meso: que vaig deixar ciaren la destroea dels objectes i mobino han pogut presentar enca.a els
Conreus els fa molta mes nosa del racteristiques de fora de xoc.
que
entre
aquest
pas
i
Bulgaria
exisPern tot i la conveniencia, per a la oficis de vaga i consulten el que sha la Secretaria de la Federaci de Tres liad que tenien a mi.
El senyor Menndez ha declarat
que cera gens es pensa, i no estalja un tractat d'amistat.
Els mis grans d'aquestes criatures teprctica de les diligencies oportunes, de fer. L'oedre es tertninant: Presen- balladors de la Terra. Dit aix, no cal
cien esforos per arrencar-se-la En que les ordres que ceb partien de teix
El senyor Batolov afegeix que escenen per estona. El senyor Calvo So- la superioritat. Ell les compli i les pera aportar la seca contribuci perso- de no modificar l'estat del cotxe, el tar immediatament els oficis, pesqu afegir que la meva situado s molt nien tretze anys.
telo els ha jet un gran servei en fu complir, i no hi ha dubte llavors nal a l'obra d'Uni naeional que es pro- senyor Grau Jassans, no se sap per el dia 5 es declari la vaga general. delicada. Per, en fi. si creieu que les
quins motius, personalment, va por- Nosaltres hern d'anar a la vaga, en- manifestacions de carcter purament Conclusi
aquest sentit, perqui els ha permes que la responsabilitat, per ran de l- posa realitzar el nou Govern.
tar, al cap de transcorregudes poques cara que en algun' cas no es complei- particular que jo puc fez*, tenen inde girar-se contra el record de la gica, ha crsser dels superiors jerarAmb d'avui donem per acabat
Ha dit que Bulgda mantena la sena llores dels jets, el cotxe a reparar als xin els preceptes legals, i que altres ters pregunteu i contestar.
Dictadura que el catalanisme abomi- gules. Les ordres de "ni ferits ni
adhesi
a
la
S.
de
les
N.
- Creieu que el movintent que s'a- aquest reportatge. Coneixem indios que
tallers David.
carreguin amb la res p onsabilitat de
nar. sempre. Per no en tenen prou presoners" les reberen catorce ofnunci a rol tenir derivacions que re- ning tots els seus detectes, les falles i
El senyor Grau Jassans degu re- posar - iluso jora de la Li..
amb alai); encara que els dolgui sen- cials ms, que no han declaras aqu. Un cop de tora a Ro.
les Ilacunes dinforniaci. Na es el trecomanar molla presa a l'obrer que
La Federaci de Treballadors de dundin en perjudici de la collita?
tir-s'ho a dir, fina que tornaran al
Es refereix a les ordres rebudes al mafia?
El moviment s purament reivin- ball d'un erudir; s, ni mes ni menys, la
estaca de guardia als esmentats ta- la Terra ha publicas una nota de les
Parlament no se sentiran relativament Govern civil de Cdiz quan es trobava
Bucarest, 26. Continua essent molt llers, perqu aquest consigna al contestacions rebudes de diverses lo- dicatiu. Es a dir, que els treballadors modesta aportaci d'un periodista a
tranquila i enyoren aquesta tranquilli- amb el governador senvor Pozo pel capoltica del pas. En :libre de la casa la segent nota:
calitats sobre la prxima vaga de ea/u- de la terra van a la y aga nicament aquesta gran obra, encara per fer a Casat. Indubtab .lement ranunci de l'o- pita de seguretat senyor Valenzuela. El confusa la situaci
talunya, d'historiar el moviment anar"Que se arregle el coche del seor perols. Nombroses localitats donen amb el pensament i el desig d'aconsebertura del Parlament catala, fixa- ministre comunica al governador les or- general es cremt que el rencor Tatarescu
presentar
la
dimissi
del
ministeri,
a
d'aquest sois.
Grau Jassans (como se pueda) para contrate d'haver-se aprovat la decla- cuir una minora que fa temps tener/ quista
da per al dimecres prxim, els com- dres que un secretad an copiant en
de
les
discrepncies
sorgisollicitada.
Les
conseqncia
I per acabar, una confessi: comenimpressions
en
que
naci de vaga per aclamad& Entre lee
plica la situaci. Com diem raltre unes quartilles, j en aouestes ordnen des en la seva entrevista amb' el rei maana al medioda."
eirent aquest reportatge amb Finten de
En efecte, ahir al mat rautornbil localitats que han contestat figuren el moviment ser tranquil.
da, va a discutir-se la llei electoral, es parlava tamb de "ni presoners ni fe- Carles, sobre els recents esdeveniments.
- A guine a orovincies afectara sm'!s fer una exposici de fets purament obels pobles de Cazalla. Alcazar de San
una llei proporcionalista, i elle, pro(Continua a la i5doin q 7 col. 4) va quedar arranjat.
jectiva. Reconeixem que a mesura que
pnrcionalistes, no en voldran saber
Amb tot, dos agents van traslladar- Juan, Arahal. Oropesa, Fuentesalida. intensament la vaga?
hem avanat en la nostra feina ena hem
se als esmentats . tallers, on van entre- Gallur, Montijo, Cdiz i Alcal de Heres?
(Se g uei . r a la f:::7. 5 ( 01. I.) desviat del propeit inicial. El tempevistar-se amb els. obrera que havien nares.
La seca tornada al Parlament no
rament ens ha tran: no hem pogut manefectuat la repara..et.
s el nostre pies; que lii tornin o no,
tenir una posici gebrada. impermeable,
Aquests obrers, desprs de manila Ile ser aprovada perqu no es
davant aquesta serie de fets tan chis.
festar que degut a la seca especiapot quedar enlaire. Si ells prefereixen
l'eco dels quals ressona encara cada dia
litat eren tecnics de la cpiesti, sigeue s'aprovi sense la seca intervenpels carrers. En aquestes circumstncies,
naren una acta en la qual exposaven
ci ning ne els treura aquest gust,
la riostra intenci primera era
potser
la seva condeci que els dispars haper ser un fet innegable que Cairrealitzahle.
talunya no ha hagut de menester la
vien estat efectuats des de terra estant
Fee interessa, pese, fer constar una
presencia dels bornes de la Lliga a
i amb el cotxe parat; afegiren que
cosa: teniin tranquilla la consciencia de
la Cambra per legislar d'acord amb
un dels dispars fou efectuat estant
no haver faltas deliberadamen t a la veajupida la persona que engega el tret.
els sentiments i les conviecions de la
ritat en cap cas. Si algun error d'inforExaminat el cotxe pels perits de la
majoria dels catalana.
maci hi ha en el que bou escrit, ha esComissaria una ceg ada reparat i pintat
tar involuntari.
van signar un dictamen concebut en termes analegs als que acabem de desJosep Maria PLANES
d'Advoeriure.

Sala
de tres

el

deliete .eonstitutiu

POLITICA BALCANICA

Mentre Bulgria
i Iugoslvia conclouen

un tractat de comer,
a Romania es tem un

cop de forca

s obrers del camp

aniran a la vaga

ral el 5 de juny

El
ea ts de 'Madrid, focos

DILIOtNCIA IMPORTANT

antirepublie

ven uns agents, es dirig al lloc del

succs per tal de reconstruir els fets.
Una 'regada arriban en un determi-

Madrid, 26. Aquest mati al Collegi d'Advocats sha presentas un esfirmat per gran nombre de socia,

pugne sigui present ar en la junta general del da 18. En aquest escrit

demanen que el aenyor Manuel Azah a si gu i eliminat de les 'listes del
Al Collegi d'Advocats es procedir
telecci de c rrecs per a cobrir
algunes vacants.

(ti N'egi's LA PUBLICITAT dels

dies 21, 22, 24, 25. 26. 27, 2.3 r 29 eraheil i 3. a. 5, lo, 11, 12, 16, 17, 18, 19,
22, 24 i 25 de maig.

A primeres hores de la tanda d'ahir

el senyor Sancho, al ,qual acompanya-

nar lloc de la carretera el sentar Sancho digui que reconeixia perfectament

Llegiu

el HOC.

Degut a qu a une so metres hi ha

situada una manis, els agents van diri-

Com que el reineis pele cartees de Sala eslava pcohibit, aqugetes mies
estudiants, que anaven a buscar pa, en acompanyades per la Sois* pblica

gir-s'hi. Desprs de preguntar als halnta nts de la casa si a l'hora que hart
suposa que ocorregueren els fets es trobavert per equells 'loes i d'haver obtitig n t una t'espina& afirmativa, els pregun-

Per quan vingui un xltre juny...

a 'LA PUBLICITAT

de dimarts la informaci
del matx Espanya - Brasil,
lid per a la Copa del Mn
de futbol, del nostre enviat
especial Josep Oncina

ELS GNGSTERS DE BARCELONA

01 Un reportatge d'actualitat 4-IV-1934 p. 1
02 Els atracadors al servei del comunismo libertario 5-IV-1934 p. 1
03 Que es prepara per al dia Primer de Maig 6-IV-1934 p. 1
04 Els Comits de Defensa, pedra angular de la organitzaci anarquista 7-IV-1934 p. 1
05 Un document sensacional que ens dna la clau de tota l'organitzaci anarquista 8-IV1934 p. 1
06 Un atracador vist de la vora 10-IV-1934 p. 1
07 Tres classes d'atracadors 11-IV-1934 p. 1
08 Final de la primera part 12-IV-1934 p. 1

LORGANITZACI DE LANARQUISME A CATALUNYA I ESPANYA

09 A manera de prleg 21-IV-1934 p. 1
10 Anys trgics 22-IV-1934, p. 1
11 Mentre esclaten les bombes 24-IV- 1934 p. 1
12 Naixement del sindicalisme anarquista 25-IV- 1934 p. 1
13 Aparici del pistoler 26-IV- 1934 p. 1
14 De l'assassinat de Barret a Martnez Anido 27-IV- 1934 p. 1
15 De Martnez Anido a la Dictadura 28-IV- 1934 p. 1
16 215 morts en cinc anys 29-IV- 1934 p. 1
17 Els anarquistes i els poltics 3-V- 1934 p. 1
18 Les dues tendncies 4-V- 1934 p. 1
19 Adveniment de la Repblica 5-V- 1934 p. 1
20 Liquidaci d'un perode 10-V- 1934 p. 1
21 Reorganitzaci de la CNT 11-V- 1934 p. 1
22 La FAI passa a primer terme 12-V- 1934 p. 1

23 La FAI condueix la Dansa I (amb carta de Peir) 15-V- 1934 p. 1

24 La FAI condueix la Dansa II (amb carta de Peir) 15-V- 1934 p. 6
25 Panorama confederal de 1932 (amb carta de Peir) 16-V- 1934 p. 1
26 El cop de la desesperaci 17-V- 1934 p. 1
27 El treball i l'ordre pblic 18-V- 1934 p. 1
28 El darrer governador civil 19-V- 1934 p. 1
29 Alguns misteris de la FAI 22-V- 1934 p. 1
30 La darrera revoluci 24-V- 1934 p. 1
31 On apareix el senyor Lerroux 25-V- 1934 p. 1
32 La situaci actual 27-V- 1934 p. 1